La principal hipótesi dels Mossos d'Esquadra sobre el crim d'Horta
és que el pare hauria matat els seus dos fills i després s'hauria suïcidat.
Si es confirma, es tractaria d'un nou cas de violència vicària.
Un jutjat de Barcelona ja s'ha fet càrrec d'aquesta causa que està sota secret de sumari.
La mare dels nens va ser qui va denunciar als Mossos que no sabia res del seu exmarit
que li havia d'haver entregat diumenge als seus fills de 7 i 10 anys després de les festes de Nadal
i que tampoc no havien anat ahir a l'escola.
Una comitiva de la policia va anar fins al pis del pare al Passeig Universal
i de seguida van notar molta poder de gas i ja un cop dins van descobrir els tres cadàvers.
L'home no tenia antecedents de violència masclista, segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Més notícies, Sara Riera.
Més de 6.600 persones han mort al mar durant el 2023 en el seu intent d'arribar a Espanya.
18 cada dia de mitjana, segons el balanç del col·lectiu Caminando Fronteras.
És l'any amb més mortalitat des que l'organització va començar a tenir registres aerobètriques en xifres de BIM al mar.
2.22. La majoria és la mort a l'octubre de BIM al mar.
Aquest empitjorament es deu a l'increment de persones que escapen del Senegal
per la inestabilitat social i política d'aquest país
i també pel canvi de relacions entre Espanya i el Marroc
que han durit l'assistència a les embarcacions a la deriva.
Es calcula també que més d'un 10% del total de morts són dones i nens.
Catalunya necessitarà aquest any 260.000 donacions de sang
per atendre les 70.000 persones ingressades que necessitaran una transfusió.
Demà passat comença una nova marató de donants de sang
que espera recollir 10.000 donacions fins al dia 19.
Barcelona, Jordi Corbalan.
Després de festes i a l'estiu l'estoc de sang cau un 20%.
Ara hi ha reserves per a 5 dies, per sota de la situació òptima, que seria de 8 dies.
La directora del Banc de Sang i Teixits, Anna Millán, anima la ciutadania a donar sang.
Admet que si tu ets sense risc, les altres, totes, despofra la...
Sí, és veritat, i a més quan tens la grip o estàs constipat no a sang,
amb la qual cosa podem tenir aquest efecte,
però justament ara és quan necessitem que la gent més que estigui bé de salut
s'acosti als hospitals, perquè precisament en els hospitals
la gent que està infectada per grip o Covid es desestabilitza.
Les patologies de base, molts d'aquests pacients també poden necessitar sang.
Jordi Corbalan, Catalunya Ràdio, Ajuntament de Barcelona.
Astúries apuja el nivell d'alerta per la contaminació generalitzada de les seves platges
amb els pèlets de plàstic vessats des dels contenidors d'un vaixell davant les costes portugueses.
Amb aquesta decisió, el govern asturíac, està en mans del PSOE,
pot incorporar equips estatals als dispositius de neteja
que fins ara només podien fer els ajuntaments.
A Galícia, on les boletes de plàstic també cobreixen desenes de quilòmetres de platges,
la Junta, governada pel PP, manté un nivell 1 d'alerta
i la consellera de Medi Ambient sosté que els pèlets no són tòxics ni perillosos.
A la platja de Patos, al municipi de Nigran,
les escoles de surf han organitzat una neteja aquest matí.
Lorena Vilán és una de les impulsores d'aquesta iniciativa
que es fa en coordinació amb l'Ajuntament del Poble.
Estan muy pequeñitos, entonces se encuentran sobre todo en la zona de algas
y así que hay, entonces tienes que ir, sabes, poco a poco.
Se han hecho varias líneas en paralelo y entonces van, eso,
pues la primera línea pues va moviendo arena, con los coladores, ¿sabes?
Con... y atrás sucesivamente y cadenas, ¿sabes?
Todo paralelas, entonces unos van detrás del trabajo que ya han hecho otros
por si se queda algo.
Entonces, bueno, es un trabajo minucioso.
22 adolescents d'entre 14 i 18 anys van morir cada setmana als Estats Units
l'any 2022 a causa de pastilles de fentanil receptades per un metge.
Ho asseguren una recerca feta per la Universitat de California a Los Angeles
que també apunta que aquesta droga va incrementar la taxa de mortalitat
entre els adolescents a més de 5 morts per cada 100.000 habitants.
Segons les dades recollides per aquests investigadors,
les sobredosis de fentanil entre adolescents es van duplicar entre el 2019 i el 2020
i des d'aquell any s'han intensificat tant que el recompte de morts
equival a una aula sencera de secundària cada setmana.
Esforç al del Serra.
Xavi Hernández s'endú fins a 25 jugadors cap a l'Aràbia Saudita
per disputar a partir de dijous la Supercopa d'Espanya de Futbol.
A la convocatòria hi són Pedri i Cancelo,
tot i que cap dels dos ha rebut encara l'alta mèdica.
A Los Asuna és baixa segura, al Ximiàvila, per problemes musculars.
L'expedició blaurana surt d'aquí una hora aproximadament.
El xilè Nacho Cornejo guanya la quarta etapa del Dakar en motos
i passa a ser el nou líder de la categoria.
L'etapa en cotxes es continua disputant.
I a l'europeu femení de Waterpolo, que es fa als Països Baixos, a Indoven,
la selecció espanyola juga l'accés a les semifinals davant Croàcia
a partir de les 4 de la tarda.
Fins aquí les notícies.
Fa més de 30 anys que Catalunya Ràdio no falla la cita amb el rally més dur del món
i aquest any no és una excepció.
Ha tornat el Dakar i amb Damià Aguilar
en podeu seguir el dia a dia des de l'Aràbia Saudita.
En aquesta edició una cinquantena de pilots catalans
participen en el rally dels rallies i nosaltres el seguirem de prop.
Fins al 19 de gener, tota l'emoció del Dakar
explicada a Catalunya Ràdio.
I ara arriba l'equip de...
Ara sí, ara arriba l'equip de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Si tu ets a Isis, Quim Morales, hola.
Bon dia, què tal, Ricard Ostrell?
Bé, i tu?
Bé, millor que ahir.
Bé, jo, que ahir estàvem una mica...
Millor que avui i anar...
Això esperem.
Tu estàs millor també, Ricard.
Jo estic millor, sí, descansat.
Ja fas bona cara.
I vas guapo, vull, que et toca fer alguna cosa...
No, tot el president Torra sempre que és un president americano,
per respecte institucional.
Cuidado.
I ja està, tinc un dinar, però no.
Com l'has vist, el Torra?
És un crac.
Estava fent la...
Ah, és ràdio, Ricard, has dit alguna cosa.
L'ha imitat.
L'estinc t'ha de deixar anar.
Sí.
Ah, ja, bon dia.
Sí.
Bé, a parar d'això.
Ara quan hi hi veurà la nena de la corba...
La nena de la corba que es a Junqueras
La vaig veure la nena de la corba
A Prats de Lluçanés
Fé un...
¿Qué dius?
Un bolsoquistes y una no corba
Una moración de bosque
Una no corba
No, no, no
No, no, no
No has de preparar
Es la grácia de la nena de la corba
Que si pares l'has cagat
Sí, sí, igual us havíeu fumat un porret
No, no, pensis
I si fem un especial un dia a Nenes de la corba
Que truquim
Línies obertes per la nena de la corba
Ens hi posem un diquet?
Sí, ho veureu
Dura's pres
Saps que mai
No ho sé
Saps que no hi ha
Saps que no hi ha
Si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, sonido, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si, si,
¿Masquilistas anaba a decir?
No, no, no, no.
Los marquistas de l'humor,
como en Joel Díaz. Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
La fita. Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda. Hola.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbi
i en David Tort a la producción,
la Montse Durany amb Víctor Lorenz al control central,
el control de sol Albert Joder
i qui us parla, en Quim Morales.
Es dimarts 9 de gener.
Us saludem des del mur de les Lamentacions,
des d'on avui us atendrà en Joel Díaz.
Però primer hem d'analitzar l'ús
que fa de la seva pagueta
i que ens expliqui què ha fet avui
amb els vostres impostos.
No, no, no, no, no.
Com que no?
Que avui faig vaga de transparència
i ara t'explicaré per què, Quim.
A veure.
Perquè avui, amics i amigues,
oientes d'aquest programa,
he llegit a Twitter un home que es queixava
del mal ús que fa a la televisió pública
dels seus impostos.
Era un tuit, alguna cosa així com
vergonya que amb els meus impostos
es pagui aquesta merda de programa.
Fins aquí tot normal.
Aquest el nostre?
No, era un de la tele.
Per ser qualsevol, eh?
Fins aquí tot normal,
perquè estic descrivint el 30% aproximadament
del contingut que es publica a Twitter en català.
Quin és el problema?
Què és el que m'ha fet saltar l'alarma?
Que a la vegada podria fer saltar pels aires
aquest exercici que faig cada dia
desinteressat de transparència voluntària?
Què?
Que conec aquest tio!
Ai!
Què dius?
És un tio que fa 5 mesos va arribar a un acord
amb l'empresa on treballava per marxar,
però com si fos un acomiadament procedent,
de tal manera que això li va permetre
demanar la prestació d'atur.
Què dius, ah!
Perquè el tio, i cito paraules més o menys seves,
volia fer un any sabàtic per viatjar
i pensar una mica què volia fer amb la seva vida.
O sigui, que s'havia separat.
Està utilitzant l'atur per tocar-se els collons.
O sigui, que tenim un tio que amb una mà
s'està tocant els ous a casa i amb l'altre,
amb els meus impostos...
Amb els teus!
I amb l'altre s'està queixant del que fan a la tele pública
amb uns suposats seus impostos que no sé quins són,
perquè està cobrant l'atur.
I clar, jo ara començo a desconfiar.
Tu diràs?
Em començo a plantejar què feu vosaltres, catalans i catalanes,
amb els meus impostos.
No, no, clar, tu també pagues.
Esteu buscant activament feina mentre cobreu l'atur.
Els que estudieu esteu aprofitant la universitat pública
o els esteu passant el dia a funcanut.
Quan aneu a metge l'ensenit pública i fucas...
El tio et diu...
No, deixa el sucre.
Estàs deixant el sucre?
Perquè, clar, a veure si estic fotent el primo jo aquí,
perquè tinc la sensació que la transparència
no és recíproca aquí, Morales.
Hem trobat una escletxa en el sistema,
no ens ho esperàvem, això, no ens ho esperàvem.
Avui hem obert els ulls i hem vist que hi ha gent
que utilitza els teus impostos, Joel,
per fer coses mal fetes.
Llavors jo ara em sento una mica de dir,
bueno, jo estic aquí donant una informació...
Ha quedat tot com una mica críptic,
no sabem ben bé de qui parles ni d'aquests parles,
però vaja...
No diré, no diré.
Està bé o no?
S'ha separat aquest noi, oi?
Està bé, està perfecte.
S'ha separat o no?
Que això...
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no, no.
I tenia dos xifres.
No, no, no, no.
No posa pressió a perdre la virginitat, home.
Eh?
No posa pressió a perdre la virginitat.
També està.
No, no, no.
Que la perdi quan vulgui.
És aviat.
Pot ser aviat per perdre la prova,
però mai és tard.
A mi me la van robar, la virginitat.
La van robar?
No la vaig perdre, jo.
És un delicte, això, eh?
Ai, ai, ai.
Això, home, anava a dir que te l'hagin robat.
Sí, però en aquella època no es podia.
No ho explicarem a aquesta hora del migdia,
si de cas ja ens ho guardem per una altra edició del programa.
Això sí, el que avui farem serà tenir el mur de les alimentacions
a la vostra disposició,
perquè aquesta mateixa persona que es volia que es queixen
els programes de TV3 es queixi en directe.
Home, si parlem-nos amb el TV3.
No, prou de feina tenim.
No, no, no, per favor.
Sí, sí, sí.
Ho podeu fer amb correus electrònics a l'última hora
arrobacatradio.cat o bé trucant al
93-201-7474.
Serà el tram final del programa.
Ens anirem tots plegats cap al mur de les alimentacions
i a queixar-vos que val molt la pena.
I és molt terapèutic.
Això.
I a tot això, si voleu guanyar un sopar meravellós,
això sí que és un gran premi que us donem...
Digue'l, digue'l.
Si vols divendres, el tastem restaurant.
Ara!
Carrer Provença 88 de Barcelona.
S'hi menja de fàbula.
Sí.
I a més a més, us faran un menú degustació del xef.
Perquè gaudeu, això sí, si triomfeu a la fita de la setmana.
Aquesta setmana estem buscant a la persona amb més trofeus barra medalles.
Sí, cert, barra medalles.
És l'or i, doncs mira, ens agrada en aquesta setmana.
Barra medalles.
Barra medalles.
No puc.
Cada vegada et costa més parlar.
Sí, estàs en aquest programa.
Sí, perquè és que més cosíric en bé tos.
O sigui, estic fatal, estic molt malalt.
T'has fet allò de la PCR, per si de cas?
Sí, no us preocupeu.
D'acord, molt bé.
Es quedem molt més tranquils.
Estic bé, estic bé, estic bé.
És només tos.
Bé, tenim en Martí que diu,
tres medalles, dos d'elles són dels Jocs Olímpics de Granollers
i una de...
Un moment, un moment, un moment.
Jo no recordo cap acte del coi
dient a la Bildu Granollers.
No recordo jo aquests Jocs Olímpics de Granollers.
Aquí pota...
Ai, pota.
Pota, sí que pota, sí.
Sí que pota.
J, J, O, O, S, J, J.
Ja va ser raro que li donessin a Barcelona,
però a Granollers...
Ja em sembla...
Deuen ser uns Jocs Olímpics així d'estar per casa, no?
Si té foto, digue-li que enviï fotos.
Canviï foto de la medalla que volem mirar-nos.
Però són tres, poca cosa, em sembla a mi.
Dos, clar, no, però és que a més diu dos dels Jocs Olímpics de Granollers
i una de plata per quedar segona en un campionat.
En un campionat.
Inconcret.
No, escolta'm.
I després tenim en Pep que diu...
Quan era jove feia futbol, però curiosament només guardo una medalla,
la que vaig guanyar en un canving el 1987 d'un torneig que organitzava de petanca.
Ah, molt bé.
Ei, en els tornejos de petanca,
te'n fotries creus de l'atenció que hi ha i del nivell que hi ha, eh?
És una cosa impresionada.
És molt divertida la petanca i de dia.
Sí, sí, sí.
A mi m'agrada.
El Passeig de Sant Joan, em sembla que és els dimarts cap al vespre,
hi ha gent jove jugant a petanca.
Sí.
I tu hi pots, en plan, jo puc presentar-me allà a dir, hola?
Ah, si és com obert.
T'ha de fer mal alguna part del cos.
Va, una mica, no sé, el maluc, un genoll, alguna cosa, ja t'accepten.
Avui busquem, aquesta setmana busquem les persones més guardonades de la nostra audiència,
les persones que teniu més medalles o més trofeus,
i la persona que ho aconsegueixi s'emportarà aquest sopar per dues persones al tastem restaurant,
que us donarà, si encara és viva, l'aida fita divendres.
Espero.
Ho veurem.
I hem de fer una esmena...
Digues el telèfon, digues el telèfon.
Sí, sí, el telèfon és el 667-37-27-29.
Expliqueu-nos-ho amb notes de veu.
També ho podeu fer per escrit, eh?
Però ens agrada sentir-vos el 667-37-27-29.
Esmena, què hem de fer?
Sí que s'han fet uns Jocs Olímpics a Granollers.
Els Jocs Special Olympics.
Veus?
Per tant, amb tot el dret del món, pots atribuir-te unes medalles olímpiques
i entrar al concurs d'aquesta setmana.
I també hem de saludar en Jordi Ramoneda, ara que parlàvem de moments emocionants,
per exemple, uns Jocs Olímpics, és un moment emocionant.
Molt, ara i tant.
Avui tu, com a expert en aquesta mena de sentiments, ens portes el teu còctel d'emocions.
Efectivament, i avui a còctel d'emocions sacsegerem un home que tenia les emocions encarcarades,
però també en tenia, avui, emocions de José María García.
Hombre, el butanito.
Efectivament.
García i una altra persona.
D'acord.
No ells sols, sinó va ser un moment d'una entrevista que va fer, que hi havia, creu-me, que moltíssimes emocions.
Doncs tota l'emoció del món concentrada en un sol espai.
Quina meravella el documental de Movistar, eh? Supergarcía, eh?
És per gaudir-ho allò i reviure com era l'època de la comunicació en aquella Espanya.
Si combines el documental de Movistar del García i el de Trescat del Núñez,
ja queda una radiografia del que és aquella època perfecta, tu.
I mira, jo ja hi poso i afegeixo la Lliga de los Hombres Extraordinarios.
Oh, oh, oh, oh.
Llavors ja, bueno.
Que són tots els presidents de la Lliga d'aquella època.
Estan caient muntanyes de caspa ara mateix.
Sí, sí.
Però és la nostàlgia alguna cosa bona de tenir.
I són documentals d'aquesta mena.
Bé, doncs escolteu, avui tindrem còctel d'emocions
i també tenim connexió amb l'exterior de Catalunya Ràdio.
De nou a la recerca d'un merescut premi Pulitzer,
avui en Xavier Pere d'Esquerdo s'enfronta a la gran notícia econòmica del dia
i que té l'epicentre a Catalunya.
Perquè sí, com us hem explicat al llarg del matí,
les accions de la multinacional catalana Grífols...
Hòstia, si una cosa tenim a Catalunya és Grífols...
Sí, noi.
Per favor, i els que podem treure pit,
doncs s'han desplomat a gairebé la meitat del seu valor
després que s'hagi filtrat o s'hagi conegut un informe
que diu que van fer alguna mena de picaresques
per camuflar els seus balanços fiscals.
Una mica de trip i joc.
Sí, una mica de trip i joc,
i això es veu que ha fet desplomar els valors.
Perquè és una empresa que en el seu moment
ja va fer caure un altre gran multinacional
i llavors té una certa, diguéssim, credibilitat.
Hòstia, m'estàs dient que una empresa
ha fet una mica de trampes a la borsa i amb accions?
Sí, això t'estic dit.
Ah, jo de veritat que no ho havia sentit mai, això.
Ara, també hem de dir que l'empresa
que ha publicat aquest informe sobre Grífols
es diu Gotham Research.
Que tots sabem que Gotham és una ciutat de...
la pel·lícula de Batman.
A veure, aquest diari segurament és un senyor sol a casa seva,
molt gras, amb una disfressa de Batman que li va petita.
I un paquet de Kleenex sobre la taula.
Bé, és un tema complicat, ho entenem, és complexa.
No entrarem, diguéssim, en els detalls econòmics...
Perquè no el sabem.
Perquè no el sabem i no en tenim ni punyetera idea.
Però sí que tenim el Xavier Pérez d'Esquerdo
interessat en aquesta qüestió
i interessat també en saber
fins a quin punt és conegut el fenomen Grífols
a la ciutadania.
Xavi, bon dia.
Sí, bon dia, Quim, bon dia.
Doncs sí, voldria saber com afecta això
a la població d'aquí, això del Grífols, no?
Ostres, Xavi, has començat molt bé
com un periodista seriós.
Sí, hola, molt bon dia.
Com afecta la població això del Grífols?
Clar, perquè clar, com li dius?
Com li dius?
Això sí que és l'esplomar-se.
Això és l'esplomar-se.
S'ha desplomat un 40%.
Això és molt trist.
La gent va cap a caiguda.
Cap a caiguda.
Sí, sí.
La gent camina a poc a poc.
La gent mira el terra.
La gent, no sé, jo els veig neguitosos.
Jo vull saber com els estan afectant.
Estan buscant les accions de Grífols.
Clar, clar, clar.
Estan per terra.
Però tu creus que això ja està afectant
l'estat d'ànim dels catalans, aquesta notícia?
Sí, sí, Quim, sí, sí.
O sigui, és molt trist.
La gent no s'està demanant, per exemple, un cappuccino.
S'estan demanant un cafè americà.
Però quina diferència?
Què és més barat, un cafè americà?
És aigualit.
Sí, sí, sí.
Bueno, Xavi.
No, no, no, la gent avui està trista.
Està estranya, eh?
Aquesta notícia que s'ha assejat
al panorama econòmic del país i del món.
La gent no va rient pel carrer.
No va rient pel carrer, ja es nota.
I avui parlarem amb la gent del carrer
sobre aquesta caiguda de les accions de Grífols,
tan sonada, i que veurem com acaba.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Passen cinc minuts d'un quart d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
un espai que podeu venir a veure en directe,
aquí des de l'estudi de Catalunya Ràdio,
l'emblemàtic, el llegendari estudi de Catalunya Ràdio us espera.
Si ens escriviu a l'última hora,
arroba catradio.cat per avisar,
o si us presenteu sense avisar.
Molt bé.
Sí, a veure, si ara ve gent, vull veure el programa,
tampoc els direm que no.
Bueno, depèn de com vagin, també.
Clar, també és veritat.
Heu de passar pel control de seguretat.
Ah, i són molt seriosos, el control de seguretat.
I tant, i tant, i tant.
Hi ha un dels guardes de seguretat d'aquesta casa
que practica el kraft maga,
que és un arm marcial que la van inventar els del Mossad,
amb un dit, amb un dit, et poden deixar, bueno, catatònic.
I és el mateix que, a part de ser un arma blanca,
ell com a persona porta pistola?
Sí, però em sembla que no té bales normals, aquella pistola, eh?
No, no, són láser.
Pistola láser.
Pistola d'aigua.
Bé, doncs, podria ser l'últim cop que la sentísiu per la ràdio,
perquè realment està molt, molt...
Ella sí que està de capa caiguda,
està amb un constipat considerable,
però tot i així, segueix treballant per l'última hora,
segueix treballant per vosaltres
i segueix portant-nos a la catifita vermella.
Ai, l'aig de fita és el nostre enllaç
amb el món del glamour i dels grans esdeveniments
que passen al nostre país.
Exacte.
Doncs mira, sabeu que torna la Fitz Roy?
Coneixeu Fitz Roy?
Sí, home.
De teatre, que són guatre, montañistes...
Ah, sí.
Bueno, van fer la temporada anterior, la temporada.
I ara torna...
És d'engalzerant, no, aquesta?
Del mècho de Gronholm.
Sí.
Ui que sí?
Sí, sí, home, i tant.
I un dels grans èxits de la temporada anterior.
Sí, sí.
Jo la vaig veure, de fet, la temporada passada, increïble,
i aquesta també.
Han canviat una actriu que abans hi havia la Natàlia Sánchez
i ara hi ha la Mima Riera.
És l'únic canvi, l'obra és la mateixa,
però bueno, ja sabeu que el teatre, què passa, no?
Que cada dia és diferent.
Cada dia és diferent.
És ben veritat, això, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs estan al teatre Borràs,
que bé, sembla que han canviat les butaques,
perquè només d'entrar la Sílvia Bell em deia això.
Menys mal que s'han gastat una mica de calorons aquests,
perquè això era una cosa espantosa.
Menys mal que s'han gastat una mica de calorons aquests,
perquè això era una cosa espantosa.
Què era una cosa espantosa?
El teatre Borràs.
Jo no me'n recordo.
Jo no recordo que era l'espantosa.
Sí, els coixins, diguéssim, estaven ja molt xafats.
Llavors se t'adorm el cul quan estàs molta estona assegut.
Doncs a part de veure una obra de teatre increïble,
si aneu al teatre Borràs, ara tindreu el cul còmode també.
Perfecte.
Sempre està bé tenir el cul còmode.
Sí, home, sí, perfecte.
Un culito contento.
Sí, no, perquè si és una obra llarga es nota, eh?
I ara comences a veure la gent ballar,
que es posen i es recol·loquen.
Però aquesta passa de ràpid.
Oh!
És increïble.
Doncs vaig parlar amb el director, que és Sergi Belbel.
Belbel?
Belbel?
Belbel.
Belbel.
Belbel.
Ah, jo dic Belbel, no ho sé.
Belbel.
Tu digues Belbel.
Sí.
Sergi Belbel.
El príncipe de Belbelbel.
Tu també.
Que em va explicar que, a banda de la Sílvia Bel,
la resta no són gaire muntanyistes.
Sílvia Belbel.
Sí.
O sigui, hi ha la Sílvia Bel i el Sergi Belbelbel.
A mi, és que...
Doncs la resta no domina gaire el tema muntanyisme,
però ells són molt professionals.
Vamos, Belbel.
I abans de començar a sejar l'obra,
vam anar a fer una mica de muntanyisme.
Però t'he de dir que també funciona l'escalada
com a metàfora d'altres coses.
Ah.
Encara que no t'agradi l'escalada,
l'obra és vàlida igual,
perquè la fita que elles fan pujant aquest fitzroy,
aquesta muntanya de la Patagònia,
tu la pots traslladar a fites de la teva vida.
Clar.
Tu tens moltes fites a la teva vida.
Jo tinc una de fites a la meva vida.
Doncs clar, és que és això, vull dir,
si vosaltres dieu,
oh, Fitzroy, és que a mi la muntanya no m'agrada,
és que a mi l'escalada...
No, no.
No, no, aneu més enllà.
No, és una metàfora tonto.
És una metàfora.
De sexe, per exemple.
De qualsevol cosa.
Per què no?
Per què no?
Perquè com que diu que fa pujada...
Sí.
La muntanya, què representa?
La dificultat, l'obstacle, el repte.
Sí, sí, sí.
Al final és això.
I tant, i tant.
És una metàfora de sexe.
I com ens hi enfrontem,
jo suposo, diferents maneres de fer-ho, no?
Exacte.
Hi ha gent que puja corrents,
gent que puja poc a poc.
Algun dels hi costa més,
algun dels hi costa menys.
Sí.
Són més constants, més inconstants.
Sí, exacte.
Hi ha gent que ni la puja,
la muntanya.
Ja diuen que la muntanya pujaràs tu,
la muntanya.
Pujo a la muntanya.
Pujo a la muntanya.
Doncs bé, com ja us he comentat,
no són molt de muntanya,
i la Sara Espígol em va explicar el per què.
Jo crec que m'estic fent gran,
i l'altre dia vaig intentar fer la roda
amb la meva filla i em vaig lesionar.
O sigui, vaig pensar,
Sara, estàs fatal.
Ai, estem arribant a una edat,
tots plegats.
És que la roda...
No, no.
Arriba a una edat que no pots fer la roda.
Jo ja no la puc fer, la roda.
És que els braços no t'aguanten.
Jo no l'he pogut fer mai, a la roda.
No?
No, no, no, de petit tenia uns problemes,
però has talat un barall amb costades.
Sí, perquè ets alt.
Jo va haver-hi una època
que sempre que sortia de festa feia el pi.
Ah, sí?
Fins el dia que no va sortir bé,
vaig dir,
crec que hauríem de començar a deixar de fer aquestes coses.
Jo m'enfilava els fanals.
Hi havia un moment que era
Quim, Quim, Quim, el mico,
vinga, el mico,
puja de la fana, picava i baixava.
Ah, molt bé, Quim.
I tota la samarreta bruta, clar.
Però mira, encara t'ha anat bé la vida, eh?
Sí, molt bé,
trobo que sí, ho vaig deixar en el moment just.
Doncs muntanya no,
però sí que hi ha algun esport que practiquen
la Mima Riera i també la Sara.
A mi m'agrada ballar.
Sí, fa temps que no,
però ballar està bé i fer pilates
i a la discoteca ja no,
perquè se'ns ha passat el no.
Ens hem fet molt grans de cop.
Escolta, ara sembla que siguem dues viejas, tia,
som les joves del grup.
Ja.
O sigui, un moment...
Un moment, però tenim fills
i llavors lo de la maternitat
és un pes molt pesat.
Clar.
Així està.
Sí, sí, sí,
per una banda t'enriqueix,
però per l'altra, doncs,
demostra que va passant el temps.
Això és la maternitat i la paternitat.
Ojo, que ara hi ha gimnasos,
això m'ho va explicar el Ramoneda,
si no recordo malament,
que et permeten fer esport amb el crius sobre.
Ah, sí, sí.
De la manera que pots compaginar la...
No, però això li passava...
Bueno, li passa a la meva senyora
que va aquí a un lloc a prop a la ràdio
que fins i tot la monitora aguanta els nadons
d'algunes alumnes
i la imatge acaba sent la monitora
amb quatre nadons.
Què fa més esport,
la monitora aguantant els nadons
que les pròpies usuàries?
Ja ho entenc.
Però si tens bessons,
pots fer peses.
Malabars.
Una cada braç, malabars també.
Pots fer moltes coses amb la criatura.
Sí, sí.
Després vaig estar parlant amb la...
Estep, Estep.
Clar, ho pots fer tot.
Amb el bebè, no, Estep?
Per això dic,
és com un complement,
no has d'anar al decadló,
et serveix per tot.
La Míria Miscla no fa escalada,
però sí que és d'excursionista, ella.
I clar, què passa?
Que a vegades, fent excursions,
va tenir un contratemps.
A veure, jo vaig anar caminant
de Figueres fins a Vic
i quan arribava a la plana
em va enganxar una tormenta
molt, molt heavy,
que a la plana de Vic
no hi ha lloc a amagar-se.
I la veritat és que
vaig passar com por,
perquè caien molts llamps,
era una tormenta molt d'aquestes...
seca, no?
I allà sí que vaig pensar
em sembla que dormiré a Vic
i me'n torno.
Va acabar tornant amb tren.
Sí.
Home, però Figueres Vic,
què ha dit, no?
És una travessia...
És fort, eh?
És un tros.
Té a la marinera, eh?
Molt bé, molt bé.
Què dèiem l'excursió
més llarga que heu fet, vosaltres?
Un carant.
40 quilòmetres vaig fer un dia.
Ui, no, jo menys,
jo puja a Montserrat
des de Monistrol.
Jo crec que és el més llarg
que he fet, eh?
Jo de venir de casa meva
a l'arriba
ja em sembla suficient.
Doncs bé,
com ens explicava
en Belbel,
Fitroí no només va de muntanya,
sinó que també pot ser
una metàfora
per aconseguir un objectiu, no?
Així que li vaig preguntar
a la Sílvia Bel
quin objectiu complicat
havia arribat a assolir.
Bel.
Bueno, he assolit
uns quants objectius a la vida, no?
He tingut una filla,
l'he criada,
s'ha fet gran.
Aquest objectiu
ha sigut un objectiu bonic,
però que tampoc, bueno,
hi has de posar-hi
una mica d'energia,
sobretot fent l'ofici
que jo faig.
Sí, senyora.
Sí, senyora.
Clar, molt bé.
Quina pau que dóna,
eh, aquesta senyora.
Sí, sí, sí.
No tenia molta energia parlant, eh?
No, no.
Sí, senyora, però...
Perquè la guarda per la senyora.
Clar, no, l'actor
ha de guardar,
ha de reservar.
I bé, com que era una estrena,
havia de fer la pregunta.
Hi haurà festeta avui?
Avui, sí, una mica, no?
Perquè ve l'autor,
ve el senyor gravial,
el Jordi Bonet de Sol,
qui ha fet les llums,
una mica de festetes.
Vaja orgia que fotrà.
No, però és que es veu
que no tot l'equip
ho tenia clar.
I m'han comentat també
que després anireu una mica
de...
fareu una mica de festeta, no?
Per celebrar la tornada.
Doncs mira, no.
Primera notícia.
Potser una festa sorpresa
i ara has fet com...
Tant de bo, no?
T'imagines?
Què hi ha, què hi ha?
Què passa?
Que ens tenen preparat, a veure?
No ho sé, no ho sé.
Jo he preguntat si hi hauria festeja
i m'han dit, bueno,
alguna cosa hi haurà.
Home, doncs...
Home, potser una cerveseta,
però la veritat és
que no allargarem gaire
perquè totes tenim...
O treballem demà al matí a les 7
o tenim família
que ens espera o...
A veure, em quedaré jo aquí sola
fent la copa de cava,
ja ho veig.
Van empalmar al final.
Van anar tots de festa
i van empalmar.
I després se'n van anar a rodar
com si fos ahir a TV3.
Exacte.
Però no ha quedat aquella bohèmia,
aquelles parites...
Deixa't estar, artistes...
Ja no...
La nuit, la gos divins...
Res, res.
Això, el bocaccio.
Crec que el bocaccio està tancat, crec.
Què dius?
Hòstia, ara...
Ai, bé, en fi és igual.
Que ens vam anar de festa,
hem passat per la catipita vermella
i hem visitat el repartiment de Fitz Roy
que torna a ser al teatre
i és una obra molt i molt recomanable,
molt divertida
i no va només d'escaladores
que puja en muntanyes,
sinó que és una metàfora
de moltes coses.
Vosaltres sabreu.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Neologisme de l'any.
Neologisme de l'any.
Mira, jo porto delay
però tu no sé què portes, Aida, eh?
Però ja ho sabem, què porto jo.
Una caraja que no vegis.
Exacte.
Dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
i recordeu que és dimarts,
per tant, avui passem
pel Mur de les Lamentacions
perquè us queixeu.
Sí.
Tenim novetats,
tenim noves músiques tristes.
Hòstia.
Uà.
Que contents que estem
per les músiques tristes.
Sembla contradictori
però ens fa molta il·lusió
estrenar músiques tristes.
Hem tingut la de...
Tenim la de piano,
tenim la...
Tenim el violoncel,
tenim el rubuet,
tenim el violí.
Avui n'hem incorporat
un parell de noves
que us poden servir
per queixar-vos i rondinar
al 93207474
o fer-ho per correu electrònic
a l'últimora
arroba catradio.cat.
Però anem amb el tema del dia.
Sí.
Fa una estona
a l'espai de tendències
de l'Àngel Llàcer
i en Jordi Sellas
al matí de Catalunya Ràdio
ens explicaven
que al número 1
de les recerques d'internet
ara mateix
hi ha la paraula grífols.
Hòstia, clar,
perquè tota la gent
que té les accions,
els estalvis allà fotuts...
Sí,
o que pot ser
que hi ha molta gent
que sent parlar de grífols
i no té ni punyeter de què és.
Però la notícia
és important
perquè, com sabeu,
la multinacional catalana
s'ha desplomat a la borsa
quan s'ha publicat
un informe
que diu
que van alterar els comptes
per, diguéssim,
quedar més ben parats
a l'hora de certes qüestions fiscals.
I en Xavier Pereira Esquerdo
ha sortit al carrer
ha sortit al carrer
per parlar d'aquest tema
amb els ciutadans de Barcelona.
Hòstia,
música molt de notícia de borsa, eh?
Sí, sí, sí.
Ara assemblem
al programa del Manel Alvies,
una mica.
Valor afegit
amb Xavier Pereira Esquerdo.
Valor afegit
amb Xavier Pereira Esquerdo.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim.
Per tu,
però, noi,
aquí al carrer
hi ha la gent molt trista, eh?
Tant contents
que estàvem ahir
amb aquell concurs
que et vas inventar
i mira com canvia el món,
com canvia la ràdio, eh?
Ens hem d'adaptar
al moment que vivim.
Sí, senyor,
em sap molt de greu, però, eh?
La gent està mirant,
s'estan discutint,
ara hi ha una parella
aquí discutint-se davant meu.
Veus,
s'està barallant
pel tema de Grífols.
No, que hem de vendre, no?
Aguanta, aguanta.
Aguanta, aguanta, no.
Segur, segur, segur.
Voleu que els hi pregunti?
Sí, sí, pregunte'ls-hi.
Sí, sí, sí.
Però un tacte, eh, Xavi?
Sí, perquè s'estan barallant.
Pensa que estan perdent diners.
Perdoneu,
què grífols?
Què grífols?
Canilles.
Eh?
La de per abrir l'agua, no?
Los grífols, las canilles.
Ah, no, hombre, no.
No què és grífols.
Pensa que pensem
de les aixetes.
Què diuen del otro lado?
Sí, sí.
Què diuen...
Estàs llorando del otro lado.
El grífol de l'agua fria, el grífol.
Està plorant, com et dius?
¿Cómo?
Jo, Xavi, ¿y tú?
Y yo me llamo Juan.
Juan.
Juan, ¿y tú?
Crec que és argentí.
Magui.
Magui, Magui i Joan.
Magui despierta.
Estàveu discutint.
Sí, discutimos un poco de vez en cuando.
Per què?
La vida, la vida misma.
La fiesta, la familia, los amigos.
Grífols.
Grífols, exactamente, exactamente.
Es más, discutíamos por grífols.
Mira, veus?
¿Qué?
Veus?
Hay que arreglarlos.
Sí, señor.
Hay que arreglarlos.
La canilla del baño nos pierde.
Pierde.
Sí, pierde, pierde.
Y si eso no se arregla, las cosas en las relaciones tampoco se arreglan.
No, es que bueno, es que comenzaban, ¿no?
¿Qué pot arreglar yo de grífols?
¿Qué pot arreglar los grífols?
Y los fontaneros.
Acá como le dicen, manitas, ¿no?
Sí, sí, sí.
Manitas, fontaneros.
Nosotros igual nos damos bastante maña para grífols.
No, no, el otro día tenía tapado el bidet, ¿viste?
Y eso que larga agüita, que puede ser para los pies, para la...
En realidad, bueno, en realidad, ¿se pueden decir palabras...?
Sí, sí, sí.
¿Para el culo?
¿Para el culo?
¿Para el culo?
En Argentina se usa para el culo.
El orto, claro, es que si no...
Bueno, me perdía, pero en realidad yo pensaba que estaba roto el grifo.
Y...
Me imagino que del otro lado no se estarán riendo, ¿no?
No, no, no, no, no.
No se ríen ahí.
No, no se ríen ahí.
No, no se ríen ahí.
Estamos muy serios.
Ah, qué va, qué va.
Estamos organizando un minuto de silencio.
Es serio, serio, ¿no?
Bueno, cuestión que nada, al final era la canichita que estaba cerrada.
Pero bueno, ya lo solucionamos.
El grifo.
Ah, el grifo.
¿Quién es que no se puede arreglar eso de grifols?
¿Quién es que no se puede arreglar eso de grifols?
El fontanero.
Ah, doncs mira.
Ojo.
Total.
Es la persona responsable.
Claro.
Vaya.
Porque si no...
Y si no va a quedar roto.
Claro, no, no.
Sí que está roto.
Sí, sí, sí.
Està roto.
I com...
Què està perdent?
Què perd?
Agua.
Agua.
Agua és la metàfora.
En el cas de grifols seria plasma.
Plasma, que encara és més plasma.
Perquè aquesta gent treballa amb el plasma.
El calentamiento global.
També.
No, no, no.
El perito moreno en Argentina.
El perito moreno, sí.
I el glaciar que cau, que és el...
I el frizzroït, també.
Claro.
Sí, sí, sí, por supuesto.
¿Quién pot costar arreglar grifols?
¿Cuánto me gusta arreglar grifos?
Mira, una vez por semana, una vez por semana está bien.
No sé, vos qué pensás.
Crec que aquests senyors pensen que el Xavi va a probar.
Una por semana es justo.
Bueno, es cada día, Aurí, así, ¿no?
Cada día.
Tan cabe.
¿Tan cabe?
Y cada día es un montón.
Con todas las cosas que hay que hacer, todos los días hay que cocinar,
hay que limpiar la casa, sacar el perro, cambiar las piedritas del gato.
Hay las piedritas del gato.
Tens gat, tens un gat.
Tengo un gato y tengo un perro.
Me y en Argentina.
Ah, son argentins.
Sí.
¿Y en qué hablan?
Eh, catalán.
Ellos hablan catalán.
Mejor que yo.
Sí.
¿Cómo has de igual?
¿Cómo?
Yo Xavi.
Yo Juan.
¿Y el gato?
Y el gato se llama 143.
Ah, igual.
Exactamente.
¿Al licor?
Bueno, más o menos.
Sí, mi padre cuando era chico tenía un gato que llamaba 25 y en honor a mi padre le puse 143.
Claro, de total sentido.
Para exagerarlo un poquito más.
Claro.
¿Y el gato?
Divertidísimo, eh.
¿Agosto?
El gusto.
Ah, el gusto.
El gusto.
El gusto de mi gato es medio mentolado.
Vale.
Xavi.
Se está cagando de risa.
Xavi, con que el tema de grifols es un tema de borsa.
Sí.
Yo creo que le habrías de preguntar también por lo que es la borsa.
Yo no sé qué está diciendo del otro lado, pero me estoy casi seguro que se me están cagando de risa.
Que no, no, no, en absoluto, en absoluto.
¿Pero qué no se ve en el mundo?
No, están interpretando el problema de grifols.
Ok, el problema de grifos.
Xavi, ¿y para vos qué son los grifos?
Es... ¿Cómo te lo diría yo?
No puedo opinar, soy periodista.
¿Cómo que no puedes opinar?
Los periodistas no podemos opinar.
Entonces nos quedamos con que son las canillas que pierden agua.
Entonces nos quedamos con eso, Xavi.
Yo creo que sinceramente no podemos afegir res más a este espectacle de los luthiers
que acabamos de presentar en directo con en Xavier Pérez Esquerdo
y aquellos señores argentinos sobre el tema grifols.
Lo penjaremos a internet, yo me lo hago falta.
Sí, sí, a internet.
Tot el que heu de saber sobre la caiguda de acciones de grifols
está en este documento.
La canillita.
Y que cada analista tragui la seva pròpia conclusión.
Oh, y tant que sí.
Oh, y tant que sí.
I molts records a aquesta parella.
Xavi, gracias.
Torno la connexió a l'estudio de Catalunya Ràdio.
Gracias, Xavi, gracias.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Això llavors m'aprimaré, no?
A ver, el Milagres a Lourdes.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra empresari...
L'impacte es va produir al voltant de la passada...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies tal com venen.
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Al moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia.
Amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
El matí de Catalunya Ràdio.
Els teus gestos èpics inspiren Zurich assegurances per ser millors.
Per això, en contractar ara l'assegurança de la llaro de cotxe amb Zurich,
pots guanyar 4.800 euros per complir el cistell d'anar a comprar fins a dalt de tot.
Vols ser un dels cinc guanyadors?
Consulta en les condicions a Zurich.es i fem-ho èpic.
Zurich.
Oh, oh, oh.
Oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Josep, no seràs tu la persona que fa una estona ha trucat per explicar això mateix que estàs dient?
No, no, no, no, bueno, sí.
Ja va anar-te'n.
12 i 38 minuts, de seguida ens anirem fins al mur de les lamentacions amb en Joel Díaz.
Podeu marcar el 93-201-7474 per guardar la vostra tanda i lamentar-vos i queixar-vos del que convingui.
Totes les queixes que entrin en antena, ja siguin per telèfon o escrites, s'emporten...
No, no, entren els sorteig, els sorteig d'una tassa del 3CAT.
No estem aquí per regalar-les a tothom, eh?
Pràcticament una àmfora, eh?
Però ara passem al món de les emocions i els sentiments amb en Jordi Ramoneda, que els analitza com si fos un forense.
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Anem a sacsejar una mica José María García, metafòricament, perquè el senyor ja no està per molts sacsejos.
Sí, no, està grandot, eh?
A veure si trobem una mica d'emoció, perquè potser el que en realitat trobem no són emocions del García, sinó d'una altra persona, que en aquest cas l'ha de l'entrevistat.
Us poso una situació.
Un partit de Lliga del Betis, on un jugador anomenat Hipólito Rinconi ha caigut a terra lesionat, durant el partit.
Sí.
García en aquell moment narrava el futbol a Antena 3 Ràdio.
Aquelles tardes de carrossels.
Tardes de futbol.
I decideix que amb el jugador a terra, amb el jugador literalment a terra, és un bon moment per entrevistar-lo.
No hem de sentir el tall, company, és un tall antic, per tant, pareu l'orella, vull dir, no parleu sobre del tall.
Felicament puede ser tan solo el dolor, no hay tirón muscular a moncobo, puede ser golpe en un tobillo, y ya sabemos que el bravo Hipólito Rinconi acostumbra a agrandar con consideración sus percances.
José María está tendido totalmente, que si no se muere, hombre.
A ver, poli, poli.
Bueno, ja heu vist que hi ha moltes capes aquí, moltes capes.
Tenim primer que José María García diu que Rinconi és un exagerat.
L'acusa de quantista, no?
L'acusa de quantista.
Li diu d'una manera molt fina, eh?
Agrandar con consideración sus percances.
Bueno, era una mica la fórmula que tenia García, que era dir una cosa amb una paraula amb 18.
Era un geni.
També hi ha gent, fins i tot, rient de fons.
Sí.
I un altre redactor que està per allà de, bueno, a veure, intentaré, tenim el jugador de cos present, de cos present, a veure què li passa.
Atenció, perquè ara descobrirem que García vol entrevistar aquest futbolista, que recordem que està a terra, adolorit, allà estès.
Rodrigo.
També sentirem, per tant, sentirem l'emoció del futbolista.
Sí.
Que, més que emoció, és literalment dolor.
A veure si és que hi ha fractura.
No, vamos a ver por qué están quitando las penilleras y las vendas del pie.
Y le está llorando.
Poli, Poli, Poli, Poli.
Quienes un ataque de nervios.
María, ahí está...
Cállate y acércale el micrófono, hombre.
Cállate.
Cállate y acércale el micrófono.
El que té l'atac de nervios és el García.
Cállate.
I el pobre reporter.
I el reporter ja es veu al carrer.
I també heu sentit de fons un senyor amb una veu així de carajillo, que devia ser el metge del Betis dels anys 80, que devia ser un metge que cicatritzava ferides amb el cigarro.
Ja pot ser.
Cauteritzava.
Cauteritzava, sí.
Va, però ara, atenció...
És el que diu Poli, Poli, Poli, Poli.
Sí, Poli, Poli.
Després el recuperarem, aquest personatge.
Ara tindrem el Poli Rincón, amb l'emoció de tristesa, ràbia i frustració.
Això seran els tres ítems que tindrem.
Però és que li fa molt mal tot, que fins i tot...
O sigui, està...
Pobret, té molt duró.
És que està plorant, pobret.
I ell intenta parlar, però, clar, li surt com li surt.
No, home, no, tio.
Bueno...
El que diu nombre no és el metge?
No, aquest és un altre.
No, perquè és el president que passava.
A veure, ja li poli Rincón, el veig un tio d'emocions.
Un tio, sí.
A veure, és andalús.
Els andalus es treuen més les emocions que nosaltres.
Però mal li ha de fer, per plorar així, home.
Sí, sí.
És això, ho està passant la mare de Déu, la del punyal.
És molt creient, també, per això.
A veure, ara ja hem sentit el jugador que, pobret, està fatal.
I nosaltres sentint aquests crits, jo crec que bé que el noi no...
Ara mateix no està.
No està.
No està per una entrevista, no està.
Però García fa la valoració de com està Rincón.
Oli.
Ai, està fenomenal.
A veure.
A veure.
Però què passa aquí?
A veure.
Va, però és que el García era un tio dur, home.
Era un tio dur.
Era un tio dur que podries anar amb la cama penjant i ell et deia que tu estàs...
Està fenomenal, home.
És que el Rincón ja no necessita ni volant ni metge.
Si García diu que està bé, és que està bé.
Ara tindrem dues emocions més que se solapan.
Un és García, que fa una valoració del moment radiofònic que acaba de tenir.
I l'altre és que obrirem un petit espai de cures a mi poli de Rincón.
Home, que bé.
Fenomenal documental.
No me apretes, no me apretes, no me apretes, ay.
Ay, qué desgraciado soy.
Ay, por qué, Dios mío, por qué me haces esto, por qué?
Ay, ay, ay.
Vaya drama, Queen.
Ay, por qué me haces esto.
Qué desgraciado que soy.
No me apretes ahí.
També t'he de dir que al mes aquell.
Apretant, a veure.
Al lloc que hi ha sang, potser no.
Però no apretes, em fan allò de palpar, a veure si hi ha alguna fractura.
El García té tota la raó.
És un quant.
Un moment, un moment.
Ara, sí, hem tingut la valoració del Poli de Rincón, que no està bé.
La valoració del García, que no és metge...
Està fenomenal.
Falta la valoració del metge.
El metge, el metge, ens interessa que sí, home i tant.
Que ha anat a buscar uns docados.
Opinió professional, a veure.
Anem a sentir el metge que s'encén el cigarro, mentrestant.
Ay, me duele, ay, me duele todo.
No, te lo digo yo que no he dado.
Ja està.
Te lo digo yo que no he dado.
Ja està.
Que eres un Winston.
Això és un document excepcional, perquè mai hem sentit tan de prop la lesió,
o la suposada lesió d'un futbolista.
La lesió, home.
Ja està.
Aleshores, tu quan et fa mal alguna cosa, dius...
Oh, qué desgraciado que soy.
Como si fossis Calderón de la barca.
Et quedes blanc com la llet, i marejat, i no pots dir res.
Li dono la raó, Joel.
Crec que l'Hipolidon Rincón està parlant massa.
Si fa mal, et quedes sense paraules.
Aleshores tenim...
Pobret que l'Hipolidó està fet caldo, però al redactor de la ràdio li han taforat als auriculars
un micro i li ha dit, vinga, va, anem a fer l'entrevista.
Ja tu està encamillat i entrevistats.
Vale?
Aleshores, el periodista esgrimeix uns arguments, Perro de García, com a mínim sorprenents.
Toni, vamos a...
Pero tranquilízate, hombre, si has tenido ya mil lesiones.
Pero venga, ahora viene el partido.
No te preocupes, vas a estar con la selección.
Vas a tener mil oportunidades.
Si acabas de nacer...
Atenció, atenció, teniu una exclusiva.
Els crits eren de que estava parint-se a si mateix.
Oh, que bonic.
Era això, era això.
Oh, que bonic.
Acabas de nacer.
En fi, jo crec que ja està, vull dir, queda aquest document excepcional.
Quina meravella, Jordi Ramoneda.
Com José María García, que era excepcional i per sort, únic.
I a més a més, un autèntic còctel d'emocions, perquè aquí hi havia de tot.
De tot, de tot.
De tot, i així ho troba en Jordi Ramoneda, el seu còctel d'emocions.
Moltes gràcies, Jordi.
A tu, qui, Morales.
Ara sí, tres quarts d'una del migdia, atenció, que de seguida anem al mur de les lamentacions.
Si us voleu queixar un dinar o deixar-vos anar a treure-us amb una espina que tingueu clavadeta amb en Joel Díaz,
heu de marcar el 93207474 i ens ho expliqueu.
Tot Catalunya està pendent de vosaltres i, a més a més, entreu al sorteig d'una tassa del 3CAT.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Rosa d'oblid.
MORIN EN A LA CEIRA!
¡Suscríbete!
www.vendermicotche.es
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Un euro! Un euro!
A Blue Space tenim tot l'espai que necessites i les millors promocions.
Lloga ara al teu traster i paga només un euro al primer mes.
Consulta les condicions de la promoció a bluespace.es
o truca gratis al 900 250 900.
Blue Space. Com més vius, més espai necessites.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Un lloc allà on sempre podràs tornar.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i amb tu ens connectem.
Som 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
A Catalunya Ràdio!
12 minuts i l'una del migdia.
Així de depressa passa aquesta hora.
L'última hora passa l'any.
Sí, sí, perquè anem fent moltes cosetes i ens animem i mica en mica,
doncs escolta'm, s'apropa al final del programa,
però no deixarem de passar pel mur de les alimentacions.
També és un espai de cures, ara que parlàvem d'espais de cures.
No, també no.
Sobretot és un espai de cures perquè la gent entra frustrada, trista, angoixada
i en surt, jo crec, pel que em diuen, alleujada.
Evidentment, aquí no solucionem problemes, però donem confort, donem escalfor
i, bueno, en general, doncs també ens en riem una mica, però molt poqueta.
Riem amb vosaltres, no de vosaltres.
Exacte, mai de, mai de, sempre...
Portant la preposició...
Què t'anava a dir, Quim?
Bueno, no sé si podríem... és que em faria il·lusió.
Digues, digues.
Perquè una de les músiques que hem triat noves és la de la gaita trista.
Gaita trista, trista.
Jo voldria que, abans que truqui algun oient, donar un tastet, si pot ser, de la gaita trista
perquè la gent la triï, perquè, clar, si la gent no la tria, no l'escoltarem.
A tu et fa il·lusió, doncs.
Sí, escoltem-la.
Hòstia, i tu?
Bueno.
Estic plorant.
És Amazing Grace.
Sí, sí, és el musica dels funerals dels soldats i aquestes coses, eh?
Sí, sí, sí, sembla que s'hagi mort ara mateix, doncs, Winston Churchill.
Jo estic plegant ara mateix una bandera americana.
Sí, allò que la pleguen tan bé, que la deixen fer tot.
Oh, ha de quedar triangle, eh?
Un triangle.
I després li has de donar la vídua, eh?
Sí, sí.
Sí, això va així.
Bé, en tot cas ja ha fet aquest tastet, gràcies a Albert Hodder.
Ara sí que em diuen que crec que ja tenim la primera persona elementitzada d'avui.
Crec que es diu Laia.
Estic en lo cert?
Hola.
Hola, Laia.
Està plorant.
No, no.
No?
No.
Estàs sencera?
No tant, les ganes de riure.
Poseu-me la gaita aquesta.
Vols la gaita?
La gaita.
M'encanta que vulguis la gaita.
Doncs aquí tens la gaita.
Has de cridar una mica perquè la gaita ja saps tu que li fot sapatilla, eh?
No, però que la meva qui se va a la música, doncs és perfecta.
Ah, d'acord.
Doncs Laia, comença, comença.
Ens remuntem el dia 1 de gener, 24.
Rebobinem?
Eh?
Fa una setmana amb prou feines.
Sí, exacte.
Cap a la 1 del migdia, és adicional el dia de Cap d'Any, sentir el concert de Cap d'Any.
Ah, sí, sí, i tant.
Molt maco, de Viena, sí.
Bé, aleshores, s'ha de veure necessàriament per la televisió pública...
Sí, l'espanyola, en aquest cas.
Per la TVE, sí.
Sí, TVE.
Espanyola.
A no ser que tinguis una parabòlica...
I agafis ja, sí, clar.
Llavors pots agafar la tele Viena.
Des del punt de vista que és obligatori que escarta l'espanyola amb els diners de tots...
Ara, amb els teus impostos.
Espera, espera, espera, Laia, en el fons és amb els teus impostos, no?, que ho estem fent, això.
Exacte, i els teus.
I els meus també, sí, senyora.
I els meus, i els meus també, sí.
Però amb els de tots els espanyols.
Amb els de tots.
Sí, senyora.
Amb els de tots que tenim de moment passant per espanyols.
Laia, no et trenquis.
No.
És que em dóna la sensació que t'estaves a punt de trencar.
Per favor, manté-te sencera.
No, no, no, tranquil, no, tamonyés que ho tinc ben...
A més, m'he pres apunts per no deixar-me res.
Ah, perfecte.
O sigui, hem d'aguantar un senyor que es diu Martín Llade.
Martín Llade?
Sí, que és locutor de Ràdio Clàssica.
Sí, deu ser d'allà de Ràdio Nacional Clàssica, sí.
Ràdio Clàssica.
Sí.
Vull dir, és com la Catalunya Música Nostra.
Martín Llade.
Però la d'allà.
Sí.
I de Ràdio Clàssica.
Llavors, és un pàjaru, perquè no se li pot dir d'una altra manera.
Home.
Ai, però què ha fet?
Espera't, espera't, a veure, a veure.
Què ha fet?
Doncs mira, té un sentit de l'humor al cul,
parlant en plata.
Hòstia.
Fa uns acudits d'un gust pèssim.
Clar.
Fa, el que en diuen a Madrid, xascarrillos, que no sé reduir-ho.
Sobre el concert?
Mira que els odio jo, els xascarrillos, eh?
Sí, sí.
Home, no és el lloc.
No, no.
I a part de què?
A part de què?
El concert era dels més avorets que he sentit mai.
Hòstia.
Tenint en compte que jo tinc 72 anys.
Et, doncs sembles més jove, eh?
Gràcies, amor.
Sí.
Excepte...
Tenia en compte que fa més de 50 anys que a casa meva me'l feien escoltar.
Cada any, eh?
Cada any.
Cada any.
Sí.
Cada any.
I ara por la tele.
I dius, ostres.
I llavors, a part d'aquest any era molt avorrit i no soc l'única que ho dic.
Però, Laia, si em permets una mica l'apunt, potser el senyor aquest, el Martín Llade,
el que volia era justament amenitzar una mica, no?
Sí, però que tingui gràcia, punyeta.
Clar, no té gràcia, no?
Laia, qui t'agradaria que amenitzés en comptes de Martín Llade?
Escolta, el senyor que hi ve abans, que també era de Ràdio Clàssica...
Sí, aquest t'agradava més, eh?
Sí, un home que es deia José Luis Pérez de l'Arteaga.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Que ha escrit un munt de llibres de musicologia.
Que allà en s'havia un niu, eh?
Exactament.
És mort, va morir.
Llavors ja no pot presentar, clar.
No, exacte.
Però vas poder escoltar la Marc Xerratxesquis, o no?
Sí, sí, però...
Sí, sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí, sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.