porque yo me estimo en el país y quiero que el país tenga todas las competencias possibles,
que sea un país libre, que sea un país independiente.
Y esta voluntad, esta voluntad de ayudar, yo creo que siempre lo he tenido.
¿Cuándo habría de decidir si se torna a presentar o no la presidencia del partido después de este proceso de escuchar?
Pues esto durará, supongo que algunos meses, y hay un proceso congresual convocado.
Finals de novembre.
I per tant, quan partoqui, insisteixo, quan partoqui i la gent em digui
pues escolta, ens sembla que sí que pot ser útil, pues en això, pues en això, o pot ser útil en allò, en allò.
Ara, voluntat de ser útil, tota. Ganes de fer coses, totes.
La mateixa il·lusió que sempre he tingut, tota.
La mateixa il·lusió amb la que vam encarar, jo què sé, el referèndum de l'1 d'octubre o el 3 d'octubre.
Tota la il·lusió del món. I aquesta il·lusió no es perd, jo crec que no es perd mai.
Aquest cuc d'estar inquiet per la gent, de veure, de constatar que tenim reptes colossals, doncs no es perd mai.
No es posa un termini, eh, però? Perquè, clar, el Congrés està convocat per finals de novembre.
Clar, el termini estarà marcat pel reglament, diguem-ne, sí, el que correspongui.
Doncs, si el termini és a principis de novembre, doncs a principis de novembre.
Si és a l'octubre, a l'octubre, sí, sí.
En la carta que Marta Rovira... És que ara estan molt de moda les cartes, eh?
Vostè també en publicava una a la militància, però la publicava a les xarxes socials.
És que és una eina útil, perquè, si no, com ho faig per adreçar-me a la gent?
Ha de ser, no?, una possibilitat és fer aquesta entrevista,
perquè vosaltres em doneu l'oportunitat de fer-la, jo us n'estic molt agraït,
però una altra possibilitat és fer una carta, sí, esclar.
Altres tenen més eines, diguem-ne, però, en el meu cas, cartes.
En la carta, en aquest cas, que Marta Rovira feia,
on anunciava que no optaria a renovar el càrrec,
Rovira deia que calia nous lideratges i Sàvia Nova.
Vostè es va sentir interpel·lat.
Jo estic d'acord que calen nous lideratges, que cal Sàvia Nova,
de la mateixa manera que estic d'acord que és possible
que també calguin altres lideratges no tan nous,
i Sàvia més revellida, i Sàvia més jove, i més nova, i més de tot.
L'important és que els lideratges siguin bons.
L'important és que la Sàvia sigui bona,
en independència de si té dos anys o en té catorze, no ho sé.
L'important és que fem les coses bé.
L'important és que siguem útils a la societat.
L'important és que, quan la gent ens escolti,
tingui la sensació que som conscients dels problemes que els afecten.
I els problemes que afecten a la nostra ciutadania
no és la interpretació de tal carta o de tal frase,
sinó que els problemes que afecten a la ciutadania són,
com dèiem fa un moment, el tema de l'habitatge,
o, per exemple, el tema de la natalitat.
Estem en un país on la tassa de fecunditat
està en l'1,1,
i això vol dir que a cada salt de generació
perdem la meitat de població.
Doncs això és un repte colossal.
I jo crec que la societat vol que li parlem també d'aquestes coses, no?
Que li parlem d'educació o que li parlem dels sous dignes,
perquè cada vegada tenim més treballadors
que, malgrat treballar, són pobres.
Doncs jo em sembla que la societat el que espera de nosaltres,
legítimament, i el deure que tenim nosaltres,
és intentar trobar solucions a aquest tipus de qüestions,
ajudar les famílies del nostre país, etcètera.
Què farà si Marta Rovira decideix també presentar-se
a la direcció del partit?
Doncs celebrar que tothom exerceixi els seus drets
i les seves funcions.
Jo, a la Marta, me l'estimo molt,
hem fet moltes coses junts,
i estic convençut que me l'estimaré sempre,
i li desitjo el millor amb ella
i a tots els meus companys i companyes de partit,
i estic convençut que en el nostre partit,
en aquest cas Esquerra Republicana,
no només no hi sobra ningú,
sinó que per anar bé ens falta molta gent.
Tant de bo siguéssim molts més,
siguéssim molts més diversos,
ens assembléssim molt més a la societat,
fóssim capaços d'interpel·lar molta més gent,
de seduir molta més gent que ens vingués a ajudar,
i afortunadament això,
jo crec que ho hem fet molt bé durant molt de temps,
i que ho hem fet molt bé fins i tot de manera molt recent.
Recentment s'ha incorporat al nostre projecte
una persona com el Tomàs Molina,
però fa un any s'incorporaven gent com el Joan Caral,
el Francesc Marc Álvaro,
i anteriorment s'han incorporat gent també tan formidable
com el Josep Maria Terri Cabres,
que fa unes setmanes malauradament va traspassar,
o gent com l'Ernest Maragall,
o gent com el Raül Romeva,
o com la Dolors Bassa,
gent que venia del món dels sindicats,
gent que venia d'altres partits polítics,
gent que venia del món dels autònoms,
o del món,
doncs jo crec que aquest és el repte que tenim,
assemblar-nos el màxim possible a la societat,
perquè la societat se senti representada per nosaltres
i ens faci confiança en que allò que li proposem
realment és útil.
Deia fa uns moments que l'important és
que els lideratges siguin bons.
Marta Rovira, per exemple,
seria una bona candidata a presidir el partit?
Jo ja li he dit que a mi em sembla molt bé
que tothom exerceixi les seves funcions,
i per tant, escolti,
i que dic que no s'obre a ningú,
per tant, escolti,
si vol presentar la seva candidatura
només faltaria, clar que sí, tothom, tothom.
I seria una bona candidata
per encapçalar la llista d'Esquerra
en cas que hi hagi repetició electoral
i que l'amnistia ho permeti?
Doncs segur que també Esquerra Republicana
té la sort de tenir gent molt preparada,
n'estic convençut que és així,
gent que té molts demèrits
i que té moltes virtuts
i que té moltes capacitats
i que té moltes habilitats,
sens dubte, la Marta Rovira,
també, especialment, diguem-ne,
i per tant, escolti,
segur que hi ha molta gent
que podria fer aquest pas
per sort, diguem-ne, no?
L'important és que aquest pas
el fem amb convicció,
qui l'hagi de fer,
l'important és que aquest pas
el fem amb voluntat
d'entendre's amb la societat,
més enllà dels partits polítics,
és una entesa molt important
que els partits polítics s'entenguin
de tant en tant en alguna cosa
també està bé, diguem-ne,
i de fet, en la passada legislatura
hem vist com molt sovint
els que més s'entenien
eren Junts i el Partit Socialista
o el Partit Socialista i Junts,
per tant, que els partits s'entenguin
forma part d'una certa normalitat,
que no s'entenguin també
forma part d'una certa normalitat,
però l'important és que hi hagin
els millors candidats possibles.
Marta Rovira li va explicar
que es reunia amb Carles Puigdemont
la setmana passada?
Jo crec que això
és menys rellevant
que tot l'altre que dèiem, diguem-ne.
Això vol dir que no li va explicar.
Això vol dir que
el que és important de veritat
és el contingut dels acords,
el que és important de veritat
és que els acords siguin útils.
En aquest moment
hi ha un president del Parlament,
que és en Josep Rull,
amb el qual moneix
una relació molt intensa,
m'atreviria a dir
que una llarga amistat,
forjada en circumstàncies
no sempre del tot favorables,
no sempre del tot simpàtiques,
perquè vam compartir
molts anys de presó,
per tant,
escolti,
tota la meva consideració
i tota la meva estima
cap al senyor Josep Rull,
l'important és que
tots els que tenen la possibilitat
de decidir alguna cosa
la decideixin en positiu.
Això és el que és important.
Ara els oients
i els que l'estem escoltant
estem entenent
que no li va comunicar
aquesta reunió.
És que jo crec que això
no és rellevant
entrar en si
una reunió,
si es va comunicar,
si no es va comunicar.
Entenc la pregunta,
entenc perfectament la pregunta,
però crec que el que és important
de debò
és el contingut
d'allò que s'acorda,
dels acords que es fan,
amb quina intenció es fan,
amb quina voluntat es fan,
amb quina voluntat de servir
a la nostra societat.
Insisteixo,
la nostra societat
s'enfronta a reptes
col·lossals,
col·lossals.
I per tant,
cada vegada que,
en lloc de parlar
d'aquests reptes,
en lloc de parlar
d'habitatge
o en lloc de parlar
d'educació,
en lloc de parlar
de salut
o en lloc de parlar
dels salaris dignes
dels nostres treballadors,
parlem d'altres coses,
crec que perdem
una oportunitat
que la gent
se senti interpel·lada
per nosaltres.
Crec que hi ha molta gent
que el que espera
de nosaltres
és saber
què podem fer
en l'àmbit
de les polítiques d'habitatge,
en l'àmbit
de la construcció
d'habitatge,
de la rehabilitació
d'habitatge.
De la natalitat,
com ara vostè deia també.
O de la natalitat
o de tots aquests àmbits.
Jo crec que
la societat
espera de nosaltres
això.
Jo ho crec.
Ara, potser m'equivoco,
i potser no espera
això de nosaltres,
però jo crec que espera
això de nosaltres
i jo crec que és això
el que li hem d'intentar
respondre.
Clar,
vostè encara era el president
del partit
quan s'hi va reunir,
però digui'm una cosa,
perquè crec que ha quedat clara
la resposta,
amb Carles Puigdemont
s'hi ha reunit.
Clar, per vostè,
però jo crec que
la meva resposta
s'entén molt bé.
Amb Carles Puigdemont
s'hi ha reunit vostè.
Fa temps que no,
diguem-ne,
jo en algunes ocasions
quan he estat a Brussel·les
he proposat al seu equip
la possibilitat de veure'ns,
normalment m'han dit
que no tenia agenda disponible,
diguem-ne,
però vaja,
escolti,
tota la predisposició del món
a trobar-me amb tothom,
i evidentment també
amb el Carles Puigdemont,
amb el qual també
hem fet coses
rellevants
en la història
d'aquest país.
Per tant,
tota la predisposició del món,
i si aquesta entrevista
servís
per ser el preàmbul
o el pròleg
o l'excusa
o el motiu
o la causa
d'una trobada,
jo estaria encantat
que fos així.
L'he preguntat
per si Marta Rovira
la veia o no
una bona candidata
per liderar el partit
en unes futures eleccions
en cas que hi hagi
aquesta repetició electoral,
vostè,
en cas que la llei
d'amnistia
estigui vigent ja,
li agradaria?
Ja hi he dit
que Esquerra Republicana
estigui molt preparada,
que sens dubte
la Marta Rovira
és una persona
molt preparada,
i respecte
a la possibilitat
que la llei d'amnistia
a mi em permeti
ser candidat,
jo crec que
aquesta possibilitat
és molt remota,
molt remota.
És a dir,
hi ha hagut indults,
hi ha hagut reformes
del Codi Penal,
la reforma del Codi Penal
que la va treballar
Esquerra Republicana
ha servit, per exemple,
perquè en Josep Rull
pugui ser candidat
a les eleccions
i pugui ser president
del Parlament.
Esquerra Republicana
està molt contenta
que allò que fa
serveixi per molt
i per molta gent,
en aquest cas també
pel Josep Rull
i per molts d'altres.
Per sort o per desgràcia,
això ja ho decidirà
qui sigui,
diguem-ne,
cada un dels oients
a mi no em va servir,
diguem-ne,
i per tant
jo continuo inhabilitat,
continuo
amb una inhabilitació
absoluta,
una inhabilitació absoluta
vol dir que
ni tan sols
puc fer classes
a la universitat,
em prohibeixen
ocupar la meva plaça
a la universitat,
em prohibeixen
fer classes
als meus alumnes,
amb un argument
molt peregrí,
que és que
sóc perillós
pels estudiants universitaris
perquè els puc
contagiar
d'un esperit
sediciós i rebel,
diguem-ne,
no?
Però,
per tant,
jo no em puc presentar
i vista l'experiència,
el Tribunal Suprem
fàcil
no m'ho posarà.
De fet,
no m'ho ha posat
mai fàcil,
diguem-ne.
I insisteixo,
hi ha hagut altres persones
que han estat
habilitades,
cosa que jo celebro,
però,
en el meu cas,
continuïn habilitat
i no crec que hi hagi
cap previsió.
O sigui,
no creu que se li apliqui
l'amnistia?
Jo crec que l'amnistia
s'aplicarà a molta gent,
afortunadament,
diguem-ne,
que hi haurà molta gent
que se'n beneficiarà,
afortunadament,
perquè es mereixen
poder viure
amb normalitat
i ningú
es mereix
haver de viure
pendent
d'uns judicis
que són
manifestament injustos.
Per tant,
és molt important
que hi hagi
aquesta llei d'amnistia
perquè traurà
pressió
a moltes persones
i a moltes famílies
d'aquest país
i al mateix temps
també estic convençut
que el Tribunal Suprem
posarà tots els pals
a les rodes
que pugui
i posarà tots els obstacles
que pugui.
Segur,
vull dir,
ho ha fet sempre.
Em sembla molt poc
versemblant,
em sembla molt poc creïble
que el Tribunal Suprem
no continuï fent
el que ha fet fins ara
que és posar pals a les rodes.
Veig que dona per fet
que vostè no s'hi podrà presentar
amb quin candidat
pensaria?
Jo no em podré presentar
i, per exemple,
tampoc és...
És a dir,
la inhabilitació
continua afectant
el Raül Romeva,
a la Dolors Bassa
i al Jordi Turull.
Per tant,
cap d'aquestes persones
durant molt de temps
no tindrà
la possibilitat
d'estar
habilitat
ni per presentar-se
a les eleccions
ni, en el meu cas,
per fer classes
en una universitat,
diguem-ne.
Per tant,
jo crec que és bo
que tothom ho tingui clar.
Hi ha unes persones
que estan inhabilitades,
que el Suprem
posarà traves segur,
farà una prejudicial a Europa,
farà un recurs
al Constitucional,
tots sabem
que aquest tipus
de prejudicials
i aquest tipus
de recursos
triguen molt.
Em sembla
que molta gent
és conscient,
per exemple,
que hi ha hagut
resolucions,
sentències
al Tribunal Constitucional
que s'han fet esperar
durant 13 anys.
En el meu cas,
la inhabilitació
dura fins al 2031.
Fins al 2031
no puc anar
ni a fer classes
a la universitat.
Llavors,
jo crec que està bé
que tothom
en sigui conscient,
perquè,
si no,
a vegades
hi ha gent
que fa especulacions
que no s'aguanten
per enlloc.
És a dir,
quan hi ha gent
que diu
no,
és que el proper candidat
pot ser,
no sé,
l'Oriol Junquert.
No pot ser.
No pot ser
perquè no
podrà ser.
Per tant,
Carles Puigdemont,
que sempre ha dit
que vindrà
el ple d'investidura
quan es convoqui,
serà detingut sí o sí,
perquè,
clar,
si aquesta llei
no està vigent per vostè,
tampoc estarà per ell.
Jo espero que per ell
sí que estigui vigent,
diguem-ne.
És a dir,
de fet,
ell no està pendent
que el Tribunal Suprem
apliqui la llei
a una sentència,
sí?
Aquesta és la diferència.
En el nostre cas,
en el cas del Raül Romeva,
de l'Odolos Bassa,
del Jordi Turull,
és el Suprem
que ha d'aplicar
la nova llei
a la sentència dictada,
sí?
Aquells que no tenen
una sentència,
el Tribunal Suprem
no ha de dictar
l'aplicació de la llei
a la sentència.
Per tant,
espero que la llei
s'apliqui
i s'apliqui
de manera ràpida
i s'apliqui
de manera generalitzada,
sabent que,
en el nostre cas,
serà el més lent
de tots,
segur,
però jo el que espero
és que beneficia tothom
i, evidentment,
que tots els que estan
a l'exili
puguin tornar,
que puguin tornar
el més de pressa possible,
amb les màximes garanties,
perquè jo el que voldria,
i entenc que la majoria
de la gent de bé,
el que voldria
és que tothom pugui,
que allà on hi ha hagut
molta injustícia,
doncs torni a haver-hi
justícia,
i és evident
que en la repressió
que hi ha hagut,
hi ha hagut molta injustícia
i, per tant,
és bo que hi hagi justícia.
Creu que va ser una bona idea
abans de les eleccions catalanes?
Doncs,
és una decisió
que correspon,
en aquest cas,
el president
de la Generalitat
de Catalunya,
entenc que la va prendre
sota la convicció
que no s'havien aprovat
els pressupostos,
etcètera, etcètera.
El resultat segur
que no s'assembla
al que haurien volgut,
però això a vegades
passa a la vida,
diguem-ne,
i, per tant,
el que és important
és com ens preparem
pels següents reptes.
Més que doldre'ns
per si ha anat millor o pitjor,
és evident que voldríem
que hagués anat molt millor
moltes coses a la vida,
diguem-ne,
però l'important,
sobretot,
és com ens preparem,
i jo crec que la manera
de preparar-se
és allò que li deia
fa un moment,
que és acostar-nos
a la gent,
escoltar la gent,
parlar,
parlar amb la nostra militància,
però parlar amb la societat,
buscar complicitats,
construir aliances,
buscar aquestes complicitats
i aquestes aliances
amb el món del treball
assalariat sindicat,
amb els sindicats,
però també
amb el món no sindicat,
amb el món dels autònoms,
amb el món dels empresaris...
Però, per tant,
creu que és una feina
que el govern de Pere Aragonès
no ha fet
durant aquest temps?
No, al contrari,
estic convençut
que el govern republicà,
el govern del president Aragonès,
ha fet moltes coses
i moltes coses bé,
i, de fet,
hi ha moltes dades positives,
i jo mateix he tingut
l'oportunitat
d'explicar-les repetidament,
diguem-ne, no?
Tenim un país
que està
en rècord històric
d'exportacions,
en rècord històric
d'inversió,
en rècord històric
d'ocupació,
en rècord històric
en la tassa
d'ocupació femenina,
en rècord històric
de mestres i professors,
de personal sanitari,
de Mossos d'Esquadra...
Per tant,
hi ha moltes coses
que s'han fet bé.
Al mateix temps,
és evident que,
malgrat això,
continuen havent-hi reptes
molt rellevants.
Abans en citava un,
l'habitatge,
o el transport públic.
Sí, però entenc
que s'ha sentit
identificat 100%
amb el que ha fet
el govern de Pere Aragonès.
Jo em sento sempre
identificat
amb els meus companys,
amb els meus amics,
i crec que,
al marge de sentir-m'hi
identificat,
que sí,
que és evident que sí,
que del tot,
crec que també és bo
que reconeguem
que hi ha qüestions
que continuen
sent un problema.
Per exemple?
L'habitatge,
per exemple,
el transport públic
d'aquest país,
i que,
al voltant d'això,
segur que hem intentat coses,
hem intentat posar
un topall
al creixement
del preu del lloguer,
posar un límit
a la conversió
de pisos
en pisos turístics,
etcètera, etcètera.
I hem intentat
el traspàs
de rodalies,
i aquest traspàs,
suposo que estic convençut
que acabarà funcionant
i que acabarà produint-se,
etcètera, etcètera,
i que serà un pas
per resoldre
alguns d'aquests problemes.
Però aquests problemes
existeixen,
i crec que és bo
que expliquem
que existeixen,
perquè si no,
la gent que ens està escoltant
des de casa seva,
o des del cotxe,
o des del lloc de feina,
o des d'on sigui,
tindria la sensació
que no estem parlant
d'allò que els afecta,
no?,
d'allò que els afecta
en el seu dia a dia.
Doncs,
per què llavors
Esquerra li ha anat malament
totes les convocatòries?
Per què ha perdut
300.000 vots
a les municipals,
400.000 a les generals,
133.000 a les catalanes
i a les europees
350.000.
Què ha passat?
Doncs segurament
que no,
allò que hem fet,
la gent no ho ha valorat
tan bé
com ho hem valorat
nosaltres,
no?
I que,
i després segurament
deu haver-hi
molts altres factors
que es barregen aquí.
No ho sé,
jo recordo
un partit socialista
que,
si m'equivoco,
ja em corregireu,
que amb el Pasqual Maragall
va fer 55 diputats
del Parlament de Catalunya,
després en va fer
bastants menys,
després en va fer 20,
després en va fer 17,
després en va fer 16,
després en va fer 33,
després en ha fet 42,
per tant,
que hi ha resultats variats
en la...
Bueno,
doncs sí,
clar,
hi ha resultats variats,
i recordo una Convergència i Unió
que en feia 72
i després en va fer 60,
62,
després en va fer 50,
després en va fer 32,
bueno,
no ho sé,
escolti,
els partits polítics
aquestes coses
els hi passen,
segurament,
perquè,
malgrat que creguin
que fan moltes coses bé
i malgrat que sigui cert
que fan moltes coses bé,
és possible
que no tothom
ho percebi així,
que no tothom
ho valori de la mateixa manera,
que la ciutadania
en l'exercici
del seu dret a vot
doncs consideri
que ha de votar
una altra opció
o que no ha de votar.
Jo preferiria
que anessin a votar
i que ens votessin a nosaltres,
està clar,
i crec que hem fet moltes coses
per mereixer aquesta confiança.
Al mateix temps,
jo crec també
que igual que hem fet moltes coses
per mereixer aquesta confiança,
hem de seguir fent-ne moltes
i tant de bon
puguem fer sempre més
i que les puguem fer
el més acompanyats possibles
i que hi hagi el màxim de gent
que ens hi vulgui ajudar
perquè els reptes del país
no superen
ni tan sols
des d'un partit polític
ni a vegades
ni des de l'acord
entre dos o tres partits polítics
i per tant
el repte,
insisteixo,
crec que és un repte
que ens exigeix
un esforç
de construcció
d'aliances
com a país,
com a societat,
que és molt rellevant
i crec que hem d'explicar-ho
perquè si no,
no passarà mai.
Ara,
pensant en tots els exemples
que posava
que en bona part d'ells
en aquestes caigudes
al final del partit
el que ha fet
és canviar de líder,
no?
Per què Esquerra
no ha de canviar de líder?
Esquerra ha de canviar de líder
si ho considero oportú,
diguem-ne, no?
En tot cas,
jo estic molt orgullós
i em sento molt honorat
i estic molt agraït
de l'oportunitat
d'haver pogut ser president
d'Esquerra Republicana.
Al mateix temps,
també em sembla
que és evident
que durant bona part
d'aquests anys
doncs he estat a la presó
quatre anys,
he estat inhabilitat
i per tant
moltes coses
no les he pogut fer
literalment,
diguem-ne, no?
Per tant,
escolti,
jo crec que jo puc ajudar.
Jo vull saber
en què puc ajudar.
Vull saber
en què els sembla
a la gent
que puc ajudar.
Escolti,
si la gent em diu
mira,
espera't que s'acabi
la meva bilatació
i tornes a la universitat,
bueno,
doncs m'hauré d'esperar
que s'acabi...
No?
Si la gent em diu
escolta,
em sembla que ens pots ajudar
més fent això altre,
doncs això altre.
Ara,
també dic,
jo escolti,
la il·lusió,
tota,
les ganes,
totes,
les ganes de venir aquí
i d'explicar-me,
d'intentar explicar coses
que afecten a la nostra societat,
les ganes de sortir
després d'aquí
i fer trobades
i parlar amb gent
i visitar gent,
totes,
totes les del món,
les ganes totes
i jo crec que això
també és important
i també compta.
Entenc que com a president del partit
vostè no se sent responsable
de tots aquests resultats electorals
que ara repassàvem
perquè,
ara m'ho deia,
ha estat a la presó,
ha estat inabilitat,
d'alguna manera
és com si vostè
hagués estat apartat
del dia a dia?
No,
jo em sento corresponsable
de tot,
diguem-ne,
i intento ajudar
sempre amb tot allò que puc,
diguem-ne,
i per tant,
en la mesura que intento ajudar
amb tot allò que puc,
doncs soc corresponsable
de tot allò
que hagi passat
al mateix temps
crec que un exercici
de la responsabilitat
també
és el de dir
escolta,
jo estic aquí disposat
a treballar,
a remangar-me,
a anar a tot arreu,
crec que també és un exercici
de responsabilitat.
Un exercici de responsabilitat
és el que té ara Esquerra
també en les negociacions
per a la investidura.
Què ha de fer Esquerra?
Què creu?
Doncs ha d'intentar
construir els millors acords possibles
i un acord
tindrà sentit o no
en funció
del seu contingut.
És a dir,
crec que no...
L'objectiu
no ha de ser
arribar a un acord
a qualsevol preu,
ni tampoc ha de ser
negar-se a arribar
a cap acord,
diguem-ne,
sí.
L'objectiu
hauria de ser
intentar arribar
a acords raonables.
Amb el PSC?
Si pogués ser
amb tothom.
Si pogués ser
amb tothom.
Llavors,
al mateix temps
també crec
que ha atès
que els acords
més habituals
en la passada legislatura
han sigut els acords
entre Junts
i el Partit Socialista,
seria lògic
que fossin Junts
i el Partit Socialista
els que continuessin
intentant posar-se d'acord
com ho han fet
fins ara,
diguem-ne.
Però ja va sentir
i Salvador Illa.
Sí,
però al mateix temps
continuen posant-se d'acord
amb moltes coses
Junts
i el Partit Socialista
perquè molt sovint
comparteixen
un model de país.
Comparteixen
un model de país
al voltant
de la B40
o al voltant
del Hard Rock
o al voltant
de l'aeroport
del Prat,
per posar un exemple.
Que és l'acord
també que el PSC
va arribar amb Esquerra Republicana
per poder aprovar
els pressupostos.
Sí,
un acord
molt matisat
respecte
allò que volien.
Gràcies.
He dit gràcies
perquè m'han portat
un got d'aigua.
L'explico als oients
que si no,
no ho sabran.
No,
un acord molt matisat
respecte a allò
que volien Junts
i el Partit Socialista.
Per tant,
escolta,
a mi em sembla
que Junts
i el Partit Socialista
també tenen
una responsabilitat.
El que passa
és que
els és més còmode
sovint
fer veure
que es brallen
encara que arribin acords
o els hi,
dit d'una altra manera,
per intentar dissimular
els acords
als quals arriben,
els hi va molt bé
fer veure que es brallen.
Una manera
de visualitzar
que es brallen
és dir que no es volen
entendre entre ells
i traspassar
aquesta responsabilitat
Esquerra Republicana.
Esquerra Republicana
també podria agafar
i traspassar
aquesta responsabilitat
a l'altre
i dir,
no,
escolti,
a mi no m'expliquin res,
ja s'ho faran.
Sí?
I vist com es comporten
molt sovint
altres partits polítics,
doncs miri,
potser seria legítim
fer-ho així.
Al mateix temps,
també és veritat
que Esquerra Republicana
a vegades
intenta arribar a acords
que són bons.
Poso un exemple.
Esquerra Republicana
arriba a un acord
sobre els indults
o arriba a un acord
sobre la reforma
del Codi Penal.
Aquest acord
sovint
ha sigut molt criticat.
Però,
malgrat haver sigut
molt criticat,
permet que ara
tinguem un president
del Parlament
que es diu Josep Rull.
Llavors,
jo ja entenc
que a vegades
l'urgència tàctica
i l'egoisme
porta a criticar coses
fins i tot
quan tu no ets
el beneficiari
i porta a culpabilitzar
el que ha aconseguit
la cosa que és bona.
Ja ho entenc,
ja ho entenc,
però crec que no és bo.
Crec que comportar-se així
no és bo.
I crec que l'important
és que els acords
siguin útils per la gent,
que els acords siguin
útils per la societat,
que això és el que legítima
que hi hagi un acord o no.
Si aquests acords
no es poden produir,
doncs em sembla
perfectament legítim
que no hi hagi un acord.
Sí?
Si aquests acords
es poden produir,
doncs em sembla
que tots tindrem
la responsabilitat
d'intentar aplicar-los,
no?
Per tant,
estaria d'acord
en les paraules
que, per exemple,
fa unes hores
deia Joan Tardà,
no?,
quan deia que Esquerra
i el PSC
han de ser capaços
d'entendre's
per resoldre temes importants
com és el finançament
i salvar el català.
Deia,
el patriotisme
estirar endavant el país.
Esquerra Republicana
hauria de ser capaç
de posar-se d'acord
amb tothom
que fos possible,
amb tothom
que volgués arribar a acords.
Esquerra Republicana
hauria d'intentar
posar-se d'acord,
jo crec que ho intenta
cada dia
i que així ho ha demostrat
durant molts i molts anys,
intenta posar-se d'acord
amb la gent de Junts
i amb la gent
de molts partits polítics.
De fet,
Esquerra Republicana
ha fet president
de la Generalitat
l'Artur Mas,
el Carles Puigdemont,
el president Torra,
per tant,
hi ha hagut molts acords
amb Junts.
I entenc
que hi ha una part
de la societat
que aquests acords
els valora positivament.
I Esquerra Republicana
a vegades ha arribat a acords
amb altres formacions polítiques,
per exemple,
amb el Partit Socialista,
sí.
I entenc
que hi ha una part
de la societat
que això ho valora positivament.
Ara,
deixi'm també
tornar a aclarir
que la gent de Junts
i de Convergència
en general,
i la gent
del Partit Socialista
s'han posat d'acord
en moltes coses,
moltes vegades,
al llarg de la història.
Però moltes.
Llavors,
per què
està malament
que Esquerra Republicana
arribi a acords
amb qui sigui,
de tant en tant,
diguem-ne,
amb qui correspongui,
amb qui...
I, en canvi,
quan són els altres
els que arriben a acords,
això no és criticable,
diguem-ne, no?
Per tant,
em sembla
que hi ha una mica
d'hipocresia
en aquesta actitud.
Em sembla
que els acords
són bons
no en funció
de qui els fa,
sinó del seu contingut.
Per tant,
si hi ha un bon acord,
vostè,
si finalment,
a finals de novembre,
és elegit
president del partit,
ja li estaria bé
que si hi ha un bon acord,
Esquerra
hagi facilitat
la investidura
de Salvador Illa,
eh?
Escolta,
si hi ha un bon acord,
entenc que
no és que em sembli bé
a mi o no
que la meva opinió
serà l'opinió
d'un militant
que votarà
en una consulta
que la direcció
s'ha compromès a fer,
diguem-ne,
sinó que entenc
que si hi ha un bon acord
també li semblarà bé a vostè
i també li semblarà bé
al senyor
Jofre Llumbar
que està aquí
i a la Itziar González,
no ho sé,
si hi ha un bon acord
doncs li semblarà bé a tothom.
Ara la qüestió és
saber si és un bon acord,
no?
Per tant,
jo no sé
si es produirà aquest acord
o no es produirà
perquè això no depèn
només d'Esquerra Republicana
sinó que depèn
de molts altres actors polítics.
Però insisteixo,
la mateixa pressió
que estic convençut
que en termes positius
vostè em planteja
sobre la responsabilitat
d'Esquerra Republicana
a l'hora d'arribar
a acords o no
o de provocar noves eleccions,
etcètera,
etcètera,
és una pressió
que hauríem de repartir
entre tots
els que tenen possibilitats
d'arribar a algun acord,
sí?
Per tant,
ja entenc que vostè
la pregunta me la fa a mi,
sí,
i en la meva resposta
jo li dic,
escolti,
els acords valen
en funció
de si són útils a la gent,
però també insisteixo,
hi ha molts altres partits polítics,
entre ells Junts
i el Partit Socialista,
que s'han posat d'acord
moltes vegades,
que tenen oportunitat
de posar-se d'acord,
que també tenen
una responsabilitat
a l'hora de posar-se d'acord
o no,
i per tant,
escolti,
em sembla que tothom
ha d'assumir aquesta responsabilitat.
Acabo amb dues últimes,
ara,
quan feia el repàs
de qui havia facilitat
la presidència
de la Generalitat Esquerra Republicana,
ha obviat Maragall i Montilla,
eh?
Aquests els ha obviat,
però deixi'm que el dia
que hi hagi dues preguntes.
No, no,
no els he obviat,
no els he obviat,
jo he explicat,
Esquerra Republicana
ha fet president al Turmàs,
el Carles Puigdemont,
el president Torra,
etcètera,
etcètera,
i després he dit,
ja també he fet presidents
a candidats socialistes,
és veritat que llavors
jo no he acabat
de desenvolupar
tot l'exemple,
però el Pasqual Maragall,
el José Montilla,
etcètera,
etcètera.
Dues últimes
i obvi els cartulians.
I en general,
com més lluny estàs
d'aquell moment,
més generosa
es torna l'opinió,
diguem-ne,
no?
Quan,
segurament ara
hi ha gent
que quan es mira
la presidència
del Jordi Pujol
o del Pasqual Maragall
o del José Montilla,
encara que només sigui
perquè cada vegada
estan més lluny
en el temps,
tendeix a suavitzar
una mica
la seva opinió
que potser
en un altre moment
de la història
va ser molt beligerant,
diguem-ne.
Si no hi ha acord,
Esquerra pot assumir
el risc
d'una repetició electoral?
Si no hi ha acord,
doncs segurament,
si no hi ha acord
de ningú amb ningú,
no només d'Esquerra Republicana
amb no sé qui,
sinó si ningú
es posa d'acord amb ningú,
si Junts no es posa d'acord
amb el PSC
i el PSC no es posa d'acord
amb Junts,
doncs és evident
que si no hi ha cap acord,
doncs acabarem
amb una repetició electoral.
Sí, esclar.
És que,
però això...
No,
em crec que vostè
no tingui al cap
ja qui seria
la possible persona
que pogués liderar
aquesta candidatura, eh?
Hi ha moltes persones,
vostè m'ha necessitat una,
la Marta Rovira,
per exemple,
vostè me l'ha citat.
Seria una bona candidata, eh?
Ja li he dit que sí,
però hi ha molts altres
que serien uns bons candidats.
Afortunadament,
n'hi ha molts,
diguem-ne,
insisteixo,
i el fet que
gent com el Raül Romeva,
la Dolors Bassa
o jo mateix
no ho puguem ser
perquè estem inhabilitats
i continuarem inhabilitats
durant molt de temps
i per tant no ho podrem ser
de cap manera
no és un obstacle
perquè hi hagi
molta gent preparada
en el nostre partit
i singularment
doncs la Marta també,
clar,
i tant.
Què farà fins al 30 de novembre?
Amb qui es reunirà, no?
Perquè parlava
de trepitjar carrer,
d'anar al territori,
però amb qui es trobarà exactament?
Amb moltíssima gent,
amb tothom que vulgui,
perquè si no ho volen
serà molt difícil
que m'hi trobi,
diguem-ne,
per tant,
jo crec que aquest exercici
l'he intentat fer sempre,
crec que és molt important,
li poso un exemple,
crec que és molt important
anar a les fàbriques
d'aquest país, no?
Potser no m'he explicat bé,
amb quins companys de partit
ho farà.
Espero que amb tots,
jo què sé,
espero que amb tots
pugui parlar-ne molt,
diguem-ne.
Sí, compta amb tots els dirigents actuals,
amb tota l'executiva...
Ja li he dit abans
que jo em sembla que
no s'obre a ningú,
sinó que, de fet,
ens en falten molts,
diguem-ne,
tant de vots fossin molts més
els que s'impliquessin, no?
I abans he posat tot l'exemple
de la gent
que s'ha anat incorporant
al llarg dels anys
i que crec que ens ha portat molt
i ens ha fet millors
i ens ha fet més rics
en tots els sentits,
diguem-ne,
en tots els sentits
intel·lectuals
i espirituals
de l'expressió RIC.
Me l'imagino amb el seu cotxe
com va fent el seu moment
Pedro Sánchez?
Bueno,
això ja ho he fet
en altres moments
de la meva vida
quan treballava
fent ràdio,
fent televisió
i fent de professor
a la universitat.
Anava amb Clio
per tot arreu del país
fent xerrades
per tot arreu,
explicant coses
de tot arreu,
intentant aprendre coses...
Ara té un Clio també o no?
Un Dacia Sandero.
Amb el Dacia anirà.
Un Dacia Sandero
de color blau.
Una vegada
em van preguntar
vostè quin cotxe té?
I vaig dir
en aquell cas
era un cotxe
un cotxe gris,
diguem-ne,
no?
I em van dir
però quin model?
Era un Clio.
En aquella època
era un Clio.
Ara és un Dacia Sandero,
és de color blau,
per tant,
si veieu un Dacia Sandero blau
és possible que sigui el meu,
diguem-ne.
Senyor Oriol Junqueras,
obro aquestes preguntes
als tertulians
que ens acompanyen.
En primer lloc,
Jofra Llombard.
Em deixes fer
dues preguntes?
La primera és micro
perquè va sobre
el Dacia Sandero.
Es perillósíssim.
No,
és sobre el Dacia Sandero,
home.
Ah, d'acord.
Ho dic perquè a vegades
segons quins detalls
expliquen segons quines coses.
És veritat
que vostè
ha deixat de tenir
telèfon mòbil
del partit?
Estic a punt
de deixar-lo de tenir.
Estem en la portabilitat,
diguem-ne.
Estem traslladant
la línia,
el número.
D'acord.
Vull dir que
quan diu militant de base
diu a tots els efectes.
Jo crec que sí.
Sí, sí.
Ho havia sentit
i dic,
bueno,
ara que tinc aquí
el president...
No, no,
vull dir que
és significatiu.
Vull dir que...
Ah,
la pregunta política.
Diguem-ne.
La pregunta
que més ens fan
als nostres entorns,
a periodistes i tot,
és què farà Esquerra Republicana,
què farà Esquerra Republicana.
Això el converteix
en un partit efectivament
tan central
que pot arribar a pactes
amb tothom.
A mi em preocupa
per això
una altra cosa
i estic segur
que a vostè també,
que és
l'ascens de l'ultradreta.
Correcte.
Des de les Esquerres,
en general,
vostè que pensa
tant
des del punt de vista
filosòfic,
polític,
etcètera,
que es reuneix
amb tanta gent,
que va a tantes fàbriques,
que es reuneix
amb tots els sectors,
en cas que hi hagués
repetició electoral
a l'octubre,
quin missatge
hauria de canviar
Esquerra Republicana
en un doble sentit?
Un,
per, imagino,
treure millor representació
que els 20 diputats actuals,
i dos,
si s'ha d'afrontar
d'una vegada
d'alguna manera
combatre ideològicament
l'ultradreta
de manera diferent
a la que s'ha combatut
fins ara.
I com seria,
vostè que hi ha pensat
tres pantalles més?
No sé si són tres
o dues
o cap,
diguem-ne,
o menys una.
Més que jo,
segur que sí.
No ho sé,
en tot cas,
el que sí que em sembla
evident és,
a mi em sembla evident,
que una part del vot
que va a formacions
d'extrema dreta
no és vot
d'extrema dreta,
sí?
Per tant,
hi ha votants
que són d'extrema dreta
que voten partits
d'extrema dreta,
cert,
però hi ha molts votants
que voten a l'extrema dreta
que no són ells
d'extrema dreta
i que voten partits
d'extrema dreta
perquè els sembla
que no hi ha
una alternativa,
perquè els sembla
que és una manera
d'expressar
la seva...
que estan enfadats,
que estan decebuts,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
crec que tots,
no només els partits
d'esquerres,
que també,
i singularment,
diguem-ne,
però,
tots els partits democràtics
hauríem de fer un esforç
per intentar entendre
què és allò
que decep
aquesta part de la ciutadania,
què és allò
que provoca
aquesta irritació,
aquest...
està enfadats,
no?
I crec que una part d'això
és el que dèiem fa un moment,
la manca d'ajudes
suficients a les famílies.
Hi ha moltes famílies
que se senten desassistides,
que tenen la sensació
que no...
que ningú les ajuda prou
o tant com mereixen.
Famílies amb fills,
famílies de tota mena,
sí?
L'habitatge.
Doncs hi ha molta gent
que diu,
bueno,
escolti,
és veritat,
d'acord,
segurament és veritat
que estem en rècord històric
d'exportacions
i d'inversió
i el senyor Junqueras
ens ho diu
diverses vegades,
d'acord,
però jo tinc dificultats
per arribar a final de mes
i tinc dificultats
per comprar peix
o per comprar carn
o...
doncs hi ha moltes famílies
que els hi passa això.
També en el meu poble,
també,
que és un poble
amb una de les rendes
per càpites més baixes
d'una comarca
com el Baix Llobregat
amb un milió d'habitants.
Doncs hi ha molta gent
que té aquestes dificultats
i ha de tenir la percepció
que això ens preocupa
i ens ocupa
i que fem el possible
per millorar els sous
en aquest país
perquè hi hagin sous
més dignes
i perquè hi hagin ajudes
a les famílies
perquè si no,
si només parlem
de nosaltres mateixos,
del costat,
de l'altre candidat,
d'aquell d'aquí,
de què ha dit aquest
i vostè...
Això ens allunya a tots,
no només en els polítics,
també ens allunya
en els mitjans de comunicació
de les necessitats
de la gent
i potser fa que hi hagi gent
que deixi de votar
però potser fa que hi hagi gent
que deixi d'escoltar
els mitjans de comunicació
i que busqui refugi
en un altre àmbit,
que busqui refugi
en les xarxes socials,
que busqui refugi
a TikTok,
que busqui refugi
on sigui.
I llavors passen coses
com, per exemple,
que hi ha un personatge
d'aquestes xarxes socials
que es diu
de cognom
Albice
que es presenta
en una candidatura
de les eleccions europees
i que obté
més de 800.000 vots.
Això és culpa
dels partits polítics?
Bueno,
doncs potser sí,
potser en part sí.
En tot cas,
segur que hem d'intentar
fer coses millor,
sí.
Però també
deu ser culpa
d'algú més
o deu ser responsabilitat
d'algú més
o potser hi ha
algú més
que sense tenir-ne culpa
podria fer
alguna cosa més,
no?
I potser el que hauríem
de fer de més
és que
aquests joves
que voten
aquest partit
que es diu
s'acabó la fiesta
perquè creuen
que és la manera
d'expressar
el seu disgust,
la seva decepció,
etcètera,
se sentin escoltats,
trobin una veu
amiga,
una veu
que els acompanyi
des del món
de la política,
des del món
dels mitjans
de comunicació,
des de tots els mons.
I en aquests sentits,
vostès,
que tenen responsabilitats
en aquests àmbits,
segur que també...
Potser el que hauria
un bon exercici
seria parlar-nos
entre nosaltres,
des del món
de la política,
els mons
dels mitjans
de comunicació,
i no parlar-nos
com si ens fiscalitzéssim
els uns als altres,
com si...
jo faig una pregunta
a veure si el pillo
i l'altre pensa,
bueno,
jo faig una resposta
i no acabo de contestar...
Potser hauríem de tenir
una conversa més planera,
no?
De dir,
escolti,
la nostra societat
té aquests reptes,
com els afrontem
i com evitem
que la manca de solucions
a aquests problemes
alimenti
a partits
que estan
en contra de la democràcia
i que al final
estan en contra de la gent.
Perquè cap d'aquests partits
no arreglarà
l'habitatge.
Cap.
No l'arreglarà.
Perquè els seus dirigents,
els seus,
no tenen aquest problema.
No el tenen.
I cap d'aquests partits
no arreglarà
les ajudes
de les famílies
perquè
les seves famílies,
per sort d'ells,
no necessiten
aquestes ajudes.
No sé si he contestat.
Sí, sí, sí.
Sí, prou bé.
Sí, sí, sí.
Iziar, va.
Ah, jo?
Va.
Sí.
Vostè diu que anirà
a trobar la gent
i la meva pregunta és
què espera trobar?
Unes anàlisis crítiques
per part d'aquesta gent
o propostes constructives?
Una.
I l'altra.
Aquestes propostes constructives
no creu que
després de parlar amb la gent
s'haurà d'anar a parlar
amb els altres partits polítics
i veure com codissenyen
coses que realment
puguin fer marcar el canvi?
Perquè jo crec que aquest vot
contra els partits democràtics
de tradició llarga
també és
un toc d'atenció
de la ineficiència
en dissenyar polítiques
públiques concretes
que realment
assoleixin canvis
de la realitat.
Jo estic molt d'acord
amb el que vostè diu.
Diguem-ne,
jo el que espero trobar
i el que trobo cada dia
des de fa molt de temps
i espero seguir-ho trobant ara
és tant opinions crítiques
com opinions constructives.
Jo estic segur
que trobarem de tot
cada dia, no?
I que molt sovint
les opinions constructives
es fonamenten
sobre una crítica prèvia
o que la crítica
és un preàmbul
a una opinió constructiva.
I que efectivament
haurem d'intentar
posar aquestes alternatives
constructives
en comú
amb altres formacions polítiques.
I jo dic
i més encara.
No només amb partits polítics
sinó també amb la societat
i amb les maneres
en les quals la societat
s'organitza.
Perquè els reptes
són immensos.
És a dir,
fer la independència
de Catalunya
fer una república
resoldre l'habitatge
canviar el portament
no sé
les ajudes
de les famílies
etc.
Són reptes immensos
que desborden
de molt
la capacitat
d'un sol partit polític.
És més,
sovint desborden
la capacitat
de tots els partits polítics
intentant
posar-se d'acord.
Llavors,
si no n'hi ha prou
amb que els partits polítics
intentin posar-se d'acords
entre ells
perquè a vegades no es posen d'acord
o perquè a vegades
malgrat posar-se d'acord
no és suficient,
jo crec que hem d'interpel·lar
tothom,
hem d'interpel·lar,
ara fa un moment
jo intentava interpel·lar
els mitjans de comunicació,
però crec que hem d'interpel·lar
els sindicats,
hem d'interpel·lar
el món de la cultura,
de l'esport,
de l'educació.
Hem d'aconseguir
que tothom
se senti
còmplice
d'un projecte col·lectiu
i malauradament
tenim una part
del món
de la pagesia
que creu
que la societat
no l'entén prou
i tenim una part
dels mestres
i dels professors
que creuen
que hi ha una part
de la societat
o una part
de la política
que no acaba d'entendre
quines dificultats
tenen
i a les quals
s'enfronten,
i cada vegada
tenim més col·lectius
que se senten
una mica incompresos
o molt incompresos.
És un luxe
que cap societat
no es pot permetre.
Tenim la Gemma Calvet
des de la distància
que també farà una pregunta.
Hola, bon dia.
Sí, jo primer
volia fer una constatació
abans de la pregunta.
Perdó, perdó.
Un segon.
Espera que
li posem els auriculars?
Sí, però no estan
endollats els auriculars.
Ara els endollem.
Ara els endollem.
Bueno, li deixo un meu.
Deixa-li els teus.
Sí, Itziar.
Gràcies.
Itziar, deixa-li els teus.
Ara agafa aquells, tu.
D'acord.
Vinga, petit incident tècnic.
Ara posem...
Gemma, ja t'has contat.
Endavant, sí?
Hola, bon dia.
Bon dia.
Res, una constatació primer,
i és que em sembla que tot el que ens ve al damunt de pactes o no pactes depèn moltíssim del fil prim del que penja Pedro Sánchez i dels acords que allà s'han produït.
Per tant, em sembla que aquí qui té la determinació clara en com inclinar la governabilitat a Catalunya a curt termini és Junts per Catalunya.
La qüestió que jo també volia constatar és que ha sortit una mica, però és evident que l'Oriol Junqueras tenia una vocació inicial en la seva trajectòria política al capdavant del partit que era poder ser candidat a la presidència a Catalunya.
I jo crec que és noble afirmar que no ho ha pogut ser per unes circumstàncies de repressió duríssimes que, a més a més, ha patit.
Per tant, jo entenc que humanament i políticament aquesta signatura pendent encara la tingui i que, per tant, l'Esquerra Republicana això també segurament ho haurà de valorar.
Dit això, jo li volia preguntar, ha parlat de polítiques públiques tota l'entrevista i, per tant, com que el que més crema i el que més sorgeix és atendre de forma immediata les necessitats de la gent.
Les urnes a Catalunya han posat l'independentisme en una situació molt diferent de fa uns anys i la lectura democràtica d'això és que el Partit Socialista té, d'alguna manera, la màxima confiança des del punt de vista democràtic representatiu.
Això, com ho valora Oriol Junqueras? Ho valora amb una coherència des del punt de vista dels pactes que es puguin arribar o com valora aquesta realitat de l'independentisme polític representatiu?
Doncs, primer, una salutació des de la distància i intentant respondre la pregunta.
Jo crec que els independentistes vam construir un projecte, un projecte que es podria resumir de manera molt simple en el pera què.
Nosaltres vam construir un projecte que era volem la independència perquè la gent visqui millor, volem la independència per tenir millors transports públics,
volem la independència per garantir el futur de la nostra cultura i de la nostra llengua,
volem la independència perquè els ciutadans de Catalunya i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el futur del seu país amb el seu vot.
Volem la independència per tenir més i millors polítiques públiques.
Llavors, va haver-hi molta gent que va fer confiança a aquest projecte, aquest projecte del pera què.
Malauradament, la força democràtica que vam tenir i que ens va permetre guanyar l'1 d'octubre i que ens va permetre guanyar el 3 d'octubre
no va ser suficient per evitar l'ús de la força per part de l'Estat.
És a dir, l'Estat no va respondre democràticament a aquell repte, va respondre-hi amb l'ús de la força, de la repressió.
Els cops de porra, la presó, la persecució econòmica, l'exili, etcètera, etcètera.
I ens ha faltat força per superar, força democràtica, per superar la força física, la repressió de l'Estat.
Què és el que ens cal? Acumular més força?
Acumular prou força democràtica com perquè la repressió de l'Estat no sigui efectiva.
En aquest sentit, per això hem treballat també per treure presos de la presó, per reformar el Codi Penal,
per suprimir el delicte de sedició, per l'amnistia.
Perquè totes aquestes eines fan que la repressió ho tingui més difícil per actuar.
I en la mesura que la repressió ho té més difícil per actuar,
nosaltres tenim més oportunitats que la nostra força democràtica compti.
Bé, jo crec que hem d'explicar això, que hem d'explicar aquest relat,
que tot això que hem fet, que tot el que hem fet en tots els àmbits,
serveix per intentar construir una societat més justa, una societat millor.
Serveix per intentar que la gent visqui millor.
Si som capaços de transmetre això, és possible que recuperem aquesta confiança.
La gent no té l'obligació de confiar en nosaltres, som nosaltres els que ens hem de guanyar la confiança de la gent.
Jo espero, estic segur que ho podem fer, estic segur que ho farem,
i estic segur que és millor que ho fem quan abans millor i amb la màxima quantia possible.
Llavors, aquest és el repte que tenim, i amb aquestes respostes espero haver pogut respondre a la seva pregunta.
Pere, bon dia.
Vostè és un simple militant de base d'Esquerra Republicana,
però els militants de base també tenen dret a participar activament amb les decisions importants del partit.
Li pregunto perquè vostè té previst implicar-se en la gran decisió,
en els debats interns, en el debat públic,
que ha d'afrontar el partit a les properes setmanes, que és la investidura,
o esperarà resignadament, simplement, a votar en secret la seva oposició?
No, intentaré donar la meva opinió com la dona de tothom, i suposo,
i votar quan tinc l'oportunitat de fer-ho, i ajudar.
És a dir, la meva voluntat és la d'ajudar, sempre.
Per tant, escolti, si algú em diu
«Sí, doncs mira, em sembla que podries ajudar amb això o amb allò»,
jo he encantat de fer-ho.
I si no, la vocació d'ajudar és tan forta que sortirà igualment, diguem-ne.
Per tant, com deia fa un moment, crec que l'important és el contingut.
No? És a dir, què sé, si imaginis que la proposta fos...
No em faci posar un exemple concret, perquè llavors...
Ah, això és el mínim, no sé què, la línia vermella.
No, però imaginis que hi hagués una proposta,
que fos una proposta que convencés simultàniament
a Junts, a Esquerra, als Comuns, a la CUP...
Bueno, però escolti, què fem?
Com sigui, com sigui, dirà públicament el que li sembla.
I jo intentaré dir-ho tant com ho he dit sempre, sí, sí.
Si en tinc l'oportunitat, ho faré, clar, sí, sí.
Per cert, què li sembla que el grup municipal d'Esquerra,
l'Ajuntament de Barcelona, hagi optat per entrar al govern de Coiboni,
a falta que la militància ho ratifiqui?
Bueno, aquesta és una qüestió molt important, que la militància ho ratifiqui.
No, jo em sembla que la clau és la democràcia, sí?
I, per tant, escolti, les coses estaran bé o estaran malament
en funció de com les valori la gent.
Per tant, si la militància de Barcelona decideix avalar-ho,
suposo que voldrà dir que està bé.
Si la militància de Barcelona decideix no avalar-ho,
vol dir que no és suficient, no?
I, per tant, escolti, tot el respecte...
Li agrada l'acord a vostè?
El conec poc, diguem-ne, eh?
El conec...
Però, en tot cas, l'important és el que la militància de Barcelona decideixi.
I abans algú em preguntava, en un altre lloc, no sé on,
em deia, però tu votaràs o no?
I jo deia, no, no, jo no votaré,
perquè és que jo soc militant a Sant Vicenç dels Horts, no a Barcelona, sí?
Per tant, aquí la qüestió és Barcelona,
i la qüestió és la militància de Barcelona,
i el que la militància de Barcelona cregui que és més adequat.
I després, un cop decidit, implementar el resultat.
És a dir, si el resultat és a favor de l'acord,
intentar que l'acord s'apliqui de la millor manera possible,
i si el resultat és el no acord,
intentar exercir amb la màxima responsabilitat
les funcions que ens corresponen
a l'Ajuntament de Barcelona,
estant a l'oposició.
Oriol Jonqueras, gràcies per triar a la Ràdio Pública
per venir a explicar-se després de fer aquest pas.
Ha estat un plaer,
i espero que les reflexions aquestes
sobre les polítiques públiques
hagin sigut de profit.
Gràcies.
10 minuts a les 10, ara tornem.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Aquest mes a Espoticar
gaudeix de 3 anys de garantia inclosos
finançant el teu vehicle d'ocasió.
Visita un dels nostres 200 concessionaris
i gaudeix de disponibilitat immediata
reservant el teu cotxe a Espoticar.es.
Finançament ofert per Stellantis Financial Services.
Consulta condicions a Espoticar, Pones.
Si cabalques sobre un veix volador,
puja sobre el lloc d'una cobra imperial.
Idé, home, d'un drac mil·lenari.
Te'n recordes?
I tant que te'n recordes.
Vine a viure uns dies inoblidables.
PortAventura Wall.
Make to remember.
Hotel més entrades des de 79 euros per persona i nit.
Consulta les condicions a portaventurawall.com.
Publicar que vas a fer un retir.
Quan vas al parc del retiro.
És postureig.
Compartir una foto dinant a la Gran Muralla.
Però no al restaurant del teu barri, no.
A la Gran Muralla Xinesa.
La gran.
La de la Xina, la Xina.
Això no és postureig.
Són 15 milions d'euros.
Ja està a la venda l'extra d'estiu de l'11.
No és postureig.
Són 15 milions d'euros i 10 premis d'un milió.
Extra d'estiu de l'11.
No és postureig.
11.
Ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Viatges d'anada a les Balears.
I ho sentim molt, també de tornada.
Cotja, bicicleta, família, mascotes.
L'estiu viatge a GNB.
Sortides des de Barcelona i València fins a Mallorca, Menorca i Eivissa.
Reserva a GNB.com o a la teva agència de viatges.
Necessitaràs pneumàtics nous aquestes vacances?
Arriba el Festival del Neumàtic a Rodi.
El Black Friday de l'estiu.
Neumàtic sensiva.
Sí, sí.
Sensiva en pneumàtics i a l'estiu.
Només aquesta setmana entra Rodi Ponés i estalviat l'iva amb el nostre Festival del Neumàtic.
Posa en marxa les teves vacances a Rodi Motor Services.
Motor de confiança.
Mira, colesterol alto.
Yo estoy igual. Y si no haces nada, te sigues subiendo.
El colesterol es pot acumular a les artèries i ser un risc per al teu cor.
Cuida't i pren Danacol cada dia.
Redueix el colesterol en tres setmanes.
I a més, si en segueixes prenent, ajuda a mantenir-lo a nivells normals.
Danacol, reconegut per la Fundació Espanyola del Corazón.
El sistema públic de salut de Catalunya, la teva vida, està en les millors mans.
Són mans que saben tenir cura dels petits.
Admirades a tot el món.
Saben innovar.
Són decidides.
Brillants.
I fan la feina cada dia una mica millor.
Expertes a tenir cura de tothom.
I de fer-ho sempre.
Amb tot el cor.
Sistema de salut de Catalunya.
Tota la teva vida en les millors mans.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Aquest anunci no és per algú que no es planteja la diferència entre ser client d'un banc tradicional o ser soci o soci d'un banc cooperatiu.
No és per les persones que només valoren la rendibilitat, sense saber que la rendibilitat que afecta el planeta no és rendible per ningú.
Aquest anunci probablement no és per tu.
O potser sí.
Caixa Enginyers.
Humanitzem les teves finances.
Pide por esa boquita, viajar, disfrutar de un verano mejor, vamos, grita, que lo que se da no se quita.
Verano, dame más.
Aquest estiu demana'ns més.
Reservarà el viatge i aconsegueix fins a 500 euros en un cupó regal del Corte Inglés i molt més.
Consulten les condicions.
Viatges al Corte Inglés.
L'APM puja al cotxe.
Ale, tu!
Criadors.
En aquests moments ja hi ha dues generacions que han vist l'APM.
Personatges icònics, reporters èpics.
Els polítics no en fotien ni cas.
Pujaran al cotxe per compartir 20 anys d'APM.
Gràcies, APM!
Especial al cotxe.
Aquesta nit a la plataforma 3CAT i a TV3.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
6 minuts i seran les 10 del matí,
mentre que ho compartíem aquesta entrevista amb Oriol Junqueras,
al Congrés dels Diputats, sessió de control,
amb moltes preguntes a Pedro Sánchez,
ara que ja hi ha aplicada la llei d'amnistia.
Paula Brujats, bon dia.
Què tal? Molt bon dia.
I com ha anat aquesta sessió de control?
Doncs us ho deia abans, es preveia crispada i no ha fallat.
Primera cara a cara entre Fejo i Sánchez després de les europees.
Unes eleccions que tots dos venen que han guanyat.
Per això Fejo avui aquí ha tornat a demanar a Sánchez
que convoqui eleccions que no ternitzi el que és inviable,
li ha dit, però Sánchez li ha respost que li queden anys a l'oposició
que l'espera el 2027.
La última vez que nos vimos aquí,
usted dijo que se iba a dar el gustazo de ganarme.
Pues el gusto es nuestro, señor Sánchez.
No tiene usted un gobierno sólido
y no tiene apoyo suficiente en las urnas.
Déjelo ya.
Enhorabuena, señor Feijo,
porque con su resultado el pasado domingo
ha logrado que los suyos le permitan continuar
al frente del Partido Popular haciendo oposición
durante un tiempo más.
Se le va a hacer un poco largo, señor Feijo.
¿Qué quiere que le diga?
Sessió de control Marina m'anunci
i és que Sánchez ha promès que presentarà
abans que acabi l'estiu el famós paquet
de regeneració democràtica,
aquella reforma judicial i contra la desinformació
que va prometre després dels cinc dies de reflexió
i que encara no se'n sap res.
¿Quieren acabar con la maquinaria del fango?
Votemos aquí mañana
vocales del Consejo General de Poder Judicial.
Yo me propuse presentar un paquete
de calidad democrática antes de que termine el verano
y voy a presentar ante las Cortes Generales
de ser paquetes de calidad democràtica.
Sánchez, que per cert ha retret a Esquerra
que demani arribar acords al Congrés
mentre Catalunya ha facilitat que Junts
presideixi el Parlament,
ha dit que això és contradictori,
i marxava Sánchez del Congrés
dient als passadissos
que tots els camins condueixen a illa.
Per cert, que ara veiem ja per les imatges
com el president espanyol
ha abandonat ja l'hemicicle del Congrés,
ja està arribant ja a les instal·lacions
de Ràdio Televisió Espanyola.
Clar, després de donar totes aquestes explicacions
en aquesta sessió de control,
què us arriba, què més pot anunciar
o què més pot explicar
en aquesta entrevista a la Televisió Pública Espanyola?
Bé, estem pendents que concreti
aquest famós que us deia paquet de mesures
per la regeneració democràtica.
Sempre ens han dit a Moncloa
que la possible reforma de lleis
per canviar i forçar la renovació del poder judicial
vindria, en tot cas, després de les europees.
Per tant, ara és el moment.
Veurem si Sánchez em dóna més detalls
en aquesta entrevista.
També li preguntaran per Yolanda Díaz,
per la seva sòcia de coalició,
que ja sabeu, ha fet aquest pas al costat,
que diu que se'n va, però que no se'n va del tot.
Per tant, a veure què és el que en diu Pedro Sánchez,
que encara no s'hi ha pronunciat,
i tot anirà per aquí.
A veure si dóna algun detall més.
Perdó.
Doncs estarem pendents d'aquesta entrevista
que també farà el president espanyol
a Televisió Espanyola,
després d'anunciar que presentarà al Congrés
un paquet de qualitat democràtica
que hauria de presentar abans que acabi l'estiu.
Veurem quan és això, eh?
Si és juliol, si és finals d'agost,
si és setembre.
Penseu que aquí les sessions a l'estiu es paren?
Per tant, veurem quan és.
No ho ha concretat.
Per tant, abans de l'estiu hauria de ser abans de l'agost,
abans que acabi, no?
O abans del 21 de setembre.
Doncs mira.
Tots els escenaris llors.
Paula Brujats, gràcies.
Fins ara.
Adéu, fins ara.
El matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
Si trobo lloc per a parc, quan reparteixo,
he de deixar un piano i ascensor
i a sobre m'obren el portal la primera,
és un bon dia.
I si a més a més l'acabo amb el nou Berlingo,
és un dia perfecte.
Vine als Pro Days de Citroën.
Descobreix la nova gama de vehicles
comercials tèrmics i elèctrics
i gaudeix de condicions especials
només fins al 20 de juny.
Consulta Citroën.
A Birba tenim una manera de fer les galetes
molt nostra i autèntica,
que ens fa diferents,
que ens fa escollir els ingredients més naturals,
trencar els ous frescos a mà
i posar-hi les ametlles una a una.
De tot això en diem el nostre tarannà.
I aquest és el nostre millor ingredient.
Galetes Birba.
Naturals és de 1893,
amb el nostre tarannà.
Si cavalques sobre un vell volador,
pujas sobre el llum d'una cobra imperial.
I d'homes d'un drac mil·lenari.
Te'n recordes?
I tant que te'n recordes.
Vine a viure uns dies inoblidables.
PortAventura World.
Make you remember.
Hotel més entrades des de 79 euros
per persona i nit.
Consulta les condicions
a portaventurawall.com
Les empreses catalanes
fan possible construir un país millor.
Amb projectes o bars al món,
sostenibles, innovadors, creatius
i de valor compartit.
El Dia de l'Empresa
reconeix les iniciatives
més compromeses amb el progrés
i el futur de la societat catalana.
I tu, hi tens molt a dir.
Vota la millor empresa
a diempresa.cat.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
FisioCrem lamenta
interrompre el programa que escoltaves.
Ho fem perquè recordis
que preparant els teus músculs i lligaments,
evitar lesions que interrompen
el teu dia a dia
està a les teves mans.
Pregunta a la teva farmàcia
per FisioCrem Gel Active.
La marca líder
amb sensació de fred
i textura agradable
recomanada per fisioterapeutes.
Vols FisioCrem?
Pots.
Arribarà el dia
que la teva filleta,
aquesta nena tan dolça
que ara té una veu angelical,
també voldrà fer-se un tatuatge
d'un drac.
I quan això passi,
el teu Seat continuarà sent-hi,
perquè l'estrenes
amb 10 anys de garantia.
Tan nostre,
tan cert.
Aquest estiu viatja
a la teva pròxima illa preferida,
Sardenya,
i amb un 15% de descompte
i viatjant amb vaixell
i portant el teu cotxe,
molt millor, esclar.
Viatja amb Grimaldi.
Sabies que la innovació
defineix una empresa competitiva?
A Eurecat col·laborem
amb empreses
de totes les mides i sectors
per innovar
i així crear o millorar
els seus productes,
serveis,
processos
i models de negoci,
fer-los més competitius
i sostenibles
i marcar la diferència.
Entra a 3B2