La Cámara Alta ha de compareixer
Aquesta tarda, a aquesta hora,
Koldo García Izaguirre, que va donar nom a la trama
on el PP vol vincular tot el govern de Pedro Sánchez.
A la tarda, qui intervindrà al Congrés serà Salvador Illa.
Anem a Madrid, Paula Brujats, bon dia.
Bon dia. Si el PP ha citat Koldo García al Senat,
és la mà dreta de l'exministre Avalos
i el facilitador de la trama, segons la policia,
els populars avui volen demostrar que García no actuava sol,
que tenia el suport del ministre Avalos
i també hi ha una última instància de la Moncloa.
García ja ha arribat al Senat, ha arribat en taxi,
ha evitat fer declaracions a l'arribada.
És previsible, també, que la compareixença opti per callar,
que es negui avui a declarar,
i és que té dret a fer-ho perquè té una investigació judicial oberta.
Ara, tots els focus al Senat.
A la tarda seran tots al Congrés
perquè està citat a compareixer
el líder del PSC i exministre de Sanitat,
Salvador Illa,
que haurà de donar explicacions a tres dies
que arrenqui la campanya electoral a Catalunya.
Paula Brujats, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies a la Riera.
La candidata dels Comuns, Jèssica Albiach,
assegura que a Catalunya seran decisius,
a diferència dels resultats del seu espai polític,
al País Basc,
on sumant tracta el Parlament amb un escor
i Podem n'ha quedat fora.
Barcelona, Jordi Corbalan.
Albiach justifica els resultats de sumar al País Basc
pel fet que allà no hi havia una força amb tradició arrelada.
La candidata dels Comuns marca distància
amb el paper del seu espai polític a Catalunya.
Nosaltres, a Catalunya, serem determinants pel govern.
A més, ho vull dir amb tota la humilitat.
Evidentment, no és el resultat que volem,
no és un bon resultat,
però sí que hem complert aquest objectiu.
El més important al País Basc,
on no hi havia una força preexistent arrelada,
era entrar al Parlament Basc
i a partir d'ahí seguir construint-se.
Albiach retreu a Salvador Illa i a Pere Aragonès
que s'obrin a pactar amb Junts.
Jordi Corbalan, Catalunya Ràdio, Barcelona.
I la compravenda d'habitatge es recupera.
El febrer, per segon mes consecutiu,
va superar les xifres de l'any passat.
Es van vendre 8.518 habitatges a Catalunya.
Això és prop d'un 7% més que el febrer del 2023.
De fet, és el millor registre d'un mes de febrer
des de l'any 2007,
segons les dades de l'Institut d'Estadística Espanyol.
La majoria d'operacions es van fer
a la demarcació de Barcelona.
Més de 5.600 per darrere hi ha Tarragona
i Girona i a Lleida és on menys n'hi va haver.
8 de cada 10 habitatges venuts eren usats.
L'Audiència de Barcelona comença a jutjar.
Avui, un home acusat d'intentar matar el seu pare
de 74 anys a cops de destral per l'esquena.
Abans, havia pagat la seva mare a la cara.
Els fets van passar al domicili familiar
a Castelldefels l'any 2022.
Anem a l'Audiència de Barcelona.
Maria Núria Revelle.
Hola, bon dia.
Segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia,
l'acusat va començar a discutir amb la seva mare
i li va clavar diversos cops de puny a la cara.
El pare, en adonar-se de la situació,
va sortir al replà per demanar ajut
i l'encausat el va perseguir
i li va començar a clavar cops amb una destral a l'esquena.
La ràpida intervenció dels veïns,
que van alertar emergències,
va evitar que el pare morís.
Els Mossos van detenir l'home,
que ja tenia antecedents pel delicte de lesions,
allà mateix.
S'enfronta a una petició de pena
de 12 anys de presó per l'intent d'homicidi
i una multa de fins a 4.000 euros
per a la resta de delictes.
Maria Núria Revelle, Catalunya Ràdio,
Audiència de Barcelona.
Esports, Marcos García.
El Madrid deixa pràcticament sentenciada
la Lliga amb la victòria al Clàssic.
Ahir, Real Madrid 3-Barsa 2-Belingam
va sentenciar amb un gol a última hora
i el partit va estar molt marcat
per l'embolèmica arbitral
amb un gol fantasma de la Millamal,
no concedit,
i un penal inexistent sobre Lucas Vázquez
xiulat a favor dels blancs.
El Madrid lidera a hores d'ara la Lliga
amb un marge d'11 punts sobre el Barça,
el Girones tercer,
a dos punts de l'equip blaugrana.
La 30-dozena jornada de primera divisió
es tanca aquest vespre amb el partit Sevilla-Mallorca.
A partir de les 9 a segona,
l'Espanyol no passa de l'empat a casa amb l'Andorra
i ara és quart a dos punts
de la zona descens directa a primera.
El Natació Sabadell celebra
la setena Champions femenina de Waterpolo.
Ahir, Sabadell, 16,
Olímpia cos, 10.
El Palau de Plegamans
guanya la seva primera copa femenina d'hoquei patins.
A la final, les ballesanes es van imposar al Gijón.
Els penals i Casper Rut celebra avui
la victòria sobre Estefano Sissipas
al Barcelona Open de tenis.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Passen 5 minuts de les 11 del migdia.
Avui ens fa molta il·lusió que ens acompanyi un home,
un dia de Sant Jordi, per cert,
que és poeta, que és traductor i és editor de poesia.
Antoni Clapés, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Bé, no em puc queixar.
Això és bo.
Vull dir que bé, vaja, que relativament bé.
Veient com van les coses, home, té una idó.
Hem passat una epidèmia molt severa, que ja no ens en recordem,
que a vegades diem, ai, sí, aquells dies,
que allò va ser molt greu i ara ens sembla que és una mena de broma,
i home no, i home, vivim amb un capitalisme cada vegada més salvatge,
vull dir que fa fora la gent dels pisos d'una manera molt bèstia,
per exemple, hi ha una perquerietat a la feina, etcètera, etcètera,
per tant, dius, home, em salvo de la crema una mica,
però és bèstia la cosa.
Tu com vius al Sant Jordi?
És un dia que et fa especial il·lusió?
O trobes que ens hem passat ja que és una cosa que ja s'ha desbordat?
Home, jo veig que el Sant Jordi com a festa és una festa fantàstica,
perquè ja ho he explicat a gent de fora,
i explico que és una festa que la ciutat queda paralitzada, bloquejada,
per gent que compra un llibre almenys, o llibres,
i es regalen flors, i home, això és extraordinari, no?
Això que ha civilitzat.
Després, quan ja apropes la lupa,
doncs, home, el llibre com a objecte de comerç està supermagnificat.
L'altra cosa és, bé, la literatura on queda,
la lectura on queda, etcètera, no?
Vull dir, perquè, en fi,
totes aquestes llistes de llibres recomanats pels,
en fi, els famosos,
gent que fan un llibre només per aquell dia,
perquè saben, en fi...
O la llista al més benoig, no?
Tot això és com un homicos disperat,
però, bueno, fa part del xou.
Ara, la veritat que, bueno, ja veurem si fa bo...
Sembla ser que al matí ho entrarà una mica, però...
És una festa de carrer, no?
I això sempre és molt bonic.
Avui vens a presentar-nos un llibre que no has escrit tu?
No.
Bé, alguna part sí, algun fragment sí,
però és un llibre que no has fet tu, que te l'han fet.
Me l'han fet, sí.
Un instant que perdura.
De què va això, Antoni?
Doncs mira, això fa un any,
em van fer una mena de festa literària,
una colla d'amics que es diuen gens poètica,
volem dir gent poètica,
que estimen la poesia, que fan moltes coses,
a l'àmbit gironí, bàsicament,
i que em van dir,
mira, tal dia sigues a Santa Coloma Farners,
dintre del festival Vinyoli que es fa,
diu, perquè tu a les 10 sigues aquí,
o a les 9, o no sé quina hora.
Vaig anar així, és una mica misteriós,
va resultar que vam fer una jornada,
diverses persones parlaven de la meva poesia,
o de la meva persona,
les coses que he fet, o així.
I bé, va ser magnífic,
va ser bestial, clar,
jo no sabia gaire bé res,
a mi m'ensumava coses, però no.
Bé, finalment, doncs,
passi-ho bé, passi-ho bé,
i resulta que aquell dia
hi havia la Laura Huerga,
l'editora de Raigbert,
que, bueno, va dir,
escolta, això és fantàstic,
no sé què, no sé què més,
va, molt bé,
i aleshores els va dir en els organitzis,
escolta, això n'hem de fer un llibre,
els altres, d'acord, d'acord.
Jo, d'aquesta part, ja no en sabia res,
de tal manera que aquest llibre,
per mi, sempre va ser un misteri,
i quan vaig veure les proves,
perquè m'han deixat triar
entre dues imatges
que van aquí davant,
i aquest viu d'aquí,
si era aquest o un altre color,
i dic, ostres,
però què és això, no?
I al cap de pocs dies
m'arribava a casa una capseta
ple d'aquests llibres,
que si no m'he mort aquell dia,
no moriré mai més,
ja, perquè, per mi,
això és el premi d'honor,
eh?
Perquè realment una cosa
a la qual no hi has intervengut,
una colla de persones
que han volgut fer-te un cert reconeixement,
des del meu punt de vista indegut,
però bé, ja està fet,
no hi tinc res a veure.
I aquí està.
Evidentment,
no serà el número 1 de vendes
de Sant Jordi,
però jo confio que un despistat
potser encara se'l compri
i, en fi, al final hi ha una antologia
de la meva poesia,
almenys que llegeixi poemes,
i no tant les lluances
que puguin fer els primers textos
que hi ha en el llibre.
Poemes com aquest.
La poesia ha estat
i és, dius,
un dels fils
de la meva vida,
de la teva vida.
Sí, sí.
De fet, així començaves
el discurs d'agraïment,
no?,
que està recollit
en el final del llibre.
Tu quants anys tenies
quan descobreixes la poesia?
Mira, ja anava als Escolapis,
com tu ho saps,
i tu també hi vas anar.
I allà vaig tenir la sort
que vaig tenir un professor,
per cert,
no era Escolapi,
sinó que era Claretiar,
però vaig a igual,
que era un lector empadraït,
i aquell bon home
realment ens va donar literatura,
el que abans es deia
sisè de batxillerat,
que ara no sé què és.
Sisè de batxillerat es deia?
Sí, batxillerat.
Eren sis anys.
Sí, sí, sí.
I després hi havia una cosa
que em deien preuniversitari,
i després hi entraves a la universitat.
Pé, doncs, el darrer curs
es feia literatura espanyola,
i en comptes d'acabar
amb el Duque de Ribas
i aquestes coses
del romanticisme espanyol
aquest tan tronat,
ens va començar a explicar,
doncs,
García Lorca,
per exemple,
no?,
i ens va llegir
un tros de poeta
a Nova York
que realment els nanos
vam al·lucinar,
perquè no sabíem
exactament què era,
i aleshores
ell ens va explicar
que tot allò
venia del seu subconscient,
i aleshores
ens va explicar
una mica
sense naturalment
poder-ho dir,
ni naturalment
nosaltres saber res,
ens va explicar
una mica Freud,
i és la teoria
de l'inconscient,
del subconscient,
etcètera.
És interessant,
perquè la poesia
segurament,
no sé com tu la vius,
quan la fas
i quan la deixes créixer,
diguéssim,
té molt a veure amb això,
no?,
en no pensar-la gaire.
No, no,
la poesia és,
això com es diu aquí,
un instant que perdura,
és a dir,
hi ha uns instants
que no vull fer ara
teoria budista
ni res d'això,
però hi ha com una il·luminació,
hi ha alguna cosa
que et commou
i no cal que hagis
de ser poeta,
vull dir,
el poetge és el que té,
jo sempre dic,
la barra d'escriure-ho,
la barra en el sentit
que soc tan bo,
i a més a més ho ensenyo,
jo diria que amb això
m'he passat molt,
perquè possiblement
no havia de publicar res,
però sí que hi ha
aquest instant que perdura,
no?
És a dir,
tu quan vas pel bosc,
vas per allà Sant Llorenç,
i de sobte,
sents,
jo què sé,
sents un ocell que canta,
veus una posta de sol,
puixes a la mola,
quan encara,
doncs,
hi veus una posta de sol allà dalt,
és que et quedes cor glaçat,
no?
I t'estan passant coses,
i són coses que t'afecten
directament a tu,
i afecten la teva vida,
encara que no ho sàpigues.
Llavors,
per tu hi ha la cosa
d'escriure o no escriure,
ja dic,
depèn del que tu vulguis,
o tinguis l'habitud
de portar sempre una llibreteta
apuntant-te a cosetes,
etcètera,
no?
Que és el meu cas,
però és més enllà
de que si ho escrius o no ho escrius,
si ho escrius o no ho escrius,
o si això ho dones a publicar,
o si ho dones a llegir als altres,
tu,
com a persona,
hi ha moments,
aquests instants,
que en tu perduren sempre,
i sovint,
una cosa que t'hagi commos tant,
probablement hi ha moments
que et salva.
Primo Levi,
quan estava en els pitjors moments
del camp d'extermini,
hi havia moments que deia
la poesia em va salvar.
Em recordava
algun poema,
que no sé quin era,
que amb ell de petit o de jove,
l'havia afectat
en positiu,
naturalment,
i donava sentit a la seva vida,
i de viure en aquell fangar,
aquell poema
l'ajudava a sobreviure.
La poesia també pot ser
una eina de supervivència.
Per tant,
tu has escrit poesia per tu.
Tu has escrit la poesia per tu.
Bé,
ja l'ha escrit per mi,
i després també l'ensenyes
a alguns coneguts,
i després quan tu publiques un llibre,
i això va al mercat,
i va a no sé on,
i algú que no et coneix,
que tu no coneixes,
ni ell et coneix,
llegeix allò,
i ell també se sent
d'alguna manera
afectat
per allò
que tu dius,
home,
llavors és un
tanquem un cercle,
no?
Clar, clar, clar.
Que la poesia no pot ser
un solipsisme
d'un mateix,
o sí,
tot pot ser la vida,
naturalment.
Clar, tu vas estudiar
econòmiques.
Sí, noi.
El meu...
O sigui, números i lletres?
És lamentable.
Sí,
jo, bueno,
quan jo vaig...
hi va haver un moment
a preuniversitari,
tu triaves
si feies un preuniversitari
de lletres o de ciències,
que hi havia dues
altres assignatures
només de diferència.
Bé,
vaig estudiar econòmiques
perquè en aquell moment
em semblava que,
en fi,
que el món el podíem
canviar des de dins,
després ja vaig veure
que no,
però va.
I de seguida,
després,
que serà la pregunta
que em faràs,
vas fer d'informàtic,
doncs jo buscava
una feina
per acabar de pagar-me la...
De fet,
has treballat fins
a la jubilació
d'informàtic,
no?
Sí, sí,
tota la vida.
Bueno,
ha estat el meu guanyapà,
és la manera
d'omplir la nevera,
que digues.
De la poesia a Catalunya.
Home,
no,
no,
ja estaria mort,
jo.
Està clar.
No, no,
segur.
Bueno,
no ho sé,
hi ha algú que hi viu,
això està clar.
Ja n'hi ha gent,
però no sé,
ara no vull,
però vaixa el Josep Pedrals,
que fa una poesia molt,
bueno,
fa aquesta poesia
molt de viva,
de paraula viva
i tot això,
jo pel que veig
fa recetar-los
cada dos o tres dies,
eh?
Bé,
i efectivament,
bueno,
no ho sé,
a vegades mig
n'hem parlat
i sé que se'n pot viure,
ara la posia així escrita,
però jo no ho he pretès mai,
és a dir,
jo sempre he pensat
que escrivia el que escrivia,
si podia,
ho publicava,
afortunadament,
bueno,
no tinc dificultat
a publicar
i mira,
va sortint.
De fet,
en el llibre,
cites a Flaubert,
que diu,
els poetes
som obrers de luxe,
ara bé,
no hi ha ningú prou ric
per pagar-nos.
Sí,
bueno,
fa gent a això,
el gran Flaubert,
que avui dia,
bueno,
aquí no ho sé
perquè no funciona gaire,
però a França
és allò,
tothom ho ha llegit tot,
és estimat,
etcètera,
etcètera,
bueno,
també aquest funcionava així,
Josep Vicenç Foix,
els seus llibres
s'espegava ell,
la publicació dels llibres,
eh,
encara ara es fa,
però vull dir que,
home,
Foix,
que és ara tothom
morint pel Foix,
doncs funcionava
d'aquesta manera.
Pluja sense sol,
simplement pluja,
damunt l'inexpressable absent,
damunt el can obscur
del poeta,
pluja,
sense sostre,
ets pluja,
tu també.
Aquí hi ha una figura
molt important
a la teva vida,
que és el teu pare,
no?,
que era teixidor,
que et va transmetre,
dius,
aquesta estima per la cultura
i també la vocació de serveis,
i tu sempre que has escrit poesia,
també has tingut,
jo crec,
aquesta vocació,
no?,
de que estàs servint
d'alguna manera.
Sí, sí,
com dius,
el meu pare,
doncs això treballava
en el tèxtil,
i, bueno,
però era un gran lector,
ell era de novel·la,
per tant,
no em va passar,
però sí que ens va passar
el gust de la lectura,
jo recordo quan ell arribava,
patapam,
es posava a llegir,
sobretot literatura rosa,
aquells volums,
de Tolstor i tot allò,
sempre estava allà,
i de jove,
ell va ser escultor,
després va venir la guerra,
i, en fi,
es va casar,
i tot això,
i tot anava molt just,
de manera que no hi va haver gaire
ni escultor ni res,
però va fer feina,
diguéssim,
va estar a l'Acadèmia de Belles Arts,
va col·laborar d'una manera molt activa
a la Fundació del Museu d'Art de Sabadell,
allò de la Casa Turull,
i sempre va estar,
doncs,
a favor de la cultura,
ajudant amb tot el que podia,
d'una manera generosa i desinteressada,
jo crec que això ens ho va passar a nosaltres,
i hem treballat,
també,
tots d'una manera o d'una altra,
en aquest sentit,
de col·laborar,
de,
bueno,
això,
la Mercè Rodoreda té una frase
que m'agrada molt,
que diu,
la millor manera que tinc
de servir el meu país
és fer cada,
que quedaria millor
allò que jo sé fer,
que és escriure.
És bona, eh?
Sí.
I,
i és literal?
És literal.
Per mi és això.
Vull dir,
jo,
com a economista,
un desastre,
ho havia estat,
com a informàtic,
mai m'ha interessat,
però, bueno,
això sí que era una feina
força ben pagada,
diguéssim,
i aleshores això em permetia
muntar un editorial,
muntar una llibreria,
muntar un no sé què, no?
I escriure poesia, no?
I escriure poesia, exacte.
Sense,
sense haver de pensar,
ai,
que al final de mes
hem de pagar el lloguer.
Ja.
Potser hi ha gent que n'està escoltant
i diu,
però la poesia d'Antoni Clapés
ben bé,
què explica, no?
El silenci.
Bé,
la poesia,
jo crec que tota la poesia
parla del mateix,
que és de la vida.
Eh?
Això que he dit clar,
amb tots els matisos
i amb totes les cares
que té la vida,
la vida de cadascú
i la vida col·lectiva.
I, de fet,
doncs,
això,
la meva poesia,
que s'identifica molt
amb el silenci,
doncs,
parla de la vida,
de la meva vida,
del silenci
com a eina de reflexió,
del silenci
com a eina
per estar
a gust,
sentir-se a gust
en un lloc,
el silenci
per explorar
els sentits
que pugui tenir la vida.
D'aquí,
jo crec que això
és comú a tothom.
És a dir,
hi ha gent que no parla tant
del silenci,
però...
Hi ha gent que omple molt,
no?
Perquè necessita parlar.
Bueno, això és una altra cosa.
Però, és a dir,
neix el silenci
de la incomprensió
de moltes coses que ens passen,
del dubte.
Esclar.
Home,
la primera cosa és
què és la vida
que hi faig jo aquí,
d'on vinc,
on aniré?
Home,
jo m'ho heu preguntat
tota la vida,
des de molt petit,
no?
Què hi faig aquí?
Vaig a aixecar el clapet,
cony,
això,
què passa aquí?
Per què vaig a aixecar aquí?
I no,
si em portes més enllà
que hi havia una gent riquíssima,
etcètera,
no?
Bueno,
no és que tingués ambèixes,
sinó simplement
què passa?
O,
nosaltres vivíem
al carrer Tres Creus,
que tu saps quin carrer és,
i recordo que de molt petit
veia passar,
a l'hora d'anar al col·le,
o sigui que a les 8 del matí o així,
veia passar unes cues de gent
que venien amb farcells,
que era el tren que venia d'Andalusia
i venia a Catalunya a treballar,
no?
I un dia ho vaig preguntar a casa,
dic,
escolta,
per què ve tanta gent aquí?
Què fan amb els farcells aquests?
I tot això,
i em van,
bueno,
doncs aquesta gent venen
perquè d'allà on són
no poden viure
i venen aquí,
aviam,
sí.
I clar,
això et fa agafar una mica
consciència,
no?
Per mi va ser important veure,
cada dia,
bueno,
cada dia ben bé no,
eh?
Però molts dies,
bum,
veure aquesta filera de gent
cansats,
després de mil hores de viatge,
des de Granada
o des d'on fos,
arribar allà,
bueno,
com uns refugiats,
això que veiem ara,
no?
Una mica,
uf,
agafes consciència.
A la vella mansarda
de graons desgastats,
una estiva d'ampolles polsoses
fa captiva tota la llum del silenci.
Escolta el silenci de la lleu brisa,
allí on el poema
ha deixat els mots.
Aquest país s'estima la poesia?
Perdona?
Si ens estimem la poesia.
Home,
jo crec que ens l'hem d'estimar,
no la poesia.
El que passa que,
justament,
demà a Sant Jordi,
bueno,
alguns llibres de poesia
potser es vendran
perquè tenen factors adicionals,
però en general no.
La gent s'estima més
que els expliquin històries.
S'estima més
llegir un,
això,
un historieta,
sobretot que passi
amb uns altres,
que no una poesia
que et posi una mica
davant del mirall
i et faci,
et faci no tant pensar
perquè és molt pretensiós,
però sí que et faci
reflexionar una mica
què està passant aquí.
Tu has traduït moltíssim la poesia.
Sí.
Diries que ha canviat molt la poesia
en tot aquest temps que fa
que n'escrius,
que publiques,
que tradueixes?
Sí,
ha canviat,
clar que ha canviat,
sí,
sí,
clar,
Catalunya ha canviat,
per dir només el cas de Catalunya,
eh,
ha canviat des de que jo vaig començar,
que diríem,
no sé,
ja tenia 14 o 15 anys
quan estava amb aquest
capellà
que ens va explicar
García Lorca
i tot això.
Bé,
llavors,
esclar,
hi havia una poesia
que era molt del realisme,
el realisme social,
perquè naturalment vivíem
en una situació de dictadura
i la poesia
es comprometia
i quan
va canviar,
diguéssim això,
van canviar moltes coses
i la poesia es va convertir
o va anar
potser cap a una vessant
més lúdica,
en fi,
moltes famílies
diverses,
no?
Això també és un fenomen
que ha passat a tot Europa
fins allà on jo conec,
però el que sí que m'has dit
si traduï poesia,
doncs sí,
m'agrada que
aquí coneguem
aquests poetes de fora
que fins a un temps
ningú no coneixia
i que ara algú
els coneix.
I quan et tradueixen a tu?
Què sents?
Quan et tradueixen a mi
em fa una mica vergonya,
saps?
Perquè
jo sóc molt vergonyós.
A tu t'han traduït
el francès,
el romanès,
el castellà,
l'anglès,
l'àrab,
l'alemany,
l'italià,
el portugués?
Sí,
bueno,
però sí,
sí,
però esclar,
sí,
sí,
sí,
sí,
home,
esclar,
està bé perquè
algun àrab
potser m'ha llegit
i potser
hi trobarà
coses
que la poesia clàssica
àrab
també les diu,
no?
O la poesia
fa poc,
fa poc,
molt poc,
molt poc,
m'han traduït
el romanès,
que és aquella llengua,
la quarta llengua suïssa,
eh?
I,
bé,
jo també n'havia traduït
i aleshores
fa molta il·lusió
que una llengua
parlada per 50.000 persones
només,
doncs,
tinguin aquells poemes
que molts d'ells
parlen del silenci,
en un paisatge
molt proper
a la neu,
etcètera,
doncs,
segurament s'hi sentiran
còmodes,
no ho sé,
perquè encara no estan publicats,
vull dir,
estan en procés
de publicació,
però,
en fi.
I ara què et preocupa?
Què t'interessa
del que està passant ara?
Uf,
em preocupa
el de sempre,
em preocupa
la transmissió
de la poesia,
que no es banalitzi,
perquè moltes vegades,
des del meu punt de vista,
hi ha una certa banalitat,
em penso que és important
que la poesia catalana
es tradueixi,
no vull dir la meva,
la dels altres,
i es publiqui
amb altres llengües,
que vol dir que altres països,
altres cultures,
sabran que existeix la nostra cultura,
la nostra llengua,
i penso que això és important.
Això em preocupa,
això em preocupa.
Ja hauria d'estar,
per edat,
i totes aquestes coses,
hauria d'estar sot un pi,
que diguéssim,
llegint tranquil·lament,
però jo tinc una mena de neguit
amb això,
amb promoure,
amb prou moure,
i aleshores sempre estic això,
traduint,
fent connexions,
jo he traduit molta poesia del Quebec,
clar, són països al Quebec...
Ai, tens molt bona relació,
diguéssim,
amb la cultura del Quebec, no?
Que queden una mica al marge, no?
I estan fotuts com nosaltres,
perquè tenen problema
perquè la llengua no es perdi,
i clar, doncs,
nosaltres en sabem molt d'això,
no perquè puguem explicar-los
i com salvar la llengua,
però almenys dius,
som aquests,
també estan com nosaltres,
ajudem-nos.
Simbolosa, a més,
un instant que perdura,
són fragments de vida i obra
d'Antoni Clavés,
que avui ens ha acompanyat
al Matí de Catalunya Ràdio.
Ha començat que plovia
i ha sortit el sol.
Què et sembla?
Em sembla un silenci fantàstic.
Antoni, gràcies per acompanyar-nos.
A Abacus i Catalunya Ràdio
vivim Sant Jordi tot l'abril.
Gaudeix del 5% de descompte en llibres
i de les més de 300 signatures
a llibreries i parades.
Abacus,
si tu hi creus,
nosaltres t'hi portem.
Escolta,
el teu pare no volia un pernil?
Perquè és la Setmana de les Ofertasses
al Corte Inglés.
Hi ha un pernil de greix ibèric
de 7 quilos,
50% racer ibèrica
per només 99 euros.
I a més,
de moltes més ofertes.
Ara t'emportes el 10%
de totes les teves compres de regal.
Setmana de les Ofertasses
a Supercor,
hipercor i supermercat
al Corte Inglés.
Què necessites avui?
Preus bàlids
a la Península i les Balears,
a la botiga web i app.
A aquest Sant Jordi,
l'advocada feminista Carla Vall
ens presenta
A la Foguera,
un estudi sobre les bruixes
i una reflexió sobre la persecució
des de fa 600 anys
de les dones
de tots els temps
que han pensat diferent.
Des de Margarita de Besa,
una de les primeres dones
jutjades per bruixeria
fins als casos
més mediàtics recents.
A aquest Sant Jordi,
no oblidem les dones
que ens han precedit
i les que seguim lluitant.
A la Foguera,
de Carla Vall.
A Òmnium Cultural
volem que infants i joves
recuperin la passió
per llegir en català.
Per fer-ho,
volem contribuir
a renovar el catàleg
de llibres
de les biblioteques
d'escoles i instituts.
Ens hi ajudes?
Aquest Sant Jordi
regala un llibre
a les biblioteques escolars.
Més informació
a llegir
a ensfagrans.omnium.cat
Òmnium Cultural.
Llengua, cultura i país.
I per la mama
un d'aventures.
Llestos.
I per la tieta
de detectius.
Fet.
I per la iaia de por
que li encanten.
El més emocionant
de Sant Jordi
és fer que les millors històries
arribin al seu destí.
Des de Nissan
t'acompanyem en el camí.
Bon Sant Jordi.
I ara, a per les roses.
Nissan.
Condueix històries extraordinàries.
Tots dos sabem
que t'han donat la feina
perquè coneixes
el nebot del rei.
No conec l'Aràbia Saudita.
No sé com van les coses allà.
Tom Hanks.
Mira, la mesquita
que es veu
des de la meva finestra.
És on es fan
les execucions.
Vol que hi anem, ara,
a fer un cop d'ull?
No.
El rei no vindrà avui.
Busca un projecte majestuós
en un país que no entén.
Quant temps
haurem d'estar esperant el rei?
Tot esperant el rei.
A la plataforma 3Cat
i a TV3
és la gran pel·lícula
de dimecres a la nit.
Aquest Sant Jordi
viu la saga
més apassionant de la història
amb Roma Soc jo
i Malaïda Roma
de Santiago Posteguillo.
Més de 300.000 lectors
la recomanen.
Després de Juli César
el món
mai va tornar a ser el mateix.
Publicat
per Ediciones B.
Llibres, roses
i la ràdio al carrer
com sempre per Sant Jordi.
Catalunya Ràdio
instal·larà l'estudi mòbil
al Passeig de Gràcia
entre Consell de Cent
i Diputació
des d'on farem
una programació especial.
Viurem l'ambient de Sant Jordi
a peu de carrer
amb un munt de convidats.
Tindrem els protagonistes del dia
i les actuacions musicals
dels Amics de les Arts,
la Mariona Escola
del Petit Príncep
i Ginestà.
I a la tarda
seguim la festa
des de l'estudi mòbil
al Passeig de Gràcia
de Barcelona.
Veniu a veure'ns.
Tindrem els ex-aufòrics
la Sofia,
l'Alexia,
protagonista de Maricel
i ens visita
Marta Torné.
Sant Jordi
a Catalunya Ràdio.
Per Sant Jordi
la vida és al carrer
i Catalunya Ràdio
també.
Amb el patrocini
de Bacus
i la col·laboració
d'Immo Grup
Mirança i Caprabo.
Que per què sóc un plúsar?
Perquè puc triar
entre 8.000 cotxes
i només amb la reserva
me'l porten a la botiga
més a prop de la meva província.
Perquè el veig,
el provo
i si em convenç
me'l quedo.
Perquè tinc 15 dies
o 1.000 quilòmetres de prova.
Si qualsevol cosa
no em convenç
tinc la tranquil·litat
que em canvien el cotxe
o em tornen els diners.
Ocasión Plus
8.000 cotxes
80 centres
a nivell nacional.
I aquest sofà al llit?
Si ja en tenim un nosaltres.
És per ta mare.
Com?
Sí,
perquè com que diu
que és tan còmode
i sempre la tenim a casa
he pensat
que n'hi podríem regalar un
i...
Lluís!
Relaxem-nos més.
A Galeries del Tresillo
són els dies del sofà al llit
i això vol dir
que tens fins a un 30%
de descompte
en tots els sofà al llit
de la botiga
i de la pàgina web.
Galeries del Tresillo.
Com el consum d'hortalisses
s'ha reduït
en 28 quilos per persona
l'últim any,
els gimnasos duins
ens han ocorregut
posar 1.000 euros
de premi en un brècoli.
A veure's així
compres més.
Ho hem anomenat Amancio,
el brècoli
més ric del món
i estàs esperant
en els llocs de verdura
del Mercat de la Mercè
a Barcelona
del 23 al 27 d'abril.
Duin.
Per aquest esport
anomenat vida.
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim
un pianista al programa?
Sí, he pensat
que crea un ambient especial
aquí a l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh,
però estic gestionant
el departament de queixes.
Ai, no em diguis
que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí,
és que no és fàcil
obrir el camí del cor
en un país com aquest.
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Al punt dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet
i Marta Montaner.
El matí
de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Passa un minut
a dos quarts a dotze.
Judit Masco,
bon dia.
Molt bon dia.
Judit Canelies,
bon dia.
Bon dia de nou,
què tal?
Què us passa?
La Judit,
ara que s'està posant
a Sant Jordi.
S'acosta a Sant Jordi.
Oh, quina mandra.
Oh,
haurem d'anar a Manorac.
Jo avui he arribat a Manorac.
Si és que hauràs de baixar
esquiant de la Molina.
Amb el Pluma,
has vingut amb el Pluma.
Amb lo bonic
que era aquell Sant Jordi
que entrava aquell sol
cada cop i el tot 3
al Janserí.
Ara, ara.
I començaves a notar l'estiu.
I les roses amb una altra color.
Mira, més val que ens arribem bé
que si no estarem tots encostipats.
Això és veritat.
Amb un llibre a la mà,
una rosa a l'altra mà
i encostipats.
Bueno.
I sols,
com un mussol.
No,
una mica més abrigadets
i ja està,
i a gaudir-ho.
Avui les manies.
Avui les manies.
9-3-2-0-1-7-4-7-4.
El Canalí es fa cara
de tenir moltes manies.
Jo tinc moltes manies.
Expliqueu-nos la vostra mania.
Quina és la vostra mania?
9-3-2-0-1-7-4-7-4.
9-3-2-0-1-7-4-7-4.
Jo crec que la gent avui
podrem fer un debat interessant
de les manies que tenen
molts dels oients
que ens estan escoltant.
Jo no tinc manies.
Has de tenir alguna mania.
És una pinta tenir
tantes manies.
Aquí la cosa
i aquí te la qüestió
és diferenciar què és
i què no és una mania.
Jo estic pensant-ho i no.
I si tu t'adones.
Tu has parlat amb els altres?
Exacte.
Perquè jo també he dit
no tinc manies
però ho he preguntat a casa
i m'han dit
home, home, home.
És que això està molt bé.
És a dir, clar,
diferencial que per tu...
Quines manies tinc?
Pensa.
La Carrión diu que tinc manies.
Ara ja s'ho està ficant.
És que en té unes quantes.
A veure què li diu.
Que en diu que en tinc
moltes tantes com ella.
Però quines?
Home, tu tens una mania
que te la dic jo ara mateix
que m'acaba de venir el cap.
Cada vegada que et dic algo
tu ja ho has d'estar buscant
el segon a l'ordenador
o al mòbil.
Com si no tu creiessis.
O per verificar.
Això és una mania?
Com a bon periodista aquí...
Escolta, perdona,
si tens un col·laborador
creu-te'l una estona.
Tu, tu...
Avui, quan venia cap aquí
la Laura...
No, qui ha sigut la noia
que fa el cor?
La Lorena Basque.
La Lorena.
La Lorena t'estava explicant
allò del rei de Tailàndia.
La primera vegada
que algú va parlar
del rei de Tailàndia
perdona, vaig ser jo.
Jo et vaig parlar d'aquest home
i et vaig dir
no, no, és que no t'ho creuràs,
és així, els tatuatges,
el tio està sombat...
Tu no em vas creure,
em vas fer una cara
que m'ho veu en diària
d'aquesta que m'està explicant
que jo no sàpiga
com a bon periodista.
I vas...
Això és una mania?
Sí, tens aquesta mania
de no creure tot què et diu.
Però un moment, a veure...
Això és d'una manera determinada,
no és ser maniàtic.
La mania...
No sabem que és una mania.
No, pot ser que tu et pensis
que no és una mania,
però que des de fora
vegin en tu una mania
en aquestes coses que fas.
Sí, això és de mania.
La mania és una afició
exagerada per algú
o alguna cosa.
Veus?
Ets un aficionat a buscar
qualsevol cosa que et diuen.
Sí, tens aquesta mania.
No passa res, accepta-la.
És la primera que m'ho he vingut.
És que m'està venint una cosa
que no és veritat.
És que, a més a més,
el tema de les manies
s'han d'acceptar.
O sigui, jo...
9-3-0-1-7-4-7-4.
Vale, jo tinc una mania.
A veure, va, va, va.
Que quan m'ho han fet veure
he pensat...
Sí, és cert.
Jo tinc...
O sigui, jo tinc una cosa...
És que no sé ni com explicar-ho
amb les olors.
Olors.
Veus?
Olors de les persones,
o en general.
No, i de les coses,
però sobretot de les persones.
O sigui, jo les percebo...
Jo tinc l'olfacte molt desenvolupat.
Igual.
Jo...
O sigui, les bones olors
de perfums que m'agraden
em fan absolutament feliç.
Sí.
I les coses que em molesten
les detecto de tan lluny...
I saps que m'agrada molt a mi...
És que puc saber tot.
L'olor de gasolina.
M'encanta.
A mi també.
I a més, m'aboca record...
Això podíem fer un programa, eh,
de les olors,
perquè per mi és apassionant.
Olors.
Però per mi pot ser una mania
perquè em distorsiona la vida.
Llavors m'he de calmar.
O sigui, he de dir,
val-hi, Judit, tranquil·la,
tens aquest problema,
tens aquesta mania.
O sigui, olvida tant
de tot el que estàs olorant.
O sigui, jo passo pel passadís de casa
i sé tot.
La que s'ha dutxat,
la que no s'ha dutxat,
el xampussi me l'han fotut al meu
perquè sento l'olor del meu.
O sigui, tot, ho sé tot.
O sigui, si algú ha dormit a casa
o no ha dormit a casa,
tot, tot.
I si algú ha begut...
I què ha begut?
Ah, m'ho dius de veritat?
Tot olor.
Però el vodka també?
Home, el vodka.
Home, jo soc de les de vodka amb taronja
quan era jove.
O sigui, ja les olors,
perquè clar, m'aboquen moltes coses
i la tinc desenvolupat en aquest sentit,
em fa a vegades malviure
perquè tinc massa informació
que em molesta,
que m'agradeix.
Sí, sí,
que t'invadeix la teva seguretat.
I a casa m'han dit,
nena, tu amb les olors...
I tant, i tant.
9-3-0-1-7-4-7-4.
Quina és la vostra mania?
Per exemple,
també tenim manies
de persones conegudes.
Caralies.
Home, i tant,
els hem demanat que ens enviïn
una nota de veu
explicant-nos les seves manies,
que ara anirem escoltant,
però, per exemple,
hi ha el tema dels famosos.
La Katie Perry ha manifestat,
en més d'una ocasió,
que té una mania
que supera el que podríem dir
una miqueta
la manera d'entendre la higiene,
perquè diu que renta les dents
6 vegades al dia.
6 és una mica excessiu.
És una mica excessiu, jo crec.
Tot i que...
3 o 4 està bé.
3 està bé, eh?
Sí, després també hi ha
el David Beckham,
que ha confessat que té un tol
i és que necessita
que els elements
que hi hagi a prop d'ell
tinguin una xifra concreta.
És a dir,
ho explicava,
que si veu llaunes de refresc,
per exemple, a la nevera,
n'hi ha d'haver
una quantitat concreta.
I si n'hi ha més o menys,
s'estressa.
O 4!
No, heu vist la sèrie
dels Beckham?
Perquè està bé, eh?
La veritat és que està bé.
I surt això de les llaunes o no?
No surt la quantitat,
però sí a l'ordre.
Veus?
O sigui, ell,
a ell li agrada molt cuinar
i la cuina que té
sembla aquestes
de parador,
de decoració,
de casa de...
Sí, de casa de cuines,
perquè sembla
que no s'hagi estrenat mai.
I ell diu
que ja la neteja ell,
però és que és la d'ell
perquè ha d'estar impecable.
Veus?
Tot ha d'estar al seu lloc,
tot ha d'estar ordenat,
tot ha de ser de disseny,
tot ha d'estar equilibrat,
perquè aquí van estils
que t'ho estàs explicant,
i ell sap que té com un toc,
una obsessió per l'ordre,
per la llimpiesa
i per l'estètica
i d'una manera malaltissa
que una mica la dona,
la Victòria,
se n'enriu,
perquè diu, clar,
si són família nombrosa,
ell interessa la cuina.
Alguna cosa tindrà de temps.
Poden tenir dues cuines,
molt temps.
Poden tenir dues cuines,
doncs ell té la seva.
Ens truca la Carme de Santa Coloma.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Què dius, Carme?
Mira, jo tinc la mania
de quan estenc la roba
tinc que posar les pinces
del mateix color que la roba.
Ah, on dia?
Quina feinada.
No, perquè tinc pinces
de tots colors.
Home, sí, però...
Ah, però que mono,
que et deu quedar,
deu quedar moníssim.
Sí,
jo tinc això,
però t'entenc,
trobo que és mono.
És que jo també tinc
molta mania d'ordre.
Ja ho veig, ja ho veig,
ja ho veig.
Ha de quadrar el color.
Ha de quadrar el color.
Clar, però...
Si és una peça negra,
que pinces negres no en tinc,
poso un color totalment contrari.
Per exemple, vermell.
Ah, o vermell.
Ah, vermell.
Perquè fa que hi hagi contrast.
Sí.
Perquè tinc una combinació.
Clar, està molt bé,
perquè és ben bé
per foto a Instagram, eh?
Envia'ns una foto, Carme,
envia'ns una foto.
Bé, ja ho faré.
Va, una abraçada.
Avui no tinc estès
perquè plou.
No, clar, avui no.
Gràcies, Carme.
Podies fer-te pinces transparents.
T'aniríem bé tot.
Estaria bé.
Ah, molt bé, sí senyora.
La Lourdes, de Llinars del Vallès.
Lourdes, què tal?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Lourdes.
Mira, jo tinc dues manies.
Una que la tinc localitzada
perquè era petitona,
que em vaig aixecar del llit
per anar al bany a fer un pipí
i estava tot fosc.
I em vaig clavar una morrada
amb la porta del quart de bany
molt forta
i aleshores sempre vaig voler
un punt de llum a l'habitació.
I ara, doncs, ja tinc 68 anys
i encara tinc la mania
de tenir sempre un puntet.
Això és un trauma,
se'm diu, eh?
No mania.
Aquelles cosetes dels nadons, no?
Sí.
Que fan una miqueta de llumeta.
Sí, que ja sé.
És una mania molt bona.
El puntet de llum a l'habitació
o amb una mica la persianeta oberta
o un llumet d'aquests
que són pilots.
I si viatges t'emportes
el pilot aquest, no?, de llumeta?
Doncs mira, sí.
A vegades me l'emporto.
Sí, alguna vegada me l'emporto.
Però vaja, gairebé sempre
puc aixecar una mica les persianetes.
Sempre vull un puntet de llum.
I la segona és una mica així higiènica
que em sembla que la té molta gent.
Sempre que vaig amb un vàter
que no és el de casa meva,
no m'assento.
I no te'l forres de paper de vàter?
Jo m'l forro.
Mira, jo...
Jo faig una mica cuquilles,
cuquilles i una mica aixecadeta
perquè no és el de casa.
Així fas exercici, tu.
Fas quadre.
Exacte, exacte.
Així faig una mica d'exercici
per les lumbars.
Us dic una cosa, Lourdes,
que ara m'ho has deixat molt bé
perquè una de les meies manies
és posar el paper de vàter
al rotlla,
és a dir,
no cap a dins,
sinó cap a fora.
Ah, molt bé.
Això també.
Jo també.
Jo també la tinc, aquesta,
perquè si la tinc cap a dins
és molt antipàtic
quan l'estires.
I no l'estires.
Molt bé, molt bé.
Això m'agrada.
Això m'agrada.
Això és una mania comunitària.
Ja dic una cosa.
Totalment.
Si ningú la posa així a casa,
jo ho he de girar.
És el que diu el Ricana,
això és motiu de divorci, eh?
Jo també.
I a vegades ho he girat
fins i tot amb un vàter de bar
o de restaurant
per poder acabar
les meves funcions
més còmodament.
Molt solidària.
Ets de les nostres.
Ets de les nostres.
Gràcies per trucar a l'Urdes.
Gràcies a vosaltres.
Deu-siau.
932017474.
També tenim persones
de conegudes
com la seva MacLari
que té aquesta mania.
Hola, sóc el MacLari
i la meva mania preferida
és la de prendre
amb una pastilla de menta
abans de fer qualsevol espectacle.
Me les va recomanar
la meva amiga Pepa Plana
una vegada
i des de llavors
que sóc incapaç
de poder fer un xou
sense saber prendre-me en una.
I a vegades
he fet bestieses
per arribar-ne a trobar
si és que se m'havien acabat.
Caram, doncs l'Ali
no li arriba al públic.
Sí, quan baixa a la platea
a parlar amb la gent i tot.
Però és molt polit.
L'Ali és una cosa
que em fot una...
Ell fa sempre molt bona olor.
Sí, sí.
Sabeu?
Una cosa que...
No sé si és mania
però potser és angúnia.
Angúnia barra mania.
Ara que hem parlat d'això
em fot un fàstic
i una mania
que no puc suportar.
No m'ho trec del cap,
no m'ho trec dels ulls
i no puc mirar una altra cosa.
La gent que fa,
produeix i té
boqueres.
Ui!
Em poso dels nervis.
Dels nervis.
Mira.
No pot ser.
Allà sembla que hi tingui guix.
Hòstia.
Hi ha gent que l'acumula
com si allò, escolta'm...
No puc suportar-ho.
Sembla sal seca.
I a més a més,
si ho tens,
has xucat una mica.
No se n'adonen, segurament.
I clar,
no ets capaç de dir
perdona...
No, tens boqueres.
Però què és això?
Saliba seca?
Saliba seca
que se'ls hi va fotent cap endavant
i no veuen que tenen
la part dels llaves aquí.
Prou.
Prou.
9-3-2-0-1-7-4-7-4.
Prou.
Prou.
T'ha dit la meva mania forta,
ara la diré.
Carles Francino,
diu això.
Hola,
sóc Carles Francino
i, bueno,
res,
una de les moltes manies
que tinc,
perquè en tinc moltíssimes,
sóc bastant maniàtic
de l'ordre
i aquest tipus de coses,
però, en fi,
visc a les manies.
Però una divertida,
que a casa tenim
bastanta guerra amb això,
és que,
hòstia,
no m'agraden
les gotetes
de l'aigüeta
que queda allà a la pica
o que queda allà al lavabo.
Sempre hi haig a passar
la tovalloleta o alguna cosa,
no sé,
quan et rentes les mans,
les dents,
el que sí,
sempre ha d'estar impecable,
allò.
En fi,
ens fem grans.
Vinga,
un platonet molt fort.
A mi també m'agrada,
a mi també m'agrada
passar la tovalloleta,
sempre en tinc una
d'aquestes petitones
i també em molesta
veure gotet
i el mirall també,
no espero fer els miralls
o vidres,
sinó que també li passo.
Tu estàs a casa
el Carles fent una cerveseta
que a vegades
doncs cau en una goteta
i ell està xerrant
amb tu
i el veus passar
un tovallonet
i tot això.
M'estem xerrant,
ja ho faràs després,
si et tornarà a caure
un altre got,
estem veient una miqueta.
Però a mi també em posa nerviosa
també ho faria
i no soc obsessiva
però em molesta.
Vols que et digui el meu fort?
Jo cada dissabte al matí
quan faig el cafè amb llet,
jo tinc molts quadres a casa
i els tinc,
tinc com un mural
amb molts, molts quadres.
Després jo tinc un nivell petit
i després jo faig el cafè
el dissabte al matí
i vaig posant
a cada quadre
el nivell
per comprovar
que els quadres
estan absolutament rectes.
No,
no saps que una mania
és que no acabes de...
No, perquè m'agrada veure-ho.
No, perdoneu.
No et veig molt equilibrat.
Ara ho estic començant a entendre.
És perquè no tinc nòvio
i ho tinc molt temps.
Hòstia,
no m'estranya
que vagis a fer crossfit.
Cada dissabte, eh?
Cada dissabte.
Ell necessita una mica de crossfit
per trencar
amb aquest equilibri
i tant...
I està sortint al sol.
Mania.
I està sortint al sol.
Per què ha arribat?
Per què ha arribat?
De fals,
és el Bages.
Agustí, què tal?
Bon dia, eh?
Bon dia, Ricard.
Què dius, Agustí?
A la piscina.
A la piscina.
A veure, a veure, a veure.
A veure, a veure, a veure.
Què vols dir?
Espera.
Pullo, ja,
ara que l'aigua tancada,
doncs...
Ja fa molts anys que la tinc
i a l'estiu,
quan vaig a la piscina...
No, no, perdó.
Si plou,
miro si s'ha ampliat la piscina.
Ah.
O sigui, aprofites la pluja.
Ara t'entenc.
O sigui, si plou,
vas a mirar si ha pujat el volum.
O sigui, el nivell.
El nivell, el nivell.
Ah, tu vas a mirar si ha pujat o no.
Ah, t'entenc, ja t'entenc, ja t'entenc.
No, ja fa 35 anys que la tinc, eh?
I et quedes ben satisfet,
si veus que ha pujat el nivell.
No, no, no.
Ara que l'aigua va tancada.
Clar, clar, clar, clar.
És a dir,
perdoneu,
si no li dieu res a l'Agustí,
perquè mira el nivell de l'aigua
i jo que nivello els quadros...
És una mania diferent.
És una mania diferent.
Sí, però tu amb el que va a l'aigua
i amb el que va a l'aigua
i amb el que va a l'escassa que va,
ai, jo l'entenc, l'Aigustí.
Ai, a mi no m'entens.
Els teus quadros, què fas que et digui?
Doncs quan arribis a casa
i veig tots els meus quadros torts,
diràs quin desordre, o no?
També ens truca el Lluís, de Santa Cora.
Lluís, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Què dius, Lluís?
Doncs mira, és molt curiós
perquè a mi em passa justament a la inversa
que aquesta senyora de les pinces.
Ah.
Sí, perquè quan estic a la roba,
les pinces no poden ser mai
del mateix color que la roba.
Ah, val.
Caram.
Sí, al revés, justament al contrari.
Ara, clar, és a dir,
si és de color vermell,
les pinces negres, és igual.
Sí, sí, sí.
Sí, exactament.
Si coincideix una pinça, la canvies.
Ai, quina gràcia que em feu,
amb això d'estendre la roba.
I si se t'acaben les pinces
per fer la combinació,
em vas a buscar més o no?
No li posa pinça.
No li posa pinça.
No, no, no, cal que hi farem.
I una pregunta,
perquè ja que estem parlant de la roba,
estava pensant que potser també tinc una mania.
Ara.
Jo quan estenc la roba,
jo l'estenc
perquè ja s'arrugui el mínim possible.
Clar.
Hi ha gent que agafa la camisa
i la fuma allà a fataplam
i li fot les dues pinces.
No, no, no.
No, jo l'estenc bé, estigadet,
estiro la tela.
I tant.
I més si és camisa.
Exacte.
I com la deixo que quasi no necessiti planxa.
Home, això és la llei d'estendre bé la roba.
Ja, però hi ha gent...
Sí, sí.
Gràcies, Lluís, per trucar.
Que vagi bé.
Ens truca també el Ricard des de Joanet.
No tens roba, eh?
Sí, sí, sí.
Tu no tens anècdota, eh, de roba?
Sí, que tinc, sí.
Jo la poso sempre al revés
i llavors la mania de casa és que el més horreus.
Clar, clar, clar, clar.
Ricard des de Joanet, bon dia.
Bon dia, Ricard, com estàs?
Bé, i tu?
Bon dia.
També, molt bé.
Això és bo.
Escolta'm una cosa.
Tinc una mania.
Una mania molt, molt...
No ho sé, molt suiogènere,
és aquesta mania que tinc.
Que és que quan cuino,
mai faig servir coses que siguin parells.
Sempre faig servir coses sanars.
És a dir, si una truita, la recepta,
posa que siguin quatre ous,
n'hi poso tres o n'hi poso cinc.
Hòstia, però per què?
Per què?
Per què?
Sempre, sempre.
No sé el per què,
perquè penso que surt millor
i que penso que a la cuina sempre és sanar,
que no és matemàtica per ella.
Però...
Saps?
Ja, ja, ja, t'entenc, t'entenc, t'entenc.
Sí, però la pastisseria, per exemple,
en aquest cas, per fer un pastissi,
sí que et demanen que siguis bastant estricte, no?
De pastissos no en faig.
Ah, val, val, val.
Cuino tot salat.
Tot el que cuino salat...
Tius, farem canelons.
Tres per cap?
No, sí.
Sí, tres per cap, exacte.
Quatre no.
Quatre no, exacte.
O tres o cinc.
O tres i mig, tampoc, allò que partim al quart?
No, no, no es poden partir,
és que no l'han sortit d'estar vist amb teia.
Aquest és el gos de tu.
T'almenyses o no t'almenyses?
Jo sempre m'almenys.
Entre els quadros, el caneló, o sigui...
Escolta, Judit,
he de requerir-te la teva mania d'anar ululant.
Digues, digues.
I quan tallo una pizza,
sempre tallo sanar,
mai la tallo per ella.
I quan tallo el pomatge,
sempre faig troços sanar.
Em sembla boníssim.
Crec que unes manies més curioses tenim.
Ah, curioses, això és curiós.
Són molt estranys.
Gràcies.
Una abraçada.
Són peculiar.
El Carlos de Castelldefels.
Carlos, què tal? Bon dia.
Ui, baixa la ràdio.
Baixa el volum de la ràdio.
No, la tinc baixat.
Ah, d'acord, d'acord.
Què tal, gràcies?
Què dius?
Amb això de l'estem de la roba,
jo tinc una frase que diu
A buen tenderor, poques planches hacen falta.
Molt bé, molt bé.
Mira, és el que deia, oi, una mica?
Sí, senyor.
S'ha de saber estendre la roba.
I tant, les camises ho posen directament amb el penjador.
I vaig passar a les pinces,
a les agulles d'estendre de fusta,
perquè amb els colors, al final,
tenia un problema bastant gran de toc.
I llavors, ara ho tinc amb les fustes.
Què us passa amb les agulles d'estendre?
Ho tinc amb les fustes, també,
les que apreten més o les que apreten menys,
llavors tinc un problema greu, també, aquí.
També, també, també.
Però molt millor les de fusta,
perquè duren molt més temps.
Sí, però hi ha algunes que no apreten prou.
Hi ha algunes que no apreten prou.
Llavors, hòstia, depèn quina pesa de roba...
I si fa bé, i tot.
Llavors, l'altra mania principal és que tinc un enfadament amb la meva dona, sempre,
perquè jo crec que costa el mateix posar-les com a mi m'agrada,
o que estigui, les coses que és,
ja que has d'obrir la nevera, per exemple,
del paquet de cerveses,
a mi m'agrada que l'etiqueta de la cervesa estigui de cara.
Jo l'obro de la nevera i ho veig i venen a la meva dona.
Sí, sí, sí.
Mira, en moment, nevera també és...
He trobat la meva mania.
A veure, a veure.
És una d'elles, una d'elles.
A veure.
Quan talls el tomàquet de sucre,
que hi ha gent que el talla al revés.
Ah!
No el suporto.
Ah, clar, clar que no.
I tant, però...
I tant, però hi ha gent que el talla vertical.
Amb qui t'uneixes que talla el tomàquet?
A qui se fa això?
Gent de ciutat, gent de ciutat.
Ah!
Ah, horitzontal.
I això que dic de la cervesa,
de les jaunes,
els packs de jaunes de Tonyina...
No, no, això molt bé, això molt bé.
És que fa net, fa net.
Fa net, fa horre, fa horre.
És que no costa res.
Igual que el rebost.
Si no, no és la nevera.
El rebost també m'agrada veure les coses...
Tota amb l'etiqueteta.
Escolta, la setmana que té fem manies dos,
perquè hi ha molta gent que no té més temps.
Carlos, gràcies.
Vinga, vosaltres.
Adeu, adeu.
Adeu, Judit Mascó, adeu Xavi Canalias.
Adeu.
La setmana que ve més manies.
Vinga, va.
I per la mama, un d'aventures.
Llestos.
I per la tieta, de detectius.
Fet.
I per la iaia, de por, que li encanten.
El més emocionant de Sant Jordi
és fer que les millors històries arribin al seu destí.
Des de Nissan, t'acompanyem en el camí.
Bon Sant Jordi.
I ara, a Parlaroses.
Nissan, condueix històries extraordinàries.
Des de l'11 Catalunya,
et desitgem una bona diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor, cultura i solidaritat,
apropa't al teu venedor o venedora de l'11.
Molta sort i feliç dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'11, ben jugat.
Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
De l'autor de Toc Toc.
Arriba al teatre Borràs.
Bonobos, la comèdia de cites a cegues més esbojarrada.
Si aquest cimi solucionen els seus problemes a través del sexe,
per què no ho podem fer nosaltres?
Bonobos, no te la perdis.
Una comèdia per riure, riure i riure.
Entrades a balanyàambiu.com.
Saps què he dit?
Que riuràs molt.
Surt a la recerca de la millor rosa.
Obre't passa cops de colza a les parades de llibres.
Vés a la casa de la signatura més preuada.
Viu Sant Jordi a Abacus tot l'abril.
Amb un 5% de descompte en llibres
i més de 200 signatures a les nostres llibreries i parades.
Abacus, si tu hi creus, nosaltres t'hi portem.
Tots dos sabem que t'han donat la feina.
Per què coneixes el nebot del rei?
No conec l'Aràbia Saudita.
No sé com van les coses allà.
Tom Hanks.
Mira, la mesquita que es veu des de la meva finestra.
És on es fan les execucions.
Vol que hi anem ara a fer un cop d'ull?
No.
El rei no vindrà avui.
Busca un projecte majestuós en un país que no entén.
Quant temps haurem d'estar esperant el rei?
Tot esperant el rei.
A la plataforma 3Cat i a TV3 és la gran pel·lícula de dimecres a la nit.
Comptes remunerats Bank Inter.
Hi ha una escala de risc que va d'1, menys risc fins a 6, més risc.
Els comptes remunerats Bank Inter els correspon el risc 1 de color verd.
Entitat adherida a l'FGT espanyol, que cobreix fins a un màxim de 100.000 euros per titular.
Si cada dia treballes per als teus diners, a Bank Inter fem que els teus diners treballin per a tu.
Amb el compte digital sense comissions, amb rendibilitat sense límit de temps.
L'únic d'un banc cotitzat sense condicions i que ara et dona fins a un 1,5% TAI,
1,44% TIN de rendibilitat sense límit de saldo.
Per a saldos iguals o superiors a 50.000 euros i amb liquidació mensual d'interessos.
Font Intelligence oferta fins al 30 de juny de 2024.
Informa-te'n a bankinter.com.
El banc que veu els diners com els veus tu.
A Òmnium Cultural volem que infants i joves recuperin la passió per llegir en català.
Per fer-ho volem contribuir a renovar el català de llibres de les biblioteques d'escoles i instituts.
Ens hi ajudes?
Aquest Sant Jordi regala un llibre a les biblioteques escolars.
Més informació a llegir a ensfagrans.omnium.cat.
Òmnium Cultural. Llengua, cultura i país.
Bon bon dia a totes i a tots.
Avui estic de molt malet. Bon bon dia a tothom.
Què passa?
Home, després de lo que ha passat aquesta nit amb aquest desgraciat de l'arbi.
Sí, es una vergüenza.
He trucat als Mossos, eh?
Perquè això és denunciable.
És denunciable.
Pues totalmente de acuerdo, hijo.
A l'hora dels temes pendents, el Joan Jai Espino.
On he vingut a bon dia.
Bon dia.
Què ens queda pendent, aquesta hora?
Aquesta hora ens queda pendent parlar una mica més del Barça,
perquè ja hem sentit la Lloberes, la Barcelona, la Tudel, l'Embesa...
Ni un d'ells favorable a mi. Tots en contra.
A veure, els tertulians són lliures d'expressar les seves opinions, Xavi.
Si no pensen el que tu creus que han de pensar...
El que passa aquí és que tenim un entorn que és tòxic.
En canvi, mira a Madrid.
Què passa? No és tòxic l'entorn de Madrid?
Tota el Bernabeu cridant.
La, la, la, la, la, Xavi, quédate, Xavi, quédate, Xavi, quédate.
Sí, era un càntic irònic, Xavi.
Jo anava dient, gracias, pero la decisión es irrevocable, pero gracias, eh?
No, hi ha novetats, per cert, en aquest tema de la decisió.
Pues mira, sí.
Ah, sí, hi ha novetats?
Sí, demà em reuneixo amb el preci per valorar el 30 de juny,
perquè, bueno, ja no hi ha res a fer, no?
No hi ha res per fer, vull dir que potser podria plegar abans i tot.
Sí, sí, demà, de fet, no?
No sé, cal esperar fins al 30 de juny, m'entens?
Molt bé. També hem de parlar de les eleccions basques,
perquè ahir va haver-hi jornada electoral...
Deixeu-me que feliciti els nostres companys de Junts, Paneus, Cadi.
És molt alta, és molt alta.
Però aquest partit no existeix, és el PNB.
Bé, moltes felicitats, Imanol Pardales.
Pardales.
Que maca ha sigut l'entrevista amb l'Antoni Claper, Ricard.
M'he quedat sense l'er.
Gràcies, home.
És que un dia...
És el de recono, aquest.
Un dia fa coses tan maques, el Ricard, eh?
Un dia fas coses tan maques i l'endemà ens portes al jardí,
volem amb això.
Deixeu-me que dediqui una poesia als nostres germans bascos,
amb què ens uneixen tantes lluites compartides.
Això és mentida, no tenim cap poema.
El poema es titula...
Zaquilari Oda.
Escolti'm, senyor Borràs.
Em fa patir que no és un gran poema, però...
Si no sabem què està dient...
Com?
Anem a parlar del Barça.
A Rosso y Arali, Eranzu...
Què vols que digui?
Tots som Barça, i hi ha algú que no sigui del Barça?
Guanyarem la Champions en gol de...
Guanyarem la Champions!
Treuarem amb l'Arsenal o a Quart...
Calla!
Ni l'Arsenal.
Només quedan cinc mesos pel mes de setembre,
i perquè el barcelonisme es torni a il·lusionar,
no pot dir que passaran bastant de pressa aquests mesos.
Ens han robat.
No, calla.
El Barça va perdre ahir les poques possibilitats
que li quedaven de guanyar a la Lliga,
en part pels errors propis,
i també per culpa dels errors arbitrals,
que també s'ha de dir més que res per no quedar com tontos.
Es té que dir, joder,
que es pensaran que som gilipolles.
Ens han robat, Emilio Pecerrozas.
No, però no ens hem de quedar només amb això, Xavi.
Si no fos pel penalti a la targeta,
ara tindríem la Lliga,
i la Champions pràcticament a la butxaca.
No et xutis les coses.
Robert, hòstia, què passa?
Ei, ei, ei, pareu-te.
No, no, no.
Xavi.
Va, apareu!
Pareu!
La pilota va entrar.
Quin pilota va entrar.
Mantinguem la compostura perquè...
Sembla mentida que hi havia 3.000 càmeres gravant.
Però para de tirar coses.
No n'hi havia cap!
M'has trenxat el micròfon.
Cap càmera enfocada a la porteria.
Joder!
Hòstia!
Va, doncs,
el meu fantasma no concedit,
la Minyamal,
és una de les jugades...
Hòstia!
No, no, pido, pido, pido, pido perdó.
Demano perdó.
Demano perdó.
Demano perdó, però...
Ara què farem amb el 3CAT?
No podrem fer la retransmissió del 3.0 i del tot?
Sí, demano perdó, però m'hi cago en Dios.
Sortia la càmera,
sortia el cost amb la cara partida.
És veritat.
Bueno, total, sempre...
Per culpa d'un defecte de la càmera.
Sempre que graveu en el vostre programa,
heu de baixar la...
La portada a les capes es veurà torta.
L'Aquaservis es veurà torta.
I també s'ha de dir que el repartiment de targetes
que va fer l'àrbitre va ser totalment descompensat
i jugadors com Modric o Rüdiger
no haurien d'haver acabat el partit.
Ah, pues eso es lo que dicen, eh, el fútbol.
Es así.
Valentino Pérez, ¿qué tal? Bon dia.
Buenos días y ante todo,
felicitarles por la contienda que en buena liz
nos compitieron en la velada de noche.
Supermales.
Eh, eh, eh, què diu?
Bérez, Bérez.
El Real Madrid, futuro campeón de Liga
y de Copa d'Europa, es un club senyor.
Y jamás menosprecia un rival,
por más ridículo lo que hayan hecho.
Es verdad.
Ahir al Madrid, escolta,
va tenir un arbitratge amable,
per dir-ho d'alguna manera.
¿Por qué lo dicen?
Por lo del gol fantasma.
Per exemple.
És que hi ha imatges que deixen entendre perfectament
que la pilota va entrar a la portaria.
Sí, no, no, faci que no.
Molt bé, perquè va ser que sí.
El que se tignar és que hi hagi una tecnologia
que ho aclareixi ara.
Però per què vamos a gastar el dinero
en tecnologia,
pero que si entre todos podemos ayudar al arbitraje...
Què vol dir ajudar l'arbitratge?
Pues mire, en el momento de la jugada
yo no dudé ni un segundo
en col·laborar con el árbitro.
Inmediatamente mandé a un grupo de colaboradores
que tengo unos albanocosovares muy bajos,
muy profesionales,
los mandé a la sala a bord
para que confirmaran a l'equipo arbitral
que el balón había entrado.
Aquests senyors albanocosovares
van informar que la pilota no havia entrat.
Se lo comunicaron, eso sí.
Doncs molt bé, gràcies.
L'àrbitre va acceptar.
I l'àrbitre, de buena fe,
accepta esto,
però és que esto funciona així.
Gràcies per acompanyar-nos, senyor Valentí.
Gràcies per contribuir a hacer más grande
la leyenda del Real Madrid.
Calli.
Que a la vez es leyenda del fútbol español.
Calli.
Que a la vez es la grandeza d'Espanya.
Que calli.
De la que tú formas parte.
Eh, eh, eh.
Sense falta.
La família Giovanni ya se sabe de dónde viene.
Señor Florentino.
Què passa, Armínia?
Usted está viudo, ¿no?
Está viudo.
¿Cómo está, señora?
Permítame que le bese la mano.
A ver, si quiera, eh.
És víduo, però en principi...
Vols callar?
Deja-me que la quiera escuchar.
Home, silencio, que la quiera escuchar.
Són els grans.
Bueno, el que faltava, ja.
Bueno, lo digo porque usted y yo
pues debemos tener más o menos la mateixa edad, ¿no?
Si fa, no fa, como dicen ustedes.
Sí, yo es que a veces me encuentro sola, ¿eh?
Però que li agrada, a l'Islara, al Florentino, al senyor Armínia.
Home, és un senyor...
Solvent, bàsicament.
És un senyor solvent.
¿Ara?
Si usted no tiene pareja.
Bueno, sí que tengo algo.
Sí que en té, Armínia.
Sí que en té, Armínia.
Tens l'Antonio.
Tens l'Antonio a casa.
Però l'Antonio va del sofà al llit i del llit al sofà.
Vicent.
Ah, claro.
I no li poso piles al sonató.
Ah, d'acord, d'acord.
Ja, molt bé.
Bueno, pues mire, si que era un dia que damos, bella dama,
em veré un helicòptero a recoger-la.
Que bo.
Oh, per favor.
¿Quiere que me cuelgue yo de l'helicòptero ahí en pelotas?
Sí, sí, desnudo, exacto.
No s'entendemos, eh?
Sí, és que ha habido conexión ahora.
Ha habido conexión ahora.
Hi ha química, no imaginaba que...
Ha habido química, eh?
Què és el que li agrada més, de Florentino?
Quin atractiu li troba?
Bueno...
El bulto que té aquí, la cartera.
Què bulto te referes?
Això ja m'ha dit.
I un atractiu vols que li trobi, Ricard, a la meva edat.
Què vols que et digui, la personalitat?
Pues te tengo que decir que todavía tengo vigor, eh?
I demà es en Jordi.
Ja es nota, es nota.
Queres que sacaré el dragón a la passió?
Això diu molt d'una persona, eh?
Podria pegar-ho una llamarada.
Sí, sí, sí, una llamarada, sí.
Que me melo todo, Florentino.
Coné ese dragón que tinc.
Que me melo todo.
Bueno, les notícies de les dotze i ara tornem a l'última hora del matí.
Perquè hem hagut d'acabar així.