Gracias a lo que dices.
Vota, vota, y no pagas de votar.
Aquesta no me la voy a hacer, me la voy a hacer.
Aquesta no te la esperabas, ya, vota.
Normalmente acaba de una otra manera.
Gracias, Jaume, a las noticias.
Con Joan Bota, a todos vosotros.
Ya está, Jaume, anemos.
Catamunya Radio.
Las noticias de las 11.
Bon dia, os informa Joan Bota.
Fins aquesta tarda o al vespre no es preveu que es pugui obrir el trànsit
a algun carril de l'AP7 entre Girona i Figueres.
Dezenes d'operaris estan fent la neteja de mateix
i també la reparació dels danys provocats per la mobilització dels pagesos.
Anem a puntós. Fèlix Martín, bon dia.
Hola, bon dia. L'autopista AP7 a puntós hi haurà feina per estona,
sobretot per reparar asfalt i tanques, que estan molt malmeses.
Ho reconeixia un dels operaris, l'Àlex Serra.
Sí, l'altra vegada van trencar un tall davall
per poder entrar al sentit sud, diguéssim,
i al sentit nord quasi no hi havia res,
però aquesta vegada han trencat tot sentit sud d'autopista,
balles i tot, i al sentit nord també van malmeses totes les balles.
El que és l'Arcent està tot trinxat.
Sí, sí, molt, molt malmesa aquesta vegada, més que l'altra vegada.
Els responsables de l'operatiu han explicat
que l'objectiu és poder reobrir un carril per sentit de l'AP7
entre aquesta tarda i al vespre.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, autopista AP7 a puntós.
El cap de l'oposició i primer secretari del PSG, Salvador Illa,
no creu que les accions del cas Tsunami siguin terrorisme,
tot i mostrar el seu respecte a les decisions que pugui prendre la justícia.
A mi em sembla que el que va passar a Catalunya el 2017 va ser un gran error.
Ho hem combatut nosaltres políticament,
però no crec que pugui recaure el qualificatiu de terrorisme
sobre les actuacions que vam veure aquí.
Ho dic per això des del màxim respecte a les actuacions
que em prengui qualsevol instància judicial, com sempre hem fet,
però també expressant la meva opinió
respecte amb un cert coneixement del que va passar.
I crida a la participació del guia suprèn de l'Iran,
Ali Khamenei, a les eleccions legislatives d'avui,
i on 61 milions de persones poden votar
no només la composició del Parlament,
sinó també l'Assemblea que escollirà el relleu del gran Ayatolà.
La dada de participació que es preveu baixa
és l'únic element per mesurar el suport intern al règim
en una jornada en què no hi ha cap perspectiva de canvi polític.
Enviats especials a Teheran,
Quim Olivares amb el suport tècnic de Xavi Cusó.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Aquest matí hem tornat a comprovar els dos mons que conviuen aquí.
D'una banda, col·legis electorals mig buits,
amb algun militar, policia, gent propera al règim,
religiosos, dones amb hijab,
i a l'altre, cafès plens de generacions joves
que fan l'esmorzar el dia de la setmana que és festiu aquí.
Els primers ens diuen que és un deure nacional votar,
els altres que no pensen venir a votar
perquè el règim no els representa.
Xavi Cusó, Quim Olivares, Catalunya Ràdio, Teheran.
Un equip internacional de recerca amb participació d'investigadors
de l'Institut de Recerca de Sant Pau
ha demostrat el valor de fer un seguiment estricte
amb ressonància magnètica a les dones
que tenen unes determinades mutacions
que les predisposen a desenvolupar càncer de mama.
Teresa Ramón y Cajal
és una de les responsables de la investigació.
Es desvela una información muy importante
para estas mujeres
ya que refuerza el papel
de la resonancia magnética
complementaria con la mamografía
para poder hacer una vigilancia exitosa
de estas mujeres
que tienen un mayor riesgo de càncer de mama
en espera de decidir o no decidir
nunca realizar una cirugía reductora de riesgo.
Esports Marcos García.
Riqui Rubio pot reparèixer amb el Barça.
Bàsquet aquest vespre, a dos quarts de nou,
Barça-Mónaco, partit d'Eurolliga.
Aquest partit el podreu seguir a través de l'app
i la plataforma 3CAT.
Encara en bascat,
l'Uni Girona disputarà les semifinals
de l'Eurocopa femenina
contra el Besictes.
Atletic Club de Bilbao i Mallorca
s'enfrontaran a la final de la Copa del Rei de Futbol
a la segona semifinal jugada ahir.
Atletic Club de Bilbao 3,
Atletic de Madrid 0.
Encara en futbol aquest vespre
comença la 27a jornada de Lliga Primera.
És el partit Celta-Almeria.
En envolt Magdeburg 29, Barça 28.
A la Lliga de Futbol sala
Indústria Santa Coloma
visita aquest divendres
la pista de l'Inter Movistar.
És un rival directe
per accedir al play-off per al títol.
Els madrilens són setens actualment
i els colomencs ocupen la novena posició.
En el latisme,
avui comença Glasgow.
Els Mundials amb pista curta.
A la jornada inaugural
debuten dues atletes catalanes,
Maria Vicente i Esther Guerrero.
I en Fórmula 1,
aquest migdia es disputa
la tercera sessió d'entrenaments lliures
al Gran Premi de Barain.
És el primer de la temporada.
A les 5 de la tarda,
la classificació.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Una onada massa llarga
els va mullar les botes,
però els quatre homes no els van ni mutar.
La llum blava d'un nou dia,
els escalfava els rostres,
ja eien a la sorra endevinant.
Amb els ulls biònics,
com en la Mediterrània,
anaven apagant-se els llums dels fares.
Quan amb una veu no concebuda
per a cap mare li va dir
la torre mafra a l'hotel l'Arts.
Guillem Gisbert, bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Jo bé.
Sí?
Sí, sí.
Estic content que finalment
hagi sortit el disc.
Fa tres mesos crec que tinc el màster,
entre una cosa i l'altra,
i ja tenia ganes de passar pàgina
cap a un altre lloc.
Has passat molts nervis o no?
Vols dir avui o durant el procés?
Durant el procés.
Home, durant el procés m'ha passat de tot.
Pensa que, clar,
he canviat tot,
he canviat moltes coses, evidentment,
de com estava acostumat a treballar
i, per tant,
m'ha passat una mica de tot.
Hi ha hagut nervis,
hi ha hagut moments
d'haver de fer marxa enrere
i anar cap a una altra banda
i després també m'ho he passat molt bé, evidentment.
Dius que fer un disc en solitari
és una pèrdua de poder per a tu,
que a la gent que a Catalunya
ha empès aquest canvi abans
no els ha anat gaire bé,
que de moment et dones temps
i passant l'estiu veurem el què.
Bé, i no crec que sigui només una cosa catalana, eh?
És a dir, en general,
sempre un disc en solitari
d'un cantant d'un grup
no acostuma a tenir el nivell,
bàsicament, de públic del grup.
Però, bueno, escolta'm, no sé, intentaré...
Sí que tinc molt clar
el moment en el qual vam veure Manel
que era un bon moment per aturar-nos
i per agafar cadascú una mica un camí diferent,
doncs a mi venia de gust
mantenir com oberta la laixeta d'escriure cançons
i estic content de com ha anat.
Ara, ja ho veurem, és veritat,
al setembre en parlem.
Al setembre en parlarem.
A l'Arnau, al Martí i al Roger,
amb qui sempre hem pensat que dedicar els discos
és una cursilleria, però...
Una cursilleria, perdona,
però tu els hi has volgut dedicar a aquest treball.
Per què?
Bé, em feia gràcia aquesta dedicatòria
perquè em semblava com una bona metàfora
del que ha estat tot aquest procés
en el sentit que, clar, he pogut fer coses
que normalment...
És a dir, el grup, al final,
són quatre opinions que pesen de la mateixa manera
i, per tant, diguem-ne,
les fílies i les fòbies de cadascú dels quatre
doncs estan allà barrejades.
Llavors, diguem,
em permet un luxe de dedicar el disc,
que és una cosa que mai havíem fet en Manel
perquè teníem converses en les quals
doncs adonàvem que no ens agradava
aquesta cosa de les dedicatòries,
que és com aquesta cosa tova
de la dedicatòria en allò,
en els crèdits.
I, per tant, m'ho he permès.
Ja que no hi eren ells,
doncs m'ho he permès.
De la mateixa manera que m'he permès
moltes altres coses, suposo.
A vegades, si fóssim una mica més cursi,
si ens diguéssim una mica més les coses,
potser entre tots i totes
ens donaríem una mica més d'amor, no?
Bé, està bé que hi hagi un moment mono
i està bé també que no siguin tots moments monos.
Vull dir, estaré una mica de barreja de tons
crec que és el que és adequat.
Una mica d'equilibri, no?
Sí.
Sí.
Què t'han dit de les cançons
el Martí Maimó, el Roger Padilla i l'Arnau Allbé?
Bé, a veure, és que, clar, no és...
T'has d'imaginar, vull dir,
per nosaltres és una feina
i és el món en què vivim,
per tant, no és una conversa en la qual t'asseus
i de cop dius,
doncs mira, aquesta cançó això
i aquesta cançó això altra.
Vull dir, ha estat una conversa constant.
Evidentment, durant el procés creatiu
no va haver-hi aquesta conversa
perquè, diguem,
ja que estava treballant sense ells,
doncs treballava sense ells
i, per tant, treballàvem productors
i, clar, si estàs tan acostumat
a treballar amb aquestes persones,
les opinions d'aquestes persones
poden arribar a pesar molt.
Per tant, no van estar-hi
durant aquest procés.
Però bé, després,
parlem del disc amb naturalitat,
però tampoc pensis que m'han fet un anàlisi
llarguíssim de cada una d'elles.
Crec que el Maimo i jo
hem coincidit amb la cançó
que més ens agrada d'aquest treball.
Ara en parlarem
perquè l'anirem repassant,
però hi ha una cosa que odies
i és que la gent et digui
si aquest treball sona o no a Manel,
si aquesta cançó recorda...
És molt fort, això de que ho diu.
Això ho has explicat tu.
On?
No ho sé.
T'he vist com algunes entrevistes molers
per quan la gent et deia
si aquesta cançó s'assemblava més o menys a la banda.
No, o sigui, potser ho has vist en alguna entrevista escrita
i el to no quedava clar,
però no en cap moment.
Vull dir, no sé,
odiar no que acabés utilitzat en cap moment
i tampoc m'enfada
en el sentit que em sembla natural,
em sembla inevitable.
I a més a més no en tinc cap mena de problema
en el sentit que jo estic molt content
de la feina de Manel i orgullós
i m'ho sento molt meu,
igual que aquest disc també.
I a part és que em sembla molt natural.
Diguem, a més a més,
el fet que jo sigui el cantant del grup
encara ho fa més evident, no?
Per tant, seria molt ingenu per part meva
i injust enfadar-me amb aquesta comparació.
Hi ha cançons que van arribar a ser descartades
per algun disc de Manel?
D'aquestes onze que has incorporat
el Ball a la Masurca,
que és aquest disc que avui presentes?
No és un disc de descartes.
No hi has posat les sobres, no?
És un disc que sí que hi ha idees
que estan apuntades per una persona
que potser pensa que serà el proper disc de Manel.
Això sí, perquè al final hi ha idees d'aquest disc
que potser tenen quatre o cinc anys
i en aquell moment jo no.
O sigui, idees em refereixo a apuntar
en un paper o en un altre mòbil
una cançó que podria parlar d'això
o una paraula que t'agrada
o un vers que potser al final
s'ha quedat en algun lloc d'aquests.
Però sí, de mica en mica vaig anar veient
que seria un disc que de cop
hi hauria una cosa que hi hauria Spotify,
un conte que es diria Guillem Gisbert
i llavors vaig començar a treballar les cançons
ja quan vam acabar la gira més seriosament.
Però evidentment hi ha cançons aquestes
que jo penso que podrien haver estat en un disc de Manel
i a vegades, per exemple, converses amb els altres
bromes sobre, bueno, aquesta està bé
però si l'haguessin fet junts, l'haguessin fet millor
doncs aquesta conversa existeix.
T'haguessin deixat fer cançons tan llargues?
Home, Manel, no ha sigut un grup
que s'hagi especialitzat per fer cançons curtes, precisament.
Vull dir, crec que precisament la banda
fent cançons llargues
i acompanyant molt bé una lletra llarga
era un repte que jo tenia a l'hora
de fer un disc en solitari
perquè amb Manel crec que precisament
això ho hem fet molt bé.
Després de 15 anys
ha estat la necessitat de reinventar-te
la que t'ha impulsat a fer aquest camí en solitari?
Perquè tinc la sensació que amb aquest disc
deixes la joventut enrere
i entres ja en una altra dimensió de la vida.
Jo crec que són dues coses.
Deixo de reinventar-me...
És a dir, per exemple, els canvis estilístics
en el fons amb Manel els hem utilitzat sempre
de disc a disc que sempre buscàvem elements nous
que es poguessin estimular, coses que ens fessin gràcia a treballar.
Per tant, al final, crec que en aquest sentit més purament estilístic
ha estat bastant, podríem dir, gairebé continuista
el disc aquest en relació amb el Parla Bona Gent
que va ser l'últim disc que vam fer.
Per la part personal, sí, de manera inevitable,
doncs fa, no sé, hi feia 15-16 anys
que estàvem treballant sempre els tres junts.
Això vol dir moltes coses, vol dir que et lleves pel matí
i veus sempre les mateixes tres cares, no?
I jo veig tres cares i ells cadascun veia, també en tres.
Llavors arriba un punt...
Això demana molta energia, també és un...
El procés creatiu també demana molta energia, no?
Llavors ha arribat un punt, especialment en la gira de...
En la gira de Parla Bona Gent, que ens va coincidir
amb tenir molta mala sort, perquè va haver-hi la pandèmia
just quan acabava de sortir el disc,
i això, clar, va requerir per nostra molta energia
i al final va haver-hi un moment en què ens vam adonar
que estàvem una mica tocant-nos en aquest sentit.
La gira va anar molt bé igualment, ens ho vam passar molt bé,
però sí que en aquell moment, no sé exactament,
durant mesos ens vam adonar que era un bon moment
perquè cadascú... perquè corrés l'aire, diguem.
Com una parella, no?, que us donarà un temps
i després, quan arriba el moment, ja decidireu.
Sí, potser com una parella, no sé si li ha dit la comparació,
sí, potser podríem dir-ho, sí.
La Montse va estar-se aquí
La Montse va estar-se aquí
Dormia en un edifici
Guardat per Àngels Corobins
La Montse va estar-se aquí
I vaig a envejar-li la calma en què m'estimava
La seva capacitat de donar-se a l'altre
El que sí que hem notat és que si les lletres de Manel ja són difícils d'interpretar,
aquí, en aquest treball, està tot molt més passat de voltes.
Passat de voltes? Sí.
Bueno, és possible que hi hagi alguna part que sigui una mica més obscura en aquest disc.
A vegades, quan comences a preparar una cançó en banda, va bé perquè just quan l'estàs començant tens una conversa sobre què anirà,
o quin serà el punt de vista, o quin serà l'univers en el qual passarà.
Llavors, en aquest sentit, només l'exercici comunicatiu de parlar amb tres persones t'ajuda a, d'alguna manera, a mastegar el tema.
En canvi, aquestes cançons estan fetes, diguem-ne, jo sol, davant de l'ordinador, amb una guitarra o el que sigui.
Llavors, és possible que l'absència d'aquest primer procés comunicatiu s'hagi quedat com en aquesta primera idea,
sense la part mastegada i, per tant, quedin una mica més complicades d'interpretar en algun cas.
Tot i així, la meva intenció mai és fer cançons que no s'entenguin, diguem-ne, no és la meva intenció.
Jo intento generar coses que siguin, si vols, sugerents i que a vegades no siguin literals,
però no pretenc fer una cosa rara que ningú entengui de què va.
Què vols suggerir amb aquestes cançons, tu?
Bé, cadascuna és un univers diferent, vull dir, cadascuna té una intenció diferent, cadascuna...
És important tenir clar, a vegades, és bàsicament una emoció que hi ha al nucli de tot l'artefacte,
llavors, a partir d'aquí vas treballant i vas fent com una mena d'embolcall d'aquest nucli,
però sempre tenint present aquesta emoció.
Llavors, hi ha coses que, en el fons, no es poden explicar,
és a dir, perquè aquest embolcall i aquesta cosa que va vibrant,
que dura, no sé, dos minuts i mitja o set en el disc aquest,
doncs, per exemple, hi ha paraules que t'encaixen i paraules no t'encaixen,
i són coses que no saps exactament per què,
però és de confiar en el teu gust i anar tirant.
Però, ja et dic, cada cançó, com a mínim, en la meva manera de fer,
fa una mica la guerra per la seva banda.
Cadascuna va buscar una cosa diferent.
Has pogut fer un disc com haguessis pogut fer una novel·la?
No, perquè he fet cançons, que és una disciplina molt concreta,
una novel·la és una altra cosa, no t'hauràs a veure.
Explica'm per què has volgut que el teu germà Ignasi surti a la portada.
Bueno, aquesta portada és una fotografia que...
És una fotografia en la inauguració d'un bar.
Quin bar?
És el bar Viu, a Gràcia.
Sí, a Gràcia.
Fa un parell o tres d'anys, això.
O potser més, no sé.
El cas és que em va fer gràcia...
Hi havia un fotògraf que estava allà per immortalitzar la inauguració, diria jo.
I allò que arriba la sessió de fotos,
i vaig veure aquesta fotografia, que és una fotografia que l'hem fet tal qual,
i jo estic, evidentment, jo suposo que d'aquí 20 segons marxaré de la festa,
i està clar que no m'ho estic passant gaire bé.
Però gens.
Llavors, em feia gràcia aquesta imatge d'aquesta persona sola en mig de la multitud, no?
Em feia gràcia per la portada.
Escolta, amb l'Ignasi també sortia la cançó del boomerang, no?
No sé si era l'Ignasi el teu germà, l'Ignasi que anomenes.
A mi m'agrada sempre utilitzar noms propis en les cançons,
l'he utilitzat molt al llarg de la carrera,
hi havia boomerang que hi havia aquest ignasi, sí.
Casual?
Perdó?
Casual, que es digués Ignasi, o era realment l'Ignasi?
És que, al final, és com si m'estiguessis preguntant això per qualsevol altre nom propi,
et diria el mateix, és a dir, no utilitzo, és a dir, barrejo sempre coses que tenen a veure
amb la meva vida, diguem-ne, privada, amb paraules que m'agraden.
Si el meu germà tingués un nom que no m'agradés, no estaria de la cançó.
Sort que es diu Ignasi, doncs.
O que tingués tres síl·labes.
Ja.
No, Ignasi té tres síl·labes, de fet.
Em deien balla la masurca, em deien balla la masurca, i ja ho vaig.
Quina relació tens tu amb la masurca, amb aquesta dansa polonesa?
Bueno, tornant una mica al que et deia abans del nucli de l'emoció,
en aquest cas, diguem-ne, l'embolcall, la masurca forma part,
més aviat, de l'embolcall de la cançó.
Em feia gràcia, sobretot, en aquesta cançó de la balla la masurca,
hi ha una paraula que és complaure, que parla sobre una persona
que es puja als escenaris i que arriba a la conclusió al final de la seva vida
que potser un dels motors que l'ha mogut ha estat complaure la gent, no?
I llavors, dins d'això, quan vaig començar a pensar en l'embolcall,
doncs se'm va acudir via una pel·lícula que havia vist,
que estava ambientada a Polònia, a la postguerra de la Segona Guerra Mundial,
hi havia un grup, diguem, de ball folclòric que recorre el país,
i aquelles imatges em van fascinar,
i, bueno, una nota que es va quedar en algun lloc del mòbil, m'imagino.
Llavors, a partir d'aquí, quan estava buscant idees per anar fent cançons,
vaig pensar en aquella imatge,
i possiblement aquella gent ballava amb masurques.
Una vegada més, igual que el nom que et deia abans,
la paraula també em va agradar.
Si la paraula no m'arriba a agradar, no l'hagués utilitzat.
I ja està, sempre és una barreja entre coses que t'interessen,
per la història que estàs explicant,
i després també paraules que t'agradin,
perquè al final estàs fent una cosa que és oral,
i que té a veure també com sona, i tot això.
A nosaltres el concepte ens recordava una mica
la lletra del clàssic de Batietto, de Bolio Verde,
d'Ansare, no té cap relació, eh?
No, ah, que ho dius, però per el tema del ball?
Sí, i una mica per la melodia, pel ritme, per la cadència.
No, però m'ho han dit més vegades, ara,
durant les entrevistes, això de Batietto.
Jo, Batietto, home, a veure, Batietto sempre el tinc present,
i aquesta cançó que acabes de dir m'agrada moltíssim.
Però pel cas de Masurk, en concret, no recordo que són els nous.
Va, anem a l'època d'estudiant.
És com quedar-se mirant la llum plena,
és la primera por,
és la terrassa davant on es van conèixer
els estudiants sense vocació.
Tenen bandena aclarit-se,
tenen bandena aclarit-se,
fer un cop de cap decidir-se,
i trencar el fil mandal infinit,
que mai arriba
cap conclusió.
Pobrets, aviseu-los que el món va ser, és i serà,
per sempre, dels estudiants sense vocació.
Has explicat que a tu t'ha perseguit d'alguna manera aquest mea culpa,
no?, de no tenir la vocació 100% clara.
Per què t'ha perseguit tant?
Si al final la vida és això, no?,
és no tenir les coses clares i anar descobrint tot el que et trobes.
Bé, això és la conclusió, la que arriben les cançons aquestes,
però quan jo tenia 17 anys, això que acabes de dir és d'una saviesa
que amb 17 anys jo com a mínim no tenia.
I per tant, en aquell moment jo estava,
tenia, sí, el dubte aquest sobre la vocació,
sobre el que volés ser de gran,
va ser una cosa que se'm va menjar.
I estudiava periodisme, estudiava periodisme de tarda,
que tenia una altra cançó que parla d'això,
i era un moment, hi havia un clima, hi havia un ambient allà
que era bastant depriment, en el fons.
I llavors aquelles tornades cap a casa,
pensant en aquells passos,
però clar, en el fons era molt jove,
però alhora em tenia la sensació que estava inevitablement dirigit
cap a una cosa que no m'agradava
o que m'havia equivocat prenent aquella decisió.
Llavors, bàsicament, això, aquesta cançó que estava sonant
i l'altra, la de Viracle a les Planes,
parlen una mica sobre això i efectivament arriben a la conclusió
que són cançons gairebé en contra de la idea aquesta de vocació, no?
Els éssers humans pot ser que tranquil·lament
que visquem, passem pel món sense saber que volem fer la vida
i no hi ha cap mena de problema.
Després hi ha l'atzar, hi ha mil coses,
jo mai vaig pensar que seria cantant de pop i aquí estic, no?
Vull dir, si no m'arribo a trobar amb els altres tres,
no ho hauria fet mai, també.
Vull dir que són moltes coses que et van passant
que al final, doncs, bueno, vas agafant un camí.
Home, mai tu hi has pensat, tampoc,
perquè tu, jo et recordo la primera vegada
que et vaig veure dalt d'un escenari
com a membre de Chapala, no?,
que era un grup de música d'esca.
Bé, jo vaig tenir un grup d'institut
igual que el 60% de la població,
però això no vol dir que jo...
No t'ho havies imaginat mai.
Mai, mai.
No era un tema que...
O sigui, no formava part dels meus plans,
ni tan sols era una cosa que jo assumies
quan em quedava sol i tornava a casa caminant, diguem.
No era una cosa que jo ambicionés secretament, res.
No ho pensava que ho faria.
Em sorprèn.
No, per què?
No, perquè quan un fa un grup de jove, no?,
i més quan està a l'institut, a l'escola o no sigui,
al final sempre somies, no?
No sé si somia més quan ets més jove
que quan ets més gran.
Bueno, però ja, per exemple, aquestes cançons
també parlen una mica de la capacitat aquesta
d'anticipar, diguem-ne, d'aquesta manera tan positiva,
aquest somni.
Bueno, igual ho pots fer cap a altres bandes,
però per mi, la por, diu, parla de la por al futur,
no sé, hi ha gent que és capaç, potser,
de fer aquesta anticipació positiva,
però no ha estat el meu cas, mai.
I en el fons no passa res, vull dir.
També va una mica d'això, eh?
No cal, si no et surt, forçar-te-la
o donar-li mil voltes al cap
per aconseguir trobar un camí,
perquè és molt probable que passem pel món
sense trobar-lo i això no passa res.
No, potser és el secret, és el secret d'aquesta vida.
Anem a la cançó més llarga de totes.
Fa 7 minuts, 43 segons.
És una reivindicació d'alguna manera
a les melodies llargues
a tornar a dedicar temps a les coses?
O és el temps que necessitaves
per explicar aquesta història
que em sembla que té una mica de forma de còmic, també,
que expliques en la lletra.
Bé, a veure, o sigui, que ho necessitava,
no en el sentit que crec que també
jo el que volia amb aquesta cançó
és, suposo, transmetre una sensació de...
És a dir, és una cançó que dura
no sé quantes estrofes té,
deu tenir, no sé, 11 o 12 estrofes,
però en podria tenir 25,
en el sentit que és una història
que va fent les lleis de la pròpia cançó
tenen a veure amb aquesta cosa de joc
i que d'acabagin passant coses
i hi ha molta fantasia,
sentit de l'humor
i que al final són rimes.
I es tracta de...
A mi hi ha un tipus de cançó llarga
que m'agrada molt consumir, diguem-ne,
escoltant-la caminant pel carrer
i de cop em fixo en el primer minut
i després em penso en alguna cosa
i em torno a connectar a la cançó
quan... al cinquè minut.
I això m'agrada,
m'agrada que siguin cançons
que es consumeixin amb els anys
i que igual fots sis anys que la coneixes
i de cop descoberges una rima que et fa somriure
que encara no havies descobert.
Llavors, formava part una mica d'aquest gènere
el que estava fent.
Però també va ser una cosa molt de distreure,
perquè això era divertit
i perquè, diguem-ne, té un to com lleuger
que permet aquest joc
i en altres tons que no t'ho permeten tant
i que no pot haver-hi tanta fantasia dins.
Però aquesta...
Doncs vaig trobar aquesta cosa
en la qual hi podia entrar qualsevol cosa.
I això, quan ho trobes,
tu pots passar molt bé jugant
tante estona quan vulguis.
He tingut la sensació, escoltant les lletres,
que tu ja no estàs per emocions fortes,
sinó que estàs en aquell punt de la vida
de preferir més la pau,
la serenor i l'equilibri.
És o no?
Hòstia, em sembla molt depriment,
això que acabes de dir.
No, no té per què.
No, no ho sé.
Espero que no.
No ho sé.
T'ha semblat depriment?
Sí, molt depriment.
Va, doncs anem a passejar amb l'ex.
Amb la Matilde s'últim a caminar.
Són dos puntets inaugurant el paisatge.
Una revolta amb dos manifestants.
Exploradors que desafien el mapa.
Amb la Matilde s'últim a caminar.
I la llarga conversa pren forma de ruta.
Té els seus revolts,
les seves àrees de descans.
Els seus culs de sac,
les seves grutes obscures.
Us critiquem a tots i anem saltant.
Fes-se gran, també és això,
passejar amb l'ex i que arribi un moment
que et fas dos petons
i cadascú se'n va a casa seva
i et pregunta com portes el disc
i un se'n va tranquil?
Sí, suposo que això sí que és una emoció
més pròpia de tenir 42 anys
que de tenir una 25.
També m'interessava,
sempre hi ha hagut una cosa
del gènere en si mateix
de la cançó d'amor,
que trobar alguns punts de vista.
Clar, és un gènere que és,
vull dir, no sé,
deu ser el 93% de les cançons pop
van d'això,
tenen aquest tema.
Llavors, trobar punts de vista
que siguin, entre moltes cometes,
originals o que parlin d'una cosa
que no estigui molt treballada,
doncs sempre és una cosa
que, dins de la meva feina,
doncs és una cosa que m'interessa.
Llavors, aquesta, diguem-ne,
entrar al món de la cançó d'amor
per aquest angle,
doncs em semblava que, bueno,
que tenia raó de ser, no?
Aquest amor que sorgeix
després dels focs artificials
i que és una cosa moltes vegades
molt més sòlida i que perdura
i aquests personatges d'aquesta cançó
doncs han arribat en aquest estadi
molt més difícil
que s'acabi
que no pas
l'amor de les cançons pop en general.
Veus com em dones la raó,
és deixar de banda aquestes emocions fortes,
aquests focs artificials,
per valorar
el que de veritat t'importa moltes vegades.
Et dono la raó en aquesta cançó.
Anem a l'home realitzat.
Baixant les escales de l'avió
sentint-se cansat el guionista
Rafael Azcona
va pensar que s'anava directe a l'hotel
que li havien posat
els de la productora.
Rafael Azcona,
un dels guionistes més prolífics,
podríem dir,
del cinema espanyol.
Quines lectures o quines pel·lícules
t'han acabat inspirant també
a l'hora d'escriure aquestes 11 cançons?
Aquesta cançó que et deia
de la balla en la masurca,
es diu Cold War la peli,
és d'un director polonès
que no recordo com es diu.
A vegades el que em passa amb les pel·lis
és que, vull dir,
a veure,
és un procés molt llarg fer el disc
i estàs sempre com amb l'antena posada
per coses que et puguis utilitzar.
Llavors,
a vegades hi ha una pel·lícula
que et quedes a vegades
amb una frase que diu un personatge
o et quedes amb això,
a vegades és una imatge que dius
amb això,
potser és un univers
que algun dia utilitzaré.
Ara mateix que jo recordi
en aquest disc hi ha això
que et dic d'aquesta pel·li,
però no hi ha gran cosa més,
em sembla.
No?
No,
però vés a saber,
perquè igual,
a vegades és una pel·lícula,
a vegades és una sèrie
guarra de Netflix,
que hi ha alguna paraula que m'agrada.
Una sèrie guarra de Netflix,
per exemple?
Sí.
No, no,
dic que pot ser,
vés a saber.
Ah,
que pot ser.
Ja,
vull dir que la inspiració
pot venir de totes bandes.
A més,
tu pel que has explicat
ets de descriure molt,
no?
De cop i volta
tens una idea,
una inspiració,
te'n vas corrents,
corrents,
te l'apuntes
i a partir d'aquí
la vas treballant.
Sí,
bé,
a més que descriure molt
és de tenir
una aplicació al mòbil
o qualsevol cosa
i procurar,
sempre és això típic
de la gent que ens dedica
a aquestes coses,
que quan tens una idea
procures apuntar-la
perquè oblidar-te'n
és horrorós,
perquè a vegades
una idea ja et pot donar
feina durant mesos,
llavors està bé,
diguem-ne,
el que passa és que,
clar,
et fa viure en certa tensió
perquè et fa viure,
diguem,
pensant que en qualsevol moment
te'n pots oblidar
d'alguna cosa
que t'està passant pel cap
que és bona.
Hi havia aquesta gent
que estigui en els webpictures
que, bueno,
si encara existeixen,
que recordo una entrevista
que el tio explicava
que una vegada
en una discussió de parella
a mitja discussió
ella havia dit
una cosa brillant,
espectacular,
i havia dit
que això és boníssim
i llavors havia hagut
d'interrompre la discussió
per anar a apuntar
la frase que acabava de dir.
Sempre hi ha aquesta
mera de distància
entre la realitat
per anar-te apuntant les coses.
És terrible.
Jo t'imagino
amb una llibreteta tot el dia.
No, no tinc llibretetes,
vaig amb el mòbil.
No,
això és molt poc romàntic.
Va ser un vent gelat
baixant de França
que va bellugar
les branques
un instant.
Va ser un vent gelat
baixant de França
que va bellugar
les onges i guiar...
Guillem Gisbert
avui presenta
balla La Masurca.
Estarà aquesta tarda
signant discos
a Barcelona,
que és el carrer
escorial
a partir de les 6
de la tarda.
Com seran els directes?
Perquè, clar,
tens només 11 cançons.
Ja hem vist
quins músics
t'acompanyaran.
Tens una gran bateria
a la banda.
Però com seran?
Perquè, clar,
hauràs de, no ho sé,
o fer versions
o posar cançons de Manel.
Són anys de cançons
i, per tant,
he de fer alguna cosa,
sí, sí,
després de 15 anys
ara resulta que tinc poques cançons.
És una cosa
que no m'he pensat.
Però no,
a veure,
no passa res.
Ja aniré pensant.
Possiblement
hi ha alguna cosa
del repertori de Manel
que potser puc jugar.
He de donar-li voltes,
potser també alguna versió.
Diguem,
agafar repertori
de la banda
molt clàssic
no ho faré,
perquè em sembla
una mica absurd
i hi ha cançons
que les hem de cantar
els quatre.
Però, bueno,
alguna cosa potser puc treure,
no sé,
ja veurem.
Aquells particulars
moviments de maluc
que el que et han de Manel
fer a dalt de l'escenari
seran o no?
Saps quins moviments dic, eh?
No era una cosa que jo...
És a dir,
això crec que és una cosa
que vaig començar a fer
a l'última gira
i, clar,
no era una cosa que jo...
Vull dir,
havia sortit un dia
en un concert,
no me'n recordo.
Llavors,
no ho sé.
En general,
quan les coses es fixen,
llavors procuro canviar-les
i anar cap a un altre lloc.
Però, bueno,
preguntar-te com et vas sentir
el dia dels Premis Gaudí,
perquè s'ha parlat molt
de la teva actuació,
del comportament del públic.
A veure,
del comportament del públic...
A veure,
o sigui,
el dia dels Gaudí,
a veure,
va ser horrorós.
Va ser horrorós.
Però no passa res
i tampoc va ser culpa...
És a dir,
aquella gent es pensava
que estava amb els anuncis.
El que passa és que,
a mi,
no em fa molta gràcia
perquè per mi,
que era com, clar,
tu pensa,
dins el meu cap
era com una cosa important,
no?
Era la primera vegada
que pujava a un escenari
sense els altres tres.
O sigui,
dins del...
Hi havia una cosa
com molt important teatral.
El realitzador de la gala,
les proves de so,
m'havia dit,
tu pensa que ara,
quan acabis de cantar,
deixa que la gent t'aplaudeixi,
serà una gran innovació.
Ens pensàvem tots
que seria un gran momentazo
de la gala,
no un moment com motion.
I va ser aquell desastre.
No ho volia ningú.
Vull dir,
no passa res.
I et dic,
no em vaig sentir
menys tingut
per la gent de la sala
perquè, simplement,
aquella gent es pensaven
que estàvem als anuncis.
A veure,
una cosa està clara,
Guillem Gisbert,
enhorabona per aquest treball,
gràcies,
molta sort
i esperem que gaudi
de la teva música
tots els anys que vulguis hi ve.
Moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé.
Bon dia.
El matí de Catalunya Ràdio.
La finestra indiscreta.
Fins 3.
Aquesta setmana
estem molt motivats.
O què?
Hem estat prenent
una mica d'espècie
a Arrakis
per poder allinsar-nos
en els dreams
escenaris
de Nicolas Cage.
Have you been dreaming
about me?
També per poder gaudir
de la psicodelia lèsbica
de Ethan Coen
i dues noies a la fuga.
Uau,
you had a full day.
I sí,
també hem explorat
els deserts
i els cubs gegants
de Dion 2.
True,
Uncle Rackis!
La finestra indiscreta.
Divendres
a les 12 de la nit
amb Àlex Burina.
Una meravella
no és només un lloc.
Una meravella
que és poder viajar.
Si voy a soñar
soño con viajar,
escuchar las olas
perderme bolas.
Si no encuentro el camino
me van a buscar.
Cuando viajo
sin prisa del tiempo
se para.
Meravella
tan viatges
al Corte Inglés
i Tour Mundial
i emporta't fins a 600 euros
de regal al Corte Inglés.
Tailàndia,
Costa Rica,
Uzbekistán,
Orlando,
Egipte
i en pas
Pacte Tour Mundial
un gran viatge.
Preu sense sorpreses.
Consulta en les condicions.
¿Cómo te las maravillaría yo?
¿Cómo te las maravillaries?
Tu.
Aquest dijous,
a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona
descobreix els esdeveniments,
els serveis
i totes les activitats
que no et pots perdre
a la ciutat de Barcelona.
Tens Ariel per la rentadora?
Perquè ara al Corte Inglés
si en compres dos
te n'emportes tres.
Així de fàcil.
En compres dos
i te n'emportes tres.
I el mateix en els tònuts,
les patates l'ais,
els ous de pagès
i en milers de productes més.
En compres dos
i te n'emportes tres.
En compres dos
i te n'emportes tres.
A la botiga Web i App.
Supercori,
percori,
supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
Atenció.
Si està conduint,
cuinant,
corrent per la muntanya
o fins i tot
si està a punt de creuar
un semàfor,
aturis,
respiri,
deixi tot el que està fent
i sobretot,
sobretot,
abaixi el volum de la ràdio.
Ja?
Torna a Eufòria.
Torna a l'Eufòria.
Eufòria.
Estrena aquesta nit
a TV3
i a la plataforma 3CAT.
L'art no és,
l'art és una cosa que es fa.
No hi ha cap norma celestial
que digui com ha de ser l'art.
Tu te'l pots inventar
cada dia, l'art.
En el marc de l'any Tàpies
s'obre un diàleg viu i actual
al voltant del llegat escrit
d'en Toni Tàpies.
Avui és Tàpies.
La paraula de Tàpies
és més viva que mai
i podem seguir tenint converses
d'aquestes idees.
Avui és Tàpies.
El podcast de Rita Roig
en coproducció de 3CAT
i Museu Antoni Tàpies.
Aquest divendres
les dones i els dies
fem el programa
Des de Bot
a la Terra Alta.
Com viuen les dones
en una de les comarques
més oblidades de Catalunya?
Però escolta, Virgili,
veurem vi de la Terra Alta,
suposo, no?
Com això a la Virgili?
No se li pregunta.
Les dones i els dies
amb Montse Virgili.
Aquest divendres
des de Bot
a la Terra Alta.
De millons a divendres
d'11 a 12 de la nit.
També en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio.
En la venda del teu cotxe,
com en tot,
pots ser un loser
o un pluser.
Un loser no valora
el seu temps.
Un loser es deixa
amb el camp ofertes
de compra que no es respecten.
Vols ser un pluser?
Vine directe a Ocasión Plus
per rebre sempre
la millor taxació,
pagament a l'acte
i sempre amb una
transparència total.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
T'hi afegeixes?
Si te compraste un cotxe
entre 2006 y 2013,
esto te interesa.
Seguramente pagaste de más
y seas uno de los millones
de afectados
por el Cártel de Coches.
Ahora con Ocu
puede reclamar
más del 10%
del valor de tu coche.
No importa
si ya no lo tienes.
Comprueba tu matrícula
y reclama
en carteldecoches.org.
Reclama tu dinero con Ocu.
En moments excepcionals
sempre hi som.
Amb un equip de professionals
compromés amb l'actualitat,
rigorós amb la informació,
a tot hora i a tot arreu.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Informació.
Connecta amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Per ràdio,
pel web,
a través de l'app
o pel nostre canal de Telegram.
Les oportunitats passen volant
com el 25%
en aire acondicionat
Hire.
Amb màxima eficiència
amb fred i calor.
A més, 10%
en la instal·lació
o finançament
fins a 24 mesos
i molt més.
25% en aire acondicionat
Hire.
A la botiga web
i app del Corte Inglés.
Vola.
Només fins al dimecres 20 de març.
Finançament ofert
per finançar el Corte Inglés
i subjecte a la seva aprovació.
Consulta les condicions
i exclusions
al cortinglés.es.
Va ser com si
de cop i volta
tingués por de tot
i no et podia localitzar.
Des que vostè
és primera ministra
ell ha sigut
una noia adulta
com cal
i això ha sigut
tan dur
que li ha produït
un trastorn d'ansietat.
La pressió política
destrossa
cada vegada més
la família.
Borgen
a TV3
diumenge a la nit
després del 30 Minuts.
El matí
de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Doncs a fes de l'entrevista
Guillem Gisbert
les servidores de Figa
que sempre es vol servir Figa
en qualsevol moment
Elisenda Pineda
Laura Grau
Marta Bosch
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Estem esvarades
Quina hora més bona
Per què ho heu entrat
en esvarades?
Tu què creus?
Una mica de Guillem Gisbert
una mica de la calor
que fa
una mica en Cimabira
Us agrada
el que veu Guillem Gisbert?
Molt
La pregunta és
a qui no agrada Guillem Gisbert?
A veure
jo crec que
jo m'he calmat molt
amb en Guillem
al principi
l'hagués vist aquí
fa 5-6 anys enrere
evidentment
Però això
això és
el poder que té
pujar a un escenari
Sí
efecte escenari
s'ha de vigilar molt
Totalment
L'eròtica del micròfon
Però l'eròtica del micròfon
és d'una edat
a mi també em va donar
aquesta edat
Sí, sí
Ja està
Toques de peus a terra
i dius
mira
saps què et dic?
Vull dir que
Diango per exemple
em va passar amb Diango
Saps?
Si no
No puc empenitzar
La veritat
alguna vegada
vosaltres tres
us heu enamorat
però no és en plan
aquest cantant m'agrada
o aquest és guapo
dic enamorat
d'haver-te imaginat la vida
amb aquella persona
d'haver portat els nens
a la guarderia
amb aquella persona
Per descomptat
Doni
dels New Kids on the Block
Sí
En Doni
Sí
Era un gamberro
Era el rapero
Era el dolentat del grup
Ah
I el melote
Sí, sí, sí
I jo aleshores
clar
que us ho estic parlant
de l'any 91
Imagina't
Llavors ja tenies aquelles coses
i m'agrada el melote
el repetidor de la classe
Saps el que et vull dir?
Sí
No sé
Les meves companyes
I vosaltres?
Jo d'imaginar-me portar-li els fils
al col·le no
Però sí que
amb algun cantant
o amb algun guitarrista
Sí
És català
per això no ho dius
I festes de gràcia
Em sap greu
Només puc dir aquesta dada
Què vol dir festes de gràcia?
Actuaven a festes de gràcia
És un grup
mitjanament conegut a Barcelona
i bueno
Després us dius
Qui és?
Sí
Mishima
Hi ha alguna cosa de Mishima
No és Mishima
Ah, és veritat
Què he dit guardaria
M'estan renyant
És llarg d'infants
Llar d'infants
Per l'amor
Que les adaptadores infantils
són molt agressives
amb aquest tema
És una sort
D'acompany de Teresa
És el Marc Teixidor
que m'avisa i em diu
Marina, sisplau
Llar d'incombe es nota
Que no es nota
que els gossos
no els portem a les llars d'infants
No, clar
La Laura
Què, noies?
Algun cantant
Algun guitarrista
Un bateria
No, però jo no us estic preguntant
si us agrada
Dic d'enamorar
Tu us agrada
que és enamorar-se a la vida, oi?
A casa meva queda molt bé un músic
És així
Queda molt bé al sofà de casa
Sí o què?
Funciona
Està bé
Amenitza
Va, som-hi
Que tenim música preparada
¿Què?
Una mica efectes té l'expositor
amb aquesta cançó
Que bona que és la música
Què és aquesta cançó?
I quins problemes que tenim
Sí, senyora
És l'Erael
És l'Erael
de l'any passat
Perquè l'Erael
d'aquest any encara no la tenim
Em pensava que ja sabia
Ui, és que jo a Eurovisió
no domina massa la matèria
Doncs molt malament, Marina
T'has de posar les piles
No, jo escolto
el que no ha sortit d'aquí
en parlen
Molt bé
Sé que l'Aina Austrell
que és la productora
de l'última hora
i del que no ha sortit d'aquí
Eurofan
És que no sé com no li dóna
un programa
per repassar
cada any
Li dóna el dia d'Eurovisió
Aquest any podem quedar
si voleu
per veure Eurovisió
Totes juntes
Què hem dit aquesta cançó?
Doncs mira
Vinc a parlar-vos
precisament
no de l'any passat
sinó de la d'aquest any
que no la podrem escoltar
perquè està envoltada
de polèmica
Què ha passat
amb la cançó d'Israel?
Que l'han tombat
per segon cop
Llavors
us poso un antecedent
Fa una setmana
els organitzadors
d'Eurovisió
van descartar
el primer tema
que es deia
October Rain
per ser massa polític
I per massa polític
no vull dir
que la lletra
fos una transcripció
d'una sessió del Parlament
Això seria
Maco, eh, també
Seria massa suponífer
No, no
No volem això
Però el que sí que deia
O sigui, d'entrada
la cançó es titulava
October Rain
en referència
als atacs de Hamas
del 7 d'octubre
Oh, no, no, no
Ja comencem a llegir una mica
I, a més a més, espereu
perquè la lletra
contenia frases com
Tot és blanquinegre
Qui és el tonto?
Qui diu que els nois
no ploren?
Hores i hores
I flors
La vida no és un joc
de covards
Això que podria semblar
Les pits un criptobro
turbocapitalista
Sí
És una referència
belicista
perquè en argot militar
flors
és una metàfora
per referir-se
als morts de guerra
A part de la resta
de missatges
passivo-agressius
que deixa la cançó
Per tant, és una clara referència
a la guerra de Gaza
Llavors, què va fer Israel
davant d'aquesta prohibició?
Doncs van dir que
no pensaven modificar-la
i van publicar
la lletra de la cançó
a la web
de la Televisió Nacional
israelí
Molt bé
La que paguem entre tots
Sí
Molt malament
Amb tu no
Però la quina
La Pineda israelita
va dir això
Bueno
Doncs ells la van publicar
i van dir
Mira, patxulo
mi netanyahu
Saps?
I què va passar?
Van presentar
una segona cançó
que es deia
Dancing Forever
Però aquesta cançó
oh, sorpresa
ha tornat a ser rebutjada
per l'organització
I ara què passa?
Doncs ara
tots estem pendents
perquè s'han enrocat
en no canviar aquesta cançó
i llavors
podria ser
que Israel
quedi
desacreditat
Home,
és que amb aquesta cançó
sense
jo no sé què fot Israel
Exacte
Exacte
A més, el que passa
és que clar
Eurovisió diu
que és un
un concurs
que és apolític
però
el 2022
es van expulsar
a Rússia
Per tant
en què quedem senyors?
Sou apolítics
o no sou apolítics?
En fi
jo
el que els hi proposo
a la candidatura
d'Israel
si volen
una cançó
que realment
els representi
i que sigui
totalment apolítica
jo els suggereixo
que posin aquesta
I ara
el pasito
de Delfín
Home
Delfín
és Delfín
Canteu
Canteu
si us la sabeu
No me la sé
Home, aquest senyor
és el de les terres gemelas
Mira
Que bonito
és Israel
Mare meva
Noia
Home
Wendy Sulca
Sí, home
sí
Wendy Sulca
i la Tigressa
de l'Oriente
Sí, sí
Dues grans cantants
totalment infravalorades
Sí
Perquè Delfín
Estalfín
és un senyor
que en el seu dia
va tenir un arexit
Delfín
Delfín
Aquest senyor
és polític a més
que el vaig buscar
i vaig pensar
Mare meva
És tremendo
I va triomfar
amb una cançó
dedicada
a l'atac terrorista
de les Torres Bessones
Sí, sí, sí
de l'11S
i aleshores
a partir d'aquí
va arrossegar
tota una estela
de gent
que s'ha dedicada
a fer cançons
de l'estil
Entra
en trobem
Wendy Sulca
que és una nena
que porta
uns vestits
regionals
estupendos
i la Tigressa
de l'Oriente
que és una senyora
que, bueno
que serveix xona
Sí, serveix molta xona
A veritat
és meravellosa
Veurem
que acaba passant
amb el Festival
d'Orevisió
i mira
tu
Bueno, i que hi portin
a Wendy Sulca
Jo crec que estem
perdent quarts
És la proposta
que avui fan
les senyores presents
Va, anem a un tema
que ens havia quedat
molt, molt, molt, molt
pendent
L'olor de cafè
dels matins
quan em llevo amb tu
Els plats del sopar
que ningú té el valor
de resultat
Ja hi va la Marina
Ara anem
Ara anem
A cada moment
des que el sol treu el cap
pel tall amament
i va il·luminar
el sorriu
Ja ens la coneixem
ara que ens vols que t'arribar
És meravellosa
però la podíem deixar
Sí
No, hi ha una tartulieta
que sempre tenim nosaltres
aquí a quarts de onze
quan ens trobem aquí a l'entrada
mentre esperem
que ens deixeu entrar
Que ens deixeu
És com si estiguéssim
rascant la porta
de l'estudi
Lligades amb corret
Exacte
Exacte
Sua l'entena
de les bèsties
Quan dormiu a casa d'algú
esmorzeu o no esmorzeu?
No dormim ja a casa d'algú
Que aquest truc
és aquest
No dormim a casa d'algú
Jo sempre he esmorzat
Ara
Sort que tenim algú
al meu equip
Jo no m'enllito
amb ningú
amb qui no vingui de gust
esmorzar
Jo no sé com podeu
Jo potser soc víctima crònica
de l'amor romàntic
potser tinc un filtre massa estret
o simplement em fa por
anar-me'n amb el llit
i acaben un capítol de crims
Però jo no soc capaç
d'anar-me a llit
amb ningú
que no estic una mica predisposat
a fer-me un cafè al matí
és que ja és de bona educació
Jo no em faig l'amor
amb senyors de mala educació
No, totalment
és qüestió d'educació
Si tu deixes entrar
alguna cosa a casa teva
o si jo deixo entrar
alguna cosa a casa meva
És perquè ja és validat
segons quins punts prèvis
No, i es tracta
de respectar aquella persona
de cuidar-la mínimament
Per descomptat
però em refereixo
quan ets tu la persona
que va a casa d'altri
amb altris llençols
Sí, no saps?
I de cop i volta
tu imagina't per un moment
que tu t'has fet
una radiografia d'aquella persona
i quan arribes a casa seva
resulta que et trobes
un panorama
que allò, bueno
és bebirut
Home, doncs el teu radar
està una mica atrofiat
No, no
Però jo m'he arribat
a trobar coses que
oh, què ha passat aquí?
Saps?
Aquest senyor
de cop i volta
un llit de nen
i coses d'aquestes
Com que un llit de nen?
Sí, sí, sí
Persones
Podormen en un llit de nen
tot i no ser nens
Correcte
Clar, clar
Què fas dormir al llit de nen?
Jo no em quedo a dormir
a dormir a un llit de metro cinquanta
Saps què vull dir?
Molt bé
Power Rangers
Un cuet
El capsal
A mi de llit individual
Jo no em quedo a dormir
a un llit individual
Jo me'n vaig a casa meva
A la patrulla canina
Doncs mira, gairebé
Saps?
Mare meva
Noia, el filtre
el tenim espatllat aquí
perquè a mi no m'ha passat això
Doncs jo m'hi he trobat
Algunes sorpreses m'he trobat
i jo sóc una persona que
a més del sexe
valoro molt l'esmorzar
i si et fa un mal esmorzar
per mi és com si m'hessin
menjat malament el cony
Llavors, perdó
Perdó
No sé si ho podem dir a aquestes hores
No sé si ho podem dir a aquestes hores
Ara em sap molt greu
No passa res
Ara no sé
Ara l'he de recollir molt de cable
Però crec que és molt important
Crec que s'ha de donar
la mateixa importància
a les dues coses
Vull dir que si
algú et fa un mal esmorzar
també és un símptoma
o és un red flag
És que si no
Quin sentit té?
O sigui, la mandra que fot
anar-te'n a casa d'algú
que ja saps
que no t'hi vols quedar a dormir
i fer tot el ritual
la tonteria
el lligar
el taxi
Arribar a casa d'un lloc
El taxi
Bueno, clar
Vull dir, has d'anar
d'alguna manera a aquella casa
tal, no sé quantos
I després, tot per fer
un polvo mediocre
perquè si no t'agrada tant la persona
Al principi són tots mediocres
Sí
Els primers són estranys
Més que mediocres són estranys
Són atropellats
Hi ha un altre tema que és
Què és aquesta broma
d'anar-se al llit
amb gent
després de festa
a les quatre de la matinada
borratxos
Tot sortirà malament
Que canta el pou
Tot sortirà malament
L'altre dia
a Macbeth
van dir una frase
que era molt bona
que és que l'alcohol
és molt bo per la luxúria
però alhora és molt dolent
perquè tu
no va bé
amb tota la luxúria del món
però amb la pitjor energia
Sí, sí, sí
Aleshores això
el llit va fatal
Com rebles aquell clau?
És que no, no, no
Per això
Com pots
Trobo que el públic
està molt interessat
en aquest tema
Vosaltres sou dels que
quan aneu a casa
d'algú a fer una festa de pijames
Marina, que som menors d'edat
No, però estic parlant
de festa de pijames
Valoreu o no
que et donin un bon esmorzar
el dia següent
Amb una festa de pijames
Veus?
Diuen que sí
Val o no
el bon esmorzar
Esclar
És que si ja no t'has de quedar a dormir
Jo soc partidària de dir
Noi
Deixa'ls dir un micro
per si volen dir alguna cosa
que estan aquí molt atents
Bueno, estàs donant veu
estàs donant veu
a gent que
que potser amb aquest tema
vols dir que no
Fes estes de pijama
jo des dels 5 anys
que les faig
No et preguntaré
què passava
a les teves festes de pijama
No cal que ho preguntis
Perquè a les meves
a partir dels 16 anys
Què?
I ja passaven coses
que
Carai, Pineda
que els meus pares
Mare meva
aquests nens
no voldran tornar mai més
a la ràdio
No, no
Algú vol comentar alguna cosa
en relació a aquest tema
que deia la Laura?
Fes des de pijama
i esmorzar l'endemà
Sí, sí
Hi ha algú que vol dir alguna cosa
Mira aquesta noia com riu
A veure
Mira, mira com riu
Això és el que volem
Aquest top festiu
en aquesta secció
Volem això
A veure
A veure
Que també
el menjar
és molt important
per al matí
Perquè és menjar
és l'energia que et dona
Clar
Perquè és depenent de
com està
Clar
Mira, mira
Molt a favor
M'encanta
A més
Ara no fes de pijama
Saltat, esballat
Heu fet jocs de cocaña
Tot
Jocs de cocaña
A mi amb 16 anys
Em dius
que anem a una festa
i que farem cocaña
I et dic una cosa Marina
I mira ta mare
Saps?
A la festa
Vull dir
És un nom en clau
Ah, fer una cocaña
vol dir guerra
i d'apos que et faci una cocaña
Llavors dius
D'acord
Llavors parlem-ne
Sí, sí, sí
Laura, alguna cosa més
que t'ha llegat pendent
Més que arreguem
Arriba ja a l'hora
I ja està
No res
Ah, ja està
No, és que vostè
No estem fins avui
No, no
És l'efecte
l'efecte gisbert
Ah, això ha passat
Sí, sí, sí
Ha passat això
No, jo crec que aquest tema
l'hauríem d'allargar
Perquè jo crec que
S'haurien d'instaurar unes bases
a l'hora de
Normativa
Sí
De lligar amb algú
No t'hi envàs el primer dia
I si t'envas el primer dia
és evident que no et quedes a dormir
Mira, fem una cosa
Vosaltres ara marxeu
Vosaltres ara marxeu
Feu aquest decàleg
de, com li direm
De càleg per lligar
d'una forma sana
Recàleg de l'esmorzar
Recàleg de l'esmorzar
I divendres que véns
el presenteu
Va, no ha quedat gens clar
això avui
Piner de grau
Vos
Ai, quina l'ho
Fins ara
Va, que arriba la Sú
Corre, corre
Al Totgira
El Totgira tenim la fórmula perfecta
per un cap de setmana a Rodó
Dissabte i diumenge
a partir de les 4
connecta la ràdio i ves fent
Nosaltres t'acompanyarem
i t'ho donarem tot
perquè no et falti de res
Dissabte t'explicarem
l'Espanyol Oscar
Diumenge
et portem el Gran Premi
de Barain de Fórmula 1
la Lliga de Futbol Sala
i l'ACB
A més
conversarem amb un dels millors ciclistes
del món
Cep Cus
I diumenge
Ai, diumenge
Farem el Mallorca Girona
i la prèvia
de l'Atlètic Club Barça
Tot amanit amb els minuts escombraria
Què? Com ho veus?
Totgira
La fórmula perfecta
pels caps de setmana
Dissabte i diumenge
de 4 a 9
amb David Klopés
L'Inca
L'Inca
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
La Bruna és una nena
amb una imaginació desbordant
Un dia, però
perd la confiança
en el seu imaginari
i comença a buscar la felicitat
fent el que fan els altres
Finalment
descobreix que tots som únics i especials
i que per ser feliços
necessitem les nostres pròpies ales
Vull ser com soc
de la companyia Creixent amb Art
arriba al Teatre Casino
La Unió de Vidreres
el 17 de març
Més informació
a escenafamiliar.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
Posar-se davant del mirall
i escriure sobre un mateix
des de dins
també és una bona manera
de conèixer l'altre
Del 14 al 23 de març
a Olot i a Girona
el Festival MOT
celebra la desena edició
amb autors i autores
que novel·len el seu jo
les seves vivències personals
i ens parlen de la seva vida
fent literatura
Més informació
a festivalmot.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
A Catalunya Ràdio
A Catalunya Ràdio
hem trobat l'invent perfecte
per les teves tardes
La tarda de Catalunya Ràdio
a Elisenda Caró
Un invent
que et transporta
a una altra dimensió
Això és un som
desperta i apunta-t'ho
Un programa que t'ensenya
noves frases fetes en català
No tinc la gamba per mayoneses
Que et fa pensar
en les preguntes
més transcendentals
Nen, tu ets més
d'eslip o de boxset
O en els dilemes
científics més rellevants
Vaig provar
a ficar-me
el comandament del cotxe
al costat del cervell
i vaig comprovar
que s'obria
com més lluny estava
El seu cap
amplifica els senyals
De dilluns a divendres
de 4 a 7
La tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caró
Que bé que si està la tarda
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giro
Molt bé
Vinga va
Ballant en solitari
amb en Guillem Gisbert
Festa
Que vas de parlar amb ell
No ens asuparem tant
Ara t'has deixat anar un moment
Ara calleu
que està sonant el Guillem
Calleu
Has fet de grup i ara
Per fi ha arribat el dia
Ja ho sabeu
Ha passat pel matí de Catalunya Ràdio
El cantant de Manel
que recordeu que els tenim
indefinidament a Guaret
ha debutat avui en solitari
amb un disc ple de cançons
que ens porten cap a la reflexió
sobre el pas del temps
sobre els canvis de paradigma
o sobre l'amor
mirat des de diversos prismes
Bet aquí
en Guillem Gisbert
Com que què fas?
Convertit en cantautor
Com una parella
Molt cansat de mi mateix
Avui costarà això
Estic cansat
ja de mi mateix
una entrevista
ens també ho he fet
dius
Hòstia, ja està, no?
Escolta, quantes cançons té aquest disc?
11, 11
Quina pregunta és aquesta?
I com es titula
la que m'ha estigut?
No, no li pots fer aquesta pregunta
perquè l'acabem d'entrevistar
Llavors on eres tu?
Manina, Manina
Estava gravant coses pel Colopsa
ja torno a ser aquí
Guillem, què destacaries d'aquest disc?
Sobretot la cançó
que parla de la pasta de dents del matí
Tu creus que un artista
ja està a dir
què destacaries?
O sigui, ara és tu
en sèrio
Tu penses presentar
Hola, sou, bon dia
Tu penses presentar un disc a la ràdio
i et diuen
què destacaries del teu disc?
I que...
Jo com artista
me'n vaig
Quantes cançons tens?
A veure, com es titula
La pregunta ha sigut espantosa
La pregunta que faig ara és
Com es diu aquesta que està sonant?
Aquesta es diu...
La dos
Aquesta és la dos
Balla la masurca, com el disc
El disc, el disc
A veure si no l'has fet tu
La dos
La dos
La pregunta a fer-li, Ricard, és
per què tries Guillem Gisbert com a nom del teu grup?
Per què tries Guillem Gisbert com a nom del teu grup?
Bé, perquè ara jo no vaig amb aquells tres éssers
Humans
Sers humans, com has dit abans
Aquells éssers i ara sóc jo sol
Per què és aquesta pregunta?
Com vols que es digui?
No, diu per la clàssica tòpica de preguntar pel nom del grup
que en aquest cas és el seu DNI, com si diguéssim
A més del seu nom i cognom, no?
L'Ill Gisbert
L'Ill Gisbi
Clar, vols que em digui L'Ill Gisbi
L'Ill Gisbert volaria moltíssim
L'Ill Gisbert
L'Ill Gisbert
Hi ha molta gent que et diu
Maneu pel carrer sense voler
Escoltes, que l'entrevista ja l'he fet, tio
La cançó del dia de Catalunya Ràdio
Amb Frank Lluís Giro
Què li has dit?
Oh, que és que digui
Mira la Su, jo trobo la guitarra
Avui jo crec que la cançó que tocarà la Su se la sap tothom
Home, clar
Perquè és una del Guillem Gisbert
No, no, una meva no en fas avui
Avui no
Ostres
Ja van fer el mar
Oi que van fer el mar un dia?
Però això és el primer dia que va venir
Un altre dia
Però si estàs parlant de quan vas començar a venir
Bueno, perdó
És que si vols posar en context
És un senyor gran
És un senyor gran
Bueno, ho faig ordre
Això és un desgavell
A veure, fem una mica de silenci
Si us plau aquí a l'estudi
Perquè tenim en directe a la Su
Quina és el de la Su?
Guillem Gisbert
La Casa por el Tejado
Oh!
La sabeu o no?
Doncs a cantar-la, eh?
Una brecha internacional
Tots estan dient que sí
Doncs bé, que tot teu
Ahora sí
Parece que ya empiezo a entender
Las cosas importantes aquí
Son las que están detrás de la piel
Y todo lo demás
Empieza donde acaban mis pies
Después de mucho tiempo aprendí
Que hay cosas que es mejor no aprender
El colegio poco me enseñó
Si es por el maestro
Nunca aprendo
A coger
El cielo con las manos
A reír
Y a llorar
Lo que te canto
A coser
Mi alma rota
A perder el miedo
A quedar
Como un idiota
Y a empezar
La casa por el tejado
A poder dormir
Cuando tú no estés a mi lado
Menos mal que fui
Un poco gran hoja
Todo lo que sé
Me lo enseñó una bruja
Ruinas
No ves que por dentro estoy en ruinas
Mi cigarro va quemando el tiempo
Tiempo que se convirtió en ceniza
Raro
No digo diferente
Digo raro
Ya no sé si el mundo está al revés
O soy yo el que está cabeza abajo
El colegio poco me enseñó
Si es por el maestro
Nunca aprendo
A coger
El cielo con las manos
A reír
Y a llorar
Lo que te canto
A coser
Mi alma rota
A perder el miedo
A quedar
Como un idiota
Y a empezar
La casa por el tejado
Ritma
Ritma
Cuando tú no estés a mi lado
Menos mal que fui
Un poco gran hoja
Todo lo que sé
Me lo enseñó una bruja
No tornarem a aplaudir
No tornarem a aplaudir mai més
Perquè aquí el ritme
Ha brillat per la seva decepció
Fins i tot
Gerard Jovanya ha aplaudit
Sí la cosa ha començat a fer aigües
Quan en Jovanya ha entrat
Ha començat a fer aigües
No
Es divendres
I m'he animat
Por cierto Marina
¿Tú almorzaria conmigo?
¿Qué he dit?
¿Ara en el momento?
Bueno
Que antes estaba hablando
De que
Con el humor feminista
Este
De las mujeres
Que almorzaría
Con un hombre
Y digo siquiera
Yo ya
M'estic sentint incòmode
Acaba que em passo
No ve el cas
Està començant la casa
Per la teulada
Yo truco la barra
Sort que anem al bull de aquí
I a l'Òscar
A l'Òscar
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies