La noticia de las 12
Bon dia, los informes van votar.
Intervención dura y contundente de Jessica Albiaca
el debate de totalidad de los presupuestos
cargando contra el presidente Aragonés
y su acuerdo con el PSC
y exige que aprovecho el ple
per descartar públicament el projecte del Hard Rock
i només així avisa els comuns avalaran els contes.
Parlament, Núria Oriol, bon dia.
Bon dia. Els pressupostos es donen ja pràcticament per perduts.
A aquesta hora, després de l'últim àtom
de la presidenta del grup parlamentari dels comuns,
el president de la Generalitat, Jessica Albiaca,
ha fiat poder aixecar l'esmena a la totalitat del seu grup
només i exclusivament a una rectificació pública
de Pere Aragonés a l'hemicicle
descartant el projecte del Hard Rock.
Si vostè rectifica, si vostè surt aquí
i diu clarament que aturem el Hard Rock,
nosaltres retirem l'esmena a la totalitat
dels pressupostos de Catalunya.
Per tant, encara és possible
i depèn de vostè, president.
Jo més no l'hi puc dir.
Un xoc han barrencat fins avui les negociacions,
deixant les converses i els comptes en un azucac
i es dona per improbable el compromís en públic del president en aquest sentit.
Els pressupostos s'encaminen al precipici,
tenint en compte més que el govern també rebutja l'última proposta
per part de Junts de reduir l'impost de successions
en lloc d'eliminar-lo.
De fet, el seu líder al Parlament, Albert Batet,
durant la seva intervenció,
ja ha reclamat eleccions al president
si no se venia a renegociar.
A partir d'aquí, amb els comptes
sense els suports suficients,
la incertesa plana al Parlament
amb l'escenari que es pugui obrir
si no supinen la votació, com sembla,
si l'executiu optaria per la pròrroga pressupostària
o per primar el votó i avançar les eleccions catalanes.
El ple continua ara amb l'intervenció de Ciutadans.
Nuri Uriel Mosoll, Catalunya Ràdio Parlament.
Vladimir Putin acusa Ucraïna d'atacar Rússia
per alterar les eleccions presidencials
que s'hi fan aquest cap de setmana.
A les últimes hores hi ha hagut atacs amb drons
contra infraestructures energètiques russes,
alguns a només 120 quilòmetres de Moscou.
En una entrevista als mitjans oficials,
el líder del Kremlin ha assegurat que aquí
intenta fer veure que fa alguna cosa
ha vist el seu fracàs a la guerra.
L'objectiu principal, no en tinc cap dubte,
és, si no pertorbar les eleccions presidencials a Rússia,
almenys interferir d'alguna manera
en el procés d'expressió lliure
de la voluntat dels ciutadans.
També busquen l'oportunitat,
una mena d'argumentació o carta de triomf
en una possible negociació futura.
Putin també ha renovat l'amenaça nuclear
dient que, si més no, tècnicament
estan a punt per una guerra atòmica.
I ha arrencat el Saló de l'Ensenyament
amb més de 220 expositors,
els visitants poden conèixer
totes les opcions d'estudis postobligatoris
fins diumenge
amb un servei d'orientació reforçat.
Barcelona, Sara Canyete.
Hola, bon dia.
El servei d'orientació
és el més ben valorat del Saló de l'Ensenyament.
Aquest curs s'ha reforçat
amb 16 punts
on hi treballen orientadores
que ja estan a centres educatius
i, per tant,
coneixen el material de primera mà.
S'han previst també
170 activitats en total
d'orientació
també per a alumnes i famílies.
Isabel Sánchez
és tècnica responsable d'orientació.
Venen una mica perduts,
però venen també
intentant buscar una guia.
I a partir d'aquí
això és una palanca
perquè més endavant
puguin indagar més,
averiguar més
què els interessa
i anar a buscar informació més concreta.
David Mendoza
i Sara Canyete
Catalunya Ràdio Barcelona.
L'Audiència de Lleida
ha jutjat aquest matí
una ex-treballadora de correus
acusada d'obrir paquets
de telefonia mòbil
al centre logístic
de la companyia
al capital del Segrià.
S'enfronta a una petició
de condemna
de fins a dos anys de presó
per delictes
de descobriment
i revelació de secrets.
Lleida Estela Busoms.
Bon dia.
Ha estat un judici atípic
en què només han declarat
l'acusada
i el qui aleshores
al novembre del 2021
era el seu cap
i qui presumptament
la van xampar infragant
i quan obria un paquet
amb un cúter
aprofitant que estava sola.
S'havien detectat
altres paquets oberts
que contenien telèfons mòbils
i el responsable del centre
sospitava que la dona
podia ser-ne la responsable.
Ella ho ha negat.
El sentim tots dos.
¿Usted en alguna ocasión
abrió algún paquete
para ver lo que había en su interior?
No.
Él vio que yo estaba allí
y me tocó a mí.
La vi con un paquete en la mano
y con un cúter
rajando un paquete.
Entonces le dije
¿pero qué haces?
Le dije a ver qué haces
que eso no se podía hacer
y ella me contestaba
que eso lo sabría
pero que no se llevaba a ninguno.
Estela Busoms,
Catalunya Ràdio Lleida.
Esports, Marcos García.
El Barça serà divendres al migdia
el sorteig dels quarts de final
de la Lliga de Campions
masculina a futbol.
Ahir, Barça 3,
Nàpols 1
i el Barça per primer cop
als quarts
després de 4 anys.
L'Arsenal també va passar ronda
ahir
als penals
contra el Porto.
Avui a les 9
coneixerem
els dos darrers equips
de quarts
d'aquestes xampions.
L'Atlètic de Madrid
ha de remuntar a casa
un 1-0 de l'anada
contra l'Inter de Milà
i a l'altra eliminatòria
de vuitens
enfronta el Borussia Dortmund
i el PSB
amb empat
a un del partit d'anada.
L'Espanyol presenta
aquest migdia
el nou entrenador
Manolo González
substitueix
Luis Miguel Ramis
a qui van acomiadar
ahir mateix.
González
entrenava fins ara
el filial Blanc i Blau.
Avui es juga
a la tornada
a la primera semifinal
de la Copa de la Reina
de Futbol.
A dos quarts de set
es juga a la tornada
d'aquestes semifinals
reia el Societat Atlètic
de Madrid
amb empat
a un de l'anada.
En futbolsal
el Barça
anuncia
la renovació
de Catela
per dues temporades.
En tenis
Carlos Alcaraz
passa a quarts
de final
d'Indian Wells
i en Waterpolo
aquí un parell d'hores
Echei de Tenerife
mediterrani
és un partit avançat
a la setzena
jornada de Lliga.
Fins aquí
les notícies.
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim
un pianista al programa?
Sí, he pensat
que crea un ambient especial
a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh,
però estic gestionant
el Departament de Queixes.
Ai, no em diguis
que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí,
és que no és fàcil
obrir el camí del cor
en un país com aquest.
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Al món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet
i Marta Montaner.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio.
Què?
Oi, què?
Això dic jo, què?
¿Qué? ¡Hóstia!
President Laporta.
Que no me lo voy a decir, ¿qué le hemos de decir?
Que no cridí, que no cridí, que això es una ràdio.
Primero de todo, felicitats, ¿no?
Home, i tant, que sí, enhorabona.
En el gran partido, ¿viem passar quarts?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
¿On és el Joel? No ha vingut avui, eh?
El Joel? No, estic aquí.
No s'està amagant, eh? Ja he parlat de vostè.
Joel, Joel.
No has de dir res.
Joan, d'entrada et demano que te temperis una mica, que et calguis.
Jo no me tempero, ahir vaig anar a Canaletes, ¿me entens?
Doncs escolta.
Jo hi estava a Canaletes, a la nit.
I t'esperava.
Al bar Canaletes estaves tu, eh?
Sí, home, jo sempre vaig.
De bar en bar, tu.
Al club Canaletes.
No, Joan, enhorabona, enhorabona.
Ara, ara, ara, ara.
No, no, no, m'agrada que em diguis això, perquè la veritat és que...
I canvi de ton, o?
No, no, no, clar.
Ara es posa institucional.
Sent la porta, sent la porta.
Us estàs pensant que el cap de setmana juguen contra l'Atlètic de Madrid?
Hòstia!
Què?
Total, eh, que l'Atlètic de Madrid juguen.
Sí, sí, no ho sabia.
Con la bala que va. Tan bien que anávamos.
Hostia, pero...
¿No juguem allá o aquí? Allá, allá.
Allá? Yo diría que es allá, eh.
El Joel lo sabrá mejor que yo.
No es...
No, no lo sé. Ah, vaya.
Ahora os lo digo. No, no, juguem allá, juguem allá.
Juguem allá, juguem allá, juguem allá.
Vosté sabrá, y ha de ir, ¿no?
Suposo, y anirá o no? Sí, sí, juguem allá.
Sí, home, y tal, y tal. El diumenge a las 9.
¿Me recomaneu algún restaurante, alguna coseta?
De Madrid? Sí, home. Tots, no?
Sí, home, i aquell que fan els huevos estrellados.
Sí, el que salúcio.
Que salúcio.
I si no, hi ha un Burger King que també està molt bé,
per allà a la plaça. No, no, no, jo aquestes coses no.
Joan, i si d'entend en tant menges una amanida,
no passa res, eh. A mi, a veure,
jo no m'he posat
amb la teva dieta alimentària.
Sí, és veritat, és veritat, és veritat.
Jo no cosifico ningú, oi? No, no,
si jo només estic fent un can a la verdura, en general.
Vale, que el Barça, el Xavi, t'han pintat una miqueta
la careta, eh. A mi?
A tu, clar. A mi?
Vas criticant, vas criticant.
Home, clar. Tu deies que no passaríem.
Vale, vale. Ves que esteu en la mateixa línia,
tu i el Xavi, de tacar la premsa, eh.
No, no, jo, tu no ets premsa.
No, és veritat. Jo no t'he acorregut, tu no ets premsa.
Jo sóc un pallasso. És un bufó.
És un bufó, és un bufó. Sóc un bufó.
Jo sí que sóc un bufó d'Europa.
Bueno, nois, visca el Barça i bon programa, eh.
Moltes gràcies. I bon profit, sobretot.
I bon profit. Vaig a dinar el dia.
Que profiti. Menú del dia, eh.
Al Matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del Matí de Catalunya Ràdio,
la comèdia radiofònica dels vostres migdies,
com dèiem, amb uns bufons de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel. Hola, bon dia.
Laida Fita. Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez Esquerdo. Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda. Hola, Quim.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí i en José González a la producció,
la Montse Durán al control central,
el control de Sol Albert Joder i qui us parla en Quim Morales.
Dimecres 13 de març, avui hi ha una persona
que té molts motius per estar molesta.
I no parlem de Xavi Hernández.
Parlem d'algú que haurà de suportar
l'incòrdia nacional de Catalunya, en Joel Díaz,
a l'espai Molestem un Famos.
Però abans, en Joel ens explica
què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Bé, companys, doncs ja sabeu que jo
els dimecres els impostos els gasto
anant a molestar un famós.
I la persona molestada d'avui és una dona.
Uh-huh.
L'he vingut a trobar a la zona
del mercat de Sant Gervasi, perquè m'han dit
que ara passa els matins per aquí.
Que va comprar.
Una dona que abans tenia una vida poc tranquil·la
i ara jo diria que la té bastant més tranquil·la que abans.
Sí.
És la Laura Rossell.
Què dius?
La capitana del portaavions
del matí de Catalunya Ràdio durant tres anys.
Sí, senyor.
La idea d'entrada és saber què està fent,
si és que està fent alguna cosa
o s'ha agafat un any una mica sabàtic
i la molestarem, doncs això,
pressionant-la perquè torni a treballar.
Perquè, clar, jo tinc la sensació
que aquesta persona ha passat de 100 a 0
o a pràcticament 0 en molt poc temps.
Igual m'equivoco i està fent moltes coses.
Doncs...
Sí, digues, digues, avui...
No, no, no, doncs serà qüestió
de descobrir-ho, Quim Morales.
Avui descobrirem què està fent la Laura Rossell.
Coneixent-la, dubto que hagi parat molt.
O sigui, potser sí que no porta
aquells horaris infernals del matí,
però alguna feina deu estar fent.
Jo crec que alguna cosa
deu estar tramant la bandida, eh?
Segur que sí.
Avui Laura Rossell torna a Catalunya Ràdio,
a l'espai Molestem, un famós,
re millor per un retorn
que trobar-se de cara a en Joel Díaz.
I si voleu guanyar un sopar d'agustació
per dues persones,
el tastem restaurant aquest mateix divendres,
al carrer Provença 88,
uns plats meravellosos.
Jo encara no em trec del cap
aquells pèsols amb cloïsses.
Sí, noi, suposo.
I això que no els he tastat,
només he vist la foto.
No, però és que, a més,
la foto ja té bon gust,
perquè la vas llepar.
Així, soc com l'Albert Espinosa,
però en lloc de persones
llepo Instagram.
I tot això,
si aconseguiu superar
la fita de la setmana.
Fita de la setmana
és la fita.
Mira si soc entregada a la meva feina,
que aquesta setmana
m'estic mimetitzant amb la fita
perquè porto un costipat a sobre.
Sí, noi, ja...
Que sembla que hagi sigut jo
la que hagi anat a fer els nens de neu.
Però escolta, Maida,
no en surts d'una
que n'agafes una altra, eh?
Oi que sí?
Sí, no.
Que estaves una mica potxa
d'una cosa
i ara d'una altra.
No, no,
cada setmana una diferent.
Saps que hauries de fer
prendre jaleia real?
No, i l'altre,
el que recomana sempre en Xavi
amb els refredats,
què és?
Home.
Kiwis.
Kiwis i taronges
fins que et caguis a sobre.
Sí, de fet l'he dit a en Jordi
que m'anés a passar
per la maller
a comprar-me quatre kiwis.
Quatre són pocs.
Perquè jo soc...
Jo estic aquí, Quim,
si s'ha d'anar a comprar kiwis,
vaig a comprar kiwis.
Jo estic per ajudar l'equip.
És el millor company del món.
A veure, que riem molt,
però jo ho he provat
amb constipats incipients,
allò que dius
ai, ai, ai,
que me'n sortirà un de gros,
a començar a menjar kiwis
i taronges a tota hora
i se't passa.
Pela per l'avull
si fas una sopa.
A mi...
Sí, bast.
Doncs bé, aquesta setmana
estem buscant l'oient
que hagi fet el linot de neu
més peculiar.
Recordeu que ahir vam tenir-ne
uns quants que té la marinera.
Em poso les ulleres
per veure'ls,
perquè m'agraden molt.
I avui, per exemple,
tenim el de l'Ester.
És un linot de neu
que van fer els meus fills.
Aquesta foto no és d'aquest any,
és de l'any passat.
Però vam pujar a Viella,
van fer el linot de neu,
ens ho vam passar molt bé
i, bueno, tenim la foto de record.
A veure, està bé.
Molt bé.
Vengis més, no?,
i porta com un gorro,
unes ulleres de sol
i llavors cap i cos.
El cos és tot un.
Sí, no té braços.
No sabem si...
Però, bueno,
el detall de les ulleres de sol.
Les ulleres de sol són un objecte
que el posis al que el posis.
Sí, sí.
Ja dones una entitat
a l'objecte vespre.
Li puc posar unes ulleres de sol
al micròfon
pel que estic parlant
i ja fa gràcia.
Tot fa gràcia?
A un kiwi,
ara que parlàvem d'un kiwi
i li posa una ulleres de sol.
Ai, mira quina gràcia!
És un ninot de flow.
L'altre dia
li vaig posar
ulleres de sol
a la meva filla.
Home, això també és molt divertit, eh?
Ara enviaré un sticker al grup
perquè vaig fer hasta un sticker.
Que suposo que eren
40 talles més grans que ella.
Sí.
De fet, la meva germana
em va enviar un missatge
per dir-me,
diu,
Aida,
diu,
hi ha nens petits
amb ulleres de sol
i abrigats.
Diu,
no hi ha cosa
que sigui més divertida.
Ulleres de sol
i abrigats.
És el millor.
Doncs bé,
si vosaltres també heu fet
ninots de neu molt peculiars
envieu-nos-los
al 667-37-27-29.
Aquesta setmana
estem molt pendents
dels vostres ninots de neu.
Busquem el més peculiar
perquè divendres
qui l'hagi fet
s'emporta un sopar
per dues persones
al tastem restaurant
al carrer Provença
88.
667-37-27-29.
Aquest és el nostre
WhatsApp
acabem de rebre
l'estíquer
de la filla
d'en Jordi Ramoneda
amb ulleres de sol.
No compta com a ninot de neu.
No, no.
No entra al concurs.
És una altra cosa.
És una cosa molt bonica.
Per favor.
I parlant amb en Jordi Ramoneda,
per cert,
avui tindrem
problemes tècnics.
Ai, quin problema tècnic
tenim avui, Quim.
Molt content
perquè portem un problema
que no havíem sentit
encara fins ara.
És quan hi ha
un entrevistat internacional
a la televisió
que hi ha una cosa
que és la traducció simultània.
Sí.
Que és complicat de fer
perquè són dos traductors.
Un que tradueix
a l'anglès
i l'altre que tradueix
al català
en el cas de que siguin
les llengües.
Doncs, Àngel Casas
va tenir un problema
bastant gran
amb una traducció simultània
amb un entrevistat
molt important.
Doncs, escolta'm,
avui reviurem
un dels grans programes
de TV3
que també tenia
problemes tècnics.
Bueno, sí que tenia.
L'Àngel Casas Show,
avui, què li hauria passat
amb el traductor?
Ens ho explicarà de seguida
en Jordi Ramoneda
en el moment
en què connectem
amb l'exterior
de Catalunya Ràdio.
Pere d'esquerdo,
no,
Pere d'esquerdo,
sí,
no,
sí,
no,
sí.
Escolteu una cosa.
Què passa, Xavi?
Sobre el tema
del kiwi amb pell,
sabeu que jo tinc
un estudiant
d'Estats Units
vivint a casa,
se'l menja amb pell
el kiwi.
Què dius?
Sí, sí,
i m'ha dit
que no és la primera persona
i que no et troba estrany.
Hi ha gent
que es menja
la pell del kiwi.
Només la pell, eh?
Clar que diu
que després
es troba malament.
No, la pell i tot.
Bueno, clar,
t'ho diràs.
Hi ha gent
que menja moltes coses, eh?
Sí, també és veritat, eh?
Però, escolta'm una cosa,
també els préssecs,
hi ha gent
que se'ls menja
amb pell i tot.
Els passa una aigua
i els mastega així
i no sé,
vindré-se una cosa similar.
I pitjor,
hi ha gent
que pela el raïm.
Ah, sí, i tant, i tant.
Bueno, per cap dany
per no ennuagar-te, no?
Però si la pell del raïm
no és res.
No és res, home.
Mastegues una mica fort.
És que tu no mastegues, Aida,
i d'aquí els teus
problemes intestinals.
Clar, jo m'ho fotbo
sencers amb pinyol i tot.
Tu engoleixes.
Exacte.
Has de mastegar.
Els qui huys també.
Doncs a veure,
Xavier Paredesquerdo,
bon dia.
Bon dia, Quim.
Tenim un altre repte
a banda de la fita de la setmana,
un repte per aquest dissabte.
Tots els amants del teatre,
ja ho sabeu,
que s'han posat en marxa
als teatres de Catalunya
la iniciativa
Cap Butaca Buida.
Volem tots els teatres catalans
plens
aquest dissabte
16 de març.
Creus que ho aconseguirem,
Xavi?
Jo crec que sí,
perquè la intenció és bona,
convertir Catalunya
en la capital mundial
de les arts escèniques.
Oi, oi, oi, oi.
Hi ha més de 60.000
en butaques
que haurien d'estar buides?
Doncs no,
ja estan plenes,
no totes el...
Porten,
ara mateix ho he mirat,
40.390 entrades.
Queden 20.000.
Vinga, va.
Queden 3 dies
per omplir 20.000 butaques.
A més,
hi ha promocions especials,
hi ha premis...
Ai, hi ha premis.
Hi ha preus
una mica més ajustats
que normalment
val la pena
participar en aquesta iniciativa
i omplir tots els teatres
aquest dissabte
16 de març, Xavi.
Si hi ha 145 espais escenis
per tot Catalunya
i hi ha 176 obres
o si hi podeu anar
a veure qualsevol cosa
arreu de Catalunya.
Veus,
jo, Xavi,
això no ho acabo d'entendre
perquè són 145.
Jo tampoc,
però he arribat a entendre
que en una mateixa sala
fan dos espectacles diferents.
Ah,
deu ser això,
deu ser això.
145 espais,
176 obres.
Sí,
sí,
és això que potser
en un lloc a les 8
hi fan una obra
i a les 11
arriba el monologuista.
Ah,
molt bé.
Doncs escolta'm,
avui ens proposem
donar un cop de mà
a aquesta campanya
i com ho farem,
Xavi?
Doncs mira,
molt fàcil,
ho posarem molt fàcil
perquè a més a més
la web té,
la web és molt senzilla,
és capbotaca buida
i així ho quedarem...
Puntcat.
Puntcat.
Com poden entrar aquí
a capbotaca...
Caram,
capbotaca buida,
capbotaca buida.
Puntcat.
Què farem?
Doncs començaré la frase
aquest dissabte
capbotaca...
Buida!
Buida!
I si l'encerten...
Si l'encerten...
Què?
Poden entrar a la web
i comprar-se unes entrades
perquè t'hi saps.
Uau!
A veure,
una cosa,
jo ara no voldria ser bajonero,
però...
No, què passa?
Vull dir que pots entrar a la web
igualment.
Vull dir,
no és un regal
entrar a la web.
Però el nostre regal
és recordar-li
que ho pots fer.
Ah, va, va, va.
És allò que després
arriba dilluns,
ostres,
si era dissabte
allò del capbotaca buida.
Ben jugat, ben jugat.
Doncs ja està,
aquí està el nostre premi
i fer de recordatori
d'aquest gran projecte
de cara a dissabte
capbotaca buida.
De seguida tornem, Xavi.
Fins ara,
Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
¿Cómo murió tu hermano?
Con mi polla en mi mano.
Ha, ha, ha, ha, ha, ha!
Hi ha imatges mentals
que són difícils d'esborrar,
però, per sort,
hi ha molts continguts
per comentar.
Encara no sabem
què passa amb les mans
en aquesta...
No, no, clar,
perquè és la mia
en mi mano.
Sí, no, és...
Llavors,
i l'hermano muere.
Muere.
Exacte.
És que també
quina manera de morir-te, no?
Bueno, clar,
llavors,
es va morir per aquest fet?
No, ho sabem.
Potser és d'una dimensió descomunal
i va quedar...
També ha dit,
mira, mira,
la mà,
ostres,
no sabem què va passar,
no sabem què va passar.
El que sí que sabrem de seguida
és el que passa
en un dels grans esdeveniments
culturals de l'any,
perquè hi anem
gràcies a la Catifita Vermella.
La Catifita Vermella.
Ahir vaig anar
fins a l'antiga fàbrica Estrelladam
i no va ser per beure cervesa,
encara que soni estrany amb mi,
sinó perquè feien
l'Anderroc Sona.
Ni una cervesa.
Ni una,
perquè jo estava
de servei,
llavors jo no podia bebre alcohol.
Ja sabeu que jo mai faig
aquestes coses.
Mai, mai.
Doncs bé,
l'Anderroc Sona
són uns actes
que presenta Anderroc
i que,
bàsicament,
van diversos artistes
a presentar
els seus nous projectes,
cançons
i una mica
com fet estet,
perquè, de fet,
demà seran els premis Anderroc.
Home,
demà és el dia
d'aquell de Girona?
Demà és el dia,
sí,
que també hi aniré,
també hi aniràs,
no?
A veure què si puc fer,
òbviament.
Però et quedes a dormir
o què farem?
Ja ho veurem,
depèn,
depèn de com vagi la nit.
Molt bé,
perquè tu estaràs de servei,
no?
Jo estaré de servei,
jo fins que la gent
dels Anderroc
no em faci fora
i jo allà estaré.
De servei.
Doncs bé,
ahir qui actuava
era Roger Pedrós,
Anaïs Vila
i els amics de les arts.
I, per exemple,
vaig poder parlar,
bueno,
vaig poder parlar
amb tots ells.
Primer va ser en Roger,
que no sé si el coneixeu,
ell és cantant,
compositor i pianista,
va participar a La Voz
i a l'últim
Venidorm Fest,
amb aquesta cançó
que estem escoltant.
En català, eh?
Home,
en català.
Molt bé.
És una cançó que...
És sentida.
No!
Vull dir,
no només que la sents
amb les orelles,
sinó també amb el cor.
Molt de sentiment.
No,
ell és un noi
que a ell hi posa
moltes ganes
a tot el que fa
i a comprovar.
Mira el que és el d'emocions.
És el pitjor lògic
que et poden fer
quan ets artista,
que hi poses moltes ganes.
Doncs jo li vaig preguntar
a en Roger,
que...
com va començar
en el món de la música.
Ell diu que al final
és una cosa
que no passa
d'un dia per l'altre,
que també es genera
una química i tal.
Però és que l'arrel real
va ser aquesta.
Si els meus pares de petit
no m'haguessin posat
a tocar el piano,
segurament ara no estaríem parlant.
Així que ja ho sabeu,
si voleu que el vostre...
Per què?
Que parlen amb el piano?
No,
que si els seus pares
no l'haguessin apuntat
a tocar el piano.
Ah, clar,
no hauria anat
a l'Andarroczona.
Exacte.
Per tant,
ja ho sabeu,
i si els meus pares
no apunteu els vostres fills
a piano.
Perquè es trobaran
a l'aire de fita al final.
No, pobre roixer.
Doncs bé,
tantes vegades
sobre un escenari
aquest noi
al final alguna cosa
li haurà passat, no?
En un concert dir
ara vaig a tocar un tema
que tal,
que no sé què,
i allò que agafes la guitarra
comences a tocar
i dir no me'n recordo
ni de la lletra
ni dels acords
i està fent així
amb la guitarreta
com un rotllo
dos minuts
i en comptes
de canviar de tema
intentar persistir
en aquell.
Crec que és dels cops
que ha sigut més crític.
Ha de ser fotut, eh?
Sí.
Bueno,
hi ha el truc
de micro al públic.
Això,
a veure què canten.
Clar,
el problema és que si comença
amb els acords
de la guitarra
dius,
guitarra al públic.
Aquesta no la sabeu,
eh?
Perquè això no.
Però perdoneu,
a Bruce Spring 5
per què fa tants concerts?
Home,
perquè el 80%
és micro al públic.
Hi ha un moment
que tots els artistes
acaben cantant
més al públic
que ells.
No era Lluís Miguel.
Lluís Miguel,
ara ja,
escolta'm,
crec que no agafa ni el micro.
Ja,
gira el micro.
Ja el posa a mirar
a la gent
i ell va fent
cops de cintura.
Doncs l'Anaïs Vila
és cantant,
compositora
i professora,
també, eh?
I jo tinc un dubte
que és que si qualsevol persona
pot arribar a cantar bé
doncs si jo estudia.
Jo crec que no.
El que passa
que sí que crec
que se'n pot aprendre.
Però evidentment
hi ha gent
que té un talent
més innat
i gent que no tant.
Llavors aquesta gent
que no tant
imagina't que s'hi posa
quan en té 40
doncs ho té més difícil.
Bueno, Joel,
que és complicat.
Ja, ja, ja.
Però tot és intentar-ho.
Però posar-hi ganes,
sempre.
Això sempre.
No, no,
jo ganes en poso moltes.
I sentiments.
Hi ha el tema del talent
també
que crec que influeix una mica,
no?
Però si tu en tens molt.
També li vaig preguntar
què li diria a algú
que vol començar
el món de la música.
La música,
el món de la música
és tan àmpli
que també pot ser DJ
i potser econòmicament
et va bastant més bé.
Bàsicament,
si vols començar
el món de la música
fes de DJ
i que t'aniran millor les coses.
Sí, perquè bàsicament
és anar amb la teva llista
de Spotify.
Exacte.
Però has de fer veure
que punxes, eh?
Això sempre.
Que és això que fan, eh?
Ells foten el play
a l'Spotify
però van fent així
amb les mans,
van girant rodetes.
No saben que estan girant.
Clar, és que ara
a l'Spotify
hi ha això
que et barreja
els últims 5 segons
o els que tu escollis
segons de les cançons
i llavors
sembla que facis aquí
un remix to pepino
que no has de fer res.
I has d'anar tocant
un botó
com que estàs calibrant
algú
o estàs sentint
no bé.
Ara ja hem ofès
a tot el Grammy
de DJ que és de Catalunya.
Bueno, un moment, eh?
Estan dormint ara, Joel.
És veritat.
Doncs bé, també
amb qui vaig parlar
òbviament va ser
amb els Amics de les Arts
que van treure
el seu nou disc
les paraules
que triem no dir.
El disc,
xulíssim.
Un cop,
un cop,
un cop,
un cop,
un cop,
un cop,
un cop,
un cop,
un cop,
un cop,
un cop.
Doncs a mi el que em sorprèn
sempre dels Amics de les Arts
és que després de gairebé
vinants de trajectòria
encara ho segueixin petant.
Vull dir,
sempre treuen algú nou
i sempre funciona, no?
Quin és el secret
del seu èxit?
És fàcil,
és intel·ligència artificial.
Val molts diners,
nosaltres els tenim,
llavors,
i és una màquina,
no els tirem el nom,
perquè és una cosa
bastant exclusiva,
i ha usat falars cançons
i per això aconseguim
temes tan bons.
No és mèrit nostre,
és una qüestió econòmica,
és posar diners
sobre la taula.
Ho sabia!
És que ho sabia, eh?
Però ha de ser molt bona
amb 20 anys del xat GPT
allà funcionant,
doncs que al final
també acabo aprenent.
Que per cert,
això és una exclusiva mundial,
perquè jo ja coneixia
un dels Amics de les Arts
des de fa molts anys.
Que una exclusiva, tu!
Un de vosaltres
ha sigut professor meu.
A algú li sona
l'Institut Montilivi?
Doncs tu vas ser professor...
Bueno, vas fer
una substitució d'anglès.
Que fort!
Que fort!
Vaig estar un mes jo
a Montilivi,
perquè vaig cobrir,
crec que va ser,
no ho sé,
un mes d'una professora
d'anglès.
I tu estaves allà.
Jo estava allà.
Que fort!
Vaig fer-ho al mes de setembre,
que pensa que ja hi ha 15 dies
que els perdies
perquè no hi havia classes.
Llavors vaig fer potser
3 classes o 4.
O sigui,
que amb prenta
no et va deixar jo de dir
oh, aquell professor d'anglès
que bé explicava les coses,
no, eh?
I Catalunya no ha perdut
un gran professor.
Però ha guanyat un bon músic.
Exacte.
Efectivament,
va ser professor meu
durant, no sé,
un parell de classes.
Sí, però tu el recordes?
El recordo vagament.
Sí, gran.
Jo recordo que va venir un senyor
que diu
però vostè,
quin és?
I de cop ja va marxar.
Però si el Joan Enric
no és pas tan gran.
Jo diria,
no duria ni tenir barba.
Jo no soc tan jove
com semblo.
També és veritat.
Doncs bé,
per últim,
aprofitant que estava
envoltada de músics,
ja que jo sempre penso
en vosaltres companys,
ja ho sabeu,
estic sempre al cap.
Gràcies, gràcies.
Doncs jo volia aprofitar
per demanar consells
pel millor o pitjor cantant del món.
Ah, sí?
I vaig començar a preguntar-li
a en Roger Pedrós.
Jo tinc un company
que és en Joel Díaz.
No sé si el coneixes.
M'encanta en Joel Díaz.
Ara això no sé si és irònic o no.
Ho és.
No sé qui és.
Però un plaer, Joel.
Bueno, et presento en Roger.
Sí que sap qui soc.
No.
Sap perfectament qui soc.
No?
Ai,
hay que ver una mica d'ego ferit aquí.
Però a veure,
quina edat té aquest nen?
Bueno,
doncs menys que jo.
Amb qui ha empatat aquest nen?
Entre 20 i 25 anys.
Ho tenim, Roger Pedrós?
Ah, és molt jove.
Doncs bueno, Joel.
És que tu ja ets de gent gran, Joel.
Sí.
Ja ets un referent per gent gran.
Vaia, por Dios.
Doncs mirem, Roger,
que és tan amable tot i això
em va voler donar un consell per tu, Joel.
A punta, eh?
Doncs jo el que recomano absolutament
i penso que la gent és conscient
de lo rarabant que pot ser
i com et pot fer evolucionar
és anar a classes.
A anar a classes de cant
i sobretot deixar-se anar molt
i que la pelvis estigui suelta.
Pelvis suelta, Joel?
Jo la pelvis la tinc bastant suelta, eh?
Sí, sempre...
Que no, doncs com caminen, Joel.
No sé si la tinc en el sentit
que diu aquest noi,
però bueno, sí,
m'apunto allò de les classes de cant
i classes de mort, també.
Vale, i ara també ha apuntat aquest consell
que et donen els amics de les arts.
Ah, també, aquests, també.
Si et donem consells i millores,
ja no serà el mateix.
Llavors jo crec que el que has de fer
és seguir perseverant
en el que fas a tope,
cap al fondo del pou.
Vull dir, com pitjor, millor.
I quan no hi arribis,
apret una mica allà sota.
Això és breta.
Busca't tessitures més altes, encara.
Quan t'ho diguis,
aquí no arribo bé,
puja't un to cap amunt,
ja ho veuràs,
que ho gaudiràs al doble.
Tu no ho sé,
però nosaltres, com a aviència, sí.
Ja ho saps, sempre amunt, Joel.
Què et sembla, Joel?
Molt més útil aquest consell
que el del nano aquest
que ja no recordo ni com es deia.
Roger Pedrós, home, Joel.
Ai, Roger Pedrós.
Jo no he sentit de parlar
de Roger Pedrós en ma vida.
Doncs ell tampoc ha sentit
de parlar de tu, mira.
Doncs molt bé.
El que sí que recordem
és que tu has cantat
amb els amics de les arts.
A veure, aquí té més followers.
Eh?
Que tu has cantat els...
Tu, follower,
que has cantat amb els amics de les arts.
No, és que vull dir una cosa.
Jo he cantat amb els amics de les arts.
No, Joel, escolta'm,
és que vull dir una cosa.
Jo avui a la redacció he dit
posaré aquest tall
només per baixar-lo una mica l'ego
a en Joel i dic
ja veuràs que dirà
a veure qui té més followers.
Bueno.
Mira-m'ho.
Mira-m'ho a veure qui té més followers.
Quants seguidors tens?
Quants seguidors tens a Instagram, Joel?
Buf, de l'ordre de 25.000.
Mira què et dic.
De 25.
I a Twitter, 60.000.
25,9K.
I en Roger Pedrós té...
16.000.
Ah!
Losers.
Qui cauron?
Ho deixem aquí.
Amb els consells dels Amics de les Arts
i d'en Roger Pedrós
per en Joel Díaz
per seguir sent
el millor o pitjor cantant del món
i agraïm-li a l'Aida Fita
que sigui la nostra anfitriona
a totes les catifites vermelles
d'actes que valen la pena
i avui, senyores i senyors,
s'anirà als Premis en Derroc.
Ja veuràs tu com tornes demà.
No, no, demà me'n vaig als Premis en Derroc.
Divendres.
Ah, divendres.
Demà és en Derroc.
Ah, bé, perfecte.
Doncs ja ens ho explicaràs.
Aida, gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Vigilem els antistamínics
que passa una cosa
que és que alguns fan soni.
Sí, i tant.
No, no,
si jo me'ls he arribat
a prendre per dormir.
A punt d'arribar
a dos quarts d'una del migdia
tenim en Xavier Bérez d'Esquerdo
a l'exterior de Catalunya Ràdio
amb una missió
recordar a tothom
que ha de participar
en una fantàstica campanya
per aquest dissabte 16 de març
que es diu
Cap Butaca Buida.
Anem cap al teatre.
Això es parla a veure
de producers, com a mínim, no?
Tu, Xavi,
ja no tenia entrades, no?,
per aquest dissabte?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Ui, has dubtat una mica.
No, no, sí,
perquè, cap,
pensa que vaig a veure
moltes obres de teatre, eh?
Sí, sí.
I sí, vaig al Liceu.
Compte com a teatre?
Ai, m'encant de Liceu.
Què hi fan al Liceu?
Doncs mira,
fan una versió
que ha fet Mozart
de Händel,
del messiès de Händel.
L'ha fet ara, Mozart.
És nova.
Sí, és nova,
és nova,
l'estrenen dissabte.
Molt bé, molt bé,
és que està actiu.
L'estrenen dissabte.
Fantàstic, Xavi,
ja ho saps,
avui la teva missió
és aturar la gent
pel carrer
i que et completin la frase
aquest dissabte
Cap Butaca
Buida.
A veure si ens ho diuen ells,
a veure.
Ara s'apropa aquest senyor.
Què tal, bon dia.
Hola.
Aquest dissabte
Cap Butaca
No ho sé,
diuen lliure,
però jo no tenia intenció
pas d'anar al teatre.
Mira,
aquest senyor no.
Estem fent una promo
boníssima,
company.
De moment no ens ha sortit d'això.
Buida.
Buida.
Buida.
I per què no vol anar al teatre?
Perquè tinc altres coses a fer,
també hi ha activitats al carrer,
i aquest dissabte precisament
és la proclamació de Manresa
com a capital de la Sardana
i l'acte es fa al carrer.
Per tant,
no poden anar al teatre.
Però no estaran 24 hores ballant Sardana?
Gairebé.
Oh!
Molta sort, eh?
Com ha dit vostè?
Joaquim.
Doncs Joaquim,
tota la gent que no pugui anar al teatre,
doncs que vagi a anar a Manresa
a ballar Sardana.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Nosaltres al final no hi anem,
no al final,
això de la Sardana,
nosaltres?
No,
mira que ens van convidar,
però no podem anar-hi,
Quim.
No, estem al teatre.
M'agrada molt que aquest senyor ha dit
cap butaca lliure.
Lliure.
Per tant,
ell les vol esclaves,
les butaques.
És una cosa més patriòtica,
no?
Sí, sí,
a veure,
què tal?
Bon dia.
Aquest dissabte cap butaca...
No sé què me quieres decir
con la butaca.
L'ha d'acabar,
ha d'acabar la frase.
Aquest dissabte cap butaca...
Se machaca.
Com?
Se machaca.
Cap butaca se machaca?
M'agrada molt, eh?
No sé què vol dir també,
però m'agrada també.
Jo crec que és d'un cinema X,
això.
Oi, oi, oi, oi, oi.
Hola,
què tal?
A veure aquest noi,
què tal?
Bon dia,
com et dius?
Marc.
Marc.
Marc,
jo soc el Xavi.
Ara, ara.
Vinga,
som-hi,
acaba aquesta frase.
Aquest dissabte cap butaca...
Buida.
Molt bé!
Els joves no en s'alvaran.
Teatre?
Doncs no ho sé
i em sap molt de greu
perquè jo sí que estic dintre
del món del teatre
i tinc molts companys
i tinc diferents propostes.
Tinc uns companys
que estrenen una obra
aquest dissabte
i m'agradaria anar-los a veure,
però és que tinc la meva parella
que és de València
i baixaré just
perquè són les falles.
Ah, tu vas a València?
Sí, aniré a València.
No, no.
Però si les falles
es fan cada any.
A més, si ho deixeu d'aquí a poc,
viu a València,
no us veieu.
Els amics els tens
per tota la vida.
Ja, però és especial
perquè fem,
és com el nostre aniversari també.
Ah, noi.
Ai, l'aniversari.
Sí, sí, sí.
Ai, la mascleta, eh?
Perquè potser se la porta sorpresa
i se l'emporta.
Emporta una altra falla.
Això mai surt bé.
Però tu la portes de sorpresa?
Com va, això?
Ah, no, no.
Ella és de València
i ens vam conèixer fent teatre
perquè som del món del teatre.
Ah, sí.
Això és el cap butaca buida.
Ho tenim molt present, això sí.
I llavors,
ella és d'allà
i vam baixar per falles i tot això
i allà va començar una mica
i es va consolidar la relació.
Marc, vols vendre't com a actor?
Bueno...
Com et dius?
Marc, què més?
Marc Àries.
Marc Àries.
Estàs interpretant què?
Bé, just...
Ah, ahir, no.
El dilluns vam fer una obra
al Teatre Borràs.
Sí que estan fent fits rolls
però això és del Festival Insomni
que estan fent
que és la segona edició del festival
i encara és poc conegut
però bé, cada dilluns
no vam veure cada dilluns
però si ho busqueu...
De què fas, de què fas?
Bé, fèiem una obra
era una mica cabaret
i fèiem diferents personatges
una obra com molt...
Tu de què feies, Marc?
Doncs feia...
En un personatge feia de Kent
com un Kent de construït...
Tot això era, pens,
de la pel·lícula de la Barbie?
D'acord.
Però ara estàs en directe
per tot Catalunya
a l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio.
Vols interpretar-ho ara
per tothom?
Vinga, som-hi.
És que no parlava gaire
el personatge llavors.
Què deies?
Què deies?
Interpreta.
Bueno, perquè se suposa
que li apretaves els abdominals
i deia frases
una mica de construïdes com
jo respecto molt les dones.
Descobrir la meva masculinitat
m'ha fet ser més lliure.
La masculinitat és sexy.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Vinga, tot això, llavors.
Visc al teatre.
Vinga, visca.
Adéu.
Doncs mira, un home de teatre
amb qui tanquem aquesta connexió
amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
Marc Àries, eh?
No Marc Càries.
No.
Seria el dentista,
ell és actor.
Es diu Marc Àries.
Marc Àries, va,
que queden tres dies
i 20.000 butaques per omplir.
Doncs vinga,
cap butaca avui de Puncat.
Compreu les vostres entrades
i participeu a la gran festa
del teatre a Catalunya
aquest dissabte 16 de març.
Gràcies, Xavi.
Visca el teatre.
Visca.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
I a l'altra banda
tenim la bandera i catalana.
La bandera, és clar, sí.
El roc, la tomate,
l'amarillo,
l'ueva.
El hueva.
El hueva.
Aquesta va ser la nostra
connexió caòtica
ahir amb l'Esports Bar,
un bar recentat,
una pizzeria
recentada per napolitans
que avui suposo
que no deuen estar
de tan bon humor com ahir.
Avui amb una pizza
te la fotrien per barret,
segurament.
Boníssimes,
les pizzas que ens van portar després.
Molt bones.
Molt variades.
I n'hi havia una de picantona
que estava boníssima.
Era tan bona
que me la vaig dir
era per sobre.
Ah, sí, és veritat.
En Xavi també es va atacar,
no sé què feu.
Són com nens, de veritat.
No saben menjar.
I parlant d'algú
que és com un nen,
tenim en Joel Díaz,
una persona encarregada
els dijous
de molestar...
No, dimecres,
que és dimecres,
que és dimecres.
Tens molta pressa
que acabi la setmana, eh?
Sí, perquè s'acabin
les obres de casa.
En Joel Díaz,
que ara mateix
protagonitza juntament
amb una persona
una mica desafortunada,
l'espai
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Famos.
Joel.
Companys i companyes,
qui ens ho havia de dir
quan ens vam inventar
aquesta secció
que acabaríem fent història
que a través d'aquesta secció
una persona que feia
vuit mesos
que no entrava en directe
per les zones
de Catalunya Ràdio,
aquesta autèntica
mastodonta
del periodisme,
aquesta diplodocus
de la informació,
tornaria
gràcies a mi
perquè és així
a l'antena
de Catalunya Ràdio.
Laura Rosel, bon dia.
Bon dia.
Laura.
Hola, Laura.
Però tu no hagués tornat, eh?
Els hi fa una il·lusió.
Ja ho sé.
Home, i a mi molta.
Molta.
És que eres la nostra jefa.
Eres la nostra líder,
la nostra capitana,
si tu vols.
Ah, sí?
El Ramon Heda, sobretot,
m'ha dit,
quan la vegis,
donen una abraçada,
però no t'he volgut abraçar.
Soltes macos tots.
Sí.
Ens estimaven molt, eh?
Sí, sí.
Jo, vosaltres, sí.
I nosaltres, a tu, més.
I nosaltres, a tu.
Jo parlo per mi.
Que això no vol dir
que no estimem també
el Ricard Ostrell.
També.
Escolta'm,
i si n'ha de venir un de després,
també l'estimarem molt.
També l'estimarem.
A favor del poliamor.
Escolta'm, Laura,
què estàs fent?
Perquè la Catalunya s'ho pregunta.
Aquesta persona
estava cada dia allà
liderant l'opinió del país
i la informació
i ara, de cop i volta,
estàs una mica...
Doncs...
Sí?
Què estàs fent?
Resulta que hi ha vida
més enllà del matí
de Catalunya Ràdio.
Sí, una vida...
Hi ha molta vida.
Una vida plàcida
perquè són les 12 del matí
i tu estàs passejant
per Sant Gervasi
amb una patxora...
No, no, no.
La patxora era teva
que estàs aquí assegut al banc
que no has pogut el cul
en tota l'estona.
Perquè em trobo malament.
Sempre es troba malament.
Sí, ja ho veus.
Sí, perquè no em cuido gaire.
Però bueno,
estàvem parlant de tu, Laura.
Jo estava treballant
i he sortit a veure't.
En què estaves treballant?
A saludar-te.
Estic treballant moltes coses.
Però digue'm-ho, digue'm una.
Perquè això de ser freelance
fa que facis moltes coses.
A veure, jo,
des que vas plegar...
Sí?
O et van convidar a plegar,
digue-li com vulguis,
i jo t'he vist fent allò del porno,
allò de TV3.
Expliquem-ho bé, per favor.
Expliqueu bé, Joel, sisplau.
No, home, no.
A TV3 no s'hi fa porno.
És impossible
que algú hagi malinterpretat això.
Vam fer un especial
del Generació Porno.
Generació Porno.
T'he vist i d'això...
I amb això passarem molt ràpid
col·laborant amb la competència
que no ens entra a l'altra banda
de la Diagonal.
Col·laboro amb RAC1.
Sí, col·laboro amb TV3,
el Tot es mou.
Col·labores al Tot es mou.
Vaig fer una obra de teatre.
Va ser una obra de teatre.
I tant, senyor.
Fent d'actriu, actriu.
Sí, sí, sí.
O sigui, estàs ara...
Estàs vivint bastant millor
que quan feies el matí
de Catalunya Ràdio,
això és així, oi?
Això és així.
Estic dormint molt més.
Bueno, clar.
Sí, sí.
Estic dormint,
estic llegint més,
estic quedant més amb la gent.
Això és una cosa,
una meravella
que recomano a tothom fer.
La Rosel s'ha retrobat
amb la Laura, no?
D'alguna manera.
Això seria...
Això diria en Puyal, no?
Sí.
Jo no arribo a aquest nivell.
Escolta, està sent massa amable, això,
i jo crec que és el moment
de donar entrada
al qüestionari molestador.
A veure...
Sí, sí, sí, no, no, no,
qüestionari molestador.
Sí, sí, sí, no, no, no,
qüestionari molestador.
Vinga, va, comencem.
A veure,
tema periodistes de Sabadell.
Sou un lobby,
sou una secta secreta,
feu cerimònies clandestines
vestits amb túniques
on oferiu terrasencs
en sacrifici al vostre Déu?
Això m'agradaria.
Per què ara els presentadors
de l'Humà Dia Catalogrà
han de ser de Sabadell?
Perquè som els millors, els de Sabadell.
Però hi ha massa periodistes de Sabadell.
Però no ho saps, i tècnics.
No entenc aquest xubilí.
Ah, que el Muñoz també és de Sabadell.
Estic envoltat.
Però no et sents molt millor
quan estàs envoltat de Sabadellens?
A mi no m'acabeu de donar confiança.
A més en aquest català
que tenim tan perfectament.
Ara.
Això és veritat.
Què veig podria veure.
I tenim de tot, tenim periodistes,
tenim tècnics,
tenim directors de teatre,
tenim actors, tenim actrius,
és que tenim de tot.
No, no, teniu platja.
Platja, no, platja.
No, tenim Barcelona.
És el barri marítim de Sabadell.
Però sou un lobby?
Vull dir, quedeu-ho tots en plan,
jo què sé, tu, el Toni Padilla, l'Ostrella,
no sé quant, tots aquí a fer...
No, no, no, ens coneixem tots,
però tant com fer trobades, no.
Laura, digue'm una cosa
que trobis a faltar moltíssim
de fer al matí de Catalunya Ràdio.
A tu.
Això està molt bé, però és mentida.
Jo pensava que dries influir.
No, trobo la gent, trobo a faltar la gent.
La gent?
Sí.
Tota la gent?
Trobo a faltar la gent, els oients, bàsicament.
Sí.
Tot i que l'escalf hi és encara.
Escalf, quina paraula més.
La gent escalfa.
O sigui, tu vas pel carrer, Laura, m'agradaves molt.
No, així no.
Això ho li fan al Xavi, no?
Al Xavi la gent l'estima molt, eh?
Sí, sí.
Tot i sí de Terrassa.
No, perdó.
Ostres, és que no puc fer-ho, això, de Sabadell i Terrassa,
perquè després, clar, hi ha gent meravellosa a Terrassa.
I tant.
Tampoc tant, Laura.
El Xavi Hernández, no.
Ja t'ho dic ara.
Bé, bé.
Bé, has intentat dir que trobaves a faltar...
Trobo a faltar la gent de l'equip, sí, home.
Va, els companys, etcètera.
Molt bé.
I ara digue'm una cosa que no trobis a faltar gens, però gens, gens, gens ni mica.
El despertador.
Clar.
A quina hora et llevaves, tu?
A les 4.
És fort, això, eh?
Per tant, anaves a dormir a les...
Molta.
És que anava a dormir més tard que ara.
O sigui, ara vaig a dormir més d'hora.
Ara vaig a dormir...
Però, Laura...
A quarts d'11, a les 11, algun dia que faig una mica el tonto amb Twitter i això,
doncs, a quarts de 12.
Però és que abans era cada dia a quarts de 12.
I llavors què feies, migdiada, no?
No.
És que em palmava una cosa amb l'altra.
Bueno, és que t'he de dir que fas millor cara, eh?
Això no és molestador, però fas millor cara.
Ho sé, gràcies.
Sí.
Això em porta a la següent pregunta, que és que t'has passat 3 anys sense conèixer la nit,
no?, per tema professional.
Una mica sí que la coneixia, eh?
L'he trobat, la nit, a quins llocs s'ha de sortir de festa la gent de la nostra edat
per no sentir-se fora de lloc?
Perquè tu i jo som coetanis i és una cosa que em preocupa a mi.
L'he trobat esplèndida la nit, sobretot quan vas amb amigues.
Amb amigues o amb amics.
Tu vas amb amigues, eh?
Sí, sí.
Però on s'ha d'anar?
Perquè a mi, per exemple, l'altre dia em van fer anar al ras matàs
i jo em sentia com una mena de monitor, d'esplai de tota aquella canalla.
Una mica fora de lloc.
On s'ha d'anar?
Una sala de ball d'aquestes...
Però és que tant és, perquè vagis on vagis, si vas amb bona gent,
doncs t'ho passes bé.
També et pots trobar fora de lloc a l'Odegas.
Molt fàcilment, fora de lloc.
Tot i que la gent és de la teva edat, no t'hi trobes com potser una altra...
No, potser la meva edat.
No, de la nostra edat.
A mi l'Odegas una vegada, una senyora, que jo crec que era de l'edat de la meva mare,
em va tirar la canya.
Clar que sí, i què?
No, doncs m'ho vaig plantejar, eh?
Ho vaig plantejar.
Què passa?
Aquelles hores, ja se sap, no?
Vaig sentir iogurins.
Escolta'm, es rumoreja que estàs...
Perquè això ho hem d'atacar, Laura.
Es rumoreja que estàs preparant una cosa per la tele,
per la tele pública de Catalunya.
Estic fent moltes feines ara mateix.
No pots ni dir-me una mica...
No, no, perquè les coses s'han d'anunciar quan s'han d'anunciar.
I estic fent molts projectes a la vegada,
perquè això de ser freelance...
Ets freelance, ets autònoma, eh?
Bueno, jo ho era, eh, jo.
Ja ho era, i tant.
De tota la història a Catalunya Ràdio he sigut autònoma sempre.
El presentador, com el dia de Catalunya Ràdio, és autònom?
La presentadora era autònoma.
Escolta, i tu fas allò de pagar una mica més de quota
pensant en la jubilació?
No, jo pago el que em diu el gestor.
A mi el meu gestor em diu 3, em diu 6 i 6.
Jo no tinc idea de números.
Vigila, perquè si no quan et jubilis cobraràs el mínim.
No, no, no, s'ha d'anar fent calaix.
Hem d'anar cotitzant les franges altes,
tot i que ara ja és el que et diuen.
Ara ja no pots triar tu el que cotitzes.
Ah, mire.
Ara diuen, vostè cobra això, pagui això.
O sigui, que li haurien de fer cas al tio aquell del banc Sabadell
que em truca a mi, que diu que em faci un pla de pensions.
Tu ets molt al dia, tu ets molt carpe diem, tia.
Molt.
Amb el tema diners, sí.
Escolta, amb el tema diners, això és una altra pregunta que et volia fer.
Tu deus estar forrada de pasta ara mateix.
Ui, mira, em sobra.
No veus per aquí que me'n surten per les orelles?
No, ara en sèrio, no frivolitzis amb això.
No, com vols que estigui forrada?
Tu estàs el percentil ric de la societat.
Això dels percentils és una cosa que vaig aprendre quan vaig tenir filles.
Quina mania teniu la gent rica no reconèixer que sou rics, no ho entenc.
I tu?
Quants immobles tens, aviam?
Cap.
En sèrio?
No tens cap immobile en propietat?
No, és del banc.
No ho puc creure.
Escolta, trobes a faltar la influència?
Ara t'ho pregunto seriosament, això.
Ja sé que semblo gilipolles, però...
Sí, trobes a flotar.
T'has equivocat, Joel.
Ja, veus que es troba malament, Joel.
Es troba malament.
Trobes a faltar la influència?
Aquella miqueta de poder de dir...
Hòstia, ara estic parlant per 300.000 persones, això és...
No, no.
No ho trobes a faltar?
No, no, no.
Hòstia.
No, no, no.
Trobo a faltar...
No ho trobaria a faltar.
A fer ràdio.
Perquè a mi fer ràdio m'agrada molt, i el directe m'agrada moltíssim, i les sis
hores de directe de cada dia, doncs, no se'n feien pesades.
A veure, hi havia estonetes que sí, però en general no se'n feien pesades, perquè
m'agrada molt, llavors això sí que ho trobo a faltar.
Doncs vine amb nosaltres i ens fas una secció, home, i no l'hi facis a aquells de RAC1,
que ja...
No els hi no...
Tu, que ja no tinc pressupost, eh?
Aquells m'han convidat.
Hòstia.
Laura, sortim d'aquest petit azucac, amb el tema que és el tema central del qüestionari
molestador, que és aquesta guerra oberta que tens amb el Corte Inglés.
Vaja.
El dia 28 de febrer vas escriure a Twitter, enhorabona, al Corte Inglés, per l'enorme
servei de desatenció al client, un emoticono de molt enfadada.
Molt enfadada, molt enfadada.
Tu, escoltem, bé, la típica persona molt enfadada amb un comerç.
És que m'ho vaig pensar molt abans de fer aquest tuit, eh?
Perquè trobo que està molt vist això, però és que estava molt enfadada.
Encara ho estàs? Perquè jo ara el que et demano és que, per favor...
Bé, ja saps que el Corte Inglés és un anunciant de Catalunya Ràdio, llavors, si pots demanar disculpes,
ens fas un favor.
No, no he de demanar disculpes.
No, home, el Corte Inglés té coses molt bones.
Té la targeta aquella...
Quina targeta?
Aquella targeta de color blanc i verd.
Que la tens, tu?
Que tornen els diners.
Això està molt bé, del Corte Inglés.
Penseu que quan s'acabi aquest espai, el primer que sonarà serà una falca de publicitat del Corte Inglés.
En sèrio, eh?
Sí, de veritat.
I molt bona, per ser, amb unes ofertes.
Laura, demana, perdó, per favor.
He de dir que després de la piulada, després del tuit, es van posar en contacte amb mi per solucionar el problema,
que ja estava solucionat, perquè l'havia solucionat jo pel meu compte.
Però és que crec que, mira, en aquestes ocasions sí que, digue-li influència, digue-li repercussió,
serveix perquè potser aquests serveis d'atenció al client es posin les piles
i atenguin altres clients que no tenen la capacitat de fer tant de soroll com nosaltres, no?
I que millor...
És que no pot ser que no tinguis un telèfon on trobar una persona, no un robot, o sigui, una persona que t'atengui.
Ai, mare, he pensat que demanaria perdó i encara l'hem lligat més.
Bueno, escolteu-me.
No passa res si treballa RAC1, no treballa Catalunya Ràdio.
Clar, clar, clar.
Es va tirar una publicitat d'allà.
Clar, clar.
És que li és igual.
Jo diria que el Corte Inglés fa publicitat a tot arreu.
Bueno, companys, jo he de dir que m'he trobat una Laura Rosel relaxada, una Laura Rosel guapa.
Ai, gràcies.
Però ja ho era, però ara, clar, dormia 3 hores al dia i això té unes conseqüències.
Laura, estàs esplèndida.
Moltes gràcies.
No t'he molestat gaire, però és que és difícil molestar una persona que aprecies, oi?
Ai, que maco.
Sí.
Doncs bé, Joel, ho deixem aquí.
No li voleu dir res, digueu-li alguna cosa.
És que estem... ens cau la baba.
Hola, Laura.
Passant amb ella i sentint-la.
Hola, Laura.
Hola.
Ai, bueno, doncs com que no m'has dit res del projecte aquest que tens a TV3, doncs no en podrem fer promoció.
Però qui diu que tinc un projecte a TV3?
Es rumoreja que faràs una cosa a TV3.
Mira, dels rumors...
El porno 2.
Per sort, n'estic ja fins al capdamunt dels rumors i he après a no fer-ne cas, que és el millor.
Ara s'ha molestat una mica.
Sí.
M'ha agradat això.
Sí, sí.
Al final ho hem aconseguit, companys.
Amb això ja torno la connexió, eh?
Doncs dona-li moltes abraçades de part nostra a la Laura Rosel i que aviat volem saber coses d'ella,
que sabem que no para i aviat sabrem tots plegats de què es tracta.
Gràcies, Laura.
Si la voleu trobar, la podeu trobar al Mercat de Sant Gervasi o al Luz de Gas.
Perfecte.
No, no, perquè al Luz de Gas hi vam anar una vegada amb ella, vam entrar i va dir,
un moment, ara vinc, i no va tornar mai més.
Vas fer bomba de fum?
I tant.
Vas fer bomba de fum, la tia.
Perquè la festa estava en un altre lloc, Quim.
Ah.
Poc ens ho va dir, eh?
Perquè era privada.
Era molt privada aquella festa, em sembla, a mi.
Sí, sí, sí.
Laura, un petonàs, moltes gràcies.
Un abraçada, guapos.
Gràcies, Joel.
Adéu, adéu, gràcies.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Que el Barça visca a Catalunya, eh?
Sempre, sempre, sempre.
Catalunya Ràdio
Fars d'escoltar la mateixa cançoneta de sempre?
Les dones i els dies t'explica el món com t'agrada sentir-lo.
El programa per a les persones amb les orelles netes de prejudicis.
Volem trencar amb el discurs dominant.
Teniu una cita a Catalunya Ràdio amb el feminisme.
Les dones i els dies, amb Montse Virgili.
De dilluns a divendres, 11 a 12 de la nit.
Si necessiteu més dosi de les dones i els dies,
ara també podeu veure'ns al 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio.
Com embolicar el teu regal del dia del pare, per al cort inglès.
Entre els germans, trieu petons.
Fiqueu els millors dins d'una caixa i tanqueu-la per que no s'escapin.
O regaleu-li un Samsung Galaxy S24 Ultra de 512 gigas per 1.459 amb 90 euros.
I l'emboliquem nosaltres.
Regalar sempre serà més gran que qualsevol regal.
Feliç dia del pare, al cort inglès, a la botiga web i a...
Estic cuinant i penso, aquesta cuina necessita un canvi.
Me la imagino.
Oh i tant, com a les pel·lícules.
Vaig a Bauhaus, em quedo a aquests armaris i també a aquest taulell.
M'animo?
Esclar, i tot el millor preu.
I un servei integral.
Bauhaus, fidel aliat de les meves reformes.
Fet, cuina nova.
Imagina, crea, sorprenta.
Bauhaus, bricolatge, reformes, decoració i jardí.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
En Perú siguen las protestas contra el gobierno de Dina Boluarte,
que ya han dejado 48 muertos en un mes.
No puedo.
11 minuts i la una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Acabem d'assistir al retorn de Laura Rosel a Catalunya Ràdio.
Amb l'espai Molestem un famós.
Per cert, la connexió ha estat perfecta, gràcies a José Antonio Muñoz.
No podem dir el mateix del que ve a continuació amb en Jordi Ramoneda,
perquè són problemes tècnics.
Tenim problemes...
Problemes tècnics.
Gràcies, Agustí.
Avui tenim uns problemes dels que m'agraden molt,
perquè apareixen en el millor moment.
És a dir, quan ve a l'entrevista un gran convidat,
un primer espasa mundial, que va venir a TV3,
concretament es tracta de la visita que va fer Frank Zappa,
el músic, guitarrista,
que va fer TV3 a l'Àngel Casas Show al setembre de 1984.
Zappa era estatunitenc, si no ho tinc mal apuntat aquí,
perquè era de Baltimore,
si Baltimore es segueix als Estats Units.
No em semblava, però ho era.
Ja pel cognom i tot, i la pinta, dius,
aquest tio no és americà.
Zappa parla anglès, no parlava català.
O sigui, diguéssim, no va tenir temps a aprendre català.
Ah, quan va venir.
Doncs li van fer llet de posar-hi un traductor en directe,
una persona de traducció simultània.
Què passa?
Era el famós traductor de TV3.
Oh, ja, efectivament.
No, no, no, era un altre, era un altre.
N'hi ha dos.
El senyor Allen.
És a dir, la persona que tradueix Zappa al català
i la persona que tradueix cases en anglès pel Zappa.
Hi ha dues persones,
un que fa català-anglès i l'altre que fa anglès-català.
Però això era època de vaques gràcies.
Ara em sembla que un de sol ho fa tot.
A més, hi ha una altra cosa,
que és uns auriculars terribles.
No sé si us recordeu que eren aquests...
Sí, que semblen fins i tot el fonendoscopi dels metges.
L'entrevista ja comença, si és que arriba a començar,
amb la presentació del músic, per part d'àngel Casas,
i un crit d'auxili del traductor de fons.
Aquest ha dit amb nosaltres per parlar amb Fran Sapa.
No sé, la gent, recordeu l'àngel Casas,
això que està com amb taules...
Ja està a la taula del mig,
la gent està com molt propera,
gent molt interessada, gens interessada.
Molt elegant, gent que no sap qui és Fran Sapa.
Senyor Sapa, vostè fa...
Àngel, no sento absolutament res, perdó.
Em sembla que tenim un problema d'auriculars.
Sí, sí, sí que tenim un problema d'auriculars.
Sí, perquè Fran Sapa de moment no ha dit res.
No ha dit Àngel, no sento absolutament res.
Potser ho estava dient.
Ah, potser està fent una pena excel·lent.
Així són tots els problemes.
Així que a Casas fa una mica de...
Bé, no passa res, tampoc era un programa, diguéssim, curt.
Vull dir, a Casas tenia temps per arreglar el problema i més.
I hi havia tres canals.
Tampoc no...
Sí, tenia temps de contractar un altre traductor, si ho fes falta.
Aleshores anem a comprovar què està passant amb els problemes.
Perquè tenim la...
Tenim la...
Ens sembla que la comunicació canviada.
Jo no sé si al senyor Sapa li estan fent arribar la meva traducció.
Oh, yes.
Sí?
Val, val, val.
Per tant, o sigui, Casas, Sapa, sí que hi ha connexió.
Perfecte.
De català a l'anglès.
Per tant, el problema és que l'anglès, el català no hi és.
No.
Per tant, tenim un traductor que, pobre, no ha apretat el botó que havia d'apretar.
No sabem què ha passat.
Què passa?
Que llavors Catalunya no sabrà de què està parlant en Sapa.
No, clar.
A no ser que l'Àngel Casas entengui l'anglès i el tradueixi.
Ah, així que l'Àngel intenta posar ordre al caos identificant el problema i narrant-lo en directe.
Què passa?
Sapa sí que ho sent i, per tant, comença l'entrevista i Casas va...
O sigui, perdó, no, és que és molt complicat, eh, que passa.
No, no, jo m'ho estic dibuixant, eh.
Sapa sí que sent a Casas traduït i mentre Casas va explicant què passa, algú li tradueix.
Llavors, Sapa es pensa que a l'entrevista.
Són els problemes tècnics.
A nosaltres sent a Casas dient què passa i Sapa com contestant.
Bé, doncs a mi m'agradaria dir als nostres tècnics que són a la cabina,
que no arriba, que a mi no m'arriba el so del senyor Sapa
i que al nostre traductor tampoc li arriba el so d'ahir matí.
Però vaja, anem a intentar fer les explicacions pertinyents.
Em sentiu a Sapa?
Oh, ja, ok.
Pertinyents, eh?
Pertinyents, pertinyents.
Hi ha nervis, hi ha nervis, és normal.
És normal perquè és molt difícil d'entendre que una persona no se senti a si mateixa.
Efectivament.
A més, amb aquella gent que hi ha tan a prop, que hi ha un senyor...
Mira, jo t'ho dic, Guim, jo veient...
Gent suada, eh?
És que jo veient això a l'arxiu de TV3, avui sentia la pudor suat d'aquell senyor.
Clar, perquè maquillaven els presentadors pels senyors de darrere,
amb aquells focus antics, es n'anaven desfent.
Feta aquesta petició, anem a veure si podem començar l'entrevista.
Anem a la primera pregunta.
Parlava vostè d'aquella generació contra la qual vostè volia lluitar.
Vostè encara té obsessions per la gent de plàstic?
Em sembla que realment el sol no està arribant a la traducció.
Jo m'agradaria, amb sobre, m'agradaria preguntar als nostres tècnics si realment està funcionant això.
No, Àngel, no està funcionant, no cal els tècnics.
Ja t'ho dic jo, 40 anys després.
Des del futur venim a dir-te que no funcionava.
Si la cosa estava quedant estranya, ara Àngel Casas decideix treure una carta de més estrany, que és.
Hi havia una orquestra famosíssima, del mestre Verdagí, en directe sempre a Àngel Casas.
Llavors li demana a l'orquestra que toqui una cançó de Frank Zappa,
sense Frank Zappa, però Frank Zappa és allà.
Ostres.
Per guanyar temps.
Per guanyar temps, però clar.
A veure si arreglem aquest creuament.
Però a Frank Zappa li tradueixen la cançó.
En fi, així acaba aquest moment surrealista.
El que podríem fer, si us sembla, és escoltar una cançó d'en Frank Zappa,
que la nostra orquestra ha preparat,
resolem el problema tècnic que tenim ara mateix
i volem fer arribar la traducció directa del senyor Zappa a casa vostra.
Per tant, la nostra orquestra presentant o fent-nos sentir
un tema de l'omplei Hot Rats d'en Frank Zappa,
un tema de fa molts anys,
que es diu Pitxas i Regàlia.
Bé, gràcies.
Àngel, gràcies per aquests moments,
siguis on siguis, gràcies per aquests moments televisius.
I tant.
I entrenades.
Sí, sí, perquè així ens ajuda també
quan tenim un problema tècnic nosaltres,
a pensar que l'Àngel Casas també en tenia.
Sí.
Per tant, ens pot passar a tots.
I ens ho explica cada setmana en Jordi Ramoneda.
Per cert, la setmana que ve,
l'espai Polemes Tècnics tindrà,
com a convidat especial, Agustí Fornet.
Què dius?
Què dius, Quim?
Què és aquesta sorpresa?
El senyor que es va inventar l'expressió
Polema Tècnics.
Ostres, ostres, ostres,
que ja vindrem traje, eh?
Doncs a veure què li explicarem.
A veure què li explicarem
i si ens farà tot tanta gràcia.
Polemes.
Polemes.
Polemes tècnics.
La setmana que ve,
amb Agustí Fornet.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quimorales.
Quatre minuts i l'hora del migdia
és el moment de plantejar-vos
el nostre concurs invertit d'avui
per guanyar 30 euros per gastar
a qualsevol dels establiments
Caprabo.
Un fantàstic premi
que és per una persona
que ens faci una pregunta
de la qual la resposta és
Photoshop.
Uau!
Avui la paraula,
la resposta és Photoshop.
Ens hem de fer una pregunta
que ja ens coneixem, eh?
M'es fort, eh?
Penseu una mica
perquè si no ho feu bé
no hi haurà premi.
O sigui que a 93207474
busqueu una pregunta
la resposta de la qual sigui
Photoshop
i els 30 euros
pel Caprabo
seran vostres.
El meu pare no plora mai
i mira que amb els Jocs Olímpics
hi va estar a punt
però res ni així.
Ara, quan li vaig dir
que amb el Forn Miele
podria veure el dauradet
dels seus canelons
des del mòbil?
Li van saltar les llàgrimes.
Forn Miele
amb càmera
i sonda tèrmica integrada.
Estrena l'ara
a un preu especial
als distribuïdors oficials
o a la teva botiga Miele.
Vendermi cotxe
Et comprem al cotxe
Vendermi cotxe
Et comprem al cotxe
Vendermi cotxe
Et comprem al cotxe
Vendermi cotxe
Compromís de pagament
en 24 hores
i si tens una oferta
vine i te la millorem
100% garantit
Vendermi cotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants
Sabadell i Cornellà
Si busques inspiració
prova a conduir
la gamma subta Kia
disseny i tecnologia
de la mà
Gamma subta Kia
també disponible
amb versions híbrida
híbrida endollable
i 100% elèctrica
amb condicions especials
fins al 25 de març
Consulta les condicions
a Kia.com
Visita'ns a la xarxa
Kia
de la província de Barcelona
Kia
Descobreix el que t'inspira
L'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio
Capravo
us ofereix
el concurs
de l'última hora
Capravo
preus bons
sempre
30 euros
per gastar
qualsevol dels establiments
Capravo
serà avui
per potser
potser
si ens fa la pregunta
encertada
en Josep Xavier
hola
bon dia
des d'on truques?
des d'arreu
molt bé
endavant amb la teva pregunta
a veure
és un
una cosa
que és per fer
una foto
vale
i
la foto
comença
per
per
S
com?
una foto
que comença
per S
entre això i l'eco
jo no estic atant
res eh
no sabem la resposta
una cosa per fer
una foto
és una càmera
sí
a veure
és per fer
una foto
sí
no
no serà
per editar
fotografies
sí
una cosa
per editar
fotografies
un software
per editar
fotografies
no ho voldràs
dir
no ho voldràs
dir
Photoshop
és correcte
Josep Xavier
els 30 euros
pel que trobo
per tu
gràcies
vaja
vaja
a la venda
la samarreta
la desuadora
i la motxilla
dels beta
del super 3
ho trobaràs
en exclusiva
a la botiga
3cat
Y hasta aquí las 7 horas del matí de
Catalunya Rádio. Demá a las 12 lo tornaremos a
dejar todo por última hora y ahora os dejamos con la información
y el que no salga de aquí, que vaya muy bien, que tengáis un gran día, gracias y
¡fins demá!
¡fins demá!