¡Catalunya Rádio!
¡Las noticias de las 12!
¡Bon día! Os informa Joan Bota.
Prop de 500 personas
se manifesta en esta hora al centro de Barcelona
para reclamar más seguridad a las presiones.
Son los funcionarios de los servicios penitenciarios
que van desde la Model
hasta la Plaza Sant Jaume.
El que hemos tenido que pagar
es la pérdida de Núria.
Núria López, mi tía.
Cocinera de la cárcel de Tarragona, asesinada.
Y estos dirigentes políticos,
la señora Gemma Ubasar,
como consellera del Departament de Justicia,
el señor Amant Calderó,
como secretario de Mesuras Penals,
el señor David Font,
como director del Cire,
tienen que assumir la responsabilidad de sus decisiones.
Ana Alfonso,
Catalunya Ràdio Barcelona.
Ves noticias, Sara Riera.
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell,
reafirma que el reconeixement de Palestina
per part de l'estat espanyol serà el dia 21.
Borrell assegura que li ha avançat
el ministre d'Afers estrangers espanyol,
José Manuel Álvarez,
tot i que no hi ha confirmació oficial.
Altres països,
com Irlanda,
Eslovenia o Malta,
també tenen intenció de fer-ho els pròxims dies.
En declaracions a Ràdio Nacional d'Espanya,
Borrell explica que aquest pas
implica un compromís cap a una solució definitiva.
Obviamente estamos ante un acto simbólico,
de carácter político.
Se reconoce más que un estado
a la voluntad de que ese estado exista.
La Policia Nacional ha expulsat
13 delinqüents multireincidents detinguts
que actuaven principalment a Barcelona
i Cornellà del Llobregat.
Tots ells acumulen antecedents per homicidi,
agressió sexual, tràfic de drogues,
tinent-se il·lícita d'armes i lesions.
Els han expulsat
després de les gestions coordinades
entre l'àmbit policial i judicial
amb la intervenció de les seus diplomàtiques
dels països d'origen dels delinqüents.
El Departament de Salut
alerta l'Agència de Salut Alimentària Espanyola
de la presència d'un derivat de cànnabis
en unes gominoles fabricades a Malta
sota el nom DHC,
Gumis Strawberry.
La distribució d'aquestes llaminadures
s'ha fet a Catalunya,
però no es descarta que hagi arribat
a altres zones de l'Estat.
L'Agència Alimentària demana
que es retirin dels canals de comercialització
i alerta que el consum d'aliments
amb aquest derivat del cànnabis
són un risc per a la salut.
Aquest matí us estem explicant
que exalumnes dels jesuïtes de Casp de Barcelona
reclamen a la Fiscalia,
als Mossos i al Govern
que actuïn d'ofici
davant dels casos d'abusos sexuals
per part de religiosos dels centres.
Ells han rebut una quinzena de denúncies
de tres religiosos d'aquest centre,
la gran majoria del religiós Francesc Peris.
En declaracions a aquesta emissora,
Ignasi Guas,
portaveu dels exalumnes de Casp,
explica que demanen
que no prescriguin els casos de pararàstia
i una actuació més contundent
i decidida
per part de les autoritats.
Tots aquests casos,
totes aquestes anuncies,
formalitzar-les
en una acusació
que pugui tenir
un recorregut legal
i que no quedi només
en unes declaracions
d'intencions
o en uns em sap greu,
que és una miqueta
el que està succeint ara.
Els esports en Montserraia.
El líder de MotoGP,
Jorge Martín,
ha estat el més ràpid
al primer entrenament
del Gran Premi de França,
seguit pel rookie
Pedro Acosta
i per Maverick Vinyales,
Àlex Márquez
i Aleix Espargaró
han rodat també
entre els deu primers
per davant d'un Marc Márquez
que ha mantingut
sempre el pneumàtic usat
i que ha demostrat
ple potencial
a la pista francesa.
A les 3,
l'entrenament
que compta
d'aquest divendres.
En futbol,
el Girona
juga avui
al Camp de l'Aleves
amb l'objectió
de guanyar
per mantenir
al segon lloc
la classificació
de primera.
El partit és a les 9
i el podreu seguir
al Totgira de Catalunya
a ràdio
a partir de dos quarts de 9.
Si el Girona
obre la 35a jornada
avui,
el Barça
la tancarà dilluns
rebent la Reial Societat.
El coordinador
de l'àrea de futbol
blaugrana,
l'exjugador
Bojan Kerkic
ha parlat
a matí de Catalunya
a ràdio
del fet que Xavi Hernández
continuï com a entrenador
la pròxima temporada.
El veig motivat,
el veig que realment
creu en el projecte,
que es veu capaç
de donar-li la volta
a aquesta situació
i el que hem de fer
tots els que estem
al seu costat
és ajudar-lo
amb el que
hem fet tot el possible
perquè això sigui així.
A la Lliga F de Futbol,
Barça Atlètic Club
avui a dos quarts de nou
amb celebració
de les blaugranes
del nou títol de Lliga.
La Lliga se ve de bàsquet,
Barça Unicaj a les 7
i Gran Caneria Girona
a dos quarts de 10
penúltima jornada.
I a Sant Sebastià
es disputa
la fase final
de la Copa Femenina
d'en Vol al CAC.
Set granollers
juguen quarts de final
davant l'Elda
a partir de la una.
Fins aquí
les notícies.
Si el Girona
jugua a la Lliga
a Catalunya Ràdio
t'ho expliquem.
Avui a partir de 3 quarts de nou
a l'Aves Girona.
Després de la victòria
contra el Barça
i assegurar-se
la participació
a la propera Champions
els gironins
volen consolidar
la segona posició
a la Lliga.
Avui a partir de 3 quarts de nou
a l'Aves Girona.
Una transmissió
del Tot Gira
amb la narració
d'Eduard Solar.
Viu l'emoció
de la Lliga
al Tot Gira.
Doncs divendres
12 i 6 minuts
un divendres...
Ui, què rius?
Què rius?
No, res, eh?
No, que et volia felicitar.
Per què?
Perquè crec que avui, Marina,
has entrevistat
a la persona
més encostipada
que s'ha sentit mai
a Catalunya Ràdio.
Amb oix en Kerkic.
Ah, sí?
Mireu com estava, pobra.
Jo és una cosa
que el fet
de ser jugador de futbol
té coses molt bones,
però el fet
que siguis
un personatge públic
és una cosa
que jo no he tolerat gaire.
Jo tinc una teoria.
És que...
Ell deia que
va passar un constipat
molt fort
però és que li ha durat
com més d'una setmana
a...
Això és un...
una variant del Covid
que ha portat
a saber on.
És una passa,
n'hi ha una passa.
Potser és una al·lèrgia
també, no?
El que està clar
és que no és tos farina
que és el que ara mateix
està preocupant
les comunitats sanitàries.
Calla, calla.
Llavors, sí.
La noia de l'Illola.
Sí.
Doncs res, escolta'm.
L'Illola.
Què, li està fent molta...
Ara m'has fet una por
perquè, dic,
segons que em posi
de taia de Déu
surto corrents, eh?
No, no, no.
No responc, ja.
Nosaltres només posem
coses...
Escolta, que a vosaltres
de la cançoneta.
Sí, sí, sí.
Sí, avui cantaré
una cançoneta.
Ara estàs tot el dia
fent la broma de la cançoneta.
No, avui cantaré
una cançó.
Sí.
El Xavi és testimoni
que fins a última hora del matí
estava jo
en una crisi creativa.
Saps què volia fer, Quim?
Què volia fer?
Què volia fer?
Ah, que no saps?
Repetir la mateixa cançó
de l'any passat.
Home, però no l'expliquis.
No l'expliquis.
I és que jo tinc la teoria
que tu vas repetint cançons.
Que no, que no, que no.
No, no, que no.
Sí, sí, sí, sí.
Té tres cançons fetes.
No fotem, però no s'ençoe.
Porto 200,
per lo menys, de cançons, eh?
No.
Llavors, al final,
he decidit fer una cançó
agrupant els dos grans temes
d'aquest cap de setmana.
Sí.
Dos temes que me la porten al Pairo,
tots dos.
Que són les eleccions
al Parlament de Catalunya
i Eurovisió.
No li un clínex al Bojan,
per favor,
que està aquí tindrem un poc.
Llavors, d'aquests dos temes
n'ha sorgit una cançó
que cantaré.
És difícil,
és una cançó lenta,
que a mi no em van
les cançons lentes.
Melòdica.
Perquè tinc massa estona
per desafinar, diguéssim.
Uf, sí, sí.
Molt melòdica.
Molt jo, quan cantes la ràpida,
és cert.
Però l'altre dia vas cantar
una de John Legend
que va ser meravellosa.
Molt maco.
Sí, sí.
Perquè la tessitura del John
a mi em va molt bé.
Clar, teniu la mateixa melòdica.
En canvi, la tessitura
del cantant d'avui,
que ara no et sabria dir
ni com es diu així,
es diu Dominico Mondungño.
Mondungo.
Quina cançó és, has dit?
És la de Volare.
Volare.
És una cançó
que va ser campiona
d'Eurovisió fa moltíssims anys
i llavors, en base a aquesta cançó,
que és d'Eurovisió,
parlo una mica
de les eleccions.
Llavors, que hi ha els dos temes...
Volar i votar, no?
Manxembrats, sí.
Volar i votar.
Perquè seguireu a Eurovisió?
Sí, sí.
Sí, sí, en principi sí.
En absolut, no.
És que ni cobrant.
Però ho has mirat mai.
Val la pena, eh?
Sí, sí.
No, no val la pena.
És divertidor.
Ni que sigui per riure.
Hi ha el pitjor de cada cas, allà.
Sí, per cert, això ens agrada.
Però vaja, sí, sí, comentarem.
D'acord.
Ja t'explicarem.
Ja fareu el resum al dilluns.
Molt bé.
Alguna cosa més a dir?
Res.
Em sembla que en boja no ens vol dir alguna cosa més.
Digues, en boja, digues.
En boja.
Ja està, ja està.
Tira en amunt.
Tothom sí.
A veure, que té molt mèrit que una persona estigui així
i no suspengui una entrevista.
Sí, senyora.
No té molt mèrit.
Realment no té molt mèrit.
Per què no?
Home, doncs per què, coi?
Jo he vingut aquí, igual de constipat, he vingut aquí a fer ràdio.
I tu segurament també, Verina Romero,
que ets una professional com la Copa d'un Pi.
Al final.
En res.
En fi, som-hi.
Igual, vinga, adéu.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morànis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
el sudoku radiofònic dels vostres migdies
amb unes calculadores de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Moràles.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Moràles.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Moràles.
En Jordi Ramoneda.
Hola, Quim.
L'Aina Austrell, l'Àlex López, la Xenia Molero
i l'Anna Guimarà a la producció.
En Víctor Lorenz i en Carles Moràles
fent cosetes al control central.
Contra-xem-ho?
No, no som parents.
Ja m'agradaria que fossin parents, però no ho som.
No ho som amb el Carles Moràles.
Al control central, al control de Sol Albert Joder,
i qui us parla, en Quim Moràles.
Divendres, 10 de maig, una altra setmana
que tanquem amb la satisfacció de la feina feta.
Sí.
Més bé o més malament.
Però feta, això és veritat.
Bueno, espera't que queden encara 50 minuts, eh?
Sí.
Ara bé, qui ha seguit estant impagablement transparent
amb les seves finances ha estat en Joel Díaz,
que ens explica què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Impostos vostres.
Transparència, traçabilitat.
Catalans i catalanes,
avui, en previsió que diumenge són les eleccions
al Parlament de Catalunya,
aniré a la ferreteria que tinc a sota casa,
la ferreteria Carim,
que així es diu la ferreteria,
un tio que té de tot i, a més, t'aconsella.
Perquè el bon dependent de ferreteria
t'ha d'aconsellar, t'ha d'aconsellar.
Com la farmàcia,
que a vegades, tu, a vegades,
no fas allò d'anar a la farmàcia,
que en comptes d'anar al metge,
vas directament a la farmàcia,
que ja saben una mica el que...
Doncs amb la ferreteria igual.
Per què?
Per què?
Perquè, com que són les eleccions,
em dedicaré tot el dia a penjar quadres.
Ah, mira!
He pensat que dedicaré el...
No podré anar a votar perquè estaré penjant quadres.
Llavors, em compraré els...
Ara venen aquells al Quelga Fàcil,
que són com unes...
Ui, ui, ui...
Com unes...
No sé com et diré...
Com unes peces metàl·liques
que tenen com quatre...
Sí, sí, que tenen allò...
Com quatre escates, escames.
Sí, es queden allà...
I allò, re, amb un cop de martell
ja tens el quadro penjat.
Ja ho veuràs, però...
Penjar 25 de quadres.
Joel, una cosa.
Els col·legis electorals
s'obren a les 9 del matí
i lancen a les 8 del vespre.
No tindré temps,
perquè són tants quadres els que he de penjar.
Però amb quins motius són aquests quadres?
Són fotografies teves?
De tot.
De família, de la gata, també.
Un quadre de la cara del Jordi, també.
Ah, sí, sí, sí.
Sí que li vaig fer l'altre dia.
Amb blanc i negre, molt, molt maco.
Però si em vaig t'espullat,
però és un quadre de la cara, eh?
De la cara, però...
Estic t'espullat.
Però això se'n nota a la cara.
A vegades, el suggerir és més potent que el mostrar.
Sempre.
Doncs res, Joel,
dius que es passarà el diumenge penjant quadres.
Molts, molts quadres.
Si vols que t'ajudin,
crec que l'Australi fa programa.
No ho sé, jo la vida de l'Australi no la conec.
No ho sé, no ho sé.
En fi, que, dit això,
avui coneixerem la persona més activa políticament
d'entre els oients de Catalunya Ràdio,
perquè, durant tota la setmana,
l'ha buscat l'Aida Fita
i és la seva fita de la setmana.
Fifi, fita!
Eh!
Bona setmana!
Go!
Go!
Go!
Vinga, som-hi!
Efectivament, aquesta setmana...
Ei!
Uau!
Vale, vale, vale.
No, no, perdó, m'està agradant molt.
Efectivament, aquesta setmana
estàvem buscant el Louis Jens
que hagi assistit a més mítings electorals.
Sí, i tant.
Bé, està el llistó allà, allà.
Avui descobrirem, teníem a la Teresa,
que no diria els números encara,
perquè així no descobrim ja qui és,
que, de fet, la Teresa havia sigut
de la juventut d'un partit,
no ens havia volgut dir quin partit era,
però ens han enviat un parell de fotografies.
Ah, i podem deduir de quin partit era.
I podem deduir una miqueta de quin partit era.
Unes són uns llapissos
que posa roca dos punts,
un aire nou al govern.
Roca.
I l'altre és un no sé què és, sincerament.
Com han canviat els temps que feien llapissos.
És fort.
Llapissos de propaganda electoral.
Que el que parlàvem era,
perquè no volis, eh, llapis.
Llapis, llapis, sí, sí.
Per què llapis i no volis?
Bé, perquè el llapis el pots esborrar.
També és.
Ah, és com una metàfora, no?
És com una metàfora de la política.
I la gent més gran són molt de llapis.
Sí.
Escriu amb llapis, escriu...
Mira, ahir entrevistava la Marina Romero
en el Tomeu Penya,
escriu les cançons a llapis.
Oh.
Amb un lápiz.
Escriu amb un lápiz.
Amb un lápiz.
És que en Mallorqués diu lápiz.
Segur que sí.
En Mallorqués diu el que vulguis, una mica.
Després teníem a la Ruth,
que també havia format part d'una joventut.
Després a la Montserrat, que hi anava per amor.
I l'últim en Marc era un fan d'Artur Mas.
Ah, sí.
Llavors sabrem a veure qui d'aquesta gent
ha assistit a més mítings.
I té la marinera, eh,
perquè n'has assistit a molts,
el guanyador o guanyadora.
En el cas d'Artur Mas era més grupi
que activista polític, eh,
perquè estàvem impressionats per el seu carisma,
per el seu aspecte, per tot.
En fi, un enamorament, com se sol dir, polític.
Escolteu, encara sou a temps, no?, d'enviar.
Bueno, si volen participar...
Doncs teniu el 667-37-27-29.
667-37-27-29
per explicar-nos a quants mítings electorals heu anat
i qui hagi anat a més s'emporta aquest dinar,
aquest sopar per dues persones,
el tastem restaurant.
I avui també ens en portarem un bon record d'aquest divendres
amb en Jordi Ramoneda
i les compres que ens proposarà a Selecció Ramoneda.
I avui una compra que té una història darrere,
perquè quan tu compres alguna cosa,
la compres per tu,
però la poses en un lloc on potser molesta més gent.
És a dir, tu ara, Quim, et comences a comprar bicicletes...
Ai, sí.
I les poses a casa teva...
Clar, on les poso?
Bueno, no ho sé, eh, però potser...
Ah, tinc espai, sota l'escala.
Perfecte, però potser la teva família molesta.
Segurament.
Aleshores, avui descobrem històries humanes de bicicletes.
Històries humanes de bicicletes,
avui a la Selecció Ramoneda,
l'establiment llegendari on trobeu els millors productes,
que no trobeu enlloc més,
a part d'en Carim d'en Joel.
Allà sí que també trobeu.
Allà hi ha de tot, eh?
Allà hi ha de tot.
Les preguntes del passat que li fem cada divendres a l'Ai de Fita.
Allà hi ha de fita contra la nostàlgia.
Allà hi ha de fita contra la nostàlgia.
Què passarà?
Què passarà?
Qui guanyarà?
Qui guanyarà?
La nostàlgia o l'Ai de Fita, no ho sabem.
No ho sabem, no ho sabem,
perquè tenim sis preguntes de coses de fa 40 anys
que li fem a una persona que no en té ni 30.
I a partir d'aquí, doncs,
l'espectacle està servit
i atenció que avui comencem bé.
Avui comencem bé, Aida.
Ah, sí?
Perquè ens remuntem als anys 80 i sortim de festa.
Hombre, anem a la discoteca.
Oh, baby!
I'm going to put the ball in this hour for you
So I'm going to do what you've got
Eh, quin ambient, eh, en aquesta discoteca?
No, quin ambient, no,
perquè el Ramoneda no mou ni un múscul.
Sí, però és el típic que està...
Està a la barra, ja.
Sí, és una guanta-cubata, estic.
I estic molt concentrat per si el comodi ha d'entrar en acció.
Ah, va.
És veritat, comodi Ramoneda, eh, també a la teva disposició.
Però atenció, en aquest ambient de discoteca dels 80,
pantalons de pinça, camises molt amples,
pentinats crepats i molta gomina,
ens acostem a la barra
i allà s'hi consumeix la beguda per excel·lència
de la gent que no sap veure,
el vodka amb taronja.
Uf!
Un combinat amb suficient quantitat de refresc
per no adonar-se si portava vodka,
portava colònia o portava alcohol per barbacoa.
Amb quin altre nom es coneixia aquesta beguda?
El vodka amb taronja.
Ah, sí.
Se li deia un tornavís?
Se li deia uns alicates?
O se li deia un pas per tu?
Pas per tu.
Em sona molt tornavís.
I crec que diré tornavís,
perquè això em sona molt.
Ho creus, que ho diràs o no ho diràs?
Tornavís.
Tornavís és correcte.
És correcte.
Es una alcohòlica.
Jo crec que li deia un tornavís
perquè se't clavava el cervell.
Jo el que bevia era
vodka negre amb lima.
Quin fàstic.
Com que vodka negre?
Perquè era més dolç.
Ah, i amb lima.
Perquè encara era més dolç.
Allà quan vaig començar a sortir de festa,
que va ser fa dos anys.
Tot el cervell ple de sucre.
I el fetge.
No, no, acabava, bueno.
Bé, bé, vodka negre amb lima.
Tenim una segona pregunta
que ens fa en Joel Díaz.
Sí, i ara, Aida...
Jo la diria en Joel Díquer.
Doncs també em sembla bé,
perquè és un escriptor, no?
Sí.
En fi, Aida,
apreta't el cinturó.
Te l'has apretat, el cinturó?
No em porto.
Apreta't-el bé,
perquè ara farem un gran viatge temporal
cap a la nostàlgia.
Però la nostàlgia de veritat, eh?
Anem a l'any zero
de la nostra era nostàlgica
amb la pel·lícula
La vida de Brian.
Always look on the light side of life.
If life seems jolly rotten,
there's something new for God.
Monty Python, eh?
And that's the dark.
Sí, sí, la relleta.
I què malament parlen anglès els anglesos, eh?
Us heu fixat?
No saben parlar la seva pròpia llengua.
En tot cas,
aquesta famosíssima sàtira
del nou testament dels Monty i Python,
coneguda per tothom
per aquesta cançó que està sonant,
va estar a punt de no existir.
Oh, hard.
Un drama.
Uns dies abans de començar el rodatge,
Aida,
amb tot l'equip aquell que tenien
per fer la pel·li,
a Tunísia,
que és on ho estaven rodant,
el productor de la pel·lícula
va retirar tot el finançament,
els va deixar tirats
enmig del desert de Tunísia,
sense ni un puto duro,
i és aleshores quan apareix
el seu propi salvador
de la pel·lícula,
o sigui,
el magies...
Del magies.
Del magies de la pel·lícula.
El meta ja ho va.
Qui va financiar,
finalment,
la pel·lícula La vida de Brian?
L'opció A seria
George Harrison,
el Beatle.
L'opció B seria
el director de cinema Mel Brooks.
I l'opció C seria
el productor espanyol
José Luis Moreno.
Et recordo que tens
el comodí d'en Ramoneda,
que és especialista en cinema.
I et recordo que José Luis Moreno
era un tio molt important.
També, també.
Ha fotut una cara en Jordi,
no tinc ni puta idea.
No, perquè he dit
especialista en cinema.
No, però tu ets cinèfil.
Sí que ets molt cinèfil.
I cineasta.
I cineasta.
Jo sé,
però jo també soc cineasta,
però no sé...
Soc dislèxica, també,
llavors no me'n recordo els noms.
Així que,
comodí Ramoneda,
sisplau, help me.
A mi m'hauria agradat molt
que fos José Luis Moreno,
perquè hauria tingut un punt
molt interessant en la pel·lícula.
Sí, sí, sí.
Hauria sortit el Monchito,
el Rockefeller.
Diria que Mel Brooks
va anar
amb tota la cavalleria econòmica
a ajudar aquella gent.
Sí?
Doncs no!
Oh!
L'ha cagat el comodí
era George Harrison,
el Vítel.
Una cosa.
I ha de ser una resposta
molt ben elaborada
que era incorrecta,
perquè ho has explicat molt bé.
Sí, és que la base
de la meva vida
és explicar coses
com amb seguretat i tal
i com que de moment
vaig fent...
Tira, tira!
No, Jordi,
has fet servir la lògica
perquè realment
hi ha una relació professional
entre els Monty Python
i el meu grup.
No sabem mirar ni que sigui
una mica així
de roll el paparell.
No, perquè ja hi amaguem.
Justo que una persona
honesta.
Una altra cosa no.
No he pogut veure-ho.
Mira que ho he mirat.
No ho he pogut veure.
Bueno,
doncs no em sembla bé.
En portem una decada.
Llavors no el puc tornar a utilitzar.
No, ja s'ha gastat.
Home, sí, home, què?
Bueno, però l'ha fallat.
Home, si el comodí
pot fallar, pot encertar.
Merda de joc.
Continuem.
Continuem amb la pregunta
que et fan, Xavier Pérez d'Esquerdo.
Al llarg dels 40 anys
que fa que existeix
la televisió pública catalana
s'ha entrevistat
a moltíssima gent.
Hores i hores
de converses interessants
i també no tan interessants
en polítics,
escriptors,
escriptores,
músics,
models,
actrius i actors.
Però una d'ella,
una d'aquestes entrevistes
és recordada
per ser l'entrevista
més llarga
de la història
de TV3.
Hòstia!
Era l'entrevista
del mil·lenni
i es va emetre
l'any 1999
amb una durada
de 9 hores
en directe.
Una entrevista
de 9 hores
en directe.
Aida.
Aquí ja tenies
ús de raó, no?
No, no, no,
és que crec que sé
quina és,
però no em recordo
el 9.
Ja és uns dos anyets, eh?
Sí,
no la vaig veure, no.
No la tenies.
Aida,
quins eren els protagonistes
d'aquesta entrevista?
Andreu Buenafuente
i Joan Manel Serrat?
No.
Toni Soler
i Pepe Rubianes?
Ah.
O Mari Pau Huguet
i Quim Monzó?
Pepe Rubianes
amb Toni Soler,
100%.
Segura?
Seguríssima.
100%, eh?
100%, sí.
Doncs la resposta és...
Correcto!
Anem bé,
Aida estem remuntant
en aquest combat
contra la nostàlgia
a preguntes
de fa molts anys
a una persona
relativament jove,
eh?
I ara per això
una mica...
No tant, eh?
Tampoc vull, tampoc.
Molt jove.
Per mi sí,
per mi sí.
Depèn del cantó que ho veus.
L'altre dia anàvem
amb autobús amb l'Aida
i ja la van deixar seure
i tot.
Perquè porta ulleres.
Perquè tenia la panxa inflada.
Ah, molt bé.
I ara una mica
de tecnologia
avui tantera
amb un element
encara avui imprescindible
per fer funcionar
molts aparells.
Les piles.
Anys i anys.
Molts anys.
Radiotransistors,
Walkmans,
Dismans,
Transformers,
maquinetes de videojoc,
llanternes escolars...
La major part
de les coses divertides
dels 80
requerien l'ús
de petites bateries
que acostumaven
a esgotar-se
en el moment
més inoportunit.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Saps què es recomanava
per allargar la vida
d'una pila
a punt de gastar-se?
Es recomanava
posar-la
en un pot d'arròs?
Es recomanava
bufar-la pels extrems?
Per davant i per darrer?
O es recomanava
posar-la a la nevera?
Ai!
Ai!
O sigui,
jo això de bufar
ho he fet...
Has bufat piles.
He bufat piles.
Ja et fas cara
d'haver bufat
molta pila.
Perquè allò que dius
que no acaba d'agafar contact
i fas...
Bufes, sí.
Però no sé per què
em sona
el de la nevera.
Perquè crec que a casa meu
han tingut piles a la nevera.
Doncs serà per això
que la resposta
és correcta!
Correcte!
No seré jo
la persona més infel·lice.
Un moment, un moment.
Jo voldria dir
que aquí no hi havia
l'opció llapar les piles,
que és una cosa
que jo he fet
moltíssim a la vida.
Les de petaca,
aquelles petites.
Molt divertides.
Jo les llapava.
Per saber si funcionava.
Llavors tenies
una petita enrampadeta, no?
I una cosa
que funciona sempre
és el comandament de la tele
quan s'atacaven les piles,
girar-les una mica.
Rec, rec, rec.
Sí, sí.
Automàticament.
I apretar més fora el botó.
Bueno, això sempre.
I uns copets, i uns copets.
Escolta, Maida Fita,
em toca a mi,
et toca a tu
i em toca a mi.
L'any 1972,
un comandament,
un comando,
format per quatre
dels millors soldats
de l'exèrcit nord-americà
van ser empresonats
per un delicte
que no havien comès.
No van tardar
en fugir de la presó
perquè, clar,
eren un comando
de superelit
i avui,
encara buscats pel govern,
sobreviuen
com soldats de fortuna.
Si tens un problema, Aida,
potser els pots contractar
perquè això és...
És que li agrada molt
aquesta sèrie d'en Joel
i fa moltes preguntes.
En aquesta mítica sèrie
nord-americana
protagonitzada
per una furgoneta negra,
George Pepper,
Dirk Benedict,
Dwight Schultz
i Mr. T
es va emetre a Espanya
des del 1985
fins al 1988.
Però després
ho van repetir
durant 20 anys més
i per això et dóna
la sensació
que tenia moltes més temporades.
En un dels episodis
va participar
una famosíssima
actriu espanyola.
Ep,
aquí t'explota el cap,
eh que sí?
Sí.
Sabries dir quina?
Opció A.
Va participar
en un capítol
de l'equip OA
Anna Belén?
O potser va ser
opció B
Carmen Maura?
O opció C
Anna Obregón?
La Mara Iaia.
No, ma, no.
La Mara Iaia.
Mara Iaia.
La Iaia Mara.
Jo puc preguntar.
No, tu no pots,
però tu has de respondre.
No, la dinàmica...
Què?
I has acabat el temps?
Home, doncs,
pots comptar,
ha de ser entre el 85
i el 88.
Hòstia, però jo no sé.
Anna Belén,
Carmen Maura
o Anna,
la mama Iaia Obregón?
Què?
Anna Belén.
Anna Belén?
Sí, no ho sé.
A la una,
a les dues,
a les tres,
Anna Belén?
Doncs no!
Va ser la mama Iaia,
la Iaia Mama,
Anna Obregón.
Anna Obregón?
Va ser Anna Obregón.
Anna Obregón,
i quina edat tenia?
Jove.
Bueno, doncs,
devia tenir,
ve a ser,
vint i pico.
Sí, sí, sí.
I tant, i tant.
Passem a l'última pregunta
que et servirà
per haver fet
un paper relativament bo
o un relativament dolent.
Veurem com acaba això.
Aviam,
l'any 1984,
la ciutat de Luxemburg
celebrava
l'edició número 29
del Festival de la Cançó Europea,
és a dir...
Eurovisió!
Home, hombre!
Per cert,
l'any anterior,
que era el 83,
Espanya havia estat representada
per Remedios Amaya
amb la cançó
i havia aconseguit
l'impressionant resultat
de zero point.
Vaja, per què serà?
No era tan dolenta,
eh,
a qui em maneja mi barca?
Això era l'ascens,
tenia una base
una mica pre-tec,
no?,
que estava bastant bé.
És que la gent diu
que era perquè anava descalça.
Sí.
No?
Molta gent diu,
no, és que com que anava descalça
això li va portar mal a sort,
però ningú parla de la música.
I tothom se'n recorda,
tothom se'n recorda
de Remedios Amaya.
En canvi,
d'altres participants,
no.
Bet,
però tornem al 84.
Ja.
El grup Bravo
es va presentar
amb aquest tamarro.
Atenció, Aida,
a la lletra que escoltaràs.
Perfumes de jadria,
de jadria,
potines de txaró.
Lady, lady, lady,
se pinta los ojos de...
De què?
Hòstia, poder?
Lady, lady, lady,
se pinta los ojos de...
De, de, de...
De quin color
es pinta els ulls
la lady, lady.
Lady, lady.
Lady, lady.
Lady, lady.
De rojo,
de rojo,
de morado
o de azul.
No, y...
Hòstia.
Morado.
Estàs veig,
ara.
Azul.
De azul.
Sí.
De rojo.
És que clar,
totes, totes,
totes entren.
Lady, lady,
se pinta los ojos de...
De rojo.
Abrázame fuerte,
Lady Laura.
Yo diré azul.
Segur?
Sí, perquè, no sé,
és com el més lògic,
potser morado,
massa llarg,
i rojo.
A veure,
és un color llig.
Ningú es pinta els ulls de rojo.
Escuto'n la resposta.
Bueno, jo, a vegades.
Lady, lady, lady,
se pinta los ojos de azul.
Ho he provat,
he provat,
he provat.
Però,
quan deia que es pintava los ojos de azul,
era per dins,
per la part,
per la còrnea.
Ara que es fan aquestes operacions,
que,
posa't plau.
Doncs, escolta,
un paper relativament bo,
perquè n'has encertat 4 de 6.
I una l'he fallat per culpa d'en Ramoneda,
que això quedi clar.
Ara, sí, serà culpa seva.
No, perquè jo no la sabí que...
Pobre, ell t'ajuda amb tota la...
Però, mira,
saps què?
La setmana que ve?
No, Jordi, no,
no t'enfadis, va.
És que estem junts en això?
Bueno, tu m'has insultat
dir-me que em deixaven seure en l'autobús.
Ni pati ni pomi,
quedem empatats.
Però,
però,
però que això és una cosa que va passar?
Viag i pau,
hem de celebrar que ha anat bé la cosa,
avui,
al combat de la nostàlgia de l'Aida Fita.
Enhorabona, Aida.
Gràcies, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Tu ets el popper.
Tu ets el popper.
Tu ets el popper.
Per mi, Xavi,
tu ets el meu popper.
Fios.
Pifies, pifies.
Pifies, pifies.
Pif.
Pifies, pifies.
Pif.
A punt d'arribar a dos quarts d'una del migdia,
última edició d'aquesta setmana,
de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Un moment per fer balanç de com ha anat la setmana
i quines pifies relliscades i cagadetes hem fet.
I la notària oficial d'aquest programa és l'Aina Austrell.
Bon dia, Aina.
Bon dia, què tal?
Com ha anat la setmana?
Mira, només et dic que avui he dormit aquí,
perquè si no, no tenia temps de treure tantes pifies.
Sac greu donar-te tanta feina, de veritat, eh?
Potser que se n'estarà limitant, no?
Vull dir, no cal dormir aquí, Aina.
És que sabeu què passa?
Aquesta setmana hi ha una persona que al programa
normalment no em dóna tanta feina,
però que avui protagonitza la secció de les pifies
i aquesta persona ets tu, Aida.
Ai, no, però...
I ara hora, i ara hora.
Ell ja sabem que va ser...
Bueno, és un pioner,
el primer a crear la primera revista en català
de molts encreuats.
Primer pioner, que es diu.
Primer pioner.
Imagina't, eh?
Primer pioner de creuar...
La primera revista.
Ai, Aida, no et rendeixis, dona.
No, clar, és que no et pots rendir.
A les 12.23 no pots rendir-te de parlar.
Home, és que...
M'ho estava molt nerviosa,
perquè Màrius Serra és una persona pionera.
Pionera, pionera, sí, sí.
I després tenim el nostre expert en economia,
Xavier Pérez d'Esquerdoz,
que ha tractat el tema del Banc Sabadell i el BBVA,
i el Xavi és tan crac d'economia
que, tot i que no sap dir-ne el nom,
ha descobert el motiu real de la seva fusió.
Banco Bilbao-Vizcaya, eh?
El que s'haguéssim fusionat...
I l'A, Xavi?
Argentària.
Argentària.
Bilbao-Vizcaya-Argentana.
No, Argentina.
Argentona.
Argentària.
Argentèria.
És el que ell, Xavi.
Ves que no es fusionin pel tema del nom.
És que és un nom bolíc.
És pel nom.
Tot això, eh?
No sé com li acabaran dient.
No sé.
Bibibitzac.
Bibitzac m'agradaria que diguéssim.
Ahir estava veient les notícies
i estàvem parlant del BBVA
i moltes vegades van dir BBVA.
BBVA.
BBBVA.
BBBVA, perdó.
És que és complicat, eh, realment.
Molt.
S'hauria de dir B alta, B alta, B baixa, A.
Sí, sí.
Així s'hauria de dir.
O B...
BBBV.
Va.
BBBVA.
Ara.
Perquè la B baixa és B.
Clar, però així només pot dir el flotats així.
I el Roger es capa quan diu, volta'l.
Sí?
Sí, ho diu.
Volta'l.
Quina feinada.
Bé, i els dilluns tenim el noi dels encàrrecs
que aquesta setmana, Joel, vas trucar al Gerard.
I?
Que és un noi que, diguéssim,
que al cap de 10 segons ja no recordaves com es deia.
No.
Provem el Gerard, que té un telèfon que comença per 6.20.
Vinga.
Mentrestant, si volem comentar alguna cosa...
Com anem de diners?
Ens devem alguna cosa entre nosaltres?
Crec que tot no ho tens dinar.
Ah, no, no, això ja...
Passa res, com es deia aquest arme.
Gerard, Gerard, Gerard.
Hola, Gerard.
Però si ho tens a apuntar.
No, però és que no sabeu el que és el meu TDA.
No, no ho sabem.
És una cosa molt complicada.
O sigui, primera que està anotat i segona que, a més a més,
clar, a la ràdio s'ha sent tot.
Ja, ja, ja.
Vull dir que per fluix que ho diguis.
Però jo crec que l'audiència aprecia aquest...
Una altra vegada, aquí, tornem a la transparència.
La idea d'ensenyar la tramolla, no?
Tal com raja, som així.
I bé, Jordi, aquesta setmana a l'Espai, Jordi, la moneda,
tu també parles d'un tal Sergio que dius que és economista
però l'acuses de no vocalitzar.
No vocalitza molt en Sergio per un tema que ara no direm.
No, però la cosa segueix així.
Ah, diu, tu vols veure com tu?
Sí.
Com, com, com, com, com jo?
Per quin tema no vocalitzes tu, Jordi?
Perquè amb la secció Jordi, la moneda,
que parla de l'Economia i l'Economia està viva.
O sigui, mentre jo estic fent la secció,
està canviant l'Economia.
Estic veient la borsa.
És el Masdec.
El TNMUV.
Sí, tot allò.
Ja, ja, ja.
Doncs mira, pots demanar ajuda al Xavi,
que és l'expert en Economia del programa.
Sí, sí, de fet és el guionista de la secció.
I en qualsevol cas,
jo no sé com els oients
ens segueixen enviant encàrrecs
i participant als concursos,
si és absolutament impossible
saber el telèfon de l'última hora.
Tu al nostre WhatsApp,
667-37-27-29.
En aquest 664...
667-37-27-29.
Aquí m'hi podeu enviar notes de veu, també.
Ai, segur que en reps moltes de notes de veu.
Un altre problema que tinc
és la dis·lèxia dels números.
Això també ho tinc.
No, ho té tot, ho té tot.
Ho tinc tot, ho tinc tot.
Però memòria també tens,
i ho diem cada dia al telèfon, eh?
Ai, ai, ai.
Res, doncs, escolta'm,
que dilluns tornarem a tenir encàrrecs,
si voleu fer algun encàrrec que en en Joel Díaz,
667-37-27-29.
I si heu detectat alguna pífia
i voleu donar un cop de mà com a col·laboracionistes...
Home, no, això ja seria...
Això és a vos, ai.
De l'Aina Austrell,
doncs, també teniu aquest nom.
Mira, ara penso fer-ho tot bé.
Se n'acabarà les pífies.
Ja ho veuràs tu.
No, ja ho veuràs.
Ara t'hauràs de buscar la vida.
La setmana que ve començaré per aquest tall.
No ens equivocarem a vosaltres.
Farem un monogràfic del Joel.
No, però ara què passarà?
Que no farà gràcies, res.
Perquè la pífia és graciosa.
Exacte, aquesta mena d'antiheroi radiofònic
que és en Joel Díaz, home.
És que ho fem pel bé dels oients.
Això és veritat.
I per aprendre'n nosaltres la setmana que ve més.
Gràcies, Aina.
Gràcies a vosaltres.
Avisos importants
quan passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia.
De seguida tindrem aquí la Selecció Ramoneda,
la botiga per excel·lència de la Ràdio Catalana,
on trobem els millors productes.
Avui ja hem dit persones i bicicletes.
Sí, senyor.
Oi que sí?
Persones bicicletitzades.
Però també tindrem el millor o pitjor cantant del món,
en Joel Díaz,
que cantarà una cançó dedicada al que passarà diumenge,
que hi ha eleccions al Parlament de Catalunya.
Sí, sí, sí.
De quina manera ho haurà abordat?
Amb quina cançó ho farà?
Ho sabrem de seguida aquí a l'última hora.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Que fa que ballin sardanes,
però tu estàs enmig d'aquest globus.
Minyo, quita de aquí, Minyo.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Cátalunya Ràdio.
Aquest dissabte 11 de maig farem el suplement
des de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Un, dos, tres, ja.
Un dels hospitals de referència de Catalunya
prepara una jornada especial al carrer
amb el Clínic Obert per apropar la salut a tothom.
I serem en directe amb metges, testimonis, experts
i actuacions musicals com Maria Hein.
Creo que sí que es, pero tal como la voz.
Faremos el Comunista con el Joel Díaz
y hablaremos de Cuina Saludable con el Pep Nogué y la de Parellada.
Femos una costellada, que no quiere decir que solo mengis costellas.
Y tendremos una conversa muy especial con toda una estrella de Hollywood.
Por mi vida o la muerte, puedo proteger.
Vigo Mortensen.
Aquest dissabte 11 de maig,
el suplement desde el Hospital Clínic de Barcelona.
Amb el suporte de la Biotecnológica Amgen.
Torna la setmana d'Internet al Corte Inglés.
Fins a un 30% en moda, accessoris, sabateria, esports i molt més,
a la nostra web i app.
I fins a un 30% en electrònica, electrodomèstics i llarg,
també a les nostres botigues.
Només fins al 17 de maig,
Setmana d'Internet al Corte Inglés,
amb fins a un 30% de descompte.
El que estaves esperant?
A la botiga web i app del Corte Inglés.
Es pensaven que s'havia acabat,
però estaven molt equivocats.
Però on collons ens portes?
Un escape més currada de la història.
Una altra vegada, no!
Corra, menina, corra!
Sé el que em faig.
Està tot controlat?
Skiproom 2.
Última funció el 31 de maig.
9 de juny.
Eleccions al Parlament Europeu.
Si ets una persona cega o amb discapacitat visual greu
i coneixes el sistema Braille,
pots votar amb plena autonomia a les eleccions.
Comunica-ho al telèfon gratuït.
900 150 000
entre el 16 d'abril i el 13 de maig.
El dia de la votació hauràs de recollir la documentació
a la teva mesa electoral amb el teu DNI,
inclòs a la informació necessària en Braille.
Ministeri de l'Interior.
Govern d'Espanya.
Catalunya Ràdio
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
A veure, digue'm un embarbussament en xinès.
Ai, ai, ai.
Ai, ai, ai, aquesta senyora.
Passen...
Mira, són dos quarts i mig d'una,
és a dir, les 12 i 37,
aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Ens anem preparant per la visita
del millor pitjor cantant del món,
però abans, unes compres que sempre van bé.
És allò que, a vegades, quan estàs ensupit,
te'n vas a comprar i t'animes, no?
És el poder terapèutic de les compres.
I sí, sí, després dius...
I el capitalisme, també.
També ho té, també ho té.
I aquesta és la màgia que també té
la nostra botiga preferida,
la Selecció Ramonera.
Ramonera, Selecció, Ramonera,
és la Selecció.
Ramonera...
Com anem de fer ciclisme per aquí?
Molt bé, molt bé.
M'encanta el ciclisme.
Vint de l'accident.
Mira, estic veient les persones
que estem assegures en aquesta taula
i només pensar...
que esteu dalt d'una bici em fa gràcia,
perquè no us veig gent de...
Doncs a mi m'hauries de veure...
Mira, aquesta tarda potser sortiré
un rato amb bici amb el meu germà.
Mira!
Vigila que estiguin els frens bé.
Vale.
Per on aneu amb el teu germà amb bici?
Anirem per Collxarola, avui.
Molt bé, clar.
És el problema?
No, no és elèctrica.
Té cames fortes, en Joel.
Sí, no, això sí, li toco sempre.
És veritat.
Una persona, a Gualapoc, per 250 euros,
es ven...
Diu, se ven de bicicleta MTB,
que vol dir mountain bike.
Sí, MTB.
Per no aguantar a mi madre.
Ah.
Aquesta frase pot...
Clar, qui no aguanta la mare?
La bici no aguanta la mare.
Jo no aguanto la meva mare.
O sigui, me la ven per no aguantar la meva.
Jo he entès que la bicicleta
no és capaç d'aguantar el pes de la mare.
De la mare.
La vendo porque mi madre
me está dando el tostón
para que la quite de su graje.
La compré por gilipollas,
que això és un altre motiu per la comprar.
Porque yo creo que la cogí una o dos veces.
Això passa.
Això passa que et compres la bicicleta.
No, no, yo aniré molt amb bici.
Pero si vius a la Barceloneta...
Com vols anar amb bici?
Què vols anar a la cotxe?
La mandra que fa de treure d'allà
del que tens el terrat...
I inflar-la.
Inflar-la.
Això és una vergonya
que l'any 2024
encara que hem d'anar inflant rodes, eh?
Bueno, què vols anar?
Amb una mountain bike amb rodes macisses?
Doncs sí.
No ho sé,
però que no hagin inventat una cosa
perquè no haguem d'anar...
Que s'inflir sola, eh?
Bueno, diu...
Lleva ahí un montón de tiempo
cogiendo polvo.
En la vida me ha visto nadie
con una bici.
Tiene suspensión delantera,
freno de disco, bla, bla, bla.
No me preguntes mucho más
porque no tengo ni idea de bicis.
En la foto tiene las ruedas sin aires
pero no están pinchadas.
Ah, molt important.
És molt important.
En fi, també una altra persona
que veiem els nervis a Wallapop
a l'hora d'escriure.
Sí.
Diu, 10 euros.
Vendo camión de coches.
Hòstia, camión de coches?
D'aquests per portar de la SEAT.
Sí, és de joguina, és de joguina.
Ah!
Però m'agrada molt
perquè diu...
Es perfecto estado casi no uso muy poco.
Aleshores, no transporta cotxes
aquesta persona ni de joguina.
No.
Llavors s'ha posat nerviós
perquè té pressa per els 10 euros aquest, suposo,
i diu...
Lo uso muy poco.
Puedes guardar xochos más de 15.
¿Cómo?
Perquè volia escriure cotxes.
Ah!
O no, o no.
Bueno, 15.
Pensa que jo no he vist mai un xocho, diguéssim...
Guardar...
Així.
Sol.
No.
Sense el context.
També hi ha una persona que a mi m'agrada molt
perquè jo crec que és publicista,
és com Risto Mahide i va ràpid.
A veure, a veure...
Diu, 5 euros, es ven un ventilador.
Ara que fa color, jo hi tenim color ja, eh?
Sí, i tant.
5 euros.
Està molt bé.
Jo estic pensant molt seriosament
fer el programa amb una gorra d'aquelles amb ventilador.
Mira.
I tu també, Joel.
No, jo no, perquè jo ja faig prou al ridícul
quan vaig als interveniments esportius de Barcelona.
És veritat, això seria massa ridícul, ja, eh, per en Joel?
Total, doncs aquesta persona, diguéssim,
a la frase per vendre el ventilador,
diu calor a Dios.
Adiós?
Ventilador.
Està molt ben trobat.
Sí, calor a Dios.
Però la pausa la poses tu,
perquè aquí el que posa tècnicament és calor a Dios ventilador.
Està molt ben fet.
Ah, el concepte, Joel.
Sí, sí, sí.
Calor a Dios ventilador.
Pam, pam, pam, pam.
És que podria ser una cançó de l'estiu.
Calor a Dios ventilador.
M'agrada molt.
Calor a Dios ventilador.
Calor a Dios ventilador.
Mira, veus, ja estàs un tipus.
Calor a Dios ventilador.
Calor a Dios ventilador.
Quín África la podría cantar.
Llavors, m'agrada molt perquè hi ha un article a Gualapop
que apareix en euros,
ven, álbum de cromos de fútbol,
la Liga 82-83.
Y nos te explica Estado,
se desgrapó,
se cosió un día,
hace 38 años atrás,
cuando de niño yo la abria,
te explica,
no la admiraba.
Carai, carai.
Estòries boniques.
Quín flashback, no?
Diu, tiene rayadas de bolis en la portada,
no sé què,
tiene a Del Bosque con su mostacho,
sale El Salvador Tadeza,
sale Clemente,
i aleshores, de cop i volta,
no saps què passa,
que es converteix en un capítol de crims.
Què dius?
Sí, perquè diu,
sale Kini.
Sale, ui, ui.
Que de aquella era mi jugador favorito
al que sequestraron tres tios en paro.
Sí, sí, sí, és veritat.
Però m'agrada perquè això és la història de Kini.
Tres tios en el paro,
que segresten al populista,
i se l'emporten a Saragossa,
que si era prou triste la història
que em portaran a Saragossa.
I m'agrada molt.
Clar que va perdre la Lliga aquell any al Barça.
Bueno...
Teren disgustos.
Ah, sí.
Doncs coses que podeu trobar al Selecció Ramoneda,
la nostra botiga de referència,
amb en Jordi Ramoneda
com a prescriptor dels millors productes
que trobareu a la Ràdio Catalana.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Un debate sossegado
sobre la gestación subrogada
después de que Ana Obregón
anunciara que ha sido nieta
de un hijo en Estados Unidos.
Seguimos con más noticias.
Demà hi haurà un gran espectacle musical,
que és Aurovisió,
però la prèvia no pot ser millor.
Tenim el millor, pitjor cantant del món aquí,
a l'estudio de Catalunya Ràdio.
En Joel Díaz a punt de fer-nos una cançó
dedicada a les eleccions de diumenge.
En efecte, Quim.
Queda lligat, eh?
Bé, el meu compromís és també amb l'actualitat,
ja ho saps, en la mesura que puc,
aquestes cançons dels divendres
sempre les faig anar d'alguna cosa,
que estigui candent en el moment.
I llavors, com ja us he dit abans,
m'agrada que coincideixin dues coses
que el resultat de les quals
no crec que alteri gaire el devenir de la meva vida,
que són, per una banda,
les eleccions al Parlament de Catalunya
i per l'altra, Eurovisió.
Llavors, he pensat, dic, ara busca una cançó,
o sigui, per la part d'Eurovisió,
la part d'Eurovisió estarà representada per la cançó, no?
Triarem una cançó que ho hagi fet d'Eurovisió.
Eurovisió.
Eh, Ramoneda?
No, no, m'està seguint, eh?
Sí, sí, sí.
M'estic entenent i per això estic content.
I la lletra, doncs, serà la típica lletra acostumista,
que va del tema de les eleccions,
que si serveixen, que si no,
una mica de crítica a la democràcia,
sempre mironia, bueno, una cosa així.
Sí, sí, sí, aquella gràcia que tens tu.
Sí, llavors, quin és el problema?
Que no trobava cançó, no trobava cançó,
fins que se m'han encès tots els llums del cervell,
quan me n'he adonat que la cançó Volare
ha estat participant d'Eurovisió.
No va guanyar, va quedar tercer el Domenico Montuño.
Moduño.
Moduño.
Moduño, que per cert era comunista, el Domenico Moduño.
Sí, senyor, va morir als 66 anys d'un infart de miocardi,
però va quedar tercer, l'any 59,
amb aquesta cançó que és Volare,
llavors dic, clar, Volare, Botare, Volare, Botare.
Volare, Botare.
Volare, Botare.
Fas fàcil, fas fàcil.
Llavors, simplement, canviant una lletra,
la cançó ja no va de Volare, sinó que va de Botare.
Per cert, en italià es diu Botare,
quan va anar a votar?
Evidentment que sí.
Sí, d'acord, molt bé, no, no, a mi no ho sé.
I si no es diu així, tu vas allà i t'entenen.
T'entenen, home, i tant.
Els italians són així, eh?
El final és per entendre'ns.
Bé, clar, jo el ridícul, vosaltres el que pugueu.
Hem de fer el uo-o, no? Potser.
Oo-o, sí, he triat ja un karaoke que ja porta el uo-o.
Ah, sí, el feu...
No, no, però feu-lo també.
I feu-lo, aquello que feu de ballar i tal.
Sí, sí, sí, Botare, Botare.
Ja us dic, que és una cançó lenta.
És possible que m'equivoqui.
Tirem, tirem, tirem, d'acord?
Anem fent, anem fent, tu tranquil.
Vinga, va, música maestro.
La democràcia és molt fàcil, no et pots queixar a tu.
Cada quatre anys, un diumenge, et pregunten a tu.
Quin candidat o partit és el que et fa més gràcia?
Quin conjumina millor amb la teva idiosincràsia?
Botaré.
No.
Botaré.
Ara.
O-oh.
I marxaré.
O-oh.
O-oh.
Això és el que volen de tu.
Que votis i aprendre pel cul.
Pot si vols tenir en compte les seves promeses en educació i salut.
O bé creure't el que et diu que és l'únic que no és un venut.
O pintar la botlleta o una polla i anar a fer el vermut.
Ai, clar.
Votaré.
Oh-oh.
I després marxaré.
Oh-oh.
Això és el que volen de tu.
Que votis i aprendre pel cul.
Hi ha qui no vota perquè creu que està tot perdut.
I que votant legítimes l'acord de barruts.
Tenen raó, però, clar, si els més llestos no voten.
Governarà el partit preferit dels idiotes.
Per tant, què hem de fer?
Què fem?
Què fem?
I després marxaré.
Oh-oh.
Això és el que volen de tu.
Que votis i aprendre pel cul.
Pim, pim, xim, pom.
Ja està, ja està.
No tinc més letra.
Ja està, ja pots fer l'aplaudit, Xavi.
Gràcies.
Molt bé.
Aquest és el Domenico, no soc jo ja, eh?
No, la referència és gairebé imperceptible.
Has de tenir uïda absoluta per distingir-los.
En Joel Díaz, el millor pitjor cantant del món,
convidant-vos a votar aquest diumenge.
Ell no pot perquè ha de penjar quadres.
Jo he de penjar molts quadres.
Però ho ha fet amb una cançó deliciosa,
com és aquest Volare de Domenico Moduño.
Moduño.
Gràcies, Joel.
En fi.
En fi.
És el moment per plantejar-vos la pregunta,
no, pregunta no, la resposta.
Ara.
La resposta del concurs invertit
que fem aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
per guanyar.
Ai, ai.
Ai.
Què serà, què serà?
A veure si surt tan bé com ahir.
Podeu.
Ai, va sortir tan bé.
Ai, ai, ai.
Va trucar una senyora i va preguntar una cosa
que no tenia res a veure.
I va guanyar.
I va guanyar.
Això sempre, això sempre.
Guanyareu igual.
Guanyareu igual.
Però és una mica més fàcil.
Una mica més fàcil.
Sí, sí.
Ho faré més fàcil.
Perquè avui, si voleu guanyar 30 euros
per gastar en qualsevol dels establiments que pravo,
heu de fer-nos una pregunta,
la resposta de la qual sigui Washington.
Washington.
Washington.
Oi, Washington.
Vull dir, penso que és bastant fàcil, no?
Vale.
Si us dieu Montserrat, no truqueu.
No, no.
Hem decidit que no volem més Montserrats.
No volem més Montserrats,
però ja veuràs tu com trucaran.
93-20-7474.
La resposta és Washington.
Quina és la pregunta?
A veure.
Washington.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Eh, eh, eh, eh.
Descobreix la Fira d'Artesania del Marroc al cor d'inglès
i transporta't a un paradís de peces úniques fetes a mà
que et faran somiar.
Catifa, ceràmica, moda...
Fins el 2 de juny,
vine a la cinquena planta del nostre centre de Diagonal
i gaudeix de l'essència del Marroc.
Només a la botiga web i app del cor d'inglès.
Aquest maig serà un maig de 10 amb els 10 dies Kia.
Del 9 al 20 de maig podràs gaudir d'un Kia amb condicions especials.
També disponible per versions híbrida,
híbrida endollable i 100% elèctrica.
Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona.
Consulta'ns les condicions a kia.com.
Kia. Descobreix el que t'inspira.
Arriba al Liceu la Txenerèntola de Rossini,
la darrera gran òpera bufa.
Les millors veus rossinianes
encapçalades per Javier Camarena
en una producció clàssica d'estètica pop.
Del 16 de maig a l'1 de juny.
Entrades a liceu.cat.
L'última hora amb Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Caprabo us ofereix el concurs de l'última hora.
Caprabo. Preus bons sempre.
9 minuts i la 1
és el moment del concurs invertit de l'última hora
amb 30 euros en joc per gastar
a qualsevol dels establiments Caprabo.
A veure, aquí tenim el telèfon, la Dolors.
Bon dia, Dolors.
Bon dia.
Des d'on truques, Dolors?
Doncs mira, ara estem per Trem.
Però bueno, decidim a Covelles.
Molt bé.
Hòstia, de Covelles a Trem?
Sí, ja hem trobat-ho.
Mare de Déu.
Hi ha molts quilòmetres i molts capravos per tot Catalunya.
Molt bé.
Doncs escolta'm, quina pregunta ens volies fer, Dolors?
On és el Capitoli, el Spacini?
A Washington.
A Washington.
A Washington.
Us heu fixat que s'ha sentit segurament el marit
dient la pregunta.
Tens un apuntador, eh?
Carinyo, no t'equivoquis.
No.
Si us plau, eh?
Que són 30 euros, eh?
Que són 30 euros el Caprabo, eh?
La Dolors ho ha fet molt bé
i ella i el seu apuntador se'n van al Caprabo
a gastar-se 30 euros com vosaltres vulgueu.
Apa, quina festa que us fotreu, eh?
Anda, que no, eh?
Apa, aquí.
Dolors, enhorabona.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu, adéu, adéu.
Gràcies, marit.
Bon viatge.
Adéu.
Quina festa.
Per tant, algun serà oient de Catalunya Ràdio
i en podem parlar.
En podem parlar.
La nostra guanyadora.
Ara no pots parlar.
A si no t'entenia que porta.
A si no t'entenia que porta.
A si no t'entenia que porta.
Ai.
Entre 180 i 200 mítings a l'actual.
Mare meva, que vaya friki.
Quina persona més avorrida de la vida.
Perquè és la César, que va formar part de les joventuts
d'un partit que no direm, però que no tothom sap quin és.
Molt bé, molt bé.
Són els dels llapissos.
Els dels llapissos, efectivament.
Els mini-pujols, que els he dit jo, no?
Deuen ser.
Sí, suposo.
Per tant, això, Teresa, t'endús aquest sopar al Tastem restaurant?
I tant, per dues persones.
Sopar a menuda a l'estació del xef, en Jordi Anglí,
allà al carrer Provença 88, un restaurant que està com a casa.
Sí.
I menges millor que a casa.
Ara, no et sabria dir quina ideologia política hi ha darrere
de la cuina del xef Jordi Anglí.
No t'ho sabria dir si és una cuina d'esquerres, de dretes...
El plaer.
Ara, ara, ara.
Escolta'm, Xavi, veig que estàs fullejant la carta del Tastem.
Et crida l'atenció a algun plat, en concret?
Sí, una amanida de fulls.
De fulles?
De fulles, amb pollastre confitat,
uau, pomà àcida i torradetes petitetes amb salsa César.
Oh, salsa César.
És com una amanida César, però té tot el pla.
No sé si el xef Anglí hagués triat aquest plat justament
per promocionar el seu restaurant.
Dono una altra.
Borrata amb xirri, rúcula i salsa pesto.
Borrata amb xirri?
Xirri.
Estupendo.
Amb què?
Tàrtar de salmó i advocat amb vinagreta suau de mostassa i mel.
Advocat o al bocat?
Advocat d'advocat.
Ojalà un tàrtar d'advocat, eh?
Molt bé.
Un advocat talladet, picadet, picadet, eh?
Sí, ha de tenir bon gust.
Depèn.
Bé, això és només una mostra de les delicatessens que trobareu
al Tastem Restaurant Carrer Provença, 88.
El restaurant Tastem us ofereix cada divendres la fita de la setmana.
És que, Xavi, t'has mirat als entrants.
És el que t'has de saltar.
Mira't els segons, home, que és on hi ha.
Canelons de rap amb gambes i verdures amb crema de crustaci.
Això és una meravella, d'acord.
Pop a la brasa sobre cremors de patata, allioli, pebrot, al fumat.
Que no falti.
Parmentier.
Suquet de peix amb calamarsets, patates i picada.
Mira, jo si fos el xef Jordi Anglí contractaria en Xavi
per anar pel restaurant llegint la carta.
Oh, i per postres.
Què, què?
Bava.
El rom amb xantillí.
Bava, bava.
Ah, bava.
Bava.
És que el dia bastant.
És aquella mena de brioja...
Sí, borratxo, una mica borratxo.
Sí, sí, sí.
Una meravella i la setmana que ve una altra oportunitat
perquè participeu a la fita de la setmana
i guanyeu un fantàstic àpat al Tastem Restaurant.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
M'estan fent fotos.
No em feu fotos.
No, pinxos, no.
Pinxos, no.
Hi ha algú que parli català aquí?
Sisplau.
No em feu fotos.
Bé.
Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres, l'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia, l'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació amb Òscar Fernández.
El matí de Catalunya Ràdio.
Així sona la cançó de l'estiu.
De l'estiu, quan gaudeixes del mar a les Balears.
Viatja a les Balears amb vaixell i amb el teu cotxe
amb fins un 40% de descompte.
Viatja amb Transmet.
Aquest dijous, a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona et descobreix els esdeveniments,
els serveis i totes les activitats
que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
Per què tot s'està tornant rosa al magatzem d'Els Beta?
Descobreixo en el seu primer llibre
les aventures d'Els Beta al virus rosa.
A la venda a la botiga 3CAT i als punts habituals.
I dins d'aquí a les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio
i també a la setmana.
Que tingueu un bon cap de setmana,
que voteu d'agust i amb consciència
i ens retrobem dilluns a les 12 a l'última hora.
Gràcies.
Per un sóc un heroi, per d'altres un covard.
Per un sóc un problema, per d'altres una solució.
No ens equivoquem.
Aquestes eleccions no van de mi.
Va de nosaltres.
Va del que Catalunya necessita.
Necessitem lideratge.
Bon govern.
I moral la victòria.
Poder viure plenament en català.
I la independència.
Per fer el país millor que necessitem.
Puigdemont president.
Junts més.
Estaràs cansado de unos y otros que durante tanto tiempo te han defraudado.
Y no eres el único.
Hay miles de catalanes honrados como tú que también han sido enganyados.
Pero no estás solo.
Ahora nos toca a nosotros, a todos los catalanes.
Porque Cataluña torni a ser Cataluña.
Este 12 de mayo, vota Vox.
Votem en defensa pròpia.
Per alguns, el futur de Catalunya és un joc.
Mentrestant, hi ha una Catalunya que no pot esperar més.
Un país que cuida els seus rius i on l'aigua no és un negoci.
On no has d'esperar per veure el metge i que protegeixi el català i la seva cultura.
Mirant el switch et dic que pots confiar en mi per fer possible la Catalunya que ve.
La Catalunya que estem esperant.
Vota Comuns.
Defensar la terra és defensar qui la treballa.
Defensar la terra és fer-ne terra d'acollida.
Defensar la terra és defensar una escola pública en català per a tothom.
Defensar la terra és blindar la sanitat de la privatització.
Defensem la terra per garantir una vida digna per a tothom.
Defensa la terra.
El 12 de maig, vota CUP.
Amb el govern republicà, Catalunya ha liderat la inversió social més important de la seva història.
Hem obert un camí per pal·liar les desigualtats.
I sobretot, un camí de democràcia sense repressió.
Nosaltres, els republicans, on hem estat sempre.
Al costat de la gent.
Al costat de Catalunya.
Esquerra Republicana.
Hem perdut 10 anys, és veritat.
Però nosaltres no som dels que es rendeixen.
Perquè creiem en el futur d'aquest país.
Tornar a creure en el diàleg.
En unir i en servir.
En la nostra sanitat i la nostra educació pública.
El proper 12 de maig, tornem a creure en Catalunya.
Amb totes les nostres forces.
Vota socialista.
Força per governar.