El presidente de la Generalitat, Pere Aragonés, está defensando ahora mismo la ley de amnistía
davant la Comisión de Autonomía del Senado.
Aragonés está interveniendo en un debate convocado por el PP
per debatre un informe contrari a la llei i on participen mitja dotzena de presidents autonòmics populars.
Més detalls, Madrid, Jordi Brascó.
Bon dia. Donant ja per feta l'amnistia, Aragonés està anant fins i tot un punt més enllà
posant el referèndum d'autodeterminació a l'horitzó.
Tots sabem que si avui som aquí és perquè l'amnistia, d'un dia per l'altre, va deixar de ser inconstitucional.
Va deixar de ser impossible, com passarà amb el referèndum.
Que més tard o més d'hora serà acceptat com la via per resoldre el conflicte de sobirania entre Catalunya i l'Estat.
Un cop acabi, el president català es quedarà a escoltar les rèpliques que li arribaran dels sis presidents autonòmics
que el PP ha portat avui al Senat i que s'espera que carreguin amb duresa contra la llei d'amnistia.
El primer serà el murcià López Miras i Ayuso, que s'ha alliberat l'agenda expressament per ser aquí,
intervindrà a la penúltima.
Jordi Bresco, Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies, Sara Riera.
Arrenca a l'Audiència de Barcelona el judici contra quatre Mossos d'Esquadra
acusats de bufetejar i tirar a terra un jove a qui van trencar tres dents.
La fiscalia, que els demana vuit anys de presó i 16 d'inhabilitació,
també els fa responsables de falsejar l'atestat policial per incriminar la víctima.
Aquests fets van passar quan el jove i un grup de companys seus es van saltar
el toc de queda imposat el 2020 per pandèmia, per l'epidèmia de la Covid.
A l'Audiència de Barcelona, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
L'acusació particular exercida pel col·lectiu Iridia els demana fins a 15 anys de presó,
22 d'inhabilitació.
Els fets els va agravar una veïna i arran d'això,
la Conselleria d'Interior va obrir un expedient disciplinari
pel qual els va suspendre de sou i feina durant un any i mig
i després els va canviar de destí.
Els fets van passar el 20 de novembre a Barcelona,
saltant-se el toc de queda decretat per la Covid.
Un d'ells, la víctima d'origen africà,
es va adreçar als agents per dir-los que un amic seu l'havien robat
i que això era més important que no el que estaven fent ells.
Segons el relat de les acusacions,
els agents, després d'aquest comentari,
van agredir el jove per motius racistes.
Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio, Audiència de Barcelona.
I la policia local de Santa Coloma de Gramenet
ha immobilitzat un patinet modificat tècnicament
i que podia arribar a circular a 111 km per hora.
Després de verificar el vehicle,
els agents van constatar que la parella es va trucar
i podia multiplicar per 4 el límit permès pels patinets elèctrics
que no hauria de superar mai els 25 km per hora.
El conductor del vehicle va rebre una sanció de 500 euros
i el patinet l'han portat al dipòsit municipal
per representar un greu risc per la seguretat viària
i no complir amb la normativa vigent.
Ha mort als 88 anys, Bruce Kessler,
aventurer i director nord-americà de sèries com MacGyver
o aquesta que sentim, l'equip O.A.
Va començar la seva carrera com a pilot de cotxes
entre celebritats com James Dean i Steve McQueen,
però després de diversos accidents es va retirar
i va entrar al món del cinema i la televisió
primer com a tècnica en carreres i persecucions
i després com a director.
A més dels títols xasmentats,
va dirigir pel·lícules i sèries populars
dels 60 als 80 com Vereta, Mission Impossible,
McCloud o El cotxe fantàstico.
Aficionat a la navegació,
el seu espelet aventurer el va dur el 1993
a ser un dels primers nord-americans
a fer la volta al món com a capità d'un iot a motor.
Esports, Marta García.
Sergio Lozano renova amb el Barça de futbol
sala per una temporada més,
ara fins al 30 de juny del 2025.
El capità blaugrana acabava contracte este 30 de juny
i d'esta manera firma la quarta renovació
des que va arribar al club el 2011.
Accepta, per tant, la renovació a la baixa
que ja va avançant en Catalunya Ràdio.
No quiero vestir otra camiseta, que no sea la blaugrana,
quiero retirarme del Barça,
quiero que mi último partido sea en el Palau lleno,
despidiéndome de toda la gente,
agradeciéndole todo el cariño durante todos estos años
y no tengo ninguna otra duda.
Si es por mi parte, no voy a jugar con otra camiseta.
Frenkie de Jong apunta a titular
amb el Barça contra el PSG dimecres en París
en l'anada dels quarts de final de la Champions.
Ho avançava així en el Club de la Mitjanit de Catalunya Ràdio.
Xavi, per cert, pensa en algun mercat individual
per aturar l'equip de Luis Enrique.
I és que esta setmana toca Champions,
partits d'anada de quarts de final.
Pep Guardiola torna al Bernabéu,
com pareix esta vesprada en la prèvia del Madrid City.
El tècnic de l'equip blanc, Carlo Anxelotti,
ho fa este migdia.
Els dos equips últim en detalls avui per a este partit demà,
en què també se jugarà l'Arsenal Bayern.
Fins aquí, les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio, Ricard Ostrell.
La luna vino a la fragua con su polizón de nardos.
El niño la mira, mira.
El niño la está mirando.
Aquest mes de juny farà 126 anys del seu naixement
i el 19 d'agost se'n complirà amb 88 del seu afusellament per part del feixisme.
Però Federico García Lorca segueix encara molt vigent i d'actualitat.
Sobretot després que la seva neboda, Laura García Lorca,
dimitís fa uns dies com a membre del patronat Federico García Lorca de Granada.
El motiu, el nomenament com a nou director d'Antonio Membrilla,
del Partit Popular, que es va referir fa un temps a la memòria històrica com a memez histèrica.
Membrilla va renunciar a prendre posició del càrrec, però el mal ja estava fet.
Avui podem saludar, des dels estudis de la cadena Serra Granada, Laura García Lorca.
Buenos días y gracias por acompañarnos.
Bon dia, ¿qué tal?
Antes de nada, ¿cómo estás?
Pues muy bien.
Yo creo que después de esta pequeña tormenta
ha habido un avance en lo que al final creo que es más importante,
que es la difusión, el conocimiento, el cuidado del legado de García Lorca.
Entonces fue un hecho muy desafortunado, por decirlo suavemente,
pero afortunadamente, bueno, pues esta persona no tomó posesión del cargo
y para mí es algo que ha pasado.
En cambio, me parece importantísimo el momento en el que estamos
en cuanto al Centro Federico García Lorca
y la Fundación Federico García Lorca
en Granada, que es donde tenemos depositado
todo este extraordinario archivo
que reúne el teatro, la poesía, la correspondencia,
fotografías originales, dibujos,
en fin, todo este legado que es tan importante para tanta gente.
Y estamos, por suerte, en un momento muy esperanzador.
Ha habido, igual saben que ha sido un proceso muy lento,
no siempre fácil,
pero creo que ahora las cuatro instituciones
que forman parte de este consorcio,
que es el Ministerio de Cultura,
la Junta de Andalucía,
el Ayuntamiento de Granada y la Diputación,
están en un muy buen momento para llegar a un acuerdo
e impulsar este centro,
que lo que necesita es presupuesto y personal.
Que es así de sencillo.
¿Qué presupuesto tiene este centro Lorca?
Tiene 100.000 euros para toda la programación.
Es poquísimo.
Es un espacio que se ha hecho, es poquísimo.
Eso da para una exposición, un catálogo
y un par de conferencias, y no mucho más.
Y esto es para todo el año 24.
Entonces, bueno,
yo he dicho que esto es realmente un centro
como el García Lorca,
con un teatro para 400 personas,
porque Lorca escribió teatro,
y ahí se debe hacer teatro de hoy,
distintas, no solamente de Lorca,
sino teatro de vanguardia,
que es lo que a él le interesó,
como en todas las disciplinas que practicó,
el arte, la música, la investigación,
los talleres, la educación, en fin.
Este centro se ha construido a la medida de la figura,
no al revés, como tantas veces ocurre,
que luego hay que inventarse contenidos
que no siempre son imprescindibles,
pero en este caso, la figura de Lorca
da para esa riqueza de programación
que se ha contemplado en un edificio estupendo.
No, te lo preguntaba.
En el centro, en el corazón de Granada.
Porque Lorca despierta mucho interés a todo el mundo,
pero parece que aquí en España
no está tan cuidado,
no hay un interés político, sobre todo.
Bueno, pues son estas cosas incomprensibles.
Yo llevo, pues desde el año 95,
en el que me pidieron que dirigiera la huerta de San Vicente,
que era la casa de verano de la familia,
aquí en las afueras de Granada.
Hasta hoy, la verdad es que he encontrado
una serie de dificultades difíciles de explicar.
Y yo por lo menos no sé darle sentido,
pero sí creo de verdad por primera vez
que hay un momento muy prometedor
para llegar a un acuerdo entre todas las instituciones
para dotar este centro de lo que necesita.
Yo creo que ya muy conscientes de la trascendencia
y de la presencia viva de la obra de García Lorca en el mundo.
Es decir, cuando salió esta noticia,
de ese comentario horrible de este señor,
me llegaron correos de Memes Histérica,
pues me llegaron correos y llamadas
pues de Nueva York, de Londres, de Buenos Aires,
de todas partes,
de personas realmente alarmadas,
pensando que había dimitido además de la fundación,
en fin, que hubo ahí un poco de confusión,
pero quiere decir esto que
no solo me llamaron amigos,
sino gente desconocida
que escribían a la fundación
muy alarmada.
En fin, afortunadamente no ha tenido mayor trascendencia
y lo que sí es trascendente
es que este centro realmente refleje
la realidad de la figura de Lorca en el mundo
y el diálogo vivo que tiene permanentemente
no solo con espectadores y con lectores y estudiosos,
sino con artistas en el mundo entero.
Sean músicos, dramaturgos,
artistas plásticos, etc.
Eso es una realidad
que hay que seguir poniendo de relieve
y ese espacio está creado
para dar voz
a una serie de intervenciones de excelencia,
porque este centro se ha hecho
con un espíritu de reflejar
esa universalidad de la obra de Lorca.
No es un centro local
de un centro cultural de barrio.
Sí, sí, sí.
Esto ha nacido con otra ambición.
¿Por qué no se han encontrado los restos de Lorca?
Pues por distintas razones.
Fundamentalmente,
o sea, vamos,
por un lado,
físicamente no se han encontrado
porque es muy difícil
reconstruir lo que pasó
en el año 36,
hoy en día,
en unos parajes
que son unas tierras, digamos,
inestables.
Por otro lado,
mi familia,
nosotros
defendemos
absolutamente
el derecho
de todos los familiares
a buscar
los restos
de sus seres queridos,
de sus familiares,
de sus parientes,
pero en nuestro caso
creemos
que Lorca
está mejor
mezclado
con los restos
de todos.
Es decir,
él está celebrado
a diario
en el mundo entero
y creemos
que ahí
es uno más
entre todas
las víctimas.
Es decir,
su nombre
debería
aparecer
en una lista
en orden
alfabético
y
tiene que salir
en la G
de García.
Mientras
sus restos
estén mezclados
con los de otros
desconocidos
o no desconocidos,
se protegerá
esa memoria.
Simbólicamente
nos parece
mucho más fuerte
que Lorca
esté
entre todos
y sea ahí
como todos.
Está destacado
por su obra,
por su vida
continuamente,
por su fundación,
por sus papeles
y
eso
por un lado.
Por otro,
que hay
un...
querríamos evitar
ese espectáculo
que
no creo
que a...
yo no me atrevo
a hablar
por él,
no lo hago nunca,
pero desde luego
si yo estuviera
en su lugar
no me gustaría
que se hiciera.
Claro,
pero es una fosa
desconocida,
o sea,
no quieren saber
dónde está,
dónde se encuentra
toda esa gente.
Es que
vamos,
por lo que se sabe,
porque se ha
investigado mucho,
él fue fusilado
con los otros tres,
con Galindo
y Galadí
y
se supone
que están
los cuatro
fusilados juntos,
no en una
de las fosas
más grandes,
donde hay
cientos
de
restos.
Eso es lo que
se supone,
pero
ya han hecho
cuatro,
cinco,
seis,
o no sé cuántas
excavaciones,
porque nosotros
no queremos
impedir
que las familias
de Galindo
y Galadí
busquen los restos
de los suyos,
al revés,
defendemos
ese derecho
y no nos vamos,
no vamos a
obstaculizar
que ellos
hagan eso,
pero que esté claro
que nosotros
no estamos buscando
los restos
de Lorca.
El hispanista
Jan Gibson
en agosto del 2022
publicó una carta
en el Independiente
donde reclamaba
la verdad
sobre estos restos
mortales del poeta
porque dice que
los bulos favorecen
a la extrema derecha.
Pues yo no estoy
en absoluto de acuerdo
y creo que además
ha hecho unas insinuaciones
insidiosas
como tantos otros
diciendo que la familia
lo que queremos
es olvidar,
queremos pasar página
y eso es
absolutamente
inaceptable.
Nosotros,
nuestra postura
es clarísima
y las razones
por las que no
queremos
estamos buscando
sus restos
las hemos dicho
con toda
claridad
no tiene nada
que ver
con olvidar
ni pasar página
ni cerrar
y creo que
estas expresiones
de abrir heridas
y cerrar heridas
no significan
absolutamente nada
son
fórmulas
que suenan
bien
pero
que
no siempre
son verdad
puede ser
una verdad
personal
que para alguien
por supuesto
que lo entiendo
encontrar
los restos
de su familiar
supone
un cierto
respiro
un
poder
como una especie
de tranquilidad
un alivio
sí
un alivio
mis hermanas
y yo
quiero decir
mi abuelo
Fernando de los Ríos
murió en el exilio
y dijo claramente
que quería que
cuando volviera
una democracia
a España
quería
estar enterrado
en España
en su tierra
y trajimos
sus restos
desde Nueva York
en el momento
en que
tuvimos
nuestras primeras
elecciones
y
nuestro abuelo
Federico
García
que también
murió en Nueva York
al salir
de España
dijo
nunca volveré
a pisar
este jodido
país
y le hemos
dejado
enterrado
en Nueva York
como él quiso
es decir
yo entiendo
todas las posturas
pero
sí pido
que respeten
la nuestra
Amor, amor
que está herido
Amor, amor
que está herido
Herido
de amor
huido
Herido
Muerto
de amor
Decida
a todos
que ha sido
Está en conversación
Laura García Lorca
en la boda
Federico García
García Lorca
aparte de este
de este poema
que estamos escuchando
donde canta
Ana Belén
Herido de amor
¿Cuáles son sus obras
o poesías
preferidas de Lorca?
A ver
hay siempre
unas que no
fallan
como el diván
del tamarit
o
poeta en Nueva York
bueno
el llanto
por Ignacio Sánchez Mejías
desde luego
y del teatro
es difícil elegir
entre
Doña Rosita
la soltera
así que pasen
cinco años
la casa
de Bernarda Alba
no sé
es difícil elegir
y también
según en qué
épocas
pues
unas resuenan
más que otras
claro porque usted
usted nació
en 1954
en Nueva York
no sé
cómo recuerda
la primera vez
que oyes hablar
de él en casa
pues
a ver
había
seguramente
se le nombraría
pero yo la primera vez
que recuerdo
y además
que fue algo
muy
impresionante
mis padres
que eran
los dos profesores
en la Universidad
de Colombia
tenían
en el departamento
español
había un
grupo de teatro
y estaban
ensayando
en
en el Teatro
de Colombia
en una versión
de
Don Perlimplín
y un amigo
de mis padres
un
gran poeta
cubano
un profesor
también en la Universidad
Eugenio Florit
estaba representando
el Perlimplín
una tarde
pues me llevaron
a los ensayos
pues no tendrían
con quién dejarme
yo hacía poco
que había
aprendido a leer
y la verdad
es que aprendí
con mucha
facilidad
y con
muchísima
alegría
y entusiasmo
y
oí
a Eugenio
decir
un poema
que me pareció
precioso
y al llegar a casa
le dije a mi padre
oye papi
yo ya sé
leer
dónde puedo
leer eso
tan bonito
que ha dicho
Eugenio
y entonces
cogió
las obras
completas
de Aguilar
y
las abrió
por
la página
donde pone
amor amor
que estoy herido
herido
de amor huido
herido
muerto de amor
y me dijo
aquí lo tienes
y lo escribió
tu tío Federico
y eso
pues se me ha quedado
muy grabado
la verdad es que
me impresionó
y emocionó
muchísimo
porque
su asesinato
era algo
que se hablaba
en casa
no
no
en casa
a ver
empezar
era
bastante particular
porque venían
las bisabuelas
es decir
las madres
de mi abuelo
Fernando de los Ríos
y mi abuela
Gloria Giner
estábamos
en un piso
mis abuelos
Fernando
y Gloria
mis padres
y nacieron
mis dos hermanas
cuando yo nací
ya las bisabuelas
habían muerto
y mis dos
abuelos
materno y paterno
también
no
o por lo menos
no éramos
no hablaban
delante
de nosotras
no se hablaba
apenas
de
de Federico
si
se hablaba
de la situación
de España
se hablaba
de
de la
la
inminente
se supone
que era siempre
inminente
la caída
de Franco
y
y a diferencia
de otras casas
en la nuestra
se hablaba
poco
yo de pequeña
mi padre
si
me hablaba
mucho de su hermano
pero a través
de juegos
de canciones
de juegos
de cartas
de adivinanzas
pero cuando ya
empecé a ser mayor
e interesarme más
yo sentía
que para
mi padre
era
doloroso
hablar de su hermano
y
todas
nosotras
lo evitamos
y para ti
también lo fue
al principio
hablar de él
bueno
siempre
si
siempre vuelve
esa
esa
tristeza
tan grande
que
que habitaba
nuestra casa
y nuestra
vida
si
aflora
con
con frecuencia
pero
pero bueno
afortunadamente
es tan grande
la satisfacción
de ver
el alcance
de la obra
de esta persona
que
que lo más
importante
son
es como
esa
esa compensación
esa
alegría
que supongo
que además
al final
que tu vida
está muy marcada
pues
poeta
¿no?
por
por todo lo que has hecho
y por todo lo que has ido
descubriendo
¿no?
no sé si has llegado
ya en un punto
donde ya
puedes decir
que sabes de todo
de Lorca
o es un personaje
que no se acaba
nunca
uy no
para nada
sé de todo
hay muchísima gente
que sabe muchísimo
más que yo
lo que sí
tengo ganas
es de dejar
este proyecto
bien
y
y lo antes posible
porque ha sido
un proceso
muy largo
creo que
que ahí
en el centro
García Lorca
de Granada
con
todo el archivo
de la fundación
hay un tesoro
que debe quedar
protegido
y
y celebrado
como debe ser
y sí
eso tengo
muchísimas ganas
de verlo hecho
y
y también
alejarme un poco
normal
Laura García Lorca
la boda de Federico García Lorca
gracias por acompañarnos
muchísimas gracias
a vosotros
el matí de
Catalunya Ràdio
Ricardo Estrell
la temporada 23-24
de BCN Clàssics
no podria acabar
més bé
el 29 d'abril
Tom Copman
i l'orquestra barroca
d'Amsterdam
ens encisaran
amb l'ofrena musical
de Johann Sebastian Bach
i tancarem
el 27 de maig
amb un magnífic
recital de piano
d'Helen Grimó
amb obres de Beethoven
Brahms i Bach
entrades a la venda
a bsnclassics.cat
per gaudir
d'uns peus sants
al llarg de la teva vida
assessora't sempre
per un podòleg
col·legiat
el nostre compromís
millorar la salut
de la societat
i la qualitat de vida
en l'àmbit laboral
esportiu
i lúdic
els teus peus
sempre en bones mans
surt a la recerca
de la millor rosa
obre't pas
a cops de colza
a les parades de llibres
vés a la casa
de la signatura
més preuada
viu Sant Jordi
a Abacus
tot l'abril
amb un 5%
de descompte
en llibres
i més de 200 signatures
a les nostres llibreries
i parades
Abacus
si tu hi creus
nosaltres t'hi portem
i ara
entrem al búnquer
aquest dia em va sortir
una que era
¿sabes que
quan un pingüino
encuentra pareja
no la deja
en toda su vida?
¿Quieres ser mi pingüino?
Ah!
Això el sucre
El sucre
el sucre a les 7 del dematí
Aquestes frases de Quillo
és que
Per favor eh
Però el que m'agradaria
veure a mi
és Quillos
en la intimitat
aprofitant
el que han llegit
Mare de Déu i tant
Me has engañado
con Mari
No pero cariño
¿sabes que
es cuando un pingüino?
El Víctor
amb en Caico
d'en Jair Domínguez
i la Neu Rossell
cada nit a les 9
a Catalunya Ràdio
i a Youtube
és una cena
d'en Jair Domínguez
però en Quillos
Ara a l'Aulet
del Cádiz Domínguez
del Centre Comercial de Meridiana
trobaràs ofertes increïbles
Irresistibles
Tot el que vulguis
amb un 20% de descompte adicional
i a més
un 10% de regal
per a les teves pròximes compres
a Can Dragó
Gaudeix de l'Aulet
del Cort Inglés
del Centre Comercial de Meridiana
T'hi esperem
Consulta condicions
de la promoció
En la venda del teu cotxe
com en tot
pots ser un loser
o un pluser
Un loser no valora el seu temps
Un loser es deixa en vaucà
amb ofertes de compra
que no es respecten
Vols ser un pluser?
Vine directe a Ocasión Plus
per rebre sempre
la millor taxació
pagament a l'acte
i sempre amb una transparència total
Ocasión Plus
Ja som més de 200.000 plusers
T'hi afegeixes?
Carinyo
Com ha anat el viatge?
El viatge molt bé
però i aquest sofà?
I la taula?
I aquest gerro?
Me'n vaig 3 dies fora
i ja no reconec casa meva
Relaxem-nos més
Ara amb el lliurament express
de Galeries del Tresillo
pots renovar casa teva
en només 72 hores
i a més tens un 30% de descompte
en els productes anomenats 72 hores
Galeries del Tresillo
A la una del migdia
Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea un ambient especial
aquí l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh
però estic gestionant
el departament de queixes
Ai, no em diguis
que se'ns queixa molta gent
Doncs sí, és que no és fàcil
obrir el camí del cor
en un país com aquest
Ai...
A la una del migdia
Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio
amb Roger Carandell
Juliana Canet
i Marta Montaner
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
A dos minuts per dos quarts de dotze
és dilluns
toca anar per la vida
amb Judit Mascó
Bon dia
Molt bon dia
I Xavi Canelies
Bon dia
Bon dia de nou
Què tal?
Bé
Sí
Carai
Et sabeu molt guapo
i vestir
Ah, moltes gràcies
Explica
Com d'adolescent
No, d'adolescent, perdona
Porto una dessuadora meravellosa
Explica
Una dessuadora de Versace
De Versace
Quan ve la Judit
jo em poso de 21 botons
Això està molt bé
Escolta
Vosaltres mengeu carn, peix, tot
Jo menjo de tot
però sóc més de peix que de carn
Mira, igual que tu
El que passa
que costa molt més
menjar peix econòmicament
i de temps
és pesat
Però a mi m'agrada molt més el peix
És un peix a ser fresc
Bueno, la carn també
però evidentment
El peix
He descobert
que hi ha peixos
que els hi convé molt
i molt per diferents motius
Està congelats prèviament
L'altre dia vas comprar una sèpia
meravellosa
I em van dir
L'has de congelar
Dic, però escolta
que és fresca
I em van dir
Sí, però serà més tendra
perquè trenca la fibra
Sí, correcte
Ah, amigo
Doncs
Ullet amb el tema de congelador
Però a tu també t'ha passat
amb el temps que menges menys carn
perquè a mi amb el temps
m'ha acabat agradant menys la carn
Sí, és molt de fer-se gran, no?
Per la gent més gran
menja menys carn
Un bon plat de carn
A mi m'agrada
Però és molt de tant en tant
I quan m'ho demana el cos
Quan se me'n van els ulls
amb algú que dius
Ai, mira, ara em menjaria aquest tros
Déu-me'l menjo
És bastant això
que quan se te'n van els ulls
dius
Ho faig sempre
Si puc
Si està a les meves mans
A mi també m'ha passat
Si se m'en van els ulls
Allà cap a mi vaig
Sí, sí, sí
Està molt bé la mirada
M'hi tiro
M'hi llenço
És un bistec
Un bistec
Un bon bistec
És un tros de peix
Un tros de peix
Una bona botifarra
Una mariscada
Que també de tant en tant
no us passa?
Dius
Ai, ara em ve molt de gust
Això no passa gaire sovint
que si no la gent dirà
Però de tant en tant
A mi em ve molt de gust
punts per cebes
Que són difícils de trobar
Mira l'avilla
Judit Mosco
Dos punts
De tant en tant
em venen de gust
uns per cebes
Molt de tant en tant
Però de tant en tant
És com un que dic
Oh, m'agrada molt
perquè m'agrada molt
el gust de mar
Quants cops que l'any menges per cebes?
I clavar l'ungla
Que exploti aquell suquillo
I xuclar
I xuclar per cebe
I no es troben fàcilment
Ja tenim el titular de la secció
Val en una pasta
I costa trobar
Sí, costa molt
Sí, sí, sí
Està molt malament la cosa
Si algú em vol regalar
un tapet de per cebes
Com es diuen per cebes
en català
Es diuen per cebes?
Estiu en...
Quina pregunteta
Us estic fent, eh
Vinga, va
Ens ho buscarà en Ricard
Com es diu, sí, home, sí
Segur que ho estic dient malament
Arany, no
Era una cosa així com
Aranyes, no
Aranya?
Sí, una cosa així
No em diguis
No, Pep
No, segur
Set, lletres
Segur
Per cebe
Per cebe
Per cebe
Per cebe
És per cebe
Català per ceb
Ep!
Per ceb
Segur que hi ha algun oient
que ens ho afina molt més
Tenim un departament de lingüistes
Bueno, també
A mi el que em passa
A mi el que em passa
Amb la carn
Peu de cabra
També es pot dir
Ah, això
Sí, però per cebe
És correcte
A mi el que em passa
Amb la carn i el peix
És que el peix
M'agrada molt
Notar
El gust de l'animal
Del peix
Com us estic dient
Notar el mar
Notar el peix
Encant amb la carn
Cada vegada m'agrada menys
Notar l'animal
Quan ho dic així és
Sí, sí, sí
Menso costelles de xai
No vull que em vingui a la ment
La imatge de la llana
A mi em va passar amb el conill
I això passa molt
Em fa molta angúnia
No puc
A mi amb el conill
Una amiga meva tenia un conill
Des que va morir aquell conill
He deixat de menjar conill
Mira, quina notícia
Gràcies per la teva aportació
No, no, pel gust de la carn
Que estem parlant
I el teu conill
Trobo que està sent molt interessant
Avui parlarem de veganisme
Parlarem avui
Que no hi és
Vinga
Sí, parlem de veganisme
Per aquells que no estan gaire situats
Direm que els vegans
Són persones que basen la seva alimentació
Només en aliments d'origen vegetal
Com serien fruites, verdures
Hortalisses, cereals
Llegums, fruits secs o llavors
Però també és cert que
Més enllà de l'alimentació
Ser vegà també és un estil de vida
Per exemple
No porten peces de roba
O sabates fabricades amb pell
Llana o seda
I tampoc utilitzen cosmètics d'origen animal
És a dir
Que no només ho basen tot
En l'alimentació polidura
Com ens podem imaginar
O que estiguin tastats
Exactament, sí
Línies obertes
93017474
Si sou vegans
I voleu compartir la vostra experiència
Línies obertes
Al telèfon del directe
93017474
Per exemple
L'actriu Núria Gago
Núria, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
És vegana
I tu ets vegana?
Bon dia, Núria
Sí, sí, sí
Quant fa?
Quanta temps fa d'això?
Doncs mira
Jo crec que
El veganisme
És un camí
Que es va fer a poc a poc
És un camí
De consciència
Que es va fer a poc a poc
Jo vaig començar
Fa molts anys
Per no prendre l'àctic
Fa uns 10 anys
Que no menjo carn
I des de la pandèmia
No menjo peix
Però ets d'aquelles
Que no fa cap excepció?
O algun dia així?
Alguna vegada
Que no tinc
Ja
Ous
Ous del zero
De gallines en llibertat
I tot això
Però
El meu objectiu
És
Arribar
A una alimentació
Saludable
Sense fer mal
A cap altre
Aquest és el meu objectiu
Ups
Perdona
Que dèieu del veganisme
Hi ha una cosa
Quan dèieu la definició
Que dèieu
Són persones
Que s'alimenten
De verdures
I no sé què
Crec que més
Que que són persones
Que ens alimentem
De verdures
I de cereals
I de llegums
Són persones
Que no volem alimentar
Nosaltres d'essers vius
Ja
Ja
Doncs Núria
Et volia fer una pregunta
Parlant d'essers vius
Perquè conec vegans
Que l'únic menjant
És el món
De les cloïsses
Tu menges cloïsses
Sí
Hi ha aquesta teoria
De que
Ah sí
Els vivalvos
Suposo van que tenen
Les vivalves
Sí
O sigui
Tot el que té closca
Diuen
Que té
El sistema nerviós
D'una planta
Que ni té consciència
Del dolor
Ni del joc
Ah
Però llavors
Clar
Pots menjar uns barberechos
Que tenen molt ferro
Per exemple
Muscles sí
Seria
En un moment
Sí
El que passa
Que és
Bueno
Encara estic investigando
Ja
Però
Tu de moment
No menges
Res d'això
I hi ha una cosa
Que també és important
De cara
Com fèiem
La definició
De veganisme
Que he vist
Que després afegíeu
Lo de la vestimenta
La cosmètica
I tot plegat
També en els productes
De higiene personal
També en els productes
De neteja de la casa
A més a més
Contramens químics
I tot
Tinc els productes
Que fem servir
Doncs millor
Per les nostres aigües
Millor pel planeta
Millor per nosaltres
I tampoc
Consumir oci
On s'explotin
Altres essers rius
Me'n vaig a no sé on
I munto un camell
Ni no sé què
No
Vull a un espectacle
Delfines
No
Nedar amb dofins
No
Em poso en els carros
De Sevilla
Que porten els carruatges
No
Vaig a una fira
I munto el nen
A un poni
Que a donar voltes
A margat
No
Però Núria
Tu pots portar a terme
Tot això que estàs dient
Jo he estat amb tu
En algun acte
Que a vegades
Et passen la roba
Al dissenyador
I te l'envien
I assisteixes a l'acte
Com a una feina
I tu analitzes a fons
Totes aquestes qüestions
Que estàs dient
Oh i tant
Oh i tant
I a més a més
És que cada cop
Gràcies a Déu
Hi ha més consciència
És més senzill
La gent que em vesteix
Saps que jo no portaré
Ni pell
Ni pèl
Ni ploma
I hi ha noms
Teixits meravellosos
Sí
Les peles precioses
I
Bé
És poquet a poquet
És una feina
Judit al principi
Has de posar-hi
Mota consciència
És com quan
Decideixes
Que
No sé quin aliment
T'infla
I que
Ni quin no sé què
Et senta malament
No?
En veig et dius
Que això et senta mal
Llavors has de
Com de
Reorganitzar la teva dieta
I amb dieta
Em refereixo
En manera de parlar
No amb dieta
De primar-se ni res
Sinó
És ajustar la teva dieta
Per menjar coses
Que no et facin mal
Doncs
Jo vaig fer aquest procés
És farragós al principi
Tampoc tant
I un cop ja saps cuinar
Els substituts
De proteïnes animals
I saps fer els plats
És com quan
És com quan
En 19 anys
Comences a aprendre
A cuinar
I a fer la compra
O amb 18
I aquestes coses
Sí, però
Els metges
Jo també tinc alguna filla
Que fa com tu
I llavors
Acompanyo
La filla
Al metge
I al metge
Veus que
Mai li fa massa il·lusió
Tot això
És a dir
Posa en dubte
La salut alimentària
Es té més tendència
Que tenir baix
B12
B12
B12
B12
El cerro...
Lo has de compensar, ¿no?
N'has de saber, has d'estar molt ben informat.
El que diu la Núria, que ha anat fent aquest procés.
Yo creo que tothom
hauria d'anar al nutricionista,
menys y con menys,
hacerse unas analíticas completas
y ver el su organismo de qué va fluy,
en qué se ha de compensar.
Es un tema de salud.
Yo, cuando decidí que dejaba el pez
y todo esto ya,
que no había más proteína animal a la vida,
vaig trucar a la Marta Mercè,
que és una nutricionista meravellosa.
Vam fer unes analítiques
completas, vam veure
com ho podíem fer
i ho hem fet posar-hi voluntat.
Sí, m'he d'aprendre la B12.
Igual que molta gent quan ve a l'hivern
es pren la vitamina C, que jo també me l'aprenc.
Però no me l'aprenc per la vegada.
No et generen angoixa, això?
No, és que, mira, a mi que m'angoixa
és saber què m'estic menjant.
Jo no m'he d'acord.
Té molta raó, eh?
Sí, sí, no, no.
Clar, jo no em vaig fer vegana
perquè un dia jo prengués una decisió intel·lectual
i llavors fos un suplici per mi
mai més menjar això.
No, a mi què em va passar...
Voleu que us ho expliqui?
Sí, sí, sí.
A mi què em va passar és
Facebook, durant un temps,
només s'obrien els vídeos
si tu clicaves a Play.
Però va haver-hi una època
en la que només que tu fessis scroll
per damunt dels vídeos, s'obrien.
I jo seguia moltes protectores,
molts santuaris...
I em van començar a aparèixer imatges d'escolxadors,
d'animals transportats en camions,
de terres,
dels terres dels llocs on es tenen els porcs,
amb bebès porcs morts, trepitjats,
els pollastres triturant-los...
O sigui, vaig començar a veure
què era el que jo menjava.
Perquè el que jo menjava era una cosa
que jo veia en una safata,
trossejada, que no tenia ulls.
És molt fàcil menjar-s'ho així.
Però allò era un ésser viu.
Quan vaig començar a saber el que era,
en una cosa vaig començar a sentir
una empatia molt forta
cap al que estàvem fent.
O sigui, cap a ell...
Núria, jo t'entenc perquè jo vaig veure
un vídeo de com es feien
les salsitxes de Frankfurt.
No ho vull explicar ara,
no cal explicar-ho,
però els tiros van per on tocaves.
De tocar el tema.
Des de llavors,
no només per fer un consum responsable,
sinó perquè el meu cos m'ho rebutja.
És a dir, no n'he tornat a menjar.
No n'he tornat a menjar.
Aquell color rosa, si sapiguéssiu.
Si us sapiguéssiu.
Clar, i a més a més,
les hormones i els antibiòtics que mengem.
Perquè la carn,
o sigui, a la ganaderia,
és on més antibiòtics es consumeixen.
O sigui, és que és tot un despropòsit.
De totes maneres, la meva opinió, Núria,
és que pots donar aquest pas,
però també pots consumir responsablement
tenint tota aquesta informació que tenim.
Jo el que faig és reduir a casa,
o sigui que afecta tota una família,
no només a mi mateixa,
des de fa molts anys,
l'ús de la proteïna animal,
perquè no en necessitem tanta,
tot això ho sabem,
i augmentar molt més el món de les llegums,
que abans semblava que era una cosa
com que ningú se la volia menjar.
Això és saludable.
És saludable i és boníssim.
I hi ha mil fórmules boníssimes.
Una energia,
és que et donen una energia
que dura en el temps.
No és una cosa,
no és una exclusió d'energia i d'estrès.
Tens una lleguna que vas de menjar una carn
que es va fer mig viada?
Sí, sí, sí, clar,
perquè costa molt fer la digestió,
igual que les llets,
les llets també, sí, sí, els lactis.
El que passa és que també és veritat
que és molt interessant el procés del...
Ja, en el seu moment,
la gent que era vegetariana
ja era l'organisme
perquè tenim molta més informació.
Abans tot això no ho veiem,
i per tant obviàvem.
Clar, exacte.
I és veritat que abans,
no sé si t'hi has trobat molt, Núria,
aquesta cosa de subestimar el moviment,
no de dir, bueno,
menys és carn, menys és pes,
això abans es portava molt,
ara no sé si ho segueixes escoltant molt.
Mira, jo durant molt de temps,
el que m'escoltava,
durant molt de temps,
cada vegada que jo anava a menjar,
amb algú,
que és una cosa que m'encanta,
jo menjo molt,
m'encanta menjar
i m'encanta descobrir restaurants
i fer diners a casa,
una sopa a casa de gent, no?
Al principi em passava molt,
sobretot a la feina,
però entonces, ¿qué comes?
Clar.
Però no podes comerçant.
Saps com si jo...
Qüestionant-te.
...poso una persona
amb una mentalitat infantil
que des d'una idea romàntica
de, ai, los gatitos,
los perritos,
los perritos,
em estava jo jodiendo la vida.
Clar.
Saps com,
ets una inconscient
i jo sóc una persona adulta
amb un gran respecte
per la salut,
per la meva,
en concret,
no em posaré en risc
i ja et dic,
ho he fet de mans
d'una professional meravellosa
que amb les meves dades,
amb el meu pes,
amb la meva alçada,
amb els meus números,
m'ha organitzat
una manera d'alimentar-me
que em sento
enèrgica,
tinc millor pell,
descanso millor,
gaudeixo més del menjar
perquè sé que en res
del que menjo
hi ha patiment.
Clar.
Clar,
hi ha la consciència,
tranquil·la,
no, també.
Jo una mica per resumir
a la meva manera,
el que sí diré
és que les coses
han canviat
i per millor.
Sí, sí, sí, clar.
Perquè jo recordo
als meus avis
que si no hi havia tall,
en deien així,
el tall, el tall.
Era el segon plat.
O sigui,
hi havia el primer,
el tall,
el tall sempre.
I era carn.
Era molt difícil
de menjar carn.
Perquè jo en una època
celebrava els meus aniversaris
fent una barbacoa.
Bé, no, la matança del porc.
Jo hi havia anat a moltes.
Bé, jo encara ho faig,
eh, de tant en tant.
Fem una barbacoa.
O sigui, també ho fem.
Però de tant en tant
la fem de peix,
que també és boníssima.
Sí, ara, ara.
Jo ara la faig d'aheure.
Veure, veure.
Veure,
que és un substitut meravellós
de la canç,
que a més a més
ha sorgit a casa nostra,
que és hiper saludable,
que és la soja no transgènica,
o sigui,
i un invasiu,
que ho té tot.
Què més queremos?
Núria Gago, gràcies.
És una abraçada molt força.
Gràcies, Núria.
A vosaltres i res.
I que tot el que sigui
una disminució del consum,
el que deia Judit,
ja és meravellós.
I tant.
I també afegir
que cada vegada
hi ha més productors
i ramaders
que ho fan més bé, també.
Clar, saps?
Sí, sí.
Però al final és el mateix, eh?
I quan més gent ho fem,
més econòmic serà,
estarà a l'abast de tothom
i no hi haurà tampoc
aquesta diferència
perquè ser vega
té un cost econòmic.
I tant.
Núria, Núria.
Bueno, a veure,
un bot de cigrons
no és tan car, eh?
No, però tristament
he de dir
que és més econòmic
una safata de salxitxes,
d'aquestes roses que digui jo.
Sí, però és millor
pel teu cos.
No, no, no,
és que no estic fent apologia d'això,
estic dient
si compares econòmicament
la carn,
o te'n vas a un McDonald's,
et surt més barat
a tu menjar un McDonald's
un menú de todo incluido.
Ah, no, sí, esclar,
la bona carn de qualitat.
Però el preu que paga el teu cos
és molt més alt.
Sí, sí, està bé.
Per reflexionar
és un tema,
sens dubte.
Núria, gràcies,
una abraçada,
que vagi bé.
Gràcies, eh,
que jo estaria ara.
Ja ho veig, ja ho veig,
ja ho veig.
Adeu.
Una abraçada.
Adeu, Núria.
Que el percentatge
de població vegan a Espanya
s'ha cregut d'un 7,8%
des de fa 6 anys
i que deuen els oients.
Doncs mira,
també hem traslladat
aquesta pregunta
a través de la xarxa social X,
evidentment preguntant
si podrien ser vegans
els nostres oients.
Un 20% em diu
sí, no em costaria gens,
i un 80% diu no,
és un canvi complicat.
Per tant,
la gran majoria de gent
aquest pas cap al veganisme
els hi costaria,
i molt.
Home, el cert és el que estaves dient, eh?
Vull dir que tot i ser un moviment
és complicat
i has de seguir uns passos
com ens explicava la Núria,
no només a nivell de dieta
i d'alimentació,
sinó també de consciència,
i si ho vols fer bé
i vols mantenir-te en salut,
costa uns dies.
Costa, costa, costa.
Clar, perquè has d'anar
a la nutricionista,
has de comprar a certes botigues
perquè no a tots els supermercats
la roba mateix, per exemple,
clar, no tothom pot tenir excés.
És a dir,
a casa de la Mascó
que hi ha totes les opcions
de vida possibles.
Totes, totes!
Imagina't el car
que deu sortir tot allò.
No, però llavors, per exemple,
si fem macarrons,
els fem macarrons a la Bolognesa,
llavors fem,
bullim els macarrons,
faig la salsa,
però en el moment
de tirar la carn
faig mitat i mitat
i faig dos safates
de cap a qui que espavili.
Perquè la carn també
s'ha d'impregnar
de la verdura i tot.
Sí, però ho fem per separat
perquè és complicat.
Està bé, està bé.
Vaig a menjar-me
un llom amb formatge.
Vinga, adéu,
Esqueralies.
Adéu, Judit Mascó.
Fem una pausa.
Adéu.
Adéu.
Que m'és pendents.
Ja, posa els teus de port.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Cada dia et mous,
condueixes, pedales.
Però sabies que
més d'un 25%
de les persones
que es desplacen
tenen un incident?
Amb l'assistència del RAC,
si tens una varia
amb cotxe o moto,
la reparem al moment
o et deixem un vehicle
de substitució.
I si vas amb bici o patinet,
et cobrim si et fas mal
o fas mal a algú.
Festa del RAC
i mou-te amb tota la confiança.
RAC.
I som per ajudar.
La música
sempre m'ha ajudat.
Sempre.
Molta gent que
surt de les situacions
complicades amb música.
Tenir una enfermedad
sempre és un cop molt dur.
El 50% dels tumors
que nosaltres operem
són tumors malignis.
Amb els meus pacients músics,
per què no fem alguna cosa junt?
La música realment
ens ha curat
tot el que ens podia curar.
Una passió
que els dona força.
Un concert
per celebrar la vida.
Nits sense ficció.
La sinfonia dels herois.
A TV3
dimarts a la nit.
Ai, els dilluns.
No t'apassionen els dilluns?
El sol brilla amb més força,
el mar fa més olor de mar,
la gent somriu.
Com m'agraden els dilluns.
I els dijous, també.
Eurodreams.
El joc de loteries
i apuestas de l'estado
pot fer que els dilluns
i els dijous
siguin els teus dies preferits.
Perquè amb Eurodreams
pots guanyar
20.000 euros al mes
durant 30 anys
i molts premis més.
No t'oblidis d'Eurodreams
perquè si ja hi ha
no guanyadors a Espanya
tu podries ser el següent.
Eurodreams.
Loteries et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Gaudiu de la música
en família a l'Auditori.
El 20 i el 21 d'abril
podreu assistir a un concert monstruós
en un viatge musical
arreu del món
en què fades, fullets,
monstres i altres personatges
mitològics
ens mostraran melodies
i cultures dels cinc continents.
Més informació a Auditori.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
En temps de guerres,
Impact Festival de Cinema
i Drets Humans de Catalunya
fa una aposta per la pau.
El dret a la pau,
un dret a reclamar.
I també migració,
empoderament femení,
drets laborals,
pel·lícules de qualitat
per entendre millor el món.
Del 9 al 28 d'abril,
la quarta edició del festival
Impacta
a diverses ciutats catalanes
i també en línia.
Més informació
a impactafilmfest.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
Atenció, Jura,
posarem un on-field review
perquè valoreu la possibilitat de premi.
Molt bé, gràcies.
Atenció, sisplau,
reverse left,
a poc a poc,
reverse left,
amb l'aposta decidida
per generar llenguatge esportiu en català.
Sí?
Veiem?
Super slow,
on es veu punt d'impacte,
es veu clarament l'adaptació
a l'actualitat dels nous formats.
D'acord?
Sí?
Vaig claríssim, sí.
Acabem.
High behind,
que demostra com comparteixen
la passió per l'esport amb l'oïllent.
Estem d'acord?
Sí, estem d'acord.
Si voleu un look?
No, no, no, no cal,
sense dubte,
hi ha premi,
hi ha premi claríssim,
el concedim.
El Tot Costa de Catalunya Ràdio
està guardonat
amb el Premi Ràdio Associació 2024
com a millor programa de ràdio.
De dilluns a divendres
a les 7 del vespre,
Tot Costa,
amb Jordi Costa
i Sònia Gelmà.
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Lluís.
Vinga!
Vinga, Frank!
Vinga!
Frank!
Frank!
Frank!
Frank!
Frank!
Frank!
Frank!
Però què és això?
No passaré per la porta al final.
Però què feu?
Eixamplant el so...
Heu desacoplat...
Heu descentrat tota la...
L'estudi.
Tot s'acopla, ja.
És un misteri.
Heu fotut un cop aquí a la taula?
És una cacofònia.
Doncs justament
la que està eixamplant el so
i l'escena de l'estudi
i més enllà...
Que ben lligues, hòstia!
És la Carla.
Carla, així, aixeques?
Carla.
Carla, aixeques,
si tu vols,
Dami,
amb majúscules,
que és com ella ho escriu habitualment.
Carla, amb C, R,
era posar cas
i coses d'aquestes.
Jo tenia una gruva de música
que es deia Escarrancits
i la posàvem la K.
Era música Escarrancits, no?
Hòstia!
Clar!
I què tocaves tu?
Cantaves?
A la guitarra i cantaves, sí.
I on ho podem recuperar, això?
No, enlloc.
No estava Spotify...
Seguim parlant del Frank, sisplau?
Un dia...
Un grup de casolà...
Sí, de pàrquing, de pàrquing de...
Sí, de corregues.
Frank, et vaig estar buscant, eh?
Com?
Et vaig estar buscant.
En el concert, si no, et vaig trobar.
Al concert de zoo?
Sí.
El dissabte?
Sí.
Vostè va anar al concert de zoo?
A la telecobresca.
Bé, doncs clar que hi vaig anar.
Ah?
A la telecobresca.
Em vaig trobar en Ricard allà al concert.
No em diguis.
Sí que hi era, sí.
Bé, doncs vinga a donar voltes.
Amb el covat a la mà, no hi havia manera.
Van una cervesa.
O sigui, perquè cridava, no?
Cridava en Frank.
Frank, Lluís!
I no...
Frank, Lluís!
No es podia ni...
Va sentir que ho feia empericat, que aniria allà, perquè estava treballant el president.
Sí, sí, sí, sí, però jo vaig estar buscant aquella taula on estaves parlant tu.
No, a la taula hi vaig ser una estoneta, però llavors hi vam al backstage, al darrere de l'escenari,
i allà ho vèiem tot i explicàvem les coses que ens deixaven explicar.
Com vagués, ja he quedat.
Sabeu per què?
Estava amb Carla, no sé què estan putent ara del sol.
Sí, el Ricard no li he vist mai al VIP dels meus concerts, eh?
Ah, no?
No ha estat cap concert de l'Ilda.
No hi ha anat mai, no.
Que t'hi poses molt al darrere, potser, i no...
No, no, no he vingut, però ja...
Obertament, eh?
Vindrem, vindrem, un dia ja vindrem.
Ja, clar, sí.
Tornem a la Carla, que és una bigatana que ha rebentat definitivament les parets de la seva habitació,
ha esbutjat la porta i ha trencat les barreres del Bedroom Pop.
Això és el que faria jo.
Que ens havia ensenyat fins ara.
La Carla acaba de publicar Disc Nou
i ens demostra que la seva paleta estilística no para de créixer
i de multiplicar-se com en aquesta perla, que es diu One Last Song.
Ara qui no canta...
Escolta, Frank, Paco.
Un clàssic, eh?
D'on es passa a la cançó i això és el moment instrumental.
No, Déu, res.
Frank Lluís, Frank Lluís.
Frank Lluís, escolta, podries venir cada dia a fer això, no?
Ja ho fem.
Ja ho faig.
Des de què?
Ho fas molt bé.
Abans de Nadal i tot.
Com?
Abans de Nadal i tot, jo diria que ens hi vam posar.
No, cada dia, dic.
Cada dia.
Ja ho fem cada dia, això.
Cada dia bé, Frank Lluís.
Gràcies, Frank Lluís.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio, en Frank Lluís Girón.
Bon dia.
Bon dia.
Trolejar el PP.
Pues aquí me tiene, de pie.
Un eclipsi total de sol.
Passarà just per sobre de les catarates del Niàgara?
Allà mateix va desaparèixer un avión.
Se't va brillar.
Si caus allà et podrien xuplar.
Hola a les teves pendents.
Ens ha anat Joan Xavi Spinoza.
Bon dia.
Bon dia.
Quina pendent a aquesta hora?
D'aquesta hora ens queda pendent parlar de la compareixença del president Aragonès al Senat
per parlar de la llei d'amnistia.
Explicarem també de què va això de la convenció de McDonald's,
que se celebra a partir d'avui a Barcelona.
Ja se ve a ser McDonald's ràpid, eh?
Sí.
També ens fixarem en l'eclipsi de sol total,
que no serà visible des d'aquí,
només des dels Estats Units, Mèxic i Canadà.
Quin misteri màgic s'amaga darrere l'eclipsi total de sol?
Quina mania?
El façó d'arbó, què tal pot dir?
Bones imàgiques, nois?
És de dia.
Sabeu per quin motiu podran veure l'eclipsi als Estats Units i en canvi aquí no?
Bueno, sí, clar, perquè...
Quin interès té la Casa Blanca en ocultar-nos l'eclipsi solar?
No hi ha cap interès.
Sabíeu que hi ha una espècie de cabirols a la comarca del Pallar-Sobirà,
que cada vegada que hi ha un eclipse solar
assalten totes les botigues d'en Matller de la comarca?
Cada vegada sabíeu que el sol, amb la potència que té i la llum que fa,
té la mida d'una canica.
El sol és molt gran.
Sí, sí.
Més gran que la Terra.
Silenci.
Hem de fer una prova.
Si poseu, us poseu de can al sol i situeu el vostre dit polsa entre el vostre ull i l'astre,
comprovareu que queda totalment ocult.
És veritat.
Sí, clar.
Bueno, hi ha una cosa que diu perspectiva empíricament demostrable que el sol té la mida d'un tomàquet xerri.
Xerri, sabeu que si us quedeu mirant el sol directament durant 10 minuts veureu com era la vostra vida a l'interior del ventre de la mare,
de la de cadascú, vull dir.
Sí, sí, eh?
Professor, hem de parlar d'altres coses.
D'on ve l'aigua de l'estat de Banyolas?
On va?
És sempre la mateixa.
On és el negre de Banyolas?
Això, on és?
Anem als temes pendents.
Hoy vamos a ver como trolea.
Trolejar el PP sempre ve de gust.
El tiempo de los chau-chaus.
Com?
El president Aragonès ha estat al Senat aquest matí defensant la llei d'amnistia, el referèndum pactat amb l'Estat, i encara és al Senat.
Hola, què tal, copaig? Molt bon dia.
Soc Pepet, que et diré aquí des del Senat, aquí a Madrid, quan són les 9 i 10 del matí.
La mateixa hora que aquí, no són les 9 i 10, són les 11.54.
9 i 10, per què dius les 9 i 10?
És l'hora que és aquí a Madrid, en aquests bovets, el president encara està d'entrar, eh?
Estic jo a la porta esperant-lo, i ser el primer a agafar declaracions i preguntar-li en quin moment ha sigut la trolejada, perquè clar, jo no l'he detectada.
Perfecte.
Us demano pas quan ets mi companyia.
Gràcies, Pepet, que des del Senat.
No, encara no ha senat, eh?
No, no, des del Senat que estàs...
No, que jo no m'he anat, tampoc, vull dir que no...
No, és igual, que et trobes al Senat.
Sí, però...
És igual.
Com hi ha dos companys de comunicació, gràcies.
Sí, però la notícia política d'advertir és que en Joan Joan, d'actor, ha dit que em votarà a mi.
Sí, ara a punt s'entén, que tal, bon dia.
Sí, bueno, a Viro, eh? Votarà a l'hora, eh?
Que és el partit d'en d'Europa i meu, a l'hora.
Sí, sí, sí, que ho ha dit, sí, que ho ha dit, en Joan Joan.
Creiem que és una molt bona notícia i per notar-los pot ser una molt bona notícia.
Ens fa idució, eh?
Clar, clar, clar, clar, clar.
Ens fa idució que en Joan ens ajudi perquè adosega molta gent, eh?
Sí, si em permeteu, a mi no m'ho sembla ben volgut a quarta.
Sí, Salvador.
Sòcia Salvador Illa, què tal, bon dia.
Què tal, bon dia.
L'opinió del Joan Joan és espectable, però en uns moments guau com aquests,
el vot dels catauans i catawanes ha de ser responsable i reforccionat.
Perdona, eh, bandada, però a vosaltres, els socialistes, us han donat suport, bueno, d'Abet Focq, eh?
No, o a Beu Focq.
A Beu Focq.
És el que he dit, a Beu Focq.
No, a Beu Focq.
Sí, no estem parlant de la mateixa persona o...
L'Abel Focq es va posicionar a favor del PSC l'any 21, al principi.
Sí, jo no sé si...
Exacte, també és un actor, però no sabem què votarà ara, vull dir, en tot cas, gràcies a tots dos pel seu punt de vista.
De res, de res, de res.
I què me'n dieu d'en Jordi Juan?
Com?
No, Joel.
No, és el Joel Joan el que...
Sí, en Jordi...
M'estic confonant de persona en tota la estona.
L'actor, Joel Joan, és el que ha donat suport al partit de Clara Ponsatí.
Jordi Juan és el...
És l'actor?
No, Jordi Juan és el director de La Vanguardia.
No sabem aquí d'on és suport.
Jo puc fer-me una idea.
Ah, sí?
No ho diré.
Ah.
Però aquest és el de...
El de...
El de...
Com se diu?
O a sèrie aquella de TV3?
Plats Bruts.
Això és el Joel Joan.
Sí, el de Plats Bruts.
I el de...
Jordi Juan.
I el Jordi Juan, el d'Escape Room.
No, el Jordi Juan.
És el director de La Vanguardia.
El de l'article, a la pàgina 2 de La Vanguardia trobarà sempre un...
I ho aveu?
L'Abel Folk és un actor.
L'Abel Folk és un actor.
És un altre actor.
Bueno, segon tema pendent.
McDonald's és una mierda.
Todas las hamburguesas que venden son...
El único que valía ahí el juguete de mierda, que valía 10 centavos un plástico pedorro.
En 100 que veré más.
En 100 que veré más.
En 100 que veré más.
En 100 que veré más.
Gairebé 15.000 treballadors de l'empresa McDonald's es troben des d'avui a Barcelona
per parlar del futur de l'empresa de menjar ràpid.
És la primera vegada que aquesta convenció de McDonald's es fa fora dels Estats Units.
Joder, està topetado de gordos, nen.
Tito Alvarez, què tal? Bon dia.
Què tal? Buenos días, Ricard.
Això del McDonald's és com lo de l'alimentaria, però mal.
A veure, has notat més volum de feina pels taxistes, Tito?
He notat més volum.
A seca.
He ia que veure la de gordacos que n'hi ha aquest dia por barna.
Sí, i claro, esta gente, con tal de no andar...
Porque anda, pues pilla el taxi hasta para ir a cagar, ¿sabes?
Que te planta unos zurullos que asustan.
Saps, sisplau, a ti.
Que yo conec una dona que trabaja en el Vela, en el hotel,
que tiene el fontanero que no da bastos desembuzando las canonadas.
Prou, prou. No jutgem a ningú del físic.
Atravessable.
Anem a centrar-nos en la convenció, si li sembla,
perquè si no, aquí estarem, com sempre, ratllant.
Yo puedo hablar de gordos, perquè fa un temps...
No, és que m'és igual, Tito.
Jo pesaba 156 quilos.
Sí, això ens ho has explicat.
No sé si fas...
Saps que de fa un temps me estoy ficando en forma...
Sí, em fas fer exercici, tens una alimentació...
Bons hábits.
Sí.
Los buenos hábitos, és la clave.
Jo...
Això ho has explicat a la xarxa social.
Sí, que 56 quilos llevo perdido.
Me parezco el Barça de Bartomeu.
Pues bueno, és una cosa, Ricard, que requereix esforç, disciplina...
Sí.
No l'he preguntat.
Y una dieta bastante...
Ya, pero yo te lo cuento.
Una dieta bastante puta, pero para la imatge del sector del taxi hago lo que carga.
Para la salud, ¿no?
Lo has fet también.
Para la salud.
La imatge también.
Para la salud.
Pero bueno, que estos días...
La imatge es secundaria.
Estos días te importan gordo del McDonald's para arriba, gordo del McDonald's para abajo,
que todos huelen a McNuggets, que no vea, que tira para atrás.
Todo sudado ahí, su puta madre.
Sí, Tito, bueno, ya está.
Con las migajas de los nuggets y el aceite en la camiseta, que parece ahí que...
Sí, és veritat que hi ha gent que s'hauria de dutxar.
Bueno...
Que fa l'olor al nugget, és habitual, a vegades.
Y la salsa de l'UESA blanca que te ponen con los nuggets, que no vea, que te se tira en un cuesco uno de estos
y se crea una nube tóxica que tú ríes desde la pol del Sáhara.
Molt bé.
I tu, on els portes tota aquesta gent?
Sí.
Lo bueno es que todos estos directivos del McDonald's no es ni a ni uno que vaya a comer sus más putas mierdas, eh.
Que todos estos van al Botafumeiro, al Ábaco, al Berasategui, al Benetton, al Disfrutar...
Al Via Benetton, via Benetton.
Sí, este que está aquí al lado.
Sí, sí.
Al salir, luego se pilla un menú bismac, porque los cerdos se quedan con hambre.
Pero antes van a los...
Tito, gràcies per la crònica, faltada, com sempre.
Te tengo que dejar, Ricard, que me tengo que tirar unas búlgaras.
¿Però què diu?
Unas búlgaras, las sentadillas... ¿Tú no te has tirado unas sentadillas búlgaras de esta una...?
Ah, és allò que fas amb una cama, amb una sola cama, ¿no?
Para fotreles, fes los glúteos, no...
¿Eso es una búlgara?
Una búlgara, para tirar-te una búlgara.
Sí, sí, sí, es veu que es diu, es veu que és una tècnica...
Las búlgara y los glúteos te se pone como un melocotón.
Como allò que vas a jupinta, pero en una sola cama.
Claro, a la otra la polla en posición de bipedia.
Pero es que...
En un sopar...
Sí, sí, sí, has de posar un peu en un lloc fixe i anar com...
Això es diu búlgara.
La búlgara.
No ho sabia.
Tu t'has tirat unes búlgares, Gerard?
No, és igual, no ho compliquem.
Arriba el punt de les 12 de les notícies i ara tornem amb l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
El búlgara té uns glúteos...
El búlgara potser sí, potser sí, que s'ha tirat unes glúteos.
Però...
Calleu!