...explicando cosas incomprensibles.
Cataluña Rádio, las noticias de las 12.
Bon dia, os informa Sara Riera.
El Tribunal Suprem mantén l'ordre de detención contra Carles Puigdemont
después de la publicación de la ley d'amnistía.
Pablo Llarena donará cinco días a las partes
para que se pronuncien sobre la aplicación de la norma.
Madrid, Pablo Brujats, bon dia.
Bon dia, no serà automàtic perquè,
tot i l'entrada en vigor de l'amnistia,
Llarena entén que les ordres de detenció espanyola
contra Puigdemont com Mini Puig segueixen en vigor
i que, per tant, s'han de mantenir.
El que farà, com deies, és donar cinc dies a la Fiscalia
les defenses i les acusacions perquè li diguin
què ha de fer a partir d'ara, si les ha d'aixecar o no,
i Llarena pregunta a les parts expressament
per si el delicte de malversació es pot amnistiar.
Recordareu que fins ara els fiscals del Suprem
ho han posat en dubte.
A part de Llarena, també acaba de moure fitxa
Manuel Marchent, el magistrat del Suprem,
que ha donat 10 dies a les parts de la causa del procés
perquè li diguin què ha de fer a partir d'ara,
i també s'ha activat la jutgessa del Suprem
que porta el cas de tsunami democràtic
que demana a les parts si l'amnistia
s'ha d'aplicar a Puigdemont i Wagensberg
pel delicte de terrorisme.
Paula Brujats, Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies, Sílvia Solana.
El secretari d'estat nord-americà, Antoni Blinken,
es mostra moderadament confiat
que la proposta de Washington per aturar la guerra gasa
acabi tenint èxit.
Des de Televip, on continua la gira a la regió,
Blinken ha explicat que el document té el vistiplau
de les autoritats israelianes
i també del Consell de Seguretat de l'ONU,
que aquesta nit l'ha aprovat per 14 vots a favor
i una abstenció, votació acollida favorablement per Hamas.
Blinken assegura que estan esperant
la resposta de la facció palestina.
Em vaig trobar amb el primer ministre Netanyahu ahir a la nit
i ell va reformar el seu compromís amb la proposta.
També tindré l'oportunitat de parlar
amb el ministre de Defensa, Gallant,
i altres dirigents israelians aquest matí.
Crec que una altra vegada hi ha un consens molt gran
per tirar endavant la proposta.
I al Yemen hi ha hagut una tragèdia a les seves costes.
Almenys 39 persones han mort en un naufragi,
però la xifra es podria enfilar
fins a les 190 víctimes mortals, segons l'ONU.
Eren migrants majoritàriament atíops
que havien sortit de la banya d'Àfrica,
d'on fugen de la fam, la sequera
i de diferents conflictes armats.
Barques de pescadors han rescalat 71 supervivents,
però la recerca continua.
Segons dades de les Nacions Unides,
només l'any passat 97.000 persones
van arribar al Yemen des de l'Àfrica.
Tres detinguts a Lloret de Mar i Sant Hilari Sacalm
per l'estafa del fill en dificultats.
Els detinguts s'haurien embutxecat fins a 45.000 euros.
Girona, Clara, Jordà, bon dia.
Hola, bon dia.
Recordem que aquesta estafa consisteix
en enviar missatges en un telèfon
que no és l'habitual fins a passar per familiars
i demanant diners per resoldre
un suposat problema econòmic amb urgència.
L'investigació va començar arran de la denúncia
d'una de les víctimes
que havien robat amb aquest mètode més de 17.000 euros.
A partir d'aquí es van estirant del fil
i es va arribar als detinguts
que haurien estafat a persones d'arreu de l'Estat.
Les víctimes solen ser persones d'entre 65 i 80 anys
amb familiars directes que estan fora de casa.
Davant del dubte, quan reben el missatge,
envien els diners
abans d'intentar contactar amb el telèfon habitual.
Clara, Jordà, Catalunya, Ràdio Girona.
El govern espanyol preveu tenir operativa aviat
una eina que permetrà identificar
els allotjaments turístics il·legals.
Així ho ha anunciat el ministre d'Indústria i Turisme,
Jordi Areu, que ha detallat
que es tractarà d'una plataforma digital
on els portals hauran de compartir les seves dades
i al qual les diferents comunitats autònomes
tindran accés.
Estos servicios online
donde se comercializan
las viviendas turísticas
deberán compartir sus datos
a través de una plataforma digital
con las comunidades autónomas.
Esto permitirá a las comunidades
identificar aquellos alojamientos
que de manera ilegal
se ofrecen como viviendas turísticas
sin haber cumplido con los requisitos
que exige la normativa.
Adels Esports
amb en Marcos García
Frenkie De Jong
no jugarà a l'Eurocopa
amb els Països Baixos
al mig campista del Barça
no ha pogut superar els problemes
que arrossega el turmell.
A més, ahir, Robert Lewandowski
no va poder acabar una missiós amb Polòmia.
Ho va fer per unes molèsties
amb la seva selecció.
Joan Peñarroia
serà l'entrenador del Barça de Bàsquet
la temporada que ve
si no hi ha cap contratemps
de darrera hora.
El Barça ha triat Peñarroia
per ocupar la plaça fins ara de Roger Grimau
i l'anunci es podria fer aquesta setmana.
I, de fet, encara en basc
el Força Lleida celebra
a partir de les 6 de la tarda
l'ascens a la Lliga CB.
El noi ha pot aconseguir avui
la classificació per la final
de l'Hockey Lliga Masculina.
Ho farà si guanya el Liceo
en el cinquè
i definitiu partit de les semifinals.
Avui, a dos quarts de nou,
a la final que comença divendres,
ja l'espera el Barça.
A l'Europeu de Natació,
Valgrat,
el català Denis González
disputarà aquesta tarda
la final del solo tècnic d'artística.
A l'Europeu de l'Atlantisme de Roma,
Jael Sakura Bestué
participarà aquest vespre
a la final dels 200 metres.
Fins aquí les notícies.
El 22 de febrer,
el Tot Costa...
Jo tenia la samarreta
i les botes al Museu del Barça
i no sé si segueixen allà.
Què vols dir?
La Marta és la primera
golejadora del Barça a la Champions.
I les van treure?
Però això és greu.
Uns dies més tard...
No hi és perquè
no podem exposar
tot el que tenim al museu.
El que podríem fer
és treure aquestes botes,
treure aquesta samarreta
i exposar-ne a unes altres.
T'acordes?
El que a mi m'agradarà de veritat
és el dia de demà
quan les meves filles
siguin més grans
podent al museu
i les vegin
i explicar-li la història.
En l'esport,
tot costa,
però no hi ha res impossible.
Tot Costa.
De dilluns a divendres
a les 7 del vespre
amb Sònia Germà
i Jordi Costa.
Dimarts o 11 de juny.
Una mica d'alegria, eh?
I tant que sí, Marina.
No, és que no, és de veritat.
A veure, quins motius tens tu
per estar alegre?
És que no ho entenc.
Em sembla estar de mal gust.
No, per estar contenta
per la mesa del Parlament.
Què dius que et sembla
de mal gust estar alegre?
Amb la de desgràcies
que hi ha al món.
Oh, sí, clar.
És una frivolitat.
Una frivolitat.
Sí, sí, sí.
Però et posa malalt estar trist.
Això no està demostrat.
Bé, jo prefereixo
pensar en les coses bones
que passen a la vida, no?
No t'he vist cap dia trist.
Des de que ens coneixem
i treballem.
Aquí no t'he vist cap dia trist.
Per fora.
Per fora.
Ara que vens a reivindicar,
Joel Díaz.
Per dins estic plorant, eh?
La processó la per dins.
Sí, mai més ben dit.
Mai més ben dit.
Vull dir que...
Avui què?
No, és que us veig.
Poteu espavilar una mica,
si us plau, va,
que és la vostra ola ja.
Jo estic aquí
per fer un programa de ràdio,
vull dir que si voleu
que anem comentant la jugada
jo tampoc tinc cap problema.
Però avui què?
Avui tenim emocions
amb en Jordi Ramoneda,
còctel d'emocions.
Sí, sí.
L'anàlisi freda i analítica
dels sentiments
que moltes vegades
se'ns escapen a tots plegats.
De fet, avui, Quim,
et diré que una cosa,
un còctel està...
o sigui,
consta de diversos ingredients
i en el moment
de posar-los a la coctelera
es barregen, no?
Un còctel és exactament
això que acabes de dir.
Amb unes gotes d'angostura.
Que avui faig un còctel
amb un sol ingredient
que és una sola emoció,
que és la ira.
La ira.
La ira, eh?
La ira més absoluta.
Avui poses la lupa a la ira.
Sí, sí.
Molt bé.
Carlos Pumares
va basar la seva carrera
radiofònica
en aquesta emoció.
I jo els vaig deixant
amb la vostra ira
i les vostres històries.
Ja està.
Poc més tinc a dir, va.
Fins ara.
Gràcies, Marina.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
al Cibertron radiofònic
dels vostres migdies
amb uns transformers de l'humor
com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Somos dos.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Ai, de fita.
Bon dia, Quim Morales.
Bon dia, Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
Jordi Ramoneda.
Hola, Quim Morales.
L'Aina Austrià i la Xenia Molero
i l'Anna Guimarà, la producció.
En Víctor Lorenz i la Montse
duran el control central.
El control de sol, Albert Coder
i qui us parla.
En Quim Morales.
Avui és dimarts 11 de juny.
Què?
Com us va el dia?
Bé?
Bé, o sou neuròlegs de Joe Biden?
Bé, bé, bé, bé.
Bé, no?
Comparat amb això?
Perquè en qualsevol cas, a l'última hora
tenim totes les neurones activades
per atendre la vostra necessitat
de riure, d'entretenir-vos
i també de donar-vos escalf
a través del mur de les lamentacions
d'en Joel Díaz.
Ho farem d'aquí una estona,
però primer, Joel,
ens ha d'explicar què fa avui
amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Doncs mireu, avui,
catalanes i catalans abnegats
i abnegades contribuents i contribuentes,
amb els vostres impostos
aniré a la copisteria.
Sí.
A la copisteria, eh?
Sí.
A imprimir i enquadernar
les 18 pàgines del BOE d'avui
amb la llei orgànica
1 barra 2024 d'amnistia
per a la normalització institucional,
política i social en Catalunya.
18 pàgines, eh?
Toma ja.
Déu-n'hi-do.
Firmades per Pedro Sánchez.
Pérez Castejón.
Sí, senyor.
Jo no sabia que hi havia aquest Pérez.
Hi havia un Pérez aquí.
És un compost.
L'últim cognom és compost.
Pérez Guión Castejón.
Demanaré que me l'enquadernin
el BOE aquest
sense reparar en gastos
amb tapa dura
forrada amb pell d'escrot de toro
i pàgines cosides
a mà amb fil de budell
de porc i bèric
que és el que feien els...
Ai, per favor.
El que faig una mica de furtó,
aquest llibre.
No, perquè el netegen abans.
Tot i que potser
Ramoneda seria millor
enquadernar-la plastificada
tenint en compte
la quantitat de membres
de la judicatura espanyola
que tenen passat
passar-se-la pel forro dels collons.
En qualsevol cas,
la llei està aprovada,
assignada pel rei,
el BOE,
o sigui que...
Ja està?
Veurem què passa.
Veurem què passa?
Veurem què passa.
Jo la plastificaria, ara, en segureu,
per si de cas, eh?
Per si de cas, la llei de l'amnistia.
O la blindaria,
amb vidre blindat, també.
Composen les obres d'arts.
Metacrilàtor.
Una mica, sí.
Sí.
Doncs bé, amb això
és el que farà Joel Díaz
amb els vostres impostos
i precisament amb els vostres impostos
estem muntant
la gran festa final de temporada
perquè el 27 de juny
tenim una cita
a la Sala B de l'Udegas.
Ah, sí?
Sí, sí, sí,
perquè farem...
Recordeu que la cançó és
Millor, pitjor, karaoke del món.
D'acord?
És d'acord?
El millor, pitjor, karaoke del món.
Millor, pitjor, karaoke del món.
Eh, que sí?
Karaoke del món.
Sí, és que el nom ho diu tot,
el millor, pitjor, karaoke del món.
10 cançons, 12 com a màxim,
que cantarem tots plegats
rendint un tribut
al millor, pitjor, cantant del món
que és en Joel Díaz.
No, home, tribut a mi, no.
És un tribut, és un tribut.
Així semblo jo que el Freddie Mercury...
Però és un agraïment.
M'agrada molt, Quim,
que el convit de la festa,
la invitació, ja és 10 cançons màxim.
12, 12.
10, 12, màxim.
No, perquè si no la gent se li fa pesat.
Sí, sí, sí.
La gent vol pactes ràpids.
Sí, sí, sí.
A tant, molt picat, eh?
És tot tan líquid, Quim.
A partir de les 7.
Ah, a partir de...
Sí, la capilaritat de tota la comunicació, no?
Doncs escolteu, a partir de les 7
us esperem a la sala B de Lúdegas
i allà tindreu barra lliure
per fer unes concionetes...
Fins que s'acabi la cervesa.
Fins que s'acabi la cervesa.
I després ens posarem a cantar.
I si voleu venir,
tenim 10 invitacions dobles
que ara mateix podeu aconseguir
escrivint-nos a l'últimora
arroba catradio.cat.
A l'assumpte poseu i karaoke,
que així ens ajudeu una miqueta
a localitzar els vostres correus electrònics.
I el dia 27 de juny
a la sala B de Lúdegas
us esperem a les 7
pel millor pitjor karaoke del món.
Millor pitjor karaoke del món.
Millor pitjor karaoke del món.
Mireu que contenta tenim l'Aida Fita
perquè aquesta setmana,
després de buscar els oients
més europeus de Catalunya Ràdio,
ha tornat a les arrels,
a una cosa més local,
més petita,
més tor, una miqueta,
amb la seva Fita de la Setmana.
Fic, fic, fita!
Fic, fic, fic de la setmana!
Fic, fic, fita!
Fica de la setmana!
Doncs sí, aquesta setmana
estic buscant
el oient que visqui el poble
amb menys habitants.
Això mateix.
I de moment tenim la Mireia
que ens diu
bon dia a tot l'equip
perquè puc participar
a la Fita de la Setmana.
Que bé.
Em dic Mireia
i sóc d'Agramunt,
un poble preciós de l'Urgell
amb 5.411 habitants.
Home!
Dio que si guanya, vendré a Barcelona
después de 7 años sin hacerlo.
¡Moltes gracias a todo el equipo!
¡7 años sin ganar a Barcelona! ¡Quina sorte!
Deu estar fent torrons, todo el día
fent torrons, ¿eh?
Bons torrons, el gran bono.
Sí, sí, sí.
Yo creo que podemos rebaixar una mica la xifra, ¿eh?
Y habrá gente que visca en localidades
más pequeñas,
en viles, en menys habitants.
Yo, el meu pueblo es de 2.678.
Mira, ya guanyarías tú.
A Vila Blarets.
Que, de fet, cuando yo ahí voy a llegar,
estábamos a 1.600.
O sea, ha duplicat.
Carai, tu.
Què ha passat aquí?
Doncs que hi havia un camp molt gran,
abans tot allò era camp,
doncs han començat a edificar, que flipes.
Hi ha tot de pisos amb piscines.
Ah, per cas.
Sí, sí.
Jo estic molt en contra de tot això, però bueno.
Però què és, pijo, Vila Blarets, o què?
Això sembla.
Ah, caram.
Quan hi vam arribar nosaltres, no, però ara sí.
I després tenim Albert, que diu...
Hola, Aida. Hola, Albert, què tal?
Jo he vist que les masies de Voltregar,
el meu poble de Catalunya, segons el centre 2023,
som 3.222 habitants.
Tots molt ben parits.
Si encara no heu passat pel nostre poble, us ho recomano.
Salut, família.
Doncs ja passarem pel teu poble.
I tant.
I tant que sí.
Allà, Osona, no?
Sí.
Doncs bé, estim, estem a 3.222 habitants,
segur que podem baixar més.
Qui dona menys?
Qui dona menys?
És una subhasta al revés, això.
Bon veïn, això, no?
Fa molta gràcia.
És que van a subhastes.
Parlen així, no?
Sí, parlen al revés.
Bon, bon, bon, revés.
Perdó, és igual, no tenim la referència.
Sí.
Envió les vostres notes de veu al 667-37-27-29.
667-37-27-29, aquest és el WhatsApp de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Volem conèixer els oients que viviu en viles amb menys habitants.
Exacte.
Clar, hi ha gent que diu, però ha de ser un poble o pot ser un nucli petit d'aquells que estan aïllats?
Doncs també valdria.
Tira, tu tira.
Però en principi els nuclis aïllats també pertanyen a un poble.
Clar.
Com Tor, pertany a l'Ins, o a Empuria Brava, a no sé...
A Rosa, jo què sé, no sé.
Vull dir, tot padró està inscrit en un poble.
D'acord.
No pot dir, no, és que jo visc en una casa sol.
No, perquè en algun poble estàs.
Clar, és la teva localitat amb menys habitants.
A veure qui serà, si 667-37-27-29, la persona que visqui més tranquil en aquest sentit,
que no té molts habitants al voltant,
s'emportarà un sopar per dues persones al tastem restaurant.
Potser són tan pocs que només anirà una persona.
Anem a dir.
No?
Potser és tot el poble que hi va.
O els dos habitants aniran a gaudir d'aquest menú de l'amostació del xef,
al carrer Provença 88.
Ahir estava veient tort.
Sí, què? Com va?
Ai, no n'hi ha res.
No diguis res, eh?
No dic res, no n'hi ha res.
Al final es moren tots.
No, vull dir que és bo que...
Home, fa 25 anys i no estan tots morts.
Bueno, ja, ja, home, però...
No, pensava, dic, un foraster a tor.
No se li ha acudit, això, en el Quim Masferrer?
Ostres, és molt bona idea.
Un mashup de programes, no? A veure què passa i...
Està molt bé, Quim. Presenta'm el Trescat.
Mira, ara...
Ara n'hi he de presentar.
Presenta'm el Trescat.
Jo crec que això m'ho compren amb els uns clucs.
Sí, mira, és més, jo et dic un foraster i un joc de cartes.
No, per què no?
A Cala, a Cala, a Cala, a Cala Sisqueta, i ja està.
Clar, guanyarà segur, perquè només hi ha aquell restaurant...
Bueno, bueno.
No sabem mai.
Torna i se sap.
Potser ara han convertit la casa de l'Ajuntament en un restaurant.
Clar.
Perquè va canviant de funció.
Bé, doncs, escolta'm, en Jordi Ramonada ja ens ha avançat de què parlarà avui
amb el seu còctel d'emocions.
Estigueu preparats amb el volum a prop, perquè hi haurà crits avui.
A Fibergran.
No sé si coneixeu aquesta trucada de Carlos Pumares.
Fibergran.
Fibergran.
Ja, ja...
Si no la coneixeu, l'havíeu de conèixer i en Jordi us l'ha d'explicar.
Fibergran.
Quedeu-vos amb aquesta paraula, perquè em sembla que no és tan fàcil com sembla.
I avui tornarem a posar a prova l'habilitat d'en Xavier Pérez Esquerdo
per localitzar persones d'altres països.
Connectem amb l'exterior de Catalunya Ràdio.
Esquerdo, sí, eres esquerdo.
No, eres esquerdo, esquerdo, esquerdo, no, no, bueno, vale.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, aquí Morales.
Com estàs?
Doncs mira, aquí, a punt de ploure.
Sóc fora, a punt de ploure.
Tu, tu plouràs, plouràs tu.
Jo, jo plauré, jo.
Ah, molt bé, d'acord.
I veig molt de turista, que es nota que són turistes
perquè ja van amb xancles, mitjons, pantalons curts,
samarretes aquelles que ensenyen les aixelles.
Sí.
Escolta, que encara no estem a l'estiu, eh?
Però ells, depèn del país on vinguin, tenen calor.
Samarretes que ensenyen les aixelles, què vol dir? De tirants.
De tirants, de tirants.
Allò que se li deia samarreta imperio, no?
Ai, sí.
No, no, que és molt elegant, eh? Queda molt bé.
Doncs bé, Xavi, avui et tocarà tornar a esmolar el teu enginy
per localitzar persones d'una nacionalitat concreta.
És una feina que se't dona especialment malament
la volem tornar a fer, perquè confiem en tu
i creiem que ho pots aconseguir.
Mai, mai, moltes gràcies, Quint.
Mai, mai.
No, no, però sempre passa que me'ls trobo l'endemà.
Exacte.
Estem acostumats a que en Xavi, a les seves sortides al carrer,
es trobi gent de tots els països del món.
Ara, falta dir-li que avui vull que trobis una persona
de tal nacionalitat que no la trobes.
Costa molt.
És la llei de Murphy, que diuen.
Correcte.
Doncs a veure si avui tornem a demostrar la llei de Murphy, Xavi.
Però qui serà, qui serà?
Ara t'ho explico.
No, si home, t'ho diré ara.
No, no, no, t'ho dirà, que llavors tu prepares.
En uns minuts sabràs de quina nacionalitat has de trobar una persona
durant 3 minuts aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Fins ara.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
El Ministeri d'Economia va haver de contractar un senyor
amb una veu molt greu
per assegurar que no passaria.
El consumidor tiene que estar tranquilo
que el redondeo se va a hacer a la baja.
M'he quedat supertranquil.
De vegades la ràdio hauria de ser amb imatges,
de vegades no.
Però alguna vegada sí,
perquè ara mateix en Joel Díaz s'acaba de acordar
la camisa fins a dalt de tot.
Ets un modern?
Ets modern?
No, no, no és un modern, sembla tonto.
No, però els moderns ara van amb els colls ben molt estancats.
Sí, la camisa, no?
El Fred Perry allò ben abotonat fins a dalt de tot.
Què és això d'anar ensenyant aquí?
Bueno, vaig a penjar el meu Instagram
perquè la gent ho pugui veure.
Ai de fer fita, seguim-me.
Molt bé, molt bé.
Em ressalta els ombros.
I les solapes aixecades, eh?
Escolta, quin tio, quin tio.
En fi, aquí ens estimem molt a la ràdio, com us dèiem,
però també hem de reconèixer que la televisió
també ens ofereix grans moments
quan els dimarts l'Aida Fita
posa en marxa la pantalleta.
La pantalleta, la pantalleta, la pantalleta, la pantalleta, la pantalleta.
Saps a qui em recorda, el juez, així?
Saps que en monsoll per no res, de William Shakespeare?
Ai, sí, sí, sí.
Podria sortir.
Sí, sí, sí.
Ara mateix hi ha una comèdia d'aquestes de Shakespeare.
És veritat.
Sí, de les del Kenneth Branagh.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Un mica d'aquest el Washington.
No, una mica...
Sí, sí, sí.
Ara és que no l'he vista, la pel·lícula.
No, no, passa a mi.
Està bé, aquesta, eh?
Sí.
Maca, és maca.
Doncs bé, us han recordat els nostres amics de Sarve, si aquí en Pueda.
Sí, sí, els friquis aquells, no?
Exacte.
Se'n van anar a Miami.
Van Maria Patiño, exacte, que van anar a Miami a trobar feina.
L'últim que van veure d'ells...
Com va sortir aquell tall famós de jo me vaia a Espanya, no?
Me vaia a Espanya, sí.
Mira, i allà segueixen.
Lídia Lozano, també, el baile chuminero.
Sí, sí, sí.
Doncs l'últim que van veure d'ells és que la Lídia va anar a un programa religiós,
on es va desmallar una senyora, i després tots van anar a veure cocodrils.
Doncs després de tant moviment, des del programa, els van voler fer com una sorpresa.
A veure, han sido días muy duros, y todavía quedan días que seguramente van a ser más complicados,
porque tenéis que seguir peleando en México para dar lo mejor de vosotros y conseguir algún trabajo.
Pero la verdad es que he pensado que después de tanto esfuerzo os merecéis un descanso.
Así que os he buscado uno de los mejores barcos de Miami.
Ah, no, se les gasta Netflix, eh?
S'han quedat sense feina, i se'n van a Miami, en un barco...
Ostres, tu!
En un dels millors barcos de Miami, com deu ser això?
Deu ser un portavions, segurament.
Però és que, a més a més, hi ha una altra sorpresa.
Hay alguien que os espera dentro.
Alguien que tiene muchas ganas de conoceros.
Ah, que no nos conoce.
Que ha seguido vuestra trayectoria.
Y que va a estar con vosotros en esta fiesta.
Depende de vosotros...
Si lo echamos a l'agua o no.
Home, no.
No, la Belén sempre és increïble, aquesta dona, eh?
Doncs bé, qui creieu que pot ser aquesta persona que l'està esperant a mi?
Que a Miami...
El Messi?
Mai.
El Messi està a Miami.
El Beckham.
El Beckham.
El Jordiama.
El Messi, aquesta gent estaria bé, eh?
Julio Iglesias.
Julio Iglesias viu allà.
Julio Iglesias, Alejandro Sanz.
També viu allà.
La Shakira, també.
Donald Trump no estava també per Miami o per Florida?
El mar a la golla.
Donald Trump viu on vol.
Alguna sola tercera, quarta, cinquena residència...
Et dic una cosa, però algú que t'espera dins d'un vaixell és sospitós al 100%.
Espera'm a fora, espera'm al port.
Però dins d'un vaixell.
En terra ferma.
Que de fet entren ells i ell està d'esquenes i ells comencen a fer les seves suposicions.
Parece Jordi Hurtado.
Jordi Hurtado.
No suena?
Jordi Hurtado?
No.
¿Es un señor mayor o está claro?
Diga algo.
Espera, espera, que ese señor mayor...
Yo creo que te puedes girar.
Ay.
Bienvenido.
El Puma!
És el Puma!
El Puma!
Ah, el José Rodríguez.
José Luis Rodríguez, el Puma!
Sí, senyor.
El Puma els estava esperant anar.
Carai, tu, que modern tot, eh?
Exacte, que de fet es veu que...
Però aquest senyor viu a Miami?
Aquest senyor estava allà.
Sí, sí, sí.
Li diuen el Puma perquè té una cara de Puma.
Sí, sí, és impressionant.
És impressionant.
Doncs es veu que el Puma els tenia a tots molt preocupats.
Hola.
Estou estupendant.
Perdona por llamarme mayor, pero...
Yo también lo soy, eh?
No hay problema.
Estás bien, ¿no?
Estás fenomenal.
Perdonad que Lidia nos dijo que estaban malísimos.
No, fue Víctor.
No, lo dijo Víctor.
Y Terelu lo dijo también.
Recuperado, recuperado.
Tengo dos pulmones prestados, pero bien.
Estás estupendo.
¿Y por qué hay tanta leyenda contigo?
Cómo le gusta el chisme a los españoles.
Tengo los pulmones petados, a dir.
Prestados, restados.
No, t'ho tinc dos pulmones prestados.
Ah, prestados.
Es veu que havia estat fotut, però ara està com nou.
No que en tingui quatre.
No, no, no.
No que tingués dos ni posin dos més.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
Quatre cilindros.
Doncs el Puma segueix viu, més viu que mai,
i per celebrar-ho sabeu com van decidir-ho fer?
Com?
Jugant a un jo mai mai.
Ui, hòstia.
Yo nunca he criticado a nadie de los que estamos aquí.
Ay, joder.
Mira.
Yo de la botella directa.
Alegria total.
Todos hemos criticado a todos.
Yo me bebo la cerveza entera.
A veure, no es podia saber que es critiquen entre ells
si fan la cara com no ho han de fer les estats.
Home, home, si viuen d'això.
Clar.
Ah, exacte.
Però qui ha enredat el pobre Puma?
Sí.
Apareix en aquest programa.
He de dir que el Puma estava allà una mica com...
Per què?
Però no té cap necessitat.
Jo crec que tu has fet una bona fortuna
i una carrera discogràfica.
Anaven uns milions de discos al Puma.
Però a Miami està molt car, aquí.
Ja, suposo que no ho sé, això.
I clar, un poses tu en Puma, a Miami.
No, no, clar.
Fa de mal posar.
A mi la pregunta que sí que em va sorprendre
va ser la següent.
Yo nunca me he sentido atraído por Kiko Matamoro.
Bueno, yo bebo, porque yo siempre traigo.
A veces se me sentía.
A mí no me importaría tirármelo.
Lídia, por favor, que me hiciste una paja.
Hola!
Però què diuen aquesta gent?
Però què diuen aquesta gent?
Jo això no ho sabia.
No tenen filtro ja, eh?
Es veu que es van estar barallant amb la Lídia
perquè es veu que la Lídia en un moment donat
li va fer una palla.
Però això...
I com a tapos.
Però era una palla d'amics, segur que existeixen,
aquestes palles.
Ah, sí?
A mi no me n'han fet cap.
Tu et fas palles amb els teus amics?
No, però imagina't un dia que et trenques els dos braços,
caus pel carrer.
Què?
I estàs allà que tal,
doncs li demanes a un amic que et faci la palla.
A un amic.
Però no, a una amiga.
O una amiga.
A més dona.
A mi m'eran els meus amics i em diuen
Aida, em fas una palla?
I jo diria, quantes?
Aida, ets una marranota.
Va, pensa.
És que em contagio de tu.
Jo tinc un amic que un dia em va dir
que ell era capaç de masturbar-se només amb la ment.
Que no necessitava tocar-se.
Ah, s'execsa tàntrica.
Això existeix.
Molt bé.
No t'ha passat mai o som ni humit?
Som ni humit?
Sí, però...
Tu et despertes i dius, ostres, tu no t'has tocat.
Però hi ha un fregament, hi ha un fregament.
Doncs això es pot arribar a fer conscientment.
Bé, la qüestió és que aquí va haver-hi un fregament
entre aquí com a Tavós i...
I la Lídia?
La Lídia.
La Lídia.
La que me marxo a Espanya.
Doncs bé, fins aquí de moment aquesta nova aventura.
Oh, què dius?
En tenen moltes més.
No, però dóna'ns més.
Ja anirem descobrint.
Dóna'ns més porqueria d'aquestes.
D'aquí poc, d'aquí poc.
El Puma, però, ha aparegut allà.
Sí, ja està.
No hi ha entenent res, un dia que li ha fet una palla a l'altre i el Puma...
Tu saps el que ha vist, el Puma?
No, ja.
Clar, per la sabana.
Però és com un senyor ben posat, un senyor, no?, un galant.
Sí.
Fins ets per això que al programa d'avui haurem parlat del Puma i del Pumares, eh?
Ostres!
Puma, Pumares.
Quina gràcia.
No l'ha estat tot pensat, eh?
Sí, sí, sí.
A la reunió d'aquest matí ho hem parlat.
I ens patrocina Puma.
Efectivament.
Exacte.
Doncs res, moltes gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Mañana me voy a Espanya, eh?
Yo me pago la vuelta, pero yo me voy a España.
Hombre!
Deixem de banda José Luis Rodríguez del Puma, perquè realment és un poeta d'aquells que són armètics.
Sí.
Costen d'entendre les seves lletres.
I allò de numerar-numerar...
Viva la numeració.
Viva la numeració.
Quina ha vist Matrimonios?
Encara no l'he entès aquesta cançó.
No sé si en Xavier Pereira Esquerdo, que és amant d'aquest tipus de música melòdica,
doncs coneixes la carrera del Puma.
No.
No.
No.
D'acord.
No.
Em sona.
O sigui, em posessis una cançó diria...
Ah, sí.
Ah, sí.
Bé.
Però aquest no era el que portava tanta mala sort?
No, no.
Era un altre, era un altre.
Què no direm?
Era un altre que no direm.
Diu numerau, numerau, eh?
Numerau.
Numerau, numerau.
Viva la numeración.
¿Quién ha visto Matrimonios sin correr amonestación?
Diu així la lletra.
No, no.
Pavo real, ju, pavo real, ju.
Pensa, pensa.
En el que no diu.
Pavo real.
Pavo real.
És estrany que aquest text no surti a la selectivitat.
Per analitzar.
Pavo real.
Pavo real.
Tres minuts i dos quarts d'una del migdia.
Encara que no us sembli, això és Catalunya Ràdio.
Nosaltres som els de l'última hora del matí.
I atenció que tenim en Xavier Pere d'Esquerdo a l'exterior de l'emissora
amb el propòsit de trobar gent d'una nacionalitat concreta.
És allò que anomenem el joc de les nacionalitats.
Xavier Pere d'Esquerdo.
En Xavier ha fracassat buscant alemanys.
Francesos.
Francesos, italians.
Italians, sí.
Avui t'ho volem posar més fàcil perquè sovint et trobes persones de més enllà de l'Atlàntic.
Per això avui et volem demanar, Xavi, que trobis en tres minuts una persona argentina.
Hòstia, no t'ha d'acostar.
Et posem una mica de tango per motivar-te.
Mític tallar, arreglo el grífon.
Mira, que estic veient un tio amb la samarreta argentina a l'altra banda de la samarreta.
Temps, temps.
Que porti la samarreta argentina no significa que sigui argentí.
Bueno, però ara portes la samarreta argentina, que portes?
Sí, sí, sí.
Ets argentí?
No.
I com és que portes la samarreta argentina?
Messi fan.
Ah, Messi fan.
D'acord, gràcies, adéu.
Messi fan.
Recorda, Xavi, només pots utilitzar clixés argentins per trobar persones argentines.
No s'hi val anar dient un argentí i un argentino.
No.
Emplar-li.
La concha.
La concha i aquestes coses, no?
Concha de tu madre.
Estàs preparat, Xavi?
Vinga, va, som-hi.
Doncs els tres minuts comencen ara mateix.
Temps.
Ja.
Concha.
Concha.
Concha, això.
Digues, pots dir, també.
Che pelotudo.
Che Guevara.
Inflación.
Che Guevara.
Coger, digues coger.
Coger.
¿Dónde metiste la pampa?
És d'Argentina, la pampa?
Mate, mate.
Ofereix mate.
Mate?
Mai he sabut què és el mate.
No serbes.
Però allò pujo.
Mate?
No.
Maradona?
Baixa.
Porta-ho de ferro.
Darín?
Sí, eh?
Sí, Ricardo, és d'Argentina?
No.
No.
Casa Rosada, Casa Rosada.
A veure si trobo.
Molta gent estrangera, a veure si pillo algun d'aquí.
Hola, Papa Francisco?
No.
No és el Papa Francisco.
Hola, Eva Perón?
What?
No.
No, what no.
No res.
No, what no.
No, Argentina.
No.
No, thank you, sorry.
A veure, aquí.
Matambre?
Matambre, matambre.
Ojo de bife.
Grande matambre.
Amà, matambre, són dolces de leche.
Ai, pero.
Dulces de leche.
Són argentinos.
No, ecuatorianos.
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai.
Vam a tocar.
Ai, la concha de tu poncha.
A veure, la concha de tu poncha.
La concha de tu poncha.
La concha de tu poncha.
No ho ha volgut dir madre, perquè li ha sabut greu.
Milanesa?
Eh?
Milanesa?
Milanesa, ¿qué es esto?
No, polenta.
Tango, tango.
Argentina?
No, Bolivia.
Ah, no.
Farem tota Latinoamèrica, menys el país que ens interessa.
El Xavi està fent diarios de motocicleta.
No, no, no, no, no, no.
No m'ho puc creure.
La pena americana.
Si està ple d'argentins, Barcelona.
Sí, noi.
Xavi, mira a veure si hi ha una botiga d'aquestes del tio bigotes.
Carlos Gardel?
No, no.
Tango, tango.
No.
Era un cantante.
Sí, sí, aquí, amiga.
No.
No.
A ver, Maradona.
Sí.
Sí, ¿es argentí?
Argentí, Maradona, sí.
Maradona, sí, él no.
Lástima.
No sé, asado, asado.
Empanadas?
Asado es la carne asada.
Empanadas, no, no.
Pero no es argentina.
Es argentina el asado y en todos los sitios que hagan asado, ¿no?
¿Y usted?
Yo, yo, vos.
Vos.
Vos de mí, de mí.
Vos de argentina, sí.
Yo, esta señora es de aquí, d'aquest barri.
Sí, es argentina, ¿vosté?
Yo, no.
No, no, no.
A ver, sé que me decías que si el vocablo era argentino.
Sí, eso sí, però este no.
Vale, no, no.
Llàstima.
Vos, vení.
Vení vos.
Sos argentina.
S'està acabant el temps, eh, Xavi?
I no apareix ni un argentí.
Ni un argentí, no m'ho puc creure.
Mira que quan no els busques...
No, no, no.
Te'ls trobes per tot arreu.
De raro el riu.
Buenos Aires, querido.
Va.
Ay, espera.
Què està passant?
Vino por tú, no.
Sacando las llaves.
Ah, no son argentinos.
Aquesta senyora no és argentina.
Som d'aquí.
Som españolas.
I la cosa.
Aviam.
Vacío de ternera.
A media luz los dos.
És argentino.
Mar de una...
Calamaro.
Aerolíneas argentinas.
Se'ns acaba el temps, Xavi.
Quan queda, Albert?
Dale, dale, boludo, viste.
No te enojes, no te enojes.
No.
¿Entendés?
Muy...
Argentino.
¿Eres argentino?
Sí, soy argentino.
¡Oh!
¡Al último, Xavi!
¡Al último, Xavi!
¡Qué bueno que viniste!
¿De Córdoba?
Soy de Córdoba.
¡Oh!
¡Multas gracias!
Macanudo, Xavi.
Concha tu madre, chero pelotudo, la pampa, pibe.
Que mirás, bobo, escuchame.
Vení, vení, te dale.
Gracias.
¿Vas a tomar aquí el ràdio?
Sí.
Gracias, eh?
Eh.
Eh.
Ah, no té més discurs.
S'ha acabat aquí la connexió, però en Xavier Pere d'Esquerdo pels pèls.
Gràcies.
A punt d'acabar-se el teu temps has trobat una persona argentina gràcies als clichés que anaves dient.
Estàs cansat o què?
Sí, sí.
Increïble, Xavi, increïble.
Moltes gràcies.
Enhorabona, rei.
Adéu-siau, Quim.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
¿Cuánt pot costar arreglar grífols?
¿Cuánto me gusta arreglar grífols?
Mira, una vez por semana está bien.
Catalunya Ràdio
Tenim paraula.
Literatura, molta literatura.
Jo no sabia...
Tenim paraula.
El podcast que a través d'una paraula en català s'obre a tot un món.
Boira.
Passarell.
També és una persona viva, astuta, molt alegre.
Tret de quan està la cassola.
Botifler.
Bandarra.
De la berra i del bandarra.
Del bagarro.
Garrepa.
Feliç.
Jugarem, riurem i reflexionarem sobre la nostra llengua i ho farem en un programa farcit de gent apassionada pel català.
Us ho podem assegurar perquè nosaltres tenim paraula.
Tenim paraula.
El podcast sobre la riquesa del català amb Roger de Gràcia.
A l'app i al web de Catalunya Ràdio i al 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio.
Me dices tu nombre, por favor.
Mi nombre, Peyu.
De acuerdo, Peyu.
No, Peyu no, eh.
Peyu, Coni.
Bien, Peyu, Peyu.
Peyu.
Si vols continuar amb un operador que no és capaç ni de pronunciar bé el teu nom, queda't amb els de sempre.
Bon dia, Peyu.
Sóc la Laia.
En què et puc ajudar?
Per passar-te a un operador de fibra i mòbil que et dona l'atenció i el servei que et mereixes, prem Vera.
Contracta-ho ara al 1543 o entrant a somvera.cat.
Aquest estiu viatja a la teva pròxima illa preferida, Sardenya.
I amb un 15% de descompte i viatjant amb vaixell i portant el teu cotxe, molt millor, esclar, viatja amb Grimaldi.
Ja sóc autònoma.
Quina emoció.
Però ja no puc posar-me malalta o agafar una baixa?
Doncs jo, si necessito agafar una baixa, tinc Previsió Mallorquina, que m'indemnitza per cada dia que no puc treballar.
Previsió Mallorquina?
Sí, Previsió Mallorquina, única companyia especialitzada en assegurances de baixa laboral per a autònoms.
Pregunta al teu mediador d'assegurances o informa't a la seva web.
Aquest dijous, a la tarda de Catalunya Ràdio, l'Ajuntament de Barcelona et descobreix els esdeveniments, els serveis i totes les activitats que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
Qui va matar Sansa? Us atreviu a decidir?
Nit especial Tor. Dilluns que ve, últim capítol a les 10 de la nit, a la plataforma 3CAT i a TV3.
I després del gran final, Albert Ohm entrevista Carles Porta.
Saps que tens mig Catalunya pendent del desenllaç de Tor?
Pobre Tini, falta un capítol encara, eh?
I una entrevista.
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Jo... no. Ara vinc, ara vinc.
Son las 12 y 36 minutos.
Esta es la hora exacta,
a última hora del matí de Catalunya Rádio,
un programa que os convidem a venir a ver en directe.
Si os faz ilusión, escribíu a l'ultima hora
robacatradio.cat
I aquí os esperem a l'estudi.
Recordeu que la temporada acaba el 5 de juliol.
Si heu d'anar fent algún cálculo,
alguna cosa, afanyeu-vos per venir
i ja ho sabeu que vivim en un món de passions extremes
i de tant en tant, a l'última hora,
ens agrada analitzar els nostres sentiments
de la forma més acadèmica.
I és per això que en Jordi, en Ramoneda...
Jordis, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Els Jordis Ramoneda ja tenen a punt
un nou còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Ara, Quim, que has parlat del Jorge,
que era el meu perruquer,
deixa'm felicitar-ho des d'aquí,
perquè es va tornar a casar amb la mateixa persona.
Que maco, o sigui, van fer 25 anys de casats o alguna cosa.
Sí, sí, amb Jesús, que és el seu marit,
i està molt bé.
O sigui, a mi em sembla molt bonic tornar-se a casar.
És com la confirmació.
Sí, sí, sí, però del matrimoni.
Del matrimoni.
Jo crec que aquest és l'espai de ràdio
en què els oients coneixen més perruquers
dels membres de l'equip.
Sí, és veritat, l'Antonuix.
Un dia podríem fer una trobada.
El meu no, Quim, perquè fa temps que no hi vas.
T'ho anava a dir, t'ho anava a dir.
El meu és en Carles,
però últimament no li dono feina.
No sembla una cosa un dia,
que vingui l'Antonuix i jo porto el Jorge.
Fem un debat de perruquers.
I que al final qui guanyi, que peli el Quim.
Em sembla molt bona idea.
Mira, l'últim dia podem fer això.
Molt bé.
Jo què sé, no s'ha fet mai a la ràdio.
Tertúlia de perruquers.
Perquè Antonuix i Jorge et donen molt de sí, eh?
Que és que no surti un format de 3CAT.
Un format.
Cuidado, eh?
Com us he comentat avui,
no sé si podrem fer un còctel,
perquè necessitem com a mínim dos ingredients
i avui només n'hi ha un,
que és l'Aira de Carlos Pumares.
Perquè, o sigui, aquest home tenia una actitud
amb l'audiència,
com dir-ho suaument,
que hem fet una comparació,
he estat buscant elements,
he estat buscant corporacions
i m'ha sortit l'abrimo,
per posar una mica el nivell d'intensitat.
Val, val.
Molt intens.
Però també és veritat que el provocaven, eh?
Ja hi havia aquella cosa,
com ens va explicar en el seu moment,
de trucar ja a empipar-lo.
Sí.
Preguntar-li pel monolito de 2001,
que l'havia explicat mil vegades,
coses d'aquestes.
Ell sempre enfadat,
ell sempre tenia raó,
i, bueno, doncs,
quan ell tenia raó
i la gent li feia alguna pregunta tonda,
ell, que ho repetia, a grits.
Comencem sentint els tants,
on un home...
O sigui, estem parlant de cinema clàssic.
En el cinema clàssic
hi ha com un debat resolt fa 75 anys
de qui és l'autor final d'una pel·lícula,
perquè a l'inici del cine...
O sigui, als anys 10 i 20,
l'autor d'una pel·lícula
és el seu propietari,
que és el productor,
i quan el director comença a tenir
molt més pes,
hi ha com el debat
de qui és el propietari,
si és l'autor,
el propietari,
el director...
Bé, clar.
El productor.
El productor.
Punto s'acabat.
El productor és el responsable legal
i, per tant,
el propietari de la pel·lícula.
Oi que ho heu entès?
Sí, per això passen coses
com que retallen el seu gust
algunes pel·lícules
o treuen coses que no els han agradat.
Oiga,
amb aquests 10 segons
ho hem entès tot?
Ho hem entès perfectament.
Doncs el problema
de Carros Pumares.
Potser la gent trucava
per rebatre això.
Hi ha un senyor
que té ganes
de tocar la moral a Pumares
i ho va parlar.
Té tantes ganes...
Pumares té tantes ganes
de parlar
que mireu què passa.
La grandeza
és que,
siendo así,
se podía hacer obras maestras
porque el que estaba allí
era John Ford
o Frank Capra.
Hombre,
pero, por ejemplo,
cuando se habla
que Capra
es el primer...
Que John Ford,
que le lleva
a su hermano Jack,
no puede pillar-las
hasta no sé qué año
como nadie.
Ja, ja, ja.
Que es así.
Ja, ja.
Bueno,
em diu,
home,
Jordi,
però és que heu posat ja
com un moment
de la trucada
que Pumares
ja està enfadat.
No, no,
si això
portem cinc segons.
És el seu tot normal,
aquí.
Sí, exacte.
Et diu bona tarda,
sí.
Ja veieu que Pumares
té tantes ganes
de dialogar
com l'estat irrel.
Ara mateix,
aleshores,
l'oient,
no sé si per inconsciència
o troleig
o ganes de tenir la raó,
jo crec que és una barreja
de les tres,
vol seguir portant
la contrària a Pumares.
I aquí és quan Pumares
Pumares
al màxim.
Però, sin embargo,
Hawks, por ejemplo,
participaba en los guiones.
En alguna frasecilla,
en alguna cosilla,
él participaba.
El que manda
és el productor.
Ja, ja, ja.
Però també
tiene un pequeño...
Oscar,
a la mejor película,
sube el productor
en el año 2000.
Mejor película,
el productor.
Gana Titanic
y sube el productor.
Clar, clar,
és que és així.
Clar,
i en aquest moment
passa una cosa
que minça la màgica
que és que l'audiència,
o sigui,
l'audiència que truca
ha de demanar a Pumares
que es calmi.
El productor.
Que si home,
tranquilo.
No, tranquilo.
Es que quieres ganar
por narices.
El problema
és que Pumares
té raó.
Sí,
però li perden
les formes.
Li perden les formes.
Em semblava molt xulo,
o sigui,
aquí podria passar
el concurs invertit,
Quim,
que la gent
truqui per dir-te
que et calmi.
Que em posi tranquil,
perquè a vegades
em poso una mica nerviós.
Però anem al gran moment
de Pumares
i la ràdio,
un moment anomenat
Fibergram.
Oi, oi, oi.
Ella es tractava
d'un producte
per primar-se,
no sé si existeix encara,
i patrocinava el program.
Aleshores,
hi havia un concurs
on la gent
hauria de trucar
i dir
Fibergram.
Molt fàcil.
Fibergram.
Fibergram,
ja està.
No costa tant, no?
Doncs,
que no és tan fàcil
trucar
i dir
només el nom del producte.
Eso.
Eso y tomar el Fibergram.
Eso solo.
¿Y eso qué es eso?
Eso qué hace
que te lo digan.
L'incha.
¿Cómo se llama?
Fibergram.
Fibergram.
Hi ha dues persones
a l'estudi,
només pel ta de veu
podreu saber
qui és Pumares
i qui és el col·laborador.
El col·laborador
està intentant
vendre aquest producte
i diu
bueno,
ser incha.
Sí.
Si és una cosa
que pensi,
ser incha.
Sí.
No,
estava molt treballada.
No gaire.
Anem al moment
on la dona,
o sigui,
anem al moment
ja de concurs
de senyora,
que és,
per cert,
la dona és una mica gallega.
Una mica gallega.
Una mica gallega.
La dona de dint
l'home del producte.
Abans,
Pumares
l'ajudarà.
Hi ha una víctima
de tot això
que és el tècnic
que queda sort.
A veurem
si la dona
aconsegueix dir
Fibergram.
Sí.
Com ho vols?
Ho vols repetir?
Sí.
Fibergram.
Fiberjal.
Com que hal.
Com que hal.
Fiberjal.
Fiberjal.
Page.
Jo penso,
a veure,
era un programa de cinema.
Era más,
o sea,
la dona,
no fos fan de 2001
i com es diu el rubal.
Hal.
La dona està fent
una picada d'ull.
Hal.
O el chiquito a la calzada.
Sí, sí, sí.
Va,
en aquest moment
d'emocions tan tòxiques
podem comprovar
que Pumares
és capaç
de transformar-se
en José María García.
Ah.
Gran.
Es así.
Fibergran.
Si ves el gal.
No, gal no.
No, gal no.
Gal és una altra cosa.
No, són els cereals
que menjava Felipe González.
Intentem acabar
amb els nervis de Pumares
quan intentarà explicar-li
a la dona
alguns conceptes
de la marca,
val?
Aleshores,
anem a pas,
anem fi,
ver,
gran,
no?
Sí, per si la vas a adonar.
Ell sol,
el Pumares,
com una dinamo
del mal humor,
anirà retroalimentant-se
i la pobra dona
és que no pot.
Usted conoce
la palabra grande.
Grande.
¿Conoce la palabra grande?
Ese tío es muy grande.
Esa finca es muy grande.
Esa langosta es muy grande.
L'angosta,
per què diu angosta?
Esas cosas son muy grandes.
Grande.
¿Conoce grande?
Sí.
Quítele la D y la E.
¿Qué queda?
Pues no lo sé.
No, bueno,
pobra dona.
La dona ja no s'ha de...
Però no té empatia.
El Pumares no té empatia.
I està montant aquí
un enigmàrius
de la tradició
que no pot ser.
La dona està ja
nerviosa.
Clar, normal.
Però al final...
L'angosta és muy grande.
Finalment,
Pumares es desmunta
i apareix
una altra emoció
de desesperació.
Esto es horrible.
No hay dinero para pagar.
Pues no hay forma
de poderlo coger.
No hay forma.
No va guanyada, senyora.
No.
Carlos Pumares, salut.
Aquest còctel va per tu
i per les teves bones estones
que ens vas fer passar
a la ràdio
i tu i la teva gabardina
que sempre t'acompanyava.
Sí, i tant.
Carlos Pumares
ens va deixar a l'octubre
als 80 anys
i, bueno,
doncs una llegenda
de la crítica
de cinema espanyola.
El cel sigui.
I quan hi anem
tots plegats
ja el trobarem
perquè com crida
ja...
Mira, ja està el Pumares.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quimorales.
Ja arriben dos moments
culminants
de l'última hora
perquè avui passem
al mur de les Alimentacions
a l'espai
on els oients
de Catalunya Ràdio
us podeu desfogar,
podeu queixar-vos,
podeu rondinar
d'aquelles coses
que no us agraden
marcant el 93-201-7474.
93-201-7474.
Al mur de les Alimentacions
ho espera en Joel Díaz
amb el seu escalt.
El tinc preparat ja.
La seva cara d'empatia
ja amb aquesta mirada càlida.
Ara ve la publicitat?
Ara ve la publicitat.
Doncs l'aprofitaré
per intentar recomposar-me.
Molt bé.
D'acord.
Perquè ho he d'afrontar fort, això.
Si ho afronto fluix, Quim...
D'acord.
Tenim també mails
i missatges al bon dia.
Han arribat. Perfecte.
Vull dir que hem de solucionar
molta cosa
en poca estona.
93-201-7474.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Dicocodrilo.
Dicocodrilo.
No cocodrilo.
Dicocodrilo.
Dicocodrilo.
Catalunya Ràdio
VendermiCotxe.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta,
vine i te la millorem.
100% garantit.
VendermiCotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
El teu cotxe,
que soni Catalunya Ràdio.
Ja pots escoltar la nostra app mòbil
també mentre condueixes.
Gaudeix de totes les nostres emissores
i podcasts preferits
directament des de la consola del teu vehicle.
Allà on vagis,
tant si ets aquí com a l'estranger.
Escolta la primera aplicació de ràdio en català
per al teu cotxe.
L'app de Catalunya Ràdio ja circula.
Compatible amb Android Auto i Apple CarPlay.
Hi ha un lloc
on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Què li sembla aquest cartell?
No em sembla res, soc cega.
Ah, perdó.
Passant dos minuts de tres quarts d'una del migdia
a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Ara hem de rebaixar les revolucions,
això que li agraden a en Joel Díaz,
per atendre com cal les vostres queixes,
súpliques i laments
al mur de les lamentacions.
Un moment, Jordi, toca'm, toca'm.
Estic dur?
Home, aquí no.
He d'estar dur.
He d'estar dur.
Estàs dur.
Estic dur.
Estàs dur.
Vale, doncs ja puc ser al mur.
Li ha tocat el braç, eh?
Sí.
Perquè això no es veu per al ràdio.
Ha d'estar tot dur.
Molt bé.
Tot dur.
93-20-7474, esperem les vostres laments telefònics.
Mentrestant, despatxem els que ens han arribat per correu i per WhatsApp.
Vine, per WhatsApp.
Comencem amb en Serafi, et sembla bé?
Estàs preparat?
Serafi, diu de veritat.
Serafi?
Què es diu Serafi?
Potser és que ja ha de dir-se Serafi.
No ho sé.
Diu, el meu lament va dedicat als cotxes grans.
Ah.
Fan els cotxes cada vegada més grans.
Serafi.
Però els carrils són igual d'amples.
Ah, sí.
I les places d'aparcament, també.
Per què voleu cotxes tan grans?
Serafi.
Serafi, el tio Serafi.
Molt Serafi.
Has estat molt fi.
Serafi, ara recordo una frase que va dir un dia Dave Mustaine,
que era el cantant de Megadeath.
Ostres, que tenia cotxe gran o petit.
No, bueno, era sobre la idea de la mida, del tamany.
I deia, no importa el tamany de tu làpiz.
Lo que de verdad t'importa es cómo escribes tu nombre.
Lo va dir en castellà.
Sí, sí.
Lo cantando.
Porque Megadeath es un grup de Torre Lodones.
Lo que de verdad.
Lo que de verdad.
No, Marc.
Potser, Serafi, perdoneu, però és que aquest contrast no pot ser.
No és perdona.
Estic plorant, estic plorant.
Estic plorant.
Estic plorant.
Si no, sempre recorro a George Bernard Shaw.
Home, no falla mai aquest.
Que diu, la grandeza es solo una de las sensaciones de la pequeñez.
Pensem-hi, pensem-hi.
Jo crec que el Serafi ni cas li farà a Bernard Shaw.
Però, en canvi, potser sí que li agraden aquests versos inèdits que he trobat avui de Miquel Martí Pol, que deia...
La mida del cotxe importa pels qui la tenen morta.
Això ho va dir Miquel Martí Pol?
Martí Pol.
Martí Pol.
Ho va dir en la Guardiola, també.
Es refereix al penis.
O sigui, com dient...
A menys...
Però si ell no ho va dir, volia deixar-ho a l'aire.
No, no ho va dir, ho va escriure, ho va escriure.
Sí, però ell no va dir el penis.
Home, la tenen morta.
Podria ser l'ànima.
La poesia.
Su moesia, no sé, l'esperança.
A mi saps què em passa?
Que cada vegada que el Júl diu una frase, em sortiria a dir, us ho demanem, senyor.
Són que sí.
Us ho lamentem, senyor.
És una mica salm responsorial.
Bé, Serafi, espero que hagi quedat...
Esperem que sí.
Una mica consolat.
I us recordem que teniu el 93-201-7474 per expressar les vostres lamentacions en directe aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
mentre llegim la de la Júlia.
Júlia.
Que diu...
Hola, última hòrers.
I ho diu amb exclamació, vull dir que ho diu contenta.
Sí, ara ve l'hòstia.
El meu missatge pel mur de les lamentacions és que costa molt comprar coses al súper si vius sol.
Tot està pensat per dues persones.
I llavors què passa?
Que tinc la nevera plena de mitges coses i se m'acaben fent malbé.
Ai, sí.
Bueno, paraules que se'm claven com dades.
Sí, sí.
Dades, les torno.
M'ha vingut al cap en uns versos del Gustavo Adolfo Péquer.
Ah, sí, home.
Que era el...
M'han passat del tenista.
Del tenista.
És que ho havia de dir, eh?
Deia, la soledat...
Jordi.
Deia, la soledat és molt hermosa.
Fixa't què deia.
Què deia?
Cuando se tiene alguien a quien decírselo.
Ah.
Home, llavors una soledat...
Mira, Aida.
No, no, però...
Quan pots explicar-li a la boca et sent sol.
Costa d'entendre.
O que t'has sentit.
O que t'has sentit sol i ja no.
És una paradoxa.
Que bonic.
Costa d'entendre aquesta frase.
La que no costa d'entendre és la frase que sempre repetia la gran Dolors Vallès,
que segurament no sona de res perquè la coneixien més al paral·lel com a Dolores Las Sudores.
Ostres, que transpirava molt.
Quan cantava allò de...
Condenada a estar sola porque me huele la ma pola.
Noi.
Home, d'aquí venia de las sudores.
La causa de moltes solituds és l'olor corporal.
Sí, sí.
I potser és el cas de la Júlia, no ho sé.
No ho sabeu.
En el cas que sigui el teu cas, Júlia...
Hi ha operacions, eh?
Es poden fer operacions.
pH neutre, sempre.
Sempre.
Tot el que faci servir, pH neutre.
I vés canviant de desodorant que el cos se l'aprèn.
Sí.
Ah, sí?
Això és veritat.
Hi ha un moment que el cos diu, aquest ja el conec.
Aquest ja el conec.
Aquest ja el conec i ja no serveix per res.
I on t'estigui rollon, que es tregui l'espraia.
Sí, jo vaig canviar ja així molts anys.
Però en aquest cas sí que va bé viure sol i no compartir-lo, eh?
Ah, sí?
No, no.
I si el compartiu, traieu-li els pel·lis.
Això.
I una altra cosa, si el desodorant posa 48 hores, no aneu a provar-ho.
No.
No és...
Però són 48 hores si estàs quiet.
Clar.
I a 0 graus.
I mort.
A 0 graus, clar.
Ah, però si comences a fer coses...
Crec que tenim una trucada, eh, amics?
Ah, sí, sí, sí.
Perdona.
Sí, perquè el pobre està esperant.
Em sembla que es diu Josep.
O Josep.
Josep, Josep?
Sí, jo mateix.
Hola, Josep.
Com estàs?
Hola.
Estàs bé?
Bé, bé, bé, bé, bé.
Ara no em sentia gaire bé.
Ara em sents millor, Josep?
Sí.
Doncs no ha canviat absolutament res.
O sigui, si abans em senties malament i ara bé, no ho entenc.
No, el problema el tinc.
No hem canviat res.
No, el problema el tinc jo, que vaig amb el cotxe.
Ah, no.
Josep, et posarem música avui.
De què la vols?
De què la vols?
De què la vols?
Música perquè t'acompanyi.
Guitarra elèctrica, bé.
Tenim guitarra?
No tenim guitarra.
Guitarra no.
Posarem violí, Josep, d'acord?
Sí, sí, sí.
Va, doncs ho envio.
Vinga.
Va, lamenta't.
Lamenta't, Josep.
Bé, doncs, ahir, dilluns, costa prou aixecar-se.
Va ser un dia de merda perquè plovia molt.
I feia un dia de molta son de què és estar-se al sofà i ja és prou humillant haver de treballar.
Sí, Josep, quin preàmbulo.
No, bé, esperava, esperava, esperava a l'última hora.
Sí.
I no vàrem fer l'última hora.
Com que no, Josep?
Sí, clar.
Ahir vàrem fer l'última hora.
Ahir a 12 a una hi havia la ràdio que portaven tot el dematí dient que fins a les 4 a la tarda no se sabria res.
Res.
I anar tocant els collons amb els collons del Parlament.
Sí.
I l'únic moment que tinc desbaixos a l'oïdia està sortint.
Josep, estàs parlant factos.
T'estàs comunicant a base de factos.
Factos.
Però sàpigues que ahir sí que vam fer l'última hora, passa que el vam fer pel canal ocasional.
Especial.
Exclusiu digital.
Exclusiu digital ocasional.
Antena virtual.
Sí, perquè és un canal molt íntim, perquè només hi som nosaltres.
Saps com el xat de terra que entraves i hi havia el moderador i prou?
Doncs així.
Però pots recuperar el programa d'ahir.
Josep, recupera el programa d'ahir.
Està a internet.
Saps el que és internet?
Bé, no em gasto gaire.
Però, bueno.
Doncs has de saber, Jose, que l'internet no es gasta.
Per molt que el facis servir, és una cosa etèria.
Tu pots fer-lo servir, l'internet no es gasta, no hi ha desgast.
No, hi ha l'aplicació de Catalunya Ràdio, que està tot molt ben posadet, molt ben endrecedet,
molt fàcil de fer anar, i de seguida trobaràs el programa d'ahir, Josep.
Josep.
Molt bé, doncs, sí, però més mentre treballo, saps que vaig conduir...
Clar, no cal que ens expliquis la teva vida, ara, Josep.
Jo sí, jo sí, no, home...
No, home...
Saps que sóc d'altres xarxes socials, jo.
Ja, ja, ja.
Ah, sí, de quines, de quines?
Espera't, del Badú.
Del bar, les botigues...
Ah, ah, ah.
Tu ets un tio tàctil, eh?
Ets un tio tàctil.
És analògic.
Sí.
Molt bé, Josep.
Josep, ho deixarem aquí, d'acord?
Fem una cosa, per compensar-te el disgust d'ahir, que et pensaves que no hi havia última hora,
quan efectivament l'estaven fent per l'exclusió digital de Catalunya Ràdio,
Josep, et regalem una tassa del 3CAT.
Perfè, quina sort, Josep.
Molt bé.
Què et sembla?
Així tindràs present la plataforma i ens trobaràs sempre que vulguis.
Vol parlar més, el Josep.
Dig què més vols dir, Josep.
Josep.
Ah, no, no, no, que la tassa mirarà bé, perquè quan no es pugui escoltar,
vol dir que us tinc la tassa.
Clar, miraràs la tassa.
Gràcies, Josep.
I gràcies també a en Joel Díaz per ser aquest mur de contenció dels sentiments,
de les emocions i de les lamentacions dels nostres ullets.
Gràcies, Joel.
Bueno, és que ja no tinc...
No, no, no, no, no em queda res.
El problema és que després l'hem d'agafar amb pinces, poca.
Queda destrossat tot el dia.
Estic buit, buit, buit.
Estàs buit, s'ha buidat.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Això llavors m'aprimaré, no?
A veure, el Milagres a Lourdes.
I ara entrem al búnquer.
L'altre dia vaig anar a un bar de Barcelona,
que no em van voler atendre en català.
Em van tractar molt malament.
Molt malament et van tractar.
Era una cadena d'aquestes que vaig deduir que eren milionaris.
Els hi vaig cardar una mà de palillos d'aquests embolicats.
Me'ls vaig fotre a la butxaca.
Molt ben fet.
Vaig cardar.
Tinc el cotxe ple de palillos.
Cap remordiment.
I no t'ha dit res, eh?
Cada vegada aquella dona es girava a agafar una cosa de la cuina.
El búnquer, amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
Cop de mà cap allà als palillos, cap a la butxaca.
El matí de Catalunya Ràdio.
Si passes el dia entre un riu salvatge i piscines caribenyes i calions pirates,
fins que se t'arroguen els dits dels peus,
te'n recordes?
I tant que te'n recordes.
Vine a Caribe Aquatic Park a viure uns dies inoblidables.
Portaventura Wall.
Make a remember. Entrades des de 35 euros per persona.
Consulta en les condicions a portaventurawall.com
Fa anys que veïns i veïnes compartim la sal,
la cura dels animals de companyia, festes i rebetlles,
i ara és l'hora de compartir l'energia renovable.
Honesta el canvi des d'una comunitat energètica.
Setmana Europea de l'Energia Sostenible, de l'11 al 13 de juny.
Més informació a icaen.gencat.cat barra Setmana Energia.
Generalitat de Catalunya
Caigut
Intoxicada
Deprimit
Amputat
Estressada
Sofocat
Cremada
A Catalunya cada dia es produeixen centenars d'accidents de treball
i encara hi ha persones que moren a la feina.
Molts d'aquests accidents es poden prevenir contra la sinistralitat laboral preparades,
previngudes, segures.
A la feina, cap risc.
Generalitat de Catalunya sempre endavant.
Aquest estiu viatja a la teva pròxima illa preferida, Sardenya, i amb un 15% de descompte.
I viatjant amb vaixell i portant el teu cotxe, molt millor, esclar, viatja amb Grimaldi.
Què és exactament cegar i batre?
Cegar i batre és fer la feina que ja feies al Besitz.
Ei, ei, ei, ei! Pau, pau, pau! Vigilau, vigilau!
Opus, no et quedis endavant, Ara!
I l'oportiu!
Ha hagut com una mica de caus.
Benvinguts una nit més al pati de l'esfals.
El Trós. Dimecres a la nit, a TV3.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
¡Catalunya de tú!
Hauria de pensar-ho bé.
Sí, dona, jo ajudo a tothom, eh?
Perquè jo al final el que faig és escoltar, eh?
Sí, és com el psicòleg.
Però si s'ha cobrat els 50 euros.
No, però realment aquesta veu que posa, aquest...
Crea un clima, m'agrada crear climes al final.
Demà què? Demà, dimecres?
Demà, dimecres?
Sí, tot el dia.
Ui, què farem? Demà vas a molestar algú.
Sí, sí, ara no em facis dir qui, eh?
Va, anem alguna pista.
No em facis dir qui, no em facis dir qui.
No ho sap, és que no ho sap.
Va, busca, busca.
Vaig a buscar-ho.
30 segons.
Perquè segur que tinc un whatsapp de l'Aina Austrella i...
Això vol dir que no te l'has començat a preparar encara, eh?
Ràpid, ràpid.
Ombre, el Blai Mercè!
Vaig a veure.
Ah, però ho pots dir?
Que no et fa il·lusió?
Sí, home, ha fet un superpodcast.
Pensa que...
No, clar, ara es prepararà perquè sabrà...
Pensa que Blai Mercè és la persona que més sap de música d'aquesta casa i de moltes cases.
Sí, sí, un crític musical excepcional que demà haurà de patir-te.
O sigui que fins demà.
Però cuida'l molt bé, eh?
Blai Mercè.