La noticia de las 12
Bon dia, os informa Joan Bota.
Aquest migdia está previst que comparegui davant del jutge
que investiga l'espionatge del telèfon del president Pere Aragonès,
Paz Esteban, exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència,
una compareixença que té lloc l'endemà que s'és públic,
que el CNI va espiar Aragonès perquè el considerava un dirigent dels CDRs.
Anem a la ciutat de la justícia, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia. Així es desprèn dels documents que ha desclassificat el govern espanyol
i que ja ha pogut examinar el jutge i les parts i els quals ha tingut accés a aquesta emissora.
La documentació revela que es va instal·lar el programari Pegasus,
el telèfon mòbil de l'aleshores vicepresident del govern, Pere Aragonès,
perquè creien que coordinava les funcions i les accions dels comitès de defensa
de la república en la clandestinitat.
Esteban compareix en qualitat d'investigada,
per tant, no està obligada a dir la veritat
i ho fa des de Madrid per videoconferència.
Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio, Ciutat de la Justícia.
Seguim amb aquest cas. Pegasus, Sara Riera.
Pablo Iglesias, que va ser vicepresident segon del govern espanyol entre el 2020 i el 2021,
ha dit que qui hauria d'haver dimitit per l'espionatge en Pegasus
hauria d'haver estat la que llavors era ministra de Defensa, Margarita Robles,
i no pas la directora del CNI, Paz Esteban.
Ho ha dit davant la comissió parlamentària sobre l'espionatge en Pegasus i Candiru.
A propósito de la dimisión de la responsable del CNI,
creo que la dimisión que correspondria era la de la ministra de Defensa.
Yo creo que en cualquier país, si el máximo responsable governamental
de la seguridad del presidente y del gobierno
no es capaz de evitar que li instalen Pegasus al propio presidente i a ella misma,
pues creo que es bastante obvio que no debería seguir al frente del ministerio de Defensa.
En aquesta mateixa comissió, Iglesias ha afirmat que veu una conxorxa
entre els poders judicials, policials i mediàtics espanyols
que serien capaços de qualsevol cosa per defensar la unitat de l'Estat.
D'aquí a una hora comença la vista en què el Tribunal Internacional de Justícia,
la màxima instància judicial de Nacions Unides,
ha d'anunciar si ordena aturar la guerra a Gaza.
Israel confia que els jutges no facin cas de la mesura cautelar
demanada per Sud-àfrica,
mentre Hamas admet que si el tribunal l'accepta,
aturarà els combats si Israel fa el mateix.
A les portes del tribunal es concentren diversos activistes palestins.
Ha enviat especial a l'AIA, Jordi Baró.
Bon dia.
Concentració pro-Palestina amb banderes a les portes del tribunal de l'ONU a l'AIA,
cartells denunciant genocidi
i molta expectació mediàtica des de primera hora en les hores prèvies
a la decisió sobre si imposa mesures d'urgència a Israel per Gaza.
A la una, els 17 jutges de la Corte Internacional de Justícia
ho comunicaran.
I entre els que esperen a fora el veredicte,
roa una jove palestina arribada expressament de París aquest matí.
La situació allà és molt, molt difícil
i esperem realment, esperem que s'aturi molt, molt aviat.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio L'AIA.
El transport de mercaderies al canal de Suez ha caigut un 45% en els últims dos mesos
segons dades de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç.
Això vol dir que des que van començar els atacs dels utils a vaixells
en solidaritat a la guerra de Gaza
haurien caigut aquest transport de les mercaderies.
Per l'estret de BAP el Mandep transita un 15% del comerç mundial
i ara la majoria de navilieres estan buscant rutes comercials més llargues
que esquiven al Mar Roig.
Això ha provocat que en els últims dies als Estats Units
i al Regne Unit hagin bombardejat posicions de la milícia xiita
i que es castigui una població a la Yemenita molt empobrida.
El temps anticiclònic es tradueix en altes temperatures a bona part del país
però també en la formació de boires a les fondalades
i sobretot a la plana de Lleida
on és especialment dents aquests dies.
Aquest fenomen ara mateix beneficia molt els cultius.
Anem a Lleida, Estela Busoms.
Bon dia, la boira és molt benvinguda
perquè els camps retenen la humitat de les últimes pluges
i les baixes temperatures eviten que s'avanci la floració dels fruiters.
Pere Roquer, responsable d'Assaja, Lleida
i Jaume Gardenyes, responsable de fruita dolça d'unió de pagesos.
Que no deixi pujar la temperatura
i això evitaria tindre floracions primerenques
que després sempre acaben desenvolupant
amb gelades tardanes, com va passar l'any 22.
Ara mateix aquesta boida, el que ens implica
és que tenim coberta a part d'aigua fins a Sant Josep.
També ho agraeix molt el sector del cereal
que ha tingut un respiro important amb les pluges de la setmana passada.
Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Esports Bonserraia.
El Liverpool acaba d'anunciar que Jurgen Klopp,
l'entrenador de l'equip anglès des del 2015,
anuncia que plega final de temporada.
El tècnic alemany de 56 anys
assegura que ja no pot rendir el 100%
i que necessita un descans.
Pendents de la segona semifinal de l'Open d'Austràlia de tenis
que juguen el rus Medvedev i l'alemany Sverev.
Sverev ha guanyat els dos primers sets.
El primer el tiebreak 7 a 5
i el segon per 6 a 3.
Ara mateix es juga el tercer set.
Empacte 4 jocs ara mateix.
El serbi Novat Djokovic
ja ha quedat eliminat abans per l'italiat Jannick Sinner
en 4 a 6
i admet que l'Italia l'ha superat en tot
i que ha estat el pitjor partit
que ha jugat mai en Gran Slam a la seva carrera.
En futbol, el porter Marc André,
Ter Stegen, ha fet treball de camp avui
a l'entrenament del Barça a la ciutat esportiva.
El club segueix pendent de la decisió de Valde
de passar pel quiròfan
per mirar de solucionar la seva lesió muscular
a la cuixa dreta.
Els blaugranes rebran demà el Vilareal
a la Lliga a partir de la 1
a roda de premsa de Xavi Hernández.
A l'Eurolliga de bàsquet
avui Olímpia de Milà-Barça
a dos quarts de nou.
Partit que podreu seguir a l'àvia
al web de Catalunya Ràdio
i a la plataforma 3CAT.
I aquesta tarda el vòlei Sant Cugat
juga als quarts de final de la Copa de la Reina
a Sevilla contra l'Aro Riojas
la tercera participació consecutiva
del club ballesà a la Copa.
Fins aquí les notícies.
Benvinguts al podcast olímpic de Catalunya Ràdio
a la Ville de París.
Així trobaràs tota la informació
relacionada amb els Jocs Olímpics,
dels aspectes més significatius
de l'organització d'estres de veniment,
de la competició,
també dels esportistes catalans
que hi participen,
així com de les estrelles internacionals
que estan cridades a brillar en estos Jocs.
A la Ville de París.
El podcast que fa camí cap als Jocs Olímpics 2024
amb Marta García.
A l'api web de Catalunya Ràdio
i el 3CAT.
A l'api web de Catalunya Ràdio
i el 3CAT.
A l'api web de Catalunya Ràdio
i el 3CAT.
A l'api web de Catalunya Ràdio
Yo os diré una cosa.
Digues.
Bon dia i bona hora.
Hola Marina.
Per què?
12 i 5, aquí no aparece ningú.
El díctor, el tècnic, està aquí sol.
I els guions on són.
Sí, però ara ja tenim els guions,
ja hi som tots, no passa res.
I per què t'has de carregar la màgia de la mà?
Diu que justament és no haver d'ensenyar aquestes coses
i que la gent no les vegi.
Perquè jo pateixo.
No, però és que, a més a més,
encara ens hem hagut d'esperar.
O sigui, hem arribat i ens hem hagut d'esperar.
És una vergonya.
Jo de gran vull ser vosaltres.
No, home, no.
Sí, sí, sí.
O sigui, és una cosa millor de gran que tu mateix.
Home, tu tens millor carrera.
Sí, home, sí.
Pinta millor la teva carrera.
Pensa que som autònoms, eh, nosaltres.
Sí, sí.
Ja te n'ho has estat autònoms.
Se supera, eh, algun dia?
Sí, algun dia.
Jo ja he perdut l'esperança.
I com és que ja no ho ets?
Oh, perquè he progressat a la vida.
Perquè ets funcionària?
No, no soc funcionària.
Ah.
No, no.
És que Joel Díaz encara no ha entès la diferència
entre un treballador públic, un funcionari...
Doncs és el mateix.
No.
Hòstia, ara em deixes.
Clar, és una treballadora pública.
Estaria bé informar-se abans de parlar.
Però jo també soc un treballador públic.
Clar.
És que no ho entenc.
I jo, ara que hi penso.
I tots, sí.
Ho som, el Xavi, fins i tot el Xavi.
També, eh?
Però nosaltres no tenim atur, i ella sí, no?
Sí.
Ho veus?
Sí.
Bueno, tenim un atur que no et dóna ni per compartir...
Escolta, jo no seguiria perquè podria emprendre mal.
Sí, d'acord, d'acord.
Perquè podria emprendre molt de mal.
Molt bé, doncs no seguim per aquí.
Vale.
Seguim per un altre lloc.
Avui què?
Per l'últim.
Home, doncs avui tenim el millor o pitjor cantant del món.
Hola, què tal?
Soc jo.
Tenim el concurs que deixa ens ridícul sovint a l'Ai de Fita.
Sempre.
Hola, què tal?
Hola, què tal?
Tenim en Jordi Ramoneda, Cupido Ramoneda.
Hola, mena.
Avui ha assegut a la cadira i al micro on ha estat Artur Mas.
Sí.
Ja se t'està posant cara de convergent.
Ja la tenies una mica.
Ja la portava de casa.
Una mica sí, és veritat, ara ho dius.
Una vegada, a mi, l'Artur Mas em va venir a veure els pastorets.
Què dius?
A Sabadell?
Home.
Què dius, ara?
Sí, sí, sí, sí.
Per què tot acaba tenint a veure amb els pastorets de Sabadell?
Serà la teva vida, és increïble.
Perquè faci que ve a la meva vida, es redueix això.
És el teu gran hit i el vas fer en un any, no?
Sí, sí, sí.
I què, li va agradar?
Va venir a veure el camerino després o què?
No, home, no.
El Meet and Greet el vam fer després.
Ah, perfecte.
Molt bé, molt bé.
Anem tard, eh, per Escaleta, ja.
Doncs ens hi posem.
Va, fins ara.
Adéu, adéu.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Moràlis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
al tribunal radiofònic dels vostres migdies,
amb uns magistrats de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Moràlis.
Com l'Aida Fita.
Bon dia, Quim Moràlis.
Com en Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Moràlis.
Com en Jordi Ramoneda.
Bon dia.
L'Aina Austrell i l'Alba Castellbi a la producció.
Semblen miliotes.
Amb Pepi Quinteros.
I amb Víctor, i els divendres més.
I amb Víctor Lorenz al control central.
Al control de so, el gran Víctor Villar.
Hombre!
Com que Víctor Villar.
Hombre, el Víctor.
Què tal?
Que tal, ell, que està content.
S'ha fet vella en poc temps.
Què dius ara?
Però si està estupendo.
Però està guà.
El Víctor és el tio més guapo de la ràdio després de mi.
I us diré una cosa.
És veritat.
Fa molt bona olor, el Víctor Villar.
Avui m'ha dit quina colònia porta.
Deu ser cara.
Me l'he apuntat.
Sí, s'han estat llorant tot el matí.
Atenció.
Prada.
Prada.
Luna rosa.
Això, això, luna rosa.
Es pot ser tenir nom més de puticlub?
Perdona que et digui.
Tota noi.
Això dels 100 euros no baixa, eh?
Luna rosa, eh?
En fi, i qui us parla, en Quim Morales, divendres 26 de gener,
endavant amb la fiscalització diària d'en Joel Díaz,
que ens explica a continuació què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos, tant on tinc, tant on tinc, vostres impostos.
Catalanes, catalans, catalanes, quetelenes, quitilinis,
avui amb els vostres impostos m'he comprat dues entrades.
Xavi, sí, sí, m'enfanyo d'aquesta cara per anar a veure
algú molt millor que Julio Iglesias.
Què pot ser?
Catalunya en miniatura.
Oh!
Però que no hi has estat mai.
I tant que hi he estat, de fet.
Els oients més fidels d'aquest programa ja deuen saber de la meva debilitat,
i quan dic debilitat estic dient obsessió.
Totalment.
Per aquest parc temàtic de la miniaturització,
que per cert és el més gran d'Europa en la seva categoria,
147 edificis.
Què dius ara?
És una passada, i dels més grans del món.
Quina paradoxa que el miniatura sigui el més gran.
Sí, sí, és una paradoxa.
I llavors jo el que vull fer ara és anar-hi,
per veure una mica com està, si me'l tenen cuidat o no,
i també per canviar el logo de TV3 pel de 3CAT,
perquè em consta que encara tenen el logo antic en el cup aquell
que hi ha sobre la dífice de TV3, que hi és,
encara tenen el logo que no.
Llavors jo aniré a portar-hi una pegatina, una enganxina del 3CAT,
si em deixen, i si no ho faré d'amagatotis,
i això, i llavors el que heu de saber també, catalans i catalanes,
és que els vostres impostos a llarg plaç,
jo els estic fent servir per estalviar,
per algun dia comprar-me Catalunya en miniatura
per poder ser l'emperador de Catalunya en miniatura,
i fer-la al meu gust.
Per exemple, la Sagrada Família, a la merda,
no m'interessa, fora.
En canvi, avui, jo què sé, casa meva,
doncs mira, m'hi posaria casa meva.
Una pregunta, Catalunya en miniatura,
la Sagrada Família, la van actualitzant setmana a setmana
com la fa la Sagrada Família Està real?
No ho sé, no ho sé.
L'efecte que no.
Que no l'estàs esperant que s'acabi per fer-la.
Però no, cada dia han d'anar posant-ho a la merda.
No, home, penso que allà hi ha un mestre miniaturista,
que és un senyor, vull dir,
que també cria bonsais d'aquestes dues adicions,
i aquest senyor no pot estar parlant mínim.
Ah, no, és que ara han canviat els carrils de la Diagonal.
No.
Doncs ho hauria de fer.
El Camp Nou també és a Catalunya en miniatura.
Ara hauria d'estar deconstruït.
Vaig allà, li foto una petada,
i ja serà el Camp Nou.
Han de fer un F5 constant a Catalunya en miniatura.
Puc dir una cosa?
Digues, sisplau.
Jo tinc un videoclip gravat a Catalunya en miniatura.
Què dius ara?
Amb Romesco vam fer la cançó de final de temporada.
Ai, que bonos.
Desallà surto a estirar del terra davant del Parlament,
així, o de la Generalitat, no me'n recordo on era.
Xulíssim.
Anem-lo a veure.
Amb els tiets vam fer col·laboració.
O sigui, què reu?
Romesco, amb un.
Home, doncs ara mateix un romesco.
Romesco, amb un a YouTube, tiets i...
A Twitter, YouTube, a tot arreu.
I veureu l'Airefita tombada davant del Parlament de Catalunya.
Escolta, això de l'adhesiu del 3CAT ho podíem fer un dia en el programa.
Anem a fer el programa allà i allà canviem.
Ah, i ho fem oficial, no?
I ho fem en nom de la corporació.
Doncs mira, això és una feina per a Aina Austrell.
Però ja està.
Apa, vinga, ja li ha caigut al mort.
Que ho faci.
I ara que sabem el que farà amb els vostres diners en Joel Díaz,
podem saludar l'Airefita perquè ens avanci una mica
com està el tema de la fita de la setmana.
Fita, fita, fita.
Fita, fita.
Airefita, fita, fita.
Recordem que aquesta setmana estan buscant a la persona
a qui li haguessin enviat l'àudio més llarg,
que podrien ser els alumnes de Xavi Pérez Esquerra.
Perfectament.
El que passa és que no han volgut participar.
I bé, ja sabeu que...
Hi ha alumnes que també envien notes de veu molt llargues, eh?
Sí, sí, perquè un dia un alumne s'havia de presentar una mica
i ens va enviar un quart d'hora, eh?
Caram!
Hi havia temps per explicar des que va néixer fins al moment actual,
en moments durs de la seva vida, plorant fins i tot.
Va a plorar i tot?
Sí, sí, sí, no, no, escolti, un quart d'hora.
Doncs bé, hem rebut bastantes...
Bueno, bastantes captures d'àudios.
Sí, sí.
També havíem rebut algun que ell enviava els audis,
per tant no comptava, per tant descartat.
Com es deia aquell ammuniato, no?
Ammuniato, exacte.
Per tant, pa un muniato, en sap greu.
I avui descobrirem, doncs, qui finalment és la persona
que ha hagut d'aguantar més minuts de qui sigui.
Ai, que estarem desverassos.
I algú de vosaltres s'emportarà a aquest àpat per dues persones,
un sopar-menu degustació del chef
que estem restaurant al carrer Provença, 88 de Barcelona.
I també descobrirem avui com és l'amor en temps de Tinder
amb en Jordi Ramoneda, que serà el Cupido Ramoneda.
I avui, Quim, gent que està molt segura de si mateixa
i sap que amb una frase...
O sigui, m'encanta.
Ja està.
Gent amb una frase que som-hi i ja està.
Frases caixa o faixa.
Efectivament, i és més caixa que faixa.
Vale, vale.
Avui arriba i moldre el Cupido Ramoneda
i atenció que de seguida ens hi posem
amb el concurs que a Germana Generacions,
o potser no,
de seguida ens hi posem amb la nostàlgia i l'aïda fita.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Passa un minut d'un quart d'una del migdia.
Jo no sé si és normal la calor que fa en aquest estudi,
perquè realment s'està despullant tothom.
A veure, no és normal la calor que fa fora,
perquè estem a finals de gener i fa calor,
però és que a dins hi ha efecte hivernacle
en un món que hi ha efecte hivernacle.
Qui ho controla, això?
El Ricard Ostrell.
Ah, doncs escolta.
Des del seu mòbil.
Des de casa, eh?
Amb una aplicació.
Ricard Ostrell vol que ens despullem.
Bueno, Ricard, digu-ho ja directament, no?
Ja ho farem després.
Abans he començat el programa,
he vist el Joel molt encapritzat amb l'aire condicionat
i crec que no...
O sigui, què has fet?
Baixar-lo.
Baixar-lo o pujar-lo?
L'he baixat.
Jo em sembla que has trencat el condensador.
T'he vist fer molta força.
Però vaja, anem per feina.
Potser ens agafa calor perquè estem nerviosos.
Jo ja la tinc.
A punt de viure un nou episodi
d'Ai de fita contra la nostàlgia.
I guanyarà, i guanyarà, i guanyarà, i guanyarà.
Però jo no puc pensar així, eh?
Com que no pots pensar?
No sé pensar.
No cal que pensis.
Només cal que responguis a un seguit de preguntes.
Estan relacionades bàsicament en la dècada dels 80, dels 90,
potser dels finals dels 70.
Perfecte.
I tu, que et jove, doncs potser són coses que no coneixes
i per nosaltres són les coses més normals del món.
I benvolgut, Aida, avui el teu combat contra el passat
comença amb una efímera estrella musical dels 90,
el raper MC Hammer.
Aquest és el nom artístic de Stanley Kirk Barrell,
un artista d'Oakland que va triomfar amb aquest tema
que estem sentint ara
i el tenim semirretirat de la música
i mig arruïnat per la gestió nefasta del seu exigiu.
Una altra joguina trencada.
Molt trencada, pobra MC Hammer, que li vagi molt bé.
El que volem que ens diguis és
quina peça de roba caracteritzava aquest raper a MC Hammer.
Eren uns enormes pantalons bombatxos?
Sí.
Eren gorres amb viseres descomunals?
Descomunals.
O era ballar amb sabates cinc talles més grosses?
Molt pallasso.
No tinc ni la més remota idea, perquè...
No ho saps?
No, és que sé quina cançó és, però no el visualitzo.
El videoclip no l'has vist, perquè si l'haguessis vist,
de seguida ho veus claríssim.
Potser diria els pantalons...
Pantalons bombatxos?
És la teva resposta.
Sí.
Doncs és correcte.
Comencem bé.
Vinga, va, i continuem.
Vinga, som-hi, va.
Aida, Aida, Aida.
TV3 fa 40 anys, però de la primera sèrie de dibuixos animats
mai emesa en català per la tele de la TV3,
en fa 39.
En fa 39.
Una dada que et dono.
Sí, sí.
El 16 de gener de l'any 1984 es va estrenar amb gran emoció
entre la canalla catalana la primera sèrie en català de dibuixos,
que començava així.
Atenció, que podria ser molt fàcil, aquesta pregunta.
Sí, atenció, que podríem pensar una mica.
Ja ni la resposta, no?
En fi, però qui l'ha dit?
Jo crec que l'ha dit una persona que està asseguda en aquesta taula,
no la música.
Com es deia aquesta sèrie, no?
No.
De gran importància.
Treu la música i hi ha, joder, perquè si no hi ha...
Joder, eh?
No hi ha el joder.
Ah, és el billar.
Me'n puc anar a casa meva?
No, sisplau.
Estàs a quedar fins a l'aula.
Com es deia aquesta sèrie, Aida, de gran importància històrica,
però de qualitat, la veritat és que una mica regulera,
produïda pel mític estudi Hanna-Barbera,
que estava basada en un dels videojocs arcade més populars de l'època.
Es deia A, Space Invaders,
es deia B, Pac-Man,
o es deia C, Donkey Kong.
Pensa-t'ho bé.
Jo no ho tinc gaire clar.
Pensa-t'ho bé i no facis cas de la resposta que ja s'ha dit.
Vols el comodi, Ramoneda?
Jo crec que apostarem per un donkey amb Pac-Man.
Vinga!
Però aquí se n'ha acudit posar la música de Pac-Man.
A mi, a mi.
Se n'ha acudit a mi, però m'he pensat que m'ho havies dit tu.
Ja m'està enfadant.
Jo no he dit res.
S'equivoca ell i se'n va d'enviar a mi.
En fi, continuant, jo, idiota.
Mira, que pel 70-80,
Televisió Espanyola va fer coneguda una persona
que explicava contes als nens
amb unes rimes molt curioses,
com podem escoltar ara.
El cuento se llama, se titula
La gata chundarata.
Como su título indica,
es una gata, la protagonista.
Habla la gata.
Empieza el cuento.
Habla la gata.
Nací en Madrid.
Soy gata.
Soy gata neta y nata.
Mi comida es una lata.
Mi vida es una lata.
Siempre meto la lata.
Home, lata y lata.
Y nunca cazo rata.
Y me gusta la nata.
Pero què és aquest?
Porque nunca me opico la gata.
Això ens agradava molt, als nens.
És que no feien res més, Xavi.
És molt dolent, això.
Sí?
No ho entenc.
Era millor la imitació que feien Martes i Trece.
La gata, amb la gata.
La feien, sí, sí.
Com es deia aquesta contacontes?
A veure.
Rosa León, Gloria Fuertes o Teresa Raval?
Teresa.
Teresa Raval.
Jo també diria Teresa Raval.
Doncs no és Teresa.
Era Gloria Fuertes.
És que dic, em sona a Gloria Fuertes.
No sé.
Ah, perquè ens n'empotem, però és una poetessa important.
Sí, sí, que deien que es fumava els docados de dos en dos.
Sí, això segurament.
Però, o sigui, els ajuntava un després de l'altre o...
No, no, no, en parada.
En parada.
Feia un biturbo, que em deia quan fumava jo porros.
Era una mica Keith Richards de la poesia.
Sí, sí.
Continuem, Aire.
Em toca parlar-te del detectiu televisiu més carismàtic dels 80.
No, que vam conèixer...
No, que és més de la vostra època.
Que vam conèixer els inicis de TV3, precisament.
Em refereixo a Thomas Sullivan Magnum.
Magnum.
Doncs eren Magnum, o Magnum.
Un investigador privat que, per un motiu que mai va quedar massa clar,
vivia a Hawaii a la menció d'un misteriós magnat anomenat Robin Masters,
que també li sabia el seu flamant Ferrari GTO.
Oh, quin Ferrari.
Quin Ferrari.
Quin macenes nom més xulo que tenia.
Sí, sí, sí.
Magnum convivia amb el majordom de la menció,
un flagmàtic anglès molt estricte i torrecollons.
Era molt erotisme amagat aquí, eh?
Sí, però era com molt de dretes, aquell altre senyor, no?
Sí.
Era un senyor molt recte.
Molt quadriculat, que tenia dos Dobermans, que es deien Zeus i Apolo.
Zeus i Apolo.
Magnum, que em portava un bigoti molt bonic.
I unes camises florejades.
Oh, sí, sí.
Que guapo era.
En Tom Selleck.
Doncs bé, sabria...
Era un home, home.
Era un home, home.
Com, ara?
Saps què fa ara, Tom Selleck?
Fan un sis a la tele d'hipoteques inverses.
Què dius ara, eh?
Molt bé, molt bé.
És que és un bon invers, una hipoteca inversa.
Sí, sí, sí.
Sobretot...
Ves a saber què estaràs fent tu amb 60 anys, eh?
A la tele, també?
A la tele?
A la tele?
A la tele, no?
A la tele, no ho crec.
Doncs bé, sabries dir-nos el nom d'aquest majordom anglès?
Que ja no sé de què estàs parlant.
És igual.
Del Magnum, tia.
Magnum.
Que sí, que era un home, seguiu, seguiu.
Com es deia el majordom?
Es deia Tófins?
Tófins.
Es deia Higgins?
O es deia Màfins?
Tófins, Higgins, Màfins.
Tu ho saps, Jordi?
Jo diria que es deia Higgins.
És el comodí Ramoneda?
No.
No, no.
Sí, sí.
Clar, sí.
Si que ho és.
Clar, que que ho veu bé.
Clar.
Però si m'ha mirat i m'ha dit, digue-ho.
Doncs ja està, ja l'has gastat.
Sí, va, Higgins, comodí Ramoneda.
En Higgins és correcte.
Què, vols continuar?
Sisplau.
Doncs continuem.
Aida, seguim parlant de televisió buitentera
i ara ho fem de la mà d'una de les sèries
que millor va saber captar la moda i el glamour d'aquella època.
Estrenada a Ràdio Televisió Espanyola l'any 1985,
estic parlant, òbviament, de corrupció en Miami.
Flamenco és a volar.
Flamenco és a volar.
Ara!
Cocaïna i lanches.
Conduïm.
Lanches i cocaïna.
Però drets, que això mola molt.
I aquesta ve tenien un Ferrari testa rosa.
Sí, senyor.
Abans que digueu la resposta a alguna de les meves preguntes,
deixeu-me dir,
Aida era una sèrie protagonitzada per Don Johnson,
un actor absolutament lamentable,
però que a la sèrie la veritat és que sortia guapíssim,
sempre amb una americana blanca,
en clara alegoria a la gran quantitat de cocaïna
que es consumia en aquella sèrie
tant davant com darrere de les càmeres.
La pregunta és,
com es deia el personatge que interpretava Don Johnson
a Miami Vice Corrupción en Miami?
Es deia A, Jimmy Snow Diamond?
Es deia Marco Cain?
Marco?
De cognom Cain?
O es deia C, James Sonny Croquet?
Com, com?
C, James? Ah, vale, no.
No, la C és la lletra, carinyo.
Jimmy Snow Diamond,
Marco Cain,
o James Croquet alias Sonny?
L'últim.
James Croquet alias Sonny?
Sí.
Sí, senyora!
Molt bé!
Escolta, anem molt bé, Aida, eh?
De veritat, avui...
Bueno, és que...
Podria ser un 5 de 6,
ets la millor, avui ets la millor.
Avui ets la millor.
I a dir, és que ets la pitjor.
També és.
No cal que ho recordem,
perquè t'ho diguis gràcies.
El libro gordo de Petete.
Home!
Era un programa infantil
que t'ensenyava lliçons molt curioses.
Sí.
Com si fos una enciclopèdia, d'acord?
Vale.
Apareixia una presentadora argentina,
a vegades diferent, eh?
Però la més coneguda es deia Gachi Ferrari,
i un ninot vermell
amb la cara i la panxa grogues,
en forma de pingüí.
Era un pingüí, oi?
Era un pingüí, era un pingüí.
Es deia Petete.
En Petete.
Que tenia el libro gordo.
Sí, el libro gordo de Petete.
Què tenia gordo, el Petete?
El libro.
Bueno, es van fer moltes paròdies, eh?
Després, als programes d'humor.
Sí, el Pedro Ruiz.
Pedro Ruiz.
Un, dos, un, dos.
Mira que mono.
Eh?
Pero...
Pero...
En fi, acabaven sempre aquesta lliçó dient
el libro gordo te enseña,
el libro gordo entretiene,
y yo te digo contenta hasta la semana que viene.
Aquest pingüí duia un objecte penjant del coll.
Què era?
Una clau, una creu o un xumet?
Ostres.
Clau, creu, xumet.
Eh...
Diré la clau.
La clau per obrir l'enciclopèdia?
Clar, té sentit.
Sí.
Doncs no és correcte!
No, maida!
Duia un xumet gegant!
Que no sé com que calia a la boca.
Que no sé com que calia a la boca.
Clar, no se'l posava a la boca
perquè ja no se'l posava mai.
A veure, a veure la foto.
Sí, sí, sí, portava un xumet
que no era de la seva talla.
Hòstia, peça xumet.
El libro gordo,
potser el gordo era el xumet, eh?
Sí.
També ho era, també ho era.
En fi.
Bueno, s'ha intentat.
4 de 6, que és la mitjana que fas habitualment.
No, no, és un notable.
I una perquè me l'heu diputat.
I si seguim molts anys fent aquest programa,
al final les encertaràs totes.
Segurament no.
Segur, segur, ja ho veurem.
Aida, enhorabona i moltes gràcies.
Gràcies a tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Neologisme de l'any.
Neologisme de l'any.
Mira, jo porto delay,
però tu no sé què portes, Aida, eh?
Però ja ho sabem, què porto jo.
Una caraja, que no vegis.
Exacte.
Dos minuts i dos quarts d'una del migdia
esteu sentint l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio.
És el moment de passar comptes
amb els nostres propis errors,
amb el recull de pífies
que cada divendres ens fa l'Aina Austrell.
Pífies, pífies.
Pífies, pífies.
Bon dia, Aina.
Bon dia, com esteu?
Com ha anat la setmana?
No tinc pífies aquesta setmana.
Ai, que bé, gràcies.
En sèrio?
Sí, evidentment.
És impossible que no n'hi hagi,
perquè avui ja n'hem fet unes quantes.
És que, mira,
és divendres, com diu l'escapa,
ja has parit de cap de setmana,
i això és un autèntic descontrol.
Havia entès que ja has parit.
Ja has parit de cap de setmana.
Ja has parit de cap de setmana.
I això és un descontrol total.
L'Anna Anci Sinatra,
que era la filla del Frank Sinatra,
no molesteu amb el Joel,
que està intentant concentrar-se per la cançó.
És que volia sortir en el vídeo,
jo, perquè li has desentollat els cascos.
Ramoneda, avui hi haurà enfadades, eh?
Ai, mare.
S'ha enfadat i tot.
Sí, sí que m'he enfadat.
Ara m'he enfadat una mica
perquè he perdut el fil.
He perdut el fil.
Voleu callar un moment, sisplau.
Encara estic enfadat, eh?
Ai, no ho sé.
Home, va ser gravíssim això que se'm va fer.
Però jo no et vaig fer res,
jo em vaig posar al teu costat
i tu et vas moure
i se't van desconnectar els auriculars
per l'altra banda.
De fet, ara mateix portes el cable dels auriculars
a la banda contrària on sóc jo.
Per tant, no et vaig desconnectar els auriculars jo.
Que et vas enfadar molt, sí.
De fet, està gravat.
Però és que els divendres estàs molt iracible, eh?
Bueno, perquè tinc molta pressió
pel tema de la cançó.
Del millor pis jo cantant del món.
Però si sempre ho fas molt bé.
Joel, t'hauries de tornar.
No, ja m'he tornat.
Però si s'estanà tornant cada dia,
des que em fem conèixer.
Ja veuràs, ja.
Ja veuràs.
I en aquest programa hem fet ràdio
sense dèiem el micro encès,
sense auriculars, ja ho hem vist,
sense presentadors, fins i tot,
i sense guió, clar.
Heu de saber quina cançó cantaré avui.
Abans no he sabut dir
qui l'havia escrit, aquesta cançó,
però ara sí, perquè se m'ha dit.
El que passa és que ara he perdut el full
i ara no ho veig.
Hòstia, Joel, m'ho havia apuntat a algun lloc.
És que quedo com un mal professional
i no és així.
Però això passa,
que t'apuntes una cosa al guió
i vas passant pàgines.
No.
Jo, que hi ha un expert en fer-ho
i ho perds tot.
Jo, Quim, perquè no tinc temps
de fer-ho abans del programa,
però t'enquadernaria el guió.
Ai, que dius, amb canutillo.
Clar, perquè així segur que podries
anar passant de full, saps?
Com un llibret, ai, que m'agradaria.
I els dies de caraó,
que ja ho hem vist, que ens posem nerviosos.
Però és que no només et passa a tu, Joel.
No, no, no.
I també vindrà el millor, pitjor cantant del món,
que té una cançó dedicada a tots els lisiats.
Què t'ha passat?
Què t'ha passat?
No ho sé, què em va passar?
És com si estigués que fes equilibris
per sobre d'una corda, eh?
Sí, sí.
Un principi.
Que no fos quan em feia mal l'esquena.
Ah!
La fissura aquella.
Ja, ja, ja.
No ho sé, què em duria passar?
Si us ha agradat aquest moment surrealista,
sabíeu que en tenim més.
Però, abans...
Espera, ara hem d'anar a publicitat o no?
No, ara canta el Joel.
Ara ja canta el Joel.
Doncs re, tot preparat per rebre
el millor, pitjor cantant del món,
en Joel Díaz.
Què és això?
Mare meva, Quim.
Mare meva, Quim.
L'edat.
És l'edat, això.
Cada setmana donem una excusa diferent, eh?
Sí, sí.
Que si avui em fa mal, això.
Que si és l'edat.
Que si és divendres.
Segurament, també.
Que si fa calor, que si va fred.
O una suma de tot plegat.
Exacte.
Tot i així, després de la confusió Aida Aina,
que també és un clàssic d'aquest programa,
tu diràs.
Arriba Jair Joel.
I potser aquell dia tindreu una gestió
per a en Joel Díaz?
Coneixeu el Jair?
Ai, Jair.
No, el Jair Dominguez, sí.
Però a mi em fa il·lusió, eh?
Que em confonguin pel Jair.
I a mi també.
Perquè vol dir que omplera aquella mena de buit
que va deixar el Jair en el seu moment.
S'ha emocionat, en Joel Dominguez.
Sí, sí, no ploques.
Sí, sí, estic trencant.
No, però Jair és un referent per a mi.
Perquè són molts anys.
Són molts anys.
Jo feia dos anys o tres que no hi treballava
i encara saludava la Candela Figueres.
Sí, sí, sí.
Per això, vull dir que són molts anys
i al final t'agafes com un hàbit.
No, i per mi, ja et dic, és un elogi, eh?
I a més teniu les mateixes sigles.
Les mateixes sigles i la mateixa idea
de cada vegada, diguéssim,
guanyar-me millor la vida treballant menys.
Això també és un referent en això, Jair Dominguez.
I després t'has de fer muntanyista, eh, també?
No, això no.
Anar caminant a la neu.
Primer m'he de divorciar.
Ai, no, no.
Home, clar.
Seguim, sisplau.
Ay, lo dejo.
Però estàs casat, Joel.
No.
Clar, llavors et queden molts passos encara.
Doncs ho deixem aquí.
És el recull de pífies de la setmana
que ens ha fet l'Aina Ostrell.
Gràcies, Aina.
Gràcies, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
La millor pel·lícula,
los que quedan,
los asesinos de la luna,
maestro,
Oppenheimer,
Jaime,
Jaime,
Jaime,
Jaime,
Jaime,
Jaime,
Jaime,
Jaime,
Jaime.
Jaime,
Jaime.
I ara entrem al búnker.
A veure, aviam, aviam, aviam, aviam, aviam.
Ella ha dit regalito.
És un tovalló de paper.
No ho puc creure.
És un mocador?
És un mocador?
Sí.
És un mocador blanc dels de tota la vida,
dels avis de mocar-se,
de portar la butxaca ple de mocs.
I aquesta coreo que triu poc.
El logo del búnker
i l'expressió
fuera,
fuera,
per fer una moca durada,
com cal.
El búnker,
amb en Pec,
o en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Un programa amb un premi Eldes 2023.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
Perdona, Míriam,
però això tot català hauria de tenir-ho.
Sí.
Catalunya Ràdio.
Dissabte a Caprabo la cistella ompliré
i amb l'IVA de franc superarem
la pujada de gener.
Aquest dissabte 27 de gener
a Caprabo i a Caprabo a casa
emporta't l'IVA de la teva compra
acumulat a la teva targeta Club Caprabo
perquè estalvies tant que acabis enamorat.
Caprabo.
Més informació a caprabo.com.
Hola, encara sóc a la feina.
Sisplau, ves al Corte Inglés i compra el Súper
que hi ha moltes ofertes.
El Pac de 4 d'Activ i a Fruites
està a meitat de preu la segona unitat.
I el brou de pollastre net o d'un litre també.
I no en tenim a casa.
Aprofita-ho, sisplau, que hi ha molt bons preus.
Supercori percori supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
A la botiga Web i App.
La primera ministra a denominar un comissari.
Pots enviar algú que et vols treure de sobre a Barcelona.
Bé, només vull que a Dinamarca
tingui el comissari europeu més competent que pot tenir.
Tu.
Virguite, si ja no hi ha lloc per mi al teu món,
no passa res,
però no vulguis comprar-me només per perdre't de vista.
Comença una guerra de poders.
Borgen, a TV3, diumenge a la nit,
després del 30 Minuts.
Disponible a la plataforma 3CAT.
Catalunya Ràdio.
L'amor romàntic ha fet molt mal.
Les dones i els dies.
Ho sabem, però ens encanta preguntar-ho.
Quant de mal ha fet l'amor romàntic a la Montse Triola?
Home, està bé, està bé.
El que passa...
Està bé? Vull dir, què està bé?
Patir o...
No.
Com que és un programa feminista i és un programa de dones,
ens agrada parlar de l'amor romàntic
o del mal que ens ha fet l'amor romàntic.
A mi l'amor romàntic.
Això t'anava a preguntar.
M'ha fet molt mal l'amor romàntic.
Les dones i els dies.
A Montse Virgili.
Casem-nos, no esperem més.
De dilluns a divendres, 12 a 12 de la nit.
Catalunya Ràdio.
L'última hora, amb Quim Morales.
A Catalunya Ràdio de 12 a 1 del migdia.
Cinc minuts passen de dos quarts d'una del migdia
i el dia de la gran festa de la ràdio
s'està acostant perillosament.
Serà el 13 de febrer dimarts,
el dia en què tots els programes de Catalunya Ràdio
sortiran dels estudis i vindran a casa vostra.
Des de fa dies que teniu l'opció a catradiopuntcat
de postular-vos per acollir algun programa
al que més us agradi de l'emissora.
I, per exemple, ara estic veient
que se'ns ha ofert en Josep Mora,
bon amic de Masquefa.
Com estàs, Josep?
Estan molt bé perquè estan celebrant 140 anys
del seu forn de pa i pastisseria.
Quants anys li has dit?
140 anys.
La família Mora és una institució a Masquefa
i a més fan unes coques boníssimes
per nosaltres encantats.
Ho hem d'acabar de decidir, això.
Depèn de les coques que en facin.
I també tenim,
que a més a més la tenim al telèfon,
la Marta Lloret. Bon dia, Marta.
Hola, bon dia.
La Marta ens ha ofert anar...
No és a casa teva, oi?
Sinó que és una masia amb molta història.
Sí, és la masia on va néixer en Serrallonga,
a la sala de Viladrau.
T'imagines, Joel,
a la masia on va néixer en Serrallonga, a Viladrau?
Home, igual s'hi va deixar algun trabuc o alguna cosa.
Vés a saber, vés a saber.
Però si pot entrar, on podria caure sobre això?
No, home, no, sobre no.
Si no, ja no us ho hagués proposat.
Molt bé.
Em diuen, Marta,
que tu ets una influencer del que seria el món de la masia.
Ets la caçadora de masies.
Això diuen, sí.
Això diuen.
No de mesies de los Javis, eh?
No, no, de masies.
De cases de pairals catalanes.
Quantes en tens de controlades?
No ho sé, milers.
Milers, mare meva.
I de totes aquestes ens recomanes la masia d'en Villalonga.
D'en Serrallonga.
Sí, perquè ara ens l'han cedit amb la fundació que treballo,
la Fundació Maditerra,
i l'estem recuperant.
I per això també, sí,
ens podríeu donar visibilitat al projecte.
I, bueno, recuperar-me.
I la restauració.
I que hi voleu fer un museu o alguna cosa així?
No, serà la seu de la Fundació
i després també hi volem fer activitats culturals.
Un museu cultural i una escola.
Sí, perquè ara veig que és molt gran, aquesta finca, no?
Hòstia, té molts pisos i molts metros quadrats, veig aquí jo.
Molt maca.
I a Viladrau, a més a més.
A més, sí, té tota la cara nord del Montseny a davant.
Oh, oh, oh.
Doncs escolta'm.
Però hi ha cobertura, hi ha bon quadreger,
perquè nosaltres per fer el programa necessitem bona cobertura.
Sí, tenim cobertura.
Vale, vale.
No, però és que és la típica casa tan gran
que ni el wifi arriba bé a tota la casa.
A Serrallonga no devia dir bones guis.
Tenen espais de la casa que no arriba.
No, però tenim uns tècnics que ho farien possible,
o sigui que nosaltres et convertim en una ferma candidata
en acollir l'última hora al dia de la ràdio, el 13 de febrer.
Moltes gràcies per l'oferiment, Marta,
i enhorabona per la feina.
Moltes gràcies.
Adéu.
Adéu.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Ara mismo es una etapa de reflexión,
ecuatoria sin sonar.
És el moment de posar-nos romàntics,
tot i que, com diu la Montse Virgili,
l'amor romàntic ens ha fet molt mal.
Sí.
Més mal us farà el que sentireu a continuació
a l'espai Cupido Ramoneda.
Cupido Ramoneda.
Cupido Ramoneda.
Com us he promès abans,
quin gent que té molt clara la frase per anar a lligar,
no dubta...
Sí, sí, això has dit una sentència, pràcticament.
A més, hi ha una vida i s'ha de viure ràpid.
Sí.
Saps què vull dir?
Ja ho cantava les Azúcar Moreno.
Solo se vive una vez.
Les inventores de l'amor romàntic.
No, també va.
Fiendo el televisor.
No, justament deien apaga el televisor.
Y enfiende tu transistor.
A favor de la ràdio.
Sí, senyor.
Sí, sí, sí.
Mai els estarem prou agraïts.
Sí, senyor.
Ni a la Zúcar ni a la Moreno.
Per el que han fet per l'EGM.
Clar.
Visca.
Doncs una conversa que van tenir dues persones.
Un li pregunta l'altre.
M'agrada molt...
És una pregunta sense símbols,
sense signes d'interrogació,
però bueno, tu entens que és una pregunta
perquè diu...
¿Quién falleció?
Jo.
I l'altre diu...
Mi papà.
Ostres, moment...
No és un moment per lligar, eh?
No és un moment per lligar.
Només per dir una cosa, em sap greu, ho sento.
Però hi ha gent que ho té molt clar, Quim.
Hi ha gent que ho té, que sap on va.
I li diu...
¿En serio?
Lo siento mucho.
I no s'espera ni un minut a dir...
Oye, ¿quieres ser mi novia?
Bueno, no, està bé.
Perquè és una manera d'oferir-li, de dir...
Bueno, si puc complir aquest buit que t'ha quedat,
i ja te l'omplo jo.
Et puc fer de pare.
Ai!
Ui!
De dixos, no.
Per consolar-la.
Perdó, és el que acaba de dir.
El Joel.
Sí, sí, sí, sí.
Jo he parlat d'avui, ets a omplir.
Tu has parlat de coses rares.
Molt rares, eh?
Molt rares.
Seguim-te aquí.
Agafa tot el paper i de l'analitzes.
Però és que això ho ha escrit un, no ho ha escrit un.
No, home, no ho he escrit, això.
Una altra persona que...
Feu una pregunta, i només amb la pregunta ja creu que pot lligar,
però jo no veig...
O sigui, jo sí que està intentant lligar, però no sé com està intentant lligar.
El missatge enviat a les 18.05 li diu...
¿Tienes pinta de tenir poca estabilitat emocional?
Ah, pregunta.
Pregunta.
Això és un missatge que m'envia.
Com dient...
Què?
Això t'encén una miqueta o què?
Saps?
Tienes esta pinta, saps?
Però com ha de saber?
La pinta és una cosa que te la diuen els altres, la pinta que fas.
No, i així intenta lligar.
Jo no sé quina pinta faig.
M'ho has de dir tu, Xavi.
Sortit, ets un sortit.
Oh!
Què notac?
Que no, que no.
És aquesta gent que li agraden les persones que no acaben d'estar...
Ah, en plenor.
Està una mica boig, ja.
A mi estaràs bé, ja veuràs.
Això que es diu ara.
És una mica bipolar.
Ah, això.
Una mica bipolar.
A tu, quan m'agafi per un parec.
Mica bipolar.
Va, i acabem amb una persona que a mi m'ha agradat moltíssim.
Dos estudiants, un li pregunta l'altre.
Què?
Com van els exàmens?
I li diu...
Com el cul.
Ha, ha, ha.
Ha, ha, ha.
I aquí és que jo crec que és el millor passe de gol i la millor rematada.
Diu, doncs que en sigui com el teu, et poso un 10.
Toma!
Sí.
Toma, bravo.
A mi m'agrada.
Això li ha agradat al Xavi.
És educat, és educat.
A mi m'agrada.
Perdó.
Xavi Puritano aprova aquest missatge.
O sigui, comentaris sobre culs, sí, eh, Xavi?
A veure, se l'està repassant.
Tot correcte.
O sigui, com el tu i jo, un 10.
Perfecte.
Molt bé, molt bé.
Doncs ja està.
És l'amor en temps de Tinder.
No ho entenc, Xavi.
Però per què es pot dir cul i si dic vagina?
Veus que et canvia la cara?
Vagina, et canvia la cara.
En canvi, dir cul i et canvia la cara.
No ho entenc.
Cada setmana igual.
És que no ho entenc.
Cupido Ramoneda, gràcies.
A tu, Quim Morales.
Apagant la victòria.
Y entiende tu transistor.
Y siente las cosquillitas por los pies.
Prepárate pa' bailar.
Y cuéntalo, aguantate.
A un matí de Cataluña Radio, arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Percibir en estos momentos las primeras imágenes
que estaremos a punto de ofrecer
en cuanto estemos en disposición de poder ofrecérselas.
No us ha passat mai que heu posat la ràdio
i heu sentit unes cosquillitas por los pies?
Ai, ai, ai, ai, ai, ai.
Cada matí, eh?
Quan sento l'ostrella...
Ai, ai, ai, ai, a veure què passarà avui.
Ai, ai, ai, ai.
El que passarà avui és que tenim un artist...
També pot ser mala circulació, eh?
Si tens cosquillitas por los pies.
Ah, pot ser també.
L'edat, eh?
L'edat, sí, sí.
A veure si començarem per aquí.
No t'ha passat mai aquesta tarda d'or mon peu
i sents cosquillitas en el pie?
Sí, sí.
Quan estic molta estona fent caca, em passa,
se me dormen les cames.
És que el vàter està mal dissenyat, eh, amb això.
Sí, se talla la circulació per la part de sota.
T'has de posar un taburet petitet per posar els peus.
O un flotador.
Un flotador sobre de la tassa.
Per intentar que no es talli la circulació.
Doncs el que dèiem, que és un moment molt especial,
perquè arriba l'artista 360.
Tenim aquí el millor pitjor cantant del món, en Joel Díaz.
Artista 360, exactament.
Quim, què vol dir?
Fas la volta i quedes igual.
I quedo exactament igual.
Perfecte, em sembla molt bé.
Escolteu-me, ja, no sé si us he comentat de què faria la cançó.
Em sembla que no he avançat res, avui.
Avui no he avançat res perquè a la Marina Romero no li ha interessat.
Doncs mira, avui és veritat.
Mira, però normalment diu què faràs, què faràs, i avui no.
Doncs mira, millor, què faré?
Cantaré una cançó versionada.
Molt bé.
La versió que faré és una cançó d'una gran artista pop,
una dona que...
Ja la vaig cantar una vegada,
amb una cançó que es deia Hit Me Baby One More Time,
i avui faré Oops, I Did It Again,
de la grandíssima Britney Spears.
Brillant, brillant.
És el primer gran hit d'aquesta artista,
va començar fortíssim,
i ara està en una altra etapa de la seva vida,
està com un llum de ganxo,
i...
Pobreta, sí.
Però també...
Ei, però jo...
Ah, no, però ella s'ho passa bé.
Ella s'ho passa...
No, tampoc sé si s'ho passa bé.
Home, però tu la busques a l'Instagram
i sempre surt a casa seva ballant amb una barra,
té com una barra.
Sí, té una barra.
Surt amb bikini, ballant...
No, no, i el maquillatge sempre se li ha...
Se li ha escurregut.
Ella està una mica desquiciada.
Està desquiciada.
Digui, l'Aida Fita...
Però ens l'estimem.
Sí, sí, jo me l'estimo, la Britney Spears.
És la millor.
Té hitassos.
Un és aquest Hit Me Baby One More Time,
que jo he utilitzat per parlar d'un problema social,
d'aquests que m'agrada a mi denunciar.
No, no, t'has equivocat.
Ups, I Did It Again.
Això, i què he dit?
No, Hit Me Baby One More Time, no.
Ja la vas fer.
Ups, I One More Time, Ups.
I Did It One More Time.
I Did It Again.
I Did It One More Time.
Si de bores, a primera, saber quina és quina de cançó.
One More Time, Ups, I Did It Again.
Vale?
Farem aquesta cançó.
Perfecte.
Un mix.
Però que encara no he explicat de què va.
Va, deixeu-vos d'acabar.
Parlaré, criticaré, i fins i tot en algun moment donat insultaré,
les persones que, quan van amb un vehicle a motor,
no fan ús dels intermitents.
És una cosa molt fàcil, és un botó que està molt a prop del volant,
i serveix per indicar als altres conductors
quan faràs un gir, quan canviaràs de carril, etc.
La gent, per algun motiu, no utilitza això,
provocant, evidentment, doncs, desastres circulatòries.
És que és bàsic posar l'intermitent.
És bàsic, és bàsic.
I hi ha gent que no ho fa per xuleria.
No, és que jo...
Un taxista una vegada em va dir,
jo li vaig preguntar, oi, perquè no pones l'intermitent,
i em va dir, para no dar pistes a los enemigos.
Sí, sí, clar.
Aquesta idea de la circulació com una guerra,
que és una gent que la té molt al cap,
l'heu de deixar estar.
I per això cantaré avui aquesta cançó
amb l'ajuda de l'Aida Fita,
perquè se la sap millor que jo.
Seure d'equip el que necessiti, Joel.
La lletra l'he fet jo, eh?
Molt bé, i tu li faràs els coros.
Jo li portaré el ritme una miqueta, a veure.
Molt bé, doncs quan vulgui, Joel.
Vinga.
Què passa?
Posa l'intermitent.
Però posa l'intermitent canviant de carriol.
Avisa la gent que gires.
Sí, sembla de calaix,
però hi ha alguns cretins
que encara ho fan.
S'ha de ser fill de puta
per no fer un gest tan senzill.
Oh, baby.
Però tu posa l'intermitent.
No siguis marmat.
És d'intel·ligents posar-lo, baby.
Però tu no el vols posar.
Per què pot ser això?
No, perquè ets un desgraciat.
Només has de moure un dit,
però no et surts els ous.
Així t'estampis contra un magalí.
Encara hi ets a temps,
treu-te el cap del cul,
no siguis un d'ells.
S'ha de ser fill de puta
per no fer un gest tan senzill.
Oh, baby.
Posa l'intermitent.
No siguis marmat.
És d'intel·ligents posar-lo, baby.
Però tu no el vols posar.
Per què pot ser això?
Ja t'ho dic jo.
Perquè ets un desgraciat.
Molt bé, Joel, molt bé, t'ha sortit molt bé.
Crec que ens ha sortit molt bé.
Ens ha sortit molt bé.
Extraordinària aquesta versió
del Ups I Didi de Ken de Britney Spears
amb el millor pitjor que té al món, en Joel Díaz.
Sobretot l'arrencada, m'ha encantat.
Estàs interpretant el tio que no posa intermitents, no?
Exacte, és tan tonto que no sap parlar.
És això, és això.
Doncs hem aviat a les xarxes
i esperem que ho reventi
aquesta versió d'un tamarraco important.
Al Xavi li ha agradat, eh?
M'ha agradat.
T'ha de dir que sortia amb paraulotes.
No sé si ho haurem de censurar, això, eh?
No, home, no.
Ara no us ho deixaran publicar.
No ho sé, no ho sé,
que a vegades estan molt quixquillosos.
No, sempre li deixen publicar tot.
Jo li volia vendre la DGT
o el Servei Català de Trànsit,
que me la compresa.
És que les coses s'han de dir així.
Les campanyes han de ser directes,
perquè aquesta mena de gent no entén res més.
Només entenen a hòsties.
I tant, i a insults.
Joel, moltes gràcies i enhorabona.
A vosaltres.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Doncs el Barça va bé,
perquè no va malament.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Que també n'hi ha de dur.
Un euro!
Un euro!
A Blue Space tenim tot l'espai que necessites
i les millors promocions.
Lloga ara al teu traster
i paga només un euro al primer mes.
Consulta les condicions a la promoció a bluespace.es
o truca gratis al 900 250 900.
Blue Space.
Com més vius, més espai necessites.
Si te compraste un cotxe entre 2006 i 2013,
esto te interesa.
Seguramente pagaste de más
y seas uno de los millones de afectados
por el Cártel de Coches.
Ahora Conocu puede reclamar
más del 10% del valor de tu coche.
No importa si ya no lo tienes.
Comprueba tu matrícula
y reclama en carteldecoches.org.
Reclama tu dinero Conocu.
Com és que no aconsegueixo quedar-me embarassada?
A IBI et volem ajudar a aclarir dubtes.
Per això t'oferim el Pac Diagnòstic Plus
amb totes les proves necessàries
per saber l'estat de fertilitat de tots dos,
incluent-hi el seminograma.
Demana cita a ibi.es.
IBI, on neix la vida.
Catalunya Ràdio
L'última hora, de dilluns a divendres
de tots a una del migdia a Catalunya Ràdio.
Quim Morales i el seu equip riuen per no plorar.
8 minuts i la una del migdia.
Anem acabant aquesta setmana de l'última hora
en què l'Aida Fita ha tingut una feina,
un repte personal,
que era trobar l'oient
que hagi rebut un àudio al mòbil més llarg.
Exacte.
Doncs bé,
aquesta setmana
la persona guanyadora
ha estat
la Núria!
La Núria!
38 minuts aguantant a la seva amiga
perquè havia tingut una ruptura
i la Núria s'ho va escoltar tot,
perquè ho sabem.
S'ho va escoltar segurament a per dos,
però s'ho va escoltar.
A per dos.
Perquè és molt bona amiga.
Si no li podem preguntar a ella,
que la tenim al telèfon.
Espera, espera, perquè la Núria s'emporta
un sopar.
Menú degustació per dues persones
al Tastem Restaurant.
El Restaurant Tastem
us ofereix cada divendres
la fita de la setmana.
Com us deia l'Aida,
l'ha guanyat la Núria,
que va haver de suportar
un àudio de 38 minuts
d'una amiga seva
que l'acabava de deixar
a la parella
i ara la tenim al telèfon.
No la parella, eh?
Bon dia, Núria.
Bon dia, guapus.
Què tal?
Com esteu?
Com estàs tu?
Això tu?
Després de 38 minuts
de xapa d'amiga.
No, el vaig escoltar
a ui i mig
i el vaig escoltar tot,
i a més,
responent així,
al moment.
Allò que vas responent
com per parts, no?
No,
és que a vegades
he escoltat áudios
i n'he fet
com un ordre del dia.
Ah!
No oblidar-me de res, eh?
Sí, esclar.
Si no puc escriure,
vaig pensant mentalment,
rollo, vale,
m'ha dit això, això, això,
per després no oblidar-me de res.
Com un sumari, no?
Com un sumari de l'àudio.
Ah, exacte.
Molt bé.
I què li vas dir
després de 38 minuts
a la teva amiga?
Això, oc, oc.
T'imagines que li podries?
Suposo que li devia donar ànims
i, no,
és que en realitat,
com que ara,
a l'estiu no ho recordo molt,
però molts ànims
i cap,
per això estem els amics.
Molt bé.
Ja ho ha superat, això,
la teva amiga?
Jo crec que sí,
ara ja viento en popa
i ja seguim la vida.
I té parella,
ara ja ha tornat a tenir parella
o està soltero?
No, o sigui,
no sé,
de fet crec que ha tornat
amb aquella persona.
No, no,
després de 38 minuts,
no!
Ara que ho feia,
ara que ho dieu,
hòstia,
llavors 38 minuts inútils,
eh?
Però sí.
Clar, clar.
Mira,
és que ens hem posat una mica tafaners,
una mica que no surti d'aquí ara,
perquè no que venim de seguir,
nosaltres també ens agrada preguntar
aquestes cosetes.
Amb qui aniràs a sopar?
T'estem restaurant.
Mira,
doncs heu vingut el meu grup d'amics
dient,
nois,
com que no tinc parella
i estic molt sola,
algú vol venir amb mi a sopar allò
i tots de cop s'han ficat així
com jo, jo, jo, jo.
Ara.
Ara.
Quins amics més morts de gana que tens,
eh?
També una mica.
És veritat.
Però no hi hauries d'anar,
no hi hauries d'anar amb l'amiga?
No tindria més sentit
que hi anessis amb l'amiga aquesta,
o què?
Hòstia,
doncs ara que veieu,
que t'he més sentit, eh?
Ja, home,
digue-li.
Que no és d'aquest grup d'amics,
però ja l'hi escriuré.
Teniu de la mà.
Sí,
perquè en el fons
ella també t'ha ajudat
a guanyar el premi.
I gaudireu d'un menú degustació
sensacional.
Eh, Xavi,
què hem de dir del menú?
Quin és el plat que més recordes?
Jo la croqueta.
La croqueta.
La croqueta,
perquè soc molt bona
de la papada a sobre.
Però sempre dius
la croqueta amb la papada.
No te'n recordes?
Sembla que només
hagis menjat la croqueta
i la papada.
Això t'ho diu a internet, eh?
Veig estar com uns 3 minuts
i no.
Home,
llavors ja es fa dur.
Ja estava una mica dur.
Clar, no,
menys, menys.
És que no m'agradava
que hagués la Clara.
3 minuts s'ha de posar
el guai al poixer.
Clar, doncs mira bé.
T'ho he buscat ara 3 minuts, eh?
Doncs tindràs un magnífic
ou poixer,
entre d'altres delícies
al tastem restaurant, Núria.
Moltíssimes gràcies.
A mi qualsevol cosa
que no sigui un kebab
ja en va bé,
així que...
Home!
Home,
és molt millor que un kebab.
Doncs a veure si et sentarà malament
ara el sopar.
No, no, no.
Aquesta gent que només mengeu kebabs
després quan mengeu normal
s'ho posa malament, eh?
Sí, això.
És que la gent jove s'empato.
Ai,
a gaudir-ho,
gràcies.
Moltíssimes gràcies, guapos.
Adeu.
Adeu.
A l'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Continua encara jo,
Fèlix,
la toca per l'amics,
a Milani,
aixuta la nit.
Salva,
Iñaki Mellera.
Tot és possible
un dia de partit.
Tot és possible
a la TDT.
La transmissió
d'en Torquemada.
Dissabte,
a partir de dos quarts de sis,
la TDT del Barça
a Vilareal
a Catalunya Ràdio.
La narració del partit
és una exclusiva
de CaixaBank.
CaixaBank
dona suport
a l'esport.
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo?
De la dels metges.
De la dels metges,
esclar.
Som de la dels metges.
Assistència sanitària.
Creada,
gestionada,
dirigida i recomanada
per metges.
Assistència sanitària.
La dels metges.
Ei, com vas?
Com et dius?
Tenim un nom
que el sap tothom.
Però d'on surts tu?
Tant se val d'on venim,
si del sud...
Oh, del nord, ja.
Va,
que et convido
a una estrella.
Ara estem d'acord.
Estem d'acord.
Sí,
i una estrella
ens ha germana.
Estrella Damm,
la cervesa del Futbol Club Barcelona.
La TVT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
d'assistència sanitària,
Damm i CaixaBank.
El 3 de febrer,
al Palau de la Música Catalana,
l'Orquestra Sinfònica del Vallès
presenta la Pastoral de Beethoven.
A més,
es podran escoltar
cantos i revueltes
de la mà del seu autor,
Pacho Flores,
acompanyat pel 4-Venessolar
de Leo Rondón
i també l'obra
Accents Catalans
d'Elisenda Fàbregas.
Més informació
a osvallès.com
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
Líncat.
El 4 de febrer,
al Caixa Fòrum de Lleida,
la companyia Zero en Conducta
presenta
Trash.
La Pobel
és una bossa d'escombraries
que sempre ha somiat
a ser una estrella.
Però,
com es pot evitar el destí?
Una bossa d'escombraries
és i sempre serà
una bossa d'escombraries.
Però la Pobel
no deixarà de perseguir
el seu somni.
Més informació
a escenafamiliar.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio.
Líncat.
Líncat.
Líncat.
A Catalunya Ràdio.
Els matins del cap de setmana
al Suplement.
Quina és l'última sèrie
que et posaries pel cul?
Jo la Ràdio pel cul.
L'amica i l'amica
no ho busca.
Entenc que és això, no?
Sí, sí, sí.
Suplement pel cul.
No?
Vull dir, és això.
Vinga.
El dia de la Gemma
pel cul.
Sí, sí, sí.
El Suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
És així, no?
De bo,
l'eslògan d'aquesta casa
sigui aquest,
el dia de la Gemma.
Doncs mira, molt bé.
A Catalunya Ràdio,
Quim Morales
sempre arriba
en última hora.
I fins aquí les set hores
del matí de Catalunya Ràdio.
No quiero más
canta en Joel Díaz,
el millor pitjor cantant del món.
Nosaltres tampoc,
ja n'hi ha prou
per aquesta setmana.
No quieres más.
Recordeu que si ens voleu
venir a veure en directe,
només cal que ens escriviu
a l'última hora
arrobacantradio.cat
o presentar-vos a la Brava,
com crec que fan
els nostres amics de València.
Ja són de la casa.
Ja són de l'equip.
Si et deixen passar
els senyors de seguretat,
inclòs el que sap
l'art marcial
del Krav Maga...
Sí, senyor.
Aquest matí
ha vingut un repartidor
i s'ha passat tan nerviós
amb el senyor
que és el del Krav Maga
que li ha dit
bon any.
Ha perdut la noció
del temps completament.
Puc felicitar
la meva millor amiga
que avui és el seu complej
fa 30 anys?
Felicitats,
Pruna,
t'estimo.
Com es diu?
Pruna,
Arianna Prunell.
Pruna,
Pruna.
Doncs Pruna,
per molts anys
Marina,
quin dia és?
I és divendres,
ja ho tenim.
Fins aquí
el Matí de Catalunya Ràdio.
Gràcies,
Quim Morales.
Nosaltres tornem dilluns,
com sempre,
a partir de les 6.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.