¡Marcha!
¡Catalunya Rádio!
¡Las noticias de las 11!
¡Bon día! Os informa Joan Bota.
El PP ha presentado al Congrés un escrito
para demandar la dimisión de la presidenta de la Cambra,
Francina Armengol,
por el caso Coldó.
Malgrat que la petición no puede prosperar,
los populares exigean Armengol
que doni explicacions per la gestión de la compra de mascaretes
durant la pandèmia
quan ella presidia el govern de les Illes.
Anem a Madrid, Àngels Lafuente.
Bon dia.
Des del PP, Miguel Tallado exigeix explicacions
que Francina Armengol dimiteixi,
que deixi de desprestegiar la Cambra Baixa,
que Sánchez deixi d'amagar-se,
que abandoni el mutisme
perquè adverteix el portaveu popular.
El govern espanyol està envoltat per la corrupció.
El govern està en descomposición,
el govern se desmorona,
han entrado en pánico
y nosotros le pedimos hoy al gobierno
que salga a dar explicaciones
y le pedimos a la presidenta del Congreso de los Diputados
que renuncie ya al cargo por higiene democrática.
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies, Sara Riera.
El canal d'Aragó i Catalunya
comença avui la campanya d'arregs sense restriccions
gràcies a les pluges
que han omplert el pantà aragonès de Barassona.
No obstant això, si no plou més,
a la conca de la Noguera-Ribagursana,
tot indica que a la primavera i l'estiu
tornaran les limitacions d'aigua.
Lleida Estela Bussoms.
Bon dia.
Els regants de les 100.000 hectàrees
de l'Aragó i Catalunya
tenen ara plena dotació
per omplir basses,
regar sereel d'hivern
i tenir aigua disponible
per si s'han d'engegar
els sistemes d'expressió antigelades
per protegir els fruiters.
Això és possible
perquè un dels pantans
que alimenta el canal,
el de Barassona,
el riu Òsera,
està pràcticament ple
i es vol evitar
que hagi de desenvassar
i l'aigua es perdi.
Alhora,
també es reserva
l'aigua dels pantans
de la Noguera-Ribagursana
que no estan ni de bon tros
en la mateixa situació.
José Luis Pérez
és el president dels regants.
El que hem fet ara
nosaltres és tancar
la Noguera-Ribagursana
que li canto.
L'interés és guardar
el més tard possible
perquè arribem,
diguem,
fins al mes de juny
o al mes de juliol
que és quan ve el difícil.
Estela Bussoms,
Catalunya, Ràdio Lleida.
Grifols comença malament la setmana.
Les accions de la farmacèutica
cauen aquest matí
més d'un 9% a la borsa.
La setmana passada
la companyia va anunciar
una davallada dels beneficis
de més del 70%
i arran d'això
es va desplomar
més d'un 30%.
Divendres va aconseguir
refer-se una mica
després d'aglarir
algunes qüestions
sobre Scrampton,
el vehicle inversor
en què participa
la família Grifols,
però avui, com diem,
la tendència torna a ser negativa.
Des del mes de janec,
Grifols ha reduït
el seu valor a la borsa
en més dels 3.000 milions d'euros
com a conseqüència
d'aquell informe
del fons d'inversió Gotham City
que l'acusava
de manipular els seus comptes
per amagar el deute.
La veïna d'Olot Maria Branya
celebra avui 117 anys,
és la persona més vella del món.
Hi ha 11 persones
que han viscut més anys que ella,
totes dones,
però ja han mort.
Fèlix Martí, bon dia.
Hola, bon dia.
La filla de Maria Branya
és Rosa Moreta
en declaracions a la Sena
explica que la seva mare
sap que no hi ha ningú
al món més vell,
però que ella
s'arronça a les espatlles
i li treu importància.
Diu que això no és cap mèrit.
Quina tonteria?
Però al principi deia
que tot això no era mèrit d'ella
ni era mèrit de ningú.
Vull dir que
dius el que dius
i les coses
i la salut que tens
és la que tens.
Reconeix que la seva mare
té una davallada lenta
en el seu estat,
ha perdut visió,
uïda i mobilitat,
però que no li fa mal res.
L'únic que té són
molts anys.
Fèlix Martín,
Catalunya Ràdio, Girona.
Esports, Marcos García.
El Barça pendent
de l'abast de les lesions
de Pedri i de Jong,
que no van poder acabar
el partit d'ahir
contra l'Atlètic de Bilbao
per lesió.
A Samamés,
Atlètic 0,
Barça 0.
Tot apunta que
Pedri i de Jong
es perdran al Barça-Nàpols
a la propera setmana
tornada als vuitens
de final de la Champions.
El Girona
ocupa la segona posició
de primera divisió
a set punts del Madrid
que és el líder.
Ahir, Mallorca 1,
Girona 0.
És la tercera derrota
dels Gironins
fora de casa
de forma consecutiva.
El Barça és el tercer
a vuit punts del Madrid
a les nou del vespre
o s'assuna a l'avest,
darrer partit de la jornada.
A segona,
l'Espanyol,
és el tercer
a un punt
de l'ascens directe.
A la Lliga CB de Bàsquet,
Barça 109,
Saragossa 68
sense Riqui Rubió,
que va descansar,
i Bàsquet,
Girona 98,
Obra d'Oiro 97
amb una cistella
dels Gironins
quan faltava només
un segon paràfinal
que està en marxa
des d'ahir a París-Nís
amb l'arlandès
Olaf Koi
com a líder.
Fins aquí
les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Bon i màgic.
Sebastià d'Arbó.
Què tal?
Màgic i misteriós.
I misteriós.
Però tu començaves així, no?
Sí,
Catalunya misteriosa
i Catalunya màgica
i bon màgic
a tots els xavals
que tenim aquí,
de sort que si ho ben són.
Bones i màgiques nits,
deies, no?
Sí.
Escolta,
va ser un programa d'èxit
i ja fa uns...
Vas guanyar un ondes?
Bueno, això era abans,
a la SER.
Jo tinc tres ondes.
Tres ondes.
Un de ràdio,
on estava a la SER,
i dos de televisió espanyola.
Si t'explico
de què van ser,
estava als serveis informatius
i va ser
a l'assalt
al banco central.
Tens acorda?
Sí, sí, sí.
I l'altre,
l'atemptat d'hipercors.
I...
I vaig ser víctima
d'un atemptat
de terra lliure.
Què dius ara?
A Sants.
Perquè jo estava donat cap
de l'informatiu
que es feia pel matí
des de Sant Cugat
i començava
a les 12 de la nit
i va haver un atemptat
a una caixa
i estàvem allà filmant
i vam posar
una altra bomba trampa
a dintre d'un contenidor
i grava comptes periodistes
i, bueno,
va ser fortíssim.
I aleshores
em van donar
un premi
que donaven aleshores
a Radio Minuto
que es deia
El Minuto de Oro.
T'acordes?
Sí, sí,
Minuto de Oro, sí, sí.
La ràdio
ha variat tant.
Ha variat tant.
Però a tu sempre
t'ha agradat molt la ràdio.
La ràdio ha sigut
el teu mitjà, no?
Sí.
Jo vaig començar
el mitjà del misteri, també, no?
Sí, jo vaig començar
amb el cinema
i...
Quantes pel·lícules
m'has portat avui?
Aquesta és la trilogia,
una trilogia
de pel·lícules
per psicològica,
de cinema per psicològica
que vas fer als anys 80
i l'altra és
El Pionero
que és una pel·lícula
que jo no l'he dirigit
però està dedicada a mi
i que està a Amazon Prime.
I que explica la meva història.
Aleshores,
la ràdio
és el mitjà
més màgic
de tots els mitjans que hi ha.
Això no ho pot discutir ningú.
Perquè tu,
en el món esotèric...
La imaginació, eh?
Sí, sí, és poder.
Tu com hi arribes,
al món esotèric,
com hi arribes?
Jo tenia un avi
que era saurí
d'aquells que buscaven aigua.
Que al Vallès en tenim, encara.
En Terrassa,
en el lloc.
Sí, sí.
I...
Perquè no sempre...
Que va anar amb un pal, no?
Sí, sí,
una vareta de vellaner.
Sí, sí, sí.
I clic,
s'inclina.
I quan s'inclina a terra,
s'inclina diverses vegades
i diu,
doncs mira,
vuit vegades a vuit metres
hi ha una veta d'aigua.
I aquests són més...
Són, de veritat,
més fiables
que els geòlegs
que van amb una màquina
que a vegades
falla.
Mira,
a les terres de l'Ebre
fa poc.
Me'n recordo
d'un cas d'un paigès
que té garrofers
que ha comprat uns terrenys
i volia fer un pou.
Va cridar
als de la universitat
que van anar amb les màquines
i van dir
que aquí hi ha aigua
i no hi havia aigua.
Saps com va acabar?
Que hi ha un saurí de terrassa
que va dir
no, l'aigua està allà.
Allà, ja està.
Està allà, ja estava allà.
Veus?
És que no falla.
Veus?
Tot i ser a terrassa.
Deus conèixer...
Sí, bueno,
ja sé que ets de Sabadell.
Però ojo,
que a Sabadell
teniu una cosa, eh?
Què ha passat?
Allà està referenciat
que va anar
la vampira de Barcelona.
La del Raval?
Sí, la Enriqueta Martí.
Van allà a vendre
els textils.
A veure,
el ràpid textil
utilitzava
la revolució industrial
uns...
com és això?
Uns...
Motors.
Sí, no és bo...
El que fa moure la roda,
que ara no me'n recordo el nom.
Les torvines.
Sí.
Sí.
Uns...
Bueno, és igual.
Sí.
Allò ho utilitzava grassa
perquè veia ràpid, no?
I clar, i no era el mateix
a les revolucions, efectivament.
Dels coixinets.
Clar, no és el mateix
el coixinet d'una roda de carro
que una...
Que una...
Que la gira més ràpid.
Llavors, aquella dona
negociava en...
segir, grassa humana.
I aleshores està testimoniat
que va estar una vegada,
almenys una.
Jo conec molt la història
perquè sóc un periodista
que encara queda
de l'època
que vaig arribar
a entrevistar
l'última víctima.
La vaig entrevistar aquí
a Catalunya Ràdio,
que era la Teresita Guitart.
Que jo la vaig entrevistar
als 80 anys
i la van agafar
als 7 anys o als 8 anys.
Caram.
Escolta, fem el programa
en directe, truco...
Anem a parlar
de la Bampita de Barcelona.
Si algú té alguna cosa que dir,
ring, ring, truquen...
Era la víctima.
Jo sóc l'última víctima.
Això és tremendo.
Això és màgic.
Això és màgic.
Això és la ràdio.
Això és la ràdio.
Però tu, de formació,
ets psicòleg.
Soc psicòleg.
I això t'ha ajudat
a acostar-te
a la parapsicologia?
Sí, perquè m'interessa
el fenomen paranormal.
A veure,
hi ha uns fenòmens
que són psicològics,
neurosis,
obsessions,
paranoies,
que a mi això
està molt estudiat.
M'interessa
els fenòmens
de la ment profunda,
que són
la percepció estressensorial,
la telepatia,
la clarividència,
la remunició...
Llavors, per això
he tirat cap a aquest costat.
Aleshores,
ajudat
pels antecedents
que tinc la meva família,
per la part oculta,
vaig tenir la sort
de ser emigrant
als anys 50.
A Suïssa, no?
A Ginev.
I allà
es podia estudiar
de tot això,
hi havia llibres
que aquí Franco...
Una vegada
vaig anar a Suïssa,
m'has fet pensar,
era un amic,
i vam anar allà
al costat del llac,
es va fer fosc...
Allà Lehmann?
Sí.
Es va fer fosc,
i llavors,
per tornar cap a casa
he de travessar un bosc,
i ara molt fosc,
i travessant el bosc
va començar a aparèixer
com gent,
com si anés sonàmbula per allà.
A on és a Ginev?
Sí.
Llavors s'abraçaven entre ells,
una cosa molt rara,
un ritual molt estrany.
Ui, ui,
això m'ho has de detallar bé.
I llavors vam arribar a un punt
i llavors vaig dir,
però això que hem vist,
torrem enrere,
perquè vull tornar a veure,
i ara no hi eren.
Però al cap de dos minuts...
Això és un fenomen
que s'anomena,
tècnicament és un procés
ideoimaginatiu teu.
Home, no,
jo vaig veure aquelles persones.
Sí, ja ho sé,
i ningú ho discuteix.
La gent que si li apareix la verge,
jura que si li apareix.
Però són gent molt estranya.
Però no la podries haver fotografiat,
perquè no era energia somatitzada.
Que vols dir que no eren persones?
No,
que s'estava creant sobre
que una energia
que tu vas percebre,
vas crear,
vas crear una...
Escolta,
els fenòmens existeixen.
Et passa que l'explicació
no és a vegades espiritual.
Això que tu em dius passava.
A sort,
a sort hi ha un nyenyataire
que de quan en quan
es passeja per mig dels boscos
amb el cap sota el braç,
que li va tallar el conde del Pallars.
Jo vaig anar allà al sol.
La gent se'l troba passejant?
Eh?
Se'l troba passejant allà al cap?
És una persona fosforescent.
És tremendo, eh?
Avui Sebastià d'Arbol,
Matí de Catalunya Ràdio.
Esteu escoltant
Catalunya màgica i misteriosa.
Avui dedicat a
Els secrets del món oníric,
de la mà d'Isabel Álvarez.
Catalunya màgica,
el programa dels misteris
de Catalunya Ràdio,
de la mà del professor
Sebastià d'Arbol.
Per què ens fascinen tant,
els misteris?
Perquè tenim por.
Nosaltres tenim por a tot.
El ser humà,
estem aquí,
sabem per què estem,
i ens n'anem,
i tampoc sabem on anem.
Bé,
cada vegada sabem més,
però per què estem?
Aleshores és un misteri
la nostra pròpia existència,
no?
I a això
la gent
li fa pesarda,
li pateix molt,
i aleshores
vol investigar.
Un dia et comentàvem,
cert,
ho comentava l'altre dia,
que a la tele,
a TV3,
jo parlava amb broma,
dic,
vols que parlem del misteri
del cafè?
i tothom va anar a mirar
a veure quin misteri
té el cafè.
La gent l'apassiona,
el misteri,
i tots els que hi ha aquí
segur que sí,
tota la gent jove.
Però tu, per exemple,
tu en què creus?
La veritat és que no crec en res,
ja,
perquè por tantos anys
ja no crec ni en el Barça.
Tu ets ateu?
Eh?
Sí,
agnòstic,
i el que tu vulguis.
Perquè,
mira,
he viscut,
he viscut,
he anat a diferents col·legis,
he viscut a diferents ciutats,
a diferents països,
cada un religions diferents.
Per exemple,
he estat deu anys a Egipte,
fent guia de misteris.
Els misteris de...
Guia d'Egipte has estat allà,
deu anys?
Sí,
deu anys anava,
en un moment que el govern espanyol
em pagava pels hispanos i tal.
I,
i,
i clar,
allà és una altra religió,
no?
I hi ha estat Israel,
la Jerusalén,
cada un té una religió,
i tothom fem el seu...
i a la Índia.
Cada un creu en els seus santets,
en les seves imatges,
en els seves deitats.
I quina hi ha d'autèntica.
El ser humà,
per desgràcia,
estem sols,
i...
I busquem,
busquem respostes a tot,
no?
Exacte.
Clar,
però tu has viscut,
en primera persona,
experiències paranormals.
Sí,
sí,
sí.
Sí,
sí,
sí.
Com ara,
quina?
La més important,
l'aparició de la meva àvia.
I,
bé,
la meva àvia estava a Tortosa,
150,
i tant,
cega i sorda.
Amb més de 200 quilòmetres de distància.
Cega i sorda,
amb unes mongetes,
amb un centre geriàtric.
Mongetes vols dir monges, eh?
Monges.
Sí,
sí,
sí.
Aleshores,
allà,
jo estava dormint aquí a Barcelona,
a les 3 o 4 de la matinada,
no podia dormir,
estava inquiet,
surt de fora a l'habitació,
miro pel balcó,
vivia a un xanfra,
que la propera casa estava a 100 metres de distància,
i veig,
que pel balcó de davant,
surt la meva àvia,
i s'acomiada de mi.
Impossible.
Impossible.
Caic sobre el sofà,
llavors,
rinc, rinc, rinc,
digui,
eren les monges.
La seva àvia acaba de morir,
i els últims minuts se'n recordava,
volia veure,
volia acomiadar-se del seu net,
que és l'únic que tenia.
Hòstia,
evidentment,
físicament no va poder,
però energèticament sí que va poder,
perquè jo la vaig veure.
Llavors, això,
Ricard,
si tu la veus,
no pots negar que l'has vist.
Ara,
segurament no l'hagués pogut fotografiar,
perquè no existia,
però la meva ment sí que existia.
És això que et comentava abans,
d'aquests processos,
que hi ha suggestius,
imaginatius,
que crea fantasmes.
Però, per exemple,
tu, Montserrat,
que hi ha allò de cada 11,
de cada mes,
no?
Sí, anava,
es veu en ovnis.
Es veu en ovnis.
Es veu en 70.
Sí.
Però tu has vist mai un ovni a Montserrat?
Sí, vols,
la semana que ve,
torno aquí amb fotografies
acollonants,
fetes pels astrònoms.
O sigui,
Montserrat
està a uns
1.100 metres,
més o menys.
Més o menys.
Bé,
doncs,
a 1.200 metres
o 1.300
hem aconseguit fotografia
amb infrarojos
a través del telescopi
unes boles de plasma,
boles de plasma,
per la nit,
pum,
que exploten i surten,
més boles petites
que es bellugant.
I al cap d'uns minuts
es proveeix una implosió
i desapareix tot
i torna a ser negre el cel.
Això per nosaltres
és un objecte volant
no identificat.
No vull dir que sigui
de Ganymedes,
de Fasentaura,
d'Andròmeda,
però
alguna cosa hi ha,
Ricard.
No ho podem negar.
I sempre passa
cada 11 de...
No, no, no.
Passa molt sovint.
Hi ha llibres Miracles
que fa referència
a molts casos
que han tingut allà
que ells es pensaven
que eren àngels i tal.
Però el dia 11
es reunien.
El que passa és que
el profeta dels obris
està ja gran
i jubilat
i ja no va.
Però dius que hi ha fotografies.
Sí, home,
i te la portaré
de setmana que ve,
si vols.
I un altre lloc misteriós
que és l'estany de Banyoles.
Què hi passa allà?
Banyoles és el lloc,
igual que Montserrat
tu ho comentaves
que és el lloc més màgic
de Catalunya,
Banyoles és el més misteriós.
Allà mateix no té fons.
Cada any,
no, cada 5 anys
o cada...
No té fons.
No, cada vegada
que miren,
la profunditat varia.
Sí, la profunditat...
D'on entra l'eiga de Banyoles?
Hi ha algun riu?
No, hi ha quatre rieres.
Però on se'n va?
Aleshores,
i és que l'eiga
sorgeix del fons
i com és un lloc
i prop
i és una zona
volcànica,
crea uns sediments,
crea un fons
que és artificial.
Però no solament hi ha això,
a més té
una activitat
micro-orgàniques
extraordinària.
Allà es va desaparèixer
un avión
que se'l va menjar
i el tinc fotografiat.
Era un catiusca rús
i només van quedar...
Allà que es va menjar l'avió.
L'avió.
I només van quedar
uns trossos de ser.
Bé,
això és l'activitat
que hi ha allà.
A més,
hi ha molta gent
allà a Banyoles,
eh?
Que han desaparegut.
No ofegats.
Bé,
al costat...
Bueno,
és que hi ha una cosa
que es diuen
les ximenees.
O sigui,
si el lloc,
per exemple,
mira que té
40 metres de profunditat,
a les ximenees
hi ha molta més.
Llavors,
clar,
si caus allà
et podrien xuclar,
en teoria.
I al costat
hi ha l'estanyol
i altres llacs
que la terra es belluga
i que ha anat desapareixent.
Apareix un llac,
desapareix un llac
i més a dalt
hi ha l'estany
d'Espolla,
que és un llac
on hi ha
l'animal més antic
de Catalunya,
que és una tortugueta
d'aigua petiteta,
prehistòrica,
i que
de quan en quan
té aigua
i de quan en quan
s'asseca.
Llavors,
això és que s'anirà
al llac de baix.
No, no,
a vegades està plovent
a dalt
i no té aigua
i a baix sí
i a vegades
està ple d'aigua
i no s'ha...
A veure,
la teoria dels bassos comunicants
funciona al revés,
de dalt a baix.
Allà funciona de baix a dalt.
L'estany aquest
és extraordinàriament misteriós.
O sigui,
tota aquella zona volcànica
d'allà dalt
és...
Escolta,
està en marxa, eh?
I la zona més perillosa
ara mateix de Catalunya
quina és?
Home,
la zona aquella volcànica
podria ser perillosa
per un costat
i després podríem parlar
del Triangle del Silenci.
Què és el Triangle del Silenci?
Vaig fer diversos programes
a televisió espanyola
sobre el Triangle del Silenci, eh?
És un triangle
suposat que hi ha
espai
i mar
que hi ha entre
el delta de l'Ebre,
Dènia,
Alicant...
I les Balears.
I les Balears.
Es diu del silenci
perquè
de cada 100 palomes
missageres
que s'envien
durant els anys 80
quan es feien
aquestes experiències
cada 198
desapareixien.
I és que
hi ha algun camp magnètic
que fa perdre
l'orientació
de la pròpia paloma
i dóna voltes, dóna voltes
i cau.
Alguns han caigut
a sobre dels vaixells
de la transmediterrània.
Aleshores,
allí hi ha desaparegut persones,
hi ha hagut
el fenomen de l'ovni.
Allà es va...
es va...
es va produir
el cas més clar
de persecució
d'un ovni
a un avión
que l'avió
va tenir que atarrar
a València.
Saps?
I hi va haver
l'ovni de Söller
que va ser fotografiat,
que tenim una foto,
quan sortint del mar.
I després més a dintre,
l'última illa
d'Espanya,
saps quina és?
L'última?
És una que ningú
pensa.
Està més allà
d'Eivissa.
Tago Mago.
Allà només van
els pescadors.
I els vam entrevistar
i diuen
que a les 3,
a les 4 de la matinada
han vist llum
sortir de l'aiga.
Els pescadors.
O sigui,
què hi ha a sota del mar?
Tot això
el tenim a casa nostra,
Ricard.
Però què pot haver?
Què hi pot haver?
Un mena de monstre?
No, no, no.
Monstre no,
sinó que portaven a terme
experiències secretes
de tipus magnètic.
I hi ha gent
que fa coses allà.
Jo diria gent
exèrcits
o gent
secreta.
O gent
d'altres llocs
de la galàxia.
Això no ho sé, eh?
Perquè, escolta,
pensa que els avions
fins a Múrcia
van arribar a desaparèixer
3 avions grumant
de l'exèrcit espanyol
que l'últim
que se sap d'ells
diu
entreva a dintre
d'un núvol verd
i van desaparèixer tots.
Se'ls va treure al mar.
Tot això se'n parla poc.
Jo sí que en parlo
en els meus programes.
Sí, sí, sí,
però no...
Però no se'n parla.
No hi posem el focus, no?
Ara el Solestea d'Arbó
ha publicat un llibre
que es diu
Masllà de la Muerta
que és el final
de la trilogia
parapsicològica.
És el resum, diguéssim,
l'experiència teva
de rodar les 3 pel·lícules, oi?
Jo en vaig llevar 7 o 8
a fer de pel·lícules.
Però aquestes 3
són de parapsicologia.
No es fan de terror,
és cinema de la ment,
cinema de parapsicologia.
Què hi veiem,
en aquestes pel·lícules?
En aquestes pel·lícules
veiem casos autèntics,
escenificats,
evidentment,
amb actors,
però casos
que estan testimoniats.
Tant aquesta
Masllà de la Muerta,
que són les experiències
que van començar
el grup nazi
Tule,
un grup que va començar
ja a experimentar,
aquests buscaven
l'eternitat, eh?
I fins a les últimes experiències
sobre una casuística
de 6.000 casos
investigats
de gent
que ha mort
i que ha tornat
i que ha explicat.
I ara has fet aquest llibre
on veig que hi ha guions,
vinyetes,
és a dir,
expliques com va rodar
tu totes aquestes 3 pel·lícules.
Que ja no es fa cinema,
ara saps que anem a fer
amb audiovisuals.
Sí, sí.
Tu ja ho saps molt bé.
Sí, sí.
Però abans fèiem cinema.
Que era cinema de gènere,
o no?
Sí, sí,
de gènere.
Però fins que se la va carregar
la Vilar Miró
que va treure una llei
dient que fora,
bueno,
fora el cinema de gènere
ni musicals,
ni espaguetis,
ni res,
ni erotis,
res,
ni terror.
Ella només volia
cine culto.
Ella deia cine d'autor
però s'equivocava
perquè un que fa un guion
d'una pel·lícula fantàstica
també és autor.
Però era cine de culto
i la cine de culto
on ha arribat.
Vull dir,
adaptacions de novel·les,
etcètera,
on ha arribat
ningú les coneix.
En canvi,
aquestes estan venent
a tots els festivals.
Ara, sortint d'aquí,
aniré a Blanes
que van a fer,
per primavera,
faran un festival
de cine fantàstic
i he de parlar
amb els organitzadors.
Això és
que aquí teníem
una indústria
perquè Catalunya
va ser el primer lloc
que es va fer
el cinema
i van desaparèixer
els estudis,
les orfees van cremar,
el Caza,
i s'esment
i van anar desapareixent
i tota la indústria
s'han anat
pràcticament a Madrid
i aquí quedem
els últims muïcanos.
Però ja no quedem, eh?
Però sí que quedeu
perquè misteris o no,
per exemple,
està la plataforma
digital 3CAT,
que és el podcast
que estàs fent ara mateix.
Està bé.
S'ha gastat
la vuitena posició,
segons m'ha dit el jefe.
El jefe de podcast.
Sí.
Clar,
llavors,
els programes esotèrics,
diguéssim,
encara tenen sortida
d'interès, no?
I a més,
tu encara estàs...
Quants anys fa que fas ràdio
i fas podcast?
Jo vaig començar el 66.
Imagina't.
El cine ja feia el 64-65
i ja feia espaguetis de...
Vaig començar des de baix
i vaig arribar...
O sigui,
no sempre he sigut director
o productor,
vaig començar des d'aprenent.
I de Joan de Càmera,
o de Joan de Càmera,
vaig ser director de fotografia.
Després vaig estudiar cinema
i més,
vaig estudiar
a l'Institut d'Artes
i Cíndies Cinematogràfiques
de Hollywood,
de Los Ángeles,
que només et dona teoria,
saps, Ricard?
La pràctica te la dona l'ofici.
Si és igual d'un metge
que surt de la facultat
i ha d'anar a fer el mil,
perquè si no,
no pot fer res.
O sigui,
farà 60 anys el...
Sí,
més de 50 anys.
D'aquí dos anys.
D'aquí dos anys farà 60 anys
que vas començar.
Dedicant-me a crear una obra.
Sí, sí.
L'obra aquesta.
Jo ara faig a la tele,
faig misteris,
en Sebastià d'Arbó,
que el faig per la xarxa
de televisions digitals independents
i per un canal
que és el Canal 4,
aquí a Barcelona,
a Mallorca,
a Eivissa,
i a partir d'aquesta setmana
també el fem per un canal,
que us dono la primícia...
Alerta.
Que s'ha estrenat aquesta setmana,
que és el canal Televisió Barcelona.
Televisió Barcelona.
Que no és BTV.
Ja.
I aleshores allà també fan
a les 10 de la nit,
el dissabte,
faig el misteris
amb Sebastià d'Arbó.
Aleshores,
jo com treballo en català,
estic a Barcelona.
Ja saps que els que treballem en català
tenim limitades.
Sí, sí, clar.
Les oportunitats.
I jo he tingut la gran sort
de treballar en aquesta casa,
de treballar a la CERT,
també de treballar a RAC,
d'escriure per la Vanguardia,
d'escriure...
Les dues encil·lòpides
de ciències ocultes
que hi ha a Espanya,
la de Planeta Lé de Salvat,
les he fet jo.
O sigui, he tingut sort
de treballar en els grans mitjans
de comunicació.
Jo encara he vist...
L'obra és impressionant.
Només de 50 anys
a dedicar una obra al misteri.
Sí, sí.
I sempre vas vestit de vermell?
Sí.
Saps per què?
Per què?
Jo soc sagitari,
que és un símbol de...
de foc.
Un signe de foc.
El foc està representat pel sol.
Bueno, el sol està representat pel foc.
El foc és vermell.
I, a més,
perquè és el color de la sang.
O sigui,
és el color de l'ànima.
Ja.
Ara jo us dic una cosa
a tots els oients
d'aquest magnífic...
Les sabates també, veig, eh?
Sí, fan joc.
Jo pregunto,
on està l'ànima?
Doncs l'ànima és la sang.
No és el cor,
no és el cervell,
en realitat.
Quan tu et fan una analítica,
allà saben tot el que et passa.
Tot.
Colesterol.
La diner, tot.
La diner, tot.
Si vinc un factor pH
pel tema del càncer.
O sigui,
l'ànima la tenim a la sang.
Aleshores,
els de la teoria vampírica,
això ho saben molt bé, eh?
La sang és la perpetuació
de l'espècie.
Clar, perquè segurament
el que estem buscant més sempre,
no?, la vida,
és la immortalitat.
Sí, la busca.
Ja sigui física o moral, no?
Però és insuportable,
perquè les persones grans...
I tant que és insuportable.
Les persones que viuen,
els orals i això,
gent de 125, 130...
Em sembla que la segona persona
més gran del món,
ara és una catalana,
ho passa molt malament
perquè si li ha mort tothom.
I tu no aguantaries
diverses generacions
veient que moren fills,
nets,
i tu continues vivint.
Això no s'aguanta.
No estem preparats,
no?
No estem preparats, Ricard.
Seria insuportable,
en alguns casos.
Sí, insuportable.
En tots, en tots.
Ara ja és insuportable,
quan es mor el teu fill,
tu veus generacions
palman, palman, palman,
i tu allà aguantant.
A part,
hi ha una altra cosa.
Et trobes desubicat,
perquè dius,
això ha canviat tant...
Ja no és el teu món, no?
No, ja no és el teu món.
Quan vam començar la ràdio,
les cintes eren obertes,
tal, ara,
aquests magnífics tècnics que teniu,
tot és automàtic,
tot és fantàstic.
I la tele?
No hem millorat ni res,
imagina't.
Jo tinc,
a Ràdio Televisió Espanyola,
vam ser 14.000.
Jo tinc,
dels Estudis de Miramar,
el 0,08.
No teníem ni vídeo,
no teníem ni vídeo.
Fem filmàvem en 16 mil·límetres.
És la prehistòria, Ricard?
Professor Darbo,
com sempre,
un plaer,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Bueno,
escolta,
gràcies per el teu magnífic programa
i per seguir existint,
perquè Catalunya...
La veritat és que,
per mi,
venir aquí,
a Catalunya Ràdio,
és tornar a casa.
L'extra...
I més ara que t'estudi.
Professor,
ara parlarem de si la parella
és millor dormir separats o junts.
Què recomana, professor?
Més val separats.
Una qüestió per l'higiene,
a més.
Ara en parlem,
amb en Judit Mascó.
Arriba al Teatre Romea
la disputa.
Josep Maria Flotats
i Pep Planes
encarnen Voltaire i Rousseau.
Un apassionant combat
al Teatre Romea
durant sis úniques setmanes.
Compra les teves entrades
a teatreromea.cat
i promentrada.com
En la venda del teu cotxe,
com en tot,
pots ser un loser
o un pluser.
Un loser no valora el seu temps.
Un loser es deixa amb el camp
ofertes de compra
que no es respecten.
Vols ser un pluser?
Vine directe a Ocasión Plus
per rebre sempre
la millor taxació,
pagament a l'acte
i sempre amb una transparència total.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
T'hi afegeixes?
La Ima es volia quedar, eh?
Ella va dir
Nos podemos quedar.
A mi em feia una pena
que el mateix
anem tot allà juntament a sol.
Però no ens van deixar
i ens van treure.
Es va escollir
la execució
més injusta,
més inhumana,
més degradant
i més coel.
50 anys després de la seva mort
encara hi ha secrets per descobrir.
Nits sense ficció.
Puig Antic.
El llibre vermell.
A TV3 dimarts a la nit.
Disponible a la plataforma digital
3CAT.
Descarrega-te-la.
Obriu ja els ulls.
On som?
Al meu poble.
Però si és preciós
i tu sempre deies
que era molt lleig.
És veritat,
sempre deies això.
Bé, ara és bonic.
I quan va deixar de ser
un poble lleig?
Quan vaig pensar
que podia ser bonic.
Sí, home.
Que tu penses
que el teu poble pot ser bonic?
I passa?
Divendres 15 de març
Euromillones sorteja
un pot especial
de 130 milions d'euros.
Euromillones.
No hi ha res més gran.
L'otariès et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Arriba la història definitiva
de la gran gesta
de Joan Pujol García
àlias Garbo.
Gràcies a gravacions
fins ara inèdites
amb la veu del toble agent
el podcast The Briefing Garbo
completa la història
de l'espia
més important del segle XX.
Els primers anys
de la seva vida
fins a l'entrada
als serveis britànics
tot narrat
pel seu amic
Tommy Harris
en veu de Francesc Orella.
Cregui'm,
sé de què parlo
i més endavant
vostè també ho entendrà.
The Briefing Garbo
el podcast que demostra
que la paraula
és més poderosa
que l'espasa.
A l'api web
de Catalunya Ràdio
hi ha 3CAT.
Després d'una tensa
nit electoral
macrooperació policial
contra els eurodiputats
que van visitar
les notícies
que van arribant
servides al moment
al Catalunya Migdia
t'expliquem
tot el que està passant.
Catalunya Migdia
amb Òscar Fernández
cada dia a les dues
i a partir de les 3
l'espai de reflexió
a la tertúlia.
Catalunya Migdia
l'informatiu central
del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
amb Òscar Fernández.
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
La setmana passada
a les 7 del matí
passava això.
No sé si t'has preguntat
alguna vegada
fins a quin punt
la convivència
amb la teva parella
pot portar la relació
cap al pedregà.
Cada dia.
Jo crec que aquest tema
l'hauríem d'aprofundir
algun dilluns
amb la Judit Mascot.
Viure o no
amb la parella.
Ah, sí,
això està molt bé.
Saps què vull dir-te?
Bé, felicitat i bon dia.
I dormir junts
també és un tema aquest, eh?
Jo tinc un llit
de 3 metres,
una cosa així,
molt grossa.
Ah, sí?
Sí, perquè si no...
Hi poses coixins pel mig o no?
Sí.
Un mur a vegades
hi poses.
Ui, Mascot, bon dia.
Home, això dels coixins
al mig
no ho havia pensat, eh?
Ah, home,
és la clau.
Ai, és que és
que és tot molt contradictòria.
És una pila ben llarga
perquè quan en llig
es pensi que estàs sol.
És un...
Ja,
el nostre llit
és un 2x2,
és enorme.
Sí, aigua així.
Això és una cosa
que sempre vaig tenir clar
des del principi, eh?
I per què?
I pofotó en tatami
enorme.
Com més espai, més...
Perquè si et vols trobar
et trobes
i si no, no cal.
Clar, doncs ja està.
I a més duret,
que no t'enfonsis
i caiguis cap al mig.
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
Però a mi m'agrada
trobar-me...
Quan tu vols trobar-te.
Quan jo vull trobar-me.
Quan l'altre vol trobar-se, clar.
I quan ja dic
que ara estic agafant el son profond,
m'aparto
i em quedo cap a la meva zona.
Ah, val, val, val, perfecte.
Això són els anys, eh, també?
No, això és perfecte.
Això sempre ha sigut així,
perquè dormir és dormir.
O sigui, dormir,
quan tu vols dormir...
Jo no vull notar aquella cosa
que l'altre s'està dormint
i sabeu?
Aquella sensació de cacaus
com en el buit
que fas aquell...
Et fot un susto
i dius,
ostia, tio,
que jo també estava dormint
i ara m'acaba estar...
I l'altre ni se n'entera.
Això passa, això passa.
Tot això de viure en parella
si desgasta o no desgasta la relació...
D'això va avui, sí, sí.
9301-7474.
Sabeu que jo penso
que desgasta la relació
les xorrades de la convivència.
Però quines són aquestes xorrades?
Has anat a comprar oli?
No.
Estic pensant que t'ho he dit 3 vegades
que vas a comprar oli.
He de dir alguna cosa molt important.
No, per què no podies?
Perquè dius que t'has de...
Això ho desgasta.
Fa dos dies.
Exacte.
I en canvi,
per una altra banda,
positiu,
que es reforça la convivència,
reforça la relació.
Sí, sí, sí.
Jo he de dir que si tinc...
Sí, és contradictori.
Però clar,
la merdeta aquesta
de la convivència de les cosetes,
que si a l'oli,
com tu dius,
o que si no et baixes
la tapa del vàter, tio...
La tassa,
la tassa amb el cafè del matí,
saps allò,
sense passar-li aigua.
Això m'havia passat moltes vegades.
Sí, sí,
hi ha cosetes,
hi ha cosetes.
Era una cosa que m'hi posava rius,
però jo vull saber
si l'audiència realment
està feliç o no feliç.
Si tingués l'oportunitat
de viure...
Tenir una relació de parella,
però viure cadascú
a casa seva,
si ho acceptarien o no.
9-3-2-0-1-7-4-7-4.
Ui, la cosa va de parelles.
I tant.
Linyes obertes.
A mi jo el que trobo
és que el que a mi em passa,
això us passa a vosaltres?
Sí, sí.
És molt important, això.
És a dir,
jo soc més nocturna,
a mi no em ve d'aquí
estar llegint
fins les 12 a la 1 de la matinada
si el llibre m'està agradant,
o sigui,
soc feliç en aquell moment,
i notes que molestes molt.
Saps quan notes el...
com la respiració d'aquest...
Estigues tancant-te la llum.
I això passa cada nit.
I el que veig al matí
em desperta a les 6 del matí.
Ui.
Clar,
els petits moviments,
perquè ja s'intenta
no molestar el del costat.
Això encara,
perquè a vegades ja són
i s'intenta.
No, intenta,
però jo em desperto.
Molts anys comença a venir llums
a les 4 de la matinada.
I pum, pim, pam,
i el cafè,
i el no sé què,
i dius,
bueno, escolta,
que t'has llevat tu molt bé,
però la resta dormint.
Clar,
i tot això se sent.
Llavors, clar,
dius,
hòstia,
tenim millor ritme,
és que això també és una cosa
que és innat,
o sigui,
ho sé des de sempre.
Que també en va bé,
perquè si no,
aniria a dormir encara més tard
i pel matí estaria més cansada.
Que per ser,
deixeu-me que us digui
que hem penjat enquesta a X
fent aquesta pregunta
si creieu que la convivència
crema la relació de parella.
Un 53% diu que sí
i un 47% diu que no.
És a dir,
que està igualat,
però acaba guanyant el sí.
És a dir,
que crec que...
Està igualadet.
No, no, no,
però seguim vivint en una societat que...
Però i això del living apart together...
Això m'encanta a mi.
Què és això?
Què és això?
Què és això?
Això és un nou moviment meravellós
que jo crec que...
Vaja...
Són parelles que viuen per separat.
Exactament.
Cadascú a casa seva.
A cadascú a casa seva
i que diguem que conviuen,
per exemple,
durant el cap de setmana
o durant les vacances.
I de fet,
diuen que aquest moviment,
el resum és posant valor...
Elimines el dia a dia.
Exacte.
Elimines aquestes coses
que estem dient que són les tontes,
la convivència que desgasta.
Però aquestes coses tontes
d'arribar a casa
i saps que trobaràs una cosa
que t'emprenyarà,
que l'altra ja estarà fent no sé què...
I a vegades temps per estar tu sol,
que no trobes aquests moments.
A vegades diuen,
bueno, sí,
si vius en un lloc gran
i ja tens una habitació
pel teu espai.
Ja, no.
Eh, jo, un moment.
Jo tinc una amiga
que fa poc va fer reformes a casa
i ens va ensenyar...
I va fer dues portes separades
d'accés a casa.
No, no,
però va fer dues habitacions
amb un bany al mig
on es connecta.
Les dues habitacions.
I ens ho va ensenyar
i ens van dir
aquestes pel meu marit
i aquestes per mi,
d'habitació.
Dormíem separats, eh?
Amb el bany, ben xulo,
al mig que connectava.
Solució.
I jo em vaig quedar pensant,
dic, ui,
aquesta no li deu estar
gairebé a la relació.
No, al contrari.
Tot al contrari.
I després pensant-t'ho,
pensant-li vaig dir,
tu saps que ets molt llest.
Home, clar.
Això és exactament
el que jo voldria.
Jo si pogués,
tindria dues cuines,
dos menjadors...
Jo tindria tres habitacions,
diguéssim.
Tres habitacions.
Una individual,
una col·lectiva i el...
No cal, home, tres.
Això ja és una pijada.
És a dir,
faries com un niu d'amor, no?
Escolta, et trobes a la banyera.
Que és divendres?
Ara t'hi ens podrem banyar.
Avui, avui, avui, d'amor.
Que és diumenge?
Adéu.
No, avui a la teva,
avui a la meva.
On quedem?
Sí.
O que et truco,
t'envia un missatge.
No, però és que a l'hora d'anar a dormir
i a l'hora de...
Per exemple, jo...
A mi m'agrada l'estona
de desmaquillar-me,
la meva rutina,
la meva estoneta,
la meva cosa,
m'agrada posar-me la ràdio,
tot això pot emprenyar molt
al teu costat.
És que si t'entren cada dos per tres
a la vaga, no sé què.
Si ho fas per l'altre.
Si ho fas per l'altre.
Si ho fas perquè funcioni la relació.
L'Ester.
Ester, què tal?
Bon dia.
Hola, Ester.
Hola.
Hola, què tal?
Bé, molt bé.
Escoltant-vos.
Tu quant de temps fa
que estàs amb la teva parella?
Doncs ara fa tres anys i mig.
Tres anys i mig.
I viviu junts o separats?
Vivim separats.
De fet, tots dos som separats
i vivim separats.
Veus?
I això per què ho heu fet?
Per què heu decidit viure separats?
Doncs d'una banda
perquè tots dos tenim canalla
i aleshores va ser allò de
comencem una nova relació
però cadascú amb la seva canalla
amb els seus merders.
Amb els seus merders.
Amb els seus merders amb la seva canalla.
Exacte.
I després,
que també vivim en pobles
que no estan molt lluny,
però també era una manera
que la canalla de cadascú
tingués el seu espai
i no canviar molt l'entorn
de les nenes i les nenes.
I heu notat que hi ha menys bronques
així en general, la relació?
Sí, jo diria que sí
perquè, clar,
tots us hem tingut experiències abans,
però ens veiem quan ens ve de gust.
Ens veiem cada 15 dies
i un dia a la setmana.
I en teniu més ganes.
Perquè és un cap de setmana
només per tu amb la teva parella.
Però és una relació tancada, eh?
Sí, sí, és una relació tancada.
Clar, però és que no té res a veure.
L'hivin que per tu queden
no té res a veure.
Això és un xollo.
Jo també tinc amigues...
Perdona, Eva.
Jo també tinc amics...
Ai, Eva, Esther.
Jo també tinc amigues i amics
que estan separats
i que estan fent això
degut a les circumstàncies.
Sí, pels fills, sobretot, no?
Si són encara petits
o si la relació no porta tant temps
o pel que sigui.
I jo sempre els dic
que això és un xollo
perquè, esclar,
això que dèiem, no?
No et desgasta el dia a dia.
Les criatures estan bé,
cadascú a casa seva.
I llavors t'arregles,
et poses guapo
i et veus com si fossis
un nòvio etern.
Clar, perquè sempre hi ha aquella cosa.
I a sobre estàs sol.
No tens ni els teus
ni els dels altres.
Vull dir que saps
que almenys cada 15 dies,
si t'ho muntes bé
i pots,
tindràs un cap de setmana
de parelleta romàntic.
Això és un xollo.
Això rem a favor.
Que jo no sé quants anys porteu
i jo no sé si això serveix...
Tres i mig.
Tres i mig.
Clar, encara, val, d'acord.
Però jo no sé si quan em portes deu
tens ganes d'algun més.
Això et demana avançar d'alguna manera, no?
Llavors...
No, no, ho esteu enfocat malament.
Digues, Esther, digues.
Nosaltres no descartem la llarga acabar vint junts,
però, ostres, no ho sé,
perquè crec que estem tots dos molt bé
tenint el nostre espai
allò que devem rejudir,
de les xurrades aquelles...
Jo sóc molt toc
i molesta molt que a la pica
hi hagi les gotes d'aigua marcades
i sempre vaig passant el drap.
Doncs si ho faig jo sola
no he de anar passant el drap.
En canvi,
quan ell ve a casa
vaig passant el drap
tot el dia per darrere
amb tot de mala lluit.
Llavors és una manera
de salviar-se a aquests conflictes.
Molt bé, Esther, gràcies per trucar.
Que vagi bé.
De res, a vosaltres.
Hola, Guim.
Guim.
Mira, anem a una altra.
Anem a l'Anna Maria de Valls.
Anna Maria, què tal? Bon dia.
Bon dia, bona hora.
Tu diràs.
Jo crec que la nit
és com una passejada amb la parella,
però cadascú porta el seu ritme.
Per exemple,
hi ha una persona
que pot anar més a poc a poc
per arribar a descansar el suficient
i l'altra pot arribar
a una plaça abans d'hora, no?
Llavors, qui arriba abans d'hora
crec que ha de fer la seva.
Bé, doncs te pots aixecar sense fer ciroll
i te'n vas a passejar
o te'n vas a llegir
i deixes dormir els altres.
Però, per tant,
a favor de la convivència i de l'esforç.
Sí, sí, sí.
Jo soc de les dolentes.
O sigui, jo igual me'n vaig a dormir
a la una a les dues de la matinada
i a les set ja estic aixecada
sense despertador.
Ui.
Sí, però, un moment,
si te'n vas a dormir a la una
o a les dues de la matinada,
què fas fins a la una o fins a les dues?
Tens alguna llum oberta o fas...
No, no, no, no, no faig ciroll.
Llegeixo.
Bé, però tens una llum oberta.
No, l'habitació, però.
A l'habitació llavors vaig a dormir
i aquell silenci.
Ah, però en una altra habitació
que no és un dormitori.
No, no, no, a la mateixa.
Però és que a mi m'agrada llegir el llit.
A mi m'agrada llegir el llit.
O sigui, el meu llit.
Jo vull quedar-me dormideta llegint.
Però, Judit, el tema és que després
hauries de fer el que diu el Ricard,
que són dues habitacions separades
amb un bany compartit
amb el que li passava a la teva amiga.
Si són pisos separats, millor.
Jo crec que la conveniència,
si la saps portar...
Jo porto 35 anys de casada
i cadascú té el seu ritme.
I és molt difícil...
Perdona, jo em porto 30, eh?
No està malament.
Clar, és el que he viatjat molt.
He estat molt fort de casa.
Ara fa temps que no viatjo.
Jo, per exemple, necessito fer moltes coses
durant el dia i em falten hores.
I hi ha gent que s'agafarà un llibre
i pot estar una hora llegint un llibre
i no necessita fer tants actes.
Jo necessito fer moltes de coses.
Moltes.
Ana Maria, gràcies per trucar.
Que vagi bé.
A vosaltres.
Que vagi bé.
Josep Anton, a Vallromanes.
Què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Què dius, Josep Anton?
Bueno, doncs jo porto 33 anys de casat
i ja fa gairebé deu
que dormo en una habitació a part.
Veus?
Acabarem així, no?
Acabarem així, no?
El moment d'afrontar aquesta decisió, com és?
Exacte.
Perquè hi ha una crisi divertida allà.
Com ho vau afrontar?
Bueno, perquè jo a l'estiu tenia moltes al·lèrgies,
a la primavera tenia moltes al·lèrgies,
roncava molt.
Jo tinc el son molt fàcil,
la meva dona, no?
A la meva dona també li agrada llegir.
I bueno, al principi la filla petita
que té 10 anys es pensava
que ens estàvem separant al principi.
Us estem separant o què?
Dic, no, no.
I és de conya, eh?
Perquè tothom està super bé i...
Ho recomanes, eh, Josep Anton?
Sí.
Ho recomanes?
Sí, sí, i tal, i tal.
No us heu fixat que hi ha moltes parelles de gent gran
que es dormen separats o amb dos llits que els ajunten o no,
però separats, per no molestar-se,
perquè un té fred i l'altre no en té.
I per inclinacions diferents,
perquè poden inclinar els veus...
Això vol dir que hem d'arribar aquí
i com una parella que se ve,
dius, bueno, no passa res, eh?
La Gala i el Dalí, la Gala té el castell de Púbul.
De Púbul, exacte.
És una preciositat de castell que li va fer el Dalí.
I va dir, aquí.
I va dir, aquí.
I ella tenia una condició que és, no vinguis sense avisar.
Llavors, quan el Dalí volia anar al castell de la Gala,
havia de trucar i dir, puc venir?
I ella li preparava autorització escrita, eh?
Sí, sí, per escrit.
Per escrit.
Perquè quan entrava i quan sortia.
És que potser aquest moviment,
en comptes d'Aleving Apart Together,
hauria de ser Sleeping Apart Together.
Però és perillós, aquest moviment, eh, xavals?
És que estem aquí.
Per què?
Perquè, mira, això també és una cosa molt típica
del grup d'amics que tenim, no?
I tots els nois.
Ai, per què no ens lluguem un pis a la Barceloneta?
Home, és que clar.
Home, és que nena.
I llavors jo dic, val, us lluguem un pis a...
I per què a la Barceloneta?
Ah, no ho sé, per dir alguna cosa, no?
Sí, exacte.
És que llavors sembla que...
Clar, què pugueu, un picadero?
Perquè, clar, si voleu un picadero, parlem-ne, no?
Que li és jo en tenim un de pis.
Sí, sí.
A la Barceloneta?
A Barcelona.
No, a Barcelona.
És una via d'escape.
És una via d'escape, sí.
Totalment.
Perquè si alguna nit has de dormir, no pots dormir...
Te'n vas allà.
Ah, sí.
I també per ser un picadero de tota la vida.
No, sí, picadero.
Perquè, esclar, si jo...
No, escolta'm, per mi no, eh?
Perdona, que jo vaig bé.
Per això et dic que tu, pobre...
Jo...
Jo crec que això...
Tu sospites d'això.
És veritat que a mesura que et fas gran...
Ets una desconfiada.
Es pot arribar a certs acords.
No, Judit, però...
Ets una desconfiada.
Però el living apart togueda,
a menys que no sigui una història,
de famílies separades,
que llavors sí, s'entén perfectament,
tot i que també arriba el moment,
després de molts anys amb aquesta situació,
que acaben anant a viure junts...
M'has assabut, avui.
Sí, avui m'has assabut.
Té masses perills.
Té molts perills, perdoneu,
en living apart together.
Però sí, els perills és la vida,
per la part dels riscos de viure.
S'ha de viure, Judit.
S'ha de viure.
A veure, això que estàs dient és una mica...
Home, perquè el desgast dels anys,
ja a sobre, te'n vas a viure en un altre lloc...
No, està bé, està bé.
T'ho posa...
T'ho posa excessivament fàcil.
Llavors vol dir que vols estar amb aquella persona?
Clar.
És que jo vull estar amb aquella persona,
però amb el meu espai vital.
No, però perquè si ja passes aquesta fase
de living apart together,
i allò va bé, ho esteu remuntant,
has pres una bona decisió.
Si no, és que estàs desconfiant
que la parella s'està tan gran.
Jo crec que prefereixo fer-me una altra habitació.
Guim de Vic, ara sí, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Què dius, Guim?
Bon dia.
Bueno, jo només volia fer un comentari.
Jo porto gairebé 4 anys amb la meva parella,
dormim junts,
i crec, bueno, el meu llenguatge d'amor
és el contacte físic,
i crec que no hi ha res com el dematí
llevar-te i poder estar-te abraçat,
tinc 10 minuts,
fent les mandres amb la parella,
allà tots dos junts.
4 anyets, xato, 4 anyets.
Guim estàs enamoradíssim.
Jo t'entenc, eh, t'entenc.
Estàs escoltant i necessitaves llençar un missatge.
Són 4 anyets.
I així ha de ser.
I així ha de ser.
No, està bé, està bé.
Els 4 anys...
Jo també busco el contacte,
a mi també m'agrada molt, eh, el contacte,
però ja repeteixo.
Digues, Quim, què dius?
Bueno, això, que...
Si estàs al llit junts, no sé,
hi ha com més...
Estàs més amb la parella,
vas a dormir junts, et lleves junts.
Ja, ja, ja.
És com una cosa que t'ajuda a anar passant el dia a dia, no?
Quim, però entenc que no teniu,
és a dir, que ni tu ronques, ni ell es mou,
ni hi ha problemes,
és a dir, que aneu a dormir al mateix temps...
Com, perdona?
Que som tots dos molt tranquils quan dormim.
Clar.
Això està bé.
És a dir, que trobeu un equilibri al llit que us funciona.
Has tingut un equilibri, has tingut un equilibri.
I això, hem tingut sort.
Clar, ara, ara és que has fotut Diana, aquí.
Guim, d'aquí 10 anys em tornes a trucar i mossegues.
Exacte.
A tu, jo, em navegui això també.
Als 14 anys, quan em porteu 14.
Bona, una sala, Vic, que vagi bé.
Que vagi bé.
Judit Mascó, fins la setmana que ve.
Ens veurem la setmana que ve.
Ui, la setmana que ve.
Escolta, no podem explicar res.
No podem explicar, però potser ens veiem.
A mi em deixeu penjadíssim la setmana que ve.
Perquè el jo, la setmana que ve no hi és, però potser tampoc.
El xavi no hi serà.
Jo què?
Tu ja ho veuràs.
El matí de Catalunya Ràdio.
Problemes a la finca?
Conflictes entre veïns?
Gestió millorable?
A Finques Carbonell administrem finques i patrimonis des de 1929.
I pel nostre servei integral i proper,
hem obtingut el segell de qualitat del Col·legi d'Administradors de Barcelona.
Si cerca un bon administrador per la seva comunitat,
Finques Carbonell.
Ah, i si vol, també l'ajudarem a vendre el seu pis.
carbonell.com
Si busques inspiració, prova a conduir la gamma sub de Kia.
Disseny i tecnologia de la mà.
Gamma sub de Kia.
També disponible en versions híbrida.
Híbrida endollable i 100% elèctrica.
Amb condicions especials fins al 25 de març.
Consulta les condicions a Kia.com.
Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona.
Kia, descobreix el que t'inspira.
El meu pare no plora mai.
I mira que amb els Jocs Olímpics hi va estar a punt.
Però res, ni així.
Ara, quan li vaig dir que amb el forn,
Miele podria veure el dauradet dels seus canelons des del mòbil?
Li van saltar les llàgrimes.
Forç Miele amb càmera i sonda tèrmica integrada.
Estrena l'ara a un preu especial als distribuïdors oficials o a la teva botiga Miele.
Catalunya Ràdio.
El Martí és un propietari que es vol vendre el pis per 250.000 euros.
La Sara es vol comprar un pis com el del Martí.
A la Sara i al Martí els creuarà el destí?
No.
Els creuarà House Fight Connect.
La tecnologia de House Fight que troba el comprador ideal 3 vegades més ràpid.
Informa't a housefight.com.
Sí.
House Fight.
Cada dia són més els que practiquem esport.
Els que gaudim fent el que més ens agrada.
Entrenant, competint, donant-ho tot.
El Corte Inglés de l'1 al 10 de març aconsegueix marques de fitness, running i trail.
Com ara Nike, Adidas, Anderarmoor i moltes més.
I emporta't un 30% de regal.
Per futures compres en tots els esports.
Només el Corte Inglés.
Dissabte 16 de març tenim un gran repte.
Omplir totes les butaques dels teatres de Catalunya.
Cap Butaca Buida serà la primera gran diada nacional del teatre.
Entra a capbutacabuida.cat, tria el teu espectacle, la teva butaca i forma part d'aquest gran dia.
L'Incat.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
El Gingo és un arbre tan antic que fins i tot ha conviscut amb els dinosaures.
Tant savi que ho sap tot de la vida sota el mar, de la força del fons de la terra, dels nostres somnis i de l'amor infinit.
Ho ha conegut tot.
També les ganes de fer mal.
La companyia Fes tu com vulguis presenta Ginko, l'arbre de la pau.
El 9 de març, el centre cívic i cultural La Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana.
Més informació a escenafamiliar.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
BCN Clàssics presenta el concert de la novena de Borjac.
El 7 de març, al Palau de la Música, l'Orquestra Filarmònica Txecca,
sota la direcció de Semion Vitskov, oferiran un festival Borjac,
amb la interpretació de la Sinfonia del Nou Món i el concert per a violoncel i orquestra.
Més informació a bcnclàssics.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Incat.
A Catalunya Ràdio.
Estenem la catifa vermella fins a la gala dels Òscars.
Quina pel·lícula sumarà més estatuetes?
Oppenheimer o pobres criatures?
Quantes barbies i gents desfilaran per la catifa?
Podem somiar un guardó per a Robot Dreams?
La societat del cinema reconeixerà a Bayona?
Aquest diumenge, des de les 11 de la nit fins a les 6 del matí,
ho sabrem tot amb els Gorina i l'equip de La Finestra Indiscreta.
Petons i hòsties per una gala atòmica.
La nit dels Òscars en directe a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Una nit de dreams amb la societat del cinema.
I a partir de les 6 de la matinada, amb Ricard Ostrell en directe des de Los Ángeles.
Robot Dreams.
Començarem un especial matí de Catalunya Ràdio des de Hollywood
per viure la reacció dels protagonistes catalans d'aquesta festa.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Frank Lluís Geroz.
Viatjant cap a Miami amb la Maria Jaume.
Aquesta ets la d'escosar, eh?
No.
I tant, serà positeta, eh?
No pas.
A mi em sona l'arxiu, perquè aquesta no ens col·li coses que no siguin fresques, eh?
Aquí el peix ha de ser fresc, eh?
Aquí no es recicla res, eh?
Segur?
No, tot és igual.
Mira, ho buscarem.
No, és veritat, això.
No, on és?
A Mallorca.
És la Mallorca, aquesta.
La Maria Jaume és mallorquina.
Veus, veus?
Miami amb Rosalia i no sé què.
No, és una col·laboració amb la Julieta.
Això, la Julieta.
La Julieta.
Fuera, fuera, fuera.
Esteu molt al dia.
Fara, fara, fara.
Potser la Marta ja no us l'ha posat, ara.
Però com aquest xora el dia no.
Ja està.
Ai, encara.
Fins aquí, eh?
No, encara no.
Gràcies.
Bueno, què?
Què ens expliques?
Doncs mira, us explico que a la Mallorquina ens avança una nova cançó de les que formaran
part del seu tercer disc que ha de publicar aquesta mateixa primavera.
És un viatge a Miami d'aquells on tot es torça, o potser no, i que acaba inspirant aquesta
bomba de ball on la Maria Jaume compta, com us deia, amb la col·laboració de la Julieta.
Una bomba de ball, a dins.
Què?
Bomba de ball.
De ball.
De ball, la que tira a la banyera.
Això que li agrada a vostè fer, que es contorsiona allà a la pista.
A dins de la banyera també.
Bueno, va.
La cançó del dia de Catalunya diu en Frank Lluís Giraud.
Bravo, Frank Lluís!
Bravo!
A pobres!
Pucs pressupostos?
Si cau a la banyera un dia...
Calla!
Ja, pots parlar, ja?
Sí?
Què vols que et digui?
Ai, què he tratat la lluita, Joan?
M'ha trecat a vostè.
No, no, els temes pendents amb Gerard Jumann.
Jo he fet callar, però amb educació.
Això està bé.
Com diu el guió, amb Gerard, Xavi Espinosa i Ana Viñevata, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Bon dia a aquesta hora, vinga.
A aquesta hora tenim pendent abordar diversos temes.
Per exemple, el del pacte entre Junts i el PSOE
per tirar endavant la llei d'amnistia.
Encara no s'ha anunciat, però ho ha de fer aviat
perquè no s'hagi de tornar a iniciar tot el procediment.
Aquest pacte és al gaure
i fins i tot us podria revelar quan es farà públic.
Hòstia, Sebastià d'Arbon, que ara no has marxat, veig.
Per cert, deixa'm dir que tenim línies obertes, eh,
per guanyar dos vols per anar a Miami.
És un misteri.
No, no és un misteri.
No, és un telèfon.
9-3-2-0-1-7-4-7-4.
Hem d'encertar tres preguntes.
Qui acabi al final s'endurà aquests dos vols
a anar a Torrada per Miami.
Amb la companyia Level.
Bona imàgica nit.
Sóc Sebastià d'Arbon.
Sí, ja ho has dit dos cops, vull dir.
De fet, t'acabo de veure aquí a fora.
Per presentar el programa que ara comença,
que és Misteris, amb Sebastià d'Arbon, que sóc jo.
Sí, t'estàs repetint una mica, Sebastià.
En bucle, si podríem avançar, perquè us has d'un llibre
de Sebastià d'Arbon.
Que ets tu.
Que sóc jo.
Que no entenc res del que he escrit.
És el misteri, és el...
La gràcia és resoldre'l.
És un misteri, Javier Sala.
Com es titula el llibre?
Es titula el llibre?
Al revés, eh?
Más allà de la muerte.
Està al revés.
L'has de posar al revés?
Ara.
Aquí és al revés.
I on està?
És en llenguatge demoníac.
Bueno, sabíeu que en aquest mateix indret
antigament hi havia un cementiri?
O sigui, a l'estudio de Catalunya Ràdio.
Puc notar l'esperit dels morts
rondant per aquesta ràdio.
I cada nit?
No, no ho sabies.
Sí, ara mateix tu perceps
que en aquí hi ha esperits.
Quan tothom marxa,
surten pels passadissos
i truquen a la nit dels cinc grans.
Tenim feina, Sebastià d'Arbon, gràcies.
Si el futbol club Barcelona
no guanyarà la Champions League,
al contrari del que va dir,
el tio aquell que riu cridant...
Aquest, oi, oi, no té una presència.
A veure, no et riquis.
Hola, perquè se't sent...
Vaig dir que el Barça
guanyarà la Xina de la Champions.
Ah!
Sí?
És una presència?
Ah!
Ah!
No et tens aquí el Sebastià d'Arbon,
que també té dots per endevinar el futur.
Mira!
Ah!
No!
Ens ha estat set a la cap, eh?
Ens ha ensenyat 60.000 euros.
Vaig somiar el desembre, clarament,
clarament, Ricard,
que el Barça guanyava la Champions a Wembley.
Tu què saps?
A veure, Sebastià,
tu com saps que el Barça no guanyarà la Champions?
Perquè m'ho ha dit un fullet.
Un fullet?
Aquest matí, en aquest mateix indret,
fora de l'estudi...
Ah, sí?
Era un fullet que anava en xandall
i m'ha dit...
Aviam-ho!
Com vols que el Barça guanyi la Champions?
Aviam-ho!
Deu ser la Carme Llobera.
Era la Carme Llobera.
Aparta't, que hi ha per Carme Llobera.
Era...
Això és la Carme Llobera.
Era la Carme Llobera.
No hi he posat nom, això està molt bé.
Quan jo anava a l'escola, a Hogwarts...
Tenia un fullet.
Tu vas anar a l'escola, a Hogwarts?
A l'escola, anem a la criatxeria.
Bé, anem al concurs.
Vinga, va, que si no...
Potser que faci un ritual, Ricard,
per invocar el concurs.
Vés fent.
A partir de l'abril,
vol a Barcelona-Miami sense escales,
amb Level.
Ha!
Level us ofereix el cas de pensa.
Ok.
Bé, que va, anem a concursar.
Avui ens truca la Mari Dolors.
Mari Dolors, què tal?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs, Mari Dolors?
Bé.
T'està on truques?
Des de...
Ara estic a Golmes.
Eh?
Ara estic a Golmes.
A Golmes, perfecte.
Doncs ja ho sap,
sincertes tres preguntes,
te'n vas cap a Miami, d'acord?
De quin signe de los dos veig?
A veure...
No tenim temps, no tenim temps.
Anem a la primera pregunta, vinga, va.
Coses que s'han de saber.
Cada matí la Marta Viana
ens diu quatre coses que s'han de saber.
Avui, per exemple,
ens ha dit que Tchaikovsky
va compondre el llac dels signes,
que Joan Salles va escriure
a Incerta Glòria...
No és cap mister, això.
Que Becarissa es forma part
de la comarca Vallès Occidental
i que està bé sortir amb gent de la feina
si no treballes amb Marina Romero
perquè no se li pot seguir el ritme.
Per això, la pregunta que et fem avui és...
Atenció.
Quina creus que és la superfície
del terme municipal de Becarissa
al Vallès Occidental?
Et donaré quatre opcions.
Temps.
Opció A, sis quilòmetres...
Espera, que encara no compta el temps.
Primer et donaré les opcions.
Opció A, sis quilòmetres quadrats.
Opció B, vint-nou quilòmetres quadrats.
Opció C, quaranta quilòmetres quadrats.
Opció D, cinquanta-un quilòmetres quadrats.
Ara sí, temps, Maria de Bona.
A, B, C o D.
Ràpid, que són deu segons, eh?
Ets gèminus.
L'última.
L'opció D és una resposta incorrecta.
Oh, llàstima.
Ens truca també l'Eduard.
Eduard, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
L'opció A, B o C?
La C.
6, 29 o 40?
La C és una resposta correcta, senyor.
Bravo, Eduard.
Molt bé.
Eduard, desentruques, Eduard.
De Barcelona.
Doncs vinga, Eduard, anem per la segona pregunta.
Has encertat-ne a tres.
Bé, tres, dos, te'n queden dues ja, eh?
Som-hi.
Anem per la segona, vinga.
Ciutadans il·lustres de Miami.
Hem anat recordant alguns ciutadans il·lustres de Miami, com la Rosalia, Julio Iglesias, Leo Messi.
Avui en coneixerem una altra.
Rosa Clarà, modista i empresari, especialitzada en vestits de núvia.
Se li va concedir a Greu Sant Jordi l'any 2017 per haver contribuït...
L'inspira una mica, sisplau.
Des de fa un temps, viu a Miami perquè vol expandir, m'imagino, l'empresa per allà.
Le hizo, este le hizo el vestido de Antonella, eh?
Leo Messi, què tal?
Com i tant?
Li va fer el vestit a la teva dona, eh, al casament, Leo?
El vestido de novia.
Molt bé. I com era el vestit de la teva dona?
Com era?
Com era? El vestit que li va fer la Rosa Clarà de novia, com era?
No sé, blanco i...
Tio.
Blanco, no sé.
Devia ser un vestit especial, és un vestit de...
Sí, era com un vestido de novia.
Molt bé, atenció a la pregunta. Vinga, Eduard.
Aquest cap de setmana, Eduard s'ha celebrat el pre-casament entre un home i una dona
procedents de dues de les famílies més riques de l'Índia.
Ristà, sí, Eduard.
A la festa hi ha actuat, per exemple, Rihanna.
Quin creus que ha estat l'eitmotiv de la festa?
Dono quatre opcions.
Opció A, la pel·lícula Mulan Rouge.
Opció B, El llibre de la selva.
Opció C, Aladín.
Opció D, la pel·lícula El carrer.
Temps, Eduard.
La C, Aladín, crec.
La C, Aladín, és una resposta incorrecta.
Llàstima, Eduard, gràcies per trucar.
Ens truca el David, també.
David, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Opció A, B o D?
Molan Rouge, El llibre de la selva o El carrer?
És un mistí.
Tens cinc segons.
El llibre de la selva.
No saps que els racistes, eh?
Incorrecte.
Ens truca també el Marc.
Marc, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
La pel·lícula de Molan Rouge o El carrer?
Molan Rouge.
Resposta correcta.
Va, anem per la tercera pregunta.
Si l'encertes, tan bas cap a Miami.
Som-hi.
Actualitat, copes.
Des d'avui ja es poden recollir a les farmàcies
els productes menstruals, com per exemple les copes menstruals.
Sí, sí, sí.
Atenció a la pregunta.
Als anys 50 el Barça va rebre el sobrenom del Barça de les cinc copes.
Quines eren, aquestes cinc copes?
Quatre opcions.
Opció A, la Lliga, la Copa, la Copa d'Europa, el Gampard i la Copa Catalana.
Opció B, la Lliga, la Copa, la Copa Llatina, la Copa Eva Duarte i la Copa Martini Rossi.
Opció C, la Lliga, la Copa, la Copa de Fires, la Supercopa i la Copa Maria Mercè Marçal.
Opció D, la Lliga, la Copa, la Champions, la Copa Campari i el trofeu Kubala.
Temps, 10 segons.
Marc.
Vaig cap allà, vaig cap allà.
La B.
La B, estàs segur?
Sí, m'agrada molt el Barça.
La B, segur.
Te'n vas cap a Miami, estàs segur?
I tant.
Resposta correcta.
Bueno, bueno, bueno, Marc, te'n vas cap a Miami.
Ens anem a Miami.
Vinga, no, vostè no, a mínim, qui vulgui ell.
Bé, potser no.
Des d'on trucaves, Marc?
Vilaçà de mar.
Doncs cap a Vilaçà, que ets dos vols d'anada i tornada cap a Miami.
Que vagi bé, una abraçada.
Moltes gràcies, igualment.
Visca, que vagi bé.
Adéu, adéu.
Vilaçà, al final és com Miami, però d'aquí al Maresme.
Vilaçà és conegut com el Triangle de les Vermoules de Catalunya.
Ja no cal ser vuit vegades pilotador per marxar a Miami.
Perquè amb l'Ebel ara tens vols a Miami i, com sempre, des de Barcelona, sense escales i el millor preu.
I per celebrar-ho, sortegem cada dia un vol d'anada i tornada per a dues persones.
Continua escoltant-nos i descobreix com hi pots participar.
I ara, quan falten 15 segons per les 12, s'encena un llum a la redacció d'informatius.
És el Joan Bota, que brilla amb llum pròpia.
Ah, llum s'encena a les 12.
El govern i els comuns tornen a estar reunits aquest matí per intentar mirar de plena el camí que permeti provar...