La primera diada de Sant Jordi en dia feiner,
sense cap restricción por la pandemia.
Los carreros de todo Cataluña abullen desde primera hora del matí.
Els llibreters esperen una jornada de rècord
que superi les xifres de l'any passat.
A Barcelona, per exemple, tenim els principals carrers del centre
tallats al trànsit, però oberts als llibreters, als autors
i, sobretot, als passejants, amb una nova edició
d'aquesta superilla literària més gran que mai,
amb la Rambla inclosa, aquest cop on hi ha un ambient heterogèn
i l'està seguint la Montse Mas.
Bon dia, Sant Jordi de Llibre, aquí a la Rambla,
que aquest any vol recuperar la centralitat de la diada
amb més parades de llibres, 97 des de Canaletes a Santa Mònica.
I ja a aquesta hora, moltíssima gent remblejant i molt diversa,
des del José Luis, un bibliotecari jubilat,
la Melanie de Gincama, amb el seu institut,
o la Glòria, guia d'un grup de joves turistes de Bèlgica.
Bueno, hi ha una part que no m'agrada,
que és perquè toca que la gent miri el Sant Jordi,
però suposo que per la lectura sí que fa,
perquè hi ha un mental d'oportunitat.
És una gincana on hem de posar diferents noms de llibres,
llibreries i buscar carrers i una gincana de la Rambla.
No, aquesta és la primera vegada que jo surto per Sant Jordi.
Tot, perquè esclar, vull dir, no saben què és avui és el dia,
no només del llibre aquí a Catalunya,
és que és mundial, és per la Unesco, no?, des del 1995.
Però els dic, però aquí a Catalunya des del 1929,
o sigui, imagina que avancats que som, no?
Montse Mas, Catalunya Ràdio, a la Rambla de Barcelona.
Més notícies a la Riera.
Continuem amb Sant Jordi, a Tarragona.
La Rambla Nova està ben animada aquesta hora també.
Parades de llibres i flors amb força gent mirant i remenant.
Unitat mòbil a la fonda del centenari.
Xavier Speli, Manel Sastre, bon dia.
Hola, bon dia, sí.
Moltíssima gent, molt ambient en aquesta hora,
moltes escoles sobretot, i gent que remena
entre les 137 parades que hi ha aquí a la Rambla Nova.
El sol ha fet pujar una mica la temperatura
després d'unes primeres hores hivernals.
Aquí els llibreters són molt optimistes,
superada la por al mal temps.
Oriol Piques és el responsable de la llibreria La Capona.
Feia 5 anys, entre pandèmia i que queien dissabte o diumenge,
que no teníem aquesta sort.
Normalment, quan cau un cap de setmana, la gent marxa.
Aleshores, aquest crec que pot ser el millor Sant Jordi
dels últims 5 anys.
A Tarragona hi ha una quarantena de novetats locals
que en aquesta hora són alguns dels més sol·licitats.
Manel Sastre, Xavier Spel,
Unitat Mòbil de Catalunya Ràdio, a Tarragona.
I més enllà de Sant Jordi, els sindicats dels treballadors de les presons
de moment mantenen les convocatòries de vaga per aquest divendres
que comença la campanya electoral i per l'11 de maig,
que és el dia de reflexió.
De tota manera, esperen una proposta assumible
per part de la Generalitat en la reunió d'avui
per poder desconvocar-les.
Barcelona, Maria Núria Rebella.
Bon dia.
Després de l'assassinat de la cuinera del centre penitenciari
de Mas d'Enric el mes de març,
treballadors i sindicats han reclamat mesures de seguretat urgents
per evitar les agressions als funcionaris.
Els representants sindicals consideren que el departament,
de moment, no està per la labor.
Carlos Membrado, portaveu de Catac,
en unes declaracions a aquesta emissora.
I estem a l'espera de demà que ens donin unes contrapropostes
a veure si les assentem per poder desconvocar la vaga.
A dia d'avui, les propostes que ens van fer
no tenia res a veure en seguretat.
Eren propostes de condició de treball.
Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio Barcelona.
Han detingut un assistent d'un eurodiputat
de la xenòfoba i populista alternativa per Alemanya
per espiar per la Xina.
El govern alemany ho qualifica de molt greu,
mentre que el règim xinès ho nega a tots.
Berlín, Oriol Serra.
Bon dia.
A la Fiscalia General Alemanya
se li acumulen els casos d'espionatge.
Aquesta vegada no es tracta d'espies russos,
sinó d'un agent doble xinès
que hauria ofert col·laboració a la intel·ligència alemanya
mentre passava informació privilegiada
al Ministeri de Seguretat Estatal xinès.
L'home, amb doble passaport, xinès i alemany,
va arribar a Alemanya el 2002 com a estudiant.
Es dona la circumstància que el detingut ahir a Dresden
treballava com a assistent per a un eurodiputat
d'Alternativa per Alemanya
i aprofitava per a passar informació del Parlament Europeu.
El detingut, a més a més,
era actiu en l'entorn de l'oposició xinesa a Europa
i se suposa que ha espiat la dissidència durant anys.
Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Berlín.
Esports, Marcos García.
Xavi Hernández, té previ reunir-se aquesta setmana amb Joan Laporta
per abordar la possible continuïtat del tècnic a la banqueta Blaugrana
la propera temporada.
A més, el Barça no descarta demanar que repeteixi el clàssic
de diumenge passat per les errades arbitrals.
Encara en clau Blaugrana, de Jong estarà de baixa
un mínim d'un mes per unes 15 al Turmell
i Aitana, bon matí, ha guanyat el Premi Laureus de l'Esport.
A l'NBA, els Brooklyn Nets fan oficial
el que ja s'apuntava des de feia uns dies,
que el tècnic català Jordi Fernández
serà el seu entrenador principal
a partir de la propera temporada.
Encara en basca, 13 punts.
El jugador del Girona, Ike Orec,
voté una lesió al Turmell Esquerra.
La base de l'Uni Girona, Laura Penya,
ha anunciat que deixa de jugar temporalment
per raons de salut mental
i el tècnic del Barça, Sant Feliu,
en que Isaac Fernández deixa l'equip
després de sis temporades.
A la Champions masculina de Waterpolo,
Brescia, Atlètic-Barceloneta.
És un partit que jugarà a dos quarts de nou.
A la Lliga de Futbolsal,
el Barça disputa avui el seu partit avançat
a la 29a jornada de Lliga,
jugant contra el Cartagena.
En hockey patins, el Manlleu ha anunciat
la incorporació d'Ariadna a Vilés,
de 19 anys, per la següent temporada
procedent del Sant Cugat
i avui comença el Madrid Open de tenis.
Fins aquí, les notícies.
Hola, oients del matí de Catalunya Ràdio.
Soc l'Elisenda Roca
i aquest Sant Jordi us recomano
la literatura infantil i juvenil
que val molt la pena.
Concretament, per què no,
la col·lecció de Mia Fantasia
i el seu darrer llibre
es diu Mia Fantasia
i el bosc embruixat.
Bona viada.
Teràpia Boomer.
Sergi Pàmies, què tal? Bon dia.
Bon dia, què tal? Com estàs?
I tu, com ho portes?
Estic mort de fred.
És que fa molt fred.
Vols que ens posem una mica més cap al sol?
No, no, perquè no arribo allà, fins allà.
Si jo tinc els mugurons en aquests moments
que hi podria penjar
un barnús mullat.
Bé, és una manera d'explicar-ho, està bé.
No, està bé.
Farem un programa a l'aire lliure, d'acord?
Però ningú et diu que serà dintre d'una nevera.
Està bé, congelació, congelació.
És una manera de fer-ho.
Tu avui faràs ruta, no?
Canvi climàtic.
Fas ruta avui?
Avui faig ruta, sí.
Sí, m'agrada, és bonic.
El que faig és, en comptes d'anar una hora a cada lloc,
que és molt cansat,
perquè et passes mitja hora anant d'un lloc a l'altre,
faig dues hores en un lloc.
T'estàs dues hores en un lloc.
Estàs dues hores en un lloc.
No s'ho esperen.
Em van mirant a veure si te'n vas d'una puta vegada
i tu estàs allà i dius,
no, no, si jo encara estaré una hora més.
Ja.
I així guanyes uns quants enemics més.
Està bé.
No marxa, no hi ha manera que marxin.
No marxo.
No marxo.
Llavors, que no em fan fora, no marxo.
Emences ara a les 12, quan surts aquí?
Ara a les 12, quan vagi en un lloc,
a les dues vindrà un policia i se m'aportarà.
Llavors vas a dina?
Escolti, vostè ja porta dues.
Aniré a dinar si puc.
Això depèn dels taxis i de tot.
I després ja vas...
A les 4 hi torno.
I torno un lloc que estaré dues hores més.
Què collons?
I de 6 a 8 un altre lloc.
No, de 6 a 7.
Ah, a l'última hora ja fas...
Sí, perquè ja estic gran.
Ja estic gran.
És que...
Vull que no, van passant els anys
i es van acumulant Sant Jordi's, eh?
Però ha canviat molt, això, no?
Ha canviat molt, sí.
Sí, sí, això...
Si tu mires enrere,
ha canviat perquè el món ha canviat, eh?
No per res i perquè som més gent.
Vol dir que deu haver-hi més interès, també.
Programes de ràdio al carrer no se'n feien, per exemple.
La gent pensava,
home, si ja tenim un estudi de ràdio,
que s'està calent,
que la gent no es morirà de neumonia en directe,
doncs sempre...
No es feia, no es feia programes en directe.
I es feia una cosa molt bona,
que és que al principi, almenys a Barcelona,
estava molt centralitzat a la Rambla.
Molt.
Llavors ja era molt còmode,
agafaves el metro i ja començava el baile.
Ara no, ara a la Diagonal ja no...
Ja tens dos o tres policies de mal humor.
Un mal humor?
Els policies que tallen el trànsit tenen un mal humor,
que dius, però...
Sí, abans he passat dos cotxes dels Mossos,
a primera hora,
i ens anaven mirant amb una cara com dient,
tot això ho havíeu de muntar.
Sí.
Bé, escolti, perdoni.
I després hi ha molta gent muntant coses.
Per exemple, això abans no n'hi havia.
Abans arribaves a un lloc i hi havia una llibreria.
Era un local que posava llibreria,
dintre hi havia llibres.
I traien els llibres al carrer.
I traien els llibres al carrer.
Tenien una taula.
Llavors van tenir la primera gran idea escenogràfica, no?
Van dir, hòstia,
posar una taula al carrer i prou,
i van dir,
per què no hi posem la senyera embolicant-la?
Hòstia,
una idea brillant,
perquè a més t'estic parlant d'uns anys
en què el català tampoc era...
Hi havia francos i hi havia coses d'aquestes,
monstres.
I llavors es posava una taula,
es posava la senyera,
que ja feia il·lusió,
perquè no veies la senyera...
Com si fos festa major una mica, no?
Sí, però d'una manera pública
i relacionada amb la cultura i amb la llengua, no?
Llavors van dir,
hòstia, però vendre llibres només amb la senyera
queda una mica pobra.
No tenien encara croquetes ni...
I aleshores van dir,
per què no portem algun escriptor?
I va començar així.
Llavors venia...
Ho anunciaven uns dies abans,
posaven cada hora dos o tres,
però eren dos o tres.
I hi havia llibreries famoses, no?
Ona.
Ona, per exemple, era molt famosa
perquè la gent anava a Ona
i ja sabia que s'hi trobaria...
Hi havia molt ambient,
però era una taula o dues
i començava així.
Llavors tenies a dintre de la llibreria
que podies també comprar.
Que tu recordes el teu primer Sant Jordi
com a fill d'una escriptora?
Això mateix.
Jo era fill, fill d'una escriptora d'èxit.
Perquè hi ha una cosa pitjor
que ser fill d'una escriptora no d'èxit.
I el que vas a fer
és a portar-li whiskeys al teu pare
perquè s'animi.
Però jo vaig tenir la sort de ser fill...
Perdona, quan signeu hi ha moments desesperants.
Hi ha moments...
Veus aquella cua, Albert Espinosa,
que no s'acaba,
que dona tres voltes al Consell de Cent?
El pitjor no és el que firmin els altres,
per molt que firmin.
El pitjor és que tu no firmin res.
Que això passa.
I a més ara es fan com uns corralitos.
Fan com uns ramats
que els porten de vuit en vuit.
Llavors hi ha molts autors que no firmaran,
és molt injust.
I en canvi fan vult-ho, saps?
Llavors jo feia una cosa,
que és que a la meva mare,
que no li agradava gens la vida social,
però es passava el puto dia de Sant Jordi
firmant com una boja,
em deia, tu vine a la una i mitja
i porta'm al dinar.
Perquè ja no paràvem per dinar.
Llavors jo, 11 anys, 12 anys, 13 anys,
amb la Carmanyola,
normalment a Esvergínies,
que deies, hòstia, les havia fet el dia abans, eh?
Vull dir, tu imagina't una senyora d'èxit,
o sigui, el més venut d'aquest any,
obrint una Carmanyola amb Esvergíies,
amb un subnormal allà que li va aportar el menjar,
que sóc jo.
I anar signant.
I anar signant.
I escolta, un èxit fabulós.
Feien unes dedicatòries,
no hi havia pressa.
La gent tenia il·lusió.
Llavors després això es va anar massificant,
cosa que va bé pel negoci,
i per la indústria,
i inclús pel català.
I es va anar massificant.
I cada vegada més gent,
i llavors de cop i volta van dir,
per què no creiem algun problema?
Perquè, clar, que una cosa funcionés,
i la gent comprava flors,
la gent comprava llibres,
els autors firmaven,
els llibreters estaven contents,
van dir, això ho hem d'espatllar d'alguna manera.
I llavors van crear un mal rotllo,
el mal rotllo dels mediàtics.
Els mediàtics eren com excers d'una altra galàxia,
dolents,
que havien vingut a robar-nos l'espai,
amb els escriptors de veritat.
Llavors algú amb bon criteri va dir,
escolti,
Sant Jordi, dia del llibre.
No diu,
dia de la literatura bona i sofisticada.
Dia del llibre.
Vol dir que igual val
una novel·la sobre una família deprimida,
del segle XIX,
que un llibre de receptes.
Del segle XV?
No, no.
O d'ara, sí.
És el llibre.
És el llibre.
Un atles sobre els meus collons.
Sí.
Si es ven...
Llibre de futbol.
És un llibre.
Sí, sí.
La indústria del llibre,
no del llibre sofisticat,
que pedenteja
i que té una possibilitat remota
d'interessar tothom.
Aquests també hi entren, eh?
Vull dir que també es pot comprar
un llibre de literatura.
Però això va crear mal rotllo
durant molts anys.
I el dimoni,
el dimoni dels pastorets
era Buenafuente.
D'acord?
La gent no pot ser
que el llibre més venut a Catalunya
sigui els monòlegs de Buenafuente.
Per què no?
Si a la gent li surt dels collons
comprar-se massivament
el llibre dels monòlegs de Buenafuente,
doncs ningú els obliga a comprar-se.
Digue'm agosarat.
Digue'm agosarat, em sembla que estic.
Digue'm agosarat.
I hi havia tants...
Em firmava tants
que van haver d'habilitar
un espai
amb seguretat privada.
Que aquí és on crec
que vaig pensar,
hòstia, això s'està desmadrant.
S'està desmadrant.
Perquè tu imagines que per firmar un llibre
necessites seguretat privada.
Però és que era així.
Però no tenia a veure amb els llibres,
tenia a veure amb la tele.
Sí.
I tu, quan signes,
tu fas dibuixos, no?
Jo faig un dibuixet.
Faig un dibuixet
que tens 3 o 4 al cap?
O depèn de qui et trobes de cara
fas un dibuix o un altre.
No, no.
Faig amb efecte,
signo,
poso el Sant Jordi de l'any
i faig un dibuixet,
que és un dibuixet
que és una cosa que es diu Garriri,
que és un dibuixet
que va inventar el Mariscal.
Això ho faig l'any 86
a tots els llibres que he firmat.
I la gent em pregunta
què és el COVID?
Dic, sí, és un parent llunyà del COVID.
O em pregunten qui és.
Però l'altre dia
va venir un noi insolent, jove,
i em va dir
no em posis el COVID.
O sigui,
a més a més...
Portes tota la vida.
Sí, però ho vaig trobar inclús,
això es pot demanar bé, no?
Diu, escolta, per favor,
resulta que tinc al·lèrgia,
si em dibuixen un COVID
m'agafen uns espasmes.
No, no.
No em posis el COVID.
I me'l vaig mirar,
vaig pensar, mira,
ha passat...
Estàs tan acabat
que ja al món
la gent va demanant...
I li vaig dir,
què vols que et dibuixi?
I em va dir,
cosa o l'altra cosa?
I li vaig dibuixar una escala,
perquè com que a la coberta
del meu llibre hi ha una escala,
jo ho trobo molt més lleig.
Però hi vaig pensar
que el donin pel sac.
Saps?
Llavors a aquest home
se n'anirà
amb una molt mala impressió meva.
Però jo d'ell també.
Clar.
Jo crec que a vegades
has d'empatar
amb el que et ve a demanar.
Però hi ha moltes exigències.
No, normalment
el 99% de la gent
és superamable
i a més fa il·lusió.
T'expliquen alguna cosa,
t'expliquen per a qui li regalen.
Està bé.
És molt raro
allò del Sant Jordi.
Sí, sí.
Si tu estàs a casa teva,
no?
Ets una persona
ja una mica rara.
Dediques a escriure.
Vol dir que
quan els altres
estan jugant al billar
o anant a fer mariscades,
tu estàs allà
creant.
Fas un llibre.
El publiques.
És una heroïcitat.
Funciona.
La gent li interessa.
Llavors,
tothom et comença a preguntar
de què va el llibre.
Collons,
ja l'he escrit.
No em preguntes
de què va.
Si per això l'he escrit.
Perquè no et llegeixis.
Llavors et diuen,
no, però
això
deu voler dir, això.
No ho sé
el que deu voler dir.
M'he tirat 5 anys
escrivint
i no en tinc ni puta idea.
Estic malalt del cap.
Escric per no matar gent.
Per no agafar un kalashnikov
i començar a disparar.
Que no ho entén.
No, no ho entenen.
Llavors tu
dius,
d'acord, llavors et diu
a l'editor,
no,
per Sant Jordi
fotarem
una campanya
collinuda.
Fotaràs
des de les 10 del matí
fins a les 9 de la nit
aniràs assignat
com un boig.
D'11 a 12
estaràs
a
Diagonal
Còrsea.
D'12 a 1
a Consell de Cent
amb Gran Via.
I tu dius,
i com arribo?
Perquè clar,
no tenen en compte
l'espai.
Jo no em teletransporto.
Jo no sé si...
O sigui,
ajusten per hora
sense contemplar
el temps d'espassar-se.
No contemplen mai
la franja
i llavors cada vegada
és més difícil
arribar.
Tu ara,
jo ara sortir d'aquí
per arribar al lloc
analitzant
trigaré 20 minuts
perquè hauré
d'obrir-me pas
a cops de colze
o d'apuntades
de peu als collons.
És a dir...
No, hi ha una tècnica...
Abans han vingut
les Teresines
amb 3 cadires de rodes
i tothom s'apartava, eh?
Les Teresines.
Sí, sí,
però vull dir que
és una bona tècnica.
Home, i tant.
I si vaig a lançar llames
encara millor.
Però la idea,
la idea és
que tu arribis al lloc.
Ja t'entenc.
I ells no ho tenen en compte.
Llavors arribes
i arribes tard.
Avui perquè fot un fred
que pela,
però normalment
fot una calda
que et deixa tomba.
Amb la qual
arribes tard i suat.
Hi ha molts escriptors
que no se'ls hi nota
quan van suat.
Però a mi se'm nota.
Arribes suat i tard.
Tens 3 o 4 persones
que no volen
que els hi diguis
un Covid de cap manera
que t'estan esperant
des de 10 minuts abans.
Porten una mala llet
i tu dius
hola, bon dia, tal.
Has arribat tard, eh, Sergi?
No és que vagis a signar.
Vas a que t'omiguin.
Vas a que et peguin.
Peguim, va, peguim.
He sigut dolent.
He arribat 15 minuts tard.
Què vaig fer un any?
Vaig dir, això no pot ser.
I vaig dir,
necessito que algú
em teletransporti.
I un tio de l'editorial,
Gafarot,
gran personatge,
l'has d'entrevistar,
m'ho sap tot.
Xavier, no?
Xavier Gafarot.
Em va posar a disposició
la moto.
Hòstia,
com vaig disfrutar que ell.
Li deia,
per què no anem
a un altre lloc ara?
Tres, quatre minuts,
d'un lloc a l'altre.
Clar.
A los pedos,
per la morera.
És igual.
El Gafarot tirava.
Vam arribar tot arreu.
Vam quedar com un senyor.
No vas de paquet.
La gent, al final,
em feia l'onada.
Perquè
s'havia resolt
el problema
del teletransport.
No pot ser
que els escriptors
se'ls obriïa
a teletransportar-se.
No és possible.
No és possible.
Ara,
és una festa...
Una cosa molt bonica
és portar un estranger.
Un autoestranger.
Un editor estranger.
Que ve que hi al·lucina.
Tu li dius...
Al·lucina.
No,
ja veuràs com a les 11 del matí
hi haurà centenars
de milers de persones
al carrer
comprant llibres
o mirant-los.
Va,
no pot ser.
I van amb flors.
Va,
no pot ser.
I ho veuen
i se'ls hi cauen
els collons de terra.
Fixeu-vos
que avui
que al terra
trobareu coses
esfèriques
són els collons
dels turistes
que se'ls hi cauen
al terra.
Sergi Pàmies,
moltes gràcies.
Una cançó per acabar.
Una cançó per acabar.
Centenari
de la mort
de Salvat Papaseit,
Joan Manuel Serrat
li fa un homenatge.
No sóc modest,
estic enamorat
d'aquests ulls meus petits
perquè es guarden el llum
i del meu front tan alt
que ho és per tant que pensa.
No vull agrair res
perquè no he tingut mestre.
jo no prometo res,
només camino
mullant la pluma al cor
que és un calçucaleina.
Jo no sé el que em proposo
perquè el tenir un propòsit
no és fer feina.
Jo no vull allistar-me
sota de cap bandera.
De la divina cràcia
seré ara el glosador.
De la cràcia impossible
la vida dels homes
que no senten desig.
Et va inspirar, Sergi,
aquesta cançó
per cançons d'amor
i de pluja
que vas escriure?
Sí, sí,
el Serrat sempre l'inspira.
Però si a més a més
la conjuncció
Serrat
Salvat Papaseit
ja és l'hòstia.
És una altra de les coses
de les que ens hem de sentir
molt satisfets.
Sergi Pàmies,
bon Sant Jordi!
Igualment!
Vinga, a suar!
A suar!
Ara tornem!
Penseu d'això
No m'interessa gens
No m'interessa gens
No m'interessa gens
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
A Abacus i Catalunya Ràdio
vivim Sant Jordi tot l'abril.
Gaudeix del 5% de descompte en llibres
i de les més de 300 signatures
de llibreries i parades.
Abacus, si tu hi creus,
nosaltres t'hi portem.
Cada dia et mous,
condueixes, pedales.
Però sabies que
més d'un 25%
de les persones
que es desplacen
tenen un incident?
Amb l'assistència del Ràdio
si tens una varia
amb cotxe o moto
la reparem al moment
o et deixem un vehicle
de substitució.
I si vas amb bici o patinet
et cobrim si et fas mal
o fas mal a algú.
Festa del Ràdio
i mou-te amb tota la confiança.
Ràdio
I som per ajudar.
Hola, sóc l'Espertac
i em fa il·lusió presentar-vos
el meu primer conte infantil
El secret de la caleixera.
Un conte per a totes les edats
que ens permet compartir
en família
les pors i el procés de dol
des de la naturalitat.
Una manera de parlar de la vida
amb els petits de casa.
Aquest Sant Jordi
si us ve de gust
regaleu el secret de la caleixera.
I per la mama
un d'aventures.
Llestos.
I per la tieta de detectius.
Fet.
I per la iaia de por
que li encanten.
El més emocionant de Sant Jordi
és fer que les millors històries
arribin al seu destí.
Des de Nissan
t'acompanyem en el camí.
Bon Sant Jordi.
I ara a Parlaroses.
Nissan condueix històries extraordinàries.
Que no, que no m'oblido del paper higènic.
Ja sé que no en queda
però a la setmana de les ofertasses
del Corte Inglés
hi ha moltes més coses
que el 2x1
amb paper higènic Fox i Seda
el de 18 rotlles.
Encara que per tu
sigui el més important del món.
I a més ara
t'emportes el 10%
en totes les teves compres de regal.
Setmana de les ofertasses
a Supercor.
Hipercor i Supermercat
al Corte Inglés.
Què necessites avui?
A la botiga web i app.
Aquesta diada de Sant Jordi
3Cat i el famós artista urbà
TV Boy
volem compartir petons que connecten.
Vine a l'espai de 3Cat
a la plaça Catalunya de Barcelona
per veure l'obra en directe.
I si et descarregues l'app de 3Cat
i t'apuntes al sorteig
podràs emportar-te-la a casa.
Aquest Sant Jordi
connectem petons.
Aquest Sant Jordi
viu la saga més apassionant
de la història
amb Roma Soc jo
i Malaïda Roma
de Santiago Posteguillo.
Més de 300.000 lectors
la recomanen.
Després de Juli César
el món mai va tornar a ser el mateix.
Publicat per Ediciones B.
Carinyo, com ha anat el viatge?
El viatge molt bé, però
i aquest sofà?
I la taula?
I aquest gerro?
Me'n vaig 3 dies fora
i ja no reconec casa meva.
Relaxem-nos més.
Ara amb el lliurament express
de Galeries del Tresillo
pots renovar casa teva
en només 72 hores
i a més tens un 30%
de descompte
en els productes
anomenats 72 hores.
Galeries del Tresillo
Que per què sóc un plusar?
Perquè puc triar
entre 8.000 cotxes
i només amb la reserva
me'l porten a la botiga
més a prop de la meva província.
Perquè el veig, el provo
i si em convenç
me'l quedo.
Perquè tinc 15 dies
o 1.000 quilòmetres de prova.
Si qualsevol cosa
no em convenç
tinc la tranquil·litat
que em canvien el cotxe
o em tornen els diners.
Ocasión Plus
8.000 cotxes
80 centres a nivell nacional.
Com el consum d'hortalisses
s'ha reduït en 28 quilos
per persona l'últim any
els gimnasos Duin
se'ns ha ocorregut
posar 1.000 euros de premi
en un brècoli.
A veure's així
compres més.
Ho hem anomenat Amancio
el brècoli més ric del món
i estaràs esperant
en els llocs de verdura
del Mercat de la Mercè
a Barcelona
del 23 al 27 d'abril.
Duin
per aquest esport
anomenat vida.
Hola, oyents del Matí
de Catalunya Ràdio
sóc l'Elisenda Pineda
i aquest Sant Jordi
us recomano el llibre
de la Clara Caraltó
com un batec
en un micròfon.
Passió i literatura
i passió per la literatura.
Regaleu-vos-el.
Bona diada.
Sortirem per bananeres
de l'artici del matí
Sortirem per bananeres
11 i 25
som a Passeig de Gràcia
entre Consell de Cent
i què, Ange?
Ara, entre Consell de Cent
i Diputació.
Molt bé.
Ara que dic Consell de Cent
és preciós, eh?
I tant, com l'han deixat molt bé.
És preciós, eh?
T'ho dic, és preciós.
T'agrada com ha quedat?
M'agrada molt com ha quedat.
Escolta, i com estàs, tu?
Molt.
Ara?
Com em veus?
Perfecte.
Veig bé.
Tu pensa que jo he estat...
Fa una setmana com estaves?
Fatal.
Què va passar?
A veure...
O sigui, tothom està pendent d'això.
No, és que per culpa...
Mira, jo estava a l'hospital ingressat
amb una bactèria que vaig agafar al Vietnam.
És que clar.
Una bactèria de què?
Una bactèria.
Per menjar alguna cosa, no?
Clar, perquè...
Una cosa...
De fecal.
Molt bé.
Sí, però...
Una bactèria d'aquestes que se't posa a la panxa.
Sí, sí.
Una bactèria d'aquestes que se't posa a la panxa
que són horribles.
I aleshores vaig anar allà
i vaig agafar una infecció allà a Bangkok.
Vaig estar tres dies a Bangkok
en un hotel allà morint.
I va venir una doctora,
em va posar uns antibiòtics
i llavors suposa que havia curat aquesta bactèria.
Però no!
I era?
La bactèria era viva.
Ara, ara, ara.
I aleshores, la bactèria allà estava.
Tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu.
I fa...
Estaves venint aquí, vas fer funcions,
tot, tot, tot, tot, a Madrid, allà.
Dissabte, fa dos...
Ja fa dies que em trobava malament,
que anava amb...
Menjava arros bullit,
ja estava una mica així,
tit, tit, tit, tit, tit.
Fins fa dos dissabtes,
que estava fent funció,
i entre funció i funció,
allà a Madrid,
que faig els usos de producers,
em vaig trobar molt malament
i em vaig anar cap a casa,
cap a l'hotel.
Llavors, vaig tocar la Mireia Portes,
que estava fent la funció,
i li dic, Mireia,
acompanya'm a l'hospital,
perquè em trobo molt malament.
Llavors va venir la Mireia
i llavors em va portar a l'hospital
dissabte a la nit.
I em van enviar a casa,
perquè em van fer una radiografia,
sí, em van fer una radiografia
i tenia tot l'intestí ple de caca.
Bueno, tampoc cal...
No, tu m'has preguntat què em passava,
i tenia una radiografia
i es deia tot l'intestí...
Una merda.
I tot caca.
Inflamat.
Clar, llavors que van dir
que té un noi, té un tap,
perquè jo no cagava des de dimarts.
Déu-n'hi-do.
Home, sí, doncs tenies un tap.
Déu-n'hi-do.
Tenia un tap.
I aleshores em van posar un NM,
ja...
Sí, sí, bueno, ja està, sí.
Tu m'has preguntat?
Sí, home, però a veure,
Àngel el que es va dir,
que a veure, la gent ja s'ho pot imaginar, també.
I a les hores...
Maneres i maneres.
Clar, vull dir.
I aleshores vaig treure-ho una mica,
però no ho vaig treure tot.
Ah, també va.
Estava fins a dalt.
Detall aquest és important.
Estava de merda fins al coll.
Exacte.
Exacte.
Llavors vaig anar traient.
I a les hores, clar,
i aleshores vaig tornar cap a casa,
llavors a les 4 de la matinada
i a les 6 em vaig començar a trobar
molt malament, molt malament,
i vaig tornar al hospital
i li dius,
vas dir, lo siento mucho,
que hi ha la Ruber,
allà on hi havia la reina.
Ah, sí?
És cert.
La reina Sofia.
Sí.
Que tenia d'estar ingressada,
a veure si que li havia passat.
Però ja va marxar el dia que hi vaig venir.
Ah, no us vau creuar ni res?
No.
No, no, no.
Ah, jo crec que em van donar la seva habitació.
Sí.
Perquè tenia una habitació.
Segur, Àngel, segur.
Jo crec que em van donar l'habitació de la reina.
Segur, segur, segur.
Jo tenia una habitació...
Sí, sí, com a la roca i tot.
Sí, sí, sí.
Segur, segur, segur.
T'ho juro.
No, no, que sí.
Bueno, tu diràs el que vulguis.
Tenia una habitació, crec,
més gran que el meu pis.
I tant.
Veus?
I aleshores jo estava allà,
a l'habitació aquesta,
i llavors...
I jo hi ha gent que feia encara de preocupats.
Llavors em van agafar els metges, els cirurgians.
Ai.
Tenia dos equips,
els cirurgians i els de medicina interna.
Perquè veiem que tenia molt mal,
vaig començar a fer febres, no sé què tal tal.
Dilluns, dimarts,
jo tenia set metges al voltant
amb cara de bisturí.
Ui.
Com dient, no sabem què té aquest noi,
i això.
Ho haurem d'obrir.
Fins que van descobrir que tenia la bactèria aquesta.
Que això ja va ser dimícres.
Però si tot això va ser culpa teva,
perquè...
I dels cellars...
Sí, culpa meva.
Ara el Ricard té culpa d'això?
Jo no vaig ser...
La repercussió que va passar.
Ah, clar.
Perquè jo estava a l'hospital tranquil·lament,
i a la secció que fem els dimarts,
vam trucar perquè expliquessis que l'estaves,
i això va sortir a tot arreu.
A tot arreu, tots els hospitals.
Clar, a tot arreu que m'estic morint.
No.
Estaves fotut, eh?
He estat molt fotut.
Un greu bactèria.
Podia haver mort?
Sí.
Sí.
Val.
Jo et vaig trucar tres dies i no agafaves el telèfon.
Va, però això és una cosa,
que nosaltres que som catalans,
que ens agrada viure les coses a casa,
i ens agrada ensenyar la part bona,
i per culpa d'haver sortit en aquesta secció
i haver explicat el que ha passat,
de cop i volta tot Espanya sabia que m'estava morint.
Clar, però ara estàs explicant
que ja et trobes bé i estàs en plena...
No, ara estic estupendo,
si sembla que has anat al lloc d'anar a la...
Millor...
A la Buringer.
I tant.
Quina?
Aquelles que van...
Aquelles quan trenen un casament,
que se'n van a una primassa...
Ah, la Rubenstein.
Rubenstein?
Rubenstein?
No, una que van totes...
Que superen.
Que paguen milers d'euros
perquè els donen aigua amb una cullera,
i elles beuen aigua i diuen,
ai, mirad el que fa per la boda.
Ha sigut la millor dieta que has fet mai.
Aquesta?
No, ho he passat molt malament.
Llavors, finalment,
van descobrir que era la bactèria aquesta.
I aleshores,
hi havia sort que tenien tota la companyia
de l'obra,
que estaven tots allà,
i el dia que estaven a l'habitació amb mi,
de cop i volta ve la doctora i diu,
ja hem descobert el que és,
no sé què,
et posem uns antibiòtics,
ets cobrerà,
és contagiós.
Oh, no m'ho puc creure.
Però com es contagia exactament?
I clar, i tota la companyia...
I tots van saltar de cop.
Però era cert?
Bueno, és contagiós,
el contagi és molt senzill.
És caca boca.
Ai, va, Ângel.
Bueno, bueno...
Si tu toques la caca amb la boca...
Bueno, si tu no et rentes les mans...
Ai.
Val.
Bueno.
I després et diu,
em fas un entrepà,
jo et faig l'entrepà,
pam.
Sense rentar-me les mans...
Merda fins a dalt.
Pam.
Per tu.
T'has cobrir-te?
Llavors la gent...
Però ara ja està,
ara ja és morta.
Llavors m'han tingut 9 dies amb sueros,
7 dies sense menjar.
Déu-n'hi-do.
Com a la Boringer, aquesta.
Tant et veia,
perquè portaves una època una mica...
Això no ho diguis,
no ho pots dir, això.
I aleshores...
És que no ho diguis,
això perquè això has dit.
I aleshores...
Llavors ja està,
vaig estar allà,
llavors la senyora...
Ahir em va donar l'alta.
Ah, veus?
Perquè jo només tenia una il·lusió.
Quina?
Quina passada?
Sant Jordi a Catalunya.
Ara, ara.
Llavors jo li deia,
senyora,
és que jo me tengo que ir a Catalunya
perquè Sant Jordi.
Clar que sí, clar que sí.
I em deia,
què és Sant Jordi?
La gent aplaudeix i tot.
No, és que és veritat.
Sí, sí.
No, ja podeu aplaudir,
ja podeu aplaudir.
Clar, clar, clar.
És un dia molt especial per tu,
sempre ho has dit.
S'ha de ser a Catalunya per Sant Jordi.
I jo li deia,
és que Sant Jordi...
Què és Sant Jordi?
Dic, Sant Jordi mata l'aranya.
Dic,
vostè mate el bitxo,
mate la bactèria...
I jo me voy a matar l'aranya.
I llavors he vingut aquí
i avui sóc molt feliç
perquè sóc aquí.
Però per què t'agrada tant, Sant Jordi?
M'agrada.
M'agrada.
M'agrada.
Estàs enamorat o no?
No.
I mira que...
I ningú de mi.
Que això és el pitjor.
Ah, no.
Clar.
El sentiment d'estar enamorat
és bonic,
encara que no ho estiguin de tu.
Ho dius tu.
No, ja no.
No, estem parlant de l'Àngel.
Ja tinc 50 anys.
Ja han sigut molts anys enamorats
quan s'enamoren,
això és un horror.
Jo prefereixo que estiguin enamorats,
saps què vull dir-te?
I tu?
Jo deixar-me estimar.
Val, però home...
Però clar...
Detallet.
Ningú em regala cap rosa
perquè jo vaig regalar les roses
a les dones de la meva família.
Saps què vull dir?
A ma mare, a la meva àvia,
a la meva tieta.
La meva àvia ja va traspassar,
a la meva tieta també.
Sí.
I em queda la meva mare
que ara em sentirà parlant
i dirà
no m'has portat cap rosa.
Ara t'enviarà un missatge.
Sí, ara m'enviarà un missatge.
Però clar, això de la rosa...
I a mi m'agradaria
però és igual.
Perquè el tema és que et regalin
una rosa, no qui, no?
Vull dir, en aquest cas,
si el Ricard te la vol regalar,
és bonic.
Sí, però una rosa
significa alguna cosa més.
No, pot ser amor,
pot ser amistat,
que t'estimen.
No, a mi m'agrada la rosa
que significa...
Amor.
Amor del dia i del de nit.
Ara!
Aquesta és la rosa
que m'agrada.
I aquesta rosa
no està prevista avui.
Avui aquesta rosa
no està prevista.
Però pot ser que arribi,
que platen moltes hores.
Però és que tu...
A veure, clar,
perquè tu que no liies...
No, no, no.
No, això és el teu dia a dia.
El què?
Que sempre surts amb aquesta il·lusió
que al final del dia...
Ah, sí.
Sí, no?
Sí, sí, sí.
Això és amb la il·lusió
que un dia
que pot canviar-te la vida
avui.
Absolutament.
Avui és un dia que et canviarà la vida.
Avui pot ser un bon dia.
Però clar, enamorar-se, clar.
Tu com et vas enamorar?
L'última vegada
que et vas enamorar, Ricard.
Ui, no me'n recordo.
Com que no t'en recordes.
Sí, però vull dir
que no et seria la circumstància.
Home, si hi ha un moment
que dius, oi, de cop i volta
dius, estic enamorat.
I tant.
Estic enamorat.
Això és fantàstic.
Estic enamorat.
Sí.
Quan va ser aquest moment?
Sí, sí.
Sí, sí, no?
No, que sí, que el recordo, sí.
Va, però quan va ser?
Va ser fa uns anys.
Fa temps, ja, fa temps.
Ens ho pots explicar, no passa res.
Bueno, que et sents això,
que estàs enamorat,
que vols viure allà.
Però tu te'n recordes
el moment aquell
d'estar mirant a l'altra persona
i dir, ara m'he enamorat o no?
Sí.
Ara estic enamorat fins a les tranques.
No et sedia el moment exacte,
però sí, la circumstància.
Però estàveu sopant.
No, això no t'ho sedia.
Estàveu al sofà de casa.
Una mica de tot.
Una mica de tot.
Va ser una suma de tot.
Sofà i sopar.
I la primera vegada
que et vas enamorar, te recordes?
Sí, també.
Ah.
Jo me'n recordo,
la primera vegada
que vaig s'enamorar
era d'una noia
que es deia
Isabel Déu Femmallor.
Que anava a la meva clara.
Ah, sí?
Sí, sí.
Ah, pobre.
Ara sí em sent.
Isabel, un beso.
Un beso y poco más.
Un beso y una flor.
Un beso y una flor.
Perquè, clar.
Isabel Déu Femmallor es deia.
Ara ja no fot.
Jo me'n recordo
que la primera vegada,
la primera consciència
d'estar enamorat.
Jo deuria de tenir,
jo què sé,
deuria de tenir 8, 9 anys.
No, que perds el cap
que tens com aquell.
No, jo encara no en tenia.
Que no tenia cap,
si tenia el cap molt gros
que sempre queia.
No, però vull dir,
consciència de saber
per on tiraves.
Clar, jo quan era petit
tenia el cap igual de gros
que ara, però el cos petit.
Llavors, els nens em deien
corre, corre, anja.
Llavors, jo corria i pom!
I em fotia d'alloros.
Llavors, tinc tot el front
ple de cicatrius.
Sí?
Sí, no sé de què eren.
Ah, no sabeu de què són.
Això són les hòsties de petit?
Clar, perquè el meu cap
era de la mateixa mida que ara,
però amb el cos petit.
Clar, et desequilibraves.
I aleshores em feien córrer
i deien, córre, córre, anja.
Llavors, jo corria i feia...
I queia.
Queia.
O sigui, perquè sempre queies
de davant.
No, perquè el cap pesava més.
El podies caure enrere, també.
No, no, perquè jo corria
cap endavant.
Llavors, sempre era pam!
I aleshores em fotia
unes hòsties aquí al front.
Aquí al front, sí?
Sí.
Bé, però això ens ha desviat
de la Isabel de Font Mayor.
Sí.
Llavors, la sensació aquesta de...
Jo recordo una cançó
del Julio Iglesias que deia
Isabel, me enamoré de ti,
Isabel, quiero decirte adiós.
És una cosa que recordo, jo, aquesta.
Isabel, me enamoré de ti, Isabel.
Bé, i la pobra Isabel...
Pobre...
Igual, igual...
Us imagineu que vas a la Isabel de Font Mayor
per aquí davant?
Per què deu existir, la Isabel de Font Mayor?
Home, de moment ningú aixecaràs.
Si ens està escoltant, que truqui.
Sabem.
Bé, llavors, la Isabel de Font Mayor...
Llavors, jo a cada cantonada
tenia la il·lusió
de trobar-me a la Isabel de Font Mayor.
I allà vaig pensar...
Això és estar enamorat.
I ara no estàs enamorat gens, gens?
Ara no.
I l'últim cop que et vas enamorar?
Fa nou anys.
Déu-n'hi-do.
Fa molt temps, ja.
Sí.
Tot tornarà, què vols dir?
La Varema sempre torna.
Clar, no, bueno, la Varema...
No, perquè, clar, jo he fet 50 anys.
Quan fas 50 anys...
És una bessura, tot.
No, home, no.
No diguis això.
La gent se't fotrà al damunt, home.
No pots dir això.
No, és que dieu que no és perquè en tenim 60.
Ara estàs amb l'època, noia.
No, hòstia.
O sigui...
No, no.
Oia, la gent...
Escolta'm, què tens aquí la gent?
Tu, quan fas 50 anys, això és una bessura.
No és veritat.
No, ells van dient que no.
No, mira, mira.
Ah, ja n'hi haurà que diu que sí, eh?
Quan en fas més, després ja sí.
No, home, no.
Ja vas com dient, bueno, ja vaig cap a l'ollo.
Però, o sigui...
Hòstia, Àngel.
No, a més a més, això avui en dit...
La gent riu, la gent riu, eh?
Ara vas al crematori, en tot cas.
Escolta'm, va, no, paro ja d'explicar les meves...
Bueno, escolta'm, una última pregunta.
Així no tens l'esperança...
No, però la teva pregunta és l'última vegada que tu t'has enamorat.
Jo?
Sí.
Fa temps, fa temps.
Sí, fa temps.
Tu t'has enamorat alguna vegada de part de algú que no siguis tu?
Escolta'm, sí.
De qui?
Home, d'una persona.
No m'enamoraré d'un animal.
Era persona.
Escolta'm.
Sí.
Ah, sí.
No, no em pregunteu més perquè no m'estireu de la llengua perquè no penso ser-la.
Don era?
Eh?
Don era?
Don era?
Don era?
No me'n recordo ara exactament.
Bueno, perquè vivia diferents punts.
Sí.
Ah, fèieu allò que anàveu fent recorregut?
Sí.
Correbars.
Ajà.
Feu correbars?
No, no.
Ja ho sabeu.
Correbars.
No penso explicar-ho.
Jo no sé qui és, eh?
És que no ho saps.
Ah.
M'ho has amagat durant tot aquest temps, eh?
Des de...
A veure, les persones...
No, a mi m'agradaria...
Hi ha alguna parella d'aquí que estigui enamorada des de fa molts anys?
Enamorats, eh?
No que us estimem...
Però esteu tots dos?
A veure, veniu, veniu aquí.
Veniu, veniu.
Veniu aquí.
No, no.
A veure.
Estan enamorats?
Deixeu pas que això és un...
Un passadís.
Són...
No, però heu de venir per aquí, eh?
Perquè si no...
Per aquí...
Per aquí a l'extinció, dues persones enamorades.
On són?
On són?
Estan venint, estan venint cap a tu.
Deixeu-los venir, deixeu-los venir.
On veus que fa olor a pètals, són ells.
Vine aquí.
Aquí no em puc posar, que hi ha una cosa.
A veure, com et dius?
Jaume.
Jaume, d'on ets?
D'aquí, de Catalunya.
Home, d'aquí, de Catalunya.
Això podria ser noruec.
No, però no ets noruec, ets català, eh?
Però d'on, de Catalunya?
D'aquí, de Poble Nou.
Ah, de Poble Nou, pobre, també.
Sí.
I tu?
Jo soy Camila, soy argentina.
Ah, l'Argentina, cuidado, per això diu de la Catalunya, Argentina.
I esteu enamorats, Camila?
Estamos enamorados.
Des de quan?
Des del 2011, que nos conocemos.
Bueno, però des del 2011, una senyora diu, esto es poco, diu, esto va clar.
Avui tot és més basura.
Oi, oi, oi, oi.
Veus el 68, avui tot és més basura.
Aquí en tens dos, mira.
Aquí en tens uns altres.
A veure, espera, que ara voy a conocer a estos dos senyors, que seguramente hace más años que vosaltres.
A veure, una espècie en extinció.
Marta.
Ramon.
La Marta i el Ramon.
A veure, Marta i Ramon, esteu enamorats?
Sí.
Ui, ho ha dit d'una manera.
Sánchez, sí, sí.
Encara l'aguantes.
S'aguantem, eh, s'aguantem.
És un bon company.
Sí, tu també l'estimes, Ramon?
Sí, sí, sí, estones.
Estones.
Més que nosaltres, però bueno, sí.
Jo crec que el Ramon està més de tu que tu d'ell, eh?
Bueno.
Normal.
Normal.
Ets més difícil, tu.
Bueno, intento fer més coses.
Ai, ai, ai, ai.
Quants anys fa que esteu enamorats?
Doncs mira, fa 45 anys.
Uf, 45.
Sí, sí, per aquí va la cosa.
El Ramon no se'n recordava, eh?
No, no, no.
No se'n recordava massa.
He dit, ja us he portat el conte perquè jo el conte ja va dir esclarit.
Entre 40 i 50, si fa o no fa.
¿Se'n recordeu com es veu enamorar?
Sí, sí, sí.
En recordo.
A veure.
I aquí a Barcelona, el trocadero.
El trocadero?
El trocadero.
A la discòteca, el trocadero.
A ells vam conèixer i tal, tal, tal.
I tal, tal, tal, tal.
Un dia que hi veia anar sol, eh?
I de trocadero a...
Mira, em va enganxar.
I vas anar sol i et va enganxar?
Sí, el primer dia que hi veia anar a la discòteca i mira, vaig dir.
Però quan dius que et va enganxar, què vols dir?
Que va fer Ramon?
Van començar.
Bueno, ells van conèixer.
Perquè abans això...
Doncs no veu recarrac al primer...
No, que va, que va.
Va anar a la mil i, bueno, va ser...
Bueno, clar.
Era uns altres temps, eh?
A mi has d'anar...
Uns altres temps i uns altres tempos.
Ara.
Recarraca trigaven a arribar, clar.
Aquí és.
Sí, sí, clar.
Han fet criatures, sí, han fet...
Sí, clar.
Que tingueu un bon Sant Jordi.
I tinta cambrils.
Veus?
Veus-ho molt bé.
Un plaer per molts anys, eh?
Un aplaudiment per l'amor, home, que estàs enamorats encara.
I un aplaudiment per Àngel Llar, Sabitxell i Canalies.
Ah, ja està?
Gràcies per acompanyar-nos.
És que per què ens fots així, d'aquesta manera, d'aquesta manera?
Però si porteu 25 minuts xerrant...
Sí, ara tenim aquí Ginestà i tot.
Ginestà de seguida, després de la publicitat.
Ara tornem, vinga.
Aixana.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
A Abacus i Catalunya Ràdio vivim Sant Jordi tot l'abril.
Gaudeix del 5% de descompte en llibres
i de les més de 300 signatures a llibreries i parades.
A Abacus, si tu hi creus, nosaltres t'hi portem.
Des de l'11 Catalunya et desitgem una bona diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor, cultura i solidaritat,
apropa't al teu venedor o venedora de l'11.
Molta sort i feliç dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'11, ben jugat.
Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
De l'autor de Toc Toc.
Arriba al teatre Borràs.
Bonobos, la comèdia de cites a cegues més esbojarrada.
Si aquests civis solucionen els seus problemes a través del sexe,
per què no ho podem fer nosaltres?
Bonobos, no te la perdis.
Una comèdia per riure, riure i riure.
Entrades a balanyàambiu.com.
Saps què he dit?
Que riuràs molt.
I per la mama, un d'aventures.
Llistos.
I per la tieta de detectius.
Fet.
I per la iaia de por, que li encanten.
El més emocionant de Sant Jordi
és fer que les millors històries arribin al seu destí.
Des de Nissen t'acompanyem en el camí.
Bon Sant Jordi.
I ara, a per la rosa's.
Nissen.
Condueix històries extraordinàries.
La història més personal de Carles Porta.
Tor, foc encès, a la venda a la botiga 3CAT i els punts habituals.
El teu cotxe, que soni Catalunya Ràdio.
Ja pots escoltar la nostra app mòbil també mentre condueixes.
Gaudeix de totes les nostres emissores i podcasts preferits
directament des de la consola del teu vehicle.
Allà on vagis, tant si ets aquí com a l'estranger.
Escolta la primera aplicació de ràdio en català per al teu cotxe.
L'app de Catalunya Ràdio ja circula.
Compatible amb Android Auto i Apple CarPlay.
Hola, oients del Matí de Catalunya Ràdio.
Sóc la Judit Mascó i aquest Sant Jordi us recomano el llibre
Res no suposa la nit.
És de l'escriptora francesa Delfín de Vigan.
Molt bona diada tingueu.
Doncs som al Matí de Catalunya Ràdio en aquest espacial
que en Elías ja era molt ben acompanyats.
Hagi n'estat.
Home, i tant, sisplau, forta aplaudiment per la Júlia i en Pau Serra Sols.
Què tal, com esteu?
Molt bé, molts infants.
Benvinguts a aquest espacial de Sant Jordi.
Com va tot? Perquè vosaltres sou bastant familiars.
Com celebreu el Sant Jordi habitualment?
Doncs avui, habitualment, el que fem és passejar per Sant Andreu,
que és el nostre barri, fem una volta, regalem rosa, regalem llibres,
però avui tenim dia de feina, la veritat.
Avui és dia de promo, amunt i avall, tot el dia.
A ràdios, teles, toca, toca.
És que és un dia de música, també.
I tant, i tant.
Teniu molta feina, això de presentar les cançons d'aquest disc
que vau estrenar el mes de febrer o no?
Déu-n'hi-do, estem començant la gira,
tot just estem fent els concerts de presentació
i ara d'aquí a poc ja anuncem noves dates
i amb moltíssimes ganes que tothom ens vingui a veure aquest directe
i hem treballat moltíssim.
El que ens passa és que hem fet un disc d'amor i es cau molt, no?
I entenc que les ràdios, les teles han dit, són ells.
Avui són ells, avui toca, no?
Avui sempre, sempre l'amor, no, Pau?
Cada dia, l'amor cada dia.
Has regalat moltes roses, Pau, o no?
És que no he tingut temps.
Bueno, però em penso regalar unes tres o quatre.
Mira-l'ell, mira l'ell.
No està malament, no està malament.
Deixa-la anar, deixa-la anar.
I escolta'm, quina cançó ens regalareu avui a nosaltres?
Doncs avui farem una cançó que es diu Els ocells.
Veus?
És a volar, no?
I tant.
Estàu preparats?
Sí.
Com vulgueu.
Doncs vinga, fort aplaudiment.
Ginestà!
Per Ginestà!
Miro el cel
Per empassar-me les llàgrimes.
Sóc un ocell immòbil enmig la catàstrofa.
Del meu veig surt un tesi i de l'arbre.
Ja no he creït res pendent de retrobar-te.
Cada hivern te'n vas lluny d'aquest gener i jo t'espero aquí conscient que tornaràs amb el bon temps.
I tot hi ha els blaus d'aprendre a deixar anar, sé que on te'n vagis ja estàs bé i quan arribis cantaré.
Vola, vola, vola contra el vent, que aquest amor desfaci el gel, quan se t'acabi el cel, sempre en trobaràs un altre.
Vola, vola, vola contra el sol, que jo demà estaré millor.
La pluja és teva i l'aire és més fred quan sap que marxes.
I de cop, quan començava a florir el roser, es va sentir de lluny, tal, l'aral, l'aral, l'aral, l'aral.
I el meu cor, que sempre ho sap tot primer, em va fer volar per fondre'm a les teves ales.
Cada hivern te'n vas lluny d'aquest gener i jo t'espero aquí conscient que tornaràs amb el bon temps.
I tot hi ha els blaus d'aprendre a deixar anar, sé que on te'n vagis ja estàs bé i quan arribis cantaré.
Vola, vola, vola contra el vent, que aquest amor desfaci el gel, quan se t'acabi el cel, sempre en trobaràs un altre.
Vola, vola, vola contra el sol, que jo demà estaré millor.
La pluja és teva i l'aire és més fred quan sap que marxes.
Gràcies.
Genestà en aquest especial. Gràcies per acompanyar-nos.
Aquí al matí de Catalunya Ràdio estem al Consell de Cent, en aquest cafès de Gràcia amb Consell de Cent.
Abans d'això, anem a connectar Marta Viana amb la plaça Catalunya, perquè tu et trobes a l'espai 3CAT.
Què és això, Marta?
Doncs ho tenim molt bé muntat, molt bé muntat. Aquí estan fent ara el programa del Tot es mou i al meu costat, doncs tinc un súper mural d'uns 3 metres per 4, perquè us en feu una idea, és una noia amb una armadura, no porta casc.
A dalt del cap hi veiem un Santa Jordina escrit amb lletres de color negre, això sí, la A de Santa i el final del nom de Jordina estan escrit de color vermell.
De color vermell.
Mare meva, Marta Viana, que bé que expliques les coses, per favor, a veure, escriu-me.
Marc Giró, què passa?
Ai, mare meva, no puc més, com està aquest dia, m'encanta veure tota aquesta gent.
A mi m'agrada passejar-me i que la gent em porti, mare meva, que els homes me lo seguin.
Escolta, doncs vine cap aquí, vine cap aquí perquè això val realment la pena, eh?
Bueno, i TV Boy que està fent un mural, no?
Sí, ell és l'artista de Tot plegat, fa 20 anys que viu aquí a Barcelona, què tal? Bon dia.
Bon dia.
A veure, explica'ns una mica, tu d'on surt aquesta idea, perquè tu t'has vist normalment fent xarxes, sobretot murals, amb aquests petons impossibles,
ara has decidit fer aquesta Santa Jordina en lloc d'un Sant Jordi, com ha anat això?
Bueno, per un dia volia canviar, tothom em coneix com l'artista dels petons impossibles,
volia imaginar un dia de Sant Jordi més inclusiu i una doncella que s'allibera sola del drac,
que no necessita cap príncep blau que vingui a rescatar-la, a salvar-la,
i llavors és una Santa Jordina empoderada, amb un pincell a la mà, amb un pot de pintura,
que afegeix a la tipografia Sant Jordi, Santa Jordina, i es transforma ella en la protagonista d'aquest dia.
Molt bé.
També hi ha una referència al llibre, a la Rosa, us convido a veure-la aquí a Plaça Catalunya,
perquè crec que m'ha quedat, m'ha quedat xula.
Escolta una cosa, Marta, Marta, li pots preguntar si algun dia em pot dibuixar a mi,
fent-me un petó amb el Croanya?
M'encantaria.
Diu, Marc, si li pots fer un mural exclusiu per a ell.
Oh!
Si em convida, per què no?
Diu que sí, que no pateixi.
Bravo.
Molt bé.
Volem recordar, Ricard, que qui vulgui aquesta còpia original d'aquest mural que podeu veure aquí a Plaça Catalunya,
una còpia molt més petita, per aconseguir-la el que ha de fer, doncs, és descarregar-se l'aplicació del 3CAT,
entrar amb un sorteig i esperar, doncs, que hi hagi...
No, i registrar-se, perquè si no en registres no...
I registrar-se.
Es veu que l'has de buscar, eh?, aquest sorteig a la plataforma, vull dir...
Molt bé.
Estigueu una estoneta i ja ho tindreu.
Gràcies, Marta.
I també avui es viu en Sant Jordi Musical a la fàbrica d'AM.
Fran Lluís Giró, què tal? Bon dia.
Bon dia, Ricardo Estrell i companyia. Com estàs?
Com estàs?
Com estàs?
Com estàs?
Franco, com estàs?
Franco, no.
Frank.
A mi m'encanta.
Ja ho havíem parlat, això.
Bueno, què?
Nosaltres som a l'antiga fàbrica d'AM, al carrer Rosselló, a Barcelona,
perquè la gent s'ubiqui al mapa entre Meridiana i Sagrada Família.
Però esteu animats o esteu així com si fos un enterro?
Sí, perquè el to és una mica baix, eh? Perdona, Fran Lluís!
A veure, perquè aquí, de moment, el que hi ha són preparatius, d'acord?
Encara això no està obert al públic, perquè s'obre el foc a les 12.
A les 12 hi ha tres escenaris, hi haurà un munt de concerts.
Però crida!
Voleu que cridi?
Home, clar!
Està un passeig de gràcia, què vols dir?
A les 12 hi haurà en Triquell en un escenari,
Mamaduixa en un altre, de Meritxell Nederman,
i quan engeguin aquests tres concerts a les 12,
això ja no tindrà aturador fins a les 9 del vespre.
I Lildami no hi serà, tio?
Qui?
Jo, tio, Lildami.
Sí, sí, tu toques, Dami, tu toques a l'escenari principal.
Ah, toco? Per què no ho dius?
No me'n recordava, tio.
No, no, ho diu el Fran Lluís.
Un escenari principal.
També hi haurà un escenari, un espai exclusiu,
pels programes d'ICAT.
Farem els experts, les gates, el nota de veu,
els independents, el loft DJ Trapella,
amb un set tancant també al vespre.
Per tant, aquí molta activitat.
Hi ha paradetes de roses, de llibres, de discos,
i hi haurà signatures tant de llibres com de discos,
perquè això és el Sant Jordi musical.
Bon Sant Jordi.
Hem anat animant el to o què?
No, sí, sí, dic que bon Sant Jordi.
D'aquella manera, eh?
Normalet, eh?
Cuida't.
Que no t'han regalat llibre, tio?
No, encara no.
No ho sé.
Ja arribarà, ja arribarà.
Crisi oberta.
Bona abraçada, fins ara.
Bon Sant Jordi.
Bon dia a totes i a tots.
Avui estic de molt malet.
Bon dia a tothom.
Què passa?
Fa fred.
A la tarda diu que plourà.
T'he trucat als Mossos, eh?
Perquè això és denunciable.
És denunciable.
Hola dels teus pendents, en Gerard Jovan,
Xavi Espirosa, Carles Roig.
Bon dia.
Bon dia.
Ens queda pendent aquesta hora.
Aquesta hora ens queda pendent per la Sant Jordi,
perquè avui és un dels dies més esperats de l'any,
amb tota aquesta gentada que surt al carrer
disposada a celebrar l'amor i la cultura.
Hombre, si és que el día de Sant Jordi
es lo más bonito que tenéis aquí en Catalunya.
Senyor Luis Rubiales, no el volem sentir.
Gràcies per venir.
No voy a dimitir.
Regalarles una rosa a una xabala,
una xabala rey.
Una xabala rey.
Sí.
Sí.
Simboliza el amor,
simboliza también lo de ahí abajo de las tías.
Eh, escoltem.
No comencem a sentir de tot.
Es verdad.
Tú ves una rosa desde arriba y es como un chico.
Calle.
Escoltem.
Y luego está San Jorge, el hombre con su lanza,
que todos sabemos lo que significa la danza.
Es que no significa això, no.
Que se la clava el dragón.
Y el dragón representa la fea.
Mira...
Tú regalas una rosa.
No, no, t'explico.
No, es que regala una rosa a la xica.
Sí.
Ella regala un libro a la xica.
Bueno, no, això no va així.
Ara ja tothom regala tot.
Viva Catalunya.
Va, fora.
Y además, si te espera última hora de la tarde,
la rosa te la venden por un euro.
O sea, que a lo mejor por un eurillo pillas cacho, nen.
Ah, gracias.
Es tan creativo.
En un día tan important com avui,
tenim el president de la societat, Pere Aragonès.
Bon dia, president.
Bon dia, Catalunya.
Sóc un tio carismàtic.
Bueno, eh?
Sí, sí, realment.
La gent ha rigut.
Vostè és parlar i tothom fa un silenci acollut.
Ah, la gent.
Perquè la gent veu la solemnitat i el carism...
Sí, sí, sí.
És això, és això.
Realment és un tio solemne, vostè.
Si una cosa té, és la solemnitat.
No, però avui estic més desmalenat.
Ah, avui sí?
Ja ho hem vist.
I tant.
De fet, si voleu...
Porta la camisa per fora.
Per fora i amb el botó de dalt descordat.
Avui prometo.
Està bé.
Avui, per fer-ho més animat.
Zero.
Zero.
Coca-Cola, zero.
Voleu que us expliqui cinc coses que no saps que fa el president per Sant Jordi?
No, en realitat no.
No, no.
Doncs fem-ho.
És que no sé per què li ha agafat aquesta dèria de fer aquesta mena de vídeos de cinc cançons.
En el número 1.
Sí.
Cada Sant Jordi el que faig és comprar una rosa a la meva dona.
Uau!
Això ho fa tothom, més o menys.
Més o menys.
Vinga.
En el número 2.
Comprar una rosa més petita a la meva filla.
Vamos!
Això són coses extraordinàries que fa vostè per Sant Jordi.
Curiositats inimaginables.
Sí, sí.
Anem amb el número 3.
Sí.
Per Sant Jordi m'agrada mirar les paradetes.
Uau, uau!
Eh?
Tant carisma...
Soc carismàtic, sí o no?
Ho deixaria estar, president.
No, no.
En el número 4, que aquest és molt bo.
Comprar un pa de Sant Jordi.
Uau!
Quina rosa!
Aquell dia sí, aquell dia pa de colors, eh?
El pa de Sant Jordi, que té colorins.
No me'l menjo, perquè no sé en quin moment es menja.
No sé si algú ho sap, però...
Ningú ho sap en quin moment, però el compra, el compra.
I en el número 5, de coses que no saps que fa el president per Sant Jordi,
consultar a La Vanguardia les llistes de llibres més venuts per Sant Jordi.
Hi-ha!
Ja he acabat, president.
Trepidant.
Ja he acabat.
No és que...
Ja està.
No és que m'agradi fer-ho, però tinc un equip d'assessors que m'obliguen.
Ja.
Però per què fa aquests vídeos i aquestes coses de veritat?
No ho sé.
Suposo que...
Perquè em votin nens de 4 anys, suposo.
Fantàstic, molt bé.
Seria l'objectiu, eh?
Comprarà algun llibre per això avui?
Porto les calces al sol.
Vostè porta les calces al sol?
Que porta el llibre.
Ah, que porta el llibre de les calces...
Em ve de gust portar les calces al sol.
Bueno, si avui també tenim temps hem de parlar també una mica del Barça, perquè la porta ahir va dir que vol repetir el clàssic.
El Loro!
A mi ningú m'aixeca la camisa.
No, no.
Si quasi no me la puc descordar.
Molt bé, present la porta.
Bon dia.
Bon dia.
Clar que sí, preciòstia.
Vamos allá!
També Xavi Hernández, entrenador del Barça.
Hola, culés!
Hola, culés!
Com estem?
Hi ha molta cul·larada aquí o no?
Va!
Ara!
Volem que es torni a repetir el clàssic.
I anirem al jutjat si fa falta.
Però vol dir que fa falta.
I tant que cal!
Tota aquesta gent és del Barça.
Sou cul·les o no?
Sí!
Ara!
Diumenge ens va robar a Madrid o no?
La que sé!
Tenga'n per robar!
Tots junts!
Manos arriba!
Esto es un atraco!
Manos arriba!
Esto es un atraco!
Xavi i president de la porta.
Tots junts!
Madrid, Xeca!
Xavi, Xavi!
No!
Voti, voti, voti!
Madrid!
Vista, quina voti!
Xavi, no sóc el que carregarà la tarima.
Has trencat una escala, eh?
Es trencat.
Jo quan salto es mou la terra.
I demanarem també, des del Futbol Club Barcelona,
que es torni a repetir l'eliminatòria contra el PSG.
Perquè també ens van robar perquè lo de l'Araujo no era vermella.
Però, però, que es repeteixi només el partit de tornada.
Eh?
L'eliminatòria sencera no, eh?
L'eliminatòria sencera no, eh?
L'eliminatòria no.
L'eliminatòria no.
L'eliminatòria no.
L'eliminatòria no.
Els tenim tots dos aquí, president Laporta.
Xavi Hernández.
Aquest dia s'està publicant que Xavi podria seguir com a entrenador del Barça la temporada que ve.
No, jo ja vaig dir que el 30 de juny plegava per destensar la situació.
Però, bueno, si la gent m'ho demanés...
Però, a veure, la gent t'ho demana...
No sé, a veure...
Jo tampoc he sentit un clan popular perquè...
Calla, calla.
La gent que hi ha aquí davant el públic...
A veure...
A veure...
T'estàs exposant molt ara, Xavi, eh?
És igual, me la jugo.
Me la jugo.
Me la jugo.
Quants voleu que jo segueixi com a entrenador del Barça l'any vinent?
Hi ha una ma aixecada.
Mira, una.
Un.
Dos.
Dos.
Tres.
Es van animar.
6 de 300.
Està bé.
Vamos.
Bueno, pues...
Ja aniré a buscar.
Crec que no sé, Xavi.
El primer tema pendent del dia, Sant Jordi.
Ànims, Xavi.
23 de abril.
Merci.
Dia de Sant Gorgue.
Què diu, ara? Què diu?
Me cago en la puta mare que em va per i vinc de comarques, jo, home.
He de tocar els collons a mi, aquest paio.
Sant Jordi va fotre el cà.
Hi ha molta gent al carrer.
Hi havia moltes ganes de Sant Jordi.
I, a més a més, avui...
Bueno, fa bon dia és una manera de dir-ho,
perquè està una mica ennublat.
No plou.
Efectivament, el temps aguanta,
però que ningú es faci il·lusió.
Francesc Mauri, bon dia, bon dia.
Bon dia.
Bon dia a Catalunya.
Bon dia, bon dia.
Bon Sant Jordi a tothom.
Un Sant Jordi que, de moment, manté la pluja a ratlla.
Bueno, bueno.
Tot i que a partir de la tarda
arribaran pluges arreu del territori,
amb algunes calabursades al nord,
xifar larrades per aquesta zona d'aquí.
És que si assenyala la zona no la veiem.
Un xerrataflup o fins i tot un xaparrampat aquí i allà.
Un xaparrampat?
Un xaparrampat i no es poden descartar.
Farron pomflitades moderades a fortes.
A tot aquest quadran...
És que ens és igual, Mauri.
Compraràs algun llibre...
No.
No, no, no.
Jo n'he escrit un, jo mateix,
titulat...
La sequera és culpa teva.
Mil consells perquè estalvis aigua.
Home, hi haurà.
Sí, és un llibre on dono alguns trucs per gastar menys aigua a casa,
com, per exemple, capítol 1,
fer caca com els gats.
Ah, no.
A veure...
No has vist algun gat tirar de la cadena?
No.
Oi que no?
Doncs com ho fan?
Doncs fem un petit forat a terra,
dipositem la nostra matèria...
No, no ho farem, això.
I amb la maneta...
Prefereixo que s'acabi l'aigua.
Enterrem la deposició.
No, no.
No.
Fa molt fàstic...
Capítol 2.
Dutxar-se en família.
No, no.
Proposo que...
Està molt bé, això, eh?
A veure, què passa aquí?
En lloc de dutxar-se cadascú per la seva banda,
proposo que tota la família unida, junta, despullada...
No, no ho farem, això.
Que abraci allà...
No ho farem, això.
No ho farem, això.
Gràcies, Josep Mauri.
Escolta, i què fem amb el sabó?
Així cau a terra...
Gràcies, Marc Giró.
Perdoneu una cosa, perdoneu...
President, què passa?
Ah, no havia marxat, president?
Era aquí tota l'estona, no se'n veu o què?
Ah, és que la taula és alta i no...
A mi m'agrada més, com diu el temps, en Tomàs Molina, eh?
Des del respecte.
Sí, sí, ja ho has dit.
No barregem política i climatologia.
I una última novetat editorial...
A veure, Ferran Adrià, bon dia.
Hola, bon dia.
No has tret cap llibre, aquest any?
No, no, no, jo lo que és lo de...
La etapa aquesta del cuiner que fa los llibres...
Sí.
Com la Maria Nicolau.
Sí.
O el altre, el Mando Jovan.
El Mando Jovan.
El Mando Jovan.
El Mando Jovan.
Ja està superat aquesta etapa.
No, no, no, perdona, perdona.
Jo ja estic en un altre nivell.
Sí.
O si soc el Ferran Adrià, m'entén?
Tu llogues la cuina del Bulli, no?
És un Airbnb, ara.
Bueno, pues poca coña,
perquè no hem rebut miles de reservaciones.
Segur.
Vull dir que potser me fico en el negocio de los hoteles.
Molt bé.
Però avui parlem de llibres i roses.
Bueno, avui el del Pà de Sant Jordi, aquest de merda,
que és un tema tabú,
que ningú està trevint a seca la veu, aquestes coses...
Quin tabú, ja, amb el Pà de Sant Jordi?
Pues que no li agrada a ningú, que és tan merda.
És veritat.
Les mones, los panellets tan verdes,
el Pà de Sant Jordi, que és pa.
És un pa.
El Pà de Sant Jordi és pa.
Si tu vas pel carrer fotendo una barra de pa...
No, no, no, és veritat.
Pues que fódem el Pà de Sant Jordi,
dos o tres ratlles, que no entenc que...
No se sap a quin nàpat del dia t'has de menjar el Pà de Sant Jordi.
No queda clar.
En quin moment?
Potser el vot ho té clar.
El vot perquè és el vot...