Con las chicas.
Cataluña Radio.
Las noticias de las 12.
Bon día, os informa Joan Bota.
El gobierno espanyol confía arribar a un acord inextremis
con Junts por salvar los decrets anticrisis
que se están debatiendo ahora mismo al Senado.
La vicepresidenta primera, María Jesús Montero,
diu que tenen marge per negociar fins aquesta tarda
quan es faci la votació a Madrid.
Àngels Lafuente.
Bon dia.
Continua el debat dels decrets lleis
i a hores d'ara no hi ha cap canvi de posició.
El guió previst s'està complint
i les iniciatives de l'executiu de Sánchez
continuen sent-se els vots suficients per tirar endavant.
Tot i aquesta realitat,
la vicepresidenta primera, María Jesús Montero,
era optimista en els passadissos del Senat.
Y margen para negociar hasta el último minuto,
hasta que se aprieta el botón,
siempre hay una oportunidad para los ciudadanos.
Yo creo que el sentido común se terminará imponiendo.
I és que Junts continua tenint la clau
per donar llum verda a la convalidació dels decrets lleis.
Fins les 3 de la tarda,
quan acaba el termini per votar telemàticament,
el govern espanyol té temps
per continuar negociant amb la formació independentista.
Àngels Lafuente, Catalunya Ràdio, Madrid.
Continuen arribant microboles de plàstic a la costa Cantàbrica
a l'espera que s'activi l'ajuda del govern espanyol.
Galícia, Astúries i Cantàbria
ja han elevat el nivell d'alerta.
Enviat especial a Noia, Coruña, Marjorado.
Bon dia.
Madrid enviarà efectius a nedar al mar
i la costa Gallecs plens de boletes diminutes de plàstic,
però no sap quan.
Mentrestant, són desenes els voluntaris
que fa més de 15 dies que ho fan de forma voluntària.
És el cas de l'Anna amb qui hem parlat.
Podria recoger la gran majoria,
però és que lo que nos preocupa
és que una vez rotos los sacos,
esos pellets tan pequeñitos tan pequeñitos
están total y absolutamente dispersos.
Para encontrarlos se confunden muy fácil con la arena,
son muy pequeñitos.
Es un trabajo muy, muy, muy, muy laborioso.
Marc, jurador a Catalunya, Ràdio La Coruña.
La companyia Grífols
anuncia que emprendrà accions legals
contra Gotham City Research
per l'informe en què acusa la farmacèutica
de manipular els comptes
i de tenir molt més deute del que reconeix
i pels danys que això li ha provocat.
Ara mateix el seu valor cau un 3% a la borsa,
després que ahir ja perdés Grífols
prop d'un 26%
quan va tancar l'IBEX 35.
Durant la sessió va arribar a caure un 50%.
N'ha parlat avui al matí de Catalunya Ràdio
el catedràtic de la Universitat de Colòmbia,
Xavier Sala i Martín.
Si es tracta de diferents maneres de veure les coses,
guanya Grífols.
Ara bé, si realment han amagat deute,
si realment han comptat beneficis dues vegades,
si realment han comptabilitzat beneficis d'empreses
que les van vendre l'any passat
i que per tant ja no haurien d'estar comptabilitzades,
si realment això és veritat,
aleshores això serà inapelable.
L'Ajuntament de Montreig del Camp, al Baix Camp,
reconeix que els tràmits per iniciar les obres
de la planta de components per bateries elèctriques
de Low Energy no va al ritme previst.
Asegura, però, que la inversió no està en risc.
Montreig del Camp, Manel Sastre.
Bon dia.
L'Ajuntament ha hagut d'ajornar el ple de demà
per aprovar el contracte de compravenda de terrenys
pels dubtes dels coreans sobre alguns aspectes dels redactats.
Segons l'alcalde Fran Moranxo,
ni això ni el ritme excessivament lent de la Generalitat
per tramitar els permisos posen en risc
aquesta inversió.
Això, el que no suposa,
i així ens ho traslladarà l'empresa,
és que canviï ni la inversió,
ni que vulguin continuar.
No, simplement, doncs, bueno, se van ajustant.
És el que diem, és un projecte molt gran,
és un projecte que toca moltes parts.
L'alcalde espera que al setembre
es posin en marxa les obres.
Manel Sastre, Catalunya, Ràdio Montreig del Camp.
Una esquiadora de muntanya està ingressada en estat greu
per les ferides que li va provocar un allau.
L'accident va ser aquest dilluns a la tarda
a la vall d'Aran, en una zona propera de Tredós,
a Neuteran.
Anem a Viella, Sofía Cabanas.
Bon dia.
La jove formava part d'un grup de cinc esquiadors
de muntanya experimentats.
Es trobaven a la muntanya de Purera.
Va ser en el descens del que es coneix
entre els esquiadors com la Magic Mountain
a l'abessant nord-est del Mall Blanc,
quan la dona va ser arrossegada per l'allau.
Fins al lloc de l'accident hi van arribar en helicòpter
quatre dotacions dels pompiers d'Aran
que, després d'extreure-la,
van evacuar-la fins a l'heliport de Viella.
Des d'allà va ser traslladada
a l'Hospital d'Aran.
La dona va resultar ferida greu
com a conseqüència d'un politraumatisme
i va ser operada, tot i que no estem,
per la seva vida.
En el moment de l'accident,
el risc d'allaus era marcat 3 sobre 5,
amb gruixos de neu noves superiors
a 60 centímetres i poca visibilitat.
Sofía Cabanas, Catalunya Ràdio Viella.
Esports Marta García.
El Madrid Atlètic obre la Supercopa
que se disputa des d'avui fins diumenge
en l'Aràbia Saudita.
Esta primera semifinal començarà a les 8.
En la segona, el Barça juga demà
contra l'Ossassonà,
pendents encara de Cipedri i Cancelo
rebent l'alta mèdica.
Vintena jornada de l'Eurolliga,
on el Barça rep l'Olimpiacos
a dos quarts de nou.
El partit el podreu seguir en la transmissió
per l'Ap de Catalunya,
ràdio i la plataforma 3CAT.
En l'Eurocap masculina,
el joventut visita la pista de l'Hamburca
a dos quarts de vuit.
I en l'Eurocap femenina,
duel català en els vuitens de final.
Cadí, la seu, un i Girona
a partit d'anada a partir de les 7.
El pilot d'onda, Pablo Quintanilla,
s'ha imposat en la cinquena etapa del Dakar
de 118 quilòmetres d'especial
amb Ross Brandt que recupera el lideratge en motos.
Alemanya enceta l'europeu d'envol
en una jornada inaugural
en què se preveu la presència de 50.000 persones
en l'estadi de futbol de l'Arena de Düsseldorf.
Se disputen dos partits,
França-Macedònia del Nord
i Alemanya-Suïssa.
Eliminació de Marina Bassols
en la segona jornada de la prèvia
de l'Open d'Austràlia de tenis.
En el torneig d'Oklan,
classificació per a la final de dobles
d'Herbal Ceroní, Marcel Granollers
i l'argentí Horacio Ceballos.
I el president del comitè organitzador
dels Jocs de París, Toni Estanguet,
reitera que la cerimònia d'inauguració
serà tal com està previst pel riu Sena.
Tot i els dubtes per la seguretat,
Estanguet diu que no tenen cap plave.
Fins aquí les notícies.
A la una del migdia a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Roger, creus que som un programa influent, ja?
A veure, influent, influent, no ho sé.
Però sí que comencem a rebre certes pressions.
I també estem rebent rumors, eh?
És veritat, ara s'han de contrastar, eh?
Audiència, envieu-nos tots els afrets
que sapigueu al WhatsApp del programa
677 27 10 58.
Al final som un programa de servei
que no surti d'aquí.
El Món dels Famosos a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
Catalunya Ràdio
I ara, a aquesta hora, 12 i 7,
arriba l'equip de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Quim Morales, què tal? Bon dia.
Bon dia, Ricard Ostrell.
Com estàs?
Fé, fantàstic.
I més que ho estaré, perquè avui vaig a l'osteòpata.
No vas a Vic, no?
Perquè allà nevarà molt, eh?
Ah, no, a Vic no, a Vic no.
A veure-te aquesta tarda, que hi haurà nevades.
Tot i que m'agradaria anar-hi, eh?
Sempre és un bon moment per a la vida.
És fantàstic, Vic.
Meravellós.
Gent meravellosa.
Mentges de collons.
L'hora meva.
I la boira.
Això sí.
Bueno, escolta, t'abrigues bé i ja està.
També hi ha porcs.
Sí, clar, com a tu.
Aquí també n'hi ha molts de porcs a Barcelona.
I tant, i tant.
Barcelona està de moda pixar a les cantonades.
Cada dia més marranos, eh?
De veritat.
Sí, que són al revés.
No, però vull dir...
Són més nets els porcs de Vic que els porcs de Barcelona.
Ara, ara.
Ara ho vas dir.
Volia dir de bestiar, de bestiar.
De bestiar.
Són el refugi del porc català.
Hi ha més ramats aquí que allà?
Ah, això sí, cada dia més.
Cada dia més.
En fi.
Sí, doncs a tot vostre.
Ens hi posem.
Vinga, som-hi.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Moràlis.
Bon dia, ramat de catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
l'observatori radiofònic dels vostres migdies
amb uns astrònoms de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Moràlis.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Moràlis.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Moràlis.
En Jordi Ramoneda.
Hola.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí i en David Tort a la producció.
La Montse Durant i en Víctor Lorenz al control central.
Ens tenen ben controlats, com també ho fa l'Albert Jóder
des del control de so i qui us parla.
En Quim Moràlis.
És dimecres 10 de gener,
dia per certa incomoditat radiofònica,
perquè avui en Joel Díaz es dedicarà a molestar un artista
molt conegut i encara més a Catalunya Ràdio.
Però abans, abans que res,
ens ha d'explicar quines despeses ha fet avui
amb els vostres impostos.
Doncs mira, Quim, avui està el viu, eh?
Sí, de veritat.
Avui està el viu.
I ara ara.
Sí, no, perquè me n'he adonat que en aquesta secció
el que estava passant això de molestar un famós
és que m'acaba molestant més jo que el propi famós
perquè em fèieu anar a tomar pel cul
a entrevistar la gent a les seves comarques
aquestes perdudes de Catalunya.
Quin és el lloc més lluny que has anat a molestar algú?
Hòstia, potser podríeu dir aquell que vaig anar al Marc Parrot?
Sí, mira, t'ho anava a dir.
Ara no sé ni on he d'allò.
Allà perdut a la muntanya.
Molt cap enllà d'Osona, saps?
A l'alta Osona, em sembla.
Molt bé, i em diuen que també has anat a Manresa.
A Manresa, bueno, a Catalunya profunda, a la Cabralunya.
Joel, World Tour, eh?
Sí, sí, total.
Bueno, World.
O sigui que avui et tenim a prop.
Et tenim a prop, em teniu a prop
perquè he decidit molestar una...
Bueno, com l'has definit tu, un gran artista,
una gran persona, un gran locutor
i sobretot una persona que treballa aquí, a Catalunya Ràdio,
amb la qual cosa jo no m'he de moure
i per tant el molestat serà ell.
De fet, estic arribant a un lloc on ell ara està gravant.
Sí.
Mira, ara està sortint.
Guillemino!
Ei.
Hola, Guillemino.
Què tal? Com estàs?
Que ja marxaves?
Ja marxava.
Que estaves fent alguna cosa de...
Què necessites?
Res, mira, escolta'm una cosa,
que he vingut a molestar-te, tio.
Bueno, molt bé.
Llavors, no, la idea és que a tu no t'agradi...
No, però si anava a casa.
Jo m'ho vull anar a casa, tio.
Ara sí que te'n vols anar a casa.
Tinc una nova joguina, mira.
Hola!
Bueno, m'està fent...
Què és el que és el que és el que ho veureu?
S'ha posat un mitjó a la mà.
Un mitjó de sushi que m'han regalat,
una colorura del programa, l'Alba Carreras,
m'ha regalat el regal de Nadal a Endarrerit.
Sí.
Són uns mitjons de maquis.
Tampoc el que m'expliquis la teva vida ara.
S'ha posat així, per saludar.
Molt bé, Guillemino.
Estàs com un llum de ganxo, que es diu en català.
Fes-li feixer que el Joel no se sentirà gens incòmode.
No, es que ya me está pasando
Allo del molestador molestado
En todo caso
Sí, rapidísimo
Ahir vaig reír molt
Amb la conya aquella de Grifors
Ostres, ostres
De Pérez Esquerdo, o sigui, un moment radiofónic
Sí, sí, amb aquella argentina
No podré arribar yo
Pérez Esquerdo, parlant amb estrangers
Es garantía d'èxit segur
Escolta, en farem una cosa, Guillemino
Et veig poc abrigat
Et pots posar el mitjol al cap, si vols
Perquè ara la manera de molestar-te serà
Ens anirem al carrer
I em convidaràs a un cafè, a una terrassa
Oh, quina barra, Joel
No, tu no marxes, tu et quedes aquí
I et molestaré, amb preguntes molestadores
Bueno, agafo les coses, no?
Agafa les coses, sí, agafa les hòstia
A falta clat, el digeridú
La dolçaina
Això, no ho graveu
Hi ha una persona gravant, aquest moment
Lamentable
Estic a terra, aquí, Morales
L'estic molestant, estic molestant
No, no et penso ajudar
Tinc una mà ocupada
Tinc la mà del micro
No, no t'escapis, seguida-me
Tu què has de fer?
Ara venir amb mi, que anirem a una terrassa
Anirem a una terrassa a fer un cafè
Pegaràs tu
I jo així podré fumar, que és una il·lusió que tenia jo
De fer ràdio fumant
Vinga, doncs, avui
Potser no li agrada el tabac i pots molestar-lo més
Tirant-li el fum a la cara
El 2014 segueixes fumant, eh?
Segueixes fumant aquest any nou, eh?
És la cosa que més m'agrada de la vida
Fumats i d'arròs
Vés-li fotent
Vinga, doncs
De seguida tornem, Joel, gràcies
Adéu dels mitjons
I de seguida molestarem
En Guillemino i els seus mitjons de sushi
Però parlant de menjar
Sapigueu que hi ha en joc aquí a l'última hora
Un sopar per dues persones
Al Testem Restaurant
Una meravella gastronòmica
Que es troba al carrer Provença 88
I que serà per la persona que ajudi
A l'Aida Fita
Assolir la fita de la setmana
Aquesta setmana
Estem buscant la persona
Que té més trofeus i medalles
Nen fluixos, eh?
Pel que vaig veient, nen fluixos
Eh...
Bé, poc a poc
Pocs triomfadors o triomfadores
Sí, sí, jo no tinc moltes medalles a casa
De fet, no en tinc cap, crec
Però vull dir, hi ha gent que fa esports i coses
I no paren de guanyar medalles ni que sigui
Per haver participat
Aquesta gent està a casa seu
No ens està escoltant perquè està guanyant medalles
Ah, esclar, esclar, esclar
Llavors això ho complica
Exacte, si teniu amics que estan guanyant medalles
Aviseu-los que poden guanyar un sopar
I us poden portar a vosaltres
Està venint al cap un cas que em va passar a mi
Que nosaltres jugàvem a futbol sala a l'escola
Sí
Vam quedar cinquens
Només tenien una mica de play-offs els quatre primers
Llavors vam quedar cinquens
I els pares dels alumnes van decidir fer un sopar
I comprar-nos nosaltres un tropeu
Ai, que monos
Si és que guanyar tropeus i medalles i premis
No és tan difícil, eh
No, i a més el que fa il·lusió és tenir la medalla
Penjar-te-la al coll una estona
I passar-te la tarda així
Només has d'organitzar a tu
Un esdeveniment, un certamen
I entregar-ho a tu
Ja està, i punta, home
Doncs organitzeu un certamen
Coroneu-vos, medalleu-vos
I d'aquesta manera podeu participar a la fita de la setmana
Clar, teniu fins divendres per fer-ho
Ara com ho tenim, això?
Doncs mira, per exemple
Avui tenim a Ju Prat
Que m'ha dit que en té cinc
Cinc, està bé
Però no concreta, no?
De quina disciplina
No, que en té cinc
I després tenim en Marc García Vilar
Bon dia, com va?
Jo diria que entre medalles i trofeus
Potser en tinc 10, 15
Potser alguna més
Més o menys
Una cosa així
Aproximada
10, 15
Estem allà
10, 15
Però concreta, tio
És el...
Sí
El llistó va pujant
El llistó va pujant
Ara estem en 10, 15
Esperem que aquest oient
Compti quant en té, exactament
Per poder registrar-lo
A la llista de la fita de la setmana
I divendres
Qui tingui més trofeus a casa
Guanyats per ell o per ella
S'emporta aquest sopar fantàstic
Al tastem restaurant
Exacte
On ens ho han d'explicar?
Doncs el nostre WhatsApp
Que és el 667 37 27 29
667 37 27 29
O bé, si voleu, ens escriviu
A l'última hora
Arroba Cat Radio.cat
Divendres
La persona més triomfadora
A nivell de medalles
I de trofeus
S'emporta un sopar
Alt
Estem restaurant
I tindrem un premi
Per a tots aquells
Que us agrada
La nostàlgia informativa
De l'època del franquisme
Perquè avui
Ens visita
En Jordi Ramonodo
Sí senyor Quim
Avui, mira
Et dono tres titulars
Tenim un locutor
Molt desmotivat
El locutor del nodo
Més desmotivat
De tota la plantilla
De locutors que hi havia
Home, si per alguna cosa
Es caracteritzaven
Era per aquella mena de
Aquella cantarella
No, no, no
Està trist
Senyor que no tenia el dia
També tenim
Un senyor nazi
Que apareix per un nodo
I moda
Només un?
Sí, només un
I moda
I moda
Sí, per tant
Locutors nazis i moda
Hòstia, quina meravella
Avui el que ens espera
El recull que fa setmanalment
En Jordi Ramoneda
Dels documents del nodo
La setmana passada
Recordeu que era aquell senyor
Que tenia accent català
Ah, sí?
Quina meravella
És que això del nodo
Semblava que no
Però estem traient cada setmana
Suquet, suquet
Diferents angles
Sí, senyor
Ara m'ha quedat molt sèrio
No, no, no
De veritat
Perles, podríem dir
Francament
Mira, ara acaba de passar
Per aquí davant
En Joel Díaz
Que està a punt de molestar
En Guillemino
Se l'emporta a una terrassa
Encara no està fumant, eh
Però
Encara no està fumant
Però diu que fumarà
Sí, sí
Per molestar una miqueta més
De seguida ho farem aquí
A l'última hora
I ara sí
És el moment de connectar
Amb l'exterior
De Catalunya Ràdio
Pérez d'Esquerdo
No, Pere d'Esquerdo
Sí
No
Sí
No
Sí
Passen dos minuts
D'un quart d'una del migdia
Aquí ens teniu
Els de l'última hora del matí
De Catalunya Ràdio
Recordeu que ahir vam viure
Una escena, diguéssim
Que gairebé
De deisme informatiu
En Xavier Pérez d'Esquerdo
Preguntava sobre grífols
I un senyor
Va entendre grífols
I a partir d'aquí
Vam començar a parlar d'aixetes
Sí, però també
De geopolítica internacional
Perquè Argentina
De cop i volta
Grífols
Que estàs a les Estats Units
Amb un fons d'inversió
Que hi ha hagut un problema
Vull dir que
D'una cosa molt concreta
Vam parlar
De tot el món
I per això ens agrada tant
Fer aquest programa
I que en Xavier Pérez d'Esquerdo
S'ocupi de les connexions
A l'exterior
Perquè si esteu pendents
De l'actualitat
Tema seriós avui, eh, també
Sí
Sabreu que tenim polèmica
Ecològica
A les costes de Galícia
26 tones
De petites peces de plàstic
Han estat abocades
Davant del litoral gallec
I estan omplint
Les seves platges
D'aquests anomenats
Pèlets
Pèlets
Com ho has dit?
Pèlets
Pèlets
Uau
Pèlets
Jo ho coneixia
Per les estufes
De pèlets
Sí
Però és que és una paraula
Molt estranya de dir
Sí
Jo crec que és
Quan no saben ben bé
Com definir una cosa
Ni diuen pèlet
Pot ser?
És un pèlet
És un pèlet
És un pèlet
El cas que comença a recordar
Perillosament el del prestigio
Perquè primer no era res
I ara ja comença a ser una cosa
Ha enfrontat el govern espanyol
I la Junta de Galícia
Per com s'ha d'actuar
Amb aquest abocament
I en Xavier Pérez d'Esquerdo
Ha sortit al carrer
Per conèixer l'opinió
De la població
I sentir com toquen la bocina
Els cotxes
De gent nerviosa
De Barcelona
Bon dia, Xavi
Bon dia, Quim
Doncs sí
És preocupant això dels pèlets
Pèlets, eh?
Pèlets
Pèlets
Pèlets
Pèlets
Perquè, clar
En principi
Per molt que tu vulguis ser
Superecologista
I recollir-ho
Estan recomanant
Que no els oloris
Ah
No, però
A veure
Bé, hi ha moltes coses
Que jo també recomano
No olorar
És que perquè has d'olorar
Exacte
No sé
Per si de cas
Ai, mira quants en tinc
Clar
No, home, a veure
No inhalar-los
I evitar el contacte amb la pell
Per tant, si els aneu a recollir
Ai, mira, soy superecologista
No els agafeu amb la mà
Si poseu-vos uns guants
Sí, home, sí, esclar
O amb una pala
I a més fa de mal recollir
Això
Perquè són peces petites
Els pèlets són molt petits
I llavors, clar
Sempre en queda algun per allà
Doncs el Marc Jurado
El nostre company del matí de Catalunya Ràdio
Que és a Galícia
Ha agafat pèlets amb la mà
Perquè m'ha enviat una foto, eh?
Doncs ja no té mà
Doncs que se'n vagi directe a la infermeria
O que li amputin la mà
Ella ha dit
Me la pèlets
Després tampoc no et pots tocar els ulls
Allò de
Ai, ara em pica l'ull
Ai, ai, ai
Ni a la boca
Ni a la boca
Ni a la boca
Ni a la boca
Ni a la boca
Ni a la boca
Ni a la boca
El pèlet a l'ull
No a la boca va molt malament
Com una dentilla
No feu bromes
D'en poso un pèlet a l'ull
D'en poso a la boca
No ho feu
No ho feu
Allò de
Estar plorent pèlets
No
No, no
Ni a la boca
Ni a la boca
Ni a la boca
Ni a la boca
No, no
Mira quants pèlets
tinc al cap
No, tampoc
Abans era cal
¡Ay, qué burros! ¡Ay, qué burros! ¡Ay, qué burros! ¡Ay, qué burros! ¡Que somos todos plegados!
No, y una otra cosa, también están recomanando,
sisplau, que no toqui la vostra roba.
Tampoco, pero no puede tocar nada, ¿aquests pèl·les?
No, ¿qué toca?
¡No, re, re, re! Porque no sabemos qué puede ser.
No sabemos qué puede ser.
Muy bien, no lo sabemos.
Porque esto es muy implicado en el caso, ¿eh?
D'un vaixell que se llama Toconau.
Toconau.
Que viene de Lidia.
Toconau.
Toconau.
Toconau.
I no sabem ben bé de què són aquests pèl·lets.
Així doncs ha sortit al carrer a fer quina pregunta, Xavi, exactament.
Què els pèl·lets?
Què els pèl·lets és la pregunta que farem de seguida als carrers de Barcelona.
A veure si algú ens ajuda i aporta alguna mica d'informació
i alguna solució a aquests abocaments que estan sacsejant les costes gallegues.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
¿Cuánto me gusta arreglar grífos?
Mira, una vez por semana está bien.
Pues, un día a la semana dediqueu-vos a arreglar grífos.
Eso va bien para la economía del país.
De seguida molestaremos en Guillemí,
amb en Joel Díaz, que és el molestador oficial de Catalunya Ràdio.
Però abans, obrim la carpeta de confidencialitats
de gent de la ràdio i de la tele pública catalana.
És el moment del Corporació Confidencial.
Aquesta setmana he parlat amb ni més ni menys que amb Frank Lluís i Giró.
Home, és el de la cançó recomanada del dia.
Clar, la cançó del dia i presenta ICAT Express.
I és un programa que es fa cada dissabte, el podeu escoltar.
Sí, va amb bicicleta també.
Va amb bicicleta.
És amic meu, jo vaig començar a fer ràdio amb ell.
És veritat?
Ah, sí?
A ràdio Sabadell.
És de Sabadell?
No, no, ell no és de Sabadell.
Però jo hi té implicació.
Li agradaria ser-ho.
Home, a tothom.
Doncs bé, ja heu fet espòiler del primer que m'explica ell,
perquè ja sabem que és un noi treballador.
I ell què fa per desconnectar?
Per la feina i aquesta necessitat d'haver d'estar sempre connectat,
l'únic moment com de desconnexió real, real, real,
és quan vaig amb bicicleta i poder estar com tranquil per una vegada.
Exacte.
Molta bici, molta bici.
De la muntanya, per la ciutat.
Em va dir que té una d'aquestes que va per tot arreu?
Sí.
Una tot terreny.
Exacte.
Una 4x4.
Exacte.
Que la gent es passa del ciclisme per fer això, per desconnectar.
Sí.
Jo veig molta gent per Barcelona que fa voltes.
Que no van enlloc.
No, que diu, no, jo visc al Gòtic i treballo al Poble Nou.
I vaig amb bici.
I te'l trobes fent bici per Sarrià.
Que estrany, no?
Una volta més estranya.
Estàs desbrencant de la família.
En Fran Lluís fa uns bons trajectes, bona cama,
bona cama, cama de ciclista i bon cul, també, clar,
perquè se li posen uns glutis, allò, una cosa...
No, no, jo tampoc l'hi he vist, però és un tio...
Jo sí, jo sí, bon cul, eh?
Sí o no?
Jo n'hi he tocat fins i tot.
Jo n'hi he tocat el cul.
Jo n'hi he tocat i que bé, bé, bé, bon cul, de ciclista, de ciclista.
Bé, bon cul, de ciclista.
Doncs bé, se'l veu una persona molt tranquil·la, molt riallera, no?
Una persona així molt afable.
Sí.
Però també té les seves cosetes.
Jo era molt, molt, molt, molt, molt hipocondríac,
però allò, Pau Bellbé, em sembla que em moriré demà
i coses d'aquestes, i anar a dormir
i pensar que potser ja no et despertes al matí.
Però ara crec que ho tinc més dominat
i cada cop ho soc menys.
Bé, és que m'agafes en un moment ara com molt guai,
molt fent de la vida.
Potser parlem d'aquí dues setmanes
i soc un puto estrès una altra vegada.
Clar, és que jo el vaig enxampar
just el primer dia que tornava de vacances.
Portava dues setmanes de vacances
i ell estava superpràtil.
Ja, s'havia refet una mica del desgast
que suposa treballar a la ràdio, no?
Sí, no, és que va molt desgastat, també, a França Lluís.
Vull dir que el veus que fa moltes coses.
Sí, és...
No, que és veritat.
Estàs ser irònic o no?
No, estic entenent, Jordi.
No, estic entenent, Jordi.
Clar, entra i cat, entra i cat,
també fa que totes per aquí que no hi ha ràdio, escolta'm.
És que són moltes coses.
Doncs bé, a part de la bici i de l'hipocondrisme,
quines aficions té?
Música en directe és una cosa com que necessito
mínim cada dues setmanes o una cosa així.
És com, a vegades que estàs malament i arrossegues malestar,
saps com quan menges malament o dones malament
o coses d'aquestes,
doncs necessito anar a veure concerts
i estar en música en viu.
Molt bé, molt bé.
Cada dues setmanes, eh?
Vull dir, a mi em sembla bastant...
Sí, trobo que anar a un concert cada dues setmanes
és una ràtio important, eh?
És que ni els tècnics.
Quin va ser l'últim concert que vau anar, vosaltres?
L'últim concert que vaig anar, la mare meva, ni me'n recordo.
Jo el d'Euphoria.
En sèrio?
Aquest estiu amb la meva neboda, sí.
Hòstia, mira, a un de Nadal
que feien aquí al Museu Marítim de Barcelona.
I va ser maco.
Maco, maco, Nadales.
Jo vaig anar el de Pesso Pluma
i va ser un trunyo.
Ah, sí, em recordo que vas venir, noia, d'encaçada.
Vaig venir enfadadíssima, clar.
Però que no es boxa, això, Pesso Pluma?
Què és, Pesso Pluma?
Sí, és un cantant que es diu Pesso Pluma.
Molt bé.
Exacte.
I bé, com ja us deia,
que és una persona que té pinta de ser molt feliç,
jo li vaig dir,
hòstia, tens que...
I diu, no ets la primera que m'ho diu.
I em va explicar una miqueta el per què.
Intento com ser feliç cada dia.
És a dir, una mica amb el que tens.
Una mica, doncs, aquest matí
intento com estar al màxim de gust que puc estar.
A la tarda, com al màxim de gust que puc estar.
A la nit.
I així com una mica cada dia.
És a dir, intentar generar com certa comoditat
i certa felicitat i estar com bastant guai.
Que bonica filosofia de vida aquesta, eh?
I, de fet, com a persona molt feliç,
jo vaig dir, vale,
jo crec que aquí uns quants de l'equip
necessitem una mica de tips per ser feliços.
Sí, va, que ens ajudi en Fran Lluís, va.
Així que això és el que em va dir.
Et diria, clar, fa rabieta, eh?
Però un pulsim de conformisme,
la vida pot ser molt merdosa.
Llavors, intentar conformar-te una mica amb el que tens,
sabent que tu pots intentar, d'alguna manera,
jugar les teves cartes millor
o esperar que es tornin a repartir.
I ja sé que també és difícil,
però intentar estar molt segur de tu mateix
i estar com més relaxats i més tranquils.
I a vegades, mira, em passa molt a la ràbio,
amb els anys que fa que em faig,
o sigui, m'equivoco una vegada o alguna cosa
i li puc estar com donant voltes i tal.
I llavors, escolta, molts programes o molts podcasts
on s'equivoquen moltes vegades
i a mi me la bufa i m'agrada allò que estic escoltant.
Llavors penso, tio, tranquil, relaxa't, saps?
Vull dir que tothom s'equivoca
i que no passa res.
Per tant, no passa res si ens equivoquem.
No passa res.
I en aquest programa...
És una constant del programa.
Nosaltres ja estem bastant acostumats a equivocar-nos.
Però vaja, que és un molt bon consell aquest,
sobretot quan fas ràdio i quan comences,
quan t'embarbusses o t'equivoques amb alguna cosa,
ho arrossegues dies i dius
no passa res, ja ha passat això.
No, és veritat.
Així que conformar-nos, ser més segur de nosaltres mateixos
i equivocar-nos.
I anar amb bici.
Exacte, i anar amb bici.
Fran Lluís Giró, el nostre company d'ICAT,
avui ha estat el protagonista,
el document exclusiu que ens ha servit l'Aida Fita
des de Corporació Confidencial.
Moltes gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bueno, me perdía,
pero en realidad yo pensaba que estaba roto
el grifo
y me imagino que del otro lado nos estarán riendo, ¿no?
No, no, no.
No se os rían, oi?
No, estamos muy seriosos.
Va, que va, que va.
En tres minuts arribem a dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
aquest programa que podeu venir a veure en directe
a Catalunya Ràdio,
al santa santòrum de la ràdio pública catalana.
Si ens escriviu a l'última hora,
a robacatradio.cat, aquí us esperem.
I a qui esperem ara mateix és en en Xavier Beret d'Esquerdo,
que el tenim a l'exterior de l'emissora.
Tema delicat avui,
aquest abocament de 26 tones de pèl·lets
a les costes de Galícia,
que en principi no era res, no passa res,
i ara resulta que no te'ls pots posar als ulls.
No, no.
Que no els pots ensumar,
que no els pots tocar,
que és una cosa que és molt contaminant,
i que enfronta el govern espanyol,
com sempre,
per variar amb la xunta de Galícia.
Anava a dir d'Andalusia.
Bueno, també.
També es deuen estar enfrontant
per a veure com ho arreglen.
I en Xavier Beret d'Esquerdo
vol donar un cop de mà
parlant amb la gent del carrer
a veure quin consell ens poden donar
davant d'aquests abocaments.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim.
Ai, mira, és el Xavi periodista.
Aquestes sentimes ambulàncies.
Pels pèl·lets, això?
Sí, senyor, jo crec que sí,
que hi haven directes cap allà
perquè baixen cap a baix.
Sí, segur.
Com?
Hi ha algú de fum aquí al costat.
Un senyor que s'aprova a mi
que em diu que hi ha fum.
On hi ha fum?
Digui.
No, no, he vingut per aquí
per Travessera de Gràcia.
Hi ha fum.
Bueno, no sé, m'ha semblat que...
Pot ser que siguin pèl·lets.
Els pèl·lets de Galícia, vols dir, o què?
Sí, senyor.
Què?
Déu-n'hi-do, Ter.
Déu-n'hi-do.
Xapapote, versió 2, no?
Mira, mira.
Xapapote, mira, és veritat.
Sí, és un desastre.
Sí, a més, afecta la fauna marina,
pot defatar l'alimentació nostra molt malament.
Sí, sí.
O sigui, ara hem d'anar al tanto
quan demanem marisc.
Exacte, sobretot.
Sí, sí, el botafumero demana descompte.
Sí, ja ha anat alguna vegada.
Bé, ja fa temps.
Ara ja se'n va de budget.
Se'n va de budget.
Desculpi, no li he preguntat com es diu.
Carles Andreu.
Carles Andreu, caram.
Sí.
Carles Andreu.
Sí, sí.
Andreu també és nom.
Andreu, però és cognom.
Sí, sí, és cognom.
És Carles i Andreu el cognom.
Correcte.
No serà dels pernils?
Com?
Llobet també baixa.
Llobet també baixa.
Llobet no és nom, és cognom.
Aquest sí, aquest és el segon cognom.
Normalment, darrere del cognom no hi va un altre nom.
Almenys aquí...
Ah, però pot ser nom també.
No ho fem.
Sí, clar.
Sí, és perquè quan dic Carles Andreu
he de dir que Andreu és el cognom,
perquè doncs de cognom...
Molt bé.
I què hem de fer?
Doncs no ho sé, no tinc el gust.
Jo soc el Xavier Pérez d'Esquerdo,
estem en directe per l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
informant d'aquests pèl·lets,
que pot ser que arribin aquí.
Sí, sí, esperen que no arribin.
Sap com són?
Com es definiria?
Sí, bueno, vaig veure les notícies ahir,
són unes boles blanques, no?
I de colors també,
perquè són plàstics de diferents colors.
Plàstics d'un container que va caure d'un vaixell
d'aquestes empanderes aquestes exòtiques de Gàmbia, em sembla.
No, era de l'Ibèria.
Oh, ha fallat, ha perdut.
Ha fallat aquí, eh?
Sí, sí, sí.
No està tan a l'actualitat, eh?
Sí, sí, sí.
En el dia.
Bueno, escolti'm, el vaixell es deia Toconao.
Déu-n'hi-do.
I si vostè ara va a la platja
i es troba una miqueta de pèl·lets,
què faria?
Bueno, recollir-los, recollir-los.
Però no, no.
No, perquè estan recomanant que no els toqui
amb la pell.
Val.
O sigui, si ho fa, vostè és així ecologista i verd i tal?
Sí, sí, sí, jo soc molt...
Sí, sí, molt d'acció climàtica.
Molt bé, doncs s'ha de posar guants.
Perfecte, posar guants.
No els olori.
Val.
No refregui l'ull.
Perfecte.
I que no toquin la roba.
Vinga.
Ni se'ls posi a la boca per veure si són saladets.
No crec que ho faci ningú, això, Xavi.
D'acord, moltes gràcies.
Adéu, Carles Andreu, que vagi molt bé.
Bon dia tinguin.
Molt de gust, eh?
Adéu, sí, igualment.
Vinga, un plaer.
Adéu, bon any.
Oh, quin senyor més ben educat i quina bona conversa sobre...
Ell ja ho ha titulat com Xapapote versió punt 2.
Sí, senyor, és així, és així la vida.
Hola, senyora, què tal? Bon dia.
Em permet una pregunta.
La veig preocupada, segurament, pels pellets.
Para.
Els pellets.
Pues habla'm en castellano.
Ah, d'on és vostè?
En castellano li has de parlar.
En Armània.
Ah, carai.
Pellets.
És que no sé com és en Armània.
És que es diuen així, en castellà.
Es diuen igual.
En castellano, pellets.
No, pellets, no.
Acabo de ser el catalán, però pellets.
Pellets.
Pellets, no sé què és.
Com es diu vostè?
Pellets, no sé què és.
Jo, Xavi.
Es diu pellets?
Jo, Anca.
Anca.
Anca.
A veure.
No li haurà fet mai la broma aquesta d'Anca de Rana, no?
No.
Ni el Sanka, tampoc, no?
A veure.
I el Sanka, el Sanka.
A veure, és que et busques uns testimonis que també, Xavi...
Està trucant a una senyora, ara.
Ara l'estan trucant.
Ah, ah.
Per preguntar què és.
Pellets.
Ah, està trucant a la Tati.
Qui és la Tati?
El meu marit.
Ah, no.
El meu home.
Hosti, Xavi, tu.
En Tati.
Iubi.
Ai.
Au, s'ha escoltat xeva en catalana.
Digue'l.
Hola, Tati.
Posa l'altaveu.
Puja, puja una mica més.
Tati.
Sí.
Tati, mira, estem en directe per l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Què tal?
Buen dia, pues bé.
Què tal?
Mira que bé.
Seria els pellets.
Com es diu pellet en romanès?
Pellet per calefacció?
Sí.
Bueno, sí, clar.
Seria els pellets per aquestes calefaccions noves, sí.
Igual.
Pellets.
Pellets.
És que es diu així.
Pellets.
Ah, el pellet de la calefacció.
Ara.
Ara.
Ja està.
Nuestra casa de nuestro país.
Ah, teniu a Romania.
Sí.
Una estufa de pellets.
Molt bé.
I què aneu allà al cap de setmana i tal?
No.
Per vacances?
Per a la vacances.
Per a la vacances.
A l'estiu.
A l'estiu aneu allà.
Doncs escolta, es veu que hi ha hagut un vaixell que allà davant de les costes de Galícia
ha abocat 26 tones de pellets, però de plàstic.
Què hem de fer amb això?
Molt malament.
Molt malament.
Estim parlant amb el marit d'una senyora que ens entrava pel carrer.
Però molt bé la senyora que ha trobat el marit.
Explica-li a l'Anca.
Pues fue un barco que ha venido de Galicia y fue una bajada de pellets en el océano, en el mar, entiendo.
Sí, sí, sí, és així, és així.
Sí, per allà, el Cantàbric i tot allò, o sigui, les costes de Galícia.
Entonces es un tema de polluación, de contaminación.
Ara.
I és malament per al nostre futur.
Molt bé.
Per exemple.
Ara l'Anca està plorant.
Sí.
Ai.
Vale.
Bé, doncs no us preocupeu, eh?
A veure si ho arreglem ràpid, això, sí?
Sí.
Molt bé.
Ànims.
Adéu, gràcies.
Igualment, adéu.
Gràcies a en Tati, a l'Anca, al senyor Carles Andreu, que ens han ajudat una mica a abordar aquest tema
de l'abocament de pellets a les costes de Galícia, a veure com acabarà, perquè és una cosa difícil de recollir,
i, a més a més, s'ha d'anar amb molt de compte perquè és tòxic.
Xavi, gràcies.
Torno la connexió. Gràcies, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Com es diuen?
¿Cómo?
Jo, Xavi.
Sóc Juan.
I el gat?
I el gato se llama 143.
Catalunya Ràdio.
I el Barça ràpidament, 7 segons, 6 segons.
Avui juga l'Eurobarça de bàsquet.
Treballem en equip, ens fem tots junts i treballarem molt.
El Barça de Grimau continua el camí cap a la feina al fort de l'Eurolliga.
Tripa, tripa, tripa!
Viu l'emoció del millor bàsquet europeu en directe al web o l'app de Catalunya Ràdio
amb Bernès Macià, Carme Lloberes i l'equip del Tot Gira.
Avui, a partir d'un quart de nou, Barça Olimpiakos.
Un grup de moda.
La Ludwig Van.
Manela, Manela.
Per un programa de tarda de moda.
Vinga, va, amb vosaltres.
La Ludwig Van, amb una adaptació específica per la tarda de Catalunya Ràdio.
Tinc el pressentiment que serà una gran tarda.
Sento un programa que m'empenyi, que em mou.
El meu amor se n'ha anat de vacances.
I jo me'n vaig a escoltar la Carot.
De dilluns a divendres de 4 a 7, la tarda de Catalunya Ràdio, amb Elisenda Carot.
Que bé que sí que hi està a la tarda.
El matí de Catalunya Ràdio.
A la fonda de Catalunya Ràdio, obrim cada dijous un nou programa.
En podcast, així, ben enllaunat.
Amb tot el seu sabor.
Amb el pica-pica, que hi hagi molta variant.
I després, un bon plat.
D'aquells que tenen suc, dels que s'hi pot sucapar.
I amb unes bones postres.
Ah, tot ben amanit.
Pep Noguer us obre les portes del podcast de la fonda.
I amb productes del territori.
Cada dijous, a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Vinga, va, comencem.
Amb el suport de la Federació Catalana D.O.P. I.G.P. i la Generalitat de Catalunya.
Un diari ple de secrets.
Va començar una relació amb el meu millor amic, quan anàvem a la universitat.
Una mort de joventut.
Per què em vas deixar?
I una obsessió.
No vull que em segueixis.
Recuperar-lo.
Això va de tancar el cercle?
El sentit d'un final.
A TV3, divendres a la nit, és la gran pel·lícula.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
No autoritzo, això, eh.
No ho sap.
No, no, que no autoritzo.
No autoritzo.
No autorizamos.
Esborrem, esborrem
estos dos de programa. Podemos esborrarlo?
Diga-li que lo estamos esborrando.
Lo estamos esborrando en el programa.
Lo estamos esborrando.
Dos quarts y mig
d'una, somos los de la última hora del matí
de Cataluña Radio, y ahora,
si nos autorizamos, degudamente,
farem una cosa que és empipar
a un personatge molt conegut, i sobretot
d'aquesta casa de Cataluña Radio.
Se n'ocupa en Joel Díaz
a l'espai Molestem un famós.
Molestem un famós!
Molestem un famós!
Molestem un famós!
Famos!
En Jordi Ramonet encara no se sap la cançó.
No, m'he colat una estrofa.
S'ha saltat un molestem, però vaja...
Bé, almenys canta.
Bé, almenys canta, perquè abans no cantava.
No, home, no.
No anava al contracte.
Clar, ara sí, hem fet una denda al contracte
perquè canti.
Amics!
Sí!
I amigues,
ja estic a la terrassa del bar del costat de la ràdio
amb el Guillemino.
Molt bé, fumant.
I el seu mitjó de les titelles.
Crec que ja l'estic molestant perquè fa molt fred, Guillemino,
i tu vas amb un xubasquero.
Ets una persona que s'abriga amb xubasquero.
Sí, ens hem posat la caputxa també per tapar les nostres calvícies.
No, perquè ha de ploure.
Ha de ploure.
I perquè també tenim una alopècia bastant similar a tu.
Una mica de sold out per aquí, els laterals.
Tu pots ser una mica avançada?
Potser una mica més avançada que jo?
No, no ho sé.
Jo tinc laterals.
Laterals platé ho tinc molt bé.
Laterals platé no?
Ui, tens aquí l'AP2 i l'AP7, eh?
Una mica.
Sí, una mica.
Bueno, va.
Escolta'm, Guillemino...
Està molestant, eh?
Músic, ionista, locutor, productor, organitzador de coses.
Presentes al Kids XS amb la Txell Bonet els dissabtes a la una.
Correcte.
I més coses que segurament fas, eh?
Que sí.
Bueno, ara avui...
Sempre fas coses, tu.
Sí, fem moltes coses.
Coses que comencen i després acaben molt ràpid.
No, sí.
Home, no, què vols dir, això?
Ai, que t'he molestat.
T'he molestat molt.
No, ara aquest any farem la...
Atenció que fem la vuitena edició del desconcert.
Hòstia, el desconcert.
El desconcert, el desconcert.
El desconcert.
El comerro, d'ICAT, que es fan moltes dates per...
Fem un tour per Catalunya i fem la gran cita a l'Apolo el 14 de maig.
Sí.
I això s'està anunciant ara mateix mentre parlem.
Ara mateix?
O d'aquí un moment, d'aquí no gaire.
Doncs mira, Guillemino, podríem ja donar entrada a el que seria el qüestionari molestador,
perquè la primera pregunta és sobre el desconcert.
Qüestionari molestador.
Qüestionari molestador.
No t'estim molestant encara?
No, és tan fort.
Guillemino, tu organitzes, com acabes de dir, lo del desconcert.
Sí.
És un concert que serveix com a festa anual d'ICAT i que tu programes inventant-te crossovers
entre músics catalans a vegades molt arriscats.
Com allò que vas fer de barrejar el raperu Baia Baia, que és un gángster de Montgat,
amb los Manolos.
Sí.
Vale?
Jo he pensat crossovers per tu.
Va.
Per exemple, un seria tant que t'agraden els nens, que sempre estàs fent coses de nens i d'equip...
No.
Vale, vale.
No, però mira quina gràcia.
Sí, com que a tu t'agraden molt els nens, podríem fer un crossover Guillemino a Escolania
de Montserrat.
Ei.
Què?
M'has tocat el cor.
Ah, t'ha agradat?
M'encanta.
Hòstia.
Ho sento molt, no em molesta.
No em molesta, Joel.
Aquest m'encanta.
Hòstia, però a veure...
Aquí ja vaig cantar amb un cor infantil, als Amics de la Unió de Granollers, pel disc anterior.
És que vaig anar amb un monestir, tio.
És que ho has fet tot.
Vaig anar amb un monestir de Poblet i em vaig tancar i vaig fer un volt de clausura i vaig
fer cantar amb nens.
Et vas tancar amb nens, eh?
En un monestir, eh?
No vaig per aquí, Joel.
Home, Joel.
Estàs com una mica obsessionat amb els nens, però ja en parlarem d'això.
Tinc canalla, tinc canalla.
Arrel d'això que t'acabo de comentar, la pregunta que et volia fer és quina seria
la teva col·labo somiada amb un artista català, viu o mort?
Vale?
Jo et dono la possibilitat de ressuscitar, si tu vols, jo què sé.
Pau Casals.
No, mira, em faria molta gràcia.
Sí.
Això ja ho he intentat i no...
Li vaig fer de taloner una vegada, però no va servir de res.
Què?
Què?
Tomeu Penya.
Oh!
T'ho juro que ho anava a dir, tio.
Tomeu Penya, tio.
Tinc un petit...
Un petit crash.
Un rotllo electro amb el Tomeu Penya?
No, el rotllo era...
Ja està tota la crèdit d'estar feta, el bo és que no ho he fet.
Saps la música reggae, que hi ha la música dab, que és aquesta que té leis i ecos,
que es diu dub, D-U-B, dab, dab, dab.
Sí, sí, ja comencem amb les coses rares.
Doncs, el projecte es deia Dup es dimoni d'injo.
Oh!
És que el Guillemino una cosa que té és que pensa en noms boníssims sempre.
Dup es dimoni d'injo.
Dup es dimoni d'injo.
Mira, Tomeu Penya, amb els seus clàssics, jo estava com mesclant-li com rotllo reggae dab,
amb delay, tot supermàgic, i això era una producció que vaig pensar fa 10 o 15 anys.
I no ha cristal·litzat.
No, no ha cristal·litzat.
I vaig fer un taloneig de Tomeu Penya gratuït a Olot, només per acostar-me a ell.
I no va anar bé, no?
I em va fer...
Qui de bicho?
No, no.
Crec que a Tomeu Penya li agrada més que se li acostin persones d'un altre sexe.
Crec, pel que m'han dit.
Es veu que és molt faldillet.
Jo crec que ja no m'afaitava gaire, però, bueno...
Ah, escolta'm.
Ves que no aparegui en un desconsert a Tomeu Penya, de cop, eh?
Sí, Guillemino, quantes... de la... quina ràtio d'idees... idees... idees cristal·litzades creus que treballes, ara mateix?
1.000 a 1?
1.000 a 1?
No, no, ràtio... no sé, 5 a 10.
5 a 10.
Sí, miro de fer-les, les idees.
Guillemino.
Digue'm.
Ja fa molts anys que fas ràdio per nens o sobre nens.
Mai acabo d'entendre quan és per nens i quan és sobre nens.
No, és per pares amb nens petits.
És per pares amb nens per tot arreu.
Estàs especialitzat...
Avis i avis.
Estàs especialitzat amb el tema dels nens.
La meva pregunta és...
Et sents encasellat?
T'agradaria fer el pas a la ràdio per adults?
És el teu moment per fer un crit de socors.
Hòstia, ara aquí m'has molestat.
Veus?
No, no, perquè no ho respongui ara.
No, estic molt feliç, tio.
Jo és que tinc canalla.
És que és raro, és raro.
És que tinc canalla.
Ja ho sé, però jo això de la gent gran així,
parlant així...
No, no, perquè tu no has entrat en el club aquest, encara.
No, no, no.
Bueno, i a mi m'agradaria deixar...
És la manera més fàcil que hi ha de transcendir tenir nens,
si tu parles a pensar.
Per cert, ens ha vingut a veure el nen aquell que no té nom,
que ens ve a veure de tant en tant,
que és molt fan del Guillemino.
Hola, Guillemino.
Jo també vull fer un programa de ràdio.
Ah, hola.
Parles més o ets un tall de veu?
No, no, no.
És una persona, és un nen.
És un nen.
I parlo més.
Vols venir?
Ets de Girona?
Sí.
Ah, ets de Girona.
Sí, és d'on tu vulguis, aquest nen.
Sí, soc del món.
Soc del món.
Seguim amb el Joel.
Seguim, seguim.
No, el nen aquest a mi em fot nerviós.
El dissabte, fem falca.
Dissabte, a les 13 hores, després se l'escapa,
XXS vens a col·laborar.
Què?
No, és a dir, dissabte a l'XXS.
Dissabte a l'XXS a la 1.
Si fumes no vinguis.
Molt bé.
Ets un nen fumador, com el Pipo?
És l'aire de fita, hòstia, que és l'aire de fita.
No, no, és l'aire de fita.
Què ha passat?
Què ets?
Oh, per favor.
Guillemino, Guillemino, saps tocar moltíssims instruments.
O em diria, fins i tot, que ets un superdotat.
Molta gent voldria saber tocar un instrument
i tu els toques pràcticament tots.
Llavors fa molta ràbia, perquè sabent tocar tants instruments...
Estàs llegint un guió?
Sí.
Sempre estàs buscant la manera de complicar-te la vida.
No, és que ara faré un concert tocant una calculadora amb la llengua.
Aquest m'encantaria.
La pregunta seria, per què?
Perquè és com si jo sé cuinar molt bé amb les mans,
soc un cuinar de puta mare, domino totes les tècniques
i dic, vale, ara cuinaré amb els peus.
No té cap sentit.
No té cap sentit.
Deixa de tocar...
No treguis la caputxa que...
La dolçaina.
Ara faré dolçaina amb tecno.
Quina és la pregunta?
La pregunta és, quan començaràs a tornar a fer música normal,
amb instruments normals.
A tu t'agrada quan ho faig normal.
A mi m'agrada molt un disco que tu tens que es diu
Un altre joc, és una cosa soul, és una cosa funk,
és una cosa orgànica.
Bé.
Per què no deixes de fer el tonto amb els digeridus i les dolçaines?
No, tio, perquè jo sóc un tio underground, al final.
Ah, clar.
M'agraden les coses rares.
Per exemple, el Dupes i Moni i jo,
això ho hauria de fer abans que el Tomo Penya la dinyi.
Sí, home, s'hauria de poder fer.
I després l'altra...
Mira, una altra exclusiva.
Un altre projecte que tinc d'aquests de ràtio 5-10.
Ara.
Perquè t'agradarà, perquè m'has preguntat sobre això.
És música per endàmius.
Música per endàmius.
És sonoritzar paletes que estan treballant en una vestida,
en un edifici, i fer música amb això.
Pensa si li pot agradar a algú, a part de tu.
A la gent underground.
No, perquè és una cosa que com a artista crec que és útil a vegades.
Això, a part de mi, a algú més li pot interessar.
Ja, bueno, segurament.
Hi ha gent maca, no?, que no...
A veure, si no posem el Guillem de Búos allà a cantar, ja està, no hi ha problema.
Hola.
No, diré, amb els endàmius.
No, que és una cosa més mainstream.
Una cosa mainstream, fotem un...
Fem un desconcert que sigui...
Ara m'estic liant molt, eh?
Sí, sí, però està guai la idea, eh?
No, hi ha rajat del Guillem de Búos.
No, no, és rajat, és rajat.
No, és rajat.
Tothom s'atreveix amb aquell pobre senyor.
No, Guillem és molt bon paio.
L'altre dia ens vam trobar a les pistes d'esquí.
Veus?
Ah, però es veu trobant, no veu quedar.
M'estan trucant de l'alarma de casa, guita.
Ah, què passa?
Ai, ai.
L'alarma?
Els gatets, que deuen fer alguna cosa.
Espero que no estiguin robant ara mateix.
No, l'elèctrica alarma.
L'alarma, la que té a casa.
Tinc una altra pregunta.
Digues.
Vaig agafar, eh, però digues.
Guillemino, tu ets com un home del Renaixement, tens sensibilitat per un munt de disciplines artístiques,
sembla ben bé que t'interessi tot, però clar, els homes del Renaixement tenien mecenes.
Donatello, Leonardo, Michelangelo, totes les tortugues ninjas, tenien els Medici's.
Ah, no, treballava.
Tenia els Medici, clar.
Llavors jo pregunto, tu com a home del Renaixement, del segle XXI, qui seria el teu mecenes?
La Corpo?
Home, no.
La Corpo, diu.
No, la Corpo.
Quin mecenes tens?
No tinc mecenes, tio, perquè precisament jo faig coses...
La part musical meva és una part molt underground, com bé t'estava comentant.
No vas guanyar quartos.
No, tio, perquè jo vaig fer aquesta tria musical.
I vaig decidir que...
És a dir, quan vaig fer el disc que t'agradava tant...
Sí.
Aquell, si que he seguit per aquell rotllo...
És que per què no vas seguir per allò?
Perquè va passar...
Et distreus amb qualsevol maquineta que passa, tu.
Sóc tonto, sí, em distrec.
No, tonto, no.
Em poso en una calculadora i trec la llengua molt bé.
Ets dispers, ets dispers.
I llavors el que entenc és que tu fas la música per divertir-te
i el dels nens ho fas per guanyar diners, no?
Seria una mica això.
Però és que ara, mira, saps què passa, Joel?
Saps què passa?
S'està molestant.
S'està molestant, Quim.
Perquè ara jo començava a puntualitzar.
Vale, vale.
Ara ja fa molts anys que no faig música.
Vale.
Ara ho he deixat.
Faig-ho dels nens, que dius tu.
D'acord.
Ja fa molt de temps.
I llavors ara vull tornar a fer música.
Ep!
Vull tornar-hi.
Què faràs?
I faré...
Ara faré coses.
És una cosa normaleta.
Sí, home, una mica de reggaeton.
A mi m'agafé coses nostrades.
Nostrades, eh?
Que siguin en català.
Això m'agrada.
Allò de barrejar sardana amb no sé què.
Això jo ho vaig fer.
Sí.
I ara ho han fet els tiets i diuen...
Sí.
I sembla que ho has inventat ells.
No et fa ràbia, això?
No.
Això ho vas inventar tu, home.
No, perquè són col·legues amb els tiets.
Ja els hi vaig dir.
Els hi vaig passar a la sala de Nahaus.
Vam dir, hòstia, molt guai.
Molt guai.
Que samats.
Que samats, no?
Que són així.
Escolta'm, última pregunta.
Última pregunta, vinga.
Que sempre la faig a tothom.
És un fuck Mary Kill.
Sempre proposo fuck Mary Kill.
Tu, com que ets un tio que t'agrada l'arambi,
ets un home molt connectat amb el que és el radio,
amb un blues i baby,
et proposo fer un fuck Mary Kill amb Stevie Wonder,
Michael Jackson i Beyoncé.
Ostres, tu.
Home, fuck Beyoncé, claríssimament.
Ai, oi, que masclista.
Tinc reds flacs.
Però escolta, l'Stevey Wonder, segons com?
No, em caso amb l'Stevey Wonder,
mato el Michael Jackson, que ja està mort.
Clar, ben fet, ben pensat.
Clar, és una trampa, això.
L'Stevey m'hi haig de casar,
perquè és una persona que li tinc gran estima,
i estic esperant que es mori,
vull dir que no es mori.
Per fer-li un disco d'homenatge.
Et sabrà molt de greu quan mori.
Quan va morir el Prince ja vaig patir molt.
Hòstia, quan va morir el Prince va ser molt dur, eh?
Sí.
I ara l'Stevey Wonder, pobre home,
que aguanti tant com pugui.
Sí, sí.
I la Beyoncé...
Tomeu penya.
Em sap molt greu.
No vull sonar molt red flaguero,
però és que, clar, la Beyoncé és un tros de dona.
És molt acatar sexual.
I és posat en safata, Joel.
Faries l'amor amb la Beyoncé,
casaries amb l'Stevey Wonder,
i mataries el pobre Michael Jackson.
Ja et morts des del 2009.
Michael Jackson també treballava molt amb nens.
Sí, feia amb Neverland XS.
Sí.
Bé, doncs, escolta, ho deixem aquí,
perquè avui jo crec que us heu molestat bastant l'un a l'altre, eh?
Sí, però crec que he guanyat jo, Quim.
I no havíem de fer una mica de promo o què?
D'alguna cosa?
No, saps què passa?
Ara et diré una cosa.
Quan us he dit farem una promo d'una cançó
que m'agrada molt del Guillemino,
el problema és que el disc ho fa 10 anys ja,
i llavors hem decidit que no la farem.
Que no la farem.
Que no la farem.
Promocinar una cançó antiga.
Però ens podem acomiadar el ritme d'aquesta cançó
de fa 10 anys.
Vinga, una que m'agrada molt, que es diu Bert.
Vinga, va.
Doncs esperem que ben aviat que no passin 10 anys
fins que en Guillemino ens regali més mostres de la seva música.
Avui li agrair molt que s'hagi prestat a ser molestat per en Joel Díaz.
Gràcies, Guillemino.
Gràcies, Grífols.
I gràcies a mi també, eh?
Gràcies, Joel, i gràcies al José Antonio Muñoz
que ha fet que això soni de mil meravelles.
De fet, Quim, t'he de dir una cosa.
Calla ja, Joel, calla, calla ja, home.
Perdó, perdó, perdó.
Digues, digues, digues.
Que si no no hi haurà temps per la secció de la moneda.
Va, va.
Ja m'ho ha estat molt, eh?
Doncs ja no ens l'has dit, ja està.
Vinga, sort.
Adéu.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Doctor Trilla, bon dia.
Quin és el colmo d'un epidemiòleg?
Agafar una malaltia infecciosa?
No, tornar-se viral.
Ajá, ajá.
Que tan l'única ràdio...
VendermiCotxe.
VendermiCotxe.
VendermiCotxe.
VendermiCotxe.
VendermiCotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantí.
VendermiCotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78,
prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Què té el foc?
Els incendis són i seran un problema global.
Els focs són més ràpids i més intensos.
Els bombers estan preparats per als nous focs que vindran?
Era un incendi que agafava una virulència important.
Terra Cremada ressegueix la vida d'un incendi
des de la primera espurna fins que la vida torna al bosc.
Ara estic anant cap al Bages per conèixer un pagès de Cabrianes...
Terra Cremada, el podcast de Nil Marbà
a l'API web de Catalunya Ràdio i el 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia, Xavi.
Bola, bon dia.
Has dit bola, bon dia.
Bola, bon dia.
Bola.
Tonto que ets.
Apunta.
Ai...
Napa.
Nou minuts i la una del migdia
és el moment de visitar el passat.
Un viatge en el temps que fem cada setmana
fins al noticiari emblemàtic del franquisme
amb en Jordi Ramonodo.
Va, que avui tindrem un Ramonodo molt variat per temes,
però comencem amb el viatge que fem en 1939,
el nodo concretament número 15 que es va fer.
El 15, el 15.
Sí, sí, sí.
És quan encara era fresquet.
La càmera la tenien en garantia, encara.
Sí, sí.
Jo no sé què carai passava,
però estaven començant,
potser la il·lusió pel feixisme,
encara no s'havia estès per tot Espanya, diguéssim,
i el presentador, o locutor més ben dit,
estava una mica desmotivat.
Alcazaba de Málaga.
Té un montón de viejas casas malagueñas.
Está surgiendo remozada y limpia
una antigua alcazaba levantada por los árabes.
Què?
Hòstia, entre que parla castellà antic
i que està desgana, potser no hi creien el nodo.
No.
És que m'han metit aquí en una cosa
de parlar d'alcazabes.
I pot ser que parli una mica com molt pijo?
Sí, com es deia aquell empresari, el de Romassa?
En Ruiz Mateus.
Pot ser que tingui un punt de Ruiz Mateus.
Alcazaba, que t'hi peguen l'aigua.
A veure, no sé, no hi va posar ganes,
i ell, mira que era del màndol
que anava a guanyar la guerra,
no sé, jo crec, o sigui,
estava a punt de tenir 40 anys de pau
i segurament una estanca a la calle Serrano,
que és el que els duraven aquests.
Sí, o que no fos un endollat.
Saps allò que posen el fill
del presentador del nodo?
Ja, ja, ja.
Que no fa res del tot.
Però, hòstia, només portaven 15 nodos,
sí que van trigar poc a anar-hi a la gent, no?
Vale.
Aquest senyor, jo crec que estava una mica amargat,
perquè mireu com explica aquesta altra notícia.
He aquí el equipo ambulante de ràdio.
La instal·lación de altavoces
es labor compleja y arriesgada.
Bueno, ja veu que no remunta, pobrec.
Ara el que hem sentit és que...
Altavoces, que vés a saber com serien els d'aquella època.
No, eren grans.
Grans, sabeu què passa?
És un soldat que està instal·lant uns altaveus
a la línia de front
per parlar amb l'enemic,
perquè els donaven missatges a l'enemic...
Ah, per desanimar-los.
Sí, per desanimar-los.
Què passa?
Ara sentirem el missatge que transmet un soldat als enemics
a les línies enemiques.
Soldados, ojos!
Dejad las armas!
El caudillo perdone y redime!
Seguid el ejemplo de vuestros camaradas
pasados a nuestras líneas!
Vale, heu sentit que diu
el caudillo perdona y redime...
Sí, i tant, i luego te fusila.
Llavors, acte seguit,
és que mira com eren, eh, Quim?
Acte seguit, després de parlar del perdó...
Què?
...passa això.
Solo así lograré la missatge!
O sigui, no es van esperar ni un minuta!
No, tranquilos, vamos a perdonar!
Vale, ja tiro les armes,
ya me paso al vuestro bando...
No, res, home.
Aquest era el perdó.
El perdó era aquest.
És que tu sents aquest missatge i què fas?
Bueno, és que no tens ni de sentir el missatge.
No, perquè ja t'han tirat la bomba a sobre.
Va, i ara anem uns anys, res,
3 o 4 anys més endavant,
a una altra Nodo dels anys 40,
on de cop i volta apareix un personatge nou
en l'elenc del Nodo, que és aquest.
El doctor Schill, jefe nacional de los estudiantes alemanes,
visita la Academia de Mandos José Antonio del Frente de Juventudes.
Doctor Schill, es pot ser més nazi?
O sigui, dins a doctor i Schill?
Mare meva!
O ets molt nazi o tens una empresa amb botits?
Ja em valdeig.
A Alemanya.
Amb l'abric de cuir.
No, no, és un senyor...
A veure, tot i que, doctor Schill,
a l'àlbum de cromos dels nazis
no està a les primeres pàgines.
No, home, però...
Però, bueno, és nazi.
És un nom i sembla que una feina bastant nazi, no?
Estàvem molt contents perquè havia vingut aquest senyor
donant voltes per Madrid i el porta anà a fer un passeig.
Sí.
A dir, bueno, va, doctor Schill, anem a veure.
Quines activitats li fan fer el doctor?
Doncs una visita a un lloc que jo crec
ha de ser una alegria de lloc.
Después de saludar al delegado nacional
del Frente de Juventudes y al profesorado,
el doctor Schill recorre las dependencias de esta academia
donde 200 alumnos hacen sus estudios políticos
y premilitares en régimen de internado.
Estudios políticos y premilitares
que jo no sé si és grau mitjà o títol propi.
Però deu ser una alegria, bueno...
Veure aquells nens internats amb aquella il·lusió, no?
I què passa?
Doncs que és un senyor lamentant i important,
doncs els estudiants es posen a fer una mica d'activitats,
així, amb il·lusió que dedusquim.
El millor de tot és la música que els acompanya de fons.
En honor del il·lustre visitante,
los alumnos de la academia realizan diversos ejercicios
que demuestran su excelente entrenamiento y disciplina
en gimnasia, salto y esgrima.
I ara, música d'esgrima.
Eh? El veieu allà amb els florets?
Sí, en guàrdia.
Sí, ja t'ho trouxin pensant, però va, en coses nazis.
Touché.
Touché.
Va, i com us he promès, acabarem amb moda,
perquè aquest nodo ara parla una mica de la moda dels temps,
dels anys 40, que era apassionant,
cromàticament la defineixo entre el gris i el blanc caspa.
Però mireu com parlaven de la moda per senyores
i de la moda per senyors.
Mireu la diferència.
La palabra moda encierra diversos significados.
Para las señoras entraña el deseo de lucir un vestido nuevo
con arreglo a la caprichosa dictadura de los modistos.
Vale, ara hem parlat de la moda per senyores.
No, de la senyora...
Para los caballeros, la palabra moda se traduce muchas veces
en un desequilibrio entre los gastos y los ingresos
del presupuesto del hogar doméstico.
Has vist, eh?
Com ha canviat el tema?
O sigui, la senyora gasta el que vol amb la moda,
i el modisto...
I el senyor és el que ha d'anar a pagar.
A pagar i després m'agafa una camisa nova
que aquesta ja està foradada per tot arreu.
Així és com era el nodo, Quim.
Oi, així ho descobrim cada setmana
com ens agraden els descobriments que ens fa
els dimecres en Jordi Ramonado.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
L'última hora.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Fa molt temps que Barcelona marca un gol de falta.
Tres anys.
Puta Ferran...
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Dijous a partir de les 7,
la TDT del Barça o Sassuna a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dóna suport a l'esport.
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo?
De la dels metges.
De la dels metges, esclar.
Som de la dels metges.
Assistència sanitària.
Creada, gestionada, dirigida i recomanada per metges.
Assistència sanitària.
La dels metges.
Ei, perdona, una estrella.
Ei, una estrella.
Perdona, una estrella.
Una estrella.
Què?
Un crit valent?
Vinga, tots units fent força.
Una estrella!
De seguida.
Estrella Damm.
La cervesa del Futbol Club Barcelona.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial d'assistència sanitària.
Damm i CaixaBank.
Catalunya Ràdio.
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
Si ens trobeu a faltar d'avui a demà, que és ben molt probable,
ens trobareu als podcasts de l'app i al web de Catalunya Ràdio
i també al 3CAT, com no podia ser, d'altra manera.
Nosaltres demà a les 12 ho tornarem a deixar tot per l'última hora.
Amb en Joel Díaz.
Demà què li toca a en Joel?
Talls curiosos de polítics.
Home, demà té feina.
I tu és el dia que fas...
Polemes tècnics.
Demà hi haurà problemes tècnics a l'última hora, com cada dijous.
I a partir de les 12 ho tornarem a deixar tot per l'última hora.
Ricard, que vagi bé.
Doncs fins aquí. Gràcies, Quim.
Nosaltres ho deixem aquí al matí de Catalunya Ràdio i tornarem demà,
si tot va bé, a partir de les 6 del matí a la Ràdio Nacional de Catalunya.
Adeu-siau.