Es el Oscar Fernández, no hay el voto, ¿eh?
Que no hay el voto, que hay el Oscar Fernández.
¿Lo podemos poner con Oscar?
Con los Oscars, los Oscars son la semana que viene, ¿no?
Oscar, Oscar, no es de hacer bromeo.
Y son los dos, pero ahora os informa Oscar Fernández.
Un miler de personas se han concentrado en prop de la iglesia de Moscou,
donde esta hora ha de comenzar el funeral por el opositor ruso Alexei Navalny,
en medio de fortes medidas de seguridad.
El cotxe fúnebre, amb el cos de l'activista, ja és el temple
després d'unes hores de confusió sobre la dificultat de trobar una empresa funerària que el traslladés.
Segons els portaveus de la família, les autoritats russes les han amenaçat perquè no acceptin la feina.
El Kremlin ha advertit aquest matí que tota manifestació no autoritzada
se la considera una violació de la llei, és a dir, que és previsible que hi hagi detencions.
L'objectiu de les autoritats és evitar la imatge d'una gran manifestació de suport
al principal rival de Vladimir Putin, mort en estranyes circumstàncies a la presó,
fa tot just dues setmanes.
Més notícies amb en Joan Bota, que també hi és el bolleter.
Per explicar-vos que els comuns acaben de registrar al Parlament una llei
per capgirar els privilegis fiscals del Hard Rock,
el projecte d'oci recreatiu que encalla la negociació dels pressupostos amb el govern.
En el partit de Jèssica Albiach vol modificar la normativa actual per obligar que el casino
que està projectat en aquest macrocomplex pagui molts més impostos.
Segons el text, el qual ha tingut accés Catalunya Ràdio,
volen capaç de pagar un 10% dels ingressos que recaptaria del joc
a fer que en pagui més de la meitat, un 55%.
Amb aquesta maniobra, els comuns intenten acabar amb la rebaixa fiscal que va tirar endavant
al govern d'Artur Mas per saludar el seu dia els inversors del Hard Rock.
La vicepresidenta primera del govern espanyol, del PSOE, Maria Jesús Montero,
acusa al Partit Popular d'expulsar-se les responsabilitats en el cas Coldo,
on ara s'apunta al portaveu dels populars del Congrés dels Diputats, Miguel Tellado.
El Partit Popular ha de donar explicacions del porqué en el sumari aparece el senyor Tellado
i aparece como el que iba a permitir o iba a hacer una reunión con algunas personas de la trama.
Mi pregunta es, ¿se produjo la reunión?
Si el señor Tellado no acudió, ¿quién fue en su lugar?
L'empresa pública Aigua Ester Llobregat gestiona des d'avui el manteniment del canal de regadius Sagarra Garrigues.
Fins ara era competència estatal.
Els regants haurien preferit que la Generalitat ho adjudiqués a una empresa experta en regadius.
Lleida Noelia Casellas.
Bon dia. El govern assegura que s'ha adjudicat Aigua Ester Llobregat per la seva expertesa
i que l'aigua del canal continuarà sent per al rec.
Oriol Anson és el secretari d'Agenda Rural.
No es planteja, ni es plantejarà, ni es prohibirà cap espai d'aigua que pagarem a l'Ester Llobregat.
Els regants qüestiona l'expertesa d'aigua Ester Llobregat en aquest sector.
Josep Maria Joves, el president dels regants.
Ho hem vist amb molta experiència de administrar aigua a l'Ester Llobregat,
però amb aigua de reg, no?
És totalment diferent gestionar un canal de reg, gestionar una depuradora o una serviciódora.
Tot i el traspàs de la gestió a la Generalitat, la dotació d'aigua que rep el canal
continuarà sent competència de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
L'Escola Agrària del Pirineu imparteix el primer curs adreçat a persones
que vulguin fer de jurat en concursos de vaques.
Ballastà, Eloi Barrera, bon dia.
Bon dia. Els alumnes podran valorar i jutjar objectivament la raça bruna dels Pirineus.
Això és important per qualificar exemplars reproductors i per premiar-los en concursos ramaders.
Ho explica Núria Duró, directora de l'Escola Agrària del Pirineu.
I venen aquí per aprendre, per saber quins són els criteris que s'ha de valorar
de les vaques o dels vedells o dels toros de la raça bruna dels Pirineus
quan estiguin en un concurs de bèstia boví.
El curs ha tingut molt èxit. Més de 50 inscrits i ja preparen la segona edició.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, Bellestà.
Els esports amb Audal Serra.
Enrique Rubio té força números per reaparèixer aquest vespre amb el Barça de bàsquet
coincidint amb el partit de l'Eurolliga que l'equip laurana jugarà amb el Mónaco.
El partit començarà a dos quarts de nou i el podreu seguir a la transmissió
que en farem a l'app de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT.
L'Uni Girona, per la seva banda, jugarà a les finals de l'Eurocap femenina
davant el Bessictes d'Istanbul.
L'anada a Turquia, dijous de la setmana que ve i la tornada el dia 14 a Girona.
Aquest vespre ja comença la 27a jornada de Lliga de Primera amb el partit Celta-Almeria.
Ahir, l'Atlètic Club, rival diumenge del Barça a la Lliga,
es va classificar per jugar a la final de la Copa que l'enfrontarà al Mallorca el 6 d'abril.
A segona, l'Espanyol fa en aquests moments l'últim entrenament abans de rebre demà l'Oscar.
Nico Melamed, que va ser operat de l'espatlla a finals de novembre, s'entrena amb el grup.
A la Champions masculina d'hoquei patins, el Barça jugarà als quarts de final davant l'esporting de Portugal.
L'anada a Lisboa el 14 de març, la tornada a Barcelona l'11 d'abril.
I a la Lliga de Futbolsal, l'Indústria Santa Coloma juga aquest vespre a la pista de l'Inter Movistar.
I en atletisme avui comencen a Glasgow els Mundials amb pista curta.
A la jornada inaugural debuten dues atletes catalanes, Maria Vicente i Esther Guerrero.
Fins aquí, les notícies.
Els matins del cap de setmana, el suplement...
Els Reis d'Orient, aquest any, a casa meva van portar una cuineta,
que vaig veure que els Reis d'Orient havien passat per aquesta coneguda multinacional sueca,
cuineta, que s'ha de muntar.
Resulta que els Reis d'Orient van arribar una mica tard,
comptaven que amb un quart d'hora ja estaria muntada i aquell...
Un quart d'hora?
Amb un quart d'hora, doncs...
Viatge a l'optimisme.
Van ser tres hores d'insomni, perquè els Reis d'Orient no van fer la feina
i la van haver de fer els pares d'Orient.
Clar.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Que l'endemà va valdr la pena, eh?
A veure, estaria bé que a partir de les 12 tots estiguessin ja a l'estudi,
amb els cascos posats, el micròfon, l'aigua...
Perquè a mi aquests sorollets d'última hora, últim moment, mira...
Ja ens està tornant a arrenyar la senyoreta.
Marina, a les 12 això està ple d'adolescents que han de sortir,
que tu has d'entrar, que ens hem de canviar de cadires,
hem de tenir una mica de temps...
No, i saps què estava fent la Marina a les 12,
que jo he entrat aquí a les 12?
Estava parlant amb algú de...
Ai, escolta'm què, fem un cafè un dia.
Saps allò típic de relació social de...
Fem un cafè, que no quedaran per fer un cafè?
No, no quedaran.
No quedaran.
No, jo he dit, millor un concert.
Un concert del Guillem Gisbert, no?
Que avui t'ha tocat Afecte Gisbert.
Ah, Afecte Gisbert, sí, sí.
Heu escoltat el disc o no?
No, cara.
Avui he sentit tota l'entrevista...
Però m'agrada molt del Guillem Gisbert,
que canta amb les mans a les butxaques.
Ho trobo una actitud collonuda.
De veritat, eh? Ho dic de veritat.
Diuen a la comunicació no verbal
que quan et poses les mans a les butxaques
és que estàs amagant coses
que hi ha coses que no vols ensenyar.
Mira, sí.
No vol ensenyar les mans.
Li has preguntat això.
És una mica més de voltes.
No, no, a vegades, en Joel...
Home, jo crec que és de lògica aplastant.
Home, si les mans, però a banda d'això...
Ah, perquè és allò que no saps on posar-les, no?
Estàs cantant i...
És que només vas dir una cosa.
És un disc que l'has d'escoltar
moltes i moltes i moltes vegades
perquè t'acabi entrant.
Carai.
Però això és que no és gaire bo, eh?
Llavors, ja, moltes gràcies, ja l'he sentit.
Gràcies.
Què tocareu avui?
Perquè, clar, avui és el dia de la cançó.
Una cançó que només l'hauràs de sentir un cop
perquè t'enganxi, perquè la porta el millor pitjor cantant del món.
Sí, sí, sí, la porto jo.
Avui crec que és un repte bastant assequible,
no dir allò de...
Ai, mare meva, m'enfronto a un repte vocal.
No, és...
Versiona una cançó de l'Oreja de Bangkok
i parlarà del projecte Hard Rock,
que és un projecte que m'interessa molt
perquè jo m'estic pensant de fer-me...
L'Oreja de Hard Rock.
L'Oreja de Hard Rock.
Però vigila...
És que jo vull ser croupier.
Vigila amb les coses assequibles,
perquè mira el Barça,
quan té un partit assequible, què fa?
Perd.
Que serà aquesta cançó?
És aquesta.
Home, és aquesta.
És el projecte Hard Rock, eh?
Oh, estic a bon, aquest.
Serà una cosa sensacional.
Increïble.
En fi, cada setmana us supereu.
Això intentem.
Fins ara, estimats.
Fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
la travessia radiofònica dels vostres migdies
amb uns pelegrins de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Bon dia, Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola, Quim Morales.
L'Aina Ustret, l'Alba Castellbí,
en José González a la producció.
Avui en Manel Gil, tot sol, tot sol.
Ostres, portàvem molts dies
de la parella del dúo Dinàmico.
Sí, què ha passat?
No ho sé.
Bueno, el Manel Gil necessitava una mica d'espai.
Sí.
No, la qüestió és que els divendres
són una mica diferents, sempre.
Sí.
No, els divendres canvia, dissabte també.
També és veritat que Control Central,
Quim, perdona que expliqui una intimitat,
de la casa s'està traslladant.
Sí, és veritat.
I ja saps que potser, saps,
hi ha gent que es queda en un lloc...
Algo que ha caigut pel camí.
Clar.
S'ha quedat pel camí.
Clar.
Bé, escolta'm, dilluns veurem
com està el Control Central.
Qui us parla és el Quim Morales
i el Control de Sol Albert Joder,
que no se'ns oblidi.
Divendres, 1 de març,
acabem la setmana i comencem el mes
amb una última hora de bandera
i amb una banderat de la transparència fiscal.
En Joel Díaz ens explica
què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Catalans i catalanes,
avui fa exactament 22 anys
que ja no pagueu els vostres impostos
amb pessetes.
Com passa el temps?
Sembla que fos ahir,
però va ser...
Va ser fa...
Va ser fa...
Va ser fa...
22 anys.
Sí.
Que ja es va...
O sigui, la pesseta va desaparèixer
de la circulació, diguéssim,
de les butxaques de la gent.
I es veu,
es veu perquè ho he estat investigant,
que hi ha una pesseta antiga,
hi ha una pesseta antiga,
crec que és del 1940 o por ahí,
Això és d'en Franco.
Si la trobes,
si els friquis aquests de la numismàtica
et poden arribar a pagar 250.000 euros.
Per una pesseta?
250.000 euros.
Aleshores, a casa dels meus pares
hi ha unes caixes
de quan la meva avi en pau descansi
va traspassar
i jo, bueno,
friso per anar a casa dels meus pares a dinar
i aprofitar per remenar la caixa
perquè imagina't que trobo una pesseta d'aquella època.
O sigui, és curiós que val...
O sigui, quant val allò?
Literalment una pesseta?
Doncs no.
O sigui, una pesseta?
Sí, sí.
Són molts milions de pessetes,
si la trobes.
Carai, 250.000 euros
per una pesseta de l'any 1940.
Tots a regirar el sofà de la iaia
per davant i per darrere,
posar-lo, si cal, cap per avall
perquè si trobes una pesseta d'aquesta
et fot ric.
Et compres un pis.
A Barcelona, no.
No, home, no.
Però te'l compres a Mollet.
A Barcelona, llogues.
Llogues.
Allà durant mig any.
Aproximadament, sí.
Doncs ja sabeu que cap de setmana
una ocupació que podeu tenir
és buscar aquesta moneda de pesseta
de l'any 1940
que val 250.000 euros.
És forta, eh?
Té alguna especificitat,
alguna cosa que ens haguem de fixar?
Mira, busqueu...
Busqueu pesseta 1940
140 i ennumismàtica.
I ja està, ja sí.
Vull dir, si ja trobeu una pesseta
del 1940 ja és un bon senyal.
Sí.
La guardeu,
l'aneu a portar un senyor
d'aquests que ho valoren
i a veure què, no?
O una senyora.
Escolta'm.
Doncs ja tenim aquí
les despeses d'en Joel Díaz
per al cap de setmana
i avui coneixerem per fi
qui és el guanyador
o guanyadora
del repte setmanal
de l'Ai de Fita,
de la Fita de la Setmana.
Oh, yeah.
Fita!
A la Setmana!
Oh, yeah.
Ai de Fita.
Doncs aquesta setmana
estan buscant la persona
amb els cognoms més llargs.
Sí.
Vull que repassem de moment
els que teníem fins ara
que era Xavier Angelergues Avellà,
Enric Gutiérrez de Pando Coronas,
Jaume Serra de Sant Ferm Sureda...
Espectaculars, eh?
Noms espectaculars
que tenen els nostres dient.
Pere Espaolella,
Fan de Rivera,
Montserrat,
on Rubias tenedor,
Rosa,
Ferragutcases i Massagué.
Massagué.
De veritat.
De moment tenim això,
n'hem rebut més,
però el descobrirem després
per saber qui ha guanyat
aquest àpat
al Tastem Restaurant.
Algú superarà
l'Enric Gutiérrez de Pando Coronas
que té 23 lletres al seu cognom.
Ho sabrem de seguida
aquí a l'última hora
amb el desenllaç
de la Fita de la Setmana.
I avui també tindrem
una cita amb l'amor.
Sí, senyor.
Amb en Jordi Ramoneda,
Cupido Ramoneda,
l'amor en temps de Tinder.
Normalment,
en aquesta secció
porto gent que,
de forma molt matosera,
intenta lligar
i l'altra persona li diu que no,
doncs avui,
al contrari,
una persona que fins i tot
s'ho curra,
explica una cosa i tal,
i l'altra persona
és que és tan simple
que tampoc ho entén.
O sigui,
quan posem les coses molt clares...
Tampoc ho entenen.
Tampoc ho entenen.
Això passa, eh,
de vegades?
Que no veus que estic
molt enamorat de tu?
Ah, no me n'havia adonat.
No, bueno,
això és l'altre, eh?
Que hi ha molta gent...
Ara diré una cosa.
Ara, ara.
Hi ha molta gent
a qui li agrada agradar.
Oh!
Que mai he acabat d'entendre
el que vols dir.
No, sí, sí,
jo sí que ho sé.
Jo sí que ho sé.
Home, t'ho diràs.
Que hi ha molt escalfa-twitters.
Sí, sí, sí.
Ara.
Molt escalfa-twitters
i molt escalfa-xarxes.
Molts focs per DM.
Això mateix.
I després, escolta'm,
si t'he vist,
no me'n record.
Eh?
Eh, Joel?
Gòsnia de Tratadu.
Mira com riu,
mira com riu.
La Freixas no opinar,
no?
A mi m'agrada agradar.
És que jo és el primer.
És veritat.
A qui no li agrada agradar?
A mi.
No sigueu hipòcrites, home.
Però hi ha gent que es passa.
Sí.
Perquè hi ha gent que ja
tira la canya
i després és que...
Això.
No, no, no, no.
I dius, a veure, noia.
A veure.
Perquè hi ha gent
que no vol culminar,
només vol aquella emoció
de la seducció.
Ja, però tu no has d'ajudar-me.
Normalment són gent amb parella.
Hi ha gent amb parella
que diu, bueno,
si acabo fornicant malament,
això són cuernos.
Clar.
Però en canvi,
el procés aquest de...
Sí.
Això, això,
això a vegades
es dona per palla
i...
No, i aquesta gent
hi ha gent amb parella
que no t'ho diu.
No diu ni que sí ni que no.
Bueno, bueno, no.
I va jugant,
i va jugant
i dius, a veure,
què està passant aquí?
Una persona
que no especifica
si té parella
és que té parella.
Home, clar que sí.
Vale, m'ha quedat clar.
Si vostè mató a este senyor,
prefiero no respondre a l'hora,
doncs llavors és que l'has matat.
Però què t'ha passat, Aida, això?
Bueno, alguna vegada a la vida.
Bé, avui l'Aida
no s'ha d'enfrontar
als seus problemes
romàntics i amorosos,
sinó que una cosa
molt més grossa
i que la desborda
cada divendres.
Tenim un nou combat
d'Aida Fita
contra la nostàlgia.
Amor a vida
com la nostàlgia
Què passarà?
Qui guanyarà?
Què passarà?
Qui guanyarà?
Mira, avui
estic contenta
perquè ens hem trobat
amb Bernat Soler
abans d'entrar
i m'ha dit
és que com li feu
aquestes preguntes?
Com voleu jussar?
A la pàpica
i he dit
gràcies
perquè ara no em sento
tan estúpida
com estava sentint
fins ara.
Però també li hem de dir
a en Bernat
que no pensem
les preguntes
especialment complicades
sinó que són coses
d'aquella cosa.
No és nostàlgia,
és prehistòria, això.
Per nosaltres som molt fàcils.
És fàcil per nosaltres.
Jo te les poso fàcils.
Bueno, clar.
Jo hi era present
en aquesta conversa,
Quim.
Bernat estava com una mica
fins i tot trist
és que la joventut
d'avui ja no mira enrere
no sé què.
És molt sensible en Bernat.
Sí, jo l'he advertit a Bernat
que li requisem el mòbil
a l'Aida
perquè hi ha el comodí soler
que tots ho sabem
que li escriu per WhatsApp
les respostes.
Per tant, Aida
no podrà mirar el mòbil.
I tot i així fallo.
Sí, sí.
Després te'l tornem
i comencem avui
les preguntes d'Aida
fita contra la nostàlgia
i t'hauràs d'enfrontar
la nostàlgia avui t'entera
i avui ho faràs
acompanyada
d'uns éssers minúsculs
que ocupaven
les pantalles de tele
als migdies
dels caps de setmana.
Los Diminutos.
Tengo que contaros
un secreto.
¿Sabéis que
tras las paredes
de nuestras casas
viven unos seres
minúsculos?
Los Diminutos.
Pequeños seres bondadosos.
Pequeños seres bondadosos.
Los Diminutos
és una sèrie d'animació
produïda a mitjans
dels 80
que explicava les aventures
d'unes persones
miniaturitzades
que viuen darrere
les parets
de les nostres cases.
Per si de cas
no cal que ho comprovis,
Ai, d'això,
perquè em sembla
que és mentida,
però vaja.
Hòstia,
ara que m'anava a potre aquí.
La sèrie era canadenca
però es va distribuir
per tot el món.
Sabries dir-nos
com s'anomenaven
Los Diminutos
a Hispanoamérica?
S'anomenaven...
S'anomenaven, no.
S'anomenaven
la família Meñique?
S'anomenaven
la tropa reducida?
Reducida.
O es deien
Los Diminutos igual.
Igual que aquí.
Clar, és que segurament
es deien Los Diminutos igual.
No, donem pistes.
No ho sé.
Ai.
O sigui,
eren
com fullets o algo.
Sí, com uns fullets
molt petitolets.
No ho saps, oi?
Tu no en tens ni idea.
Jo no sé ni què des deies.
A Hispanoamérica.
Sí, a Latinoamérica
allà es deia diferent.
Es deia
la família Meñique
la trobes reducida
o Los Diminutos
igual que aquí.
Ai.
Jo vull que sigui
la família Meñique.
És que és mono aquest nom, eh?
Sí.
Doncs Aida,
em sap greu per mi
dir-te que has encertat.
Sí!
Va, avui les faig totes.
Va, que comencem bé, comencem bé.
Aquí li toca ara, en Joel, vinga.
A avui li toca en Joel, sí.
Aida.
Jo.
Ja deu saber
que als anys 80
un polític,
un polític
dominava
amb mà de ferro
i patilla blanca
la política espanyola.
Estic parlant,
òbviament,
de Felipe González.
No sé qui és.
Ai, em pensava que era la música
de Harry Potter.
No, això és l'himne del PSOE.
Sí, sí, sí.
És l'himne del PSOE.
Està fet amb un cassiotone.
Felipe González,
ara és un home
que va amb avió privat
i pren el sol
en iots de 70 metres
d'eslora
mentre encenen els puros
amb bitllets enrotllats.
De 500 euros,
però encara que no t'ho creguis,
fa 40 anys
Felipe González
Aida
era un tio
molt d'esquerres.
I la prova irrefutable
que era molt d'esquerres
és que portava sempre
la peça de roba
que s'havia de portar
als 80
si eres d'esquerres.
Quina peça de roba
era aquesta
que Felipe González
als anys 80
no es treia
ni a l'estiu?
Que el sotés.
A.
Opció A.
Camisa de quadres.
Tipo
Llenyat Aida.
Vale.
Opció B.
Americana de pana.
Opció C.
Passamuntanyes
de llana.
Home,
Passamuntanyes
no crec que...
Als 80 també es portarà
l'estiu
però era per un altre té.
Americana de pana.
Això existeix?
Americana de pana.
Camisa de quadres
tipus de felpa
perquè m'entenguis.
Sí.
O Passamuntanyes de llana.
Però una...
Com és?
És que no he vist mai
una americana de pana.
De patxa, home, sí.
No he vist mai una americana de pana
doncs és perquè potser
no estaves activa
als anys 80
en els ambients d'esquerres.
Jo no soc especialment socialista
però n'he tingut
d'americanes de pana.
Camisa de quadres
americana de pana.
Doncs americana de pana.
Americana de pana?
Efectivament!
Ui!
Que normalment
acostumava a ser
de color marró
per fer encara més llàstima.
Jo crec que era de fumar,
que era de color marró.
Això, home,
amb colzeres.
Amb colzeres?
Ui,
amb colzeres eres comunista
i ara recal, eh?
Perquè és com si
se t'hagués gastat el colze
i t'hagués posat un pedàs
allà per no gastar.
Per no gastar.
O sigui,
la diferència entre
Santiago Carrillo
i Felipe González
és que Santiago Carrillo
portava colzeres.
Era l'única diferència.
Xavi!
Aida,
als anys 90
va tenir molt d'èxit
un programa
que volia trobar
persones desaparegudes.
Era Televisió Espanyola
i el presentador
era Paco Lobaton.
Hombre!
Però per dudas
en un sentit metafòric
o...
Ningú sabia...
Ningú sabia on era...
Què dir la resposta, oi?
No sabia on era aquella persona
i mira, doncs...
El programa t'explicava
diferents casos
que mostraven imatges
de la persona desapareguda.
Feien reportatges
i el Paco Lobaton
entrevistava
en directe
de familiars desapareguts.
Fins i tot
demanava
la col·laboració
de l'audiència
per si havien vist
aquella persona
i podien aportar informació.
És que hi havia
molta gent perduda.
Sí?
Jo trobo que cada setmana
hi havia...
Quanta gent espera a Espanya.
I corre el rumor
que era el propi Paco Lobaton
que trobava gent pel carrer
i els desubicava.
Ah, sí?
Si donava...
Ai, clar, perquè
si tenia feina.
Si les marejava
i després ja deia
mira, un altre perdut.
També t'he de dir
que moltes vegades
el problema era
que aquella persona
no volia ser trobada.
Ah!
De mi madre.
El típic
que anava a comprar tabacs
avui arribaré tard
que tinc un sopar d'empresa.
Sí, sí.
I no tornava.
Com es deia el programa?
Ara.
Ai, a veure.
Va, Joel, a veure si ho saps.
Jo crec que es deia...
Calli, calli!
Calli.
Donde sabe quien?
És que donde sabe quien?
No, no, no...
A veure.
A veure, sisplau, per favor.
Sintàcticament.
Per favor, demana.
Digues, digues.
Va, Xavi.
Quien sabe donde?
Sí.
Sabe quien donde?
O sigui, són les tres combinacions.
Sí, sí, sí.
Una d'elles és la correcta.
Donde quien sabe,
quien sabe donde,
sabe quien donde.
Per què ho has dit com si fossis?
A veure, a veure.
A veure, jo vull pensar que la més coherent seria quien sabe donde.
Però als 80 la gent estava molt tonta, eh?
I no era molt coherent, eh?
Hi havia molta heroïna als 80, pensa-ho.
La gent no pensava clar.
Ai, és correcte!
I en sort de 3 de 3 de 3.
En porta 3 de 3.
Ai, que no queda el comodí Ramoneda.
Li queda el comodí Ramoneda.
No la fallit, eh, cabron.
Perdó.
I la següent pregunta ens serveix per passar a un trio musical que triomfava al final dels anys 70 i bona part dels 80.
El seu look era un tret característic, pantalons de campana, entrecuix senyit, piano a la boca, grenyes al vent i veu de falsec.
Així eren els bigis.
Si tens un atac de cor, no?
Ah, sí, exacte. És el ritme que s'ha de marcar.
El que passa que mai sé quan has de bufar i quan has d'apretar, eh?
Llavors potser acabes matant abans la persona.
No, això has d'apretar només amb els bigis, eh?
Però hi ha un moment que has de bufar, no?
Però si has de...
Bé, clar, si has tret l'aire...
Clar, perquè si no el desinfles en aquell senyor.
Perquè ja dono per fet que és un senyor.
O senyora.
Sí, perquè els senyors també tenen infarts.
En fi, la banda estava formada per tres germans nascuts a Manchester i dels quals només en queda un en vida, malgratament, sí, sí.
El seu cognom era Gibb, però quin era el nom de cadascun dels bigis, dels tres bigis?
Es deien Jack, John i Jeff?
Es deien Barry, Robin i Maurice?
O es deien Germen, Tito i Marlon?
Espera, eh?
Tito?
Bé.
Johnny, Jimmy, Jerry.
Jack, John i Jeff.
Barry, Johnny, Jerry.
Barry, Robin i Maurice.
O Germen, Tito i Marlon?
És que en Jordi no ho sap, i jo tampoc.
I estava anant molt bé avui, i la fallaré.
Perquè no entenc ni la vera.
Pensa una mica.
Aïda, pensa una mica.
Però si no sabia ni com es deia el grup, m'he de saber com es deuen ells.
No ho sé, però prova-ho.
Vale, penso, penso, gràcies per fer-me pensar, Quim.
Sí.
Va, jo crec que...
Quina, va.
Em sona Barry...
Barry, Robin i Maurice Gibb i Maurice Gibb.
Efectivament, eren els bigis!
Que fort, que fort!
Avui estic...
Aïda, no sé si t'estàs preguntant tu el mateix que jo,
però si aquesta gent es deien Gibb,
per què el grup no es deia Biggips?
Biggips, no ho sé.
Biggis, no?
Més difícil de dir, potser, no?
Biggips.
Biggips.
Biggips.
Biggips.
Hola.
Aïda, cinquena pregunta.
Ai, ai, ai.
Als anys 80, una sèrie dominava amb mà de fusta
els vespres de diumenge a totes les llars de la pell de toro.
Amb només una temporada de 16 episodis
es va guanyar el cor dels telespectadors
narrant les aventures d'una colla de 7 nens i nenes
que passaven l'estiu anant amunt i avall amb bicicleta
per una localitat de la costa del Sol, Andalusa.
Estic parlant, òbviament, de verano a sol.
El personatge del mariner jubilat, Aïda Fita,
interpretat pel lector Antoni Ferrandis,
es va morir a l'últim capítol
i la gent es va endur un disgust que, bueno...
Com es deia aquell personatge?
Una mica...
Una mica sospitós d'agradar-li una mica massa
tot el que vindria a ser la canalla?
És això o no?
Va, no m'has ni de donar respostes.
Opció A, viejete.
Opció B, chiquetete.
Pensa-ho bé, pensa-ho bé.
Opció C, chanquete.
Ha muerto chanquete!
Jo et dic que t'ho pensis bé.
Ha muerto chanquete!
Chiquetete i viejete.
Chiquetete i chanquete moltes vegades s'han confós, eh?
Sí, sí.
Sabe quién.
És més, alguna vegada s'havia vist a chanquete cantant flamenc
o en algun tablau.
I al chiquetete en un capítol de verano azul.
Chanquete, chiquetete o viejete.
Sí, a més, ho acabes de dir tu també.
És veritat.
Jo et dic 20 vegades.
Ha muerto chanquete!
Efectivament, és veritat.
Molt bé!
Per favor, me queda uno.
Podria ser un dia històric, avui 6 de 6,
en la batalla d'Aida fita contra la nostàlgia,
una persona de menys de 30 anys amb preguntes de fa 40.
I atenció al que pregunta a continuació
en Xavier Pérez d'Esquerdo per acabar.
Quan a la tele hi havia un contingut eròtic, violent, de terror o pujadet de to,
hi havia un codi de regulació que apareixia a la pantalla en forma de romba.
Aquesta és la banda sonora d'Emmanuel.
Hòstia, sí, sí, sí, Emmanuel.
Saps que no l'he vist?
Jo sí.
Què tal és?
Moltes vegades.
Però la mateixa pel·lícula.
Que et va agradar molt?
Sí, tenia una fotografia...
Sí, amb una cadira de palla, no?
I un càsting també molt ben trobat.
Aquí hi ha la 2, també.
I diria que n'hi ha més i tot.
Hi ha l'Emmanuel negra, també.
Sí, val, val.
Emmanuel era una mica com el Tintín, saps?
Ah, va, va.
Emmanuel aquí i Emmanuel allà.
Que anava sempre al Mahalo.
Les aventures d'Emmanuel.
I el bosset.
Sí, no, era...
Un romba indicava que el programa no era adequat per menors de 16 anys.
Dos rombes indicaven...
Avui estàs tonto, Xavi, eh?
Perdó.
Indicaven que el programa no era adequat pels menors de 18 anys.
O sigui, Emmanuel portava dos rombes.
Dos, clar.
Aquest sistema de censura es va crear l'any 63,
però fins quin any van estar vigents aquests dos rombes...
Jo ja m'he perdut.
...als canals de televisió espanyola?
Fins quan hi va haver rombes, aleshores?
Fins l'any 82, fins l'any 89 o fins l'any 84?
Jordi.
82, 89, 84.
Vols que contesti jo?
Vols fer servir comòdia Ramoneda?
Sí, però...
No tinc ni la més menor idea, val?
Diré 1984, perquè és l'any que va néixer la meva germana,
i així, si m'equivoco, diré que és culpa d'ella.
Bueno, doncs...
I si l'encerto és...
Posem-li les culpes a la germana d'en Jordi.
Va.
Fins l'any 84, correcte!
Sí, de sis!
Bravo!
Ai, de fita, que no has guanyat res, eh?
He guanyat l'aprovació de la societat catalana!
Exacte, i l'alegria d'en Bernat Soler, que per fi ha vist com responies correctament totes les preguntes del teu combat contra la nostàlgia.
Ja ho podeu tornar al mòbil.
Sí, sí, ja ho podem tornar, perquè segur que t'està felicitant no t'està enviant alguna cosa.
T'estic pensant en una cosa, Quim, que és que la meva germana va néixer al 83.
Bé, doncs, escolta'm, en qualsevol cas, l'Aida ja ha respost bé, i tu és el que t'has equivocat.
Gràcies, Marina.
Però la culpa és teva, que no t'has recordat.
Molt bé, doncs, enhorabona, Aida, i la setmana que ve, més batalles contra la nostàlgia.
Ai, quina il·lusió.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Joc, Lady, eh? Va.
Vinga, va.
Juga el Joel.
Le...
No!
Ja m'he colat.
Ara ja ve, per dir-ho jo.
Lady!
No!
Ara jo, veig jo.
I, un, dos, tres, i...
Lady!
Lady!
No!
No!
Lady!
Ah!
Pifias!
Pifias, pifias!
Pifias, pifias!
Queda un minut per dos quarts d'una del migdia, som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, els divendres.
Fem un espai que no sé jo si està gaire ben pensat de fer-lo, perquè jo és veure entrar l'Aina Austrell i ganes de marxar jo,
perquè ens porta les relliscades de la setmana i, com sempre, doncs, em toca el rebre.
Què tal, Quim?
Molt bé, i tu, Aina?
Jo molt bé, és que jo m'ho passo molt bé fent aquestes accius, jo m'encanta la veritat.
Sí, sí.
A veure, ara que estem frescos, necessito tota la vostra atenció per escoltar una pifia d'aquest dimarts, perquè és que, mare de Déu, senyor,
els dimarts mai fem concurs de capravo, però el Quim sempre té ganes de fer concurs de capravo el dimarts.
Normal, normal, Quim.
I, clar, a partir d'aquí es desencadenen tota una sèrie de fenòmens paranormals que jo no sé explicar.
Anem amb el concurs?
Oh, mai tant!
Va, soli, vinga!
Ai, no, per últim hora, Quim Morales.
Oh, no, però si encara falta un corret per fer.
Oh, mar, mire.
Oh, no.
Jo!
L'opiniona!
Us hem fixat?
Sí, sí, sí.
És a dir, primer, el Quim, que vol fer concurs, no hi ha concurs.
De fons, el noi d'Euphòria cantant.
Sí, sí.
Després hi ha un crit.
Però no voldria passar per al que en Joel diu, i tanca-sí!
Sí, sí, home, perquè jo sempre amb tu a tot arreu.
Jo, no, però has de frenar-lo.
No, no, has de frenar-lo.
Al jefe se li dona la raó de tota la vida.
Sempre.
I aquesta setmana hem parlat de cognoms.
L'Aida Fita ho ha anat seguint.
Estem buscant la persona amb els cognoms més llargs.
I el Quim, recorda que qui vulgui participar pot enviar un àudio al WhatsApp del programa.
Doncs bé, les coses que aprendrem aquesta setmana amb els vostres cognoms, si el teniu molt llarg, ens ho expliqueu i ens envieu una demostració al 93...
No, al 93 no fem.
No, no, no, no.
No, no, 67, 37, 27, 29.
Sí, no envieu WhatsApps a números fixes que no es veuen bé.
Però és que just després d'aquest moment, Quim, fas una pífia molt subtil, però que et trobo que diu molt.
I la persona que tingui els cognoms més llargs, ho sumaríem tot?
Ho sumaré, ho sumaríem tot, eh?
Ho sumaré, ho sumaré.
Has vist que havies de sumar moltes coses i has dit, ups, deixem-ho estar.
Tot el dia fent càlculs.
I seguim parlant de cognoms perquè, Joel, tu quant temps fa que coneixes el Xavi?
Doncs mira, dos anys i es caig, no? Dos anys i mig.
Doncs Xavi, t'he de dir que dos anys i mig no han servit per res.
No, perquè dimarts, mentre tu eres al carrer, has de saber que el senyor Joel Díaz va descobrir una cosa de tu que no sabia.
Pérez Esquerdo té més lletres?
Pérez Esquerdo.
Són dos cognoms junts.
Ah, que són...
No és, no és de Guionet.
És Pérez.
Jo em pensava que era com de...
El pare és Pérez, la mare és Esquerdo.
No m'ho puc creure.
Sí, no m'ho puc creure.
Sí, no m'ho puc creure.
Em pensava que no és Junio, Pérez Esquerdo.
Sí, sí, és veritat.
No passa res, mira, ja ens coneixem més.
Una mica més, però per què?
Perquè la gent et coneix com Pérez Esquerdo tot Junio.
Encara tu podries canviar i tot.
No, perquè llavors em desareten.
Ah, doncs res, res, que no ens toca res.
Què es podria canviar?
Cony, que els dos cognoms te'ls pots fer un, eh?
Això la gent s'ho fa.
Llavors li faltaria el segon.
Clar, li faltaria un segon cognom.
T'han de demanar un.
Has d'anar un mercat negre dels cognoms.
Què li sobra un apellido, senyor?
I acabem amb un pollastre del Quim.
No.
Ai, sí.
No, no.
Que trebou s'ofereix al concurs de l'última hora.
I que preu...
Uuuh!
Que preu.
Per què no vas a Caprabo a comprar una mica de mel?
Ostres, tu, com va sortir aquí?
És que nois m'ho poseu molt fàcil, eh?
Però que portàveu tot un, eh, aquest pollastre, eh?
L'hauria de presentar cada dia abans del programa.
Sí, sí, sí.
S'ha de beure molta aigua, s'ha de beure molta aigua, s'ha d'hidratar, que si no passen aquestes coses.
Sí, senyor, sí, senyor.
Aina, moltíssimes gràcies.
A vosaltres, mama, i a veure aigua.
I a veure-se la setmana que li durem menys feina.
Això ho veu, veu.
Jo crec que no.
L'última hora del matí de Catalunya Ràdio, edició de divendres.
Això vol dir que de seguida parlarem de l'amor en temps de Tinder amb en Jordi Ramoneda.
Sentirem cantar el millor pitjor cantant del món.
I també sabrem qui és el guanyador o guanyadora de la fita de la setmana.
Qui s'envolta estem restaurant?
Quin és l'oient que té els cognoms més llargs?
Tot això després de la publicitat.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
L'espac a Pilar consisteix en fer-te un massatge amb les mans.
Sí.
I després et tiren un fum, que ara m'estan tirant un fum al fum de cigarro.
Això, veus, com ha anat a un club canavi?
Catalunya Ràdio
Avui juga l'Eurobarça de bàsquet.
Traballarem aquí, ens farem tot junts i treballarem molt.
El Barça de Grimau continua el camí cap a la feina al fort de l'Eurolliga.
Tripla, tripla, tripla!
Viu l'emoció del millor bàsquet europeu en directe al web o l'app de Catalunya Ràdio
amb Ernest Macià, Carme Lloberes i l'equip del Tot Gira.
Molt i molt ben defensat per Jocomall.
Avui, a partir d'un quart de nou, Barça-Mónacú.
El matí de Catalunya Ràdio.
Vols saber l'autèntic secret de les magdalenes i pans de pessic de la granja?
Agafa només ingredients de la millor qualitat.
Posa-hi molt d'amor i paciència.
Fins a aconseguir aquest sabor i textura tan inconfusibles, tan bons.
La granja. La qualitat que et mereixes.
Pensa en un producte. I ara imagina que comprat-ne dos, te n'emportes tres.
Bé, oi?
Era renta vaixelles finish o uns talls d'essència única 100% raça ibèrica.
No? És igual.
Perquè Supercor, Hipercor i Supermercat al Corte Inglés tenim milers de productes més a 3x2.
A la botiga web i app? Segur que en vols algun.
Supercor, Hipercor i Supermercat al Corte Inglés. Què necessites avui?
Tota aquesta història va començar al setembre del 73.
Vam sentir ben bé 6 o 7 drets.
A la porteria hi havia un vessant de sang.
I el Salvador, tirotejat, i han matat un policia.
Però així, ens era bèstia.
50 anys després de la seva mort, descobrim tota la veritat.
Puig Antic, el llibre vermell.
Disponible a la plataforma digital 3CAT.
Descarrega-te-la.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Parlem d'en Toni Cruanyes, que celebra la seva primera dècada
al capdavant del Telenotícies Vespre.
Bon dia, Xavi.
Hola, què tal? Que sabeu qui és?
Sí.
No.
No saps qui és?
No, no.
Perquè allà no és de Barcelona.
Ah, d'on és?
Ah, no.
De Sitges.
Ah, allà no arriba.
No, no, però ja està.
I si avui és 1 de març, vol dir que estem a tocar de la primavera.
I la primavera la sang altera.
Sí, no, i no.
Cada cop falta menys.
Crec que aviat entrarem a la meteorològica i després a l'altra,
que no sé quina és.
La bona és l'altra.
La bona.
Tot això donarà pas a escenes d'amor, moments romàntics,
i a nosaltres ens agrada parlar-ne de com és l'amor en temps de Tinder,
en temps de xarxes socials, amb en Jordi Ramoneda,
que es converteix en el Cupido Ramoneda.
Ah, ah, Cupido Ramoneda.
Ah, ah, Cupido Ramoneda.
Comencem amb una noia que li envia un whatsapp a un noi.
Ja és whatsapp, no és Tinder.
És molt directe, això, ja.
No, vull dir, es coneixen, ja han quedat.
Ja han quedat, ja han quedat.
Jo crec que fins i tot ja porten dies quedant.
Sí.
Fortament.
Amb tots els complements.
I ella li envia un missatge a ell.
Li diu, vull fer exercici amb tu.
Xxt, espera't.
Ha afegit l'emoticona de guinyar, de clucar l'ull,
traient la llengua.
Ui, ui, ui.
Això, uf, directe.
Això no vol dir...
Que anem a esbarats.
Anem al dir.
No, això vol dir conilingüis.
Perfecte.
Ell, què contesta?
És veritat, és veritat.
Ell, què contesta?
Sí, em pregunta.
Sí.
I diu, ah, doncs què vols fer?
Bueno, tampoc potser que fa falta parlar-ho abans, però...
S'està fent l'ingèn una mica, no potser?
Diu, a mi el que m'agrada és rutina espatlla pit,
sobretot per la part del pres militar amb mancuernes,
que no sé com es diu en català.
És a dir, ell es pensa que està parlant de fer gimnàstica.
De veritat.
És que el noi és...
És de gimnàstica.
És justet, sí, sí.
És de gimnàstica.
En fi, estigueu per la moticona que envien.
Clar.
Ah, perquè si t'envien tres focs, dos préssecs i unes gotes d'aigua...
Ui, les gotes d'aigua, què deuen voler dir?
No ho sé pas.
Que estan suant.
Això, que estan suant de nervis.
De nervis.
Va, anem amb una altra persona.
Una manera que a mi m'ha agradat molt de demanar un telèfon.
Això sí que tornem a Tinder.
Diu, si trobés...
Un noi li pregunta a una noia.
Si trobessis un malatí ple de diners i la quantitat de diners, que sumant els bitllets i les monedes, que també és una feina, la quantitat de diners suma el teu número de mòbil, quina és la quantitat de diners que has trobat.
A mi em sembla tan rebuscat que només ho pots fer un geni.
Com per fer-li un noi d'abans.
Bueno, el noi d'abans ha d'anar al banc, treure els diners, comptar-los...
Clar, la noia, aquí, veu aquest geni incomprès, aquest geni incomprès i econòmic, també, i li diu, doncs, al voltant de 600 milions.
Ah, perquè trobem el mòbil tot.
Són 600 milions, sí, sí.
Bueno, aleshores, ell, en vista que aquesta volta...
No acaba de funcionar.
Diu, bueno, vale, doncs, dona'm el teu WhatsApp.
Directament, ja està, ja està.
Anem amb una altra persona que no és tan rebuscada com comptar bitllets.
Li contesta una història a una noia.
Ell sap que la noia estudia enginyeria mecànica, val?
I li diu, qui fora pistó per deslizar-me, no?, per lliscar sobre el teu cilindrar.
Bastant poc treballat, honestament.
És que jo no sé mecànica, no sé ni què és un pistó ni un cilindrar.
Sí, jo sí que sé el que és el pistó.
Sí, ho sento...
És molt gràfica, la imatge.
Sí, està bé.
Sí, sí, no, vull dir, si tu has vist un motor de combustió...
Veus el moment.
Veus que has posat primera.
El pistó entra i surt del cilindre.
Ah, entesos.
Ah, què volem dir!
Sí, està parlant de practicar el coit.
Sí, al final, el ficatreu.
Sí, diu, ho sento, però ho havia de dir, ja que he vist que estudies enginyeria mecànica.
Diu, per cert, sóc tal, encantat de conèixer-te.
Que dius, bueno...
Que bon, no, també.
Ella, ella, que estudia enginyeria mecànica i no és tonta, li contesta...
Qui fora un vol per allunyar-me de tu 3.000 quilòmetres?
És que, perdona, però he vist que estudies turisme.
Oh!
Aquesta noia té...
Aquesta noia té...
Bravo!
Mira, el títol d'enginyeria mecànica ja l'hi donava.
Ja està, és tant que sí.
Va, i acabem amb una persona que...
Perquè té molt d'enginy.
Ai, no.
Em fan.
Acabem amb una persona que...
O sigui, ja hi ha gent que és realment autèntic terroristes de les converses d'intentar lligar,
però no per com entren, sinó per com responen.
Per dir, vale, jo sé que no t'he interessat, però no cal que baixem tant els inferns.
Molt bé.
D'aquests que es reboten molt.
Bueno, diu, hola guapi, et volia fer una pregunta jeje.
¿Puedo?
Una pregunta jeje.
Vigila.
Vigila.
Diu, bueno, diguem.
I llavors aquesta persona, que és un senyor que va aprendre a lligar,
l'any 1962, diu, la teva mare és pastissera o algú?
Saps com...
Eh, eh, vale.
Diu, és que no entenc com han pogut fer un bombó com tu.
És un senyor que va amb la boina fins aquí a l'Ebre de Dentro del Rejo, vale?
Què passa?
Que la noia, que és...
Potser diu la veritat, però jo, al meu entendre, no diu la veritat, sinó que és una persona
que torna molt fort, diu, recorda que he parlat sobre la mare pastissera, diu, la
meva mare està morta.
Ai.
Clar.
Ai.
Aquesta resposta és molt dura.
Ja, no ho sabia, però...
Clar, diu, ostres, no ho sento, m'imagino, pésame, com dient, bueno, si això et serveix
de consol.
Ja està, nois, fins aquí.
L'amor en temps de Tinder, abans era més fàcil, eh, escolta, havies de superar una
mica la vergonya, però les coses a la cara, si no, es complica la cosa.
A la cara.
Abans he d'estudis o treballes.
Sí, ja està.
I ara mira quines complicacions, que si els milions, que si...
El de les crispetes del cine, o...?
Mira, just avui no tenim temps.
Ostres.
Mira que està bé, eh, el de la pel·li dels minions de comprar crispetes.
Sí, però no ho sabem.
Que no és el truc de les crispetes de posar-se el paquet de les crispetes aquí, eh?
Que no, que no.
I si són minions, deuen ser nens, que van a veure la pel·lícula.
Ja ho explicarem un altre dia.
Jordi, gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Aquell tros de penis que queda, diguéssim, amagat pel pèl, si tu treus el pèl, op, sembla
que tingués més pèl.
Treu que et fixes en moltes coses, tu, al gimnàs.
Jo, al gimnàs?
Sí, escolta, tu.
Dos minuts i tres, quarts d'una del migdia.
És el moment de l'exhibició vocal d'un talent musical sense precedents a la ràdio catalana.
Estem parlant del millor, pitjor cantant del món, d'en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia.
Estàs nerviós?
Jo no sé si podré acometre aquesta escumesa.
Per què?
Perquè el Ramoneda m'acaba de demanar que calli, per favor.
Llavors, jo, com vols? Que canti i calli a la vegada.
Que et callessis d'una cosa que li estaves dient.
Ah, d'acord.
Doncs, moment, ara et demano que cantis.
Que cantis, que callis, però que canti.
Sí.
Doncs cantaré.
Oh, que bé.
Cantaré.
Que bé.
Ja us ho he avançat abans.
Avui la temàtica escollida és aquesta cosa que fa tanta il·lusió al PSC, ara mateix,
i també la gent del PP i també la gent de Junts.
Sí, i a Esquerra tampoc diuen que no.
Esquerra està fent allò que és la puta, i la Ramoneta, de moment, a l'espera de l'aprovació dels pressupostos.
És el famós projecte Harrock, allò que fa 30.000 anys havia de dir Eurovegas, que havia de venir aquell senyor que era...
Que s'ha mort, Sheldon Adelson.
Una mena de Hugh Hefner dels casinos, que havia de venir aquí, bueno, no sé què.
I que es podia fumar els casinos.
Ja quan va venir, tots sabíem que no venia pel projecte.
I que aquest senyor no el veuria acabat.
Bé, doncs ara aquest projecte està una mica rebaixat, no hi ha tantes escurabutxaques.
Què deu ser, ara?
És com l'Eurovegas, però una mica socialdemòcrata, d'acord?
O sigui, hi haurà prostitució, hi haurà el que hi ha d'haver en qualsevol macrocomplex d'oci turístic.
És que si no, no hi vas.
Però una mica d'esquerres, d'acord?
D'acord, molt bé.
No ho sé.
Sí, sí, sí, això ho faran molt bé.
Perquè part dels guanys de les màquines aniran a causes socials, potser.
Ah, clar, clar, clar.
Potser aniran amb americanes de pana.
Donaran feina a gent...
Els crupiers aniran amb vestits del Decathlon, de la roba que xua.
Exacte.
Bueno, aquest mig-mig que ens agrada fer als catalans a vegades, que ens venem, però no del tot.
Aquest projecte jo l'he intentat per les mà amb una famosíssima cançó de l'Oreja de Van Gogh,
que és Dolenta del Cagar, la cançó, però a mi ja em va bé que sigui dolenta perquè així té poca complexitat.
D'acord.
D'acord, la famosa La Reina del Pop, que no es diu així, es diu pop, la cançó no es diu La Reina del Pop.
Ah, no es diu La Reina del Pop.
I jo he adaptat...
És un temacle, eh? Això que és dolenta...
Bueno, calma't.
És mentida.
Gràcies.
Llavors, l'Oreja de...
A mi tens callar, eh?
Sí, no, no, perquè és el meu torn.
Això és masclisme, sí.
L'Oreja de Gampop.
Seguim, per favor.
Deixeu parlar de Joel, per favor.
Si parlar és masclisme...
No, és...
Torno a lo que mai és de la moneda abans, que està dit, jo no sé.
Està parlant de música.
Està parlant de música, no de sexe.
En fi, amb tots vosaltres, projecte Hard Rock, amb la música de...
L'Oreja de Van Gogh, La Reina del Goc.
Pop.
Pop.
Rock.
Ai, quin susto.
Així comença així, aquesta cançó.
Molt marxosa.
Si poguéssiu callar em faria un gran favor, eh? De veritat.
Vale, vaig.
En uns terrenys de la caixa, allà a Tarragona, si vol fer algú gros.
Punt macrocomplex turístic, la meca de l'oci, feina per tothom.
Rodòpates de tot el món, vindran a Catalunya a gastar calarons.
12.000 llocs de treball, aprenen a fer les triptis i deixar el tractor.
És el projecte Hard Rock, serem una referència en prostitució.
Vinga, que corri local, omplim d'escura butxaques, vila seca i salou.
Estic desafinant, però, com una gata borratxa.
Vinga.
L'Aragonès no volia, però el Salvador Illa el té pillat als ous.
S'han de provar els pressupostos i ara ser d'esquerres li molesta molt.
Rodòpates de tot el món, vindran a Catalunya a gastar calarons.
12.000 llocs de treball, aprenen a fer les triptis i deixar el tractor.
És el projecte Hard Rock, serem una referència en prostitució.
Vinga, que corri local, omplim d'escura butxaques, vila seca i salou.
És el projecte Hard Rock, serem una referència en prostitució.
Vinga, que corri local.
Però qui és aquest argument que hi ha al públic?
Aquest argument és el Xavier Pérez Esquerdo,
que ho cantava tot menys la paraula prostitució.
Quan tocava dir prostitució...
S'ha muntat la censura.
Ai, Déu meu.
Déu-n'hi-do, és que no era tan fàcil com semblava aquesta cançó.
No era fàcil, sobretot perquè, no sé si us he fixat,
que la música feia com unes coses rares.
Uns canvis de to que no sé jo.
Però, vaja, el missatge està a més explicat.
Jo crec que sí.
Al final, les paraules claus eren prostitució, alcohol...
I salou.
I referència.
I referència, absolutament.
Com és el nostre músic de referència,
en Joel Díaz, el millor pitjor que tant del món.
Moltes gràcies, Joel.
Bueno, ja està.
Sí.
Ja ha passat tot.
En fi, ja ha passat tot.
Avui sí que hi ha concurs,
estic content perquè podem donar un val de 30 euros
per anar a gastar a qualsevol dels supermercats cap bravo.
I com ho fem?
Amb el concurs invertit.
És aquell invent que hem fet últimament,
que és nosaltres us donem la resposta
i vosaltres ens heu de fer la pregunta.
Però és una mica difícil avui.
Mira, si vols tu deixo a tu.
No, no, no.
Tu és molt més intel·ligent per aquestes coses.
No, no, no.
Fes, fes.
Es tria una paraula, un concepte, un número
i l'oient que truqui al 932017474
s'ha d'espavilar a fer-nos la pregunta.
Doncs llavors, aprofitant que venim de la cançó del Harrock
i del tal, doncs jo crec que...
O sigui, la resposta a la pregunta que ens feu...
Ai, Joel.
...hauria de ser...
Ai.
Prostitució.
Mira, és que es veia venir.
És una paraula com una altra.
Això em passa per demanar-li al Joel que proposi la resposta.
Però vaja, doncs escolta'm, la resposta és prostitució.
Quina és la pregunta?
932017474.
Ho fem d'aquí una estona,
a veure si guanyeu els 30 euros per gastar el Caprabo.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Van dos i cau el d'en mig.
Xavi, per favor, Xavi.
I això està en directe.
Sí, sí, sí.
Vols saludar algú?
Lamentablement, sí.
Catalunya Ràdio.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia.
Amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
El matí de Catalunya Ràdio.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Compromís de pagament en 24 hores...
I si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
VendermiCotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
L'art no és.
L'art és una cosa que es fa.
No hi ha cap norma celestial que digui com ha de ser l'art.
Tu te'l pots inventar cada dia, l'art.
En el marc de l'any Tàpies s'obre un diàleg viu i actual
al voltant del llegat escrit d'en Toni Tàpies.
Avui és Tàpies.
La paraula de Tàpies és més viva que mai
i podem seguir tenint converses d'aquestes idees.
Avui és Tàpies.
El podcast de Rita Roig, en coproducció de 3CAT i Museu Antoni Tàpies.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
L'última hora amb Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Capravo us ofereix el concurs de l'última hora.
Capravo. Treus bons sempre.
Amb el concurs invertit de l'última hora per guanyar 30 euros
a qualsevol dels supermercats Capravo.
Atenció que el concurs invertit consisteix en que nosaltres us diem la resposta
i vosaltres ens heu de fer la pregunta.
La resposta a petició d'en Joel Díaz és prostitució.
Me'n faig responsable, eh?
I qui ens ha de fer la pregunta és en Miquel Àngel.
Bon dia, Miquel Àngel.
Bon dia.
Des d'on truques?
Mira, aquest moment estic amb el cotxe.
Estic passant per Sant Adrià, del Bassos.
Ah, doncs mira, dóna records per allà i ja ho saps el que toca.
Ens has de fer una pregunta per respondre prostitució.
Sense fer apologia, eh?
Ah, basta. Per favor, eh?
No, a veure, escolta'm, diria...
Intentaré fer una pregunta, a veure si em surt bé.
A veure, a veure, a veure.
Vale, tu estàs treballant en una empresa, ets un tio, vale?
Ho dic perquè no vull...
I llavors resulta que tu vols fer la cosa d'una manera
i el teu jefe et diu que no, que ho has de fer d'una altra.
Llavors, al final, per la pasta, canvies i ho fas.
Què estàs fent?
Prostitució!
Molt bé!
Molt bé!
Molt bé!
Molt bé!
Per la pasta ho has fet, és la prostitució laboral, diríem, eh?
I és un tio, a més, no vull ficar aquí...
No, no, no, molt bé, molt bé.
Has estat molt sensible en aquest aspecte.
Miquel Àngel, per tu els 30 euros per gastar a qualsevol dels supermercats Capravo.
No sé si a Sant Adrià n'hi haurà algun, però...
Home, segur que n'hi ha.
Home, l'estan a tot arreu.
Mira, ara te'l busco, ara te'l busco.
T'hi pots aturar.
No, no, no, estic passant per aquí, soc d'Holessa de Montserrat.
Ah, doncs allà l'Holessa, clarament en teniu, home.
Mira, Capravo, Holessa de Montserrat, avinguda, Francesc Macià, 101.
Perfecte.
Vinga.
Ja el tens situat, Miquel Àngel, gràcies per participar.
Però què, he de fer alguna cosa, jo, m'espero o què?
Sí, espera't, espera't, espera't.
O sigui, primer, no barà amb el cotxe, no penjar, i ara amb l'Aina Austrell us acabeu d'aclarir.
Ah, perfecte.
D'acord, gràcies.
Vinga, merci, molt bé, adeu.
Adéu.
Gràcies, està perdent la tradició aquella de no pengis, que ara t'agafarem les dades, potser ho he obviat i no...
Ja les deu tenir, l'Aina.
No ho sé, clar, amb el telèfon el tenim segurs.
Tenim el telèfon, vull dir que en qualsevol cas, si pengessis et trucaria amb nosaltres per donar-te els teus 30 euros.
I ara toca saber qui s'emporta un napa per dues persones al Testem Restaurant al carrer Provença 88.
Cuit, cuina mediterrània de proximitat, boníssim, plats exquisits com en Xavi, quin és el que t'agrada a tu?
Mira, no m'ho facis.
Una croqueta empapada, no?
Sí.
Molt bé.
Però i aquella part...
No, un...
Quan arribes et donen una mena de sopa, amb un còctel petitet, amb un xupito.
Sí, sí, sí, és molt bo.
És molt bo, també, sí.
És allò que no vols saber què és, però és molt bo.
Que quan diem croqueta empapada no vol dir que estigui mullada.
Ah, no passa res bé de dir-ho, perquè llavors diríem amarada en català.
Exacte, perquè empapat no és correcte en català, eh?
L'altre dia em vaig menjar 10 croquetes.
Ah, sí?
Empapades.
Per dinar, i una mica més hi moro.
Després tens mals de panxa, clar.
Sí, clar.
Eh, amiga?
Dic, si només menjo això, no són tantes, 10.
No.
Estava a la quarta i dic, ja estic tipa.
Ja estic tipa i encara me'n queden 6.
Bé, en fi.
Doncs bé, el Tastem Restaurant, on per cert, demà a la nit, a partir de les 9, actuació de Jofre Bardagí.
O sigui, sopar, música.
I una altra cosa que hem de recordar, que és que al Tastem Restaurant esferifiquen olives.
Sí.
No sé si ho recordeu, que hi havia olives esferificades.
Molt bé, les esferificades.
No, no, no eren quadrades, com sempre.
No és conya, eh?
No és conya.
Doncs bé, qui també ens ha enviat els seus cognoms, perquè aquesta setmana estàvem buscant la persona amb els cognoms més llargs, és l'Alberto.
Jo soc tèrmic, és un nom artístic, però el meu nom científic és Alberto Rodolfo, la mota de Grignó en Aranda.
Els cognoms són la mota de Grignó en el primer i Aranda el segon.
Si ho juntes tot, és nom de portaveu de Vox al Parlament.
Clar, és que ell diu quina llàstima que no es puguin ajuntar també els noms, perquè, clar, és Alberto Rodolfo, la mota de Grignó en Aranda.
O sigui, té a la marinera el nom d'aquesta persona i ell ha decidit dir-se a termi.
Ja.
Termi.
Termi.
Bueno, doncs mira.
Sí, per veure-ho fàcil.
Bon cognom, eh?
A mi m'ha agradat.
Clar, sumats fan 21 lletres.
I qui també ha participat ha sigut la Maria i en Sergi.
Hola, bon dia.
Mira, nosaltres som un matrimoni i jo em dic Sergi Caravaca i Torezano.
I la meva dona es diu Maria Carme, com a Zolivas i com a Joan.
Llavors, els nostres fills, la gran es diu Maria Delfar, com a Zolivas i Caravaca.
Mare de Déu, quina lletres.
I la marinera, clar, ell, Sergi Caravaca i Torezano, fa 17, i Maria Carme, com a Zolivas i com a Joan, 20.
Per tant, el guanyador és...
Ojo, és...
Redoble...
Enrique...
Ai, Enrique, bueno, sí, Enrique Gutiérrez de Pando Corona.
Bravo.
Amb 23 lletres.
Té un nom tan llarg que no podem ni saludar-lo per felicitar-lo.
Perquè no tenim temps.
S'emporta a l'àpat per dues persones al Tastem Restaurant Enrique Gutiérrez de Pando Corona.
Moltes felicitats i gràcies a tots per participar.
El restaurant Tastem us ofereix cada divendres la fita de la setmana.
Les oportunitats passen volant com el 25% en aire condicionat panassònic.
Amb una gran eficiència i mida compacta.
A més, 10% en la instal·lació.
Finançament fins a 24 mesos i molt més.
25% en aire condicionat panassònic.
A la botiga, web i app del Corte Inglés.
Bola!
Només fins el dimecres 20 de març.
Financiamiento oferta para financiar el corte inglés y subjecta a su aprobación.
Consulta las condiciones y exclusiones al corte inglés.
A la venda, la samarreta, la de suadora y la motxilla de los beta del Super 3.
Lo encontrarás en exclusiva a la botiga 3CAT.
El matí de Cataluña Rádio.
L'Incat.
El teu enllaç amb la cultura a Cataluña Rádio.
BCN Clàssics presenta el concert de la novena de Borjac.
El 7 de març, al Palau de la Música, l'Orquestra Filarmònica Txecca,
sota la direcció de Semion Vitskov, oferiran un festival Borjac,
amb la interpretació de la Sinfonia del Nou Món i el concert per a violoncel i orquestra.
Més informació a bcnclàssics.cat.
Recomanat per Cataluña Rádio.
L'Incat.
El Gingo és un arbre tan antic que fins i tot ha conviscut amb els dinosaures.
Tan savi que ho sap tot de la vida sota el mar,
de la força del fons de la terra, dels nostres somnis i de l'amor infinit.
Ho ha conegut tot, també les ganes de fer mal.
La companyia Fes tu com vulguis presenta Gingo, l'arbre de la pau.
El 9 de març, al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana.
Més informació a escenafamiliar.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Incat.
L'Incat.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
L'art no és, l'art és una cosa que es fa.
No hi ha cap norma celestial que digui com ha de ser l'art.
Tu te'l pots inventar cada dia, l'art.
En el marc de l'any Tàpies s'obre un diàleg viu i actual al voltant del llegat escrit d'en Toni Tàpies.
Avui és Tàpies.
La paraula de Tàpies és més viva que mai i podem seguir tenint converses d'aquestes idees.
Avui és Tàpies.
El podcast de Rita Roig, en coproducció de 3CAT i Museu Antoni Tàpies.
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio i també la setmana.
Marxem de cap de setmana, que descanseu molt, que gauliu, eh?
Què faràs avui, Joel?
Preparar la secció de demà del suplement.
Perquè jo no començo les vacances fins al dissabte al migdia.
Doncs demà a les 11 t'escoltarem al suplement i nosaltres dilluns a les 12 ho tornarem a deixar tot per l'última hora.
Marina, que vagi bé.
Doncs res, Quim Morales, ja ho tenim això.
Fins aquí al matí de Catalunya Ràdio.
Nosaltres tornem dilluns com sempre i esperem que tingueu un bon cap de setmana.
Ara us deixem amb el que no surti d'aquí.