¡Venga, venga, venga!
Cataluña Radio, las noticias de las 12.
Bon dia, os informa Sara Riera.
Es complica la situación a la R3.
Si, hasta ahora, gera la línea con más afectaciones,
ahora mismo hay una nueva incidencia.
Un problema técnico entre Ripoll y San Martín de Santellas
obliga a suspendre la circulación de trens en este tram,
segons Renfa.
Tècnics de DIF treballen per solucionar-ho,
tenen aviat com sigui possible.
A l'estació de Montcada-Ripollet,
que és on arriben els usuaris d'aquesta línia
per connectar amb els autobusos que els porten a Barcelona,
hi tenim la Marta Vallès.
Marta, bon dia.
Bon dia.
Per si no n'hi hagués prou,
amb les greus conseqüències del robatori de coure de diumenge,
ara un tall de llum fa que no puguin circular trens
entre Sant Martí de Santellas i Ripoll.
Per tant, els viatgers que des de Puigcerdà cap aquí van a Barcelona
i en sentit contrari tenen un nou problema.
Per megafonia s'informa que s'està gestionant transport alternatiu.
Això voldria dir que, en funció d'on vagin,
haurien de fer doble trajecte en autocar,
perquè recordem que des d'aquesta estació de Montcada-Ripollet
cap a Barcelona tampoc circulen trens
i que el viatge es fa per carretera fins a Fabra i Puig.
Marc Generes, portaveu de la plataforma d'usuaris de la R3,
valoraven declaracions de Catalunya Informació
la situació derivada del robatori de diumenge.
Pot fer-hi un acte alier, però té la infraestructura que té.
Si jo deixés la porta de casa oberta i em roben a casa,
a mi em diran que haig de tancar la casa,
doncs com és que DIF té les instal·lacions com les té obertes,
accessibles, insegures, sense cap capacitat de resposta.
Això és una xarxa absolutament precària de molts anys.
Ara mateix l'estació és plena de viatgers
que esperen un tren per anar en direcció Vic.
Per acabar-ho d'arreglar, Montcada va plovent amb ganes.
Marta Vallès, Catalunya Ràdio Estació de Montcada-Ripollet.
Més notícies, Sílvia Solanes.
Una setmana després que el govern anuncies la fi de l'emergència
al sistema Ter Llobregat,
els embassaments estan al 27% de la seva capacitat
i ja tenen prop de 166 actòmetres d'aigua amagatzemats.
Són 12 actòmetres i un 2% més que fa 7 dies.
La pujada més important s'ha registrat al pantà de Sau,
que en una setmana ha pujat 5 punts percentuals
i s'acosta als 32 actòmetres 9 més dels que tenien dimarts passat.
El sistema Ter Llobregat està en excepcionalitat
i amb una restricció de 230 litres per persona i dia.
Les PAP, les proves d'aptitud que han de superar els estudiants
que volen fer estudis de magisteri al curs que ve a la universitat,
no remunten als resultats d'aquest curs.
Poc més de la meitat dels alumnes han aprovat l'examen.
Ho han fet un 56% dels 4.754 alumnes que s'hi van presentar.
Un resultat que representa una lleugera millora de dos punts
respecte del curs passat quan es va registrar el pitjor resultat
i que queda molt lluny també dels resultats del 2022,
quan dos de cada tres alumnes que s'hi van presentar
sí que van aprovar aquest examen.
L'Estat eleva la seva participació telefònica.
La Societat Estatal de Participacions Industrials, la CEPI,
controlarà un 8,5% de la companyia espanyola de telecomunicacions.
Segons han fet saber la Comissió del Mercat de Valors,
es tracta d'un pas més del govern espanyol cap a l'objectiu
de tenir més d'un 10% de telefònica
i superar la companyia saudita STC, que en va comprar un 9,9%.
Això va propiciar aquest retorn de l'Estat
al capital social de telefònica 26 anys després d'haver-la privatitzat.
Enmig d'una gran expectació mediàtica
ha arrencat a l'Audiència de Barcelona
un nou judici contra el llibreter Pedro Varela.
S'enfronta a 12 anys de presó
acusat de difondre d'odi supremacista nazi
i també la segregació racial
a través de la venda i publicació de llibres
o l'organització, per exemple, de xerrades.
Anem fins a l'Audiència de Barcelona.
Analfonso, bon dia.
Bon dia.
De moment, la sala està ventilant les diverses qüestions prèvies
plantejades per les defenses i les acusacions,
però s'espera que Pedro Varela declari aquest mateix matí.
Fins ara, la defensa ha intentat emparar
dins la llibertat d'expressió que vengués el Mein Kampf
i que negués l'Holocaust.
Tot i que Varela ja va complir condemna de presó
entre el 96 i el 2006
per la difusió d'idees que justifiquen el genocidi,
després va continuar amb la mateixa activitat delictiva
i va reobrir la llibreria Europa,
on es feien conferències negacionistes de l'Holocaust
i que ara està clausurada des de l'any 2016.
A més de Varela, es jutgen quatre persones més
que s'enfronten a vuit anys de presó.
Analfonso, Catalunya Ràdio, Audiència de Barcelona.
Ara, els esports, Marcos García.
Avui comença la 36a jornada de Lliga Primera Divisió.
El Girona es juga a les 10 a Montilivi
contra el Vilarreal amb les baixes d'Estoani,
Solís, Borja, García.
Per lesiós hi ha el dubte de Couto.
El Girona, Vilarreal a partir de tres quarts de 10
al tot gira de Catalunya Ràdio.
També avui a primera, o se sona a Mallorca, a dos quarts de 8,
i Madrid a l'avés a dos quarts de 10.
El Barça, que es va imposar ahir la Rial Societat per 2-0,
no podrà comptar amb Gundogan sancionat
per jugar dijous contra l'Almèria.
El Barça femení té un partit avançat
a la 28a jornada de la Lliga EFA.
A les 6, Eibar-Barça.
El tècnic Jonathan Giraldez
ha deixat fora de la llista titulars habituals
com Walsh, Rolfo i Salma.
A la Premier League avui tot anem
Manchester City.
Mitja premier en joc,
perquè el City és el segon classificat a hores d'ara
a un punt de l'Arsenal,
però l'equip de Guardiola té pendent
justament aquest partit d'avui.
A l'Espanyol, tant l'extrem Jofre Carreras
com el migcampista Grajera
tenen unes 15 grau 2
que es van fer dissabte passat
al camp del Valladolid.
Tots dos tenen més que complicat
poder jugar el pròxim partit de Lliga dilluns
de la setmana que ve al camp de Loviedo.
I en ciclisme, el Giro d'Itàlia.
Avui, desena etapa entre Pompeia i Cusano Mutri.
Tadej Pogacar defensa la malla rosa
amb dos minuts i 40 segons
sobre el colombià Daniel Felipe Martínez.
Fins aquí, les notícies.
El teu cotxe, que soni Catalunya Ràdio.
Ja pots escoltar la nostra app mòbil
també mentre condueixes.
Gaudeix de totes les nostres emissores
i podcasts preferits
directament des de la consola del teu vehicle.
Allà on vagis, tant si ets aquí com a l'estranger.
Escolta la primera aplicació de ràdio en català
per al teu cotxe.
L'app de Catalunya Ràdio ja circula.
Compatible amb Android Auto i Apple CarPlay.
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
El 12 i 7 arriba l'última hora.
Quim Moralès, hola!
Hola, Ricard Ostrell.
Què tal, com està?
Està ploent fort?
Sí, sí, sí.
Que ploqui, que ploqui.
Ja convé, no?
Ara, Francesc Mauri, el tenim aquí.
Bona tarda.
Boc bé.
Efectivament, està plovent.
La majoria de treballadors de la casa
no han portat paraigua
i això és un dels drames més forts
que pot veure avui en la ciutat de Barcelona.
Saps què passa, Mauri?
Que aquesta casa abans donava paraigües.
Sí, paraigües de qualitat, eh?
Paraigües de bona varilla, de varilla forta.
Malbasses passava.
Ara ja no.
Ara tasses.
Els últims paraigües que quedaven
els vam regalar nosaltres a l'última hora.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Els vam dir, pareu de regalar paraigües
que ja no n'hi ha més.
És veritat.
Encarrega més paraigües, Ricard, sisplau.
Encarrega.
Una ràdio pública sense paraigües
no és una ràdio.
El altre dia ens van portar sabons.
Ah, sí?
És veritat?
Sí, és veritat.
Sabons, recològics.
Molt bé.
Del tres caps?
Amables amb el mediador.
Era alguna empresa teva, Mauri?
Sí, sí.
Era Sabó for Mauri.
Mauri...
O de Mauri.
Mauri Sou.
Mauri Sou.
S'hauríem de millorar el naming.
Sí, estem treballant.
Ecològics són aquests que no neteixen tant, no?
Sí, sí.
O sigui, que si el poses ecològic
amb el problema ecològic...
Jo tenia una companya de pis
que era molt ecologista
i per les aixelles,
en comptes del desodorant de tota la vida,
s'hi posava una mena de pedra.
Home, sí.
Una pedra?
A veure, fotia una peste, aquella noia,
tot el dia, que jo pensava,
dic, no sé què fa aquesta pedra, però...
Que era una guacha d'aquelles.
Sí, com una mena de criptonita.
Sí, sí, sí.
Te la mulles i te la fas com a desodorant, no?
Una cosa horrible, horrible.
I allò no raspava, tot,
perquè hi ha una pedra aquí, potser...
No, ho mullava amb aigua,
i llavors la pedra, suposo que devia...
Es feia com una esponjeta.
Potser era un còdul de riu, no?
No, ho entenc.
Però no funcionava.
O sigui, la paraula des-udorant,
que vol dir des-udorant,
no ho feia.
No, aquesta funciona, la feia.
Era-udorant.
Era bastant-udorant.
Feia olor de pedra suada, aquesta noia.
Però escolta, amb aquesta peluça
us haurem de deixar navegar
durant aquesta última hora.
Sí, perai, Ricard.
Adéu-n'hi-go.
Molt bé, doncs intentarem no anar...
És que no l'heu tret al carrer.
Ostres.
Sí, home, sí, és el carrer, és el carrer.
Molt bé, acompanyaríssim amb aquest equip.
El surt, plou o nevi o el que passi.
No, però porta cap alina, eh?
Sí, de Catalunya Ràdio.
De cap alina...
No sé si és del...
Mira, Xavi.
Xavi.
Hola, què tal?
Doncs sí, estic aquí enmig de la pluja.
Estic gaudint com ningú.
Què veus?
Xavi, estàs al centre neuràlgic de la pluja, diries?
Al centre neuràlgic de la pluja, sí, senyors.
Aquí on tota l'aigua va cap al mar i res s'aprofita pel camp.
Home, però alguna cosa quedarà, home, ja va bé.
No queda res, Quim.
Res, ni els parcs i els jardins de Barcelona.
Res.
Meduses, veus, meduses, en aquests moments?
Ja n'arriba.
Veus algun tauró blanc arribant a la costa?
No encara, no encara.
Cachalots.
D'aquests n'hi ha uns quants.
I voler més.
Dins ara.
Som-hi.
Tot vostre.
Gràcies.
Ritme.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
al casino radiofònic dels vostres migdies,
amb uns croupiers de l'humor com en Joel Díaz,
que està practicant des de fa dies això de les cartes, perquè mai això sap.
Sí, sí.
Bueno, el tema corpier, si també estic aprenent a ballar cancant, eh?
Sí, molt bé.
T'ho volia comentar.
Un artista molt complet, gairebé, de Hollywood.
Bon dia, en tot cas.
Tenim aquí l'Aida Fita.
Jo jugo al solitari, això també és...
És una metàfora, això?
No.
No hi tornem, no hi tornem, al favor, que encara...
No, no, no.
És que sempre em penso que diu metàfores.
Sí, tu, perquè tu sempre estàs pensant en el mateix.
Sí, soc un cachondo.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola.
L'Aina Austrell, l'Àlex López, la Xènia Molero i l'Anna Guimarà a la producció.
La Montse Durany amb Víctor Lorenz, uns autèntics clàssics del control central.
El control de sol Albert Joder i qui us parla.
En Quim Morales és dimarts 14 de maig, el dia de la setmana en què l'empatia omple
Catalunya Ràdio atenent les vostres queixes i denúncies.
En Joel Díaz us espera al mur de les lamentacions perquè us expresseu lliurement
i rebreu tot el seu escalf.
Però abans rebreu la informació que cada dia ens ofereix del que fa amb els vostres impostos.
Bon dia, catalans i catalanes, a mans de la traçabilitat de la vostra factura impositiva.
Avui us he d'informar que...
Bé, no avui, en general jo noto que el que no puc fer, Quim,
és queixar-me tant de la política, que els partits, que no sé què,
que ens tracten de tondos...
Però jo no estic fent res.
Jo no estic fent res, llavors he decidit entrar en política.
Activista polític?
Sí, llavors avui, amb els vostres impostos, decidiré a quin partit m'afiliu.
Bé, he tret unes dades i tinc el que val afiliar-se mensualment
a cada partit de l'arc parlamentari de Catalunya.
Ah, està bé.
No sé si s'ho han de prendre els partits polítics com una amenaça.
No, però jo trobo que el preu és important.
Per exemple, el PP és el més barat.
Surt a 1,6 euros mensuals i tu ja ets militant del PP.
Ah, sí? 1,6 euros al mes?
Després hi ha bastant per sobre el PSC, que és baratet també, 5,8.
I en canvi, Aliança Catalana, que és el partit d'aquella senyora racista de Ripoll,
val 20 euros al mes.
Home, no, no.
Llavors estic mirant, tu, la CUP i Ciutadans, per exemple,
i junts comparteixen quota de 10 euros mensuals.
M'ho estic mirant, però clar, tot a punta que em faré del PP,
perquè per 1,6 euro.
Per favor.
Saps per qui és tan barat el PP?
Per què?
Perquè domiciliat és 1,6, però llavors la resta de la quota l'has de portar amb un sobre.
Amb B, eh?
Eh, com dient.
Vinga.
Ves, no sé si què ofereix, no?, el fet de ser militant d'un partit a banda de...
Quines contrapartides hi ha?
Home, un descompte, un descompte deus tenir, no?
Una que em tinc plegat amb el teu nom, alguna cosa, no sé.
O conèixer personalment el candidat, això.
Perquè a mi m'agradaria que m'oferissin això, de dir, mira, doncs amb la quota tens un sopar mensual pagat amb el líder d'aquell partit.
En el cas amb l'Alejandro Fernández.
Que ha d'estar molt bé.
Jo potser de tots els que hi ha, de tots els candidats, me n'aniria a sopar amb l'Alejandro Fernández.
Que es veu que estan del Barça.
Sí.
És molt del Barça.
Sí, no, no, és que el Barça és un club molt més transversal del que sembla, eh?
I molt roquero.
Sí que és roquero, sí.
Té un passat roquero de xupa de cuir i de...
Ah, sí?
Sí, sí, i de grenyes.
Alejandro Fernández amb grenyes, eh?
Sí, sí, la idea, no?
El protagonista de la campanya municipal quan ell es presentava l'alcalde de Tarragona d'Ale Alejandro, fent la cançó de Lady Gaga, no?
Bé, allò el va catapultar.
Bé, doncs veurem on acaba militant en Joel Díaz.
Demà us ho dic.
Ha decidit participar activament en la política i no només queixar-se des de la graderia, que és una necessitat.
No, no, no.
Vols canviar els partits? Fes-ho des de dins.
Afilia't.
Festa militant.
Hombre.
Vinga, doncs a veure, som-hi.
I també us demanem que us feu militants de l'Ai de Fita aquesta setmana i participeu a la seva proposta esbojarrada, perquè estem parlant de la fita de la setmana.
La fita de la setmana.
La fita.
És la fita.
La fita.
És la fita.
Fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita.
No, és que no ho pugui, sí.
Que sí!
Aquesta setmana estic buscant la manera més original d'utilitzar el bidet.
Sí, senyor.
Aquest invent, que per mi és una meravella, que ja no es porta, i això em sap molt de greu, és una cosa que s'està perdent.
Sí, els pisos nous ja no hi trobes, bidets.
No, clar, perquè no hi ha espai per bidet, tampoc, però feines hi ha espai per al lavabo, o sigui, imaginat.
Doncs mira, tenim l'Anna, que ens diu que a casa dels meus pares teníem bidet i crec que mai el vaig arribar a obrir.
Jo el feia servir per deixar-hi la roba que em posaria al sortir de la dutxa o la roba bruta.
Ah, mira.
És una mica com d'armarines.
Com de cabàs de la roba bruta, també, una cosa així.
Que no t'equivoquis que agafis un per l'altre, eh?
No, clar, imagina't.
I després tenim a la Marta que diu, bon dia a tot l'equip de l'última hora.
Hola, Marta, bon dia.
Per fi puc participar a la cita de la setmana.
A la cita, llàstima, llàstima, no és la cita, és la fita.
En el meu cas vivia a un pis a la Barceloneta on teníem un bidet dins de la dutxa.
Dins de la dutxa?
Allà hi teníem una planta que no entenc com sobrevivia realment.
També ho fèiem servir per deixar els sabons i xampus de tothom.
Us adjunto foto, moltes gràcies.
De res, ojalà no hagués vist mai aquesta foto, perquè no me la trauré mai del cerebel.
El bidet dins la dutxa, una planta aquí dins, segons per fora.
Fa la pinta que van desmuntar el bidet perquè els hi feien osa i el van posar dins de la dutxa.
Aquest bidet és inoperable, no hi pots seure.
Saps què em sembla amb aquesta foto?
Saps les fotos de la policia després d'han segrestat una persona i ja l'hem alliberat?
Doncs aquí la tenien segrestada.
Segurament, un zulo.
Quin horror.
Doncs bé, si vosaltres teniu maneres més originals d'utilitzar el bidet, envieu-nos les vostres propostes al 667-37-27-29.
Teniu una cita amb la fita de la setmana, busquem la manera més original d'utilitzar el bidet que tingui algun dels oients de Catalunya Ràdio
i aquest s'emportarà un àpat per dues persones al tastem restaurant.
El sopar, menú degustació del xef, amb delícies vàries, moltes delicatesses.
Sí, que surts ple, eh?
Que això és una cosa que a vegades la gent que és molt de menjar com jo ens ho preocupa.
Surs ple.
O sigui, menges bé i surts ple.
Perquè a vegades hi ha llocs que menges bé però, hosti, tu, amb racions molt escasses.
No, no, no, no.
Bueno, mira't, de fet, anys va escriure ahir un oient que havia al·lucinat amb la qualitat i el nivell del...
Oh, veus, veus.
Sí, sí, sí, sí, estàvem molt content.
I a més era algú que s'havia dedicat al món de l'hostaleria durant molts anys, per tant encara ho valorava més.
Cuidado.
O sigui que ja sabeu quin premi donem aquesta setmana per la fita de la setmana, 667-37-27-29.
És el nostre WhatsApp, allà podeu enviar la foto del vostre bidet o explicar-nos per què el feu servir.
Per què el feu servir fora del que és el seu ús habitual.
D'una manera original, curiosa, diferent, divertida.
És perpèntica.
Un bidet al revés és un casc, no?
Segons com, si te'l poses al cap, clar, et protegeix.
O et mata, també deu passar una mica.
Però un casc al revés no és un bidet.
O sí?
Podria ser-ho, però són reflexions que deixarem de banda perquè avui el que ens interessa i molt són els vostres sentiments,
el que us passa pel cor, el que analitza cada setmana en Jordi Ramoneda des del còctel d'emocions.
I avui un còctel d'emocions que, atenció, els ingredients són Vinícius, un senyor militar de la RDA i un senyor afònic.
Això ho posarem tot a dins d'una coctelera.
Mora meva.
Ho sacsejarem i ja veurem què passa.
I ho servirem fred o què tal?
Jo crec que bastant calent.
Bastant calent.
Doncs veurem què passa avui al còctel d'emocions,
però ara és el moment de connectar amb l'exterior amb en Xavier Pérez Esquerdo.
Pérez Esquerdo, no, pérez Esquerdo, sí, no, sí, no, sí, no, sí, no, sí, no, sí, no, sí, no.
Bé, doncs ens ho deia abans, des del Centre Neuràlgic de la Pluja a Barcelona,
avui està plovent bonic a la ciutat de Barcelona,
hi ha gent que diu que això no serveix per re, nosaltres creiem que una mica ha de servir.
No tenim cap pantà a Barcelona, però tenim molta cosa per regar i molt d'aire per netejar.
Tenim el de Vallvidrera.
Tenim un pantà a Vallvidrera que està, pobre...
Com està? Quin percentatge?
No, potser amb les últimes pluixes han anat a millor, ara t'ho miraré, però estava sec.
I les conques internes com les tenim?
Ai, això ho sé.
Les neves, conques internes, vols que les tens a aquesta hora del matí?
Plenes.
Molt plenes.
En Xavier Pérez Esquerdo, el que té és molta paciència perquè ha sortit al carrer
i, a més a més, vol tractar un estudi que podríem definir com la dada del dia.
Perquè, atenció, segons un estudi de la Fundació BBBA,
que a banda d'Opes hostils també fa investigacions,
gairebé un terç de la població de l'Estat
està convençuda que el sol gira al voltant de la Terra.
Ai, ara sí, no.
No?
No, que no.
No?
Però tu no ho veus?
Tu estàs a la Terra i no veus que el sol gira?
Sí, però és que has de tenir una mirada més ampla.
Ho has de mirar des de més lluit.
No puc més lluny.
Per saber que som el sistema solar i és la Terra que fa voltes al sol.
Tu tens proves d'això, Quim?
Ja els telescopis aquells, no?, que envien fotos i matges.
No ho sé, no ho sé.
Home, hi havia Copèrnic, hi havia tot de gent que van defensar aquest...
Copèrnic, eh?
Sí, home, i tant.
Què? Què passa?
No, escolta'm, jo...
Jo em crec el que veig.
Doncs això, doncs això.
Un terç de la població de l'Estat pensa que el sol gira al voltant de la Terra
i, si creuen això, vés a saber què pensaran d'altres temes.
Però, vaja, ens centrem en aquest amb en Xavier Pere d'Esquerda.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim Morales, des del Centre Neuràlgic de la Polugia.
Sí, senyors.
Jo porto un paraigua d'aquests que tenen mortes barnilles.
Mortes, mortes.
Mortes, mortes.
Mortes, sí, Xavi.
Sí, perquè són mortes, no són vives.
No, que vaja, imagina quina angunya que les barnilles estiguessin d'aigua.
Ai, ai, ai.
Quin surto.
Estic movent així mentre plou.
I el paraigua no em dóna la volta.
Per tant, soc un afortunat.
Tot i que t'he de dir que avui a Barcelona no bufa el vent
i tothom està bastant bé pel carrer.
Està bastant bé.
Està bastant bé.
O sigui, no és allò que fan al ridícula de
Ai, se m'ha girat el paraigua i l'he de llençar, quina vergonya.
Aquella cara de mal humor que es posa a la lliure quan es mullen.
No, no és el cas, no, Xavi?
No, no, avui la gent va contenta pel carrer.
Avui va molt contenta.
O sigui, és una passada.
La gent està contenta.
Mira, veig un senyor rient i està content, oi que sí, vostè?
Què?
Està content, oi?
Com, estic contenta?
El veig content i alegre.
I tu?
També, clar que sí.
Molt bé.
Molt bé, doncs endavant.
M'ha donat un cop a l'esquena i tot.
És l'alegria, és l'alegria, Quim.
O sigui, sí, avui hem de parlar del sol, però no hi ha sol, perquè està plovent.
Clar.
Per tant, podrem preguntar a la gent directament si saben què fa el sol al voltant de la terra.
Sense veure'l.
Clar.
Sense veure'l.
Sense veure'l, eh?
Clar, perquè si fos amb el Joel, que l'estava, i quan el veu, diu que fa moltes a la terra.
Home, jo és el que veig claríssim, però vaja.
Pensa en un punt i va a l'altre, no?
Doncs escolta.
Ara em direu conspiranoic, no?
Avui preguntem després, i del tema de la terra plana, com el portes?
No, no, la terra no és plana.
No.
La terra no és plana perquè si fos plana, jo des d'aquí podria veure Chicago.
És veritat.
I no veig Chicago.
Com a...
Com a...
Deu ser curva.
Deu ser una mica curvata.
Sí.
Una mica de paràbola sí que fa.
Per forma de teula.
Doncs bé, Xavi, tornem de seguida a l'exterior de Catalunya Ràdio per fer aquesta pregunta.
Què fa el sol al voltant de la terra?
Recordeu que un 30% de la població de l'Estat creu que és el sol qui fa voltes a la terra i no al revés.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
Ja!
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Que fa que ballin sardanes, però tu estàs enmig d'aquest globus.
Minyo, quita de mi, Minyo.
Un programa picadet de migdia.
Passen sis minuts d'un quart d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Convidadíssims a venir-nos a veure en directe.
Avui que plou ja entenem que us faci màndra.
Bon altre dia que aneu voltant per aquí.
Us ve de gust passar per l'estudi 1 de Catalunya Ràdio.
Aquí us esperem, ens escriviu a l'última hora a robacatradio.cat
i volem públic i volem conèixer-vos perquè sempre és bonic saber a quita adreces, no?
I precisament si plou, doncs mirar.
Ah, tindreu un refugi.
No plou, clar, aquí no ens estem mullant.
I a l'estiu estem tramitant el certificat de refugi climàtic.
Perquè vingueu, si teniu calor, veniu aquí a la ràdio.
Però abans hem de mirar el tema de l'aire condicionat abans.
El tema és que avui, com és dimarts, l'aire de fita s'ha infiltrat en els passadissos
de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió
per conèixer millor un dels seus treballadors o treballadores.
Això és la Corporació Confidencial.
Doncs avui coneixerem més a Judit Pastor.
Oh, m'encanta.
Qui és Judit Pastor?
Doncs mira, Judit Pastor és redactora, guionista
i la suplenta Montse Virgili a les dones i els diaris.
Ah, sí.
I quan ell s'ho va presentar, doncs...
Hola, Judit. Hola, està aquí, està en directe.
Oh, Judit Pastor.
Hola, està per aquí, per algun lloc.
A casa seva, segurament.
Val, val, val.
Perquè treballa per la tarda.
Doncs bé, ella fa 6 o 7 anys ja que està aquí treballant a Catalunya Ràdio.
Des d'aquella petita, no?
Sí, sí, sí, totalment.
Doncs bé, va començar a Cultura,
després va anar els caps de setmana,
després va passar per informatius,
després al matí de Catalunya Ràdio
i ara està a les dones i als dies.
És una professional 360.
Sí, sí, sí.
Exacte.
Doncs bé, com és el seu dia a dia quan no està a la ràdio?
Ui, és que m'ha canviat molt en l'últim any.
Pensa que, clar, els últims anys jo era una senyora
que em despertava a les 4 del matí,
però ara sóc una princesa que em desperto sense despertador.
I és que surto passejant, faig el meu esmorzar amb la calma,
faig pilates,
laugeixo els matins,
faig el soper, el mercat...
Bueno, aquest tipus de vida de senyora jubilada,
ella és feliç.
Sí, sí.
Però jo, fent el mateix tipus de vida,
sóc un desgraciat,
què està passant aquí?
És que anava a dir,
de senyora jubilada o de persona sense traumes,
també, saps?
Sí, ja, ja, suposo que sí.
Exacte.
És que no és el què, és el com.
És el com, eh?
Saps, Joel?
És molt important.
L'any passat nosaltres arribàvem a la ràdio
i la Judit ja feia hores que hi era,
i marxàvem de la ràdio
i a la Judit encara li feia hores per marxar.
I ara nosaltres marxem
i ens la trobem venint cap a la ràdio.
Sí, encara no ha arribat, imagina't.
A la ràdio que ve sempre.
Sense cap mena de pressa,
ja arribaré.
Doncs bé, quines aficions té la Judit?
Sóc una noia que he fet molt de teatre,
des de Peque, també cant, coral...
He fet Els Miserables,
he fet Jesucí Superstar...
Ara jo ho he deixat,
perquè ho feia a Sant Vicenç dels Horts,
que és el poble on he nascut i tal,
i al venir a viure a Barcelona
i al fer horaris bojos a la ràdio
ja ha sigut difícil trobar un grup.
Clar, clar.
L'ho he hagut de deixar
perquè no trobar un grup.
Però és que jo li he trobat la solució.
Ah, sí?
Sí, escolteu-ho.
Aquí hi ha gent a la ràdio,
perquè vaig parlar amb la Paula Molés,
i a ella també li agradava molt cantar.
En Joel també canta,
a mi també m'agrada cantar.
En una coral.
Podríem fer una coral.
En Xavi Pérez Esquerdo també.
Ell canta en una coral.
Les Mujeres i el Vino
és el seu greatest hit.
En cascà no hem fet caragó,
que és amb el Xavi.
A la Coppola també li agradava una mica,
al cantar,
cantaven molt a casa seva.
Ja ho he de ser soprano.
Home!
Mira, ens ajuntem tots.
Ja està.
Jo ho tenim.
Ai, que bé, quina il·lusió.
De fet, això.
Com ho veus?
Fem-ho de veritat, eh?
Un cor gòspel.
A mi m'agradaria fer-me un cor gòspel.
Amb túniques liles.
I entrant en...
Aquestes coses que fan que contacten amb Déu
i de cop i de cop i de cop en tenen en trance.
Sí, sí, sí.
Exactament això està pensant, Jordi.
Éxtasi religiosa en un cor de gols.
Per no posar-me tan ambiciós,
jo el que ja em conformaria
amb que vingués la Judit Pastó,
com va fer l'any passat,
al nostre karaoke.
Home!
Al brillant.
És veritat que va venir.
Tota la gent que li agrada cantar,
la Paula Molés,
la Judit...
Que vingui.
La Sílvia Coppolo,
els portem al nostre karaoke
i serà un molt bon reclam
per trobar-nos amb els oients.
Perfecte.
Exacte.
Però allà també pot ser l'inici
de...
Bé, potser creiem aquí alguna cosa xula.
Una gran amistat, i tant.
Sí, exacte.
Doncs bé, a banda de ser un artista,
també és una persona amb algunes manies.
No suporto gaire el desordre.
Necessito tenir un entorn net i ordenat.
Si no, no em puc concentrar,
inclús em poso una mica irritable.
Als calaixos soc una mica americondo,
llavors plego la roba,
tot ordenadet per colors,
fer ràbia, en soc conscient.
Però, no sé, em dóna pau mental.
Ja, ja, ja.
Toc, toc, toc, toc.
Ja, però jo l'ha dit,
com a mi aquesta...
Gent, què és tant...
Que té mania amb l'ordre
o tant de bo jo?
Tant de bo?
Tant de bo?
Tant de bo?
En fet, home, una mica maniàtica
amb la nenteja i l'ordre,
tenir la casa impecable,
estaria bé,
perquè si no,
jo el que passa és que soc...
Ets espessota, tu ets espessota.
A mi, jo em passa una cosa molt curiosa,
que és que les zones comunes,
sí que no puc que hi hagi coses pel mig,
això em posa molt nerviós.
Ah, però la meva habitació
pot ser una tècnica quadra de...
Sí, fins que arriba el dia
que em ve el toc
i començo a netejar
com una desquiciada
i em mastiga allà tot el dia.
És que, bueno,
jo soc una persona amb una mica especial.
Jo, arribats a aquest punt,
m'agradaria recordar
que ara mateix Mary Kondo
no és Mary Kondo ja, eh?
Com?
Mary Kondo ja no aplica
el seu propi mètode
perquè, va,
ha tingut criatures
i se n'ha adonat
que és impossible.
Ara va.
Anda, la tia!
Una família relativament normal
i amb més de dues persones a casa
mantenir aquest nivell
que ella exigia.
Es va desdir, es va desdir.
Vaia morro.
Va recollir cable.
Va recollir el baure.
Va, la pasta ja l'ha feta, la tia.
Sí, home, sí.
Anda, que no.
Doncs es veu que l'ordre
no és l'única mania que té, la Judit.
Amb el menjar també
sóc una mica especialeta.
Sobretot,
anys enrere sí que tenia més manietes.
Ara també amb els anys
m'he adaptat més.
Tinc un amic que sempre em diu
que tinc la flora intestinal
d'un nen de 10 anys.
Tot el tema menjar asiàtic,
allò,
anem a fer un sushi.
Hòstia, no.
Sí, sóc una mica,
zona de confort,
cuina mediterrània.
Ara que em treus d'aquí,
tenim problemes.
Fa pinta de menú infantil,
macarrons i can rebossada.
Tu ho passaries malament,
perquè tu em renyes molt
quan setó no m'agrada.
Jo t'estic intentant introduir
fa molt de temps, Aida,
en el tema de la cuina de menuts.
La casqueria,
que es diu castellà,
i tu que no, que no,
i al final un dia veuràs la llum.
És que ni tastar un callo.
Jo només et diré
que a mi fa dos anys
no m'agradava la tomata
i ara me'l menjo cada dia.
Per tant, poc a poc.
Ai, que ets gran, eh?
Ets gran, ja.
Molt bé, molt bé.
Sí, Aida, ja menja tomàquet.
Ja menja tomàquet.
No, no, però és que, clar,
vull dir, també,
això és un tema que s'ha de parlar,
perquè la gent que mengeu de tot,
us queixeu de la gent
que no mengem de tot,
i jo no és algú que...
Jo es colli.
Jo, si hi fos per mi,
estaria tot el dia
menjant colles d'encià.
Perquè condicioneu la comanda
quan es va a un restaurant
a menjar, a compartir.
Però què et dic jo sempre?
Escoll tu el que vulguis,
menja tu el que vulguis,
jo agafaré el meu,
tu agafes el teu,
compartim alguna cosa i ja està.
I mira, i si no te'n vas a dinar
amb la Judit Pastor, ja està.
Exacte.
I per últim,
òbviament li haver de fer
la pregunta de rigor,
que és,
quin és el membre de l'equip
de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
que li cau millor a Judit Pastor?
Home,
és que és una mica fàcil, això,
perquè el Jordi Ramoneda,
hem treballat molt junts
i me l'estimo molt.
O sigui, penso que el Jordi Ramoneda
i jo vam tenir una època
que semblava gairebé nòbvius,
i estaven parlant per WhatsApp
tot el dia,
tot el dia.
Llavors,
ho sabem tot l'un de l'altre,
llavors li dic molt de carinyo,
eh, però la resta
sou majíssims tots,
m'encanteu.
Sí, sí, sí,
a tu també m'encanta Judit,
però...
El sentiment és mútuo,
eh, amb la Judit.
Sou nòbvius?
No, que ens estimem molt.
No, que portaven una tonteria...
No, no,
tot el dia...
Ui, Jordi...
Ui, jo,
una cosa laboral, eh,
perquè, esclar,
estaven tot el dia
debatent sobre vídeos i coses,
però érem no parar.
Que estàs gelós, Joel?
No, però ets un seductor...
Estàs gelós?
Bueno, Joel,
tu estaves fent el Zona Franca,
no venies mai a la ràdio
i jo havia de buscar
a sortir fora
el que no trobava a casa.
Si tu no hi eres,
havia de sortir fora a buscar-lo.
És culpa teva, Joel.
Culpa teva.
Sí, sí.
En fi,
que avui hem conegut millor
des de la Corporació Confidencial
a la companya Judit Pastor.
Moltes gràcies.
Ai, de fita.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Que diguem un embarbussament en basc.
Darra, caquerra, coquerra,
oquerra, caquerra,
que digues tu.
Carra, caquerra, caquerra, caquerra, caquerra, caquerra, caquerra, caquerra, caquerra, caquerra, caquerra, caquerra, caquerra, caquerra, caquerra.
Cinc minuts,
ai, no, cinc segons
i ens plantem a dos quarts de Nadal, migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
He tingut un petit programa d'espai temporal,
però ja m'he ajustat.
Molt bé, aquí.
Perquè és el moment de saludar en Xavier Pere d'Esquerdo,
que és a l'exterior de Catalunya Ràdio.
¡Suscríbete al canal!
Són de fa molts anys, el món ha canviat molt, des de Copèrnic.
Hi ha unes lleis de la física, de l'astronomia...
Sí, ara m'he de fiar jo del que deia un tio al segle XVII.
No, no, perquè els nanetambi ho diuen, ho han anat certificant.
Home, ja, ja, paciència, paciència.
Escolta, que m'estic mullant.
Va, Xavi.
Què vols fer? A veure, digues, digues.
Què farem amb aquesta edat, a veure?
No, no, mira, jo sóc... Ara... Estava content i ara m'he enfadat.
Sí, ja ho he vist, que t'has posat nerviós.
No, no, però estem molt contents. Vostè està content, oi?
Acaba de tenir un accident ara mateix, que ho acabo de veure.
Sí, però content no pot estar un...
Però està content.
Content perquè ningú s'ha fet mal.
Veu? Ningú s'ha fet mal, està content.
Correcte.
Què ha passat, exactament?
Bueno, simplement ha sigut un accident de trànsit
amb un camió que ha xocat contra el meu cotxe.
I ja està.
Ha vingut la grua, se l'ha endut, i la mar de contents.
Escolta, per cert, què fa el sol al voltant de la terra?
Ai, escolta, va, ja m'has enganyat.
No, que no l'he enganyat pas.
Mira, una persona que no ho sap.
No ho sap.
No ho sap.
El que passa és que acaba de tenir un accident.
Potser no és la persona, no?
Potser ha esforçat una mica la màquina, eh?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
En aquesta empatia, aquesta proximitat,
i després li deixes anar una pregunta que no hagués tomb de res...
Va.
Va.
No ha passat bé.
Perdoni?
¿Esta es la avenida diagonal?
Sí, és l'avinguda diagonal.
No, no, no.
Molt bé.
Escolti'm una cosa.
Escolti'm una cosa.
Què fa el sol al voltant de la terra?
Què fa el sol al voltant de la terra?
Sí, què fa?
Sí.
Què fa?
Què fa?
No, el sol no fa nada.
És la terra a la que se mueve.
Molt bé.
Un altre senyor que viu enganyat.
El sol se está quieto.
És l'únic que passa és que se tira algunes llamarades que no ve.
Sí.
De tant, es tira a fer.
Gràcies.
Bueno, però per cert, la diagonal és molt llarga, eh?
No sé cap on vam.
Sí, no, és que ara anava pensant que anava agafant aquest carrer d'aquí,
però dic, no, em sembla que el diagonal...
Aquest, aquest és la diagonal.
El diagonal és aquest, que és més ample.
Bon passeig, eh?
De gràcia.
La Montaner.
Sí.
La Montaner, sí, cap allà.
Tot tític cap allà.
Bueno, Xavi, perquè tens cara d'aquí.
Ja o què passa?
És clar, perquè està molt paraigües amb el micro.
Hola.
Molt bé.
Hola, avui no, gràcies.
Aviam.
Escolti, em permeto una pregunta.
Una mica de pressa.
Jo també, però no passa res.
L'acompanyo, que avui dia aquestes cases tècniques i modernes
fan que puguem parlar mentre caminem.
Vostè sap què fa exactament el sol al voltant de la Terra?
El què?
El sol al voltant de la Terra.
Al voltant de la Terra?
El sol.
El sol està fixa, no?
Molt bé.
Ah, sí m'agrada, eh?
Carai, tu.
Però això ha pensat, eh, una mica.
És la Terra que haig de volta.
Gràcies.
Vale.
Però no es fa una mica de pena aquest pensament únic, que tots com ovelles pensaran el mateix?
Mira, Joel, hem de pensar tantes coses que a mi una cosa que sigui fixa ja m'està bé.
Mira, el sol no fa voltes a la Terra.
Sí, jo t'ho dono.
Ja està, ja ho dono per...
No?
Sí, tampoc hi penso cada dia, vull dir, saps?
Ho dones per suposant.
Sí, no em preocupa.
El dia que no hi sigui, el trobaràs a faltar, el sol.
Hola, una pregunta.
Sap vostè què fa el sol al voltant de la Terra?
Suposo que està fixa.
Molt bé.
Sí, ho suposa.
Molt bé per suposar-ho.
Perquè no ho sap del cert.
Perdoni, que estic esperant que em vinguin a recollir.
Ah, molt bé.
Doncs ja està.
Jo li donava una miqueta de conversa mentre esperava.
Vale.
Molt bé, gràcies.
Bon dia.
Adéu, gràcies.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, però la senyora tenia clar que el sol, en principi, no fa res al voltant de la Terra.
Està fixa.
Està fixa.
Que fixa, fixa tampoc és, però en comparació amb la Terra, és la Terra qui fa voltes, el sol.
Vale.
Hola, què tal, com estàs?
Ara.
Content.
Content?
Ah, molt bé.
Ah, mira, un senyor content, clar que sí.
Això que no porta per aigua, li és igual mullar-se, eh?
Més igual.
D'acord, com es diu?
Joan.
Joan, jo, Xavi.
Estem en directe per l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Sí.
Atenció, pregunta.
Digui'm.
Què fa el sol al voltant de la Terra?
Temps.
Brillar.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs mira, tècnicament és...
Sí, sí, sí.
Aquest és dels meus.
Aquest diu el que veu.
Avui no, avui no.
Avui no veu res, eh?
Avui no.
Avui no brilla, no.
Bueno, sí que brilla.
Brilla, però no es veu, sí.
No es veu.
Sí.
D'acord.
I quin moviment està fent?
Rotació.
Va suspendre el coler d'això.
Va suspendre?
Sí.
Vaja, Joan, no passa res.
Va fer rotació, no?
Que es mou, rota la Terra.
No, ara ho digui en seriós.
El sol sí que rota.
Sí que rota la Terra, no al voltant de la Terra.
Però rota, rota.
Clar que es mou.
Quiet no està el sol.
Espera, espera, que tenim un dubte aquí, eh?
A veure, finalment, què és el que es mou?
Què és el que dóna voltes?
Hòstia, espera que pensi, espera't.
Es mou?
O sigui, vostè ara mira el cel, ara perquè està nubulat,
però clar, si el sol va d'una banda a l'altra...
Es mou el sol.
Clar.
No.
No, veus mal que no em veu en la cara, eh?
Però així m'agrada que estigui ben content, eh?
Sí.
Bé, en principi, en principi és al revés.
És la Terra que...
Veus? M'has enganyat.
Sí, és que ja has fet canviar la Terra.
Jo deia la Terra, és que m'has enganyat.
Jo no l'he enganyat.
No.
Quant de temps triga a donar la volta al sol a la Terra?
Sí, un any.
No.
Un dia.
Perquè està fixa.
I la Terra al sol?
Un any.
Un any?
Quan és un any?
365 dies.
Molt bé, perfecte.
Joan, ara sí, aprovat.
Moltes gràcies.
Ja està, endavant.
Gràcies.
Gràcies amb la seva vida.
Igualment.
Adéu-siau.
Adéu, adéu.
Doncs Xavi, escolta'm, amb això hem completat la nostra investigació i hem confirmat aquesta dada
perquè en Joan l'hem despistat una mica i de seguida dic que era el sol que feia moltes a la Terra
i no al revés, que és el que en principi ens assegura la ciència.
Moltíssimes gràcies per aquesta connexió i ja pots tornar a la Xuplup de Catalunya Ràdio.
Fins ara, Quim Morales, gràcies a tu.
Sempre.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Vigila'm els antidiomínics que passa una cosa que és que alguns fan soni.
Sí, i tant.
No, no, si jo me'ls he arribat a prendre per dormir.
I ara entrem al búnquer.
El meu palet estava tirant una casa a terra, no sé on, i em va portar aquesta garrafa d'aigua de l'Urdos.
Tinc una altra casa.
No ho toquis.
Que em pegui que faràs uns cagarrines que no s'agradarà això.
Qui vol que begui?
Malparits, eh?
Una miqueta, has menjat coses pitjors que jo.
Una mica, va.
Però només una mica, eh?
Està fresqueta.
Com et sents?
Com saps?
És ben bona.
Al búnquer, amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube, també en podcast.
M'han agafat com unes ganes d'anar a missa.
Ah, sí?
El matí de Catalunya Ràdio.
Aquest dijous, a la tarda de Catalunya Ràdio, l'Ajuntament de Barcelona descobreix els esdeveniments, els serveis i totes les activitats que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
Així sona la cançó de l'estiu.
De l'estiu, quan gaudeixes del mar a les Balears.
Viatja a les Balears amb vaixell i amb el teu cotxe amb fins un 40% de descompte.
Viatja amb Transmet.
Torna la setmana d'Internet al Cort Inglés.
Fins a un 30% en moda, accessoris, sabateria, esports, bellesa i molt més a la nostra web i app.
I fins a un 30% en electrònica, electrodomèstics i llarg, també a les nostres botigues.
Només fins al 17 de maig, setmana d'Internet al Cort Inglés amb fins a un 30% de descompte.
El que estaves esperant a la botiga web i app del Cort Inglés.
Hem tingut una gran idea.
Benvinguts al Supercampus.
Un nou espai amb continguts que us ajudaran a aprendre de manera divertida, creativa i en català.
Prepareu-vos per descobrir els secrets de la natura, explorar èpoques passades,
conèixer obres d'art fascinants, entendre a fons les matemàtiques i molt més.
I el millor de tot és que podreu gaudir-ho tant des de casa com des de l'escola, al vostre ritme.
Aprofiteu-lo, és tot vostre.
Supercampus, a la plataforma 3CAT i al Super3.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Josep, no seràs tu la persona que fa una estona ha trucat per explicar això mateix que estàs dient?
No, no, no, no, no, no, no, sí.
D'aquí 6 minuts seran 3 quarts del migdia.
Ens retirem una mica els animals, que la cosa està així.
Sí, estem una mica nerviosos amb el gallinet que s'ha muntat aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i ens obrim a sensacions una mica més espirituals.
És l'hora de parlar dels sentiments amb el barman de les vostres emocions,
en Jordi Ramoneda i el seu còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Sotreja el temps.
Còctel d'emocions.
Avui un còctel d'emocions a televisiu.
Bé, de televisiu no, en realitat un còctel de YouTube,
perquè és una discussió que va passar al canal de YouTube 8TV.
Canal de YouTube 8... És que ara 8TV és un canal de YouTube.
Sí, sí, sí, és això.
Abans era un canal de televisió, ara és un canal de YouTube.
Vull dir 8TV.
Aquí has estat molt bé.
Boníssima, eh?
El que passa és que tindrien un ictus cada vegada, com haguessin de dir, segurament.
Ja sabeu que aquest canal té un programa anomenat Catalunya Opina,
on bàsicament no s'opina, sinó que s'hi discuteix.
I, al fet, tenim un clip molt viral des de fa uns dies
on dos homes discuteixen sobre el fet que Vinícius Júnior,
el jugador del Real Madrid, sigui abanderat de la lluita antiracista,
que és una cosa que des de fa temps s'està passant,
des que Vinícius el van insultar al camp del València ara fa més d'un any,
van fer un partit a la selecció espanyola i brasilera contra el racisme,
no sé si us recordeu.
Sí, sí, perfectament.
Aquest debat comença...
No, no, el de...
O sigui, no estic parlant de Vinícius, sinó el debat d'Avui TV,
que parlarem sobre això, comença amb tanta emoció
que fins i tot els micròfons s'assaturen.
Eh...
Los cánticos son racistas.
El protocolo es el que es.
Entonces, primero hay que avisar a la gente,
luego si se mantienen los cánticos, pues se va...
se suspende el partido.
Va, comencem amb arguments molt ben tirats,
amb arguments que segur que convencen,
i arguments que aniran molt enllà.
Quin és el problema?
Doncs que un dels dos tertulians,
fins ara només n'hem sentit un,
no té la veu preparada per tenir una discussió.
No.
És a dir, no sé què havia passat el dia abans,
devia haver anat de festa o alguna cosa,
però no té la veu preparada per tenir una discussió a crits.
El problema es el antimadridismo imperante
y el odio al Real Madrid que hay en el fútbol español.
Jo, la veritat, ho sento, Vilarroya,
però banalitzar com fa el racisme amb la merda aquesta
de la victimització del Madrid,
a mi em sembla interessant.
No, porque es la verdad.
Bueno, es la verdad.
Bueno, si jo dic una cosa i dic que es la verdad, ja està.
Jo no sé si hi ha un antimadridismo imperante i tot això.
Diria que el madridismo es el imperante.
Però bé, total.
Diria que aquesta veu tan particular és de l'Agustí Columines.
Sí, sí, sí.
La teixia, eh?
Que té una granja de pollastres aquí a la folla.
Impressionant, té una veu tan particular.
Ara sí, comença la bronca,
comença a sortir la mala llet, la ira
i directament la confrontació.
Ai, madre.
¿Por qué no?
Porque lo que no te han visto es que me insultes.
Val.
Ai, ai, ai.
Comencem amb un clàssic,
que és no permito que tu me insultes.
No te lo permito.
No perm...
Jo...
Jo no permito.
No te permito.
No te permito que me insultes.
Però és que ja te he insultado.
Vale, no, però és que és molt important recordar...
No te lo permito.
No, no, no, no.
És molt important recordar el...
No te permito que me insultes.
D'acord.
Perquè acte seguit dels nervis,
l'atenció del moment, passa això.
No, lo que no me admito es que te insultes.
O sigui, lo que no me admito...
És que te insultes.
És a dir...
A veure, un moment.
Un moment, Jordi, explica'ns-ho això.
Amb flatxetes, eh?
Primera frase.
No me admito...
No te permito que me insultes.
Aquesta està ben construïda.
I un segon després és...
No me admito que te insultes.
No me admito...
Però això diu molt a favor d'aquella persona, no?
Respeta't un poco.
És aquesta idea, no?
És a dir, no me permito que te insultes.
No vull que et facis mal.
Per tant, jo et demano que et tractis bé a tu.
Molt bé.
Sí, sí, està molt bé.
Perquè si tu no et tractes bé a tu mateix, qui ho farà?
Clar, clar, clar.
Comença a tractar-te bé a tu...
És que el respecte, ja ho diuen, comença per un mateix.
Ara, ara.
Havia de ser Catalunya opina que descobríssim això.
Perquè veieu que realment en tot moment de moltíssima tensió hi ha, fins i tot, retrobaments de persones.
Anem, però, ja al moment de ganivets, de ganivets verbals, de pujar el to, Agustí Colomínez no,
però fins i tot d'espaviento, que és un concepte que a mi m'agrada molt.
Sí, sí, sí.
Dues persones que estan molt a prop, perquè estan com a 20 centímetres l'un de l'altre.
Arribem en aquell moment ja de perdre les formes i arribem als insults.
El que no admito es que diga que meto la mierda del Madrid.
Sí.
No, yo no te admito que tú a mi equipo le llames mierda.
¿Te has enterado?
No, no, ¿te has enterado?
Sí.
Y te lo digo así, pues no te lo admito, ¿vale?
Pues te jodes tú.
No, te jodes tú.
Oye, oye, oye, oye.
O sigui, hem arribat ja al te jodes tú, te jodes tú.
Però hi ha un moment que la comunicació és fructífera, perquè diu, te has enterado,
i la te diu sí.
És a dir, que això, en principi, aquí estan d'acord.
Val, què passa?
Que jo crec que aquests dos, aquests dos, poden, o sigui, estan entrant en un moment de sincronia.
O sigui, te jodes tú, te jodes tú.
Ara mateix, seguim aquest fragment, bé, seguit del moment més meravellós que veurem,
que és entrar en sincronia perfectament amb algú que te saps a punt de pagar.
Te jodes tú.
No, no, no, pel que insultes, tú.
Tu.
Heu vist, el tú s'ha posat en sincronia.
S'anul·len, llavors, quan coincideixen aquests dos tus, jo crec que estan a punt d'enrotllar-se.
Ai, ai, ai.
Han coincidit els dos bluetooth.
Sí, sí, sí.
Ara hi ha tutum.
És aquest moment, és aquest moment.
Aquest moment és que es sincronitzen tutum.
I entrem, tenim el punt final de la discussió, on el Vilarroia decideix marxar,
que el Vilarroia, per cert, és un senyor que diu que va ser militar comunista,
és un madridista i crític de cinema porno.
Carai, tu, ara.
Per si volia una mica més d'informació.
Quantes facetes, no?
Sí, sí, quantes facetes.
Quina és la feina del crític de cinema porno?
Potser no és el moment de parlar.
Ara és un moment.
Si està bé la pel·lícula, si no...
Com a pel·lícula, com a porno, com a...
Vastuari.
No ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé.
No, no, no, no, no.
Us creiem un article seu, ara.
I tenim el punt final de la discussió, en aquest senyor Vilarroia decideix marxar,
el moment, aquest maco de tota tertúlia,
que me'n vaig llançant al micròfon,
que això sempre és un moment que dóna color.
Porque no te admito que tú le llamas mierda al Madrid.
Así de claro.
Pues no, a ti no te igual, pues me voy.
No, ya.
Pues punto.
Hombre, está.
Yo no voy a en miquino.
Yo no voy a estar en una...
A veure, senyor Vilarroia.
Però també l'està fent.
Quin mal.
Què passa?
Que quan la Vilarroia marxa fa una cosa molt bonica,
que és dir marxo, però mentre marxo,
dic que m'estic anant, però no callo.
No callo, no callo.
Clar, clar, clar.
Perquè no pugui parlar l'altre.
Efectiblement.
Aleshores, marxes sense callar.
Senyor Villarroia.
No, no, no, no.
Esperi, esperi, esperi.
Esperi, senyor Villarroia.
Però vinga amb mi, vinga amb mi, vinga amb mi.
Vinga aquí amb mi.
Tot plegat.
Aquesta discussió per què és?
Doncs perquè a Colomenes li ha dit
no treguis la merda del Madrid.
Però no li estava volent dir que el Madrid és una merda,
sinó no en vinguis con la mierda de sempre.
Ah, al final és tot un malentès.
Sí.
Bueno, bueno, ell li ha dit això i a Vilarroia ha saltat.
Què passa?
No vinguis amb la merda aquesta del Madrid.
Efectivament.
I l'altre es pensa que li ha dit merda al Madrid directament, home.
Què passa?
Que això seria fàcil de clarificar-ho.
Seria fàcil de dir-ho.
Jo no volia dir-te això.
Sí.
En un moment hi ha més reflexiu en el Carlos Fuentes.
Que ha trigat una mica a entrar a posar pau.
Carlos Fuentes és aquell que era capellà, no?
És, és.
Ah, és capellà.
És capellà.
Per ser capellà ha trigat molt a entrar a posar pau.
Sí, trobo que sí.
Què passa?
Hi ha un moment després de dir, home, el que has dit això, que el Madrid és una merda,
pots matitzar-ho.
Ara, ara.
Que us heu enviat a la merda.
Anem a matitzar-ho una mica.
Aleshores, mireu quina és la disculpa.
I aleshores, perquè en el seu Madrid resulta que li dic que és una merda, doncs perquè sí,
perquè em sembla una indecència.
Pensa que hi haurà molts seguidors del Madrid.
M'importa una merda.
Mare meva.
Però és que no havies dit això, Agustí?
En fi, aquest canal, com era?
El Vuitube?
Vuitube.
Vuitube.
Crec que cada setmana és el Vilarroia marxant enfadat per alguna cosa,
perquè tinc un altre document, que és Vilarroia contra Gonzalo Bernardo.
Oh!
Ara no ho podríem suportar, eh?
No, home, no, ara no.
Ara tindríem un accés.
Ho deixem per la setmana que ve en el còctel d'emocions d'en Jordi Ramoneta.
Gràcies, Jordi.
A tu, qui mor a l'est?
13 minuts i arribem a l'aguna del migdia.
Nosaltres, els dimarts, hi arribem,
passant pel mur de les lamentacions d'en Joel Díaz,
escoltant-vos, parant molta atenció,
el que us indigna, que us enfada, del que voleu rondinar
i que podeu fer ara mateix al 93-201-7474.
93-201-7474.
De seguida passem pel mur de les lamentacions
i tots els que entreu en antena amb les vostres queixes i denúncies
us en porteu, no, no us en porteu.
Sortegem entre tots...
La casa no està gran.
Ara no fotis, tu.
Entre tots vosaltres sortegem una tassa del 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Una gallina agavinada la faries?
Puc, puc, puc, puc!
Oh, oh, oh...
Catalunya Ràdio...
¡Suscríbete al canal!
Gratis des de la teva ciutat, tot inclòs de begudes des de 743 euros.
Reserva a msccruceros.es o a la teva agència de viatges.
msccruceros, un viatge cap a la bellesa.
Aquest maig serà un maig de 10 amb els 10 dies Kia.
Del 9 al 20 de maig podràs gaudir d'un Kia amb condicions especials.
També disponible per versions híbrida, híbrida endollable i 100% elèctrica.
Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona.
Consulta les condicions a kia.com.
Kia, descobre'ns del que t'inspira.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
No autorizo, això, eh?
No ho sap.
No, no, que no autorizo.
No autorizo.
Esborrem aquest dos del programa.
Podem esborrar-lo?
Digue-li que ho estem esborrant.
Sí, estem esborrant el programa.
Ho estem esborrant.
Deu minuts i la una del migdia esteu escoltant l'última hora del matí de Catalunya Ràdio en el seu moment més empàtic.
Perquè, atenció, amb en Joel Díaz ens adrecem al mur de les lamentacions.
Va, estic preparat, Quim.
Tenim unes quantes trucades al 93 20 7474, però primer, si us sembla bé, atendrem els que ens heu escrit.
Va, anem.
Comencem amb un missatge...
Estic sencer, de moment.
...que ens envia en Santi des del WhatsApp del programa.
Santi.
Diu, em lamento, per no dir una cosa més grossa...
Ai, Santi.
...de la gent que no sap transitar per les escales mecàniques del metro.
Uf, bueno, uf.
Tant costa parar-se a la dreta...
Ah, sí.
...i deixar l'esquerra pels que tenim pressa...
Ai...
Santi.
No, no rieu, hòstia.
És un moment de...
Santi, a tu el que passa és que tens pressa.
Sí.
Perquè al final hi ha gent que sempre té pressa, no?
Jo recordo, recordo, el que va dir Heròdot de l'Icarnàs.
Heròdot, el pare de l'histografia.
Què dius ara?
Heròdot, un tio de Grècia.
Sí, sí.
Bueno, abans no et semblava bé el que deia Copernic, que era més posterior.
Heròdot, sí, Copernic.
Heròdot no s'estava d'hòsties.
Perquè Heròdot va dir un dia, va dir, el apressuramiento es el padre del fracaso.
Metafòricament, eh?
Fracaso no, no, vull dir, no és que l'apressuramiento i una persona van tenir un fill i es deia fracaso.
No, home, no, no, ja ho entenem.
Això seria una explicació més, més, més filosòfica si te'n vas a la Grècia helènica clàssica, no?
Però si no, no sé si recordeu que us en vaig parlar un dia, la Ramona Salicru.
Sí, sí, sí.
No sona més, perquè era coneguda al Barrichino com Ramoncita la cojita, perquè ja ha tingut la polio de petita.
Sí, hi ha molta polio que hi ha hagut.
Aquella cantava allò de...
Tu nunca vas com prises, menos cuando por mis labios frises.
Hosti.
Com dient, com dient.
Hi ha prises i prises.
Sí, sí.
Fer-se petons als llavis, no, vols dir?
Les seguides llavis.
Tenim una carta que ens ha arribat...
Ens ha arribat una carta.
Ai, quina carta.
Encara arriben cartes a la ràdio.
M'encanta, m'encanta.
No podia ser altra que la Montserrat, o una Montserrat.
Bé, això.
Montserrat fan pinta d'escriure cartes.
Intenta posar-te la pell, sisplau, Guim.
És que si no, Guim, no...
Sí, sí, perdó, perdó.
Em vull...
Estic sencer, estic sencer.
Em vull queixar del poc respecte que tenen els joves d'avui en dia per la gent gran.
Hòstia.
Abans, quan un vell parlava, el jove callava i escoltava.
Ja està la vieja.
Ara ja no.
Sembla que la nostra experiència ja no compta per res.
Bé, llàgrimes de viejo, que dic jo, no tinc final de frase.
Montserrat, et diré una cosa que deia molt, molt el Gabriel García Márquez.
Ostres, Gabo.
S'ha de dir Gabo, eh?
Sí, Gabo, no.
Deia, el secret d'una bona bellesa no és res més que un pacte honrat amb la solitud.
No, que trist, no, també.
Però també, també et pots acollir, Montserrat, si vols, el que deia la gran vedet del Molino dels anys 20,
la molt llongeva Anna Maria Perramón, que segurament no ho serà de res,
però igual si us dic que el seu nom artístic era Anna la veterana,
perquè era la més veterana de tota la vida.
Sí, sí, sí, ui.
Anna la veterana, no sé si recordeu, quan cantava allò de...
A la vejez viruelas, pero mi coño no lo huelas, eh?
No lo huelas.
Quin ritme tenia aquesta cançó quan la cantava?
A la vejez viruelas, y a mi coño no lo huelas.
Sí, sí, no, no, era com la heu dit.
Ah, sí, ara sí que em sembla.
Pràcticament era un himne del Paraleu.
Sí, sí, sí.
Però l'heu entès la frase o no?
Sí, sí, sí que l'heu entès.
Com dient.
És que és que en fer el que tu vulguis, però hi ha coses que no.
Que hi ha coses que van caducant.
Bé, doncs ara tenim el 93207474,
les trucades dels nostres oients, el mur de les lamentacions,
aquest espai de cures, des de la Ràdio Pública Catalana,
des de la Ràdio Nacional de Catalunya.
T'ha trucat la Josefina.
Josefina?
Sí.
Josefina.
Ui, està molt afectada.
Que vas amb cotxe, Josefina, o estàs tan trencada?
Estic esperant i rient amb vosaltres.
Estàs rient.
Aquesta estona, des de les botze que paguem,
m'agrada molt d'escoltar-vos a tots i amb Enric.
Sí, Josefina rius, però a la vegada també plores.
Ara sí, ara sí.
Josefina, et tirarem una musiqueta que, si et sembla, serà d'armònica.
Ah, molt bé.
Una musiqueta d'armònica tristeta.
Mira, mira, Josefina.
Va, lamenta't.
Lamenta't.
Mira, jo em vull lamentar de persones que siguen tan poc cíviques.
Hòstia.
Bé, m'explicaré.
Ja em vaig a llançar la brossa als contenidors, tot seleccionat.
Arribo al carrer, allà veig una bossa de patates, allà veig una llauna de beguda que ja l'ha agafat un cotxe,
i quan ja matam-se els contenidors, veig una bossa de terra a l'alt de la brossa.
I dic, ai, a trobar el contenidor ple.
Però me segueixo.
Arribo allà a obre el contenidor mig buit, amb botelles de l'aigua allà dintre.
Ja més a fora que dins.
Què fas tu?
Porto hons i ho poso al seu puesto.
Josefina.
És la meva lamentació que la gent, tinguent papereres i contenidors i tot, ho tinguin a terra.
Tens més raó que una santa.
Saps què m'agrada dir mi, Josefina?
Digue'm-ho.
Que el carrer és la casa de tots.
Sí, sí.
És feina de tots tenir-la net a la casa.
És veritat o no?
Sí, però...
Al final són els espais comuns, Josefina.
Clar.
La casa de tots.
Doncs és la meva queixa.
Josefina, tens més raó que una santa, però et dic una cosa, no ho recollis tu, eh?
No, no, no ho recollis tu perquè si no...
No puc, no puc, vaig amb guants, jo surto de casa amb guants terceros.
Vas amb guants molt més segur, sempre anar amb guants.
I ho plego i tiro el seu full d'op.
Però els guants els portes per algun motiu?
Perquè és un tema de fred o portes guants de làtex o de...
No, no, guants de treballar quan vaig al jardí així.
Ah, els guants de jardinera.
Doncs molt ben fet.
No, però jo penso que trobaré coses.
Mira, ahir no em vaig trobar cap.
Encara agafaràs la triquinocis.
Ahir no em vaig trobar cap.
No vas trobar res.
Veus, la cosa està canviant.
Hi ha una mica de lloc per l'esperança, també.
Josep Fina, gràcies a Déu que encara hi ha persones com tu, que compensen una mica la falta de valors i de civisme.
Hi ha moltes, eh, també.
Però bueno, ens quedem amb aquesta frase meva, que és, el carrer és la casa de tots.
És la casa de tots.
Josep Fina, moltíssimes gràcies per trucar al 93-20-7474.
Entres al sorteig de la tassa del 3CAT.
I ara donem pas a un altre lamentant, una persona lamentitzada que es diu Josep Manel.
A veure, Josep Manel, com estàs, el primer?
Hola, estic bé.
Estàs bé?
Bueno, estic a punt de sortir de casa per anar a pencar.
Molt bé.
Hosti, Josep Manel, deixa'm dir-te una cosa.
Em queda molt poquet escalf, molt poquet escalf i el reservo tot per tu, d'acord?
T'endús les últimes reserves d'escalf.
Avui et posarem, a tu, crec, una música de corneta.
Corneta trista.
Corneta trista.
Sembla mentida, però...
Mira.
Ostres, la corneta que es tocaven els enterros.
Sí, sí, els sobrats, eh.
Sí, sí, que s'ha de pegar la bandida.
Josep Manel, Josep Manel, les zones de Catalunya Ràdio són teves.
Digue'm.
No, digue'm tu.
No, tu digues, digues.
Al final es truca tu, Josep Manel.
Sí, jo m'he queixat que no entenc aquesta gent que no entenc que el Madrid és una merda.
No entens la gent que no entén...
Que el Madrid és una merda, no ho entenc, nadie.
No, aviam.
O sigui...
Que no estiguem atenint nosaltres ara res.
Tu no entens la gent que no ho entén o no entens directament la gent...
O sigui, què és el que no entens exactament, Josep Manel?
Jo no entenc que ja sí sent que no entengui que el Madrid és una merda.
Encara no ho has entès, tu?
És una doble negació.
Sí.
Llavors, si és l'hora...
O sigui, és el mateix que dir que tu entens que el Madrid és una merda.
Efectivament.
Vale, Josep.
Hòstia, però no compliquis tant les coses, Josep Manel.
No, sembla que no ho entenguis que és tu.
Josep Manel, per ser una merda estan a punt de guanyar la quinzena Copa d'Europa, Josep Manel.
Escolta'm una cosa, pels merengues que no ho entenguin.
Sí.
És molt fàcil.
Sí.
I que pensin en el que és per ells el Barça.
Vale.
I ja està, tio, és el mateix que no em voleu que parla un merengue, però viceversa.
A tu et diré que ets un tio pragmàtic, Josep Manel.
No ho sé, bueno, home, a vegades que t'entenjo també...
No, no siguis modest, ets un tio pragmàtic, molt pragmàtic.
És pragmàtic en Josep Manel, ha trucat al 932017474, ha entrat al sorteig de la tassa del 3CAT i li ha tocat.
Que ho sàpigues, Josep Manel, t'ha tocat.
Que guai.
Enhorabona i gràcies per participar al mur de les lamentacions.
Molt bé.
Vinga.
Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Així sona la cançó de l'estiu.
De l'estiu, quan gaudeixes del mar a les Balears.
Viatja a les Balears amb vaixell i amb el teu cotxe amb fins un 40% de descompte.
Viatja em transmet.
Per què tot s'està tornant rosa al magatzem d'Els Beta?
Descobreixo en el seu primer llibre les aventures d'Els Beta al virus rosa.
A la venda a la botiga 3CAT i als punts habituals.
I tornem demà a les 12.
Que vagi molt bé. Gràcies.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Gracias por ver el video.