La noticia de las 11.
Bon dia, os informa Sara Riera.
Les infeccions per Covid a Catalunya experimenten una tendencia a l'alça
amb més de 300 casos nous en només una setmana.
De fet, hi ha hagut més de 1.700 contagis, la xifra global més alta
des de finals del mes de gener, tot i que lluny encara dels més de 5.000 casos de finals de l'any passat.
Aquestes dades mostren que el SARS-CoV-2 representa l'11% dels virus circulants en adults
i el 9% en infants, el primer en població pediàtrica.
Unes infeccions que s'estan veient a l'atenció primària,
com reconeix a Catalunya Ràdio Jordi Mestres,
vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària,
que creu que en els infants el virus circula més perquè no tenen tanta memòria immunitària.
Molt probablement, infeccions amb nens, com que no tenen tant històric d'infecció,
per tant, els virus, els patògens busquen els seus propis nitxos
per on pot extendre la seva pròpia ecologia.
I, per tant, els nens, probablement, no tenen tanta memòria immunològica
i, per tant, és probable que estiguin tant per les vies en les que pot reproduir-se.
Aquesta pujada de casos està probablement relacionada
amb la nova subvariant del coronavirus, anomenada FLIRT,
que fa setmanes que circula a casa nostra
i que és molt més contagiosa, tot i que no més greu.
Més notícies, Sílvia Solanas.
Esquerra Republicana demana al president espanyol
que utilitzi totes les eines que té a l'abast
per acabar amb l'anomenat l'offer,
és a dir, la instrumentalització de la justícia per atacar els rivals polítics.
La candidata d'Esquerra a les eleccions europees, Diana Riba,
ha reclamat a Pedro Sánchez que actuï davant els casos de l'offer
en comptes de queixar-se a través de cartes adreçades a la ciutadania.
Són declaracions en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio.
Ja n'hi ha prou d'aquest drama, o d'aquest seinet, o d'aquesta telenovel·la,
com ho vulgui dir el ciutadà, de Sánchez,
i jo crec que el que necessitem amb la repressió que vivim
és posar-nos a treballar.
El president d'un govern té molts micros per parlar a la ciutadania
i, sobretot, el que té és moltes eines per acabar amb la situació de l'offer
que estan patint i que estem patint de fa molts i molts anys.
Segon atac amb ganivet en cinc dies a Mannheim,
a Lande Baden-Büttemberg, al sud-oest d'Alemanya.
Un polític local del partit xenòfob Alternativa per Alemanya
va quedar ferit de poca consideració en l'agressió ahir al vespre,
segons ha revelat l'agència DPA.
La policia va detenir el suposat autor
i el polític està ingressat a l'hospital fora de perill.
Les mateixes fonts expliquen que l'home es va enfrontar a un grup
que estripava cartells electorals i això va motivar l'atac.
Dos acompanyants de l'agressor van poder fugir.
La formació atribueix extremistes d'esquerres.
Catalunya arriba a la xifra de 50 donacions per milió d'habitants.
Només aquest any ja s'han fet uns 530 transplantaments d'òrgans,
un 9% més que l'any passat.
Alex Tord és president de l'Organització Catalana de Transplantaments.
Penseu que la mitjana de donació per milió de població està a 20
i l'estat espanyol sobrepassa els 50.
Catalunya ja hem arribat.
Catalunya no està mai el primer o el segon amb donació,
sí que hem estat sempre amb transplantaments a dalt de tot.
Però que estiguem superant els 50 vol dir
que realment estem en un nivell d'excel·lència amb la donació.
Nou cas de rebutge a una infraestructura de renovables
per part dels pobles afectats.
Els municipis on es preveu el Parc Eòlic Montanyeta,
el Baix i l'Alt Empordà creuen que és desmesurat
per tenir sis grans aerogeneradors i, com a molt, en volen un.
Girona, Núria Pereira.
Bon dia en els documents consensuats
que han enviat al Departament d'Acció Climàtica
i als quals ha tingut accés Catalunya Ràdio,
els alcaldes del Bons, Vallcaire d'Empordà,
La Tallada d'Empordà, Garrigoles, Ventalló i Viladamat
rebutgen fermament el projecte presentat per Norma WIND,
consideren que només beneficia l'empresa que el proposa
i es comprometen a estudiar quin seria l'emplaçament idoni
per ubicar un aerogenerador
per produir l'energia necessària per abastir les poblacions.
Es queixen que afecta sol de protecció especial forestal i paisatgística,
ho explica l'alcaldessa de Ventalló, Maria Ramey Costa.
Si aquestes energies reverteixen en el territori,
potser el territori no tindrà tanta oposició, no?
El que no es vol en cap moment
és que això sigui un negoci pels promotors.
Núria Pereira, Catalunya Ràdio, Girona.
Ara, els esports amb en Marcos García.
L'equip Ducati MotoGP confirma la notícia que s'elibirava des d'aquest dilluns.
Marc Márquez serà pilot oficial Ducati fins any 2026.
Tots els detalls, com sempre, el nostre expert en motos, Amigueler, bon dia.
Bon dia. Són dos anys de contracte, temporades 2025 i 2026,
a l'equip de fàbrica al costat del bicampió del món, Peco Banyalla.
Marc Márquez aconsegueix així l'objectiu
que havia posat el primer de la seva llista de tres
de cara al pròxim contracte.
Motooficial Ducati, el primer equip,
el que té el màxim suport tècnic.
El tro de Cervera ha aconseguit que la fàbrica més poderosa de MotoGP
en l'actualitat hagi recolat d'una decisió presa
a favor del líder Jorge Martín inicialment
i com a reacció el madrileny va fitxar per aprília dilluns passat.
Els pilots de MotoGP tenen ara una aturada en la competició
que reprendran els Països Baixos a final de mes.
Gràcies, Damià.
El Barça Joan Laporta es mostra convençut del relleu de Xavi per Flick
perquè considera Laporta que el tècnic de Terrassa
va canviar el seu discurs sobre l'equip.
El president Blauran assegura que fitxaran un migcampista,
també un extrem,
i que volen mantenir Joao Fèlix i Joao Cancelo.
Afegeix Laporta que no faran aquest estiu cap venda important.
I el torneig de tenis de Roland Garros.
El català Marcel Ganollers, fent parella amb l'argentí Ceballos,
buscarà avui l'accés a les semifinals
de la categoria de dobles contra el Xec Maixac i el xinès Zhang.
Avui també hi ha un partit de quarts de final masculins que destaca,
és Beref contra De Mignor,
i al quadre femení es juguen dos partits a quarts,
Paulini Rivàquina i Andreu Basabalenca.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
Onze i sis minuts.
Aquests últims dies hem viscut una sacsejada al món teatral.
No sé si les persones que m'acompanyen estaran d'acord o no
per aquestes declaracions.
Jo crec que hi ha excessiva oferta.
El tigre jo crec que podria estar perfectament dos mesos,
estarà quatre setmanes, perquè tothom necessita dates
i excessiva oferta.
El públic va una mica despistat, no sap què ha d'anar a veure.
Al final això sí, és repartir un pastís petit per molts,
però un bocí per cadascú.
I hi ha molta gent jove que es vol dedicar a això
i dius que no hi ha feina per tots.
Hem d'entendre que no hi ha feina,
que és una feina molt precària.
No podem ser tants, no hi ha tant públic.
Hem de començar a entendre que jo crec que s'ha de fer menys coses
i que durin més temps.
I hi ha gent jove que ha de començar a plantejar-se
que potser s'ha de tenir un plan B.
Són unes declaracions que va fer l'actor i dramaturg Ramon Madaula,
el programa de Ràdio Estel·la Caravana,
i que han alterat el sector.
Hi ha molts fronts oberts en aquests 40 segons de discurs.
Per això en parlarem ara mateix,
però deixeu-m'ho dir que hem ofert a Ramon Madaula
participant en aquesta conversa,
juntament amb les persones que ens acompanyen,
i ha declinat aquesta invitació.
Per tant, saludo a les actrius Laura Ferrés i Mariona Ribes.
Com esteu? Bon dia.
Bon dia.
I als actors Lluís Marco i Jaume Forés.
Bon dia, també.
Bon dia.
Com us vau quedar després de sentir aquestes paraules?
Jo, extraordinàriament bé,
perquè tinc molt de respecte pel Ramon Madaula,
em sembla un dels actors més importants d'aquest país,
i a partir d'aquí, del que diu,
compraria el 99% per no dir el 101.
El que passa, una altra cosa,
és quan un està fent promoció d'una obra,
i si jo vull treure de context aquestes paraules,
puc treure.
Però té raó, amb un 101%.
Mariona.
Jo penso que no és només el que diu,
sinó que a partir d'aquí hi ha moltes coses,
toca moltes tecles en 40 segons,
i crec que és interessant fer una visió més global,
i fer una anàlisi més enllà d'una opinió,
que jo respecto com a persona que pot tenir una opinió,
i no opino de les opinions dels altres en aquest sentit,
però sí que crec que pot obrir un meló sobre el sector,
sobre la professió, sobre què...
Per mi també penso que és interessant fer-se la pregunta
què n'espera avui en dia la gent jove que comença,
perquè crec que també és interessant preguntar-nos això, no?
Què esperen de la professió, o què esperen...
El món ha canviat molt.
I els que hi ha, i els joves que hi ha.
Clar, clar, també, també.
Els que hi ha, ara, en aquell moment.
Els que hi ha, ja han vist una mica de què va el tema.
Però els que s'hi posen, de repèdrets, no?
Jo, clar, jo vaig començar en la meva càrrega professional fa 24 anys,
i, bueno, el món era un altre, no?
Les xarxes no hi eren.
Tot era molt diferent, llavors crec que també cal fer-nos aquesta pregunta,
més enllà d'opinar de l'opinió.
Ara n'hi ha d'anar desgranant tot, eh?
Però primer volia saber com us vau quedar en sentir aquestes paraules
com a representants que sou del món teatral.
Va, Laura.
Jo opino que és veritat, o sigui, està bé en el sentit que obre un debat,
que considero que és molt interessant parlar sobre aquestes coses,
perquè és una realitat que existeix,
i que potser no se'n parla suficient.
En el que va dir, ja estic d'acord?
No.
O sigui, no considero que sigui un pastís petit
i que s'hi ha masses per repartir-lo,
o si és que és el pastís petit,
doncs fem-lo més gran i repartim-lo entre totes, no?
Considero que la solució és bastant fàcil.
Jaume Forés.
A mi, en un primer moment, jo em vaig rebotar.
Em vas rebotar, directament, eh?
Jo com vaig sentir les declaracions,
en un primer moment,
no em van sentar gaire bé, que diríem,
el que passa que un cop passada la febrada,
primer allò que dius, vale, un moment,
perquè tots sabem que a les xarxes és molt fàcil,
de seguida publicar alguna cosa i has de pensar-ho.
Sí que penso que les declaracions que fa
obren molts debats interessants i importants en el sector,
però penso que potser la manera com les va expressar,
des del meu punt de vista,
no van ser les més adients o les més adequades.
És veritat que era en un context d'una entrevista informal
i que a vegades parles una mica per parlar, no?
Però penso, sobretot venint d'una persona com el Ramon Madaula,
que és una persona amb trajectòria, amb prestigi,
coneguda pel gran públic,
que a vegades s'ha d'anar una mica més amb cura
amb com expreses algunes idees,
perquè pots instal·lar alguns conceptes
que potser no són del tot justos o no són del tot acurats,
sobretot venint d'una persona que és respectable pel gran públic.
La Mariona Ribas és actriu,
amb només 15 anys va interpretar la Marta
a la sèrie de TV3 al Cor de la Ciutat,
aquí va començar la carrera professional,
la Laura Ferrés és actriu,
es va formar també a Barcelona,
a l'Escola Eòlia va estudiar dos anys a Nova York
i és graduada en Comunicació i Indústries Culturals,
ara mateix porta la relació de la premsa amb la Sala B,
que tal Jaume Forés,
ho resumeixo, però sobretot perquè els oients ho situïm bé,
Jaume Forés és graduat en Art Dramàtic
per l'Institut del Teatre i Tècnic Superior,
en aquest cas en realització d'audiovisuals i espectacles,
i a més a més, ara és el cap de redacció del Digital Núvol,
allà va publicar un article al Pla B de Ramon Badaul,
on qualificava desafortunades aquestes paraules del dramaturg,
d'aquí a tot el que explicava,
que en Calén havia reaccionat així,
i finalment el Lluís Marco,
un dels actors també més consolidats de l'escena catalana,
on si llegeixo tot el currículum vitae que tens,
haurem d'arribar a donar pas ja a l'última hora.
Però sí que us vull demanar el que vosaltres proposàveu,
desgranar una mica a partir d'aquestes declaracions,
tots els melons, si m'ho permeteu dir així, que es poden obrir.
El primer, guanyar-se la vida avui en dia
en el món de les arts escèniques, del teatre,
és una heroïcitat només a l'abast d'uns pocs privilegiats?
Jo diré que no,
és a l'abast de tothom,
però com la medicina, i com l'enginyeria,
i com l'arquitectura, i com qualsevol professió,
avui és precari quasi tot.
Primer, perquè la gent està molt més preparada que abans.
Abans teníem moltes oportunitats perquè eren molt pocs.
O sigui, ara cada vegada nosaltres,
una de les coses que ha fet bé aquesta societat a la meva generació,
és educar uns fills que ja tenen més cultura,
que tenen més preparació,
que són molt millors que nosaltres.
Per tant, haurien de tenir més oportunitats.
Per què no tenen més oportunitats?
Aquest és un dels debats,
i aquí hem d'anar a dalt de tot.
És a dir, per què en Ramon Madaula, per exemple,
ara canvia, per la seva timidesa,
ho dic perquè el conec com a actor,
és un home que no li agraden massa els focus,
ni li agrada sortir a l'escenari prou,
però això ho va canviant cap autor.
Però quina culpa té ell que el contractin tres o quatre vegades aquest any?
O sigui, ell no en té cap de culpa.
L'han triat.
Per tant, hem d'anar a buscar on estan les fonts,
i la primera que jo entraria
és que el pressupost de cultura a Catalunya és nefasta.
Catalunya té un gran problema,
que no té estat, que no és nació,
que no ens deixen.
Al contrari, s'ho van enduant tot.
És a dir, les plataformes, Setmana Madrid, etc.
Aquí el primer debat està en com regenerar les subvencions,
com canviar l'estil, l'estil que està caduc.
Com totes les coses, han passat 40 anys.
Quan jo vaig començar, això era un desert.
Hi havia quatre companyies que parlessin,
i de les quatre, tres, només feien mim, quasi.
Els juglars... O sigui, no hi havia text.
I llavors vam començar el centre dramàtic, el poliorama, els flotats, etc.
I aquí es va crear, bé o malament, unes infraestructures,
com l'Institut del Teatre.
Després ara surten escoles com bolets.
I anem preparant gent.
Per què?
Segurament el Madaula diu que hi ha massa gent i el pastís és petit.
Perquè també s'han creat masses infraestructures per crear actors,
que està molt bé, però llavors se'ls ha de donar feina.
I aquesta feina, això ha de venir alimentat perquè a l'Estat li preocupi.
Per què a la ràdio no hi ha mai una tertúlia de cultura?
Generalment només hi ha tertúlies de futbol.
Ara ja tenim les dones també de futbol, estupendo, extraordinari,
però és més conyars amb el futbol.
I però amb el teatre no hi ha manera.
O sigui, ens hem convertit, ens hem anat quedant fora del pastís,
del pastís general, del gran.
I simplement ja no parlo més del Madaulo,
jo entenc el raó del Jaume,
perquè jo quan el vaig sentir, perquè el conegui, vaig dir,
apa, ja li ha sortit el remelasso,
perquè és així, és espontani.
I no sap això, fer-ho, ni vol fer-ho tampoc millor.
Ell no se n'amaga.
I, per tant, el que sí que s'ha de mirar és cap amunt.
Tots els Estats tenen un pressupost de cultura important.
Nosaltres no el tenim i a sobre no ens el deixen tenir.
I aquí va haver una època que sí que ens vam preocupar com a Estat,
perquè ens vam dissimular, ens vam deixar ser Estat,
però és mentida.
I ara ens trobem amb el que hi ha.
I callo una mica, ja.
Jo el que sí que vull dir és...
Estic bastant d'acord amb el que ha dit el Lluís.
És veritat que el Ramon no té cap culpa
que el programin tres cops a l'any,
però sí que trobo poc adequat
que si tu t'han programat tres cops a l'any
sortís i facis unes declaracions dient
que hi ha un excés d'oferta,
perquè precisament tu has estat tres cops en cartell
i hi ha moltes companyies que ni han arribat a estar
i o només ho estan un cop.
Més enllà d'això, sí que estic d'acord amb el Lluís
que s'han de...
Hi ha un problema sistèmic important.
Tu feies una pregunta de si avui dia es pot viure al teatre
o només una heroïcitat.
Per mi, i penso que molta gent de la meva generació...
Jo fa només 10 anys que em dedico professionalment
al món del teatre
i dic professionalment compaginant-ho sempre
amb altres feines, no?
Amb el pla B.
Amb el pla B, sempre.
És una cosa que va sempre, no?
Des del meu punt de vista jo penso que sí que és una heroïcitat,
perquè jo no conec ningú de la meva generació
que visqui només d'això del teatre.
Tot és gent més gran, més consolidada.
Evidentment que tots aspirem a arribar-hi...
Segurament hi ha algun cas, però són els que menys per mi
sí que és una heroïcitat dedicar-se a això.
I és veritat que la precarietat en el món laboral
és transversal, no és només una cosa de les arts escèniques,
està en molts espais.
També és veritat que hi ha un accés de persones formades,
no només en el món del teatre, també en el món del periodisme.
En molts llocs, la medicina, molta gent marxa,
perquè també les condicions de vida que ens ofereixen aquí
no són potser les més adequades, no?
Però més enllà que hi hagi aquesta cosa transversal,
sí que és veritat que les estadístiques culturals
ens ensenyen que dins del món cultural,
no només el món del teatre,
és a dir, la gent de la gestió cultural, els escriptors i tal,
la precarietat és encara més elevada.
O sigui, la mitjana en el món cultural
és 10 o 12 punts superiors
a la mitjana de la precarietat de tot el món laboral.
Allò és aquí, hi ha un problema.
Ara vaig a la Laura i a la Mariona,
però per donar algunes dades,
el pressupost del Departament de Cultura
representa només l'1,5% del total dels pressupostos,
1,5%, fa 3 anys encara ara més baix,
1,1%, i una de les reivindicacions històriques del sector
és arribar al 2%.
I sobre el que comentaves abans, Lluís,
sobre la diferència entre treballar a Catalunya, a Madrid,
el que és l'estat espanyol,
només el 7% dels sectors espanyols,
només el 7% superen els 30.000 euros d'ingressos anuals.
Mariona, perquè fa tant temps que no et veiem en una nova sèrie,
com et vam veure durant tant de temps a la sobretaula,
al cor de la ciutat, per exemple, eh?
Potser la pregunta tampoc és per fer-me-la a mi, eh?
Segurament.
Clar, no ho sé.
Jo, doncs mira, no ho sé.
Aquesta és la meva resposta.
Perquè no ho sé.
Però sí que recollint una mica el que han dit els meus companys,
crec que el que ha dit la Laura al principi
és encertat i lliga molt amb el que estem comentant,
que potser és qüestió de fer un pastís molt més gran,
perquè crec que és una mica el que ell deia, no?
Vaig de dalt, si no tenim pressupost, si no tenim...
Clar, no, si realment tampoc...
No crec que sigui mentida, que és un pastís molt petit
i que realment els bocins són petits
i arriben una mica que arriben,
i per desgràcia és que no arriben ni a tothom.
No?
Respecte a aquestes dades que donaves de l'estudi d'Aisge,
és que, clar, el 77% no arriba als 12.000 euros l'any.
Sí, sí, sí, encara és més bèstia.
A veure, clar, és que...
És molt més bèstia.
Si és una heroïcitat, sí.
És a dir, però per mi hi ha dos conceptes.
És una heroïcitat dedicar-se a això?
Sí.
Si la pregunta és una heroïcitat viure d'això,
és que crec que amb aquestes xifres veiem que no és possible.
El 72% de les persones que ens dediquem a això,
m'incloc perquè hi som tots,
està per sota llindada de la pobresa.
Clar, és que, a més a més, les dones tenen pitjors condicions.
Treballen menys dies i amb menys remuneració.
Clar, és que si continuem per aquí,
és un estudi d'Aisge que es fa i que és devastador de llegir.
O sigui, jo el vaig rebre quan me l'he tornat a mirar,
perquè el vaig mirar per sobre,
perquè realment és que em fa una llàstima mirar-lo.
I jo segurament soc una privilegiada.
I jo he treballat, he tingut moltes oportunitats al món audiovisual,
i he tingut sort, considero que l'he combinat
amb treballar molt dur i poder aportar tot el que he pogut aportar de mi
i dedicar-m'hi cada projecte per mi, m'hi deixo la pell.
I tot i així també pateixo situacions, períodes llargs de...
Ai, no ho sé dir...
De inactivitat, no?
Això, d'inactivitat laboral, gràcies.
Però vull dir que ens afecta a tots, en algun moment o altre.
Per tant, també penso que les generacions del Ramon o del Lluís
també pateixen altres efectes.
Que és, hi ha papers per...
I les dones...
I tant, vull dir, clar...
És a dir, sí, hi ha carreres consolidades perquè tenen un nom
i perquè durant molts anys han creat una trajectòria
i una gran feina.
Però també hem de preguntar aquest sector, aquesta franja d'edat,
quines condicions laborals tenen, no?
És a dir, és que és un debat que, mare meva...
Laura, portar la comunicació o la relació de la premsa amb la Sala B,
aquest era el teu pla B o era el teu pla A?
Pregunto, eh? No en tinc ni idea.
Era el meu pla B que després, en certa manera,
es va convertir en el meu pla A,
però que sempre...
O sigui, jo sempre...
O sigui, jo soc actriu i sempre vull ser actriu
i és el que soc.
I llavors, també, sobre això del pla B,
m'agradaria dir que els joves i els no tan joves
som molt conscients que hem de tenir un pla B
i sempre ens ho han dit i tots ho sabem
i sabem que no és gens fàcil dedicar-se a això
i per això segurament jo estic on estic,
perquè m'ho han dit tantes vegades
cuidat, ho és molt difícil, un pla B...
I estic a la bequeta també per això
que estic molt contenta d'estar allà,
però clar, jo soc actriu, no?
Llavors...
I vols escenari, evidentment,
i vols treballar...
I és com una necessitat...
Clar, és que estem parlant de tenir un pla B
que requereix una inversió de temps, de coneixement,
i parlem d'un pla A, d'una feina que és tremendament difícil
i sacrificada.
Clar, llavors, jo crec que, no sé ja com definir-ho,
si són superherois o supervivents,
però clar, un pla...
Perdona, un pla que implica tanta formació,
tanta lluita, tanta dedicació,
i a més a més un pla B...
Clar, és que sí, és que és molt difícil
i molta dedicació.
Jo també m'agradaria dir...
Hi ha més gent que abans que es vol dedicar a això, d'acord,
però hi ha massa gent,
o sigui, no sé si és massa...
Jo crec que, com a país,
fomentar la creació artística
és alguna cosa fantàstica,
que s'ha de fer, o sigui...
Com a país.
Sí, exacte.
Clar, és que per això m'ho ha llegat amb els pressupostos.
Si el pressupost 1,5 és que no hi ha cap interès
en augmentar el pastís.
Això és el que segurament, d'alguna manera,
volia dir el Ramon.
És a dir, el del pla B, i ara et parlo jo,
a mi em van prohibir dedicar-me al teatre
quan jo tenia una edat adolescent,
perquè ja m'agradava.
Però m'ho van prohibir perquè era una professió de borratxos,
de gent de malviure, de bohemis.
Naltros la vam transformar en una professió,
en professionalitat, des de l'institut.
Jo, la meva filla, la vaig portar a l'institut,
per canalitzar a través d'algun lloc,
perquè les estructures...
Naltros ja teníem una bona idea per fer tot això,
però no ens ha ajudat mai l'Estat, mai.
Després s'han creat defectes a les infraestructures,
segurament de les empreses,
al confondre la privada amb la pública.
Això no s'ha destriat mai al gra de la palla.
Jo entenc que el teatre públic té una labor
i el teatre privat una altra.
Però tot això que ara convindria a seure,
a fer unes jornades importants
i reeducar tota aquesta feina que es va fer bé,
perquè no tornem al desert.
Jo vinc del desert.
Quan jo vaig començar, això era un desert.
Ara tenim unes infraestructures.
El Flotats, per exemple,
que és un senyor que el van fer fora
i totes aquestes coses,
gràcies a ell es van remodelar
tots els teatres de Catalunya.
Jo m'havia canviat davant d'un pixador.
Anaves i et fotien davant d'un pixador d'aquells
a canviar-te.
Però això encara és una mica així.
Ara torna.
Sí, ara torna, perquè jo crec que hi ha una cosa important...
Has de reformular.
Clar, jo crec que hi ha una cosa important
i és que aquí va haver una crisi econòmica molt forta
l'any 2008 i la cultura va deixar de ser vista
com una qüestió d'estat, d'educació ciutadana,
de cop es va veure com un complement,
com un luxe del qual l'únic que podíem fer
era treure recursos perquè en faltaven altres llocs.
Aquí està el bar.
Va deixar de tenir importància.
I és veritat que el Lluís diu
jo vinc d'un desert,
la gent que fa 10 o 15 anys que hem començat,
és a dir, que hem començat el 2010, 2011, 2012,
no és ben bé un desert,
perquè sí que hi ha alguna cosa estable,
però sí que ho estem desenvolupant.
Clar, perquè és post-crisi.
És post-crisi.
Clar, és això, és el desert.
Aquí sí que hi estic d'acord.
I la sensació és aquesta.
I també la sensació és que la perspectiva futura,
a diferència potser de les vostres generacions,
que el país estava en una època d'abonança econòmica
i pacífic a nivell polític,
intern i extern, no?
Sí.
Però ara mateix les perspectives no són gaire...
Optimistes.
Optimistes.
Per què?
Bueno, perquè hi ha molts temes, no?
Però a part d'una inestabilitat...
Perquè els turístics no ho volen, evidentment.
I és la seva feina, eh?
Vull afegir un nou element,
perquè quan aquí al matí de Catalunya Ràdio
vam sentir Ramon Madaula dient
que ja hi ha molta gent jove
que es vol dedicar a això
i que no hi ha feina per a tots
i que hi ha gent jove que ha de plantejar-se
tenir un pla bé, un altre pla a la vida,
ens va venir al cap aquesta resposta
que ens donava l'actor Eduard Farelo
precisament divendres aquí al matí de Catalunya Ràdio
que va una mica lligada
però crec que és en sentit contrari.
Crec que la gent de la meva generació
ja hem deixat la petjada que havíem de deixar.
I no dic que haguem de desaparèixer del sistema,
però per mi ara el meu desig
seria que a partir d'ara em dirigessin directors
que no tinguin més de 30 anys.
Que ara que sigui fent papers petits,
però jo estic convençut
que quan em rodejo de gent molt més jove
el meu espirit també ho agraeix
i aquest seria un desig.
Està dient el mateix que el Ramon...
Potser no és contradictori o és complementari.
Però té raó.
No perquè s'ha d'apartar la gent gran.
Jo l'entenc, el farelo.
Perquè jo estic més content
amb un nano de 30 anys
que amb un de la meva generació.
Perquè ja el conec, em coneix
i de vegades estem l'un de l'altre fins al nas.
Però i un de 30 el veus amb aquell...
Ahir, per exemple, la Letícia Dolera
que està a punt de començar una sèrie
amb aquella edat, amb aquella joventut,
amb aquell ímpetu, amb aquella vehemència,
amb aquell amor, aquesta feina,
amb aquella creativitat,
amb aquelles llàgrimes que ens va presentar.
A mi allò em va donar 10 anys més de vida.
Perquè està plena de tot això
que necessita aquest ofici.
Però això és el que ha de comunicar
a les nostres estaments de dalt
a posar-hi més diners.
Perquè, per exemple, amb la pandèmia,
que tot ve d'aquí,
qui va salvar moltes hores
d'infelicitat de la pandèmia?
Les plataformes de cinema.
Tots ens vam enganxar a les sèries,
ens quedàvem a casa.
Nosaltres, els de tots, com a formiguetes,
a cada sèrie els que estàvem,
vam donar moltes hores de llum a la gent,
a l'ànima, a l'esperit.
No pot ser que només alimentem aquestes empreses plenes
de res, d'encenall.
El Barça, per exemple.
Arruïnat.
No tenen on duro.
Van fotent palanques una darrere a l'altra.
I per què no posen palanques a la cultura,
a l'esperit, a l'ànima?
Perquè són uns impresentables.
És que el que potser faltaria
és aquest recolzament de dir
estem amb vosaltres, creiem en la cultura,
creiem en el vostre talent, estem aquí.
Ningú ho creu.
Ningú ho creu.
No, ja, ja, ja es veu.
Jaume i Laura, sí?
Trobeu que el Farelo i el Madaula
diuen coses que s'apropen molt més?
Potser vaig llegir contràriament
que...
Perquè al final el Madaula està dient
hi ha molta gent jove que es vol dedicar a això
i no hi ha feina per tots.
I el Farelo t'està dient
Ostres, hi ha tota una generació
que potser hem d'anar donant pas
a que vinguin noves generacions, no?
Clar, jo penso que gràcies segurament
a la feina que va fer la generació del Lluís
que tu deies de crear les infraestructures
com mitja tot del teatre,
com moltes altres coses,
perquè la gent es formés en el teatre o en les arts,
gràcies a això,
ara hi ha molta gent jove,
molt formada i amb molt de talent.
Però clar, se'ns ha de donar espai,
perquè si no, com ho fem, no?
I també penso que tenim una sort al ser actors
que és una professió que pot durar tota la vida.
Vull dir, justament,
la gràcia de tot plegat
és que hi hagi gent de totes les edats
i sempre hi haurà personatges molt més grans
que no els pot fer una persona jove,
perquè és obvi, no?
Però llavors penso que això és una sort.
Jaume...
Jo estic d'acord amb la...
No es tracta de...
A part d'algú per ficar-ho a l'altre,
es tracta de donar oportunitats a tots.
I quan parlàvem del pressupost,
és evident que s'ha incrementat el pressupost,
però també és veritat que s'ha de mirar molt bé
a què és de dir aquest pressupost
i com es reparteix.
Perquè si aquest pressupost s'incrementa
però sempre va per a les mateixes mans,
tenim un problema.
I jo també penso que en aquesta oferta
hi ha un petit coll d'ampolla,
perquè les subvencions en aquest país
estan dissenyades d'una manera
que el que exigeix és que tu estrenis.
És a dir, si tu tens una subvenció,
has de crear alguna cosa nova,
estrenar i fer deu bolos.
Aquí estic d'acord.
Sempre has d'estar estrenant,
sempre has d'estar creant.
No es donen recursos a que obres que han funcionat
puguin anar girant.
I tampoc poden girar pel territori
perquè no hi ha un teixit pel territori.
Tot es queda concentrat a Barcelona.
I hi havia hagut teixit al territori.
A la vostra generació,
jo li he sentit a tu,
li he sentit al Madaula...
200 bolos del sopar dels guillotes.
Això avui dia és que és impensable.
Avui dia, si en tens 50 l'any,
i estic parlant d'una producció d'èxit...
No, no, molts.
És que ja és festa grossa.
Laura Farrés.
Jornades, s'han de fer unes jornades.
Laura Farrés, Lluís Margot, Jaume Foresi i Mariona Ribas,
moltíssimes gràcies avui a ajudar-nos a entendre
més quin és el moment que viu el sector,
més enllà d'aquestes declaracions.
Molta sort i que no us falti mai la feina.
Gràcies.
Arribem al punt de dos quarts de 12 del migdia.
Seguim el Matí de Catalunya Ràdio.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
Tens el cotxe avariat a la carretera?
Prem el botó RAC i sabrem on ets.
Contracta la nova assegurança connectada RAC
amb un dispositiu d'emergència
que ja ho localitzarà a la teva ubicació.
Només has de prem el seu botó RAC.
No cal ni que ens truquis i vindrem encara més ràpid.
Assegurança de cotxe connectada RAC,
la millor protecció.
RAC.
I som per ajudar.
Aquest estiu viatja a la teva pròxima illa preferida,
Sardenya,
i amb un 15% de descompte
i viatjant amb vaixell i portant el teu cotxe,
molt millor, esclar.
Viatja amb Grimaldi.
El 9 de juny és dia d'eleccions al Parlament Europeu.
Per votar,
identifica't amb el DNI,
permís de conduir passaport
o targeta de residència.
Introdueix la papereta al sobre de votació
i lliure'l tancat a la presidència de la mesa
perquè ho comprovi.
Diposita a l'urna.
Pots votar de les 9 del matí a les 8 del vespre.
Ministeri de l'Interior.
Govern d'Espanya.
interior.gob.es
Som els tres companys d'en Lluís,
de Recanvis Reince.
Ens va dir que si li tocaven els 130 milions
del pot especial d'euro millones,
muntaria un taller propi
i ens faria cap als tres.
Ha tocat aquí el polígon
i en Lluís porta tres dies sense parar de riure.
Confiem en ell,
però esclar, d'aquesta rialla emprenya.
Aquest divendres 7 de juny
pot especial de 130 milions d'euros,
euro millones,
i compleix tot allò que sempre dius.
Si aquell riure fluixa et deixa, esclar.
L'oteriés et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Viatges d'anada a les Balears
i ho sentim molt, també de tornada.
Cotja, bicicleta, família, mascotes.
L'estiu viatge a GNV.
Sortides des de Barcelona i València
fins a Mallorca, Menorca i Eivissa.
Reserva a gnv.com
o a la teva agència de viatges.
En la venda del teu cotxe, com en tot,
pots ser un loser o un pluser.
Un loser no valora el seu temps.
Un loser es deixa en vaucà
amb ofertes de compra que no es respecten.
Vols ser un pluser?
Vine a directe a Ocasión Plus
per rebre sempre la millor taxació,
pagament a l'acte
i sempre amb una transparència total.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
T'hi afegeixes?
I aquest sofà al llit?
Si ja en tenim un, nosaltres.
És per ta mare.
Com?
Sí, perquè com que diu que és tan còmode
i sempre la tenim a casa,
he pensat que n'hi podríem regalar un i...
Lluís!
Relaxem-nos més.
A Galeries del Tresillo
són els dies del sofà al llit
i això vol dir que tens
fins a un 30% de descompte
en tots els sofars al llit
de la botiga i de la pàgina web.
Galeries del Tresillo.
En moments excepcionals, sempre hi som.
Amb un equip de professionals
compromès amb l'actualitat,
rigorós amb la informació,
a tot hora i a tot arreu.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Informació.
Connecta'm Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Per ràdio, pel web,
a través de l'app
o pel nostre canal de Telegram.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
11 i 33, Samantha Villar,
i Lúcia Ramis, bon dia.
Bon dia.
Com esteu?
Molt bé, molt bé.
Anem a una polèmica
que ha encès a les xarxes.
A veure, anem a posar el moment
d'una agressió i ara expliquem
què és exactament.
Hombre!
Hombre!
Eh, eh, eh, eh!
Eh, eh, eh!
Estos, los comentarios pedócidos.
Que ha hecho de mi hijo.
Eh, eh, eh!
Dime ahora los comentarios de mi hijo.
Eh, basura!
Ahora!
Eh, ¿qué decías que iba a comer un negro?
Mi hijo que iba a comer pollas, eh!
Con tres meses!
Eh, basura!
Eh, ahora qué?
Os situamos, los oyentes, si aún no he visto este video.
Esto es la agresión de un neonazi, Alberto Pugilato,
el cómic murciar Jaime Carabaca.
Durante una actuación en un bar de Madrid,
la agressor puja a escenario,
agradece a la humorista por un comentario que había hecho a la Xarxa X
sobre el seu filho de tres meses.
El Ministerio de Cultura ha trasladado todo el suporte a la humorista
y finalmente la tensión entre estos dos protagonistas
parece que se ha rebaixado,
porque la humorista se ha retractado del mensaje
i el neonazi ha acceptat les disculpes.
Però, com passa sovint en aquestes ocasions,
lluny de fluixar, l'enfrontament a la Xarxa X és màxim
amb crítiques i elogis als dos protagonistes
d'aquesta polèmica que s'ha fet viral.
Com veieu aquesta agressió?
És un patró d'intimidació de l'ultradreta?
Clarament.
Blanqueja realment el neonazisme?
Ramis Villar, tot vostre.
A veure, per mi és molt preocupant
el fet que s'hagi viralitzat
per aquest motiu, precisament.
Perquè, clar, si ara el neonazi o el nazi
veu que una agressió física
té aquesta repercussió mediàtica,
per què deixar de fer-ho?
I suport a les xarxes.
Honor.
El missatge que més es repetia del col·lectiu neonazi.
Sí.
Honor.
Perquè representa que oficialment està protegint
el seu nadó de tres mesos,
cosa que no és veritat.
Ningú ha amenaçat el seu nadó.
És veritat que Jaime Carabaca
publica un tuit de molt mal gust,
però es queda aquí, en el mal gust.
El que passa és que aquest neonazi,
Alberto Pujilato,
com que el tuit inclou
una persona negra
i, a més, una actitud
gay,
doncs li remou tot,
perquè, clar,
ell no pot ser més racista i més homòfob.
Clar.
I aleshores es creu
amb la coartada moral
de poder pujar a un escenari
i fotre-li dues galletes
al còmic,
al Jaime Carabaca,
i a sobre repetia aquest patró
de un cop l'ha cascat,
es gira al públic
i fa
lo siento, eh?
Lo siento.
Violència no, eh?
Lo siento.
Però és que, claro,
soc un pare defensant el meu fill.
Cosa que no...
És que no l'estàs defensant de res.
Clar, no, però això em preocupa
que això doni publicitat, no?,
en aquest tipus d'actituds
i en aquests tipus d'ideologies,
perquè si al final se'n parla
i tothom a les xarxes
dona suport en aquestes actituds,
és que s'ho mereixia,
és que realment, per fi,
qualcú fa allò
que jo sempre he tingut ganes de fer,
que es pega un mestregòtic
en aquella persona
que m'ofes pel motiu que sigui,
aquí tenim un problema.
I el problema és greu
perquè, com a persones civilitzades,
la violència no és tolerable, mai.
Una ofensa verbal
no es pot combatre, mai,
amb violència física,
en cap cas, no?
És a dir, que,
per més que te desagradi
una actitud contra tu,
contra la teva família,
és igual,
això no justifica,
mai,
l'agressió física.
Si és que la teoria se la saben.
Jo estic convençuda
que aquest Alberto Pujilato
se sap perfectament tot això.
No, no,
si és que nosaltres
no volem ser violents,
però, clar,
davant la defensa de la família,
no?
Jo crec que estem en un context,
ara,
que es comencen a justificar
algunes agressions físiques.
Sí,
és com,
és que s'ho mereixia,
no?
La defensa d'uns valors.
La defensa de la família,
la defensa d'uns valors,
no?
Ja obrim la porta.
Però és que,
sobretot a mi,
també em preocupa
que l'humorista
hagi demanat disculpes.
Per què ha de demanar disculpes?
Perquè està collonit,
pobra.
Sí,
però és que tu no has de demanar disculpes.
Però ell ara té una por
que jo entenc perfectament
que ell faci un tit
i també entenc el ministre
quan diu
no, no,
de cap de les maneres.
Nosaltres et protegirem
i perseguirem aquest neonazi.
Això no és tolerable
de cap de les maneres.
Ah,
però ara el còmic té por,
el Jaime Carabaca,
perquè ja l'han agredit físicament
i suposo que està pensant
què més li pot passar.
Ell continuarà
pujant als escenaris,
ja saben,
on localitzar-lo.
Jo crec que la seva única opció
és justament retractar-se
per protegir-se
i fa molt bé
el ministeri
actuant d'ofici.
Que és el que ha de fer.
Això no és
una discussió
entre dos
i al final
arriben a un acord.
No, no, no.
Aquí hem traspassat
una línia vermella
que no es pot traspassar
de cap de maneres.
I el més perillós
és que,
d'acord,
el grup de la fatxosfera
i més enllà
l'ultradreta
i els neonazis
òbviament estaran
contentíssims
que ho fois
amb aquesta acció.
El pitjor
és que la gent de bé,
hi ha molta gent de bé,
que com que els comentaris
del Jaime Carabaca
en amb de molt mal gust,
en el fons pensa
ja li està bé.
Que hagi rebut una miqueta
ja està bé.
És que a vegades
es necessita una bufetada.
I aquí és on tenim el problema,
crec jo,
com a societat.
Perquè és veritat
que tots tenim
com un instint
que et diu
de tant en tant
que rebi algun,
no?
no està malament.
Però això és el que hem de ser
capaços de frenar
de manera individual
com nosaltres mateixos el primer
i com a societat,
clarament.
Perquè és que no hi ha límit
amb això.
Clar.
I efectivament no és equiparable
una ofensa
verbal,
per això existeix
l'insult,
per això existeix
l'ofensa verbal,
per això existeix
el tuit amb mal gust,
per això existeix
l'humor amb mal gust,
per això existeix
el fer befa de l'altre,
tot això existeix
justament
per posar
al límit
el que és
l'ofensa
no física.
És a dir,
existeix per això,
tu no pots respondre
en això
amb violència física,
de cap de les maneres.
Llavors,
evidentment
s'hauria de tallar abans,
és a dir,
no has d'arribar
en aquesta agressió verbal,
tampoc.
I el tanto també
perquè penso,
crec que bona part
de la societat
al final s'ha sent còmode
quan li donen dues bofetades
a una persona
que està ofenent
a través de Twitter...
Bé, perquè t'has anat aguantant,
perquè quan et passa a tu
dius,
ostres,
m'he de contenir,
m'he de contenir,
m'he de contenir,
i qualsevol
no s'ha contingut.
D'acord.
I tens sempre
la sensació de
fa el que jo faria
si pogués,
si fos valent
i aquesta és l'error.
Bé,
o si no,
però també crec que aquí
influeix un altre factor
i és que
a les xarxes
es poden dir,
i en general,
la llibertat d'expressió
és tan ampla
que hi ha ofenses
i hi ha tuits
o expressions
que podrien estar
dins de l'àmbit
ja del delicte,
no?,
perquè, en fi,
contra l'honor,
contra determinats delictes
que estan contemplats
i que limiten
la llibertat d'expressió
i que no som capaços
com a ciutadania
de denunciar
perquè el sistema judicial
està dissenyat
per desincentivar-te.
Clar.
Perquè costa una pasta.
Has de pagar un advocat,
has de pagar un procurador
per un tuit.
Qui es ficarà ara
en 2.000 euros de despesa
per un tuit?
No ho farà ningú.
Per tant,
jo des d'aquí sí que penso
que aquest cas
ens va bé
per reflexionar
al voltant de
com de desemparada
està la gent
a les xarxes socials
quan les agressions
són verbals.
I avui venia a pensar,
nostres,
no podríem establir
com una mena d'oficina
del consumidor,
que és un servei públic
excessiu,
accessible, gratuït,
que està molt a l'abast
i que va molt bé
per defensar
els drets dels consumidors
justament
que no et pots gastar
2.000 euros
per defensar un tíquet,
una mala compra
o una mala pràctica.
Per què no passa això
quan necessitem
que ens defensin
el nostre dret a l'honor
o la privacitat
o la dignitat?
Vull anar més enllà
també perquè molta gent,
ho heu comentat,
empatitzat amb l'agressor,
asseguren que un fill
és sagrat,
que la família no es toca,
però això vosaltres
ja heu donat resposta,
però és que
m'agradaria recuperar
unes declaracions
que feia
Jaime Carabaca,
que era de col·laborador
de La Resistència,
on defensava la xarxa
com s'ha d'entendre
l'humor
encara que arribi
a tocar els nassos.
Que ja està bé,
que són solos chistes,
que hi ha peña
que està allà
con els chistecillos,
que els chistecillos
duelen quan te toca
de cerca.
Si tu dices,
Reyes murió,
és que mi padre murió
hace 14 anys,
pues com te toca
i te afecta,
pues te jodes,
joder.
¿Cuándo no nos afecta?
Quan és lejos,
quan no nos importa,
perquè aquí hi ha gent que dice,
no hagas chistes
de los atentados de Barcelona,
ni hagas chistes
de los atentados de Madrid,
perquè murió un primo mío,
ja,
y cuando murieron
4.000 personas
en las torres gemelas
y estabas todo en tu casa,
mira, mira,
el Tetris,
te la suda,
porque como no te pasó a ti,
te la suda.
Entonces,
la comedia no es para todo el mundo,
unas veces nos reímos
y otras veces tragamos
y sufrimos.
Así que recordad
una cosa muy importante,
si algo os molesta
y queréis llorar,
ya nos estaremos riendo
los demás.
Muchísimas gracias
y buenas noches.
Sí,
pero això es el de sempre
dels límits de l'humor,
etcétera,
no?
És a dir,
ara,
no sé si heu vist la pel·lícula
La Mesita del Comedor
de Calle Casas,
és una pel·lícula,
no vos la recomano
perquè és que no dormireu
mai més de la vida,
no?
Toca un tema
tan,
tan,
tan sensible
que és que després
treu la son realment.
Quin és el tema?
Molt impactant.
Tothom l'està recomanant
molt, eh?
No, no,
l'està recomanant
perquè no vos estimen.
No.
No,
perquè és terror psicològic pur,
més que terror és horror,
més aviat, no?
Llavors és aquesta cosa
que dius,
no me puc treure
que aquesta pel·lícula
del cap,
la va recomanar,
sí,
la va recomanar Stephen King
i per això té l'èxit
que està tenint en part,
però és que realment
és una molt bona pel·lícula
perquè parla una mica
de tot això,
de com es poden riure
de coses que són terrorífiques.
No fa riure,
però sí,
perquè no pots suportar
tant d'horror
i al final has de riure
perquè és l'única manera
que tens de gontar-ho,
no?
Llavors què passa?
Que molta gent,
més que ofensa,
és la incapacitat
de suportar
aquest tema
perquè no està
normalment tractat
des de la ficció.
L'humor és una forma
de ficció,
llavors es tracten
aquells temes
que no sabem tractar
d'altres maneres,
no?
I es tracten,
si no afecta,
si no impacta,
no tenen cap sentit.
L'humor
sí que es pot fer
de dalt a baix
o de baix a dalt.
Hi ha l'humor
bufonàs,
que és aquell
que permet riure's
del que té més poder
de tu,
que seria el saludable,
i després hi ha l'humor
poc saludable,
que és el que
qualcú
que està en superioritat
de condicions
s'enfot de tu
i de la teva inferioritat,
que seria l'humor
no saludable,
per dir-ho de qualque manera.
Tots dos són ofensius,
però un
té més raó de ser
que no pas l'altre.
En aquest cas,
aquest tuit
que va fer
Caravaca,
el neonazi,
era un humor
per ofendre directament,
no era humor,
és que no feia ni gràcia,
era simplement
que dius,
mira,
agafaré totes aquelles coses
que tu detestes
i te les posaré
en el teu fill,
en la figura del teu fill,
per veure com
ho entomes en això,
perquè imagina't
que al teu fill
li passa això
que tu odies tant,
com ho viuries,
no?
Li posen una situació
extrema una altra vegada.
Clar,
quan ens toca,
ens ofen,
i quan ens ofen,
ens surt aquesta cosa
de reaccionar.
Clar,
el cas és que aquí
s'ha d'actuar
amb fermesa
contra aquest neonazi.
Evidentment.
Perquè si permetem
que aquest tio
sorti de puntetes
d'aquest cas,
tindrem un gran problema.
No és el primer cas
que veiem
una persona qualsevol
de la ciutadania
que agafa
i actua amb violència
contra algú
que no li està agradant
el seu comportament.
No tots els casos
són iguals,
però no és la primera vegada
que ho veiem
i jo sí que
veig aquí un perill
que aquest suport social
que rep
a les xarxes
permeti
i incentivi
que veiem
més casos.
Clar,
exacte.
Per mi és la part
més preocupant
de tot això,
no?
Perquè si al final
això serveix
no només per incentivar-te
i donar-te,
fer-te publicitat,
sinó que a sobre
estàs blanquejant-te
i estàs aconseguint
l'empatia
de determinades persones
que no són
de la teva ideologia,
aquí és realment greu.
No,
hem repassat altres agressions
que van protagonitzar còmics
o que eren
després d'una broma
que no havia sentit bé.
Sí,
la de Will Smith,
aquella bufetada
entre rock.
O el còmic americà
Dave Chappell
que va ser agredit
fa dos anys
durant una actuació
també a Los Ángeles
i hi ha un youtuber
que en una càmera oculta
li va dir
que era un repartidor
i aquest va reaccionar
amb una bufetada.
En tot cas,
mira,
hi ha un element comú,
tots són homes.
Llucia Rami,
que va davant de Villar.
Ben vist.
Gràcies.
Adéu.
Fins ara,
que anem cap als temes pendents.
Si vols vendre el teu pis
en un 3 i no res,
truca d'un piso.
Ara celebren
40 anys
i et regalen
un iPhone 15
només per posar
el teu pis a la venda.
Encara que no el venguin,
l'iPhone és teu,
però el vendran segur.
Què esperes?
Truca d'un piso,
truca d'un piso.
Condicions a donpiso.com
93306 9090.
Gaudeix l'emoció del futbol
amb els nous televisors Samsung
amb intel·ligència artificial
que tens al cort anglès.
Viu el partit
amb major definició
al millor so
i un sistema adaptat
al teu ús
dels nous televisors Samsung
en via.
A més,
amb els tecnoavantatges
dels tecnopreus.
Només fins al 12 de juny
a la botiga web i a
El Corte Inglés,
la botiga oficial
de les teves emocions.
Som els tres companys
d'en Lluís
de Recanvis Reinsa.
Ens va dir que
si li tocaven
els 130 milions
del pot especial
d'euro millones,
muntaria un taller propi
i ens faria cap als tres.
Ha tocat aquí
al polígon
i en Lluís porta
tres dies
sense parar de riure.
Confiem en ell,
però esclar,
d'aquesta rialla
emprenya.
Aquest divendres
7 de juny
pot especial
de 130 milions
d'euros,
euro millones,
i compleix
tot allò
que sempre dius.
Si aquell riure fluixa
et deixa,
esclar.
L'oteriés et recorda
que juguis
amb responsabilitat
i només si ets
major d'edat.
Hem tingut una gran idea.
Benvinguts al Supercampus,
un nou espai
amb continguts
que us ajudaran
a aprendre
de manera divertida,
creativa
i en català.
Prepareu-vos
per descobrir
els secrets
de la natura,
explorar èpoques passades,
conèixer obres
d'art fascinants,
entendre a fons
les matemàtiques
i molt més.
I el millor de tot
és que podreu gaudir-ho
tant des de casa
com des de l'escola
al vostre ritme.
Aprofiteu-lo,
és tot vostre.
Supercampus,
a la plataforma
3CAT
i al Super3.
Ai de fita,
180 centímetres,
Xavier Pérez Esquerdo,
187 centímetres,
Jordi Ramoneda,
189 centímetres,
Quim Morales,
193 centímetres,
Joel Díaz,
200 centímetres,
mitjana total,
metre 90.
Potser no arribaran
molt amunt,
però, sens dubte,
els de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
són l'equip més alt
del panorama radiofoni.
Podem deixar d'estar
de puntetes ja?
L'última hora,
indiscutiblement,
un equip d'alçada.
Va,
que m'agafen rampes al cul, tu.
Amb Quim Morales.
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró.
Apel·lant a la força
de la muntanya,
atenció,
amb Remei de Cala Fresca.
Què?
Això està bé, eh?
Això t'agrada, Joany?
Doncs mira.
Ah.
Remei de Cala Fresca.
Qui és Remei de Cala Fresca?
Mira, m'encanta
perquè faig la cançó del dia
a Catalunya Ràdio
des del 4 de setembre
i avui
en Jovany
per fi em deixa anar un
pues mira.
Avui que és
5 de juny.
A veure,
no sóc l'únic
que fa crítica musical
en aquesta taula, eh?
He vist un article
de la Marina Romero
a l'Anderroc.
Estàs parlant
de la reina d'Anderroc?
Sí, sí, sí.
Llegiu-lo, llegiu-lo.
De la fan número 1
d'Oques gràcies
d'aquest vell
nostre país.
Ara estem esperant
per l'entrevista.
Doncs mireu,
vaig a aquesta gent
que es diu Enremei de Cala Fresca
que van debutar el 2021
amb un disc
que ja cridava l'atenció
per la seva poètica
i perquè ens proposava
una veu
molt, molt pròpia
ja en un debut.
3 anys després
han agafat
un múscul
que es pot notar
en els seus darrers singles.
Aquesta que sentim
que és mal de muntanya,
també tots els tons
de la ràbia.
Són un grup d'agúcies
que ens hi va veritats
com a poc cops de puny
a les seves cançons
i ja estan construint
el seu segon disc
que si tot va bé
ha d'arribar
a aquesta tardor.
Per això que n'has de dir
aquesta tarda.
No, aquesta tarda.
Buscaria unes entrades
per quan faci un concert.
Com aquí?
En Giovanni.
Clar, anirem a veure...
Un posmira del Giovanni
que dius
d'això de català
en té poc
perquè posmira
podries dir
ara doncs mira està bé.
És la fusivitat.
Ara me l'ha fotut.
És una fusivitat.
Això vol dir
que el torna boig, no?
Sí, sí,
que ara estava cridant
per fora.
A més aquí en diuen
quatre de ben fresques
perquè parlen de com
el Montseny s'està secant
com no hi ha aigua
com les grans
embotelladores
s'ho estan quedant tot
i com no només
hi ha desigualtats.
Els de la beguda de soja
i totes aquestes coses.
Exacte.
Fem una entrevista meva
abans de fer tot el disc
per saber
com està el Montseny
com estan les aigües
la conca interna
la baixa
Demà vindràs en directe
o gravats?
Demà és dijous?
Sí.
Demà en directe.
Divendres?
Divendres no ho sé
s'està gestionant
que hi ha un primer
que hi ha un canalla
que hi ha un canalla
és que saps què passa?
Mira, s'ajunten dues coses
d'acord?
El dijous hi ha
la Ludwig van
a la Paloma
aquest dijous
i llavors el divendres
comença el monocicle
de Sant Pere de Ribes
al Garraf
Llavors clar
s'uneixen una cosa amb l'altra
i potser el divendres
hi ha de ser com
en format gravació
Déu, no se'n va
No, no, no
Ha sonat la porta ja, no?
Sí, sí
S'ha tancat la porta
S'ha tancat la porta
Doncs mira
No, no em vaig
Adéu
Bon dia a tothom
Bon dia, bon dia
Bon dia, bon dia
Les paneroles
s'han avançat a la primavera
Mare meva
Dic, no pot ser, home
A la panerola
pot posar
un paquet d'ous
on poden vindre
tranquil·lament 15
Sí, calentetes, calentetes
aquí
tenim de tot
Va haver-hi
moltes més paneroles
en les xeredals
Com tu
i n'hi ha 50.000
Gerard, Joan, Xavi Espinosa
Carles Roig
Bon dia
Bon dia
Quins temes ens queden pendents
a aquesta hora?
A aquesta hora tenim pendent
parlar de moltes coses
com per exemple
l'entrevista que ha concedit
el president Laporta
a Barça
o al mitjà oficial del club
Però m'han preguntat
el que han volgut
El que han volgut
Bon dia
Bon dia
No concedeixes entrevistes
als medis
No, medis, no
mitjans, sisplau
És que són molt pòxics
tenim un entorn
que no ens ajuda gens
Ja ho sé, Pelopo
Ja ho sé
Només era mamé mateix
Em vas fer fora
per unes declaracions
en una rueda de premsa
I jo no volia
Ja ho sé
Que no volia
Però si em pregunten
què vols que faci
Que sí, que sí
Per això he concedit
l'entrevista a Barça One
No per fer unes declaracions
equivocades
i haver-me de fotre
al carrer meu mateix
Com ho he vist?
Sí
Què li volies preguntar?
No, que a què fa aquests dies
Ah, veus, ben vist
És veritat, des que t'han fet fora
Sí, faig el que em vau dir
Estic seguint les obres del Camp Nou
Ah, molt bé
Molt bé
Sí, que et vam nomenar
enviat especial
a les obres del Camp Nou
Vols cavall
Vaig cavallar?
Sisplau
Espera, eh
No me'n recordava
que això li hem demanat
Xavi, corre
Corre, Xavi
Amb el nostre corresponsal
a les obres del Camp Nou
Potser es lesiona
perquè l'entrador físic
del Xavi és el seu germà
No puc suportar qual
li dius Pelopo
Pelopo
Estàs aquí, Pelopo?
Això li deien quan era jugador
Sí
Hola
Xavi
Xavi
Hola
Què tal?
Xavi, Pelopo
Ja tot aquí, eh
Sí, ja ho sentim
Vale, doncs mira
Estic aquí
Tinc ara mateix a l'estadi davant
i vull avançar-vos a aquesta hora
que acaben d'arribar unes grues
Sí
Que et transporten unes llàceres
Unes llàceres
Sí, són com unes vigues
però molt grans
Molt bé
O sigui, hi ha una groga
que ha portat unes vigues
Sí, unes llàceres
Moltes llàceres
És el que ha passat aquesta nit
Calla el moment
S'ha acabat la part de baix
de tot l'estadi
i ara ficaran les llàceres a sobre
És un carro que porta...
Molt bé
Espera
Que caiguis un moment
Ara les estan passant del camió
Molt bé
Compte amb aquestes llàceres
No, no, espera
que no ho estan fent bé
No, moja
Moja
Moja, espera
¿Cómo me dejas rolla
ser aquí en medio
de los ladrillos
y después no la podemos subir?
Molt bé
Xavi
Ja està
Una mica ja ens fem una idea
de com van les zones
Moja, vamos a salir concentrados
Hòstia
¿Con cojones
que esto tiene que estar atornillado hoy?
¿O no llegamos para diciembre?
Som al barco
És que no s'enteran, machos
Molt bé
Doncs gràcies Xavi
per aquesta connexió
amb els obres del Camp Nou
Tu puntualment
ens vas dient
com està l'estadi
Vale, i em pagueu el taxi per tornar
No, no, no
que hauríem el pago jo
Perquè tu ets un home de club
Sí, vinga
Clar que sí
Adéu Xavi
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Anem a parlar de Pedro Sánchez
Amigos y amigas
Muy buenas tardes
He estado mal estos cinco días
Se lo reconozco
Todo este tiempo
también ha sido un tiempo muy duro
En lo personal
He decidido seguir
Pedro, Pedro, Pedro
Pedro, Pedro
Pedro
Se lo reconozco ya
El gallito
Se lo reconozco
Pedro, Pedro, Pedro
Pedro, Pedro
Pedro, Pedro
Pedro, Pedro
Pedro
Oye
Altre que hay latino
Que per mi
Ya está
No, no, no
Cuando usted calle
Nosotros no vamos
Podrisa de hacer la conca
Si os plau
Podrisa de hacer la conca
No, no pasa nada
No pasa nada
Marina
Únete a la conca
Yo ya he tornat
Si voleu puc afegir-me a la conca
Ande, Pelopo
Vale
Soy un hombre de club
Això està molt desordenat avui
Eh?
Molt desordenat
Si només fos avui, Marina
Si només fos avui
Aquesta secció
Està massa
Home, rigar
A veure, endavant
Pedro Sánchez
Pedro, Pedro
Pedro
Pedro
Pedro
Pedro
Pedro
Pedro
Pedro
Pedro
Pedro
Pedro
Doncs
Què vam saber
Què vam saber al migdia?
Va
Què vam saber que el jutge
ha peinat
Si te va declarar
la conya Gómez
El president Pedro Sánchez
Pels mesos de juliol
Va
Nois
Gràcies
Ricard
La resposta de Pedro Sánchez
ha sigut a escriure
una nova carta a la ciutadania
que esta vegada
no ha dit
que es tancarà cinc dies enlloc
Però sí que ha tornat a fer
una mica de drama
amb allò del fango
i de la campanya
de l'ultrederecho
els jueces
Què falta
de sensibilitat
ante la guerra sucia
de la que somos víctimas
mi mujer i jo
President Pedro Sánchez
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Es una cortesia
Bon dia
No voy a cometer
la frivolidad
de considerar el día de hoy
como un
Bon dia
Sí que es un bon dia
Como dices tú
Hoy es un día
Haciago
Ponerme una música triste
A ver
Ponme música triste
¿Pero qué es
aquesta manera de...
¡Cállate!
Crecía
Que hoy es un día
Haciago
Haciago
Pero no creo que n'està
fent un gran masa
una mica de dramet
amb tot això
de la investigació
Al final
Si faran unas preguntas
sobre un tema
¡Cállate!
Las banderas
Las banderas
de los edificios
oficiales
ondearán a media
hasta el próximo
5 de julio
Una comitiva
encabezada
por una carroza
tirada por 12 caballos
negros
trasladará a Begoña
hasta los juzgados
Ese día
Que te calles
Por favor
S'està a punt
d'acabar el programa
Ese día
Yo voy a seguir
con mi carta
¿Vale?
Molt bé
Ese día
no saldrá el sol
No?
Ese día
las flores
no se abrirán
Fens aquí
Ese día
A mi no m'està fent pena
9 de juny
Eleccions europees
Espais gratuïts
de propaganda electoral
Menys CO2
Més verd
Menys ultradreta
Més drets
Menys fons voltor
Més fons de recuperació
Menys ostres de vidre
Més igualtat
Per una Europa
més social
Més feminista
I més verda
El 9 de juny
Vota més Europa
Vota social
Europa es troba
en una cruïlla històrica
O serveis públics
o austeritat
O ecologisme
o negacionisme
O pau
o genocidi
L'extrema dreta
no ens pot marcar el camí
Hem de plantar cara
Jo ho faré
portant el meu compromís
amb la democràcia
el planeta
i els drets humans
del cor d'Europa
Per la pau
pel planeta
pel futur
Europa
Jaume Sens
El 9 de juny
Vota comuns
¿Por qué a sus socios
todo y a mí nada?
Nos está mintiendo la cara
Más y más impuestos
para esto
Todos nos hacemos
las mismas preguntas
y todos tenemos
una respuesta
El 9 de junio
Tu voto
es la respuesta
Vota PP
Desde hace 10 años
Ciudadanos defiende
los intereses de España
en el Parlamento Europeo
Por una Europa social
que proteja a los más vulnerables
y ofrezca oportunidades
a los más jóvenes
Por una Europa
centrada en las personas
Centrada en ti
Por todo ello
seguiremos trabajando
Porque el 9 de junio
lo importante
eres tú
Vota Ciudadanos
Estamos aquí
per asegurar un planeta
mejor para las generaciones
futuras
Davant l'extrema dreta
reivindiquem
l'Europa de las naciones lliures
Por una Europa verda
Por una Europa
de naciones lliures
Vota Europa Republicana
Vota Esquerra Republicana
Van marxar a l'exil
i fa quasi 7 anys
Van dir que ens detindrien
que ens jutjarien
i condemnarien
que mai entraríem
a l'Eurocambra
Però hem persistit
I una i altra vegada
hem guanyat
I amb tu, junts
seguirem persistint
Per l'oficialitat del català
Per teixer aliances
Per la independència de Catalunya
I per avançar en drets i llibertats
Per seguir guanyant a Europa
Junts més
Lliures para Europa