ofes profundamente a las mujeres que trabajan en el país
alineando, por cierto, en posturas antifeministas
que son no las del PP, las de Vox.
Y claro, debajo de esta ofensa
efectivamente no hay lugar para el señor Fernando Sabater
al día del país.
Yo no lo voy a sentir en ningún momento
los señores Fernando Sabater y Félix Idazúa
cuando sí que había dos personas que van haber dejado el país
precisamente por las posiciones ideológicas
que van ser en Joan Beculla, que en Pau Descansi
i el francés serés. No els vaig sentir en aquell moment
i aquí sí que va ser una discrepància de fons ideològica
en un moment d'obert en que Cebrián havia decidit
que la línia editorial era una.
Silenci.
Silenci a la ràdio, sempre s'ha de respectar.
Silenci dramàtic.
De seguida passejarem amb l'Albert Ohm,
abans ens queda a la peixateria, després també Saber Salai Martín
i Sergi Pàmies, però abans són les 10 i un minut.
Última hora, el matí de Catalunya Ràdio.
Ens acloitzem, Joan Bota.
Bon dia, Esquerra i Junts mantenen les negociacions
amb el PSOE. Fins última hora per intentar
blindar encara més la llei d'amnistia
que s'ha de votar avui al Congrés dels Diputats.
Ho podreu seguir tot plegat com acabi en un programa
especial a Catalunya Ràdio aquesta tarda,
comandat per Ricard Ostrell. Tot això després
dels últims moviments judicials.
Els republicans, però, adverteixen que la llei ja és sòlida
i que els jutges respondran a qualsevol canvi
amb noves acusacions.
Anem a Madrid, a Nissan Deja.
Bon dia. Fins abans del ple, Junts no confirmarà
el sentit del seu vot. Volen que el PSOE
voti l'esmena que han presentat amb Esquerra
per blindar també tots els delictes de terrorisme
i els d'alta traïció.
Els republicans s'hi negociaran fins al final,
però diuen que volen aprovar avui l'amnistia
perquè el text és prou robust
i no es pot anar canviant segons dicten els jutges.
Si es tomba la norma i torna a la Comissió de Justícia,
la diputada Teresa Jordà adverteix en declaracions a TV3
que no servirà de res.
Ens sortiran unes altres esmenes,
no sé si aprovades o no,
perquè tampoc sé si el PSOE es mourà,
però un cop tinguem aquesta llei
i un cop hagi passat la comissió
i un cop torni a ple,
doncs tornarem a tenir dos nous delictes inventats
i és un sense, per mi, un sense fi.
I els socialistes es neguen a introduir més canvis
malgrat que en les últimes hores en privat
han aixecat la veu contra els jutges.
Dani Sáenz, deia a Catalunya Ràdio a Madrid.
Avui de l'operació Catalunya,
el matí de Catalunya Ràdio
i altres mitjans com el Nacional
ha tingut accés a un vídeo posterior
a un interrogatori
en el jutge de l'Audiència Nacional,
Manuel García Castellón,
que és un d'aquests jutges
que està tenint moviments
per intentar esquivar la llei d'amnistia,
té un comportament poc adequat en un magistrat.
El que sentiu és un enregistrament
d'una càmera de l'Audiència
que va quedar activada
després de la pausa d'un interrogatori
que presidia García Castellón
i era l'any 2019
després d'una declaració
en la causa entre Villarejo i el BBDA.
Es veu com tan bon punt
la persona interrogada
surt de la sala fiscal,
fiscals i jutges se'n riuen.
També es poden veure pràctiques
poc ortodoxes.
Es pot sentir, per exemple,
de manera molt deficient en aquest àudio
com el fet que siguin els fiscals
qui porten la veu cantant de la sessió
i no pas el jutge,
que és el que tocaria
marcant els propers passos a fer.
De la plana econòmica,
la inflació ha pujat 3 dècimes al gener
fins al 3,4% de mitjà en Espanya.
Segons dades de l'INE,
l'organisme també avança
que l'economia va tenir un impuls
l'últim trimestre
i va créixer un 0,6%.
En el conjunt del 2023
va augmentar un 2,5%,
una dècima més del que es preveia.
A França,
els pagesos encara en el segon dia
de bloqueig d'intent,
de bloqueig de fet,
dels excessos de París,
pendent de les noves mesures
que pugui anunciar aquest migdia
el primer ministre Gabriel Atal.
Han passat la nit a la carretera
amb barreres improvisades
de tractors i bales de palla
en els 8 eixos principals
d'accés a la capital.
I avui obre les portes
a la fira del sector audiovisual
amb l'expectativa de celebrar
l'edició més gran de la història.
A les 9 del matí,
fa una hora,
l'IC ha obert les portes
a la fira de Gran Via de Barcelona
amb la provisió de superar
un 15%,
en un 15%
els 440 milions d'euros
d'impacte econòmic
que va tenir l'any passat.
Mira, Carmeta,
és que avui en Sergi Sola
té un tema que m'interessa molt
perquè ara jo l'hi explico.
Vostè sap que quan nosaltres
tanquem a la peixeteria
ens agrada anar a fototeatre
pels pobles, eh?
Doncs mira, hi ha un ajuntament
que un dia per anar a actuar
ens va dir
ens heu d'entregar
el comprovant de rebut d'autònoms,
el certificat de creditor,
la ficha de creditor,
la declaració responsable
de la persona física,
una còpia del DNI,
una còpia de l'IEE,
una declaració responsable
del contacte amb els menors,
una instància genèrica,
el pressupost,
el document de ficha tècnica,
el contracte.
Quan vam fer això
havia passat la data
que havíem quedat per anar a actuar.
Quan vam tenir tots aquests papers
ja havia passat la data,
sap què vull dir, Carme?
O sigui,
no és pels pagesos,
és pels pagesos
pel món de l'automà.
Sí,
jo conec gent,
Fel, bon dia.
Hola, bon dia.
Jo conec gent,
col·laboradors,
que quan treballen
a l'administració pública,
que a vegades ha de fer factures
directament a la corporació,
per exemple,
que també té la seva burocràcia,
normal,
com tota administració,
decideixen no enviar la factura,
diuen que és igual.
Ja ho deixo estar.
Però vostè ha trucat a la pescateria
o al teatre Borràs?
No, no,
no,
en teniu un dubte.
No, no,
a la peixateria,
però nosaltres ja ho sap vostè,
que els vespres,
que també a casa no saps
que ens volen massa,
ens anem a fotar teatre por ahí.
I llavors,
a veure,
ens va passar aquest cas...
Multitasqui.
Clar,
els autònoms té això.
I m'ha fotut gràcia en sol
quan ho diu,
diu els autònoms,
i calla, calla,
que remeta,
que li expliqueia a Mercè Triana.
Bon dia a totes,
bon dia a totes.
Hola,
bon dia a Carlos.
Hola,
bon dia a Carlos.
Estic també fotent,
ara no me'n recordava,
que també fèiem teatre fixades,
perdona.
Sí,
no me'n recordava.
Bé, bé, bé.
Jo avui estic...
Què, digueu-m'ho,
adéu-me.
No, que s'oblida això del teatre,
s'oblida.
Sí, sí, s'oblida.
Jo avui estic molt content,
la veritat.
Bé,
a part de les noves incorporacions,
tenim una feminista radical,
molt bé,
incorporada en el sistema,
allò en fantàstic,
el senyor Rafael,
molt bé, molt bé, molt bé.
Estic molt content.
I a més, a més,
el primer que fan
és parlar de pagesos,
que a part de teatre,
nosaltres també...
És que també tocam el tema
de la pagesia,
ja saps?
Sí, també el tocarem.
També el tocarem.
Hi ha posats, no?
Molt de paperam
i molta merda, també.
Molt de paperam.
Sí, sí, sí.
Llavors,
és que en Sergi Sol
també tregui el preu.
És que en aquesta tertúlia
surti el paperam,
surti el preu del raïm.
Hòstia,
és que he estat aplaudint
tot el dematí.
Tot el dematí.
Jo també us diré
que m'he donat compte,
que ja ho sabia,
però de la qualitat tertuliana
que té la Moixellana Nebrera,
que em podíem dir
que és com en Sergi Busquets,
que al seu lloc
l'ha d'ocupar dos,
saps?
Dos, sí, sí.
Una mica aquest mig centre
del Barça
que aneu buscant,
que no trobeu, no?
Va marxar en Sergi Busquets
i ara de dos en dos
i tampoc us en sortiu,
doncs una mica espero
que la tertúlia sí
que amb aquest canvi.
Ara ens faràs creure
que ets al Girona,
ara de sobte
aquests culers que passen al Girona.
Mira, Sergi Sol,
em treu una cosa.
Cada dia que passa
en soc més,
perquè cada dia que passa
que jo,
que era un dels culers
de la zona...
No és que siguis més del Girona,
és que ets menys del Barça.
Cada cop soc menys del Barça
i cada cop
em feu passar més les canes.
Jo pensava que ara
anaven a dir
mira que ho fa bé
amb la Moixellana Nebrera,
però avui s'ha superat
i ha sigut el millor dia.
I el veig,
bueno,
encara sort.
No ho en dius.
Doncs,
ahir un amic meu
que també fa molts anys
compartim això,
aquesta cosa del futbol,
em diu,
ahir l'altre dia
el meu fill
amb el Copa del Rei
quan va dir
pare,
el Girona perd 3 a 0
i vaig dir
tant de bo perdéssim per 6.
Un tio d'aquí,
del poble d'Arbússi,
gironí.
I diu això,
cada dia soc més del Girona.
Vull dir que aneu-vos preparant
perquè,
perquè l'onada que ve
gironista des d'aquí dalt
us passarà per sobre.
Jo també sóc cada vegada
més del Girona,
vull dir que no...
Ah, sí?
La setmana passada
no era espanyol.
Però la setmana
vaig passejar per Girona
i vaig veure molt d'escalf
i vaig...
Els del Barça són sempre...
Jo no soc tan traïdor
que cada dia sóc més
del Barça femení.
Veus?
És canviant de cap.
Jo canvien de gènere,
ja està.
Jo tenia un amic
que ell era molt del Barça B.
Sí.
I en aquest moment
és el meu soci a la peixeteria.
Això que acabo de dir
era del Barça B.
Era del Barça B.
Això de comparar
el Barça B amb el Barça B...
Li pot costar car.
Jo ja l'avise.
Però jo era del Barça B
quan l'Iniesta jugava en el Barça B.
No sé si va haver-hi un moment
que l'Iniesta era del Barça B.
Llavors era del Barça B.
També era aquell...
I el Guardiola.
Jo entrenava el Barça B.
Sí, sí.
Va començar a entrenar el Barça B.
Tu, gente,
que jo haig de tirar cap a la Fundarell
avui que hi tinc els peixassos
rebrits allà.
Els hi haig de portar músculs
i de tot que agafin forces
perquè hem de...
És que bloquejarem el país.
Exacte.
Estic cremat, eh?
Estic cremat al tanto, eh?
Ja estàs arribant, no?
Per el que sento.
Sí, sí, sí.
Estàs arribant amb cotxe.
Estàs arribant ja...
Sí, sí.
Aquest sempre crida.
Sempre crida.
No, és que no...
No, és que no...
No, és que no...
Quan protesteu no ho feu exhibint cap a estelada,
eh?
Que pot acabar molt malament, això.
Té una protesta, una protesta...
Normalment, normalment els tractors,
normalment els tractors
vi solen fotre alguna estelada, també.
Per això, per això, per això, per això,
per això feu patir, per això.
Per això, perquè pot acabar molt malament, això.
Escolta, jo tinc una pregunta a l'Ostrec.
Quan comences les obres aquí a l'estudi de Catalunya Ràdio?
Mira, l'altre dia, a les 7 del matí,
que estàvem començant el programa,
van començar a fer obres aquí dalt.
Sí?
Que ara no sabem per què,
però se sentia, se sentia...
Van decidir començar a les 7 del matí, no ho sé.
És un duplex.
Estan fent a dalt.
Sí, sí, deu ser...
I se sentia, vull dir que molt insinoritzat no està, això.
Aquí no hi cabreu, eh?
No, s'ha d'anar ampliant, s'ha d'anar ampliant.
Per això ho vull dir.
A mi la idea d'incorporar un bar...
La idea d'incorporar un bar aquí a Catalunya Ràdio
no em sembla pas gens malament.
A mi tampoc.
A mi tampoc.
Funcionaria, funcionaria.
Carles Origuer i Rafel Faixedes,
us deixo que haig d'anar a passejar amb l'Albert Om.
Vinga, a l'hi ha records.
A l'hi ha records.
Ja ho riurem.
Vicent Salsis, Núria Ribó, Sergi Sol,
Rafel Vila-San Juan i Milagros Pérez Oliva.
Que vagi molt bé.
Igual, gràcies.
Una pausa i ara tornem.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
T'estimo, el meu amor.
El meu pastisset, el meu bombó, la meva galeta,
el meu brioixet, el meu pa de pessic.
Ui, tot d'una m'ha agafat molta gana.
Hi ha molt amor dins teu.
Com el cupó diari de Sant Valentí de l'Omfe.
Perquè a més de poder guanyar 500.000 euros,
podràs aconseguir experiències úniques
que t'enamoraran si entres a cuponespecial.es.
Cupó diari de Sant Valentí de l'Omfe.
Bases dipositades davant notari.
A tots els que jugueu a l'Omfe, ben jugat.
Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Més del creuer a Azul Marino.
Ara, el millor preu fins a un 10% de descompte.
Reserva per només 50 euros i sense despeses de cancel·lació.
I a més, els nens gratis.
Reserva fins al 28 de febrer
a les agències de viatges Heroski o Azul Marino.
I aquest mes, posa-rum al teu creuer somiat.
Clàssica o moderna,
a Barcelona l'oferta gastronàmica és immensa.
Però això li dons una volta?
Igual no està malament.
Una volta, però a la paella.
Ni creativa ni tradicional.
Li falta cuina.
Dual entre restaurants de cuina tradicional
i cuina creativa de Barcelona.
Joc de cartes, a TV3 dimecres a la nit.
Catalunya radio.
Mira, et saluda a mi tot, Albert.
Ho veus o no?
Albert Hom, bon dia.
El Lomartín era.
Ah, era el Lomartín.
Ah, veus.
El Lomartín, sí, sí.
Veus, no l'he reconegut.
Com estàs?
Bon dia, eh?
Bon dia, bon dia.
Bon dia, bé, molt bé, molt bé.
Bueno, això és bo.
Sí, mira, ara quan acabem
me'n vaig cap al Museu d'Història de Catalunya
perquè avui es presenta a la premsa
i demà s'inaugura el públic
l'exposició d'una altra història
del programa que vam fer a la tele
amb la selecció dels 100 objectes
que la gent tenia a casa seva
i que va portar al programa.
Sí, em fa...
Mira, em fa gràcia.
O sigui, ara vas cap al Museu d'Història de Catalunya
després a les 3 de la tarda
segur que seguiràs amb molt d'interès
el que passa al Congrés o no?
Amb molt d'interès.
Mira, no està entre les meves prioritats, la veritat.
Però vaja, sí, sí, ho seguirem.
T'avorreix cada vegada més la política?
A tu sempre t'ha interessat?
És a dir, vas començar a treballar en política...
No, no, no, perdona.
Professionalment, pràcticament,
no hi he treballat mai en política.
M'interessa molt com a ciutadà la política.
El que passa cada vegada
hi he anat agafant segurament
una mica més de distància de...
no sé si de seguretat o de salut, saps?
De no estar-hi molt, molt, molt a sobre
per no acabar-te emprenyant molt.
De qui vols parlar avui?
Mira, avui volia parlar d'una pel·lícula
que no té res a veure amb tot això que estem dient.
Una pel·lícula que es diu Perfect Days,
que dies perfectes,
l'última pel·lícula del Vin Venders,
que és candidat a l'Òscar
a millor pel·lícula internacional,
per tant és una de les que competeix amb el Bayona
perquè li donin l'Òscar.
I dius Perfect Days,
a veure què són això de Perfect Days.
Doncs mira, és la història
d'un home que treballa netejant vàters a Tòquio,
als vàters públics, diguem, no?
I dius, hosti, com són els Perfect Days,
els dies perfectes d'aquest home
que treballa netejant vàters.
Doncs cada dia és igual.
Cada dia és igual.
Llavors és una pel·lícula fantàstica
perquè t'explica...
O sigui, és com una logi de la rutina.
És una logi de fer cada dia el mateix, no?
Ara que parlem...
Hosti, avui els polítics,
imagina't, debat a l'Amnistia,
l'Aragonès que està a Brussel·les,
que ahir tenia el sopar de l'ICE.
Aquests congressistes, tu,
que tens aquesta agenda, que no sé què,
combines una cosa amb l'altra,
que cada dia és diferent.
Doncs aquest senyor treballa netejant vàters públics a Tòquio
i cada dia fa el mateix.
Però tu podries?
És a dir, tu creus que podries trobar la perfecció en la rutina?
Mira, aquesta pel·lícula m'ha donat dues claus
que segurament ajuden a entendre
per què feines rutinàries es poden fer molt bé.
Per exemple, dues coses.
La primera, aquest tio fa bé la seva feina.
Fins i tot algun company seu li diu
però per què la fas tan bé, tio?
Per què neteges tan bé els vàters?
Bueno, no sé si li agrada o no li agrada,
però ell fa bé la seva feina i això l'ajuda.
I l'altra cosa és que té vies d'escapatòria mental,
llavors la banda sonora de la pel·lícula és brutal,
llavors ell, la música, els casets,
casets, casets que posa el cotxe
de la Velvet Underground,
del Van Morrison, de la nina Simone,
li salven la vida,
els llibres que llegeix també cada dia.
Però jo crec que aquestes dues coses, saps?
O sigui, fer bé la teva feina,
una cosa tan senzilla com aquesta.
Tinguis la feina que tinguis,
fes-la bé i llavors busca't la vida,
que dius, hòstia, a mi m'alegra la vida,
doncs la música,
llegir llibres se'n va a dormir,
llegint sempre llibres que compro en una botiga,
llegueixis de segona mà...
Bueno, no ho sé, em va semblar...
S'ha de ser d'una mena, jo crec, no?,
també, perquè jo sempre ho he envejat, això,
és a dir, les persones que saben,
que gaudeixen en la rutina,
a mi em generen enveja.
O sigui, jo soc incapaç.
Sí, sí, a part és un missatge absolutament
contracultural ara mateix, no?,
perquè ara, gràcies al canvi,
cada dia coses diferents,
no cada dia, cada cinc minuts coses diferents
i grans aventures...
L'experiència.
Experiències, ara.
Sí, sí, ara.
Tot és l'experiència.
Tu vas a un restaurant, ara et diuen,
és un restaurant amb experiència.
Ah, tranquil.
Tot són experiències.
Però doneu menjar, també, o no, saps?
Què em regalaràs per l'aniversari?
Una experiència.
Una experiència.
Doncs aquest senyor, no,
cada dia és igual, tio.
Però, clar, la majoria de vides són així,
saps?
Sí.
I llavors, hòstia...
Sí, però intentem com viure-ho
com que no estem vivint allò correcte, no?,
perquè el món ens està dient
que el que toca és l'excepció,
l'experiència...
Però amb el programa de ràdio
passa el mateix, també, la rutina, no?
A vegades, tu segur que et deus fotre en aquí,
i t'ho veus a dir, hòstia, estem fent el mateix,
estem fent el mateix,
hem de fer coses noves,
hem de fer coses noves,
i potser a l'oient li agrada saber
que cada dia a les 10 i 10
surts a passejar amb una persona diferent
i que el dilluns és l'Elisenda Roca,
l'altre dia és el Bass, saps?
O sigui, a vegades ens obsessionem molt amb el canvi
i la rutina, no ho sé,
almenys aquesta pel·lícula,
jo li he vist alguna cosa.
Totalment d'acord.
Sí, sí.
I estava ple el cinema, o no?
A veure, hi vaig anar una sessió una mica d'hora,
no, no estava ple.
Cap de setmana?
No, entre setmana,
ens hem de dir jous de la setmana passada,
però Déu-n'hi-do,
tinc la sensació que ara hi ha bastantes pel·lícules
que estan bé al cinema també,
llavors l'endemà em vaig anar a veure un altre,
que també és candidat als Òscars,
que es diu la zona d'interès.
Bé, bé, bé,
jo crec que hi ha bastantes coses a veure ara al cinema.
Això del cinema em agafa per èpoques,
hi ha èpoques d'allò que també hi vaig molt
i hi ha èpoques que no puc,
perquè no...
No estàs parlant amb un cinèfil, eh?
No, però veig que sí, que t'estàs posant...
No, depèn, depèn, també és això.
Tens ganes de seguir...
No, no, els Òscars no els he vist mai.
No he vist mai una gala dels Òscars?
No, mai, mai.
En algun vídeo sí que t'heu arribat.
Sí, home, clar, però vull dir que mai he vist una gala dels Òscars.
És llarga, és llarga.
I no passa res.
I tant, vull dir que ja entenc que hi ha molta gent que li agrada,
però que no ens pot agradar tot,
i els Òscars mai he pensat,
mira, em quedaré despert per veure això, no.
Ah, no, escolta'm.
Però per tant, en tot cas...
Hi ha gent de tot.
Perfect Day, recomanada?
Sí, perfect Day, és molt recomanable,
sí, sí, per pensar sobre les vides de la gent.
Sí, sí, maquíssima.
I la banda sonora és espectacular, eh?
Doncs l'apuntem i anirem al cinema.
Alberto, gràcies per aquest passeig.
Doncs a tu, Ricard.
De seguida, Xavier Sala i Martín.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Quan cerques, no sempre trobes.
Però a la Setmana de l'Esport del Corte Inglés,
sempre trobes el que cerques.
Fins al 50% en marques com Aranai, Cadides,
Puma, Aix, Boomerang,
Antirarmor, QuickSilver, New Balance,
Bands, Mountain Pro, Columbia, Roxy.
Del 25 al 31 de gener,
Setmana de l'Esport del Corte Inglés.
A la botiga Web.i.a.
Travi, una de les obres més comovadores dels últims anys,
arriba al teatre, a la biblioteca.
Vine a veure com dues generacions de la família Pla Solina
es troben en un espectacle poètic i divertit
que emociona des dels budells fins a les golfes del cervell.
A partir del 31 de gener, 5 únicas setmanes.
Entrades a laperla29.cat.
Si et va agradar la travessa, atreveix-te a participar-hi.
Busquem noves parelles per la segona temporada.
Inscreu-te a casting arroba la travessa 3cat.cat.
L'aventura de la teva vida t'està esperant.
L'enigmàrius.
Amb Màrius Serra.
Avui l'enigmàrius feia polifonia de parauleta.
I la resposta era...
Un motet. Un motet és una composició polifònica breu
amb textos de la Sagrada Escriptura.
I una parauleta és un mot petit.
Un motet.
1.131.
Dels 1.458 participants, l'han encertada.
Per tant, dona 9 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de Xocolates Torres, Lourdes, Isal, Furtó.
I avui també ens heu dit coral, acord o cànon.
Una nova versió d'un clàssic universal arriba a la Sala Versus Glòries.
Tot fent pic malió.
Amb Llull Bertran i Manel Barceló.
Veieu aquesta mossa?
Ara què vol aquest sinvergüenza?
Usa un llenguatge canellesc i una fonètica nàusiabunda.
Insinua, com que soc una pelada, la meva honra se pot tirar l'ofens.
Doncs jo prometo fer-la passar per una gran senyora aristocràtica.
A la una del migdia, a Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí.
Roger, creus que som un programa influent, ja?
A veure, influent, influent, no ho sé.
Però sí que comencem a rebre certes pressions.
I també estem rebent rumors, eh?
És veritat. Ara, s'han de contrastar, eh?
Audiència, envieu-nos tots els afrets que sapigueu al WhatsApp del programa.
677-27-10-58.
Al final, som un programa de servei que no surti d'aquí.
El món dels famosos, a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
¿Esto quiere decir que la economía española va bien?
No.
Esto quiere decir que la economía española va como una moto.
Como una moto estropeada.
Para así seguir subiendo el salario mínimo interprofesional.
Totes aquelles empreses que es van mantenir a Catalunya o aquelles que vulguin tornar tindran incentius fiscals.
No es poden donar incentius a les empreses que van treure la seu social.
Estamos en contra de este populismo que lo único que puede conseguir es que vayamos hacia abajo.
Aquests últims dies hem conegut que la farmacèutica Grifols reclama que Gotham, que els va acusar de falsejar els seus comptes,
els compensi econòmicament els danys financers i reputacionals que els ha causat.
Berta Torrades.
Sí, Grifols ja ha presentat una demanda als Estats Units contra el fons Gotham City Research i els seus màxims també directius.
Demanen a més mesures cautelars perquè no es pugui publicar un nou informe.
La denúncia de Grifols al·lega en concret que Gotham es va beneficiar de publicar i distribuir l'informe que va provocant pèrdues milionàries en les seves accions.
Unes accions que per cert en els últims dies s'han anat recuperant, tot i així la cotització encara es troba per sota dels nivells previs a l'esclat de la crisi.
I fa dues setmanes, al matí de Catalunya Ràdio, el professor Xavier Sala i Martín ens deia això.
He tingut temps de mirar la comptabilitat, he tingut temps de mirar les explicacions i em dóna la impressió que Grifols té raó.
Doncs aquesta hora saludem el catedràtic de la Universitat de Colòmbia, el professor Xavier Sala i Martín. Bon dia, com estàs?
Hola, molt bon dia, com anem?
T'escoltàvem ara en aquest àudio de fa un parell de setmanes, molt taxatiu donant la raó a Grifols després d'estudiar els seus números.
No sé si confia que la justícia acabarà donant també la raó en això, o creu que aquests processos no són tan clars quan passen a mans de la justícia, diguéssim?
Jo el tema de la justícia no l'entenc, no acabo d'entendre'n, no sóc advocat i no sé qui guanyarà.
A veure, el tall que heu posat és del segon dia del que vam parlar això.
El primer dia que vam parlar d'això, recordeu, era just el dia que havia sortit la notícia, quan s'estaven sorrant a la borsa Grifols...
L'endemà, sí, sí.
Sí, l'endemà.
I llavors jo, en aquell moment, la meva primera opinió va ser que, diguem, com que no sabíem, jo no havia mirat ni la cotidian ni qui tenia raó,
vaig dir que aquestes empreses que fan això, empreses que aposten a la baixa, diguem, jugaven un paper important a l'hora de desenmascarar mentiders i criminals,
i el seu currículum ja tenien que havien enganxat.
Ells, gràcies a Gotham, doncs un criminal com el senyor de Goex, doncs estava a punt d'entrar a la pesó,
perquè van demostrar que la comptabilitat era tot mentida, que havien falsificat els números, que estaven, bàsicament, fent una estafa piramidal.
I, per tant, aquest tipus d'empreses eren bones perquè es dedicaven a utilitzar recursos per descobrir mentiders, no?
El segon dia vaig dir, i també vaig dir el primer dia, recordeu, que si no era veritat, o sigui, aquesta empresa es jugava molt,
perquè si no deia la veritat, si guanyava diners apostant a la baixa i mentia,
se li acabaria el negoci perquè la propera vegada ningú se'ls creuria.
És a dir, la raó per la qual la Borsa va castigar Grífols va ser perquè abans tot el que havia fet Gotham havia sigut veritat,
i com que havia sigut veritat la gent va dir, ostres, aquesta gent no menteix, i per tant aquest cop també serà veritat,
i això els va permetre a Gotham guanyar calés.
El segon dia ja havíem tingut, al cap d'una setmana, ja havíem tingut temps de mirar la comptabilitat,
les explicacions de Grífols, i, com heu passat el vídeo, el tall de veu, jo vaig dir,
escolta'm, jo he mirat les dades i Grífols té raó.
És a dir, recordeu que el debat era si la relació entre el deute i els beneficis, no?
La relació entre el deute i els beneficis era 6, és a dir, que el deute de Grífols era 6 vegades el que guanyava Grífols,
que és el que diu Grífols, i Gotham deia que no, que era 13.
Clar, si tu tens un deute de 6 vegades més gran del que guanyes,
imagineu que un individu té un deute 6 vegades el seu salari anual, doncs li costarà pagar,
si té 13 vegades el salari anual, serà impossible pagar.
Doncs bé, les empreses passen el mateix, i per això mirem el deute en relació als beneficis.
Grífols deia que era 6, i aquests deien que era 13.
Però per aconseguir que fos 13, el que feien era una cosa que era tramposa per mi,
que era, les empreses que controla Grífols, en particular una que es diu Stranton,
doncs li comptaven, deien que s'havia de comptar com a part de la...
O sigui, que el deute d'aquesta empresa comptava com a deute de Grífols, no?
Dues coses, s'havia de comptabilitzar, ells comptabilitzaven el deute d'Stranton com a deute de Grífols,
però després els beneficis d'Stranton no els comptaven com a beneficis de Grífols.
Llavors dius, clar, això no pot ser, o comptem tot o no comptem res.
I, per tant, aquesta gent feia trampa a l'hora d'arribar en el número 13,
que és el que va inflamar la borsa, perquè dius, ostres, si Grífols té 13 no podrà pagar mai,
i, per tant, hauran de vendre-s'ho tot i s'arruïnaran, i per això la borsa els va castigar.
Però sembla que el primer dia tothom li donava la raó a Gotham,
jo vaig sortir i vaig dir, em sembla que té raó Grífols,
segueixo pensant que té raó Grífols, i ara Grífols diu,
no només van mentir, però em van perjudicar.
I, per tant, els porta-ho als tribunals, i més els porta-ho als tribunals als Estats Units,
que als Estats Units, quan passen als tribunals i perds,
no et cau una multa de 500.000 euros, no,
et cau una multa de milions i milions de 500 milions,
és a dir, que els arruïnaran si guanyen.
Ara bé, si el que intenta fer Grífols és dir,
no, aquesta gent va publicar una cosa i això, diguem, va fer baixar la borsa
i ells van guanyar, és a dir, si el problema que denuncien és
que hi ha gent que guanya a base de publicar notícies,
jo crec que això ho perdran.
Això ho perdran perquè, com vaig dir el primer dia,
és bo que hi hagi gent que publiqui coses...
Clar, però aquí també el tema preocupant, entenc per Grífols,
és com recupera els accionistes,
és a dir, com recupera la confiança d'aquells que li van dipositar
i que després de l'informe de Gotham van decidir retirar la confiança
que tenien amb ells econòmica, diguéssim, no?
O sigui, com es fa això?
Perquè, més enllà d'aquest gest, no sé si això de portar-ho als tribunals
ja és un gest de prou de confiança,
és a dir, que això recuperarà realment la borsa Grífols?
No, això, aquest gest d'això de portar-ho als tribunals
ho fan els farsants, això ho fa...
Hi ha molta gent, clar, et portaré als tribunals,
això a la tele ho fan, no?,
en els programes del Salvan i aquestes coses.
Te llevaré a los tribunals,
també ho feia el Sandro Rossell sempre,
a la que algú li portava la contrària,
et portaré als tribunals, i després tot això és farsa.
És a dir, això no és...
Diguem, això no dona reputació a Grífols.
El que donarà reputació a Grífols
és que quan la gent comenci a pensar
i comenci a veure,
quan la Comissió Nacional del Mercado Valores
crec que acabarà donant-los la raó,
quan la Comissió Nacional del Mercado Valores
digui, no, no, senyors de Gotham,
vostès no poden només comptabilitzar el deute a l'Estránton
i no comptabilitzar els beneficis,
és a dir, vostès s'han equivocat.
Quan se sàpiga, jo crec que el preu de Grífols es recuperarà
i al final, quan el preu de Grífols s'hagi recuperat,
ningú haurà perdut res.
És més, no només el preu es recuperarà,
sinó que el proper dia,
quan Gotham ens doni una notícia d'una altra empresa,
ningú li fotrà cas.
És a dir, aquesta gent jo crec que perderà tota la reputació
un cop es demostri que Grífols no havia fet res malament
i que van ser ells els que van no manipular,
però sí donar una comptabilitat que no era ben bé la correcta.
Jo crec que això ja se'ls castigarà,
els mercats ja els castigaran
i els hi prendran la seva manera de fer negocis.
La denúncia a Nova York,
doncs mira, quedarà com un fet en el dòctric,
però i és possible que guanyi,
a mi em dóna la impressió que no,
perquè aquestes empreses,
o sigui, la gent ha de poder,
de fet no només ha de poder dir la veritat,
sinó o de poder investigar,
perquè ja en aquest cas de Grífols no era veritat que estaven mentint,
però hi ha molts altres casos que és veritat que estan mentint
i per tant necessitem mecanismes
per desemmascarar els mentiders i els estafadors.
I si hi ha aquesta gent,
jo no faré aquesta feina
i vosaltres no fareu aquesta feina, els periodistes,
el que farà aquesta feina és algú que digui,
escolta'm,
si realment desemmascaro algú i guanyaré 60 milions,
doncs aquests fills es tiraran 3 anys investigant
perquè hi ha la possibilitat de guanyar 60 milions.
Si no, si els hi treus aquesta possibilitat,
si el jutge diu que això que han fet és il·legal,
doncs perdrem una eina per desemmascarar els mentiders.
Ara, si el que menteix ets tu,
aleshores t'ha de castigar
i el que no pots fer és dir que una empresa està malament
quan no ho està perquè és mentida.
És a dir,
i aleshores aquí jo crec que els mercats ja et castigaran,
insisteixo,
el proper cop que tu diguis que aquesta empresa no va bé
i per intentar fer la mateixa jugada d'apostar a la baixa,
no et caurà, no et sortirà bé.
Anem a canviar de tema
per parlar d'una bona notícia del mercat laboral.
Perquè atenció, perquè mai fins ara hi havia hagut tanta gent treballant.
Sí, s'ha sol·lit el rècord de persones treballant a Espanya,
21,4 milions d'ocupats.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística,
l'any passat en concret es van crear gairebé 800.000 llocs de treball a Espanya.
Tot i així no s'acaba d'aconseguir baixar dels 2,8 milions d'aturats
i la taxa d'atur se situa encara en gairebé el 12%.
Hi ha també alguns núvols de l'horitzó que podrien perjudicar aquestes dades.
Hi ha uns 5.000 acomiadaments sobre la taula que qüestionen si estem davant d'una nova crisi d'expedients de regulació d'ocupació.
Tenim exemples a H&M, Telefònica, Danone o Benka,
que sumen prop de 4.800 acomiadaments en els pròxims mesos
i preocupa també el degoteig d'acomiadaments que continua en aquest cas en les tecnològiques.
Microsoft, Google o Amazon continuen ajustant la plantilla
arran de l'impacte de la intel·ligència artificial.
Clar, si mirem, per exemple, l'atur a Estats Units,
estem parlant d'un atur residual del 3,7%,
en canvi aquí tenim una taxa del 12%.
Això, professor, s'explica perquè tenim una economia massa estacional?
És a dir, que deparem massa del turisme, dels sectors aquests més precaritzats?
A veure, l'atur espanyol és un misteri
que els economistes sempre han vist com una cosa estranyíssima.
Bé, estranyíssima, diferent.
Espanya és un país diferent perquè té tots els rècords.
És a dir, si a Estats Units hi hagués un atur del 12%,
hi havia una guerra civil.
I aquí a Espanya hi ha una taxa del 12%
i estan tots contents perquè és la més baixa dels últims anys.
Allà ni en els pitjors moments de les pitjors crisis s'arriba al 12%.
Per tant, hi ha alguna cosa...
I no és que als Estats Units sigui diferent.
A Europa passa igual.
La taxa d'atur, per exemple, entre els joves de menys de 25 anys
és més del doble a Espanya que la mitja europea.
Per tant, alguna cosa no funciona.
I això ha estat subjecte a tot tipus d'investigacions.
Jo diria que no hi ha una conclusió clara.
Òbviament, l'altre dia vam parlar d'un dels temes que és el sistema educatiu.
No es prepara la gent el suficientment bé en el sistema educatiu
com per afrontar els reptes del mercat laboral.
No sé si la formació professional no funciona bé,
no sé si el batxillerat no funciona bé,
no sé si és a la universitat, no tinc ni idea,
però una de les possibilitats és que el que els empresaris busquen
no és el que tenen la gent que es gradua del sistema educatiu.
Per tant, aquí hi ha un petit problema.
Un altre problema és una altra teoria,
és una que van desenvolupar dos suecs,
Assel Lindbeck i Dennis Schnoer,
que és la teoria dels insiders i outsiders,
els que estan a dins i els que estan a fora.
I diu que arran de la caiguda del franquisme
i de les concessions que es va fer en el Partit Comunista
i en els sindicats,
doncs es va donar molta força,
molt de poder en els treballadors que estaven treballant,
els insiders.
Això, diguem, els posava moltes barreres en els acomiadaments,
molts beneficis a la gent que treballava,
però es creava una barrera descomunal
entre els que treballaven i els que no treballaven.
Òbviament, els que no treballaven inclouen els joves,
els que encara no s'han incorporat.
I aquestes barreres fan que,
doncs, quan un empresari necessita,
jo què sé, eliminar un lloc de treball,
pel que sigui,
doncs no ho pugui fer.
I com que pensa l'empresari
que si ha d'eliminar un lloc de treball,
doncs em costarà molts diners,
o serà impossible i em portaran als tribunals laborals,
etcètera, etcètera,
com que em costarà tant,
doncs m'ho penso dues vegades a l'hora de contractar.
I, per tant, no contracten tants treballadors
com contractarien si fos fàcil acomiadar-los.
I aquesta és la teoria.
I llavors, aquí els insiders serien la meva generació,
que són els que vam començar a treballar just després del franquisme
i ens vam atorgar nosaltres mateixos tots de beneficis.
Els que surten perjudicats són les generacions que venen després,
que ara, doncs, només tenen freines precàries,
ningú els contracta permanent perquè tenen por
que l'empresari s'hagi de menjar el treballador durant massa anys,
sigui massa difícil acomiadar-lo, etcètera, etcètera.
Això s'agreuja encara més amb el canvi tecnològic.
Heu mencionat abans la intel·ligència artificial.
Quan hi ha possibilitat que una feina la faci una màquina
o la faci un treballador en una economia
on és molt car contractar treballadors,
doncs els empresaris que poden opten per fer que ho faci una màquina.
Deia la Berta, 4.800 persones estan a punt de ser acomiadades
perquè la seva feina, diguéssim, ja la farà un robot.
Estem parlant d'empreses importants, com Telefònica, Danone...
Això ja ha passat, eh?
Els automòbils ara ho fan robots,
ja no hi ha tants treballadors com abans que cargolen els cargols
i que pinten la pintura.
Tot això ho fan les màquines, des de fa temps,
però en aquest procés que les empreses que podien triar
entre que ho faci una màquina o que ho faci un humà
doncs triaven la màquina, la màquina, la màquina, la màquina
i així a poc a poc s'ha anat creant una economia
on menys... això passa més aquí
i a parts d'Europa, a llocs d'Europa,
que no pas als Estats Units,
on, diguem, si contractes un treballador i t'equivoques,
doncs l'acomiades, no passa res
i, per tant, diguem, el treballador troba feina
al cap de quatre dies en algun altre lloc,
no hi ha tur, les empreses tenen els treballadors que volen,
els treballadors tenen la feina que volen
i no hi ha aquesta rigidesa que hi ha a Espanya.
I hi ha també una altra possible explicació
que és...
o un altre sistema que s'ha provat a Europa
i que demostra quin és el problema d'Espanya
que és el model de Dinamarca.
A Dinamarca el que diuen és que
el que s'ha de protegir no és el lloc de treball,
el que s'ha de protegir és el treballador.
Si un empresari necessita
que... eliminar un lloc de treball,
doncs ha de ser fàcil fer-ho,
diuen els danesos,
en un fenomen que ells anomenen
la flexi-seguretat,
que bàsicament diu
el sistema laboral ha de ser flexible
per acomiadar la gent,
però ha de ser segur pel treballador.
Una cosa és el lloc de treball,
l'altre és el treballador.
Si l'empresari necessita
eliminar el lloc de treball,
doncs que n'eliminï.
Nosaltres, l'Estat,
ens preocuparem de cuidar el treballador,
no necessàriament amb aquella feina,
sinó buscant-li una altra feina,
entrenant-lo perquè faci una altra cosa,
etcètera, etcètera.
I això és el que ells anomenen flexi.
No deixa de cobrar, com si diguéssim.
No deixa de cobrar,
i a més se l'ajuda,
se l'uncia
perquè trobi noves capacitacions
per trobar una altra feina.
L'Estat posa molt d'èfasi
en les polítiques actives, que es diu.
Polítiques d'ajudar,
anar de la mà del treballador
perquè trobi una altra feina ràpidament,
però oblidem-nos de l'antic lloc de treball.
L'antic de treball,
o sigui, el que s'ha de protegir
no és els llocs de treball,
sinó les persones.
I això a Dinamarca funciona bastant bé.
A Espanya el que s'ha fet
ha sigut protegir molt els llocs de treball,
que no es perdin llocs de treball,
però, clar,
el que s'ha deixat desprotegit
són les persones,
sobretot les persones
que no tenen llocs de treball,
els que estan a l'atur de llarga durada
i, sobretot, els joves,
que els hi és impossible
o els hi és molt difícil
entrar al mercat laboral
i abans d'entrar-hi
han de tenir 4, 5, 6 feines precàries
perquè ningú s'atreveix
a donar el pas de contractar-los.
En definitiva,
hi ha moltes teories diferents.
Jo crec que no sabem ben bé
què és el que passa a Espanya.
Els economistes ja fa temps
que sembla que han donat
com un cas perdut
que és una excepció,
una cosa estranya
que no passa a cap altre país del món
i, de fet,
la societat sembla
com si s'hagi acostumat.
Escolta'm,
hi ha un atur del 12%,
en qualsevol país
un 12% d'atur
seria un escàndol,
doncs a Espanya,
doncs mira,
no passa res.
A més, costa molt,
d'això,
aquests 2,8 milions d'aturats,
diguéssim que
sembla que resisteixen,
és a dir,
no hi ha manera
de baixar la xifra,
no, no.
És un cas singular,
un cas singular.
Com que costa molt
trobar feina,
hi ha molta gent
allarga durada.
El primer problema,
recordo,
era un problema
de capacitacions,
del que pot fer
un treballador
o una treballadora
al sortir de la universitat
o a l'escola.
El que tu pots fer
es deteriora amb el temps,
es deteriora.
Si tu estàs dos anys
sense treballar,
això ho veiem
amb els futbolistes,
un futbolista
que està un any sense jugar,
després quan torna
no és el mateix.
Això passa igual
amb les capacitacions laborals
que tenim els treballadors,
que un cop tornem,
després de molts anys
de no treballar,
no som els mateixos,
no som capaços
de ser tan productius
com érem abans,
i per tant,
molta d'aquesta gent
que se'n va a l'atur
als 45-50 anys,
no torna mai més.
Estan per la resta
de la seva vida
a Espanya
aturats.
No torna
una persona de 50 anys
ja gairebé
la fem fora.
Als Estats Units
la gent
als 50 anys
perd la feina,
al cap de 4 dies
torna amb una altra feina
i no passa res.
Per valor,
diguéssim,
per capacitats.
Clar,
les teves capacitacions
es deprecien.
Tu ets un empleat
que fas PowerPoints,
estàs dos anys
sense fer PowerPoints
i després,
quan tornes,
et costa.
S'actualitza el programari,
per tant,
també hi ha novetats,
aplicacions noves
que no controls
perquè no t'has format
o no has treballat.
Exactament.
I per tant,
la bola es va fent grossa.
Com que tu has estat
aturat molt de temps,
doncs no et contractem,
per tant,
estaràs aturat
encara més temps.
I aquesta gent
que ha estat aturada
molts i molts anys,
jo crec que serà
dificilíssim
que puguin reincorporar-se.
A més,
no hi ha aquest sistema
de flexi-seguretat
que hi ha a Dinamarca,
no?
És a dir,
el que hauria d'estar
pagant el govern,
en lloc de fer
grans premis de Fórmula 1,
seria gastar
en aquests calés
amb què la gent
es reciclés,
tots els que estan aturats,
agafar-los de la maneta
i, escolta,
i fer un esforç
extraordinari
per reincorporar-los
al mercat de treball.
Insisteixo,
l'important
no són els llocs de treball,
són les persones,
els treballadors.
I sembla que
per protegir
els que estan treballant,
deixem desprotegits
els que no estan treballant
i sembla que no importi a ningú
que miri
que estiguin aturats
2, 4, 6, 10, 15 anys
o que es jubilin
als 50 anys
o que es prejubilin
als 53
i tot això
que es veu a Espanya
però que no es veu
a cap altre país del món.
És l'anàlisi
del catedràtic
de la Universitat de Colòmbia
el professor Xavier Sala
i Martín
que ens acompanya els dimecres
però que avui ho ha fet
el dimarts excepcionalment.
Professor,
gràcies per acompanyar-nos
i que tingui una bona semana.
Que vagi bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Al matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Te compra tu coche,
te compra tu carro,
te compra tu buca.
Te compra tu furgo,
te compra tu moto,
te compra tu autocarabana.
Te han hecho una oferta.
Te la mejoramos.
Has oído bien.
Mejor precio garantizado
y compromiso de pago
en 24 horas.
Vine a ver-nos.
Comença aquesta any nou
el 100% d'energia
a Basic Fit.
A casa o al gimnàs
de la cantonada.
Apunta-t'hi ara.
Gaudeix de 6 setmanes extra
i emporta't una motxilla.
Torna't a sentir bé
i converteix el fitness
en una activitat essencial.
Només queden 3 dies.
Basic Fit.
Vine a conèixer
els dos nous magatzems
Obramat
a Vilanova
i a l'Hospitalet.
Ampliem així fins a 6
la nostra xarxa
de magatzems
a la província.
Amb tots els oficis
en un mateix lloc
per una compra més ràpida.
Amb estocs
sempre disponible
a més de 20.000 productes
de qualitat professional
i als millors preus
de la zona.
També a Obramat.
On compren els professionals.
Obramat.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
I ara entrem al búnquer.
Fem cas en Joan.
Joan, perdona,
et conec, no jo.
Tu venies al meu institut
i jo al teu.
Tenia el teu número de mòbil
i tot, em sembla, eh?
Carai, carai.
Però sí que t'agradeix
quan és petit.
Jo t'agradava.
Això és molt violent.
No, jo això no, eh?
Recordo un missatge maco d'ell.
Ah, sí?
Sí, pot ser, eh?
Pot ser, pot ser.
Ah, també.
El búnquer, amb en Peyto,
en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio
i a YouTube.
També en podcast.
Això és molt violent per mi.
Per tu o per mi?
No.
I per què no li vas fer cas?
Cada migdia a Catalunya Ràdio,
una experiència immersiva única.
Una ràdio vertiginosa.
Sensacions explosives.
Vine de públic a l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
amb Quim Morales.
Vinga.
Sentiràs l'emoció de la ràdio
com si hi fossis.
Coi, perquè hi seràs.
Xapum!
Escriu-nos a l'última hora
arroba catradiu.cat
i prepara't per viure
a l'última hora
en quatre dimensions.
No vindrà ningú, Quim.
És que no vindrà ningú
amb aquest xum-rum-ri...
La gent...
El que estem fent
és espantar els oients.
No, home, no, Joel.
Pitjors coses s'han sentit.
I abans de Sergi Pámez
a partir de les 11,
Maria Nicolau, bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Doncs molt malament,
però tinc un problema.
Què has fet?
No, estic desesperada.
Jo, des que soc celebrity,
Ricard,
vaig a comprar al supermercat
amb els ditets dels peus
així ronçats.
Per què?
Perquè visc en un estat de terror,
en un estat de pànic constant.
L'altre dia
era la secció de la brioixeria
allà al supermercat,
allà els bastonets,
els crostons,
i vaig agafar un paquet de donetes
perquè jo sóc un ésser humà
i un cop cada dos o tres mesos
m'encalto a casa sola...
Tens contradiccions.
És que sóc una persona normal.
Em va postar la senyora Paquita,
la senyora Cotxita,
amb el mòbil,
em va fer una foto
i em va dir,
ara ho penjaré en el Twitter
i el món sabrà la veritat.
Que ets una falsa,
Maria Nicolau.
La Maria Nicolau menja donetes.
Doncs mira,
jo sóc molt així,
jo crec que la via més ràpida
per solucionar un conflicte
amb hostatges
és matar l'hostatge.
Llavors,
jo vinc aquí
davant de Catalunya
a prendre-li el poder
en aquesta senyora
i dir
Catalunya
menjo donetes.
Ja està.
Per tant,
si veu alguna fotografia...
És veritat.
És veritat.
Sóc jo.
És veritat.
Però és veritat que estem envoltats,
diguéssim,
de tota aquesta...
no sé com li he de dir,
productes industrials.
Sí, a veure...
Cada vegada,
per exemple,
ja vaig buscar la meva filla
a la guarderia
i tothom...
Bueno, tothom no,
perquè hi ha molts pares
que ho fan molt bé
i molts avis que ho fan molt bé
i li donen fruita
i fruits secs, etcètera.
Però veus molt de gent
que, clar,
no pots competir
contra el brioix
o la brioixeria
o la madalena
o els donetes.
A veure,
sí que sembla
que això sigui
una situació
de Frodo contra Sauron.
Però qui va guanyar?
Ah, amigo.
Llavors,
a veure,
les dades
avalen això
que t'ho acabes de dir.
A Espanya,
el 20,3%
dels aliments
que es consumeixen,
el 80%
de les calories
totals
que ingerim
venen de productes
ultraprocessats.
Refrescos,
cormels,
carns d'aquestes
precuinades,
nuggets,
surimi,
barretes energètiques,
iogurts amb sabor,
pizzas congelades,
tituo...
De tota aquesta mena
de productes
i les investigacions
indiquen
de forma clara
i diàfana
que això
ens fa posar malalts
i ens porta
a inflamació crònica,
hipertensió
i per glucemia,
cardiopaties...
Clar, per tot això ho sabem,
però quan tenim poc temps
dius,
és que ara no em puc posar
a fer una crema de verdures,
l'agafo d'aquesta
que està feta
i avall,
al final el temps
en juga en contra.
Sempre hi ha nivells
i nivells
d'ultraprocessats,
és a dir,
podríem dir que les llenties
de pot
o els cigrons bullits
són productes
processats,
però si mires els ingredients
veuràs que la quantitat
de mandanga xunga
que porten
no són la dels donetes,
no?
El tema és que això
afecta també
la salut mental.
Últimament han sortit
estudis nous
que diuen que dietes riques
en aquest tipus de productes
ens porten
a un 44% més
de risc
de depressió
i 48%
més d'ansietat.
Si el 20%
de les teves calories
diàries,
Ricard,
venen d'aquest tipus
d'aliments,
resulta que tens
un 28%
de possibilitats
de tenir
més Alzheimer,
demència senil
i cos,
d'aquestes llavors
alerta.
I quan en consumim
aquí a Catalunya,
per exemple,
nosaltres?
Eh que hem dit
que el risc
estava en 20%,
doncs en prenem
diàriament
un 33%
alerta
perquè per cada 10%
d'augment
dels aliments
ultraprocessats
el risc
de demència
augmenta
un 25%.
Però llavors
al final,
diguéssim,
no podrem
fer la secció.
No,
ja em moriré,
no,
demà ja no me'n recordaré
del guió.
Jo,
entre tants donetes,
el problema
és que els ultraprocessats
estan dissenyats
per crear addicció
i tenen més en comú
amb una cigarreta
que amb els aliments
de la natura,
això.
Ashley Gerard,
professora de la psicologia
de la universitat
de Michigana,
tot això
està avalat
per gent clientel.
A la teva salut.
Per això no ho veig mai, eh?
Fes clic aquí.
Ja l'ho he obert
intentant dissimular
perquè és que si no
no tinc energia.
Jo ja m'he immolat,
Catalunya ha de saber
que en Ricard
prenc Coca-Cola també.
No, no,
és que jo no veia mai
Coca-Cola,
vaig començar a fer-ho
fa 4 anys.
T'ho dic de veritat,
no havia tastat mai
la Coca-Cola.
I com va ser?
Perquè quan feia
el suplement i el FAQ
necessitava com un xuter
d'energia
i la Coca-Cola
com que no ho havia fet mai
em donava la vida.
I ara com que buscava
una mica de vida
i ara de mi ho faig
per fer el col·lapse
perquè així em dóna
una mica de...
Perquè no et col·lapsis.
La tele em porta
a la Coca-Cola.
Alerta aquí!
Alerta!
Controlem aquest tall
que no se'ns desboqui.
Re,
jo penso que
una mica
el tema del sucre
que tu comentes
que et dona
aquest plus d'energia.
Els humans
hem evolucionat
per respondre
als aliments dolços
greixosos
i rics en calories
per una qüestió
de necessitat.
Durant la majoria
de la nostra existència humana
això ens va ajudar
a sobreviure.
El sucre
era com la banderola
que marcava
la presència
de nutrients essencials
a dintre de les pomes madures
a les peres
del que sigui.
Ara
prendre només sucre
és com
menjar-te la banderola
dels pinxos
i llançar
la torradeta
amb la xistorra a terra.
Ens deixem pel camí
els nutrients
i mengem només sucre.
Porqueria.
Mira,
però la pregunta és
com deia abans,
com ens ho fem tot plegat?
Anem a saludar l'Adam Martín.
Adam,
què tal?
Com estàs?
Bon dia.
Hola,
bon dia.
Com esteu?
Hola,
Maria.
L'Adam és periodista,
escriptor,
especialista en nutrició
i salut
i director del podcast
d'aquesta casa,
Sants i Estalvis,
un dels podcasts
més escoltats
també d'aquesta casa.
Per tant,
vol dir,
Adam,
que de moment
preocupació
per com mengem
hi és.
Bueno,
hi ha una preocupació
una mica sana,
però sí que hi és.
La gent escolta
i diu,
ai sí,
que interessant,
ofereixi demà.
Avui no,
demà.
I mai arriba demà,
no?
Ja.
Mai arriba,
l'endemà,
quan arriba l'endemà
ja és avui,
saps?
I com podem fer-ho?
És a dir,
com podem menjar
realment menys
ultrapossessats
sense renunciar
també a aquesta vida
estressant
que tots portem,
no?
Que molta gent
posa l'excusa
en això,
no?
Necessito la Coca-Cola
perquè això em dóna
un xuta d'energia
que em va bé.
A veure,
és veritat
que tenim poc temps,
això és cert,
aquí no podem negar-ho,
però aquí la cosa clau
em sembla a mi,
i crec que la Maria
estarà d'acord
és que hem de posar
el focus
en les coses
que són importants.
Si oblidem el focus,
aleshores ens quedem
amb les solucions ràpides
en illes
perquè al final
ens enmalalteixen.
Però com que ens enmalalteixen
el futur,
demà,
el passat,
és una cosa que arriba
molt a llarg termini,
doncs dius,
ah, escolta,
ja ho faré un altre dia,
ja arribarà.
El tema és posar el focus
en les coses
que són realment importants,
que són gaudir menjant,
jo posaria pràcticament
en el primer lloc,
ja que és important,
i després trobar una manera
de fer-ho
però que hi hagi nutrients
en els aliments.
De fet,
passar dels productes
aquests alimentaris,
que la Maria ho ha explicat molt bé,
que és un ultraprocessat,
i tornar els aliments
de veritat
que tampoc demanen
tant de temps.
La diferència
entre hidratar
un paquet d'aquests
de,
no sé,
avui estava mirant,
per exemple,
un risotto d'aquests de sobre,
hidratar-lo
i menjar-te'l
i preparar-te'l
un paquet ràpid
obrint
alguna llauna
de,
no sé,
de burítol
i quatre tomàquets
i quatre coses,
no és tanta la diferència.
I si teniu en compte
que ens passem el dia,
què,
quatre,
tres hores
mirant rils a internet,
a Instagram,
segurament podem treure
el temps allà
i posar el focus
en les coses
que són realment importants.
És més,
podem seguir mirant
els rils d'Instagram
mentre al foc
hi ha una olla
amb verdures,
amb quatre ossos
o amb quatre espines
i es fa un caldo
que si tu després
el guardes a la nevera,
com la Rigoberta Bandini
o la seva mare,
et dura quatre dies
que arribes a casa
petat de fer moltes hores
a la feina
i ja ho tens fet.
Està clar que és veritat
que a vegades
és una cosa d'hàbit
també,
de canviar una mica
el xip de tot plegat.
Però clar,
per exemple,
la dona aquesta
que ens explicàvem
és la Mariàdam,
que se li va acostar,
la va saltar,
li va fer una fotografia
per menjar un donete,
és a dir,
aquí també tenim un problema,
no?
És a dir,
tampoc ens passem.
Bueno,
a veritat,
a veure,
jo crec que els productes
ultraprocessats
tenen un cert sentit,
que abans no hi teníem
perquè no existien,
però ara tenen un cert sentit,
puntual,
i no passa res
tant en tant menys
un donetes,
un croissant,
o fins i tot
una sopa de sobre,
que són un tasastre,
o un pa bimbo,
que té 15 ingredients
un pa bimbo
quan en realitat
un pa bimbo
o qualsevol altre pa
d'aquesta molla,
quan en realitat
el pa en té 4,
sí,
i 15,
15 al comptatge,
entre 14 i 17.
Inclou glicerina
com el teu sabor
de dutxar-te.
Ai,
sí senyora,
senyora,
clar,
aleshores dius,
per què hi ha tants
ingredients aquí dins?
Per què?
Si no ho necessitem,
si el pa de tota la vida
dina, llambat aigua
i sal,
què més necessites
per fer pa?
Però, clar,
com que tenim
una sèrie de necessitats
inventades,
que el pa a la lleixa
del supermercat
duri més temps
que un cop te'l compris,
duri més temps
a casa teva,
que sempre el tinguis
disponible,
fresc,
togret,
agradable,
doncs aleshores
hem d'anar a petar
aquest tipus de productes.
També hi ha una cosa important,
i també la Maria
ho apuntava,
que hi ha una sèrie
de productes
que estan entre
la cuina aquesta més
de xup-xup,
que també és això
que ens deia la Maria,
que no cal que la vigilem sempre,
que podem fer altres coses
mentre cuinem.
I els ultraprocessats,
que són els ultraprocessats,
que es treuen una mica
d'aquests moments
de pressa
que tenim tots,
i que són
de molt bona qualitat,
uns cigrons,
un poc,
per exemple,
tenen moltes propietats
nutricionals,
no són ultraprocessats,
i obrir-los
i escalfar-los
o menjar-los al fred
són,
què?,
22 segons,
i això també és
una possibilitat.
Al final,
el que has de fer
és informar-te
una mica,
aprendre a llegir
les etiquetes
i esbrinar
què és
dolent
per tu,
si t'ho prens
de manera constant,
continuada en el temps,
què pots prendre
de manera puntual,
i quina hauria de ser
la base
de la teva alimentació,
que no passa mai
pels ultraprocessats aquests,
que per mi són
franquents
tenis alimentaris,
no?
Sembla una persona,
gairebé es mouen
com una persona,
però no serà com una persona.
Informar-se està bé
i és la base,
però també el sentit comú,
perquè al final ja sabem
què ens produeix
que és una cosa bona
i què no,
al final és el sentit comú.
Adam Martín,
gràcies per acompanyar-nos,
Sanzi Estalvis
a Catalunya Ràdio,
a la web de Catalunya Ràdio.
Una abraçada.
Gràcies,
una abraçada.
Mira,
el Cesc diu que ell
ha de confessar
que li tornen boig
els nuggets de pollastre.
No esperava menys de tu,
Cesc.
Escolta,
jo sempre defensaré
que la millor alternativa
bona, bonica i barat
al nugget
és un pit de pollastre
a la branxa,
com diu,
ja hi ha una petxuga.
Ja,
però el nugget té aquell coixent,
té aquella coseta,
no?
Té aquella cosa.
Jo,
si t'explico fer nuggets a casa,
poden passar dues coses,
que els facis
o que entenguis
com deuen ser fets
els nuggets a la indústria
i diguis,
saps què,
mai més.
Llavors,
aquí us explico
com es fan els nuggets.
Agafeu parella
tres de pits de pollastre,
els talleu a trossos petitons,
els trinxeu allò,
la picadora,
l'un,
dos,
tres,
el robot,
el que sigui.
Aquesta pasta de pollastre,
la podeu fer amb el túrmic,
l'amaniu amb sal,
pebre,
espècies,
al vostre gust.
I ara,
un ou de xetat,
una mica de par ratllat
o de molla de par remullada amb llet
i apastar-ho com si fos una coca.
Bo.
Has obert mai un nugget
abans de fregir-lo?
No ho he fet mai, no.
Doncs és carn bullida,
és pollastre pastat,
o sigui,
aquesta pasta de pollastre
cuita,
perquè així t'assegures
que ho fregeixes
i sempre,
mai quedarà cru.
Posarem un oll en baig al foc
i mentre esperem que bulli,
farem un xurro,
un cilindre amb la pasta de pollastre
i l'embúlica es ve
amb paper film transparent
d'aquest de plàstic,
ben tancat pels extrems
com una botifarra de plàstic
i el tires a l'aigua bollent.
Al cap de 10-15 minuts
de fer xup-xup
serà cuit.
Deixes refredar,
el desembúliques
i el talles a rodanxes.
Després,
això,
que són com rodanxes de fuet,
són els nostres nuggets.
Els passes per farina,
ou per ratllat
i els fregeixes
com les croquetes.
Oh, que bo,
ara m'he agafat com gana,
de nuggets.
Ah, amiga.
Maria Nicolau, gràcies.
Arriban les notícies de les 11
i de seguida,
Sergi Pàmies.
Adeu.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Presidenta de la Comunitat de Madrid,
Isabel Díaz Ayuso.
Bon dia, buenos días.
Madre mía,
pero si venís de una región
que os estáis llevando
inversiones de todo el Estado.
Victimismo no es solución.
José Luis Ábalos,
president de la Comisión Interior.
Es una comisión
que tiene que abordar
uno de los escándalos
más importantes
en los últimos años.
Paula Gassel, bon dia.
Bon dia.
L'amnistia que ens estan venent
a deixar fora
moltíssimes persones represaliades.
President de Foment,
Josep Sánchez Llibre, bon dia.
Quan es normalitzin
aquestes relacions econòmiques
i polítiques,
totes les empreses
que van a marxar
tornaran amb naturalitat.
Rosa.
Hola, no trobo un romà
d'aquestes exabets de Netflix.
Els protagonistes de Cada Dia
els tens aquí.
El Matí de Catalunya Ràdio
amb Ricard Tostrell.
L'Inca.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
I'm there.
Què li va passar a l'Anna?
Una nit va agafar
la pistola del seu pare
i va prendre una decisió
que marcaria la vida
de la seva família
per sempre.
La filla de l'Est,
de Clara Ossón,
arriba al TNC
sota la direcció
de Norbert Martínez.
La història dels Balcans
ens fa saltar
unes alarmes
que avui en dia
no hauríem d'ignorar.
La filla de l'Est.
Fins a l'11 de febrer
al TNC.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
Vé a ser negre
per partida doble.
Del 6 al 12 de febrer,
el Molino,
Arribau Multicines
i la Filmoteca de Catalunya,
entre altres espais,
obren les portes
a escriptors i escriptores
de novel·la negra
i al seu públic fidel.
En aquesta edició
els protagonistes
seran dobles,
situacions paral·leles,
les cares bé
i les vides ocultes
i comptarà
amb la presència
de Leonardo Padura,
Dominic Manotti
o Juan Gómez Jurado,
entre altres.
Més informació
a barcelona.cat
barra BC Negre.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Els matins del cap de setmana
al subnament...
Ens quedava una consulta pendent
a no la tens la consulta.
No te l'has preparat.
Jo no tinc cap consulta.
Hi ha una altra consulta?
No, ara sí que m'agafes.
La llegeixo igualment
i la impro.
No, no, no,
que jo vull contestar
la gent bé, tio.
No t'han passat la consulta.
Potser sí.
Hòstia, sí.
No en mail.
Collons, és que el mail aquest
és d'ahir a migdia.
Jo ja...
Tu ja t'hi has tancat.
Quan vas acabar l'última hora
ja estaves de cap de setmana.
Hòstia, ja em sap greu, eh?
El Suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Si jo m'ho preparo molt, això.
No, no, la guardem
per la setmana que ve.
A veure si diré
qualsevol tonteria jo ara.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats
que van visitar el...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí
a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Servides al moment.
Al Catalunya Migdia
t'expliquem
tot el que està passant.
Catalunya Migdia
amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió
a la tertúlia.
Catalunya Migdia
l'informatiu central del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
amb Òscar Fernández.
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Roger, creus que som
un programa influent ja?
A veure, influent, influent...
No ho sé.
Però sí que comencem
a rebre certes pressions.
I també estem rebent rumors, eh?
És veritat.
Ara, s'han de contrastar, eh?
Audiència, envieu-nos tots els afrets
que sapigueu al WhatsApp del programa
677 27 10 58.
Al final, som un programa de servei
que no surti d'aquí.
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet
i Marta Montaner.
L'amor romàntic
ha fet molt mal.
Les dones i els dies.
Ho sabem,
però ens encanta preguntar-ho.
Quant de mal
ha fet l'amor romàntic
a la Montse Triola?
Home, està bé, està bé.
El que passa...
Està bé?
Vull dir, què està bé?
Patir?
No!
Com que és un programa feminista
i és un programa de dones,
ens agrada parlar
de l'amor romàntic
o del mal
que ens ha fet
l'amor romàntic?
A mi l'amor romàntic?
Això t'anava a preguntar.
M'ha fet molt mal
l'amor romàntic.
Les dones i els dies
amb Montse Virgili.
Casem-nos,
no esperem més.
De dilluns a divendres
d'11 a 12 de la nit.