¡No, al baño!
¡Aquí todo, aquí todo, aquí todo!
¡Catamunia, Rápido!
¡Las noticias de las 12!
¡Ya comenzamos con el futuro!
¡A ver, Bota, va!
¡Calleu!
¡Xxxt!
Bon dia, os informa Joan Bota.
¡Muy bien!
Aquest middia s'obrirá el trànsit al tram entre Olesa de Montserrat i Vila de Cavalls de la carretera B40.
Són poc més de 6 quilòmetres de la via que han triat 15 anys a construir-se i que hauran costat el doble del previst.
Anem cap a Olesa de Montserrat.
Paula Núñez.
Hola, bon dia.
Doncs encara no està en marxa, no està encara obert el trànsit d'aquesta nou tram de la B40,
tot i que l'obertura és imminent perquè acaba de finalitzar l'acte d'inauguració que ha presidit el ministre de Transports, Òscar Puente.
Això sí, els primers en recórrer aquests 6 quilòmetres d'autovia i a travessar el túnel han estat els mitjans de comunicació
en un recorregut en autobusos on també hi han assistit autoritats per respondre, per participar del que es considera a la zona
un dia històric d'unió entre aquestes dues comarques, com deies, després de 15 anys d'obres.
Òscar Puente és el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible.
Esta obra, sin duda, se ha hecho esperar, como tantas, y ha sufrido todos los males de las grandes actuaciones,
modificados, problemas técnicos, lluvias torrenciales, crisis económicas, pero hoy es una realidad.
Y al finalizar este acto va a quedar abierta al tráfico.
El ministre ha aprofitat l'acte per anunciar la continuïtat de la via fins a Sabadell,
però mantenint, això sí, les condicions que hi posava el ministeri.
Paula Núñez, des de Catalunya, ràdio des d'Hebrera.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, demana a la Generalitat que inverteixi 3.000 milions d'euros en 10 anys
per ampliar la xarxa de metro. Barcelona, Jordi Corbalan.
En una conferència al Cercle d'Infraestructures, l'alcalde ha concretat els nous projectes
que caldria impulsar, l'ampliació de la Línia 1 fins a Badalona, la 2 fins a Montjuïc i la Zona Franca,
la 3 fins a Esplugues i el 9 Clínic i la 4 del 22 Arroba, la Sagrera.
Amb una inversió, que nosaltres hem estimat, de 3.000 milions d'euros en els propers 10 anys.
Assumible. Si es fa, pas a pas.
Collboni ha anunciat que el juliol s'enllestirà el projecte per connectar el tramvia per la Diagonal fins a Francesc Macià,
però ha refredat que es faci aquest mandat.
Jordi Corbalan, Catalunya Ràdio, Port de Barcelona.
L'Ajuntament de Badalona demana a la Generalitat que inspeccioni 440 habitatges
al voltant del número 9 del carrer Canigó sinistrat la setmana passada
i on van morir 3 persones en la primera reunió entre les dues institucions per abordar la situació.
L'Ajuntament també ha demanat a la Generalitat recursos econòmics per rehabilitar els blocs afectats.
Badalona, David Àngela.
Bon dia. Es tracta de tots els edificis d'una illa de cases,
la que configuren els carrers Canigó, Llecià i Eusias Marc.
Daniel Gràcia, tinent d'alcalde de territori de l'Ajuntament de Badalona,
apunta que aquestes inspeccions hauran de ser molt rigoroses.
És evident que la inspecció tècnica d'edificis, el número 9, s'ha mostrat inoperant,
perquè al final es va passar 15 dies enrere i va haver-hi l'esfondrament.
I, per tant, aquestes inspeccions han de donar un pas més enllà
i han d'involucrar els millors professionals que els col·legis d'arquitectes, d'estructura,
designin per aquest fi.
I no serà una simple IT, serà una revisió en profunditat.
David Àngela, Catalunya Ràdio, Badalona.
Avui se celebra el judici contra una parella de neonazis
acusada d'agredir i amenaçar diverses persones musulmanes
a Sant Feliu de Llobregat el 2017.
La fiscalia els demana 6 i 2 anys de presó,
mentre sort racisme, que és acusació particular,
eleva la petició a més de 9 i 4 per un delicte també contra els drets fonamentals.
Els fets van passar, com diem, fa més de 6 anys,
quan els acusats, tots dos membres de la formació d'extrema dreta Democràcia Nacional,
van començar a repartir pel carrer fullatons de rebuig a la mesquita
en una plaça on es reunia la comunitat musulmana.
L'home va increpar uns menors que hi havia a la plaça
i quan els familiars van intervenir va clavar un ganivet a un dels denunciants.
L'acusada va insultar també unes dones
i les va amenaçar amb un puny amèricà,
segons l'escrit de la Fiscalia.
La Vall d'Aran impulsarà un nou sistema de recollida de residus
que pretén treure-la de la cua de les comarques que menys reciclen a Catalunya.
El Consell General ha aprovat avui la licitació del servei
que preveu instaurar el servei porta a porta
i àrees de contenidors intel·ligents.
Arrossofia Cabanes.
Bon dia. Es tracta de la licitació més important
que la màxima institució aranesa haurà adjudicat en anys.
33 milions d'euros a executar en la propera dècada.
Un nou model que s'implantarà per fases
i que començarà per impulsar el porta a porta
en aquells sectors que menys reciclen.
Oriol Salà és el conseller de gestió ambiental.
Era nostra idea començar per els graniproductors,
ja d'idees per hotels, restaurants, botigues,
començar a les porta a porta en tot ara a Val d'Aran,
que a final són les que més produïssen,
ja t'hem usat d'idènes estadístiques,
que hi ha percentatge que més resta m'ho genera.
D'altra banda, el ple de la màxima institució aranesa
també ha ratificat la renúncia al càrrec
del fins ara vicessíndic Amador Marquès,
que en les passades eleccions generals
va ser elegit diputat al Congrés.
Sofía Cabanes, Catalunya Ràdio, Arroz.
Esports, Montserratia.
El Barça i el Manresa s'enfronten avui a les 6 de la tarda a Màlaga,
als quarts de final de la Copa del Rei de Bàsquet.
Aquest partit el podreu seguir en directe a Catalunya Ràdio
amb la transmissió al programa Tot gira.
En futbol avui es comença a disputar la 25a,
jornada de la primera divisió masculina,
amb el Villarreal, Getafe a les 9.
Demà al Barça hi ha jugat dos quarts de 7 al Camp del Celta.
Xavi Hernández, l'entrenador blaugrana,
parlarà avui a quarts de 3 de la tarda al Girona.
Visitarà dilluns l'Atlètic Club de Bilbao.
El Mundial de Doha a Qatar,
la selecció espanyola femenina de Waterpolo
ha guanyat la medalla de bronze en derrotar a Grècia per 10 a 9.
El gol de triomf l'ha aconseguit la jugadora del Sant Andreu,
Helena Ruiz, a l'últim segon de partit.
He vist la porteria buida, no ho he dubtat, he agafat la pilota.
Sí que al principi hi ha hagut una mica d'aliu
perquè no em deixaven xutar.
Ho he tingut totes, però al final l'he agafat la pilota,
ha xutat i ha anat cap a dintre i ja està.
En natació àfrica, Zamorano s'ha classificat
per a les semifinals dels 200 metres esquena.
I en tenis al torneig de Dubai,
la barcelonina Rebeca Masarova
ha perdut davant la russa Anna Kalinska,
ja en 2-7-6-4 i 6-3.
Fins aquí les notícies.
Arriba la història definitiva
de la gran gesta de Joan Pujol García,
àlias Garbo.
Gràcies a gravacions fins ara inèdites
amb la veu del toble agent,
el podcast The Briefing Garbo
completa la història de l'espia
més important del segle XX.
Els primers anys de la seva vida,
fins a l'entrada als serveis britànics,
tot narrat pel seu amic Tommy Harris,
en veu de Francesc Orella.
Cregui'm, sé de què parlo,
i més endavant vostè també ho entendrà.
The Briefing Garbo,
el podcast que demostra que la paraula
és més poderosa que l'espasa.
A l'api web de Catalunya Ràdio
hi ha 3CAT.
Es la millora de totes.
Per què?
Ah, perquè és divendres i comença el cap de setmana.
Aquesta l'è d'avui, saps?
Sí, molt bé.
No, encara no comença el cap de setmana,
però començarà, començarà.
Com esteu?
No tan bé com tu.
No tan bé com tu que vas amb xandall.
Perquè és model que has de venir aquí
a fer el matí de Catalunya Ràdio amb xandall.
No, perquè xandall, tu m'entendràs,
és com expliques que has anat a Olot
sense dir que has anat a Olot.
Ah, però no diguem marques.
No, no, eh?
Hi ha una marca.
Ah, perquè tenen un outlet allà.
Hi ha una marca que tenen un outlet allà.
Un moment, quina meravella, d'aulet.
Jo pensava que hi haurien quatre coses.
Sí, sí, no, no, s'hi ha anat, s'hi ha anat, en aquest outlet.
Sí, sí, s'hi ha anat.
Val la pena?
Molt.
El viatge fins al lot?
És que aquesta marca, que no direm el nom,
mola bastant.
Però ara a mi em fa ràbia,
perquè ja la porteu tots els modernos,
tots els de la racadeta...
No, no, no direm noms, eh?
No, no dic res, no dic res, no dic res.
No!
No, ja està.
De veritat.
De veritat.
A veure, o sigui, fan la mateixa roba que la post,
però li canvien el botí.
El logo és diferent.
És diferent.
Clar, que si fos el mateix seria estranyíssim.
Però, clar, és una marca que...
Bona, posa, bona, bona.
Bon gènere, que diuen.
Bon gènere, bon gènere.
Però com diria el Joel, els que treballava a la corpa, no?
Bueno, és veritat.
No, home, no m'estiris de la llengua, eh?
No, però...
No, i saps el que em va agradar?
Que les persones que porten aquest outlet,
que són dues dones maquíssimes, encantadores...
Home, que bé.
O sigui, les dependentes de les botigues d'abans.
Ja.
Molt bé.
I estem parlant d'un descompte de quant?
A veure.
50%, 60%.
Home, no es val la pena.
Quant to val el teu outfit?
Sí, sí, sí.
Bé, bé, bé.
Doncs escolta'm, ja els hem fet la promoció encoberta,
perquè ara la gent n'està posant...
Però no saben outlet.
No, no saben res.
No, no saben res, però ho trobaran ràpid.
Ara, Ramonera, fillet, sembla que vagis néixer ahir.
Ah, hola, Marina.
No t'havia vist.
Va, que us trec temps.
Som-hi.
Vinga, va, som-hi, som-hi.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
la catana radiofònica dels vostres migdies
amb uns samurais de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
L'Aida Fita.
Bon dia, aquí, Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, aquí, Morales.
En Jordi Ramonera.
Conitxiguà, Morales.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbi i en José González a la producció.
En Pepi Quinteros avui sol davant del destí tècnic de Catalunya Ràdio.
Increïble.
Bueno, perquè ell pot, ell pot.
Saps per què? Perquè té quatre mans, Pepi Quinteros.
Ah, sí, sí.
És una mutació.
No, no, és una mutació.
És una mena de superheroi del control central.
Exacte, van crear-lo per fer moltes connexions alhora.
És veritat que la gent de control central fa molt exercici amb el peu, perquè així amb els dits del peu també pot aprendre.
Sí, sí, sí.
I amb la llengua he vist jo a vegades baixar algun fader.
És un autèntic espectacle.
Hi hauria d'una càmera al control central per veure en Pepi Quinteros treballant ara mateix.
L'octopus, li diuen.
Sí, senyor, tenim el control de sol Albert Hodder i qui us parla en Quim Morales.
És divendres 16 de febrer i una altra setmana que finiquitem des d'aquest desenllaç tragicòmic del matí de Catalunya Ràdio.
Som un espai de la ràdio pública catalana que cada dia compleix amb la transparència econòmica,
amb en Joel Díaz que ens informa de què farà amb els vostres impostos.
Doncs mireu, avui catalanes i catalans que esteu sempre pendents de què fem els treballadors de les empreses públiques amb els vostres impostos,
avui, per si no ho sabeu, espero que sí que ho sapigueu, perquè si no sou uns ignorants,
avui és el primer divendres de quaresma, el ramadà catòlic, època d'abstinència, època de no abusar, època d'estalvi, de constricció,
i com que no es pot menjar ni carn, ni res que se li sembli al que vindria a ser la carn,
he reservat taula a la marisqueria Opercevinho del carrer Urgell de Barcelona per fotre'm si hi ha hagut de marisco,
perquè he vist que hi ha un buit legal aquí.
Sí, però la idea no és aquesta, no?
L'abstinència cristiana és com fer un gest, no?, per recordar aquells dies de Jesucrist pel desert, no?
Tu has de tenir com empatia amb Jesucrist, que estava allà, el tio s'estava a punt de passar 40 dies al desert, ojo, per voluntat pròpia,
vull dir que ningú el va obligant allà.
No, no, total.
Doncs el tio va anar allà a trobar-se a si mateix una mica.
Sí, exacte, sí.
Si se'n va anar a la Índia d'ara, era el desert d'abans.
Era el desert d'abans, clar.
Llavors jo el que dic és, hòstia, definim-ho bé això, perquè potser abans el tema de no menjar carn ja quedava tot, diguéssim, limitat,
però ara, clar, jo que no...
Amb les opcions que hi ha de peix.
Clar, que puc anar a fotre aquí, aquí, ara mateix, si hi ha hagut de...
De llamant.
De llamant.
Però tu sobre el paper estàs sent un bon cristià.
Per això et dic.
Llavors, Xavi, tu com la persona de llarg més cristiana de la taula, si vols dir alguna cosa, perquè jo no ho entenc això.
Tu fes-ho, però també podries fer de juni, per exemple, de fumar, abstenir-te...
Però això la Bíblia no surt, eh?
No, no, no, clar, si t'agafes literalment el que et demana la Bíblia, no, doncs escolta'm.
En aquella època, potser, no existien els mòbils, llavors també ara, si ho adreixes...
De juni de mòbil, eh?
Pots fer abstinència de mòbil.
Sí, sí.
Abstenència de coses dolentes, no? Entenc?
Com un petit sacrifici que fas.
Però, per exemple, jo puc abstenir-me de beure aigua avui, que tinc una calçotada i bec cervesa en comptes d'aigua.
Això serveix?
No, anem bé.
No, anem bé.
I puc sacrificar, jo que sé, la gata, per exemple?
Si sacrifico la gata, això em dóna punts?
No, a veure, això és una altra religió.
Això són els maies, em sembla.
Ah, doncs res.
No, jo maia no sóc, eh?
En fi, doncs així comença la quaresma d'en Joel Díaz, la marisqueria, o Percevinho.
O Percevinho.
Com queda això?
Carrer Urgell.
Carrer Urgell, molt bé.
No es diu Percevinho, però no els hi vull fer publicitat.
No, home, no, no, aquí, escolta, viat...
És molt famosa.
Sí, ja sé.
És allò que et foten com molt grossa.
Unes plates de pop.
És que jo hi vaig anar una vegada i vaig acabar vomitant, només diré això.
És que té molta anomenada, però no està gaire...
Així que alerta.
En fi, però no va ser per la quantitat, perquè de vegades, quan et posen tanta quantitat,
es posa malament.
Bueno.
Bé, és qual.
El que se'ns ha posat molt bé aquesta setmana és la fita de la setmana amb l'Aida Fita
buscant els millors disfressats entre els oients de Catalunya Ràdio.
Fita!
De la setmana!
Aida Fita!
Doncs hem rebut moltes disfresses.
Ei, mira com apareix.
És que és la dona aviònica.
És increïble.
Ja sóc aquí, companys.
Escoltem les disfresses d'en Jordi Palou i la Laia.
Ens han disfressat el tractor de Teletinco de l'Isla de les Tentaciones pel Carnaval de Rosas.
Un que érem dos, doncs han decidit partir el tractor per la meitat i l'ajuntar-nos cap al tractor sense.
Ens han enviat un vídeo, de fet, que es veu com funciona el tractor, que a més treu fum i tot, té una màquina de fum, o sigui...
Ah, és una virgueria, eh? Amb llums i tot.
Sí, sí, sí, molta feina aquí per portar-ho, això.
Això de l'Isla de les Tentaciones us ho explico per dir-ho.
Vosaltres heu vist tractor i heu dit, oh, per les tractorades...
Clar, jo em pensava que era solidaritat amb els pagesos catalans.
A l'Isla de les Tentaciones hi ha un temptador, que de fet ja n'hem parlat alguna vegada, que es diu Sergio, que és pagès, i quan sempre...
Aquest somriure tonto que tens.
No, no, no, perquè sempre diu a la noia que està enrabant, anava a dir, o sigui, que està...
Enrabant, has dit?
Sí, sí.
Enrabant és un terme, perdó...
Què t'està passant, Aida Fita?
Avui l'Aida Fita, jo t'ho explico, té una calçotada en divendres.
Sí.
Jo li vaig dir, és una mica estrany, una calçotada en divendres, és estrany, és estrany, i l'he vist molt nerviosa...
Uite, uite, uite, si està vermella, està vermella, porta una tonteria a sobre...
Mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, en Sergio està...
Ui, quina calor que té, no?
Temptant a la Marieta.
Molt bé, molt bé.
Però t'agradaria que t'entés a tu, el Sergio?
I diu, te llevaré con mi tractor, sempre li diu, te voy a llevar con mi tractor, te voy a...
I llavors la gent fa, en plan, i el novi de la Marieta diu, ah, con el tractor, a tu casa...
A tu casa.
Bueno, que fan molta broma amb el tractor d'en Sergio, vale?
Soc corrat, soc corrat, en resum.
I canviem de tema i anem a la Maria.
Nos vàrem disfressar de renta cotxes.
Érem un grup d'unes 20 persones i la majoria anava vestit de la típica columna de velletes
que hi ha en el tunel de rentat de les benzineres.
I després teníem dues persones que duien una motxilla aquesta de fertilitzants plena d'aigua
i dues persones que duen un bufador de fulles.
O sigui, tenien tot el kit complet de venta cotxes.
Tenien tot el kit.
La columna de velletes.
De velletes.
Van guanyar el primer premi de la categoria de carrosses
i el premi el van invertir en anar a rentar el cotxe d'ella que van fer servir per la disfressa.
Perquè el van com embrutar així amb color blanc per fer veure què era el sabó.
Però que en treguis, no.
Em sembla increïble.
Bueno, el van invertir, veia de no tot, una part del premi.
No tot, no.
Però escolta, és una disfressa com senzilla però molt corrent, no?
Home, estic, és molt original.
Molt original.
Tècnicament no és gran cosa.
La columna de velletes són unes tires de colors.
Però la idea és genial.
Exacte.
I veus el vídeo i veus com tots es posen a girar al voltant del cotxe.
Jo he vist això fa molt.
Es refreguen, es refreguen.
Es refreguen tot el cotxe.
I el que tira aigua, i el que tira aire.
És que ho té tot.
Falta la cera tortuga que posen.
La cera, sí.
La cera tortuga.
I acabem amb en Tià i la Valentina, que és la seva filla, i la seva dona,
però no m'ha dit el nom de la seva dona,
que es veu que era la primera disfressa que feien amb la seva filla.
Ai, mira, com la té Barlet, Jordi.
Exacte.
La portaven amb un porta-deves i al voltant com una mena d'estructura que ell va pintar.
Vaig pintar una pinta de Guinness.
La meva dona i jo anàvem d'irlandeses,
i la meva filla duia un gorró de cotó.
No.
I cotó al voltant.
No.
Si fos espuma de la cervesa...
És cuquíssim, és cuquíssim.
Que bo.
És molt bono.
Hi ha foto d'això?
Sí, hi ha foto.
Ho publicarem o no, perquè ho vegi la gent?
No.
Què et sembla?
A l'Instagram de...
A l'Instagram de l'última hora.
Sí, ho publicarem allà.
Doncs bé, després us...
Si vols penjar en el teu, Joel.
Venja tu.
No, no, no, que és un tema complicat.
Després jo he decidit un top 3, perquè m'ha costat molt,
la veritat és que a la gent ens fa curat moltíssim,
i vosaltres m'ajudareu a votar.
I el guanyador, doncs el que estigui més votat,
doncs serà el guanyador.
Costa, eh?
Costa decidir, eh?
Sí, penseu-ho bé, penseu-ho bé.
S'acol·lumne de bollotes.
Què, que començo jo?
No, no, no, després, després.
Seguim amb el programa.
No, seguim, seguim, i després us expliquem,
un cop hem rebut totes aquestes disfresses al llarg de la setmana,
qui s'emporta a l'àpat per dues persones,
el Testem Restaurant, aquest menú degustació del xef,
amb autèntiques meravelles, com per exemple Xavi, quin plat.
La croqueta.
Xavi, t'ho veu.
És que crec que la trauran del menú per culpa meva.
No, que avui no puc croqueta, perquè porta carn.
Ah, clar.
Sí, però el calamar sí que pots.
El calamar, doncs el calamar.
Doncs mira, el calamar.
Les olives, també pots ficar olives.
Oh, boníssimes.
No, i les postres també les pots menjar.
També.
Però això no es quaresme ni res,
és que ja t'ho estava dient jo.
No, aneu-hi dissabte, ja està.
Ja està.
Veurem qui és el guanyador de la fita de la setmana
i també sabrem avui com és l'amor en temps de Tinder
amb en Jordi Ramoneda,
que es convertirà en el Cupido Ramoneda.
Sí, senyor, avui a Cupido Ramoneda,
gent que s'adapta molt bé a respostes negatives,
saben trobar la via paral·lela, diguéssim,
la tercera via en enlligar.
Ah, i una altra cosa que és,
a veure si avui poc ha acabat llegit,
el missatge de les crispetes.
Ah, sí, home, sí, sí.
De que anava...
Bueno, podem recordar un moment com era com pensava, no?
Sí, mira, diu, llevo cine del cine tres años.
Això és per lligar, eh?
Sí, bueno, és una persona que diu això.
Llavors l'altra persona i diu,
vamos al cine a ver la pel·li de los minions.
Molt bé, i després hi ha un desenllaç.
Hi ha un desenllaç, hi ha un petit...
Hi ha un desenllaç, a veure si tinc temps
per llegir aquest final.
Que de fet ho podries fer ara mateix,
però ara no t'ho interessa.
No, però ara no és secció, ara és prèvia, no?
És veritat, no, no, ara hem d'enfrontar
a la nostra estimada Aida Fita
el repte setmanal de lluitar contra la nostàlgia.
Aida Fita contra la nostàlgia
Cada dia ens queda millor aquesta sintonia de Aida Fita
que ha de respondre a sis preguntes que la remunten...
No, amb ella no, perquè ella potser no hi era encara, eh?
No hi era.
Però ens remunten nosaltres als anys 80,
per tant, és un combat servit entre Aida Fita,
una Millennial i la nostàlgia dels anys 80.
I començarem, si trobo...
Jo, com sempre, ja no sé on està.
Mira, et tinc aquí.
Avui la nostàlgia dels 80 et dona la benvinguda
des d'una cuina.
Siempre que vuelves a casa
Medillas en la cocina
De padornada de harina
Con las manos en la masa
Niña
No quiero plas de vino
Aquesta és la sintonia de Con las manos en la masa,
un programa de cuina que es va fer molt popular
a Televisió Espanyola dels anys 80.
Ah, aquí és una cinto.
És la sintonia, això.
No, no, no, és la sintonia.
És la sintonia.
I te la posaven sencera.
Clar, no hi havia més canal,
te la menjaves amb patates,
mai millor dit, no?
I un dels aspectes més recordats
és aquesta sintonia interpretada
per un popular cantautor de l'Estat.
Aida, parla a l'orella i digue'ns.
Si era...
Atenció, pugem.
Era Joaquín Sabina?
Era Luis Eduardo Aute?
O era Joan Manuel Serrat?
Aquesta no, eh?
Podem escoltar-lo?
Sí, però se l'estava sentint.
Era en Serrat, no?
Ah, no ho sé.
Entenc.
Això ho has...
Potser m'ho es...
A veure...
Ai!
És que ara només...
Ara no canta la senyora.
Senyora, call!
A veure...
No, aquest no és en Serrat.
És moment per respondre.
Definitivament, just...
Ai, no, però en Sabina...
Espera, no, en Sabina no és el que canta...
Tira-me sol de limón.
Sí, sí.
Tira-me sol de limón.
És el segon, que no sé qui és.
Luis Eduardo Aute.
Aquest.
Aute.
Doncs és incorrecte.
És incorrecte!
Ai, ara!
Perquè era un joveníssim Joaquín Sabina, encara no li havia canviat la veu.
Hòstia, s'ha bugat molts porros, aquest senyor.
Molts ducavos.
No, home.
No, home.
No, Aida.
Purus.
Calma, per favor.
Purus, purus.
Home, com li ha canviat tant la veu.
Era molt jove.
Perquè no havia fet el canvi, encara.
Aquí tenia 15 anys, no?
És que ell va fer el canvi als 50.
Hòstia, santa.
Segona pregunta, Joel Díaz.
Aida, m'escoltes?
No.
Doncs escolta'm.
És que avui l'Ada ja t'ho he dit, que avui té una calçotada, i a mi em sembla molt raro que sigui una calçotada amb divendres.
Sí, normalment es fan el dissabte o el divendres.
És que és molt estrany.
I què passa?
Però què insinues?
Que és una cortina de fum, la calçotada.
Sí, sí que no és veritat, la calçotada.
Bé, seguim amb el concurs, Aida.
Durant els anys 80, una cantant dominava el pop mundial amb mà de ferro i moltíssim espai entre les dents incisives.
Estic parlant, òbviament, de la sempiterna cantant Madonna Luis Chicone, archiconeguda com a Madonna.
Era molt provocadora, era molt disruptiva i iconoclasta.
Però no només dominava les llistes d'èxit, Aida, la Madonna també dominava el noble art del Ligoteo i el Ficatreu, Ficatreu.
Durant els anys 80 li vam conèixer moltes parelles, rolletes, follamics, amants i coneguts.
Era una dona empoderada i seductora, Aida Fita, fins aquí tot normal.
Però hi ha una persona amb qui va tenir Madonna una relació breu a finals dels 80 i que no ho diries mai.
Qui va ser aquesta persona amb la que es va liar a Madonna per pura cultura general?
Va ser A, Tom Hanks, no ho diries mai, eh?
Va ser B, Michael Jackson, o va ser C, Joan Manuel Serrat.
Torna a aparèixer Joan Manuel Serrat, eh?
Per què em dones a mi el guió?
No ho sé.
Hauríem de respondre, Aida, eh?
Deixava el concurs.
Serrat.
Ritma, Aida.
Serrat.
És incorrecte, Aida, però que estàs boja.
Però com vols que la Madonna i el Serrat, en quin univers es troben?
No ho sé pas, a mi no m'encaixa.
Va ser el Michael Jackson, tu.
Va liar amb el Michael Jackson.
Sí, ho han tenit.
No ho he dit mai.
Vols dir que realment es van arribar a liar?
Eren d'aquells rotllos que fèiem per donar-se a conèixer els uns als altres.
Per publicitat, clar.
Sí, sí.
Va ser amb la pregunta d'an Xavier Peret d'Esquerdo.
Els anys 80 i 90 podies muntar la teva pròpia festa a casa amb els muntatges dels grans hits musicals que feien DJs com en Toni Paret, José María Castells, Andreu Ugas, Quique Tejada, amb els seus mags mics.
Oh, m'encanta.
Què és això?
És un mags mics.
Barrejaven, feien barreges de cançons.
Sí, però massa barrejant, no potser.
Ara en des perquè es drogaven tant.
No, no.
Perquè havien d'aguantar això.
Dic al públic, no ells.
Aquests mags mics, aquests sorollets que sents, els feien en directe, eh?
No de res d'ordinador ni res, eh?
Clar, amb la taula, no? De punxar.
Bé, van tenir un èxit internacional de Rècord Guinness, eh? Amb Rècord Guinness i tot, eh?
De tots els mags micsos que es van editar, quantes còpies van arribar a vendre?
Ah.
Més de 9 milions de discos?
Hòstia, això és molt...
Més de 2 milions de discos?
O més de 6 milions de discos?
Una cosa.
Digui el que digui serà correcte.
No, però la xifra ha de ser la més aproximada a la xifra que digui.
Digui el que digui serà...
Més de...
Doncs més de 2 milions, perquè més de 2 és més de 6 i més de 9.
Doncs mira, doncs molt ben raonat.
Ah, jo no.
Sí, senyora, molt bé.
Enhorabona, eh?
La resposta correcta.
Que va arribar a superar a Julio Iglesias.
Jo pot ser.
Jo era el que més venia llavors, eh?
Bé, de moment està fent un paper prou digne a la seva batalla contra la nostàlgia, l'aire fita.
No, no.
Una resposta, una de B, de 3.
Bueno, mira, per a alguns comença.
És digne, és digne, com a mínim una.
Com a mínim una, i això que la resposta ja era fàcil, aquesta.
Ah, sí.
Però ara anirem a parlar d'un tema que em fa molta il·lusió.
Aida, recorda que tens el comodí Ramonera, eh?
És veritat.
No se'n recorda mai.
Sempre me'n recordo de tu, Jordi.
I em fa il·lusió fer-te aquesta pregunta perquè hem de parlar del joventut de Badalona.
Què és Badalona?
Qui juga, la penya, qui mana, la penya.
Qui juga, qui mana, la penya.
Juga, la penya.
Perquè aquest any 2024 farà 30 anys de la gran proesa de l'equip de bàsquet vert i negre
que es va convertir en el primer equip català que va guanyar la Copa d'Europa.
I encara ho estem celebrant i vivint d'això, no?
Què vols?
Bueno, dai.
Contra quin equip es va enfrontar el joventut de Badalona a la final disputada a Tel Aviv?
Com ho he de saber jo, això?
Però que és un concurs, no passa res.
Mira, pot ser l'Olimpiakos.
Tens el comodí Ramoneda, recorda, eh?
El Panathinaikos o els Harlem Globetrotters?
Tu ho saps, Jordi.
A veure, el raonament que faig és el Harlem Globetrotters.
No, perquè no juguen a aquesta lliga, perquè el Harlem no està a Europa.
No està a Europa, de moment.
Molt bé, molt bé.
Però podria ser que hagués fet una excepció, perquè, esclar...
Clar, llavors queda entre Olimpiakos i Panathinaikos, no?
Sí.
Però això existeix?
Sí, que existeixen equips de bàsquet amb molta solera i moltes copes d'Europa.
Em sona més Olimpiakos, que era un equip, no?
No sé, em sona més Olimpiakos.
Doncs farem això.
Farem un Olimpiakos?
Sí.
Doncs és correcte.
Molt bé, Jordi!
Molt bé!
Dos de quatre, aviat.
Va, que encara pots remuntar-ho, això, amb la pregunta que et farà en Joel Díaz.
I toca parlar de pilotes, Aida, i no de les que t'interessen.
Vull dir que sóc conscient que no t'agraden gaire els esports, i menys els de pilota.
És veritat.
Però hem de parlar de pilotes.
Hòstia, pilotes!
Aquesta sí que m'agraden.
Aquesta sí que m'agraden.
Aida Fita, durant la dècada dels 80, una marca de pilotes japonesa dominava amb mà de ferro
i una superfície duríssima que, si t'anava a la cara, et podia matar el món dels esports en pilota.
Sabries dir-me quina era aquesta marca de pilotes japonesa que tantes vegades va deixar gravat el seu logo a la pell dels nens dels anys 80?
Aquesta marca es deia opció A, su casa, es deia opció B, tu casa, o es deia opció C, mi casa.
Tu casa, su casa, o mi casa?
Tu casa.
No.
Era mi casa.
Que malament, Aida.
Hòstia, no saps res, que no saps res, que avui un dia...
Teléfono.
Però la setmana passada, em van anar igual de malament, puc tenir en cap consultada.
Però mira, avui tenim un motiu, no?
Un possible motiu perquè estiguis un pèl despistada, a veure si aquesta última pregunta, com a mínim, salves els mobles, Aida, a veure, Xavi...
Una joguina molt habitual que et compraven els pares alguna paradeta de fira era una càmera de fotos de mentida.
Ai, sí, quina il·lusió.
Jo en tinc una d'aquestes a casa.
Ah, mira, a veure, a veure, a veure, que et pot ajudar ara.
Perquè quan feies la foto s'obria una porteta i sortia disparada una molla.
I a la punta de la molla apareixia una cara traient la llengua.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
De què era la cara que sortia disparada de la càmera?
Era una cara de mico, una cara de lleó o una cara de pallasso?
Hosti, és que jo el que tinc és la cara de Puigdemont, llavors crec que...
Home, no.
La cara d'aquesta versió no era.
T'ho juro, és un senyor, t'ho juro, t'ho juro, és un senyor...
És que jo us passaré una fotografia...
Per favor.
Aquest cap de setmana que vaig a Girona us passo la foto.
És amb ulleres i el cabell negre, és que sembla...
És Puigdemont, eh?
És Puigdemont.
Doncs diré...
Les veus habituals.
Les veus habituals.
Diré pallasso.
Diré pallasso.
Pallasso?
Sí.
Correcte!
Tant que sí!
Correcte!
Bueno, bueno, hem aprovat.
Doncs mira, amb aquesta càmera retratem una actuació prou tolerable de l'Aida Fita contra la nostàlgia.
I que bé que ens ho passava amb aquestes càmeres.
Ai, sí, mai, calla.
És que fem com fotos, el nen entretingut amb aquest...
Ja està, tot el dia amb la camareta.
Doncs bé, Aida, la setmana que ve, una nova oportunitat per fer el ridícul.
Que bé, quina il·lusió.
Enhorabona.
Gràcies.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Ui, tothom!
Mira!
Mira, mira, mira!
Ui, la que està liant!
Ui, la que està liant!
Ui, la que està liant!
Xavier Pagès d'Esquerdo!
Deu segons i arribem a dos quarts d'una del migdia.
Després de la batalla setmanal d'Aida Fita contra la nostàlgia,
ens toca batallar nosaltres mateixos contra els nostres propis errors,
gràcies a la feina que fa l'Aina Austrells, amb les pífies de la setmana.
T'he dit Austrells.
Ja ho he sentit, ja ho sé.
Comencem bé.
És que has vist que...
I llavors he dit la pífies de la setmana.
Problemes amb esses, avui.
M'ho apunto, això.
D'acord.
Aida, avui comencem per tu.
Ai, quina il·lusió.
Després de fer la antena, una altra vegada.
Som-hi.
Aquesta setmana vas entrevistar en David Itzmi.
Sí.
I parlàveu d'un programa que havia fet...
Oh, sí.
I ell, clar, l'altre programa que va presentar...
Es deia...
Ai, ara no ho tinc aquí.
Això, tot per fer, perdó.
Hi ha una mica d'entrebanc amb el nom.
Però és que el pitjor encara havia d'arribar.
Però abans, què passa?
Què passa?
Aquesta cosa que no es deia tot per fer.
Ah, no es deia tot per fer.
T'has equivocat.
Top.
Top or fail.
Top or fail.
I tu has entès que el programa es deia tot per fer.
Bueno, catalanitzant, no?
Sí, està bé, està bé.
Realment és una bona proposta.
La setmana passada va ser un xou, això ho sabem tots.
Recordeu que vam tornar a començar el programa.
Quin horror.
I clar, Quim, aquesta vegada tu has volgut ser cautelós.
Has pensat massa les coses, potser perquè, com el pàdel, quan tens massa temps per pensar, després la cagues.
Sí.
Ara ens n'anem directament amb l'Aida Fita, al seu espai setmanal de la catifita vermella.
De la catifita vermella.
I comença...
És que és una fita.
I comença la suposada secció de la catifita vermella.
No, no, no.
La catifita vermella.
La pantalleta.
Ah, clar.
Com t'has esperat, eh, Aida?
Jo començo a pensar, Quim, que aquesta secció és un tret al peu, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè va en contra del nostre.
Molt en contra.
Però demostra que som humans.
Això sí, això sí.
Ens honra, ens honra.
Per segur tenir dubtes de si érem orangutans, no, som humans.
És que també us diré que li poseu difícil al Quim, eh, a vegades.
I que, però, us ofereix 30 euros per el que està a qualsevol.
Si podeu fer una mica de silenci mentre estem en directe.
Gràcies.
Què és això de xerrar?
Això anava per mi.
A mi, sí.
Això anava per mi.
És que no té cap sentit.
I acabem amb una pifia musical d'aquelles que ja veureu que es vau venir d'una hora lluny.
En aquest moment, i dir vius de ser molt optimista, lamentablement,
t'animat, t'xip, t'xip, merda.
Ui, ui, ui, merda.
Crec que estem atents de tornar a començar, joder.
No, és que...
No, és que...
Si no hi anaves, què ha passat?
El tercer vers no em puc equivocar.
Però ara em treus això i ara m'agafa inseguretat, perquè avui m'enfronto a un repte vocal també molt difícil.
Avui què fas?
Què fas avui?
No, no, encara no us ho vull dir.
Saps què pots fer, Joel?
Què puc fer?
Assajar.
Però llavors seria el millor cantant del món, no el millor pitjor, saps?
Vols dir?
Sí.
D'acord.
Escolta'm, Aina, moltíssimes gràcies, com sempre.
A vosaltres.
Perquè va a feines impecables i alguns ha de controlar.
I ens ha de recordar que no tot ho fem bé.
Mare de Déu, senyor.
I de seguida, aquí a l'última hora, tindrem el nostre estimat Cupido Ramoneda
i també el millor pitjor cantant del món, en Joel Díaz, amb una cançó que no vol explicar quina és.
Bueno, va, avui un petit homenatge a Carles Sabater,
aprofitant que fa tots dies va ser l'aniversari de la seva mort.
Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs. I què farem, Boig per tu, potser?
Sí, farem Boig per tu.
Però, però, canviant el tema.
Ah, sí?
És que saps què passa?
Que ara es fa servir el xat GPT, però abans del xat GPT, i molt més útil que el xat GPT,
hi ha el Becari GPT.
Sí.
Que és que tu li dius, escriu-me una cançó amb la lletra de Boig,
o sigui, versionant Boig per tu, que parli una mica de mi, no sé què.
I el tio t'ho fa.
I el bo d'en José González, què te l'ha fet?
José González m'ho fa.
Doncs res, escolta'm, veurem la feina del teu Becari GPT.
Becari GPT.
Després de la publicitat. Fins ara.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Tu chiflo tiene solera.
Aquest divendres a les dones i els dies,
la dibuixant Roser Capdevila ens explicarà com ja fa 30 anys
va dibuixar un món on les protagonistes eren unes nenes.
Un, dos, tres, són tres bessones.
Les dones i els dies, amb Montse Virgili.
De dilluns a divendres, d'onze a dotze de la nit.
Les tres bessones.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
La recta final de les rebaixes per home ja és el Corte Inglés.
Tot, el 60% de descompte en aquestes marques de moda per ell.
Emidio Tucci, Dustin, George, Green Coast, Easywear.
Fins al 29 de febrer, rebaixa final.
A la botiga web i app, el Corte Inglés.
No et perdis Macbeth, de William Shakespeare,
amb Laia Marull i Ernest Villegas, de protagonistes.
Pau Carrío dirigeix la història maleïda d'aquest general
que, enlluernat per una trobada amb tres éssers malignes,
entra en una espiral d'ambició i de destrucció tràgica.
Maquinació, poder i tragèdia al Teatre Lliure.
Del 14 de febrer al 17 de març al Teatre Lliure de Montjuïc.
Compra't ara les entrades.
Aquest dijous, a la Tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona descobreix els esdeveniments,
els serveis i totes les activitats
que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
Fa 15 anys que el meu partit no estava en tan bon moment.
Crec que és inevitable que tornem a ocupar el nostre lloc històric
com a líders de la societat danesa.
Què vols dir, Trons?
Que vull ser primer ministre.
Borgen, a TV3 diumenge a la nit, després del 30 Minuts.
Ja disponible a la plataforma digital 3CAT.
Descarrega-te-la.
Només els més ràpids gaudiran d'ofertes increïbles al Corte Inglés.
I també els fotògrafs més espavilats,
amb un 15% de descompte en la marca Nikon.
Així són les ofertes límit,
del 15 al 18 de febrer,
a la botiga Web i App del Corte Inglés.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Arreglim el problema,
ho tornaré el proper rebot.
Jo diria que aquí no anava l'estribillo.
Ara em podries tornar a cantar.
Tornaré el proper rebot.
Pom, pom, xim, pom, pata, pim, pom.
No, però ho estem salvant, eh?
Sí, sí, sí, molt partitiu.
Dos quarts i mig d'una hora del migdia,
som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
De seguida tindrem la cita amb el millor o pitjor cantant del món,
però abans, amb l'amor en temps de Tinder,
apareix aquí el Cupido Ramoneda.
Cupido Ramoneda.
Com esteu?
Com van les vostres relacions amoroses?
Ui, puc explicar una cosa que em va passar a mi?
Tu que parles de missatges.
Una persona vol intentar quedar amb mi,
i li vaig dir, ai, vaig una mica de cul últimament,
no sé, ja ho trobarem.
Tu no vols quedar amb aquesta persona?
Bé, ja ho veurem.
Li vaig dir, vaig una mica de cul com a excusa.
Doncs ella em va respondre,
tampoc m'importaria trobar-te de cul.
Mare meva.
Bloc.
I denunciar.
No, no, i tu les...
Ah, que t'agrada.
Qui li vas contestar?
Li vaig dir com pugeu al jovent avui en dia.
El jovent?
Sí, és que és jovenet.
Ah.
Carai, i Déu l'està escoltant a la ràdio ara?
No ho crec.
Ves TikTokers d'aquests.
Digue-li, no, però...
Digue-li, i a mi tampoc m'agradaria trobar-te de cul a tu.
A veure què diu ell.
A veure, a veure.
Després de tres setmanes li diré això.
Que ja que fa tres setmanes que ja li foteu.
No fa tres setmanes que esteu...
No, no, que no hem quedat, no hem quedat.
D'acord, d'acord.
Doncs mira, agafant el fil del cul de l'Aida, que comenta...
Sí, sí, molt bé.
Així, gent que davant de situacions respon seguint provant, o sigui, negant la major.
Per exemple, una persona que li diu...
Hola, ¿quieres buen sexo?
Jo crec que, mira, la joventut avui en dia va així.
Saps què vull dir-te?
Una pregunta com una altra.
Una pregunta de sí o no.
Sí, sí.
I ella, perquè és ella, diu no.
Ah, molt bé.
Bueno, perfecte.
Doncs la que de les coses claves.
No és no.
Però la persona s'ha vist interpel·lada perquè diu...
Entonces, en contraste a l'hombre que buscaves.
Ah!
Ai, ai, pues molt bé.
A mi em sembla molt ben jugat.
Així que una mica autocrític, fins i tot.
No, no, molt bé.
A més, si tu vas en aquesta posició lamentable, ho tens tot per guanyar.
Exacte.
Ara.
O sigui, ho has de fer molt malament per defraudar.
Clar, clar, clar.
Està molt bé que et digui.
Per tu, Joel, a veure què és.
Gràcies.
Va una altra persona, diu...
Hola, amore.
Què haces?
Ui, amore.
Amore, vigila.
Vigila, vigila, vigila.
Amore.
Ah, jo dic molt amore.
Amore.
Amore.
Està molt sobat, és molt poc original.
I la persona respon, diu...
Si vuelves a llamarme amore, haré que t'estrangulen mentre duermes.
Ja sé el que dirà l'altre.
Saps què dirà?
És que m'ho vaig a venir.
Significa esto que quieres dormir conmigo?
Ah, no, no, no.
Molt enjugat.
M'encanta.
I l'altre què li diu?
Diu, no sabes nada, Frank.
Ei, ei, ei.
Tampoc d'aquest, jo, que dic amore.
Va, aquest per...
Seguim amb un missatge que diu...
Hola, perrita.
Aquest és un missatge que mai es contesta.
Vull dir, és un missatge que es va autogenerant.
És una...
Ah, molt bé.
És una IA, tonta, d'aquestes que els homes amb els que no lliguen van fent.
Hola, perrita.
Perdó.
Hola, princesa.
Qui sé decir?
Ah, ah, ah.
Veu que s'ha equivocat entrant dient perrita.
Potser no és la forma d'atractar la gent.
Per això no responia a l'altre.
M'han dit perrita...
Sí, però no, vull dir...
No contesta.
No cola que de perrita tu vulguis escriure princesa.
Bueno, perquè tot comença amb P.
L'autocorrector.
L'autocorrector.
Quin autocorrector té aquest tio?
Un que aprenca el que tu dius, segurament.
Llavors, la noia no contesta i diu...
Hàblame.
Hàblame.
No t'està contestant, no cal que insisteixis, però no passa res.
I llavors ell torna enrere i diu...
O preferís que te diga perra golosa, perquè potser...
Perra golosa.
I llavors aquesta persona fa, per mi, l'intent més denigrant de la història,
que diu...
Guau, guau, te ladro a ver si ese idioma le funcione.
És guau.
És pitjor.
Com es pot arribar a agradar a una persona per intentar lligar amb algú que no et respon?
Que no et respon.
I acabo, si voleu, amb el missatge de les crispetes.
Avui per fi l'explicarà.
Sí, si no, avui vaig i el dic claríssimament.
Aviam, vols que l'interpretem?
Val.
Físicament, eh?
Tu comença amb la primera frase i jo me n'ocupo de la resta.
Missatge de les crispetes per lligar.
Hi ha un missatge random a Twitter que diu...
Llevo sin ir al cine tres anys.
Que això d'entrada ens em va molt malament perquè s'ha d'anar al cine.
I si no anem al cine, qui farà les pel·lícules?
Exacte.
Els americans.
Hem de tornar a mirar amunt.
Llavors, una altra persona diu...
Era l'eslògan dels Gaudí.
Ah, vale.
Mira amunt.
Mira amunt.
Amunt.
Amunt.
Amunt.
A la pantalla.
Ah, no la pel·lícula Amunt.
No.
No, no.
Ai, per favor.
No, la Sílvia Amunt.
Val, va.
Llavors, Jordi...
Va, va, va.
Ah, tornem a començar a treballar.
Llevo.
Vale, però calleu.
Silenci.
Això que em diré malament no és el Joel, eh?
És interpretació.
Llevo sin ir al cine tres anys.
Vale.
Llavors, una altra persona li contesta.
Vamos al cine a ver la pel·li de los minions.
I llavors li diu...
I jo, saps com acaba la conversa?
Com?
Anant a publicitat.
Ah, no puc acabar avui.
A publicitat no tenim temps.
És que no tenim temps.
A cantar, a cantar.
És un tema de les crispetes.
Era una cosa de les crispetes.
Bé, hi ha la setmana que ve.
Imagina que li poses una salsa a les crispetes.
D'acord, molt bé.
Molt bé, doncs amb baixanyem-se una mica la idea tots plegats.
I podem donar pas al millor o pitjor cantant del món, en Joel Díaz.
Perquè és una cosa que fa a les crispetes, no?
Sí.
Sí, sí.
Hi ha crispetes dolces, crispetes salades, i doncs aquesta persona s'ha inventat un altre tipus de crispetes.
Agridulces.
Agridulces.
Quim!
Quim!
Màni, Màni.
Tu tens ganes de jubilar-te?
Depèn.
Jo moltíssimes.
Sí?
Moltíssimes.
Però que no t'ho passes bé la feina.
No, em sap greu, perquè això sembla que sigui una etat contra vosaltres, però no té res de veure amb vosaltres, eh?
Però és que coneixent-te, el dia que no hagis de treballar, no sabràs què fer, que t'avorriràs?
Provem-ho.
Ja ho diràs.
Quan algú em diu això, dic provem-ho.
No sé.
Provem-ho, perquè no m'he provat mai, el de no treballar.
Jo tu que treballes dissabtes i diumenges, també.
Per gust.
No, diumenges no, que és el dia del senyor, eh?
És veritat, però algun bolo deveu haver fet en diumenge.
Escolta'm, Quim.
Digui'm, digui'm.
Saps quants dies em falten a mi per jubilar-me, perquè els conto 8.045, 8.045 dies.
Amb aquesta premissa, la de les ganes de jubilar-te i de jubilar-me i de fer una cançó homenatge al Carles Sabaté,
el meu allà, a hores d'ara, amic José González, el becari de l'equip, m'ha escrit una cançoneta.
Una cosa.
No he canviat ni dues coses, eh?
Quina metàfora que una cançó que va de que no tens ganes de treballar, te la faci una altra,
per tant tu no treballes per fer la cançó.
Està molt bé.
Mira, gràcies a la fita perquè apuntar-les encara més l'argument que volia fer servir.
Bé, bé, bé.
Llavors, la cançó és boig per tu, allà on diu boig per tu, allà on no, allà on diu, que diu servil i...
Servil i acabat.
No, i acabat.
Jo diré seient reservat.
És la idea de somiar amb aquella vida de jubilat, que tens seients reservats,
que et fa mal tot, però que ets amo del teu destí.
Les 24 hores del dia són teves.
Molts descomptes, amb moltes coses, no?
Ganetes de jubilar-se ja, eh?
Vinga, va, som-hi.
Vinga, va.
Quins nervis.
Música maestro.
Ai, que m'emociono.
No, no, que això ja és la cançó ja.
43 anys tinc...
Ja tinc el to.
I ja em sento abatut
D'aquí a 8.000 dies
Jubilat
Per fi
Uf, quedo molt despullat aquí, eh, amb aquesta cançó.
Targeta rosa en mà
Veure els coloms passar
Està jubilat
Vots per tu
Vinga.
Sé molt bé que em farà tot mal
I se m'escaparà el pixum
Però no caldrà treballar més
Vinga tots a prendre pel cul
I a l'autobús
Seient reservat
Et botx per tu
Vinga, com caiguda del cel
Uf, que sal
Sé molt bé, no
No, no, no
Artrosis als malucs
Merda
Ja juguem
Artrosis als genolls
No passarà perquè després està subtitulat
Moltíssim temps viure
Però sense salut
La gran paradoxa de la jubilació
És ràpida aquesta cançó, eh
Però quan agafi el bus
Veuràs llum als meus ulls
Ramoneda
Seient reservat
Botx per tu
Vinga, ara sí que tots, eh, si voleu
Mira, passa una senyora que té l'edat que jo vull tenir
Sé molt bé que em farà tot mal
I se m'escaparà el pixó
Ja se m'escapa ara
Però no caldrà treballar més
Aneu tots a prendre pel cul
I a l'autobús
Seient reservat
Et botx per tu
Seient reservat
Bostx per tu
¡Bravo, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo!
¡Maravilloso!
Va per tu, José.
Va per tu.
Eso es lo que nos espera.
Encara quedan 8.000 horas de trabajo, ¿no?
8.045.
O días, días.
Ahora y días es un poco el mismo.
Pero cuando estemos jubilados
tendremos este gran deseo de muchos
que tenéis un seient reservado
y descompte al cine.
Es que es lo mejor que hay.
Millor piso cantar del mundo, Joel Díaz.
Muchas gracias.
A tu sempre per l'oportunitat.
Que us sabeu que aquesta setmana
ha tornat un gran premi
que regalem a l'última hora
i que és un val de 30 euros
per gastar a qualsevol dels supermercats Capravo?
30 euros?
Sí, sí, sí.
De tenir-los o no tenir-los, eh?
No, no, i tant, i tant.
És que et fas un bon dinar i un bon sopar, eh?
Sí.
A mi em comprens bona matèria prima, a més a més.
Escolta'm, i avui serà per la persona
que marqui el 93-20-7474
i ens faci un bon pla per aquest cap de setmana.
Molt bé, molt interessant.
Saps que normalment ho fem a la ràdio?
Sí.
Que aneu aquí, aneu allà.
No, no, feu-ho vosaltres.
Ah.
Recomaneu-nos alguna cosa
per fer aquest cap de setmana
i us en porteu un val de 30 euros
per gastar als supermercats Capravo.
Per tant, no l'hem de fer la cosa, no?
Després, nosaltres.
Que ens ho recomani.
Ah, vale, vale.
Bé, que potser val la pena, tu.
Sí, sí, potser sí.
Tenc pendents.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Jo, l'obro la porta
i ens ho dèiem un gintoni.
Un gintoni!
Olga, i lo que surja, eh, bandida.
Lo que surja,
que ja tenim una edat,
ja no tenim lluitars.
M'ha donat la sensació
que m'estàs tirant els tejos.
Home, però sí.
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta,
vine i te la millorem.
100% garantit.
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
Has tingut mai la sensació
que deixes de ser protagonista
de la teva pròpia història?
És hora de recuperar el control.
Aprofita que tornen els 10 dies
qui ha del 8 al 19 de febrer
i crea la teva pròpia història.
Visita'ns a la xarxa KIA
de la província de Barcelona.
KIA. Movement that inspires.
Hi ha un lloc
on viuen totes les paraules.
Un lloc
allà on sempre podràs tornar.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ens movem,
canviem
i amb tu
ens connectem.
Som 3CAT.
L'última hora.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Caprabo us ofereix al concurs
de l'última hora.
I també li ofereix
a un oient que ens està escoltant
ara mateix
la possibilitat de guanyar
30 euros
per gastar qualsevol dels supermercats
Caprabo.
I parlant de bons plans,
perquè hem demanat
un bon pla
per aquest cap de setmana
al 93207474.
En Xavier Pérez d'Esquerra
d'on acaba de rebre un.
Sí,
ve exactament
de República de Sud-àfrica.
Molt bé.
Diu
Hi, my name is Regina.
I'm a recurrent consultant
for Aglo Consultants.
Sí.
We received your job application.
Has enviat un currículum
a República aquesta?
Ja que no.
No?
Doncs mira.
Podria ser un bon pla.
Un bon pla.
Xavi,
no cliquis a Cable.
No?
Per favor.
No,
perquè et fotran el Pegasus
al mòbil.
Clar.
Que faig bloquear.
Sí, sí.
Denunciar
i tot el que convingui.
Bloquear, denunciar
i foto a pantalla.
A veure si tenim més sort
amb la Susana.
Bon dia, Susana.
Bon dia.
Des d'en truques.
De l'ESA de Montserrat.
El poble de la Passió.
Oh, quina sort.
Ai, jo que creia
que el poble de la Passió
era Esparreguera, tu.
Ja comencem.
La competència.
Esparreguera i Judes Nera.
Oh, què dius ara?
Què ha dit?
I tant,
vam fer una pel·lícula i tot
de los Judes.
No, no, no,
molt bé, molt bé.
I suposo que ens recomanaràs
anar a la Passió d'Olesa o què?
No,
és que jo,
sabeu què?
Tinc un net escolar.
Ah.
I no hi puc anar a Montserrat
perquè estic cuidant el meu marit
i no li va bé,
com que té el cor fotut.
Ah, pa.
Ja.
Jo vull anar a Montserrat
i anar a la Moreneta
i resar,
que jo fa molts anys
que soc catequista.
Molt bé.
Aquesta és la proposta
que ens fas, eh,
pel cap de setmana?
El cap de setmana a Montserrat,
que ja hi ha de tot.
I que la Vèrgia
faci que plogui.
Ah, això sí.
Sí, perquè si no ho fa la Vèrgia
jo ja no sé qui ho farà, això, eh?
Ja que ho feien els núvols.
No, jo.
Oh, jo vaig ensenyar
que ho es vull desequidar
al Terrat
però no serveix de res.
Què dius que quedes?
Va a ser ell.
O ja hi ha Morell
i em feia anar
sempre com no podia
ensenyar el cul
al Terrat
i faig igual
i no serveix de res.
I ho has provat de fer ara
i no funciona.
I tant, i tant, i tant.
I que ensenyem el cul
a la Diagonal.
Ah, sí?
A veure si...
Tot Catalunya
ha d'ensenyar el cul.
Vinga, va.
Sí.
Bueno, bon dia.
No, no he tingut prou.
Si, Jana,
tens un bal de 30 euros
per gastar al cap d'al·ló.
Ah, sempre hi vaig, jo.
Sí, doncs mira,
doncs hi ha 30 euros
que corren a càrrec de Caprabo.
D'acord?
D'acord, gràcies.
Que vagi molt bé.
Igualment.
I tapa't que t'encosi de res.
Igualment.
Adéu, adéu, adéu.
Escolta'm, això del cul
potser ho podríem provar, eh?
No ho ha dit.
No ho ha dit.
Tant desesperats que hi ha, jo.
A veure,
nosaltres ja hem cantat malament.
Sí.
Ja hem fet les oracions que toca.
Ara només ens falta ensenyar el cul
però crec que s'ha d'anar
al Terrat de la Susana,
o l'és a...
Ah, anem.
Una campanya de la Generalitat
de posar el cul a l'alcohol.
O així s'haurien de fer.
L'aigua no cau del cel.
L'aigua no cau del cul.
Tampoc cau del cul.
Doncs escolta'm,
ho provarem.
Ho provarem el que sigui
perquè ens caïn algunes gotes d'aigua
perquè realment se'ns està secant el país.
I nosaltres ara és el moment
de regalar-vos una experiència única
com és un àpat per dues persones
al Testem Restaurant.
Serà per la persona
que triomfi a la fita de la setmana.
Oi, oi, oi, oi, oi.
Bona tarda.
Bona tarda.
Ja sabeu que estan buscant
l'oient amb la millor disfressa
i jo us dic aquests tres
i vosaltres voteu, d'acord?
D'acord.
En primer lloc,
les amantes religioses,
en Jordi i la Imma.
Sí.
En segon lloc,
els tractors,
Jordi Polou i la Ia
i en tercer lloc,
el rentacotxes, Maria.
Comencem, Joel, aquí votes.
El rentacotxes,
espalda sa velleta.
Jordi.
El rentacotxes, també,
patata perita.
Molt bé.
A mi em sap greu
haver de triar-ne un
perquè els tres són excel·lents,
però em quedo amb el rentacotxes.
Bé, vale.
Jo amb el tractor.
Amb el tractor?
És que està molt currat,
també, aquell tractor.
Sí, a més,
per l'actualitat,
solidaritat pels pagesos catalans.
Molt bé, molt bé, Xavi.
Ara per què imites el Núñe?
Sí, ara estàs intentant.
No, sí.
No, és que m'ha sabut greu.
Sí, no sé,
el rentacotxes
crec que és perdre aigua
i malbertar-me.
Ah, clar, clar, clar.
No, és una molt bona perspectiva,
la teva, també, sí.
Premi és teu.
A veure com divideixes
aquest àpat de dues persones
per a 20.
Doncs mira,
li podem preguntar, Maria,
bon dia.
Hola, bon dia.
Com ho farem, això?
Tenim un àpat per dues persones.
Quina idea al Tastem Restaurant?
Ja, no ho sé,
perquè haurem d'organitzar
una expedició a Barcelona
i no sortirà
ni a un canapé per cap,
però bé,
l'important és participar.
Bé, Maria,
que sàpigues
que els amics
de Tastem Restaurant
ja esperen
que algun dia vingueu a Barcelona
i pugueu gaudir
d'aquest àpat.
I a qui se li va acudir
la disfressa
el RentaCotxes?
Idò,
ara mateix no el procedir.
Segurament devia ser coses
en Josep,
que és un dels companys
de la Comparca.
Bens, mira.
Tot l'any tenim un grup
de WhatsApp
d'aquell
que us he oblidat
i anem ofegint
idees de tant en tant
a cada qual
més bojarrada
i mira,
al final
va sorgir aquesta
i va anar molt bé.
Per tant,
no era el primer any
que us disfressàveu
en colla, no?
No, no, no,
ja en duim uns quants.
De què més us heu disfressat,
si ho podem saber?
Mira,
el 2020,
abans de començar
la pandèmia,
mos vàrem disfressar
de la Super Bowl.
Anavem de jugadors
de futbol americà,
però a més a més
vàrem fer
el Halftime Show,
que vàrem fer
la disfressa
de futbolistes
i anàvem a deixar aquí
la de Jennifer Lopez.
Bueno, bueno, bueno.
Però això es mereixen
vintes temps.
Molt bé.
I en guany hem anat
de xup a xup.
Ah, de xup a xup.
Aquí li veig
menys creativitat.
Clar, perquè us el vau embolicar
el cap o què vau fer?
Sí, és que només vam tenir
una hora baixa
i vàrem fer pim-pam.
Vam comprar unes làmperes
d'aquestes de paper grosses,
en una esfera.
Ah, sí.
Sí, sí.
I la vàrem embolicada
de paper pinotxo,
vam enganxar fruitetes
i ja ho fa passar-ho.
El paper pinotxo,
el gran recurs
dels disfressaires, eh?
Enhorabona
per la vostra creativitat
i que gaudiu molt
d'aquest àpat
del Testem Restaurant.
Som uns catxondos.
Gràcies.
Adé, Maria.
Adé, adé.
El restaurant Testem
us ofereix cada divendres
la fita de la setmana.
Puc pujar a la carrossa
o què, tu creus?
Puc pujar?
Sí, em deixeu pujar?
De què aneu disfressats?
Puc pujar?
Crec que hi ha una qüestió
de seguretat.
M'enfilo, eh?
M'enfilo?
Mira, que se m'emporta,
que em quedo sense cobertura.
He de baixar, he de baixar.
Mira, que m'estan segrestant aquí.
Que estic...
Ep, ep, hòstia,
m'han tirat tot el confet
i la cara, eh?
Hòstia, que m'ofego.
Espera, espera.
Vé cap allà.
Gracet!
El Suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Espera, que m'han segrestat
que m'he quedat aquí mal.
He putut allà.
Arriban les rebaixes
de la llar del Corte Inglés.
Fins al 50% de descompte
en una selecció
de matalassos
de les millors marques
del 12 al 29 de febrer
del 2024.
Finançament fàcil
fins a 12 mesos.
Finançament ofert
per financer
al Corte Inglés
si s'objecta
a la seva aprovació.
Consulta en les condicions
al cortinglés.es.
A la botiga web i app
al Corte Inglés.
Amb el llibre
Tito, excursió
al fons del mar,
descobriràs
un munt d'animals marins.
Oh, és un dofíl!
Troba-la a la botiga 3CAT
i als punts habituals.
Que bé que et val
finançament total
per clients
amb targeta
al Corte Inglés.
Finança les compres
fins a 12 mesos
en electrònica,
electrodomèstics,
esports,
moda,
llar i molt més.
Fins al 21 de febrer,
finançament total
del Corte Inglés
a la botiga web i app
per compres superiors
a 200 euros.
Finançament ofert
per financiar
al Corte Inglés
i subjecte a la seva aprovació.
Consulta en les condicions
i exclusions
al cortinglés.es.
Catalunya Ràdio.
L'Incat.
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Per primera vegada
a casa nostra,
Becoming Marilyn
and Becoming Elvis.
La història
de l'ascens
a la fama
de les dues icones
dels anys 50
Marilyn Monroe
i Elvis Presley.
Narrades a través
de les fotografies
d'André de Dienes
i Alfred Berheimer.
Fins al 24 de març
a la galeria
Fotonòstrum.
Més informació
a fotonòstrum.com
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
Quan era petita.
El teatre municipal
La Sala de Rubí
acollirà
Sabates Vermelles,
un espectacle
que posa en escena
una escala,
unes sabates vermelles,
un acordeó diatònic
i dues dones.
Una parla
amb el gest,
l'altra amb la música
i totes dues
construeixen la història
d'una nena pobra
però lliure
que un dia
va a parar
a una casa benestant.
El 18 de febrer
a Rubí.
Més informació
a escenafamiliar.cat
recomanat per Catalunya Ràdio.
No!
No!
No!
No!
No!
No!
L'Incat.
L'Incat.
L'Incat.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el Delta...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí,
a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides al moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem
tot el que està passant.
Catalunya Migdia
amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres,
l'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia
de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
I fins aquí les set hores i la setmana
del matí de Catalunya Ràdio.
I tornem dilluns a les dotze
amb ganes de retrobar-vos a l'última hora.
Que vagi molt bé,
bon cap de setmana
i a gaudir.
Adiós.