Pares, cuántas cajas de vi y cava
os han portat als de Maset, ¿no?
Aquest mes fan l'oferta del 3x2.
En pagues dos i te'n porten tres.
Ah, parlant de tres.
Us hem d'explicar una cosa.
¿Com?
Que mai us saltin vins i cava
per celebrar qualsevol notícia inesperada.
Aprofiteu ara la millor oferta de l'any.
Celler es Maset.
Directe del celler a casa vostra.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Joan Bota.
I comencem amb una última hora.
L'escriptor, lingüista i traductor Albert Janer i Riera
és el nou premi d'honor de les lletres catalanes
que torga Òmnium Cultural.
El jurat destaca la seva feina incansable
per la llengua catalana
amb aportacions essencials
en el camp de la literatura infantil i juvenil.
Barcelona, Montse Camps.
Bon dia.
El veredicte destaca que 10 i gener
és posar el focus en la llengua
i l'escola en un moment, diu com ara,
d'emergència lingüística en aquests àmbits.
Albert Janer i Riera, de 93 anys,
va ser director durant gairebé dues dècades de Cavall Fort,
on va entrar com a redactor el 1963.
Entre moltes altres coses,
se'l recorda per ser el pare català dels barrufets,
ja que ell va decidir fer per lliure aquesta traducció,
que és un derivat d'un sinònim de dimoniet.
Ha centrat la seva activitat professional
en l'estudi de l'ensenyament de la llengua
i en la literatura infantil i juvenil
i ha adaptat contes com la Caputxeta Vermella,
llegendes i narracions populars
i també ha escrit poesia.
D'altra banda, ha escrit quatre gramàtiques,
una signa en ple franquisme.
El Premi d'Honor de les Lletes Catalanes
està dotat amb 20.000 euros
i un guardó d'obra d'Ernès Alters.
Montse Camps, Catalunya Ràdio, Barcelona.
I pel que fa a la informació política que marca la jornada,
Junts per Catalunya demana al president Pere Aragonès
que convoqui eleccions
si avui el Parlament tomba els pressupostos de la Generalitat.
Els de Carles Puigdemont han presentat una proposta d'última hora
per salvar els comptes,
però el govern de seguida l'ha descartat.
Parlament, Albert Prat, bon dia.
Bon dia.
El portaveu de Junts, Albert Batet,
ha lliurat al president un document de set pàgines
amb una bateria de mesures,
entre les quals matisen la seva exigència
sobre l'impost de successions
i no parlen d'eliminar-lo, sinó de reduir-lo.
Fons de l'executiu,
però no es prenen seriosament aquesta darrera oferta
i diuen que no és manera de negociar
presentar-la al faristol
sense haver-ne parlat abans.
Sigui com sigui, Batet s'ha mostrat taxatiu
i ha reclamat al president que avanci les eleccions
si no és capaç d'aprovar els pressupostos.
A més, els fa falta per veure
que continuar aferrats a les cadires
no és la solució per anar endavant,
sinó el que fa és anar endarrere.
Per un mínim de patriotisme,
el que hauria de fer
és rectificar i convocar eleccions.
A aquesta hora continuen intervenint
els hubs de l'oposició.
Està a punt d'acabar la CUP.
Un cop ho faci, agafaran la paraula els comuns.
Màxima expectació, per tant, a les files del govern
per veure quin serà el to dels de Jèssica Albiach.
Albert Prat, Catalunya Ràdio Parlament.
Nova reunió entre el govern espanyol i el PP
amb la mediació de Brussel·les
per desencallar la renovació del poder judicial.
Estrasburg, Jordi Baró.
Bon dia.
Tercera reunió per intentar superar
el bloqueig del Consell General del Poder Judicial.
Avui a Estrasburg coincidint amb el ple de l'Eurocambra
i finalment amb assistència del vicesecretari general
del PP, Esteban González Pons,
que va amenaçar amb no venir abans de l'aprovació
de la llei d'amnistia.
Es troba de nou amb el ministre de Justícia,
Félix Bolanyos,
i el mediador europeu,
l'eurocomissari de Justícia,
Didier Reinders.
Cap declaració a l'entrada a la trobada
que ha començat a dos quarts d'onze.
La segona reunió fa tres setmanes a Brussel·les
va acabar sense acords
i amb avenços lents segons les dues parts.
La Comissió Europea va donar dos mesos de termini
per resoldre un bloqueig de cinc anys
i la data límit seria a finals de mes.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
La qualitat de l'aire a Europa
ha millorat notablement els últims 20 anys,
tot i que més del 86% de la població
continua vivint en zones
on se superen els nivells de contaminació
recomanats per l'Organització Mundial de la Salut.
Segons un estudi liderat
per l'Institut de Salut Global de Barcelona,
el nivell total de partícules en suspensió
ha baixat a tot el continent,
però el sud d'Europa s'ha multiplicat per 4
el nombre de dies amb mala qualitat
de l'aire a causa de l'ozó.
Joan Ballester, un dels investigadors
que firma l'Informa, ens explica el per què.
El fet que les temperatures augmentin
fa que a l'ozó hi hagi més formació d'ozó,
sobretot a l'estiu
i sobretot en àrees com el Mediterrani.
L'Esports, Marcos García.
Avui es decideixen els dos darrers classificats
per als quart de final de la Champions masculina del futbol.
Sortiran dels partits Borussia Dortmund-PSB,
amb empat a un de l'anada
i l'Atlètic de Madrid, Inter,
avantatge d'un gol per als italians del partit de nada.
El Barça s'hi va classificar ahir
per primer cop després de 4 anys
amb la victòria sobre el Nàpols 3,
gols a un.
L'Arsenal també va passar ronda
i els penals contra el Porto.
L'Espanyol presenta aquest migdia
el nou entrenador,
és Manolo González,
que substitueix Luis Miguel Ramis.
El van acomiadar ahir
i González entrenava fins ara
al filial blanc i blau.
Avui es juga la tornada
a la primera semifinal de la Copa de la Reina,
a dos quarts de set.
Es juga la tornada a les semifinals
Reial Societat Atlètic de Madrid
amb empat a un de l'anada
i en tenis Carlos Alcaraz
passa als quarts de final d'Indian Wells
on jugarà contra Esverev.
Jordi Pundí, què tal? Bon dia.
Molt bé, bon dia.
Com estàs?
Bé, bé, bé.
Ara parlarem de confeti,
de la teva última novel·la,
13 anys després.
Però abans,
què ha semblat a tota la feta Ramon Besa,
que ara estàvem parlant?
Bé, bueno, mira,
venia amb un taxi cap aquí
i casualment,
i per sort,
el taxista escoltava Catalunya Ràdio
i estava allà
i em moria de ganes de dir coses.
En diré dues, només.
Una,
que això ja quedava molt clar
amb tota la conversa que teníeu,
que és molt, molt injust
que el Xavi justament l'agafi
amb en Ramon,
si agafi,
perquè precisament jo crec
que si hi ha un periodista
que en aquest sentit és modèlic
i que fa molts i molts anys
que ho demostra és ell,
i que treballa de periodista realment,
i per tant era totalment absurd.
O sigui, jo pensava,
jo no havia sentit la roda de premsa d'ell,
pensava,
però com podem haver arribat a aquesta situació?
I per què hem arribat a aquesta situació?
Doncs perquè jo crec que en el fons
Xavi no és un bon entrenador pel Barça,
és un bon hooligan del Barça, diguem-ne.
Ho ha sigut,
i ha arribat un moment que s'ha adonat
que probablement no servia pel càrrec
i aleshores ha reaccionat d'aquesta manera,
que és una reacció molt visceral
i molt poc pensada
i molt poc d'acord
amb els anys que fa que coneix el club.
El que passa és que, perdona, eh?
A l'altra banda,
resulta que tampoc podem parlar de la premsa en conjunt.
Tots iguals.
Jo crec que no tots els periodistes
que segueixen el Barça habitualment
són periodistes, de debò.
Jo crec que hi ha molt...
A veure, aquí tenim dos diaris esportius
que viuen de parlar bé del Barça,
i per tant hi ha un punt de defensa corporativista,
podríem dir-ne,
que jo crec que s'hauria de matisar.
Però tu creus que Xavi fa una mica com Xavi Cugat?
Que ara en parlarem d'aquesta persona.
Bueno, es diuen igual.
De moment es diuen igual.
Això sí.
Però que sembla que tingui una galeria
dels partits inventats.
Ah, mira, està bé.
És una bona...
Sí, o sigui,
Xavi és una persona que ha viscut del pensament màgic.
O sigui, que com a jugador no,
però com a entrenador,
des del moment en què es va plantejar el seu nom,
tots vam creure que seria un gran entrenador
només perquè havia sigut un gran jugador.
I això és pensament màgic.
O sigui, que no hi ha una realitat al darrere
que t'ajudi, diguem-ne.
I a més a més veníem d'una experiència,
que era el Guardiola,
que això sí que va funcionar.
I per tant,
recordem que quan es deia de fitxar a Xavi,
TV3 estava matent els partits de Qatar,
de la Lliga de Qatar.
Era com si ens estiguessin ensenyant
allò que veuríem.
Per tant, hi ha hagut des de molt, molt al principi
una mena d'educació en el Xavi
que després ha...
És un globus que s'ha desinflat.
Ahir vas gaudir per això del partit?
Ahir vaig molt, molt, molt.
Evidentment, sí.
Vaig patir també, perquè...
Prou una estoneta.
El Barça...
Sí, però té aquella cosa que...
El 2 a 1.
El 2 a 1 que dius,
ara veurem si realment és una cosa madura
o això és una adolescència de farbacet.
Sí, sí.
És aquella cosa que fer el segon
no et garanteix que aniràs tranquil.
Has de fer el tercer, no?
Sí, sí, és terrible.
Això és terrible.
Entrem a l'univers Xavier Cugat.
I és que avui ens acompanya Jordi Puntí
quan heu de la 64a edició del Premi Sant Jordi de Novel·la
amb l'obra Confeti,
on el protagonista és precisament Xavier Cugat.
Què té la música de Xavier Cugat?
Que encara quan l'escoltes
et porta també un temps,
potser una esperança en aquell moment,
un bon rotllo.
Sí, és música...
Música que intenta transmetre felicitat.
Sí.
Bairebé sempre, no?
I a més a més porta nostàlgia,
porta una època passada,
però al mateix temps porta l'empremta d'algú
que va canviar-la en el seu moment, la música.
Clar, el Cugat,
si agafem la música que feia als anys 30
i el que feia als anys 70 és bastant diferent,
però sempre hi ha la sensació al darrere
d'algú que estava fent allò
perquè sabia el que volia el públic, no?
T'ha llegit una entrevista que dius
que el reggaetó no existiria sense Xavier Cugat?
Bueno, perquè ell sí.
És una mica una botada pensada
perquè acabi sortint el titular.
Però la idea és aquesta.
Ell introdueix els ritmes llatins
a la música americana.
Agafa en un moment donat
en què hi ha una explosió del swing,
sobretot de Benny Goodman i de Glenn Miller,
ell ha de pensar en alguna cosa diferent
i com que va créixer a Cuba,
penso, doncs, portaré els ritmes aquells dels...
Llatins.
Sí, les maraques, les guires, el conga, tot això.
Si passa del violí als ritmes cubans.
De fet, la portada, per exemple,
apareix Cugat amb un violí.
Perquè ell era violinista.
Ell va començar com a violinista
i a més a més volia ser un violinista clàssic
i va anar a Nova York
per debutar al Carnegie Hall
i tocar com a violinista clàssic,
només que les crítiques no eren prou bones,
no era un geni.
En una època, a més a més,
que arribaven constantment genis
que fugien de Rússia
i dels països de l'Est
i eren nanos que des dels cinc anys
tocaven el violí, això, com genis,
i llavors ell no era prou bo
i, per tant, va haver-se de reinventar.
I en quin dia neix el personatge?
Quin dia la Xavi Cugat comença a ser el que coneixem ara?
Bé, jo, la meva intuïció
és que el dia que hi ha la gran transformació,
potser no és només un dia,
sinó que és una època,
és quan es posa perruca.
O sigui, el dia en què ell...
Això té a veure amb una pel·lícula
que fa amb el Fred Astaire
i amb la Rita Hayward,
que es diu
Bailando Nace el Amor,
es deia en castellà,
i allà, d'una banda,
li comencen a dir Cugui,
que és una cosa que fins aleshores no havia passat,
i ell es veu vell i pensa
que té 40 anys ja
i diu
doncs m'he de posar perruca
i ja no se la treu mai més.
No només això,
sinó que em fa un motiu d'orgull.
I en quin moment neix l'interès
per aquesta figura,
per part teva?
Per part meva,
mira,
bastant, bastant d'hora,
fa anys,
anys,
a veure,
jo havia llegit la seva autobiografia
i em semblava que era molt literària.
Penseu,
ostres, aquest home,
clar,
és una autobiografia
que escriu als 80 anys.
Hi ha una part,
això ho sé després,
que és invenció,
però jo me la crec,
evidentment,
com tothom,
i penso,
home,
això es mereix una novel·la.
Per què es mereix una novel·la?
Perquè m'agraden els perfils
dels catalans que marxen.
M'agrada el moviment,
m'agrada
canviar l'escenari habitual
on has nascut per un altre,
et canvia la vida
i aleshores,
i aquesta és una persona
que crec que
des de molt petit
ho viu,
viu el fenomen
de la migració
i, per tant,
escolta,
anar-te'n a un altre país
i triomfar
i que, a més a més,
sigui a Estats Units,
doncs era molt llaminé,
molt atractiu.
El punt de partida
és una beca
que vas obtenir el 2014,
no?,
per un projecte narratiu
i vas anar a la Biblioteca Pública
de Nova York.
Sí.
I ara comences la recerca
i comences a trobar coses d'ell
que et van donar potser
una visió diferent
del personatge?
Sí, sí, clar.
A veure,
jo havia,
com et deia,
havia llegit l'autobiografia
que es deia
Jokugat,
ell volia que es digués
Mis Cinco Suegras,
però no,
els editors no li van aprovar.
Aleshores,
jo anava
amb una predisposició
a la que començo
a fer investigació
a la Biblioteca,
m'adono que
moltes de les coses
que donem per fetes
i percebudes
i explicades per ell
doncs no són,
o són mentida
o són adaptacions
de la realitat
millores,
com si no n'hi hagués prou,
amb aquella vida
fabulosa que havia escrit,
per tant,
que havia viscut,
per tant,
tinc la sensació
que en el fons
la novel·la
que jo volia fer
ja l'ha fet ell,
que són les memòries,
però allò és una novel·la
i per tant,
dic,
bueno,
doncs he de fer
una altra cosa,
he d'escriure,
m'he d'inventar
un personatge,
un narrador
que d'alguna manera
em pugui explicar això
i alhora pugui fer
tot un exercici
de reflexió
sobre els límits
de la realitat,
què fem
quan pensem
en la nostra vida,
com ens la reinventem
davant dels altres,
no?
Hi ha tot un procés
que és el que m'interessa
de debò,
eh?
La Fiore del Cugat
al final,
de mica en mica,
es va convertint
una mica en una excusa
per poder parlar
d'aquest narrador
que m'invento
i per poder parlar
d'una època,
d'un tipus de gent,
no?
És Jordi Puntí,
avui al Matí de Catalunya
Ràdio presentant
Confeti.
L'ego només és confeti,
després s'ha descombrat,
diu Anna Millán,
actriu humorista,
que cites precisament
com es cita
en aquest llibre.
Per què?
Bé,
a mi m'agradava
la imatge,
jo tenia la idea
de publicar
aquest llibre
amb el títol
de confeti
i de cop un bon dia
vaig trobar aquest titular
en una entrevista
i vaig pensar
que definia molt bé
el personatge,
aquesta mena
d'esclat d'alegria
que és el confeti
quan el llences,
quan el tires en l'aire,
com focs d'artifici,
et crea una alegria afegida
que és el que li passava a Cugat.
Cugat necessitava sempre
aquesta mena
d'entusiasme constant.
La festa constant.
La festa, sí.
I després,
l'endemà l'has descombrat
o l'endemà
te'l trobes al coixí
quan et despertes
i dius
d'on ha sortit
aquest paperet.
Aquella persona trinxada
que dius
no és la mateixa d'ahir, no?
Clar, en el seu cas,
per no trobar-se amb això,
què vol dir?
Tirar-ne més
i més
i més.
És la felicitat constant
que al final
acaba no sent felicitat,
acaba sent una mena
d'engany
que et fas a tu mateix, no?
Clar, va participar
en moltíssimes pel·lícules,
per exemple, a Cugat.
És precisament per això,
per aquest espectacle
que necessitava projectar sempre?
Sí, sí.
Les pel·lícules
eren un dels arguments, eh?
N'hi havia molts més
perquè, evidentment,
amb l'orquestra,
amb la ràdio...
Clar, ell era una persona...
O sigui,
els seus concerts a la ràdio,
en directe,
són dels primers
que s'emeten
a tot el país,
a tot Estats Units.
Abans es feien només
a nivell local
i el dia que existeix
la ràdio nacional,
ell, aquella nit,
està allà, no?
I, per tant,
doncs,
és una figura pública.
És una figura pública
que els rics
poden veure en directe
als hotels,
ballant,
sopant i ballant,
i la classe mitjana
i la classe pobra
el senten per la ràdio
o el veuen al cinema, no?
I és una...
És a dir,
hi ha una multiplicació
de la figura.
En realitat és això,
el personatge és això.
I creus que tenia més prestigi
i més nom i renom
als Estats Units
que aquí,
en aquell moment.
Sí,
no hi ha dubte,
perquè aquí no...
És que aquí arriba
els que té 78 anys,
és una persona gran,
s'instal·la al rics,
ens va molt bé
perquè aquí sortim
del franquisme
i, per tant,
aquest home ens dona
una mena de vitalitat
i una alegria,
històries de llibertat,
històries de...
Això,
de famosos,
Frank Sinatra,
grans amics seus,
Kennedy, no?
Va dient aquests noms
i això per nosaltres
és molt enlluernador.
Però,
en realitat,
la persona famosa
és Estats Units,
perquè ell va estar allà
durant 40 anys,
la cultura popular
el reconeixia
i avui dia encara
gent que tingui
més de 40 anys
sabrà perfectament
qui és.
També et fixes
en la seva relació
amb les dones,
es va casar 5 vegades,
però també tenia
com una fixació
en buscar-les
sempre més joves,
Sí,
era un patró,
o sigui,
ell començava,
sempre començava
amb les noies
a l'orquestra
cantant,
com quan les tenia
com a cantants
a vegades se n'enamorava,
gairebé sempre
se n'enamorava d'elles,
això era una cosa,
clar,
això és la meva opinió,
és la meva versió
a partir d'haver-lo estudiat
i d'haver llegit
moltes entrevistes
amb ell
i haver-ne vist.
La impressió
és que ell
s'enamora
a través de la veu,
però
ha d'anar més enllà
i a més a més
té una figura pública
que és el Latin Lover,
tot i que no era guapo,
però en aquells moments
exercia...
El Don Joan,
per exemple,
tenia un punt de Don Joan.
Un punt,
sí,
sens dubte,
com a mínim
de portes en fora,
perquè en realitat
de la seva vida privada
i íntima
se'n coneix bastant poc.
Que bonitos ojos tiene
debajo de esas dos cejas
debajo de esas dos cejas
que bonitos ojos tiene
De fet,
el llibre comença
amb l'Abelán,
que és una tipa de...
que és la tipa de Cugat
i dels seus xihuahuas.
Sí,
perquè pobra és
la que va aguantar més anys,
va estar casada amb ell
12 anys.
Aquest binomi Cugat i xihuahuas
és...
Mira,
és imatge pública,
és...
Ja,
és curiós,
no?
Sí,
aquell moment,
és que aquell moment
passaven coses
que ara ens semblen absurdes,
però tot era nou,
i llavors cada cop...
Per què li agradaven tant?
No és que li agradés...
Jo, bueno,
li agradaven els gossos,
no?
Sempre havia tingut gossos
i de fet
tenia gossos grossos,
havia tingut un gos llop,
un gos llop,
un gos pastor alemany,
veja,
i en aquesta...
Li anava molt bé,
en realitat,
comença a tenir xihuahuas
perquè hi ha un director
que li diu
en una pel·lícula,
escolta,
és que no saps què fer amb les mans,
amb una mà dirigeixes
i amb l'altra no saps què fer-ne,
llavors diu,
ah, doncs,
hi ha un xihuahuas per allà,
l'agafa i se'l posa a la mà,
però veu que és un negoci,
llavors munta una granja
de xihuahuas a Mèxic
amb el seu germà
i exporta en xihuahuas
durant una època,
llavors sí,
hi ha això.
Ara, esclar,
l'Avilain feia...
Què és amb qui va estar
més anys que saps?
Va estar 12 anys,
doncs els 4-5 últims anys
ja no podia més
dels xihuahuas
perquè a més ell els treia,
sempre era com un...
Saps com...
I quant se'n tenia?
Ai, això no ho sé.
Home, sempre...
A veure,
n'hi havia dos
que eren Tico i Taco
que aquest sempre
que els anava traient a tot arreu
i després n'hi ha un altre
que es deia Mambo,
sempre els hi posaven noms així,
sí.
Hi havia un punt d'impostor també,
tot això o no?
Bé,
impostor...
Jo crec que ell s'ho creia,
el que passa és que ell tenia molt clar
això que em dèiem abans,
el personatge,
i tenia molt clar
que tot eren accessoris,
o sigui,
igual que en un moment donat
doncs la perruca ho va ser,
el xihuahua ho va ser,
o aquí quan va venir aquí
de cop sortia sempre amb una pipa,
això,
per tenir les mans ocupades
i no fumava,
però tenia una col·lecció de pipes
que li havien anat regalant
allà al Rix
quan estava aquí al Rix,
vull dir,
eren accessoris de personatge,
igual que tenia frases
que repetia,
que simpàtico,
a Itàlia,
quan vivia a Itàlia,
vull dir que hi havia tot d'elements
que convertien la persona en personatges.
Tu et vas quedar amb alguna faceta
per descobrir,
per resoldre?
Home, sí,
inevitablement,
això que et deia abans
de la vida íntima,
la sensació que
el poc que en sabem
té a veure amb,
o el que jo en sé,
vaja,
té a veure amb les cosetes
que acaba dient l'Avi Lane
en alguna entrevista
i amb algun dels seus secretaris
que vaig conèixer
i amb qui vaig parlar,
que et deixaven anar a alguna cosa,
però més enllà,
i després la part de la família,
clar,
eren cinc germans,
cap va tenir fills,
cap,
per tant aquí
hi ha una sensació
de final
bastant gran,
i això sí que m'ha quedat
alguna cosa pendent.
I t'has trobat en allò
d'haver de separar
l'obra de l'artista
en el procés,
diguéssim,
de construcció del personatge?
Sí, esclar,
i ho has de fer,
és inevitable,
o sigui,
no és que sigui inevitable,
és que ho has de fer,
has de separar
per entendre
què hi havia al darrere
de tot aquest xou constant,
no?
I per tant,
sí, sí,
i és molt agraït,
com a narrador
i com a escriptor,
per això vaig crear
aquest narrador fictici,
que és el que em permet
d'alguna manera
estar a prop del personatge,
a més és un narrador
que el va seguint a ell
sempre,
i em permet estar
molt a prop del personatge,
però alhora
tenir un punt
de divergència
i de distància,
i de dir,
jo no soc igual,
jo faig el mateix,
ens assemblem,
faig moltes coses semblants,
soc periodista
i per tant l'analitzo
i me'l miro,
però no soc ell.
Abans ho deies,
que és un personatge
que va marxar
amb cinc anys,
no?,
a Cuba,
quan hi va tornar a Catalunya
en tenia vuitanta.
Sí,
però ahir, sí.
Per tant,
va viure el naixement
i la mort a Catalunya,
no?
Com van ser aquests últims anys
de desenllaç aquí?
Bé,
són uns anys
que són els més coneguts
aquí, eh?,
perquè hi ha molta filmació
de TV3,
hi ha moltes entrevistes
de ràdio,
la gent,
em trobo constantment
gent que té caricatures seves,
dibuixos,
perquè si el convidaven
a una cargolada a Lleida
hi anava,
si el convidaven
a una calçotada a Valls
hi anava
i a on fos,
no?,
ell el que necessitava,
jo crec que això
li donava vida,
a veure,
físicament estava tocadet,
havia tingut un parell dictos,
tenia problemes de cor,
però li anava molt bé
per donar-se a lei,
per donar-se vida,
no?
Han passat 13 anys, Jordi,
entre la primera
i la segona novel·la.
Han d'esperar 13 anys més?
No, no, no,
això són circumstàncies
de la vida.
Però com han sigut aquests anys?
És a dir,
tu has anat al procés d'escriptura,
és a dir,
has parat algun any
i has tornat
o realment cada any
has fet una feina important?
No, no,
hi ha hagut fases
que ha hagut de parar
perquè la vida
et porta per llocs
on esperes
i un dia tens un accident
i no pots treballar
i un altre
se't moren els pares
i no pots treballar
i has d'estar pendent
d'aquestes coses,
però també és veritat
que hi ha hagut
una fase
de conèixer millor
el personatge
i hi ha un moment
on has de dir prou
a la documentació
i aquí és on creix
la novel·la de la bona
el moment en què
pots dedicar-te a inventar
i a imaginar
a partir de tot allò
que tens,
de tota aquesta informació.
Home,
jo espero que la següent
no trigaré tant
perquè
és que és imprevisible.
Les crítiques
són molt bones
i a més a més
el confeti tur no para,
no?
Avui vas a Sant Just d'Esvern,
demà vas a Lleida,
a la llibreria Casellas,
divendres també
també a Sant Joan
de les Abadeses,
dimarts 19
a la tribu de Sant Andreu,
dijous 21
també vas a la llibreria
de l'illa del Mollet del Vallès
i així anar fent
ho podem trobar
a través del Twitter,
per exemple,
del Jordi Puntí
o a través de la Baix Noé.
És a dir,
que Déu n'hi do
el que t'espera
fins a Sant Jordi,
no?
Molt, molt,
però això és el pes
del Premi Sant Jordi
que hi ha Joan Miu
amb el darrere,
que et donen
una confiança
i una seguretat
i et fan treballar molt,
o sigui,
el Premi te'l guanyes
també després,
després d'haver escrit,
anant a trobar-te
amb els lectors,
que és probablement
la millor cosa
que et pot passar,
quan ja l'han llegit,
o sigui,
quan no l'han llegit
fas la presentació
i està molt bé,
però quan pots fer
clubs de lectura
i pots parlar
amb els lectors
que ja tenen
una opinió formada
i pots discutir,
doncs és quan és millor.
Passaria llista,
també es podi,
Música per la novel·la
amb 65 cançons,
més de 3 hores de música,
Cugats, Confeti,
va Jordi Puntí,
que entenc que és
mentre anem llegint
la novel·la
anar-la escoltant,
no?
És el que m'està dient
els lectors,
que quan llegeixes,
no només a l'Spotify
també,
però et pares
i te'n vas a YouTube
a mirar vídeos,
perquè clar,
n'hi ha molts,
és que és això,
és una figura pública
i et permet tenir
aquesta mena
de segona lectura
que és la visualització.
Un regalo
el que ens has fet,
Jordi.
Gràcies per venir avui
al Matí de Catalunya Ràdio.
Moltes gràcies a tu, Ricard.
Confeti,
Premi Sant Jordi.
Gràcies,
Jordi Puntí.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrells.
Passa, passa.
Ja ets dins del Girona reservat.
Neix el podcast
amb les informacions inèdites
del Girona,
amb Eduard Solà.
El Girona ara també juga
entre setmana
amb el nostre tarannà.
Girona reservat.
El podcast fet ben a prop
de l'aficionat del Girona
cada setmana
a l'api web
de Catalunya Ràdio
i al 3K.
Inspirada en un dels segrestos
més famosos de la història.
Càllense!
El que passi ara
depèn del govern.
Si es ve sa sang,
s'hi embrutarà en les mans.
Vull que canti.
I si no ho faig,
què?
Em matarà?
Julianne Moore
i Ken Guatanave
protagonitzen una història
d'amor i sacrifici
on la música es convertirà
en l'única salvació.
Veieu que he de cantar?
O no?
No!
Bel Canto.
A TV3 aquesta nit
és la gran pel·lícula.
La ruta del desconcert 2024
fa parada a la Costa Brava.
Tres artistes molt diferents
muntaran un bon serau
a Sant Feliu de Guíxols.
Mama duixa.
Joan Garriga
i Flashy Ice Clip.
Vine al desconcert
de Sant Feliu de Guíxols
dissabte 16 de març
a la Sala Las Vegas.
Entrada exclusiva
amb invitació.
Demana-la al web
o l'abdicat.
Occident.
L'asseguradora
que protegeix
tot el que t'importa
i patrocina
tot, tot i tot
el desconcert d'ICAT.
Occasión Plus.
En la venda del teu cotxe
com en tot
pots ser un loser
o un pluser.
Un loser no valora
el seu temps.
Un loser es deixa
amb el camp ofertes
de compra que no es respecten.
Vols ser un pluser?
Vine directe a Occasión Plus
per rebre sempre
la millor taxació,
pagament a l'acte
i sempre amb una
transparència total.
Occasión Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
T'hi afegeixes?
Obriu ja els ulls.
On som?
Al meu poble.
Però si és preciós
i tu sempre deies
que era molt lleig.
És veritat,
sempre deies això.
Bé, ara és bonic.
I quan va deixar
de ser un poble lleig?
Quan vaig pensar
que podies ser bonic.
Sí, home.
Que tu penses
que el teu poble
pot ser bonic?
I passa?
Divendres, 15 de març,
Euromillones
sorteja un pot especial
de 130 milions d'euros.
Euromillones.
No hi ha res més gran.
L'otariés et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major
d'edat.
Per tots els que diuen
l'estiu és la millor època
de l'any.
És que no coneixen
la primavera, Nissan.
Gaudeix d'una baixada
excepcional de la taia
tota la gamma
fins al 20 de març.
Sí, sí,
baixem la taia
tota la gamma, Nissan.
Visca la primavera.
I a més,
un 25% de descompte
en accessoris.
Finançant amb
BRC i Banc.
Com embolicar el teu regal
del Dia del Pare
pel Corte Inglés.
A casa seva
doblega amb molta cura
cada cantonada
del passadís.
Cobreix tot el saló
assegurant-te
que ell queda en el centre.
Quan et vegi,
posa el llaç
i diga sorpresa.
Regalar
sempre serà més gran
que qualsevol regal.
Feliç Dia del Pare
al Corte Inglés
a la botiga Web i App.
Dissabte 16 de març
tenim un gran repte.
Omplir totes les butaques
dels teatres de Catalunya.
Cap Butaca Buida
serà la primera
gran diada nacional
del teatre.
Entra a capbotacabuida.cat
tria el teu espectacle,
la teva butaca
i forma part
d'aquest gran dia.
Tot s'accelera.
I el pop-up
s'adapta als nous hàbits
i te'ls explica.
T'expliquem com tenir
una vida digital en català,
com trobar informació contrastada
esquivant les notícies falses,
saber cap on va
el món audiovisual,
descobrir les claus
per ser viral.
T'ajudem a entendre
la cultura d'internet.
Pop-up,
el videopodcast
de Mariola Vinerès,
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i al 3Cat.
El matí de Catalunya Ràdio.
Més minuts seran
dos quarts de dotze.
A seguida entrem
en les polèmiques
amb Llucia Ramis
i Samantha Villar.
Però abans,
Pau Foradada,
què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Des del Parlament de Catalunya.
Atenció,
perquè està caixent
la remor de fons
d'avançament electoral.
Sí,
és una cosa
que aquí
a les converses
que hi ha
als passeïsos del Parlament
mentre a dins
l'hemicicle
s'està fent
el debat de pressupostos.
Doncs és una paraula
aquesta d'eleccions
que cada cop
s'escolta més
i és que pràcticament
tothom
dóna per fet
que no hi haurà
acord
per salvar
els comptes.
De fet,
tant fons de govern
com fons dels comuns
admeten
que ja no hi ha marxa
per negociar
i a hores d'ara
l'únic que podria salvar
els pressupostos
seria o que algú dels dos
li agafés un tremolor
de cames
a última hora,
cosa que les parts
evidentment descarten,
o que hi hagués
una trucada de Madrid
per intentar convèncer
els comuns,
però també des dels comuns
ens diuen
que això no passarà.
Per tant,
com que els comptes
amb tota probabilitat
cauran avui
al Parlament de Catalunya
sobre l'escenari
i després què?
Aquí l'entorn del president
és molt discret,
diuen que volen
anar pas a pas,
que primer
s'ha d'acabar el debat
i s'ha d'acabar
la votació d'avui
i després
ja veurem.
Hi ha qui fins i tot
arriba a dir
que passaran coses,
però no volen
avançar a escenaris.
Quan preguntem
si el president
avui parlarà,
sigui aquí al Parlament
o fins i tot
en una compareixença a Palau,
no ho descarten.
Podríem tenir compareixença
del president aquesta tarda.
No es descarta,
hi ha qui creu
que hauria de ser així,
però, insistim,
l'entorn del president
guarda silenci,
però d'alguna manera
amb aquest silenci
i amb la contundència
amb què diuen
que passaran coses,
doncs estan alimentant
aquesta rumorologia
amb converses
aquí als passadissos,
amb diputats
d'altres partits,
entre els propis periodistes,
amb responsables de premsa,
com diem.
L'interrogant ja no és tant
si hi haurà
o no hi haurà
pressupostos,
sinó si la reacció
als no pressupostos
serà no o no
un avançament electoral.
Aquí què hi diu el PSC
en tot això?
Doncs el PSC
sobretot carrega
contra els comuns
perquè diuen
que això
de posar el Harrock
com a condició,
com a línia vermella,
és una excusa.
Ells diuen...
Sí, però sobre
l'avançament electoral,
diguéssim,
quina posició tenen?
Ah, no,
sobre això
no es mullen
en el sentit que
evidentment és una prerrogativa
que només
confereix
al president.
Ells evidentment
donen per fet
que és una de les coses
que podria passar,
és un dels arguments
que podria tenir Aragonès
per avançar
les eleccions,
que Junts no té candidat
i que el PSC
qui sap si el cascoldo
la podria debilitar,
el PSC evidentment
dona per fet
que el cascoldo
no els hi suposarà
cap tipus de
de prejudici
podríem dir
electoral,
el PSC està
còmodo i confiat
en el sentit
que ells
no han de fer
cap debat de candidatura,
Salvador Illa
repetiria com a candidat
i recordem
que totes les enquestes
el somriuen,
per tant,
no seria,
diguem,
el partit que li seria
més mal de cap
un avançament electoral.
L'actual més curiós també
és que tant el PSC
com Esquerra Republicana
que són els dos partits
que ho tenen
més encarrilat
a nivell de projecte
i de candidat,
són els partits
que volien pressupostos
i per tant
prorrogar al màxim
la data
de les possibles eleccions.
Aquí el PSC
evidentment
mira cap a Madrid,
és a dir,
una altra conseqüència política
que té la no aprovació
dels pressupostos
aquí a Catalunya
és què passa
amb els pressupostos
generals de l'Estat.
Si Esquerra
aquí als Comuns
no li aproven els comptes,
Esquerra ha d'aprovar
els comptes
d'un govern a Madrid
en el qual hi ha sumar,
aquesta és una incògnita
i per tant
aquí el PSC
sí que voldria
que s'aprovesin
aquests comptes
perquè d'alguna manera
s'aplenaria l'aprovació
dels pressupostos
generals de l'Estat
però, com diem,
ja ho hem d'esperar.
El debat
queda potser
una oreta
d'intervencions
dels partits,
una oreta i poc,
després si hi ha
rèplica del govern
obre contra rèplica
i si no
doncs ja s'hauria de votar
i després ja veurem.
Gràcies, Pol.
Fins ara.
Fins ara.
I ara, si, Llucia Ramis,
bon dia.
Bon dia.
Ja veus que estem animats.
Sí, ja potser.
I Samantha Pillar,
bon dia.
Bon dia.
Com esteu, bé o no?
Sí, molt bé.
Si heu anat a alguna terra...
Avui és dia primaveral,
hi ha una temperatura agradable,
es pot anar a les terrasses,
als bars...
No, no es pot.
Com que no es pot?
Sempre hi ha problemes.
No hi ha lloc, vols dir?
Sí.
Avui parlarem de fet d'això
perquè aquestes últimes hores
hi ha hagut molt remor a les xarxes
per la queixa d'una clienta
d'un restaurant de Sevilla
que per reservar una taula al sol
havia de pagar un cost adicional.
A favor-ho, en contra d'aquesta mesura, Llucia?
Òbviament, en contra.
En contra, no?
A qui pot estar a favor d'això?
No, ara hem de fer una anàlisi de la situació.
És que jo crec que una cosa és oferir un servei
i una altra cosa és abusar de tenir un espai,
no?, de tenir un espai
perquè has pagat una llicència...
Un espai públic, bueno.
Tu has pagat una llicència,
però exacte,
però el resident està pagant uns impostos
per aquell espai públic, no?
Llavors, crec que moltes vegades
el sector cervells
sembla oblidar la funció que fa
i jo entenc que vulguis intentar
mantenir el negoci
però una altra cosa és explotar
directament el teu client, no?
I a més a més,
no pots perdre de vista
en què consisteix la teva feina.
La teva feina és oferir un servei,
no és abusar d'aquest servei que tu ofereixes.
Però vigilem que no ens acabem acostumant, eh?
A aquestes coses.
No, no, exacte, exacte.
Jo encara me'n recordo
quan un cafè amb gel
no et cobraven el gel.
Jo me'n recordo d'això
i me'n recordo del xoc
de quan van començar a cobrar el teu gel.
A cobrar els deu cèntims del gel.
I mira com ara ja ens hem oblidat, eh?
Qualsevol dia ens obriran
per posar-nos una taula a l'ombra, a l'estiu.
En aquesta queixa que ha fet
aquesta clienta d'aquest restaurant,
la direcció del restaurant li va respondre
que es tractava d'unes taules premium
i que, per tant,
estaven resoldades
tant en el primer com en el segon torn
i que s'informés a la pàgina web
de les condicions.
Clar, és que probablement encaixi
dins de la normativa.
Això és el més greu de tot.
Però jo crec que es basa sobretot
en que en ciutats com a, no sé si tant
Sevilla, però Barcelona,
en el sector de l'hostaleria,
malauradament, no té cap necessitat
de tractar bé el client
perquè no necessita fidelitzar-lo.
Perquè com que l'ambienta majoria
són turistes que se'n van
i que no tornaran mai més allà,
doncs els poden abusar d'ells
de la manera que vulguin.
Però és que, a més a més,
ens hem basat terrasses
que tenen torn,
com si n'havies de la carnisseria
i haguessis de demanar torn,
que només hi pots estar
mitja hora com a màxim.
Quan et diuen
et dono la taula
però a les dues has de marxar.
No, però a més a més
amb un número.
Sí, sí.
Amb un número.
Amb un número.
I pots estar a mitja hora,
a màxim, no?
Sí, sí.
O també mos hem basat
que intentes seure
a una terrassa buida
a les 6 de l'hora baixa
i et diuen
no, si no has de sopar
no pots seure.
Sí, sí, sí.
I dius, però escolta,
un moment,
és a dir,
discriminar negativament
el possible client habitual
crec que és un error
perquè tu no saps
si jo de 6 a 8
estaré fent,
jo què sé,
cerveses, tapes
i després encara tindré gana
i voldré sopar, no?
És a dir que,
i a més,
si m'atractassis bé
però tu la tornaria demà
però és el que tu dius,
Samantha,
que moltes vegades
està més pendent
d'aquests possibles sopars
i hipotètics sopars
que podrien fer
a les 6 de l'hora baixa
que no pensar
que el client habitual,
de fer clients habituals, no?
Jo el que no sé
és si això es basa
en pura avarícia
o que potser
també el sector de l'hostaleria
està pagant uns preus
pels locals
que aquí tenim un gran tema
i un gran problema.
Pels locals, però també
per les terrasses, eh?
Mira, en el cas de Barcelona
la via Fabència,
a Nou Barris,
el propietari hauria de pagar
uns 255 euros de taxa
mentre que la mateixa terrassa
a la Rambla de Catalunya
a la dreta de l'Eixample
val 4.975 euros.
Tu decideixes posar les terrasses?
També t'ho dic.
Tu decideixes posar les terrasses o no?
És a dir, tu decideixes
fer més negoci
a partir d'aquí.
D'acord, d'acord.
Si és molt car,
doncs segurament
posaràs uns altres preus
però no discriminaràs
negativament el resident?
O sí?
O sigui, hi ha aquesta necessitat
d'explotar-lo
o d'abusar
d'aquesta manera de fer?
Mira, Marc Güell,
el Marc Güell ha anat a passejar
avui per Barcelona.
Hola, què tal, Marc?
Bon dia.
Hola, bon dia.
On ets, on ets ara?
A la plaça de la Vila de Gràcia.
Ah, 6 terrasses.
Que quedes trobat?
És que allà...
Clar, aquí 6 terrasses,
bon temps,
podeu imaginar ara que aquí...
Allà no només donen números,
sinó per número parlant demà
ja te'n donen, saps?
Exacte.
La recomanació és venir a aquesta hora,
que mira,
ara estan al 50% més o menys
les terrasses,
però això a partir de la tarda
es complica.
La veritat és que és un tema
que notes que incomoda,
bàsicament a cambrers
i responsables de bars i restaurants,
perquè, evidentment,
davant de micro no volen dir res,
fora de micro,
els preguntes per aquests límits
que es posen als clients,
ells mai ho fan,
sempre diuen que són els altres,
i bàsicament a la conclusió
que arribem,
després de parlar amb clients
i això també amb alguns cambrers
i responsables de bars,
doncs que les limitacions
són al migdia,
a l'hora de dinar,
i sobretot especialment al vespre,
normalment a partir de les 7,
que si no vols menjar
doncs no et deixen seure
i que per tant aquí...
Això hauria de ser il·legal.
És a dir,
ells estan ocupant
d'un espai públic,
són un bar-restaurant,
si fos un restaurant
jo t'entenc que si no has de dinar
no puguis seure,
però si ets un bar-restaurant,
escolta,
tu has d'atendre el teu client
a l'hora que sigui
que te demani
la consumició que demani,
no pots estar pendent
de si demano una cosa o una altra.
Sí, però aquí vaig jo
en el sentit de si els estan collant
des de l'Ajuntament,
probablement, no?,
qui els cobri
per l'espai públic,
per la terrassa,
per la llicència, etcètera.
Samantha, tu també estàs pagant
aquest espai públic?
Sí, l'estem pagant tots.
Sí, òbviament.
És una respeculació.
Clar.
Clar, però el que em refereixo
és que volem garantir
també que el sector de l'hostaleria
tinguin les condicions suficients
com per no haver d'acollar
el client
i poder fer un negoci raonable.
Aquí vaig jo,
o sigui,
què estan pagant aquests locals?
Si la cosa és pura avarícia
i fer com més benefici millor,
multa el canto.
Però si no,
si resulta que estàs pagant
una barbaritat
pel lloguer
d'aquell local
més una barbaritat
per la terrassa...
Però això passa a qualsevol local,
sigui bar, restaurant
o vengui
vetes i fils.
Sí, però què vols?
Ja, ja, ja.
Per això les de vetes i fils
estan desapareixent
i de fet
l'Ajuntament de Barcelona
tenia un...
Bueno, venguis pomes,
és igual.
No, no, però em refereixo...
Això és un problema global.
No crec que el sector
de l'hostaleria
estigui en perill
ara mateix,
però en fi,
per posar la comparació
amb les vetes i fils.
Home, per ell,
clar que no,
és molt abundant, eh?
Però el que sí que vull dir
és que sí que tenim
un problema
amb els preus dels locals,
tan evident
que l'Ajuntament de Barcelona
ha començat
a comprar-ne alguns
per llogar-los
a preu social,
locals,
de botigues,
a preu social,
perquè els botigues
de tota la vida
els puguin pagar
i no es converteixi això
en una nova franquícia
d'aquesta cadena de roba
que tots coneixem,
que compren tots els locals
perquè són els que tenen beneficis.
Aquí estàvem molt acostumats,
jo que sé,
anaves a París,
per exemple,
el cobert i el pa
sempre, sempre te'l cobraven.
Sí.
Oi, a mi no m'han tractat
en un bar pitjor al món
que a París, eh?
D'acord,
l'aigua de garrafa no,
no te la cobren a París.
Tampoc avui han de voler
a ser París,
pensava.
Però vull dir que també potser
que ens hem acostumat
durant molts anys
a donar per fet
que la cosa havia de ser,
que vivim en un lloc
on és tot barat,
tot barat.
No és qüestió
que sigui barat o no,
no és una qüestió
que et tractin bé o no,
que et permetin seure
o no seure
en un espai
que, com deia abans,
moltes vegades
aquestes terrasses
encara no estan planes
i directament
no et deixen seure
per si de cas
després ve un client
que gastarà més d'obbes
que tu,
hipotèticament,
perquè això no se sap mai
fins que no el tens,
no?
Sí, sí.
Llavors,
o aquesta regulació del temps,
escolta,
si jo estic fent una consumició,
no me venguis al darrere
a dir,
escolta,
ja ha passat el teu torn,
fora,
següent, no?
Troc que és una mica...
Consumireu alguna cosa més
o te'n vas?
No, clar, exacte.
Aquesta manera
de fer-te fora
trob que va en contra
del mateix negoci,
perquè el negoci,
ja et dic,
és a dir,
tu has de servir
el teu client,
no l'has d'expulsar
quan se li ha passat
el minut.
És com aquestes
companyies aèries
low-cost,
que es basen
a humiliar
el seu client,
no?
Ara sembla que els bars
també ho fan,
això,
humiliar-nos
perquè s'entreguin
les ganes d'anar-hi,
no sé.
Aquí s'hi afeges una cosa
i és que els locals
evidentment
poden fer el que vulguin,
el que passa
que ho han de comunicar
en els seus clients
i aquí en general
ni veus cap carta
que digui aquests límits,
no?
Per exemple,
de només seure
per menjar
a les hores del migdia
o del vespre,
tampoc no veus cap cartell
a la porta.
Sí que és cert
que m'ha sorprès
els clients que hem parlat
i ara els escoltarem,
els que hem trobat aquí
són bastant comprensius
i sí que també hem trobat
una clienta
que estava en una terrassa
però ella treballa
de cambrera
en un altre bar,
en una altra zona
de Barcelona
i sí que ens admetia
que està a tipa
d'haver de dir a gent
que no es poden asseure.
Escoltem-los.
En algun poble
por Cataluña
me pasó una vez
que me diuen
bueno,
si se quieren sentar aquí
tienen que pedir algo
de la carta.
En parte lo entiendo
y pedimos algo,
éramos dos personas
y se lo hacen
de buenas maneras
pues no veo,
no le veo
el gran problema,
la verdad.
Sí, sí, sí,
m'he trobat el límits
en què m'han dit
que no puc prendre algo
sinó que només
si vull sopar
o dinar.
Em sembla una mica
malament
ja que no sempre
vols anar a un bar
vull dir
per sopar o dinar
sinó que també
per passar una estoneta.
Passa que tothom
vol guanyar pasta
i la meva mare
que era periodista
deia una frase
que és
un client
és un amic
un turista
és un amic
però el ciutadà
barcelonè
que està a peu
a la seva ciutat
hosti,
hi ha que tractar-lo bé
i si li donem prioritat
en el guiri
després no ens queixem.
Treballo en això
i he de donar
tantes explicacions
que al final
m'he canso
i dic
mira la mesa
està ocupada
punto pelota.
Estic convençut
però
que al vespre
les opinions
que trobaríem
segur que serien
unes altres
quan veus aquí
gent fent cua.
Segurament.
Gràcies Marc.
Que vagi bé
el Parcult.
Que vagi bé.
Adéu a dir.
No, però després és això
arriba la pandèmia
i tota l'hostaleria
demanant per favor
a unes residents
que col·laborem
que ens solidaritzem
etcètera.
És a dir
en els moments
més peixucs
Una mica de
corresponsabilitat.
Clar, jo crec que sí.
No sé, no sé què dir-vos.
Com a clienta
crec que hi ha un ínxol
de mercat.
Ara hauria d'obrir
el bar que digués
nosaltres tractem bé
el client.
Doncs mira,
jo crec que això funcionaria.
I tant que funcionaria.
El temps del client
és un bon...
No, i t'adonem
la benvinguda, no?
És a dir,
pots venir a l'hora
que vulguis.
El que passa és que és això.
Si ve una persona...
O benvinguts, passeu, passeu.
Si estàs 3 hores
fent un cafè amb llet,
jo entenc que,
però la majoria de persones
no s'hi estan 3 hores
fent un cafè, crec.
Però és que és igual,
perquè tindràs
dues taules més buides.
Què més et dona
que hi hagi una persona
3 hores allà a la taula?
Em passa que cada vegada
som més ultracapitalistes, no?
Més, més, més.
Això que deies de l'avió,
que ja paguem
per anar al seient, no?
La línia 4,
ja has de pagar
no sé quan.
Sí, extra.
A la primera encara més,
anar pagant.
Sí, sí.
Però també estan
a les nostres mans
no anar-hi,
aquests llocs.
Escolta, anar al bar del barri
que no estigui ben bé
al centre
i que et tracten
una mica millor.
No, sí, però és vera
que aquests
estan molt sol·licitats
per les terrasses, no?
És a dir,
aquells que t'atracten bé,
evidentment,
les terrasses
sempre s'omplen
i és molt difícil
trobar-hi lloc.
Llucia, Rami,
Samantha Villar,
gràcies.
Una coseta més.
Una de les grans paradoxes
és que fa tanta calor l'estiu
que t'estimes més seda de dins
perquè l'aire condicionada...
La terrassa és ara o mai?
Adéu, Llucia,
adéu, Samantha.
Ara tornem.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Si busques inspiració,
prova a conduir
la gamma sub de Kia.
Disseny i tecnologia de la mà.
Gamma Sub de Kia.
També disponible en versions híbrida.
Híbrida endollable
i 100% elèctrica.
Amb condicions especials
fins al 25 de març.
Consulta les condicions
a kia.com.
Visita'ns a la xarxa Kia
de la província de Barcelona.
Kia,
descobreix el que t'inspira.
Galeries del Tresillo
reactiva la Woman Week
per donar suport
als drets laborals
de les dones.
Sent l'orgull de ser tu
i asseu-te amb un descompte
exclusiu del 21%
només per les dones
en sofàs,
butaques,
matalassos,
mobiliari i decoració.
Aquesta setmana
sent l'orgull de ser tu
i asseu-te a Galeries del Tresillo
i a GaleriesDelTresillo.com.
És 1792 a Anglaterra
i es respira la revolució.
Torna a Ken Fòlet
amb l'emocionant cinquena entrega
de la saga
Els Pilars de la Terra.
Descobreix
L'Armadura de la Llum,
la novel·la més ambiciosa
i èpica
del mestre
de la ficció històrica.
L'Armadura de la Llum,
publicada per Rosa dels Vents.
Vols estudiar una enginyeria?
A l'EUS,
l'escola d'enginyeria salaciana,
t'oferim graus en automoció,
electrònica,
energia renovables,
mecànica i organització industrial.
T'acompanyem amb el nostre
model educatiu
Engineering by Doing,
grups reduïts
amb atenció personalitzada,
projectes en equip,
50% del temps en laboratoris,
pràctiques en empresa
i un programa de beques
al teu abast.
Participa a la sessió informativa
del 20 de març.
EUS.CAT
Em miro el meu bany i penso,
això necessita un canvi,
ho visualitzo.
Uf, m'encanta.
Vaig a Bauhaus.
Ulla aquest mirall
i el moble també.
Res matura.
Tot el millor preu.
M'ajuden en tot.
Bauhaus,
fidel aliat de les meves reformes.
Fet.
Bany nou.
Així sí.
Imagina,
crea,
sorprenta.
Bauhaus,
bricolatge,
reformes,
decoració i jardí.
T'apassiona el món de la restauració?
Vols feina des del primer dia
fent allò que t'emociona?
A ESOP,
l'Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona
trobaràs el teu objectiu.
Cicles formatius oficials
i cursos especialitzats en cuina,
sala,
pastisseria
i direcció de restauració.
Ara és el moment.
Matrícules obertes.
Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona.
Practica el teu futur.
Inspirada en un dels segrestos
més famosos de la història.
Càiem-se!
El que passi ara
depèn del govern.
Si es ve sa sang,
s'hi embrutarà en les mans.
Vull que canti.
I si no ho faig,
què?
Em matarà?
Julianne Moore i Ken Guatanave
protagonitzen una història d'amor i sacrifici
on la música es convertirà en l'única salvació.
Veu que he de cantar?
O no?
No!
Bel Canto.
A TV3 aquesta nit
és la gran pel·lícula.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
El 16 de març,
Manresa serà proclamada
com a capital de la Sardana 2024.
A la plaça Major
s'estrenarà
Esperdenya de Set Betes,
un inspirador espectacle
creat i dirigit
per Dan Arisa
amb la participació
de fandom Mondays
i la principal
de l'Avisbal.
Més informació
a somsardana.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
Què t'ha fet riure, Albert?
La cançó del dia.
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giro.
Home, Frank Lluís.
Avui anem amb Lia Kali
que és l'artista catalana del moment.
No, no ha fet riure,
això que digui.
Kali!
Lia Kali.
Lia Kali.
Atenció,
perquè els seus números
no paren de créixer.
Ja s'acosta
al milió d'oients mensuals
a Spotify,
una bestiesa.
Acaba de rodar
un videoclip
amb tota una estrella mundial
com és el portorriquenj Ozuna
i ja té programat
un whizzing center
a Madrid
pel 2025.
I tot això
amb un sol disc publicat
ara fa un any
amb títol
Premonitori
Contra Todo Pronóstico.
Comença a ser hora
que us endinseu ja
sí o sí
a l'huracà
Lia Kali.
El Lolo!
Això és el que ens portes avui
per celebrar la gesta
que vam fotre ahir.
Sí,
president Laporta.
Bon dia.
Home,
ahir va ser com
remuntar el pes i gent.
Sempre?
Molt, molt, molt, molt.
O sigui,
anem a grans d'escoltar...
Jo no et coneixia,
Frank Lluís,
però et fitxaré pel barçó.
Pots callar un moment
que estem...
El Lolo!
Calla,
que l'altre dia
m'ho va dir
no sé qui per la ràdio.
M'agraden molt
totes les cançons
que poses.
Va, totes.
Sense acceptació.
Això no ho he dit jo.
Jo he dit que ho fas molt bé.
No sé mai de qui parles,
però em venen ganes
de...
Què venen?
La cançó del dia,
Jovann,
posa del dia.
Amb Frank Lluís Giró.
Initaliana?
Sí.
Danchi bambino,
morta mi dano.
Per te me casaré.
Saps que bé?
T'has casat, Manu?
Io m'adoro.
Manu.
És hora dels temes pendents.
Ara, Jovann Carles Roig,
bon dia.
Bon dia.
I que ens queda pendent
aquesta hora?
A aquesta hora tenim pendent
parlar encara més del Barça
perquè estem contents,
que ens perdoni, eh,
l'Emilio Pérez de Rozas
per estar contents
i per ser feliços,
que ha sortit amb un to de veu
que si arribem a perdre 7 a 0,
com...
Ostres,
que vam passar quarts, eh?
Sí, clar que sí.
Hem guanyat 15 milions d'ahir.
Sí, sí, sí.
I és que en els últims mesos
no hem rebut gaires alegries.
A més a més,
diumenge juguem al Camp
de l'Atlètic de Madrid,
o sigui que ves a saber
de quin humor
estarem dilluns al matí.
Per tant,
aprofitem-ho
i després,
si tenim temps,
no tindrem temps.
Parlarem d'un tema
menys important que el Barça,
que són els pressupostos
de la Generalitat 2024.
Primer tema pendent,
el Barça.
Es va parlar en el seu moment
que érem el bufón
de la Champions, no?
Res em faria més content
que el bufón
es convertís en el rei
de la Champions
i m'ho hagués de menjar
amb patates.
Ai, això és...
Ai, què...
Estem parlant tant del Barça
que sembla que haguem guanyat
un títol, però no.
No, no, o no.
Encara no,
perquè tots sabem
que la Champions
és possible,
com a mínim,
és més possible
que fa un parell de setmanes.
La primera persona,
per això,
que va començar a creure
que la Champions
era possible
va ser l'Alberta Espinosa.
I tant.
Que va passar
pel programa Collapse
i va dir
això que hem sentit
moltes vegades.
Vaig somiar
el desembre,
clarament,
clarament,
que el Barça guanyava
la Champions
a Wembley
amb gols
de Lewandowski
i Sefi Roberto.
Va, va, va.
Això va dir a col·lapse
i avui
havíem de fer-ho.
Albert Espinosa,
bon dia i felicitats.
Bravo.
Grande.
Grande, Albert.
Grande.
Grande, Albert.
Va que sí.
O sigui,
de moment, Albert,
tot va endavant.
Bueno,
no només va endavant,
sinó que ahir
la gent em parava
pel carrer
dient
i m'acabo d'apostar
a no sé quants diners
que guanyarà la Champions.
M'ho dius de veritat, això?
T'ho juro,
t'ho juro,
és que jo no sé si
ahir va ser una locura
i per ment també
la gent
m'està dient
que està apostant.
Jo he de dir
que ahir vaig tenir
un somni.
Ei, ei, ei, ei.
Para, para, para.
Atenció,
quina por.
Atenció.
El dia anterior
del partit
només vas veure un gol
que era el de Fermín
i li vaig escriure
per Instagram
al Fermín
i li vaig dir
has de xutar,
has de xutar
perquè he vist un gol teu
i va ficar el primer.
És a dir,
que al mínim...
Bueno, escolta,
i vas dir que marcaria
Sergi Roberto
i Lewandowski
a la final de la Champions,
almenys ahir,
ja ja van marcar
dos dels jugadors
que tu vas somiar.
Bueno,
li va passar
Sergi Roberto
i Lewandowski
i la va ficar.
Jo crec que anem molt bé,
anem molt bé.
Sí que és veritat
que veig que l'Arsenal
se'ns creuarà
en algun moment donat.
Ho has somiat això,
que això pot anar malament?
Sí.
No, no, no,
malament no.
No, no,
tona,
guanyarem la Champions
en gol de...
Guanyarem la Champions!
La que sé!
La guanyarem!
O sigui que recordem
que és una premonició
que té l'Albert
i tu, Albert,
n'has tingut vàries
i s'han complert sempre.
Bueno,
l'any 2019
vaig entrar
en un programa
en quin moment
estava la Terribas
a Catalunya Ràdio
i li havia escrit
en un llibre
que Messi guanyava
el Mundial
amb dos gols
i la Terribas
no em va creure, eh?
Sí, sí.
Va dir,
això és impossible...
Nosaltres sí que et creiem,
nosaltres no tenim
tant nivell,
nosaltres ens ho creiem, Albert.
I la pandèmia
la vaig escriure
també en un llibre
el 2019,
el mateix llibre,
el dia d'anar a tornar
i s'han complert dos.
I aquesta és la tercera
que jo la veig clara
i he de dir
que ahir
quan li vaig estirar
el Ferní
li vaig dir
xuta,
em va dir xutaré.
I mira,
va ficar el seu primer
gol a la Champions.
Això és sèrio, eh?
No,
el que s'escriu
són els jugadors
del Barça
i m'heu creat
una oreola
que com a mínim
em creuen
i em contesten.
Així que...
Hòstia.
A més de dir a la gent
que no comença
a apostar com un boig,
que la gent
està apostant diner...
Mare meva, Albert.
Sí, sí,
que no perdin el nord.
Que no perdin el cap.
Com estàs, Albert?
Sóc el president La Porta.
Què tal?
Tot bé o no?
Bé, bé.
Escolta'm una cosa,
Albert,
si guanyem aquesta Champions...
Hòstia.
Si guanyem aquesta Champions
a Wembley,
et fotem un homenatge
al Camp Nou?
Home,
no, no, no.
Quina mena d'homenatge?
Encara millor
que un homenatge.
Què?
Et foto directiu
o el que et doni la gana.
Què t'agradaria fer?
Potser l'has necessitat
una mica.
Què t'agradaria, Albert?
A mi?
Sí?
Hòstia,
no sé.
A mi està...
Jo soc superfan del Xavi.
Jo crec que
el que hem d'aconseguir
és que el Xavi es quedi.
I jo crec que aquest és el...
I tu ajudant.
I jo crec que seria molt bonic.
No,
perquè jo crec que ets el germà.
Jo crec que si hi ha alguna cosa més bonic
que tenir la família
al voltant
i que t'ajudi...
Digue-li l'Ayuso,
digue-li l'Ayuso, això.
Sí, sí.
Res més bonic.
Però escolta'm,
si el Xavi no es queda
a tu l'any que ve,
fer d'entrenador que ho veus.
Perquè clar,
si tu la dius al Fermin
que xuti,
el tio xuta i marca...
El meu és fàcil,
el difícil és el que fan ells.
Jo crec que ahir va ser
un partit preciós
i jo crec que passaran coses
molt boniques.
Aquí el tema és,
quan somís a alguna cosa del Barça,
fes-nos-ho saber
i ens ho expliques.
Ara estem tots neguitosos amb això.
Jo crec que creuarem
amb l'Arsenal
o a quarts
o a semifinals
o a finals.
Ja ho has dit.
Jo ho vaig veure molt clar.
Si tu has somiat
que l'Arsenal es creu
en algun moment.
Aquesta nit,
sí, sí.
He vist molt clar
que l'Arsenal ve.
Home, potser divendres
ja ens toca l'Arsenal,
però l'Arsenal
es parà al mig.
És un dels que competirem.
Albert,
si toca l'Arsenal...
Si divendres
és un dilluns
especial
Albert Espirosa.
Ho he dit.
Hem d'estudiar
el que t'està pensant.
Si toca l'Arsenal,
deixaré que em llepis la cara,
si vols, Albert.
Si em vols llepar la cara,
jo em deixo.
No,
però quan fa la cara
t'ho coneix molt.
Em coneix,
sóc el president.
Ja saps qui sóc.
Sí.
Home!
Vale, vale, vale.
Bueno, Albert,
estem en contacte.
Va, una abraçada.
Gràcies.
Bueno,
moltes gràcies.
Visca el Barça.
Visca,
visca, Albert.
Moltes gràcies.
Adeu, adeu.
Doncs apuntat, eh, Gerard?
Si divendres
surt l'Arsenal,
amb llep a la cara.
Especial Albert Espirosa
lluny.
Lluny especial.
I tant.
President,
escolti'm,
ja que el tenim aquí,
aquesta classificació
pels quarts de final
era molt important
pels calés
des del punt de vista econòmic.
O sigui, estem salvats, nen.
Si no arribem a passar quarts,
avui al matí
ens tallaven la llum.
Hòstia,
sí que estàvem apurats.
No, no,
és que si no arribem a passar quarts,
aquest mes
no hauríem pogut pagar
el lloguer de Montjuïc
i ens hauríem desnonat.
Que el collboni aquest
no té manies, tu.
Millor,
gràcies, president.
Però avui la felicitat
no és completa
perquè Xavi Hernández
va encendre una polèmica
després del partit.
Sí, perquè fruit de l'emoció,
segurament de l'eufòria,
va decidir passar comptes
amb la premsa,
que l'ha criticat força
últimament,
i va disparar de manera directa
contra en Ramon Besa,
que aquest matí
s'ha explicat
a la tertúlia
molt bé.
Ja el podem saludar,
que està ara Xavi Hernández,
bon dia.
Hola, culers,
què tal,
com esteu?
Jo soc el bufón d'Europa.
Sí, sí.
Què hacemos ahora
con el bufón d'Europa?
Eh, qué hacemos?
Escolta'm,
no estiguis amb això encara,
has sentit en Ramon Besa
aquest matí,
s'ha explicat molt bé,
ha aclarit
que el qualificatiu de bufón
anava pel Barça...
Sí, clar,
doncs haver escrit l'article
durant els últims anys.
No, ara.
Perquè no li va dir bufón
al Koeman,
ni al Setién,
ni al Valverde.
L'article...
No, no,
ho diu justament
quan hi soc jo.
No li va dir bufón
al Luis Enrique, eh?
Perquè, clar,
tu li dius bufón
al Luis Enrique
i el tio et ve buscar a casa
i et mira...
Saps d'aquella manera
que et mira ell
amb la barbeta cap en l'aire,
menton salido
i et mata.
Doncs clar,
a mi tothom s'atreveix
perquè no ho sé,
perquè porto gomina,
jo què sé.
No has d'estar pendent
tant de l'entorn.
Ara.
He intentat acabar bé
la temporada.
No, no, no,
si ja t'escolto tu també,
Ricard, eh?
Amb el Besa
i el tio Al aquell
i la Carme Contreras
i el PC Rozas.
No, aquest també
li tinc apuntada una, eh?
No, no,
com passem a semifinals
prepara't perquè hi haurà
factureta pel PC Rozas.
Però deixa estar
aquestes batalletes, Xavi.
En el fons del periodisme.
Xavi.
Se m'ha ocorregut a mi sol, eh?
Descansa i...
No m'ha ajudat el meu germà.
Gaudés de la victòria.
Felicitats.
Que vagi molt bé.
Per cert, per cert,
m'heu sentit parlar a italià
o no, a la roda de premsa?
Sí, sí, ho has fet molt bé, eh?
T'han demanat
si podíem preguntar en italià
i tu has contestat?
Eh, eh, eh, oh, deto, xiii.
Sí, exacte.
Perquè sí, en italià no és sí,
és xiii.
I has de fer així amb la mà, no?
Ajuntant els dits.
És que en realitat
l'Italià és molt fàcil, tu.
És com el català
i el castellà barrejats,
però movent els braços.
No és així, és...
Sí, home, mira, per exemple,
Sabeu com es diu porter en italià?
Com?
Bufón.
Vinga, te'l dedico, Ramon Besa.
Fins un altre dia, Xavi.
Vinga.
Claro que sí, Xavi Hernández.
No se me canar.
I després de classificar-se
per a quartos de final,
ataca la premsa.
Maldre de persona.
Josep Pedrerol, bon dia, com estàs?
Hem pocs parlat en català, eh?
Ricard, que jo sóc d'aquí, eh?
Sí, del Barça, no?
I sóc del Barça.
Sí, segur, segur.
Estàvem parlant en català, vull dir que no.
Xavi Hernández.
Què passa?
Pelopo.
Ha sido un gran jugador.
Pero qué miserable atacar a la prensa catalana,
atacar a Raymond Besas
Ramón, Ramón Besas.
Por haberte llamado bufón.
Sí, bueno.
¿Queréis que hablemos de periodismo?
Pues aquí, al chiringuit,
et pucs parlat de periodismo.
Andaman, a ver.
Porque antes que Raymond Besa
te llamara bufón,
o sea, payaso,
el que te ha llamado payaso.
No, no, no.
Aquí en el chiringuito, no, no, de verdad.
No li ha dicho payaso.
Silencio, silencio.
Aquí en el chiringuito,
aquí de tiempo,
es mi programa.
No es, no es.
¿Te callas?
¿Te callas?
Silencio.
Vale, vale.
Va, ritmo, vamos.
Hacía tiempo que te insultábamos aquí en el chiringuito.
¿Vale?
Ponme el rótulo de exclusiva,
exclusiva,
aquí,
aquí,
en el chiringuito.
Te hemos llamado,
que te calles,
coño.
Antes que nadie,
te hemos llamado jardinero.
¿Vale?
Inútil.
¿Vale?
Hemos dicho que te peinas como un vendedor de heroína de los años 80.
¿Vale?
Te, te, te, te,
te hemos llamado esquillo.
Perdedor,
novato,
charrotán,
mea colonia,
vende humo,
enano.
Te hemos llamado todo eso.
¿Vale?
¿Vale?
Y ayer solo tienes palabras para Raymond Blesa.
Así no, Xavi.
Así no.
Empezamos.
Tú volías que te dediqués algunas palabras.
Bueno, pues claro,
que me diga algo para el chiringuito.
Vale.
Tot el chiringuito l'has anat fent aquests mesos,
para que me diga,
pues una pollita.
Una pollita de Xavi,
claro.
Nit rere nit,
esteu allà picant pedra,
que si Xavi és això...
Xavi es un vendedor.
Es un mea colonia.
Pedrerol,
gràcies per acompanyar-nos.
Un denano.
Arriba del punt de les 12,
seguida l'equip de l'último.
¿Y sabes quién es un mea colonia?
Cali.
Chombo, cali.