Aquí el tenemos, ¿no? Oscar, buen día.
Hola, buen día.
Posa-te la música aquella electrónica que te poses, Oscar, y venga.
¿Guió música electrónica? ¿Qué vols decir?
Sí, aneu amb la música electrónica tot el rato.
Patrum, patrum, patrum, patrum.
¿Com fa la música? ¿Com?
Patrum, patrum, patrum, patrum, patrum.
Senyor tècnic, posi la música.
Aquesta no.
Aquesta, aquesta.
Es aquesta, pero a principi.
No, no, l'altra, l'altra, l'altra.
Un i Mora, el matí de Catalunya Ràdio.
Ara, quasi m'agrada més com ho fa en Xuriguera que no...
Patrum, patrum, patrum.
Clar, podríem fer-ho totes les xarxes amb patrum, patrum de fons.
Ja ho sap que jo els ritmes, les cantar, vull dir, cantar, portar el ritme...
Fent això de patrum, patrum, patrum, ha semblat un senyor de 83 anys, també t'ho diré.
80?
Vull dir que, escolta, la definició patrum, patrum, patrum, no te l'havia sentit mai i la trobo espectacular.
Collola, és que...
I ara actualitzem-se.
Patrum, patrum, patrum, patrum, patrum.
Clar.
Vés, ho hem de fer amb ritme, això.
Això ho haurien de faixedes, va, fins demà, que vagi bé.
Si necessiteu alguna cosa, truqueu-nos, que tinc aquest contacte aquí dalt, que us ho podem deixar.
Qualsevol cosa, eh, qualsevol cosa.
Qualsevol, qualsevol.
Però a mi, una til·la, una til·la per la Calvet.
Gràcies.
Truquem-ho a partir de les 10 del vespre, per això.
Gemma Calvet, Pere Roussinyol, Jofa Llumbar i Milagros Pere d'Oliva.
Gràcies per acompanyar-nos.
Bon dia, gràcies.
Ara ens actualitzem, Òscar Fernández, quan vulguis.
Doncs mira, el govern aprovarà demà el projecte de pressupostos per aquest any,
després de l'acord que avui signaran el president Aragonès i el líder del PSC, Salvador Illa.
Els comptes de la Generalitat preveuen un augment de la despesa de 2.400 milions d'euros.
Ara totes les mirades es giren cap als comuns,
perquè és que ara i el PSC no sumen prou diputats al Parlament per tirar-los endavant.
Anem al Palau de la Generalitat.
Albert Prat, bon dia.
Bon dia.
Avui mateix el govern es tornarà a reunir amb els comuns per mirar d'apropar posicions.
El president ha redoblat la pressió als de Jèssica Albiach,
fent bandera que estem davant dels pressupostos més als de la història
i que deixen enrere les retallades
i que, a més a més, no preveuen ni un sol euro destinat al projecte Hard Rock.
Per tot plegat, Aragonès no veu cap motiu perquè els comuns tombin els comptes.
Per tant, faig una crida a tots els ruts parlamentaris
que, d'una manera o altra, han participat en els darrers anys en l'aprovació de pressupostos.
Perquè donin també suport en aquest projecte.
Un projecte i uns pressupostos que són millors que els pressupostos anteriors.
Facin confiança en aquest pressupost 2024 que els millora substancialment.
Aquesta hora es reuneix el govern de forma extraordinària
per donar llum verd al projecte de pressupostos
i automàticament després la consellera d'Economia els portarà al Parlament
de manera que es posarà en marxa el compte enrere per entendre's amb els comuns.
La primera votació al Parlament serà d'aquí a 15 dies.
Albert Prat, Catalunya Ràdio, Palau de la Generalitat.
Mentrestant, l'exministre de Transports, José Luis Avalós,
revela que no pensa suposar cap problema pel govern de Pedro Sánchez,
malgrat que ha abandonat el grup socialista i ara és diputat del grup mixt.
En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio,
Avalós ha assegurat que votarà el mateix que el grup socialista quan arribi el cas.
Avalós ha defensat que en tot moment el procediment de compravenda de mascaretes
pel qual està investigat el seu antic col·laborador Col·lo García
va ser correcte i auditat pel Tribunal de Comptes.
L'exministre ha volgut deixar clar en aquesta entrevista al matí de Catalunya Ràdio
que el que s'investiga és una altra cosa.
L'exministre ha explicat que el secretari d'organització actual, Santos Cerdán,
va recomanar que fitxés Col·lo García, que aleshores era un militant de Navarra,
però ha esquivat respondre a la pregunta de si Cerdán
hauria d'assumir alguna responsabilitat per aquest cas de les mascaretes.
A banda d'això, al Congrés de Diputats, a la sessió de control al govern espanyol,
Núñez Feijó ha acusat Pedro Sánchez d'estar al cas d'aquesta trama de corrupció
que esquitxa l'exministre Avalós i d'haver-la amagat.
Sánchez ha replicat al Partit Popular que el seu govern és implacable amb la corrupció,
a diferència, ha dit, dels populars.
Congrés dels Diputats, Paula Brujats, bon dia.
Bon dia. El líder del PP ha volgut acurralar Sánchez amb el cas Col·lo.
Feijó l'ha acusat d'estar-ne informat i de ser còmplice de la trama,
però Sánchez li ha respost que l'únic que és còmplice de la corrupció és el PP.
Usted lo sabía y lo tapó.
Esta trama surge en la cabeza de su partido,
está instalada en el corazón de su gobierno
y marca la partida de nacimiento de su carrera política.
Señoría, nosotros llegamos al gobierno para desterrar la corrupción de la política
y usted ha llegado al frente del Partido Popular para taparla.
I li recordava que va substituir Casado quan el van fer fora del PP
per investigar un possible cas de corrupció vinculat a Iuso.
Avui al Congrés els populars busquen collar el govern espanyol
amb una bateria de preguntes sobre el cas Col·lo
i és que avui l'amnistia ha desaparegut de la sessió de control.
Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
I la pagesia es manté ferma.
Ja fa més de 24 hores que talla vies principals de comunicació a tot el país.
La reunió d'ahir amb el govern català no va servir per calmar els ànims
i per això mantenen els bloquejos per reclamar mesures origins
que puguin pal·liar els problemes del sector.
Entre els talls de carretera més destacats hi ha el de l'AP7,
la connexió terrestre més important en França.
També mantenen el tall a l'A2, a Tàrrega,
i a l'AP2, a Soses, al Segrià.
A Soses, precisament, hi tenim el Pere Joan Alvarez.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Aquí la novetat és que fa uns moments
els tractors que ocupen i que bloquegen l'autopista P2,
alguns s'han desviat a l'autovia
perquè havia quedat lliure de vehicles,
els tractors havien marxat
i volen mantenir el bloqueig tant a l'autopista com a l'autovia.
Sentim un dels pagèsos que hi anava amb el seu tractor.
Ara estem canviant tractors de l'autopista a l'autovia, a l'A2,
per a mirar de fer el tall com se va fer ahir,
continuar amb les veïncansacions que portem a terme
des del primer dia.
La Generalitat ahir no ens va escoltar
i aquí persistirem fins que no ens escolten.
Una altra novetat és que els pagèsos han desbloquejat aquest matí,
i fa uns moments també la Nacional 230 al Ferraz, al Segria.
Per i Joan Alvarez, Catalunya Ràdio Sòssia.
L'Evele porta a Miami i t'ofereix les passejades del matí de Catalunya Ràdio.
Clara Segura, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Avui és l'últim dia del mobile.
Sí.
Ja has anat o no?
No.
Clar, anava a dir...
Bé, igual sí, igual hi ha alguna aplicació...
Clar, és sobre mobilitat, que això és important,
perquè el mobile sembla que sigui tot telèfon
i el 60% del mobile no és mòbils.
A veure, mòbils...
O sigui, mobile...
Sí.
Té a veure amb com ens movem.
Com ens movem pel món, per la vida.
Sí.
Ja.
També hi ha telèfons mòbils.
Sí.
Però que té a veure més amb això que no amb els telèfons.
Ho dic perquè tot el Congrés,
el 60% està dedicat, doncs, jo què sé,
una aplicació per anar d'un lloc a l'altre.
No ho sé.
Però que normalment la fas servir amb el mòbil.
És a dir...
No té per què.
Ah, no?
No.
Amb què podries fer-la servir?
En aquest cas sí, l'aplicació.
Però vull que hi ha coses que no tenen tant a deure amb el telèfon mòbil.
Això està bé, perquè així, d'alguna manera,
et pots desconnectar una mica, o no?
No, allò és un...
Allò és un...
Jo vaig anar-hi dilluns per fer el Matí de Catalunya Ràdio.
Jo no havia anat mai al mobile.
És extraordinà.
O sigui, és acollonant tot.
Vull dir, és molt bèstia.
Ara no vaig entendre la meitat.
Vull que hi ha moltes coses que no entens.
Perquè, clar, són gent...
Ja què sé, hi havia una ambulància allà al mig, per exemple.
I què era aquesta ambulància?
Bueno, perquè ensenyaven com una ambulància intel·ligent, no?
De com ha de ser per millorar sistemes de detecció de no sé què...
Uau!
Prototips de cotxes...
Clar, o sigui, ja estem anant a l'IA directament.
Clar, o sigui, no tot és telèfon mòbil, no?
Clar, clar.
Tu estàs molt enganxada al telèfon mòbil?
Jo crec que no, però menys del...
O sigui, més del que jo voldria.
I jo crec que tinc un sistema com...
Saps com aquella gent que a vegades es desmaia?
Perquè ja està sobressaturat.
Jo normalment, ostres, no el trobo, me'l deixo a casa...
I crec que és...
La meva inconscient em fa oblidar-lo perquè moltes vegades és...
Hosti, és que tu no se't pot trucar mai.
Perquè jo crec que això ho faig.
És veritat que ets una persona difícil de...
Sí, perquè jo crec que és una cosa que el meu cap l'aparta.
Perquè és que si no, no podria fer gaires coses, me n'adono.
Com una autodefensa.
Sí, és una autodefensa.
M'ho ha passat més aquest any, això.
Que noto que no arribo a contestar...
Abans contestava tot el moment, ara em perdeu coses.
És que no pots, no pots.
I si tu, com jo, t'has de concentrar en un text, en un relat...
És molt difícil, és molt difícil, realment, mantenir la concentració.
Perquè, bàsicament, això està per fet per una distracció.
Això no està fet per desconnectar,
sinó està per estar connectat 24 hores amb el món o amb qualsevol cosa, no?
Però després passa aquesta cosa que et sents com que no arribes a tot
i, per tant, que hi ha gent que no li contesta.
Et sents com que ets un maleducat.
A mi em passa, eh?
De dir, ostres, que no pensin que no vull contestar,
sinó que no arribo a tot.
Bé, perquè jo crec que ara hem canviat els paradigmes de l'educació.
I l'educació és ser estar connectat.
I no és veritat.
Això no és ser educat.
Això és ser una altra cosa, estar connectat, però no ser educat.
I si no t'he contestat és perquè he de fer una criba i potser...
I a vegades jo reconec que m'hi he contestat i me n'adono tres mesos més tard.
I si és una cosa important, dic,
perdona, ara que heu de veure un missatge,
que fa tres mesos que no et vaig dir res, gràcies.
I pot acceptar-ho o no la persona.
Clar, però al principi hauríem d'entendre...
Però és veritat que tenim com entès que per què no em contesta, no?
A més a més, quan hi ha el doble xec.
Ho ha llegit? No ho ha llegit?
I dius, bueno, estem entrant en una espiral surrealista.
Quin horari fas, laboral, tu, Ricard?
Jo em desperto a les 5 i me'n vaig a dormir a dos quarts de 10.
Vale, és a dir, que dos quarts de 10 fins a les 5
és quan estàs realment no treballant,
perquè la resta de l'estona estàs treballant, no?
És a dir...
Bueno, estic fent coses, sí.
Però estàs connectat amb el mòbil.
Sí, bastant.
Clar, o sigui, aquest és el drama,
que jo penso que l'horari laboral ja no és de 8 hores.
És un horari extensíssim.
No tanco el mòbil al cap de setmana, dos dies seguits.
Clar, això és bàsic.
Me'n tinc un altre, que només tinc per als meus amics i famílies.
Perfecte.
Que no el miro gaire.
Clar, o sigui, jo convido, en general,
a desconnectar-nos, en aquest sentit,
precisament aquesta setmana del mobile,
que em sembla perfecte,
però que siguem capaços de desconnectar.
I jo, pel terreny que em toca,
també convido a les persones
que visquin una experiència diferent,
immersiva, quan van a consumir cultura.
Perquè tu has estat presentant allà el plat de la millor manera,
hem estat pensant les llums, els colors, les olors,
com ens vestirem, com presentarem aquest relat,
i al primer minut,
quan tu ja estàs viatjant a través del temps,
estàs fent que ets la reina Maria Estuart,
o estàs fent...
Sona un mòbil i et trenca tota aquesta ficció.
Vull dir que nosaltres, des de dalt,
estem oferint de la millor manera possible aquesta desconexió
i convidem a la gent que vingui a desconnectar-se realment.
No, i això és molt important,
perquè crec que és un dels grans símptomes.
Quan vas a teatre, o vas al cinema,
o un lloc que necessites concentració,
i en algun moment penses en el telèfon mòbil,
és que no anem bé.
És que alguna cosa teva està passant
que no ets capaç de concentrar-te
i dedicar una estona a la desconexió.
Sí, jo crec que...
Mira, jo a vegades penso
que no se t'acudiria anar a una estrella Michelin,
a un restaurant,
i portar-te una bossa de patates xips
per anar picant entre plat i plat.
Doncs de la mateixa manera que això
no se t'hauria de córrer
a un lloc que vas a fer,
que t'expliquin un relat,
una història,
que et desconectis tu d'aquest moment
de les teus problemes,
de les coses que t'estan passant,
deixis aparcat el mòbil
i que llavors aquell relat te l'expliquin,
perquè aquell relat,
quan està interferit per al segle XXI,
ja està pervertit.
I nosaltres ho notem tot.
O sigui, jo en aquests moments
que estic fent una cosa
que parlo directament a públic,
jo ho veig tot,
el que dorm,
el del Carmel,
o la del Carmel,
i llavors penso,
us estem...
O sigui, l'altre dia
es va desvejar una persona
i jo vaig parar la funció,
perquè vaig veure que no estava bé
i que la persona que l'acompanyava
no era capaç de parar la funció,
i la vam parar.
Vull dir que tot el que passa a baix
és un acte de comunicació
amb els que estem a dalt.
És un diàleg.
És un diàleg.
És un diàleg.
I llavors parem el diàleg
perquè veiem que una persona no està bé.
Doncs d'aquesta manera
jo convido a la gent
que visqui això ja
des d'abans d'entrar al teatre,
des que ha quedat
per fer una cervesa
amb els col·legues,
allà ja desconnecti,
perquè en el fons
és un acte social
el que estem fent
i que està molt bé
que de tant en tant
desconnectem dels mòbils.
Els teus fills, per exemple,
tu creus que ets un exemple
en aquest sentit o no?
No molt,
però una mica sí.
O sigui, jo intento...
Està prohibit que estigui a taula.
Ara tinc una capsa d'aquestes també...
Ah, sí?
Els deixeu allà?
Sí, sí, sí.
Una capsa d'aquestes
que es bloqueja.
Jo em passa que a vegades
vaig amb el telèfon mòbil
a tot arreu, per casa.
Clar, aquest és el problema.
I llavors et vibra, no?
Sí, sí, però a vegades a la mà
dius...
I estàs desparant taula.
Banyant la meva filla
mentre miro no sé què,
mentre cuino el seu sopar...
Tu creus que la mà dreta
o l'esquerra,
depèn de què som,
acabarà sent plana?
Acabarà sent un mòbil.
Acabarà sent un mòbil.
Jo crec que sí.
És terrible, això.
En fi, concentrem-nos.
Això és important.
Concentrem-nos i desconnectem,
perquè desconnectar
serà connectar
amb molta més intensitat
després de la vida.
Clar, assegura.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Ja no cal ser vuit vegades
pilotador per marxar a Miami.
Perquè amb Level
ara tens vols a Miami
i, com sempre,
des de Barcelona,
sense escales
i al millor preu.
I per celebrar-ho,
sortegem cada dia
un vol d'anada i tornada
per a dues persones.
Continua escoltant-nos
i descobreix
com hi pots participar.
Level.
Fly your way.
El matí de Catalunya Ràdio.
Descobreix els dissenys exclusius
i els productes innovadors
de les botigues
Portelanosa.
Peces de gran format,
aixetes amb sistemes
de control de consum,
cuines d'inducció invisibles.
La casa dels teus somnis
és a Portelanosa.
I ara,
de l'1 al 16 de març,
aprofita els dies
Portelanosa
amb descomptes
molt especials.
Portelanosa.
Repte final de les rebaixes
de la llar
del Corte Inglés.
Ara,
fins a un 60%
de descompte
en una selecció
de raba de llit
o bany
i també en articles
d'aparament
de taula
i decoració.
I tota la marca
al Corte Inglés.
Fins al 29 de febrer,
últims dies
de les rebaixes
de la llar.
A la botiga
web i app
al Corte Inglés.
Arriba al Teatre Romea
La Disputa.
Josep Maria Flutats
i Pep Planes
encarnen
Volter i Rousseau.
Un apassionant combat
al Teatre Romea
durant sis úniques setmanes.
Compra les teves entrades
a teatreromea.cat
i promentrada.com.
Una maravilla
no és només un lloc.
Una maravilla
és poder viajar.
Si vull soñar,
soño con viajar.
Escuchar-la
solo es perder-me bola.
Si no encuentro el camino
me van a buscar.
Cuando viajo
sin prisa del tiempo
se para.
Maravilla
amb viatges
al Corte Inglés
i Tour Mundial
i emporta't
15-600 euros
de regal
al Corte Inglés.
Tailàndia,
Costa Rica,
el Paquistà,
Orlando,
Egipte
i en pas
Pacte Tour Mundial
un gran viatge.
Preu sense sorpreses.
Consulten les condicions.
Me les meravillaria yo.
¿Cómo te las meravillaries?
Tú.
Mireu, nois,
us presento.
Aquest és el meu tiet Àngel.
A veure,
que ets el meu tiet.
Però com si fos el seu pare.
Home,
si t'he estimat
com un pare
des de ben petita.
Si més que un tiet
sóc com un pare.
Sí, sí, un pare.
Doncs au,
ets el meu pare.
Per 17 milions d'euros
et fas parar de qui sigui.
Ja hi ha la venda
al cupó de l'extradia
del Pare de l'Onze.
El 19 de març
17 milions d'euros.
Extradia del Pare de l'Onze.
Ara,
qualsevol vol ser pare.
A tots els que jugueu a l'Onze,
ben jugat.
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat.
Catalunya Rats.
L'Enigmàrius
amb Màrius Serra.
Avui l'Enigmàrius feia
S'ofusqui a l'hora de fer un present
i la resposta era
Obsequi,
escrit amb C.
Obsecar-se
és sinònim d'ofuscar-se
i la forma demanada
sona com un sinònim de present,
és a dir,
un obsequi.
1.302
dels 1.490 participants
l'han encertada.
Per tant,
dóna 7 punts
per a la Lliga.
Guanya el lot
de xocolates
torres
Jaume Peix
Soro.
Avui també ens heu dit
Obsequi amb S.
Captivi
o
ensegui.
Descobreix
tot el que va passar
abans de la sèrie.
Jo mai mai
el llibre
a la venda
als punts habituals
i a la botiga 3CAT.
Fars d'escoltar
la mateixa cançoneta
de sempre?
Les dones
i els dies
t'explica el món
com t'agrada sentir-lo.
El programa
per a les persones
amb les orelles
netes de prejudicis.
Volem trencar
amb el discurs dominant.
Teniu una cita
a Catalunya Ràdio
amb el feminisme.
Les dones
i els dies
amb Montse Virgili
de dilluns a divendres
d'11 a 12 de la nit.
Si en aquesta hora
us enganxem
arreglant el món
podeu escoltar-nos
a l'app
de Catalunya Ràdio
i a catradiu.cat.
Després d'una tensa nit electoral
macrooperació policial
contra...
Els eurodiputats
que van visitar el...
Continua aquest escorcoll
com...
Les notícies
que van arribant
i n'estem pendents
aquí a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia
t'expliquem
tot el que està passant.
Catalunya Migdia
amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues
i a partir de les 3
l'espai de reflexió
a la tertúlia.
Catalunya Migdia
l'informatiu central
del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
amb Òscar Fernández.
Atenció, jurat,
posarem un on-field review
perquè valoreu
la possibilitat de premi.
Molt bé, gràcies.
Atenció, sisplau,
reverse left,
poc a poc,
reverse left
amb l'aposta decidida
per generar llenguatge esportiu
en català, sí?
Veiem?
Super slow
on es veu punt d'impacte,
es veu clarament
l'adaptació a l'actualitat
dels nous formats, d'acord?
Sí, ho vaig claríssim, sí.
Acabem.
High behind
que demostra com comparteixen
la passió per l'esport
amb l'oillent.
Estem d'acord?
Sí, estem d'acord.
No, no, no, no cal,
sens dubte,
hi ha premi,
hi ha premi claríssim,
el concedim.
El Tot Costa
de Catalunya Ràdio
està guardonat
amb el Premi Ràdio
Associació 2024
com a millor programa de ràdio.
De dilluns a divendres
a les 7 del vespre,
Tot Costa.
Amb Jordi Costa
i Sònia Gelmà.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
10 i 18, avui,
al Matí de Catalunya Ràdio,
hem entrevistat
un dels protagonistes
de la setmana,
José Luis Ávalos,
l'exministre del PSOE
que se sent cap de turc
en el cas del cobrament
de comissions
en la compra de mascaretes.
Berta Torrades.
Sí, Ávalos denuncia
una cacera de bruixes
i defensa que,
en tot moment,
el procediment de compra-venda
de mascaretes
pel qual està investigat
el seu antic col·laborador,
Coldo García,
va ser, diu,
correcte i auditat
pel Tribunal de Comptes.
Per això demana
reconsiderar
com s'està lluitant
contra la corrupció.
Cómo enfocar, también,
este debate que tenemos
de luchar contra la corrupción
y sobre todo
en la moralización del país.
No se resuelve,
en este caso,
lanzándome a mí
de este modo.
Porque, efectivamente,
no va a parar
la cacería.
No va a parar.
Ávalos,
també diu sentir-se
tranquil i confiat
que no acabarà imputat
i que no té intenció,
diu,
d'afectar
el lideratge
de Pedro Sánchez
perquè seguirà votant
com si estigués
encara al PSOE.
I aquesta hora saludem
el Catedràtic Amèric
i de la Universitat
de Ramon Llull,
que l'economista
i col·laborador
d'aquest programa,
Santiago Niño Becerra.
Bon dia i gràcies
per acompanyar-nos.
Com està?
Què tal?
Bon dia, bon dia.
No sé què li sembla
aquest cas
de cobrament de comissions
en la compra de mascaretes.
Bueno,
sigui mascaretes
o sigui acer
o sigui cargols
per a una dreçana pública.
A veure,
la llei marca molt clar,
jo evidentment
no la conec a fons
i molt menys,
però la llei marca molt clar
com s'ha de fer
una compra amb diner públic.
Hi ha uns imports mínims,
hi ha un procés,
hi ha un concurs secret,
és a dir,
està molt clar.
Ara, jo...
I hi ha també
un benefici industrial
marcat per llei.
Sí, sí, exacte.
Tot això,
tot això està molt pintat.
Ara,
fer un concurs públic
per comprar xapa
per una fregata
que s'estigui fent
a Navàntia,
aquest és un tema,
i el renou
que es va crear
amb la pandèmia
i la urgència
que hi havia
perquè no hi havia
absolutament res
a nivell de protecció,
no pràcticament res,
és una altra.
Jo, sincerament,
és la meva opinió
perquè parlo totalment
des de fora, eh?
Jo crec que
en aquest cas
del material de protecció
durant la pandèmia
poden haver
passes,
fases,
d'aquesta llei
de contractació pública
que es van poder saltar.
És possible.
perquè la gent
estava morint,
literalment.
És a dir,
diria per això
que, clar,
en situacions d'emergència,
diguéssim,
que cal aquests contactes
d'emergència,
el que estem fent
és evitar controls,
no?
No sé si s'hauria de
restablir d'alguna manera
diferent,
això,
aquesta situació.
Però, és que,
de tota manera,
Espanya
compta
amb un organisme
que és el Tribunal
de Cuentes
que,
si no recordo malament,
va ser fonat
a l'any
1400 i pico,
és a dir,
és l'antecessor,
vull dir,
d'aquest tribunal,
que té
un poder
absolut
per auditar
qualsevol
tipus
d'operació
que s'hagi fet
amb diners públics.
És a dir,
jo crec
i molts experts
ho diuen
que la tasca,
la figura
del Tribunal
de Cuentes
es tindria
de reforçar.
Llavors,
és possible
que
coses
que
passes
que durant
la contractació
no s'hagin fet,
a posteriori
es podien detectar.
El que a part
torno a dir,
és a dir,
hi ha experts
que apunten
que el Tribunal
de Cuentes
la tasca
del Tribunal
de Cuentes
deuria tenir
i podria tenir
molt més recorregut
que el que té.
Aquest és un dels temes
del dia.
L'altre tema
del dia
són els pressupostos
de la Generalitat
de l'any que ve
que es lliuren
avui al Parlament.
El govern
no farà
després de l'acord
que ha tancat
amb el PSC
i tot i no tenir
prou suports
garantits.
Per això
miren ara
cap als comuns.
El president
Aragonès
fa tot just una estona
des de la Generalitat.
Un projecte
i uns pressupostos
que són millors
que els pressupostos
anteriors.
Facin confiança
en aquest pressupost
2024
que els millora
substancialment.
Mentrestant,
la líder dels comuns
Jéssica Albiach
manté l'exigència
que es renunciï
al Herroc
a canvi del seu suport
i nega
que el govern
li hagi proposat
una moratòria
del projecte
tenint en compte
el context
de sequera que vivim.
Ho deia també
fa una estona.
En aquest cas
els matins de TV3.
Jo crec que no em toca
a mi posar damunt
de la taula
cap proposta
ni cap moratòria.
Crec que li toca
al president
de la Generalitat
no amagar-se
darrere de les excuses
de la negociació
de pressupostos.
Uns comptes
en què
sanitat i educació
tornen a ser
les partides més importants
a banda de les polítiques
d'habitatge
i la lluita
contra la sequera.
Salut concentra
el 25%
del total de la despesa,
incrementa els diners
destinats
a l'atenció primària,
la reducció
de les llistes d'espera
i també l'augment
de places de residència.
El pressupost
en educació
en aquest cas
puja un 10%
amb l'objectiu
entre d'altres
de revertir
les retallades
i de capgirar
els marc resultats
de l'informe PISA
i en matèria
d'habitatge
destaquem
que preveu augmentar
el part de lloguer social
amb 4.000 pisos
i destinar
1.000 milions d'euros
en aquest cas
a la lluita
contra la sequera.
En total,
aquests pressupostos
comptaran
amb 2.400 milions
d'euros
més
que els anteriors
pressupostos.
I què li sembla,
professor,
l'acord dels pressupostos
entre Esquerra Republicana
i el PSC?
Bé,
és que
parlant dels pressupostos
és molt curiós
perquè
sempre,
és a dir,
pressupostos,
hi ha dos pressupostos.
Els pressupostos
de despeses
i els pressupostos
d'ingressos.
És a dir,
sempre,
sempre,
no amb aquest programa
a tot arreu,
sempre es parla
del pressupost
de despeses,
però del pressupost
d'ingressos
pràcticament
no es parla mai.
És a dir,
aquesta distribució
de despeses,
doncs bueno,
no sé,
si es vota
al Parlament,
doncs bueno,
de forma majoritària,
doncs bueno,
estarà bé,
és a dir,
jo per comentar
alguna cosa
del pressupost
de despeses,
jo crec que
aquesta partida
de mil milions
d'euros
per lluitar
contra la sequera,
que jo crec que
seria la manca
d'aigua,
es tindria d'haver
posat fa
deu anys
i no ara,
però bueno.
De tota manera,
s'ha de tenir en compte
que aquest pressupost
de despeses,
és a dir,
depèn d'un pressupost
d'ingressos
que
no depèn
de la generalitat.
És a dir,
pràcticament
el 65%
dels diners
que rebrà
la generalitat
per fer coses,
per atendre
aquest pressupost
de despeses,
ja estan assignats
des del govern
de Madrid.
És a dir,
Catalunya té
un pressupost
d'ingressos
que és captiu
dels diners
que rep
de Madrid,
cosa que no passa
a Euskadi
o a Navarra,
per exemple.
I jo crec
que està bé
parlar
del pressupost
de despeses,
però jo crec
també
que es tindria
de parlar
més
del
pressupost
d'ingressos
del que no es parla.
Precisament,
si no recordo malament,
va ser ahir
que el doctor
González Casanova
va publicar
al diari Ara
un article
sobre aquest tema
que jo
sugereixo
que els que ens estan sentint
que llegeixin.
Clar,
però expliqui-nos una mica més,
què vol dir els ingressos
en aquest pressupost?
Per què diu que és important?
És a dir,
a l'estat espanyol
fa un pressupost
de despeses
i fa un pressupost
d'ingressos.
Llavors,
pressuposta
amb una sèrie,
amb el quadre
d'impostos
que té
el sistema fiscal espanyol
i RPF,
renta de societats,
subsecions,
IVA,
etcètera,
uns ingressos.
Constitucions socials
que afegim també
a la Seguritat Social,
etcètera,
pressuposta
uns ingressos.
Llavors,
amb aquests ingressos
ha d'atendre
aquestes despeses
o si es vol,
és al revés.
Es pressuposta
una despesa
i llavors
es veu
d'on
pot sortir,
d'on poden sortir
aquests ingressos
per fer front
a aquestes despeses.
També és cert,
també és cert,
ara vostè em dirà,
però molts anys
els pressupostes
ja han sortit
amb dèficit,
si és veritat.
És a dir,
ja,
inclús el dèficit
es pressuposta,
és cert.
Cosa,
per exemple,
que als Estats Units
els estats
tenen prohibit.
És a dir,
als Estats Units
cada estat
ha de publicar
un pressupost
que sigui equilibrat.
Bé,
estem a Espanya.
Llavors,
és a dir,
que la caixa
de recaptació,
diguéssim,
és la que caldria
que gestionés
directament
la Generalitat.
Bé,
és a dir,
en el cas
de l'estat espanyol
està molt clar.
En el cas
de les comunitats
autònomes,
en el cas
de Catalunya,
es fa un pressupost
de despeses,
però depèn
dels diners
que els arribin
de Madrid.
Sí,
sí,
sí.
És a dir,
no és,
és veritat
que la Generalitat
té una sèrie
d'impostos
que estan cedits.
Bé,
la Generalitat
i altres regions.
Torno a dir
que el cas
d'Euskadi
en la barra diferent
perquè tenen
autonomia fiscal
i financera.
En el cas
de Catalunya,
llavors això
evidentment
és un pressupost
que n'és hipotecat.
És a dir,
que hauria d'anar
en funció
del que és capaç
de recaptar
aquella comunitat.
Jo crec que sí.
Sí, sí, sí.
És a dir,
l'impost de renda
i de patrimoni.
Jo crec que sí.
És a dir,
jo crec que
la finançació
de les comunitats
autònomes
es tindria
de retocar
absolutament,
redefinir
i anar més,
sobretot en el cas
de les lesions
que tenen
dèficit fiscal
com és
València,
Madrid
i Catalunya
anar més
cap a un model
basc,
evidentment.
Com a això,
ara mateix,
sembla difícil
que hi hagi
voluntat política
per canviar això,
no?
Bueno,
però és que és molt
curiós perquè
estem dient això
des de fa dècades.
És a dir,
des de fa dècades...
Si el que es fa
és descentralitzar
les despeses,
però en canvi
no es descentralitzen
els recursos.
Jo crec que és
una forma
molt planera
de dir-ho.
Sí, jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Mira,
bueno,
hi ha un exemple,
hi ha un exemple,
la comunitat
autònoma
d'Aragó
va ser obligada
per al govern d'Aznar
a acceptar
la competència
de sanitat
perquè no la volia.
És a dir,
Aragó li va dir
al govern d'Aznar
no,
aquesta competència
no la volem,
però no la podem financiar.
I el govern d'Aznar
li va obligar
a Aragó
a acceptar-la.
És a dir,
això què posa
damunt de la taula?
Que hi ha
una sèrie
de competències
que les comunitats
no poden financiar.
Llavors,
la financien
entre cometes
fent trampes
al solitari.
És com això
de la gestió
de la refa,
diguéssim.
Ja està bé
que ho donin,
però també
aquí ha d'haver-hi
una capacitat
per poder gestionar això.
Exacte.
Fins ara,
amb una sabata
i una espardenya,
i per deixar volgut
sostenir
aquesta situació,
s'ha pogut sostenir.
Però, clar,
és que pensem
que amb els compromisos
que Espanya té
en Brussel·les
de reducció
del dèficit,
em sembla que
l'any vinent
les comunitats autònomes
hauran de tenir
l'any vinent
o el següent.
Els municipis
em sembla
que és l'any vinent
i les comunitats autònomes
el següent,
el 25,
tindran que tancar
l'any
amb dèficit 0.
Llavors,
aquí tenim un problema.
Perquè no podran.
Bé,
no, no,
tindran,
és a dir,
hauran de poder.
Per què?
Perquè això ve imposat
des de Brussel·les.
I llavors,
s'incrementa dos ingressos
o estem intentant
de retallar les despeses?
No hi ha més.
Sí, sí.
Per quadrar,
perquè la cosa
surti a 0
o augmenta el que entra
o disnueix el que surt.
Exacte.
Anem a parlar de preus.
Perquè demà coneixerem
l'IPC del mes de febrer.
Berta.
Demà,
l'Institut Nacional de Estadística
publica l'avançament
dels preus del febrer,
després que el gener,
recordem,
es tanqués amb un IPC
del 3,4%,
encara amb el preu
dels aliments disparats.
I això ja passa factura
a les famílies.
Ho vèiem aquesta setmana,
que coneixíem
que augmenta la pobresa
a Catalunya
i al conjunt d'Espanya,
tot i l'augment
dels salaris
i de l'ocupació.
La inflació
està empobrint,
sobretot,
les famílies
que són més vulnerables,
les monoparentals
i els menors.
A Catalunya,
gairebé una
de cada quatre catalans
es troba en risc
de pobresa
o exclusió social
i hi ha un 36%
que diu
que no pot fer-se càrrec
de les despeses imprevistes.
I el que sabem,
segur que pujarà,
Berta,
és el preu de la llum.
Sí,
perquè passarà
aquest mes de març
l'IVA
del 10 al 21%
per la caiguda
del preu
de l'electricitat.
Ho ha decidit
el govern espanyol
després que en l'últim mes
s'hagi abaratit
i molt
el preu de l'energia.
Laura García,
que és portaveu
de la Comissió d'Energia
d'Enginers Industrials
de Catalunya,
ens ho explica
al matí de Catalunya Ràdio.
Aquests episodis meteorològics
que fan,
sobretot,
incrementar
la generació
d'energia eòlica
fa que en aquests
darrers dies
d'aquesta setmana
els preus
s'hagin estat
registrant
pràcticament
a mínims.
Ara bé,
hi ha excepcions,
per aquells usuaris
que estiguin
beneficiant-se
del bo social
es mantindrà l'IVA
que el 10%
passi
el que passi
durant tot l'any.
I això com ho notarem
a la nostra butxaca?
Doncs a la factura
l'encariment
es calcula
d'uns 5 euros
de mitjana.
Mentrestant,
això sí,
les organitzacions
de consumidors
com Facua
el que demanen
és establir
un IVA reduït
i fix
per la llum.
Què li sembla
que passarà,
professor?
D'entrada,
hem d'esperar
que pugin
els preus demà
i si a partir d'ara
també hem d'esperar
un encariment
important
del ple de l'electricitat,
com ho heu tot plegat?
Si puja,
pujarà molt poc.
Jo crec que
la inflació subjacent,
que jo crec que
avui és el problema,
variarà molt poc.
Recordem que
la inflació subjacent
és a l'IPC general
sense combustibles
ni aliments
sense processar.
Llavors,
com l'energia
depèn molt
de l'exterior,
Espanya és un
importador net
d'energia,
tot el que és
el tema
d'alimentació
processada
està en la inflació
subjacent,
per exemple.
Jo crec que
es mantindrà
molt respecte
al gener.
De tota manera,
cuidado amb això
perquè
el combustible
porta ja mesos
que no molt
però està pujant.
Si el petroli
puja en origen
per als problemes
del marroig,
per exemple,
i si
el conflicte
de gasa
va més,
jo crec que
en els propers
dos o tres mesos
podíem tornar
a veure
un increment
de la inflació
subjacent.
Tot això,
per això,
al final,
el que fa és que
augmenti la pobresa.
Estem en un moment
molt delicat
perquè també
totes les demanacions
que estem rebent
de la sequera,
que si augmentarà
el preu de l'aigua,
que si no,
vostè deia,
no crec que augmentin
massa els preus,
però vaja,
en tot cas,
no és una situació estable,
mai ho ha estat estable,
però la sensació
és que tot això
encara pot agraejar-se
molt més,
per tant,
les diferències
socials
també hi seran
cada vegada més.
Sí,
a veure,
el tema de la pobresa
és molt curiós,
és una situació
en certa manera
típica
la que s'està donant,
no només a Espanya
o a Catalunya,
això és generalitzat
a tot Europa,
és que
les rentes
estan pujant.
Clar,
però és a dir,
estan augmentant
els ingressos
de les famílies,
també puja
l'ocupació,
per exemple,
però al mateix temps
la taxa de pobresa
també augmenta.
Sí,
per què?
Perquè els preus
pugen més que les rentes
i es perd poder adquisitiu.
Això,
per una banda,
i en segon lloc,
l'ocupació
augmenta,
però augmenta
més que el nombre
d'hores treballades.
Això què significa?
Que el nombre
d'hores treballades
mig està baixant
i amb el qual
estan baixant
proporcionalment
els salaris,
és a dir,
les rentes.
Evidentment,
està també baixant
la productivitat.
Clar,
això a la pràctica
en què es manifesta.
És a dir,
si en una família
de quatre membres,
tres tenien feina
i un estava a l'atur,
bueno,
doncs,
entraven a aquella casa
els diners que entraven.
Si aquesta quarta persona
d'aquesta família
de l'exemple
troba feina,
a aquesta casa
entrarà menys diners.
Encara que
en termes proporcionals
entrin menys,
entraran més.
Però les persones
que ja estaven treballant
estan patint
una manca,
una pèrdua
de poder adquisitiu.
Llavors,
la pobresa
que està
naixent ara
és una pobresa
que neix
o que està
apareguent
per pèrdua
de poder adquisitiu.
I aquest tipus
de pobresa
és molt,
molt difícil
de reduir
perquè depèn
de la inflació.
Un altre tema
és el que vostè
apuntava abans
que és la
distribució
de la renta,
aquesta desigualtat.
La desigualtat
està pujant.
La desigualtat
està pujant
a Catalunya,
Espanya,
Europa,
als Estats Units,
al món,
a tot arreu.
De fet,
fa un parell de mesos
l'OFDE
va publicar
un estudi
que feia
una projecció
fins a l'any 2060
i a tot arreu,
a tot arreu,
a les properes dècades
la desigualtat
pujarà.
És a dir,
uns quants risc,
ja no dic tots els riscs,
seran més riscs
i la massa de gent
restant
quedarà estancada,
si no
serà més pobra.
De fet,
Oxfam
ha publicat
fa una setmana
més o menys
l'informe
sobre la
pobresa
a Espanya
i es veu
que
la concentració
de la renta
s'està
incrementant.
És a dir,
arrodonint
les xifres,
l'1%
de la població
a Espanya
controla
pràcticament
el 10%
de la riquesa,
el 10%
més ric
pràcticament
el 25%
i el 50%
més pobre
el 8-9%.
És a dir,
i això va més,
clarament va més.
És l'anàlisi
de Santiago Lóñez
de Serra,
catedràtic amèrit
de la Universitat
de Ramon Llull
i colorador
del Matí
de Catalunya Ràdio.
Santiago, gràcies,
com sempre,
fins aviat.
Molt bé.
Una abraçada.
Farem una pausa
i de seguida
Toni Cruanyes
al Matí
de Catalunya Ràdio.
Al Matí
de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Avui a Mendessa
tens una oferta
formidable.
Tria
Formidable Solar
i estalvia
1.300 euros
en dos anys.
A més,
instal·la
les teves
plaques solars
des de només
58,97 euros
al mes.
Contracta-ho ara
en un dels punts
de servei
i instavi
a Pallejar,
Sant Cucat del Vallès
o Sant Boi
de Llobregat
i comença
a estalviar.
Comença el dia
amb molta energia
a Basic Fit.
A casa o al gimnàs
de la cantonada.
Apunta-t'hi ara.
Gaudeix de 4 setmanes extra
i emporta't una motxilla.
Senta't bé
i fes del fitness
el teu bàsic.
Demà és l'últim dia.
Basic Fit.
Ocasión Plus.
Que per què soc un plúser?
Perquè puc triar
entre 8.000 cotxes
a 80 centres d'Espanya.
Perquè me'l porten
a la meva província
i tinc 15 dies
o 1.000 quilòmetres
de prova.
Perquè si no em convenç
me'l canvien
o em tornen els diners.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plúzers.
I afegeixes.
Carrer Santander 90
i a Ocasión Plus.com
El medí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Linkat.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Plaumut, Maruans,
Feltes Cortos, Marina Rossell,
Mazzoni, Roger Mas,
L'Avient Querida,
Les Migues,
Manu Guijan de Véterans
i molts més.
28 concerts
i 4 mesos de durada.
Consolidats i emergents.
Presentacions de nous treballs
i clausures de gires.
Tot això és
Empremtes 2024.
Fins al 27 d'abril
a diverses sales de Barcelona.
Més informació
a empremtes.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
Linkat.
Linkat.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Pst, pst.
Passa, passa.
Ja ets dins del Girona reservat.
Neix el podcast
amb les informacions inèdites
del Girona.
amb Eduard Solà.
El Girona ara també juga
entre setmana
amb el nostre tarannà.
Girona reservat.
El podcast fet ben a prop
de l'aficionat del Girona
cada setmana
a l'api web
de Catalunya Ràdio
i al 3Cat.
Catalunya Ràdio
Aquesta era el matí
a Catalunya Ràdio
secció de televisió
amb Mariola Covell
i Toni Garcia Ramon.
Bon dia.
Bon dia.
I avui ens fa molta il·lusió
que sigui aquí amb nosaltres
Toni Cruanyes.
Bravo, bravo, bravo, bravo, bravo.
Però escolta.
Escolta'm, així els aplaudiments
a la ràdio no són enllaunats.
Teniu públic aquí.
Ah, sí.
Jo també em vull
el que la notícia és de públic.
T'imagines?
També et dic que només
t'aplodeixen a tu, eh?
T'imagines que en l'informatiu...
Quan estem Mariola i jo
no ens aplaudeixen.
A veure.
T'imagines que en l'informatiu
després de donar passo a vídeo
sonarà un aplaudiment?
No, després de...
Quan la frase està ben feta,
quan l'entonació...
Avui el ministre ha dit...
Tararà.
Tararà.
A mi m'agradaria més...
M'agradaria més...
Seria unes enllaunats.
Hòstia, cada tres minuts
un aplaudiment.
És un gènere nou.
És normal.
Per això que les notícies
diem moltes notícies dolentes.
Males notícies.
Vull dir que seria una mica complicat.
Però no tant, Toni.
Jo no sé si això...
Suposo que està fet expressament també
d'intentar no enfonsar-nos
cada vespre.
Totalment.
No, no, no.
Hi ha una voluntat específica
de dir, això ho hem d'aixecar.
Realment, davant del tremendisme,
i ara que mirem
amb una mica de perspectiva
això de quants anys
que fem el Telenotícies i tot,
i tinc la sensació que sí,
que hi ha una voluntat periodística
de ser útils a la gent,
i per tant ser útil a la gent
vol dir explicar les notícies,
no ser tampoc infantils.
És a dir, no deixar d'explicar les notícies.
Quan muntes el Telenotícies
hi ha aquesta voluntat de dir,
hòstia, potser...
Hi ha dies que no ho pots fer.
Potser aquestes tres seguides
és massa.
Però igual sí, no?
Jo crec que sí que hi ha una part.
Bé, almenys nosaltres també treballem
una mica...
No en el sentit de bones notícies,
sinó en el sentit de...
No, Ricard, tu és...
Pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa.
No, a veure, això és molt complicat.
És que en un Telenotícies
depèn de l'actualitat, Ricard.
Sí, no.
Ah, no.
Tu ordenes...
No, claro, sí, claro.
No depèn de l'actualitat.
Segons alguns,
no depèn de l'actualitat.
Però tu ordenes, tu tries.
I un dels criteris pot ser també
no caure en un catastrofisme global constant.
Sí, és a dir, posant valor...
Jo parlo de la prioritat.
Jo parlo de la prioritat.
És a dir, si tu...
Hi ha una guerra a Ucrània...
No, evidentment.
Hi ha una notícia divertida,
vas a orir amb la guerra a Ucrània
si eres un periodista com cal.
Si no, no.
No sé si m'estic explicant.
Perfectament.
Vale, pues ya.
I en aquest cas ho fem...
Sí, sí, home, això sí.
Sí, sí, però sí que és veritat.
És a dir, de vegades és notícia allò
que et dona la sensació, no?,
que canvia la normalitat
i, per tant, normalment són coses disruptives
que són dolentes.
Molt poques vegades són grans avenços científics,
que tant no en tinguéssim més, no?,
o novetats culturals que ens fan millors,
ens alimenten l'esperit, no?
Sí.
Però, en canvi, sí que podem buscar històries
en positiu d'empreses que funcionen,
treballadors que fan bé la seva feina,
alumnes que estudien...
Doncs, bueno, aquestes històries les pots explicar
i no és una tonteria,
és el dia a dia de molta gent.
Imagina't començar amb un gran advent cultural
i la penya ja apagant la tele.
Els grans avenços culturals venen poc.
Bé, de tota manera, hi ha una realitat...
Però no només hem de fer les coses per vendre-les.
Ah, no, no, no, jo ho entenc,
hi ha una barreja.
Hem de religir-nos al públic majoritats.
Però és difícil començar amb cultura, suposo, eh?
No, per Sant Jordi ho fan.
Toni Cruanyes,
creus que tu estàs en un ecosistema diferent,
diguem, al del resto del panorama informatiu, sí?
Vull dir, vosaltres teniu un tarannà diferent,
sempre, des del minut 1,
i això vos fa diferents,
és que això és una evidència,
els que no som de sí i ho hem vist sempre
amb certa perspectiva,
ja t'he dit jo que és aïcina.
Però jo crec que això no és...
Això és construït,
però és construït amb dècades de feina i amb voluntat, no?
Sí, sí, sí.
Llavors aquí a Catalunya Ràdio, TV3,
i també mitjans privats a Catalunya,
mitjans privats em refereixo a una ràdio,
a un parell de diaris, no?,
que realment tenen aquesta sensació de servei públic
i, per tant, hi ha una responsabilitat sobre el que expliquem
i la manera de fer-ho.
I això construeix una societat.
O sigui, jo això crec que, efectivament,
té una influència en el tarannà,
en la manera de la gent d'associar-se
o de veure la capacitat que tenim com a país
o com a societat o com a comunitat o com a ciutat.
De fet, el Trenotícies sempre ha sigut una mica
la punta de llança de TV3, no?,
que és un model que després han copiat molts en aquest país,
que és articular una televisió
a partir de com donen les notícies.
Sí, sí.
Però t'haig de dir que, mira,
ara que fa 10 anys que faig el Trenotícies,
fa 10 anys estàvem en crisi com a concepte, no?
Sí, sí.
Els informatius,
ara que tots els programes fan informació,
l'infotainment,
que la gent pot estar-se tot el dia
repassant diferents canals...
Quin concepte tan pervers.
És una mica pervers,
perquè acabes donant molta prioritat
a tot allò que entreté,
que a vegades pot ser coses que...
L'escroll infinit.
Sí, l'escroll infinit en el mòbil, efectivament.
I, clar, lluitar contra això
amb uns horaris.
A les 8 del matí,
a l'Ostrella,
a veure què ens expliquen,
a les 9 del vespre,
als Cruanyes...
Pa, pa, pa, pa!
A banda de la broma del ritme,
que a més a més és veritat
que l'hem de tenir,
perquè és el ritme
que ens marca una mica
la quotidianitat de la gent,
però aquesta idea de...
Escolta'm,
no cal que estigueu
tot el dia enganxats.
Si voleu,
escolteu titulars,
però a les 9 del vespre
us ho digerim,
us ho expliquem,
en un temps que també...
És la nova missa de Catalunya,
el Telenotícies.
No, és veritat.
O sigui,
les cases paren
per posar-se al dia,
per posar el Cruanyes,
i això...
De tota manera...
És una tradició,
també com deies,
tot fa molts anys,
però que has aconseguit
que hi hagi una...
Es paren les coses
a les cases de Catalunya
per saber de què va el món.
No, i a més,
sé que és una cita...
És a dir,
els catalans,
si volen informar-se,
realment acudissent a TV3,
que és una cosa
que no passa
a totes les comunitats autònomes
que tenen
televisió autonòmica.
No, però, per exemple,
vaig mirar a punt
amb els incendis de València,
van fer-ho espectacular.
Sí, l'únic moment.
Molt bé ho van fer.
No, no,
però vull dir-te,
l'únic moment
en què l'informatiu...
Clar,
quan és un succès
d'aquest nivell...
Sí, però podrien no estar
a l'alçada.
O en falles.
I van estar perfectament.
Van estar perfectament.
Escolta, Toni,
jo volia fer una pregunta.
La faràs després d'escoltar
el primer Telenotícies
a tenir croat.
No, va.
Hombre...
El PSC suspèn cautelarment
de l'executiva
i del Consell Nacional
els tres diputats díscols
que van trencar
la disciplina de vot.
També apartat
de la direcció provisionalment
el dirigent
que va assistir...
D'això fa deu anys, Toni.
D'això fa deu anys.
És com el vil, Toni Cruanyes.
Els anys van millorant,
però aquí ho feia molt bé.
Vols dir, vols dir, no ho sé.
Està més guapo,
està més...
No?
Sí, bueno, jo crec que sí.
Ai, bastant moltes gràcies,
però no, eh?
M'he fet més gran.
Però tu t'he...
No, eh?
No, no...
És una mica Pep Guardiola.
No, però no te penses que...
Els meus anys van fer 50 anys de casats
i els hi va dir en el discurs
vosaltres sou com el vi
que amb els anys es va fent més bo
diu, però vigileu no els torneu rancis.
T'ho vaig pensar.
Aquell capellà?
No, no, mai més hi vam tornar,
aquell capellà, clar.
Però vull dir que...
Bueno, en fi, m'ha fet pensar...
No, jo només volia preguntar-te, Toni,
si sents que...
Si quan et van oferir per primera vegada
presentar el Telenotícies,
o ha dit altres notícies,
o dir, escolta, volem que siguis
el rostre del Telenotícies,
tu vas pensar més d'una vegada?
A veure, vaig dir que sí,
bastant ràpidament,
perquè no podia dir que no.
És a dir, quan t'ofereixen
fer el Telenotícies vespre
i ets un periodista de...
En aquell moment estava fent
de corresponsal a París
i jo crec que qualsevol periodista
que li ofereixin una cosa així
no pot dir que no.
Però van tremolar una mica les cames, sí, sí.
D'on venies? Qui feia el vespre abans?
El Ramon Pellicer.
El Ramon Pellicer.
I abans...
No, és que us volia dir que...
I abans Francino.
Encara hi havia hagut el Francino abans,
i hi havia...
És que, clar,
el nivell era molt alt.
Totalment.
No, el repte per això és veritat.
Abans estàveu parlant.
No, és que quan hi ha hagut un incendi
tothom ha corregut
i no ho han fet molt bé.
Jo crec que, clar,
el repte dels informatius
és que cada dia la gent vingui, no?
Perquè en el moment
en què tu ets referència
quan passa una cosa greu,
ja ho saps.
I, de fet,
nosaltres tenim també unes audiències
que són oscillants.
Quan passa una cosa,
saps que aquell dia
tindràs més audiència
perquè la gent està pendent
i ve a veure't,
que és molt important ser referència.
Però, clar,
perquè aquells dies vinguin
ja has de ser sempre,
fins i tot els dies
que ve menys gent.
Ja has de ser el dia de Nadal,
ja has de ser el 15 d'agost,
ja has de ser per Setmana Santa,
no?
I aquest era el repte
que teníem fa 10 anys
i em semblava
que això desapareixeria.
I era la gran crisi
que teníem.
Amb els mòbils
tothom ja està informat,
l'infotainment
que deien, no?,
que a més a més
et dona tertulians
a totes hores
que et donen opinions
i, per tant,
exciten una miqueta
la informació.
Quan tu apareixes
després que tothom
hi ha donat la seva opinió
a explicar les notícies
sense adjectius,
allò sembla una mica
com quan has menjat
una cosa rebossada
i després te la donen bullida,
no?
I llavors hi havia fins i tot...
Però aquesta era una
de les teves banderes
com vas arribar, no?
Que tu el que volies una mica
era fer-ho a l'anglesa.
Sí, sí, sí, sí.
Com ho fan a la BBC
o a la televisió francesa,
els grans mitjans europeus
que mantenen aquesta cita
allunyada
d'aquesta excitació general
que poden ser...
Clar, jo ara...
Perdona, perdona,
devies patir
quan tot hi havia
tot allò del llenguatge
amb el procés, no?,
que si havíem de dir
president, no president...
Tot això ho devíeu patir
com a redacció, no?
Deia haver-hi moltes reflexions
al respecte.
Sí, jo crec que
com que s'han anat fent
com bombolles
polítiques o ideològiques
o fins i tot culturals
des del punt de vista de Gats,
la gent viu en una mateixa societat
però amb bombolles
de xarxes socials diferents,
voler ser transversal
fa que de vegades
el llenguatge
acabi sent...
Resos polítics
o exiliats, per exemple.
Exacte, no?
Jugar una miqueta amb aquest...
Ser transversal
és que al final
tothom et tingui mania, no?
Clar, la gràcia és
o que no et vulgui ningú
o que tothom t'accepti una mica, no?
Però clar, també hem de fer
una societat
que la gent sàpiga
escoltar l'altre.
No s'hi val
que un informatiu
quan poses a l'espanyol
la gent canviï de...
Els del Barça canvien de cadena
o que quan els independentistes
deixin de mirar-te
el dia que poses
una entrevista
amb algú de Ciutadans.
Clar, aconseguir
que la gent sigui tolerant
és molt important
i en canvi
ens trobem amb programes
sobretot les televisions privades
però també les xarxes socials
que et donen el que tu vols.
Llavors només escoltes
la gent que diu
allò que tu ja saps
que t'agrada.
Clar, lluitar contra això
jo crec que també és lluitar
a favor d'un sistema
el democràtic
que també pot tenir
entrenyar un cert perill
amb els nous mitjans
de xarxes socials.
Però ho vau fer bé
amb el procés, Toni?
Jo crec que Déu-n'hi-do.
Quan no ho mires enrere
perquè ho he mirat
algun dia
el llenguatge
que vam utilitzar
és impecable, eh?
El que em deies tu
presos polítics
exiliats
bé, gent que...
dir la gent
pel seu nom
no pel seu càrrec
jo crec que això
ho vam fer bastant bé.
El que sí que et podria dir
és que potser
hi va haver un accés
en la programació general.
Mira, és que...
Però també era el pols del país
en aquell moment, eh?
Sí.
Ara diem una cosa
perquè els nostres líders polítics
diuen una cosa
però fa uns anys
ho deien
perquè ells deien
allò altre.
No silenciàvem l'opinió.
Va ser el únic moment
en què jo sí que vaig trobar
un clima contrari
als mitjans públics
de Catalunya
des de fora
i la gent
de dins dels mitjans públics
em deia
ja, és que nosaltres
és de veres
hi ha un accés
però és que si no estem nosaltres
és un aluvión, no?
D'un missatge
contrari
al criteri
que nosaltres estem...
Després també hi havia un govern
que estava portant
el país a un referèndum.
A veure, és que poca broma
el president de la Generalitat
va declarar
la independència
de veritat
en el Parlament de Catalunya
va durar uns segons
però bromes a banda
això va passar.
És que també, Toni
Déu-n'hi-do
a l'època
que t'ha tocat penjar-te.
No, però és que...
A veure,
pensem en la pandèmia.
Ara com pensem?
T'ha tocat la pandèmia...
T'ha tocat...
Tu venies del 2014, no?
Sí, vaig començar el demà.
Vas, vas, venies de la consulta.
O sigui, ja vas empalmar...
Va fer 9-N...
Consulta, pandèmia...
Sí, són 10 anys,
compten com 30, en realitat.
Són vides de gat, una mica.
Que Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Pandèmia, sequera...
Vinga, som-hi.
Som-hi, exacte.
Perquè jo crec que ara ve
la intel·ligència artificial
que no ens imaginem
les notícies que arribarem a dir
i no trigarem gaires a dir-les.
Per tant, Toni, tu que deies
que potser estàs uns quants anys més,
igual no cal, amb un dèxel artificial,
deixem el Toni Clúanyes així de guapo com està
i no el toquem.
Sí, sí, de guapo, diu.
Home, ja podem retocar-lo una miqueta i tot, no?
Fas els retocs que vulguis, però vull dir, no?
És una cosa que em fa por pensar
que això és possible, eh?
De fet, l'altre dia un amic meu em deia
que hi ha un programa informàtic
que algú té, que t'agafa,
i clar, jo, que hi ha tantes hores meves
de pantalla, doncs et poden...
Una notícia sencera.
És molt fàcil i ho podem fer en directe.
És agafar aquesta app,
simplement l'alimentes amb dues hores teves
i després pot fer el teu discurs
amb qualsevol idioma.
És a dir, pot ser Toni Clúanyes
parlant amb ara pel llavis sincronitzat.
I amb els llavis sincronitzats.
Correcte.
És al·lucinant, perquè això, a més a més,
ho pot fer qualsevol.
De fet, estan fent la conya
amb xistes d'Eugenio traduïts a l'anglès.
I el que va fer TV3
és la gala amb Pepe Rubianes.
És que això ho va fer aixina.
Sí.
Avui ha sortit un vídeo que s'ha penjat
de Pedro Sánchez i Ávalos.
L'heu vist, no?
Sí, sí.
Al dia i torn?
Increïble.
Mira.
Dimite.
¿Pero quién te has creído que eres?
Ex-ministro de Fomento.
Ex-ministro de Transporte.
I és la seva veu.
I és la seva veu.
No, no, és bestial.
És bestial.
Hombre, fa una miqueta de por.
A mi això sí que em fa por
en tot el que té a veure amb l'entreteniment,
no tant,
però en tot el que té a veure amb les notícies, sí.
I és de veres que volem coses
que ni...
Ja, que no ens podem imaginar.
El que et fa més por, potser,
és que hi hagi un moment
que sigui indistingible
si allò que t'arriba
d'una manera precipitada,
vull dir, no el que puguis analitzar,
sinó que t'arriben unes imatges
per això ho veurem en aquest moment.
Però això ja ho hem vist, eh?
És a dir, per exemple,
amics meus que treballen a la BBC
m'explicaven fa uns anys
quan hi havia les Primaveres Àrabs
i arribaven a través de xarxes socials
imatges de l'Iran,
de qualsevol país.
Clar, ells havien d'autentificar
aquelles imatges, no?
Hi ha tota una feina que es pot fer
per no donar per vàlida
una cosa que saps que no és veritat.
Jo crec que tot això
que es generi amb intel·ligència artificial
haurà de tenir algun tipus de marca
perquè siguem capaços
de distingir el que és de veritat
i el que és generat
per intel·ligència artificial.
Bueno, és que diuen que les redaccions
s'ompliran més de verificadors
que de periodistes.
Ja sí, ja no res.
Sí, però el problema és que la tecnologia
va per davant dels autentificadors.
Ja, però jo crec que paral·lelament, eh?
Jo crec que paral·lelament.
Però vol dir que renunciaran també
a ser els més ràpids.
Que estarà molt bé, això, eh?
Que estarà molt bé, això, eh?
Jo crec que alguns renunciaran
a ser els més ràpids
i altres seguiran
intentant ser més ràpids.
Jo no, amb el de la immediatest
no puc més, ja.
Ja ha passat, hi ha ràbios
que han donat gent morta
que no ho era.
Exacte, totalment.
A la portada del diari
més important de l'estat espanyol
es va posar una foto falsa
d'un president agonitzant.
No sé si te'n recordes.
Hem de ser molt conscients,
jo crec que, com deia abans la Mariola,
si abans el periodista
anava a buscar la informació,
ara, sobretot, el periodista
és el que distingueix...
És una criba, no?
És una criba, diguem-ne.
El que fa la criba, exacte.
I llavors també l'important
és que l'oient, l'espectador,
la ciutadania en general,
es figui de tu o no.
I això té a veure amb experiència,
amb anys, amb confiança, no?
Te vas posar un plaç?
De dir, estaré aquí tants anys?
Jo me'n vaig posar un personal
que jo pensava que no l'aconseguiria,
que era fer 10 anys.
La dècada.
I ara què?
Ara seguirem.
Ara tens un altre plaç temporal o no?
El que et vol dir és que ell això ja ho ha fet,
però que s'ho passa bé,
potser vols seguir fent.
Però què t'agradaria fer si no fessis el TN?
O després el TN?
A veure, jo el TN, com em veia abans,
quan t'ho vam proposar,
no vaig poder dir que no,
però no era el meu objectiu,
jo era corresponsal
i a mi el que m'agrada és anar amunt i avall.
I una cosa que no m'agrada de fer el Telenotícies
és que normalment estic allà.
Has acabat lligat aquí, eh?
Lligat aquí, no?
Per tant, si no fes això,
segurament em sentiria,
intentaria viatjar més,
fer periodisme internacional.
Corre, fons a la Xina, veiem?
Corresponsal a la Xina no,
però enviat especial en algun moment,
si ara te metin menys petits...
Però de moment això no es farà.
És a dir, estaràs allà...
I Espanya, Toni, Espanya?
Espanya és molt maco.
Sí.
T'agradaria treballar per alguna televisió espanyola?
Oye, mira...
No, sincerament no.
He treballat a l'estranger, ja ho saps tu,
i m'ho he passat molt bé.
Sí, sí que t'ho has passat bé, sí.
Eren altres èpoques.
I tant.
Sí, sí que eren altres èpoques.
No, o sigui, no et veurem mai...
No ho podem explicar, Mariola.
Això ho anava a dir.
Està prometes, no l'he entès.
Està prometes, no l'he entès.
No l'he entès.
Prometes privades, aquí no.
No passa res.
No passa res.
Enricada em va portar la festa per París.
Ah, bé.
Sí.
I ara enricària només en vol venir aquí als matins,
però abans era més de nit, eh?
Abans era més de nit, quan estàveu a les 7 del matí a París.
Jo m'ho he explicat públicament alguna vegada, això, no?
Sí.
Era l'efecte de la música a París.
Sí.
I tu què feies a París fa 10 anys?
Jo, perquè, mira, l'Àngel allà se l'estava allà fent un égdus.
Tenia l'autre, clar.
Tenies 13 anys.
Que era tocar a Més Suena amb Francesc, amb Victòria Auríl,
no sé quina gent hi havia allà.
Sí, sí, sí.
I vaig a veure l'Àngel i vam quedar amb el Toni.
Vam anar a sopar.
Vam anar a sopar, i llavors hi havia l'efecte de la música.
I que la música tallem els carrers a París
i hi posen com música, hi ha uns DJs, unes coses.
I l'Anit va anar fent, no?
No, vaig conèixer Toni Cruanyes.
No, no, no, no, no, no, no, no, no?
Toni Cruanyes...
En un altre registre, diguem-ne.
Bueno, agafava gots de cervesa i els tirava pel cap d'algú.
A veure, si hi havia un francès una mica emprenyador.
Això va passar...
Era un altre Toni Cruanyes.
Toni Cruanyes, espera.
No feia el TN.
Això t'ho vam fer veure, altres notícies.
Amb el tirant cervesa al cap de la gent, al cap del selló del temps.
Crec que ho he explicat, això, eh?
Però jo me'n recordo perquè, mira, me'n recordo de la cara d'en Ricard,
a més a més, perquè en Ricard encara em mirava com,
ah, mira, aquest noi...
Clar.
El corresponsal de botes, de parís...
I llavors em va veure allà, que estàvem allà ballant i bepent,
i que vaig acabar tirant-li una cervesa sencera,
amb un que era un pesat.
I en Ricard va fer cara com de...
M'encanta.
Però pel cap, eh?
O sigui, va agafar el bot.
Marchem corregis.
Aquest samaràs violent de Toni Cruanyes, no el sabíem, eh?
M'interessa la televisió.
Comencem que violent tirar-li una cervesa pel cap sencera a algú que em molesta...
És estiu.
Bé, llavors sí.
Llavors és estiu i no és violent.
Va quedar a xop, eh?
Vull dir, aquella samarreta...
Endavant.
Era transparent, després.
Escolta, i...
Per ser-li m'ho passar per tu.
Que entri la cervesa!
Exacte.
Per acabar, per celebrar aquests teus...
No.
Bueno, Estoni, molt compte que hagis vingut avui al Matí de Catalunya Ràdio.
Clar, esteu també en un moment de repte professional perquè canviaran els TNs.
Sí, sí.
És que això, Mariel, això et volia dir que estem molt engrescats amb els canvis de TNs,
que és un canvi, per una banda, de decorats,
però també, sobretot, a canvi, una mica d'evolució de la filosofia.
Hi ha coses que...
I quina serà?
Mira, fa 10 anys volíem, tecnològicament, explicar les coses, no?,
amb BRAs, d'una manera diferent.
I ara la idea és poder aplicar als nostres propis processos
totes aquestes tecnologies per reflectir millor la societat a la que servim.
Per tant, el pròxim objectiu és, sobretot, més diversitat amb els que fem la informació
i que això arribi a públics més amplis, no?
Ui, que interessant, això!
És interessant, és interessant.
És un repte que no sé, però tenim uns mesos endavant.
Que interessant!
I això quan, quan?
Jo crec que a la tarda.
A setembre, no?
A setembre.
A la tarda, sí.
Mira, així celebraven els 10 anys.
10 anys de TN i no ens hi cap, no.
No ens hi cap a la nevera.
Tinc a buscar el pastís.
No ens hi cap al pastís, eh, Toni?
Absolu, eh?
El que passa és que no m'hi cap.
Vas portar un pastís amb les lletres del TN per tot l'equip per celebrar aquests 10 anys.
Ahir ho vam celebrar i va ser bonic, perquè alguns dels que vam començar fa 10 anys,
alguns s'han jubilat i vam venir també, vam poder brindar, vam recordar el primer de les notícies
i res, perquè les coses s'han de celebrar.
I tant.
Escolta, doncs, per una de cada més.
Per molts anys.
Per molts anys, per molts anys també.
Molt important.
Bona feina.
Escolta, i molt important l'equip que teniu darrere, que jo mai me cansaré de defensar l'equip.
L'equip i la direcció, l'equip que també és molt important.
I la direcció, sí, però l'equip, i sé que ha sigut sempre...
Que saben que si no ho fan bé els hi cauen una cerveja pel cap.
Toni Guanyes, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
A les notícies de les 11 i ara tornem al matí de Catalunya Ràdio.
Adéu, Toni, adéu, Mariola.
Adéu, adéu.
Gràcies.