Como en La Paz Padilla está tan contenta que en Ramon,
y en Toni Ramon, y en García Ramon,
siempre me parece que es el portero de Madrid, ¿sabes?
Mira, ¿sabes qué?
Ahora, ¿això lo deían de mal al cole?
Y te digo una cosa, te digo una cosa.
Tinc en el medio y te rebreo.
Mira, Toni...
Hóstia, es de lo que he sentido acabado de ver el momento.
Sí, sí, sí, sí, realmente.
Es el momento en el que va.
Sí, es Ramón, Dios.
Sí, sí, realmente es fantástico.
Hostia, m'ha encantat, ¿no?
¿Veus?
Hostia, cada vez me revento.
Voy una somarraña, voy una somarraña.
L'Òscar Frández per aquí, ¿qué tal, Òscar?
Es un buen momento para entrar, ahora mismo, que ya...
Home, por eso.
Ya en somos todas.
Hostia, no me oscura, no pasa, esta.
M'ha agradat mucho, ¿eh?
M'ha agradat mucho.
¿Has seguido en interés, Òscar,
això de... que va dir dels Goya, ja?
Dels Òscars.
Amb relatiu interès, amb relatiu interès.
No tant com vosaltres, d'interès, però sí, home,
una mica de curiositat i veure quins són els millors moments
i qui havia guanyat, i això sí, sí, sí.
L'Òscar també...
Quin és el teu millor moment?
Del que has sentit a la ràdio, Òscar?
A banda de les vostres aventures i desventures
i la Tània en tots els bars
que hi ha en les diferents plantes del Codac Teatre,
home, tothom està d'acord, no?,
que el moment Ryan Gosling cantant la cançó de Barbie
és el moment de la gala, no?
Gran moment, sí, sí.
Ja, Òscar, bé.
Sí, sí.
Què vol dir bé, Òscar, bé?
Era un examen, Garriga, o què?
Has aprovat.
Sí, has aprovat.
Fel faixer d'Escarra Suriguera, gràcies.
Fins demà.
Gràcies.
Fins demà.
Gràcies.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
I Núria Ribó.
Un petó.
Gràcies per acompanyar-nos.
I bona tornada.
Bona llarga tornada.
Gràcies, gràcies.
Adéu, adéu.
Vinga.
Garriga, et deixo aquí i jo me'n vaig a passejar.
Bé, jo, si no et sembla, me n'aniré al meu hotel.
No, tu que jo t'aquí, t'ho esperem.
Sí, t'espero?
Sí, t'ho esperem, que encara la nit és llarga.
Perquè em fa por sortir i trobar-me el veí d'habitació.
Sí, s'ho hauríem de vigilar.
Gràcies, Francesc, per la feinada.
Fins la propera.
Notícies, són les 10 i 2.
Última hora, al matí de Catalunya Ràdio.
A banda de tota aquesta ressaca...
Amb Òscar Fernández.
A banda de la ressaca dels Òscars,
que estem seguint àmpliament al matí de Catalunya Ràdio.
Avui fa 20 anys dels atemptats de l'11M,
un atac múltiple amb bombes en trens de Rodalies de Madrid
que va deixar 192 morts.
Un atemptat yihadista que el govern de José María Aznar
va atribuir a ETA 3 dies abans d'unes eleccions generals.
Precisament avui els fets queden prescrits.
I això implica que es posa a punt final
els intents de revisar el cas.
A la capital espanyola, a Madrid,
es fan avui diversos actes de record.
Anem cap allà, Àngels Lafuente. Bon dia.
Hola, bon dia.
Sí, aquí a la capital de l'Estat,
20 anys després dels atemptats de l'11M,
l'acte oficial més significatiu
és el que presideran els reis Felipi i la Tícia,
acompanyats pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
i diverses autoritats europees.
Un acte que es farà al Palau Reial,
concretament a la Galeria de Col·leccions Reials.
A primera hora del matí,
les autoritats madrilenyes,
la presidenta Isabel Díaz Ayuso
i l'alcalde de la ciutat, José Luis Martínez Almeida,
han presidit un acte d'homenatge
en memòria de les 193 víctimes.
Una missa a la catedral de l'Almodena
recordarà les víctimes mortes
ara fa 20 anys per l'atemptat yihadista.
Àngels Lafuente, Catalunya Ràdio, Madrid.
Mentrestant, la coalició de centredreta
ha guanyat les eleccions a Portugal
per un marge de dos escons als socialistes
que aportaven 8 anys al poder.
Ara, a Portugal, estan pendents
del recompte dels vots dels portuguesos
que viuen a l'estranger.
Enviat especial a Lisboa, Albert Meñá.
Bon dia. Queden quatre escons per atribuir
que no canvien el dibuix general.
Una victòria insuficient del centredreta
de Luis Montenegro, que queda lluny
de la majoria absoluta, situada en 116.
En el seu discurs ha obviat l'extrema dreta
i ha assegurat que vol el canvi
per aplicar les seves polítiques.
En cap cas preveu un govern de coalició amb Xega
que aquesta nit li exigia entrar al govern.
En campanya, Montenegro va prometre
que no pactaria amb ells
i aquesta matinada ha assegurat
que complirà la seva paraula.
L'extrema dreta està eufòrica
per quadruplicar escons.
No només trenca el tradicional bipartidisme,
sinó que el seu líder, André Ventura,
diu que es posen a treballar
per guanyar les properes eleccions.
I qui també haurà de treballar
des de l'oposició, renovar-se i canviar idees
són els socialistes, com ha admès
el seu líder, Pedro Nuno Santos.
Albert Meñá, Catalunya Ràdio Lisboa.
Mentrestant, a Gaza comença el ramadà
sota el foc de l'ofensiva israeliana
sense perspectives de treva
i amb una crisi humanitària galopant.
L'últim balanç de víctimes
ja supera els 31.100 morts
i 72.000 ferits.
El vaixell de l'ONG badalonina Open Arms
no ha aconseguit sortir encara del port de Xipra
on ahir havia d'inaugurar un corredor marítim
impulsat per la Unió Europea,
els Estats Units i el Regne Unit.
En compensació, països com Jordània, Egipte o França
han continuat enviant subministraments
amb paracaigudes.
L'ONU insisteix que ni la via aèria
ni la marítima poden substituir la via terrestre.
I a casa nostra, el govern demana als comuns
que cedeixin i facilitin la tramitació dels pressupostos
tot i la seva oposició al Harroc.
El viceconseller Sergi Sabrià s'ha mostrat convençut
a TV3 que les dues parts seran capaces
de desbloquejar l'acord abans de dimecres.
Serà complicat, però esperem que amb 48 hores
es canviïn el plantejament i la dicotomia
i facin el millor per Catalunya.
A dos dies de la primera votació,
el govern admet que s'haurà d'entendre
amb els de Jessica Albiach si vol aprovar els comptes
perquè no veu futur amb Junts per Catalunya.
Hi ha molts llocs per quedar,
però es veu que a Barcelona no hi havia manera
i hem dit, saps què?
Quedem a Los Ángeles.
Judit Mascó, a veure, bona nit, bon dia.
Bon dia, bona nit, no sé pas,
perquè són moltes hores.
Com estàs?
Estic bé, estic cansadeta,
però estic molt contenta.
Per què?
Hòstia, tio, per què?
Perquè estem a Hollywood.
A veure, primer de tot.
Primer que m'has citat a un carrer,
el carrer de Pretty Woman.
Primer, estem a Los Ángeles.
Sí.
Estem aquí a la meca de Hollywood,
perquè m'has citat al carrer,
els carrers de Pretty Woman.
Hem vist a l'hotel on ella va anar.
Sí, sí.
On volies anar a tu.
Molt mono, molt cuidadeta,
el lloc ideal per citar-me a mi.
Ara, també et diré que és l'únic carrer
que val la pena de Los Ángeles.
Això en podem parlar, eh?
Hi ha una zona vintage,
així una mica decadent,
que a mi m'agrada molt, eh?
Tampoc he voltat tant.
Ah, doncs potser que voltis
i sortis del lloc de botigues, eh?
Però jo he vist tots uns carrers horrorosos.
No t'està agradant.
No gaire, la veritat és que no gaire.
T'has de quedar uns dies més,
que és molt gran, és molt extensiu.
Mira, el passeig de l'Annes,
dels Pins a Can Flores,
és més bonic que la platja aquesta que hi ha aquí.
Ja has anat a veure les lletres de Hollywood.
Sí, ui, sí.
I clar, i bueno, són mítiques,
perquè són el que són, però no és màcula.
L'avió del Tibidau és més bonic que les lletres de...
Però no, però hi ha una zona que m'ha agradat molt,
que ja et diré quina és.
Ara som un carrer molt bonic, per exemple,
que estem passejant, hi ha moltes botigues de luxe,
tancades, però tu què hi fas aquí, per cert?
Exacte, potser que expliquem què hi faig aquí.
També m'agradaria comentar que és veritat
que tu i jo no podem quedar mai
i que vam dir, va, quedem a Los Angeles.
No, no he rebut un Oscar...
Uuuh!
Algú que s'ha animat.
No he rebut un Oscar, però et dic una cosa
és que estic molt emocionada.
O sigui, jo soc la Global Ambassador,
que això vol dir que soc l'ambaixadora global
arreu del món, de la marca Isdin.
Isdin, la crema solar que ens posem...
Sí, però jo faig Isdin Celtics,
que són les cremes anti-aging, val?
Per cuidar-se la pell.
Aquest és el secret de Judit Mascó?
Un d'ells, un d'ells.
Aquest és un.
I aleshores Isdin esponsoritza la festa
que va ser ahir dels Oscars,
que és la festa que fa la revista Vanity Fair.
La revista Vanity Fair, del grup Condenars,
de Vogue, Vanity Fair.
Aquesta és la gran festa.
És que és la festa, és la festa on van tots els actors
i les actrius que han estat nominats,
que han guanyat els Oscars,
tot, tot, o sigui, la meca de Hollywood
està en aquesta festa.
I qui t'has trobat?
Jo t'ho explicaré,
perquè tinc una setmana de confidencialitat.
Com, com, com?
Avui no m'explicaràs res?
No t'ho puc explicar res.
A veure, Judit, som a Los Ángeles.
Et prometo que t'ho puc explicar d'aquí una setmana.
En aquesta fantàstica nit, passejant per aquí,
no em pots explicar cap detall de...
T'ho explicaré d'aquí una setmana.
Però m'han dit que no puc explicar res,
però molt fort.
Molt fort, vull dir.
Brad Pita és guapo, no em pots explicar res.
No em pots explicar res.
Però et vull dir que és la festa on estan...
El milloret de Hollywood, i jo, i la Mascó.
I tu ets l'ambaixadora global d'una de les marques
que col·laboren a aquesta festa.
Que esponsoritza aquesta festa.
I per això he tingut la sort de poder...
I però què vol dir ser ambaixadora?
Què fas?
Doncs, per exemple, aquests dies he estat aquí,
arrel dels Oscars,
fent tota una sèrie de fotografies i de contingut
per les xarxes socials d'Isdín d'Estats Units
i d'Espanya, per exemple.
He estat fent unes entrevistes...
Quiti-cli-cli-cli-cli-cli-cli-cli-cli-cli-cli, no,
però jo tinc un contracte anual.
És que t'iclonc, és un sol.
A Estats Units, vull dir que això està bé.
No, però forma part del grup Isdín.
No, no, no.
I estic molt feliç perquè em permet...
Mira, em permet, t'ho explicaré d'una manera molt propera,
que em fa molta il·lusió dir-t'ho.
Em permet tornar als mateixos llocs de l'època,
quan era joveneta d'Esports Illustrated,
és que vaig estar aquí l'última vegada,
i veure i viure situacions tan surrealistes
i tan bèsties com la d'ahir a la nit.
I aquí ho deixo.
I aquí ho deixo.
Però és a dir...
Però molt fora, que estic...
Però un moment, no?
I aquí quantes marques, i quantes llumetes, i quantes cómics són.
Estic que m'has fet un paisatge ideal per quedar.
Però, no, un moment, això que has dit, jo crec que és interessant.
No, no, no, la gent, aquí ens poden seure tu i prendre una copeta de vi.
Caríssim, eh, Los Ángeles? Caríssim.
Un té, 8 dòlars.
Home, i una copeta de vi, 30 dòlars.
Una copa!
No, no, no, és que això no pot ser.
D'un bon vi, per favor.
Però, escolta, això que has dit que a mi m'interessava,
és a dir, tu creus, Judit, que estàs en un moment
que també necessites com reviure coses que has viscut durant la teva vida?
És a dir, que això et reconnecta amb el teu passat?
No, no, és que no ho necessito, però m'està passant,
i en soc conscient, que és bonic ser-ne conscient,
i estic molt agraïda.
Però no des de la nostàlgia, eh, sinó des del saber-ho gaudir, des de...
No, no, en la vida hauria pensat que jo tornaria aquí per feina
i de la manera que ho he fet, per la Porta Gran.
Clar, quan venies aquí, quan eres jove,
més jove, perquè encara ets jove,
o sigui que la teva vida devia ser una bogeria,
és a dir, devies fer de tot, fotografies...
Sí, però no n'era conscient, era massa jove, estava nerviosa...
És que és una merda, començar jove, jo te n'ho penso.
Jo ara penso, ostres, que bé, Judit, això sí que és un regal de la vida,
venir aquí i gaudir, i jo què sé, quedar amb tu i poder-ho explicar...
Home, és que això...
Bueno, tot el poquet que puc explicar, i això, i disfrutar-ho, no?
Però, per exemple, ahir, quin era el pla? O sigui, què vas fer?
El pla és, mira, per exemple, jo vaig tenir el branch,
perquè també és un concepte que hauríem d'utilitzar aquí per als nostres oients,
el branch, perquè era diumenge,
amb el meu equip, diguéssim, i amb el gran jefe, no?, el CEO d'Eisdín.
Després vam tenir la sessió de maquillatge i perruqueria,
que també es va gravar...
Quanta estona estàs amb...
Dos hores.
Dues hores maquillant-te.
Sí, no, maquillant-me i pentinant-me, i vestint-me.
Llavors arriben les joies, que arriba el segurata de turno,
que t'entrega les joies, que li has de signar,
que t'espera després, perquè això no t'ho portes a casa.
O sigui, hi ha tot un protocol.
I això són un penedó.
Això ho deu dir a tothom que entre aquests actors que veiem de Hollywood
que entren a la gala, deuen viure aquest procés segur, també, no?
Exacte.
Tots tenim maquillador perruquer,
i tots normalment ens accedeixen un vestit,
un vestuari d'algun gran dissenyador,
que està interessat que ho portem,
però que després normalment tornem,
igual que les joies, els complements, les sabates, el bolso.
I quan estem preparats, en el meu cas,
em van gravar també per crear contingut per la marca
de com sortia de l'hotel i com arribava a la festa.
The Vanity Fair Oscar Party.
I entrevistes, per exemple...
Vanity Fair Oscar Party.
Oscar Party.
Entrevistes també en fas?
Les entrevistes ja les vaig fer el dia abans.
I t'entrevisten, per exemple, a revistes del cor d'aquí, de moda...
Sí, normalment espanyoles.
Sí, perquè ara ja no soc tan coneguda fora,
i exacta, del cor o de moda, o del món de la moda.
Tu, allò, el vestit que t'hagis posat més car,
tu recordes allò, no sé, quant costava?
No, és que no en tinc ni idea.
Allà de la teva vida.
És que no en tinc ni idea.
Per exemple, el vestit que jo he portat és un vestit preciós
de Michael Costello, que jo no coneixia,
però és un gran dissenyador de Los Ángeles,
perquè així m'ho ha facilitat de trobar-me'l aquí.
Però són vestits, moltes vegades...
Això vol dir que aquest vestit te l'has trobat.
Aquesta pregunta no és pertinent, perquè...
Bueno, no és pertinent. A veure, estem en confiança...
No, és que passa que moltes vegades...
No, moltes vegades els vestits que ens accedeixen
són vestits prototips.
Mira, estan fent una sessió de fotos aquí al costat.
Ah, sí?
Quasi que m'hi posaré jo.
Qui deu ser?
Jo hi vinc de fer fotos, també, ara, eh?
Sí, però és com una model, no?
Està fent fotografies.
És una model.
És una model.
Doncs els vestits que ens posem són prototips, moltes vegades.
Vol dir que estan fets per les fotografies
o per gravar-los,
però després els adaptaran per vendre'ls a les botigues,
la majoria de les vegades.
O són els vestits que s'acaben de desfilar en una passarel·la
i que encara no s'han fet pel consumidor.
Clar, però a mi, per exemple,
el vestit que et vas posar ahir, diguéssim,
te'l vas trobar sense abans emprovar-te'l.
Vaig tenir l'oportunitat de provar-me'l.
Abans?
Perquè soc molt espavilada.
Sí, perquè té un showroom a Madrid
i me'l van enviar per missatger,
perquè tenia ganes de provar-me'l
per assegurar-me i anar a Tero Fijo, que es diu.
Sí, sí.
O sigui, tu ets molt exigent amb tu mateixa, també.
És molt exigent.
És que no me la jugo.
T'ho imagina't tenir l'oportunitat d'anar a una festa d'aquestes
i no poder-te provar el vestit abans.
Però et veig molt feliç.
Que ha passat alguna cosa així que interessant a la festa?
És que estic molt feliç.
Ja ho veig.
No, no, estic molt feliç.
La llàstima és que no t'ho puc explicar.
Hollywood et queda molt bé, Judit.
No, estic molt feliç.
La veritat és que sí, eh, Ricard.
Són experiències que a aquestes alçades de la vida
estic molt agraïda.
I quan t'ho pugui explicar, veuràs per què.
Però la setmana que ve m'explicaràs alguna cosa
al matí de Catalunya Ràdio?
Cosetes, cosetes, cosetes.
Alguna coseta, alguna, alguna.
Sí, sí, sí.
Bueno, i tu pots explicar-me coses?
Sí, i tant.
A part que no t'ha agradat Los Ángeles.
Jo vaig amb una bomber perquè tinc fred.
Tens fred?
Sí.
No, jo no.
Però és que clar, fa de mal posar.
Són 20 graus durant el dia
i ara són uns 10 o 12 graus.
Sí, però el dia ha fet molt bo.
Sí.
Un clima molt primaveral.
Sí, és veritat.
I amb les palmeres que hi ha per aquí a Los Ángeles, fill, home.
Sí, però tampoc n'hi ha per tant.
Aquestes palmeres són primes i altes i no són res.
Són molt diferents.
Bueno, escolta, enteixo que tens feina.
Judit, moltes gràcies.
M'ha agradat molt veure't.
I a mi també.
Quedem la setmana vinent.
Però a Barcelona.
A Barcelona.
I a la ràdio.
Ja saps que a Barcelona només quedem a la ràdio.
És veritat, és veritat.
Encara ens quedarà pendent, això.
Sí, i tant.
Sempre ens quedarà a París.
Exacte.
A París, a París.
Judit, moltes gràcies.
Que vagi bé.
Descobreix els dissenys exclusius i els productes innovadors de les botigues Portelanosa.
Peces de gran format, aixetes amb sistemes de control de consum, cuines d'inducció invisibles.
La casa dels teus somnis és a Portelanosa.
I ara de l'1 al 16 de març aprofita els dies Portelanosa amb descomptes molt especials.
Portelanosa.
T'apassiona el món de la restauració?
Vols feina des del primer dia fent allò que t'emociona?
A ESOP, l'Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona, trobaràs el teu objectiu.
Cicles formatius oficials i cursos especialitzats en cuina, sala, pastisseria i direcció de restauració.
Ara és el moment.
Matrícules obertes.
Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona.
Practica el teu futur.
Obriu ja els ulls.
On som?
Al meu poble.
Però si és preciós.
I tu sempre deies que era molt lleig.
És veritat, sempre deies això.
Bé, ara és bonic.
I quan va deixar de ser un poble lleig?
Quan vaig pensar que podies ser bonic.
Sí, home.
Que tu penses que el teu poble pot ser bonic?
I passa?
Divendres, 15 de març, Euromillones sorteja un pot especial de 130 milions d'euros.
Euromillones.
No hi ha res més gran.
Loteriers et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.
Estic cuinant i penso, aquesta cuina necessita un canvi.
Me la imagino.
Oh, i tant, com a les pel·lícules.
Vaig a Bauhaus.
Em quedo aquests armaris i també aquest taulell.
M'animo?
Esclar.
I tot el millor preu.
I un servei integral.
Bauhaus, fidel aliat de les meves reformes.
Fet, cuina nova.
Imagina, crea, sorpren-te.
Bauhaus, bricolatge, reformes, decoració i jardí.
Dalt del cotxe hi ha una nina que repica els cascabells.
30, 40, la mèria...
Si veus alcohol o prens drogues i condueixes, poses en joc la teva vida i la de la resta de conductors.
L'alcohol i les drogues causen una de cada tres morts en accident de trànsit.
Dalt del cotxe, 0-0.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Arriben els World Days de Mercedes-Benz a Quadis Autolica.
Els dies 14, 15 i 16 de març, aprofita els descomptes de fins un 25% en tots els models Mercedes-Benz
amb vehicles de gerència, cortesia i quilòmetre zero.
Aprova't als nostres centres de Barcelona, La Maquinista, Sant Cugat, Sant Boi, Tarragona i Reus.
Wow Days, 14, 15 i 16 de març, a Quadis Autolica.
Els qui fan un rasca de l'11 per diversió, ben rascat.
Els qui sempre juguen plegats al rasca milionari, ben compartit.
I a tots els qui han guanyat un premi amb el rasca Cleopatra, ben celebrat.
A tots els qui jugueu als rasques de l'11, ben fet, ben jugat.
Perquè cada vegada que jugues als rasques de l'11, guanyes alguna cosa més important que un premi.
Guanyes millorar la vida de milers de persones amb discapacitat.
11, ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Avui l'anigmàrius feia el dolor que es porta amb flegma.
I la resposta era reuma.
Calia associar dos dels sentits de reuma, el dolor articular i la mucositat.
Flegma o gargall.
856 dels 1.312 participants l'han encertada.
Per tant, dona't 12 punts per a la lliga.
Guanya el lot de xocolates Torres, Moisés, Somoi, Liesa.
I avui també ens heu dit humor, pesar o rosec.
Per tots els que diuen...
L'estiu és la millor època de l'any!
És que no coneixen la primavera, Nissan.
Gaudeix d'una baixada excepcional de la TAE a tota la gamma fins al 20 de març.
Sí, sí, baixem la TAE a tota la gamma, Nissan.
Visca la primavera!
I a més, un 25% de descompte en accessoris.
Finançant amb BRC i Banc.
Arriba la temporada 24-25 de BSN Clàssics.
11 concerts extraordinaris al Palau de la Música i al Gran Teatre del Liceu.
Gustavo Dudamel i la London Symphony Orchestra.
Masaki Suzuki i Evgeny Kissin.
Tonjale Orquestra Jury.
I gran presència femenina amb Lisa Batiajvili, Midori,
Patrícia Kopachinskaya, Emmanuel Haim i Serena Sainz.
Abonaments a la venda el 5 de març a bcnclàssics.cat.
012, la millor resposta.
Oh, que crem que està la Leia.
Ja sabeu a quina escola la portareu?
Justament ahir ens vam estar informant sobre la preinscripció.
Del 6 al 20 de març s'obre el termini de sol·licituds
per a la preinscripció escolar per al segon cicle d'educació infantil i educació primària.
I del 8 al 20 per a l'educació secundària obligatòria.
Per una escola inclusiva, de qualitat i amb igualtat d'oportunitats per a tothom.
Fem l'escola que volem.
Trobareu tota la informació a preinscripció.gencat.cat.
012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Inspirada en un dels segrestos més famosos de la història.
Càiem-se!
El que passi ara depèn del govern.
Si es ve sa sang, s'hi embrutarà en les mans.
Vull que canti.
I si no ho faig, què? Em matarà?
Julian Moore i Ken Guatanave protagonits en una història d'amor i sacrifici
on la música es convertirà en l'única salvació.
Veu que he de cantar.
O no?
No!
Bel Canto. A TV3, dimecres a la nit, és la gran pel·lícula.
I ara entrem al búnquer.
No us podeu imaginar les bones estones que em feu passar.
Que per molts anys no us manqui l'humor, la inventiva i la financiació.
Perquè aquest programa és com un ale d'aire siberià una tarda d'agost a 45 graus a les terres de Ponent.
Visca els buncaires, visca la terra, visca els pagesos i visca Catalunya.
Ara al matí de Catalunya Ràdio volem aprofitar el ressò...
d'aquestes produccions catalanes d'aquests dies, els Òscars, per ampliar una mica la mirada.
Teníem nosaltres la Sandra Tàpia, què tal? Bon dia, bona nit.
Bon dia, bona nit.
La productora de Robot Dreams, també la Fabiola Ordoño, que és responsable de Sò.
Bon dia, Fabiola, com estàs?
Ah, bon dia.
La Marga Oguet, que és productora de la Societat de la Neu. Hola, què tal, Marga?
Hola, bon dia.
I el Jaume Martí, que és muntador de la Societat de la Neu.
Bona nit, bon dia.
Bon dia.
Com deia, avui volem ampliar una mica la mirada, perquè clar, vosaltres...
Quants anys fa que treballeu en el món del cinema, per exemple, Sandra?
Comença més jove i ara de la tarea de la meva edat, però vaig començar joveneta,
per tant, 2005 vaig fer la primera pel·li, i això quants anys són?
Bona, doncs mira, farà 20 anys l'any que ve.
Farà, era bé 20 anys.
I la resta?
Jo també, Déu-n'hi-do, 2000, poc, 2001, 2002, que vaig començar.
En general, 20 i escaig d'anys.
Jo, 22 anys, exactament, vaig començar el 2002.
Doncs veieu anys, va, vinga.
Jo, 25, potser.
Clar, però això vol dir que fa molts anys que esteu treballant en el cinema català,
i que de cop i volta, els mitjans de comunicació, la societat,
hem posat el focus a unes produccions que hem fet perquè són catalanes,
perquè han arribat als Òscars,
però que vosaltres porteu molts anys de molta lluita, de molt sacrifici, no?
Molts anys treballant en el cinema, i afortunats, vull dir, realment,
podem fer produccions maques, bones,
i crec que tots ens estem en aquesta taula, no?
Sí, jo crec que hem fet tots moltes pel·lícules, no?
Gairebé una o dos a l'any,
amb la qual cosa, si portem més de 20 anys, són moltes pel·lícules.
Però us heu sentit sols en aquest camí, per exemple?
És a dir, que no us heu sentit prou acompanyats durant aquests anys?
No, jo que vinc de l'SCAC, de la primera promoció de l'SCAC,
allà és on vaig conèixer el Bayona,
i vam coincidir a la carrera,
i precisament aquest estiu farà 30 anys que vam començar a estudiar junts,
i en aquest sentit, nosaltres, clar, vam créixer molt en companyia,
amb tota una generació de gent que hem anat creixent professionalment de la mà,
una miqueta, i mai m'he sentit sols.
Sí que és veritat que jo crec que sí que hem vist com ha anat evolucionant la producció,
i potser això sí que ha canviat una mica, l'arribada de les plataformes i tot això ha anat canviant una mica el panorama.
Ens ho creiem més, potser?
Ens ho creiem més i ho volem creure més.
Jo també el que noto és, quan jo vaig començar,
no els productors o les productores no teníem, diguem, aquesta posició o aquest reconeixement que tenim ara,
i tampoc aquesta formació, no?
El Jaume ara deia i parlava de l'SCAC.
Jo ara tinc la sort de poder o coordinar, donar classes i formar a futurs productors,
i fa 20 anys que no són tants, o 20 i pocs anys que jo estava a la universitat,
no era tan fàcil o no es tenia tan clar, no?
Llavors jo crec que també han anat acompanyat d'una professionalització del sector.
Sí, però jo crec que al principi sols no seria la paraula,
perquè al final aquest negoci és una cosa que és molt grupal,
vull dir, amb aquí la paraula sol no,
però sí que és veritat que al principi feies una pel·lícula i era com,
quan serà la següent, no?
Hi havia un espai més gran entre projectes.
Ara hi ha un espai molt més petit perquè hi ha molt més projectes actualment.
Escrivia, jo recordo, Ventura Pons, que és un gran referent del cinema català,
però pocs més, no?
És a dir, que ens ha costat...
I el Ventura rodava moltíssim, eh?
Era una excepció, eh?
Sí, exacte.
Però ens ha costat molt també tenir referents d'aquesta indústria,
segurament l'SCAC és molt important en això, no?
Quan és l'SCAC és quan es revoluciona el programa industrial català.
Jo, així, parlant de referents,
per mi la primera oportunitat de muntar una pel·lícula va ser el Francesc Baymunt
i des d'aquí vull reivindicar-lo com una figura
que a mi em va donar molta confiança per seguir
i després vaig poder coincidir amb el Bigas Luna també
i vaig tenir la sort de coincidir amb gent que vaig aprendre molt al seu costat
i jo crec que això ens...
Bé, no ho sé, crec que som una generació que no hem tingut por a pensar en gran.
Exacte.
Sí, clar, això és important, sí.
Perquè potser hi havia aquest complex, no?,
de que el que fèiem era per nosaltres i prou, no?,
i aquí és on es trenca.
Clar, per exemple, El Carràs potser també és una pel·lícula que explica això, no?,
aquest fenomen, que de cop i volta és una pel·lícula que parla de Catalunya al món.
Home, jo crec que tenim la llibertat també ara de...
És molt curiós, però en el moment de major explosió, no?, de plataformes,
a mi que em toca moltes vegades ser, diguem, qui aixeca els projectes.
Hi ha una cosa que ha canviat moltíssim, nosaltres abans fèiem pel·lícules amb anglès per poder-les vendre internacionalment i poder deixar uns pressupostos més alts,
i el que et demana el mercat en general, les plataformes o també el sistema públic d'ajudes, és que funcioni de forma local.
Llavors hi ha una comunió entre la voluntat artística dels creadors, els guionistes, els directors de les històries que volen explicar,
però també hi ha una facilitat per la producció d'una cosa local que funcioni global, no?
Llavors, amb això també crec que el públic s'ha acostumat molt, no sé què penseu, a nivell de veure asbestes, per nosaltres també és un referent molt clar,
on, jo no em canso de dir-ho sempre, no existeix una versió doblada a Espanya.
O sigui, la pel·lícula és amb gallec, me la Fabi em fa casí perquè vam fer el so de la pel·lícula, no?
Però la versió original de la pel·lícula és gallec, francès i castellà, i així s'ha estat, no s'ha doblat, no?
Això fa uns anys hauria sigut molt complicat d'aconseguir.
Sí que és veritat, no, no, sí que és veritat que fa uns anys hi havia, amb la Isabel Coixet,
el César Filmax, tenen molta producció amb anglès, no?
Per arribar al món, no? Per arribar al món i també com per arribar a nosaltres mateixos, no?
Com dient, mira, mireu què fem? I penso que això, doncs, ara ens hem aconseguit sentir-nos més orgullosos
de lo local, del seu idioma i de les nostres històries.
Jo crec que també hi ha tanta producció, en molt sentit, perquè es produeix molt per plataformes,
que al final es busca la singularitat, i nosaltres el que som, sobretot, és singular,
perquè tenim una llengua, tenim una cultura, i jo crec que, precisament, hi ha cert boom de la singularitat
precisament per sortir d'aquest marc de produccions més estàndard, diguéssim.
Això potser és un fenomen mundial, no?, que el cinema d'autor, per exemple, està molt més aplaudit,
que potser fa uns anys que era una cosa com més selecta dels crítics que en tenien de cinema, no?
Sí, jo crec que com hi ha un mercat tan gran que al final lo local es fa universal, no?,
i al final les històries estan a tot arreu, i ara hi ha el mercat per poder dur qualsevol cosa al món, no?, obrir-ho.
Recordo que la Valeria del Pierre va dir en aquest programa que el cinema d'autor ja no es feia des de la precarietat, no?,
que potser aquesta és la novetat, que pots veure cinema d'autor amb bons pressupostos.
No vol dir que tot, eh?
A veure, depèn. Jo discrepo la Valeria, aquell dia estava molt...
La productora és quan es reivindica.
No, jo hi era en aquella taula, també, en aquella entrevista.
Jo crec que no es pot generalitzar, costa molt fer una primera pel·lícula, costa molt.
Vull dir, crec que nosaltres som una excepció, tots els que estem aquí asseguts,
i des del meu lloc, des d'Arcàdia, per exemple,
hem volgut seguir treballant amb aquest tipus de pel·lícules d'una forma voluntariosa,
però no és fàcil fer pel·lícules d'autor, no és fàcil.
Però no és fàcil per què?
No és fàcil perquè la competència selectiva o la competència a l'hora...
Vull dir, no vindrà a Netflix a fer-te una pel·lícula d'autor, o una primera pel·lícula.
Vull dir, ells van a comprar o a fer Dick Netflix, o puc dir Amazon, o no puc dir...
Però després de Robotrims no vindrà a Netflix a...
Però Robotrims és la tercera pel·lícula del Pablo Berger.
Arcàdia no és una productora en aquest sentit incipient, és diferent, és diferent.
Parlar amb un director o directora que tingui 25-30 anys i vulgui fer la seva pel·lícula
amb una productora que acabi de començar, els hi costarà.
Vull dir, no serà fàcil.
Costa aixecar-ho.
El finançament d'aquest cinema segueix costant.
El que faran és venir-nos a buscar segurament alguna productora més assolida o més...
Perquè també el sistema d'ajuda pública està basat en uns punts, en uns requeriments...
Però l'Ana, et sents també responsable, diguéssim, d'obrir aquestes portes?
Que a tu no et van obrir en el seu moment?
Per mi és una militància.
Nosaltres podríem estar fent altre tipus de produccions i no volem,
i dintre del nostre line-up de projectes sempre hi ha una opera prima,
quan ens hi quep cada any, cada any i mig.
Aquest any en tenim dues, perquè sempre hi ha aquesta voluntat de fer créixer els directors
i també fer créixer les noves generacions de productors, que és molt important.
Si no acollim els que venen a darrere, és que no té cap...
En l'altre ja estava parlant amb algú que era...
Escoltant algun director molt gran, molt consagrat, que deia
jo sempre em reuneixo amb la gent jove.
Ah, no em ve el nom, ja em vindrà, seguim parlant i em vindrà el nom.
Però deia, sempre els escolto perquè és necessari.
Jo crec que hi ha una...
Segueix costant, eh?
Vull dir, poder produir les pel·lícules aquestes més singulars.
Si vols entrar a repetir fórmules de plataformes o...
Això crec que és relativament fàcil.
I jo recordo quan vaig començar, potser fa 20 anys,
que hi havia com una classe mitja de pel·lícules
entre baix pressupost i superpressupost.
Hi havia una classe mitja que ha desaparegut en favor de les plataformes.
I ara o fas una superproducció,
i tenim la sort d'haver-la fet nosaltres en aquest cas,
gràcies a Netflix,
però si vols sortir una mica de la línia més marcada de la indústria,
costa aixecar projectes per més que hagis fet 3 pel·lícules.
És clar que, per exemple, la Societat de la Neu,
quan comenceu la carrera i us diuen
acabareu dirigint una pel·lícula com aquesta,
fent una pel·lícula com aquesta,
imagino que ha de ser una cosa inimaginable,
perquè és brutal, és unes dimensions espectaculars.
Però, clar, hi ha una feina tan bèstia darrere
que segurament també us fa que no pugueu disfrutar
ni gaudir prou d'aquest fenomen,
perquè heu d'estar pensant en següents pel·lícules,
en següents formats...
Bueno, jo crec que sí que ho deixes,
perquè al final, al principi,
potser no pensaves que faries una pel·li com la Societat de la Neu,
també és cert que han tingut la sort que Netflix l'hagi finançat,
que de veritat era una pel·li difícil de finançar
per la complexitat i també perquè era dins un mercat
de tot d'actors que no són coneguts i en castellà.
I jo, personalment, no m'ho imaginava,
però ara sí que ho estic disfrutant.
Tampoc estàs pensant en el que faràs després.
Però està pel teu gran projecte de producció que has fet?
Sí, el més gran i el més...
El que els reptes més grans,
personals i professionals,
ha sigut aquesta, sense dubte.
Per les condicions en què es va rodar...
Sí, per les condicions, pel volum...
O sigui, eres una pel·li molt gran en tots els aspectes,
per l'ambició del director...
Però ho heu gaudit, ho heu patit, però ho heu gaudit.
Bueno, jo és que amb el Ballona ja n'he fet unes quantes
i sempre, sempre...
Hosti, ja veus junts, em deies, no?
Des de les CAC, no?
Sí, sí, vam començar fent els videoclips de Beca.
Estaves aquí, eh, Jaume?
Jo també estava, eh?
Ostres!
Sí, sí.
I aleshores...
Ell no se'n recorda,
però jo també estava allà, de casualitat.
Clar, no coincidíem,
perquè tu estaves al principi...
No, jo era al principi.
Però, bueno, començàvem allà
i cada projecte, com és...
Bueno, la seva ambició és, diguéssim, desmesurada,
com diu el documental d'això,
doncs ell també és així,
i doncs et porta...
Cada projecte és un màster.
Jo cada projecte aprenc com un màster,
però a part me'l paguen.
Vull dir que estic encantat.
Sí, sí.
Que és...
Llavors, si hem anat aprenent...
Jo vaig tenir més la sensació aquesta
fent el Jurassic World,
estava allà muntant dinosaures
i jo pensava,
què estic fent aquí, muntant dinosaures?
Aquests dinosaures...
Mai a la vida m'hagués imaginat
que estaríem muntant dinosaures,
però al seu costat
hem arribat a fer aquesta mena d'animades
i ja hi ha un punt que ens creiem...
Per exemple, recordo molt
un monstre, bé, a veure'm,
que vam, per nosaltres,
era fer imesdè,
de veure com es fa un personatge
de 15 metres totalment digital,
que no se sabia ni com es feia a Espanya,
vam anar a investigar...
Vull dir que cada projecte
té tota una part d'investigació,
d'aprendre,
i tot això anem acumulant.
Però veig que no ho viu amb angoixa, diguéssim,
perquè, clar, fins on heu arribat
ara aquí on som,
ara mateix aquí,
a Hollywood,
que jo entenc que això també us haurà
moltes portes,
i per tant és el contrari,
és un lloc on agafar-se
per construir el futur.
Però un altre ho podia viure
amb molta angoixa,
perquè dir, ostres,
i ara, després d'això,
què més ve?
Quina societat de la neu més faré?
Que sigui una producció...
No hauré de rodar la Lluna
a partir d'ara?
Sí, això fa por
en el sentit de dir
i ara què farem?
No?
Perquè és dir,
què més podem fer?
Però en realitat
és un privilegi,
vull dir,
haver fet això,
estar aquí avui,
és privilegi,
i tu,
en el meu cas,
m'ho mir com amb il·lusió del futur.
Algo vindrà,
no sé si serà més difícil,
o menys que també està bé,
després d'això,
fer una cosa petita,
també.
És que al final,
al cinema,
n'hi ha molts de cinemes,
i les pel·lis petites
també he après moltes coses.
I sobre una generació
que heu demostrat això,
que és fàcil fer una pel·lícula
gran que petita.
No, que va,
perquè totes les pel·lis
tenen la seva cosa.
Que se li passen
tres micròfons a la Fabiola.
Va passar tres micròfons.
Perquè és la de so,
és la de so.
És la de so, exacte,
perquè soni bé,
perquè soni bé.
Que voleu que digui.
Agafant-m'ho això
de l'animació,
va obrir també una porta
que té el mercat que té,
que té el públic que té,
que sempre l'associem a infantil,
i aquesta no és una pel·lícula precisament,
que vagi cap aquí,
o que a Espanya,
que no ens l'hem caugut mai,
l'animació del programa.
Aquí a Hollywood sí, eh?
Quan us sentia parlar del Bayona,
clar, el Pablo no ens ha posat fàcil.
Vam començar amb l'en Canieves,
que aquell després de Terremolinos,
que va ser la seva primera pel·lícula,
va tocar la porta,
aquesta no la vam produir nosaltres,
però va tocar la porta
a dos, tres productors,
i quan li deia
una pel·lícula en blanc i negre,
muda,
la gent li canviava la cara,
i quan ens ho va portar a nosaltres,
va ser com,
bueno, és el millor guió
que ens hem llegit,
no sé com ho farem,
però ho vam fer,
i això va ser un repte majúscul,
no?
Després va ser més fàcil
poder fer abracadabra,
però imagina't la cara,
quan,
perquè el Pablo porta bastant en secret
quan desenvolupa projectes,
em dona el guió,
i veig que,
jo m'esperava un musical,
perquè li agrada molt la música,
sempre hi ha grans temes
a les seves pel·lícules,
i jo estava convençuda
que era un musical.
I me'n recordo
que venia d'un janket
d'una presentació
a la premsa
d'una pel·lícula
amb actors molt tops a Espanya,
d'aquestes coses
que són meravelloses els actors,
però tots sabem
que tenen les seves complicacions,
i el Pablo em dona el guió,
no?
I llegeixo primera pàgina,
pel·lícula d'animació 2D,
sense diàleg.
I que el primer que vaig,
bueno,
no vaig pensar en veu alta,
perquè ho vaig dir,
vaig dir,
ah, que bé,
no tec dos.
Com dient,
un marrot menys que cinc.
Llavors m'havia oblidat
que llavors
s'havia de muntar un estudi,
jo no havia produït animació,
llavors el que deia el Jaume
del màster,
nosaltres l'hem fet
durant cinc anys,
amb una pandèmia.
Ha estat cinc anys gravant.
Mira,
des que nosaltres vam llegir
el projecte,
ara ha sigut cinc anys,
en fases molt diferents.
La societat de la neu,
per exemple,
quant de temps,
des que es comença
fins que s'acaba?
Doncs fàcilment tres anys.
O sigui,
jo vaig estar dos
i després la pospo,
potser van ser un any més,
doncs tres anys fàcilment,
jo crec.
Sí, tres anys.
Miquel Ballona
que comença a pensar-hi
quan acaba lo impossible.
Sí, clar, clar.
És un projecte que...
Sí,
porta deu anys intentant fenda.
És que les pel·lícules,
les grans pel·lícules
porten el seu temps, eh?
Clar, per tant,
també hi ha un punt
d'alliberació
quan s'acaba una pel·lícula, no?
Sí,
d'alliberació...
Mental.
Bueno,
vosaltres l'acabeu
quan ateneu el muntatge,
quan acabeu la mescla?
La mescla,
la mescla.
La mescla.
Sobretot la mescla.
A mi,
és el millor moment.
El robot també,
la pospo de sova,
ser pràcticament un any
i quan acabes la mescla
ja és alliberació,
necessites deixar passar
una mica de temps.
Jo sempre dic que
les pel·lícules
es compten,
nosaltres negociem
o parlem amb setmanes, no?
Quantes setmanes rodes,
quantes setmanes muntes...
Que mai quadra, no?
Bueno,
això és un altre tema,
però les sèries
les negociem amb mesos,
no?
Però és que l'animació
es negocia amb anys.
Clar,
jo quan parlava amb animadors
parlava d'anys.
Pressupostos d'anys.
Clar,
vull dir,
els sous són anuals,
això et dona una dimensió
del que és el temps
per fer una pel·lícula, no?
Per exemple,
tota la fase d'història
i animàtica
va ser un any i mig
que això,
pels periodistes
que aneu amb el tema del dia,
no?
És un món
totalment oposat.
És l'antifas food,
diguéssim.
L'antifas food.
És l'antifas.
Sí, el Fernando Franco
deia això,
que mai,
bueno,
havia estat mai
tan de temps
muntant una pel·lícula,
perquè ja comences
a muntar-la
al principi de tot,
vull dir,
al revés,
la muntes al revés,
des del principi
cap a...
Però és molt guai
amb muntatge.
És brutal.
Igual que jo,
amb so, sí.
I a més,
van fer aquesta mescla,
no?,
de tècnics.
Molta més capacitat
d'intervenir
perquè tot s'està fent
i es va cuinant
a foc lent
i tu vas intervenint
i donant temps
i donant l'espai
i creant el so
i un altre tipus
d'aproximació.
Ja us deixem
que seguiu celebrant
tota la nit,
veus que tota la nit
per endavant.
Nosaltres també deixem aquí
l'espacial que hem fet avui,
però abans d'acabar,
què tal Hollywood?
O sigui,
com ho heu viscut?
Qui heu conegut?
Us ha decepcionat,
per exemple?
La veritat és que
no he tingut molt de temps
de veure masses coses.
Ja havia estat aquí abans,
fa uns anys.
Bueno,
jo crec que és
el que t'esperes,
no?,
perquè ja ho heu vist.
Sempre quan vens als Estats Units
és el que t'esperes
perquè ho heu vist tant,
a tantes pel·lícules,
tens tants de referents.
Jo havia estat mai a Los Angeles
i m'he decepcionat bastant.
Bueno.
És que és una ciutat molt gran,
però sense personalitat.
És que és així.
La Roca del Vallès,
amb tot el respecte
a la Roca del Vallès,
amb tot el respecte
a la Roca del Vallès,
però...
I ara hi ha ambient,
eh?
Jo vaig estar,
fa tres setmanes
vam venir pel dinar de nominats.
Està veig mort
a tota la ciutat.
No,
ara hi ha ambient,
Ricard.
Què dius?
Sí,
fa tres setmanes...
Central l'ambient.
Ara sí,
però...
Fa tres setmanes
era res.
Kilòmetres i kilòmetres
de res.
Heu baixat a Santa Mònica,
no?
Hi havia gent a la platja,
tot això.
Santa Mònica,
per situar també
els oients
si no n'henen mai,
és Pacific Blue,
la sèrie aquella
dels policies amb bicicleta.
Totalment.
O los vigilantes
de la playa.
Sí,
clar,
clar,
clar.
Ara estàvem
a ser Merrose Place,
no?
Però,
bueno,
això,
què tal?
A veure,
jo a nivell d'indústria,
com que vaig estar
deu dies abans,
vam tenir unes altres cerimònies
que són com els Òscars
de l'animació
i vam aprofitar també
amb els meus socis
per fer agenda
i networking,
et diré que sí,
una cosa és la ciutat
molta cosa
i la indústria és molt potent
i si ens ho volem creure
doncs aquí estem
i t'obren les portes
quan,
doncs dius,
bueno,
com vosaltres,
la societat de la nieve
o nominats a un Òscar
per Robot Dreams,
això,
de veritat que funciona.
Després,
és una ciutat
on crec que cap dels que estaríem aquí
canviarien per Barcelona.
No.
Crec que vivim
bastant millor a Barcelona
que aquí.
És la frase que hem dit
més vegades avui,
en plan...
Però ni venir a fer un projecte concret
allà una temporada.
això,
sí.
Home,
després de la neu,
jo crec que podeu venir,
i a tots els llocs,
perquè al final
són experiències vitals
quan canvies de lloc
d'on vius normalment,
però a viure no,
em quedaria, no.
Ha vingut el sapatac
i tot aquí,
vull dir que hi ha tothom,
vull dir,
realment,
bé.
És un circ
bastant divertit de veure,
ara,
però...
Home,
jo a l'esmorzar de cada dia...
És el vostre circ,
també, eh?
Encara que vosaltres
fer una feina...
Sí, però aquesta part del glamour
és, diguéssim,
l'aposta en escena
que jo crec que es fa
per, precisament,
alimentar la indústria,
alimentar, bueno,
diguéssim,
les pel·lícules que es vegin,
que, vull dir,
igual que nosaltres
fem les gales dels Gaudi,
vull dir,
que nosaltres sabem
que hi ha una part,
també,
que nosaltres volem
reivindicar la nostra obra
i fer una mica
de show business,
no?
I aquí és el màxim.
Entre altres coses,
gràcies a tu,
perquè el muntatge
fas que un actor
sigui extraordinari o no,
també, a vegades, no?
Sí, que gràcies a tots,
perquè, com hem dit,
és una feina d'equip
i tots posem
la nostra culleradeta,
diguéssim,
al menú
o al que fem
i la veritat és que,
bueno,
estem contents d'estar aquí.
Nosaltres deixarem aquí
aquest especial
que hem fet des de Los Ángeles,
que celebreu
tot el que queda
de la nit
aquí a Hollywood,
Sandra Tapia,
Fabiola Ordoño,
Ordoño, perdona,
de Robot Dreams,
també la marca Uguet
i el Jaume Martí
de la Ciutat de la Neu.
Moltíssimes, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
A vosaltres.
Que vagi bé.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Problemes a la finca?
Conflictes entre veïns?
Gestió millorable?
A Finques Carbonell
administrem finques i patrimonis
des de 1929
i pel nostre servei integral i proper
hem obtingut el segell de qualitat
del Col·legi d'Administradors de Barcelona.
Si cerca un bon administrador
per la seva comunitat,
Finques Carbonell.
Ah, i si vol,
també l'ajudarem a vendre el seu pis.
carbonell.com
El meu pare no plora mai
i mira que amb els Jocs Olímpics
hi va estar a punt,
però res ni així.
Ara, quan li vaig dir
que amb el forn Miele
podria veure el dauradet
dels seus canelons
des del mòbil,
li van saltar les llàgrimes.
Forn Miele amb càmera
i sonda tèrmica integrada.
Estrena l'ara a un preu especial
als distribuïdors oficials
o a la teva botiga Miele.
L'Incat.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Torna al Festival de Pasqua de Cervera,
el certamen referent
de la música clàssica catalana.
Del 21 al 30 de març,
14 concerts amb l'orquestra
Julià Carbonell i Salvador Brutons,
Albert Guinovart,
Núria Andorrà,
Arnau Tomàs i Mercè Herbada,
Blooming Duo,
Sílvia Vidal i Ramon Homet,
el Cor Jove Nacional de Catalunya
i Mireia Barrera,
Ditchos Diabolos
i el Cor de Cambra
de l'Auditori Enric Granados,
amb l'orquestra Terrassa 48,
dirigits per Xavier Puig.
Un festival de música clàssica
que reivindica el patrimoni
i el talent català.
Més informació
a festivalpasqua.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
I no és un espectacle
de circ contemporani
amb humor i acrobàcies
per a tots els públics.
Set dones
no pesen gaire
en aquest món.
Així que hem pensat
i si ens apilem?
Ens agafem les unes a les altres,
ens portem,
ens suportem
i fem porters.
I no.
Fins el 22 de març,
és el TNC.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
Linkat.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Postdates.
Perquè tot remet a l'ordre,
l'equilibri,
la balança,
malgrat la dissonància
de les veus
que tracen la línia del futur.
De gravetat,
d'Isabel Maria Ortega.
21 de març,
Dia Mundial de la Poesia.
Postdates.
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura.
Sants i Estalvis.
Vols millorar els teus hàbits
però no saps ben bé
per on començar, oi?
Si t'interessen la nutrició,
l'alimentació,
l'activitat física
i la felicitat,
Sants i Estalvis és per tu.
Cada dilluns,
un nou podcast
perquè prenguis a cuidar-te
amb els millors professionals.
Sants i Estalvis,
el podcast d'hàbits saludables
de Catalunya Ràdio.
Cada dilluns,
un nou capítol
amb Adam Martín.
A l'àmbit i al web
de Cat Ràdio
i al 3K.
Catalunya Ràdio
Sellers Maset,
vins i caves directes
del Seller a casa vostra
us ofereix
la tertúlia esportiva.
Aguanta,
la mínia,
mal la trepitja,
prova el xul!
I gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Són tres quarts d'once del matí
d'aquest dilluns 11 de marzo
Joel Díaz, Carme Llobera, Ramon Besa, Laia Todel
Bon dia, ¿com esteu?
Bon dia
Déu-n'hi-do, ¿no? King Golas
Fantástico, fantástico
Las pocas alegrias que nos da el Barça
Y sobre todo el partido
Que va ser una mica complicador de digerir
Per mi, personalmente, sobre todo la primera parte
Pero aquello gol ya vale la pena
El Barça está ahora mismo en manos de dos
De la canalla
Sí, anava a decir adolescents
Per edad serían adolescents
Sí, i tot just acaben de passar
Han de ser de ser preadolescents
Imagina't
No, 16-17 anys tenen coberció i la minya mal
És fort, eh?
És fort, eh?
Molt fort
El que és que ens estan sortint baratos, aquesta gent
Perquè deuen cobrar poquets diners, encara
Ara et preguntaves tu fora d'antena
Què deu cobrar ara mateix la minya mal
Li preguntava a la Laia i al Ramon
Que entenia que eren els que n'havien de saber una mica més
Però anem molt perduts amb això, eh?
Clar, perquè penseu que un juvenil, més o menys
Per diria en política, el club és 50.000 euros
Vull dir, no poden superar
Però clar, després, aquests que són més bons
Doncs ja es fan excepcions
Potser n'hi ha alguns que arriben al mig milió
I a partir d'aquí ja són contractes
Clar, fins que no tinguin 18 no poden tenir el gran contracte
O el primer gran contracte
I les clàusules són molt, molt baixetes
I llavors el que fas amb les renovacions
O millores de contractes
És sobretot pujar la clàusula
Perquè no te'l vinguin a...
A mi que m'importa tres raves el que cobrin
Perquè ben veritat sempre em semblarà...
No, vull dir que sempre em semblarà...
Perquè tu cobres tant
No, al revés
El Jovell ho deia en el sentit que ens estan sortint baratets
Bé, això és patrimoni del club
És a dir, això és justament una mica
La diferenciació amb altres clubs
Que no es preocupen, diguem, d'això
De cultivar, no?
Però, no, ho dèiem en el sentit que
Com que em semblen desorbitades
Totes les quantitats en el futbol
Doncs ja no m'interessa el tema
En aquest sentit
Sí m'interessa moltíssim perquè ho dèiem
I això, jo recordo que en alguna tertulia anterior
Ho vaig dir i em preocupa moltíssim
Que ja que és patrimoni del club
I no només patrimoni
Són nens, són canalla jugant contra adults
I això, si no es té de veritat
Una precaució màxima
És un risc grandiós
I ho hem viscut
I ho estem visquent
És a dir, amb lesions
Sobretot amb lesions
I a més a més també una mica a mi
Amb el seu futur com a nanos
No, el seu futur
No ens deies ara
Que la preocupació més gran de Bojan
Què deies?
Sí, el Bojan fa
Em sembla que té un càrrec relacionat
Amb la coordinació de futbol formatiu
Alguna cosa així
Va fer gràcia
Perquè deu fer 3 o 4 setmanes
Li van preguntar
Què és el que més li preocupava
De la mínia mal
Així en general
I ell va respondre molt ràpidament
Que és que el que li preocupava
És que acabés l'ESO
És que això és grandiós
És a dir, això que en bàsquet
Per exemple hem tingut grans entrenadors
O per exemple a les universitats americanes
Es preocupen primer dels estudis
I a més a més
Doncs la seva carrera esportiva
Aquí aquests nanos
Perquè per exemple
A mi el que sempre m'ha frappat més
És el de l'Anso Fati
L'Anso Fati
Quan tots vam venerar aquell jugador
Tothom estava tan encantat
Tant d'allò
I pam
I llavors es trenca
Es trenca
Es trenca
I això realment per mi
És un drama
Si no ho saps
Enllaçar-ho bé
Bé, justament
Crec que un dels èxits
De la mínia mal
Encara ara
És que continuï la Masia
No és un jugador
Que s'hagi independitzat
Segurament
Perquè a la seva situació familiar
Parlem de dos pares
Separats
Amb dos ambients diferents
I per tant
Aquest nano
Li ha fet bé
El fet d'on vas a dormir cada dia
I a més a més
On estudies
Com deia la Laia
Abans sí que hi havia un protocol
A la Masia
Que no sé si es compleix
Que per assegurar
Passar d'un equip a l'altre
Vies de provar els estudis
És a dir
De vegades
Anava un pare allà
Dient el meu fill
Es dedicarà a futbol
I el que sigui
No, però els estudis
Va malament
Per tant
Si no aprova els estudis
No passarà de curs
De vegades
Es deuen fer excepcions
Com veus
Per exemple
Un futbolista
Com el Laminya Mal
El gran risc
No és només
Del club
I la continuïtat
Perquè crec que
A diferència del Xavi
De l'Iniesta
De jugadors
Que abans
Entraven a l'equip
Fins i tot el prop Messi
És que la Laminya Mal
És titular gairebé
Cada partit
La continuïtat
I la regularitat
Això d'una banda
I després
Que no només hi ha
La pressió
Del club
I de la gent
I que tu has de portar
Un esquer
Per anar a Montjuïc
És a dir
Tu vens entrades a Montjuïc
I la gent et diu
Aquí hem d'anar a veure
Si ja no hi ha el Messi
Digue'm jo
Perquè haig de fer un esforç
Un turista
O algú del Barça
És clar
Doncs tu busques una icona
I l'icona
Qui ha estat el que l'ha fabricat
Adidas
Acaba de fer una campanya
Extraordinària
Abans
Jo em consta
No sé quin és el projecte
D'Adidas
Però em consta
Que Nike
Per exemple
Tenia un estudi
Tan rigorós
Dels valors
Del planter
Com el propi club
És a dir
Ells feien un seguiment
Molt gran
Dels futbolistes
Pels que han d'apostar o no
Clar
M'ho deia abans també el Joel
Què ens passem
A tots
El jovent d'avui dia
Explota molt més d'hora
Amb tenis
Amb ciclisme
Amb futbol
17-18 anys
Ja hem vist
L'explosió de l'Alcaraz
Hem vist amb ciclisme
Diferents figures
I això fa que
S'hagi accelerat
Ara la gestió
Ha d'estar jo crec
Sobretot
En mans de professionals
A mi el temor que tinc
És que no passi
El que va passar
Ho parlàvem ara abans
Amb l'Ilaix Moriba
Ilaix Moriba
Va ser el primer jugador
Que va trencar
El primer
Un dels que va trencar
El protocol
Que hi havia a la Masia
Perquè es creien
Davant d'un cas excepcional
I a partir d'allà
Doncs ja hem vist
Com ha acabat
Que és la mercantilització
Del jugador més que el disfrutar
I no tenir la responsabilitat
Que és el que passa demà
Si tothom està pendent
De la Minyamal
Per una part és bo
Però per l'altra
Vol dir que les coses
No s'han fet massa bé
Perquè aquí s'han fitxat
No sé quants jugadors
I quanta gent
Que haurien de tenir
Més responsabilitat
A la banda on juga
La Minyamal
Abans
Vull dir
El titular d'aquella banda
És una persona
Que és el Rafinha
Que ens ha costat
Diria que 67 milions d'euros
I és clarament
Rendeix clarament
Per sota
Del que rendeix
La Minyamal
Llavors jo el que em pregunto és
Tant la Minyamal
Com el Pau Coversí
Que tenen 16 i 17 anys
Si ens estan aguantant l'equip
Si estan aguantant
Aquesta responsabilitat
Tan bèstia
Tan bèstia
És absurd
Diguéssim
Centrar-se
En escalafons salarials
Perquè al final
Vull dir
Tu pagues pel rendiment
I el rendiment d'aquests dos tios
Ara mateix
És de líders d'un equip
El que passa
Que això del fitxatge Rafinha
I de tots
Que s'està dient molt ara
Per què t'has gastat tants diners
Si tens un planter
O que estem parlant molt d'ara mi
Però Coversí és una altra joia
Que té el planter
17 anys en aquest cas
17 anys
Quan es fitxa Rafinha
Eren nens
Aquests tenien dos anys menys
I no sabies
Quin és el rendiment
Que podia tenir
I en aquell moment
El club va fer
Com una intervenció a curt termini
Que estem d'acord
Que segurament
Aquestes intervencions
S'han de fer llarg termini
Però en aquell moment
Arriba la Junta de Joan Laporta
Es troba l'equip que és
Es fa un projecte
I decideixen apostar
Perquè si esportivament
Ells creien
L'equip no revifava
Econòmicament
No tindria rendiment
Això es va pensar
Llavors
Ara
Un cop ha passat tot
Veus
Obras el focus
I veus que
Evidentment
Aquella inversió a curt termini
No t'ha sortit tan bé
Com tu esperaves
Perdona Laia
Jo quan obro el focus
El que veig
És que en aquell moment
Hi havia un representant
De jugadors
Que era el Deco
No?
Sí
És el que ha començat
La porta
Per portar el Rafinha
I al cap d'aproximadament
Un any
El Deco passa a ser
El director esportiu
Del Barça
I el
I el
I el
I el
I a més
Tenint en compte
Que Deco és un home
Relacionat amb Méndez
Que és la gent
De la mínima mal
Però sí que sí
Tot hi ha un
Però fixa't
Que passa
Quan de la necessitat
Fas virtut
La Quinta de lo Pelat
És una generació
De futbolistes
Que va tenir
El recorregut
Que va tenir
Però arriba en un moment
En que el Barça no té calés
El Núñez no vol financiar
Un nou projecte
Del Cruyff
Que després sí que ho fa
Amb Robson
I aleshores
Quan tanca l'aixeta
La Quinta del Vuit
Tira el Madrid
És a dir
El problema és
Per mi la selecció
Dels jugadors
Que han de marcar la diferència
És a dir
Ens hem acostumat
A fitxar jugadors
De mig pèl
Si se'm permet l'expressió
No sé si és una expressió
Molt machista
O una expressió
No sé com dir
Però allò de dir
De jugador
Què vol dir jugadors
De mig pèl
No sé
Allò que no són
Ni una cosa
Ni l'altra
Però que suposes
Que els nanos
Quan tenen una determinada edat
Si tenen pèl
Ja podien jugar
De perfil baix
De mig baix
Però vull dir
Que no són ni una cosa
Ni l'altra
I això és el que fa
És a dir
Pagar per exemple
Un gran qüestionament que hi ha
És com fer una inversió
Que és el mateix
Que fan Adidas i Nai
Per això anava aquí
És que Víctor Roque
Hem de pagar
30 més 30
Per què?
Perquè és una inversió de futur
I aquestes inversions de futur
A mi és les que em fot
A mi aquest que bo
Que és amb un fitxatge
Pot ser
Però els que vam viure
Una mica del Dream Team
I de la gent que pren decisions
Tu deies
Stoico
Ostres
I al final va resultar que era bo
L'Audrup
Això és una bona tasca
D'escouting
Perquè fitxar futbolistes
Que veu tothom
I que tothom té el seu àlbum de cromos
I tothom té les seves històries
Els seus agents
Sí, però Ramon
Ha canviat molt el negoci
El futbol
Però ha canviat els agents
Ho has dit
Pels agents
Que són els que porten l'àlbum de cromos
No els clubs
Pels agents
I pel número de clubs
Número de clubs a Europa
Que poden pagar
És que no
L'ecosistema
Com si diguéssim
Dels equips top
D'Europa
Respecte a fa 25 anys
Però no té res a veure
Però l'avitud continua sent la mateixa
Detectar el talent
Que és el més difícil
I aquí és on tu has de marcar diferències
Detectar el talent
Perdona
I el que tu necessites
També en funció
Que és el que estava dient la Laia
Per exemple
Sí, aquells nens
Eren molt joves
Però tu has de tenir
Total confiança
I correlació
Amb el que tens a sota
Per saber realment
Quines seran les necessitats
I jo crec que aquí
Es compra en funció
Diguem d'això
Ara apareix aquest
Apareix aquest
Però quan em dius tu
El del Víctor Roque
A mi els diners
Que ha costat o no ha costat
Jo només veure
El tarannà del que fitxes
Ja es veu
Que el que fitxa
Perdona que et digui
I no em ficaré ara
En Víctor Roque
Però clar
Si jo veig que hi ha
Haaland
Per exemple
A Europa
Per exemple
I nosaltres fitxem
A Víctor Roque
Aquest
Mare meva
Potser sí que no sabem
Escollir gairebé
No pots fitxar ni un peu
Ara mateix no pots fitxar ni un peu
Ara mateix no pots fitxar ni un peu
No, no, no
No, no
Has de crear temps mort
Però dic que és una inversió
Només una cosa
Abans, d'acord amb la tessis del Joel
Tu agafaves la Philips
I la Philips et podia fitxar Romario
Et podia fitxar Ronaldo
Perquè tenia una certa inversió a Brasil
El Xactar Donets
Quan existia com a club
Et fitxava 6, 7, sub 21, 20
D'un europeu a Sud-amèrica
Com vulguis
I marcar les diferències
És que demana temps mort la Marina
No, temps mort
Perquè queden 5 minuts per les 11
I demà hi ha
Potser l'última oportunitat
Ara que s'havien exaltat tots els
No, dic que demà potser hi ha l'última oportunitat
Del Barça a la Champions
I hi ha oients que ens estan dient
Escolta que no parlareu del Nàpols
Estava estant relacionat
Perquè una de les claus incògnites
És la minya mal
I puc conversar titulars demà
Amb el Nàpols
Evidentment que sí
Per mi primer
Per mi primer encara faria dues cugues
Els oients demanen Nàpols
Dues cugues
No, de Nàpols
De Nàpols
De Nàpols
És deixar
Recordarem
Haurem de recordar que els vam deixar vius
Allà
És a dir
Primera cosa que em faig jo a la pregunta
La segona pregunta
No, si ho hem de recordar malament rai
Vol dir que el Nàpols ens ha guanyat aquí
És a dir
Segona pregunta
Juguem a casa de veritat?
O on juguem?
Demà hi haurà bon ambient allà
Estarà ple
Home, si no n'hi ha demà
Si no n'hi ha demà de bon ambient
Tenen no sé quants de Nàpols
Uns quants d'aquells
Que tenim la Ola
2.500
2.500
Ja se'n cuidarà la porta
De que no ens torni a passar
Com el dia de l'Hemburque aquell
Que ens van
Aquest noi
És ben bé
Però la porta total
És a dir
El tio hi ha aquí
Però això què és?
Però això què és?
El que m'ha sobtat
És la cara de pena
Que ha fet el Joel
Quan hem recordat
Que demà és l'última oportunitat
A la Champions
Ets molt pessimista demà
No, jo no és que sigui pessimista
És que crec que ens hem de resar
Hem de recórrer
Aquest tipus de coses
Més telúriques
Més esotèriques
Perquè realment
A nivell de joc
I tenint en compte
Les dues baixes
Que s'han tornat a lesionar
Els dos tios més importants
Al Miscan
Realment
Hi ha molt poques coses
En les que agafar-te
Per pensar que demà anirà bé
Però bueno
És que crec que són
Dos equips
Molt poc fiables
Tot i que les seves últimes trajectòries
Són molt bones
És a dir
El Nàpols
Amb un cop de gènere aquest
Del Laurenti
És el president aquest
Que a més em sembla
Que els hi ha promès
10 milions de prima
Hòstia
Si guanyen
10 milions
10 milions
Un productor cinematogràfic
I aleshores
Si passeu
Amb això no podem competir
Si passeu
Ell té calés
Bueno
Ho té muntat d'una altra manera
Però escolta
Amb el Calzona
Des que li va fotre el cop d'estat
Diguem d'alguna manera
No han perdut cap partit
I el Barça
Tot i que està com ha estat
Des de Xavi
Que és el que presumeix
Ell ho diu
Des que ell va anunciar
Que s'anava al 30
Tampoc ha perdut cap
Per tant
Un dels dos petarà
En dues situacions
Molt semblants
En condició
Que venen d'invicta
Però que no són fiables
Tu si haguessis de fer
Una aposta
Per un dels dos equips
Per qui hi apostaries
Ja t'ho dic jo
51%
El Barça
Però
Què has fet
Intel·ligència artificial
Dictat
I hi ha un 24%
El Nàpols
Ho dic perquè no el xivà
Això és la
Aquesta
La veritat de victòria
Aquella internet
A les cases d'aposta
A la mitjana
Que fa les cases d'aposta
Aquests números
Em sonen molt
Clar
Aquí s'ha de venir
Que t'ho ha dit
El Rafa Márquez
No, no, no
Jo me n'he anat
A la probabilitat
De victòria
Perdona
Perquè
Per si un cas
Ja que havies de resar
Doncs vés cap allà
De genolls
Vés cap a la Moraneta
Amunt de genolls
Per tema d'apostes
El Rafa Márquez
No
Què?
Escolta una cosa
A l'anada
És cert que tu agafaves
Un dels pitjors Nàpols
Segurament de la temporada
I el vas deixar viu
Amb aquell empat a un
Tot i que el Barça
Va fer un bon partit
I des de llavors
El Nàpols han millorat
Sustancialment
Ha recuperat jugadors
Importants que en aquell moment
Eren dubte
O que acaben de sortir a la baixa
I tu n'has perdut dos importants
Tot i així jugues a casa
Encara que diguéssim
Un jugues a casa
Serà justa de l'eliminatòria
Bé, és una incògnita
La veritat
Però diria que potser
Aquest 51% que li donen al Barça
Doncs ho comprem
Però fixa't
El canvi que hi ha hagut
Respecte d'una temporada a l'altra
El Barça portava dues temporades
Malament
A Europa
Que no arribava a les altres
I ara sí
I resulta que
Es defensava la Lliga
I ara resulta que no
Vol dir que això és molt difícil
D'analitzar i de veure
Quina estabilitat té
Perquè les coses que passen
Són inversemblants
No tenen una continuïtat
I saps quin és el drama?
Només
Acabem amb un drama
A veure
No, el drama és
Que demà
Ens dirà la vida
On som
És a dir
Amb aquest Barça
Ens diran
On som
És a dir
No saber-ho
Abans del resultat de demà
Aquesta per mi
És la gran
El Barça no ha perdut mai
Amb el Nàpols
Per això
És veritat
I si et classifica
Tanca el quart
Per saber on som
Va molt bé mirar el partit d'ahir
Del Manchester City
Amb el Lluïda
No, som molt lluny
Som molt lluny
Som molt lluny
Som lluny
Som lluny
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Pares
Quantes caixes de vi
Cava
Us han portat els de Maset
No?
Aquest mes
Fan l'oferta del 3x2
En pagues 2
I t'emporten 3
Ah, parlant de 3
Us hem d'explicar una cosa
Com?
Que mai us faltin vins i caves
Per celebrar qualsevol notícia
Inesperada
Aprofiteu ara
La millor oferta de l'any
Cellers Maset
Directe del celler
A casa vostra
El matí de Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Bip
Bip
Bip
Un
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip
Bip