Precisamente, posar en relleu el Sant Jordi, el Sant Jordi Cultural,
y aquel poble de libros que desde el desembre del 2011...
Café, le falta un café, que es salta.
...están en marcha y con resultados espectaculares.
Árims.
Árims.
A ver, está arrencando.
¿Sabes la feina que hay?
Estaba mirando todas las actividades que hay.
Esta semana.
Es de por.
Deu estar cansado, alcalde, nomás de montar soya y em cansaría.
En Xuriguera li retreu que...
No, no ho diguis, no ho diguis, no.
El fem de seguida, encara que em penso que és més de via.
Sí, sí.
Ja va la tornada, ja va la tornada.
Alcalde, deixi'm que veig un personatge per aquí també.
Però sí que hi ha gent.
Sí, home, ui, ui, ui.
Hi ha una xantada aquí, Sant Antoni.
Ui, aquest és un guàmiú, és un guàmiú.
Veig un tio aquí amb cabells llargs i dic que aquest tio l'he vist a cantar dalt d'un escenari.
Sí, sí, sí, sí.
Aquí a Barcelona, la capital potser no ha arribat encara.
Diversiones, obert fort.
Home!
I tant.
L'Ostrell diu, home!
I tant, moltes nits.
Escolta, moltes nits, moltes nits de diversiones.
Escolta'm.
Ens ha patit, l'Ostrell, algun dia.
I tant, i tant, i tant.
Bueno, escolta, us he conviat a col·lapse i diu que no toqueu, perquè ja ho teniu tot venut.
Diu que us han conviat a col·lapse i que...
Sí, i que està difícil perquè caven sis persones i nosaltres som onze.
Ah, m'haurien dit que era perquè ja no els calia, no els calia.
Clar, clar, no, això és...
Fots el plató més gran o la gent bona no pot venir al teu programa.
Ara, ara.
No, només poden venir tres músics i a veu, que de vegades està més malament de tot.
És una merda plató, això.
Sí, sí, sí, estic d'acord.
Escolta, l'Obert és tècnic de joventut també i també foteu moltes coses per a la gent jove aquí a Colonsa aquests dies.
Sí, a tope vinculat amb el poble de llibres, amb totes les activitats.
Avui fem el Cultureta, que és a veure qui és els joves que tenen més cultura del municipi.
I avui fem per joves i diumenge per...
Per què hi ha per joves?
Activitats i demà la Blanca i la Dinamo i...
Senyor Diversiones, què hi ha per joves?
Què hi ha per joves, diu.
Per joves avui fem una prova que es diu el Cultureta.
I trobem el grup de joves que tenen més cultura musical, de sèries, de pel·lis.
I ho fem aquí a la biblioteca.
És un joc de preguntes molt ben perill.
54 anys, se'n puc considerar jove o no hi entro en aquest?
Llàstima, per 4.
Per 4.
Per 4.
Gràcies, Albert, doncs a la gent jove que estigui per aquí a prop.
Ja ho sap, avui a Colonsa.
Escolta, hi ha una cosa, Xuriguera, no sé si t'hi vols apuntar.
Hi ha una escola d'escritura que fotran al llarg de l'any aquí a Colonsa, que fa la Carre Santos.
No sé si tu t'agrada escriure, escrius-t'hi, Xuriguera, no?
Poc. Alguna carta, alguna carta a la meva estimada.
Escriveu cartes, saps? Jo sí, jo escric cartes a la meva estimada i poca cosa més.
A mi el que m'agrada, Feixedes, és la Lolita Bosch.
Veig que hi ha la Lolita Bosch, jo soc molt fan d'aquesta dona.
Potser és un dels riures més importants que tenim a Catalunya.
Saps que em sembla que això que t'he dit és la Lolita Bosch i no la Carre Santos?
Ah, sí, jo diria que sí, eh?
Saps que un minut per això t'ho he dit?
Saps que per això t'ho he dit?
Saps que m'he equivocat?
I què és la Lolita Bosch i no la Carre Santos?
Que ara ho anava a buscar i he dit collets, però si això és la Lolita Bosch que jo m'hi volia apuntar.
Però jo he de la Carre Santos perquè la Carre Santos és molt amiga de la Carmeta, de la mare que era la Carmeta.
I per això he dit, clar.
Vé, tu aquí.
I escolta, hi ha ballades de sardanes també aquí.
Clar que sí, ara vindrà amb la còpola.
Hi ha ballades de sardanes, concerts de jazz, però és que serà un festival tremendo.
No ho sé, és que estic desbordat, jo em quedo a viure aquí a Colonga.
No ho sé, Xuriguera, tu què faràs?
Ah, Colonga, Colonga.
Mira, un empordanès m'acaba d'escriure un whatsapp dient, això és Colonga, no és Colonga.
Colonga, és a dir, Colonga.
Com és Arroella.
Com Tarroella.
Com Tarroella.
Aquesta és la discussió.
Si vols passejar-te per aquestes terres amb propietat, has de dir Colonga.
I Tarroella, i Vilcaire, i Regincós.
Vale.
Ho entens?
Bé, doncs jo vindré a Colonga aquesta setmana.
Pala Forgell.
Vale, sí.
I me deixes...
Palamós.
Palamós es diu igual.
Ah, anava a dir, Palamós, què hi deus?
Pilemós?
No, igual.
Palamós, igual.
Bé, escolta, deixem-ho aquí.
Sí, deixem-ho aquí.
Gràcies, Xuriguera, gràcies, Peixedes.
No, a tu.
Bé, no, deixem-ho aquí, a vosaltres.
Gràcies per ser com sou.
Recors de la carmeta.
Avui, la peixateria des de Calonga, poble de llibres.
Viu Sant Jordi a Calonga, poble de llibres.
Parades de llibres, roses, espectacles, signatures i un poble sencer celebrant els llibres.
Amb la participació de Bernat de Déu, Xavi Bosch, Sílvia Soler, Ramon Janer, Laura Fà, Marta Pontnou, Santi Balmes, Maria Barbal, Lolita Bosch i molts més.
Del 18 al 27 d'abril, vine a Calonga, poble de llibres, la primera a Booktown de Catalunya.
Més informació a pobledellibres.cat.
10 i 4. Ens demana torn de rèplicada Colau després de la tertúlia que hem tingut.
Senyora Colau, què tal? Bon dia de nou.
Hola, bon dia. Moltes gràcies per donar-me aquest dret de rèplicada.
Faltaria més. Estàvem acabant, però s'ho mereix. Digui, digui.
No, no, perquè evidentment que poden haver-hi moltes opinions diferents, respectables, no?
El que passa és que em sobta, diguem-ne, que davant de fets tan greus com els que estem denunciant i explicant com vostè mateix, no?,
com a director del programa, ha introduït aquesta flotilla de la llibertat com una operació efectivament arriscada, no?,
perquè en ocasions anteriors, doncs, fins i tot ha estat atacada per l'exercit d'Israel, hi ha hagut morts i en altres casos hi ha hagut detencions.
I, per tant, és un viatge complicat, molt complicat, molt incert. De fet, tenim viatge de nada, però no tenim viatge de tornada,
perquè no sabem què passarà, no sabem si ens atindran, ni tan sols sabem des de quin país tornaríem, no?
Per tant, que en unes circumstàncies com aquestes, i en el que està passant a casa, en una iniciativa on participaran centenars d'activistes,
aquest sentir que es qualifica la meva participació de turista aprofitada,
home, doncs jo crec que mereixo un dret a rèplica, perquè, bueno, es pot estar d'acord o no amb aquesta flotilla,
però aquesta flotilla, primer, no és iniciativa meva, és una organització internacional que fa anys que fa això,
és una acció pacifista, però d'acció directa de desobediència civil,
perquè ara mateix hi ha un bloqueig a gals de que fa que milers de persones s'estiguin morint de gana,
i el que es pretén és fer arribar una cosa tan bàsica com menjar aigua i medicines
per evitar que hi hagi més nens i més població indefensa que segueixi morint.
Per tant, no té res de simbòlic, és una cosa molt literal, molt concreta, molt urgent.
Que hi hagi molta gent que estigui disposada a posar el cos i arriscar-se per fer això,
jo crec que és una lliçó més aviat per als estats,
o per aquells que opinen gratuïtament des d'alguns micròfons sense arriscar mai res.
En tot cas, sí que demanaria una mica de respecte per les persones que fem això,
i en el meu cas particular, aclarir que a mi se m'ha demanat,
per part de l'organització que participi, en la mesura en què soc un càrrec públic,
que tinc repercussió internacional i que, per tant, com que la flotilla sap que s'arrisca
i que hi ha problemes de seguretat greus, malauradament,
per l'actitud que ha tingut l'exercit d'Israel fins ara,
intenten que persones que tenim visibilitat i que tenim càrrecs públics
puguem ajudar a protegir i a donar repercussió en aquesta flotilla
i, sobretot, ajudar a que els governs respectius ens ajudin a fer que la missió tingui èxit,
que ningú ho prengui mal i, sobretot, que aquesta ajuda humanitària arribi on ha d'arribar
i tant de bo que s'obrin corredors humanitaris estables.
Aquest és el sentit d'aquesta flotilla.
És una flotilla que té una missió molt concreta, gent simbòlica,
que, evidentment, té riscos,
i que les persones que participem ho fem perquè no volem mirar-nos les coses
des de la televisió i des de la finestra
i opinar gratuïtament, sinó que volem intentar fer alguna cosa més.
Ignasi Guardants.
Per tant, qualificar això de turisme aprofitat em sembla lleig, sincerament.
Ignasi, per al·lusions.
No, però la paraula aprofitat no l'he interessat.
De tota manera, queda clar que la senyora Codau s'ha sumat en un projecte
que hi ha molta gent que mereix infinit respecte,
que ja està dedicant, i que ella va de convidada.
Ja està, és el que he dit, utilitzes la paraula turista,
després la retirada, però si ho fem, com diu, és igual.
Retiro la paraula turista, però és una convidada amb una actuació d'altres.
Després, aquesta, que ella per defensar-s'hi digui que els altres no risquen res i tal,
i que només estan als micròfons, em sembla que perd la dignitat
dient aquestes coses i no la penso contestar.
Celebro que escolti Catalunya Ràdio i el matí de Catalunya Ràdio.
Home, i tant, sempre ho ha fet la senyora Codau, eh?
La ràdio pública sempre l'ha escoltat, eh?
Doncs res, senyora Codau, gràcies en tot cas per trucar.
Gràcies per el dret de rèplica.
I seguirem informant del seu viatge, gràcies.
Estefania Molina, Inglés Marquès, Ília Coppola, Ignasi Guardans i Joan Serra.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies, ballarà.
A ballar, ballar.
Són les 10 i 9, ara tornem.
El matí de Catalunya Ràdio.
Aprendre a esquivar les bales és el debut literari del periodista de TV3, Xavi Coral.
Una història d'amistat i d'amor dels que van perdre la guerra, però no van rendir-se mai.
El llibre que tothom regalarà aquest Sant Jordi.
Aprendre a esquivar les bales, de Xavi Coral.
Publicat per la Campana.
Ja a les llibreries.
T'apassiona el món de la restauració?
Vols feina des del primer dia fent allò que t'emociona?
A ESOP, l'Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona, trobaràs el teu objectiu.
Cicles formatius oficials i cursos especialitzats en cuina, sala, pastisseria i direcció de restauració.
Ara és el moment.
Matrícules obertes.
Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona.
Practica el teu futur.
Des de l'11 Catalunya et desitgem una bona diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor, cultura i solidaritat, apropa't al teu venedor o venedora de l'11.
Molta sort i feliç dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'11, ben jugat.
Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Dissabte 20 d'abril, al suplement, celebrem Sant Jordi des de l'Abacus de Sants a Barcelona,
carrer de la Creu Coberta.
Ho farem amb els grans protagonistes de la diada, els escriptors,
Abram Urriols, Maria Climent, Xavi Coral, Pau Cosí, Marc Serrat, Zofelia Carbonell...
I molta música.
Tindrem la Maica Navarro, el comunista Joel Díaz i també el Pep Noguer.
Tot amanit amb el directe de Venus i Guillem Ramissa.
Aquest dissabte 20 d'abril, Sant Jordi arrenca el suplement.
Viu Sant Jordi a Abacus tot l'abril.
La Perla 29 presenta el gran clàssic d'Atenes i Williams, el Zoo de Vidre.
Un retrat de família interpretat per Laura Conejero, David Tenguera, Clara Moraleda i Roger Torns
i dirigit per Martina Cabanes.
A partir del 17 d'abril, al Teatre La Biblioteca.
Cinc úniques setmanes.
Entrades a laperla29.cat.
A Òmnium Cultural volem que infants i joves recuperin la passió per llegir en català.
Per fer-ho volem contribuir a renovar el català de llibres de les biblioteques d'escoles i instituts.
Ens hi ajudes?
Aquest Sant Jordi regala un llibre a les biblioteques escolars.
Més informació a llegir a ensfagrans.omnium.cat.
Òmnium Cultural. Llengua, cultura i país.
Viu Sant Jordi a Calonja, poble de llibres.
Parades de llibres, roses, espectacles, signatures i un poble sencer celebrant els llibres.
Amb la participació de Bernat Dedeu, Xavi Bosch, Sílvia Soler, Ramon Janer, Laura Fà, Marta Pontnou, Santi Balmes, Maria Barbal, Lolita Bosch i molts més.
Del 18 al 27 d'abril, vine a Calonja, poble de llibres.
La primera a Booktown de Catalunya.
Més informació a pobledellibres.cat.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia, l'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Celler Smaset.
Vins i caves directes del celler a casa vostra us ofereix la tertúlia esportiva.
Yo prefiero guardarme para mí lo que pienso, ¿no?
Creo que tengo códigos y valores que creo que hay que respetar.
Doncs no hi ha com posar ajo.
Marina, bon dia.
Perquè calleu una mica.
Carme Llobera, Ramon Bés, Alaya Todell, Joel Díaz, Carme Barceló.
Bon dia, com esteu?
Bon dia, molt bé.
A veure, és divendres...
Escolta, fa molta il·lusió que la Carme Barceló, que fins ara l'hem tingut, sempre és a fora, va tinguem aquí amb carn.
Sí, sí.
Amb carn i os, amb carn i os.
I os, i os, i os.
I os.
Molta carn i poc os.
Com arribeu?
Com arribeu a la tertúlia d'avui?
Perquè us informo que és una tertúlia preclàssic.
Estem a divendres.
Diumenge a les 9 tenim aquest Madrid-Barça i Ramon Bés agafa que no.
És post, encara.
És post, és post, eliminar-me.
És post, tragèria.
Diguem que encara estem amb el...
Encara estem amb la...
Amb la...
Sí, sí, home.
Sí.
A més, ara hi ha guerra en el vestuari.
Ara estem amb el Cigui, estem amb el PSG, i és que les coses, jo sempre he dit que s'han de païr.
Si es païen bé, aleshores s'afronten bé.
Si no es païen...
Però si païm amb l'actitud...
Ah, sí.
Ah, perdó, perdó.
Però vull dir que si païm, tot això és el timing.
És a dir, l'esportista, la nit del partit, normalment plora.
Aquest és el dia que plores.
Però l'endemà, si no t'aixeques, ja vés-te'n a casa.
Bueno, però no som esportistes, som periodistes o analistes.
Diguem que, d'alguna manera, el context que hi ha és que costarà passar...
No és el mateix anar al Bernabéu, perdona que t'ho digui, amb el Barça classificat i el Madrid eliminat,
que anar amb el Madrid classificat i el Barça eliminat.
Però una cosa, jo l'altre dia feia...
És el pitjor escenari, diguéssim.
Estem amb el pitjor escenari que...
I el pitjor de la manida.
El pitjor escenari que era el clàssic, això està claríssim.
I a més, sí que és veritat que hem de sortir tots plorats a casa.
Però, bueno, l'Aurau, ahir, 48 hores després, encara estàvem parlant del tema gondogant,
encara estàvem parlant d'aquest xup-xup que hi ha al vestidor.
I, home, les coses no es tanquen.
És molt maco el que tu dius, eh?
Vull dir, a mi m'està com està molt bé.
Vull dir, és molt wonderful aquests i tot això, però la realitat és una altra.
El que no són aquests nois, aquests ara, és la bilis que porten dins i ja està bé que la treguin.
És a dir, no es tracta de...
És una manera de treure...
L'ha posat Araujo, eh?
És en singular.
Gondogant no va posar bilis.
Per qui no estig situat.
Tornem a escoltar Araujo.
Jo prefiero guardarme para mí lo que pienso, ¿no?
Creo que tengo códigos y valores que creo que hay que respetarlo.
Clar, i aquestes declaracions venien després que Gondogant recriminés Araujo la seva acció davant del PSG.
Espera, espera, escoltem-ho.
Jo no diria res.
En aquestes accions has d'estar segur de tocar la pilota.
Donar l'oportunitat, potser, l'atur al porter o fins i tot donar gol, però quedar-te amb un jugador menys...
A veure, aquestes declaracions són després del partit i el Guillem Balaguer, el partitista, li demana per l'acció en concret aquesta acció,
aquesta expulsió d'Araujo ha marcat al partit.
Llavors, Gondogant respon sobre aquesta acció.
Sí, que Gondogant s'hauria pogut estalviar o fer una resposta més políticament correcta.
Sí, però en aquell moment no l'assenyala, sinó que ell explica tal com...
No l'assenyala, però és ell.
Com vull dir?
No, no, no.
Jo vull dir que per mi és pitjor Araujo.
Quin problema hi ha?
Però un moment, acabo.
48 hores després Araujo, que quan li demanin, en comptes de dir, no, això ho hem parlat dins i ja està,
ell no diu, no, no, és sabent, conscient, perquè ell a més va voler parlar.
Perquè ens conta que aquest acte, que és els periodistes dels relats solidaris,
vull dir, bé, costa una mica després de la derrota, què fem, parlen...
No, no, ell diu, sí, sí, parlaré i acceptaré preguntes.
Per tant, ell va sortir amb la idea de dir aquesta frase.
I quan dius la frase tu pots això dir, escolta, ho hem tractat dins i ja està,
si és el que tu estàs dient, que no t'agrada que ho facin els companys.
I no, diu, el que hem sentit, diu això, i llavors clar...
I convertint la víctima en culpable.
Aquí no hi ha ni víctimes ni culpables, a veure, és una forma de parlar, però...
Però qui seria la víctima, aquí, l'Araujo?
Home, perdona, l'Araujo...
Hòstia, ara sí que em deixes?
Home, sí, perdona, però, aviam, tu tens...
Com que víctima? A veure, és un tio que l'ha cagat, l'ha cagat davant de tot Europa,
s'ha vist molt clar...
Però bueno, ja ho hem vist tot Europa, no cal que surti el Gundogan i li faci una...
No, ni cal, ni cal, una radiografia...
Però quina pell més fina, tu, el Gundogan és un tio.
En aquestes accions has d'estar segur de tocar la pilota,
donar l'oportunitat, potser, l'atur al porter, o fins i tot donar gol,
però quedar-te amb un jugador menys...
Per mi fa una anàlisi purament tècnic, diguéssim, de la jugada,
i és una... per mi, això, un jugador jove com l'Araujo,
bueno, igual el futbol ha canviat molt,
però abans hi havia certes jerarquies, el vestuari, l'experiència,
era un grau...
Ara ho dius, en el vestuari, arregla això.
Al vestidor...
Perdó, al vestidor...
No, no, al vestidor és igual, és a dir, ara ho dius,
és a dir, no públicament, aquesta és la gran diferència.
És a dir, les coses es diuen a la cara dins de casa teva.
A mi, eh, que quan tu i jo ens discutim, ens discutim fora,
doncs no hi ha casa.
Bueno, també ens hem discutit en directe una vegada, eh?
No gaire, no gaire, no gaire.
Però jo entenc que les coses...
Sempre s'ha dit, els draps gruts es renten a casa.
És a dir, Carme, que en un vestidor hi ha codis que no es poden trencar.
I a més a més et dic més, deixa'm dir-ho un punt,
el que mai es pot trencar,
perquè jo he estat escoltant fins i tot la diferència de cultures,
que aquest és un campioníssim de no sé què,
i no sé què, carai.
És a dir, tu véns al Barça,
i el Barça ha de tenir el seu codi,
cadascú té les seves regles, les seves, diguem, rules.
I per tant, això per mi és innegociable.
És a dir, em sembla que tots dos s'equivoquen.
Tots dos, jo dic així de clar.
És a dir, ara dic que aquest és culpable i l'altre...
Si a tu et disparen, jo ho entenc perfectament,
que l'altre, doncs, ah, sí, doncs, vinga,
ara et disparo jo i et deixo ja rematat.
Des d'un punt de vista d'un entrenador o d'un cotxe,
jo ho entenc, la reflexió de la Lloberes,
però jo estic al cantó d'un periodista
i ho trobo fins a cert punt saludable,
que es verbalitzin els estats emocionals,
quan el partit de futbol també emocionalment
ha estat molt inestable.
Ha estat un partit en què va poder més el cor que no pas el cap,
i això va acabar perjudicant el Barça.
Gundogan ho va fer contra el Madrid.
Això em fa pensar que potser allò no es va acabar de tractar,
perquè si es hagués fet una cosa que hagués preocupat molt,
no sé què ha passat a dins del vestidor,
perquè és veritat que és un vestidor
que s'estan constituint nous lideratges.
Hem passat d'un lideratge fort i dur i empàtic,
com el de Puyol,
a un lideratge tou, com el de Messi,
a un lideratge menys visible, com el de Busquets,
però sí molt efectiu a dins,
a un de Sergi Roberto, que és un tros de pa
i que és un nano que encara no se sap si continuarà o no continuarà.
És a dir, això hi té molt a veure.
No en ficaré amb el paper de l'entrenador,
perquè entraríem en qüestions personals que no s'escauen,
l'entrenador ahí decideix,
una de les coses que fa és no entrenar,
hi ha gent que diu que ja ho tenia previst,
d'altres que no, perquè així s'alliregi.
Però també és veritat, des del punt de vista periodístic,
que aquí no hi estem acostumats, això.
És a dir, que aquí un jugador verbalitzi això,
això ho fem els periodistes,
fem tertúlies, però que ho faci un propi jugador,
no ho entenem.
Aleshores, és com si un Dogan vingués aquí,
que és el que fas tu com a tècnica o com a coig,
d'analitzar per què ha passat això.
I el trobo, perquè no veig un vestidor amb mala llet.
És a dir, si haguessin cabrons,
amb perdó de l'expressió, o cabrones...
Bueno, a mi em sembla una cabronada de collons, això.
Quan fos l'època, per exemple,
posaré el cas de Reijer,
quan hi havia Eto,
quan hi havia Ronaldinho,
quan hi havia Deco,
allà tu sabies que hi havia guerra.
Però el vestidor d'ara,
a mi no em sembla que hi hagi guerra,
que hi hagi un problema,
sinó que més aviat hi ha una frustració,
hi ha un sentiment de dir per què no ho hem fet,
que ens ha tornat a passar,
que això no ho hem consolidat.
Doncs justament per això, Ramon,
jo crec que, a més a més,
aviam, sí que influeix d'on véns i on estàs.
És a dir, el Frenkie de Jong també és un tipus
que parla molt obertament,
diu tot el que pensa, etcètera,
però qui s'ha acostumat a baixar una mica el to,
ja porta uns anys.
A veure, el Gundogan serà un campió del món,
un campió de Champions,
un campió de tot,
ve del City,
és un veterà de guerra,
tot el que tu vulguis,
però porta no un mesos al Barça,
vull dir, al final,
tu també t'has d'adaptar
al modus operandi on estàs.
Sempre que n'hi hagi de modus operandi.
A veure, Joel.
No, jo diria que hi ha un...
Pel que he pogut llegir,
és que fins i tot he tornat a veure el partit,
perquè estic sonant.
Per favor.
No, i passa una cosa fins que expulsen l'Araujo,
i és que el Luis Enrique li fa una cosa
que és pràcticament humiliant,
que jo s'ha vist poques vegades
d'una forma tan clara
en un partit d'aquesta categoria,
que és no flotar a la sortida de pilota d'Araujo,
sinó directament...
Regalar-li.
Regalar-li de pilota,
però no posar-li captiu
a 15 metres a la rodona.
I jugar darrere jugada
l'Araujo es veu obligat a treure ell la pilota.
El que sí que és veritat
és que en moltes jugades
l'Araujo té un problema.
Ell no és el jugador més indicat
per treure la pilota jugada amb els peus,
i es troba que els companys
li ofereixen poques opcions de passada
quan el tio,
el que necessita en aquell moment
un jugador que és una mica insegur
en aquest aspecte
és que els jugadors li ofereixin solucions.
I això què té a veure amb les declaracions?
I jugar darrere jugada
no se li ofereixen aquestes solucions.
L'Araujo es va fent petit, petit, petit,
i quan arriba el moment de fer aquella acció
el tio està bastant desquiciat.
Jo crec que el problema
és que l'Araujo
s'ho fent amb el Gundogan,
no tant per les declaracions,
com perquè crec que ell
també podria retreure-li
alguna cosa que altra,
algun Gundogan,
de la seva manera de jugar
fins al minut 30 de la primera part.
I és que el Gundogan,
si revisiteu el partit,
li ofereix molt poques opcions
com a mitjentra o com a interior
a Araujo per treure la pilota.
Jo ho deixo aquí.
L'endemà del partit
i d'aquestes declaracions
hi ha un entrenament
de recuperació dels partits,
com fan sempre.
Allà es troben Araujo i Gundogan
i no hi ha res,
ni cap conversa especial,
ni cap retret,
ni cap mala cara.
No va passar res.
A les 48 hores,
ahir,
no va haver-hi entrenament,
perquè Xavi va decidir
que millor que cadascú
pugui airejar-se una mica,
i fan aquest acte.
Llavors ell surt un Araujo,
visiblement amb una cara molt emprenyada,
tenia ganes de dir això,
i el que fa és atirar el foc
en comptes de solucionar el problema.
Què passa?
Quan es veuen a l'entrenament,
no passa res,
bones cares,
i dimarts.
La diferència és que Araujo
veu la repercussió mediàtica,
i això ens ho han explicat,
no és una cosa que jo digui.
Ell comença a prendre consciència,
ostres,
estic a totes les tertúlies,
ja estan dient,
i mira què m'ha dit,
i mira el vídeo,
i mira les xarxes,
perquè els jugadors del Barça
miren les xarxes,
la repercussió que té això,
i ell es va escalfant,
i això barrejat amb la frustració,
evidentment,
que tenen tots els jugadors del Barça,
d'haver quedat eliminats,
i ell se sent culpable,
va i surt,
i fa aquestes declaracions,
que jo insisteixo,
per mi,
les trobo més greus,
perquè ja no les fas en calent.
Tu dius,
si et disparen,
dispares.
No, home,
no va d'això.
Vull dir,
no va d'això.
No les fas en calent,
però t'estan posant calent,
perquè t'estan posant calent,
s'estan posant calent,
perquè t'estan posant calent,
no quan tu les escoltes,
sinó quan veus la repercussió que té.
Però el capità,
Sergi Roberto,
ho explica públicament,
a Condé,
també públicament,
es mostra,
vull dir,
al final,
és lògic,
i entenc que és lògic,
que Araujo decideixi dir alguna cosa.
Vull dir...
Avui repassàvem també,
que en el clàssic d'anada,
Gundogan va dir allò,
al final del partit,
m'hauria agradat veure els jugadors més enfadats,
no?
Però jo estic molt en la...
Va.
D'acord, d'acord.
Senyor Besa.
Segueix.
En la línia del Joel,
en el sentit que el futbol és un esport d'equip,
i últimament,
per el que estem fent a nivell mediàtic,
i el que estem fent a nivell de contenciors,
i per anar mantenint,
diguem-ne,
la controvèrsia,
és senyalar i significar.
És a dir,
un esport d'equip,
es parla del joc,
i jo me la miro com una jugada,
no me la miro com una qüestió personal.
És a dir,
ell t'està dient,
també,
perquè és la mateixa reflexió que va fer contra el Madrid,
va dir,
no podem caure,
no parla d'una persona,
parla d'un sistema de joc,
i això em fa pensar moltes vegades,
i torno a l'inici,
que aquest equip,
després de guanyar la Lliga,
no ha estabilitzat,
no ha sistematitzat,
una sèrie d'accions futbolístiques,
que no poden tornar-se a repetir.
És a dir,
quan tu et passa una cosa com aquesta,
si la corregeixes,
després,
amb el temps,
la gent se n'oblida,
però constantment,
estem parlant només del quadrat,
si tothom ja té molt dibuixat un sistema de joc,
però jo l'equip no el veig créixer amb aquest,
no el veig corregir-se en determinades coses.
Tu saps que et flotaran a l'Araujo.
Però ho saps?
Bueno,
jo tinc els meus dubtes,
que Xavi hagués previst aquesta situació...
Una altra cosa és que s'hi ha de jugar a la dret o a l'esquerra,
com a central dret o com a central esquerrà.
El problema és que el Luis Enrique ja canvia,
fa una alineació més natural,
que és quan,
d'alguna manera,
força tant l'equip que el Parc dels Prínces
fa una alineació que no s'escau,
no juga Barcolà de sortida,
no juga ni a Kraft de sortida,
perquè està sancionat.
És a dir,
ell fa una alineació més natural,
i quan tu obres el camp,
ho va explicar molt bé el Ricard,
que és el que més hi entén,
amb dos extrems,
i poses l'embapé de fals nou,
és a dir,
tu saps el que et podies veure...
La sorpresa base és que el Parc dels Prínces
va veure un partit que no tenia res a veure
amb el que després sí que és el que es va veure amb Montjuïc.
I aquí el Barça havia de tenir més...
Però en aquest sentit,
no només és el cas d'Araujo,
agafa el cas de Cancelo.
Per molta gent,
si l'Araujo s'ho agafa com una qüestió personal...
Per mi és molt més greu el cas de Cancelo que d'Araujo.
Hauria d'estar molt més greu del Cancelo,
perquè sistemàticament...
I ell no els dona mai per a l'udit,
i ningú es refereix a ell.
I ningú es refereix a ell.
Perquè jo crec que li tenen por,
perquè està com un llumat.
Però vos parlem de qui et dirigeixes,
i a la personalitat.
No, és que Gundogan, per mi,
que vosaltres dieu que ell és...
o vol ser,
o vol establir ser el lideratge, diguem...
No, jo dic que l'entenc,
no dic si estic a favor o en contra,
jo dic que entenc la reacció que fa.
Ho fa molt bé tu aquí, una altra cosa...
Jo hi ha dues coses que vull deixar per tancar el tema,
perquè em sembla tan obvi en el món de l'esport professional
que ja m'avorreix.
Llavors, la clau...
Però et sembla obvi a tu.
Respecte a l'opinió de la resta.
No, però vull dir,
jo estic enronant del món professional.
Jo també.
No, però vull dir,
que et sembla obvi, segueix.
És igual.
No aniré a distreure'm amb això.
La clau està en que,
quan enrones tu de Gundogan
en aquell moment del clàssic,
és que aquí ja se l'havia d'haver tallat.
Aquí ja s'havia d'haver posat,
diguem, la...
Eh, fins aquí.
És a dir, aquest tio,
el que no pot ser,
si de veritat vol ser un líder o no sé què,
o un guia espiritual,
el que no pot ser és sortir...
No, no ho era un guia, el City.
Però hi ha aquell guia.
El City no era el capità ni el guia.
Aquí és el que més sorprèn.
Era un jugador més aviat
d'un perfil més baix
o de que no...
Però segurament ell ho deu pretendre
o deu pensar.
I fixa't que es fica
amb Araujo,
que és, diguem,
l'home més inexpert
i no, per exemple,
amb Cancel.
I per tant...
Però li pregunten per la jugada.
Perquè li pregunten per la jugada.
No li pregunten per Cancel.
Per tant de Cancel.
Per això el senyala amb ell concretament.
Perquè allà canvia tot, no?
Això el senyala amb ell concretament.
Perquè parlen de la jugada.
Quantes decisions hi ha?
Parlem la de Cancel,
parlem la substitució de la Minyamal.
És un partit que,
la jugada,
marca un punt d'inflexió.
Totalment.
I cada es correcciona
de diferent manera.
Hi ha gent que li va agradar
el comportament de l'entrenador
perquè va fer fora la Minyamal.
L'altra gent diuen
que es va equivocar.
Hi ha gent que després
no s'obrida
del que va passar en Cancel
perquè el partit encara estava obert
quan fot un penal totalment
i necessària d'envergir.
Aquest sí que...
Aquest és greu.
Per mi que és molt greu.
Per tant,
el fet,
el que fem,
ho resumim.
I torno a el que és
un sentit d'equip
i és les coses
que jo crec que s'han de corregir
des d'un vestidor.
És a dir,
no és una qüestió només individual,
és una qüestió que afecta
tot el col·lectiu.
Aleshores,
si s'extemporant
es fa fora o no,
jo la sospita que tinc
és que com que les coses
no s'acaben d'arreglar,
sinó que qui dia passa
any empeny,
és igual que està passant
amb el club,
no?
Avui hem obert el Parcià
i hem pogut pagar la nòmina.
Ah,
que mai ja serà un altre dia.
El portoplacisme
que marca aquest club.
No,
no,
no,
no,
no,
no.
No,
no,
no.
No,
no.
No,
no.
No,
no.
No,
no.
No,
no.
No,
no.
No,
no.
No,
no.
No,
no.
No,
no.
No,
no.
No,
no.
No,
no.
No,
no.
No,
no,
en canvi els nòrdics
ho escombren.
Tornem una altra vegada.
Pensava que era el mateix.
Però si ja he començat a dir que la cultura
m'importa tres pepinos.
Mira,
Carme Llobera,
si a tu la cultura...
Escolta una cosa.
Escolta una cosa.
Calma.
No,
no,
calma.
No és el mateix el Bayern de Múnich
que el Barça.
No és el mateix el Barça que el Citi.
Clar que no,
però per tant,
però tu vens,
que tu vens,
que si jo me'n vaig,
per exemple als Estats Units,
miraré d'agafar els costums d'allà
i miraré d'entendre com veuen les coses.
Ara posaré un altre exemple.
A Barcelona
i a la premsa espanyola
hi ha cada dia,
com a mínim,
cinc diaris que surten editats.
Digue-m'ho.
No sé quants programes de ràdio,
no sé quants informatius de televisió
que tenen una part...
Doncs mira,
més dedicats al món esportiu que al cultural,
per exemple.
França,
només hi ha el diari esportiu que diu l'equip.
No veniu a explicar-ho?
Bueno,
t'estic dient que és una qüestió de cultura.
D'acord,
però el teu amic...
No,
t'estic dient que a França hi ha l'equip
i després els diaris generalistes
en parlen una mica.
A Itàlia hi ha la Gaceta
i el Corriere de l'Esport.
A Anglaterra,
tots els caps de setmana
hi ha els tabloides
i els diaris sensacionalistes.
Bèsa,
el teu ampera,
deixa acabar el Bèsa.
Aquí hi ha un moment.
La premsa esportiva
moltes vegades fem
de premsa sensacionalista britànica.
D'acord.
Bèsa,
Bèsa.
No té faltat el respecte.
Jo no,
li dic a la Marina
és de dir que tant de bo
jo també t'hi has d'acabar.
Dic que la cultura ve marcada
i també per la qüestió mediàtica.
I aquí és un país
d'una tensió mediàtica
que no hi ha
en altres escenaris europeus.
I què us va ensenyar,
Guardiola?
Què us va ensenyar?
A blindar el vestidor.
És a dir,
va ser el primer...
Ah, d'acord,
però per tant
la clau era la que t'estava dient,
senyor Bèsa,
que a mi m'agradaria
que és la que raonéssim.
La clau era aquesta.
A Gondogan,
el dia que surt
i assenyala
que és una de les coses
que no es pot fer mai
amb un vestidor professional.
Mai.
Això és com trencar,
diguem,
tota l'harmonia,
és a dir,
a partir d'ara
ja no hi ha harmonia.
I a més,
no l'ha sabut
ni incolcar llavors
el mateix Xavi.
A Xavi ja s'hi ha
escapat a les mans.
Potser el problema
està aquí.
En tot cas,
jo el que estic veient
és que això
que està passant ara
en aquesta tertúlia
és el perill real
que correm
si perdem el diumenge,
que és que ens passarem
dos mesos
parlant de collonades.
D'acord.
Només de collonades.
Va, que encara m'assim
de collonades,
no saps estar
amb un vestidor.
I els senyors
estaran al camp, eh?
Si tu no saps
estaran al camp diumenge,
no t'has dret
a estar amb un equip.
Entens?
Això no s'ha encoltonades.
Té 33 anys,
té una carrera llarguíssima.
No posem l'edat
com a excusa
en aquest sentit.
No, però és veritat
que aquest home
ha estat a vestuaris
molt importants
i jo diria
que no té pas fama
de conflictiu aquest tio.
Llavors, què passa?
Que s'ha tornat conflictiu
ara que ha arribat al Barça?
Jo crec que el que ha vist
és que si aquest home
no diu les coses
pel seu nom,
almenys de cara a la premsa...
O sigui, han anat tan bé
que estem eliminats d'Europa.
Potser hi ha un cert
8 de color.
No per les declaracions
d'algun demà.
No, és que el que no pots fer
encara és destruir
tot el que representa
que podia ser més normal.
Tu, a dins d'un vestidor,
val, a dins d'un vestidor...
I és que no veig
la destrossa per allò.
Jo també, no la veig.
No trobo tan greu
les reflexions d'algun demà.
És que no ho heu de veure
amb què és la conjunció
d'un equip.
Aviam, si és la fórmula
que tu muntes un equip,
tu no pots anar.
I és com si us han...
Bueno, suposo que també
treballeu amb equip
aquí a Catalunya Ràdio.
Això és una de les...
diguem, pecats capitals, jo.
Això m'hi sembla estrany
que no ho veieu.
Sí, sí, però que jo trobo
que aquestes declaracions
que fa no són tan grans,
però ja li estem fent
tant de...
Fins aquí,
perquè al final
la culpa serà nostra.
Al final la culpa serà nostra
perquè li donem molt...
No, és que això, Xavi,
sortirà a la roda de premsa
a prever el que ha sigut.
Demà, sí, demà,
a la roda de premsa.
Dirà que la culpa és nostra.
I dirà, és culpa de la Carme Lloberes.
Mira, això s'ha arreglat
dins el bastidor.
Això segur ja en el pati del col·le
ja em tocava.
Vull dir-te que ja ho sé.
Passa un minut de dos quarts d'onze.
Anem a posar-nos amb diumenge.
Ara mateix
hi ha algú d'aquí
que mirarà el partit,
que mirarà el clàssic.
Va, va, va, va.
Vam, va, va.
O sigui, ara som professionals.
Ara som professionals.
Ara som professionals.
Encara tenim ganes.
Encara us han quedat ganes
i teniu algun tipus d'espera.
No, no.
Però el veurem.
No, però som professionals.
Dilluns tenim tertúlia.
Ens ha convocat l'Ostrem.
Vas al camp?
No, perquè...
Perquè no.
No, dic llàstima
perquè potser la cara de diumenge
encara valdria més que la dimecres.
És a Camp Madrid, no?
Tot pot passar,
tot pot passar,
però a mi em sorprendria
que el Madrid
no es prengués aquest partit
com un partit
que ha de guanyar sí o sí,
perquè si el guanya,
finiquit a la Lliga
i pot dedicar
tot a la resta de temporada
únicament
als tres partits
que li queden
per intentar guanyar
la Champions.
Tinc absolutament clar això, jo.
I més coneixent-los.
Coneixent-los una mica
com els conec.
El Madrid
s'enfoca
a diumenge
aniran de rengats
plens d'agulletes
i totes aquestes coses
després de fer un partit
tan bèstia
com el que van fer l'altre dia,
perquè s'ha de dir
que el desgast
que van tenir l'altre dia
va ser brutal, no?
Però en qualsevol cas
ells diuen
ostres, que és el Barça
i ara no només és per
tancar la Lliga
i dedicar-se únicament
a la...
Quinfe són ja?
Sí, sí.
La quinfeava.
Sí, la quinfeava,
la quinfeava,
la quinze dècima,
la quinzena,
la quinzena,
la quinzena,
bueno, és igual,
aquesta és igual,
perquè m'ho estan dient
sempre ni els escolto.
Però, sí, és així.
Però ells diran
ostres, és el Barça,
rematem-ho.
Rematem-ho.
I més el Bernabéu.
Rematem-ho.
I més el Bernabéu
amb tota la seva gent
que els està esperant
per ja, vull dir,
la castellana ja va baixant
la gent des d'avui ja
per...
Vinga, tots allà,
ostres, vinga,
que grans que sou,
ho tenim fet,
el Bayern no farà res.
Carme, no sé si ho veus,
serà un partit molt dur
de jugar pels jugadors
que surtin al camp.
Com a sí?
I serà una experiència més
per tota aquesta canalla
que tenim,
perquè allò serà horrible.
Serà un ambient horrible.
Sí, sí.
De totes les coses,
també pots veure un Madrid,
jo també crec,
en quan està
en tràmit de recuperació.
El desgast,
ho diu la Carme Barceló,
va ser grandiós
i, per tant,
doncs va haver-hi la pròrroga,
va haver-hi també el viatge,
cosa que,
en aquest cas,
el Barça no.
I hi ha l'eufòria.
Hi ha vegades que,
a vegades,
després d'aquesta eufòria,
i et ve el Chichinabo del Barça,
ara m'ho poso en visió Madrid,
doncs a vegades
no és tan fàcil
d'acabar de rematar,
sinó que va sobrat.
Saps aquella sensació
que tens de dir,
ara aquests
que els han eliminat,
m'entén?
I que no valoris exactament.
Això moltes vegades passa...
D'anar massa confiat.
Sí,
bueno,
això,
sobrat,
que vol dir que,
bé,
nosaltres que no ho has vist,
hem aguantat aquí,
segons ells,
la victòria de l'èpica,
i d'allò.
Ara,
jo tinc clar
que això,
que pel Barça,
l'orgull és l'orgull.
És un partit feixuc pel Barça,
és evident,
i hi ha de demostrar la personalitat.
Curiosament,
si fixem la trajectòria del Barça a la Lliga,
porta sis partits
sense encaixar un gol,
però això no es correspon
amb el que passa amb la Champions,
i si agafes el Madrid
versió Champions,
que és la competició,
no ho oblidem,
sempre he tingut la tesis
que el Madrid
a la Champions
és un altre equip,
perquè la va fundar ell.
És a dir,
quan es va fundar la Champions,
la va fundar ell,
el diari L'Equip,
mentre el Barça no hi va voler saber res,
i altra gent.
Això també,
el Barça, per exemple,
estava molt més familiaritzat
amb la Recopa,
per posar un altre exemple,
i l'Aleti de Bilbao
està familiaritzat amb la Copa.
Cada equip té una raó de ser
o un vincle molt determinat
amb un torneig.
Però, esclar,
el Madrid,
el ser un equip Champions,
si té una actitud Champions,
ho passaràs malament.
Ara,
si s'imposa la versió
del Barça de Lliga,
que ha estat un equip consistent,
que potser tornarà a Cristensen
de jugar de mig centre,
que potser refàs una mica l'equip,
que l'Amin tindrà ganes de dir
que em van fotre fort
i ara mai has de reivindicar,
i tu has d'apel·lar
a el que és el partit.
Jo ja no parlaria tant de la Lliga.
Després ja veurem el resultat
i què se'n desprèn.
Pel Madrid, sí,
perquè potser que l'acabi,
com deia el Joel.
Però pel Barça és un partit
de raó de ser,
de personalitat,
i de no afligir-se,
i a més a més la possibilitat
de dir bé,
aquests paios que van guanyar,
o que van superar,
perquè guanyar va ser
la tanda dels penals,
doncs som capaços de plantar-li cara.
No oblidem que el Barça
va guanyar la Lliga passada,
el Madrid només va guanyar la Copa,
i que el Barça va guanyar aquí 2-1,
que també li va guanyar la Supercopa,
això en l'etapa del Xavi.
És a dir,
no és que hagi de ser...
I que els partits del Bernabéu,
curiosament,
se li solen donar més bé últimament
que no pas els del Cap Nou.
Si recordes com vam anar al Bernabéu
a la Lliga passada,
vam plantar un autobús, Ramon,
que allò va ser...
De l'últim, sí,
però la tradició és que el Madrid
aquí es juga molt més còmodo
que no pas el Bernabéu
en molts partits...
O sigui, que fem els últims 10 anys, eh?
Sí, sí, sí.
No, no estic dient l'últim.
Sempre passa així.
Però, és a dir,
anímicament el Barça pot fer front...
Jo el veig molt difícil...
Home, ha de fer front.
Sí, sí, sí.
Però ha de fer front per nassos.
Sí, ho ha de fer...
Xavi estarà a la banqueta?
No, no.
Xavi no estarà a la banqueta, oi?
Encara no.
Sí, sí, sí.
És a la Champions.
És a la Champions on va ser...
Ai, calla, calla.
Ja els ha complet.
Ja els ha complet els dos de la Lluia, sembla.
Sí, sí, serà a la banqueta.
I deia, per mi és molt difícil
perquè és cert que diu la Carme
que un futbolista o un esportista
sempre et diu...
Després de la derrota et diu
no, el millor és que tinc un altre partit,
que tinc una altra competició.
Però aquesta...
L'eliminació de la Champions
i inconscientment
és com has tancat la temporada.
Inconscientment.
I és difícil trobar una altra motivació,
ja sé que és el Clàssic i és el Madrid,
com per realment
que recuperi l'equip
anímicament per aquest partit.
Jo ho veig complicat
per tot el que transmet el vestidor,
els jugadors,
també, evidentment, la porta.
Tothom està molt tocat
amb aquesta eliminació.
Llavors, és difícil
aquest cop anímic
que jo crec que recuperi l'equip.
Però, evidentment,
em falten dos dies
i aquesta és la feina de Xavi,
recuperar els seus jugadors.
Ah, i la feina d'ells, eh?
Sí, sí, sí.
I la feina d'ells dels jugadors
és més tocat, eh?
És més important
la feina de recuperació anímica
que no la que pugui plantejar futbolística.
Podríem estar d'acord,
però sempre que hagués sigut
un equip, diguem,
treballat des de l'inici,
com havíem estat sempre enraunant,
d'hàbits, de costums,
de realment, doncs,
de saber...
Tu t'han eliminat,
però tu tens una responsabilitat
com a professional.
T'han eliminat
i el teu rival
ha superat el campió d'Europa
amb un partit brutal...
Brutal defensivament, no?
Vols dir?
Sí, sí, sí.
Amb un altre cubús,
com deia el Jordi.
Amb 300 sarfes allà darrere,
però sí, però és així.
Sí, però vull dir,
al final et trobes el diumenge
davant d'una gent
que emocionalment
està a un nivell cop,
envoltats de la seva gent,
i tu estàs fet una calça.
Sí que és així.
Però justament...
Digues, digues.
Parlàvem d'això
de les cultures i maneres de ser.
Pel Madrid, a la Champions,
la fi justifica els mitjans.
I és igual.
Li és igual al rival,
l'escenari i el que sigui.
La fi justifica els mitjans.
Hi ha altres equips que no.
Però és una altra manera d'entendre el joc
i cada un és més respectable.
Perquè llavors,
quan el Madrid perd,
parla de superioritat moral dels altres.
I quan guanyen els altres,
i em refereixo al Barça i al City,
parlen que el Madrid no juga res.
Aleshores,
és un terreny que ja és impossible,
la reconciliació ja és impossible.
Sí, sí, però per mi
és una valoració errònia.
El que pugui serà errònia,
però és una part de la cultura de l'esport.
O sigui, hi ha gent que al futbol
se'ls mira amb els ulls de Corif
i d'altres amb els ulls de Mourinho.
No tenen res a veure.
Sí, sí, ja.
No tenen res a veure.
I conviuen al mateix lloc.
No és objectivable d'una única manera.
Sí, sí, sí,
però crec que es pot valorar.
Ah, clar, que es pot valorar.
Especialment la part periodística,
sense mirar-ho amb uns ulls.
En cas de derrota, Carme,
Carme Lloberes,
en cas de derrota,
el 21 d'abril haurà acabat tot pel Barça?
Per mi no.
És a dir, i menys...
Es queda sense objectius al Barça.
Bé, però aviam, un professional no pot dir
jo ja he perdut i ja està.
És a dir, i ja està.
I tanco la barraca.
No.
Sense cap títol, amb Xavi marxant...
A mi, jo crec molt...
Bé, bé, encara no ha marxat, Xavi.
Ara anirem, ara anirem a Xavi.
Ara anirem.
Jo crec que hi ha una post-temporada sempre,
que no és encara una post-temporada,
però vull dir,
tu tens xavals joves, joveníssims,
que tu no els hi pots donar aquesta idea
de què has perdut, has acabat.
No, tu tens molt d'aprenentatge...
I quina motivació els hi dones
per acabar la temporada?
Ja, però li has de donar motivació
a un jugador del Barça.
No, tu ets un professional.
Marina, tu ho puen aquí a la feina,
tu saps que la motivació...
Les coses que el fan, Marina.
Clar, te la dones tu, la motivació.
Si no tens aquest punt de responsabilitat,
no cal que vagis ni a treballar.
Per tant, aquest xaval...
Jo, sobretot, miro la tongada aquesta
de nanos, que això és un privilegi,
el que té el Barça ara.
I, per tant, això s'ha de, diguem,
reeducar, no?,
amb aquestes situacions.
Per tant, per mi no acaba la temporada,
ni molt menys.
Bé o malament, l'equip s'ho ha fet sol,
a Montjuïc.
Insisteixo, els que han dimitit
o estan en excedència són els socis,
que tothom...
N'hi ha 17.000 d'actius, eh?
Els altres són espectadors.
És que de vegades ens oblidem també
del paper d'espectador
que ha fet l'afició,
d'anar-s'ho mirant.
Aleshores, clar, això fa que el factor camp,
que va ser decisiu perquè el Barça guanyés la Lliga,
amb 80.000 persones de mitjana,
al Camp Nou passés el que passés al club
i hi havia com una certa afinitat,
no estic excusant la seva actuació ni dient...
Però el factor Montjuïc és molt important,
perquè el factor ambiental no és el mateix
quan jugues en un camp o en un altre.
Per mi, moltes vegades,
tot i que hi ha hagut un cert suport al camp
i que hi ha hagut gent,
els 17.000,
molt addictes,
no tens la mateixa...
Ni l'equip local,
el Barça ho percep com a tal,
ni el contrari tampoc.
Vull dir que això ha estat una temporada...
Jo crec que la gent no es tornarà a recuperar.
Però la culpa no serà de l'estadi, no?
On sí que hi haurà ambient serà el Maranaveu al diste.
Però un cop acabat el partit,
o sigui, si el Barça no guanya el Madrid finiquit a la Lliga,
per dir-ho d'alguna manera,
la gent ja només esperarà,
fixa't que avui el Mundo Deportivo anuncia,
quan tornem al Camp Nou,
quan tornem a ser els culers,
quan podem tornar a ser normals.
Per tant, és un any en excedència
i un any en blanc.
I aleshores, a partir d'aquí,
hi haurà la manera de qui ho oblida més o menys ràpid.
Però vull dir, no és un any per anar fent coses particulars o coses...
Però si al Barça li haguessin anat bé les coses,
diria mostres, faríem la natura al revés.
Ens vam trobar, de sobte,
amb una Champions que no s'hi comptava,
perquè el partit, superat el Nàpols,
l'eliminatòria, quan es va sortejar,
ningú donava valor al Barça.
En canvi, a mesura que els partits es van apropar,
que és el que passa amb el sorteig,
fem un sorteig,
el que parlàvem de la premsa.
Impossible, afavorit, no sé què.
Falten tres setmanes o falta un mes,
fins que no arriba el partit,
moltes vegades els pronòstics varien.
No és l'endemà que jugues a aquella eliminatòria.
I el fa a fer que aquesta eliminatòria
contra el PSG,
que t'havies de donar el salt de qualitat
quan havies cohesionat l'afició,
quan tu deies que tothom tornava a recuperar hàbits, rutines,
un altre cop ho tornes a desar tot a l'armari
i dius, jo no surto fins a dir el camí.
D'acord, jo explicava, de totes maneres,
la mirada, diguem, a nivell de club,
de club a quina és la sensació.
De club o d'equip, en aquest cas,
i el que és més important ja,
no clarificar, per mi ja està clar el tema,
però el tema de Xavi.
A veure, ja m'ha escoltat, Xavi.
Penso que hi ha una base molt bona,
que s'està construint un equip molt bo,
de present i de futur,
i l'any que ve es tornarà a competir.
Hi ha alguna possibilitat que Xavi es quedi la temporada que ve?
Sí.
Diuen que hi ha una reunió la setmana que ve.
Sí, eh? Però amb aquesta contundència, eh?
Sí, perquè, no, no,
i fa dos dies nosaltres també explicàvem...
De fet, la Carme vas dir
que Rafa Márquez és l'escollir,
és així, és un dels que...
Tot i que el president, bé,
creu que encara hauria de tenir més experiència
i no acaba de fer-li del tot el pes,
però, vaja, té algun dubte amb Rafa Márquez,
tenen pocs candidats,
i jo crec que aquesta és una de les opcions,
i per això dic que sí,
perquè falta aquesta reunió que diuen la setmana que ve,
o, vaja, quan hagi passat el clàssic...
Però en aquesta reunió qui hi ha d'anar?
La Porta i Xavi.
La Porta i Xavi.
La conversa, diem reunió, la conversa.
És una conversa que ha de tenir la Porta i Xavi.
Això de l'experiència?
Però si Márquez ara mateix té bastanta més experiència
i més valuosa que la que tenia Xavi quan el vam fitxar.
Ja, però potser considera...
La Porta ja en el seu moment, Xavi, ja tenia dubtes per això
i ara considera que no pot tornar a caure en la mateixa error.
Ell.
Per tant, explica'm, informativament vol dir
que Xavi encara té possibilitats de continuar?
I tant.
M'està lient?
I tant.
Jo crec que no, però...
Depèn del que passi al diàleg.
A veure, la Lluís del diàleg diu...
Depèn del que passi al Bernabéu?
Però de què depèn?
Ah, depèn del Bernabéu.
És a dir, si guanya a Can Bernabéu...
Lloberes, des del primer moment en què et diuen que hi ha,
perquè això ho diu tothom ja,
que hi ha una reunió programada per ratificar
amb la Porta i Xavi.
La decisió de Xavi...
La frase és per ratificar, Xavi.
Si tu necessites ratificar una cosa,
vol dir que no està ratificada.
No, no, no, perquè jo no sabia que era per ratificar.
Jo em pensava que veien com una espècie de dinar de comiat.
No, no, no, no, no.
El que volen parlar és a dir,
d'aquella conversa ja sortirà d'allà
si segueix o no segueix.
Vull dir, ja no ho allargaran més.
Mira, és molt greu.
Espera, vull escoltar Ramon Besa,
perquè fins ara callats.
Si la decisió pren del president, malament.
Perquè la decisió l'ha de prendre el director esportiu
si l'equip està ben muntat.
Una estructura professional,
però com que estem en un club amateur
en què es porta per impulsos,
i per veure què passa,
el director esportiu és el que marca
i després el president ho subratia
o li fa veure el que està.
En el cas de la Porta,
amb tots els meus respectes,
que ha estat sempre un president molt futbolero,
no té cap entrenador que li faci el pes,
com diu la Laia.
Ja va començar amb comand.
Sí o no, Xavi? Sí o no?
Llavors, clar, el que no es pot fer
és començar una temporada un altre cop
amb el sabent que el president,
l'entrenador no li acaba de fer el pes.
O sí o no?
És clar, si no, això et porta a l'equívoc,
perquè tu has de saber què vols
i què vols.
Una altra cosa és que tu no tinguis
la suficient poder adquisitiu
per contractar-lo.
No tens un duro,
no pots fitxar el que vulguis
i t'has d'adaptar.
Ara, si es continua visualitzant
que els agents i representants
fan determinats fitxatges
que són més propers
a la junta directiva
o a gent que està a la directiva
que no passa el cos tècnic,
però això ho ha decidit el president, Ramon.
Vull dir, els companys de viatge...
Aleshores va malament
perquè has canviat a Jordi o a Deco,
tant que fa l'un com l'altre.
És que tu has triat els companys de viatge
i són Mundo Mendes.
Tres quarts d'onze del matí
amb moltes ganes
de tornar-vos a sentir dilluns.
Ja sabrem el resultat.
Ja sabrem el resultat.
Ja haurem sortit,
vius o no, del Bernabéu
i podrem intuir...
Bueno, i demà hi ha Champions, eh?
No ens oblidem que demà hi ha Champions, eh?
Barça-Chelsea.
Sí, sí, sí, sí, sí.
És que és l'única esperança.
Però sempre han estat elles, eh, l'esperança.
Bueno, demà és un partit molt complicat, eh?
Demà és un partit complicat.
Algun dubte?
No.
No, dubtes no, però...
Però, bueno, és complicat.
És un partit difícil.
Doncs dilluns,
altra vegada,
us reunirem aquí
per analitzar
com li ha anat
al Barça femenil a Champions
i al Barça masculí
si ha sortit
viu o mort
del Bernabéu.
Joel Díaz,
Laia Todéa Ramon Mesa,
Carme Lloberes,
Carme Barceló.
Adéu.
Moltíssimes gràcies per tu.
Adéu.
Finga, adéu-sia.
No patiu gaire, diumenge.
A Cellers Maset
sabem que ara valora
més que mai
poder compartir dinars
i sopars amb família.
Perquè gaudeixi
d'aquests moments
durant aquest mes
comprant els nostres vins i caves
aconseguirà regals
i descomptes excepcionals.
Truqui ara al 900 200 250
o entri a maset.cat
i li portarem
els nostres productes
com sempre a casa seva
sense despeses d'enviament.
Cellers Maset.
Directe del celler
a casa seva.
El matí de Catalunya Ràdio.
A Abacus i Catalunya Ràdio
vivim Sant Jordi tot l'abril.
Gaudeix del 5%
de descompte en llibres
i de les més de 300 signatures
a llibreries i parades.
Abacus, si tu hi creus,
nosaltres t'hi portem.
La Mestra i la Bèstia
d'Imma Munçó
Premi Òmnium de novel·la 2023.
Endensa-te en la història
d'una noia que s'instal·la
a principis dels anys 60
en un poble de la Ribagorça
que és també la dels perdedors
de la guerra
i de la silenciosa resistència
al règim franquista.
Una novel·la plena
d'intel·ligència i humor.
La Mestra i la Bèstia
d'Imma Munçó
a llibres anagrama.
012
La millor resposta.
Ahir vaig veure la Maria.
I com està la seva filla?
Encara és complicat,
però es troba molt millor.
Les Bernajús
són uns equipaments
d'atenció integral
per a infants i adolescents
que han estat víctimes
de violència sexual,
pioners al sud d'Europa.
En un entorn amigable,
els infants i les seves famílies
són atesos per psicòlogues,
pediatres
o treballadores socials.
Se centralitzen
tots els serveis d'atenció
en un únic espai
per evitar un dolorós
itinerari d'entrevistes.
Actualment,
ja hi ha 13 centres
Bernajús operatius
arreu de Catalunya.
Si és petit
o coneixes
algun cas
de violència infantil,
truca al 116-111-012.
La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Què tal?
Som Guaixavi.
Com anem?
Diuen que el planeta
no gaire bé, oi?
I l'abogada,
en part,
n'és responsable.
Per això som aquí.
I és que som el detergent
que et deixa la roba neta
i en pau al planeta.
Honest al moviment
planetampau.cat
Recorda,
som Guaixavi.
Aquest Sant Jordi
l'Elisenda Pineda
ens fa un resum
de la història del català
des de les homilies
d'Organyà
fins als nostres dies.
Una feinada de por.
A la catalana llengua,
lluny de fer el pluricó,
s'alça en defensa
de la llengua
des de l'humor
i el sarcasme.
Aquest Sant Jordi,
la catalana llengua.
Un llibre
de l'Elisenda Pineda
il·lustrat pel CAP.
Un incunable
que convida
a parlar en català
i, si calgués,
a conquerir Mallorca.
Flower,
la solució
per mantenir
les plantes
de l'hort
i el jardí
sempre ben hidratades,
us ofereix
l'Enigmàrius.
L'Enigmàrius
amb Màrius Serra.
Avui,
l'Enigmàrius
feia
capa
manu militari
i la resposta
era
castra.
capa
és sinònim
de castrar
i els castra,
plural
de castrum,
eren els campaments
militars romans
de traçat reticular.
461
dels 1.090
participants
l'han encertada.
Per tant,
dona 16 punts
per a la lliga.
Guanya el lot
de productes
anti-sequera
Flower,
Cristina
Ortiz
Castanyeda.
I avui
també ens heu dit
trenca,
valona
o
manteu.
Benvinguts als 8 dies d'or
del Corte Inglés.
Només fins al 21 d'abril
tens més de 600 marques
amb fins a un 30%
de descompte.
Totes les teves marques
preferides de moda,
llençeria,
sabateria,
accessoris,
bellesa,
esports,
llar.
Entra ara als 8 dies d'or
a la botiga web i app
del Corte Inglés.
A Òmnium Cultural
volem que infants i joves
recuperin la passió
per llegir en català.
Per fer-ho volem
contribuir a renovar
el català de llibres
de les biblioteques
d'escoles i instituts.
Ens hi ajudes?
Aquest Sant Jordi
regala un llibre
a les biblioteques escolars.
Més informació
a llegir
a ensfagrans.omnium.cat
Òmnium Cultural.
Llengua, cultura i país.
Si vols preparar
plats brutals,
maleta de romer
o en un pim-pam
de vora el nou llibre
de Cuines.
A la venda
a la botiga 3CAT
i als punts habituals.
Connecta't a la cursa
al Corte Inglés
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer.
No perdis temps
i pots inscriure gratis
a cursalcortinglés.cat
Posa't a entrenar
i dóna-ho tot el dia
de la cursa.
Siga solidari
i corre per la Fundació
Catalana Tela
Miquel Valls.
Recorda-ho,
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la cursa
al Corte Inglés.
El matí
de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
El número más sensacional
del año
La finestra indiscreta
Passeu, passeu!
Benvinguts al circ
que aquesta setmana
tenim a Rosalí
la dona barbuda
també a Alice Rohrbacher
i els seus lladres
de tombes
de la Quimera
tenim a Ryan Gosling
tenim cançons
d'odi
i de hate songs
tenim cançons
de John Carpenter
i cançons
de Peljam
La finestra indiscreta
divendres
a les 12 de la nit
amb Àlex Borina
Ahora te vamos
a dejar ver cosas
con las que los arqueólogos
me sueñen
Bon dia
a totes i a tots
Home, després de lo que ha passat aquesta nit
Què passa?
Està cremant una deixalleria
He trucat als Mossos
amb aquest desgraciat
9 minuts i seran les 11 del matí
és l'hora dels temes pendents
Gerard, Jubany, Xavi, Espinosa
un any mirat
Vinya, Mata
Bon dia, bona hora
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
On i què ens queda pendent
a aquesta hora?
A aquesta hora ens queda pendent
parlar de l'actualitat internacional
avui ens hem llevat sentint
que Israel havia resposta
a l'atac per part de l'Iran
de diumenge passat
De dissabte
Sí, la matinada
de dissabte
de diumenge
Espera
Sí, sí, Pepe
Hola, què tal?
Estic a fonet
per quan tu vulguis
Marina
Però on és?
No, no, no
T'ho reservo per després
Tu quan vulguis
connecta amb mi
i jo et dono la sorpresa
Ah, molt bé
No és gaire sorpresa
perquè estem sentint de fons
Què és això que se sent de fons, Pepe?
Sí, és que m'has enganxat
que estan fent la crida
Ah, val, val, val
Aquí ja no me'n recordo
Molt bé, Pepe
Doncs de seguida tornem a connectar amb tu
Sí que no s'acobli el sort, sisplau
Vinga, també hem de parlar
d'aquesta estadística
que es va fer pública ahir
segons la qual
dues terceres parts
dels professors catalans
han rebut agressions
per part dels alumnes
Això ho acabaria allò de pressa
Va, que ara ens ho explicarà
consellera
No pateixi
Sí, perdoneu
que m'he deixat aquí a l'estudi
unes coses
No eres no sé on, Pepe
Sí, estava allà
però ara
M'entorno
M'he deixat la potxilar
I clàssic?
No farem clàssic?
Sí, parlarem una mica
farem una mica de prèvia
de clàssic
perquè diumenge
es ve tan poc de gust
Bueno, però és un partit clau
per guanyar la Lliga
No, Xa Hernández
Bon dia
La Lliga no es pot guanyar
Siguem realistes
Deixem de donar
No, no, eh
No, no, eh
Perquè aquesta Lliga ja no es pot guanyar
Arbit, no
Jo crec que sí que es pot guanyar
No, Arbit no, és Gerard
Si agafes una...
És igual
Si agafes una calculadora
i multipliques els partits que falten
Per 3
Són 7
Dona els punts que queden per jugar
Si restes
els que ens treu el Madrid
Són 8
Sí, no
4
No, 4 no, són 8
Vuit
Vuit, vuit
Però que són vuit
Sí, no
Vale
I què passaria?
No, sí, matemàticament sí que és possible, Xavi
Això ja ho sabem
Però la realitat ens diu una altra cosa
Doncs no sé per què ho diu
Perquè l'equip és una pinya
L'equip?
El Barça és una pinya, ara mateix?
Sí, i a tu dic jo
Mira, el Gundo i l'Araujo
s'han fotut de pinyes aquest matí
És una broma
És per destensar la situació
I bueno
Sí guanyar
Mira, ja que hi som
Una porra, Xavi, va
Una porra
Mira, encara arriba
0-5
0-5 pel Barça
Sí, tu Marina
Quina porra fas, va?
3-0
Per cert
3-0 pel Madrid, eh?
Sí
Que és el que passarà
No, no riguis, Marina, home
3 sent molt optimistes, eh?
Hòstia, doncs...
Bueno, clar, és que tu et vaig veure dimarts passat a Montjuïc
Sí, allà estava
Insultant a l'àrbit, eh?
Bravo!
Ah, sí? Estaves fent això, Marina?
No, no, no, no, no
S'ha dit, Marina, que dimarts vas anar al Camp Nou s'havia dit
Sí, al Camp Nou no, a l'estadi, a l'estadi olímpic, sí
S'ha dit, no, insultant o insulto
Home, una miqueta, bueno, però ja va bé
Perquè la que ens va fer l'àrbit no hi ha dret, home
És que és impresentable
Bueno, i de la rata portuguesa no penseu dir res
Què diu, Armínia?
De la rata traïtora
Quina rata portuguesa?
I desagraïda
I poca vergonya
I dic, fill de puta
Del portugués aquest blau
Què està dient?
Que vam tenir aquí, que no vull dir pronunciar el seu nom
Qui Mourinho
El Figo! Cuida't!
Però què ha fet, Figo?
Home, què ha fet? Com que què ha fet?
Però què ha fet? Perdó, eh?
El m'he perdut
No, doncs mira, el que ha fet és que just abans del Clàssic de Diumenge
Figo ha participat en una campanya d'una empresa que es dedica a repartir menjar
Delivery
Delivery, molt bé
Bueno, i en la seva participació a l'anunci recorda aquell episodi en què li van tirar un cap de porc
Sí, sí
El dia que va tornar a jugar al Camp Nou amb la samarreta del Madrid
Escoltem-lo
L'anunci és aquest
Jo us dic una cosa, jo era al còrner d'on es va tirar el cap de porc
Us ho prometo, us ho juro, no m'estigui mentant
Va ser tu?
No, estic dient-li
No, tu saps que era el gol nord, era el còrner esquerra, mirant cap a bolsut
Sí, sí, sí
Doncs jo estava allà, veient el partit
I vas veure com se li va tirar un cap de porc a Figo?
Sí, i una mica per davant meu de les graderies
Que no és broma, no us estic mentint
Vas veure qui ho va fer?
Home, no
Ho vaig fer jo
Va ser vostè, Hermínia
Li vaig tirar jo
Vostè li va tirar un cap de porc a Figo?
Sí, li vaig tirar un cap de porc a Figo
Aquell desgraciat
Aquell desgraciat, un cap de porc i més coses li va tirar
Més coses li va tirar per un cap de porc?
Rates mortes
Rates mortes
Li vaig tirar ous
Ous
Un gos mort
Un gos mort li va tirar?
Sí
El que passa és que mai no ho vaig...
Respecte pels gossos morts, sisplau
Passava molt
Passava molt
Estava mort, ja
No traiem el tema dels gossos morts, sisplau
A veure, president aragonès
No
Ara, no
Era un gos...
Calla que no fos la Neula, eh?
Perquè el vaig anar...
Si us plau
Us he explicat mil vegades que la van a veure
Si us plau
Vaig fer fer la croqueta d'una petada perquè allò anés movent-se
I va arribar a dos files, eh?
Encara la sento de vegades, la Neula
No, però això és un efecte de so que està tirant al cest
Neula, no plots
Papi, papi
Ai, pobre...
No em fa cas ni a la meva gos
Tot això de la Neula és una exclusiva que va aconseguir la Marina Romero
Sí, sí, sí
Molt riures, molt riures
No, no, no, això...
No, no vaig rebre hòsties ni res, no, no
Ja estan
Bueno, este Figo no...
Sí
No tiene ni valores, ni códigos que...
Home, Ronald Araujo
Bon dia
Como dice la Biblia, este...
Figo es un Judas
Y bueno, mejor no comento
Porque si comentara, le llamaría traidor
Diría que es una persona despreciable
Llena de odio
Que si un día se muerde la lengua, pues morirá envenenado
Pero no lo voy a decir
Araujo, ¿ya está mejor la situación con el Gundogan?
Bueno, el Gundogan es un Judas también, un traidor
Me clavó, me clavó la corona de espinas
Si ara has podido a la tertulia esportiva, que os porteu també
Sí, los cojones
Como dice la Biblia, los cojones
Sí, estàs desmentint el que acabem d'explicar fa uns minuts
No, que van a saber, ustedes son periodistas, yo soy el que lo vive
Solo lo sabemos yo y Dios
Però arribarem a les mans?
Y Gundogan
Dins del vestidor s'ha arribat a les mans?
Bueno, es que nadie se atreve conmigo
No es que puedo con todo
Pero siempre voy con la paz por delante y pongo la otra mejilla
No, però diuen que tu t'has enfadat, donita la tertulia esportiva
Després de veure tota la reacció de la premsa
Si m'ho deixes dir el teu error
No, yo estoy concentrado con Dios, con la Biblia
No sortim d'aquí, no sortim d'aquí
Va, acabim de tema, acabim de tema, vinga, va
I el que hem vist ha sigut tres explosions al centre de l'Iran
Y hace pum!
Digo, ay, ya está aquí la guerra
Aquesta matinada i res, la resposta a l'atac que va patir dimensió passat per part de l'Iran
Us ho hem explicat des de les 6 del matí, aquí al Matí de Catalunya Ràdio
Jo t'estava escoltant, no ha quedat gaire clar de quina manera atacat, ni on han caigut les coses
No, no, no, aquí companys no ha caigut res
Pepe Antic, però un moment, ets de Teheran?
Soc a Teheran, hola, Marina, què tal, bon dia des de Teheran, la capital de l'Iran
No de l'Iran, adjectiu, sinó de l'Iran
Del país, del país, la capital del país
Segueixo aquí plantat i mira, de moment no veig que estiguin tirant res
Hi ha tranquil·litat, doncs, eh, Teheran?
Sí, sí, sí, sí, bueno, tota la tranquil·litat que pots tenir en un país
Són pel carrer d'ells senyors, vestits com de pessebre vivent amb calaixnicó
Ja, bueno, és igual, sí, Pepe, doncs, si t'assabentes de qualsevol cosa, ens demanes pas
Vale
I nosaltres connectem amb tu
No, clar, jo no conec ningú d'aquí, però espera, espera, espera, què passa al senyor Armat per aquí?
Un moment que li preguntaré si hi ha una rèplica de l'Iran
Com li preguntaràs?
A veure
Pepe, Pepe, deixa-ho estar
Diu que no
Diu que de moment tranquil·litat, que això és gent de pau
Ni un paper a terra
I que fa un dia molt maco de primavera aquí a Teheran
I que de moment, doncs, bé, a dir-me
Molt bé
Hòstia, hi ha un català, eh? Sempre trobes catalans pel món, és increïble, eh?
Sí
El que cierra la puerta lo capo, eh?
Home
Antonio, bon dia
Veu
Molt bé, doncs
Que s'han creït, hombre
Eh, no sé què dius
Pepe, que t'hem de penjar, Pepe
Va, que anem al butlletí de les notícies