...y por otras cosas que me hacían falta.
Mentir, por allo, habría mentido por muchas más cosas si eran necesarias hacerlas.
No por salvar la propia vida, únicamente, malgrat que la vida es un miracle y val la pena desafiarla.
Es curioso, ¿cómo defensa también, cómo defensa en esta entrevista la mentida?
Después escucharemos fragments de la conversa, pero sí, en fin, es significativo.
Deía que era un mentider que deía veritats.
Sí, sí, sí.
Es un concepto, ¿eh? Un mentider que deía veritats, porque digo...
Bueno, es que claro, cuando el sents dir...
Yo no iba a estar, pero podía haber estado...
Sí, hombre, claro.
Sí, no, ell venia a dir que la mentida era útil per explicar una cosa que era veritat.
Però ell suplanta aquest 6.448, és un pres de Figueres que es diu Enric Moner.
I quan ell va al camp i veu la llista, diu...
Calla, el que s'assembla més a Enric Moner és Enric Moner.
I, clar...
Ara en parlarem. Una pausa, una pausa.
El matí de Catalunya Ràdio.
Només els més ràpids gaudiran d'ofertes increïbles al Corte Inglés.
I també els fotògrafs més espavilats, amb un 15% de descompte en la marca Nikon.
Així són les ofertes límit, del 15 al 18 de febrer, a la botiga Web i App del Corte Inglés.
Tu també ho has sentit.
Hi ha moments que el cos et demana caldo.
Per això, dona-li el que es mereix.
A Neto.
El matí de Catalunya Ràdio.
Connectem ara amb el Corte Inglés per saber totes les novetats.
Bon dia.
Molt bon dia.
Només els que sigueu més ràpids podreu aconseguir ofertes increïbles durant un temps limitat.
Si vols fer un pas en descomptes, trobaràs una selecció de sabates, botes i botins,
al 60% de descompte, de marques com Mustang, Pedro Miralles, Ángel Alarcón, Hispanitas, Lodi.
I pels fans de l'esport, també tenim ofertes, amb un altre 60% de descompte,
en una selecció de tèxtil, calçat i complements d'Audor i Neu,
de Salomon, de North Face, Columbia, Trangle World...
Són així les ofertes límit del Corte Inglés.
Recorda-te'n.
Només fins al 18 de febrer.
I demà divendres i dissabte toquen contes.
Al Corte Inglés de Sabadell, divendres, a dos quarts de set de la tarda,
us explicaran la història del pescador de Cervelló.
A l'hipercord de la Meridiana, dissabte a la tarda, el conte del País del Silenci.
I al Corte Inglés de Girona, els contes de la pirata rata.
Si el que preferiu és la màgia, al Corte Inglés de Cornellà, dissabte a dos quarts de set de la tarda,
una sessió de màgia amb el Nilo Hidalgo, que us en recordareu sempre més.
No us perdeu les activitats infantils gratuïtes que us esperen aquest cap de setmana.
I això és tot per avui.
Adéu, fins demà.
10 i 3
Última hora, el matí de Catalunya Ràdio.
T'asseguirem a la peixateria, aprovants, Òscar Fernández, bon dia.
Bon dia.
Actualitzem-nos.
Mira, la ciutat de Nova York ha denunciat TikTok, Instagram, Facebook, Snapchat i YouTube
per fomentar una crisi de salut mental entre els menors.
L'alcalde de la ciutat de Nova York, Eric Adams, assegura que la ciutat es gasta 100 milions de dòlars cada any
en programes de tractament de salut mental dels joves i que per això cal actuar immediatament.
Joves de la ciutat de Nova York pateixen ansietat, desesperació i fins i tot intents de suïcidi,
una cosa que no havíem vist abans.
Hi ha proves cada vegada més sòlides que el poder de les xarxes socials n'és la principal causa.
És un problema greu i s'ha de tractar ara.
La denúncia de la ciutat descriu tàctiques de les xarxes socials com ara l'ús d'algoritmes
per encoratjar els usuaris a fer un ús compulsiu de les aplicacions.
D'altra banda, a casa nostra, la inflació ha pujat una dècima al mes de gener a Catalunya.
Arriba al 3,3% segons dades de l'Institut d'Estadística.
Els aliments continuen sent el que més s'encareix, un 7% de mitjana.
I s'han apujat més els frescos que no pas els elaborats.
Novament, l'oli és el que més s'ha disparat en un any, més d'un 60%.
La carn de porc, les fruites o les verdures han augmentat de preu més d'un 10%
i el peix i els ous, un 5%.
Precisament sobre els preus, augmenta la bretxa salarial de gènere a Catalunya
després de l'última enquesta anual d'estructura salarial analitzada pel Sindicat Comissions Obreres.
Després d'anys d'aconseguir reduir lentament la diferència entre el que cobren els homes i les dones,
les últimes dades indiquen que la bretxa torna a pujar lleugerament 3 dècimes
i arriba al 24,8%.
Quan es fa més evident aquesta diferència és en la franja d'edat entre 30 i 50 anys,
que és quan les dones o són mares o tenen cura dels seus pares.
Ho ha explicat el matí de Catalunya Ràdio Irene Galí,
que és sociòloga de la Fundació Cipriano Gartia de Comissions Obreres.
Les cures continuen sent determinants.
Impedeix a les dones potser optar a promocions en el seu lloc de treball.
És quan veiem que les dones demanen més excedències, reduccions de jornada per la cura d'infants
i això les perjudica en la seva trajectòria laboral, el que s'acaba reflectint en uns menors salaris
i, per tant, en una major bretxa salarial.
Preocupació entre els veïns del número 7 del carrer Canigó de Badalona,
ha desallotjats ahir pels bombers davant la possibilitat que el seu bloc s'ensorri,
tal com va passar la setmana passada amb el número 9, el del costat,
en un cinista que va fer 3 morts.
Aquest matí tècnics i bombers tornaran a inspeccionar l'immoble
i tenim a Badalona el David Àngela.
Bon dia. Preocupats, però informats sobre el diagnòstic,
segons l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol,
admès en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio,
que hi ha prou elements per dubtar de l'estabilitat d'aquest edifici.
Quan els bombers i el tècnic municipal decreten que les persones tenen que sortir
i que no poden entrar a viure aquesta seva,
que tenen que entrar avui de manera endreçada i ordenada
a retirar els exsos personals
i s'ha apuntat per part de bombers i de l'Ajuntament a alguns pisos,
especialment els més afectats, que són els de la zona alta.
És evident, lamentablement, que hi ha risc d'aquest obri enfusar.
David Àngela, Catalunya Ràdio, Badalona.
I una última cosa, es disparen els casos de tosferina a Catalunya.
Aquest any fins ara ja se n'han detectat més de 300,
que és una xifra molt superior a la que hi va haver l'any passat,
quan se'n van registrar 500 en tot l'any 2023.
En declaracions al matí de Catalunya Ràdio,
Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància de Salut Pública,
admet que no és habitual aquesta situació.
Cíclicament es produeixen aquests brots,
tenim unes vacunes que protegeixen en front de la malaltia
i la propia infecció també,
però aquesta immunitat, tant artificial com natural,
es va perdent a lo llarg del temps
i de manera cíclica desapareixen aquestes onades cada cert temps.
El matí de Catalunya Ràdio, Ricard Ostrell.
Ja està, ja ha tornat en si, veu?
Ja està, ja ha passat, ja ha passat.
Jo l'entenc, jo l'entenc, eh?
L'entenc, l'entenc que ha tingut aquesta que se'ns ha desmaiat.
Sí, sí, ens ha quedat aquí desmaiat.
És mort, és mort.
No pateixi.
Sí, és mort.
No, és que tots ens pensàvem que acabaria dient
Enric Marques viu.
I clar, jo l'entenc que vostè ha tingut aquesta sotregada,
ens ha caigut aquí a terra mig marejada, ja està.
Ho veu, és la peixateria, ho veu?
Ara, ara, ara.
Sí, sí.
El dia que vostè es mori,
el primer que faré serà trucar a l'Obertó.
Això, vull dir, no pateixi, no pateixi, Carmeta,
perquè tinc el tal·lac, no obert, o conec, o conegué.
Obert, la Carmeta és morta.
Vull dir, foteu-ho al diari, foteu-ho tot arreu
i que estiguin tots tranquils.
Hola, feu façades, hola, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Quin dematí, quin dematí, quins últims 20 minuts
que han passat aquí a la peixateria,
que anaven entrant dones,
hi ha hagut una discussió que si és mort, que si és viu,
que si, i fins que la Carmeta se'ns ha marejat,
ha caigut a terra,
pensava, és que ha sigut molt gros,
això que ha explicat el home.
Sí, sí, sí.
És que ha sigut molt gros.
Bon dia, amigues.
Bon dia.
Bon dia, Adrià.
Bertom, el pròxim llibre que llegeixis,
el llegeixis i t'estàs sentit, i prou.
I prou, i no es remenis més,
hòstia, que ens fons amb una tensió que és tremendo, això.
Ai, sí, què dius?
Oia, ep, ep.
Què?
Què dius?
Estàs de dir alguna cosa o estàs marejant?
Què et passa, xuriguera?
Però s'ha d'articular alguna frase o alguna cosa,
perquè t'entenguem, vull dir que...
Si fas sons d'animals, no acabem d'entendre-ho.
Vull dir que estaria...
No ho sé, no ho sé, què li ha agafat.
Potser és la primera paraula que diu.
I això és la primera paraula que ha dit avui, no?
Sí, exacte, la primera paraula del dia.
No, no, no, hola.
Bon dia, bon dia.
Bueno.
Carlos?
Algo ha passat.
Algo està passat, perquè...
Salta'm una cosa, jo el que volia dir és,
quan heu començat, a primera la tertúlia,
que he fet una cosa que l'Arturo ha dit,
que parlàveu de la gent gran,
i he dit, quan tu, Arturo, facis 65 anys,
i ell ha dit, espero que sigui d'aquí molts anys.
Sí, Arturo.
A veure, com t'ho diria jo.
Vull dir, això no ho pots triar.
He pensat, he pensat, espero que no arribi.
Que toqui, toqui.
Saps?
He pensat, espero que no arribi.
I he dit, oh, això és dolent.
I llavors he dit, que trigui molt.
Sí, t'has fet la pixoliu.
T'has fet la pixoliu.
L'Arturo no ho té clar, això.
Jo crec que el que vol dir és que aquests anys que li vénen per davant,
que siguin molt intensos.
Que siguin molt intensos.
Correcte.
Que no passin ràpid, que siguin...
Però mirem d'explicar-nos bé,
perquè si no l'he dit, diu que l'Arturo...
Com el Soriguera, mirem d'explicar-nos com el Soriguera.
Perdona, ja estic bé, ja estic bé, ja estic bé.
M'he ennuegat, és que me ve a conté,
saps, aquesta hora me ve a conté.
M'he cremat, m'he ennuegat, me l'he fotut per sobre,
havia de parlar...
M'ha passat tota una sèrie de coses que,
amb els nervis de la secció que ha fotut l'HOM,
m'ha passat tota una sèrie de coses així acumulades
i m'ha sortit...
Doncs ja està, tot bé per sol, no?
Ja està, sí, home, sí.
Escoltant...
Jo no sabia que tu anaves a la ser
a fotre aquesta secció d'humor.
Ah, sí.
He fet una broma que m'han fet el Francino.
Hi vaig anar a la ventana al Francino.
Ara hi vas cada setmana.
No, cada setmana no, va ser una intervenció d'un dia.
Val, val, val.
Jo t'hi vaig veure...
Bueno, t'ho he escoltat bé, amb castellà i tot,
vull dir que...
Encara.
Un pare de cagades grosses, però...
No, bueno, no, però això una mica de ritme ja ho agafaràs.
Quant temps previst saltar l'acent?
D'aquí mig any, d'aquí mig any.
Mitj any, ja.
Mitj any, ja.
Mitj any, ja.
Sí.
I escolta, això del programa de l'avió,
vosaltres ho podríem fer des de la peixateria, també.
Ah, mira, també estaria bé.
Vale, vull dir que no us hagis venir, eh?
Que a mi això aquesta entrada i sortida de l'estudi
que l'avió ja ho heu dit, a mi no em podria gràcies.
I saps què vull dir?
Ja connectarem directament des de la peixateria.
Molt bé.
Ho fem des de la peixateria.
A l'Oberto encara el tens per aquí?
Sí, clar.
Ah, bueno.
Què vols?
No, res, que estàs llegint ara, Albert.
De moment, res, de moment, res.
Seràs el primer a saber-ho.
Val, val, val.
Espeçats per anar-me preparant.
Quina notícia ens portaràs, hòstia.
Vale, vale, doncs ja està.
I escolta, l'Estefania,
és una llàstima que avui no hagi pogut venir, eh?
No, no ha vingut.
Em sembla que també s'ha tirat el te per sobre.
No ha pogut parlar.
L'Estefania aquí, l'Estefania Molina?
No, la Verònica.
Ah, la Verònica Fumeral.
Què us passa avui?
O sigui, no em foteu ni una.
La Verònica, la Verònica.
La Verònica Fumeral, sí.
La Verònica.
No ha vingut avui, eh?
Sí que ha vingut,
però és que ha parlat poc, ha parlat poc.
Teníem problemes també de comunicació.
Ah, bueno, va bé.
Ai, coi.
Ai, coi.
Mal dia, avui és un mal dia.
Sí, sí.
Saps?
Amb l'impacte aquest estem com tocats.
És que avui...
Ara ho aixencarem.
Soliguera, feixades, gràcies.
No, vosaltres, però escoltem-nos.
Disculpes, disculpes.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no.
Que crem-hi, que crem-hi.
Verònica Fumeral, Ferran Espada, Arturo Puente, Maria Vila.
Gràcies per acompanyar-nos i gràcies per aquesta història, Albert.
Gràcies a tu.
Ara parlarem aquí al matí de Catalunya Ràdio,
la figura d'Enric Marcos.
Serà després de la publicitat.
El 9 de maig de 2018 es va celebrar per primera vegada
el Dia Mundial dels Mitjons Perduts.
I, en fi, si fins i tot els mitjons perduts tenen un dia propi,
no te'n mereixes un, tu també?
Amb Mi Dia de l'11 tria la teva data especial i juga-hi.
Cada dia per un euro guanya fins a 3.000 euros.
Mi Dia, el sorteig més teu.
I recorda, un de cada cinc toca.
A tots els que jugueu a l'11, ben jugat.
Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Torna a la trena de La Perla 29.
L'adaptació teatral de la novel·la de Letitia Colombani
dirigida per Clara Segura.
Amb Marta Marco, Cristina Genevat, Carlota Olzina i Clara Segura.
A partir de l'1 de febrer al Teatre Goya.
Entrades a teatregolla.cat i promentrada.com.
Tres dones, tres continents, un mateix anel de llibertat.
Cada que et va el finançament total
per clients amb targeta al cort anglès.
Finança les compres fins a 12 mesos
en electrònica, electrodomèstics, esports, moda, llar i molt més.
Fins al 21 de febrer,
finançament total del cort anglès a la botiga Web i App.
Per compres superiors a 200 euros.
Finançament ofert per financiar el cort anglès
si subjecta a la seva aprovació.
Consulta les condicions i exclusions al cortinglès.es.
Tens 18 anys i el Bo Cultura et crema les mans?
A Bacus t'oferim la millor selecció de novel·les,
còmics, revistes i videojocs.
Vine a les nostres llibreries
o compra amb el Bo Cultura al nostre web.
Fàcil i ràpid.
A Bacus, si tu hi creus, nosaltres t'hi portem.
El Barça campió de la Copa.
Ha guanyat el Manresa.
A la competició més intensa,
Catalunya Ràdio no hi pot faltar.
Arriba la Copa de Bàsquet a Màlaga
i el Tot Gira t'ho explicarem.
Divendres a partir de 3 quarts de 6 de la tarda,
quarts de final, Barça-Manresa.
Només un dels dos equips pot arribar a les semifinals.
Divendres a partir de 3 quarts de 6 de la tarda,
Barça-Manresa.
Una transmissió del Tot Gira
amb la narració d'Ernest Macià,
Oriol Rodríguez, Carme Lloberes i Joan Creus.
Viu l'emoció de la Copa de Bàsquet al Tot Gira.
Electrodomèstics Calvet dona suport al bàsquet català
i us ofereix els partits de la Copa del Rei.
Arriba a les rebaixes de la llar del Corte Inglés.
Fins al 50% de descompte en una selecció de matalassos
de les millors marques del 12 al 29 de febrer del 2024.
Finançament fàcil fins a 12 mesos.
Finançament ofert per financer al Corte Inglés
és subjecte a la seva aprovació.
Consulta en les condicions al cortinglés.es.
A la botiga web i app.
Al Corte Inglés.
Un quart d'onze del matí.
Marce Aranaga, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Ara parlàvem d'Enric Marco,
que, en fi, finalment han demostrat
que va morir fa més de dos anys.
Que l'Enric Marco era una persona que deia
que la mentida podia ser útil.
És a dir, ell defensava que tota la seva vida
que es va muntar, i que explicava
que va ser president de la Miquel de Bazausa.
Ho sé, ho sé, sí.
Que allò ho feia perquè creia
que era útil per a la societat.
Jo crec que és un acte d'egoisme molt gran.
És possible que el que ell va fer
tingués una utilitat per a la societat.
Però hi ha altres persones
que també ho podien explicar,
com era la Neus Català,
com eren moltes altres persones,
i, en canvi, estava basat en una veritat.
Jo crec que aquesta mentida
és una ofensa per a totes les persones
que, de veritat, van viure allò que ell explicava.
Jo crec que és un acte de soberbia
i d'egoisme enorme.
És la meva opinió, eh?
Vull dir, no soc cap entès en res, però...
No, no.
I, a més, m'imagino que hi ha algú de psicològic,
de psicopatia, no ho sé.
Hi ha d'haver alguna cosa, perquè...
I amb una intel·ligència molt gran.
Perquè el que va aconseguir aquest senyor...
La creu de Sant Jordi.
Sense que ningú se'n donés compte que era mentida és brutal.
Es mereix un monument a la maldat i a la intel·ligència,
a les dues coses.
Tu ets d'aquelles que detecta ràpid les mentides o no?
Ah.
O te la foten?
No, bé, clar, depèn, allò que dèiem.
Depèn, depèn.
Les mentides mal dites les enganxo com tothom.
Suposo que les ven dites, les ven basades en una estructura i tal.
No, clar.
Sí, sí.
Hi ha molta gent que fa mentida petita a petita.
Jo el que m'he adonat molt és que la gent no és veritat que mentim tant.
Jo el que conec és gent que menteix molt.
És a dir, jo tinc una amiga, tenia...
Sí, està molt bé.
...que mentia molt, però crec que aquí hi ha un problema psicològic,
que mentia molt, però que s'ho creia.
Per exemple, el Pepe Rubianes.
El Pepe t'explicava unes històries que sabies que eren mentida,
però ell no tenia cap problema mental,
perquè ell sabia que era mentida.
Però ell t'ho explicava i no li podies treure que era mentida.
No sé, anava pel carrer, el robaven
i acabava prenent xocolata amb xurros amb el lladre.
Coses així li passaven cada dia.
Això t'ho explicava el Pepe?
Això ho explicava ell.
Però potser era veritat.
Sí, però deies, no pot ser que a tu et passin tantes coses
i a la resta dels mortals no ens passi res.
Bé, però en aquest cas era sempre per fer-ne una ficció.
Però després tenim gent que menteix,
que menteix molt i no els pots treure d'aquí.
I després hi ha els normals, com puc ser jo,
o tu, que de tant en tant podem dir una mentida.
Per això no crec que...
Normalment es diu això, no?
La gent menteix poc.
Jo penso que hi ha persones que menteixen molt
i altres que no tant.
Està bé, és interessant.
Hi ha un tipus de persona que sap que viu molt amb la mentida.
Viu amb la mentida, sí.
Jo conec una persona que viu amb la mentida.
Aquest és el punt, no?
Segurament també en Rick Marco s'havia cregut la seva pròpia mentida.
És a dir, hi ha un moment en què tu mateix acabes convencent-te
que has viscut una cosa que no és real,
però segurament la sents així.
Pot ser, o també pot ser que la visqui com un actor.
Per exemple, jo soc actriu.
Jo he de viure el que estic fent escena com si fos real.
Però jo sé que no ho és.
Vull dir que ell també podia fer això.
No cal per fer creure als altres que una cosa és veritat
que realment ho siguin.
Els Watson, el TNC, avui tu ens mentiràs.
Exacte, com sempre que pujo a un escenari
o em poso davant d'una televisió.
El que es tracta és que vosaltres, en aquell moment,
si més no, mentre es dura l'espectacle, la ficció,
creieu que allò és mentida.
A qui rau el bon actor?
Em fer creure que una mentida és veritat.
Però t'agafes elements de veritat per explicar aquesta mentida,
per viure aquesta...
Bé, com fan també els mentiders.
Sí, però quan jo acabo l'escena,
jo sé que allò és mentida.
Torna-la, Mercè.
Tu el que m'estàs dient
és que possiblement aquest senyor creia que era veritat.
No ho crec.
Jo crec que feia el paper de l'actor.
Del bon actor.
Que mentre ho està fent,
ho està fent com a veritat.
Però quan ho acaba de fer,
sap perfectament que allò no era veritat.
Clar, és que de fet tu jugues molt amb això,
entre la veritat i la mentida, no?
Has de fer que l'espectador es cregui
que el que estàs vivint ho vius de veritat.
Jo sempre deia,
jo volia ser advocat i sempre deia,
és que fan el mateix.
El millor advocat i el millor actor
és el que sap mentir millor,
no el que té raó.
Tots sabem que els advocats,
si aconsegueixen convèncer,
són els que guanyen.
No cal tenir raó.
I l'actor igual.
És el que menteix millor,
és el millor.
El que menteix,
jo em recordo una...
El que menteix vull dir
el que fa que la realitat es cregui.
Sí, sí, una bufetada
que li vas fer a la Mariona Ribes
al cor de la ciutat.
Recordo aquella bufetada.
Allò mentida no era.
No, i a més la va agafar,
l'hi vaig fer abans d'acabar la frase,
perquè ella, pobrica meva,
tenia 15 anys i no havia fet mai res.
Imagina't.
I les bufes,
i passa molt, eh,
quan ho he fet amb altres actors,
i jo també era jove,
miro de fer-ho fora del moment.
Perquè tu una bufetada,
quan saps que t'ha de venir,
ja poses cara de bufetada.
O ja et poses en tensió.
Hi ha alguna cosa que canvia.
Per tant, ho has de fer,
encara que sigui dos segons abans,
dos segons després,
l'has d'agafar per sorp.
I realment va quedar...
Va quedar amb una cara...
A quadros, pobretta meva.
Després allà hi ha la veritat,
que és que t'adones
que t'han fotut una bufetada de veritat.
Exacte, la bufetada és de veritat, això sí.
Però jo he pensat que els actors,
quan fèieu això,
sempre picàveu de mà,
o sigui, com fa el gest,
i l'altre pica com...
Això ho fan els pallassos.
Això no ho heu fet mai?
No hi ha cap tècnica teatral?
Sí, però...
Aviam...
No, no, no.
Ara ja es fa...
Això es fa de pallassos,
o coses així.
Però imagina't,
allò era una seqüència de tele.
Imagina't,
jo picant per sota,
i amb quina mà, per cert.
Si pico jo,
amb quina mà li dono la bufetada?
No, pica el que li fan la bufetada.
Ah, clar, clar.
Tu fas el gest de donar-me una bufetada a mi,
i jo pico.
Ja, doncs imagina't,
si estàs picant,
quina poca cara de sorpresa posaràs.
Clar, clar, clar.
Vull dir que ens has enganyat molt,
durant molts anys.
Us he enganyat molt durant molts anys.
En realitat, no soc Mercè.
Sóc a l'Oso Yogi.
Escolta, molta sort per l'estrena dels Watson.
Ja ha sigut.
Sí, i en parlarem.
En parlarem.
Avui és l'oficial, avui és l'oficial.
No, va ser dijous passat.
No, va ser dijous passat que...
A més, estem omplint.
Ja abans de començar teníem el 83% de la platea ple
i caben 900 persones.
Només queda fila 24, això durant un mes i mig.
Doncs estic moltes gràcies de veure-la.
Mercè, fins aviat.
Fins aviat, Ricard.
Una passada a tothom.
Una pausa i parlem d'enric Marcó.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Arriben les rebaixes de la llar del Corte Inglés.
Fins al 50% de descompte en una selecció de matalassos
de les millors marques del 12 al 29 de febrer del 2024.
Finançament fàcil fins a 12 mesos.
Finançament ofert per financer al Corte Inglés
és subjecte a la seva aprovació.
Consulten les condicions al Corte Inglés.
A la botiga Web i App, al Corte Inglés.
Som connexió, la telefonia conscient.
Que et cuida una operadora?
Segur que si truco em deixeu escoltant cançonetes
i parlant amb robots cap quadrats.
A Som connexió no parlaràs amb màquines.
Parlaràs amb persones que t'escolten.
Ah, tira!
Les operadores volen fer trinco-trinco,
encolomar històries i permanències.
Si vols, truca i comprova-ho.
Som connexió, telefonia conscient.
Que truco! Eh, que truco!
Només els més ràpids gaudiran d'ofertes increïbles
al Corte Inglés.
I també els espavilats a renovar la seva llar
amb un 15% de descompte adicional
en electrodomèstics de Hire,
Samsung, Rumba, Philips, Teca i Bellissima.
Així són les ofertes límits.
Del 15 al 18 de febrer
a la botiga Web i App del Corte Inglés.
Traumatologia són més homes,
cirurgia són més homes...
Per què quan hi ha l'organització del Congrés
surten quatre senyors, no?
Però si després dels que estem treballant
els peones som dones.
Els caps de servei continuen sent homes.
Tu saps que no hem d'aturar
ni un comentari racista.
Que ella se senti cuidada,
perquè el dolor no l'hi podrem treure mai.
Històries plenes de vida.
Històries de la primària.
A TV3, aquesta nit.
Avui l'anigmàrius feia
les herbes més petonejades per Nadal.
I la resposta era
basneules.
La basneula és una herba de les voraginàcies,
de fulles piloses i fruit cobert de gollons.
I avui calia aïllar el bes amb ve alta
de les neules nadalenques.
563 dels 1.067 participants
l'han encertada.
Per tant, avui dijous dona 15 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de xocolates torres,
Maria Rosa,
Seguer,
Guiu.
I avui també ens heu dit
vesqueres,
punts sèpies
o peucrists.
El matí de Catalunya Ràdio.
10.24 fa una estona
l'Albert Ohm ens ha explicat
el matí de Catalunya Ràdio
la mort d'Enric Marco,
el falso pervivent de Flossensburg.
És una història de pel·lícula
i amb girs de guió fins a l'últim moment
perquè Marco va morir fa un parell d'anys
però ningú, fins a dia d'avui,
cap mitjà de comunicació tradicional,
diguéssim, ho havia explicat.
I ho ha fet l'Albert Ohm avui en aquest programa.
Ràdio Carranco, què tal? Com estàs? Bon dia.
Hola, bon dia, sorpresa.
Sí, sí.
Està interessada en aquest tema.
Les unies tenies d'aquestes
que vosaltres que sou periodistes de successos,
diguéssim, tu en aquest cas del país
i també quan vores en aquest programa,
us enganxen
perquè, clar, tenen uns elements brutals, no?
És una mentida sostinguda en el temps
durant molts anys
però, de cop i volta, cau un mite.
És una d'aquestes històries.
Nosaltres, l'Enric Marco,
això ho deia de cerca,
i jo crec que té raó.
Nosaltres fem un rockstar.
És a dir, l'Enric Marco,
en part, la seva mentida
el construïm nosaltres, sí.
s'ho té pels mitjans de comunicació.
I llavors, una de les coses
que té l'Enric Marco
i que ens atrapa en els mitjans de comunicació
i que després, quan s'acaba sabent
que no és veritat,
doncs, bueno, ens quedem una mica
tots sorpresos,
és que són d'aquestes històries rodones.
O sigui, l'Enric Marco,
el que fa de la seva vida
i el que relata de la seva vida
és una història rodona, perfecta,
tràgica, perfecta, no?,
que té tots els elements
que fa que els periodistes
ens hi posem a sobre.
Estem parlant de l'Enric Marco
que va dir que havia sigut
víctima del nazisme,
però l'Enric Marco
ha tingut moltes altres vides
que també tenen molts elements
que fan sospitar
que no eren ben bé així.
Ell va estar a la CNT,
va ser secretari general de la CNT
i també una mica fingint
o explicant que ell havia sigut
un combatent en contra del franquisme,
però després sabem
que ell, quan va a Alemanya,
va a Alemanya
amb un contracte del govern de Franco
amb el govern de Hitler.
Deia que era amic
de Bonaventura de Urruti
i tampoc era cert.
I tampoc era cert.
És a dir,
després va estar a l'Associació
de Pares i Mares
i va tenir també un paper
molt rellevant
a la seva vida íntima i personal,
que és una altra faceta,
però també té molts elements
que porten a pensar
que era una persona
que davant d'una veritat
una mica llarga
potser feia una mentida curta
aquests camins
i després acabar
novel·lant la seva pròpia història.
I l'entrevista que se li fa el 2016,
que li fas tu,
si no estic equivocada,
ell també continua.
És a dir,
ell no deixa mai anar
del tot aquesta mentida
i ell sempre es justifica.
Ho vaig fer per un bé superior,
per una veritat superior,
per ajudar.
Mira, 2016,
el suplement,
quan li preguntàvem
si era un mentideu
a un impostor,
deia això.
Quin impostor?
Impostor de què?
D'aquesta mentida?
Doncs si...
sol,
perquè he passat
a la galeria dels impostors.
Suposo que devem
tenir una galeria
que no passarem
que no passarem
de la doxena,
la mitja doxena,
no?
El que no entenc
és això,
qui és el que s'ha volgut destruir?
L'individu?
L'història?
Clar,
hem de posar,
Enric Marco,
en aquesta galeria dels impostors
que deia ell.
Sí,
no?
Jo crec que ell
ocupa un lloc
bastant,
bastant a dalt,
en aquesta galeria dels impostors.
Una de les coses
que ell fa,
la seva justificació
sempre és
jo vull ajudar
i dono visibilitat
i ajudo,
no?
No diem que no,
ajudo amb una mentida,
ell sabrà si estava justificada o no,
cadascú pot tenir la seva opinió.
Però ell
recrea coses
que són absolutament mentida.
Ell,
quan va al Congrés dels Diputats,
que va
i que fa una xerrada allà,
ell explica
com un nazi
li perdona la vida.
Diu,
no,
aquest espanyol
no el matarem.
És a dir,
va molt més enllà
la seva recreació.
No és ni tan sols
una cosa que ja és molt difícil
de passar-hi per aquí,
de dir,
no, mira,
m'inventaré tota la meva vida
per ajudar, no?
Però és que hi ha
una recreació constant.
Tinc transcrit alguna part
d'aquest discurs
que va fer el Congrés dels Diputats
l'any 2005
que deia
cuando llegábamos
a los campos de concentración
en esos trenes infectos
para ganado
nos desnudaban,
nos mordían sus perros,
nos deslumbraban sus focos,
nosotros éramos
personas normales
como ustedes,
nos gritaven
en alemán,
izquierda-derecha,
no entendíamos nada
y no entender una orden
te podía costar la vida.
La va enganyar
a tot l'hemicicle
aquell dia.
Clar,
amb això
sempre intentem
parlar amb psicòlegs,
amb psiquiatres,
que ens expliquin
quina és la possible explicació
que hi ha darrere d'això.
Hi ha una patologia,
hi ha una enfermedad
i sempre ens acaben dient
que una enfermedad
com a tal,
és a dir,
una cosa que t'impedeixi
adonar-te
que el que estàs fent
no està bé,
que no hi és,
que en aquests casos
no hi és.
Hi ha més casos,
hi ha més casos
potser no tan flagrants
com l'Enric Marco,
però l'Alicia Esteve,
també catalana,
ella va dir
que estava a l'atemptat
de l'11 de setembre de 2001
a les Torres Bessones
i també,
igual que va passar
amb l'Enric Marco,
ella s'acaba erigint
a la portaveu
de les víctimes
i després
és el New York Times
qui ho acaba
desenmascarant
perquè no quadra
i perquè resulta
que el dia
dels atemptats
estava aquí
i tota la seva vida
era una ficció.
És aquesta necessitat
d'acabar...
Ens ataca a nosaltres
els mitjans de comunicació
que al final
ens ho passem tot.
Ens ataca
però directament
perquè jo crec
que nosaltres
tenim una debilitat
molt gran
que és que estem enamorats
de les històries rodones.
Per exemple,
l'Alicia Esteve
el que deia és
el meu promès
estava a l'altra torre,
nosaltres ens havíem
conegut
quan intentàvem
agafar un taxi
i m'havia donat
després una neia
de compromís,
bé,
hem tingut una relació
i ell mor allà
i em quedo sense ell.
Tot això
que jo crec que ara
dit així,
explicat així,
dius,
hòstia,
però és que fa una pinta
de mentida,
que no t'acabes.
Quan estem allà
com a periodistes
ens sedueix
i acabem fascinats
per això
i, com deia el Cercas,
convertim a rock stars
en aquesta mena
de personatges.
Que et diga
que per la mare
d'Enric Margot
al Congrés dels Diputats
l'any 2005
molts diputats
van plorar
de l'emoció
de la compareixença
que feia.
Era el Dia Internacional
de la Comunicació
de la Memòria
de les Víctimes
de l'Holocaust
i ell responia això
sobre el discurs
de Llagrimeta
que va fer
des de la Tribuna
d'Una 2.
Mels més diputats
que van venir a plorar
i tirar els seus braços
la Carme Ixacón
agafada els meus braços
i dient-me
estic aquí davant de tots
el que nosaltres
no ens atrevim a dir.
Jo vaig voler
en aquests moments
explicar
què és el que havia passat.
És el que tu deies
d'aquesta emoció
que sí que el periodisme
però que una mica
a tots
se'ns acaba
emportant
i que
sí,
que ens ofereixen
aquests relats rodons
i en aquest cas
és un historiador
és a dir
ens fan la feina
perquè
hauríem d'haver estat
nosaltres.
Això es descobreix
per què?
Això
el Benito Bermejo
que és un historiador
comença a sospitar
que realment
probablement
ell
no és
qui diu ser
i una de les coses
que es troben
és
que ell
està en aquest conveni
que signa
el govern
de Franco
amb Hitler
per poder
enviar allà
persones a treballar
llavors el que fan
Enric Marco
que és el que
trobem moltes vegades
els periodistes
quan descobrim
aquesta mena de casos
és barrejar
veritat amb mentida
el que és només mentida
és difícil
perquè a més
has de ser
com molt sòlid
i llavors
ell
el que fa servir
per la seva recreació
és que ell
realment
quan està a Alemanya
se'n va a treballar
amb aquest conveni
amb el govern de Franco
amb el de Hitler
sí que l'acaba
de tenir la gestapo
ell en un moment
és detingut
i sí que se'l deté
perquè sospiten
que és comunista
i està set mesos
a presó
llavors
d'aquests set mesos
a presó
ell
amb un cliva
i amb un ambient
determinat
i que evidentment
està a Alemanya
ell aconsegueix
després construir
aquesta segona
història
que a més després
amb un documental
el 2009
torna a Alemanya
i va a parlar
amb aquestes persones
i ell
ha sigut acusat
públicament de tot
sí que posa l'èmfasi
que sí que el van detenir
els nazis
per l'activitat
de propaganda comunista
i que va estar
un any a la presó
però clar
molt distorsionat
d'això
en haver estat
en un camp
de concentració
de ser un supervivent
i de tot el discurs
que feia
de l'explicació
de tot allò
és que no té res a veure
tu estàs fent servir
un conveni
d'un govern
franquista
que suposadament
tu estàs en contra
i t'enfrontes
però realment
entres en un conveni
que fa
amb el govern de Hitler
vull dir
tu estàs molt allunyat
de ser un combatent
i de ser una persona
que està absolutament
en contra
i enfrontat
és a dir
íntimament
podria estar-ho
però la seva actitud pública
ell fa servir
el que té en aquell moment
del sistema
que era aquest sistema
per anar-hi allà
que fos una mentida
era més aviat
una distorsió de la història
i no vull dir nada
que no vaig tenir
postos documents
en aquí
suficients
per indicar
que no va ser així
si jo no vaig estar
en un camp de concentració
tan mal com vaig dir
però hi podia haver estat
aquí porto
els documents
dels meus judicis
a Alemanya
el meu pas
pel penal d'aquí
a l'on hi vaig estar
gairebé un any
acusat d'alta traïció
reclòs
sense sortir mai
de la meva cel·la
treballant dintre d'ella
tinc encara
els certificats
de l'Organització Internacional
en la qual
se'n reconeix
el fet d'esclau
d'esclau
d'esclau
d'esclau
d'enicisme
indiscutiblement
i condemnat
a treballs forçats
com vaig estar
en aquell temps
el que explicava
Marc
en aquesta entrevista
l'última entrevista
que va donar
en aquest cas
el suplement de Catalunya Ràdio
hi ha la novel·la
de Javier Cercas
l'impostor
que és magnífica
de llegir
l'any 2014
s'està rodant
en una pel·lícula
ara
Marco
amb Eduard Fernández
de protagonista
per tant
és una vida
que també ha generat
molt relat
de pel·lícula
de ficció
i per cert
si algun
encara en té
algun dubte
Marco
ens deia
a l'entrevista
el 2016
que ho tornaria a fer
i gràcies
és perquè
m'hagués donat
aquesta possibilitat
no la possibilitat
d'una major audiència
o no
la possibilitat
d'escoltar-me
i si tingués
que embostir
tornar
tornar
sense
calcular
les conseqüències
i qui sap
si en curs
pagant
les conseqüències
sobretot
personalment
jo penso
que ho tornaria
a fer
si fos necessari
i no sé
encara
si tindré
que mentir
alguna vegada
perquè ara
em sembla
que ja no servirà
però si tingués
que servir
potser
potser
sí
tindria que servir
Bé
hi ha una cosa
de la novel·la
del Cercas
que és bestiar
el Cercas
explica també
el que li suposa
a ell
apropar-se
a una persona
així
que t'està enganyant
i a més
és un seductor
òbviament
però a mesura
que avança la novel·la
el Cercas
acaba explicant
que fins i tot
la seva data
de naixement
és mentida
és a dir
l'Enric Marco
ell explica
cada vegada
començava una xerrada
i començava dient
que havia nascut
el 14 d'abril
de 1921
que això són
10 anys
abans
de la proclamació
de la segona república
amb aquestes coses
que fan el llacet
i llavors
al final
el Cercas
el que explica
és que aconsegueix
el certificat de naixement
i que ha nascut
el dia 12
i llavors
el Marco
en algun moment
del llibre
ho explica a Cercas
que li diu
deixa'm alguna cosa
aquesta necessitat
de ser important
d'alguna manera
deixa'm alguna cosa
de la meva vida
de la meva vida
també és la seva vida
aquesta que ha construït
malgrat sigui una mentida
per ell segurament
és la seva vida
no és el que explicava
ara
o comentava amb la Mercè Rànega
que potser
aquesta mentida
és la seva veritat
malgrat que és una mentida
i que és
potser un atac de soberbia
no sé
per què ho fa
però
és inquietant
més coses
una miqueta
preocupat
que no tindria que ser
o aquestes alçades
ja penso que no tindria
que estar preocupat
però sí
estic preocupat
el fet d'una formulada
que li he perdut el suport
dels amics
dels companys
dels familiars
i perdut els paisatges
els llocs
de vegades
de vegades
se'n troba
un any
que he desconcertat
i de vegades
doncs
tinc que buscar
amb un racó
tinc que buscar
amb un racó
de la memòria
i recordar
un racó
trobar
sí
i allò
i aquest
i l'altre
i ara com estem
i ara què és el que ha passat
i encara afegia
impossible de cap de les maneres
vaig pensar
que el que estava fent
era una cosa
que s'havia de girar
no contra la meva persona
jo ja feia molt de temps
que venia
d'altres lluites
per tant no m'era nou
la feina de lluitador
no sé si a una altra
li hauria costat més
però a mi indiscutiblement no
i la meva feina
estava allà on feia falta
jo portava la història
i deia així mateix
soc enric Marco
i vaig néixer
en 14 de l'estat
1921
10 anys
abans que es proclamés
una república
i d'això
et voldria parlar
precisament
tot això s'havia d'explicar
i s'havia d'explicar
a les escoles
no sempre era fàcil
clar, diu això
jo vaig dir
que havia nascut abans
10 anys abans
que es proclamés a la república
perquè necessitava explicar-ho
així a les escoles
clar, però per què mentir
és a dir, per què per exemple
parlava que havia estat
un camp de concentració
no explicava l'experiència
a la presó
doncs ell deia això
no cridava l'atenció
que haguessis estat
a la presó
no
el que cridava l'atenció
és que haguessis estat
en un camp de concentració
en aquestes condicions
és clar que vaig conèixer
i sabia el que eren
els camps de concentració
i sabia el que es patia
i sabia el que patia jo
en la meva cel·la
des del matí
fins al vespre
sense sortir per res
ni per hora lliure
l'últim temps
després de sortir
del judici
que em van posar a disposició
de la policia
que anava per aquells carrers
les mares i les criatures
anaven per un costat
i feien les mares
així com si
si fos un lapor
o si jo
totes aquestes coses
totes seien indignitats
per les quals vaig passar
què em pots entretreure
que em vaig inventar
una partida
una partida d'escacs
no era l'Enric
la que hi havia allà
l'Enric que deia
que havia jugat
aquella partida d'escacs
no era això
el que volia dir
el que volia dir
que havíem passat per tot
i moltes vegades
s'hauríem llepat el cul
amb algú
l'aluminat
però una miqueta més de càncer
clar, és que hi ha
com un desdoblament
de personalitat
quan l'estam escoltant
deixa'm fer-te una pregunta
si parla de l'Enric
en tercera persona
jo hi ha una cosa
que em sorprèn molt
que és que després
accepta un llibre
accepta fer-se el reportatge
i ve aquí
i parla amb tu
et giro la pregunta
tu quan et tens davant
i l'entrevistes
què creus
que el mou
a donar l'entrevista
a una persona
que és que ha mentit
a tothom
en tot
què té a guanyar
amb aquesta mena
d'exposició pública
no ho sé
o sigui
jo és que
fa molts anys
d'aquesta entrevista
estem parlant
de l'any 2016
o sigui
farà vuit anys
però sí que
recordo
que després
d'aquella conversa
vam fer un debat
amb el Manuel Cruz
i el Ramon Alcoverro
filòsof
per debatre
si la mentida
realment pot arribar
a ser útil o no
a la societat
i clar
portàvem fins a l'extrem
diguéssim
el debat
i ell és el que defensava
la tesi que defensava ell
era aquesta
tot això ho feia
perquè havia pogut
fer pedagogia
i explicar
el que havia passat
o sigui que
aprofitava
una historieta
un conte
una mentida
en aquest cas seva
per fer arribar
a la gent
un drama humanitari
i clar
des d'aquest punt de vista
és a dir
és evident
que és una ofensa
a molta gent
que ho ha viscut
directament
perquè si tu ho has viscut
directament
està ocupant
un espai
que no ha d'ocupar
en la memòria
que és una mentida
però ell
ell té clar
quin és el propòsit
és evident
que és reprobable
però el propòsit final
és sa
teòricament
sóc incapaç
de tenir
una opinió
formada
sobre això
però
si jo tampoc
fas la reflexió
en peu alta
diguéssim
el Benito Bermejo
el desembascara
precisament
molt poc
crec que abans
ho ha explicat
l'Alberto
molt poc abans
que ell tingui
l'oportunitat
de parlar
davant de tot
de víctimes
europees
del nazisme
i al final
el que es vol
una mica
és evitar
això
que tu estàs
dient ara
aquest impostor
que anirà allà
i els parlarà
d'un patiment
que ell no ha viscut
que ell no ha tingut
per parlar
com a supervivent
per parlar
d'un tema
sí
però
el seu desembascarament
el 2005
com a mínim
permet que això
no passi
Bé, tenim al telèfon
la Montse Poblet
ara la saludarem
Montse, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
companya de Catalunya Ràdio
tu vas estar a Ústria
amb periodistes
en un viatge
organitzat per la Mical
amb ell
Sí, sí
jo vaig estar
just en el moment
en què això es va descobrir
la Mical Malkhausen
havia organitzat un viatge
amb periodistes
i amb sòcis
de l'entitat
era la commemoració
d'alguna data
assenyalada
relacionada
amb el final
de la Segona Guerra Mundial
i durant 4 o 5 dies
havíem d'estar
tots junts
fent visites
a camps de concentració
quan vàrem arribar
a l'aeroport
l'Enric no hi era
i què passa
no té un problema familiar
i vindrà demà
la cosa és que
cada dia em feien
que arribaria l'any demà
jo el que us volia explicar
és que jo vaig visitar
Auschwitz
i quin seia de guia
era un supervivent
de debò
dels camps de concentració
va ser una visita
extremadament emocionant
i molt dura
però quan va acabar
jo que havia parlat
amb l'Enric
abans d'aquest viatge
vaig dir
ostres
estic tocadíssima
però si això
ens ho hagués explicat
l'Enric
encara hauria sigut més fort
i jo soc una víctima
d'aquesta mentida
perquè cada vegada
que entrevistava
aquest senyor
acabava plorant
i a més
una altra cosa
que per nosaltres
també va ser molt xocant
és que vam estar
durant aquests
4-5 dies
en aquest hotel
convivint amb gent
de la Mical
que tots
sabien
el que
estava a punt
de ceder-se
que la història
de l'Enric
era mentida
i ells van guardar
el secret
fins l'últim dia
perquè la notícia
d'aquella cobertura
havia de ser
poder explicar
amb testimonis
de veritat
el que havia passat
en els camps
de concentració
i ho van aconseguir
Sí, és que tenia
aquesta capacitat
que clar
et feia emocionar
i ell també
s'emocionava
No, no
jo l'havia entrevistat
diverses vegades
i m'havia deixat
tan tocada
però és que aquesta història
que us estic explicant
l'he explicat
moltes vegades
en converses
amb amics
amb companys
de feina
de com visitar
un camp de concentració
amb un supervivent
de veritat
i que jo
acabés d'aquella entrevista
i digui
ha sigut bestial
el que acabo de viure
però si això
ens ho hagués explicat
l'Enric
encara hagués sigut
Clar, tu
quan es va saber
diguéssim tot
Montse
que et devies quedar
com...
Bueno, la cara
que se'n va quedar
en a tots
en a tots
perquè clar
no era
ah, jo aquest senyor
el vaig entrevistar
i m'ho vaig creure
no, no
és que jo estava
a Ústria
en aquell moment
envoltada de gent
de la Mical
que tots ho sabien
allà hi havia
un petit grup
de periodistes
i cap de nosaltres
va s'usquitar res
i que és veritat
que a mesura
que s'acostava
l'últim dia
deia
aquí està passant
alguna cosa estranya
llavors ens van començar
a tocar des de Barcelona
escolteu
que diuen
que allò de l'Enric
és mentida
tal
què passa
us ho podeu imaginar
però durant
quatre dies
esmorzant
sopant
dinant
fent visites
amb tota aquesta gent
no és el que va escapar
res
Montse Poblet
gràcies
de res
una abraçada
vinga
tu vas ser un emboster
sí
i en contragràs
i molts més
emboster jo
i l'esnar
i qui més
eh
i qui més més
tots els que hi ha
d'embosters encara ara
ara
encara ara
els que segueixen mentint
jo per què vaig mentir
per què vaig mentir
jo em penso que vas mentir
per altres coses
que em feien falta
mentir
per allò
m'hauria mentit
per moltes més coses
si eren necessàries
fer-les
no per salvar
la meva pròpia vida
únicament malgrat
que la vida és un miracle
li val la pena
defensar-me
ara penjarem a la web
de Catalunya Ràdio
l'entrevista sencera
que vam fer
l'última entrevista
d'Enric Marco
avui que hem confirmat
oficialment
que va morir
fa més de dos anys
ho ha fet l'Albert Homa
aquí al matí
de Catalunya Ràdio
Rebeca Carrango
gràcies per aquest repàs
farem una pausa
i de seguida
parlem de la polèmica
atenció que s'ha generat
pel canvi d'orientació
del disseny hub
de Barcelona
ara ho expliquem
el matí
de Catalunya Ràdio
viu el cel de Barça
amb la TDT
des de la casa SEAT
de Barcelona
el 17 de febrer
els oients convidats
podran viure al partit
i un cop acabat
participaran
en el tercer temps
un esdeveniment
que es podrà seguir
a l'antena
de Catalunya Ràdio
i a través de l'app
al web
i també a YouTube
el 17 de febrer
vibranem amb el cel de Barça
i la comunitat
de la TDT
amb la col·laboració
de la casa SEAT
que per què soc un plusar?
perquè puc triar
entre 8.000 cotxes
i només amb la reserva
me'l porten a la botiga
més a prop de la meva província
perquè el veig
el provo
i si em convenç
me'l quedo
perquè tinc 15 dies
o 1.000 quilòmetres de prova
si qualsevol cosa
no em convenç
tinc la tranquil·litat
que em canvien el cotxe
o em tornen els diners
Ocació en plus
8.000 cotxes
80 centres a nivell nacional
Descobreix la bellesa
de les illes gregues
al nord d'Europa
amb MCT Cruceros
8 dies amb tot inclòs
i vols des de Barcelona
o visita la Mediterrània
amb embarcament a la ciutat
a partir de 823 euros
per persona
Reserva a
MCT Cruceros
Pones
o a la teva agència
de viatges
MCT Cruceros
un viatge
cap a la bellesa
Has tingut mai la sensació
que deixes de ser
protagonista
de la teva pròpia història?
És hora de recuperar
el control
Aprofita que tornen
els 10 dies
Kia
del 8 al 19 de febrer
i crea
la teva pròpia història
Visita'ns a la xarxa
Kia
de la província
de Barcelona
Kia
Movement
that inspires
Link
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
La reina del metal
neix a partir
de la col·laboració inèdita
entre el ball flamenc
de Vanessa Ibar
i els sons
de la percussió metàl·lica
i la música electrònica
d'Enric Mumford
Una original
cerimònia artística
que es podrà veure
el 29 de febrer
i l'1 de març
al Mercat de les Flors
Més informació
a mercatflors.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
Per primera vegada
a casa nostra
Becoming Marilyn
and Becoming Elvis
La història
de l'ascens a la fama
de les dues icones
dels anys 50
Marilyn Monroe
i Elvis Presley
narrades a través
de les fotografies
d'André de Dienes
i Alfred Berheimer
Fins al 24 de març
a la galeria
Fotonòstrum
Més informació
a fotonòstrum.com
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
A Catalunya Ràdio
Fas un podcast
en català?
Presenta'l a la tercera edició
dels Premis Sonor
Entra al web
sonor.cat
Descobreix-ne
totes les categories
i emple el formulari
Pots participar-hi
fins al 15 de març
Premis Sonor
el millor podcast
en català
Una iniciativa
de la Mira
amb la col·laboració
de Catalunya Ràdio
El món es mou
no s'atura
i així sona
Mapa Mundi
Les històries globals
que modelen
el segle XXI
Mapa Mundi
El podcast
de la secció d'Internacional
i els corresponsals
de Catalunya Ràdio
Guerra
i deserció
van de bracet
Ara bé
hi ha moltes històries
d'herois defensors
de la pàtria
però dels que
per por
o per convenciment
fugen del front
o decideixen
no allistar-se
l'exècid
n'hi ha molt poques
Aquesta setmana
la deserció
traïdors a la pàtria
o defensors de la pau
Mapa Mundi
amb Quim Olivares
Ja disponible
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i al 3CAT
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Passau minuti mig
de 3 quarts d'11 del matí
Ara al matí
de Catalunya Ràdio
volem parlar
del canvi de rumb
del Museu del Disseny
el Disseny Hub
de Barcelona
o senzillament
el The Hub
L'equipament municipal
ubicat a la plaça
de les Glòries
de Barcelona
experimentarà
una profunda transformació
en les pròximes setmanes
en els pròxims mesos
de fet
i implicarà
enviar al magatzem
les col·leccions
històriques
d'art decoratives
Estem parlant
d'un ric patrimoni
que podríem dir
que va heretar
els de dos museus
de referència internacional
el Museu del Tèxtil
i de la Indumentària
i el Museu de la Ceràmica
mobles, ceràmiques
objectes de vidre
rellotges
o carruatges
del segle III
al segle XIX
que deixaran de ser exhibits
per posar l'accent
a la contemporanietat
És a dir, de la música
que sentíem abans
la música modernista
Ens anem ara cap a això
Artur Ramon
Què tal? Bon dia
Hola, bon dia
Bernat Adeu, bon dia
Bon dia
M'encanta aquesta lluita
entre tradicionalistes
i moderniquis
que ja has editorialitzat
Artur, a favor o en contra?
Jo absolutament en contra
A més, estic molt empipat
amb això
Sí?
Molt
Molt, perquè és una història
d'aquelles que passa
que quan una cosa va malament
és susceptible
a anar pitjor
Es van treure
tres museus
que tenien un funcionament
correcte
que estan bé
els espais dels quals
avui no sabem
què hi passa
per portar-los
en el hub
venent-nos la història
que allà es concentraven
totes aquestes col·leccions
En aquell moment
es va imposar
el discurs
del disseny
per sobre
de les col·leccions patrimonials
pensem que el Museu de Ceràmica
és un dels millors d'Espanya
que va quedar reduït
a tres vitrines
i ara
ara
passat el temps
perquè això va passar
el 2014
és a dir
estem passant
deu anys després
finalment
totes aquestes col·leccions
patrimonials
acaben
sent un magatzem
jo el que dic
és que un museu
té dues funcions
una
custodiar les obres
dos
promocionar-les
i difondre-les
si només les custodiem
som un magatzem
llavors magatzems
n'hi ha molts a Barcelona
i no cal anar
a ubicar-los
en un espai
en un museu
o un edifici
tan important
per tant
estic absolutament
en contra
perquè crec
que això va
diguéssim
amb una línia
que no és l'adequada
perquè entre tant
s'està segrestant
el patrimoni
aquest patrimoni
no es pot veure
i en el moment
que no es pot veure
no es pot conèixer
i per tant
no pots fomentar
no existís
és a dir
un senyor
ve aquí a Barcelona
a veure
ceràmica
d'Hispanomoresca
o d'Alcora
o peces fetes
mobles amb pell
i no els pot veure
no existeixen
tant en un magatzem
Bernat
a veure
no és habitual
amb mi
Ricard
però avui apostaré
per una espècie
de tercera via
perquè com heu explicat
molt bé
al final
acabes com tots
no no no
acabes com tots
no no no
jo encara sóc un radical
encara que em vulguin
transformar en un moderat
ja arribarà
ja arribarà
aquest any guardeu-lo
no
no perquè
això s'està
avui estem parlant
d'una polèmica
que riure
riure'n de la tracturada
i de l'amnistia
perquè dins de la societat
barcelonina
està produint
fins i tot memes
a mi m'han arribat
memes
contraris
l'actual director
del museu del disseny
a veure
aquí passa una cosa
que passa en molts museus
del món
i és que una col·lecció
que és bàsicament
patrimonialista
ara ho explicava
molt bé l'Artur
que és la suma
d'una sèrie
d'infraestructures
i que bàsicament
era digna
per la seva acumulació
de peces
a nivell cronològic
i a nivell de col·lecció
està intentant
un canvi de moral
aquí no és que
la col·lecció
que tenia el museu
del disseny
acabi només
en un magatzem
sinó que tota
aquesta col·lecció
per comptes
d'ensenyar-se
tota
per dir-ho així
per comptes
de buscar
un model
acumulatiu
el projecte
del José Luis Vicente
diu
escolta
em mostrarem
algunes parts
mostrarem
l'evolució
que ha tingut
el disseny
de Catalunya
per veure
que realment
la pulsió
del disseny
des del modernisme
fins a l'olimpisme
fins als nostres dies
i també
fins a l'era d'internet
es va transformant
i per comptes
de fer una cosa
molt exhaustiva
intentem fer una cosa
com diuen els cursis
una mica més curatorial
llavors aquesta és la idea
de base
a mi el que m'ha molestat
una mica
és que molta gent
ja critiqui
la idea d'aquest director
ja saps que a Catalunya
som especialistes
en criticar
abans de veure
què passa
doncs
que se la critiqui
una mica
quan es vegi el resultat
aquest senyor
porta un mes
perdó
un any
al seu càrrec
i per tant
jo crec que la idea
insisteixo
de no fer un museu
per acumulació
sinó una mica més direccional
en el qual
fins i tot
l'espectador
pugui anar fent
el seu propi itinerari històric
en general
és atractiva
i que el disseny
tracti un fenomen
com la contemporanitat
a mi em sembla interessant
per tant
aquesta idea
que s'ha venut de la premsa
de dir
no, no, no
és que ara
tota la col·lecció del Hap
anirà als magatzems
no
la col·lecció
anirà sortint
en exposicions temporals
però per dir-ho així
serà editorialitzada
i contextualitzada
i això em sembla
que abans
sí, en sintonia
amb alguns museus
del món
jo crec que
en aquest cas
i estic d'acord
amb moltes de les coses
que diu el Bernat
perquè a més
tenim una sintonia
com s'avisa
en els programes
precedents
però en aquest cas
jo crec que
Bernat
tenim una sèrie
de museus
nostres
en els que
hi ha
obres
obres d'art
i en base
a les obres
entenc
que es subordina
el discurs
o el que avui es diu
el relat
tenim altres museus
o altres institucions
culturals
que no es diuen museus
que el que fan
és generar continguts
per exemple
un exemple claríssim
el Manac
és un museu
que té obres
i el CCCB
és una institució
que té continguts
llavors
el Hub
jo entenc
que tal com
se'ns va vendre
quan es van desmantellar
els tres museus
anteriors
que dèiem
era perquè
hi havia
una intenció
de museu
és a dir
és un museu
que té
80.000 peces
de les quals
només en exposició
hi ha 20.000
d'explicar-les
des de
que jo ho entenc
perfectament
l'origen
fins a la contemporaneitat
ara no
ara ens diuen
que això
s'ha de transformar
en una mena
de
centre
de
de
disseny virtual
del qual
Barcelona
és una de les potències
mundial
però llavors
fem una altra cosa
és a dir
jo el que vinc a dir
és
escolta'm
què volem fer
i això
això respon
a un problema
gravíssim
que és
de pla estratègic
dels museus
de Barcelona
perquè estan portats
per una sèrie
de polítics
buròcrates
que no tenen
ni idea
de les col·leccions
ni del patrimoni
és a dir
els museus
han d'estar
en mans de tècnics
i llavors
saber què volem fer
volem fer un centre
digital
virtual
escolta'm
fem-lo
però possiblement
no és aquest
la funció del fa
l'Artur
l'Aber Belasco
que és un professor d'art
boníssim
excel·lent
i que ha fet
un llibre excel·lent
sobre l'art gòtic
exacte
en aquest article
hi ha
un article
que ja ha signat
per Maria Palau
al Punt Avui
que parla precisament
sobre això
diu
hi ha mil i un motius
per desbudellar
intel·lectualment
el director
del museu del disseny
feia temps
que no veia
tant desconeixement
i manca de respecte
per la tradició
museològica del país
i ell no té la culpa
de tot
perquè compleix ordres
o l'Antoni Jalong
diu
que aquest museu
arreconarà
les col·leccions històriques
el català
i tot allò
que pugui fer
Nosa
per construir
un discurs
conforme
a que han de decidir
els més modernets
de la classe
és que el Vicente
el Vicente
és un home
que intel·lectualment
escolta
em mereix
tots els respectes
i té una trajectòria
brillantíssima
ara rep
una sèrie
de pressions
polítiques
que venen
des de l'Ajuntament
perquè aquest
és un museu municipal
perquè
hi ha una sèrie
de polítics
i de buròcrates
que li donen
una directriu
doncs escolta
jo el que dic
és
aquí tenim dos opcions
o reconstruir
el pla
estratègic
museogràfic
del hub
com se'ns va explicar
que era
i per tant
que hi hagi
una presència
de les obres
o si no
aquestes obres
col·locar-les
a altres museus
és el que t'anava a dir
Artur
jo crec que la clau
és això
a vegades
aquestes confrontacions
tan bèsties
ens desvien
d'una solució
que seria
molt més fàcil
que és dir
les col·leccions
permanents
del que era
l'antic museu
del disseny
les podríem ubicar
a un indret
van estar molts anys
te'n recordes
ubicades al Palau de Pedralbes
que era una col·lecció
magnífica
i després
associat a aquest museu
més patrimonial
es pot fer
un centre de creació
això és una mica
la història
que explica
l'Artur
és una mica
el que ha passat
amb el MACBA
quan es va crear
el MACBA
molta gent va pensar
per fi tindrem
un museu patrimonial
de l'art
del segle XX català
i no ha sigut així
de fet
és un paper
que ha acabat fent
mig fent el manac
però d'una manera
incompleta
perquè no és la seva feina
llavors
per mi seria interessant
guardar aquestes col·leccions
o que es mostrin aquestes col·leccions
en algun indret
però jo trobo que el projecte experimental
el projecte més de discussió
més d'opertura
ciutadana
del José Luis Vicente
és un projecte que té sentit
és a dir
jo vaig fer una visita al museu
haig de dir que la vaig gaudir molt
perquè tens una idea
insisteixo
dels moments àlgids
del disseny català
no és exhaustiva
però és comprensible
les seves exposicions temporals
ara hi ha una instal·lació
que s'ha fet arrel
del Festival Barcelona Llum
i una exposició sobre costura
que és molt interessant
et dona una idea global
et dona una idea global
i és un itinerari
insisteixo
que et fas una mica tu
més enllà
que te'l faci el museu
com a museu de tesi
però el tema Bernat
és si això
és a dir
això realment és útil
per la història
és a dir
la tradició
i la història
com la reivindiques
si l'apartes
sí sí
però és que no l'acabes d'apartar
és a dir
això és el que
alguns periodistes han exagerat
és a dir
hi ha carros antics
al museu
al disseny Hub
sí
hi ha mobles
de gaudir
al museu Hub
hi ha escultures de Miró
les hi ha
ara
no hi és tot
sí Bernat
però això que vas veure
pensa que el dia 3 de març
majoritàriament
aquestes peces
desapareixen
per això
per això ha saltat l'alarma
perquè aquestes peixes
saps
es van a guardar
és veritat que hi haurà
una exposició
que es diu
Matter Matters
al desembre
que s'explicaran
des d'un altre punt de vista
des d'un altre angle
però escolta
és que no cal que inventem massa
tenim museus
és el que venia
del museu de la ceràmica
exacte
i després
que era una dels millors d'Espanya
en aquesta matèria
és una col·lecció preciosa
a més a més
perquè té la col·lecció
Rocamora
i col·leccions meravelloses
però llavors dius
per què no copiem
copiem
models
que estan perfectament
funcionant
en aquest sentit
en el món
per exemple
anglosaxó
com és el Victorian Albert
que és un museu
que s'ha sabut adaptar
perfectament
als nous temps
a la contemporaneitat
però
no al revés
exacte
insisteixo
a través de les obres
construïm un discurs
el que no pot ser
és que vingui
algú
sigui qui sigui
i vulgui fer
un discurs
un relat
el que sigui
i que les obres
s'hagin d'adaptar
subordinar
a ell
o a les directrius
polítiques
que ell
d'alguna manera
rep
i que em consta
que té unes pressions
tremendes
però llavors
això és un altre tema
que hauríem de deixar
treballar
els directors de museus
sense directrius
ni sense imposar-los
i sovint
figures
burocràtiques
com el famós
nousar dels museus
barcelonins
i catalans
fem un consorci
fem una junta
ben feta
i torno a insistir
fem
que hi hagi
algú
que dissenyi
un pla estratègic
dels museus
coneixent les col·leccions
i sabent
cap a on
volem anar
perquè el que no pot ser
és que el primer polític
que tingui una ocurrència
i que utilitzi
com sempre utilitza
la cultura
amb unes finalitats
diguéssim
partidistes
vulgui fer això
perquè
torno a repetir
ens estan segrestant
el patrimoni
i el patrimoni
és identitat
és a dir
la identitat nostra
està en base
a la nostra cultura
que són els nostres objectes
que és el director artístic
que la directora
és la Miriam Escobar
però per això
que reivindiques Artur
i és un problema global
hauríem de tenir
uns responsables culturals
que tinguessin
una relació
molt més orgànica
amb la cultura
i un coneixement del país
i això
com saps
és un problema molt gran
perquè no els tenim
però és que els tenim
anem-los a buscar
escolta'm
el senyor
que s'ha citat
Alberto Velasco
que és un coneixedor
meravellós
de les col·leccions
per què no se li dona
un dia
un càrrec institucional
o estigui
en un comitè
que dirigeixin
en base al coneixement
que tenen
tenim excel·lents professionals
la Mònica Piera
amb el tema
el moble
la Maria Antònia Casanovas
amb la ceràmica
però aquesta gent
no se'ls hi fa cas
aquesta gent
no estan
per assessorar
perquè el polític
ja té
les seves idees
i estem construint
una mena
de magatzems
de buròcrates
que no saben res
que no són gent
amb una estoltícia
tremenda
de l'art
si el país dels magatzems
també està bé
mira alguna cosa
serem
però Ricard
és molt tric
però seriosament
t'ho dic Ricard
aquesta polèmica
artística
ha sacsejat
Barcelona
la qual cosa
també vol dir
que hi ha vida
i les xarxes
bullen
hi ha hagut hòsties
però
per
perdonar
i per vendre
això vol dir
que estem vius
i aquí ho he explicat
Artur Ramon
Bernat
adeu
gràcies
gràcies
ara tornem
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a