Voy a callar.
¿Qué dios? ¿Vota? ¿Vota?
Cataluña Radio.
Las noticias de las 12.
Bravo.
Enseguí como hoy,
fíjate noticias.
Y las noticias ahora mismo son que unas 300
personas se concentren en estos momentos
davant del Ministerio de Agricultura a Madrid
para exercir presión de cara a la reunión
que las tres principales organizaciones que representan
els pagesos. Tindran aquesta tarda
amb el ministre Lluís Planes. Anem cap allà a Madrid.
Jordi Brosco, bon dia.
Bon dia. La manifestació l'han convocat
cinc de les territorials de Saja
que s'han desmarcat de l'organització estatal
per passar l'acció. Aseguren que no poden
esperar més i que és aquí, davant de la seu
del Ministeri, on han de fer sentir la seva
veu. Joaquín Antonio és el president
de la territoria segubiana de Saja.
Entendíamos desde hace tiempo que había que
venir a Madrid, que está muy bien salir
en los territorios de las provincias, que eso ya se ha hecho,
pero que la política agrária nacional
y la política agrária europea
se negocia por parte del gobierno de España,
por parte del Ministerio de Agricultura, y que
donde hay que venir a mostrar ese
hartazgo es ante el Ministerio de Agricultura
y es lo que estamos haciendo.
Aquesta hora, la cúpula de Saja i de les dues
altres organitzacions que lideren la protesta
dels agricultors, COAG i UPA,
havien d'estar reunits amb el
ministre Lluís Planes, però la reunió
s'ha posposat a la tarda. Els manifestants
no confien en que aquesta reunió marqui
un punt d'inflexió en la situació i per això
han decidit concentrar-se aquí i mostrar
el seu descontentament, també,
amb qui els representa la taula de negociació.
Jordi Bresco, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies a la Riera.
El govern ha posat en marxa
un servei d'atenció psicològica
d'emergència per casos de violència
masclista que en un màxim de dues hores
ofereix a qualsevol punt del país
el suport presencial d'un especialista.
La consellera d'Igualtat i Feminisme
l'ha presentat aquest matí a la capital del Bages.
Manresa, Nati, adell, bon dia.
Bon dia. Amb un equip de 33 psicòlogues
desplegades pel territori, el nou servei
té capacitat per atendre 560 casos l'any.
Per la consellera Tanya Verge,
un pas més per lluitar contra la violència masclista
amb una atenció urgent i immediata
en cas d'emergència,
permeti que així els trastorns emocionals
a mig i llarg termini.
Acabar amb les violències masclistes
és una carrera de fons,
en som ben conscients,
però a partir d'ara comptem amb una nova eina
per acompanyar les dones des del primer moment,
de manera presencial i especialitzada,
en qualsevol punt del país.
El servei es pot activar en casos de feminicidis,
violència sexual o violència masclista,
amb alt potencial traumàtic per a les víctimes.
El nou servei, que funciona des de principis d'any,
té un pressupost d'1,2 milions d'euros.
Nati, adell, Catalunya Ràdio, Manresa.
Junts demanarà al govern que suprimeixi
l'impost de successions a Catalunya.
És una de les exigències que el partit
posarà sobre la taula per negociar els pressupostos
de la Generalitat pel 2024.
Parlament, Marta Corolan, bon dia.
Hola, bon dia.
Junts portarà a la reunió un document
amb més de 100 mesures que són les seves condicions
per poder donar suport als pressupostos.
En fiscalitat, el partit tornarà a demanar
que es bonifiqui al 99% la quota de l'impost de successions
que paguen els cònguges, pares i fills
si els pertoca una herència.
Junts també defensa que quedin exclosos
de pagar aquest impost
als casos de relleu generacional d'una empresa familiar.
Pel que fa a l'IRPF,
el partit demana disminuir el tram autonòmic més baix,
una proposta que el govern ja va anunciar que està estudiant.
Marta Corolan, Catalunya, Ràdio Parlament.
Esquerra negocia un acord amb Bildu i el BNH
per tornar-se a presentar plegats a les eleccions europees del juny.
El candidat a l'Endacari del partit Averçale
ha confirmat els contactes amb els republicans
després de reunir-se aquest matí
amb el president Pere Aragonès.
Palau de la Generalitat, Albert Prat.
Bon dia, Aragonès ha volgut exhibir la bona sintonia d'Esquerra amb Bildu
i tot i que no té cap càrrec institucional,
el president català ha obert les portes de Palau a Pelo Occhandiano,
escollit fa poc cap de llista de les eleccions basques d'aquest any,
que recordem que a hores d'ara encara no tenen data.
L'Espirana l'Endacari ha assegurat
que aquest no ha sigut un tema de conversa amb Aragonès,
però ha assegurat que els dos partits
ja estan negociant juntament amb el BNH
per reeditar la candidatura única al Parlament Europeu.
Efectivamente, el avance de la extrema derecha
y la ola reaccionaria,
tanto en representatividad institucional,
pero sobre todo en la lucha cultural,
es evidente en el contexto europeu,
y yo creo que en las siguientes elecciones
al Parlamento Europeo, pues tenemos un reto.
Y la voz de la izquierda soberanista,
de las izquierdas soberanistas,
tiene que ser fuerte y contundente.
Fa pocs dies, tan Esquerra com Bildu van designar
qui seran els seus respectius candidats a l'Eurocambre.
Albert Prat, Catalunya Ràdio, Palau de la Generalitat.
Els contrastos d'una societat individualista
on la violència per armes de foc
s'assumeix com un fet habitual
sobresurten en el llibre del corresponsal
d'aquesta emissora als Estats Units,
Francesc Garriga.
Titulat a Washington en paracaigudes,
Garriga ha explicat al matí de Catalunya Ràdio
la solitud del principi
on fins i tot les relacions socials i professionals
són una mercaderia.
La ciutat de Washington és una ciutat molt dura en aquest sentit.
És una ciutat de què em dones, què m'ofereixes,
i si m'interessa el que m'ofereixes, et vull.
Si no, no.
El llibre es presenta aquesta tarda
a la llibreria Laiet de Barcelona.
Esports, Marcos García.
El Barça femení és el líder de la lliga de futbol
amb 9 punts de marge sobre el Madrid,
que és segon.
Ahir Barça, 1 llevant, 1 les blaugranes
cedeixen els primers punts com a locals en 4 anys.
La seleccionadora espanyola de futbol,
Montse Tomé, acaba de donar la llista
de 23 jugadores convocades per la UEFA
Women's Nations League.
Es disputarà el 23 al 28 de febrer.
I a la llista hi ha les catalanes,
Alexia Putellas, Aitana, Ona Batlle,
Cudina, Alexandri i Maria Pérez.
També hi ha les jugadores del Barça,
Catacoll, Paredes, Mariona, Salma i Vicky López.
A la Champions masculina de futbol,
PSG 2, Reial Societat 0
i Lazio 1, Bayern de Munic 0.
A més, l'audiència de Barcelona
desestima el recurs de la Federació Espanyola
de Futbol i del Madrid per l'anomenat
Cas Negreira.
Aquest d'art comença a Màlaga,
la Copa ACB de Bàsquet,
amb els dos primers partits de quarts de final,
Madrid-O Camp Múrcia i València-Bàsquet-Gran Canària.
El Barça i el Baxi Manresa s'enfronten demà.
I els Mundials de Natació de Doha.
L'equip espanyol masculí de Waterpolo
jugarà aquest migdia, a partir de les dues,
una de les semifinals contra Itàlia.
Fins aquí les notícies.
On es mou, no s'atura i així sona.
Mapa Mundi.
Les històries globals que modelen el segle XXI.
El podcast de la secció d'Internacional
i els corresponsals de Catalunya Ràdio.
Guerra i desertió van de bracet.
Ara bé, hi ha moltes històries d'herois defensors de la pàtria,
però dels que, per por o per convenciment,
fugen del front o decideixen no allistar-se l'exècit,
n'hi ha molt poques.
Aquesta setmana, la desertió,
traïdors a la pàtria o defensors de la pau.
Mapa Mundi, amb Quim Olivares.
Ja disponible a l'app i al web de Catalunya Ràdio
i al 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
el Guernica radiofònic dels vostres migdies,
amb uns picassos de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Estaves imitant el cavall, no?
Sí, no, el toro.
El toro, però sí.
Clar, és poc radiofònic.
Jo estic fent la bombeta.
Tu fes la bombeta.
Jo faig molt bé de toro, de Guernica.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí
i en José González a la producció,
en Miquel Jario i en Manel Gil al control central,
els anomenats M&M, Miquel i Manel,
i el control de sol Albert Joder,
qui us parla, en Quim Morales.
Dijous, 15 de febrer,
i ens agrada començar a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
posant les cartes sobre la taula.
En Joel Díaz no té res a amagar-vos
i, per això, ara mateix us explica què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Doncs, mira, avui no tinc res a amagar
i ahir jo no tenia res a celebrar, Quim,
perquè ahir és el dia aquest de Sant Valentí.
No, el dia de la ràdio, sí.
Que ja m'ha fet la cara de...
No, no, abans d'ahir va ser el dia de la ràdio.
Ah, és veritat, és veritat.
Veia l'hi, ho porto jo als dies mundials.
No, ja sé, jo a celebrar.
I molt celebrada va ser la teva participació.
Amb la Carme.
Amb la Carme fent carne rebossada.
Ara tenim peticions de carne rebossada de tot doients.
Bueno, doncs que se la facin ells, tu.
Escolta'm, jo ja ho he fet una vegada amb la Carme.
Ara la trobo a faltar, eh?
Sí.
Una mena de figura materna que va aparèixer a la meva vida.
Però tenia molta paciència, era molt tranquil·la.
Molt tranquil·la.
Era contraposar-se una mica al seu marit, que era un nervi.
Era bastant nervi, sí, sí.
No li agradava cuinar amb sal.
Vam tenir algunes diferències amb el tema de la sal,
però per la resta tot molt bé.
Per la resta, fantàstic.
El que anava a explicar és que ahir va ser el dia aquest de Sant Valentí.
Una merda de dia, una merda de dia,
que els catalans no hem ni de prestar atenció aquest dia.
Ho hem de fer per Sant Jordi, no?
Però, però, però, llavors, jo, quina és la meva actitud
respecte al Sant Valentí?
Res a celebrar, no a la meva parella.
Li dic que t'estimo molt, però avui és un dia normal.
Negacionisme.
Però què passa?
Que a mi m'agrada molt sempre cada dia fer una passadeta
pel suplement Criveo, apartat fauna, de la Vanguardia,
no sé si el coneixeu, és molt interessant,
i ahir vaig trobar la següent notícia.
Deia, regalo de anti Sant Valentín.
Pon el nombre de tu ex a una rata
para que sea devorada por un ave rapaz.
I vaig dir, calla,
vaig dir, calla, que per només 5 dòlars
l'empresa Hauk Watch International
ofereix aquest peculiar servei de venjança contra les ex,
i li vaig fotre 5 horets, tu.
Sí o no?
Sabeu aquella ex que em va dir que...
Espai al desig.
Que havien de deixar espai al desig,
i encara estic esperant que em digui algú sobre l'espai?
És que està deixant molt espai, trobem.
Doncs has de saber, persona que no diré el teu nom,
que ara mateix segurament hi ha un ave rapaz
que està devorant la rata amb el teu nom.
Uau!
Per 5 dòlars, busqueu-ho.
L'empresa es diu Hauk Watch.
Només en vas fer una, eh, d'ex per ella.
Una, una.
Perquè hi ha posats per fregat 15 euros en fas 3 que s'hagin trocat al cor.
Vaig pensar, Ramoneda, a dir-t'ho que no li volguessis fer a la Dualipa,
que sé que vas estar amb la Dualipa.
Ai, la Dualipa.
I va acabar malament, però no.
No, no, no.
La Dualipa ho va fer amb ell.
Jordi és de bloquejar-te totes les xarxes socials,
de no contestar-te mai més i ja està.
El gòsting de tota la vida.
Clar, sí, home, sí, no, perquè llavors al cap d'un any,
escolta'm, què he pensat, xifra, xifra, xifra, xifra, xifra, xifra...
Perquè sempre tornen, eh, sempre tornen.
Sempre et quedem per parlar i sanejar la situació.
Sanejar, sanejar, sanejar els lavabos.
Sí, no.
No les situacions.
No, no, és que no sé, sanejar una relació amb Sona,
no sé, acabaria de venir els cascos blaus.
Cascos minibals.
O alguna desinfectar, eh, també.
Llavors tens la Dualipa bloquejada, eh?
Sí.
Perquè no et pugui dir res.
No, ara ja no estem bloquejats.
Ah, no?
No, però no facis això.
No, espera't.
No li donis esperança, Jordi.
Clar.
Doncs no la segueixo.
Ah, va, sí, però...
Ella a tu sí.
Home, clar.
Però no, per un conte fa els que té ella.
T'obrirà, t'obrirà, et farà algun DM, ella amorós.
Doncs res, ja saps, si vols posar-li el nom de Dua
a una rata que se la mengi un au, doncs...
Sí, sí, bueno, m'estan venint coses al cap, però que no puc dir.
D'acord, molt bé.
També estava pensant en aquelles parelles de...
Ara que portem un temps de contacte zero,
perquè no quedem...
I fem contacte...
Què vols, quin contacte vols fer, tu?
No ho feu, no ho feu, no ho feu.
I demà a aquesta hora estarem a punt de saber
qui de vosaltres se n'anirà a gaudir
d'un menú degustació del xef
al Tastem Restaurant del carrer Provença 88 de Barcelona.
I se l'haurà ben guanyat,
perquè segons l'Aida Fita serà
el guanyador de la fita de la setmana.
Doncs sabeu que aquesta setmana estem buscant a l'oient amb la millor disfressa.
Abans de parlar amb els oients que ens han enviat més disfresses,
l'Elisabet ens ha enviat un missatge,
perquè recordeu ahir que us vaig ensenyar que en Jordi i la Imma
s'havien disfressat de mantis religiosa.
Sí.
Doncs que estàvem dubtant de quan matava la família al mascle.
L'Elisabet ens diu...
És biòloga.
No sé si és biòloga, però ella ho sap.
Diu la família del pregadeus decapita el mascle durant la còpola.
Durant.
Durant.
Perquè és el que necessita perquè el seu sistema nerviós
desencademi l'ejaculació.
O sigui, l'ha de matar perquè ejaculi.
Si no el mata, no ejacula.
I després se'l menja.
Molt mal fet, eh, el pregadeus.
Molt mal dissenyat.
El mascle necessita que el matin per excitar-se.
Exacte.
Per això pregatana Déu.
Versió en extrem.
Però, clar, clar, és molt...
Una cosa és l'autosfixi eròtic, a l'altra ja és que...
És una mica el que li va passar a l'actor de Kung Fu.
Sí, el David Carredaigne.
El David Carredaigne, no?
Que no estigués interpretant una mantireligiosa
en alguna pel·lícula.
Estigués preparant per un paper.
Poder, sí.
Però estava dins d'un armari, eh?
Ah, sí, és veritat.
Amb la porta lligada no sé on.
Un sistema de politges.
Va fallar, va fallar.
Necessitava reforç de física, una mica.
I també, qui ens ha enviat la seva disfressa,
ha sigut en Martí.
Bé, la nostra disfressa va ser anar de radar.
No d'un radar qualsevol, sinó a Vilafranca,
a l'entrada del poble, vam posar una càmera,
que per tots els grups de la família,
i aquests grups així de tietes, van començar,
ei, cuidado, ull, no, radar.
A l'entrada de Vilafranca, al cap d'uns dies, van dir,
ull, no, m'han dit que no és un radar,
que és un lector de matrícules,
i bé, va estar un temps fent aquestes brometes.
Nosaltres, amb el nostre grup d'amics,
hem seguit amb aquestes brometes,
podria fer 8-9 mesos,
seguim encara amb la ull, nou, radar,
i vam decidir, doncs, disfressar-nos aquest radar.
Doncs bé, ull, nou, radar,
ell ens ha enviat la foto del radar,
de la disfressa i del radar real,
perquè veiem la referència, molt ben aconseguit.
Van fer la rèplica, exacte, del radar posat a dalt del cap,
i la resta del cos amb una mena de body, de licra...
Sí, així com platejat,
algun té una senyal de 30 enganxada, també.
Sí, on la té? A la zona dels genitals.
Exacte.
Que és com, saps,
que si aneu a buscar lo picantón en un radar de trànsit...
És que és que no les toltes, oi?
No, les toltes, home.
Però amb la llumeta i tot, o sigui, molt currat,
la veritat és que està molt currat.
Molt bé, Martí, i companyia, eh?
Carai, quin coix que fan.
Per tant, si teniu més disfressos,
envieu-nos-les al 6-67-37-27-29.
Us queden 24 hores per enviar-nos fotografies
amb la vostra disfressa més espectacular
i guanyar l'àpat per dues persones
al tastem restaurant, al carrer Provença, 88-6-67-37-27-29.
I si ens ho expliqueu una miqueta, com la història que ha fet en Martí,
doncs millor que millor, demà tindrem guanyador o guanyadora
i tindreu un àpat que, escolten, per llepar-se els dits.
Gràcies, Aida, i bon dia de nou a en Jordi Ramoneda.
O potser haig de dir Jordi Ramonodo.
Avui, Quima, Jordi Ramonodo, una altra FFE.
Que què és una FFE?
FFE.
És una Franquismo Full Experience.
Ah, uns packs que estic a punt de patentar.
És com immersiu, no?, també.
És immersiu.
Avui, Franco, pescant salmons.
Home, hòstia!
Això és una altra cosa d'aquelles de mast que s'han de fer.
És molt difícil, eh, pescar salmons, perquè van a contracorrer.
A no ser que siguis Franco.
Ah, perquè què has de pescar?
Marxa enrere, amb el barco marxa enrere.
És que ara ja ho descobrirem.
Però, bàsicament, has de pescar amb un altre que és el que pesca per tu.
Perfecte.
Genial.
No són salmons amb diazepan.
No són salmons que han...
Tenim un hit que va ser Franco i els aquaductes.
Avui toca Franco, pescant salmons.
Els pantans, els pantans.
Ai, perdó, sí.
Els pantans.
Els pantans, no.
Els pantans eren romans.
Sí, és veritat.
Això per una altra temporada.
Les preses, les preses.
Ja farem una secció de romans.
Això ja ho farem amb un altre Jordi Ramoncésar.
Bé, doncs, escolta'm, dit això,
és el moment de connectar a l'exterior amb en Xavier Pérez Esquerdo.
Passa un minut d'un quart d'una del migdia
i a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
reprenem una feina pendent que tenia en Xavier Pérez Esquerdo
arran de l'èxit de la sèrie documental
sobre la vida i obra de l'expresident del Barça,
Josep Lluís Núñez.
Ha estat un èxit d'audiència a l'emissió de la TV3,
però recordeu que podeu recuperar-lo al 3CAT
i de debò que val la pena retrobar-se
amb aquesta figura històrica del barcelonisme
glossada per gent de la categoria d'en Joel Díaz.
Sí, bueno, jo diria que més aviat la desglossava, jo,
la figura, però sí.
Sí, més aviat era més desglossat que glossat.
I el que s'ha proposat en Xavier Pérez Esquerdo
és avaluar quin nivell de coneixement queda actualment
d'un dels elements més característics del senyor Núñez,
un català bastant defectuós.
És el motiu de céss.
Exacte.
El motiu de céss, puc tastar el teu pastel...
Escolta, em deixes provar el teu pastel.
Aquest és el millor.
En tenim un altre, un altre, un altre.
Vam estar a casa meva, el vaig invitar a casa meva,
amb un acte molt amable.
Vam estar menjant allà uns petits sangos.
Uns petits sangos.
Petits sangos.
Com durien ser? Molt petits.
Uns trianglets.
Uns crepés.
Clar, no sabem si eren de la piara, no?
Allò típic de fogràs.
Bé, la qüestió és que en Xavier Pérez Esquerdo
disposa d'aquestes frases i vol saber si les recordem
i com les interpretem, Xavi.
Sí, nosaltres les començarem.
Jo començaré a dir una d'aquestes frases
i a veure si la gent les recorda i me la sap acabar.
Tu tens alguna frase favorita de les que deia en José Luis Núñez?
Sí, a mi em va agradar moltíssim una assemblea de compromissaris
on tots els socis s'abraïnaven al Josep Lluís Núñez
i ell intentava posar una miqueta de pau
i anava dient
Sisplau!
Per favor!
Demano!
Sisplau, per favor, demano!
Sisplau, per favor, demano.
Erem aquests tres.
Jo encara ara ho dic a casa.
Demano.
Demano, per favor.
Demano, per favor.
I no sé si hi ha el tall original
perquè això és un muntatge que va fer la gent de l'Aruç
perquè aquest xiulet era del Força Barça.
No era el casals que anava amb un xiulet.
No era el casals pisant.
Feia altres coses però això no ho feia.
Doncs bé, Xavi, de seguida tornem al carrer
a veure quines frases de José Luis Núñez.
Recordem, i també m'agradava molt l'explicació aquella dels llambordins.
Llambordins.
Que havien posat uns llambordins
perquè quan llueve la lluvia se moja en el Camp Nou.
Doncs bé, Xavi, tornem de seguida. Fins ara.
Fins ara, no?
Oh, mare de Déu.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Que el Barça visca a Catalunya, eh?
Sempre, sempre, sempre.
18 minuts passen de les 12 del migdia
i dediquem els propers minuts a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
a un curiós exercici transmèdia.
L'Aida Fita ens explica a la tele per la ràdio
posant en marxa la pantalleta.
Aquesta setmana us porto un programa que s'estrenen a 3CAT.
Bueno, ja s'ha estrenat fa molt de temps a 3CAT.
Ja crec que estan acabant.
Que es diu Epic Nail.
Oh, sí.
A les ungles.
Sabeu de què va, exacte.
Fa una mica de cringe, t'he de dir.
Sí, perquè a mi les ungles aquestes em fan molta angonieta.
Ja veure-les en algú, penso en tots els problemes que pot tenir per teclejar.
Per agafar coses.
És veritat, és una cosa que ha de ser molt incòmode.
Jo soc una persona que em soluc deixar les ungles llargues, ho intento.
Ara no les porto molt llargues, però les he portat més llargues.
No, Déu-n'hi-do.
Sí, però me les deixo jo que sent menys d'un centímetre
i ja comencen a molestar.
No sé teclejar, no sé parlar pel mòbil.
I penso, aquesta gent que porta 10 centímetres d'ungle,
jo no sé com s'ho fa per aixugar-se el cul.
Oh, per exemple.
O sigui, amb morenes ja n'hi-te'n.
Oi, calla-t'ho, per favor, per què estàs dir?
Ara, és un art, això de...
No, no, és increïble. Es fan unes coses...
O sigui, a Epic Nails només fan un glas a les mans, no dels peus.
No, dels peus no.
De moment a les mans.
Seria molt elegant, també.
Una mica hipòcrates són, eh?
Però a l'estiu, no potser amb les xancletes, amb les sandàlies,
perquè si no amb ambes et surten...
I llavors de què va? Qui concursa aquí?
Doncs mira, són 8 concursants, són gent que s'han apuntat,
gent que porta menys o porta més en el món de la manicura.
Sessió?
De la manicura.
Sí.
Llavors la presenta la Sofia Coll, que és aquesta exconcursant d'Euphòria.
Sí, que no té celles.
Sí, que...
Bé, no ho sé.
Jo no sé perquè quan la recordo és com si no tingués celles.
Perquè les té claretes.
Té, com el bigoti de José María Aznar.
Sí, no saps mai si hi ha cella o no.
La cella de Rodinger.
I després el jurat és en Joan Lianyo, que també és exconcursant de la primera edició d'Euphòria.
El Joan, sí, sí.
En Joan, que a més ell és manicurista també.
I la Débora Figueres, que és una noia que li fa les ungles a la Rosalia.
Coi!
Ah, cuidado.
Cuidado.
Quan dic que diner.
Home, fer-li les ungles a la Rosalia...
És tu que sostre.
És tu que sostre professionalment.
Què passa, Tenen?
La primera prova és plasmar el que són ells com a persona a les ungles.
Ah, i com es fa això?
Bueno, doncs depèn de...
Tu, per exemple, Joan...
Jo me l'esmossego, però ho plasma bastant bé.
Doncs podries fer unes ungles mossegades, una pilota de futbol o jo què sé.
Escolta, tu, com em simplifiques?
Bueno, és que tu només parles de futbol i de jo què sé.
I de jo què sé.
L'Ula, que té la forma d'escut del Barça i una piloteta al mil.
No m'agrada que m'encaselleu tant amb el tema del futbol.
No, però un cigarro, perquè fuma.
Sí, un cigarro sí.
Un cigarro sí que em representa.
I uns callos.
I uns callos.
Unes ungles fetes de cap i pota, m'agradaria.
Doncs mira, ho podries fer.
Bueno, coses pitjors s'han vist, eh?
I tenen tres hores per fer una mà.
Tres hores per fer una mà?
Tres hores per fer una sola mà.
I l'altra mà, què?
Perquè fan per una persona dos concursants.
Ah, d'acord.
Una mà a un, una a l'altra.
Per fer dos mans, que van curs de gent.
Suposo que deu ser això.
Sí, exacte.
Doncs bé, coneixem una de les concursants.
Tothom em coneix com Tòxic.
Em vaig posar aquest nom perquè m'encanta la cançó de Tòxic de l'Abrina Spears.
Em vaig rapar el cap i vas dir, doncs, començo amb les perruques.
És el teu cabell?
Jo sempre primer dic que sí, perquè és meu, perquè l'he comprat.
Clar.
Una cosa que a mi em sembla molt còmode.
Si té el tiquet, pot demostrar-ho.
La Tòxic, no?
Es diu aquesta nena.
La Tòxic, exacte.
A mi em sembla comodíssima.
A mi m'encantaria que ha de dir una perruca diferent, el cabell diferent.
Perquè jo me'l tanyeixo molt i després passa el que passa, que tinc un pelo paja que fa una mica de punyeta.
No, però el cabell scurs ja està, no?
Ben còmode que és.
És que a mi el cabell corno m'agrada.
No, d'acord, les perruques, vinga, va.
Exacte, perruques.
Doncs bé, al costat de la Tòxic, sisèia la Sara, un altre concursant,
l'he portat rosa, l'he portat degradat.
L'he anat jugant molt amb diferents estils, molt camaleònica, amb ull, unicornio,
fins a arribar a tornar una mica a la moderació i a dir, vale, ja sé que hi puc ser moltes coses,
però no cal que doni tant la nota.
Molt bé!
Ai!
Gran reflexió, la d'aquesta noia.
Això se'n diu madurar.
Clar, és una etapa que ha passat de joventut i després diu, a veure, potser que ens centrem una mica.
El problema és la gent que amb 50 anys encara fa aquestes coses, jo crec que no...
Ai, doncs jo crec que jo, a mi em passa...
O sigui, jo vaig estar a una època fent-me coses estranyes al cabell.
Aquest cap de setmana em tenyiré, de fet.
Ah, sí?
De quin color, de quin color?
Em tenyiré de persona madura.
Ah, sí?
De persona que no vol donar la nota.
O sigui, ara vas com pel roja, no?, una mica.
Sí, però porto aquí el cabell encara per sota, metges estranyes que m'han quedat com el...
Bueno, va estar malament.
I llavors vull fer com un rentat així de...
Bueno, ara serem una persona normal, però jo, quan sigui gran i ja tingui quatre pèls
i per allò que em quedi, doncs fotré de cada color.
Vale, vale, molt bé, la nova Núria Ribó.
Exacte.
Doncs bé, una dels altres concursants es fa dir Manos d'Oro i ens explica com farà les seves ungles.
Jo vaig a fer Animal Print, no?, una mica, i bueno, he fet unes mans en 3D, com tot el món em diu Manos d'Oro.
Ah, Manos d'Oro, clar.
He fet unes mans perquè aniran cobertes d'or, no?, això que em simbolitza que tot el que toco es converteix en or.
Què passa?
La reina Midas, de les ungles.
Exacte.
Aquesta noia, li diuen Manos d'Oro, fa des dels 16 anys, que és esteticista, maquilladora i perruquera, o sigui, ho fa tot.
Molt bé.
Molt bé, quants en té ara?
17.
Ara en té...
No sé quina edat té...
Què li posaries?
Sí, ja fa uns quants anys que s'hi dedica, eh?
O més.
O sigui, tenim la Tòxic i la Manos d'Oro.
Sí.
Una mica, o sigui, són...
I la Sara.
I la Sara.
Podria ser Dolens de James Bond.
Totalment, sí, sí.
Un per cada pel·lícula.
Què passa?
Que Manos d'Oro, es veu que tothom, des d'aquella era petita, tothom deia, no, jo vull la Manos d'Oro...
Manos d'Oro, Manos d'Oro, Manos d'Oro, Manos d'Oro, Manos d'Oro.
Tot, tot, tot, Manos d'Oro, exacte.
Vale, vale, vale, sí.
Però arriba en Joan Lianyo per veure com està fent les ungles i, bueno...
Ai, aquesta és l'ongla que has construït, oi?
No creus que està lleugerament cap a dalt?
Això ha sigut que has ficat malament el motlle o alguna cosa, imagina't.
No, això és que jo treballo en la taula, que és a aquesta altura.
I que estic superincòmoda treballant.
A mi m'ha semblat inadmissible l'ongla acrílica que ha fet.
Vaja, Manos d'Oro, eh?
L'ongla acrílica.
Acrílica.
Acrílica.
Això la Manos d'Oro, eh?
Sí, sí, perquè es veu que l'he fet massa recta, no tinc ni idea, jo.
Ara li diran Manos de Mierda.
Manos de Mierda.
Mira, ho han de dir.
No, no, però també es pot equivocar.
Sí, home, però si tu tries un sobrenom tan pretensiós, has d'estar a l'alçada d'aquest...
Tu no pots dir sobrenom... Perdó, és que no sé ni què dir.
Manos de plata.
Manos de plata.
Vale, l'ha baixat a plata.
Manos de bronte.
Manos muñones.
Clar, la cosa és que això, no?
Ella es queixa de les condicions que hi ha una mica, però és que es veu que no és l'única.
O sigui, que el problema potser no és tant dels concursants, sinó de les condicions del programa.
Força malament.
No, no m'hi veig.
La llum no...
M'estic perdent molt.
No puc treballar en aquest costat.
Estic entrant una mica en un estat de frustració.
A mi no me parleu ara durant un rato.
Com està anant?
Bueno, emocionant.
El que passa és que he tingut una mica de contratemps, perquè...
Per què?
M'he discutit amb la llum.
Bueno, tots estan en les mateixes condicions.
Doncs aquest era en Jaume, que es va posar molt ferruc amb el tema d'alguns animes...
Però un moment, que es pensa que són cirurgians, aquesta gent.
Són molt d'una mica de calma, eh?
Però tu saps el que és pintar una ungla?
O sigui, imagina't fer un quadre, si hi ha costa, en versió supermini.
Has de tenir un...
És miniaturisme.
Clar.
Ja, ja, suposo que sí.
És molt complicat.
O sigui, jo feien unes meravelles allà que era increïble, però fins i tot hi havien ungles
amb una porta que s'obria i escancava, o sigui, amb coses que es movien.
Amb un mobiliari dins de les ungles.
Sí, sí, amb un mobiliari.
Ja, ja no entenc res, jo.
Ah, però a Nadal ti pots fer un pessebre.
Cap anir al món, que baixo.
Sí, ja, amb una mica de guaixo.
Doncs tot i les condicions, en Jaume va ser el que va guanyar.
I, escolta'm, qui s'havia barallat amb la llum?
Aquest, en Jaume?
Amb la llum, eh?
Però qui és la llum?
No, amb la llum, amb la luz, con la luz.
Ah, pensava que hi havia una concursant que es deia llum.
No, no, no, no.
La llum d'eufòria.
Amb la llum, clar, no, no.
Amb la llum, perquè, clar, no s'hi veia bé per pintar.
Jo pensava que era una crisi de fe, també, saps?
També, també.
És que, clar, poden ser moltes coses.
O sigui, com se t'envalga l'oig.
Sí, també, una mica, eh?
I, per últim, us vull ensenyar la Sara, la que no es pinta el cabell.
Sí.
Explica com està fent les seves ungles.
Aquestes ungles són una mica la meva història,
de les meves passions al circ, els meus gats, l'amor que sento per ells.
Aquestes ungles, haig de dir, que estan fetes amb el pèl original del meu gat, encensurat.
No, que em vaig a vomitar.
Pèl de gat a la ungla?
Pèl de gat a la ungla.
Per això ara, allò dels callos, no em sembla tan mala idea.
M'encanta aquest programa, de veritat, eh?
Ah, de fet, una va posar crispetes a una ungla, és veritat.
Crispetes, eh?
Però de veritat o...
O del gat.
De veritat, perquè estava la Sofia Coll, passejant per allà amb crispetes,
i una va dir...
No, no, no, no, perill, com mira, tu, els fotrem a les ungles.
I bé, de fet, aquesta noia que li lanta en els seus gats ja pot anar a casa seva a respallar-los,
perquè va perdre el concurs i va ser la primera eliminada, ens sabeu, perquè serà, però bé, increïble.
Bé, ja hi anirem passant, no, pels epicnails, a veure què ens expliques d'aquests concursants
que fan autèntiques obres d'art en un espai tan reduït com és una ungla, fins i tot posar-hi pèls de gat.
És que t'ho diràs.
Ai, de moltes gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Què passa?
Vols a l'internet?
Minut i mig, arribem a dos quarts de Nadal, migdia, anem a l'exterior de Catalunya Ràdio,
amb en Xavier Pérez d'Esquerdo, que té una cita amb...
Mira, ja està saltant, ja està saltant.
Fé una cita amb la història del Barça i amb una de les seves figures més reconegudes,
com és el president Josep Lluís Núñez.
Recordeu que al 3CAT teniu aquesta sèrie documental sobre la vida i obra del president Blaugrana
i avui en Xavier Pérez d'Esquerdo vol recordar-nos algunes de les seves frases més mítiques.
Xavi, bon dia de nou.
Hola, què tal? Bon dia, Quim.
Hola, bon dia, Quim.
Però que ho fas molt malament, ho fas molt malament.
Molt malament.
Abans has dit adeu, no, el no aquest se l'ha de posar en algun lloc que tingui sentit.
Crec que em recorda algú altre.
A veure, em pots tornar-ho a fer?
A veure, a veure.
El què? No.
El què? No.
El què? No.
Sí.
No sé, a qui parlaves?
Ja em sortirà, ja em sortirà.
És vòlum que amb Núñez.
És motiu de CS.
És motiu de CS.
Sí, sí que és motiu de CS.
Bé, estic aquí amb l'Albert, què tal? Bon dia. M'ha dit que t'ha agradat el Barça, oi?
Sí, m'encanta.
D'acord. Creus que ho guanyarà alguna cosa?
No, esperem que sí, no? Esperem que...
Tu recordes la figura del Núñez?
La veritat és que poc, em va pillar de petit, però bueno.
Sabries imitar-ho una mica?
Ostres, m'enganxo. Bueno, veus-ho, eh?
Molt bé, millor que tu, Xavi.
Hi ha una sèrie de frases molt mítiques que han quedat en el record del Núñez
i tu me les hauries d'acabar amb una paraula mítica, sí?
Vale.
Una paraula que sempre deia ell i encara ara alguns fem servir per parlar.
Per exemple...
El soci no se'l pot.
Enganyar.
Molt bé.
Molt bé.
Ja sé a qui estàs imitant, Xavi.
Aquí.
Estàs imitant en Jordi Basté.
Una mica sí, una mica sí, però et falta allò de respirar molt fort el micro, eh?
Que això també ho fa molt bé.
I menjant trepans davant del micro, també.
Sí, tant bé.
Aviam, ara un altre, eh, Albert?
Tranquil.
No et posis nerviós.
Socis i sin...
No.
Sinvergüences.
No!
No, no, Xavi.
Perdona que et corregeixi, eh?
Però és socis i pati.
Pati en sants.
Pati.
Era per donar-li una pista.
Ja, però...
Albert.
Sisplau, per favor...
Perdoneu.
No!
Ei, però ho fa molt bé, eh?
Sisplau, per favor, demà.
Sí, millor que en Xavi.
Un van que en Xavi.
Però la imitació ho fa molt bé.
Sí.
Sí, sí.
A veure.
Vam estar menjant uns... uns...
Calamars.
M'està agradant més a que en Núñez, a mi.
A mi també.
Un sàngües.
Un sàngües i unes cerveses.
I van haver-hi insults, amenaces, hasta contra...
Els...
Els...
Els...
Els...
Els...
Els...
La gent que es mor són els di...
Difunts.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, Albert, molt bé.
Ajuda't una mica, eh?
Mira, aquesta fresa, crec que li deia un expresident de l'Espanyol,
que li deia...
Escolta, em deixes provar el teu...
Ai.
El teu què?
Ai, Déu meu, què dirà ara?
Pastel.
Sí!
Ai, molt bé, molt bé.
Un empleado se niega a reunirse con el presidente
para comentar los problemas grav...
Bísimos.
Muy bien.
I això és motiu de...
Ese.
Bé!
Aquest noi està...
Aquest noi està molt bé.
Sí, perquè en Xavi ara estava fent el gorrochaga.
Esto también lo sabe hacer la portera de mi...
Casa.
Molt bé.
Home.
Molt bé, Albert, tio.
Vindrem bastant fet, per això.
Molt bé, molt bé.
M'han queixat de petit i no recordo moltes coses, però alguna frase mítica sí que ho soc.
Quant és nens?
24.
24.
Bé, doncs et convidem a que miris aquest documental que està penjat al 3CAT, al de Núñez.
Perfecte, així serà.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Adéu, no, sí.
Adéu, Xavi, adéu.
Escolta, Xavi, de veritat, jo crec que el dia que el Carlos Latre es jubili, pots agafar tu el seu relleu, eh?
Gràcies, no?
Gràcies a tu, eh?
Fins ara.
Fins ara, Xavi.
Aquesta ciutat olímpica, aquesta ciutat que porta el nom del nostre club.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Doncs el Barça va bé, perquè no va malament.
Passen 3 minuts a dos quarts d'una del migdia i a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio us volem convidar a venir a veure'ns en directe.
Ah, sí?
El dia que vulgueu, de 12 o una, aquí teniu unes butaquetes a la Mar de Mones, una temperatura molt agradable, sembla que estiguem al Carip, per dir-te'n una cosa.
I, a més a més, tenim la font d'aigua aquí al costat.
Sí, i una cafetera també tenim aquí a l'estudi.
I una cafetera que està desendollada.
I un piano.
I un piano.
Podeu tocar el piano, podeu mirar la tele també, si vols posem algun canal us el posem.
Podeu venir a la tele a la ràdio.
Podeu mirar l'Albert Hodder, també, que el veiem bé.
També, també.
Vull dir que podeu fer moltes coses, només cal que ens escriviu a l'última hora, arrobacatradio.cat,
i us esperem a l'estudi per viure en directe l'experiència de la ràdio i moments antològics com els que ens porta avui en Joel Díaz a l'espai Talls Curiosos de Polítics.
Talls Curiosos de Polítics.
Talls Curiosos de Polítics.
Soms Curiosos de Polítics.
Hola, què tal, amics i amigues dels Talls Curiosos de Polítics.
Ai, ha vingut el nen.
No, no era el nen.
Ah, va bé.
Era un...
Hola.
I el nen on és?
On està?
Ah, sí que hi és.
Estava sota la taula.
Ha agafat el tifus, el nen.
Estava fent pipi sota la taula.
És un guarret, aquest nen.
Escolteu-me una cosa.
Avui porto una cosa que no l'havia fet encara, perquè ha sigut una idea genial que he tingut avui,
que és buscar a veure si hi havia cameos de polítics a la tele.
Ah, sí, bueno.
I n'hi ha molts.
N'hi ha moltíssima teca.
I no és estrany perquè els paral·lelismes entre la política i l'intervenció són evidents, Ramoneda, tu ho saps perfectament.
I tant.
La política t'obliga moltes vegades a no ser tu, a posar-te a la pell d'una altra persona,
d'una persona mentidera, cínica i tramposa, la majoria de vegades.
Però avui he triat dos cameos brutals de dues polítiques catalanes actuals.
De fet, diria que són les dues polítiques catalanes més carismàtiques del panorama actual català,
les úniques que mereixerien el qualificatiu de diva de la política catalana,
per mitjà del qual pots ser anomenada amb el cognom i l'article davant, saps?
La Carulla, la Vilarassau, l'Espert, doncs aquestes dues entrarien en aquesta categoria
i a més totes dues ronden la cinquantena, totes dues han deixat d'ocupar recentment
un càrrec d'altíssima responsabilitat de la política catalana.
Jo demano als oients que estigueu molt atents perquè el que us descobrirà a continuació el Joel Díaz
no és cap broma, i és una dada que desconeixia molts de nosaltres.
Tot dues dades, de fet.
Sí, sí, jo una em sonava, però és que l'altra m'ha deixat de veritat.
És que crec que és una exclusiva meva, això, és que és molt forta.
No sé ni com ho has aconseguit.
Bueno, espero que molta gent ens estigui escoltant.
La primera que us porto, i que segurament potser algú coneix, és l'Ada Colau.
L'Ada Colau, suposo que ja us ho veieu a venir quan he parlat de Diva, de la política catalana.
Ens traslladem a l'any 2001, la filla predilèctica del 15...
Predilèctica?
Predilèctica què és?
També, també predilèctica.
La filla predilèctica del 15M, encara no era una líder d'esquerres,
una líder de l'associacionisme callajero.
De fet, treballava fent coses a la tele, coses de producció, també coses de guió.
Era una jove inquieta i desinvolta que buscava el seu lloc al món.
Recordeu aquesta sèrie?
Evidentment que no la coneixeu perquè no la recorda absolutament ningú, aquesta sèrie,
perquè no la va veure ningú.
Era la sèrie 2 más 1...
3?
No, 2 más 1, sí.
Ah, vale, pensava que era un concurs.
Jo, molt ràpid, eh, per això.
Era la sèrie 2 más 1, no contesti Ramoneda, que narrava les aventures a 3 germanes
i només va durar...
Ah, 2 más 1, perquè eren 2 bessones i una que era més grata.
I tu dà, quan és?
3.
Amb la gràcia que les germanes eren realment germanes.
Ah, sí?
Però no va fer prou gràcia això perquè la sèrie només va durar 13 capítols,
bàsicament perquè era més dolenta que tenir cagarrines amb molta tos.
Ai, per favor.
El tema és que un dia la Colau va saltar de darrere a davant de les càmeres
i així ens ho explica aquest locutor de la Sexta
amb l'entonació aquesta de locutor de la Sexta
que a mi em fan venir ganes de refondar els grapo.
Escoltem-ho.
Como se ve en los créditos, Colau escribía los guiones.
Un día le tocó también ser actriz.
Solo llamaba para tranquilizarla.
Ya sabes que si pasa más de una semana sin que la llame
empieza a imaginarse cosas raras.
¿No vas a venir?
Si pudiera iría mañana mismo, pero lo tengo muy difícil.
Incluso quedaron grabadas sus tomas falsas.
Ali, cariño, lo siento muchísimo.
Ai, quina toma falsa, més falsa.
S'ha equivocat.
Nunca sabremos si Colau habría llegado a convertirse en una gran actriz o guionista.
Dejó la tele y volvió a la calle.
I volvió a la calle.
Què vol dir que volvió a la calle?
Volvió a la calle, doncs, a mobilitzar-se, a fer la plataforma per l'habitatge i totes aquestes coses.
Jo sí que ho sé, eh?
Vull dir, nunca sabremos si Colau llegaria com de ser una gran actriz.
Tu sí que ho saps.
Jo crec que va fer bé la Colau de passar-se la política, perquè potser ho ha fet millor de política que d'actriu pel que hem vist.
També era molt jove, eh, les imatges.
Clar.
Quina edat tenia, ho sabeu?
Doncs, mira, això era el 90...
No, era el 2001, doncs, fot-li que devia tenir 20 i pico d'anys, 20 i pocs.
Una veueta molt dolça.
No arribava a 25.
Sí, no arribava a 25.
Escolta, ah, bueno, si ho voleu buscar, poseu Ada Colau dos más una i us ho sortirà al YouTube i veureu que està ella amb un croma fent veure que aguanta la Torre de Pisa.
Una cosa lamentable.
Ai, quines ganes de veure.
Vale, ja tenim el cameo de la primera diva i ara ve el de la segona.
Aquí sí que...
Bueno, és un cameo mut, això sí.
Vull dir que no podreu reconèixer la persona per la veu perquè no diu res.
Clar.
Jo crec que és pràcticament una exclusiva mundial, això, com que el cameo és mut, jo us l'aniré narrant.
D'acord.
Vale?
Molt bé.
És l'any 1994.
Sí.
Anunci de cas naranja.
Ostres.
Era una beguda similar a l'elefanta, que no sé si encara existeix.
Sí, i tant.
Era un anunci que es va fer molt famós i que si teniu més de 40 anys recordareu per la insuportable musiqueta que l'acompanyava.
Atenció perquè sentireu la musiqueta de l'anunci i jo us aniré narrant el que passa fins al moment en què passa la cosa que passa.
Passarà que flipareu, d'acord?
D'acord.
Endavant, 94, anunci de cas.
A tus días.
Vale?
Aquí sortia una parella molt monos, no?
Que anaven a la platja, feien una mica de surt, agafen el cotxe i ara se'n van a la discoteca.
Ostres.
A ballar una mica.
A veure cas.
I quan entren a la discoteca es demanen uns cas.
Sí.
I qui hi ha ballant, en aquest precis moment de l'anunci, a la discoteca?
Qui, qui, qui, qui?
Laura Borràs!
Qui dius?
Laura Borràs!
Exclusiva.
Però en quin moment?
En menys de 20 anys que tenia la tia, perquè he fet els meus càlculs, la tia estava ballant allà a la discoteca amb una mena de top...
Escolta'm.
Sí, no, no, pujar-ho, saps?
Ben plantada.
I, sí, sí, allà estava la Laura Borràs.
Vull dir, que ella no és un rotllo documental d'una càmera entre una discoteca i a la Laura Borràs, sinó que ella és actriu.
No, no, no, ella és actriu, és una mena de figurant que està allà a la discoteca.
Si busqueu Laura Borràs, anuncio cas, que si us juntes et queda Laura Borràs cas.
Borràs cas, sí senyor.
Que també tindria la seva gràcia, perquè és una niquina, però...
No sé quina, però...
Tampestuosa, clar.
Doncs ja està. Bàsicament, això ho he fet perquè aneu a YouTube i poseu Laura Borràs cas.
I ja ens diràs com ho has descobert, això, eh?
Investigant.
En aquest moment de la vida que Laura Borràs no hi ha hagut alguna vinculació amb una agència publicitària, o no sé...
Jo crec que...
Si podem preguntar, Laura Borràs...
No és casualitat que Ada Colau i Borràs, que són dues dones borrasques, i Ada Colau, que tenen aquest talent per, diguéssim, el...
Sí, com una mena d'eximisionisme, no?
Són líders carismàtics, eh?
Sí, doncs evidentment els seus primers pinitus els hagin fet en el món de la interpretació, no?
Bé, doncs escolta'm, si ens estàs escoltant la Laura Borràs, que faci el favor d'explicar-nos com va anar...
Que truqui, sisplau.
Com va anar aquesta aventura de formar part d'un anunci de cas.
Laura Borràs cas.
Laura Borràs cas. Busqueu-ho i ho trobareu.
Sisplau.
Perquè és un tall curiós de política, en aquest cas de polítiques, que ens ha portat avui en Joel Díaz. Gràcies, Joel.
A tu sempre.
Hem fet una mica d'història de la política a través de la ficció, amb en Joel Díaz, però és que el que ve a continuació és encara més antic.
Ara ens posarem en blanc i negre.
Vindran Jordi Ramon Odo amb documents d'aquest noticiari emblemàtic de l'època del franquisme.
I avui amb una perla imprescindible, que és Franco Pascans Almons.
Una Franco Full Experience, com sempre.
Franco Full Experience, de seguida, a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Fac, Merri, Quil. Un tal fac, un tal Merri i un tal Quil.
Només et diré una cosa, n'hi ha un que ja me l'he fullat.
Oh!
A Catalunya Ràdio...
Refer els camins que ja hem trepitjat i trepitjar-ne de nous per buscar les coses essencials
que se'ns apareixen sota les formes més impensades.
D'un cafè a Roma, de Josep Maria Funelleres.
Postdates, la institució de les lletres catalanes i Catalunya Ràdio, amb la literatura.
Catalunya Ràdio.
Amb la samarreta i l'ampolla d'Eufòria Street Dance, seràs un més de l'equip d'Eufòrics, en exclusiva a la botiga 3CAT.
Que bé que et val finançament total per clients amb targeta al Corte Inglés.
Finança les compres fins a 12 mesos en electrònica, electrodomèstics, esports, moda, llar i molt més.
Fins al 21 de febrer, finançament total del Corte Inglés a la botiga Web i App.
Per compres superiors a 200 euros.
Finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació.
Consulta les condicions i exclusions al Corte Inglés.es.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Deixad las armas.
Solo así lo daremos a mi todos.
Minut i mig, arribem a tres quarts d'una del migdia.
De seguida ens posem en blanc i negre amb en Jordi Ramon Odo,
però abans una puntualització important sobre el que us acabem d'explicar
a la secció Talls Curiosos de Polítics.
Què passa?
Ens estava sentint gent vinculada amb Laura Borràs
sobre la seva possible participació en un anunci de cas,
cosa que ens feia molta gràcia.
I il·lusió, fins i tot.
I molt simpàtic.
Per què vols dir?
Doncs, Joel, què ho hem de desmentir?
Joel, Laura Borràs no és aquesta gogó que tu comentaves.
No fot, sí.
Fake news.
Ho explicàm ara, com també ho va explicar el diari El Espanyol l'any 2020,
concretament en un article del 3 de desembre.
Laura Borràs no era la gogó de l'anunci de cas.
No.
El mateix...
Però si és igual.
El mateix diari fins i tot va publicar-ho i després va rectificar-ho,
va demanar disculpes i va prendre mesures.
Qui va prendre mesures?
El diari, el diari.
A instàncies de la mateixa Laura Borràs.
Doncs, per favor, espera, abans que prengui algun mesures contra mi...
No, clar, és que bé, no.
Que hi hagi de maruguitars.
Jo ho he trobat i ho he explicat.
Demano disculpes.
Demano disculpes a Laura Borràs, al diari El Espanyol.
Que et diré una cosa.
A cas, a cas, a cas, també.
Però a mi m'estava començant a caure bé, Laura Borràs.
Bueno, no, se'n caigués malament.
Però escolta'm, que la persona que em surt és que...
Li donava un plus, no?
De dir, hòstia, aquesta senyora havia fet un anunci de cas.
Bueno.
Doncs, no ens feu cas.
I una persona, que és el Major Roger,
que és un mag de l'Humor,
subdirector de la mateixa Laura Ràdio,
ens diu, demaneu disculpes per si de cas.
Per si de cas.
Correcte.
Doncs ja ho tenim tot fet.
Sisplau, eh, que ningú s'enfadi, eh?
És que qui ha dit que l'última hora fos un programa de periodisme?
No, no, mira, quan intentes ficar-te en el que tu no saps fer, passa això.
A nosaltres ens vam demanar...
Demanir.
Demanir.
Demanir en entreteniment.
Estem entretenint o no?
Sí, bueno, l'entretenir és que estem.
Doncs ja està.
Doncs ara és el moment, ara sí, de posar-nos seriosos
i visitar en Jordi Ramonodo.
Va, que anem de pesca, avui, Jordi.
Avui, un nodo de 1968, per tant, estem parlant que Franco ja tenia una edat.
Sí.
Un document excepcional on Franco, doncs, durant una estona, no fa de dictador.
Fa de persona, amb les seves aficions, el seu lleure, el seu lleure, Quim.
Què?
És el seu moment.
Tu tens momentets per tu?
Sí, sí, que tens.
Jo vaig a dibuixar.
Vas a dibuixar.
T'agrada el d'Sketching.
Sí, de d'Sketching.
Doncs el Franco, doncs, és el seu momentet per ell.
Parador de Ribadeo y el refugio de pescadores del río
han sido testigos de las jornadas de descanso del jefe del Estado.
Franco se encamina hacia los cotos del río Eo
para practicar uno de sus deportes favoritos, la pesca.
Perquè si no et cuides de tu mateix, qui ho farà?
Clar, ningú.
Qui ho farà?
Ningú, no, de veritat.
Men sana, incorpores sana.
Exacte.
De fet, ara em permetreu un xist, perquè ja sabeu que jo no faig acudir,
jo simplement parlo del nodo, però avui faig un acudit en el nodo, d'acord?
Ara, quan avises d'un acudit, normalment, surt malament.
Les jornades de descans en el río Eo, que recorres tures i Galícia,
i no he pogut evitar fer això.
Franco se encamina hacia los cotos del río.
Ja està.
Uno de sus deportes favoritos.
Ja està, ja està.
No m'esperava que sortissis per aquí.
Mira, sí, ja està.
Va, tornem on érem, d'acord?
Atenció, hem sentit Franco jornada de descans,
perquè ell estava treballant per Espanya tot el dia,
allà al Palacio del Pardo, amb el llum encès, matant a gent,
reprimint el poc, vull dir, hòstia, això és cansat, no?
Atenció que de fons, ja podem sentir a Franco
fent el que tot bon pescador veterano,
jo que soc net d'un pescador veterano,
ho fa, que anàvem allà al riu Eo a pescar.
Què és el primer que fa al pescador veterano?
Què fa?
És anar a tocar l'aigua amb la mà, a veure com està.
Sentim, sentim de fons.
La pesca.
El tiempo es agradable.
El sentiu, eh?
Primer vas amb el puro, poses la mà, a veure com està això.
Està freda, està calenta...
La temperatura de l'aigua és important.
El tiempo es agradable.
Veus, el tiempo es agradable.
Potser dels que ve de bussen a pescar, home.
Ja sabeu que de fons sempre hi ha la veu en off,
que no només és literalment una veu en off,
sinó que et dona un subtext.
Ah.
Sempre hem de llegir el subtext real de les coses de la veu d'un nodó.
A veure si el sabeu en aquest cas.
Y la riqueza salmonera de nuestros ríos nórdicos es ya importante
gracias a la gran labor de los servicios de pesca fluvial y caza.
Ep.
Ep, ep, ep, ep, ep, ep.
Atenció, o sigui, es pot dir més clar que li han purat el salmón.
Exacte.
La riqueza salmònica.
Salmònica.
Va.
Anaven a la sirena, compraven salmó i el tiraven allà.
Ja era així.
Ja era així.
Ja era així.
Ja era així.
Ja pescava allà el tataki.
Atenció que la pesca comença i amb un tros de riu amb més afluència
que el metro de diagonal, la canya mostra senyals que, atenció, han picat.
Han picat.
El sedal se pone tenso y el caudillo poco a poco procede al logro de la pieza.
Es preciso gran habilidad, pues si no existe el riesgo de perderla.
Clar.
Va, aleshores, el Franco ja està aguantant el salmó i llavors ve el ganxero, que es diu.
El ganxero.
El ganxero, que és un senyor amb un ganxo, que és l'encarregat del salmó,
que és el que pica el salmó i li dóna el Franco.
O sigui, aquest és el que realment pesca el salmó.
Aquest és el que pesca el salmó, correcte.
Tinc un dubte, Jordi.
Digues.
Ens hem d'imaginar el Franco amb botes d'aigua, d'aquelles que anaven pràcticament fins a les natges?
No, això és...
En altres nodos que ja parlarem en un altre moment.
D'acord.
Val, és que quan Franco ja no podia tirar el salmó, que si Mahoma no va a la muntanya...
Què?
I li tiraven el peix a la cara.
No, no, no, agafaven el Franco amb les botes i el posaven allà al riu.
Ah, vale.
Amb una grua.
Caudillo, pón-se aquí i ja vendrà el salmó.
I farem uns fonaments de ciment a sota perquè no se n'anés avall.
Botes de ciment?
Sí, sí.
Vale, el Franco, què passa?
Encara hi són les botes, eh?
Sí.
Si tu vas a aquells rius encara hi ha les botes.
Hi ha les botes de Franco.
Aquí, amb una placa, aquí s'hi ponia el Franco.
Dentro se ponia Franco.
Atenció que Franco, s'ho està passant tan bé, s'ho està passant tan i tan bé,
que fins i tot es posa com hiperactiu, es posa com nerviós, com un nen que li dóna en sucre.
Ah, sí?
I no pot parar, mira, mira.
Franco va de un coto a otro.
Las márgenes son accidentadas y ello le obliga a un constante ejercicio que pone a prueba su resistencia física.
Hòstia.
Va de un coto a otro, eh?
Ara por aquí hay.
Ara este coto.
Ara d'un otro coto.
Hi ha un salmón por ahí que pregunta per a usted.
Corre, corre, corre.
Estava fent molt de cardio, Franco.
Tenia vàries cañas.
Tenia canyes, cotos i esclaus.
Tot amb canyes i co...
Atenció, que nosaltres veurem que el moment, com un moment aquí ens sembla molt interessant,
o sigui, el salmó, perquè, o sigui, Franco sap que Franco és Franco, el salmó sap que ell és un salmó.
Tots dos tenen consciència de si mateixos, està bé.
Però el salmó sap qui és Franco?
Ah, aquest és el salmó.
Al principi, el salmó, pobre fill.
No ha estudiat, segurament.
Ah, no, o sigui, han nascut al mar, han anat al riu a pondre ous o el que faci.
Sí, sí, a pondre ous.
I, en principi, torna.
Ja.
Vull dir, el salmó tampoc està per dir-hi.
No està informat que aquell senyor és un sofe d'estado.
No.
O sí, perquè si no mireu què passa al final.
Nuevamente le vemos ahora en otro pozo.
Los salmones luchan con tenacidad antes de entregarse.
O sigui, quan el salmó sap que Franco pesca, el salmó s'entrega.
Diu, ja està.
Però no diu que lucha con ferocidad.
Ja, però al final li diuen que és Franco.
I diu, hòstia, abans no em fusili, que em pesca.
Clar, lluiten dins perquè no el veuen.
El primer cap que surt diu, hòstia, fàcil, fàcil, fàcil.
Seguim.
Endavant.
Senyor Diabateme.
Que no li conessin la magafonia aquella de rendiós?
Ah, rendiós.
Tirant les armes.
El del ganxero anava amb una altaveu bluetooth.
Arriba el moment més bonic d'aquest, no?
D'un moment fins i tot èpic, fins i tot oníric,
quan de cop i volta comença a ploure i Franco segueix pescant.
Escolteu aquest moment bonic, èpic de pluja, amb la música.
Franco, com a buen deportista, no se desanima.
Está comenzando a llover,
pero el jefe del estado continúa sus jornadas de pesca como si tal cosa.
És maco o no és maco, això?
És preciós.
Franco, salmons, el riuéu...
Es pon el sol, la silueta de Franco.
Oh, retallada a l'horitzó.
Retallada a l'horitzó.
Finalment, quan Franco ha pescat prou,
ja fa una altra de les grans aficions que té, a part de ser...
A veure, matar republicans.
No, no, home, no.
Ah, no.
Perquè ser dictador, per ell, o sigui, ell era dictador,
era caudillo, per la gràcia de Dios,
i per afició, perquè ell de professió era militar.
Sí.
Vull dir, lo de ser fatxa era...
Bueno, ho va fer hobby.
Ho va fer gratis.
Sí, sí, sí.
Pràcticament.
Què fa per acabar aquesta bonica jornada?
Otra de las aficiones del caudillo es la cinematografía.
Ah.
Y con la cámara recoge en el celuloide algunos de los salmones conseguidos.
Franco, fa uns stories.
Fa uns stories, saps, per dir...
Eh, pesca con los chavales.
Un reel.
Un reel.
S'estava fent el Franco, eh?
Saps?
Amb subtítols.
Òbviament, sempre subtítols.
Que després feien un sopar amb el Carrero Blanco
i posaven els vídeos dels salmons allà a morts.
Mira, mira, tot el pescao jo.
No, és que al Carrero Blanco al final van dir
que te ponga una bomba, por favor.
La va demanar ell.
¿Por qué no puedo más con los salmones?
Bueno, total.
I per acabar aquesta jornada tan bonica,
doncs se li ha de reconèixer al caudillo un mèrit.
Quin?
És igual, no sé quin.
Algún mèrit?
Algún mèrit.
Posteriormente, la mancomunidad turística
ofreció a su excelencia el jefe del Estado
el primer trofeo deportivo del río EO.
El primer, venga.
Ah, sí, és el primer trofeo.
El primer trofeo.
L'han improvisat ràpid.
Segurament l'último, també.
Perquè no s'ha fàcil.
Què li fem que no tingui?
Doncs mira el premi del río EO.
És que tiene de todo este señor.
Doncs un trofeo del río EO.
Van dir, mira, aprovecha ahora
que está haciendo el vídeo este,
la película del sabant,
vam comprar una medalla
que ponga Nuestra Senyora del río EO,
tu borres, i li dones, ja està.
EO.
EO.
I avui hem passat pel Nodo,
amb en Jordi Ramon Nodo,
i hem descobert, doncs,
l'afició que tenia Franco per pescar,
salmons que pràcticament ja està per portar.
Sí, noi.
Gràcies, Jordi.
A tu, aquí, Morales.
De seguida marxem a publicitat,
però abans us plantegem el nostre concurs
per guanyar, atenció,
30 euros que podreu gastar
a qualsevol dels supermercats Capravos.
Un tros de premi
que avui serà per la persona
que marqui el 93201474
amb un petit requisit.
Quim?
Ha d'estar dins d'un vehicle
i tocar la bocina.
Ah,
algú que ens estigui sentint
amb mans lliures, evidentment,
des del cotxe,
ens truqueu al 93201474,
truqueu la bocina
i us emporteu 30 euros
per gastar el Capravos.
Us sembla bé?
Vinga, va.
Endavant, conductors.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Desde luego,
esto no ha pasado.
¡Venderme coche!
Et comprem al cotxe.
Venderme coche.
Et comprem al cotxe.
Venderme coche.
Et comprem al cotxe.
Venderme coche.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta,
vine i te la millorem.
100% garantit.
Venderme coche.es.
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
De pel·lícules i sèries
sobre presons
n'hi ha moltes.
Però són ficció.
Eras como muy joven.
Nadie te avisó,
nadie te puso en alerta.
Yo solamente en ese momento
pensaba en que todo iba a salir bien.
Tens mort.
El podcast de Núria Hortín
entra a les presons catalanes
per parlar amb joves
que han ingressat a la presó,
per entendre
què els ha portat allà,
quina està sent
la seva experiència
i comprovar si la reinserció funciona.
La família,
a fora,
els meus germans petits,
no era conscient
hasta que entres aquí que...
Del que els estimes.
Sí.
Temps mort.
A l'app i al web d'aquest ràdio
i al 3CAT.
L'última hora.
Quim Morales
a Catalunya Ràdio.
Caprabo us ofereix
el concurs
de l'última hora.
I Caprabo us ofereix
30 euros
per gastar a qualsevol...
No sé si podeu
fer una mica de silenci
mentre estem en directe.
Gràcies.
30 euros
per gastar a qualsevol
supermercat
dels establiments.
Caprabo.
I avui hem dit
que li donarem
a una persona
que estigués dins d'un vehicle
i toqui la bocina.
Potser és el cas
de la Rosa.
Bon dia, Rosa.
Hola, bon dia.
Que estàs al cotxe?
Oh, i tant.
Cap a on vas?
Sí, sí.
Doncs mira,
vas cap a Blanes.
A Blanes.
Qui t'espera a Blanes,
a veure?
No, vaig a comprar.
A comprar Blanes?
Doncs què t'espera?
Què t'espera?
A comprar peix?
Doncs mira el Caprabo de Blanes.
Ah, mira quina gràcia.
Mira quina gràcia.
Molt ben jugat
perquè aconseguiràs
30 euros
pel Caprabo de Blanes
si toques la bocina
ara mateix.
A veure com ho fas, Rosa.
Ui, quina bocina.
Ui, què plàcia?
S'ha sentit una miqueta, sí.
Però és una bocina
una mica, no?
Ho podem tornar a intentar?
A veure, sisplau, sisplau.
Oh, i tant.
Ara sí que l'he sentit.
Li falta una mica d'aire
a la bocina aquesta.
Però el bal de 30 euros
és per tu
perquè el gastis de gust
al Caprabo que vulguis, d'acord?
Moltes gràcies
perquè havia provat
de trucar moltes vegades
i sempre
no aconseguia mai connectar.
Qui t'ho havia de dir
que avui des del cotxe
he tocat la bocina
i t'enduries els 30 euros.
Doncs escolta'm.
Sí, sí, avui
serà la idea del planeta.
A gaudir-los, Rosa.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Fins demà.
Adéu.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
La millor pel·lícula,
Los que quedan,
Los asesinos de la luna,
Maestro,
Oppenheimer,
Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime.
Això és el que m'agrada a nosaltres.
Jaime, eh?
Oppenheimer.
Arriba a les rebaixes de la llar del Corte Inglés.
Fins al 50% de descompte
en una selecció de matalassos de les millors marques
del 12 al 29 de febrer del 2024.
Finançament fàcil fins a 12 mesos.
Finançament ofert per financer al Corte Inglés
si subjecta a la seva aprovació.
Consulten les condicions al Corte Inglés.
A la botiga web i app al Corte Inglés.
Traumatologia són més homes,
cirurgia són més homes.
Per què quan hi ha l'organització del Congrés
surten quatre senyors, no?
Però si després dels que estem treballant
els peones som dones.
Els caps de servei continuen sent homes.
Tu saps que no hem d'aturar
ni un comentari racista.
Que ella se senti cuidada
perquè el dolor no l'hi podrem treure mai.
Històries plenes de vida.
Històries de la primària.
A TV3 aquesta nit.
Només els més ràpids gaudiran d'ofertes increïbles
al Corte Inglés.
I també els espavilats a renovar la seva llar
amb un 15% de descompte adicional
en electrodomèstics de Hire,
Samsung, Rumba, Philips, Teca i Bellissima.
Així són les ofertes límits.
Del 15 al 18 de febrer
a la botiga web i app del Corte Inglés.
Catalunya Ràdio
Minut i mig ja ho hem acabat
les set hores del matí de Catalunya Ràdio,
la de coses que han passat avui per aquí.
I les que no han passat.
I fins i tot les que no haurien d'haver passat.
Sí, sí, sí.
Però vaja, que demà tornarem
amb tota la il·lusió del món
i amb ganes de sentir la nova creació
del millor pitjor cantant del món d'en Joel Díaz.
Tens alguna idea del que cantaràs demà?
No tinc cap idea
perquè ara mateix estic molt preocupat
per si la Laura Borràs s'ha enfadat amb mi.
Per tant, m'hauria de tornar a reiterar,
per favor, que m'he equivocat.
Realment us sembla aquella persona
que s'ho anunci de cas?
Jo trobo que és una anècdota simpàtica.
No hi ha motiu per enfadar-se.
Quan arribis un grafax...
No, no, que no sigui motiu de ser ser persona.
No, no, no volem cessar en en Joel Díaz.
Ja li vas dedicar una cançó a Laura Borràs,
si no m'he equivocat.
Sí, molt al·lusiosa.
Potser n'hi has de fer una altra.
Home, les que calguin.
Ja veurem.
Les que calguin.
I en Jordi Ramoneda demà ens portarà l'amor, eh?
L'amor.
Copido Ramoneda.
Ah, sí?
Demà hem de ser resagir el missatge de les crispetes?
Deixa'm-ho pensar una miqueta,
perquè aquell missatge...
És que t'ho explico,
és un noi que convida un altre al cinema.
Sí, sí, sí.
Què passa?
I li diu...
Però, clar, vol parlar abans si és que compràvem crispetes.
No hi ha cap subtilesa, eh?
No és cap eufemisme darrere.
No, no, i llavors em diu...
Li pregunta, diu...
Però, bueno, ja t'ho diré demà,
que ara no faré la decisió.
Sí, no, no, ja t'ho explicaré.
Ai, Jordi!
Ja t'ho explicaré.
Quines ganes.
I sí, i ganes també de jugar amb l'Aida Fita contra la nostàlgia.
No, demana bé.
Tot això, demà a les 12,
ho deixem per gaudir de l'última hora.
Que vagi bé, gràcies.