Mira, de seguida hablaremos del Día Mundial de la Rádio,
porque hay muchos oyentes que nos están escribiendo a través del web catradio.cat
y nos envían la su solicitud para que sean a casa seva a hacer el programa.
Pero abans, son las 10 del matí.
Última hora, el Matí de Cataluña Rádio.
A esta hora nos actualizamos a Óscar Fernández.
Bon día.
L'exministre socialista José Luis Avalos reclama al PSOE que no le tremoli el pols
y faci todo lo que sea para investigar la operación de Cataluña.
En una entrevista al Matí de Cataluña Rádio,
Avalos s'ha mostrat partidari de demanar la compareixença de l'aleshores president espanyol,
Mariano Rajoy, en aquesta comissió d'investigació del Congrés
i ha equiparat aquesta trama contra l'independentisme
amb l'operació Kitschen del mateix Partit Popular.
No es una comisión oportunista,
es una comisión que tiene que abordar uno de los escándalos más importantes en los últimos años,
y que además conecta claramente con una metodología, un método de trabajo,
una concepción nada democrática, como fuera la operación Kitschen,
que tiene que ver con lo mismo, ¿no?
Les últimes revelacions periodístiques apunten que Mariano Rajoy
estava perfectament al cas de tota aquesta operació a Catalunya,
per això Avalos ha ironitzat dient que Rajoy encara haurà de necessitar l'amnistia.
Una amnistia, la llei d'amnistia, de fet,
que superarà avui un nou tràmit al Congrés dels diputats
abans que la setmana que ve es debati a la Comissió de Justícia.
El Partit Popular reclama aturar la tramitació
després de l'informe desfavorable que ahir van fer els lletres del Congrés.
Anem a Madrid, Àngels Lafuente.
Bon dia. Avui els diputats reunits a porta tancada estudiaran,
debatran i elaboraran un text sobre la proposició de llei d'amnistia
presentada pel grup socialista.
Una reunió marcada per l'informe d'ahir dels lletrats
de la Comissió de Justícia que qüestionaven, recordem-ho,
la constitucionalitat de la norma.
I a l'entrada de la reunió, la Popular Cuca Gamarra
ha deixat molt clar quin hauria de ser el futur de la llei d'amnistia.
Lo que debería ocurrir hoy es que tras el informe de los letrados
esto separara aquí el propio Partido Socialista
con la contundencia y el demoledor informe retirara esta proposición de ley.
I des d'en Comú Podem, Gerardo Pissarello
diu que darrere de l'informe dels lletrats
es veu la mà del Partit Popular.
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio Madrid.
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre,
reclama que es deixi de pressionar les empreses
que van marxar de Catalunya pel procés
i que no s'especuli sobre el seu hipotètic retorn a Catalunya.
En aquest sentit, creu que no ajuda que s'hagi parlat de sancionar-les.
En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio,
Sánchez Llibre ha assegurat que aquestes empreses
tornaran quan hi hagi un marc de normalitat.
Que es pugui resoldre el conflicte polític
entre el govern de la Generalitat i la resta de l'estat espanyol
i quan es normalitzin aquestes relacions econòmiques i polítiques,
sense fer absolutament res,
totes aquelles empreses que van marxar
tornaran amb naturalitat.
Ara, que si hi hauran sancions, que si hi hauran bonificacions,
hi ha amenaces, escoltim,
produirem l'efecte contrari.
Brussel·les s'obre a endurir les regles
pel transport per mar de pèl·lets de plàstic
arran de catàstrofes com ara el vessament de les costes a Galícia.
En un debat al Parlament Europeu,
l'Eurocomissari de Medi Ambient
ha reiterat la preocupació per l'episodi
i ha assegurat que hi ha disposició fons europeus.
Brussel·les, Jordi Baró.
Bon dia.
Nova condemna de Brussel·les al vessament de pèl·lets a Galícia
i nova oferta d'assistència a través d'ajudes europees.
A l'Eurocambra, Estrasburg,
l'eurocomissari de Medi Ambient
ha demanat una aprovació ràpida
de la proposta de noves regles europees
i es comprometia a reforçar-les
amb una possible prohibició del transport de pèl·lets
per mar a l'engròs.
Sentim Virginius Cinquevichus.
Els vessaments de pèl·lets de plàstic,
com l'esdeveniment recent a la costa espanyola,
donen espai a la preocupació pública.
La necessitat d'actuar és clara.
Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les.
Ha mort als 93 anys el fotoperiodista Horacio Seguí,
reconegut sobretot per les seves fotografies
del món de l'esport i del futbol concretament,
però també va cobrir esdeveniments musicals i festivals.
I al seu extens arxiu fotogràfic
hi ha retrats d'estrelles com els Beatles,
Núria Feliu, Joan Manuel Serrat o Maciel.
La seva trajectòria com a fotoperiodista
la va recollir l'any 2017 en el llibre
La meva vida en un clic.
I en els esports, el Barça juga avui l'accés
als quarts de final de la Copa,
al camp de l'Unionistes de Salamanca,
de la primera ref.
El partit es juga al partit de dos quarts de vuit.
Des d'una hora abans el transmetrem a la TDT de Catalunya Ràdio.
També avui als vuitens de Copa
hi ha un Atlètic de Madrid, Rai al Madrid,
a dos quarts de deu.
El Girona Gés als quarts de final va superar ahir el Rayo.
10 i 4.
Jo, Carmeta, a mi...
O sigui, a mi m'hauria agradat l'altre Sánchez llibre.
Saps què vull dir?
Ja, en Dani.
Hola, bon dia.
Hola, Fel, faixades.
Hola, allò que fas tu.
Hola!
Hola!
Hola, Gerard Jovany, hola!
Jo crido, perquè a la peixateria quan dieu hola, saps?
M'agrada molt.
Està molt bé, l'entrevista que heu fotut, collons,
tot això de l'economia, les empreses...
Tu, com a gran empresari de la peixateria, què en penses?
Tornaràs a Catalunya?
Bé, tu vas marxar, no?
Vas anar a França.
Nosaltres vam marxar.
Nosaltres vam marxar.
Sí, la seu...
Està a França.
Sí, L'Epoison, es diu.
L'Epoison.
L'Epoison.
Hola!
Hola!
Hola, Gerard Jovany, com estàs?
Sorriguera, què tal?
Bé, L'Epoison.
Jo cobro...
Faixades, és que no sé el que cobro.
Tinc el salari mínim que ha dit el Sánchez llibre.
Ah, hi ha una cosa.
No m'ho pagues 1.800 euros.
No, molta part ho faig amb negre, ja ho saps.
Ah.
Moltes amb negre, perquè així no, saps?
Si hem de pagar impostos a França, ens l'estaviem si cobrem amb negre, saps què vull dir?
I llavors, a la peixateria, molts tiquets no els entrem.
La gent convé a comprar.
Fes-me tiquet, no?
Aquest va al calaix de sota.
I llavors, per això, tu, si comptes bé, amb aquell sobre que ens repartim cada mes, tu...
Allà, ja és tot.
Ja és tot, ja és tot.
Això li oblidem en Sánchez llibre.
Com ho veu ell, tot el diner negre, com ho hem de fer-ho, saps?
Li volia preguntar a ell, però no m'has donat.
Però tornareu a Catalunya, eh, si és...
Estem molt en contra de les sancions.
Això que diuen el govern de les sancions i les bonificacions, això els empresaris ens tens.
Però vosaltres vau marxar l'any 98, vull dir que no hi havia...
No era el procés, no era res.
Ho vèiem a venir.
Ho vèiem a venir, perquè un dia...
Ho sentíem d'anar.
Un dia la peixateria va dir, un dia serem independents.
I amb aquest ens vam mirar i ha dit, ma, que condena, anem a França, que tindrem un merder...
I així estem.
I molts cops, quan fan les reunions aquests de...
Aquelles reunions que feien, que es trobaven a percanyar-hi així,
ho feien els nostres despatxos que tenim a la seu de França.
Feia una càmera de fred.
Ah, sí, la peixateria.
Fic sentit que...
D'aquella època hi ha...
Tots aquests que fotien les reunions secretes hi havia molt de constipats.
Perquè els tancavem a dintre una càmera de fred, perquè no els sentís ningú.
Les urnes.
On t'has pensat que eren les urnes?
Collons, els teníem nosaltres.
Els teníem a dins les càmeres.
Compte, perquè tal com pronuncieu la peixateria França,
perdó la nota repel·lent, a més, a sonora vol dir venir, vol dir metzina.
És que no estem lluny, és que no estem lluny.
No, no, per això, per això, ja, per expressament.
A ratos pensa que hi ha dies que tenim un peix aquí que fot pena.
Hi ha peixos que surten de la càmera ells sols.
Surten de la càmera sols, que se filen el tolell...
Sí, sí, sí, sí.
Per això som a França, per si hem de marxar algun rato per inflexificació,
també ens anirà bé, saps què ho dic?
Maria, com va el futbol, Maria?
Quin, el que jo jugo o...
El que jugues tu, el que jugues tu, carai.
Doncs mira, dimarts vam guanyar un partit molt important
contra les segones classificades, que va ser un partidàs,
i estic molt contenta.
De què jugues, Maria?
Perquè va amb una ratxa bastant negativa.
De què jugues?
Bueno, és futbol sala, però sobre gespa,
i jo jugo davant.
Juguem en romba, o en quadrat, depèn,
i o sigui, és en quadrat.
En quadrat, com? Sí?
Sí, anem canviant.
Si és en quadrat, jo jugo davant, a l'esquerra.
Tipo Xavi.
Però només n'hi ha un.
És a dir, un quadrat és tot a les jugadores que són.
En romba, jugues de pivot, a davant.
Sí.
Per què t'interessa, Xuriguera?
Vineu a veure el dia, Xuriguera.
No, no, ja us ho he explicat a vegades
que faig una fitxa dels tertulians.
Ah, per anar complementant la fitxa.
Sí, la fitxa de...
I tu, en romba, en romba davant.
Estàs nerviosa, avui?
Que jugueu contra els unionistes de Salamanca, eh?
No foteu un especial, avui?
Demà, demà fem tertulia especial.
Demà fem tertulia especial, clar.
No ho pots saber, no fes un seguiment del dia d'avui
contra els unionistes, eh?
Amb els nervis que hi ha, 8 anys de copa, vull dir que...
No, no, endavant, endavant, endavant, eh?
Vull dir que...
Com aneu els del Girona, ja veuràs, la patacada,
la patacada serà...
Sí, sí.
Això comenceu a tenir ganes, eh?
Que hi hagi una patacada.
Ara ja sí, eh?
Jo la desitjo, ara ja la desitjo.
Veus?
Sí, sí.
Ara ja...
Sí, sí.
Ara, també et dic, eh?
Llavors puja per l'Empordà, eh?
Que t'esperarem aquí a l'AP7, al Tradus del Rec.
A la que vegis provincia de Girona, eh?
A l'autopquet t'esperarem.
Puja els vidres i posa el seguro, no?
Ara, ara, ara.
T'ho trobaràs a...
I allà 120, aguanta 120, no fluixis.
Ara, ara.
I si ho ets...
No paris.
No paris.
I si ho ets, no, no paris.
Posa gasolina abans d'entrar a Girona, no?
Ara, ara.
Sant Salon i reposta, nana.
Sant Salon i reposta.
Ja, ja, ja, ja.
Bueno, escolta, Dia Mundial de la Ràdio,
ho teniu apuntat a l'agenda o no?
El 13 de febrer.
Sí, sí, el dia 13 de febrer.
Sí, sí.
A veure's, a veure's.
I un any més volem portar la ràdio a la casa dels oients
i, per tant, hi ha molts oients que ja entren a la web catradio.cat
i demanen, ens expliquen, per exemple, com és casa seva
o quines històries tenen darrere la ràdio com a protagonista
i ens demanen, doncs, això, que anem a casa seva a fer el programa.
Per exemple, ens ha trucat el Ricard Domènech.
Ricard, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Des d'on truques, Ricard?
Bé, jo en aquestes estic trucant des de la Lúcia,
però tinc la casa a Joanet, que és un petit moment.
Home.
Sí.
En Feixades jo el coneixerà.
En Feixades jo el coneixerà.
Conheces el Ricard, Feixades o no?
En Ricard...
Ricard Domènech.
Ara us seré molt clar, Ricard, per entendre'ns.
De cabells, pocs.
Pocs? Cap.
Vale, doncs sí, ja sí qui ets.
Sí.
Ja sí qui ets.
Ja.
És que pots anar donant explicacions físiques i que si em passo per aquí...
No cal, no cal, no cal, no cal.
No cal, Ricard.
No cal, que veig cap, zero.
Ja està, és el cal d'Arbúcies.
Bon pàjar, bon pàjar un Ricard, ja sé qui és, bon pàjar un Ricard.
Escolta, Ricard, i per què vols que vinguem a fer el matí a casa teva?
Hòstia, perquè em fot molta il·lusió, el primer.
Segon, ahir al vespre, quan va escriure la productora, la Gemma,
hi vaig comentar amb la meva companya amb la Júlia i em diu
hòstia, que a més a més és el teu aniversari.
I dic, collons, i tant, i que el tret de poder és que tants.
Oh, que guai.
Doncs, aleshores, una altra cosa més afegida.
I després, perquè la ràdio i en Ricard som un binomi, vull dir, sempre hem anat junts
i en soc molt fans, i m'encantaria, i m'encantaria que coneguéssiu la casa,
perquè a més és una casa que té 300 anys, i és una casa que sempre ha estat lloc de pas
i lloc d'acollida, i cony, quina manera més maca de fer-ho bé o d'acollir a gent
que fer un programa de ràdio indirecte des d'ellí, no?
Fantàstic, això és Joanet, eh?
Escolta, i esmorzar, dinar, sopar, tot això ho tenim controlat o no?
Ho tenim llits?
Tot controlat, tot controlat, tot controlat.
Esmorzeu, dineu, sopeu, i si es podeu quedar a dormir, es podeu quedar a dormir,
perquè no hi ha cap problema.
No està malament, eh, aquesta oferta.
Pinta bé, eh?
Ho dic de debò, eh?
Sí, sí, no, no, escolta'm, si acabem vanint cap a Joanet,
no hi dubpis que no només dinarem, sinó que més aquests de la ràdio,
que tot ho agafen, o sigui, tu poses uns crozants i se'n porten al plat,
que dius...
Figila que no marxaran, eh?
Sí.
Domènec no marxaran, aquests, eh?
No, no.
No, porteu-ho amb faixades, eh, cap allà.
Home, jo els hi fotré de guia.
És dimarts, per tant, el Dia Mundial de la Ràdio és dimarts,
per tant, xuriguer i faixades vindran segur allà on anem.
Ens hi trucarà, ens hi trucarà.
És que si no, no ho trobaran aquests peixepins, eh?
No ho trobaran, xurigueran.
Passaran a Rússia, es tiraran cap a Sant Hilari.
Exacte.
El peix preix que ha agafat aquesta setmana mateix.
Allò, amb temps, agafa el peix preix d'aquesta setmana i així ja el tens i pots fer-nos el dinar.
Ja el tenim, ja el tenim.
Ah, ja el tenim de fa dies.
Ja el tenim de fa dies.
Ho ha fet falta un mes, eh?
Véssim el dia 13.
Sí, però...
Millor preparat-ho.
Sí, però estava bé de preu.
Estava bé de preu.
I ja els ha agafat.
Molt bé.
És que guardin el peix, és que guardin el peix.
Però no queix que s'enfila sol, eh?
L'altre, l'altre.
Molt bé.
Ricard, gràcies per demanar-nos que vinguem a casa teva.
Si no, aquest any serà l'any que ve.
Una abraçada, Ricard.
Una abraçada.
Entreu al web catradio.cat i que la gent ens ofereixi casa seva.
És bonic això, escolta'm, que t'ofereixin casa.
Home, home, que una gran idea.
En Ricard, que fa anys en una casa d'acollida, que és un fan de la ràdio, que està a Joanet...
Sí, però ara, mira, ara no vull aixafar la guitarra, però estava fent una actualització
i hi ha un Joan Roca de Girona que també ens ha ofert casa seva.
Oh!
Però no podem fer el programa des de dinar a casa en Joan Roca.
A veure, és que no ho sé, ara demanaré que el truquin i demà...
Mira, demà a aquesta hora ja el truquem a aquest Joan Roca de Girona, a veure qui és.
Ho veus, eh?
Ho veus, eh?
Que estàs anant a fotre el programa a província de Girona.
Ojo el que dius.
Però estan pujant les ofertes, eh?
A veure si acabarem...
A veure on acabarem.
Va, demà ho repassarem.
Adéu, Fel, adéu, Xuriguera.
Que vagi bé.
Adéu a tots.
Maria Vila, Enric Calpèn, Artura Puente i Verònica Fumanal.
Gràcies per acompanyar-nos.
Adéu, adéu.
Una pausa, tres minuts i passegem amb Mercè Rànegar.
Ara tornem.
Saps que cada dia hi ha milions de nenes i dones que recorren quilòmetres durant hores per tenir aigua potable?
Amb el Trey Walker convertim els teus quilòmetres en aigua.
L'Oxfam Intermont Trey Walker.
El gran repte esportiu i solidari amb recorreguts de 155 i 10 quilòmetres.
6 i 7 d'abril a la Via Verda de Girona.
Informa't a traiwalker.oxfamintermont.org.
012. La millor resposta.
Pos un marxa a la pel·lícula.
Espera, espera. Per què no la poses en català?
Està disponible.
L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys.
Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües.
A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística,
si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible,
ja la tindreu configurada per defecte.
Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Ja és aquí Blancolor, amb teixits i dissenys de qualitat per casa teva.
Ara, amb fins a un 50% de descompte en una selecció de reba de llit,
bany, taula, catifes, cortines, mobles de dormitori, descans i molt més.
Blancolor, el moment de vestir casa teva.
Només fins al 29 de febrer, a la botiga Web i App del Corte Inglés.
Fa 40 anys, TV3 va gravar un programa que no va emetre mai.
Voleu saber qui el presentava?
Jo segur que no, perquè llavors només tenia 10 anys.
Jo tampoc, eh, i això que llavors encara tenia cabells.
Doncs jo vaig fer el càsting i encara espero que em truquin.
Però, a veure, el programa no és per celebrar els 40 anys de TV3?
Sortiran famosos, actuacions i tota la pesca.
Va, Albert, explica'm alguna cosa.
40 anys i una nit.
La gran festa d'aniversari de TV3.
Divendres a la nit.
Tenim totes les claus.
Podem obrir totes les portes.
Barça Reservat.
Laia Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça
per explicar-vos fets desconeguts, informacions i secrets del club.
Tots els secrets blaugranes al Barça Reservat.
Barça Reservat.
El podcast dels secrets del Barça.
Cada dijous, un nou capítol a l'app i al web d'aquest ràdio.
Mercè Rànega, què tal, bon dia?
Hola, bon dia, molt bon dia.
Un dia preciós, un solet.
Sí, fa una temperatura.
Primaveral, primaveral, diria jo.
Sí, sí, crec que tinc calor i tot.
M'he portat a l'abric, però...
Sí, sí, trobo que t'has abrigat molt.
Sí, què tal, com estàs?
Bé, molt bé.
Mira, i d'això et volia parlar.
Estic en un momento, estic assajando una obra de teatro
y no sé si n'hem hablado mai de ese momento tan mágico, tan dulce.
A ver, primero tienes una preparación, tú te has de prender el texto, claro.
Te lo has de prender de memoria, aleshores arribas a l'assaig,
trabajas con otros compañeros, pensas cómo se ha de mover,
quina fisicitad tiene, quina ánima tiene, cómo se relaciona...
Todo esto va creciendo de poco en poco.
Pero aleshores llega un momento, que es este en el que yo estoy ahora,
que es un moment com molt emocionant, perquè tu has fet una feina,
però aleshores arriba el vestuari, per exemple.
Estem parlant de l'obra que jo estic assajant,
que som 18 personatges en escena, 18 actors, perdó, en escena.
Els Watson, no? Els Watson.
D'aquí dues setmanes s'estrena.
Del Nacional. Aleshores és d'època, la primera part, bueno, la segona també.
Anem sempre vestits d'època, del 1785.
Imagina't, aquells vestits.
Tu te'n vas a època, que és un lloc, una sastreria teatral,
on te'n proven allò.
Aquell corset que t'apreta, t'apreta, que no et deixa ni respirar.
Aquelles faldilles enormes.
I dius, Déu meu, jo m'hauré de moure amb tot això.
I aleshores et posen una perruca que fa mig metre dalt.
I tot això va conformant el teu personatge.
I arriba el dia...
El modifica, per tant, no?
El modifica. L'ajuda a créixer.
L'ajuda a créixer.
Sí, vull dir, allò que tu prepares al principi des de casa, estudiant el text...
O la manera de caminar, per exemple.
Agafa una altra dimensió.
Et posen allò, i la teva manera de caminar ja no és la mateixa.
Lògicament, sí, sí, clar.
Has de caminar així tota tiesa,
i aleshores arriba el moment màgic que en diem entrar a sala.
Entrar a sala és entrar a l'escenari.
És a dir, tu has estat assajant en una sala buida,
amb unes línies a terra que et marquen el que serà l'espai,
però no hi ha res.
I entres en aquella sala enorme del Nacional,
amb uns finestrals que fan 3,70 metres.
Saps què són, 3 metres?
Són com 4 pisos que fan.
I et veus allà i dius, bueno,
això ara serà casa meva durant un mes i mig.
I amb aquell vestit i aquella perruca et comences a moure,
i és una sensació de veritat que en parlem poques vegades.
Sempre parlem dels nervis de l'estrena.
Jo parlo d'aquesta emoció.
A mi és de les que més m'agrada.
De les coses que van creixent, no?
Que vas veient.
Exacte.
Que a mi, allò que es diu tan vulgarment de fer el sofler.
És una cosa que va creixent.
I dius, ara ja està.
Ara ja hi som.
Ara ja no puc tornar enrere.
Ara ja vaig vestida.
Ara estic aquí, en aquest espai meravellós.
I t'ho volia explicar perquè cada dia, em sembla,
i fins a la meva edat,
que ja estic jubilada,
que dono gràcies per haver escollit una feina que m'agrada,
que m'agrada molt,
cosa que desitjo que tothom pogués fer a la vida,
fer la feina que li agrada,
perquè no hi ha res millor.
No tens ganes de jubilar-te.
L'altre dia ho parlàvem una mica,
crec que un dels grans problemes d'ara, sobretot,
i potser de tota la vida,
però sobretot d'ara,
que l'altre dia sortia una dada que deia que els joves fins als 28 anys,
és el 90% viure a casa els pares, per exemple,
perquè tenen feines precàries,
o perquè no tenen feina directament,
o perquè no els agrada el que fan.
Crec que va molt lligat amb això,
que a vegades hem de sobreviure tant
que molt poca gent té la feina que li agrada i gaudeix a la feina.
Sí, bon moment,
la nostra feina també ha sigut molt de sobreviure, eh?
A veure, tens quantitats ingents d'actors i actrius joves de 28-29 anys
que comparteixen pis 4 perquè no hi ha feina per tothom.
A veure, no estic dient que sigui fàcil.
No és gens fàcil aconseguir-ho,
però intentar-ho jo ho aconsellaria a tothom.
Intentar fer allò que t'agrada,
perquè ja et dic,
arribes a aquesta edat i no tens ganes de baixar,
no tens ganes de sortir de l'escenari.
És el lloc on visc millor, dalt d'un escenari.
Les coses perquè aleshores mai arribarà el dia...
És a dir, la jubilació arribarà perquè...
La jubilació definitiva, diguéssim.
Arribarà quan no pugui.
Perquè no podràs.
No perquè no ho voldràs.
Clar, o perquè el cos no em deixarà,
o perquè la ment no m'acompanyarà per poder-ho fer.
Tu hi penses per això en aquest moment, diguéssim?
No, no hi vull pensar, no hi vull pensar,
perquè a més a mi hi ha moltes altres coses del teatre que m'agraden.
M'agrada molt passejar, m'agrada molt els amics,
m'agrada molt el meu jardí,
m'hi passo hores treballant,
m'ha encantat així.
Hi ha tantes coses que m'agraden a la vida.
Però això ho has anat fent?
És a dir, a mesura que han passat els anys,
has necessitat més anar omplint la vida d'altres coses
i buidar-la una mica de teatre?
Per aquesta por a que no ocupés tota la teva vida?
No.
No, no, no, no.
Sempre ho he...
No, no ho he fet expressament.
Sempre he tingut molt separada la meva vida del teatre
i la meva vida particular.
No, no l'he hagut d'anar buidant.
La prova és que porto un any que no paro.
No paro, no paro, no paro.
Ara estrenarem això
i quan acabi empalmo amb un altre
que es diu Amnèsia, també al Nacional.
Ja us ho aniré explicant.
Però m'agrada més parlar de les parts
aquestes que el públic no coneix,
que no pas fer propaganda de...
Sí, sí.
Que també, evidentment, s'ha de fer publicitat
i estic molt contenta per les dades
que hi ha hagut ara d'ocupació
d'aquest any anterior
que han estat, em sembla...
Record d'assistència als teatres.
Record d'assistència als teatres.
Vull dir, meravellós.
Estic molt contenta.
Mercè, ara, que nosaltres també estem contents
de tenir-te passejant aquí
al Matí de Catalunya Ràdio.
Molt bé, moltes gràcies.
Me'n torno cap a la Gàbia.
Vinga, un petó. Adéu.
Al Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Amb un Rasca de l'Onze
sempre rasques una mica.
Una mica?
I per tu que és una mica.
Doncs, per exemple, riure una mica.
Una mica de bons moments
i potser molts d'euros.
Fins a un milió.
Doncs dóna'm un rasca.
Amb els Rasques de l'Onze
pots guanyar momentassos
i premis de fins a un milió d'euros.
Rasques de l'Onze.
Rasca el moment.
A tots els que jugueu a l'Onze,
ben jugat.
Juga responsablement
i només si ets major d'edat.
Com a entrenador,
cerco compromís,
equip i un jugador genial.
I a les rebaixes,
unes bombes top.
Quan cerques,
no sempre trobes.
Però a les rebaixes del Corte Inglés
sempre trobes el que cerques.
Amb descomptes,
amb modes,
por,
llar,
accessoris,
llençaria,
sabateria.
Del 7 de gener al 29 de febrer,
les rebaixes del Corte Inglés
a la botiga Web i App.
El 9 de juny
és dia d'eleccions
al Parlament Europeu.
Si ets resident a Espanya
i ciutadà de la Unió Europea,
pots votar.
Per fer-ho,
has de figurar el padró municipal
i manifestar la voluntat
de votar fins al 30 de gener
si no ho has fet anteriorment.
Consulta-ho al teu ajuntament
i segueix les instruccions
enviades per l'oficina
del Cens Electoral.
Trobaràs tota la informació
al 900 343 232.
Ministeri de l'Interior.
Govern d'Espanya.
interior.gob.es
L'ànic Marius
amb Marius Serra.
Avui l'ànic Marius
dificilíssim feia
boicotejades
per pur veganisme
i la resposta era
cancel·lades.
Cancel·lar algú
és boicotejar-lo
i el participi
sona
com
la cancel·lada,
un aliment
inadmissible
a la dieta
d'un vegà.
Només 120
dels 952
participants
l'han encertada.
Per tant,
dona 19 punts
per a la lliga.
Guanya el lot
de xocolates
Torres
Jaume Mas
Roer
i avui
ens heu dit
de tot
sabotejades
descarnades
acorralades
contradides
Torna al desconcert
i cap
la festa
més boja
de l'escena
catalana.
Prepara't
perquè la ruta
comença
a Manresa
amb artistes
que es menjaran
el 2024.
Maria Heny
Dani Cix
i Isquit
Pol Borres
i un rajola
Ariox
Venus
i DJ Trapella
Vine al primer desconcert
de l'any
el divendres 26 de gener
a la sala
La Clandestina
L'antiga estroica
de Manresa
Demana la teva
invitació doble
al web
o a l'àpticat
Catalunya
Sí, el seran dos quarts d'onze
anem a connectar
amb Trondheim
a Noruega
des d'on ens escolta
el nostre col·laborador
professor Josep Salai-Cullell
Què tal com estàs?
Bon dia, Josep.
Hola, bon dia.
Congelat o viu?
Bueno, viu perquè et sento, però...
No, bé, bé.
Tot això que ha passat
ha sigut al sud.
Aquí a Trondheim...
Home, ara estem...
A veure...
Home, que torno sota zero.
Imaginat.
Ja, fa una mica de ràstia.
Però avui llegia que hi ha llocs del país
que s'ha arribat a menys 50 graus.
És una barbaritat.
He vist fotografies d'animals congelats.
Sí, estem en una època molt freda.
Al sud hi ha hagut un gran col·lapse per la neu.
Ahir os la van haver de tancar a l'aeroport.
Va deixar de funcionar el metro.
Són coses molt excepcionals.
I al nord, clar, sí, sí.
Temperatures així.
Jo, per això, no he arribat mai.
El màxim que he viscut és 23 sota zero.
Déu-n'hi-do.
Però, clar, per exemple,
ara que em deies,
quan esteu ara, em deies?
14 sota zero.
14 sota zero, per exemple.
Canvia la normalitat del dia a dia?
És a dir, a l'institut on treballes,
tothom hi va?
O es fa telemàtic?
Com funciona?
No, no, tothom hi va.
No, no.
Jo porto 15 anys de professor
i encara és hora que em diguin
avui no cal que vinguis,
que fa molta fred o que ha nevat.
No.
Fins a 10 sota zero
la vida és completament normal.
És a dir, vas amb una bona jaqueta,
gorro bufant i guants a tot arreu.
Més avall pot ser, per exemple,
que a les escoles de primària diguin
doncs els nens, en lloc de ser fora
45 minuts a la pausa,
doncs només seran a fora 30 minuts,
per exemple.
Però tothom a fora
i tothom a fer vida normal, si sí.
Calam.
No, és que no m'imagino aquí, diguéssim.
Aquí es col·lapsaria tot
i no aniria a ningú enlloc
i seria un desastre.
Però són països diferents
i preparats diferentment.
Sí, sí.
Sí, home, jo, per exemple,
me'n recordo que quan feia la primària
a l'IGB,
a vegades plovia
i ens feien quedar classe
a dintre l'aula.
Sí, o clar.
Bueno, o clar, no ho sé.
No, aquí quan plou...
No, aquí quan plou...
O sigui, quan plou la gent...
Els nens surten al pati, per exemple.
No, no, quan pedrega
els nens surten al pati.
Sí, sí.
Sempre, perquè és la vida a l'aire lliure
i t'hi has d'acostumar.
No és cap restricció.
Hi ha aquella famosa frase
que és la primera que aprens
quan véns al nord,
que és no hi ha mal temps,
només hi ha mala roba.
Doncs això.
Doncs això, molt bé.
Bé, avui analitzarem
l'avançament del resultat
de l'estudi dels CIS
de percepcions sobre la igualtat
entre els homes i les dones
i estereotips de gènere.
Atenció, perquè la dada més curiosa
és que un 44,1% dels homes
creu que la promoció de la igualtat
ha arribat tan lluny
que ara es discrimina els homes.
Sí, jo avui, de fet,
i això ho volia explicar,
jo et portava una cosa
d'economia i de pisos
i parlant amb la Sílvia Creus,
que és la guionista,
que preparem una mica la secció,
em va dir
hauries de parlar d'això
que aquesta setmana
s'ha comentat molt.
Jo ho dic perquè ara, clar,
tindreu aquí 15 minuts
un senyor de 40 anys
parlant de feminisme
i poder semblarà una mica estrany.
Però sí, ha sigut molt crida.
El que passa és que no volia
quedar-me amb el titular
perquè vaig anar a l'estudi,
m'he baixat els PDFs,
vaig estar allà fent números
i parlarem una mica d'això.
Quina anàlisi de generació
en fas, diguéssim,
d'aquesta dada?
És a dir,
el fet que un 44,1% dels homes
creguin que s'ha anat massa lluny
amb la igualtat.
Sí,
i ara en parlarem
que realment els que contesten més
que hi estan a favor
són els més joves.
És a dir,
la franja generació Z
de 16-24 anys.
Però això per què?
Per què creus que passa?
Home,
jo crec que al final
s'acaba vinculant tot
a partits polítics
i s'ha tot
institucionalitzat,
també.
Si no,
no li trobo cap explicació,
perquè, clar,
hi ha una pregunta que diu
vostè
està a favor
de la igualtat,
creu que la igualtat
provoca un avanç social
i el 95%,
tant dels homes
com de les dones,
diuen que sí.
Llavors no acaba
de lligar amb el fet
que llavors
hi ha tres preguntes
que hi hagi gent
molt més escèptica.
O sigui,
que aquí hi ha una qüestió
polititzada.
Ja podria ser
que al final
és una generació
que no ha viscut la lluita,
que ho veu
com fins i tot
una imposició,
de dir,
ara per què ens estan dient això
si nosaltres
no hem pogut generar
desoportunitats?
És a dir,
ens hem trobat un món
que ja està fet,
no ho sé,
intento justificar-ho,
no ho sé.
Sí,
el que passa
és que la lluita
és molt recent.
Jo hi pensava
quan estava preparant
la secció
que de fet,
no sé tu,
tu quan anaves
a l'escola
o a l'institut,
vosaltres parlàveu
de feminisme
o parlàveu
d'igualtat.
No, no, no.
No.
Clar,
i tu ets 15 anys
més jove que jo,
o sigui,
nosaltres tampoc.
De fet,
l'únic lloc
que jo recordo
que es parlava
de feminisme
als anys 80,
quan jo era nen,
al principi dels 90,
era quan TV3
feia aquells grans
programes de debat,
no,
la vida en un xip
d'en Puyal,
no,
que ara si anéssim
a buscar els temes
que es parlava
potser ens posaríem
les mans al cap,
no,
era allò,
toros sí,
toros no,
i de tant en tant
es parlava
de feminisme,
no,
es deia,
doncs les dones
haurien de,
no sé,
accedir a llocs
que ara ens semblaria
una cosa molt antiga,
no,
o els homes
han de netejar
més a casa,
i llavors hi havia
sempre,
que he pensat
que sempre eren
les mateixes,
era o la Lídia Falcón
o la Magda Orenic,
i eren allà
i parlaven de feminisme,
que era un feminisme
també molt...
Clar,
Lídia Falcón,
per exemple,
que era un referent
dels feministes
dels 80,
dels 90,
ara l'escoltes
i té un discurs
que no lliga gens
amb el que està passant,
no,
fins i tot
hi ha moltes feministes
que ho critiquen ja,
que ho veuen
en una posició
molt arcaica,
és curiós,
i abans era la cosa
més revolucionària,
o que qüestionava més coses,
i que més defensava
i posava al centre del debat
el paper de la dona,
per exemple.
Sí,
perquè era un feminisme
molt segona onada,
aquell feminisme
dels anys 70,
molt combatiu,
molt basat en aconseguir
espais de poder públic,
a la política,
a l'economia,
i que sí,
ara han quedat
una mica raconades
per un nou feminisme,
una nova onada
que tracta altres qüestions.
Però eren les úniques
que hi havia,
crec recordar,
o que sortien
els mitjans.
Que potser també...
Llavors sí que...
El feminisme
era una altra...
És a dir,
potser era una demostració
que feien
en les seves vides quotidianes,
però potser no hi havia
aquesta reivindicació pública,
però hi ha grans dones
dels 80 i 90
que van obrir molts camins,
però d'una manera
potser més silenciosa.
Sí,
perquè també era
l'època aquella
de la superdona,
que havies de fer,
arribar a treballar molt
per aconseguir
el mateix que els homes,
a més,
portant totes les coses
de casa,
no?
Sí,
fins que llavors,
clar,
que s'hagi entrat
en el discurs nou
potser fa 20 anys,
i el gran referent,
per exemple,
que hem llegit nosaltres,
els de la meva data,
és la Marta Rojal,
per exemple,
que ens ha fet
un aprenentatge,
no sé quants anys
porta fent articles,
a Vila Web,
i hem seguit
el camí en vella.
Anem a analitzar,
digues,
digues.
No,
també quan
la vaig entrevistar
fa uns mesos,
per mail,
evidentment,
no en persona,
i ella em deia
que també en aquella època
no teníem un vocabulari,
és a dir,
hi havia moltes situacions
de desigualtat,
o que vivien les dones,
però no les havíem,
no hi havíem posat
una etiqueta,
o no sabíem
que això tenia un nom,
o que era un fenomen freqüent,
perquè si no ho descrius bé,
queda tot molt més nebulós.
Clar.
Sí, sí,
però el més sorprenent d'això,
diguéssim,
és que ara,
en ple segle XXI,
l'any 2024,
hi hagi aquest 44,1% dels homes
que creu que s'ha anat massa enllà
i que s'estan discriminant ara els homes.
Mira,
sobre aquesta dada,
que hi ha diferents preguntes,
que és el que farem ara,
analitzar-les,
anem a analitzar part a part
del que diu l'enquesta.
Per exemple,
hi ha una pregunta que diu,
respecte a la situació
de les dones a Espanya,
com qualificaríeu les desigualtats
que hi ha entre homes i dones
al nostre país?
Molt grans,
bastant grans,
petites o gairebé inexistents?
I sobre això,
què diuen els homes i les dones?
Doncs les dones,
dues terceres parts,
ja estan d'acord.
Diuen que les desigualtats
són o grans o molt grans.
I gairebé no hi ha diferència per edat.
O sigui,
és totalment transversal.
En els homes,
que siguin grans o molt grans,
només ho diu més o menys,
entre una tercera part i la meitat.
Però el curiós és que,
com més gran és l'home,
que en teoria hauria de ser més conservador,
no,
més percepció hi ha de desigualtat.
O sigui,
que diuen que la diferència,
que la desigualtat és gran o molt gran,
entre els majors de 65 anys
és més d'un 50%,
però en canvi,
entre els de 16 i 24 anys
és només un 33%.
Això que et deia,
perquè segurament els mons que s'han trobat
són diferents.
Hi ha una segona pregunta que diu,
en comparació amb fa 10 anys,
les desigualtats són més grans,
més petites o iguals?
I aquí també és interessant,
perquè els homes parlen d'un 75%,
que diu que les desigualtats són menors.
És a dir, que realment s'ha avançat molt.
Sí,
i les dones també.
El que passa és que les dones joves
són les que diuen que s'ha avançat més,
el 85% diu que s'ha avançat,
i les grans només la meitat ho diu.
Per tant,
si ets jove,
si ets dona jove,
segons aquesta enquesta,
o ets més optimista,
o creus que tens una situació personal millor
que la teva mare o que la teva àvia.
Clar, pel que fa als drets,
evidentment que s'ha avançat.
La qüestió aquí no estem parlant de drets,
estem parlant de la percepció de la desigualtat.
Una tercera pregunta.
Diu,
creieu que s'ha arribat tan lluny
a la promoció de la igualtat de les dones
ara que s'està discriminant els homes?
Sí,
i aquest ha sigut el gran titular,
perquè els homes,
el 44% hi està d'acord.
El que passa és que les dones,
el 32% també hi està d'acord.
Ja,
que això és el que més sorprèn,
també,
perquè d'on surt aquest percentatge tan gran
entre les dones?
És a dir,
hi ha la idea,
potser això que deies tu,
que està més vinculat a idees polítiques.
És a dir,
quan diuen que s'ha anat molt lluny,
és perquè entenc que estan dient
que políticament no s'ha representat
prou bé aquesta desigualtat,
o solucionat aquesta desigualtat.
És a dir,
quan vas a la taula de record de vot,
és allà on trobes la resposta.
Entre la gent que vota PP i Vox
tens el 80-90% que diu
que s'ha anat massa lluny.
Si vas a mirar PSOE,
Suma, Esquerra, Junts, etcètera,
està al voltant d'un 10%.
Per tant,
el feminisme,
i això ho sabem perfectament,
la igualtat s'ha acabat vinculat
a unes determinades opcions polítiques.
I jo no sé si és
que tu votes aquests partits
perquè estàs en contra del feminisme,
o el fet de votar aquests partits
fa que et col·loquis en aquesta trinxera.
Perquè al final,
i això passa a tot el món,
ens acabem col·locant a la trinxera
de la nostra posició ideològica,
i sembla que
ja haguem de defensar
la posició contrària dels altres,
que són a la altra trinxera.
Hi ha una quarta pregunta
que és només a les dones,
la pregunta és si hem passat por
tornant a casa de nit.
I hi ha entre els 16 i 24 anys
un 57%,
que diu que sovint,
i un 30% a vegades.
És a dir, es redueix amb l'edat,
també hem de dir aquestes xifres,
però clar, estem parlant de xifres altíssimes.
Sí, això és absolutament increïble.
Això és una de les coses
que els de la meva edat,
homes,
van bé entendre que passava,
que un dia fas el cafè
amb l'amiga o la xicota
i t'explica això,
i quedes una mica quadres,
perquè tu no t'ho havies plantejat.
Això, a mi m'agrada fer molt poc,
la comparació amb el nord
i que sembla que aquí tot és fantàstic
i no és veritat,
però això és una de les grans diferències
que m'ha dit molta gent
i que aquí...
Perquè tot això de la igualtat
aquí es va fer als anys 90.
O sigui, aquests d'abans
aquí no es tenen
perquè ja estan molt superats.
Jo recordo molt,
un cop vaig conèixer
una noia italiana
a Roma,
de Roma,
i que feia un any
que vivia a Noruega.
Li vaig fer la típica pregunta
què et sembla el país
i pensant-me que em diria
alguna cosa,
no sé,
de la fred o la fosor,
i em va dir,
i diu,
mira,
la gran diferència
és que quan tu ets italiana,
quan tens 13 o 14 anys,
13 o 14 anys,
em va dir,
tu has d'aprendre
uns mecanismes
perquè tindràs homes
que et diran cosa
i que et perseguiran
pel carrer.
I aquí,
això,
me'n puc oblidar,
perquè això aquí
no em passa.
Una altra amiga
em va dir una cosa
que és molt gàstia.
Em va dir,
jo quan vaig venir a viure
aquí a Noruega,
em pensava
que els homes
no em trobaven atractiva.
Els primers dos mesos.
Per què?
Perquè ningú em deia res.
Ningú em deia res
pel carrer.
Llavors vaig a entendre
que no,
que el que passa
és que aquí
es va fer
fa 30 anys
l'esforç,
la pedagogia
d'evitar
que això passés.
El que passa
és que ara
estem intentant
fer aquesta pedagogia
en una societat
molt més complexa,
on hi ha referents
molt diferents,
on hi ha xarxes socials
i, per tant,
costarà molt més.
Però, clar,
és que aquesta dada
del 87%
de les noies
que diuen
que han passat por,
és que això
és absolutament ininvisible.
Clar,
però, per exemple,
també hi ha una part cultural,
perquè hi ha una altra pregunta
que pregunta
en aquesta enquesta
de si creieu
que la crítica
dels acudits masclistes
és exagerada,
no?
I el 49% dels homes
i el 45%
de les dones
diu que sí.
Per tant,
aquesta tradició cultural
segurament molt espanyola,
no?,
d'aquesta broma
molt masclista,
molt...
que la dona
sempre era com
l'objecte
de la persona
que estava a casa
és una herència
recent
i que encara hi és,
no?
Encara pesa.
Tot ajuda
en aquest sentit.
Sí, evidentment.
I, a més,
ara hi ha tot un discurs,
no?,
de còmics conservadors
que te'ls trobes
a la televisió,
no?,
que els tallens
diuris que ara
ja no es poden fer bromes
com abans.
També hi ha el fet
que moltes vegades
callem els homes.
Quan no,
et trobes en una situació
que trobes l'amic
una mica
neandertal,
que fa el comentari
o fa la broma
i se li hauria de dir
escolta'm,
això que estàs dient
no,
no,
ja no.
O sigui,
fa 30 anys
podria ser,
però ara no.
I aquest discurs
també t'he de dir
una cosa,
aquest discurs
que es fa ara
és que ja no es poden
fer les bromes
que es feien
fa 30 anys,
és veritat,
però la culpa
és d'ells
i no estem parlant
d'aquestes bromes.
O sigui,
ens hem tornat
molt més conservadors.
Em deixes posar-te
un exemple?
Sí.
És una cosa
que hi penso molt.
Mira,
tu recordaràs,
bueno,
tu no recordaràs
perquè és molt petit,
però tu sabràs
que un parell d'anys
davant de ser president,
José María Aznar,
ETA
li va posar
una bomba al cotxe.
Va explotar a Madrid,
sí,
i ell va sobreviure
perquè era un cotxe blindat.
Molt bé.
En aquella època,
a meitat dels 90,
que jo anava a l'institut,
hi havia
una discogràfica
que feia CDs
de remixos,
no?
que feia les cançons
èxit
i feia un remix
per llavors
la discoteca
o si volies ballar a casa.
Sí?
Aquesta discogràfica
en va treure un
que a la portada
hi havia un doble
de l'Aznar.
Es pot trobar
a l'anunci
a YouTube.
Sí?
Es deia l'anunci
i deia
mira senyor González,
etcètera.
Per què feien
servir l'Aznar?
Doncs perquè
el nom del CD
era
Bombazo Mix.
Bombazo Mix.
Això era el 95
més o menys.
Si ara algú
fa això
acaben tots
a l'Audiència Nacional.
Sí.
Com sap
en Jair Domínguez,
com sap...
No?
Sí, sí.
Clar,
petit recordatori
que s'hauria de fer més
que l'Audiència Nacional
és un tipus de tribunal
que només existeix a les dictadures.
Els Països Democràtics
no tenen
audiències nacionals.
Tu vas en el tribunal
que et toca per zona
i amb un jutge a l'Aznar.
Però bueno,
deixant part d'això,
qui ha restringit l'humor
són els conservadors.
Perquè clar,
tu tampoc vols
que et posin una querella.
Per tant,
tot aquest discurs
de dies que ja no es pot
fer bromes com abans,
clar,
potser que s'ho mirin,
ells.
Ara estic veient,
m'han fet arribar
aquesta portada
del Bombazo Mix,
realment,
del 95,
és graciós d'observar.
Que la gent vagi a YouTube
per buscar
el recopilatori
i la portada,
exacte.
Des de Noruega,
Joep Salai Coller i professor,
gràcies per acompanyar-nos.
Que tinguis un bon dia
i abriga't.
Vinga,
merci.
Adéu-siau.
Fins ara.
10 i 42.
Tenim una última hora,
Maiol,
pel que fa a l'amnistia.
De fet,
pera't anem cap a Madrid,
Tània,
perquè el que us pot avançar
aquesta hora,
al matí de Catalunya Ràdio,
és que el 30 de gener,
atenció,
el 30 de gener,
hi haurà el ple de l'amnistia.
Per tant,
votació definitiva
al Congrés dels Diputats.
Tània.
Sí,
serà el moment de saber
quin és el text definitiu
de la llei d'amnistia,
que després s'haurà d'enviar
al Senat,
la pot retenir fins a dos mesos,
però serà, per tant,
dimarts 30 de gener,
ja al Congrés dels Diputats,
on hauran acabat les obres,
quan es sotmetrà a votació
el text definitiu.
Abans,
fins a aquesta data,
doncs hi ha temps
per incorporar esmenes.
De fet,
acaba d'acabar la ponència
de la Comissió de Justícia.
Sabem que s'han incorporat
vuit esmenes ja a l'articulat.
Són aquelles més tècniques
que havien pactat Sumar,
Sohe, Esquerra o Bildu,
i, en canvi,
les que havien presentat
per separat Esquerra i Junts
es mantenen vives
perquè ens entenguem,
dimarts vinent
es continuen debatent
en una reunió
de la Comissió de Justícia.
Per tant,
les més tècniques,
aquelles acordades,
formaran part ja
de l'articulat
de la llei d'amnistia
i, en canvi,
les més polèmiques,
per exemple,
sobre terrorisme
o sobre com han d'afectar
les mesures cautelars
si els jutges recorren Europa,
doncs totes aquestes
encara es mantindrà al debat.
Fins al dimarts
o fins al ple,
perquè fins al dia 30
els grups es poden posar d'acord
i en extremis
per incorporar canvis.
Però això és molt pesat.
És a dir,
pot ser que a última hora
estiguem encara pendents
si entra o no entra
i a últim minut
i es voti sense saber.
Tot això ho podem viure.
És exactament així
perquè fins i tot
algunes esmenes
es poden portar en mà
en paper a última hora
fins a la votació del dia 30
i, pensa una cosa,
després ha d'anar al Senat
dos mesos més
i quan torni al Congrés
encara s'ha de tornar a aprovar.
Però això en situa
en l'escenari
que ja havíem previst
que és que a l'abril
la llei d'amnistia
pot estar aprovada definitivament.
Maiol.
Hi ha una dada anecdòtica
però per les voltes
que fa la política.
Un 30 de gener de 2018
hi havia un ple d'investidura
convocat
per investir Carles Puigdemont
president de la Generalitat
a distància.
L'aleshores president del Parlament
Roger Torrent
va desconvocar el ple
i es va generar un xoc
entre Junts i Esquerra
que encara avui dura
i que per exemple fa
que no es posin d'acord.
6 anys després
d'aquell ple
pot haver-hi
una votació al Congrés
o hi haurà una votació al Congrés
com ens ha avançat la Tània
sobre una llei d'amnistia
que una de les principals coses
que provocarà
és el retorn
de Carles Puigdemont
a Catalunya
i la possibilitat
que es torni a presentar president.
Més enllà de l'anècdota
de la data
és veritat
que estarem ballant
amb si s'inclourà
el terrorisme
sí o no
però vaja
jo confio
i les negociacions
van per aquí Tània
que al final
hi haurà
diguem una fumata branca
perquè la majoria de coses
ja són tècniques
el gruix de la feina
ja es va fer
abans de registrar el text
és veritat
que també hi vam arribar
d'aquella manera
amb Junts presentant-lo
per una banda
el PSOE
que no el firmava amb la resta
però
el que queda
és assegurar-se
que cap
que no hi hagi cap escletxa
perquè després
els jutges facin
el que vulgui
clar
l'objectiu és comú
l'objectiu de Junts i d'Esquerra
és blindar-la al màxim
perquè ara
en el text actual
el terrorisme
és una de les coses
que estan exemptes
és una de les excepcions
és a dir
que no es pot
doncs amnistiar
aquells que tinguin
un delicte de terrorisme
en sentència ferma
què volen Esquerra i Junts?
doncs que ara
que García i Castellón
han mogut peça i fitxa
perquè Puigdemont
o Marta Rubida
puguin acabar condenats
per terrorisme
doncs que no
que el terrorisme
no formi part
d'aquestes excepcions
que quedi al marge
veurem com queda
perquè fins al moment
el sol el que diu
és que no es pensa moure
per tant
com dèiem
l'abril podria tornar
Carles Puigdemont
entenc per tant
que també podria ser
candidat a les eleccions europees
clar
veurem com acaba
hauria marge per presentar el candidat
no sé quan es tanca el termini
ara no m'ho sé de memòria
si soc sincera
en tot cas
les eleccions són a finals de juny
veurem per què
llavors falta
tota la interpretació judicial
que dependrà
de l'articulat final
del text final
per exemple
una de les esmenes presentades
el que demana és que
malgrat els jutges espanyols
si hi tenen dubtes
i consulten a la justícia europea
que es garanteixi
que la mesura cautelar
que ara té Carles Puigdemont
que és detenció
si torna a Espanya
no és que decaigui
immediatament
és a dir
que encara que hi hagi dubtes
encara que la justícia europea
retingui
la decisió definitiva
sobre l'amnistia
posem-nos
per exemple
un any
Carles Puigdemont
d'immediat
pugui retornar
a l'estat a Catalunya
sense el risc de ser detingut
de fet el gran dubte
no és ja
si Carles Puigdemont
es presentaria
a les eleccions
europees
sinó
que hi haurà
unes catalanes
en principi
previstes
per principis
de 2025
de fet
la intenció
de Pere Aragonès
però aquesta és una partida
ja
bé
però és la gran partida
és la gran partida
primer si torna o no torna
si hi ha amnistia
i pot tornar a l'abril
entenc per tant
que també serà candidat
a les europees
i que per tant
podrà fer campanya electoral
des de Catalunya
i aquí començarà
a veure's
un nou joc polític
perquè és una campanya electoral
europea
amb la presència
al territori
de Carles Puigdemont
de nou
i amb tot l'impacte polític
que això tindrà
perquè la tornada
a Carles Puigdemont
no serà
una cosa
que passarà
desapercebuda
i per tant
com arrossegarà
i com aconseguirà junts
retenir aquest capital polític
per arrossegar-ho
fins a les eleccions europees
almenys fins aleshores
fins allà
després veurem
i com ho voldrà jugar
Esquerra Republicana
perquè aquest rebuf
no arribi tan bé
a les eleccions catalanes
des que hi va haver
la sentència del procés
el gran què
el gran moment
que espera
per l'independentisme
és el retorn de Puigdemont
i això
si l'amnistia
queda aprovada
definitivament
a l'abril
ho viurem ja
aquesta primavera
deixem a corregir una dada
les europees
són del 6 al 9 de juny
per tant
a principis de juny
veurem si els termins
són justos o no
en tot cas
s'estan complint
la previsió que dèiem
sortirà la llei
del Congrés
el 30 de gener
dos mesos màxim
la pot retenir
el PP al Senat
i haurà de tornar al Congrés
després per una votació
ja definitiva
encara que el Senat
la vulgui tombar
això no té efectes
el Congrés la podrà tirar endavant
doncs us acaba d'avançar
el matí de Catalunya Ràdio
el ple de l'amnistia
serà el 30 de gener
i la votació definitiva
per tant al Congrés
abans d'anar-se'n cap al Senat
ho seguirem com sempre
tota la ràdio pública
de Catalunya
una pausa
i anirem cap a l'espai Corbaró
on es va rodar
un anunci
que aquests dies
heu vist molt segur
a la televisió
és aquest anunci
l'anunci del 3CAT
però també altres coses
com per exemple
a mi i Cristina a Barcelona
ara en parlarem
és un espai molt particular
que ara anirem en directe
cap allà
a les plugues de Llobregat
una pausa
i cap allà
anem en directe
el matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Vine a conèixer
els dos nous magatzems
Obramat
a Vilanova
i a l'Hospitalet
Ampliem així fins a sis
la nostra xarxa
de magatzems
a la província
amb tots els oficis
en un mateix lloc
per una compra més ràpida
amb estoc
sempre disponible
a més de 20.000 productes
de qualitat professional
i als millors preus
de la zona
també a Obramat.es
on compren els professionals
Obramat
Coneixer món
tant sí com no
Aprofita els Flydays
de l'Ebel
i comença el 2024
esborrant el primer propòsit
Vola sense escales
als Estats Units
des de 119 euros
per trajecte
i troba més ofertes
per a Argentina i Xilè
L'Ebel
Flyaway
Avui jugà a l'Euro Barça
de Bàsquet
Treballarem equip
El Barça de Grimau
continua el camí
cap a la final final
fort de l'Euro Lliga
Tripla, tripla, tripla
Liu l'emoció
del millor bàsquet europeu
en directe
al web o l'app
de Catalunya Ràdio
amb Ernest Macià
Carme Lloberes
i l'equip del Tot Gira
Avui a partir d'un quart de set
La Finestra Indiscreta
Aquesta setmana
tindrem una sorpresa
molt especial
relacionada
amb els Premis Gaudí
Ens empaitarà la maldat
que és la gran guanyadora
del passat Festival de Sitges
Tindrem dues cracs
Vicky Craves
i Margarete Bontrota
i ara sí
Trent Reznor
i Nine Inch Nails
La Finestra Indiscreta
Divendres a les 12 de la nit
amb Àlex Burina
Tenemos que encontrar
a la bestia
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Oh, benvinguts
Passeu, passeu
De les tristes
Em farem fum
Que a casa meva
és casa vostra
Si és que hi ha
Coses d'algú
L'escenari de l'últim anuncia
de la plataforma digital 3CAT
amb cançó de Rita Pallès
i Alice
és l'espai Corbaró
però també ha servit
és un espai molt singular
que també ha servit
d'altres escenaris
per exemple
de pel·lícules com aquesta
I was defending myself
and you had a racer
and you were drunk
with a racer
and rage
Que eran celos
Que eran celos
Juan Antonio
y tú lo sabes
que yo estaba loca por ti
y tú me traicionaste
Never
Sí, sí, sí
con la mujer de Agustino
Estem parlant de la Cristina Barcelona
de Woody Allen
amb Penélope Cruz
Scarlett Johansson
o Javier Bardem
i aquest espai
de fet era el taller
de la pel·lícula de Bardem
on ell pintava
però això no acaba aquí
Perquè a l'espai Corbaró
la Rosalia
també va gravar
un dels seus videoclips
era Vampiros
amb Raúl Alejandro
quan la parella artística
encara era parella
a la vida real
Doncs avui
la nostra parella artística
l'hem enviat cap a allà
és l'Artur Ramon
i el Bernat de Déu
Artur, què tal?
Bon dia, com estàs?
Hola, bon dia, Ricard
Bernat de Déu, bon dia
Som dos homes en un, si nosaltres
Us heu perdut o no?
No, i a més a més
jo he arribat
amb transport públic
cosa que recomano
perquè aquest espai
no només és singular
per la seva disposició
arquitectònica
sinó per la seva ubicació
dins d'Esplugues
Ricard, això està
en el centre històric
d'Esplugues
el qual s'hi arriba
per un carrer
que es diu
carrer Montserrat
i per un parc
que es diu
parc dels Torrents
que és una zona botànica
i que guarda masies
del segle XVII
originals
entre les quals
està imbricat aquest espai
que tots teniu present
a la retina
per aquest anunci
i que realment sorprèn
perquè és un espai
molt vell, no, Artur?
És un espai singular
que no t'esperes
quan el veus
per la televisió
sembla una mica més gran
això passa habitualment
me l'imaginava més gran
però és magnífic
i si arriba fàcilment
està tocada
a l'Ajuntament d'Esplugues
Com el descriuríeu?
Descriu-me una mica
feu una descripció
de l'espai radiofònica
Clar, es diu casa
però no és una casa ben bé
tot i que ell hi va viure
durant un temps
en un dels racons
és bàsicament una escultura
una escultura de tamant gegant
en la qual jo crec que el Corbaró
juga molt bé
amb algunes reminiscències
de l'argòtic
sobretot amb els jocs de la llum
entre els miralls
és un espai semigòtic
semimedieval
però alhora molt modern
perquè bàsicament
és un espai molt net
molt cimentat
És un espai singular
que juga molt amb el ciment
i que a més a més
té una cosa
que remet
a les arquitectures visionàries
remet a les presons de Piranès
i remet també
a Escher
els gravats d'Escher
i podríem estar aquí
en el set
d'una pel·lícula
del Tatí
o de Blade Runner
és a dir
és una cosa
fascinant
És com un pessebre
com un barlem
Sí, és aquesta cosa
semifuturista
però que també
remet molt al passat
a més a més
és una cosa
també cubriquiana
perquè les estàtues
jo diria més boniques
del Corbaró
són aquests monolits
que estem veient ara
uns monolits de pedra
molt sòlids
que són pràcticament
com una alegoria
d'una persona
que són les seves escultures
més reaixides
i que també les podreu trobar
enmig d'aquest espai
ajardinat
que juga molt bé
també amb l'aigua
que és un element
molt important
és un espai
molt instagramable
molt
l'Ardurí
quan hem arribat
ens ha sortit
el mòbil
per fer fotos
i un espai
que evidentment
que l'Ajuntament
està explotant
pel que dèieu
només per videoclips
i per pel·lícules
sinó sobretot
també
s'han fet bodes
no sé si comunions
però d'aquí poc
se n'hi faran
i és un espai
molt vendible
en aquest sentit
i que relaciona
una cosa
que sempre
a vegades
passa per desapercebuda
que és la relació
entre l'art
i el poder
que jo crec
que el Corbaró
va tenir molt present
a la seva vida
el Xavier Corbaró
tu Artur
el vas conèixer?
sí
el vaig tractar
amb poc
vaig coincidir
amb dos o tres inauguracions
i amb un sopar
el vaig tenir al costat
i era un personatge
veritablement
que a Pla
li hagués dedicat
un humanot
era un home
que tenia
un aspecte
diguéssim
entre un dandy
de pel·lícula
de Hollywood
avui seria
com un Andy García
i un pillo
de barri
era un home
que a més
un gran seductor
Corbaró
va entendre
perquè va estar
als Estats Units
de molt jove
i va entendre
que el màrqueting
artístic
funciona
amb la seva amistat
que va tenir
sobretot amb Dalí
però va conèixer
Miró i Picasso
però amb Dalí
i amb Dixam
passa per ell mateix
ell era la pròpia
obra d'art
i aquí
en aquest espai
va construir
el context
per vendre
la seva obra d'art
totalment
això era l'any 68
i pensa Ricard
que Corbaró
és un artista
molt curiós
que es fa sobretot
d'obra pública
en relació
com et dèiem
al poder
als anys 80
que té obres
molt determinades
ell per exemple
té un homenatge
a Terradelles
que podeu veure
a l'avinguda
del mateix
home de Barcelona
a Rubió i Tudorí
té una obra
que el títol
ja ho diu tot
que es diu
Su Majestat el Rei
estem parlant
del Rei Antic
per dir-ho així
era un home
que es va saber
barrejar molt bé
amb el poder
sí
el nostre
diguéssim
el de vida
diguéssim
el que tenia més suc
llavors
era un paio
que als anys 80
va saber
bàsicament
quines portes
havia de tocar
i sobretot
que l'alcalde Maragall
li va encarregar
una cosa molt important
que va ser
el comissariat
barceloní
de l'escultura pública
abans dels Jocs
del 92
com sabeu
és un tòpic
el 92
Barcelona sobre el mar
i a la Barceloneta
comença a haver-hi
moltes escultures
d'artistes
internacionals
també d'espanyols
com l'Antonio Muñoz
però l'exemple més clar
és la cara de Barcelona
de Litja
que és aquell
quan baixes via
i tant et trobes
llavors
aquest tio va ser
el repartidor
de totes aquestes
i va fer les connexions
i fins i tot
va fer les medalles
del joc
que diria
que a més a més
són unes medalles precioses
artísticament Artur
vaja
jo tinc el coneixement
que tinc
que és nul
però
no seria una persona
no em consta
que sigui
un gran artista
destacat del nostre país
almenys no el reivindiquem així
no ho sé
a veure
és un artista
molt d'un moment
és un artista
que neix a l'any 35
i tota la seva primera trajectòria
és dels anys 50
lligat a un informalisme
que jo diria
que era un informalisme light
i de seguida
troba una veu
més o menys personal
però
ell té aquesta capacitat
sobretot
de seducció
i de màrqueting
i és un artista
que va ser
molt comercial
va vendre molt
però
que avui
la seva obra
doncs
no està
diguéssim
no passaria
al filtre del temps
és a dir
el mercat
no el reconeix
poc
poc
clar
és difícil molt
fer prediccions
amb la història
de l'art
però jo diria
que l'obra
on som
serà l'obra
que el transcendirà
aquesta és l'obra
que el transcendeix
sense dubte
perquè
és la seva
no només
una obra
que va anar fent
durant molt temps
perquè ara
ens explicaven
els companys
d'aquest espai
que ell va adquirir
aquest terreny
en els anys 60
i el va anar fent
paulatinament
com un espai
molt seu
molt personal
però l'obra
escultòrica
jo diria
que decaurà
i que quedarà això
sobretot
perquè ell va saber
veure molt bé
i abans parlava
l'Artur
molt bé
del tema
dels americans
o del màrqueting
que l'art
s'ha de relligar
la imatge
clar
aquest espai
és un espai
abans us deia
instagramable
és que realment
no hi ha un record
que no quedi bé
en fotografia
molt americana
d'aquest moment
molt
ell portava aquí
el Michael Douglas
per exemple
i li venia una escultura
aquest era una mena
de mausoleu
del seu ego
per definir-lo
ja està
ja ho has dit
ja ho he caçat
ja ho he caçat
però clar
que això
en aquell elit
entenc
del moment
artística
sí
molt vinculada
a la intel·ligència
del PSOE
del PSC
el poder
això el seduïa
una figura així
molt
era una mica
l'artista oficial
d'aquella època
pensa que l'art públic
té diferents vessants
el més sòrdid
és l'art de rotondes
que és un art
espantós
en el qual
l'administració
va gastar molts diners
i després
el poder polític
jo crec que en aquest cas
el PSC
als anys 80
ho va fer molt bé
perquè va ser molt hàbil
tenia una sèrie
d'artistes de confiança
que eren bons artistes
d'atrevat
artistes competents
els quals s'assegurava
que es guanyessin la vida
i després
bé
s'assegurava això
una intel·ligència
músics
tot
tot
tot
imagina't
si repasses
les festes majors
dels anys 80 i 90
doncs
veuràs els mateixos músics
els mateixos escenaris
i clar
després aquesta gent
quan s'havia de fer un míting
evidentment
transponia
y después hay una cosa Ricard
que un cop pasa este contexto
queda el que queda
y el llegado de l'artista es l'obra
Corberó sería un gran seductor
pero hoy no es, va morir el año 2017
hoy que nos queda, l'obra, y dins de l'obra
esta es la peça
esto es muy interesante Artur, porque al final por ejemplo
en Picasso, que ahora se ha oberto este debate
de cómo era, del que había llegado a hacer
si el llegado es l'obra
ya está bien contextualizarlo
y saber qué va a hacer
pero al final es complicado
qué acaba quedando
acaba quedando l'obra
porque claro, los artistes
no son buenas personas
no son blancs
y hay de bons y de dolentes
y entonces claro, Corberó el que tenía
y eso sí que lo vaig viure cuando lo conozco
es esta capacidad de seduir
de seduir, entonces claro, seduía
ell mateix, seduía en aquest espai
y va ser un hombre que va a vendre moltísimo
sobretot als Estats Units
té obra al MoMA
que pocs artistes catalans podem dir
que tenen fora dels grans
Tàpies, etc.
però això és un mèrit
és un mèrit
ara, quan ja no hi és ell
queda només l'obra
i l'obra s'aguanta d'aquella manera
ja, però tu no tindries alguna cosa
que si poguessis triar
no ho tindries, una peça a casa
jo en tinc una
ah sí?
en tinc una
sí, sí que no la puc vendre
per cert
que la vols vendre?
sí, la tinc de fa temps
a la galeria
és una peça que ve d'un jardí
i la tinc posada
a la terrassa
de la galeria meva
i costa vendre-la
perquè avui
no hi ha
molta demanda
de Corberó
l'Espai Corberó
ja dic que és extraordinari
i d'ara en general
l'espector
que ens esteu fent arribar
de l'Espai Corberó
a les Pugues de Llobregat
realment és extraordinari
vull dir que
sí, sí, cal visitar-lo
els oients que hi vagin
i sobretot Ricard
cal separar l'obra de l'autor
entre altres coses
parlem-ne un altre dia d'això
parlem-ne, vinga, vinga
parlem-ne, parlem-ne
quedem, quedem
quedem, quedem
Artur Ramon, Bernat, adeu
gràcies
un abraçada
un petó
fem una pausa
notícies i a seguida tornem