La Comisión de Salud Pública, que depende del Ministerio de Sanidad, ha aprovat incloure la vacuna del rotavirus en el calendario de vacunaciones
i emplaça les comunitats autònomes a incorporar-la des d'ara fins al 2025.
A Catalunya aquesta vacuna no està inclosa. El rotavirus causa diarrees fortes, sobretot en nadons,
i és el principal responsable de l'hospitalització d'infants per gastroenteritis i deshidratació.
Aquesta vacuna s'administra en una punxada entre els dos i els quatre mesos de vida
i, segons el laboratori, el cost de les dosis indicades pot ser d'entre 170 i 200 euros.
La Comissió de Salut Pública, que es va reunir ahir, també va aprovar dos cribatges en nou nats
per detectar cardiopaties i tirosinèmia, que és un excés de proteïnes a la sang.
Aquesta sessió plenària també va donar llum verda a modificar les condicions del cribatge de càncer de cèrvics
i va avançar també cinc anys la prova per detectar el virus del papiloma dels 35 als 30 anys.
Més notícies, Núria Oriol.
Benjamin Netanyahu desafia les pressions creixents als Estats Units perquè es planteja la creació d'un estat palestí després de la guerra a Gaza.
El primer ministre realia considera que ha de ser capaç de dir no fins i tot als seus millors aliats.
Insisteix que el seu exèrcit ja ha desmatallat dos terços dels contingents de Hamas,
però que l'operació militar és complicada i durarà molts mesos més.
Els que parlen de l'endemà de Netanyahu en realitat parlant de l'establiment d'un estat palestí amb l'autoritat palestina
i us vull dir que no es tracta de l'endemà de Netanyahu sinó de la majoria dels ciutadans israelians.
Durant 30 anys he estat molt coherent.
Aquest conflicte no va de l'absència d'un estat palestí sinó de l'existència d'un estat jueu.
A aquesta hora es voten a porta tancada les conclusions de la comissió parlamentària
que investiga què va passar a les residències d'Avis durant la pandèmia de la Covid
quan van morir més de 9.000 persones.
El grup de treball es va engegar el febrer del 2022
després d'un acord entre Esquerra, Junts i el PSC que va frenar una comissió d'investigació.
La majoria dels processos judicials que hi ha oberts pels morts a les residències
s'han arxivat i només continuen oberts els del cas de la residència de Palau,
de Palau Solita i Plegamans i la residència Filellat de Trem.
La periodista Laura Bertran és la nova delegada de 3CAT a Perpinyà.
Amb aquest ennomenament la corporació referma la voluntat de ser present
en els territoris de Parla Catalana.
Bertran ha treballat durant 20 anys a diversos mitjans catalans a la Catalunya Nord
amb la reobertura d'aquesta delegació.
Es vol tenir més capacitat per informar de l'actualitat de la zona
i els equips de les redaccions de Girona la reforçaran quan sigui necessari.
Ha mort als 63 anys la poeta i videoartista Esther Xargai,
llicenciada en Història de l'Art.
El Xargai va destacar per la seva experimentació i transgressió
en el món poètic i en el camp audiovisual.
Entre les seves creacions destaquen els poemaris
Darrere les tanques o Un pedris de mil estones,
coescrit amb l'escriptor Carles Agmort,
amb qui va formar parella creativa.
La seva última obra va ser Desintegrar-se,
un poemari que li va valdre el Premi de Poesia Cadaqués
a Rosa Leveroni el 2018.
També va col·laborar amb diaris i revistes
on feia crítiques d'art i va fer de guionista i traductora.
Ara els esports amb la Marta García.
Carlos Sainz amb el copilot català Lucas Cruz
i Rick i Bràvec han guanyat la 46a edició
del ral·li de car en cotxes i motos respectivament.
És el quart títol per al madrileny
i tots els ha aconseguit amb el copilot
barceloní al costat i en quatre equips diferents.
Destaca també la quinzena posició del Laia Sant
que ha completat tots els dacars en què ha participat.
Per a l'estatunitè Enrique Bràvec
és el seu segon dacar.
A la una se sorteixen els quarts de final de la Copa
amb el Barça i el Girona en el bombo.
Els blaugranes se van classificar ahir
després de superar l'Unionistes de Salamanca
per una 3 remuntant un primer gol en contra.
En primera comença avui la vintiunena jornada
a partir de les 9 amb l'Alabés Cadis
en la vintitresena de segona,
dos quarts de nou, Saragòs-Andorra.
Eliminació de Pau Labados en el setzents de final
de l'Open d'Austàlia de tenis
davant l'estatunitenca Amanda Anissimova
en 2-7, 7-6 i 6-4.
I ara, a dos quarts d'una,
comença l'Espanya-Irlanda
de les semifinals del preolímpic masculí
Doque Yerba, que se juga en València.
L'equip espanyol està a només una victòria
d'assegurar-se el bitllet
per als Jocs Olímpics de París.
Fins aquí, les notícies.
Ser compositora d'òperes al segle XXI
és encara pur exotisme.
Raquel García Tomàs
és la segona dona que ha estrenat una òpera al Liceu.
Ja és hora de canviar el compàs?
Aquest divendres, a les Dones i els Dies
amb Montse i Virgili
d'11 a 12 de la nit
també en podcast
i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Ui, hola.
Hola, Marina Romero.
Com esteu?
Molt bé.
Sí?
Sí, que és divendres.
Ai, divendres.
És divendres.
Sí, Joel.
Osti, quina alegria.
Avui toca la cançó d'en Joel Díaz,
el millor, pitjor cantant del món.
Sí, sí, sí.
Que m'ha dit, diu,
avui no és gaire bona.
No.
Avui no estàs molt animat?
Has entrat amb el capcot?
La gent que estem en el món de la música pop,
a vegades fem cançons una mica
per complir l'expedient.
Però no deixen de ser bones, tampoc, les cançons.
Avui què?
No sé si m'explico.
Avui vols saber la cançó, diguéssim,
amb la qual envaso?
És una cançó que li va escriure un senyor,
que ara no recordo el nom,
a la filla del Frank Sinatra, la Nancy Sinatra.
Sí.
Es diu,
These boots are made for walking.
I és una cançó que...
La lletra és un ultimàtum.
És un ultimàtum.
És una tia, un tio, no ho sé,
que li diu a la seva parella
que ho he de cuidar dur,
perquè si no espaviles
i no canvies,
doncs,
These boots are made for walking
i el preferent serà walking over you.
O sigui, va canviar o no?
No ho sabem com va acabar.
Normalment no canvia.
Igual anava pel pare,
igual anava pel pare, eh?
Igual era una indirecta directament a son pare,
perquè era un perla, eh?
El Frank Sinatra.
Sí, però aquesta noia va viure molt del seu pare.
Sí, la Nancy.
Van cantar aquella cançó tan bonica
de Something Stupid.
És que és divendres,
ens agafa per cantar.
Posem una mica tontestes.
Què li passa al Ramoneda,
que està tan callat?
Quan estàs aquí està molt callat, no sé jo.
Estava pensant en que Frank Sinatra
tenia un ritual per sortir a l'escenari
i tenir bona veu.
Ah, sí, és veritat.
Té una ratlla cocaïna, no?
No, no, una altra cosa.
No la feia ell, exactament,
la cosa que...
Era un ritual, un ritual.
Tenia un ajudant, un ajudant que li feia...
Tenia un ajudant que li feia un...
Sí, es veu que anava amb la veu més bé.
Sí, sí, sí.
No, bé, bé, estic bé, jo.
Unes gàrgares, eh?
Un tema de gàrgares.
Era un tema, sí, vocal.
Era un tema vocal de...
És per cantar, és un tema vocal.
Sempre han anat molt bé les gàrgares per cantar.
Ets pare, eh?
Ves amb compte amb el que ha explicat pare a la ràdio, eh?
Però sí...
Ja està.
S'han parlat de música.
És cultura popular.
Que no has fet mar gàrgares, tu?
Jo, a mi m'encanta ser gàrgares.
Avui la Marina està...
Ui!
Mira, avui abans de cantar farem el ritual del Frank Sinatra tu i jo.
Jordi, és que bé.
Sí, és el Frank Sinatra.
Jo.
Mira'l, mira'l.
Aquí?
Aquí li havien fet una feina?
Li havien fet unes gàrgares.
Doncs bé, Marina, li posem.
I em vaig retirant.
Molt bé, fins ara.
Gràcies.
Adéu, eh?
Adéu, Marina.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Moràlis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, el ruixat dels vostres migdies.
Sí, senyor, ruixat radiofònic amb uns plugims de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Moràlis.
En Xavier Pérez d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Moràlis.
En Jordi Ramoneda.
Hola, Quim Moràlis.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí i en David Tort a la producció.
La Montse Durany i en Pepi Quinteros al control central.
El control de sol Albert Joder i qui us parla, en Quim Moràlis.
És divendres 19 de gener.
Arriba el dia més divertit de la setmana a l'última hora.
Menys per l'Aida Fita, que de seguida s'ha de barallar amb la història del segle XX.
Abans, però, un repàs a la llibreta d'estalvis d'en Joel Díaz,
que ens explica quina utilitat li ha donat avui els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Ho estem portant al límit, eh?
Sí, esclar que sí.
Està bé, està bé.
Doncs mireu, catalanes i catalans, avui, amb els vostres impostos,
fareu una cosa...
Bé, m'ho he d'acabar de pensar,
però estic temptat de fer-me soci i, per tant, accionista,
i, per tant, militant, de l'Unionistes de Salamanca.
Ah?
Home, que ho digui, un culer de pedra picada com tu...
És que m'ha agradat molt aquest club,
perquè és un club que funciona assembleàriament,
que cada soci un vot, tot es decideix així.
Molt bé.
I, a més, tenen un escut molt xulo, que surt un toro,
que jo no...
Vull dir, no té per què ser un toro de Lídia,
pot ser un toro que viu feliçment al...
Lliure, un toro lliure.
I en l'escut de l'Unionistes de Salamanca
hi ha una frase en llatí,
que l'he buscat que volia dir, me semblar preciosa.
En l'escut posa ad astra per àspera.
I què vol dir això?
Que vol dir fins a les estrelles pel camí més difícil.
Oh, jo, jo, jo.
Com m'agrada.
I això, entre allò de l'assemblearisme i la frase aquesta,
he pensat, i per què no em faig jo d'allò?
I aquesta gent em donaran disgustos.
Sí, home, però me'l sentiré meu, el club.
És una cosa que amb el Barça últimament no m'està passant.
I el titular Joel Díaz es fa unionista,
es moren de ganes de publicar-lo.
No, Marmellanoeva se l'està fent a sobre ja.
Imagina't, una mica franc sinatra, també.
Sí.
Doncs bé, escolteu, potser en Joel Díaz se'ns farà de l'unionistes.
Per què no?
Perquè és un club, o sigui, com a club és maco.
És maco, és que no es diuen unionistes
perquè són partidaris de la Unitat d'Espanya,
que segurament també, però no és per això.
Són de Salamanca.
Són nostàlgics de la Unió Deportiva Salamanca,
que és un club que va desaparèixer i l'han com recuperat.
O sigui, quan desaparegui el Barça, que no trigarà gaire,
crec que hi haurà un club d'aquí 10 anys que serà barcelonistes.
Ah, ara.
Sí, sí, sí.
Val, val, val.
Jo tinc ganes que passi, això, ja.
A mi m'agradar que ahir els jugadors del Barça
estaven al túnel de vestidors de l'unionistes,
que no era un túnel, era com un passeig
que hi havia una nevera de frigo.
Normal, saps?
De com de poliesportiu.
Sí, clar, la nevera de l'estiu,
de quan fan la festa de posar la cervesa.
Clar, era aquí, era aquí.
Molt monos els unionistes.
Sí, la veritat que sí.
I s'ho van currar, eh?
Sí, a primera part, escolta.
Molt bé.
Tu canvies les samarretes,
o les poses tots en una samarreta igual,
que llavors el partit hauria sigut difícil de jugar,
però no sabries qui era el Barça i qui era l'altre.
El primer gol que fan és un golaç, eh?
Bé, doncs, moltes gràcies, Joel.
Gràcies a tu.
I avui divendres és el dia per celebrar
l'enorme èxit que ha tingut
la fita de la setmana amb l'Aida Fita.
Aquesta setmana recordem que estem buscant
a la persona que s'hagi fet una fotografia
amb la persona més famosa.
Sí.
Ha sigut un totalment èxit.
Jo vull agrair a tots els oients
que han participat, de veritat, perquè...
T'ho has passat molt bé, a més a més.
Ai, mira aquesta senyora amb qui s'ha fet la foto.
I aquest senyor...
No, no, tenim 13 pàgines de contingut.
Sí, sí, molt bestial.
He gastat tota la tinta que agafava de la impressora.
Potser, potser hi té alguna cosa a veure al premi.
Ja sabeu que la persona que s'hagi fet una foto
amb una celebritat més important,
segons el criteri de l'Aida Fita,
després el coneixerem,
s'emporta un sopar per dues persones al tastem restaurant.
Exacte.
I jo ara vull comentar les noves que ens han arribat
i després ja us diré els tres finalistes i el guanyador.
Molt bé.
D'acord, quan arriba el guanyador.
Ah, jo creia que seria una cosa col·legiada,
veig que no, eh?
No, home, no tenim prou temps.
D'acord, d'acord, d'acord.
Perquè ha participat moltíssimes vegades.
Clar, a més divendres avui tenies molta feina, tu,
jureu, que si Tartúlia, que si la cançó, que si...
Ho hem pactat una mica, hem parlat amb els gunts que estàvem a la redacció,
el que passa que tu estaves ocupat fent la cançó.
D'acord.
Llavors no has participat.
No passa res gaire.
Doncs Belkis ens envia una fotografia amb la Rosalia.
Oh, carai.
Bastant top.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé.
És Rosalia actual o Rosalia quan no era famosa?
És bastant actual.
Oh, coi, llavors això...
És bastant actual.
El que passa que, o sigui, és per pandèmia perquè van amb mascareta.
Que també dic, quina putada, imagina't tenir una foto amb el famós que t'agrada
i anar amb mascareta.
Doncs sí, la veritat.
Bé, pots pintar-ho, pots pintar-li una boca.
També.
I Macardona té una fotografia amb Lluís Llach i piquet del concert firmat.
Carai, tu.
Foto i...
Aquests complements de la fotografia també puntuen?
Si, per exemple, vas a un concert de Rosalia i, a més a més,
adjuntes un autògraf de Rosalia al concert?
Sí, també.
No gaire, però bueno, però puntua.
Després tenim en Joel que ens envia una foto amb Messi.
El Joel?
No, sóc jo.
No és el Joel, és un altre Joel.
Jo no tinc cap foto amb Messi.
Però Messi està com mirant cap a un altre costat.
Home, però és que...
Ah, si miren a càmera val més.
Val més, eh?
Perquè si no és d'aquelles fotos, que agafes el vol.
I he de dir que en Joel crec que suma punts per Glow Up.
Perquè surt molt jove la foto, hem vist que ha crescut, Joel...
Sí, sí, molt bé, molt bé, Joel.
I després les té una foto amb Marc Gasol.
Carai.
I té la Frida amb Carles Puigdemont.
Bé, doncs d'aquí una estona coneixerem el desencant...
Què passa?
I la meva mare.
Què, la teva mare és famosa?
No, la meva mare va enviar també una fotografia...
Sí, amb qui?
Amb Lluís Llach.
Molt bé, Xavi.
Però aquella oient és en un concert i aquest és a Verges.
Ah, bueno, sí, és Verges.
No sé si això resta punts.
Un moment.
Un moment.
Hem d'entrar d'ofici al Joel.
Estem entrant d'ofici perquè la Belkis, aquesta foto amb la Rosalia, perquè dius que és la Rosalia, perquè va amb mascareta.
Perquè podria ser la meva cosina.
Sí, la meva cosina i la meva també.
Doncs ara li traurem punts.
No ho sé.
No ho sé.
Estem segurs que és la Rosalia?
No ho sé.
No ho sé.
Veurem com acaba això.
Avui sabrem qui s'emporta aquest sopar per dues persones al menú d'agostació del xef del Tastem Restaurant al carrer Provença 88.
Us avançaré un plat que us donarem, per exemple.
Per exemple.
A veure.
Què, què, què?
Un ou poixer amb crema de patata i tòfona.
No sé si està bo, perquè no l'he tastat.
Jo sí.
Doncs ja t'ho digui.
En parmentier.
Sí, senyor.
Jo vaig dir el cambrer.
Si és preu, aquest plat me'l pots estampar a la cara?
Perquè el volia a la cara, no? A la boca.
El volia per tot el meu cos.
Ja, ja, ja, volies absorbir-lo pels pares.
Sí, pel forn.
Jo he de dir una cosa que vaig fer fotos a totes les fotos.
Però quan ja somia...
Vas fer fotos a totes les fotos.
A tots els plats.
A tots els plats.
I aquest justament que acabes de comandar, Quim,
em vaig oblidar de fer la foto...
I quan ja se l'havia menjat.
Sí, vaig fer la foto al final.
Es veu, es veu, que és la parmentier.
Sí, sí.
I l'ou poixer.
I l'ou poixer.
I l'ou poixer.
I l'ou poixer.
I l'ou poixer.
I l'ou poixer.
I l'ou poixer.
I l'ou poixer.
I l'ou poixer.
I l'ou poixer.
I l'ou poixer.
I l'ou poixer.
Bé, doncs escolta'm, veurem qui és el guanyador de la fita de la setmana, però també...
Saps qui també tenia un nou poixer?
Qui, qui?
Franco.
Sí, és veritat.
És veritat.
Sí, sí.
Només en tenia un.
No podia repetir.
No podia fer segona.
No sé si hi haurà un dout sobre això.
Ah, potser sí.
Sobre l'ou poixer de Franco.
Sobre l'ou poixer de Franco.
Sobre l'ou poixer de Franco.
No, què es diu?
Doncs bé, i en Jordi Ramoneda avui divendres se'ns emporta de compres.
Avui hem d'anar a Selecció Ramoneda a trobar els millors productes que podeu comprar al mercat.
Sí, i avui tenim un especial de gent que posa productes a Wallapop i vol fer com brometes, com històries, com explicades.
Mira, mira, avui no només et vendré una merda, sinó que també t'alegraré el dia.
Sí, que bé.
Sí, també hi ha gent així.
Doncs avui ens alegrarà el dia amb aquestes compres que fa en Jordi Ramoneda els divendres.
I ara tot a punt per anar a jugar amb l'aida fita.
Sí, sí, sí.
Ara ens hi posem.
Sí, sí.
Ai de fita contra la nostàlgia.
Qui guanyarà? Qui guanyarà? Qui guanyarà? Qui guanyarà? Qui guanyarà? Qui guanyarà?
Ai de fita contra la nostàlgia és el concurs de cada divendres en que l'Ai de fita, una jove millenial,
s'enfronta a les preguntes que li fem gent que ja, diguéssim, que estem a tocar del baby boom.
Som generació Z, però ja som grandets alguns de nosaltres.
Una mica estic.
I, per tant, hi ha molts números que facis la pena, cosa que també ens agrada.
És un joc que s'està posant de moda també a moltes cases que fan pares els seus fills.
Ah, sí?
Clar, perquè els fills... Tu no saps qui és la Moixca, tu no saps qui és...
I llavors el pare diu, però tu no saps qui és Leopoldo Calvo Sotero.
Ara, ara.
Per exemple, ara, per exemple.
Sí, senyor.
No, encara he vist Moixca i Leopoldo Calvo Sotero junts i m'ha, no sé, m'ha col·lapsat el cap.
Un duet.
Sí, sí.
Un duet.
Seria maco.
Aida, la teva lluita contra la nostàlgia d'avui arrenca als patis de les escoles dels anys 80.
El patio de mi casa es particular.
Cuando llueves se mu...
Aquesta és la mítica Rosa León, que ja en parlarem algun dia, et farem una pregunta sobre Rosa León.
Vaig a buscar informació.
I sobre els porros que es duria a fumar abans de cantar.
Ah, sí?
Home, aquella senyora estava massa contenta sempre.
Tu creus que era fumeta, Rosa León?
No sé què dir-te, no sé què dir-te, però ja en parlarem.
Aleshores, quan no hi havia mòbils, ni pantalles, ni vàpers, els nens s'entretenien jugant a bales.
Ah, sí.
Una barreja de petanca i de golf que es desenvolupava aprofitant els forats del paviment del pati de l'escola.
Això és molt, molt trist.
Tot plegat molt de postguerra, però és com jugàvem, buscàvem un foradet i aquell era el forat.
És una de les caniques.
Exacte.
Se li diuen bales en català.
Ah, perdó.
La idea era no dir caniques.
Ja, per idea era aquesta.
Perdó, perdó.
Ara ja ho has dit.
Habitualment les bales eren de vidre translúcid, però també n'hi havia unes d'opaques i blanques.
Ai, sí.
Com s'anomenaven popularment aquestes bales blanques?
Ah, no ho sé.
Opció A, bales blanques.
Clar.
Opció B, bales troll.
Opció C, bales xineses.
Que no voles.
Però són opaques.
Sí.
I blanques.
Eren com blanques amb taques de colorins.
Les normals eren de vidre translúcid.
Xineses.
Xineses?
Sí.
Doncs és correcte.
Molt bé.
És correcte.
És que jo jugava a bales.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Ai, que mona.
Tinc una notícia d'ultimíssima hora.
Pep, ojo.
Què estàs, Sant Joel?
Rosa León.
Sí.
Està preparant un disc.
Oh!
No només això, sinó que és un disc que comptarà amb duets de l'alçada de Joaquín Sabina,
Joan Manuel Serrat.
Cantant el Patio de mi casa.
Sí, Elvio Rodríguez.
Oh, mira, quina meravella.
Què et sembla?
Doncs mira.
El Patio de mi casa.
Sí, senyor.
El Patio de mi casa.
Miguel Ríos, Víctor Manuel, Ana Belén, El Canca.
Mare meva, doncs escolta'm, aquesta primícia que afegim avui al concurs de la nostàlgia,
Rosa León, que per molts de vosaltres potser ja era morta, doncs no.
No, no.
Està preparant un gran disc.
Està bíbia i col·lejant.
Exacte, i cantant.
Continuem, Joel.
Sisplau, continuem.
Segona pregunta.
Ai, de fita.
Jo?
La informàtica, com bé sabràs, és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia
el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Com bé saps, eh?
Com bé saps.
Els anys 80, les pantalles dels ordinadors tenien dos colors, el negre i el verd, normalment,
i la informació circulava en forma de disquets.
Uu!
Uu!
Toma!
Podríem estar escoltant aquesta versió de l'error de Windows Tecno tota la tarda.
O sigui, el joder, m'està molant molt, aquesta cosa.
Hem de continuar, hem de continuar.
No, no.
Aida, no, pa, i venen ganes d'aprendre alguna droga, no?
Els disquets, els disquets, Aida, eren dispositius d'emmagatzemament de dades formats per una peça circular de material magnètic
que permetia la gravació i la lectura de dades tancada, o sigui, aquest disquet estava tancat en una caixa quadrada o rectangular de plàstic més o menys flexible.
Vale.
De disquets, també anomenats floppy disks, n'hi havia de tres mides, de vuit polsades, de cinc i quart,
polsades, Ida, opció A, tres polsades, opció B, tres polsades i mitja, opció C, quatre polsades.
Els floppy disks.
Els més petits.
Els més petits.
Però a la vegada eren els més, els que hi cabia més, no?
Els bons, els bons.
És que no sé mesurar amb polsades.
Jo tampoc, és igual.
Digues, tres polsades, tres polsades i mitja o quatre.
Els altres, quan eren sis...
Recorda que tens el comodiu de la moneda que potser, Jordi, que és una persona...
És que la sap, però no sé si la vull...
Estem parlant, perquè ens entenguem, del disquet que era el més petit, que era també el més rígid
i tenia com una pestanyeta que anava...
Clic, clac, clic, clac, que feia clic, clac, sí.
Vale, va, Jordi.
Podria passar la tarda amb la pestanyeta, Jordi.
Sí, i tant, era molt divertida, la pestanyeta.
Jordi.
Què hem de fer?
Què hem de fer?
Ah, passàs utilitzant el comodiu de la moneda?
Sí, estic clar.
D'acord, endavant.
Jordi, tres, tres i mig o quatre?
Tota la vida s'ha dit un disquet de tres i mig.
Sí, senyor.
Correcte.
Molt bé.
Mira, no m'ho haguéis encertat.
Com va dir el poeta Vinícius, que bueno soy, por Dios.
No, no, no, com me'n va agradar, això.
En fi, continuem amb la pregunta que et formula a continuació en Xavier Pérez d'Esquerdo.
Aquesta nit a TV3, a Terescat, podrem veure el programa especial dels 40 anys de TV3 presentat per Alberto.
Es dirà 40 anys i una nit.
I una nit? Era aquesta la pregunta?
No.
Durarà dues hores i mitja i podrem veure retrobar-ins televisius com el Joel Joan i el Jordi Sánchez
de Plats Bruts, la Rosa Andreu i el Toni Soler de Malalts de Tele, Santi Millán i José Corbatxo
del programa Apel, actors i sèries i presentadors de concursos ministres de TV3.
I el Joel Díaz no hi surt?
No.
Del Zona Franca?
També formes part dels 40 anys de TV3.
Doncs que vol que sigui.
Passa la cabra.
També et diré que hi ha gent que va aquest especial, en tots els meus respectes,
que dic que crec que no han fet prou mèrits com per participar-hi.
Però vaja, en canvi, en Joel Díaz, que va ser una persona que va revolucionar la tele en tots els sentits.
No, estàs posant en un compromís.
D'acord, res, ja està.
Bé, com és, eh?
També veurem editors de programes documentals i d'informatius.
De fet, aquesta és la sintonia del primer TN, que sonava a TV3, però...
El primer TN.
Qui va ser la primera persona a presentar el Telenotícies de TV3?
Ah, atenció.
Gala Moreno.
Gala Moreno.
Joan Pere, Carles Francino o Enric Calpena.
M'haurí quatre.
Sí, perquè...
Perquè si ho fas més difícil.
Per posar Gala Moreno.
Era per la il·lusió d'incloure la nostra responsable de riscos laborals.
Correcte, la Moreno.
Joan Pere va ser la primera persona en sortir a TV3.
Sí, sí, sí.
Però, clar, jo no era un TN, no?
Vull dir, era la presentació de la tele i s'obria...
Paco, Paco.
Crec que no.
Totes les notícies eren sobre Paco Morán, no?
El Paco s'ha pixat a sobre.
Ah, Paco.
Saps que...
És que no els hi poso cara, a en Carles i a l'Enric.
O sigui, és com que...
Està punt d'acabar el temps.
Carles Francino o Enric Calpena?
Joan Pere, Gala Moreno.
Carles Francino.
Qui? Carles Francina?
Sí.
No!
És que no els hi poso cara.
Enric Calpena, si té un programa aquí a Catalunya Ràdio.
Això, a dir, que em sonava com de...
Quina edat té, Enric Calpena?
No, però està igual que sempre.
Jo no sé què ha fet aquest home.
No, vull dir, que és com molt...
No, jo veig com molt jove per...
Duria de ser molt jove quan va començar i ara encara ho és.
I presenta a l'Anguardia un dels millors programes de ràdio que s'han fet mai.
Però això, digui, que em sona d'això...
Té 64 anys, Enric Calpena.
Què dius, ara?
Què?
24, eh?
64.
Ara meva.
On s'ha de firmar?
En fi, clar, perquè ell és historiador.
Clar.
Jo l'he donat al Sant Graal.
Clar, ell domina això.
I cada dia abans de fer el programa fa un xupito.
I no morirà mai.
I sempre estarà jove.
Ah, o sigui, al Sant Graal s'ha de fer un xupito, eh?
No és de cop.
No cal, no cal.
Val, val.
Si t'ho prens de cop és massa.
Clar, però si tornes enrere't.
Clar, només et fas un nen petit.
Continuem.
Següent pregunta i entrem en el territori de la crònica de successos dels anys 80
amb la figura d'un dels positius més populars de finals del franquisme.
Eleuterio Sánchez Rodríguez.
Home.
El Lute.
He had only seen the dark side of life.
The man they called El Lute.
Oh, El Lute.
Acusat i condemnat per atracament i assassinat durant l'època del Franco,
El Lute va protagonitzar una sonada fuga que el va fer famós
fins al punt que el grup Bon Iem li va dedicar una cançó.
El Lute.
Perquè era un dolent que no era dolent del tot, saps?
Al enfrontar-se al Robin Hood.
Una mica sí.
Perquè després va ser advocat i va fer molt de tants quins d'escriptors.
Sí, sí, sí.
I no li tonto, El Lute.
I no només això.
La seva biografia també va inspirar dues pel·lícules protagonitzades per Immanuel Arias
en el paper d'El Lute i que va ser tot un èxit de taquilla.
El Lute.
Ah, però el Immanuel Arias pot fer més papers que el de Cuéntame.
Sí, sí, sí.
Ah, pensava que ell havia firmat només per fer d'aquella...
No, és El Lute i el senyor Alcántara.
Me cago en la leche, Merche.
Leche, coño.
Com es deia la primera pel·lícula que explicava la història d'aquest bandoler modern?
Lute.
Sí, correcte.
La primera opció és El Lute Camina o Revienta.
La segona és El Lute Luces i Sombres.
Lights and Shadows.
I la tercera opció és El Lute Ajo i Agua.
A veure.
A veure, jo crec que apostarem...
Ajo i Agua, no, El Lute i Sombres.
Doncs és incorrecte.
Toma!
Ostres!
Broma!
La primera pel·lícula, El Lute, es deia El Lute Camina o Revienta.
L'estàs ficant molt avui, no?
De veritat, ja la pots buscar.
Era de Ricitas?
No, no, no, perquè era un tio que si no caminava, rebentava.
Rebentava.
Era com Espit.
Sí, Camina o Revienta, com dient...
Has de fugir.
Has de fugir.
No?
Era un tio que sempre estava fugint.
Sí, sí, després el Paco Reu va fer una...
Era Carmina o Revienta.
Carmina o Revienta.
Amb la seva mare, que estava inspirada en el títol de Camina o Revienta.
Sí, el documental del Kilian Jornet, em sembla que també es diu així.
Es diu Camina o Revienta.
No es diu Camina o Revienta?
No ho sé.
No ho sé.
Aida, Aida, va, anem a la cinquena pregunta, a veure si l'encertes o segueixes fent el ridícul com fins ara.
Aida, l'any 1900, escolta'm bé, l'any 1987, Aida, quin any ha dit?
1987.
Va i rompre com un autèntic tornado sensual, com una autèntica tempesta horny a l'escena municipal d'Europa,
i musical, també.
Municipal i musical.
Una artista italiana anomenada Sabrina Salerno, que va conquerir totes les llistes d'èxits al ritme del seu hit
Boys, boys, boys, I'm looking for the picture.
Crec que no deia I'm looking for the picture.
The picture.
Ah, the picture.
No deia For a good time.
Ah, For a good time.
Ok.
Perquè no era el turoparc, això.
Vale, d'acord.
Aida, Fita, Aida, Fita.
El 31 de desembre d'aquell mateix any, en què va sortir Boys, boys, boys, I'm looking for the picture,
aquell mateix any 87, Sabrina Salerno va ser la gran estrella de la gala Super 88,
l'especial de Noche Vieja de Radio Televisión Española.
Aquell dia Sabrina Salerno va entrar a plató sent famosa i en va sortir sent famosíssima,
famosíssima, perquè va passar una cosa.
Quina cosa va passar?
Opció A, li va tocar el paqueta Arturo Fernández.
Te puedo tocar.
Opció B, va cridar viva la república.
O opció C, se li va sortir una mamella del corpinyo blanca portada.
Li va sortir la teta.
Apostes per la teta?
És que jo conec a Sabrina per la teta.
Doncs és correcte.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Sí, clar, potser va ser després.
Sí, doncs qui volia dir que Sabrina es convertiria en transgeneracional?
Sí, sí.
Ha arribat...
Jo quan penso en aquesta dona, penso en la teta.
Sí, va haver-hi...
Jo també penso en la teta, bastant.
Bueno, hi ha molta gent, però...
En aquest moment hi vaig pensar molt en la teta, molt, molt, molt.
No estava sol.
Però ja...
Sí, sí que estava sol, al lavabo.
Ah, sí?
Ai, Joel, de veritat.
És per aquí que s'ha sentit?
És que...
No, m'estava et masturbant, Jordi.
Va, va, va, va.
Va, va, va, va.
Mira, escolta, és de veritat.
No, i l'altre que li pregunta.
No, perquè jo ho sabia.
Va, de veritat.
Però és tabú, ara, la masturbació.
Anem amb l'última, Puc.
Última pregunta, vinga.
José Luis Moreno era un ventrílog que donava vida als seus ninots.
Monchito, Rockefeller i Macario.
Sí, senyor.
Es feia aparèixer a totes les gales de televisió espanyola, va bé?
Eren molt de dretes tots els ninots aquests.
Després es va dedicar a produir programes com Noche de Fiesta.
Quin gran programa.
Ai, sí.
Sortia a tot treballar.
Sèries com Aquí no hi ha qui en viva, La que se vecina, Estenas de Matrimonio.
Però també va ser detingut per unes suposades irregularitats econòmiques
i va quedant llibertat sota fiança de 3 milions d'euros.
Els boomers sempre recordarem el José Luis Moreno
per la seva faceta artística com a ventrílog.
També quan li van entrar a robar casa.
Ai, sí.
Van deixar un ull morat.
Aquell sí que semblava el...
Semblava un ninot als seus.
Sí, sí, el Monchito semblava que tenia.
Era un nen.
El Monchito era un nen.
Sí, sí, sí.
Era un nen.
El Rockefeller era un corp.
Sí, sí.
Era com un corp.
Sí, sí, sí.
I després el Macario.
El Macario era un home de camp.
Sí, com un pagès una mica d'aragonés, no?
Sí.
Qui d'aquests 3 ninots deia això?
Era Monchito, era Rockefeller o era Macario?
Espera.
Pensa que t'ha de dir que un era un corp, l'altre era un nen i l'altre era...
Monchito era un nen.
Monchito era un nen.
Rockefeller era un corp i Macario era aquest...
De poble.
De poble.
De poble.
Rockefeller no, perquè el corp...
Exacte.
Toma, Moreno.
Però jo diria el Macario aquest, el de poble.
Macario?
Correcte!
Un, un, quatre de sis, ni tan mal.
A la meva escola hi havia un hermano, perquè jo anava als maristes, que feia tot sovint feia
i li van dir hermano Macario.
Però què va passar?
Que els pares es van creure que es deia així i algun pare havia anat a dir-li hermano Macario.
Hòstia!
Por qué me llamo así?
¿Qué me llamo así?
No, no, no me llamo así.
Hòstia, quina vergüenza, tú.
En fi, coses que passen a la història de l'educació i de l'entreteniment a Espanya.
Atenció que avui no ho has fet gens malament.
Bueno, sí, està revolint així.
No, un quatre de sis, ho dic bé.
Quatre de sis està bé.
Quatre de sis és un notable en aquesta batalla setmanal d'Aida Fita contra la nostàlgia.
Enhorabona, Aida.
Gràcies, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Què fas, aquí, tio?
Home, quina sorpresa.
Estem en directe per l'últim dia del matí de Catalunya Ràdio.
Tot bé?
L'últim dia, no el matí.
L'últim dia.
L'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Passa un minut de dos quarts d'una del migdia.
Heu sentit una relliscada d'en Xavier Bérez d'Esquerdo,
que en lloc de dir a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
va dir l'últim dia del matí de Catalunya Ràdio.
Un dia arribarà, aquest dia.
Però espero que faltin molts i molts anys.
Sí, però moltíssims, eh?
Jo ja m'he avançat.
Però per aquestes patinades tenim aquí una persona
que és la notària reial de tot el que fem durant el programa,
és l'Aina Austrell.
Bon dia, Aina.
Bon dia, Quim.
Molta pifi aquesta setmana, o què?
Ai, meu senyor, moltíssima pifi aquesta setmana.
Ai, no.
Per què? Què hem fet?
Comencem, si us sembla, amb com no fer promo d'un cantant.
Les sorpreses que dóna la vida anaven pel carrer,
ens hem trobat l'Eric Vinaixa, que no vol ser alcalde de nit.
Ja ho veieu, fem promo d'un cantant que no vol ser cantant.
Que no vol ser cantant, eh?
Però és que, a més a més, anunciarem el seu proper concert,
sense saber on toca...
No.
I que, a més a més, té les entrades exaurides.
Sí, o sigui que no, res.
Perquè les entrades per l'Udegas...
Ai, l'Udegas no, del...
Sí.
Sí, l'Udegas.
L'Udegas, per el Barna Sants.
Ja estan exaurides.
Molt bé.
Sí, és que saps què em passa?
Que estava pensant molt en la festa dels 40 anys de TV3.
Ah, aquí és un altre lloc.
I anava a dir...
No en tinc el lloc, perquè si no són les gent...
Ja les diran massa.
Ja les diran.
El restaurant.
El restaurant.
Aida, Aida, Aida.
Ai, no, Aida, no.
Avui també et toca el rebre a tu.
Després la Martina diu que volia vendre una faldilla al Vintet,
però que quan tenia compradora el va començar...
Perdó, un moment.
Ja, a veure.
No sé llegir.
Comprensió lectora.
Sí.
Què va passar?
Ai, devia estar cansada.
Que no estàs concentrada.
Que no...
Que soc molt intel·ligent i això em fa estar despistada.
Clar, que el cap et va molt de pressa.
Exacte.
Supernotada, la nit.
Sí, dormo bé.
Ah, descanses, eh?
Sí, descanso bé.
És molt important descansar.
Descanso molt bé.
I aquesta setmana també ha estat la setmana dels embolics amb els noms.
Avui he gastat impostos amb gasoil de la unitat mòbil que comanda José Antonio Mañol.
Muñol?
Mañol.
José Antonio Mañol seria un senyor aragonès, suposo, no?
Si fos de Saragost seria José Antonio Mañol.
També sabem que en quin té tendència a confondre'ns tu i a mi, Aida.
És veritat.
Que no us confonc.
És el fragor del directe.
Em surt un nom per un altre.
Aida Austrell o Aina Fita.
Correcte.
Però és que, Jordi, tu et superes.
Vull dir, has anat més enllà perquè t'encalles amb el teu propi nom.
I, per cert, Jordi Ramoneda, avui toca Jordi Ramonodo.
Avui toca Jordi Ramonedo.
Ramonedo.
Ramonedo és economia, no?
Sí, sí.
Ramoneda.
Ara farem un podcast que hi ha Jordi Ramonedo.
El nou s'ho divertim.
I acabem amb el Xavi, que sempre està pensant dues coses alhora.
Abans heu cantat tan malament que ara cauen quatre gotes.
Imagina't.
Perdona.
Ja podíeu cantar pitjor.
Sí, sí, són quatre gatetes.
Quatre gatetes han caigut.
Quatre gatetes estan caient.
T'imagines que plou en gatetes?
Però és que és fort perquè en anglès, en anglès es diu, o sigui, quan es diu que plou a bots i barrals,
en anglès es diu It's raining cats and dogs.
Correcte.
Per tant, jo crec que el Xavi és molt internacional i està pensant en anglès i traduïnt el català a l'hora.
És que a casa meva viu una merica i estic tot el dia parlant en anglès.
Veus?
És això, Xavi.
I cuinant-li, no?
Sí.
I cuinant-li tot el dia així.
Truquetes.
Per de menjar, ja.
Doncs així és pel que hem donat aquesta setmana.
Li hem donat feina a l'Aina Austrell.
Camina i rebienta.
I no sé per què.
Com es diu, Xavi?
Ai.
En Jack.
En Jack.
En Jack Camina o rebienta, no?
En Jack Camina o rebienta.
Menja molt, menja molt.
I esperem donar-te'n més la setmana que ve.
Gràcies, Aina.
A vosaltres.
Passen cinc minuts de dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Finiquitant la setmana.
El que farem durant la publicitat és muntar l'escenari pel millor o pitjor cantant del món
i anar traient la targeta de crèdit o el que tingueu, el Paypal o el Compte Aglès
o si pagueu en efectiu perquè marxem de compres amb en Jordi Ramoneda.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
I comencem, estimada Aida, buscant el guió.
Això el primer que haig de fer és buscar el guió.
Catalunya Ràdio
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el Delta...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia, l'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Catalunya Ràdio
Hola, et fa falta res?
Sóc el súper del Corte Inglés i hi ha moltíssimes ofertes.
Oli d'olivacó, sorra el que ens agrada, el verge extra.
En compres tres i en pagues dos.
I per sopar avui hi ha salmón oruec fresc a 13,90 euros al quilo.
Ho aprofito, oi?
Són molt bons preus.
Supercori percori supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
A la botiga Web i App.
Serà el nostre secret.
La llegenda de l'Home dels Nassos arriba a la gran pantalla.
Mitologia, aventura i memòria històrica
en una pel·lícula protagonitzada per Pablo Derqui i Ivan Benet.
El que va passar no es pot perdonar.
L'Home dels Nassos.
19 de gener als cinemes.
Ja és aquí Blancolor.
Amb teixits i dissenys de qualitat per casa teva.
Ara, amb fins a un 50% de descompte
en una selecció de roba de llit, bany, taula, catifes, cortines, mobles de dormitori,
tascans i molt més.
Blancolor.
El moment de vestir casa teva.
Només fins al 29 de febrer.
A la botiga Web i App del Corte Inglés.
Amb les subvencions per a la modernització d'empreses de transport per carretera,
per a pimes i autònoms,
agafa la drecera cap a la digitalització.
Cap a la sostenibilitat,
la connectivitat,
la renovació dels sistemes
i la innovació.
Agafa la drecera cap al futur
amb un transport més eficient i competitiu.
Finançat per la Unió Europea Next Generation.
Informa-te'n a territori.gencat.cat.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
El gàl·lic irlandès, 200.000 parlants.
El maltès, 500.000 parlants.
L'estonià, 1.300.000 parlants.
10 llengües amb menys parlants que el català
són oficials a la Unió Europea.
Jo estic convençuda que el govern espanyol
s'ha acabat creient
que el català ha de ser llengua oficial a Europa.
Que ha d'estar tindre amb el seu idioma
com un passo del braç.
Catalunya aquí no encaixa bé.
Si no depèn dels vots dels catalans,
evidentment Espanya ja no ho fa.
30 minuts.
El català a Europa.
Missió impossible?
A TV3.
I un metge a la nit.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Està trucant a una senyora ara.
Ara l'estan trucant.
Per preguntar què és.
Pèl·l·l·l·l.
Està trucant a la Tati.
Qui és la Tati?
El meu marit.
Passen vuit minuts a dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
acabant la setmana
i ho fem de la millor manera possible
perquè ens preocupem per les vostres finances
i també per les vostres compres.
Marxem.
A veure què trobem al Selecció Ramoneda.
Ramoneda Selecció
Ramoneda Selecció
Ramoneda
Quim, vols uns auriculars i sense fils, inalambres?
Els Airpods.
Sí, sí, uns Airpods.
Home, i tant, que són els bons.
Clar, perquè n'hi ha que són d'anyigonyago
i llavors hi ha alguns que són con cancel·lación de rodillas en Heiser.
Et cancelen.
Et cancelen a tu.
Si ja no pots tornar a treballar mai més els mitjans de comunicació.
Jo em vaig comprar uns d'aquests d'anyigonyago
i em van caure a terra, es van escalfar i es van fondre.
Què dius, ara?
Sí, sí, sí.
Perquè la terra estava molt calent o...
No, no sé què va passar.
Bé, total.
Airpods, 3 euros.
Està bé, eh?
Valen 200 euros, eh?
Això normalment.
Escolta, pugen.
Però què passa?
Diu, Airpods, no funcionen.
No podràs escuchar tu música.
Però vas a parecer el rico de tu zona.
Si te los pones i los lleves por la calle...
Ai, i fins i tot aquí em sorprèn perquè ha fet el càlcul.
Un 25% más de que pilles cacho y recuerda que quedarás refatxero.
Ostres, refatxero.
És argentíc.
Que no ho havia pensat.
Cargador incluïdo.
Clar, molt bé.
Em sembla barat.
Però no cal un carregador si no funciona.
És igual, però pots fer veure que els carregues.
Ah, és una mala idea, eh?
És una mala idea, eh?
Perquè també et serveixen per quan no vols que la gent et parli.
Allò, aquí, per exemple, aquí estàs a la redacció aquí a Catalunya Ràdio,
si la gent et molesta, et posa els cascos i ja està.
O quan et ve un captador d'aquests de...
De ONGs.
De l'Intermon.
No, però hi ha una altra estratègia millor.
Ens n'hem discutint tu i jo.
Ai, oi, sí.
Perquè quan no volem que ens aturi algú pel carrer d'aquests senyors que van amb carpetes,
en Xavi fa veure que s'enfada amb mi.
I em diu...
Què t'he dit això que no?
I llavors ja el senyor s'espanta i marxa.
I si vas sol, que t'enfades amb tu mateix?
Faig veure això, que tinc un airpod i estic parlant amb algú.
Però a mi no em paren.
Ah, no?
A mi ja no.
Abans i ara ja no.
Crec que no.
Si hi ha una franja...
Només parla de la gent que fa pinta de bona persona.
Ah.
Ah, doncs ja deu ser per això, que no ens paren.
Però l'Aida i jo no fem pinta de bona persona.
No, ja està.
No, ja res, que ho veu.
Són massa guapos.
Gent guapa no...
Clar, no la volen.
No la volen.
Quim, doncs per tu els airpots.
Gràcies.
Va, també tenim una altra persona que per 15 euros ven un patinet de benzina.
Per mi.
Ah, adios.
Això és per mi.
Estem molt en contra, perquè bàsicament els combustibles fòssils s'han d'eliminar.
I tant, i tant.
És que no sabia que existís, això.
És que, atenció, perquè hi ha una petita història humana.
Ah, que bonic.
Això és bonic, això.
Patinet de gasolina.
Diu, patin de gasolina lo vendo porque se lo hice a mi esposa.
Ai.
Sí, ell va a construir-lo.
Ell, és un inventor.
És un inventor.
És un enginyer.
Doc Emmett Brown.
I no li hizo mucha gracia porque me dejó por otro.
Ai.
O sigui, imagina't lo malament que estava aquesta parella, que regalant-li un patinet.
Sí, que ha fet per tu.
Dius, mira, que ha fet aquest patinet, porta un mesos aquí al graig.
Pensant allà com fer-ho, muntant-ne un mecanisme de combustió.
Resposta.
Me'n vaig amb el veí, saps?
Que té un patinet elèctric.
Que té un patinet elèctric.
Bueno, en fi.
I si voleu, acabem amb una persona que m'ha agradat molt perquè es veu una piscina d'escala.
O sigui, piscina-escalera, perdó.
Piscina-escalera.
O sigui, és unes escales que tu poses dins la piscina i mereixen 132 centímetres.
És a dir, un metre 32.
Bueno, està bé.
Està bé, sí, home.
Però aquesta persona, que és un gran comercial, diu...
Con esta escalera podràs salvar obstàculos de hasta 132 centímetres.
La vida que fa, clar.
Ideal per apocalipsis zombi.
Jo això no m'ho havia pensat mai.
Que viene un zombi bajito, le pasas por encima.
Clar, és veritat.
És veritat.
Que diu, és que hi ha coses que els zombis no saben fer.
Per exemple, no sé si puja escales.
No sé vosaltres que heu vist d'aquelló, del Walking Dead.
Depèn del zombi.
Però hi ha zombis molt tontos, que no saben fer res.
Llavors diu, un zombi normal, sin piernas de rodilla abajo, le pasas por encima.
Clar, clar, aquest sí que no té res a fer.
Un zombi sentado en una terracita, le pasas por encima amb aquestes escales.
Además, tiene un lado de subida y otro de bajada per despistarlos.
Aquest aluïlló, perquè jo tinc piscina.
Doncs vinga, per tu.
Van 60 euros, aquest producte escala.
Coi!
Farà tu.
Doncs surt molt car, trobo, eh?
I ja està.
I si voleu acabar amb una persona que ven per 20 euros una caixa de 6 rellotges amb 6 compartiments,
però s'ha equivocat.
Ja sé que la gent pica molt ràpid i diu...
Què?
Caja de relojes con 6 comportamientos.
Comportamientos diferents.
Com a personalitat moltíssima.
Molt bé, doncs ja tenim rellotges per tothom, en Xavi que es queda a l'escala dels zombis,
en Joel el patinet de benzina i jo els Airfods.
Que contents que sortim sempre de la selecció Ramonena.
Nosaltres sí que ens l'estimem moltíssim, eh?
Els divendres quan arriba ens ve a veure i ens regala el seu talent,
ens cau la baba amb el millor pitjor cantant del món.
Durant la setmana es diu Joel Díaz, però aquí ja et converteixes en una altra cosa,
una cosa que ja no és ni humana gairebé.
És el millor pitjor cantant del món.
Que guapo estàs ara, eh?
Sí.
T'acabes d'arreglar els cabells i escolta-ho.
Sí, bueno, és que ja et dic, l'Antonucci em diu este va aquí, este va aquí i jo em poso i tinc com una...
Me'ls col·loco, m'esquadra i cartabó, pràcticament.
Però amb els dits, o sigui, amb els dits són una recol·locació.
Sí, sí, sí, sí, això n'han d'anar.
Ja ho veureu a les xarxes quan pengem el vídeo, ja ho veureu.
Ah, ja me'n nota Calvo Persson.
Bueno, però aquest no és el tema que ens està ara mateix ocupant.
El tema que ens està ocupant és que heu de saber quina cançó cantaré avui.
Ja us he avançat, que era la mitiquíssima These Boots Are Made For Walking.
Abans no he sabut dir qui l'havia escrit, aquesta cançó,
però ara sí, perquè se m'ha dit.
El que passa és que ara he perdut el full i ara no ho veig.
Hosti, Joel, que t'ho hagis apuntat a algun lloc.
Sí, sí, m'ho havia apuntat, m'ho havia apuntat.
Torneu-li a dir, torneu-li a dir.
Lee Hathelwood.
Lee Hathelwood va ser aquest compositor d'aquesta cançó
que ja va ser composada expressament per la Nancy Sinatra,
que era la filla del Frank Sinatra,
i l'any 1969...
No molesteu amb el Joel, que està intentant concentrar-se per la cançó.
És que volia sortir en el vídeo, jo.
I li estàs endollat als cascos.
Veus, ara no pot parlar.
Ramoneda...
Avui hi haurà mofetades, eh?
Ai, mare.
S'enfadat i tot.
Sí, sí que m'he enfadat.
Ara m'he enfadat una mica perquè he perdut el fil.
He perdut el fil.
Mira que eres guapo.
Ara ja no estàs tan guapo.
Veureu callar un moment, sisplau.
Calleu un segon.
Veure.
Aquesta cançó, jo la volia fer avui.
Molt bé.
Aquesta cançó és un ultimàtum.
És una persona dient-li a una altra,
escolta, mira, si no fas això, si no fas allò,
jo fotré el camp de la teva vida, d'acord?
Perquè ja estic fart d'esperar.
Llavors jo he pensat, quina situació tinc a la meva vida
que es pugui correspondre amb aquesta sensació
d'haver de donar un ultimàtum.
Jo perquè la meva vida de parella és una bassa d'oli.
Sí, a la feina estic prou bé,
si no fos pel Ramoneda, que a vegades és fill únic,
i vosaltres en general sou bellíssimes persones.
Gràcies.
I m'he adonat que sí que tinc un punt
en què estic al borde de l'ultimàtum,
que és amb la meva companyia de suministros telefònics,
i venço dir el nom.
Aquesta companyia es diu Jastel.
Estic fart de Jastel.
Molt bé.
Perquè jo tinc fibra a casa,
me'n promets un gigabyte d'anxo de banda,
i faig proves amb una cosa que es diu Speedtest,
i no arribo ni a 100 metres.
Fa un any que truco, marxant o marxo,
però truco molt.
Però escolta.
I em donen llargues, ja abrimos d'incidència,
i jo, que sé, tinc 25.000 incidències,
i llavors ja només em queda l'ultimàtum,
que jo ara de manera pública,
faré aquí, dirigit a Jastel.
No s'anuncia a Catalunya Ràdio, oi, Jastel?
No, aquí tenim Vera.
Aquí tenim Vera, que són bons.
Vera, què és Vera?
Vera i parlem.
Català.
Són catalans.
És Vera, és Vera.
Són bons.
Aquests sí que t'atenen ràpid i són persones humanes.
I et parlen en català.
I et parlen en català.
No, els de Jastel també són persones humanes,
però catalanes no.
Catalanes no, perquè et parlen en català.
No, però a vegades et truquen d'Alicante,
a vegades de Lanzarote,
però què és això?
No, fins i tot a Tailàndia, eh?
Truquen a vegades.
Total, amics de Jastel,
aquí va el meu ultimàtum.
Si no responeu,
em doneu l'anxo davant de que em mereixo.
Fotaré el camp a una companyia romanesa,
que m'han dit que ho fa molt barato.
Et podem ajudar d'alguna manera en aquesta cançó?
Bé, escoltant-me.
Escoltant-me.
D'acord.
Ara pensa't bé.
Em vau prometre mil megas de fibra.
I estic segur que no riava ni a cent.
Sempre que truco,
obriu una altra incidència.
Però em fa l'efecte
que m'esteu prenent el pèl.
Senyor Jastel,
escolti'm.
Estic molt decebut.
Arreglim el problema
o tornaré el proper rebut.
Que contundent, Joel.
Sí, sí, sí.
You keep lying
when you ought to be truthing.
Que traduït voldria dir
Seguiu mentint
quan hauríeu de dir la veritat.
You keep shaming
when you ought to be changing.
Que traduït vol dir
Seguiu igual
quan hauríeu d'estar canviant.
Senyor Jastel,
escolti'm.
Estic molt decebut.
Arreglim el problema
o tornaré el proper rebut.
Jo diria que aquí no anava l'estribillo.
Ara el podries tornar a cantar.
Tornaré el proper rebut.
Pom, pom, xim, pom, pata, pim, pom.
No, però ho estem sabant, eh?
Sí, sí, sí.
Molt partíssimes.
Quan miro Netflix
sempre se'm queda
buffering.
Reinicio el router
i no serveix de res.
Quan vull mirar una peli porno
no passo del moment del peting.
Tot se'm penja
i no se'm baixa res.
Per tant, el que dic és que
Senyor Jastel, escolti'm.
Escolti'm.
Estic molt decebut.
De decebut.
Arreglim el problema
o tornaré el proper rebut.
Placací.
Placací.
Placací, plom, pata, plom, ratatum.
Uuuh!
Uuuh!
Gràcies.
Gràcies.
És que cada setmana ho fem millor
perquè fins i tot hem pogut reconduir la cançó
quan semblaven perduts a la melodia.
Ha sigut increïble, això.
Bastial.
Mente colmena.
Mente colmena dels membres de l'última hora
avui atenent a les cançons meravelloses
del millor, pitjor cantant del món.
A veure si els de Jastel s'espavilen.
Per favor.
I es posen en contacte amb en Joel Díaz
que si no...
Dismuts amb el foc walking.
Si no, marxarà.
Vosaltres mateixos.
Us ho perdreu.
Un cuin de luxe.
Gràcies, Joel.
A tu, sisplau, sisplau.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Mañana me voy a España, eh?
Yo me pago la vuelta, pero yo me voy a España.
¡Hombre!
¡Hombre!
¡Hombre!
¡Hombre!
¡Hombre!
¡Hombre!
¡Hombre!
Oh, ho, ho
Oh, ho, ho
Oh, ho, oh
Cataluña Ràdio
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem
100% garantit
Vendermicotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de la estación de Sants, Sabadell y Cornellà.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Molt bé, Xavi!
Vuit minuts i la una del migdia.
Aquí ens teniu els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
a punt de resoldre un dels enigmes de la setmana,
que ha estat tot un èxit entre els nostres oients.
Volíem que superéssiu el que us proposava l'Aida Fita
amb la fita de la setmana.
Bé, he comptat.
Estem buscant la persona que s'hagi fet una foto amb el més famós.
Sí, sí, amb una celebritat més espectacular.
He agafat 3 finalistes.
He comptat amb cada una de les persones que ha vingut.
He anat comptant i sumant punts.
Hi havia un sistema de puntuació molt rigorós.
Sí, ja l'he vist.
Molts factors, eh?
Variables per un tub.
Si tu que ets sociòleg, ho valoraràs millor que ningú.
Us diré, tercera posició, segona posició,
i saludarem al guanyador o guanyadora, d'acord?
Perfecte.
Tercera posició.
Vela.
Fotos amb Tom Holland, perquè eren 3 fotografies amb Tom Holland,
i si anaves sumant per categories, ha acabat amb uns 52 punts.
Molt bé.
Bravo, sí, perquè a més eren diferents èpoques.
Sí.
No eren 3 fotos del mateix dia.
Havia apostat per un famós abans que fos tan famós.
Això era una categoria, eh?
També apostar per un famós.
Ah!
Sí, també sumava punts.
En segona posició tenim la Jess, perquè tenia a persones com Penn Batley,
que és el de Gossip Girl, en Rupert Alexander Lloyd,
que era en Ron de Harry Potter, i Elijah Wood, que era en Frodo, entre d'altres.
Per tant, en total 63 punts.
Bé, enhorabona, també.
I en primera posició felicitem el que es va fer una fotografia amb una parella trencada.
Ai!
I amb el millor jugador de futbol del món.
I de la història.
I de la història.
Que és, bueno, que és el millor jugador, no.
El guanyador és l'Albert Linares, amb 71 punts.
Bravo, Albert Linares.
L'Albert Linares, que el tenim en línia.
Bon dia, Albert.
Bon dia, bon dia, què tal?
Enhorabona, ens va cridar molt l'atenció la teva fotografia amb Piqué i Shakira,
perquè, clar, qualsevol dels dos hauria puntuat,
però tenir-los junts una parella que fa molta pinta, que no reconciliaran, té molt mèrit.
Ens pots explicar quan et vas poder fer en aquesta foto amb ells?
Sí, doncs aquesta foto va ser, no sé, fa uns anys,
amb un... bueno, de vegades els jugadors em contracten per fer els màgia,
jo soc mec professional.
Sí.
I, bueno, treballo en un dels restaurants més importants de Barcelona,
que és el grup Ivana i Cartierien.
Ah, sí, sí, sí.
I de tant en tant, doncs ells vénen per allà,
i ho dic, i com dius que fas màgia,
i, bueno, doncs he treballat per buscant ells.
Molt bé. Escolta, em vas notar alguna cosa,
o estaven bé com a parella aquell dia?
No, estaven molt bé.
Molt bé, molt bé.
Clar, i tu fent màgia per allà al mig, no?
Sí.
Doncs mira, la màgia gastronòmica és la que t'emportes com a premi
perquè te'n vas a sopar amb qui vulguis al Tastem Restaurant.
Al Restaurant Tastem us ofereix cada divendres la fita de la setmana.
Digue-li algun plat, Xavi, que menjarà, Albert, per exemple,
dels de l'altre dia.
Hi havia una croqueta, que això és el que he de fer jo.
Ah, sí, la croqueta molt bona.
Una croqueta, no sé si d'aquesta farcida,
però la gràcia era que a sobre posava...
Papada.
Papada.
De forc.
Exacte, de forc, tan fineta que la posaven crua
i es cuïa sobre la croqueta.
Sobre la croqueta.
Què et sembla, això, Albert?
Moltes gràcies.
Sí, anirem amb el meu pare que...
Sí, que és si verita?
Perquè us segueix el meu pare cada matí.
Ah, molt bé.
Que maco.
Ai, que bé.
I vull dir que aniré a sopar amb el meu pare d'allà.
Molt bé.
Doncs que vagi molt de gust, bon profit,
i gràcies per participar.
Records a ton pare.
Molt bé.
I en Messi.
Moltíssimes gràcies.
Vinga, i visca la màgia.
Visca la màgia.
Visca la màgia.
Visca la màgia.
Salut i màgia.
M'encanta.
Gràcies.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
És un viatge en unió
Les mans de campana
La felicitat
No l'he entès.
Les mans de campana.
Les mans de campana.
Aviam.
És un viatge en unió
Les mans de campana
Les mans de campana
Com a fotògrafa
cerco cap a un instant
únic.
I a la rebaixa
és un abric molt fashion.
Quan cerques
no sempre trobes.
Però a les rebaixes
del cort inglès
sempre trobes el que cerques.
Amb descomptes
amb modes,
fons,
llar,
accessoris,
llenceries,
sabateria.
Del 7 de gener
al 29 de febrer
les rebaixes
del cort inglès
a la botiga
Web i App.
Els teus gestos ètics
inspiren Zurich
assegurances
per ser millors.
Per això
en contractar
ara l'assegurança
de la llar o de cotxe
amb Zurich
pots guanyar 4.800 euros
per complir el cistell
d'anar a comprar
fins a dalt de tot.
Vols ser un dels 5 guanyadors?
Consulta en les condicions
a Zurich.es
i fem-ho èpic.
Zurich.
Fins diumenge
estalvia't l'IVA
en tot.
Electrònica,
electrodomèstics
i en molt més.
Televisors,
mòbils,
ordinadors,
frigorífics,
PlayStation 5,
electrònica esportiva,
mobles de cuina.
Amb enviaments
fins i tot
en dues hores.
Recorda,
només fins diumenge
estalvia't l'IVA
a la botiga web
i app
del Corte Inglés.
T'hi apuntes?
Catalunya Ràdio
L'Incat
L'Incat
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
La Filmoteca de Catalunya
presenta
les 5 pel·lícules finalistes
del Premi del Públic Luxe
organitzat
pel Parlament Europeu.
Uns premis
que reconeixen
el cinema europeu
que sensibilitza
sobre qüestions socials,
polítiques
i culturals
d'actualitat a Europa.
Durant els dijous
del mes de febrer
la Filmoteca
presenta
les 5 finalistes
en sessions gratuïtes.
L'Alemanya
Sala de Professores,
els documentals
En el Adaman
i Smoke Sauna
Sisterhood,
Fallen Leaps
d'Aquicaurismaki
i 20.000
espècies d'abejas.
Més informació
a filmoteca.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
Linkat
Andorra
de Max Frigg
amb direcció
d'Ester Nadal
arriba al TNC.
Max Frigg,
un dels dramaturgs
i escriptors
més notables
de la literatura
en llengua alemanya.
Ens parla
de mentides,
enganys
i falses identitats.
Andorra
fins al 28 de gener
al Teatre Nacional
de Catalunya.
Més informació
a tnc.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
Linkat
Linkat
a Catalunya Ràdio.
Els matins
del cap de setmana
al Supliment.
Torna l'Albert Benet
després de 3 setmanes
de vacances.
Què tal, Roger?
Bon dia.
Vas marxar el dia
que va desaparèixer
el Panetone.
Sí, jo no en sé res
del Panetone.
El dia 23
tu vas agafar
vacances escolars.
Sí.
Ens van portar
el millor Panetone
que es fa a tot Catalunya.
El vam deixar a la redacció
per crospir-nos
el dia 24
a la redacció del Supliment.
I tu creus
que el Panetone
va desaparèixer.
Albert Benet
el dia 23
va agafar els Bàrtols,
se'n va tornar
fins passat Reis
i del Panetone
ningú en sap res.
Com a mínim sospitós, no?
El Supliment.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
O sigui, no et puc dir
que te n'hagis menjat
perquè cada dia
et veig més prima, Albert.
Correcte.
La meva quartal
és aquesta.
I fins aquí
les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio
i també aquesta setmana
nosaltres,
els de l'última hora,
tornarem dilluns a les 12
a fer el que ens agrada.
Deixar-ho tot
per última hora, no?
Oi que sí?
Sempre.
No ho sabem fer
d'una altra manera, tampoc.
Doncs aquí t'ho deixem, Marina.
Que vagi bé.
Gràcies, Quim.
Fins aquí, doncs,
el matí de Catalunya Ràdio.
Nosaltres tornem dilluns,
com sempre,
a les 6 del matí.