Con un purito, un purito, yo le diré al Manel, Manel, un purito, y él me agarrará en brazo.
No, no, eso no lo hará el Manel al Disney, no lo hará.
Manel, ¿qué te parece la idea?
Bé, lo he de reposar y pensar en la redacción de informativos.
¿No os conocíeu, Manel?
No tenía la plaza de conocer.
Hombre, estas señoras están en una guerra, yo también estoy en una guerra.
Sí, pero creo que son batallas diferentes.
Bueno, si tú supieras.
Bueno, estaríem hores.
La pelea, ¿qué te puede dar esto?
Ya, señor Rubiales, gracias.
Se van a pelear.
Són les dotze.
Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Continua la reunió entre el Departament de Justícia i els sindicats de presons,
tot i que alguns d'aquests han marxat abans d'hora, això després d'un matí de noves protestes a la presó de Briansa.
Anem cap al Departament de Justícia, Sara Canyete.
Hola, bon dia.
Doncs sí, aquí a les portes del Departament de Justícia, on fa pràcticament dues hores que dura aquesta reunió,
i on hi queden tres sindicats, UGT, que és el majoritari, i dos minoritaris que atac i la intersindical,
ens expliquen que CECIF i Comissions Obreres han marxat només començar i han qualificat la reunió de cortina de fum.
Diuen que el Departament només vol aparentar normalitat de cara a les eleccions.
La resta dels sindicats, ens diuen, es mantenen a la reunió perquè volen conèixer, com a mínim,
quina és la proposta de la conselleria.
Aquest matí, a primera hora, com apuntaves, alguns treballadors s'han manifestat davant les presons d'Abrians 1 i d'Abrians 2,
molestos amb la decisió dels sindicats d'haver reprès aquestes negociacions,
sense que hi hagi les dimissions a la cúpula del Departament de Justícia que demanaven.
Martí Cuní i Sara Canyete, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies, Sara Riera.
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, defensa que els Estats Units mantinguin el compromís amb l'organització atlantista,
tot i els canvis que hi pugui haver a la Casa Blanca, en referència a Donald Trump.
L'Aliança Atlàntica celebra avui el 75è aniversari marcat per l'agressió russa a Ucraïna.
Brussel·la, Jordi Baró, bon dia.
Bon dia. Cerimònia pel 75è aniversari de l'OTAN que commemora reforçada i fent front a l'amenaça russa.
A la seu de Brussel·les els 32 ministres d'afers estrangers aliats i en una vitrina l'exemplar original del Tractat de Washington.
El principal missatge del secretari general Jens Stoltenberg avui pels Estats Units,
en un context de possible victòria de Trump, demanava a Washington que mantingui el compromís amb l'aliança.
No crec en Amèrica sola, igual que no crec en Europa sola.
Crec en Amèrica i Europa juntes a l'OTAN, perquè som més forts i més segurs junts.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
El president Pere Aragonès ha confirmat que dilluns que ve anirà al Senat per defensar l'amnistia.
Aragonès tornarà a la cambra alta, tal com va fer l'octubre, per participar a la conferència de líders autonòmics per debatre la llei.
En una entrevista a CERC Catalunya, el president ha assegurat que hi anirà per portar la contrària al PP,
que és qui ha forçat el debat perquè té majoria a la cambra.
Si el PP el que volia era convertir aquesta sessió de dilluns en una calarre contra el govern de l'estat espanyol,
com va intentar fer-ho l'altra vegada, l'altra vegada els hi vam espatllar.
I, escolti'm, com a independentistes republicà i d'esquerres, trollejar el PP sempre ve de gust.
I diversos noms del món cultural català tancaran les llistes de l'hora.
El nou partit de Clara Ponsatí, Jordi Graupera, a les eleccions el 12 de maig.
El cantautor Roger Mas, els escriptors Miquel de Palol i Carlota Gurtz,
el poeta Narcisco Madira o el compositor Joan Magrané
ocuparan els últims llocs de la candidatura independentista com a mostra de suport.
S'encallen els treballs per preservar l'antiga residència del president Francesc Macià a Vallmanya,
al terme del Carràs del Segrià.
Segons l'Ajuntament, l'actual propietari es nega a vendre la casa a les administracions
fins que no li autoritzin la instal·lació d'una tanca dels camps que cultiva per evitar que hi entrin els conills.
Lleida Estela Busoms.
Bon dia. L'alcalde del Carràs, Gerard Companys, diu que és la condició que posa l'amu de la casa,
però per fer el tancat calen diferents informes, com els de Territori o l'Agència Catalana de l'Aigua,
que encara no han arribat.
Clar, nosaltres el problema és aquest, que no hi podem entrar ara en aquests moments a puntalar,
perquè no has aprofitat de l'Ajuntament,
i fins que això no estigui, doncs no podem començar-hi a actuar.
En tot cas, no s'ha pogut avançar tres mesos després de l'acord entre Generalitat,
Diputació de Lleida i Ajuntament per comprar i rehabilitar la casa,
i això preocupa la plataforma Salvem Cal Macià perquè l'immoble es va deteriorant.
Ferran Dalma, on és el portaveu?
El que ha de fer la Generalitat és accelerar el tràmit,
perquè el que no pot ser és que ens ho estiguem prenent tot amb una patxorra considerable
quan la casa s'està deteriorant a marxes forçades.
Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Esports, Marcos García.
La citació perquè Lluís Rubiales comparegui davant la jutgessa de Mahada,
on es farà la setmana vinent, segons han dit fons del Tribunal a aquesta emissora.
A Rubiales l'investiguen per suposat desviament de fons i irregularitats en contractes
durant la seva etapa al capdavant de la Federació Espanyola de Futbol.
Les eleccions justament a la presidència de la Federació han estat impugnades
just després de ser convocades per el pròxim dia 6 de maig.
El Barça de Jong, Pedri i Christensen tenen opcions de rebre l'alta mèdica
abans del partit de la propera setmana contra el PSG.
Ahir l'equip de Luis Enríquez va imposar el Rens per un gol a 0 a les semifinals de la Copa de França
i encara en futbol el president del Barça, Joan Laporta, insisteix que vol que Xavi es quedi al club blaugrana.
El Barça de Bàsquet rep aquest vespre el Maccabi en partit de la penúltima jornada de l'Eurolliga.
Una victòria blaugrana encararia acabar entre els quatre primers classificats d'aquesta primera fase
i tenir, per tant, el factor pista a favor als play-offs d'aquesta Eurolliga.
El Barça m'acabi a dos quarts de nou amb transmissió de l'API, el web de Catalunya Ràdio i també la plataforma 3CAT.
En hogell patins, el noi anuncia la renovació de Xavi Costa.
En canvi, el blaugrana Matías Pasqual s'estarà entre 8 i 10 mesos de baixa
en també noquei per una fractura de tíbia i per oner.
I en tenis, el tarragorí David Jordà jugarà avui als vuitens de final del torneig d'història a Portugal
contra l'andalús Pablo Llames.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio hem trobat l'invent perfecte per les teves tardes.
La tarda de Catalunya Ràdio, Elisenda Caron.
Un programa que t'ensenya noves frases fetes en català.
No tinc la gamba per maioneses.
Perquè et fa pensar en les preguntes més transcendentals.
Nen, tu ets més de slip o de boxset?
O en els dilemes científics més rellevants.
Vaig provar a ficar-me el comandament del cotxe al costat del cervell
i vaig comprovar que s'obria com més lluny estava.
El seu cap amplifica els senyals.
De dilluns a divendres de 4 a 7, la tarda de Catalunya Ràdio, amb Elisenda Caron.
Que dic si està a la tarda.
Catalunya Ràdio.
Un nombre de ustedes creen...
Ustedes creen que por un piquito...
Ai, miri.
La gent és pesat, eh?
No és solo el piquito.
Si a ustedes les pusieran el suero de la verdad...
Sí.
I què?
Quins morales...
Què?
Què dirías tú?
Depèn del que em preguntéssim.
Per exemple, en el cas de...
També no tenen raó.
Clar.
A ti, Joel Díaz, què?
Si me ponen el suero de la verdad...
No, el suero, eh?
Al suero de la verdad y me preguntan qué, por ejemplo.
Pues lo que sea.
Lo que me...
No te viene nada.
A mí me preguntan si he ido con prostituta.
¿Usted qué diría?
Con el suero de la verdad.
Con el suero, eh?
Rotumbamente...
No.
No.
¿Y sin el suero?
És que, clar...
Pregunta solo a mi tío.
A tu tío.
Estaba ahí.
Però què garantia tengo jo, senyor Rubiales,
que no haya ido usted a las prostitutes con su tío?
Clar, llavors, us estaríeu encobrint mútuament vostè i el seu tiet, no?
Jo a mi tío no la conoc.
Ah, no?
No?
Jo al mío tampoc.
Però si és su tío.
I si li ponessin el suero de la verdad al tío de Rubiales...
Ui, llavors es pot a Espanya, no?
El tío és el que està enfadat amb ell o no?
És un noi que permeti el que posa.
Això, tot això, ho anirem descobrint durant les properes setmanes,
perquè serà el xou de Rubiales pertot arreu.
Madre mía.
Jo crec que si li posen el suero de la verdad a Rubiales...
Sí, què, què?
Aquest país té un problema.
No, no.
Salten moltes poltrones, eh?
Cuida-lo, Llerà Piqué, també.
Ui, ai.
Presumptament.
Clar, sí, presumptament, però no s'està parlant,
però vostè tenia negocis amb ell.
Sí.
Bueno, con Yari.
Sí, sí que era una mica estrany que aquest senyor Rubiales
organitzés amb un jugador del Barça
un partit del Barça,
d'una competició que jugava el Barça a l'Aràbia Saudita.
Era raro.
No ho sé, sí.
No ho sé, no ho sé, no hi entenc.
No ho sé, i ho haure de mi.
Però què fa el Rubiales aquí a l'estradi?
No ho sé, ens l'has deixat tu.
Ens l'has deixat tu, Ricard.
Estava aquí, eh?
Ho heu trobat.
Sí, ens hem deixat...
Ens hem trobat aquí i hem dit a veure què fem amb aquest bon home.
Ser Rubiales, fotin un camp i deixi treballar aquesta gent.
Gràcies.
Tu, Ricard, si et posen el suero de la Verdad, que...
Ja et pregunten...
Jo sempre vaig amb la veritat parlar-me.
Això és veritat.
Això és veritat, eh?
A mi no m'has mentit mai, Ricard.
Un periodista?
No, no, no.
És que és la millor manera.
A tu m'has mentit mai.
A mi no m'has mentit mai.
És que el Ricard és un suero de la veritat cap a la gent.
Cap a l'entrevistat.
Sí, sí, sí.
Quan entrevistes...
Sí que és veritat, Ricard, això.
El periodisme és el suero de la veritat.
Oh, ni jo ho hagués dit també.
Carai.
Visca a l'última hora.
Gràcies, Ricard.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Per allà, per la porta.
Per on me'l surti, senyor Rodial?
Gràcies.
A fer un xupito de suero de la veritat.
Iri, home, Iri.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
El GPS radiofònic dels vostres migdies.
Amb uns assistents de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola, Quim Morales.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí i l'Àlex López a la producció.
En Miquel Jario, el control central.
Jario.
El control de so, l'Albert Joder i que us parla en Quim Morales.
Dijous 4 d'abril.
I un cop controlat un incident de mutacions en el seu entorn familiar.
Sí.
Ja el tornem a tenir aquí.
En Joel Díaz es disposa a complir amb la seva autoexigència financera
i ens explica què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Ha, ha, ha.
Pam, pam.
Catalanes i catalans, avui amb els vostres impostos, i això és 100% real,
m'aniré a comprar una xup-xup màgica olla de coccion lenta de 5,5 litros,
cubeta ceràmica con forma ovalada, tapa de cristal, conjunta silicona
i un completo recetario digital.
Què és, això?
Adeu, pollastre a la planxa i filets caríssims de vedella, iola, sanglars, llebres, conills,
ossobucos, cues de vaca, llengües i caps de porc.
Galtes.
Tot això.
I galtes, també.
Tot, tot, no hi ha carn per poc noble que sigui, que es resisteixi al poder d'estubament
de la xup-xup màgica olla de coccion lenta, que segurament me la compro perquè em fa moltíssima gràcia
el nom de xup-xup màgica també, podria ser, podria ser, podria ser, però saps què passa, Ramonera?
No, no, està bé, està bé.
Hem de tornar al guisat, hem de tornar a la cuina de cullera, la cuina del xup-xup, i per això, clar, per això es diu així.
No, no, m'agrada molt el naming de, diguéssim, la onomatopeia de què fa el producte, és a dir, xup-xup a la màgica.
Éc que ja no calen instruccions perquè el nom ja t'ho diu.
Xup-xup, com ho fa, de manera màgica?
Un marca de cotxe que sigui brum-rum, per exemple, brum-rum cotxe.
Una marca de pistola que sigui pinyeu-pinyeu.
Però, o sigui, és una olla, no? En definitiva?
No, no és només una olla, ara que m'ho dius, és una olla de coccion lenta de 5,5 litros,
cubeta ceràmica conforme valera a tapa de cristal conjunta, silicona.
I un completo recetario digital.
Xup-xup màgic.
Si tu mires bien, es una olla.
No, a ver, parlant seriosamente, es una olla que va conectada a la electricidad
y entonces tú le puedes decir, olla de cocción lenta, chup, chup, mágica,
eso, tengamos a 60 graus, 35 horas.
Ui, pero eso no gasta mucho, después.
No, gasta poco.
Ah, sí?
Gasta poco.
Imagina't tener la vitrocerámica encebada 35 horas.
Y el fogo, bueno.
Allá, el chup, chup, chup, mágico.
Chup, chup, mágico.
Y hay un apartado de la anuncia de Amazon, del chup, chup, mágico,
que diu, gasta como un ventilador.
Bueno, quant costa?
45 euros.
Només?
En el loquitant de les manos.
Vaig ser comprat 3.
Joel, una pregunta, tu el demà airfryer l'has tocat?
No.
No l'has tocat, eh?
Em sembla una collonada de dimensions siderals.
No, no, perquè la chup, chup, mágico no és una collonada.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
Ja m'ho diré.
A veure si tens...
Que no et porti un estofat de sanglar.
A veure.
Matat per mi mateix.
Ostres.
Te l'has de menjar demà passat, eh?
Clar, clar, clar.
A posar-lo avui, a recordar-te que tens la chup, chup, màgic,
i demà passat, que és dissabte,
dius, hòstia, merda, tinc aquí coses per menjar.
No se m'oblidarà.
Això es guarda bé, això es guarda bé.
Sí, sí, sí.
Doncs ja tenim ben disposats els impostos d'en Joel Díaz,
ben destinats,
i us queden poc més de 24 hores
per fer una ullada als armaris de casa vostra,
hòstia,
fer recompte de tasses per l'aida fita,
i participar a la fita de la setmana.
És la fita, eh?
Sí, soc de la setmana.
Ja sabeu que aquesta setmana estem buscant a l'oïent
amb les tasses més curioses,
amb més tasses curioses.
Sí, sí, sí.
Amb més tasses curioses.
Tothom està allà, allà, eh?
Entre 8 i 10.
No acaben de pujar, eh?
Dic, bueno, bueno...
Però és curiós, eh?
8, 10, no està gens malament.
Sí, està malament.
El que passa és que la tassa ocupa molt espai
perquè fa de mala pilar a l'armari.
La tassa el que necessita és un lloc
que vagin penjades.
Sí, senyor.
Això es calvia molt de...
Escoltem la Vanessa.
Aquí trobem el meu sogre, la de Sevilla.
Aquí podem explicar diverses coses d'aquestes tasses.
Tinc dues adolescents a casa.
Aquesta del dànquing suposo que deu ser alguna cosa
que potser no era del tot legal.
Pel que ve, hi ha una tasseta verda
que crec que això era dels meus besaris.
Sí, senyor.
D'oralex.
Sí.
Exacte.
Clar, hi ha una tassa que posa a Sevilla 92.
Molt bé.
Hi ha una altra amb el curro.
El curro, que era la mascota.
El curro, la de dànquing, que clarament...
Una amb un cavall, una amb un llangardaix.
Exacte.
Una pantera rosa, també, ja per aquí.
I la del dànquing d'ònuts,
que no sé jo si estaven a la venda
o se la van agenciar.
Què vols dir?
Sí?
No, no ho sé, no ho sé.
Potser venien, eh?
Bueno, potser venien...
A vegades, com a l'Stabax, venen merxandais.
Merxa.
Merxa.
Merxa.
Això, gràcies.
No sé parlar.
Seguim amb en Josep.
Ui.
Mira, la primera foto, doncs,
són algunes de les tasses que tinc,
que són records de viatges o de la feina.
La segona foto és especial per mi
perquè hi ha un plat i una tassa
que són de la meva filla
i hi ha un plat que és meu.
És que deixeu-me explicar-vos això, val-hi?
Perquè l'àudio durava 4 minuts
i no vull posar 4 minuts aquí.
Però ell explica que aquests plats
que surten, bueno, un dibuixet
i el seu nom i una data de naixement
els feia la seva tieta d'Osca,
que a pau descansi,
però té el seu
i el que li va fer a la seva filla
quan va néixer.
Que bonic.
En el seu es va equivocar
i va posar un any menys
del que havia de posar.
Ah, sí?
Sí, exacte.
Però bueno, que es veu que la seva tassa
la perdó...
O sigui, és més jove del que diu el plat.
És més jove del que diu, exacte.
Però m'agrada molt, eh?
Molt, perquè és molt de botiga de regals.
És molt bonic.
Això a mi em fa una mica de gràcia, Jordi, Aida,
que digui que té tasses de viatges
i n'hi hagi una que posa salou.
Perquè com a viatge el trobo poc amb missó.
Però només tajarra és per a mi hija,
que és la leche.
Ah, perquè sí.
A mi m'agrada que també té una tassa de Mossos,
que es veu que ara tothom té tassa de Mossos a casa seu.
Sí, sí.
Devia anar de viatge a una comissà.
Una que surt una fotografia que entenc que deu ser ell.
Allò que vam comentar ahir.
Allò que em parlàvem del fotoprix.
Que durant un temps de fotoprix
et feien una tassa amb la teva cara.
Ah, sí?
Perquè així saps quina és la teva tassa.
Una d'Irlanda, una de Madrid...
Bueno, molt xules.
I acabem amb la Clara.
N'hi ha algunes que molen moltíssim.
I altres que les guardo perquè no sé què fer-ne.
Per cert que...
No sé si us heu fixat que tinc una tassa amb cos de dona.
Això és una meravella.
El problema és com ordeneu les tasses.
Mira, que comentàvem abans.
Mira.
Com ordenen les tasses?
Ocupen molt d'espai.
Exacte.
A no ser que siguin totes iguals
i encaixin les unes amb les altres,
que no pot ser perquè tenen l'anança.
No.
És un rotllo.
Aquesta que té cos de dona,
que és veritat que té...
Sí.
Té tites.
Sí, sí, sí.
I un melic.
I un melic.
Un melic.
Està molt bé, sí, sí.
Les dones i les tasses.
Està bé.
És un nou programa d'altrescat.
Doncs bé, teniu fins demà.
Si teniu moltes tasses curioses,
envieu-nos una fotografia i un àudio
al 667-37-27-29.
Perquè demà sabrem qui de vosaltres se'n va a sopar alt.
Estem restaurant al carrer Provença, 88,
a Gaudí, d'una magnífica cuina mediterrània
del quilòmetre zero.
Bé, molta proximitat.
I bona música aquest dissabte amb l'actuació d'Almarí.
Almarí.
Jo aniria només per veure l'Almarí.
I ritmes llatins.
A tu que t'agrada una mica moure, saps, allò?
Doncs vinga.
Sí, sí, bueno, bachata, merengue, no?
Una mica de sí.
A veure, el Tastem Restaurant és quilòmetre zero,
però tampoc no molt quilòmetre zero,
perquè és a l'Eixample.
Ah, no, clar.
Sí, posa quilòmetre 10.
10.
10.
10, però vull dir que no porten un kiwi.
No, no.
Un albocat.
No, no, no.
Doncs a Gaudí del Tastem Restaurant
i demà sabrem qui s'emporta aquest premi
amb les vostres fotografies de les tasses que teniu,
de tasses particulars,
al 667-37-27-29.
Jordi, avui tindrem problemes tècnics, eh?
Efectivament.
Problemes tècnics en tenim cada dia
i avui aprendrem que el problema tècnic és la democràcia,
perquè el problema no en tenen de races,
ni de gèneres, ni de rendes, ni de classes.
O sigui, no, tothom pot tenir problemes tècnics.
És transversal, el problema és transversal.
I avui descobrirem problemes tècnics
amb les grans estrelles de la comunicació catalana,
amb els dos tòtems, que per mi crec que són els tòtems,
i problemes tècnics a teles locals.
Vull dir, el problema és a tot arreu.
A tot arreu hi pot haver problemes tècnics,
i avui en parlarem amb en Jordi Ramoneda
al final d'aquesta última hora,
en què ara mateix connectem amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
Passen quatre minuts d'un quart d'una del migdia
i en un nou dijous de noves experiències,
avui en Xavier Pere d'Esquerdo,
amb el seu fidel escuder tècnic José Antonio Muñoz,
s'han desplaçat amb la unitat mòbil de Catalunya Ràdio
a un establiment que fa més passable
el que en principi és una tasca feixuga.
Ah, on sou, Xavi?
Hola, Quim, som una bugaderia,
que és la part més feixuga, no?, de la veia de rentar roba.
Sí, que t'has d'esperar, que no acabes d'estar secla...
Exacte.
I la part més maca és que et pots prendre alguna cosa,
tant per menjar com per beure.
Què dius?
Què m'estàs dient?
Ah, t'ha agradat, eh?
Doncs mira, fixa't, han fet un joc de paraules molt maco,
que és la bar.
Ah, de rentar, de rentar, de rentar.
La bar de rentar, sí, sí, sí.
I el bar, que és un establiment on pots prendre coses, la bar.
Anda.
I ara mateix, quin és el dient?
De la bar.
Doncs mira, jo crec que hi ha gent que està més fent bar que la bar.
Clar, pots venir a prendre alguna cosa que no tingui roba per rentar?
Sí, pots prendre...
De fet, hi ha més gent prenent alguna cosa que no pas rentant.
Per exemple, el José Antonio Muñoz.
Ella no ha portat res per rentar, però tu sí que has portat roba.
Sí, sí, jo he portat coses.
Per exemple, jo he portat dos abrics.
Estic aquí amb el Gerard, Gerard Vina, que és el propietari.
Què tal?
Hola, bon dia.
Doncs mira, jo t'he portat dues jaquetes, una meva i l'altra del meu fill,
que estan plenes de fum de xamaneia,
que ja no les farem servir més fins l'estiu vinent, l'hivern vinent.
L'hivern, no?
Perfecte, doncs aquí a la rentadora gran es rentarà estupendo.
Bé, després tinc una samarreta que m'ha donat l'Aida,
que és de Nova York, no?
Sí, perquè és el pijama que feia servir Nova York.
Llavors, bueno, molts dies allà.
A Nova York feia servir un pijama de Nova York.
Diu que camina sola.
Sí, doncs la posem a dins.
Després el Joel m'ha donat una samarreta plena de pèls dels seus gats.
Sí, sí, te l'he portat expressament perquè he pensat que seria un repte.
Que marxin els pèls.
Que marxin els pèls.
Que marxin els pèls.
Que marxin els pèls, és complicat, ja.
Com ho fem, això?
Surten els pèls de gats, aquí?
Sí, sí, sí, se'n va tot amb la rentada, se'n va.
Però que s'ha de posar alguna temperatura especial?
Sí, jo posaria la temperatura, la que és la més calenta,
que és la de 60 graus.
O 60 graus, a veure si s'enconjirà, no, això?
No, no, no, no hi ha problema.
No, no, jo confio en el Gerard, eh?
El Jordi Ramoneda m'ha donat uns pantalons texans
que estan tacats del costat de la bragueta.
No, però de més avall, eh?
No, no, no és la bragueta, eh?
És molt de més avall, eh?
Perquè deus carregar per la dreta.
Què dius, home, no?
Sí, de veritat.
Mira, i inclús et diria que és de...
Vine, diguem-ne tu, Gerard, està tacat o no?
Sí, sí, sí.
El costat de la bragueta de quin color?
Un color fos.
Van ser farinetes de la nena.
Sí, sí.
Hòstia, però és molt avall, eh?
És molt avall.
Vull dir, no té res a veure amb la bragueta, eh?
Això ho posem també directament, eh?
Provemos, sí, sí.
Doncs vinga, ho posem a dins.
Ai, que m'estic emocionant.
Això sí que t'has posat a dins, això, ara.
Tanquem i ja...
Ai, s'ha de tancar més fort, així.
I el detergent, Xavi.
I a veure, ja anem a posar les monedes?
Quant val, això?
Això, mira, aquests de la gran són 9 euros en 80.
Són 19 quilos de...
I mentrestant farem una cerveseta.
Tu vols alguna cosa, José Antonio?
Una altra cervesa?
Tinc l'estudiant en pràctiques, que és l'Àlex.
L'Àlex, tu què vols?
Jo una altra cola d'aquestes.
O sigui, és veritat?
Perquè allà no teniu Coca-Cola, no?
No, tenim la Fritz-Cola, que és una marca alemana.
Que és més...
Coca-Cola alemana.
Sí.
Molt bé.
I jo em prendré també una altra cerveseta sense alcohol, clar, eh?
Doncs, Xavi, mentre feu l'abugada, endavant amb la consumició.
I d'aquí una sera tornem a veure com va la cosa.
D'acord, fins ara.
Fins ara, Xavi.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Tu chiflo tiene solera.
7 minuts i dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
I, atenció, que parlem de la xarxa social més utilitzada del món i també la més controvertida.
És per això que necessitem algú que ens destriï el gra de la palla a TikTok.
Se n'ocupa l'Aida Fita, sempre operativa.
L'Aida Fita té un TikTok, TikTok.
L'Aida Fita té un TikTok, TikTok, TikTok, TikTok, TikTok, TikTok.
L'Aida Fita té un TikTok.
Mira, avui us porto una conversa entre un pare i la seva filla,
perquè es va generar una mica de controvèrsia.
Clar, estan en aquell punt en què el pare és jovenet, encara,
i la nena és petita, però els dos ja tenen xarxes socials.
Llavors aquí hi ha xoc de generacions.
Petita quina edat és?
No sé quina edat té, però deu tenir 10...
Val, val, val.
És que jo sé de gent que quan neix el seu fill o filla ja els hi obre un Instagram.
Molt malament, això.
Sí, sí, és veritat.
Sharon Tinga es diu això?
Bueno, Sharon Tinga es diu ser idiota.
També.
Doncs bé, no, la cosa és que el pare, doncs, bueno,
penja un contingut a Instagram amb el que la filla no hi acaba d'estar massa d'acord.
Subir fotos així, fumant-te un putxas, un hotel ganchera,
que te la sabes todas, no te sabes nada.
O sea, no, buena joda, es preocupante ya.
Un tipo de 37 años que no sé si haces el que se la sabe todas,
el papa joven, el que faixa, no sé.
Escucha, yo creo que me da mucha vergüenza que me digas que me quiero hacer el papa joven.
Es que, es la verdad.
Hòstia, que te lo veo, la nena, no?
Però és el vin i les orvilles, no?
Home, 37 anys, aquest home.
37 anys és jove.
És molt jove.
És molt jove.
Però per la filla no, per la filla és el seu pare.
És un senyor gran.
Sí, sí.
Exacte.
Doncs bé, per un costat, a ell no li fa gràcia això que es faci el papa joven,
però per l'altra banda hi ha una altra cosa que tampoc li acaba de fer gràcia.
Pero por otro lado lo que pienso es, ¿por qué vos, por ejemplo, miras mi Instagram?
No tendrías que ni mirarlo.
Tengo tres cuentas distintas.
Te voy a bloquear.
Tengo tres cuentas más, o sea, no te sirve de nada bloquearme.
Yo veo todo, estoy siempre atenta a todo lo que vos haces.
Y si a no me gusta voy y te lo digo porque lo tienes que mejorar eso.
Oh, quina nena.
Tinc gafils per això.
A veure, clar, també ella és aquesta generació que es creuen que han inventat les xarxes
i que tot el que fan ells és el correcte.
I que els grans no en tenim ni idea de res.
Exacte.
Que de vegades és veritat.
No, no, no.
A mi m'han arribat a dir coses, eh?
Ja, que jo faig contingut boomer.
Ah, jo?
Jo que no he arribat als 30 anys.
No, en plan, que jo posava uns filtres a mi que m'agradaven molt, així, de foto vieja,
i diuen, no, això és molt boomer.
Ara has de fer les fotos com si facin supernaturals.
No, ara desenficades.
Roses, del revés, tortes, i bueno, en fi.
No, ara el que es porta molt és fer la foto amb una càmera analògica
i llavors fer-li una foto a la foto que has fet a la càmera analògica
i penjar-la a l'Instagram.
O digitalitzar a la càmera analògica.
I fer fotos d'aquest got aquí que està mig ple.
Ara, coses molt ràndomes.
I sobretot una conversa de WhatsApp destacat d'una frase que el got ha enviat
de...
Ets la llum del matí.
Espera si és mort tot el món.
I si graveu un videoclip, feu-ho amb una hàndicam.
No tingueu una black magic emocional.
Home, mi, què dius tu?
Que es vegi malament, que no tingui cap mena de cap ni peus.
Ja està, home.
Doncs bé, i al final acabem aquesta conversa amb què?
El problema no és que la nena li molesti que es faci el pare jove,
sinó que li molesta això.
¿Otra boleta de xos?
Sí, no, mira aquí.
Soy joven, ¿verdad?
Vos sos chica y queréis que soy viejo, pero no soy viejo.
¿Qué te pirulo?
¿Qué te preocupante?
¿Qué te quieras hacer el canchero?
O sea, no, me voy a escribir.
En una foto, en una foto así fundando en mucho,
ya sé que querés intentar ser una persona jove,
porque todo el tiempo te estuviste manteniendo con gente de 20 años.
Está perfecto, pero no te dueñas de ese personaje,
porque das Chris, lo único que das es Chris.
Bueno, a mi la meva filla em diu Crinch.
No, jo sí.
A un internet directe.
Sí, sí, sí.
Directe.
Ara aquesta nena parla com si tingués 40 anys.
No, no.
Del 2050.
Que crea ser el canchero.
Sí, el canchero.
El pare no ha jugat la carta de qui et paga el mòbil.
Exacte.
Ara.
Digo, digo, digo.
Perquè si tu jo et pago la factura del mòbil, jo tinc dret,
o sigui, jo sóc el propietari d'aquesta línia d'aquest mòbil, ja està.
I quan tinguis 18 anys ja et compraràs un mòbil i et faràs un tatuatge.
Sí, eh?
Sí, senyor.
Aquell dia res, home.
Ara vull canviar de tema perquè és que ja sabeu que aquí som una ràdio pública,
per tant hem de fer un servei públic.
Gràcies.
Doncs jo avui vull ensenyar a l'audiència una cosa que és molt important per a la nostra llengua,
que és saber insultar correctament en català.
Com renegar en català i bandejar el joder.
Un dels renecs més forts que hi ha en català és me cago en Déu.
Però si no volem ser tan blespamadors, podem dir me caso'm, me caso'm l'ou,
me caso'm d'ena, me caso'm cent.
També n'hi ha tres de molts coneguts que són hòstia, collons i cony.
Acompanyats de tot un seguit de variants, com ara ospa, ospadrer, cordills, cordons, conxo, coi, racoi, etc.
Sí, sí, sí.
Doncs bé, ara ja sabeu com insultar.
No sé si vosaltres, a quina expressió feu servir vosaltres?
I a vegades dic ondima.
Ondima.
En comptes de dir hòstia, dic ondima.
Ailas també és molt català.
Coi, coi, coi.
Coi.
Coi allò.
Hòstia puta, està ben dit o no?
No, no, no.
No, no està ben.
Hòstia santa.
No, tampoc.
No, tampoc.
No, no, no.
Culleres, jo dic moltes vegades.
Culleres.
Culleres.
I així no ofensa ningú.
Doncs bé, vosaltres coneixeu l'Stitch?
Eh?
És el de Lilo?
I tant.
Ah, sí.
Ai, compa, és que tu el fas molt bé.
Bueno, ja.
Només diria, com és?
Ohana?
Ohana Sosotafanel.
Ai, que mon.
Doncs bé, és un personatge de Disney, de color blau, que són la Lilo i l'Stitch,
que és un alienígena.
Tant a un dia és un arma de matar, però quan arriba aquí es torna tendra i tot.
Jo he de dir que la vaig tornar a veure fa poc, la pel·lícula de Lilo i l'Stitch, i vaig plorar.
És que és molt mona, està molt bé.
Doncs qui també coneix molt bé l'Stitch són els suecs.
Dicen que los suecos hablamos como stitch.
¿Vos pensás que los suecos hablamos como stitch?
Cuando pronuncian la I, sí.
¿Por qué?
Por ejemplo, dicen Marilla.
¿Cómo voy a ver?
Marilla.
Decían una frase.
Marilla, o que le dice, o que te dice, ¿la no se te dice?
Claro, ¿eh?
No soy el Stuck.
Sena, sena un poco, Maricida.
Doncs l'Stitch era suec, es veu.
Ah, bé, noia.
Allò que parlaven, eh?
Exacte, sí.
I per últim, mira, vull que escolteu aquest TikTok i a veure si enteneu què està passant.
A veure.
Se l'estitch, no?
Què és això, una?
Què és això?
Se li ha acabat l'epilèpsia.
Què és?
Un motor d'un tallegespa que no renca, potser.
Que és mig humà, mig mecànic, això que sona.
Sí, és una senyora estornudant.
En serio?
La part que fa tiqui-tiqui-tiqui-tiqui també forma part de l'estornut, això.
Sí, sí, sí, forma part de l'estornut.
Imagina't.
Jo tinc una amiga que, pobreta, quan estornuda, sembla que rigui.
Fa com...
I, clar, i rius perquè és com...
Ai, està rient i ella...
Ai, no, tothom riu de mi perquè es pensa...
Ai, mira, és com t'empres bonic, no?
Des d'aquí una abraçada a la Laura.
Laura, vine un dia a estornudar aquí a la ràdio.
Ai, sisplau.
T'ho passaràs bé, i nosaltres sobretot.
Exacte.
Ai, de fita, sempre operativa, moltes gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
El casó, bàsicament, és una cebollet que se colpe per l'apuntil.
Dos quarts d'una del migdia, som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
i ben aviat ens trobarem tots immersos en una voràgina electoral...
Ai, quina marxa.
I amb campanyes en marxa per les eleccions autonòmiques, les europees...
I ves que no en surtin algunes altres, per als del Barça, jo què sé.
A l'escala de Reïns.
I per això, ara més que mai, ens convé escoltar amb atenció
les anàlisis discursives que fan Joel Díaz a l'espai Talls Curiosos de Polítics.
De Polítics, Talls Curiosos de Polítics.
Talls Curiosos de Polítics, som curiosos, som polítics.
Hola, què tal, amics dels Talls Curiosos de Polítics?
Feia temps que no ens vèiem.
Anem per feina.
Ara acaben de saltar totes les alarmes a Catalunya Ràdio,
perquè estem en pre...
No es preocupin.
No es preocupin.
No vam dir que no...
No, tranquil·les.
Mira, veus això, veus això, Quim?
Són uns peus de plom a prova de cagar-la mai més, ja, en aquesta casa.
Molt de plom, eh?
Sí, jo pensava que estaves ensenyant una altra cosa.
Ai, ai, ai, ai, no.
Són els meus peus de plom.
A l'ensenyar els peus ha ensenyat altres coses.
Va, situem-nos.
Quan, quan ens situem?
A l'any 2013.
On?
A Mijas, província de Màlaga.
Molt a prop de Menalmàdena.
Però és una població que em fa molta gràcia.
Ah, Menal...
És en Mena?
No, no, no, Mena.
És com la Menemèrita, que m'agrada dir el meu amic.
Doncs molt a prop de Benalmàdena.
Mira, joder, doncs.
Benalmàdena.
Hi ha Mijas, que és aquest poble de Màlaga.
Llavors, què tenim?
Aquí tenim un ple municipal.
Pren la paraula el regidor d'Alternativa Mijenya Los Verdes Equo, Juan Porras.
Juan Porras és un home que clarament s'ha tallat el cabell a ell mateix.
Si voleu buscar el vídeo, entendreu per què us ho dic.
Juan Porras.
Se li nota que té un cor que no li capa el tòrax de la bona persona que és Juan Porras.
I el tio s'ha portat un discurs preparat per argumentar en contra de batejar un carrer de Mijas
amb el nom d'Avenida del Descubrimiento de América.
I diu així.
No compartimos que la calle de la urbanización La Mimosa se llame Avenida Descubrimiento.
Por las implicaciones políticas de ideologías españolistas excluyentes
que tiene para su grandeza, entre comillas, y megalomanía un concepto como el del Descubrimiento.
Que oculta la realidad de la limpieza étnica que llevaron los españoles a cabo,
que llevaron a los pueblos americanos.
Bueno, a aquestes dos dades ja haureu notat que l'amic Juan Porras s'ha fumat tots els porros.
S'hauria dit Juan Porras.
Juan Porras, efectivament.
Però també haureu notat que el tio s'ho ha preparat i que l'argument és sòlid.
Sí, sí, sí.
Que és, Amèrica no es va descobrir, Amèrica es va conquerir,
i llavors el tio vol que el seu poble sigui conseqüent
amb aquesta idea revisionista del tema de Descubrir Amèrica.
Millor argument que el Pentinat, això sí.
Sí.
Tot i que ara es porta això de rapat dels costats.
Jo crec que no es porta ben bé així com ho porta Juan Porras.
Però bueno, deixem a Juan Porras que segueixi argumentant,
que el tio va preparat, va.
Pregúntenle a ustedes a los indígenas latinoamericanos
qué les parece esa falacia de que los descubrieron.
¿Y qué puedo seguir hablando?
Sí.
Ojo, ojo, perquè aquí Juan Porras s'ha fumat, ell,
tota la vall d'aquest ama i tota la conca del rif,
però és perfectament capaç, inclús amb aquest problema que té,
de notar quan se li està perdent el respecte.
Això no ho esteu veient, però quan el tio diu
és perquè el respecte, i això us ho explico jo que he vist el vídeo,
li està perdent ni més ni menys que a l'alcalde,
que des de la seva posició d'alcalde, diguéssim allà el consistori,
està fent com espavientos amb les mans, en plan, aquest tio és tonto.
Però el Juan diu, no, no, jo m'he treballat aquest text i l'acabaré de llegir.
Sí, continua, Juan Porras.
¿Y qué consecuencias les ha traído ser descubiertos?
¿También los han descubierto a los migenos, entre comillas?
Aviam, el Juan és una d'aquestes persones que llegeix les cometes.
Sí, entre cometes.
Jo, sincerament, ho prefereixo a fer les cometes amb les mans.
Ai, si no, jo prefereixo que diguis, entre comillas,
que no que facis el gest aquest absurd.
Però el que està llegint el tio té tot el sentit,
tot i que ell no ho entengui, ¿vale?
O sigui, el fet que ell no entengui el que està llegint...
No deslegitima el text.
Això, el fet que no ho entén,
jo crec que es veu molt reflectit en la lectura del següent paràgraf.
La ideologia que se enria en el concepto de descubrimiento
es un claro ejemplo antropológico del etnocentrismo europeo-español, ¿no?
El etnocentrismo europeo-español-antropológico.
Bueno...
Jo m'he posat i concentres aquí, ¿no?
Bueno, el tema està argumentat, ¿vale?
Ara només falta una proposta alternativa.
Si des de la alternativa migenya,
los verdes eco suposen a l'avenida del descubrimiento,
quin nom volen posar-li ells?
No deixarem el carrer sense nom.
No, però està bé perquè no només critica,
sinó que construeix i proposa idea.
Construeix, Juan Porros.
A veure quina idea té Juan Porros.
Como alternativa migenya a los verdes eco
apoyamos a los pueblos indígenas del mundo,
votaremos que no a la avenida del descubrimiento.
Molt bé.
Y proponemos como alternativa
que esa calle se denomine
por un elemento que nos diría mucho más
de la toponímia calenya.
La calle, le pondríamos nosotros calle Villa Romana.
Molt bé.
Aunque quede unos metros más lejos
de la ubicación de la Villa Romana de la Butibamba,
pensamos que más lejos queda todavía
ese concepto imperialista del descubrimiento.
Imperialista de la Butibamba.
I ara, amics, és quan ve l'hòstia.
I ve quan fa més mal,
quan ja li havies agafat, carinyo,
al Juan Porras,
al rei del Caliporro,
que li diuen que és Calimocho més porro,
quan ja us ha robat el cor
i ja semblava que havia superat el repte de llegir
el que portava escrit,
cometes incloses,
ve la resposta de l'alcalde del PP,
el senyor Ángel Nozal,
que no és tan bona persona com el Juan Porras,
però és un cabró de dretes
que no ha fumat mai porros.
I els cabrós de dretes
que no han fumat mai porros,
si veuen un escletx en el teu argument,
s'hi colen i et matxaquen.
Per tant, pregueu tots
per l'ànima de Juan Porras,
al rei del carrer de Caliporro,
que en aquest moment està mort políticament.
Señor Porras,
los romanos invadieron España
y sometieron a los iberos,
pero si fueron ellos los que vinieron aquí
a castigar a los aborígenes
de este territorio,
¿cómo quiere usted
que celebremos a los imperialistas romanos,
lo más imperialista de los imperialistas?
Pues fíjese lo que hicieron
con los pobres griegos
y con los pueblos del norte de África,
pero que incoheren...
Aquí estan plorant,
ja, Juan Porras.
Los romanos malísimos,
sometiendo a las tribus germanas,
por Dios, por Dios,
ay, perdón,
por Marx, por Marx,
Grupo Independiente.
Venga, Grupo Independiente.
Ja m'he carregat el Juan Porras,
Juan Porras d'aquesta ja no s'aixeca,
i el més trist tornarà a fumar porros.
Segur que sí.
Perquè el tio s'havia esforçat a deixar-los
i ara, després d'aquest rapapolvo de dretes,
doncs...
És que el cos li demanarà porro.
Clar, però, o sigui,
l'alcalde té raó,
perquè els romans també hongarien,
però donant-li aquest argument
donarà raó a Juan Porras?
En certa manera, sí.
Sí.
En certa manera el refuta
i a la vegada el no refuta, no?
Però com dient que els hongaridors espanyols
eren menys dolents que els romans.
Clar, clar, clar.
Sí, sí.
T'agrada ser que el que hauries tingut
hauria sigut dir-li a Avenida Toro Sentado.
Per exemple.
Home, per exemple.
Donatge, un indi, d'allà, i ja està.
Molt bé.
Jo li posaria Avenida Juan Porras.
És una idea que deixem aquí
des dels talls curiosos de polítics.
Anem a publicitat i quan tornem
hem de veure què ens explica en Jordi Ramoneda
sobre els problemes tècnics
i també passarem per la bugaderia Bar,
la Bar,
on hi tenim en Xavier Pérez d'Esquerda
fent l'abugada de l'equip de l'última hora.
A veure com li va.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
¿Cómo murió tu hermano?
Con mi polla en mi mano.
Catalunya Ràdio
Fars d'escoltar la mateixa cançoneta de sempre?
Les dones i els dies t'explica el món
com t'agrada sentir-lo.
El programa per a les persones
amb les orelles netes de prejudicis.
Volem trencar amb el discurs dominant.
Teniu una cita a Catalunya Ràdio
amb el feminisme.
Les dones i els dies
amb Montse Virgili.
De millons a divendres,
12 a 12 de la nit.
Si necessiteu més dosi
de les dones i els dies,
ara també podeu veure'ns
al 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio.
A la fonda de Catalunya Ràdio
obrim cada dijous
un nou programa.
En podcast, així,
ben enllaunat.
Amb tot el seu sabor.
Amb el pica-pica,
que hi hagi molta variant
i després un bon plat.
D'aquells que tenen suc,
dels que s'hi pot sucar pa.
I amb unes bones postres.
Ah, tot ben amanit.
Pep Noguer
us obre les portes
del podcast
de la fonda.
I amb productes del territori.
Cada dijous
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio.
Vinga, va,
comencem!
Amb el suport
de la Federació Catalana
D.O.P. i G.P.
i la Generalitat de Catalunya.
Torna l'oportunitat
d'avançar-te a l'estiu
amb un 20%
en aire condicionat
MIDEA.
A més,
10% en la instal·lació
i finançament
fins a 12 mesos.
Recorda,
20% de descompte
en aire condicionat
MIDEA
al Corte Inglés.
Només fins al diumenge
14 d'abril.
Finançament ofert
per financir
el Corte Inglés
i subjecte
a la seva aprovació.
Consulta
en les condicions
i exclusions
al cortinglés.es.
El matí
de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Què volen aquesta gent
a 250 euros
l'entrada?
Entra,
empat.
Ei,
podem tornar a començar.
Ja.
Ja.
Ja.
Ja.
Ja.
Ja.
Ja.
Ja.
Ja.
Ja.
Ja.
Ja.
20 minuts
i la una del migdia.
Som els de l'última hora
del matí
de Catalunya Ràdio,
aquest programa
que podeu venir a veure
en directe.
Només cal que ens escriviu
a l'última hora
arroba catradio.cat
i us presenteu aquí
de 12 a una.
Si veniu a qualsevol
altra hora,
nosaltres no podem fer el programa.
Potser veureu
a la Carot,
veureu a l'Ostrell,
però de 12 a un
és quan fem l'última hora
i podeu venir
a veure-la en directe.
Un espai
que es preocupa
també i molt
pels incidents tecnològics
que es produeixen
als mitjans de comunicació
amb en Jordi Ramoneda
i els problemes tècnics.
Tenim problemes...
problemes tècnics.
Gràcies, Agustí,
per la careta
que, com sabeu,
la fan directe
des de TV3.
Sí, senyor.
Diu això
i tornar a fer
el que faci.
Perquè és el pare
fundador
dels problemes tècnics.
Avui,
un problema tècnic
que és la democràcia
més pura,
com us he dit,
no coneixi
redactor o estrellita
i, per tant,
tenim un problema tècnic
que ataca
a les dues estrelles
més fulgorants
de la comunicació catalana,
que no sou...
Bueno,
no sou vosaltres.
No, no.
O sigui, que sou vosaltres,
però no uns altres
en aquell moment.
Ni ho soc ni ganes, eh?
Problema tècnic
que planta cara
i posa contra les cordes
a Josep Cuní
i en Toni Bassas.
Collons!
Déu-n'hi-do.
Concretament,
és un problema de connexió
quan en Toni Bassas
era corresponsal
a Washington,
de TV3,
que, fins i tot,
es veu que l'Obama
estava...
O sigui,
l'Obama li feia vergonya
anar a parlar amb el Bassas.
Sí, sí.
Clar, perquè era,
hòstia,
el Bassas,
que és el matí
de Catalunya Ràdio.
Probablement,
en Bassas sap més
del govern dels Estats Units
que el propi Obama.
Això és segur.
Això és segur.
De fet,
em sembla que l'Obama
era el corresponsal
de la Casa Blanca
a la corresponsalia
de Washington.
De Catalunya Ràdio.
Total,
com comença
aquest problema tècnic
de connexió
entre Cuní Bassas així?
Que Bill Clinton
el va considerar
absolutament traïdor a la causa.
Això mateix que havia estat
Bill Clinton
qui l'havia enlairat, eh?
Deies, Toni?
Bueno,
el Bassas
no estava potser preparat
perquè estava parlant
amb una altra persona.
Això que deies ara
hem de fer...
Amb l'Obama, segurament.
Amb l'Obama.
I el Cuní
anava directe.
Hi ha un delay,
a més a més,
aquí pel mig,
un retard a la...
Són molts quilòmetres, eh?
Clar, clar, clar.
Llavors...
No seran les millors persones
per tractar el delay.
Sabem que hem de callar
en algun moment
i que parli l'altre.
Què passa?
Llavors,
en Cuní torna a donar pas,
deies en Toni,
i pensant que el problema...
O sigui,
el problema tècnic...
O sigui,
el problema tècnic
jo estic descobrint
que és viu.
És viu.
És un ésser intel·ligent.
És com una intel·ligència artificial
que va posant problemes.
És una entitat.
És una entitat pròpia
que hackeja la comunicació.
Aleshores,
el problema tècnic
fa confrontar
els dos periodistes.
Bé,
aquesta era la informació
que està comentant
els resultats.
Digue'm.
Ah, perfecte, perfecte.
No, estàvem comentant
aquests resultats.
Aquestes són el que...
No, no,
és que els està confrontant.
És que poden acabar
enfadats per un problema
de connexió.
Són gegants
amb peus de fang, no?
Aleshores,
el problema està portant
al problema de connexió
que sembla que
dóna pas als dos.
Llavors,
Cuní diu
vale, vale, un moment.
Parem.
Clar.
I Cuní,
per anar a fer una pregunta
que...
O sigui,
fa una pregunta
que li fa el Bassas,
però li fa fins i tot
el problema tècnic.
És una pregunta molt normal,
però si te la fa Cuní,
jo em cago.
Volies afegir alguna cosa més, Toni?
Clar, o sigui,
a mi em fa por.
A mi si em ve el Cuní
em diu
vols afegir alguna cosa més, Jordi?
No,
has d'afegir alguna cosa més, Jordi?
Clar.
O sigui,
no et pots quedar sense dir res, eh?
En fi,
la connexió va acabar
amb en Toni Bassas
ensenyant un cartell
de Latinos for Obama
i es va acabar aquí.
Latinos for Obama.
Latinos for Obama.
Tu creus que en Toni Bassas
es considera ell mateix latino?
Ostres!
Clar,
entenent
que ell
és de Catalunya,
que és un lloc
on parlem català
que ve d'una llengua romànica
que és el llatí,
en principi sí.
L'alcalde de Mijas
diu que sí.
L'alcalde de Mijas
diu que sí.
Els latinos
són d'Amèrica llatina.
No, no, no.
No, no, no.
Nosaltres també som latinos.
Clar, no som latinos.
No entens mai això.
Però, Quim,
ara anem a parlar
d'un mitjà de comunicació
que jo crec
que ha estat víctima
de molts problemes tècnics,
fins i tot
ha sofert terrorisme
de problemes tècnics.
Què dius ara?
De fet,
em sembla que dedicarem un dia
a fer un especial
d'aquesta bona gent
perquè són els problemes tècnics
de ràdio i televisió
Cardedeu,
una televisió pionera
en el nostre país
i també a l'estat espanyol.
I que ens ha regalat
aquell màgic moment
dels incidents
fins en un concert
de sopa de cabra.
Hòstia,
de tants anys.
De sopa de venuts.
És un vídeo
que ells mateixos
van penjar
i a hores i a hores
de material
i autèntiques joies
com ara, per exemple,
aquest fragment
on parlen
del lloc
on s'ha fet el directe.
Què passa?
És que m'encanta
l'honestedat
amb la que la presentadora
ho explica.
Bé,
com podeu veure
no us oferirem
de moment
les imatges
sobre l'envol.
Tenim petits
problemes tècnics.
Estem en el local
provisional,
ens estan construint
en el local
i realment
no sabeu
el que és estar aquí
perquè...
No sabeu
el que és estar aquí.
Iguals és un accés
de transparència,
fins i tot.
No sabeu
què és el que estem passant,
jo.
I sense cobrar.
No, no,
és que tu us imagina't
que aquesta noia
a l'ambient
ha fet de corresponsal
de guerra.
Ai, ai, ai.
No sabeu
el que és pitjor
cardedeu,
segons com.
Que ho creïn ara mateix.
Que ho creïn.
El local provisional, eh?
Perquè el bo
d'hauria de ser...
No, el bo és la molla.
És la feina, eh?
Sí, sí.
Bueno,
aquesta noia
no ho sabeu.
Bueno,
un altre fragment.
El problema tècnic
frustra.
Sí, sí, sí.
Si no mireu aquest presentador,
o sigui, aquest presentador,
jo crec que venia calent.
Sí.
Allò que dius
avui,
avui que surti tot bé
perquè estic a punt.
Perquè, escoltes,
si no...
Llavors,
està en directe,
passa alguna cosa,
s'està a punt
de cagar en tot,
però hi ha un moment
en què compta fins a 10
i rectifica.
Bé,
ens haureu de perdonar
una altra vegada,
però,
si us ho explico,
el que ens ha passat
no us ho creureu,
per tant,
val més que no us ho expliqui.
Ah!
Mira,
val...
Però no ens deixis així, tio.
Perquè, nano,
és que si us ho explico,
encara em denunciarà.
Pareix una temporada
d'Stranger Things, eh?
Carles de Déu.
Llavors,
arriba el meu moment favorit,
on apareix
una autèntica deixepla
d'Agustí Forner,
i aquí ho deixarem,
perquè, o sigui,
Agustí Forner
és, diguéssim,
l'espin-off
d'aquesta noia.
Podreu comprovar
que l'informatiu,
el caradeu informatiu,
us l'emitim en directe,
degut a que
el passat dilluns,
10 de setembre,
vam tenir una mica
de problemes.
Vam tenir una mica
de problemes.
És com molt propera,
aquesta tele.
No, no, no.
És com si es parla així
amb col·legues.
De veritat,
que m'ho he passat
de meravell
aquest matí,
i un dia,
doncs fins i tot
m'agradaria anar-los a visitar.
A veure si estan bé.
Anem-hi un dia.
Envia'm-hi el Xavi.
Oi anem tots
a fer el programa des d'allà.
Això seria molt maco.
Amb problemes tècnos.
A mi m'agradaria molt
anar a Ràdio Televisió Cardedeu,
que entra't a la web
i la web va bé.
Va bé, veus, home?
Va bé com a aquests dos moments,
no?
Va bé.
I tant i tant.
Doncs una salutació
per aquesta emissora
de gana del país,
Ràdio Televisió Cardedeu,
i seguirem parlant de vosaltres.
Segons tinc entès
que és la primera televisió
en català de Catalunya.
Sí, sí, sí.
Jo també ho tinc entès així, sí.
Doncs res,
un autèntic referent,
i ara, atenció,
passem al referent
de la informació
a l'exterior de Catalunya Ràdio
i el de les experiències úniques,
en Xavier Pere d'Esquerdo.
Ara ja fa una bona estona
que és un establiment,
diguem-ne, peculiar,
perquè és una bogaderia
que té un bar i restaurant.
I ja, aprofitant que hi anava,
doncs li hem donat una mica de roba
perquè ens l'he entès.
Xavi, en quin moment ens trobem?
Estem centrifugant,
pel que sentim, no?
Sí, senyor,
estem centrifugant,
ja només queden dos minutets,
i escolta,
tindrem els pantalons
del Jordi Ramonet
atancats al costat
de la bragueta nets.
No, però era xocolata, eh,
que em vaig menjar un bon bon.
Ai, què fa la xocolata allà?
Després també tenim
la samarreta del Joel
que estava plena de pèls,
suposo que sortirà sense pèls.
Sí.
La samarreta també de l'Aida
que feia olor de Nova York.
Exacte, olor de Nova York.
I dues jaquetes meves
que feien pudor de fum
perquè ara ja no ens andrem més
la xamaneia.
Tots ens trobem a la bar
que es troba al carrer Provença 499,
cantonada d'Ampadilla,
al costat de la Sagrada Família.
Mira que bé.
Què rius, què rius?
Que estem prenent coses.
Ah, oi, oi.
Aquesta és la idea,
aquesta és la idea.
El que heu pres?
Gerard i la Marta
van idear això.
Què tal, Gerard?
Què tal, bon dia.
Escolta, aquí la gent
ve més a rentar
o a aprendre coses?
Bueno, principalment
venen a aprendre coses,
però tothom que ve a rentar
pràcticament acaba prenent
un cafè o una cervesa,
depèn de l'hora.
I aquí també passa allò
que es perden els mitjons i tal?
Sí, gairebé cada dia
trobem...
Bueno, els tenim penjats,
de fet.
Ai, és veritat?
Sí, sí.
Ai, què hi ha, què hi ha?
És veritat?
Penjats estan els mitjons
desaparellats i perduts.
Ah, doncs mira.
Per si algú torna,
que pugui dir
aquest és meu
i recuperar-lo.
Sí, sí.
Hi ha d'esports,
hi ha de mitjons...
Mira, quan en faltin mitjons
ja són una nòpia.
Hi ha 23,
llavors què?
Algú torna i els acaba trobant?
Ens ha passat un cop.
Un cop una senyora
va vindre...
Ostres, aquest mitjó
crec que és meu
que el me'l vaig deixar...
Però els altres,
de moment,
porten aquí
des que vam obrir
i ningú us ha reclamat.
Doncs escolta'm,
un dia que facin
com un mercadillo
de mitjons, no?
El que passa
és que estan desaparellats.
Clar,
però si n'has perdut un
passes per allà
i a veure si trobes
algú que coincideixi.
Clar, que bé.
Que bé.
Escolta,
i no sé si ha passat mai
alguna cosa curiosa
aquí mentre rentaven.
Bueno,
va passar,
crec que era una parella,
estàvem fent
una copa de vi...
i a un noi
se li va caure
la copa de sobre
i va dir
ostres,
posa,
aprofito,
es va treure el jersei
i va fer la rentadora.
Ja que estic aquí
va utilitzar...
Ell o ella?
Ell, ell, ell.
Sí, sí, sí.
I va estar aquí
acabant-se de prendre
la copa de vi?
Va demanar una segona
perquè se li havia caigut
la prima.
I se li va tornar a caure?
Mitja hora llarga
sense samarreta.
Bueno,
més,
perquè després
ha de tenir que secar-la
tres quarts d'hora.
Clar,
és que no pensava,
Xavi,
has de posar la secadora,
no?
O el que sentim
és la secadora?
No,
això era la centrifugadora
que ja està acabant
i ara posarem la secadora.
Quanta estona
estirem amb la secadora?
La secadora
són fraccions
de 15 minuts.
Jo crec que amb el que heu posat
15 minuts
és suficient.
Ah, poses 15,
ho toques,
si està sec ho treus,
no?
I si no...
Això ja està acabant.
Jo tinc una pregunta,
Xavi,
que li pots fer.
Alguna vegada
han tirat expressament
a sobre els clients
cafè o alguna cosa
perquè facin servir
les rentadoras?
Eh...
Que, perdona?
Sí.
Ah, és que
mira que et recargolat.
No, a veure.
Bueno, així...
Ai, perdó, perdó.
Mira, aquí tenim
unes rentadores.
Diu que ho han intentat,
però no.
Han marxat,
han marxat enfadats.
No, no s'ha servit.
És una broma.
Bé, doncs ara
a quina temperatura
posarem aquesta secadora?
Eh...
Mira,
podem triar.
Jo...
ja fins a 80 graus
jo aniria entre 60 i 70
pel que heu posat,
perquè hi havia coses de cotó
i coses així més.
Ja no farà prou a Nova York?
Res, res,
que això farà
a...
A suavitzar.
A Glòria.
Oh, que bé.
Oh, oh, oh.
Encanta la Glòria.
Ja veurem si ha marxat.
Xavi...
L'ataca,
si us espereu un minut,
veurem si ha marxat l'ataca de Jordi.
Molt bé.
Mentre te'n pots preguntar-li
si la idea d'aquest negoci
és original,
si n'hi ha més,
si tenen pensat
fer una mena de franquícies
de la bar en ve alta.
Bé,
de moment som nosaltres,
tenim els dos locals
i la idea és,
si podem anar creixent
i anar obrint més,
seria...
Home, clar,
és clar,
aquesta és la idea del negoci,
no?
Creixer, no?
Clar que sí,
clar que sí,
no quedar-se aquí.
Què, tenim taca o no tenim taca?
A veure, espera,
això està a punt...
La xocolata, eh?
Que era xocolata.
Ara ha acabat de centrifugar,
s'ha aturat la rentadora
i saps allò que per seguretat
no te la deixa obrir?
Sí.
Ai, sí, bona ràbia, això.
És que acaba de fer voltes.
Clar, perquè si posessis la mà ara...
Sí, què et passaria?
...se t'envolcalia la roba
i t'arrencaria el braç.
Sí, sí, sí.
I llavors la llàstima és
que hauries de tornar
a posar la rentadora
perquè l'hauràs tacat.
Clar, clar,
no, millor precaució.
No, millor precaució.
Bé, escolta,
i mentre...
Mira, ja està,
puc obrir ja o no?
El pip, ara.
Hem d'esperar el pip,
ara hem d'esperar el pip.
Ara, mira, mira, mira,
ai, obro, eh?
Ha fet pip.
Aviam, espera,
trec una jaqueta.
A veure, on tinc el cistell?
Aquí, espera, aguanta'm el cistell.
Ai.
El cistell.
Vinga, dins la roba,
aquí una altra jaqueta.
Caram, sí que està amagat tot això.
I trec els pantalons.
Uh, uh.
Anem a mirar
si han sortit la taca.
De xocolata.
I...
Efectivament,
ha marxat la taca!
Hola!
La barra!
La barra!
La barra!
La barra!
La barra!
La barra!
La barra!
Escolta, fantàstic.
Sí, sí, no, no,
no hi ha cap taca,
no s'ha traslladat la taca
a cap altra part del pantaló, eh?
No, no, no.
Molt bé, escolta.
Doncs Xavi, molt contents, molt contents.
Ja podeu brindar per...
I tornar a tacar la roba
i tornar-la a rentar
totes les vegades que vulgueu
perquè la cosa funciona.
Una abraçada
als companys de la bar
i enhorabona
per aquesta iniciativa
de fer que l'estona
de rentar la roba
sigui una mica més...
menys feixuga.
Gràcies, Xavi.
Gràcies.
A vosaltres.
Set minuts i la una.
A l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
tenim a punt
un nou concurs invertit.
És aquell concurs
en què podeu guanyar
un val de compra
de 30 euros
per qualsevol
dels estabiliments
que a Bravo
si ens feu la pregunta
amb la següent resposta.
A veure.
Mortadelo.
Mortadelo.
M'encanta el mortadelo.
I avui ha sortit a la venda
l'últim,
l'àlbum Pòstum,
que no està acabat,
que està a llapis,
els apunts
de Francisco Ibáñez
i que val molt la pena
per tots els amants
d'aquests personatges
del món del còmic.
Oh, sí.
La resposta és mortadelo,
per tant,
jo ja us he ajudat
una mica
a fer la pregunta.
93-20-7474.
Qui faci la pregunta
amb la resposta
mortadelo
s'emporta
30 euros
per gastar
qualsevol
dels estabiliments
que a Bravo.
Al matí
de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Josep,
no seràs tu
la persona
que fa una estona
ha trucat
per explicar
això mateix
que estàs dient.
No, no, no,
bueno, sí.
Catalunya Ràdio
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Compromís de pagament
en 24 hores
i si tens una oferta
vine i te la millorem
100% garantit
Vendermicotxe
Som al carrer
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants
Sabadell
i Cornellà
El matí de Catalunya Ràdio
Comarcal 947
Una carretera sonora
que passa pels 947 municipis de Catalunya
Comarcal 947
El podcast de Catalunya Ràdio
per recórrer el país
per trepitjar el territori
i conèixer la gent que hi viu
Ha estat en perill
fa cosa de 10 anys
o una cosa així
i vam arribar a quedar
amb 100 alumnes
Jo recordo
que les famílies
coneixien molt bé
les persones
que vivien aquí
Comarcal 947
amb Eloi Barrera
Descobrim històries apassionants
fora de la ciutat
A l'app i al web
d'aquest ràdio
i al 3K
L'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio
Caprabo
us ofereix el concurs
de l'última hora
Caprabo
Preus bons
sempre
93207474
és el telèfon
llegendari
de Catalunya Ràdio
on podeu trucar
per participar
al concurs
invertit
de l'última hora
és a dir
que nosaltres us hem dit
la resposta
i ara ens heu de fer
la pregunta
per guanyar els 30 euros
per gastar
qualsevol establiment
del Caprabo
Maria Luz
bon dia
bon dia
des d'on truques?
des de Sabadell
des de Sabadell
aquí tenim uns
quants Sabadellens
eh?
Somos
perquè som els millors
de Sabadell
i el Lobby
el Lobby
s'abadellem
quina pregunta ens vols fer?
us vull preguntar
a veure
com s'anomena
l'agent
de la tia
que té
no té cap sentit comú
i és capaç
de disfraçar-se
de qualsevol cosa
Mortadelo
bravo
mariluz
has fet honor
al teu segon nom
molt bé
molt bé
ha portat luz
luz aquí
a la pregunta
que t'agrada
Mortadelo i Filemon
o no?
pues sí
de petita
en llegia bastant
a casa
doncs mira
ara ja saps
que avui surt a la venda
l'últim treball
que estava dibuixant
Francisco Ibáñez
no està acabat
però és com una joia
per tots els joies
de París
eh
dels Jocs Olímpics
sí senyora
2024
molt bé
gràcies Mariluz
enhorabona pel premi
gràcies a vosaltres
un petó
una abraçada
i un petó
al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales
Luis Miguel
no va Sabadell
a fer un concert
no
ni Sergio Dalma
sent de Sabadell
crec que faci
concerts
a Sabadell
que tan luna
de tu
tenim totes les claus
podem obrir
totes les portes
Barça Reservat
Laia Tudel
accedeix a totes
les informacions
inèdites del Barça
per explicar-vos
fets desconeguts
informacions
i secrets del club
tots els secrets
blaugoranes
al Barça Reservat
Barça Reservat
el podcast
dels secrets del Barça
cada dijous
un nou capítol
a l'app i al web
de Cat Ràdio
Aquest dijous
a la tarda
de Catalunya Ràdio
l'Ajuntament de Barcelona
descobreix els esdeveniments
els serveis
i totes les activitats
que no et pots perdre
a la ciutat de Barcelona
A la venda
la samarreta
la dessuadora
i la motxilla
dels beta
del Super3
Ho trobaràs
en exclusiva
a la botiga 3Cat
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
i fins aquí
les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio
ha estat un plaer
compartir-les amb vosaltres
sobretot l'última
que és la nostra
Home, i tant
i les altres les hem sentit
i ens han agradat molt
moltíssim
jo hi ha hagut trossos
que no els he sentit
a mi m'agrada molt
l'entrevista
als companys
del Mundo Today
que avui celebren 15 anys
ja fa 15 anys
el Xavi Puig
i el Quique Cartier
15 anys
no d'ells
del Mundo Today
ara em sento molt vell
perquè per mi
és abans d'ahir
que van començar
aquesta gent
a fer les bromes
i després
molta gent els ha copiat
això també és veritat
el que passa
que són còpies
una mica barates
bueno bromes
el Mundo Today
fa bromes molt serioses
i molt ben pensades
és que l'humor
és una cosa molt seriosa
sí
és una màxima
que no apliquem
aquí a l'última hora
n'hi farem demà
a partir de les 12
perquè vindrà
el millor pitjor cantant del món
sí
que sóc jo
tindrem música
tindrem
Cupido Ramoneta
perfecte
i posarem a prova
l'Aida Fita
contra la nostàlgia
sí sí sí
preguntes de fa 40 anys
a una persona
que no en té ni 30
exacte
passarà demà
a l'última hora
que tingueu un gran dia
moltes gràcies
i que vagi bé
a l'última hora
a l'última hora
a l'última hora
a l'última hora