Como vive usted.
Sí, yo creo que lo raro sería que no abriera causa porque este tipo de investigaciones son bastante sota, caballo y rey.
La investigación de Hacienda se empieza hace dos años y no empieza por ninguna conspiración.
Empieza porque una de las sociedades de esta persona, Maxwell Cremona, incrementa su facturación por seis veces y declara menos beneficios que en el ejercicio anterior.
Cuando estas cosas pasan, en Hacienda salta alguna alarma.
A partir de ahí empiezan a investigar, comproban todas las facturas, los trabajos que supuestamente se han realizado y ven que hay quince facturas falsas de diferentes empresas.
Una mexicana, una de Costa de Marfil y varias de unos empresarios pequeños andaluces.
Y empiezan a preguntar por qué trabajos han hecho esas empresas para facturar esos millones de euros, 1,7 millones.
Y la agencia tributaria llega a la conclusión de que son trabajos que no se han hecho, que son facturas indudablemente realizadas con la intención de defraudar Hacienda.
Y las conclusiones sostienen que hay dos delitos fiscales, uno por cada ejercicio, y un delito de falsedad documental por presentar facturas falsas.
Cuando la Fiscalía recibe uno de estos informes de la sección de delitos económicos de Hacienda, es bastante automático.
Como la investigación, digamos, económica ya está hecha durante dos años, presenta denuncia.
Y a partir de ahí, el juzgado empieza a investigar.
Es también un juicio que no es como un juicio más, porque todos los hechos que se van a juzgar ya han sucedido.
No se pueden construir nuevas pruebas, porque los trabajos o se hicieron en aquel momento o no se hicieron.
No se pueden aportar nuevas facturas, porque hay otro elemento raro en todo esto,
que es que cuando a la pareja de Ayuso le advierte la agencia tributaria de que esas facturas no se corresponden con trabajos,
lo que hace es intentar retirarlas.
Da por hecho que no se han hecho esos trabajos.
Dice que se iban a hacer, pero no se hicieron.
Bueno, cuando uno presenta una declaración ante Hacienda, facturan los trabajos que se han hecho
y el gasto real que ha tenido su empresa, no las previsiones que pudiera tener a principio de año.
Entonces, que hay juicio es absolutamente inevitable,
y yo diría que hay muchas probabilidades de que acabe pactando una condena que no le lleve a la cárcel,
porque si paga la multa, o digamos que la multa con un recargo,
puede evitar la cárcel, como otros defraudadores fiscales,
pero digamos que lo tiene complicado para levantar esta situación.
I aleshores, en tot això, quina responsabilitat té Ayuso?
Perquè recordem que el Partit Popular va ser precisament qui va denunciar davant de la Fiscalia
l'empresa que va pagar comissions a la parella d'Ayuso, no?
Per tant, això podria demostrar que Ayuso no en tenia ni idea.
Sí, nosotros no decimos que Ayuso supiese, no.
De entrada, el PP denuncia esto, porque como la empresa es catalana,
es una empresa rara y de la zona donde vivía Salvador Illa,
y recibe cientos de millones de euros del gobierno central,
porque era una de las pocas empresas que tenía acceso total al mercado asiático,
acaban presentando una denuncia.
Nosotros no decimos que Ayuso lo sabía, de hecho ella dice que no,
y no tenemos por qué no creerla.
Pero sí pensamos que es relevante que un dirigente público,
más allá de lo que haga o no su pareja,
pueda responder por cómo se ha pagado la casa en la que vive.
Porque Ayuso vive en una casa con este señor,
una casa que creo que pueden ser más, que pueden ser dos,
una casa que se ha comprado después de este fraude,
en julio de 2022, por cerca de un millón de euros.
Y nosotros lo que preguntamos a la presidenta de la Comunidad de Madrid
es si sabe cómo se ha pagado su casa, la casa en la que vive,
si el dinero puede proceder de ese fraude fiscal,
porque efectivamente antes esta persona no tenía dinero
para afrontar una inversión de estas características,
y si sale también del pelotazo de mascarillas,
que no es ilegal, porque es entre una intermediación rara,
pero una intermediación entre dos empresas privadas,
que luego surten a las administraciones,
pero yo creo que es interesante y noticiable, desde luego.
¿Hem d'esperar algún nou capítol d'aquest cas?
Sí, hay bastantes capítulos porque vamos a conocer
que esta empresa, la de la pareja de Ayuso,
a quién recurría para esas facturas,
y cómo la agencia tributaria ha ido desmontando una tras otra
las facturas, con algunos detalles estrambóticos.
O sea, empresas que no tenían ningún trabajador
han emitido facturas como si estuvieran haciendo
una labor de consultoría para Quirón Salud, por ejemplo,
es uno de los pagadores, o empresas de sectores muy diferentes
al sanitario, emiten facturas como si estuvieran
prestando servicios sanitarios,
y van a aparecer cosas controvertidas, desde luego.
Y luego vamos a ver qué tipo de empresa es
la que tenía este señor, y sigue teniendo,
para facturar dos millones de euros.
¿Y por qué una empresa de San Cugat
y otra de Pontevedra, los dos suministradores
de material sanitario, para firmar un acuerdo
entre ellos tienen que recurrir a la pareja
de Isabel Díaz Ayuso y a una empresa
radicada en Florida?
Bueno, son cosas que alguien debería explicar.
Bueno, això que estás explicando realment
és un sistema absolutament, ¿no?
Sí, yo entiendo y creo que cometeríamos un error
si no juzgásemos aquellos hechos
con los ojos de aquel momento, ¿no?
Donde todo el mundo estaba desesperado
por conseguir material y no se puede pedir
a las administraciones que sigan
el procedimiento ordinario, porque si no
te quedabas directamente sin mascarillas y guantes.
Eso es evidente.
A partir de ahí, determinadas maniobras
que se ven en este tipo de casos,
creo que lo mínimo es que la sociedad los conozca.
Y si de paso las administraciones
pueden hacer algunas auditorías
para ver cómo se vendió y a quién
ese material durante aquellos momentos
de emergencia, y ahora que no hay esa crisis,
pues creo que todos podríamos aprender algo.
Aquí, en este expediente,
se ven cosas muy rocambolescas, la verdad.
Anem cap al Congrés dels Diputats, Tania Tàpia,
perquè Sánchez acaba de demanar la dimissió
de Isabel Pérez de Díaz Ayuso.
Sí, ni un cop ni dos,
sinó tres cops.
Ha aprofitat el president espanyol
per exigir, diu a Feijó,
la dimissió de Díaz Ayuso
per aquestes informacions que estem explicant.
Diu que ha de ser valent,
ha de tenir coratge,
encara que li costi el càrrec.
Ha recordat que és el que li va passar
a Pablo Casado,
i encara ha anat més enllà,
ha criticat el PP,
diu, per una relació estreta
que va tenir el mateix Feijó,
diu, amb un capo de la màfia.
Diu que van compartir hotel,
vacances, viatges,
i li ha recordat, per tant,
que no ha de venir a demanar explicacions
al Partit Socialista.
Molt du Pedro Sánchez,
fins a tres vegades demanant
la dimissió de Díaz Ayuso.
A veure, la pregunta de Vox,
seguirem aquesta sessió de control.
És una sessió de control
molt escalfada,
perquè, clar, estem parlant
de dos casos
que afecten
a dos dels principals partits
ara mateix,
al Congrés dels Diputats,
i, per tant,
el TNM aquí
també és interessant de seguir.
José Pracedo,
director junt
del Diario Pones,
creus per això
que políticament
tindrà conseqüències,
això?
Si puedo bromear,
yo creo que estos son
cinco diputados más
para Ayuso.
Pero,
más allá de que tenga
consecuencias o no,
ella se ha librado
de un caso
muy polémico
que son
las comisiones
que cobró su hermano,
su propio hermano,
por la venta de mascarillas
de un amigo de la familia
a la Comunidad de Madrid
en lo peor de la pandemia.
Aquella pregunta
que hizo Casado
y que le costó
la dirección del PP.
La pregunta es
si es admisible
que cuando morían
700 personas
en la pandemia
se puede contratar
con tu hermano
para llevarse
300.000 euros
de comisión.
Bueno,
de aquello
no solo salió libre,
sino que propició
la caída
del líder del PP.
Así que yo,
consecuencias
que tenga para ella,
bueno,
de entrada,
todo el mundo sabe ahora
que su pareja
no es ese técnico sanitario
del que nos hablaron,
que es un comisionista más,
que no ha pagado
los impuestos
que le corresponden,
que aprovechó
la pandemia
para hacer negocios
y enriquecerse
y a partir de ahí,
bueno,
la sociedad
tiene la información
para tomar decisiones.
Tampoco nos corresponde
a los periodistas
que hacer caer
a políticos.
Si tiene consecuencias
o no,
yo no lo aventuraría.
Creo que es una líder
que tiene muchísimo apoyo
en Madrid,
que a diferencia
de otros dirigentes
del partido,
suma el apoyo
de votantes del PP,
pero también muchos
de Vox
y no sé
qué pasará
con su futuro político.
Sé que en su equipo
están tremendamente nerviosos
como no los habíamos visto
por ningún otro escándalo reciente.
Y haya que tenga consecuencias
o no,
pues forma parte
de,
pues no sé,
de la especulación
y no tengo ni idea.
José Precedo,
director adjunto
del Diario Poneix.
Gracias por acompañarnos
y buena feina.
Gracias a vosotros.
Un saludo.
Que vagi bé.
Jofre Llombar,
Jaime Calvet,
Ixar González
y Perra Rosuñol.
Com ho veieu tot plegat,
Jofre?
Diverses coses.
Hi ha una reflexió prèvia
a tot això,
que quin sistema burocràtic
tenim
que en condicions normals
no pots competir
en situació d'emergència.
Ha dit una frase
tipus això,
era un moment
que van haver de baixar
les alarmes
perquè tothom competia
per tenir mascaretes.
Vol dir que el sistema actual
no està preparat
perquè han de caure
i evidentment
la condició humana
aquí en parlarà
millor la Gemma
quan ensuma
la possibilitat
de no tenir
un comportament
social adequat,
és a dir,
corrupció,
i veu que
perquè salten les alarmes
pots tenir
una mena de cobertura
a aquesta corrupció,
doncs la gent
veu un negoci
i ho fa.
Sobre el debat
de la parella,
doncs mira,
com l'altre dia
i m'agrada molt
poder-ho dir,
no ho tinc clar,
és a dir,
m'haureu de convèncer
en què segur que sí
que ens podem ficar amb ella
pel que ha fet
la seva parella,
però també m'haureu de convèncer
de, bé,
no sé si
ens podem ficar amb ella
pel que ha fet
la seva parella.
De debò
que no ho tinc clar.
Gemma.
Tinc arguments
per un i per l'altre.
Jo primer vull posar el focus
en el bon periodisme
d'investigació,
perquè sense aquests periodistes
que tornen a l'ofici,
perquè jo crec
que aquest tema
de la investigació
de la corrupció
ha estat massa abandonat
els darrers anys,
ara estan començant
a sortir coses
que per la via institucional
no arriben.
I alguns inspectors
fiscals concret
que també han contribuït
en això.
No, això és la segona
que anava a fer, no?
La segona és que ara
la dimensió normativa
i d'exigència
dels vigilants públics
és molt més alta
que fa un temps,
perquè amb la normativa actual
i amb les bústies ètiques
dintre de les pròpies
organitzacions públiques
i privades,
que són obligatòries,
es canalitzen denúncies
que abans eren informacions
que es quedaven
en via morta.
Per tant,
aquesta combinació
jo crec que està aixecant
el nivell, diguem,
de salut democràtica
i ara comencem només
a veure els fruits, eh?
Els propers anys
veurem canvis importants
i que hauran persones importants.
Per què dic això?
Doncs perquè, evidentment,
aquí el focus
és la investigació,
la segona és
el responsable
d'aquests delictes
pels quals s'estan obrint
diligències
i és veritat
que hi ha aquesta doble
basant entre les comissions
que té sempre aquests dubtes
en factors negocis, no?
Que després en podem parlar-ho
i l'altra és
el tema de les factures falses,
l'arquitectura mercantil
per avadir impostos
i la falsetat
en l'activitat
que es facturava, no?
És a dir,
que hi ha tota una sèrie
d'il·lícits penals
que no tenen a veure
amb les comissions.
Dit això,
que tindrà el seu recorregut
i com bé ha dit el periodista
acabarà segurament
amb una conformitat
si és que realment
totes aquestes investigacions
d'Hisenda
són tan sòlides,
què hem de demanar-li
a la senyora Ayuso?
Aquesta és la pregunta, no?
Què li hem de demanar?
Jo crec que tu mateix
amb la introducció
has donat les respostes.
És a dir,
una dona
que està pujant de vots
i està fent demagogia política
constantment
a costa de la corrupció
dels altres,
que ha estat capaç
de disculpar
i carregar-se el líder
del seu propi partit
per encobrir
el seu propi germà
i que
sempre està parlant
d'ètica
i d'exemplaritat,
doncs,
és ella mateixa
la que haurà de veure
fins a quin punt
aquesta situació
d'ara és sostenible.
Legalment
no té, de moment,
cap tipus
de responsabilitat.
Per tant,
jo crec que és ella mateixa
la que haurà de...
Qüestió ètica.
Sí, sí,
per un tema d'ara
i també una qüestió marital,
no?
Si li agrada o no li agrada
estar amb un home
que està processat
per corrupció.
Però hem d'anar,
ens hem de posar en això?
No, no,
això és la seva vida privada.
La seva vida pública,
o sigui,
el que li podem demanar
a nivell públic
és congruència,
que és el que tu deies,
congruència.
Si tu no...
Que jo ho veig diferent
en el cas d'Avalos,
perquè jo personalment,
com a advocada,
sí que hi veig
una línia
de continuïtat
amb el que s'està investigant
ara en aquest tema
en relació
a les possibles
potencials responsabilitats
penals
del senyor Avalos
en consentir
o conèixer
que això s'haurà de demostrar
en la investigació penal.
En aquest cas,
clar,
no hi ha una informació
que la vinculi.
Una altra cosa
és que en el moment
en què això es va produir,
quina responsabilitat
tenia ella?
És a dir,
en el moment
en què es van produir
tots aquests contractes
d'emergència,
perquè aquí,
i acabo,
a mi em repugna,
diria que és aquest el verb,
em repugna
que en base
al context d'emergència
es disculpin
robatoris públics.
Aquest és el punt,
no?
És a dir,
que hi hagi gent
que guanyés tants diners
en un context d'emergència
en què hi havia gent morint,
perdent la vida
i arriscant la seva vida
també,
en molts casos,
en hospitals,
per exemple,
tot el personal sanitari
com arriscava la seva vida.
És que molta gent
del sector polític segur
que va rebre molts oferiments
de caire desinteressat.
És a dir,
va haver-hi molta gent.
El contrast,
diguéssim.
El contrast.
I va haver-hi molta gent
que es va moure,
jo ho conec,
gent que es va oferir
a fer respiradors
gratuïtament,
que la gent no...
De vegades,
algun conseller o consellera
no ho acabava d'entendre.
Bueno,
però això no,
no,
gratuïtament.
O sigui,
gratuïtament
perquè n'hi hagi,
perquè hi ha engin
enginyers industrials
en aquest país.
I va haver-hi gent
que es va moure per això.
Però, en canvi,
tot anava,
jo ho vaig viure,
tot anava orientat
a aprofitem el negoci
que s'està...
Bueno,
el mateix Amancio Ortega,
no per justificar-lo,
però recordo que va donar
com 60 milions d'euros
per fer mascaretes,
no?
Vull dir que...
Sí,
bueno,
però hi ha hagut
moltes iniciatives
més petites i tal.
Per tant,
no es pot justificar.
Justament en raó
de la solidaritat,
en cas d'emergències,
com menys has de fer
han de fer-te milionari.
Almenys,
aquest és el plantejament
que jo crec
representant
de la ciutadania,
té uns càrrecs,
no?,
unes responsabilitats polítiques.
El mínim que li podem demanar
a ella
i a tota la resta
és que en un moment així
ens aclareixi
els seus valors.
És a dir,
ella considera
que aquesta acció,
que ha fet una persona
propera a ella,
però és igual,
precisament per això
ens hauria de dir
que ho ha fet malament.
Jo només li demano
que verbalitzi
el judici
de valor
des d'aquest aspecte,
de l'interès general,
i digui,
doncs això no està ben fet.
A partir d'aquí,
jo el que vull
és que reforci
els continguts
de la qualitat democràtica,
de l'ètica,
etcètera,
etcètera.
És a dir,
que em reforci
les idees
de la comunitat.
Després,
la seva vida personal
és cosa d'ella,
és evident,
però
ella pot opinar
sobre això?
És a dir,
i després,
podem aconseguir
que els polítics
deixin d'utilitzar
la corrupció
per anar uns
contra els altres?
Podríem
escoltar
a tot el Congrés
dir
quin acord,
perquè en una futura
emergència,
com actuarán,
què han après?
O sigui,
podem tenir
una actitud
conjunta,
no partidària,
de dir
un manifest,
un manifest
dels principals
líders polítics
dient
a partir d'aquí,
no perquè sigui
el nòvio
de la Lluç
o no perquè sigui,
no,
simplement,
només això,
i per tant,
que tots ho declarin
i que la Lluç
signi la primera.
Però,
perdó,
més enllà dels judicis
de valors
i que,
òbviament,
s'ha de respectar
la vida privada
de tothom,
aquí hi ha alguns elements
que penso
que van més enllà
de la vida privada,
no?
Ell està vivint
en aquests moments
en un pis
comprat
íntegrament,
això,
veurem com acaba
penalment tot això,
però amb les dades
que ja tenim comprovades,
comprovades
per la pròpia investigació
que ha emergit
i que ningú ha negat,
està vivint
en un pis
comprat
gràcies a aquest pelotazo
totalment il·lícit,
sobre el qual
s'està il·lícit
en el sentit
que deia la Gemma,
però que,
a més a més,
s'està investigant
per un frau fiscal
que sembla,
a hores d'ara,
bastant evident
i que,
a més a més,
és una còpia
de com operen
aquest tipus
de mecanismes
aquí a Catalunya,
per exemple,
amb la causa TriaCom
de finançament de convergències
és el mateix,
s'aporten una pila
de factures falses
per reduir
el benefici
obtingut
de comissions,
no?
Per tant,
ella no és simplement
la nòvia
pobreta
que se li està investigant
la seva vida privada,
sinó que està vivint
en el fruit,
en el lucre
aconseguit
d'aquesta manera immoral
i que s'està investigant
penalment.
I, a més a més,
no podem oblidar
que el seu germà
també
ja es va forrar
amb el tema
i no podem oblidar
la gestió
que ella va fer
de la pandèmia,
perquè la gestió
que ella va fer
per la pandèmia
és l'únic cas,
el cas més greu,
també a Catalunya
hi ha algun exemple
semblant,
però el de Madrid
és el més bèstia
amb uns protocols
que s'anomenen,
mediàticament,
protocols de la vergonya
en què més de 5.000 persones
van morir
en els geriàtrics
negant-los
el dret
a l'assistència
més elemental
amb un protocol
per escrit
dient que no es podien
enviar
al centre mèdic.
Per tant,
estem parlant
d'una gestió
duríssima
contra els més desfavorits
en què el seu entorn
a més a més
s'ha forrat
i que ella viu
en un pis
fruit d'aquesta
actitud
d'aforrar-se.
Per tant,
no em sembla
que la cosa privada
es pugui...
Però, Pere,
si ella no coneixia
com s'havia aconseguit
aquest pis...
Però és que marxi
d'aquest pis
avui mateix,
perquè tu no pots viure.
Si els nazis
van expropiar una casa...
Anem a posar un altre cas.
Tu vius en un pis
i de cop i de volta
descobreixes
que forma part
d'un negoci
de narcotràfic,
aquell pis.
Però si tu no tens recursos
i no pots marxar
a un altre lloc,
si estàs vivint
amb el narcotraficant...
D'acord,
si estàs vivint
amb el narcotraficant
has de marxar.
Si hi hagués tots
el mateix, no?
Jo crec que formalment
té raó el Pere.
Jo crec que ella
ha de marxar...
És el que us deia,
és només per fer...
Encara que sigui un gest...
Un gest simbòlic.
No, simbòlic.
Pots seguir
sin parella d'ella, eh?
Sí, sí.
Però no pot viure
amb el fruit de tot això.
Estic d'acord amb el Pere.
Jo crec que ella ha de dir...
Però a més de formar
no cal ni que ho comuniqui.
Però ha de fer un gest.
Si es deixa el pis...
És que si no el deixa
assumeix més responsabilitat.
Clar, ella ara...
És a dir, si no el deixa
d'alguna manera
s'alinea amb ell.
O més vots,
com deia ara el company...
Aquest és un altre tema.
El tema és que jo crec
que els no costos
de la corrupció
és perquè s'ha demostrat
que no hi ha costos electorals.
És que és això.
I aleshores,
per això els partits
són tan tolerants
i també mirant cap a altra banda
i si algú es pot fer ric
doncs benvingut sigui.
Perquè en el fons
això no penalitza
en determinats moments, eh?
Però penalitza la dreta.
Jo crec que
Convergència sí que li va penalitzar.
Per exemple.
Jo estic segura
que sí que li va penalitzar.
I que ara,
doncs, bueno,
s'ha buscat la manera
de fer un projecte polític
absolutament allunyat
d'unes determinades pràctiques
que van durar molts anys
i que van fer tots.
Perquè s'ha vist
que també els socialistes
ho van fer-ho
i ho van fer-ho
el Partit Popular.
El que passa és que, bueno,
aquí, doncs,
l'1 del 3%
va ser molt fogós, no?
El tema és que
a l'estat espanyol
la cultura política
és bàsicament clientelar.
I això està aguantant-ho tot.
Aleshores,
o realment,
tots els partits polítics
fan un pacte
d'acabar
i contribuir
a canviar
aquesta cultura clientelar
per una altra
i una mica
tornar a apostar
per la democràcia,
la transparència,
etcètera, etcètera.
Si no hi ha això,
seguirem igual.
És possible que els hi vagi bé.
Recordo,
ara farà 20 anys
que vaig assistir
a la comissió
que havia de fer
la llei de la transparència.
Ho resumiré
amb una frase, eh?
Les sessions
de la comissió
que redactava
la llei de la transparència
es feien
a Madrid
a porta tancada.
Mira,
veig a saludar
l'Oriol Ferrés
que és professor
de Filosofia Moral
de la UAP.
Oriol,
què tal?
Bon dia.
Hola,
bon dia.
Disculpa per l'espera,
que fa estona
que estàs aquí escoltant
i t'ho deus
estar fent
una mica a sobre.
No, no, no,
és interessant,
estic aprenent.
Què et sembla
aquest cas
de la parella
d'Ayuso?
Bona tornem-hi, no?
Òtica i política.
Ja, sí.
Sí, no?
A veure,
molt lleig.
És a dir,
ni ètica ni política,
però una passió estètica ja.
Tot plegat
és una mica per lleig.
O per no dir
molt lleig.
És a dir,
s'ha dit, eh?
És a dir,
en un context de pandèmia,
sense control,
amb opacitat,
ens trobem
amb casos
de comissions.
En el cas
de la germana
de l'Ayuso,
finalment,
la Fiscalia Europea
i l'Espanyola
no hi van veure
delicte,
però tot i així
estem parlant
de molts diners
en aquest context
de pandèmia
i després
això es quitxa
també a la parella
d'Ayuso.
Llavors, clar,
evidentment,
no podem entrar
a la vida privada
dels polítics
i jutjar-los
en termes
estrictament privats
perquè això ja seria
pràcticament
premserrosa
i sensacionalisme,
però sí que hi ha
un problema
d'estètica.
És a dir,
jo veig que aquí
quan un fa el pas
i entra a l'escena política
està exposant-se
també.
És una qüestió
d'estos.
Llavors,
les incoherències
són molt visibles
i segurament
el cas és molt embolicat
perquè hi ha un pla,
hi ha una dimensió
que és legal.
Fins ara
no hi ha
sobre aquest cas.
És a dir,
sabem que l'agència
tributària
el va passar
a la Fiscalia,
sabem que la documentació,
segons el que diuen
els mitjans,
és la que és.
És a dir,
dos delictes
de frau fiscal
i un de falsedat
documental.
Per tant,
hi ha un nivell legal,
hi ha un altre pla
que és polític,
el punt en punt polític,
les acusacions de corrupció,
el tema de la corrupció
i després la dimensió
ètica també,
que sembla que és
la germana pobra
que dius al final,
i al final han de ser bons
els polítics també.
Però clar,
quan ja no et queda res més,
quan has perdut
la batalla política,
has perdut la batalla
als tribunals,
sempre et pot quedar
el consol
i aleshores l'ètica
queda pobreta
com una cosa
bastant nens tinguda,
el consol
que el teu rival
o qui sigui
és dolent
s'ha portat malament.
Això també és una cosa
una mica trista.
Sí,
aquest tema meva
jo crec que és
el més trist
del que estem vivint
a la política,
perquè no hi ha cap exercici
de depurar responsabilitats
ni d'empatia
en un cas com aquest,
cap a la ciutadania,
vull dir.
Clar,
aquí hi ha una cosa,
no sé si és hora,
un dimecres al matí,
de citar Aristòtil,
però bueno,
ja que em convideu,
doncs una mica us ho heu buscat.
Hi ha una cosa
de l'ètica ordènia
que és molt interessant,
o sigui,
ja el cito de memòria,
Aristòtil,
fa gairebé 25 segles,
estem parlant
d'una cosa molt antiga,
però bé,
ja hi havia política
i ja hi havia corrupció també,
perquè diu l'ètica ordènia,
diu,
la majoria de polítics
no mereixen aquest nom,
no mereixen ser anomenats polítics,
perquè no fan
les velles accions
per elles mateixes,
sinó que ho fan
per profit
i per diners,
o sigui,
aquí hi ha un Aristòtil
que tampoc es fa il·lusions,
és molt realista,
diu,
no mereixen ser anomenats polítics
o círics,
no són bons ciutadans,
perquè no fan
les velles accions,
les velles de boniques,
és aquesta cosa estètica
que us deia,
per elles mateixes,
sinó que ho fan
per interès,
ho fan per profit
i per diners.
Clar,
el jogo bonito
al final són uns mercenaris.
Això és Aristòtil
fa 25 segles.
Podríem dir
que estem a lo mateix,
que s'ha espantllat
la funció política
i que algú molt proper
a Iuso
té unes oportunitats
que no tenen
la resta de ciutadans
per enriquir-se
en un context
d'orici de pandèmia,
el tema de les collusions,
però els que més més
sembla ser
que ha fet veure
que ha tingut més despeses
del compte
per retallar la diferència
entre beneficis i despeses
i així poder
no pagar
tants impostos,
és a dir,
directament robar,
és a dir,
fer un mal futradar.
Algú molt proper,
algú molt proper
a aquesta vida,
aquestes els d'Iuso.
Llavors,
podríem dir
que estem en el mateix?
No,
perquè Aristòtil
estava parlant dels polítics
i aquest senyor
no és polític,
és la parella d'Iuso.
O sigui,
hauríem de parlar
directament d'Iuso.
Llavors,
directament d'Iuso,
com dèiem
l'altra vegada
que vam parlar
també d'Avalos,
directament al cas d'Iuso,
no el cas
de la parella,
sinó ella mateixa.
Doncs podríem dir
que si en Aristòtil
per desenganyat
que estigués,
digués,
bueno,
aquí hi havia corrupció
però encara hi havia
jogo bonito,
encara hi havia
velles accions.
Jo penso,
com deia al començament,
que en aquest cas,
tan fosc,
ja no podem dir
ni tan sols
que hi ha bellesa
en aquestes accions,
que són boniques,
sinó que són realment lletges.
I això segurament
també té la dimensió mediàtica,
el periodisme d'investigació,
l'opinió política,
l'opinió pública,
tot això,
haurem de veure
fins a quin punt,
finalment,
políticament,
en termes de rendició de comptes,
li passa o no li passa factura.
Però aquí estem,
aquí estem.
Jo volia comentar-te que sí que,
abocant Aristòtil,
hi ha una frase seva excel·lent,
que es diu,
per ser un bon polític,
abans de ser un bon professional
i una bona persona.
És a dir,
sense aquests axiomes
no pots ser un bon polític,
no?
Aquesta idea de buscar la bellesa,
que deia l'Oriol,
no?
Sí, sí,
però amb unes premisses,
és a dir,
i s'ha de ser bon professional,
per tant,
meritocràcia,
i bona persona,
per tant,
d'essència,
no?
D'essència.
I després,
i després pot ser un bon polític.
És veritat que aquestes virtuts aristotèliques
amb Maquiavel
s'han deconstruït absolutament
i, de fet,
el dia d'avui,
qualsevol política dona o home
que ha intentat o intenta
deconstruir Maquiavel
d'una forma molt activa,
en surt una mica escaldada
i si no que l'hi expliquin la Laiziar.
Ara també he de dir,
i ho vull dir,
que conec
persones que es dediquen a la política
que són molt honestes.
Molt honestes.
Sí, però és que el sistema
les acaba castigant,
d'alguna manera, no?
Puc dir una cosa?
Sí, tant i tant, Oriol.
Puc dir una cosa?
És que és fantàstic,
Maquiavel, Aristòtil,
a la ràdio pública.
Això és una molt bona cosa.
És un dia, eh?
No et confiïs, eh?
No passarà gaire sovint, això, eh?
Ostres,
d'això, home,
tu gaudeixes.
Aquí ens deixen, aquí.
Gaudeix, gaudeix, Oriol.
Ens deixen.
Jo trobo que està molt bé
que això que ha dit la Carme, no?
Gemma, Gemma Calvet.
Gemma, Gemma, sí.
La Gemma Calvet,
això que ha dit,
la Gemma Calvet,
és que aquí hi ha la diferència.
Amb Aristòtil,
l'ètica i política
van juntes encara.
Estem parlant de la polis antiga
i l'ètica i política,
el bon polític
també ha de ser un polític bo.
No és el mateix,
però en Aristòtil
han de coincidir
per la definició mateixa
del que és un polític.
En Maquiavel,
la cosa moderna,
ja hem separat
l'ètica de la política,
com si diguéssim.
Hi ha hagut el divorci.
I llavors això
podria portar al cinisme.
Ara no es tracta
de fer una classe de Maquiavel,
però el pobre Maquiavel
també,
jo penso que li hem atribuït
unes coses
que el mateix Maquiavel,
que va fer
el secretari
de la República Florentina,
no es va embutxacar
ni un dur,
ni un dur.
No, però ell deia,
tu has d'aparentar
ser honrat
i fer tot el contrari.
Per tant,
ell posa la política
en l'art de l'aparença.
En la hipocresia,
que diríem ara.
Sí, sí.
Això és veritat,
ho ha escrit Maquiavel.
Doncs precisament.
Si l'agaféssim
en aquest Maquiavel
dolentot,
que jo aquí ara
seria molt llarg
entrar en aquesta història,
accepto aquest,
el Maquiavel
el dolentot
i Aristòtil el bo.
Anem a dir-ho així
per simplificar.
Llavors,
agafant aquest llenguatge,
podríem dir
que el gran problema
seria acabar tots
plegats,
ja com a ciutadans,
naturalitzant,
banalitzant,
normalitzant
la dolenteria,
la hipocresia.
És a dir,
aquella cosa
d'estudiar en política
per aforrar-me.
És a dir,
que ja no sapiguem
exactament
que la política
també té una dimensió ètica.
Aquesta seria,
jo trobo,
tants casos,
tant pim-pam-pum polític,
tantes coses
que estan aflorant.
Si això té uns intangibles,
ja hi ha temes tangibles,
s'ha robat,
sembla que s'ha posat mal a caixa,
no s'han pagat els impostos
que s'havien de pagar.
Mal ciutadà.
Però és que,
a més a més,
hi ha uns intangibles
sobre la consciència
de la ciutadania.
Al final,
sembla que això
de la política,
doncs,
escolti,
són uns lladregots.
És sistèmic,
jo crec,
és a dir,
els polítics
o els líders polítics
que veiem
són la cúpula més alta
d'una societat,
si ho acabem de dir,
aviam,
si acabem de dir
que la corrupció
no està penalitzada
electoralment
com deuria,
què ens ha de fer pensar
que premi els honestos?
No?
Clar.
És així.
I dos,
anem a l'escala més baixa
del sistema.
Quanta gent
oposita
per...
Totalment legítim, eh?
Però quanta gent
oposita
a les oposicions
per tenir un lloc
a l'administració pública,
a ser funcionari,
no pensant
en què va fer un bé
a la societat,
sinó en què així
tindré solucionada la vida.
Absolutament legítim,
però si tu mentalment
ja penses
vaig aprovar
per jo tenir un càrrec
de per vida
en lloc de
vaig oposar
per...
Potser m'estic posant
bucòlic, idealista i tal,
però si la mentalitat,
i no és tan estranya
estadísticament,
perquè si féssim una enquesta,
si la gent
que va opositar
oposita
per trobar
ella una solució
a la seva vida
privada
abans
que pensant
que va fer un bé
a la societat
i que per això
estarà premiat,
ara sí,
la resta de la seva vida,
què ens hem de fer pensar
en que
a l'escala més alta
d'aquesta administració
no passin coses
com aquestes.
De totes formes
sembla que anem
molt, molt a pitjor
i amb això,
aquesta contraposició
entre Aristòtil
i Maquiavel,
diria que Aristòtil
explica el que ha de ser
i Maquiavel
el que és,
però el que és ara
i el que érem els grecs,
també,
no oblidem
que Sócrates
el van matar,
vull dir,
no és que la societat grega
fos l'hòstia
i hem anat perdent,
hem anat perdent,
sinó que Aristòtils
d'avui també n'hi ha molts
de gent
que reflexiona
en aquesta línia.
No fa il·lusions,
la majoria no mereixen
ser anomenats polítics,
ho dius dels polítics
del seu temps.
Així que,
efectivament,
la distinció
entre el que és,
malauradament,
i el que hauria de ser,
el que és descriptiu
i el que és normatiu.
I el que és normatiu
tinc a vegades
la sensació
que és com una cosa
de Jeremies,
de queixa,
de cops al pit,
d'indignació
i fins i tot
de teatre amb la indignació.
És allò que malament,
que lladres,
aquests que es guanyen
la vida amb això
i que fan trampa
i que són corruptes,
que s'han fet malbé,
aquesta metàfora
de la corrupció.
Sí, sí,
fer-se malbé està molt bé.
Sí, sí,
crec que és un bon...
Diuen que el poder
empitjora les persones
i no és veritat.
El poder
fa que mostris
com ets.
Això és molt llavors.
No,
és a dir que
hi ha persones
que passen
per càrrecs
de responsabilitat
i un cert poder
i no per això
deixen de ser ètics.
Perquè et posen al límit,
vols dir, no?
Sí.
És on demostres...
Finalment,
en les situacions límits,
si tu ets una persona
que no estàs pensant
en l'intérêt general,
doncs aniràs a la teva.
Perquè tens poder
i t'és fàcil.
Però en mateixa situació
una altra
pot respondre diferent.
Vull dir que
el poder en si mateix
el que fa
és mostrar com ets,
com les situacions límits.
No,
jo volia només dir una cosa.
Hi ha un eix bàsic
per aclarir aquest tema,
que és que
a l'àgora pública,
si hi ha moltes mirades,
la gent
s'inhibeix més
de fer aquestes actes corruptes.
Per tant,
seguint una mica
la idea de la transparència.
El que hem de garantir
és com hi ha milers d'unys
mirant tots aquests moviments
i aquestes transaccions econòmics
amb diners públics.
És a dir,
creem realment
una fiscalització
no només d'uns òrgans,
sinó que també
la ciutadania
pugui accedir
més fàcilment
a les dades
i a els contractes
i a tot.
I amb aquesta governança
d'uns que miren,
potser
la gent
apren a ser més ètica.
De fet,
així s'està fent
perquè les investigacions
de molts periodistes
es basen ara
amb el dret d'accés
a la informació
o amb la publicitat activa
dels portals de transparència.
Sí,
però tot i així
costa molt,
a vegades hem...
Costa,
costa molt,
perquè...
En el cas de les llistes
d'espera de salut pública
han trigat un any i mig,
per exemple,
en aquest programa
a tenir-les,
eh?
Sí.
Vull dir que...
El termini són 30 dies.
És a dir,
el més fàcil és això,
abandonar,
perquè al final dius...
No, no,
aquí és on hem de posar...
I ho estan insistint
perquè si no...
És a dir,
tenim l'obligació
a l'administració,
sí.
Ara,
quan ho fan,
quan els hi va bé una mica.
Sí,
però el seu torn,
i no és per trencar
una llança a favor
del Departament de Salut,
eh?
Moltes d'aquestes llistes
d'espera
són perquè el seu torn
estan consorciades
en diferents sistemes
en què bla, bla, bla, bla, bla...
Que el Departament
no ho tingui comptabilitzat.
Ah, no, no, no, no.
Quina és la llista d'espera?
Per tu anar al psicòleg públic?
És que ja...
Anem molt malament.
Sí, sí, sí.
Tants o malament?
Canviarem.
Oriol Ferrés,
gràcies per...
Digues, digues,
per un moment, sisplau.
Sí, sí, davant, davant, davant.
Perquè veig que ara la cosa
ja es desviava
i jo també tinc coses a fer.
Però l'última cosa,
perquè és que...
És que em faltava
de la llista de coses per dir,
em faltava una
i les últimes intervencions
a la tertúlia
crec que van molt bé.
Que és el tema aquest
de si la corrupció
és o no és sistèmica.
És a dir, bé,
estem parlant
que finalment
és una manera
de fer les coses
que ja està com
interioritzada, no?
Això és sistemàtic,
això és sistèmic,
això hi ha uns engranatges
que hi ha entalars
que funcionen així.
Clar, una solució
s'ha apuntat.
Rendició de comptes,
és a dir,
poder transformar
aquest sistema
per tal que hi hagi
més transparència,
més visibilitat
i més escrutini públic
per tal de poder detectar
les trampes.
I aquí encara estem
amb aquesta cosa
que en el fons
és maquia dèl·lica.
És a dir,
si som tots dolentots,
vigilem-nos entre nosaltres
perquè així com a mínim
ens portarem bé.
I per no acabar
tan cristalment maquia dèl·lics,
una última cosa
que és del meu camp.
També fa falta,
ja em direu com,
això per un altre dia,
educació,
ètica,
pels mateixos polítics,
perquè no només
és una qüestió
de crear un sistema
que és necessari,
però no és
condició suficient
perquè també
els agents
d'aquest sistema
han d'estar educats
d'una mena de manera.
Aquí és on hi ha
l'ètica política.
Reducar-nos,
reducar-nos també.
Estaria bé.
Oriol Farrés,
professor de filosofia moral
de la UAP,
gràcies per acompanyar-nos.
Bona feina.
Adéu-siau.
Moltíssimes gràcies, Ricard.
Vinga, bon dia.
Són les 9 i 35.
Tenim pressupostos del govern
que pengen a hores d'ara
d'un fil.
L'estimera d'ahir al Palau
entre el president Aragonès
i la líder dels Comuns
no ha servit
per desencallar la negociació.
Anem cap al Parlament.
Albert Pret,
què tal? Bon dia.
Què tal, Ricard? Bon dia.
Esquerra insisteix
que no pot frenar el hard rock,
però què ofereix als Comuns?
Bàsicament,
tres coses.
Tocar la llei del joc
amb noves restriccions,
per exemple,
prohibir que s'obrin més
cases d'apostes de futbol
o de curses de cavall.
És cert
que moltes d'aquestes apostes
es fan a través dels mòbils,
però almenys el que proposa el govern
és que no s'obrin més
amb cases d'apostes físiques
a Catalunya
i també que es puguin bloquejar
i desbloquejar
les màquines d'escura butxaca
dels bars
amb un comandament,
com amb les màquines de tabac,
per controlar
quins clients hi accedeixen.
I aquí el govern
també es compromet a estudiar
a través del Departament de Salut
les addiccions als joves.
Això per una banda.
D'altra banda,
Esquerra també proposa als comuns
modificar els impostos
que hauria de pagar Harrock,
és a dir,
revertir aquells beneficis fiscals
que en el seu dia
va impulsar el govern d'Artur Mas
i tornar-los a situar
en uns tipus
que estiguin,
diguem,
en línia
amb la resta dels països europeus,
de manera que els grans casinos
paguin més impostos.
I per últim,
estudiar fins a quin punt
es pot frenar
la tramitació del Harrock
durant la sequera,
aquesta famosa moratòria
que demanen els comuns.
Fins ara el govern
s'havia resistit
a obrir aquest meló,
però ara agafa aquest compromís,
tot i que per escrit
diu que s'obre estudiar,
només estudiar
aquesta possibilitat.
Llavors, Albert,
el ple d'avui com funcionarà?
És a dir,
quan podem saber
com acaba la història?
Doncs mira,
ara mateix està intervenint
la consellera d'Economia,
fa estona que intervé.
Sí.
Ha anat directament al grà,
diu que el Harrock
porta anys empantanegat,
els tràmits fa anys
que estan en marxa
i que mai fins ara
els comuns havien bloquejat
uns pressupostos
per culpa d'aquest macroprojecte.
Un cop acabi la consellera,
intervindran els grups
que han presentat esmena,
per tant,
Junts,
Vox,
CUP,
Comuns,
Ciutadans i PP
tenen mitja hora per cap,
després el govern
pot decidir
si el respon o no
i per últim
també intervindran
tant Esquerra
com a grup del govern
i el PSC
com a únic grup
que no ha presentat esmenes.
Tot això,
Ricard,
ens porta,
segons el guió,
cap a dos,
tres quarts de cinc
de la tarda.
Per tant,
és aquesta hora
la que hem de preveure
la votació,
tot i que
els diferents grups
i des del govern
preveuen que la votació
pugui ser
al migdia
o a molt estirar
a primera hora de la tarda
tenint en compte
que no s'esgotarà
tot el temps.
Veurem què passa
perquè ara mateix
aquests pressupostos
pengen d'un fil
i si s'encaminen al fracàs
i, per tant,
els comuns
no aixequen
aquest veto
als pressupostos,
el president aragonès
una de les opcions
que es planteja
és convocar
automàticament
un ple extraordinari
per reunir
els seus consellers
a govern
i retirar
la llei d'acompanyament
de mesures fiscals
i financeres
que, en principi,
s'han de debatre
i votar a la tarda
de manera que
si es retiren
de l'ordre del dia
ja no s'haurien de debatre.
Gràcies, Albert.
Anem també cap al Parlament
amb el Pol Foradada.
Què tal, Pol?
Bon dia.
Bon dia.
Ara mateix,
si això no s'aprova
a banda d'això
que ens està explicant l'Albert,
quins escenaris es contemplen?
És a dir,
podria haver eleccions
abans del que està previst?
A veure,
avui hem explicat
al Matè a Catalunya Ràdio
que hi ha veus d'Esquerra
que contemplen aquest escenari.
Seria un bon moment,
tot i que les enquestes
no són precisament favorables
a Esquerra.
Pensant en un dels principals
rivals electorals,
Junts,
no té candidat.
Per tant,
si en lloc d'esperar un any
al febrer de l'any que ve
quan toquen eleccions
Aragonès decidís
avançar-les,
doncs podria enganxar Junts
amb el peu canviat.
Recordem que no té candidat.
I qui sap si el cas Coldo
podria debilitar
d'alguna manera el PSC
que la majoria d'enquestes
és qui donen
com a partit més fort
actualment a Catalunya.
Aquest seria un altre escenari.
L'altre escenari seria
que Aragonès decidís
seguir endavant
amb la legislatura.
És el que sempre ha dit ell
que vol arribar fins al febrer
de l'any 2025.
Això sí,
amb una extraordinària
debilitat parlamentària
i havent de suar sang
per anar aprovant
llei a llei.
Fins i tot si volgués
recuperar alguns
d'aquests 2.400 milions
extres de pressupost
que cauran
si no s'aprova la llei,
doncs seria partida a partida
haver de negociar
com a mínim
amb dos grups
de la cambra
per aprovar
cada augment
de crèdit
en aquest cas.
El que diu
l'entorn del president
és que pas a pas
és que avui
s'ha de veure
com va el dia,
s'ha de veure el to
i després
que passi la jornada
avui
ja es veurà.
És important
aquest pas de bascadè
al Pol
perquè ara mateix
quan falten
20 minuts
per les 10 del matí
cap de les veus
significatives
d'Esquerra Republicana
està per l'avançament electoral
i el que menys
és Pere Aragonès
però aquesta tarda
si els comuns diuen
que no
tot canviarà.
El sentit que tenia
que Pere Aragonès
allargués la legislatura
verbalitzat per ell mateix
era demostrar
que hi havia estabilitat
que hi havia 4 anys
amb uns pressupostos
prorrogats
com pinta ara
aquest objectiu
no hi serà
sobre la taula.
Per tant
l'escenari
d'avançament electoral
si es confirma
el no dels comuns
anirà guanyant pes
a mesura que passin els dies.
I després que és molt curiós
que els dos partits
diguéssim
almenys el projecte
que un és continuista
que és Esquerra Republicana
i té un candidat clar
que és Pere Aragonès
l'altre és el PSC
que sembla que té un candidat
que és clar
que és Salvador Illa
siguin els que intenten
estabilitzar
la situació.
Són les 9 i 40.
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Me dices tu nombre por favor?
Mi nombre?
Peyu.
De acuerdo, peixo.
No, peixo no, eh?
Peyu, coni.
Bien, peixo, peixo.
Peyu.
Si vols continuar
amb un operador
que no és capaç
ni de pronunciar bé
el teu nom
queda't amb els de sempre.
Bon dia, Peyu.
Sóc la Laia.
En què et puc ajudar?
Per passar-te
a un operador
de fibra i mòbil
que et dona l'atenció
i el servei
que et mereixes
prem Vera.
Contracta-o ara
al 1543
o entrant a
somvera.cat.
Quantes vegades has dit
algun dia jo...
Doncs bé,
aquell algun dia
és avui.
No perdis
aquesta oportunitat
i aprofita ara
els Lion Days
de Paujot
amb avantatges exclusius
en tota la gamma.
Només del 4 al 22 de març.
Aprofita aquesta oferta
a Paujot Bonès.
Tens casa amb jardí o piscina?
Transforma-la
amb Abrissut.
Vols cobrir la piscina,
el cotxe
o busques una pèrgola
bioclimàtica
on relaxar-te?
Abrissut té la solució.
Del 15 al 17 de març
tenim portes obertes
amb preus de fàbrica
i descomptes
de fins al 30%.
Visita'ns.
Som a Cornellà.
Sortida 15
de la Ronda de Dalt.
Abrissut.
Dóna vida
al teu exterior.
Uau!
Arriben els
Wow Days
de Mercedes-Benz
a Quadis Autolica.
Els dies 14,
15 i 16 de març
aprofita els descomptes
de fins un 25%
en tots els models
Mercedes-Benz
amb vehicles de gerència,
cortesia i quilòmetre zero.
Aprova't als nostres centres
de Barcelona,
La Mecanista,
Sant Cugat,
Sant Boi,
Tarragona i Reus.
Wow Days
14, 15 i 16 de març
a Quadis Autolica.
El Martí és un propietari
que es vol vendre el pis
per 250.000 euros.
La Sara es vol comprar
un pis com el del Martí.
A la Sara i al Martí
els creuarà el destí?
No!
Els creuarà Housefly Connect,
la tecnologia de Housefly
que troba el comprador ideal
3 vegades més ràpid.
Informa't a housefly.com.
Sí,
Housefly.
Hi ha 270 tipus d'emocions.
De debò creus que ja
les has sentit totes?
Cupra Formentor.
Canviar.
És el que ens fa sentir.
Ara,
per 29.900 euros
amb 5 anys de garantia
i manteniment.
PVP a la península
i les Balears
si es financen
Volkswagen Bank.
També hi ha bruitant
d'Ullaplà.
Més emocions
a Cupra o Fixa al Punes.
Saps que tens dret
a rebre fins a 700 euros
mensuals en ajudes
per contractar
una cuidadora
pels teus pares?
A Cuideo t'ho expliquem.
Cuideo.
Atenció a domicili
de qualitat.
Renault.
Parlem de cotxes.
Parlem de tecnologia.
Parlem del plaer
de conduir.
Parlem
de Renault.
Aprofita els dies únics
del 12 al 20 de març
per endur-te'n el nou Renault
amb les millors condicions.
Més informació
a Renault.es.
Descobreix-lo
a la xarxa Renault
de Catalunya.
Ja saps
que em tens aquí
per al que calgui.
Vaja,
com mon pare.
Si passa res,
tu em telefones.
A veure,
com em tens guardat el mòbil?
Doncs com a Pablo Bahí.
Doncs res,
val més que hi posis
a a papa.
Ja ho saps,
per sortir el primer.
Per 17 milions
et fas pare de qui sigui.
Extra dia del pare de l'11.
El 19 de març
17 milions d'euros.
No et quedis sense cupó.
Extra dia del pare de l'11.
Ara,
qualsevol vol ser pare.
A tots els que jugueu a l'11,
ben jugat.
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat.
Hi ha ex-parelles,
ex-amics,
ex-clubs favorits
i fins i tot
ex-equips de futbol.
I després hi ha el Seat Ibiza,
que ha estat amb tu
tota la vida.
I més que hi estarà,
perquè ara l'estrenes
amb fins a 10 anys de garantia.
Seat Ibiza.
40 anys
i els que ens queden.
Tan nostre,
tan Seat.
012.
La millor resposta.
Vols anar a la universitat?
Tens dubtes sobre les proves d'accés?
Entra al Canal Universitats.
El Canal Universitats
és l'únic lloc
on trobaràs tota la informació
100% oficial i actualitzada
sobre l'accés a la universitat.
Dates clau,
documentació necessària,
cercador d'estudis,
ajudes i com es poden demanar,
recursos per preparar exàmens,
tot ordenat
i molt fàcil de trobar.
Entra a universitats.gencat.cat
i descobreixo.
Ei, he trobat un portal
amb totes les respostes.
El camí a la universitat
és més fàcil
amb Canal Universitats.
012.
La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Són 3 quarts de 10.
De seguida seguirem parlant
dels pressupostos
i ho analitzarem en tertúlia
amb Jofre Llombar,
Gemma Calvet,
Itziar González i Pere Rossinyol.
Però abans,
avui ens ha fixat en un tuit
que va fer Josep Manel Busqueta,
és l'economista, pastisser
i col·laborador també d'aquest programa,
que deia que ha fet una immersió
a la banda feixista catalana de Twitter.
I deia que ha quedat impressionat
pel racisme,
la xenofòbia que ha vist aquests dies.
Josep Manel Busqueta,
què tal? Bon dia.
Com estàs?
Hola, molt bon dia.
Encantat de saludar-vos.
Has ratat un espà
després d'aquesta immersió
o com t'han escurat?
No, no,
jo continuo fent mones,
diguéssim,
que la meva rutina diària no varia.
Bé, explica'm qui són aquests
aquí qualificaries de feixistes catalans.
Què és el que has trobat a les xarxes?
Bé, el que jo m'he trobat
suposo que tampoc no és un fet
novedós per moltes persones,
no? De fet, aquí fa uns dies
doncs que tenies el Jordi Aboleno
que una mica parlava també
de com s'havia sentit agredit
per una manipulació
que havíem fet justament
en el teu programa de col·lapse,
no? Avui mateix
sortia també la notícia
d'aquesta persona
de la comunitat marroquina,
no? Doncs ara que també
doncs han lintxat
doncs per fer una pancarta
on animava
doncs a participar políticament
doncs a les persones
conegudes per ell, no?
Jo diria doncs que
en bona mesura
la nostra societat
s'està alarvant
o s'està diguéssim gestant,
s'està covant
l'ou de la serp,
en bona mesura.
I aquest ou de la serp
és l'ou de la serp
d'aquesta extrema dreta
catalana
que en bona mesura
va guanyant també terreny
i que es va
basar el seu discurs
doncs en aquest racisme,
en aquesta exclusió,
en aquesta voluntat
de defensa
d'una identitat
catalana inamovible
i que tot allò
doncs que se'n va
doncs del que seria
doncs aquesta identitat
doncs una mica marcada
a sang i foc
doncs és acusat
de traïdor, no?
Llavors doncs
és aquesta extrema dreta
doncs que en bona mesura
té la mateixa matriu
de valors
que l'extrema dreta global
però que en el nostre cas
en el cas català
diguéssim
jo diria doncs
que també veu
o en bona mesura
també és el resultat
del que ha sigut
el fracàs
del procés
i que en aquests moments
doncs aquest seguit
de població
que s'hauria de veure
doncs quanta és
doncs el que està
el que està basant
doncs també
el seu plantejament
és en el fet de dir
doncs que si no s'ha
aconseguit avançar
si no hem aconseguit avançar
doncs en el que seria
doncs aquesta independència
d'aquesta nació catalana
doncs preformada
en la seva ment
doncs ha sigut
perquè tots els polítics
i totes les persones
que han estat
doncs participant
en política en aquest temps
doncs han sigut traïdors
i no han estat
a l'alçada
doncs del moment
per tant
doncs es conforma
aquesta matriu
d'acusació d'espanyolisme
a tots aquells
doncs que no participen
de la seva idea
doncs de
de colonització demogràfica
que és el concepte
que fan servir
per plantejar
la dilució
de la nació catalana
i per tant
la necessitat
de configurar
uns cents
de catalans veritables
que puguin construir
aquesta nació catalana
llavors doncs
des de la meva perspectiva
doncs aquesta població
cada vegada
està més envalentonada
cada vegada
doncs
és més agressiva
jo penso que tothom
doncs que
en bona mesura
participi
doncs a les xarxes
doncs s'hi ha trobat
doncs que
bàsicament
dos set refereixen
doncs de molt males maneres
doncs amb una visió
doncs d'això
d'insultar
d'acusar
però que per mi
l'important
és que cada vegada
doncs té
doncs també
més repercussió política
de fet
hem vist com el missatge
o els plantejaments
de Junts
de Junts pel Cat
doncs
en bona mesura
s'ha adaptat
també
a aquest plantejament
també doncs
ho veiem
doncs amb el que
fa referència
doncs a la eclosió
d'aquesta
d'aquesta visió
doncs també
defensada
per Aliança Catalana
en definitiva
jo diria
doncs que va tenint
també doncs
ja el seu impacte
doncs en la vida política
i que
des de la meva perspectiva
doncs és un fenomen
com a mínim
preocupant
i que caldria aturar
S'està boxatitzant
diguéssim
la política
S'està perdonant
no t'entès
o sigui
que Vox està contaminant
el discurs
de la política
així en general
Jo diria que
jo compte Ricard
perquè diria que
no és tan Vox
o sigui
jo diria que
és una dinàmica global
segurament aquesta matriu
de valors
que tenen a veure
doncs això
amb aquesta defensa
dels valors occidentals
amb aquesta crítica
cap a tot el que és
considerat islamòfob
contra tot allò
que ve de fora
Sí però vull dir
que per exemple
en el cas de França
la presència de l'EPEN
el que ha fet
és que el partit socialista francès
per exemple
acabi comprant
alguns discursos
alguns debats
l'agenda pública
que instaura
és a dir
el fet que Vox
hagi entrat al Parlament
o a les institucions
i governi
en molts casos
en molts ajuntaments
també dins de comunitats
autònomes d'Espanya
segurament fa
que els partits
comprin la seva agenda
i per tant
hi ha una influència directa
també d'aquestes formacions
Justament
Justament
Justament
i de fet
penso que és el que també
està succeint
en el cas català
jo penso
que la irrupció
encara que només sigui
en aquesta alcaldia
d'Aliança Catalana
més tot el que
representa
aquesta projecció
que es dona
a les xarxes
de tot aquest plantejament
també està fent
que això comenci
a tenir
també el seu impacte
el missatge
del tractament
de com s'han de tractar
les persones immigrants
també en bona part
respon
això no
però jo diria
que en definitiva
el que jo diria
que estem assistint
és com a la
implantació
ja d'una manera real
en la política
global
d'aquesta matriu
de valors
que podríem reconèixer
des de Milei
fins a Meloni
Aliança Catalana
Vox
o Le Pen
diguéssim
o Alternativa per Alemanya
que en bona mesura
sense tenir cap mena
de projecte local
ni d'intervenció pública
concreta
està
determinant
la política
diguéssim
de la majoria
d'estats
i ja veurem
com en aquestes eleccions
europes
ja m'agradaria equivocar-me
però també
aquest tipus de plantejaments
tindrà
un pes important
i això
des de la meva perspectiva
és negatiu
perquè ens allunya
justament
de la construcció
de societats inclusives
de societats del respecte
de societats que
en bona mesura
tenen aquesta identitat flexible
que no és una identitat
doncs estàtica
sinó que la identitat
és un procés històric
és un procés social
és un procés que ens construeix
i és un procés que s'enriqueix
a partir de les aportacions
de totes les persones
i que en bona mesura
criminalitza també
les persones
pel fet
de voler millorar
la seva condició
perquè al final
diguéssim
el concepte és aquest
el concepte és
colonització
demogràfica
i dilució
de la nació
quan de fet
són persones
que el que estan fent
quan venen aquí
és intentar millorar
la seva condició vital
i intentar
en bona mesura
progressar la vida
que és el que qualsevol
de nosaltres faríem
la cosa és
com hem d'actuar
davant d'aquests discursos
d'odi
s'han d'ignorar
s'han de contestar
a les xarxes
Jofre
tu què en penses?
és una situació
molt quirúrgica
tinc molt clar
que és un discurs
d'odi
tinc molt clar
que és un feixista
quan es revela
com a tal
d'acord?
vull dir que
fins i tot
la caricatura
ja evidencia prou
doncs
vostè és un feixista
el tema és
on es posa la ratlla
ho dic
pel perill
que arribi un punt
en què tot sigui feixisme
tot sigui odi
tot sigui
és a dir
dit d'una altra manera
si jo ara li dic
al senyor Busqueta
que
dels contingents
dels contingents
que arriben
i que controla
l'estat espanyol
d'immigrants
el fet de com
es reparteixen
al llarg del territori espanyol
jo dic
se'n pot parlar
si
d'aquí un temps
això serà considerat
discurs d'odi
discurs
xenòfob
discurs
jo dic
si
es pot qüestionar
les eines
que està fent servir
l'estat espanyol
pel repartiment
de persones
arribades
partint de la base
que
així
comparteixo amb el Busqueta
que
estic d'acord
en que tothom
té dret a guanyar-se
la seva vida
en qualsevol punt del món
etcètera
però hi ha unes persones
des de Madrid
que estan decidint
que hi ha una sèrie
de contingents
que se'n van
amb un número
cap aquí
i amb un número
cap allà
si pregunto
sobre
la llengua catalana
i el futur
de la llengua catalana
i com
i això
entraríem en el terreny
no de la demografia
de la sociolingüística
com
a mi
que em ve de gust
que el català
continuï sent parlat
la llengua
doncs com a mínim
unes quantes generacions
més enllà
si hi ha alguna manera
de gestionar-ho
que crec que sí
però que el simple
fet d'abordar-ho
i la llengua
és una qüestió
cap dalt
per un tipus
d'identitat
també
castella
amb el castellà
tancó parèntesi
si abordar aquest tema
és abonar
el discurs
de l'odi
pregunto
i torno a tenir
tots els dubtes
del món
i com que ells
s'ho han mirat
li pregunto
no sé si
respon
a mi em sembla
que pel que fa
referència
a la qüestió
que tu planteges
Jofre
jo crec que
fàcilment
ens podem entendre
i ràpidament
podem saber
si quan es fa
un plantejament
en aquesta direcció
és un plantejament
que té la voluntat
d'excloure
i té la voluntat
de plantejar
aquesta barrera
aquesta frontera
el que seria
la integració
d'aquestes persones
a la nostra societat
o té una voluntat
constructiva
el primer que em sembla
que s'ha de fer
és això
quan tu planteixes
la qüestió
del tema dels contingents
és tenir en compte
que el que estem parlant
és de persones
que no estem parlant
ni de números
ni d'estadística
i que quan fem això
estem intentant
que aquestes persones
se situïn
en el lloc
del territori
en el qual puguin estar
més ben ateses
i tenir més possibilitats
per desenvolupar la seva vida
si ho fem en aquest sentit
i òbviament
això és el que es planteja
em sembla
que seria difícil
qüestionar
la bona voluntat
en aquesta direcció
però per referència
a la llengua Jofre
a mi em sembla
diguem que
estaria totalment
d'acord amb tu
vull dir
jo també m'estimo
la llengua
i també la parlo cada dia
i em sembla
que és una cosa
d'usosos
un tresor a preservar
però em sembla
que la llengua
la preservarem
i la defensarem
no des de
la criminalització
d'aquell
que no la parla
no des de
l'estigmatització
d'aquelles persones
que arriben
de vell nou
al nostre país
sinó des de la voluntat
d'incloure'ls
des de la voluntat
doncs
que siguin elles
també
doncs
les que participin
em sembla
diguem que
quan el que
es fa
diguéssim
i com es fa
en aquest sector
de població
diguem que
en bona mesura
jo m'he trobat
aquests dies
doncs
a la xarxa X
i que suposo
que us hi heu trobat
totes
en bona mesura
doncs
el que es fa
és acusar
doncs
a tot un seguit
de població
que no
parla
doncs
el català
de què no
el vol parlar
de què el que
està fent
diguéssim
és una mena
d'agressió
soterrada
i diguéssim
invasiva
a la llengua catalana
em sembla que es fa
un flac favor
el que és
la defensa
la defensa
de la llengua
llavors
des de la meva perspectiva
aquí és on
hauríem de situar
la barrera
doncs
a mi em sembla
que qualsevol tema
és tractable
sempre que sigui
des del respecte
des de la cura
doncs
el que són
la diversitat
el que són
les diferents cultures
i el que és
la necessitat
mira fixa't
la necessitat
de construir
conjuntament
un país
que és el que hauríem
de voler fer
entre totes
jo sé que
per tot això
diguéssim
ja hi haurà persones
que al Twitter
ja m'estarà dient
això és discurs
que és la paraula
que es fa servir
de woke
això és bonisme
és woke
és una mica la paraula
que utilitzen
quan planteges
aquest tipus de coses
llavors jo crec
que ells van construint
la seva cosmovisió
van construint
aquesta realitat
que és la seva
i que els permet
sentir-se còmodes
a l'hora
d'agredir
a tot aquell
que no pensa
com ells
ho hem de deixar aquí
jo hem de la busqueta
gràcies per acompanyar-nos
una abraçada
a vosaltres
un plaer
salut
fem una pausa
ara tornem
Colnatur
i Anna Milán
les meves amistats
estan totes
amb allò de
ja no em moc
com abans
ei
que no sabeu
que els 50
són els nous 30
confia en Colnatur
complex
col·làgen
magnesi
vitamina C
que t'ajuda
a cuidar
les articulacions
que si es nota
prova el 3 mesos
i després
ja m'ho explicaràs
honest el moviment
Colnatur
el teu especialista
en col·làgen
d'origen natural
anticipa l'alegria
de l'estiu
amb Sol Tour
i viatges
al cort inglès
descobreix
destinacions
com ara
a l'Illa de Salt
Punta Cana
Cancún
o Egipte
en vol directe
des de Barcelona
estalvia fins a 350 euros
i aconsegueix
un cupó regal
de fins a 600 euros
al cort inglès
consulta en les condicions
reserva ara
amb Sol Tour
i viatges
al cort inglès
si sents així
si sents així
el teu transistor
necessites un renove
let's go
seguim amb el gran renove
de Mediamark
estalvies fins a 100 euros
per canviar de mòbil
o de tablet
200 euros
per actualitzar
el teu PCO portàtil
i molt més
Mediamark
arriben els
wow days
de Mercedes-Benz
a Quadis Autolica
els dies 14, 15 i 16 de març
aprofita els descomptes
de fins un 25%
en tots els models
Mercedes-Benz
amb vehicles de gerència
cortesia
i quilòmetre zero
aprova't als nostres centres
de Barcelona
la maquinista
Sant Cugat
Sant Boi
Tarragona i Reus
wow days
14, 15 i 16 de març
a Quadis Autolica
què?
on et ve de gust
que anem a dinar avui?
potser on està pas
o no sé
i això?
hi ha pas
que no se'n posen
com abans
i a vegades
la meva digestió ho nota
fes com jo?
no et conformis?
cuida't amb el nou Activia
ajuda la teva salut digestiva
i així
el teu benestar diari
perquè a més
és boníssim
Activia
la meva regla
les meves regles
perquè ara
si tinc la regla
puc tenir la copa
les calces menstruals
o la compresa reutilitzable
gratuïtament
així estalvio
cuido el planeta
i cuido la meva salut
això és molt fàcil
descarrega el QR
a l'app de la meva salut
i ensenya-la
a la teva farmàcia
per la salut sexual
i reproductiva
8M
Dia Internacional
de les Dones
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
has muntat un xou espectacular
ha estat fàcil?
no
just abans de començar
se'n va anar la llum
però el meu equip
ho va solucionar
tan ràpidament
que fins i tot
vam començar puntuals
el teu Opel
i tu també sou
un tàndem perfecte
per això sabeu
que el millor
és fer el manteniment anual
a Opel Service
amb lubricants
Total Energy
demanar la teva cita online
i entra en el sorteig
de regals sorprenents
Condicions a Opel Punes
Exacte, Carmeta
exacte
és que és així
és que és així
ja ho diu
ja ho diu
ja ho diu
les ciències
tenen les raíces amargues
però muy dur
de los frutos
eh?
Aristòtils
sí, Aristòtils
sí, sí, sí
Aristòtils
sí
Aristòtils
que parlava en castellà
clar, tothom ho sap
Aristòtils
sí
sí, sí
sí, clar
per això
jo la sé en castellà
la filosofia
i les matemàtiques
com allà de la hipotenusa al quadrado
exacte
i 4x2, 8
a mi em dius 4x2
hòstia, he de pensar
en castellà 4x2, 8
i llavors la filosofia igual
Aristòtils
eh?
dels tòtils de tota la vida
bon dia
bon dia
bon dia
ui, que ens arriba el filósofo
ens arriba el filósofo
sí
només ens faltava
només ens faltava
en aquesta conya
és que només ens faltava això
saps?
saps?
tu tens un bidó de rajolina
només si falta
una mica
una mica d'ensegador