El candidato de Bildu a las elecciones bascas, Pello Chandiano, ha demanat perdón
después de la entrevista on va evitar definir Eta como banda terrorista
y la va qualificar de grup armat. En declaracions aquest matí a Ràbia Euskadi,
Chandiano ha apostat per avançar cap a la reconciliació de forma discreta
i lamenta que hi hagi, diu, determinats interessos que volen treure el debat sobre Eta
cada vegada que hi ha unes eleccions.
Yo observo intereses de otro tipo y nosotros no vamos a participar de ello.
Nos negamos a participar porque eso no es un ejercicio edificante
y eso no está dirigido precisamente a la reparación de las víctimas
ni a la construcción ni a la convivencia. Y dicho eso, quiero terminar diciendo una cosa.
Si con esas palabras yo pude herir la sensibilidad de las víctimas de Eta, pido perdón de salir.
Però Chandiano Bildu va ser en el passat agent del dolor, ha dit,
però ara ha defensat que forma part de la reconciliació.
En aquest sentit ha alegat, per exemple, que a les seves llistes
hi ha persones que van estar amenaçades per Eta.
Més notícies a la Riera.
Detinguts dos suposats espies russos a Alemanya en una operació coordinada per la Fiscalia.
Se'ls acusa de preparar des de fa mitjany actes de sabotatge amb explosius.
L'objectiu seria minar el suport militar i logístic que el govern alemany
està donant a Ucraïna, Berlín Oriol Serra.
Bon dia.
La Fiscalia General d'Alemanya ha confirmat la detenció
de dos presumptes espies russos ahir al matí a Bayreuth, al nord de Baviera.
Es tracta de dos homes amb doble nacionalitat, Alemanya i Russa, de 39 i 37 anys,
que haurien estat recollint informació al voltant de la base nord-americana
de Grafenberg, també a Baviera.
Des d'allà, l'exèrcit dels Estats Units forma soldats ucrainesos
en la utilització dels tanks nord-americans, Abrams.
Entre d'altres objectius dels espies, hi hauria centres d'ajuda a Ucraïna a Alemanya
i vies de transport de material militar a Alemanyes.
La intel·ligència d'aquest país ja coneixia un dels dos espies
perquè entre el 2014 i el 2016 va formar part d'una milícia separatista prorussa
pertanyent a l'autoproclamada República Popular de Donetsk, a l'est d'Ucraïna.
Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Berlín.
I a la plana de Lleida es va recuperant de mica en mica el servei de telefonia, internet,
però a les Garrigues continuen sense connexió.
La causa de l'Aberia és un incendi intencionat en una instal·lació de telefònica
als afores de la capital del Segrià.
Aquest matí la companyia presentarà denúncia als Mossos.
Lleida, Estela Bussoms.
Bon dia. Segons fons de Telefònica, la situació s'hauria de normalitzar del tot en les pròximes hores.
Al Pla d'Urgell i la Segarra, la majoria de municipis ja tenen connexió,
però a les Garrigues segueixen sense servei.
És el cas de Joneda, on la incidència està afectant sobre tot el consultori.
Antoni Villas és l'alcalde.
El consultori, que tothom hi trucava i d'això, no es pot fer res.
Ni podem enviar anàlisis ni poden trucar la gent.
Ni a manera. Els telèfons no mos van i l'internet tampoc.
Cal veure si es podrà determinar qui com i per què va originar el foc a les instal·lacions de fibra òptica.
No es descarta que l'origen sigui un acte vandàlic o estigui vinculat amb un possible robatori.
Estela Bussoms, Catalunya Ràdio Lleida.
I avui, que és el dia de la llengua als mitjans de 3CAT,
aprofitem per dir-vos que, segons la plataforma ejusticia.cat,
els jutjats a Catalunya desatenen més del 80% de les peticions de documentació en català,
unes 376.000 l'any 2021.
Esports, Marcos García.
El Madrid i el Bayern de Múnich jugaran la segona semifinal de la Lliga de Campions de Futbol.
Ahir el Madrid va superar el Manchester City als panels,
després d'empatar a un el partit de tornada i també la pròrroga.
Per a seva banda, el Bayern va eliminar l'Arsenal guanyant-lo per un gol a zero.
Fésar Sotogrado, del Col·legi de la Rioja,
serà l'àrbitre encarregat de dirigir el pròxim diumenge el Clàssic de la Lliga de Primera Divisió
que disputarà en el Bernabéu, el Madrid i el Barça.
Per la seva banda, el murcià Sánchez Martínez serà el responsable del VAR.
Avui es decidiran les semifinals de l'Europa League,
que sortiran d'aquests partits.
West Ham, Bayern Leverkusen, Atalanta, Liverpool, Roma, Milan i Olímpic de Marsella, Benfica.
El Barcelona Open de tenis.
Avui s'han de jugar els partits a vuitens de final.
Destaca la presència, entre d'altres, de Sissipas, de Mignor i Cásper Rut.
I en Hockey Patins, aquesta tarda,
comença la fase final de la Copa Femenina a Vilafranca del Penedès
amb la disputa dels dos primers partits dels quarts de final.
Quijón Manlleu a les 6 i Vilassana Corunya a dos quarts de 9.
Fins aquí les notícies.
David Guzmán, què tal, com estàs?
Molt bon dia, Ricard, molt content.
Mira, te'n recordes quan jugàvem amb el Joan Uller?
Allò del bla, bla, bla, el suplement?
Ara ja me'n recordo.
Mira, era... Com feia? O sigui, no sé, comença tu, a veure.
Per exemple, amb un programa de la casa, no?
El matí de Catalunya Ràdio.
Ràdio.
Ràdio Cincinnati.
Molt bé, aquesta sa fàcil.
L'última hora?
L'última hora, hora, hora, hora et la vora.
Que no surti d'aquí.
D'aquí, d'aquí, d'aquí a l'eternitat.
Molt bé.
Catalunya a migdia?
L'última hora, migdia, migdia, dia, dia D, orac.
16 de juny del 44.
La tarda.
La tarda.
Questa, obrigada.
Tarda, tardar.
Home, gran.
Tot costa.
Com a la dia, veus? Tot costa.
Digue'l tu, digue'l tu.
Tot costa.
Hòstia, aquesta...
Tot costa...
Costa d'Ibori.
Costa d'Ibori.
El búnquer.
Hòstia.
Que es despert nota, eh?
Búnquer.
Ker.
Sí.
Caralps.
Caralps.
Pilladet, però endavant.
Catalunya, nit.
Nit.
Nit freda per ser abril, per exemple.
Les dones i els dies.
Les dones i els dies, dies, dies de ràdio.
Veus?
I la nit dels ignorants, 3.0?
Aquesta és complicada, eh?
3.0, ignorants...
Perdó, no agafem això, ignorants il·lustres.
3.0, gravetat zero.
Està bé.
Sí.
Sí.
Sí.
Tu, David, quants anys fa que jugues amb la llengua?
Des de què vas néixer, potser?
Des que en tinc consciència i inconsciència, no?
És a dir, a mi em fa l'efecte, és una de les coses més divertides que es pot fer.
I quan ets petit fas molts acudits.
I jo recordo que tots els acudits eren lingüístics, els que m'inventava i els que em feien més gràcia.
I, per tant, jo era que tota la vida hem jugat amb la llengua.
I després, la gran fortuna, la gran sort i el gran miracle és acabar treballant, jugant amb la llengua.
Que això ens va passar allà el tresor, ens va passar a la república i...
Bueno, es creu que eren tres animals, no? I entre el barril l'uller, que ja s'ajuntaven sols.
Llavors t'afegies tu allà i de tot allò agafava una volada molt màgica, molt especial.
Sí, bastant irrepetible.
Ja dic, a l'illa, per exemple, ens agradava molt definir...
Era un programa, per qui no el recordi, que, de fet, anava d'hi feien fan, encara.
De matinada, si hi ha hagut insomni, el 3CAT, el 33, es pot recuperar a l'illa del tresor, tot de capítols.
És una meravella.
Això mateix, que vam fer l'última temporada, jo crec que deu fer 17 anys, no?
I sempre ho definíem com una barreja de poesia i tonteria.
Perquè, bàsicament, era això, jugàvem amb paraules, conceptes, referents musicals, poètics...
I la llengua era, com diuen els polítics, posàvem al centre la llengua, no?
Clar, però ho fèieu, per exemple, a La República, o al Cafè de la República, no?
És a dir, en un programa informatiu també hi havia llengua, també hi havia joc.
Es podia jugar, també.
Sí, sí. De fet, jo, en Barrildi i l'Uller tampoc no concebien la feina,
la mirada sobre la realitat, sobre la cultura, que això era molt important, sense aquest punt lúdic, no?
I, evidentment, amb una motxilla de referents carregadíssima,
però que a la vegada ens permetia jugar i passar-nos-ho bé des de la cultura.
És a dir, no era un joc banal ni rellevant, no?
I poder fer la combinació d'aquestes dues coses era molt interessant.
Doncs d'aquí neix, d'alguna manera, no? Suposo, el Dia de la Llengua.
El David és l'impulsor d'aquest dia tan especial a Catalunya Ràdio.
Avui és dijous 18 d'abril, celebrem aquesta segona edició del Dia de la Llengua,
i això vol dir que tots els programes de l'emissora, els serveis informatius, els esports,
tothom es posa a jugar, a reflexionar, a interpretar,
i ens ho passem bé amb la llengua, amb continguts lingüístics, gramaticals, fonètics...
És a dir, aquí hi haurà de tot, avui, David.
Sí, aquesta és la idea. És a dir, durant tot l'any...
De fet, el Dia de la Llengua duren 365 dies.
Aquest any és a traspàs, per tant, un dia més.
I sobretot perquè som molt conscients.
Jo crec que la consciència que teniu un problema
i l'emergència lingüística és imminent
i que la llengua se'ns mor a les mans i la tenim a la U.
Si tot això ho sabem, en parlem sovint a la ràdio i a 3CAT
i a la tertúlia avui, no? Us escoltava i en parlàveu.
És a dir, que és una preocupació constant.
Ara, què és també la llengua?
D'entrada, és la nostra eina de treball, no?
Com el metge fa servir l'instrumental,
el nostre instrumental és la llengua en el dia a dia,
en el periodisme, en el paper...
Per descomptat, la televisió també té la imatge, eh?
Però si tu no comuniques verbalment, el missatge queda curt.
Per tant, és una eina.
I, en conseqüència, l'hem de fer servir,
hem de ser conscients de com la fem servir
i fins i tot jugar amb això.
És a dir, recordar com parlem
i si podem trobar una via alternativa, no?
Una altra llengua és possible, on sí, l'és, no?
I, a més a més, després tenim l'altra cosa
que dèiem ara, que és aquesta idea de jugar.
Més enllà del lament i del plan constant
del problema del català,
hem de demostrar que la llengua igual.
De la mateixa manera que la música en català
ara no es passa el dia plorant
perquè, ai, el català, què malament que el tenim,
no, no, juguem-hi,
integrem-lo en la vida quotidiana,
en la cultura, en tot plegat,
en els informatius, en els bolletins...
I d'on és aquesta idea?
D'on et ve de fer un dia com aquest?
L'origen és una...
La inspiració o l'adaptació, si més no,
és un format italià
que fa 12 anys que fan a la RAI,
a RAI 3, que és el canal cultural de la RAI,
allà li diuen jornada programàtica,
perquè juguen amb el doble joc de la gramàtica,
a favor de la gramàtica,
i allà el que fan és una jornada molt acadèmica,
perquè, a més o menys, té el suport
del Ministeri de Cultura,
l'Acadèmia de la Crusca,
que és com si fos l'Institut d'Estudis Catalans
i tot plegat,
de manera que hi ha una voluntat didàctica
i també de...
No és comparable, per descomptat,
la situació de l'italià,
i l'omnipresència,
i amb un estat al darrere,
i tot plegat amb el català.
Però la graella de RAI 3,
durant tota la jornada,
té a veure amb la llengua,
i parlen,
i, a més a més, ho tematitzen,
i em va semblar que podríem adaptar-ho,
a més a més, jugant-hi,
i d'una forma divertida.
Això ho vam estrenar l'any passat,
va anar molt bé,
teníem l'aqueta també aquí al vestiu,
a l'entrada de la ràdio,
i transversalment integrar tota la llengua
en tots els continguts de la graella.
Jo crec que és una opció també de passar-nos-ho bé,
de fer una escaleta diferent.
Clar, per tant, els oients avui, diguéssim,
no hi ha una programació exacta,
sinó que s'han d'anar sorprenent, també.
Això, han d'anar escoltant la ràdio
i anar trobant-se continguts
que tindran a veure amb això,
amb el joc, amb la gramàtica,
amb la fonètica,
amb la morfologia,
amb la llengua.
Això mateix.
També amb la part més informativa,
és a dir, el Catalunya a migdia,
els bolletins,
el Catalunya a nit,
tindrem ocasió de conèixer espais
des de les escoles,
fins a dir,
qüestions lingüístiques
que tenen a veure amb fets més noticiables,
i amb petites peces,
o reportatges,
o entrevistes,
però, més enllà d'això,
també hi ha espai per descomptat pel joc,
pels embarbussaments a la tarda,
que faran un espai a propòsit d'això.
Hi haurà també,
tot costa, per exemple,
una entrevista a un periodista marroquí
que va aprendre català
escoltant Catalunya Ràdio,
no?
En fi,
el que no surti d'aquí,
coneixerem la manera com parlen els famosos
amb els seus fills,
és a dir,
realment hi ha altres coses
que més val que els audients
ho escoltin en directe,
però que, efectivament,
no sabem,
en cada moment passaran coses
que tenen a veure amb la llengua,
i, per tant,
és una invitació molt atractiva
per estar pendents a la ràdio tot el dia.
Com, per exemple,
ara,
el que farem,
clar,
dic,
anem a recuperar l'espai,
bla, bla, bla,
que fèiem el suplement amb el Joan Oller,
dic,
però, clar,
com ho recuperem,
això,
perquè l'Oller és insustituïble,
és a dir,
una de les coses de l'Oller
que va aconseguir fer el Joan Oller
teatralment,
però també a la ràdio,
que era un home molt de ràdio,
el Joan, no?
Sí, sí, sí,
molt de ràdio.
I molt de llengua, també.
I molt de llengua,
i tota bona part del vestit sonor,
tant de la República,
quan la fèiem a la Com,
com del que feia la República
quan vam arribar aquí el 2005,
té a veure amb això,
amb la manera de jugar,
de concebre,
no únicament lingüísticament,
el programa,
sinó la part informativa,
la musical,
no?,
les músiques sonaven totes diferents,
a cop i volta,
els brats, no?,
un grup zíngar vingut de l'est...
La sintonia del cafè,
la sintonia del cafè de la República,
no?
Això mateix,
substituir a les trompetes habituals
vingudes als Estats Units,
no?,
com a sintonia d'informatius,
i tot això,
com tu has dit,
és irrepetible,
no només ell,
sinó una...
Per tant,
com que és irrepetible,
hem dit,
anem a recuperar un espai,
dels que vau fer tu i el Joan.
Això, recordem-ho,
és el suplement,
ja comença a fer vuit anys,
d'aquest espai,
i...
Aquest que posarem
és del 5 de març del 2017.
Imagina't.
I bàsicament jugàvem,
a partir d'una paraula,
triàvem, no sé,
petó, mapa,
Barcelona,
en fi,
un munt de conceptes,
no?
Illa,
menjar,
animals,
anatomia,
i a partir d'aquí,
doncs hi ha poemes,
hi ha cançons,
hi ha referents a tot tipus,
hi ha...
En fi,
millor que ho escolti.
Que això portava una feinada.
Era molta feina.
És a dir,
això la gent...
Clar,
és un espai de 10 minuts
que durava,
però us portava una feinada?
Total,
i l'Enric,
i el tècnic que s'estava allà,
perquè sí que també estava allà.
Això mateix,
estàvem allà una hora i quart.
Una hora?
Quatre me'n demanava l'Enric.
Aquest matí no podeu fer res,
que estem gravant, eh?
Per editar-ne 10 minuts.
És veritat que estàveu moltes hores.
Però era la gràcia,
era la gràcia.
Ara en parlàvem,
és ràdio artesanal.
Sí, sí.
És una manera de concebre la ràdio,
no?
I que cada cosa ha de passar
en harmonia i contrapunt,
no passa res sense una per què,
i hi ha una intenció al darrere
de qualsevol cosa,
també quan es juga,
van tenir referents poètics
amb una paraula,
i els has de pensar,
els has de buscar,
l'arxiu mental,
els és dur,
però que van sortint, eh?
I acaben sortint cançons
i jocs lingüístics
i tot això.
I ara arriba Joan Uller,
bon dia.
A peles, a pila,
una pila de peles.
David Guzmán, bon dia.
Les piles de peles,
que peles de pila,
no són piles de piles,
que són piles de peles.
Un joc de David Cotman
i Joan Uller
pels diumenges de l'Ostrell.
Paraula.
Embarbussament.
Un embarbussament
és un joc de paraules
que es juga
amb la dificultat
de pronunciar
determinats mots
o frases
basant-se
en la similitud
dels sons que contenen,
creant una atmosfera còmica.
Sinònims.
Entrabanc.
Entrabanc a llengües.
Empatoll.
Embarassa llengües.
Embull de paraules.
Traballengües.
O queca
en russallonès.
Castellà.
Traballengües.
Tres tristes tigres
traguen trigo en un trigal.
Portuguès.
Traballengües.
Un ratu rueu a roupa
d'orei de Roma.
Aranya com raiba
resolveu remendar.
Francès.
Vir langue.
Est-ce que tu ha été
a Tahiti?
Italia.
Sciogli lingua.
Sul mare ci sono
nove navi nuove.
Una delle nove
non vuol navigare.
Angles.
Tongue twisters.
If Stu choose shoes,
should Stu choose
the shoes he choose?
Basque.
A-O corapilo.
Baga, biga, iga,
laga, boga, seca,
zau, zau, bele,
armatiro, pun.
Si risti mi risti,
gerrana plat,
oli o sopa,
gingli xalda,
urrup,
edan edo clic,
i ki mi likli clic clic.
Si risti mi risti,
gerrana plat,
oli o sopa,
ki ikili xalda,
urrup,
edan edo clic,
i ki mi likli clic clic.
Una llum llunyana
llueix lliure,
lliscant enllà
dels llurs llocs
de les valls de Lles.
Senyora,
diu la minyona,
sí senyora de la senyora.
Cau que el com
del cul de la col.
Amb ulls clucs
cloc un quinquer
i amb esclops
ballo claquer.
Les oques
s'esmolen
els becs a les soques.
Un ric rostia rient,
un roc amb un ferro roent.
Un rus que rost té un ris
i està al ras
sense fer res.
La rica de la parròquia
no du perruca
perquè li rica.
Qui roba
una roba de roba
no roba la roba
que roba la roba.
En Pere va per la carretera
amb un carro
carregat de rocs
que fa carric carrac,
carric carrac,
carric carrac.
Carrega el carro carreter
que si tu el carregues
jo el descarregaré.
En un pot
no pot very good
mai vidal fort
sense un embut.
En quin tinter
té tinta en ton?
Tieta tonta,
tanta tinta
tota lunta.
Visc al bosc
busco vesc
i visc del vesc
que busco al bosc.
Duc pa sec al sac,
m'assec on soc
i el suco amb suc.
Papa,
posa pa
per en papet.
Elàstics blaus
fan fàstic
si es mullen
o estacen.
Avis murris
duen nets a gràcia
amb omnibus gratis.
Un plat
pla
blanc
ple de pebre negra
un plat
blanc
pla
ple de pebre negra
està.
En cap cap
no cap
el que cap
en aquest cap.
Plou poc
però pel poc
que plou
plou
prou
a poc a poc.
Tres tristos tigres
són tres tristos tigres.
Què t'acreus
que t'acrec?
Poc que t'acrec.
Babau,
veu vivó
i viu bé.
Apoteòtic
Aquest mot exòtic
em torna neuròtic
prostàtic
cianòtic
calafantiàtic
penibètic
tític
i aduc
apoplectic
i heteroscleròtic.
La sonja
no agafo
ni prenent hipnòtic
excitat
en veure'm
tan apoteòtic.
Oh, senyor despòtic
faloplàstic
mític
el vil fang
demòtic
et saluda
extàtic
mefític
loètic.
Un perill ben crític
del trasbals eròtic.
El teu jou
sincrètic
paternoasiàtic
fins permet
que un òptic
sigui matemàtic.
Subiràs trambòtic
sense accent
enfàtic
ni tampoc escèptic
entonem un cântic
d'amor patriòtic
que puguis
omàstic
elàstic
al pòrtic
del palau
fantàstic
seure majestàtic
per mil anys
de fàstic
com avui
simpàtic
jornapoteòtic.
Tic, tic, tic, tic.
Ano a Figaro Brown
bravissimo
Ano a Figaro Brown
bravissimo
portolatissimo
portolatissimo
portolatissimo
per veritat
La laiàààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!


¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Profhas!
Blas, du, buit, ple, dolce, tosc, sec, moll,
greu, lleu, curt, llarg, fosc, clar, xax, fi, un poco de todo.
Y a más que voy, un xic de ceny, y un poco de tiempo,
y un xic de món, y un poco de sort, y un poco de muerte,
y un poco de voz.
Ey, si puede ser.
Y a trebles de quatre fulles,
trebles, tria, ja els es tria.
Fulla, fulla amb fulleta, fulleta, fulla amb fullor.
Xis al seixels, par de seixió.
Xis al seixels, par de seixió.
I wanna diga-te-ba-ca-tu, I wanna diga-te-ba-ca-tu,
I didn't do it, I didn't do it.
Who put the bop in the bop-bop-bop-bop?
Who put the rhyme in the ram-a-lam-a-ding-da?
Who put the bop in the bop-sha-bop-sha-bop?
Who put the dip in the dip-di-dip-di-dip?
Who was that man?
I'd like to shake his hand.
He made my baby fall in love with me.
Paula, para la taula, para la bé, que el pare ja ve.
Que la paria en Pere, que jo no puc.
Què fas aquí, Pepa?
Pelo faves, Pau.
Faves peles, Pepa?
Pau, faves pel.
En Piu, que manobra fou, fent un pou, va perdre un peu.
El seu amic Pau digué.
Pol, en Piu té un peu, el Pau.
La perdiu diu a la Garça.
Què fas aquí tu, Garça?
I tu, perdiu, la Garça diu.
En Pinxo li va dir en Panxo.
Vols que et punxi amb un punxó?
I en Panxo va dir-li en Pinxo.
Punxa'm, però a la panxa, no.
Si fa sol, res m'hi fa a mi.
A mi sí que res m'hi fa.
Si fa sol o si no em fa a mi, no m'hi fa res si fa sol.
El cel està endormiscat.
Qui el desendormiscarà?
El desendormiscador que el desendormisqui, bon desendormiscador serà.
El marroc, un marrec, tira un roc i cau el rec.
Un ric li diu.
Roc no sigui roc, que jo no ric.
En quin tinter tens tanta tinta, Anton?
Tinc tanta tinta en tots els tinters que em sobra tinta per entintar un tank.
No miris, que ens miren.
Miren, que ens mirem.
Mirem, que no ens mirin.
I quan no ens mirin, ens mirarem.
Una polla chica, pica, pallerica, cama, torta, y bacarica,
y bacarica batanissis, polla, chics, pics, pallerics, cama, torta, y bacarics.
Si la polla no hagués sigut chica, pica, pallerica, cama, torta, y bacarica,
els sis polls no hagués sigut chics, pics, pallerics, cama, torta, y bacarica.
Apenas él le amalaba el Noem, a ella se le agolpaba el Clemiso,
y caían en hidromúries, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes.
Cada vez que él procuraba relamar las cinco pelusas,
se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que involucrarse de cara al nóvalo.
El qui sap no és el qui tot ho sap, sinó el qui sap on és el que no sap.
Com vols que et vulgui, si la que jo vull no em vol com vull que em vulgui.
Aquest diumenge s'han volgut embarbussar amb nosaltres,
Salvador Espriu, Joan Olivera, Miquel Daboa, Salvador Dalí, Julio Cortaza,
Paco Peco Chico Rico, i no m'enriqui més amb al, riquíssim i ple de vida,
l'imbarbussable Enric Vidal.
Gràcies, David Guzmán. Que vagi molt bé, Ricard.
Bon diumenge, Oller. Bon diumenge, Ostrella.
Ai, quin regal, recuperar això.
Doncs sí, el regal ens el vau fer vosaltres durant molts diumenges.
Sí, senyor, una manera de començar el diumenge al matí.
Doncs va, que ens queda tot el dia per jugar avui amb la llengua.
Feliz dia de la llengua, Ricard, gràcies.
Igualment.
Dia de la Llengua a Catalunya Ràdio.
N'hem de parlar.
Omnium Cultural defensa i promou el català en desenes de projectes.
A l'escola, l'esport, la tecnologia, el cinema, les institucions, la literatura.
Fes-te'n sòcia Omnium.cat i suma la teva força pel català.
Omnium Cultural.
Més de 60 anys treballant per la llengua, la cultura i el país.
La Mestra i la Bèstia, d'Inma Munçó, Premi Omnium de novel·la 2023.
Endensa tant la història d'una noia que s'instal·la a principis dels anys 60
en un poble de la Ribagorça, que és també la dels perdedors de la guerra
i de la silenciosa resistència al règim franquista.
Una novel·la plena d'intel·ligència i humor.
La Mestra i la Bèstia, d'Inma Munçó, a Llibres Anagrama.
Ei, som-ho a Xavi i ja som aquí.
Que si ens necessites?
Clar que sí, tu, la teva roba i el planeta.
I és que som el detergent ecològic que deixa la teva roba neta i en pau al planeta.
Onesta al moviment planetampau.cat.
Recorda, som-ho a Xavi.
La quarta edició del desconcert 2024 fa el sal al Pirineu.
A la seu d'Urgell, dos artistes que veuen de la tradició de maneres ben diferents.
La Ludwig van...
I la Renesa, a l'Iber Sanz.
Vine al desconcert de la seu d'Urgell.
El divendres 19 d'abril, al Sala Guil.
Entrada exclusiva amb invitació.
Demana-la al web o l'àptica.
Amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis i Lardens i de Cadí.
Formatges i mantega del Pirineu.
Viu Sant Jordi a Calonja, poble de llibres.
Parades de llibres, roses, espectacles, signatures i un poble sencer celebrant els llibres.
Amb la participació de Bernat de Déu, Xavi Bosch, Sílvia Soler, Ramon Janer, Laura Fa, Marta Pontnou, Santi Valmes, Maria Barbal, Lolita Bosch i molts més.
Del 18 al 27 d'abril, vine a Calonja, poble de llibres.
La primera a Booktown de Catalunya.
Més informació a poble de llibres.cat.
Que no, que no m'oblido del paper higènic.
Ja sé que no en queda, però a la Setmana de les Ofertasses del Corte Inglés hi ha moltes més coses que el 2x1 amb paper higènic Fox i Seda, el de 18 rotlles.
Encara que per tu sigui el més important del món.
I a més ara t'emportes el 10% en totes les teves compres de regal.
Setmana de les Ofertasses a Supercor, Hipercor i Supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
A la botiga web i app.
Dissabte 20 d'abril, al suplement celebrem Sant Jordi des de l'Abacus de Sants a Barcelona, carrer de la Creu Coberta.
Ho farem amb els grans protagonistes de la Diada, els escriptors, Abraham Murriols, Maria Climent, Xavi Coral, Pau Cosí, Marc Serrats, Ofèlia Carbonell...
I molta música.
Tindrem la Maica Navarro, el comunista Joel Díaz i també el Pep Noguer.
Tot amanit amb el directe de Venus i Guillem Remisa.
Aquest dissabte 20 d'abril, Sant Jordi arrenca el suplement.
Viu Sant Jordi a Abacus tot l'abril.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
T'acaba que passa un minut de dos quarts a dotze.
Vicent Sánchez, bon dia.
Bon dia, això ho dirà vostè.
Laura Calçada, bon dia, per què?
Bon dia.
Home, perquè fa un dia una miqueta així...
Bon dia a totes hores.
Bon dia.
Per posar-se així que ploga.
Que ploga, però a mitges tintes no val la pena.
És a dir, no hi ha sol, com a mínim que ploga i estarem tots contents.
O sí o no?
Exacte.
Però a mitges bobaes no cal.
No te val el dia.
A tu t'agrada el dia que t'acompanya?
Sí, Rúful.
Però que no.
Perquè li ha de portar-me la contrària.
Exacte, m'acompanya en aquestes setmanes complicades.
Una setmana al Madrid t'has vist, no?
Vas veure l'ahir al Madrid o no?
Va veure?
No, però he vist el resultat i el que va passar.
Què tios, tu?
Què tios.
Bueno.
Hi ha gent que se li va la força per la boca.
I a uns altres...
El Madrid no mor mai.
No, no, i tant, i tant.
No, no, i a més crec que el guardió de l'estatel que ha dit això de que...
No sé quina manera més xula de pedre.
És brutal.
És brutal.
Bueno, anem a canviar de tema.
Avui podem parlar amb el Vicent Sánchez i la Laura Calçada
d'una notícia que hem conegut fa poques hores.
Aquest dissabte hi haurà fills de donants d'esperma o d'òguls
que presentaran a Barcelona una associació nova
que es dirà Associació de Filles i Fills de Donants,
que és la primera de tot l'estat.
I el que volen és que tothom que hagi nascut amb aquestes tècniques
en sigui informat
i que s'avoleixi, per tant, el dret a l'anonimat dels donants.
Què us sembla, això, Vicent, Laura?
Saps el que passa?
Que com que vivim en una època en què tots són drets,
fixeu-vos-te que ningú parla mai de deures,
això s'ha acabat, s'ha esborrat el mapa i tot el munt de drets,
era lògic que passava això.
I no per part dels pares, els pares biològics,
que, a més, una persona pot ser pare biològic,
ves a saber de quina manera, ja sap quin paper firma,
que renuncia, etcètera, etcètera,
però que també podria arribar el moment, eh?
Que diguin, un moment, si nosaltres som donants,
tenim aquests drets, també.
Però jo crec que per part dels fills és lògic,
perquè sempre hi ha aquesta curiositat
de saber exactament qui està darrere tu,
a part dels teus pares,
o la mare biològica,
i del pare que tu vius amb ell,
a part d'això.
Mira, afegeixo, mira,
la Maria Sallés Vidal,
que és la presidenta de l'Associació de Filles i Fills de Donants,
explica com aquesta falta d'informació
els hi ha condicionat la vida, diu això.
És un tema de salut,
de salut integrat en general,
tant salut mental com salut física.
Tenir accés a aquestes persones també vol dir tenir accés al meu historial medi,
i tenir accés una mica a qui soc, no?, d'on vinc,
que és un tema com molt bàsic a l'hora de construir la identitat de cada una.
I, per tant, també és un tema de salut mental.
És que també sóc una persona privada de drets,
i ser conscient d'això també és una cosa que em fa estar en un patiment emocional fort.
És un tema que, a veure,
li posen la importància genètica,
però genèticament crec que ja hi ha bastanta informació,
i cada vegada es diuen que els donants estan molt més cribats
que els propis que van a cercar aquests òvuls o aquests espermatozoides.
És un...
Es basa més en la part emocional,
i clar, traumes n'hi ha de moltes maneres.
Ens hem de preguntar qui són els progenitors.
Els pares són els pares?
És tan important saber...
Per què és tan important saber qui són els progenitors?
Ja us dic, jo crec que ho estan demanant perquè aquesta gent...
Aquestes persones volen ser escoltades,
i potser no és tan...
Volen un primer interrogant de la seva vida.
Sí, clar.
És un interrogant de la seva vida,
i en tenim tants interrogants,
i la vida està tan feta de petites i grans mentides...
Us posaré un cas, un exemple.
Penseu-hi...
Penseu-hi realment per què.
Dylan Stone, el vam entrevistar a Colapsa,
ell és un ex donant d'esperma dels Estats Units,
a qui li consten 97 fills biològics,
però creu que en podria tenir fins a 250.
Stone va explicar que el banc d'esperma
no va saber protegir la seva identitat.
Em van prometre que la meva identitat es protegiria,
fins que no tinguessin 18 anys,
però el banc d'esperma no va ser capaç de protegir la meva identitat,
i es van posar en contacte amb mi quan el més gran dels fills tenia 7 anys,
i quan algun d'ells encara no havia ni tan sols nascut.
I crec que el que tocava fer era ser-hi allà,
pels nens, en certa manera,
i ha estat una experiència difícil, però també molt bonica.
El que tocava fer era tancar aquest banc d'esperma, perquè ho han fet...
Home, clar, part d'això.
Ell va decidir conèixer els seus fills biològics,
i un cop es van posar en contacte ell amb algunes famílies,
va obrir una pàgina web al Facebook, crec que era,
amb el seu codi de donant per facilitar que el trobessin.
I no tenia sentit, per mi, que els donés l'esquena,
perquè un cop veus la seva cara,
de cap manera pots dir, molt bé, vinga, que gaudiu de la vida.
No.
Una mica te n'enamores,
i hi ha una resposta fisiològica del pare biològic,
el fill biològic,
i pots mirar d'ignorar-la, però no acaba desapareixent.
Ell deia per això que tenia clar que no era el seu pare.
Haurem permès que un nen passi i visqui la seva vida
sense preguntar-se on és el seu pare genètic,
i crec que això és molt valuós,
i ho hauré pogut fer per molts nens.
Els que estan en contra que se sàpiga els donants,
diuen, oh, és que la gent ja no donarà.
Mira, hi ha gent que pot tenir aquestes sorpreses,
sempre que no hi hagi...
97 fills biològics.
Un moment, un moment, un moment.
Que calcua que n'hi han trucat.
Que quedi molt clar que no hi haurà cap tema de filiació.
A veure, era un noi que va anar allà a guanyar uns dinerets
per fer-se unes coses.
Però aquest senyor ara, primer, ha de donar tanda.
El model ha de ser...
Això per començar.
Segona, el Superman,
tampoc els seus pares són uns pares biològics.
Mira vostè les preocupacions que té per la criptonita.
Però sobre això de la salut discrepe,
i li explica per què.
A tu te podem fer tot el seguiment que vulguis,
però a mi m'han preguntat ara
si mon pare tenia artrosi.
D'acord?
I l'artrosi no es manifesta pronti.
L'artrosi es manifesta als 65-70 anys,
que és com se li va manifestar al meu pare.
I per tant, no...
Clar...
Bueno, però i sents d'artrosi,
tu tens d'artrosi, pot venir del pare o pot venir...
No, no, no, no.
El problema és que tu mai no tens...
Del besavi.
Les dades...
El problema és que aquí es plantegen un fum de problemes
que no han estat ben resolts i ara passa el que passa.
Si tu fas una fitxa de seguiment de salut d'aquella persona,
en certa manera pots acabar saber quina és aquesta persona.
Si els 150 fills saben qui és el seu pare,
poden tindre la síndrome d'Oliver Twiss, no?
De que a mi m'ha tocat una cosa que no és el que jo volia,
igual el meu pare biològic era millor, també.
És a dir, és...
Hem forçat una història i les conseqüències ara,
tot el món, els seus drets,
els pares biològics a l'anonimat,
els fills a conèixer el pare,
els metges a saber, i les persones també a saber exactament
quin recorregut de salut.
Ostres, ho hem complicat ara,
que ara quedar bé amb tothom?
I fer-ho bé és impossible.
No, pot ser, i com sempre hem d'anar cas a cas,
però en aquesta situació sí que potser
que hem de mirar cap a Dinamarca,
com sempre diuen, hem de mirar els països del nord.
Perquè a Dinamarca hi ha un sistema mixt.
O sigui, aquí hi ha dues coses.
A Suècia es veu que qui més paga,
més informació pot tenir del donant, eh?
Una nota de veu, una entrevista,
els hi arriben, que m'han explicat,
caixes a casa, de Tres,
tres mostres d'espermatozoïdes diferents,
perquè triguin...
Com més pagues, més pot saber.
Això és una mercantilització horrorosa.
A Dinamarca hi ha aquest sistema mixt
que pots decidir ser un donant anònim
o ser un donant públic.
I també tu, com a receptor o receptora,
pots decidir si vols un donant anònim
o un donant públic.
Està bé aquest sistema mixt?
Si vostè és un donant públic...
Però sempre que tothom hi hagi la carpeta d'informació...
Sí, sí, la carpeta, la carpeta, carpeton, vita.
Si vostè és un donant públic
i un dia se li acosta un xiquet a la porta de casa
i diu, mira, els meus pares, que no eren biològics,
no els aguanten, tinc la fitxa i és vostè,
i te miren cara de gatet abandonat,
s'acaba la pel·lícula.
És a dir, torna a insistir.
Però si tu has estat un donant públic,
això pot passar.
I si has estat un donant anònim, com aquest senyor,
i després resulta que al final tots els fills
sabent qui és el seu pare...
En aquest cas es van equivocar en aquesta clínica
d'on Déu va perdre l'Espardenya.
Home, és un debat bastant apassionant, aquest,
i hi ha arguments tan bons per un cantó com per l'altre,
perquè sigui públic o anònim, considero.
Clar, el tema és això, per això.
Aquest noi que vam entrevistar,
un noi que quan tenia 15 anys volia guanyar diners,
se'n va anar allà...
De tota manera.
En canvi d'uns diners...
Sí, perquè al final li donen...
Ah, clar, 50 dòlars, si en fas molts...
Clar, clar, clar, ell li va guanyar diners i així va.
50 pels homes, 1.000...
El tema és, clar, aquesta persona ara,
que en aquell moment va fer això quan era molt jove,
ara, i ell va signar que ell no volia que es conegués,
ara què ha de fer?
O sigui, jo entenc el dret dels fills també de conèixer,
però ell, quina culpa en té?
Ell ha de donar tanda.
Perquè, clar, 150...
Ell té una anècdota, té una anècdota.
Ell ha canviat la vida, però...
Aquest és el conflicte.
Si no s'ho pren amb aquesta calma, aquest sentit...
Diu, ha obert un Facebook, no?
Sí, no, no.
Ell ara es distreu així.
De què treballa aquest home?
Què passa a les hores abans d'anar coneixent els seus?
No ho recordo, però sí que recordo que l'hem portat a Barcelona,
i la productora del programa,
quan va sortir a l'entrevista,
va rebre un WhatsApp demanant-li si volia anar a fer unes copes.
Bueno, aquest senyor, realment...
No, no, no, està recuperant totes les generacions perdudes.
No, no, home, no, però a veure, jo torno a insistir.
Això planteja una sèrie de problemes tan bèsties,
i després...
No els coneix, però no són certs.
Perquè ella diu, mirem els països nòrdics,
són, per cert, els índex de suicidis.
No, no, que els envia regals, eh, quan fan anys.
Claro, els 150, i necessita una fortuna.
Jo el que dic és que, a més, amb estratança dels Estats Units,
no l'estranya que algunes d'aquestes reaccions
també siguin judicials, siguin demandes,
que és el que els agrada allà.
I, per tant, uno es pot trobar en 100 demandes
per paternitat enganyosa o el que siga, mare de Déu.
I ja dic que...
Sí, sí, sí, posats a posar una demanda...
Ara, demana't d'Osona.
Parlaves dels països nòrdics o dels Estats Units?
No, ara parlarem dels Estats Units.
Els països nòrdics no plantegen demandes.
Els Estats Units, sí.
La donació no es cobra,
però es veu que hi ha una mena de compensació econòmica
que paga 50 euros als homes i 1.000 a les dones.
I 1.000 a les dones per fer un nou,
perquè és una mica més...
Tu firmes la cessió de tot això,
i, per tant, això legalment, evidentment,
està més encarrilat,
però una demanda, o una o moltes,
mai s'aconformen en un document que tu has firmat
i poden prevar dels 3Ds.
Per tant...
Però hi ha molta gent que no és fill dels seus pares
i no ho sap.
Efectivament.
Home, ja, però aquests són els altres.
Això, mira, si vostè és perill...
Efectivament.
Clar, si vostè és el que us dic.
La vida es fa plena de mentides,
més grans o més petites.
Imagina't, Vicent, que ara et dic...
Ho saps que...
Soc filla teua.
Ho saps que...
Ho saps que el teu pare biològic
no és el pare que et va fer?
Què et semblaria si ho sabessis ara?
En aquest cas és inqüestionable
perquè són iguals.
Sí, el problema és que m'assemble.
Però no passa res.
No passa res.
No passa res.
Podria ser un cosí segons, també.
Podria ser un cosí segons.
Jo, l'única cosa que dic
és que una vegada en el clínic
van fer un estudi fa uns quants anys
sobre ADNs de pares i fills
i el percentatge de no encaix
era tan bèstia que no el van comentar.
És a dir, realment el problema
ara vostè l'ha de complicar
fins a punts horribles.
Bueno, sí, sí.
Ha trucat un oient que explica
que, clar, podria ser que
si tu no saps qui és el teu germà,
per exemple, t'hi acabis casant
amb el teu germà biològic.
Podria passar, sí.
Jo té més dificultats.
Sí, sí, podria passar.
Efectivament, és una vegada també...
Bueno, el que passa és que, clar,
ara, quan una persona
comença a festejar amb algun altre,
li haurà de dir
si vol tindre reproducció biològica amb ell.
Al final som tots germans, no?
Aquesta és l'altra.
Bueno, si tots venim de la nieva.
Aquesta és l'altra.
Al final tots som germans.
Tots estem més emparentats
del que ens pensem.
Sí, però...
Saps que la nieva no va tindre filles?
Que tot en fi...
Ells diuen molt això
de la creació de la identitat.
És que si ens hi parem a pensar,
potser de vegades ens interessaria més
no saber qui han sigut els biològics,
perquè moltes vegades
els hi donem uns pesos
a la figura paterna i materna biològics,
als progenitors,
que, ostres,
tot el res s'hi recauven a ells.
Si no ho sabem,
al final a nosaltres,
la nostra identitat,
l'han creat moltes coses.
Quina és la importància?
Quin pes realment...
És un interrogat més.
És un interrogat més a la vida.
I fort.
És un interrogat fort.
Per això no us sembla
que aquesta idea,
com ho fan anar a Dinamarca,
seria una bona solució?
No.
És, els que ho vulguin dir que ho diguin,
els que no vulguin que no ho diguin.
No, no,
això encara ho complica tot més,
però és igual, en tot cas.
Per què?
Això no ha res...
Llavors com s'ha de fer, segons tu?
Perquè tu, si ets el fill,
no tries el dret,
és a dir, ho tria per anar al donant.
I aquí són...
No, no, no,
però llavors el que ho va cercar,
els pares que volen ser pares,
mares, ho van cercar,
trien un donant
que ha dit que vol ser públic
o un donant que ha dit que vol ser...
No dir solucions per al problema,
però igual que un fill es pot plantejar
una filla en casa del pare o de la mare
i dir, jo sóc el teu fill,
el pare o la mare es podrien plantar
un dia en una casa d'uns altres senyors
i dir, jo sóc el teu pare o ta mare.
O sigui, no tinc cap solució.
Crec que hem fet una història
que està molt bé com a punt de partida,
però que planteja una sèrie de problemes
que no hem sabut resoldre
i crec que alguns no es poden resoldre.
Senzillament.
Hi ha coses de vegades en la vida
que no es pot resoldre.
No.
Jo considero que Mix està correcte.
Però és com el conflicte a Catalunya-Espanya.
Sí.
Mix està correcte.
Jo considero que Mix està correcte.
Perquè precisament això que...
És un mal que se conlleva.
Precisament això que has dit...
Irresoluble.
El conllevamos els dos.
Mix està correcte
perquè precisament això que has dit
uns pares que es presenten a la casa d'algú
i diuen
«Soc el teu pare...»
Que això seria molt estrany.
Però, eh, no, no, perdona,
no seria estrany, pot passar.
Doncs és una...
Doncs aquella criatura...
Passa normalment al revés, eh?
Sóc el teu fill.
Sí, però, bueno,
perquè dóna-li temps a les coses.
Dóna-li temps a les coses.
No, però també hi ha això de
«Jo soc el teu pare».
Sí, però «soc el teu pare»
no costuma passar.
Costuma ser més «soc el teu fill».
Dóna-li temps a les coses.
Però si passés,
que pot passar perfectament,
doncs aquesta persona
que rep un pare i una mare de nou,
doncs s'obre un nou ventall
d'oportunitats i d'aventures.
Clar que sí, quina alegria.
Per tant,
jo abogo per aquest model mixt
i que tothom...
I a tu, pot aparèixer una tercera persona...
Digui el que vol dir fins on no arribi.
Pot aparèixer una tercera persona
en realitat soc jo.
I aleshores poden fer una festa
o fer un club
o alguna cosa de falsos pares,
mares violents...
No, no, se pot fer de tot.
Jo crec, jo crec,
que la idea era...
No és que sigui correcta,
és que evita...
Salva moltíssimes situacions
i arregla moltíssimes vides,
però té unes conseqüències
que no s'esperen tirar moltes vegades.
Exacte.
Les coses tenen conseqüències.
Això sempre.
De fet, els actes tenen conseqüències
i aquests, aquests dels que estem parlant,
les conseqüències són...
No sigueu tan generosos.
Vicenç Sánchez, Laura Calçada.
Adéu.
Adéu.
I ara entrem al búnquer.
Els pares molt iguals, sí.
Que això...
És molt sospitós, també.
No us ha inquietat.
Parelles que semblen germà.
Sí.
Ui, ui, ui, ui.
Sí.
És veritat.
Sí, no...
Ui, sí, em conec uns.
Ui, sí, els dos pèls rojos són...
Ai, ui, ui.
I llavors el nen surt totalment diferent.
Ui, ui, ui.
Perquè l'ADN diu...
Eh, eh, eh, eh.
És veritat.
Eh, no em toquis.
L'ADN és més llest del que sembla.
El búnquer.
Amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
L'ADN és molt llest i...
De pares molt llejos pot sortir una criatura preciosa.
Sí, i al revés també ho hem vist.
En la venda del teu cotxe, com en tot,
pots ser un loser o un pluser.
Un loser no valora el seu temps.
Un loser es deixa amb el camp ofertes de compra que no es respecten.
Vols ser un pluser?
Vine directe a Ocasión Plus per rebre sempre la millor taxació,
pagament a l'acta i sempre amb una transparència total.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
T'hi afegeixes?
Connecta't a la cursa al Corte Inglés.
El dia 5 de maig, a les 9 del matí, tots a córrer.
No perdis temps.
T'hi pots inscriure gratis a CursalCorteInglés.cat.
Posa't a entrenar i dona-ho tot el dia de la cursa.
Siga solidari i corre per la Fundació Catalana Tela Miquel Valls.
Recorda-ho, el dia 5 de maig, a les 9 del matí,
connecta't a la cursa al Corte Inglés.
En moments excepcionals, sempre hi som.
Amb un equip de professionals compromès amb l'actualitat,
rigorós amb la informació, a tot hora i a tot arreu.
Catalunya Ràdio. Catalunya Informació.
Connecta'm Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Per ràdio, pel web, a través de l'app o pel nostre canal de Telegram.
La cançó del dia a la Catalunya Ràdio, en Frank Lluís Girón.
Bravo!
La nova vida d'en Xavi Sarrià.
Bravo!
Que soni una miqueta, ni que sigui la cançó.
D'això es tracta, sí.
El músic valencià, Xavi Sarrià,
que és a punt de fer una aturada indefinida del seu projecte en solitari,
que ja sabeu que va engegar un cop obrint pas.
He sentit que hi ha un noi que va fent això de la cançó durant el dia,
va fent una cançó, posa una cançó durant el dia.
Armínia, vaig a dormir un rato, va.
Doncs això que, un cop obrint pas va dir adeu de forma definitiva,
en Xavi Sarrià va engegar el seu projecte,
que ara és a punt d'aturar abans,
però farà una gira que es dirà Música, Ràbia i Amor.
Tu has sentit que hi ha una persona que posa una cançó?
Sí, soc jo.
Em sembla que això que està dient és això que està passant ara mateix.
No, jo diria que es diu diferent, eh?
Sí? No és la cançó del dia?
Ah.
És ell, és ell, Armínia.
Potser és la cançó del dia.
Això, la cançó del dia, es va sentint a Catalunya Ràdio durant tot el dia.
Sí, sí.
Però és aquest mateix.
És a punt de fer una aturada indefinida del seu projecte en solitari.
És aquest, però ara no està parlant.
No, això és una gravació, Armínia.
A veure, prou.
No va regeixer en cos, però no entendrem res.
La cançó del dia, Xavi Sarrià.
Sí, Música, Ràbia i Amor,
és com es dirà la gira d'acomiat d'en Xavi Sarrià,
i és el nom que té aquesta cançó,
que ara reversiona, perquè ell ja l'havia fet,
amb la Sandra Monfort...
I amb un músic...
Amb la Sandra Monfort, que és valenciana com ell,
i amb un músic...
Xavi Sarrià.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio,
amb Frank Lluís Girós.
El Madrid internacional a les semifinals.
Ja està, supereu-ho.
Para, para, espera.
Jo em buidaré més que en Guardiola, al final.
M'ho és sentireble, aquest so.
Armínia, vostè dormi, ja l'he dit tres cops.
A veure, 5 minuts que està sentit.
Xavi Sarrià, què li passa?
Bravo!
La cançó del dia de Catalunya Ràdio,
amb Frank Lluís Girós.
Que val molt la pena i que el neu a veure en directe,
que s'aturarà i llavors us sabrà greu no haver-ho fet.
Frentes i suor, el cor con bengales,
cantant com animals, els himnes de l'adolescència,
ens besem el existent, que crema valència i vol...
M'agrada molt, Xavi Sarrià.
Fa molts anys que fa música i...
molta companyia, més a més.
L'heu de portar un dia d'aquest, el matí.
I tant, i tant.
És sempre quan parla, convé escoltar-lo.
Com a tu.
Frank Lluís, gràcies.
Sí, sí, sí, sí, forts.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio,
amb Frank Lluís Girós.
El Belín torna-se a les semifinals.
Ja està, supereu-ho.
Ja, ja, n'estic fins als collars,
de guantar tota aquesta colla, eh?
Veu que us va a parir, cabrons!
11.51, hora dels temes pendents,
amb Gerard Jubany, una vintemata, bon dia.
Bon dia!
Què ens queda pendent, aquesta hora?
Aquesta hora ens queda pendent parlar de la llengua,
perquè, com bé sabeu, avui a Catalunya Ràdio
celebrem el dia de la llengua.
Està bé, això, està bé, està bé.
Què passa, Armínia?
Què passa, que està bé?
No, no, no, no, no, no, no, està bé que es faci servir la llengua.
Que ens vol dir alguna cosa, Armínia?
No, no, no, no, no.
Molt bé, doncs, com deia,
parlarem precisament del dia de la llengua que celebrem.
Jo a l'Antonio sempre li deia, eh?
Si d'una manera no funciona,
doncs de l'altra, eh?
També intentarem aclarir tota aquesta...
Temps i saliva curen moltes coses.
Ai?
Tota aquesta polèmica sobre l'ús de les...
Votre et pots fotre un mal allà.
Exacte.
Jo tinc ferides molt endins.
La polèmica, estic dient, de l'ús de les piscines,
perquè hi ha molta gent que no té clar
les que es poden omplir, les que es poden fer servir...
Nosaltres no l'omplirem.
Té piscina, vostè?
Sí?
No.
Això no l'omplirem.
Ha vingut a molestar avui...
No parlarem de futbol, avui?
Quina sort que tenen aquella banda de fills de...
10.000 xuts a porteria del Manchester i només en foten una a dintre.
Paquets.
Això té raó.
Amb aquesta punteria no vull saber com deuen tenir el bàter de casa.
Quin fàstic, Armínia, per favor.
El meu Antonio li trema molt a la mà.
I bueno, cada cop cap al bàter sembla que pinti quadre.
I no les menines, eh, precisament.
Armínia, Armínia, prou.
Jo li dic que ho faci a segon, però bueno, després se m'adormi.
Prou.
Bueno, no sé per què et poses això.
No, va, perquè no cal, no cal.
Bueno.
No cal.
En tot cas, Armínia, avui no parlarem del Madrid.
El que va passar ahir unit, el que va passar dimarts,
s'està fent molt difícil de pair.
És el que vindrà, el que vindrà,
perquè diumenge el Bernabéu ens en fotran nou.
Ja us ho dic jo, ara.
Hola, festa, benvinguts a l'ofici de viure.
Home.
Què se'ls ha patit de guardiol, aquest?
No, és a...
Que esperem.
Que esperem.
Bon dia, benvinguts a l'orifici de viure.
Les coses no són allò que on percep
en tant que la cosa en ella per ser
del cognito, si no, un yocuno.
Sí.
Pulverdi Mongol.
Sí, sí, i tant.
I tant, el conec.
Avui aprendrem a canalitzar la negativitat,
la ira,
la ràbia,
el sentiment de derrota,
la frustració...
És el que s'havia acabat.
Del seguidor del Barça...
Dona-li un copet.
Són estats d'ànim
que ens mouen al nostre interior
com l'aigua d'un riarol.
Sí, bé.
Una aigua mansa i tranquil·la.
Per què estem parlant de...
Avui a l'orifici de viure
aprendrem a deixar de ser del Barça.
Sí.
Per fer-ho,
ens acompanya el nostre monjo budista.
Sí.
Acaba d'arribar directament del Nepal.
És el monjo...
Rampinya.
Hòstia, però...
És la Lloberes, no?
Hermínia, de veritat.
Ho farem a través de la meditació.
Seguim a terra, enrotllana.
Jo no puc ser a terra.
Ara no podem ser a terra.
Descalcem-nos.
No, no em penso descalcem.
Poseu totes les nostres pertinences
al mig de la rotllana.
El mòbil, també.
Les carteres.
Sí.
Les targetes de crèdit.
Ho vaig deixant aquí al mig.
Els androids no calen.
Només iPhone.
Només iPhone, eh?
Anells, rellotges...
Tanqueu els ulls.
Molt bé.
I obriu els sacres.
Jo no sé.
Respireu.
On soereu.
Om.
Om.
Perdó.
I ara el monjo budista Napalers Rampinya
procedirà a alliberar-vos de les pertinences
que us fan infeliços.
Ens estàs robant, eh?
Inspireu.
Jovall.
Ho has cargat tot allà la furgoneta?
Ens estàs robant, eh, jovall.
Doncs deixa-la en marxa allà en la porta.
A veure, moche.
Hòstia.
Oh, merda!
Hi havia el meu telèfon allà.
Han fotit el cap amb les nostres carteres, eh?
Ens han trincat, nens.
Ara què?
Anem a parlar de la llengua.
És català.
Qui vol ser català?
Jo no em dono per...
En català, he redid-ho.
Reputes.
Set lletres.
Avui és el dia de la Llengua Catalunya Ràdio,
una jornada molt intensiva per conscienciar
sobre la situació del català.
Tota la programació d'avui oferirà continguts
vinculats a la temàtica d'aquesta jornada.
És que no n'aprendrem mai.
És consellera Rigau, què tal?
Tenim fotut al cap que la manera d'expandir l'ús del català
és fent continguts divertits, eh?
Continguts jovens, continguts amables.
Sí.
I el que ens considerem d'aquesta manera
serà que aconseguirem convertir el català
en l'idioma oficial dels pallassos.
No, Tim, no fa ni el respecte...
No fa ni més pallassos i pallasses.
Molt bé, però és una professió...
El que s'ha de fer és que sigui absolutament imprescindible,
vital, eh?
Que si no, mira, que et moris.
No, com?
Si no sap parlar català, et moris?
L'altre dia vaig anar a fer un cafè a una terrassa d'aquí a prop, eh?
Bé, me tenen un cambrer, doncs, una mica negret, eh?
Perquè ells en tenia...
Eh, mira, però...
Mira, no, no, escolti, mira, no, no, no.
Un cafè con leig.
Armínia, mira, mira.
Així no em pot entrar, ja està.
Li va demanar un cafè con leig?
No, és que no m'interessa.
Con leig de qui va.
Ell em pregunteva el que fa.
Armínia, Armínia, Armínia, s'ha acabat.
Avui per avui ja està.
Vinga, publicitat.
Dissabte 20 d'abril,
al Suplement celebrem Sant Jordi
des de l'Abbacus de Sants a Barcelona,
carrer de la Creu Coberta.
Ho farem amb els grans protagonistes de la Diada,
els escriptors Abraham Murriols,
Maria Climent, Xavi Coral,
Pau Cosí, Marc Serrats,
Ofèlia Carbonell...
I molta música.
Tindrem la Maica Navarro,
el comunista Joel Díaz
i també el Pep Noguer.
Tot amanit amb el directe de
Venus i Guillem Ramisa.
Aquest dissabte 20 d'abril,
Sant Jordi arrenca el Suplement.
Viu Sant Jordi a Abacus tot l'abril.
Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés.
Només fins al 21 d'abril
tens més de 600 marques
amb fins a un 30% de descompte.
Totes les teves marques preferides de moda,
llençaria, sabateria,
accessoris, bellesa, esports, llar...
Entra ara els 8 dies d'or
a la botiga web i app del Corte Inglés.
Viu Sant Jordi a Calonja,
poble de llibres.
Parades de llibres, roses, espectacles,
signatures i un poble sencer
celebrant els llibres.
Amb la participació de Bernat de Déu,
Xavi Bosch, Sílvia Soler, Ramon Janer,
Laura Fa, Marta Pontnou, Santi Balmes,
Maria Barbal, Lolita Bosch i molts més.
Del 18 al 27 d'abril,
vine a Calonja,
poble de llibres,
la primera booktown de Catalunya.
Més informació a pobledellibres.cat.
La història més personal de Carles Porta.
Tor, foc encès,
a la venda a la botiga 3Cat
i els punts habituals.
Viu el clàssic més especial a la TDT
des de la Casa SEAT de Barcelona.
El 21 d'abril,
els oients convidats podran viure al Madrid-Barça
i, un cop acabat,
participaran en el tercer tema.
Una possibilitat i la clava.
Un esdeveniment que es podrà seguir
a l'antena de Catalunya Ràdio
i a través de l'app,
al web i també a YouTube.
El 21 d'abril,
vibrarem amb el clàssic
a la comunitat de la TDT.
Amb la col·laboració de la Casa SEAT.
Catalunya Ràdio.
Després d'una tensa nit electoral.
Macrooperació policial contra empreses.
Els eurodiputats que van visitar el Delta.
Continua aquest escorcoll com...
Les notícies que van arribant.
I n'estem pendents aquí,
a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem
tot el que està passant.
Catalunya Migdia,
amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres,
l'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Torna al Sismògraf,
el festival que detecta
el moviment del cos i del planeta.
Del 18 al 30 d'abril,
Olot acull de nou
més d'una trentena de propostes
al voltant de les arts vives,
la sostenibilitat
i l'emergència climàtica.
Més informació a
sismografolot.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
Gaudiu de la música
en família a l'auditori.
El 20 i el 21 d'abril
podreu assistir a un concert monstruós
en un viatge musical
arreu del món
en què fades,
follets,
monstres
i altres personatges mitològics
ens mostraran
melodies i cultures
dels cinc continents.
Més informació a
auditori.cat
recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio
hi ha un programa
que cada tarda
et desperta de la migdiada.
Bona tarda.
Que et descobreix
nous i sorprenents
càrrecs polítics.
No hi parla ningú
que no sigui un càrrec elèctric.
Electra.
I que reinventa la ràdio
i els seus programes constantment.
D'un restaurant
que li va al
a Berlín.
A Berlín.
Que li va a la Berlín.
Un programa
on es diuen coses tan interessants
que hi ha qui espia
els seus col·laboradors.
Jo crec que he dit
alguna cosa
i ara estan aquí
al final hi ha algun d'aquest.
Ah, sí?
I quin programa és aquest?
A divendres de 4 a 7
amb...
Aclar, a mi,
l'Elisenda Carot.
Cap amunt, munt, munt.
Si està bé a la tarda.