¡Marcha, ya!
¡Y el técnico!
¡Catalunya Rádio!
¡Las noticias de las 12!
Bon dia, os informa Joan Bota.
Revolta interna a Vox de las Illes Balears.
La mayoría de diputados han decidido actuar contra la dirección del partido
y ha expulsado del grupo parlamentario la presidenta del grupo
y el actual presidente del Parlamento.
Es el desenllaç d'una confrontación entre la dirección de Vox
y el grupo parlamentario que se arrossega desde el comenzamiento de la legislatura.
Anem a Palma, Caterina Carmen Jaume.
Bon dia. La crisis se arrossegaba de feia días
cuando desde Madrid Vox va emetrar un comunicado
contra la política lingüística de Marga Proens
que nomás va signar la presidenta de Vox a las Balears, Patricia de las Heras.
De fet, cap dels diputats crítics ha assistido aquella semana
a la reelección de Santiago Abascal
como líder de la formación de Extremadura.
En una compareixença sense preguntes,
la portaveu de Vox al Parlament, Idoi Arribas,
anunciaba l'expulsió.
En el día de hoy, nuestro grupo, por mayoría absoluta,
ha decidido expulsar del grupo a los diputados,
Patricia de las Heras y Gabriel Lecent,
por circunstancias internas de este grupo.
Ara caldrà veure si la gent mantindrà la presidència del Parlament
i quina decisió prendrà Madrid vers els cinc diputats díscols.
Caterina Carmen Jaume, Catalunya Ràdio, Palma.
El virus de la grip està disparat en edats pediàtriques
i aquest repunt es podria traslladar a una altra onada de la grip les pròximes setmanes.
Així ho estan detectant els centres d'atenció primària,
on en conjunt les infeccions per grip estan baixant.
Però preocupa aquest repunt de casos, sobretot en infants de 0 a 4 anys.
El doctor Jordi Mestres és metge de família
i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària,
la Canfic, amb declaracions a Catalunya Ràdio.
I és el que a vegades prepandèmia s'acostumava a veure.
És cada any igual, però sí que és veritat que amb la grip
ho acostumava a veure.
Aquesta doble onada que està baixada es tornava a pujar.
En persona de 14 anys és la que s'està veient ja.
I de fet està superant el punt màxim de l'anterior pujada,
de 0 a 4 i de 5 a 14 anys.
I haurem de veure si en adults això també es traduirà després o no.
Demà el Departament de Salut ha de decidir si manté l'obligatorietat
d'usar la mascareta en centres sanitaris una setmana més
o l'atura des dels centres d'atenció primària.
També han notat un augment de la demanda per vacunar-se de la grip.
Pedro Sánchez denuncia la creació d'un comitè d'experts
per trobar solucions contra el que ha anomenat
l'epidèmia del porno en infants i adolescents.
El govern espanyol engega la seva estratègia
per garantir un entorn digital segur pels menors,
amb aquesta mesura que aprovarà demà el Consell de Ministres.
Anem a Madrid, Dani Sánchez.
Bon dia, es tracta d'un comitè d'experts en l'àmbit educatiu
que ha de servir per dissenyar estratègies
per sensibilitzar els menors en l'ús del mòbil
i per donar una formació afectiva o sexual integral.
És l'encàrrec que ha fet Pedro Sánchez,
que no vol perdre temps davant del que ha qualificat d'epidèmia.
I les víctimes d'aquesta epidèmia són els nostres adolescents,
els nostres fills, les nostres filles, els nostres familiares.
Aquesta exposició a la pornografia evidentment no és inocua.
Afecta a la formació de nostres adolescents.
Amenaza con hacernos retroceder años
en la lucha por la igualdad entre hombres y mujeres.
Dani Sánchez, de Catalunya Ràdio, Madrid.
Noves revelacions sobre l'operació Catalunya.
Segons ha pogut saber el matí de Catalunya Ràdio,
un empresari de Jaén ha presentat una querella
contra l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.
El considera l'artífex de tota l'operació.
Denuncia que el comissari José Manuel Villarejo
hauria accedit a espiar-lo per les seves disputes personals
amb el grup de comunicació Planeta
a canvi de rebre informació sobre Pujol
o altres líders polítics catalans.
L'empresari Javier Pérez Dulcet
basa la seva acusació amb una declaració
del mateix Villarejo davant dels jutjats
i també amb una conversa del 2014
entre el mateix Fernández Díaz
i el director de l'oficina Antifrau de Catalunya, Daniel D'Alfonso.
Un estudi científic considera que la pesca de la gamba vermella
de Palamós és la més ben gestionada de tot Catalunya.
Hi ha menys sobreexplotació i excessos de captures
que la resta de la costa.
Palamós, Laia Claret.
Bon dia.
El Consell Superior d'Investigacions Científica
es posa xifres a les mesures que ha pres a Palamós.
Juliana Quevedo és una de les autores de l'estudi.
La gamba roja de Palamós
és la pesqueria de rastre millor gestionada de Catalunya.
El resultat és que l'estat de sobreexplotació
és 25% menor
al resta de les pesqueries de gamba roja.
A Palamós van començar a prendre iniciatives l'any 2007,
com ara eixamplar el forat de les xarxes de pesca
per deixar passar les gambes petites
o limitar la potència dels motors, entre d'altres.
Segons la confraria de pescadors,
en cinc anys van començar a obtenir rendiment.
El preu de la gamba va pujar
perquè els exemplars eren més grossos.
Leia Claret, Catalunya Ràdio Palamós.
Esports, Xavi Campos.
L'Espanyol es planteja la destitució de Ramis
després de perdre ahir el camp de l'Aldenc,
després de deu partits amb l'entrenador tarragoní.
El balanç és de dues victòries,
tres empats i cinc derrotes.
La sortida de Ramis podria anar acompanyada
també de la del director esportiu,
Fran Garagarza.
Íñigo Martínez s'ha incorporat avui als entrenaments amb el Barça
després de la lesió muscular que es va fer fa unes setmanes
al camp del Barbastre.
La sessió d'avui arriba després de la visita de jo a la porta del vestidor.
Ahir, el dia que Xavi va comunicar als futbolistes
la decisió de deixar la banqueta a final de temporada.
El president Blaugrana va demanar als jugadors
complir amb dos objectius de mínims.
Acabar entre els quatre primers per jugar a la pròxima Champions
i superar el Nàpols als vuitens de final de l'actual edició
per complir amb els ingressos pressupostats aquesta temporada.
I Riqui Rubio ha comunicat aquest matí
que ha demanat entrenar-se amb el Barça
ara que es troba a la recta final de la seva recuperació
sense compromís i sense interferir en els plans de l'equip.
El Barça és ara mateix l'equip europeu
que té els seus drets.
El límit per inscriure jugadors a l'eurolligués
el 7 de febrer no es descarta la possibilitat
que el Barça l'inscrigui abans d'aquesta data
i després es decideixi si Riqui acaba disputant la ONA.
Fins aquí les notícies.
No hi ha res que t'acompanyi més que la ràdio.
Així és.
A Catalunya Ràdio tornem a celebrar el Dia Mundial de la Ràdio
al teu costat.
El dimarts 13 de febrer venim amb tu.
Tornarem a fer els nostres programes
on ens proposeu els oients.
Farem la ràdio al menjador de casa teva.
O a la cuina, o al vàter, o al dormitori
que així podem posar a prova el matalàs.
Sí, Joel, però sempre actuant civilitzadament.
Sí, sí, sí.
I fins i tot podem canviar de país.
El Dia Mundial de la Ràdio
ens multipliquem per arribar on ens proposis.
A mi m'agrada més que la gent vingui
que no pas bé d'anar enlloc.
Però ho hem de fer per la ràdio, Peyu.
Què vols que et dic?
Fes-nos la teva proposta a aquestradio.cat.
Arribarem fins on ens digueu.
Farem la ràdio junts!
El Dia Mundial de la Ràdio
farem autèntica ràdio de proximitat.
Catalunya Ràdio.
El dimarts 13 de febrer venim amb tu.
Catalunya Ràdio
A veure, fa una cosa.
Quim Moralés, hola.
Bon dia, Ricard.
Bon dia.
Escolta, el Joel Díaz m'estava dient a la pausa amb publicitat
que anuncia alguna cosa de cara al 30 de juny.
És així o no, Joel?
Sí.
El 30 de juny que no s'haurà acabat la temporada, em sembla a mi, eh?
Quan s'acaba la temporada?
Cap al juliol.
El juliol.
Vols dir? Tan tard?
No ho sé, no ho sé.
El juliol?
Sí, sí.
A veure, Ricard, si no ho saps tu...
El juliol encara haurà d'estar fent matinades...
Sí, sí, sí.
Però la pregunta és quan acaba la temporada,
no quan te'n vas tu de vacances.
Perquè potser no són les mateixes dates.
Què vols dir?
Jo estic aquí fins al darrer dia.
Segur?
La veritat.
M'ho promets?
No, no, no t'he de prometre res.
Ara, ara, ara.
M'informa en Ricard que la temporada s'acaba el 5 de juliol.
Ah, sí?
Ah, sí?
Cada vegada.
Mentre ens paguin el mes sencer.
Sí.
Home, espero que sí, perquè...
30 de juny és diumenge, per aclarir les coses.
30 de juny és diumenge, molt bé.
Si vols tu aclarir unes coses, s'aclariràs a fer.
El diumenge acostumo anar a dinar a casa amb els pares.
Molt bé.
Com un fill més.
Sí, m'agrada molt.
Ja està comunicat, anirà a dinar a casa als seus pares.
Perfecte.
30 de juny, ja està.
El 29 és el meu aniversari.
Què dius, ara?
I també el del Joan Laporta.
Ah, mira.
Sí, sí.
El poden ser a la juny.
Més que potser per això el tema del Barça, del Xavi, de marxar i tal,
i després de l'arribar-se ja el Jan.
Clar, fan la festa i després ja me'n vaig.
El Jan deu fer un sopar que...
Home, t'ho diràs.
Com el de demà dels 40 anys de TV3, com a mínim.
Home, exacte.
Ah, demà hi ha festa.
És demà.
Demà hi ha memòria.
Demà hi ha festa i sopar.
Vindrà a Laporta.
No ho sé.
Home, forma part de TV3, no?
M'hem convidat.
M'hem convidat.
Està convidat, està.
Serà la nit de les estrelles, això.
No t'hi sereu, anireu tots?
Home, sí, sí.
A mi però em fa molta por perquè tinc la sensació que a mínima conversa que tingui,
mínima cosa que faci, hi haurà algú del que no surti d'aquí.
Això és possible.
Home, sí.
Fent una crònica interessada.
Sabeu que hi haurà tan borratxos que segurament no se'n recordarà.
No, home, no.
Però si és dimarts.
La gent de Catalunya ràdio no beu alcohol.
No, a més l'endemà.
Hem de treballar tots.
Jo tinc moltes ganes de conèixer la Laura Escanes.
Ah, sí, home, sí.
Sí, segur que ve.
I ella, tu.
I ella a mi?
Sí, sí, sí.
Ah, guaita.
Però escolta, us deixo fer el programa.
Va, molt com a dir, Ricard.
És que a nosaltres ens és igual.
Podem estar aquí tota l'hora parlant amb tu.
El Pere d'Esquerdo on és?
El Pere d'Esquerdo és al carrer.
Hola.
El que és aquí, mira.
Xavi, què tal?
Hola.
Home, com estàs?
Molt bé, escolta, m'agrada molt parlar amb tu.
Igualment.
Li fa molta il·lusió.
És que em fa molta il·lusió.
Tinc tantes preguntes per fer-te.
Tantes.
A veure, dispara, va, dispara.
És que crec que no es podrien radiar.
Què dius ara, Xavi?
No.
M'agradaria tenir una conversa íntima real amb ell.
Amb ell?
Amb qui?
Amb el Ricard?
Amb el Ricard Ostrell.
Molt bé, doncs fes-ho.
Endavant, quan vulguis.
Digue'm on és.
Va, i ara, abans d'anar a gravar 25, 9 coses que he de fer ara, de col·lapse a plaça baixa i altres coses...
Estic a Francesc Macià.
Massa lluny.
Massa lluny.
Ja tenia 30 segons, però no puc fer-ho.
I on dines avui, Ricard?
El què?
Avui vist al celler de Camp Roca.
Celler de Camp Roca.
Ah, sí?
Te l'obren per tu, eh?
Sí.
Dilluns l'obren per ell.
Molt bé.
T'hauria d'anar tirant ja, perquè si no no m'arriba...
Va, que no m'arribes, eh?
Que si no t'has de fer una sillona, eh?
Ja et faran un nou fregit, home.
Però d'esquerra, una abraçada, companys.
Ai, igualment, adéu, fins ara.
Que vagi bé.
A veure si em convides a dinar algun dia.
Ja veurem.
Ja veurem.
Va, bon programa.
Som-hi.
Adeu, Ricard.
Adeu.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
la viari radiofònic dels vostres migdies,
amb unes cotorres de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim.
L'Aida Fita.
Oh, bon dia.
És una cotorra.
És una cotorra, sí, sí.
És una autèntica cotorra.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Piu, Piu, Quim Morales.
L'Aina Austrell i l'Alba Castellbé, la producció.
Avui donem la benvinguda a en José González,
que ve a fer les pràctiques directament del postgrau de guió
i realització de programes d'humor per ràdio i televisió de minoria absoluta.
Hola, José.
Ostres, quin nom més llarg.
Sí, sí, no, no, clar.
Però tu, però escolta que nano, ja és gran, no?
Tu ja tens una edat, no?
Quants anys tens, José?
27.
Ah, 27.
Ah, molt bé.
És una mica jo.
Molt bé, bona edat.
Ostres.
Vas una mica tard, eh, José?
No.
No tant com jo, que vaig fer les pràctiques amb 30 anys.
Veus?
Mai és tard.
Benvingut, José, passa-t'ho molt bé, aprèn moltes coses
i porta't bé, que després seràs alumna meu, eh,
perquè, clar, el postgrau jo li aniré classes.
Ah, jo vaig fer el postgrau amb 27 anys, també.
Mira.
I mira.
Li han posat un micro al José, ara.
Sí.
Hola, José, pots parlar pel micro?
Hola, quins nervis.
Ah, quins nervis, sí, ja se't nota.
És una mica triquell.
Sí que té un rotllo triquell.
Sí que té un rotllo.
No és la primera roca que m'ho diu.
Oi que no?
És atractiu, eh, és atractiu el José.
Però em sembla que és més simpàtic que el triquell.
Jo espero que sí.
Ell, el triquell, és molt espiritual, eh?
Molt, molt, molt.
És que no l'entens.
Com diu el triquell, és molt simbològic.
Simbològic.
Molt simbològic.
Què m'ho han dit, simbològic?
Una vegada ho va dir...
Què és aquesta merda?
No ho sé, coses que fa el triquell.
Vaya donteria que acaben de dir.
Benvingut, José, i també saludem en Víctor Lorenz i en Miquel Jario,
que són el control central, el control de sol, l'Albert Joder,
i qui us parla, en Quim Morales.
Avui és dilluns 29 de gener del 2024,
i és l'hora d'obrir la llibreta de Compte Corrent d'en Joel Díaz
per saber què fa avui amb els vostres impostos.
Sí, aviam, ho ha comentat abans el Ricard Ostrell,
m'ha volgut estirar de la llengua,
però no li he volgut donar l'exclusiv a ell.
Què?
Catalans i catalanes, avui amb els vostres impostos
he decidit que si soc un problema, plego.
No, no, no, no.
Si el problema soc jo, plego.
Quin problema és tu?
No, no, que no m'aferro a la cadira, Quim Morales.
No m'aferro tampoc als vostres impostos, ni a la cadira.
Per tant, Quim, em sap greu que te n'assabentis per la premsa.
Que no.
Però plego.
Però si se n'està assabentant per tu.
Espera't un moment, però no plego ara.
Plego el 30 de juny.
Ah, mira, veus.
D'aquí al 30 de juny ho donaré tot
i lluitaré perquè guanyem algun títol,
un Ondas, un Premi Nacional de Comunicació,
un Premi RAC.
Estem vius a tots els premis ara mateix.
Ara sí.
Estem vius.
Però jo plego per fer-li un favor al programa,
a no ser que tu no vulguis que plegui, Quim.
No, en absolut.
Vale, doncs no plego.
No pleguis.
No pleguis perquè...
No pleguis perquè...
No sé, no sé si plegaré.
Però si plego, ho faré per vosaltres.
No, però...
No, no, per nosaltres no cal.
No t'hem demanat.
Si jo ho donaré tot per guanyar un Premi Ondas.
També et dic una cosa, si vols plegar, plegar ara.
No, és que en realitat no vull plegar.
Ah, molt bé.
Perquè si realment volgués plegar, plegaria ara.
És el que t'anava a dir.
Vale.
Però en realitat...
Tu el que vols és cobrar tot el que toca, no?
Fins al 30 de juny.
Jo i el meu staff.
Molt bé.
D'acord.
Però tu plegues perquè nosaltres volem que pleguis
quan en realitat ni tu ni nosaltres ni que pleguis?
No, no, no.
Jo plego pel programa.
Va.
Perquè no serà que t'han dit que diguis tu que plegues
per voluntat pròpia,
quan en realitat t'estan dient o plegues o plego?
Ara m'estic marejant.
Ja ho sé, ja ho sé.
Ja ho sé.
La qüestió és que en Joel Díaz no plega.
Els de l'en blau que no traguin el titular.
De moment.
De moment, però el 30 de juny encara queda molt.
Si el problema sóc jo plegaré, eh?
No, però és que no és el problema.
És que no m'aferro jo, eh?
A la cadira.
T'ho dic de veritat.
I el problema el té l'Aida Fita aquesta setmana
amb el propòsit que s'ha proposat,
perquè té molta feina, d'aquí fins divendres,
a la Fita de la Setmana.
Fita!
Aida Fita!
Sí.
Oh!
Sí.
Aida Fita de la Setmana.
Mira, jo avui estava caminant tranquil·lament cap a la feina
pels camins de Barcelona.
Pels camins, eh?
Pels camins de Barcelona.
Hi ha un camí a Barcelona.
I jo tardo mitjoreta en arribar, més o menys, caminant.
Està bé, és acceptable.
Vosaltres quant ardeu en arribar a la feina?
Jo...
Quatre minuts.
És que quina sort, eh?
Quatre minuts amb moto, dotze caminant.
Ja, jo vinc de la balona i de seguida som tres quarts d'hora o una cosa així.
Jo 15-20, depèn.
15-20, està bé.
D'acord, doncs jo el que busco aquesta setmana
és la persona que tardi més en arribar a la feina.
Oh, ah!
Gent que ve de fora.
Hi ha molta gent, jo què sé, que treballa a Barcelona i viu a Girona
o viu a pobles llunyans.
Doncs bé, si tu tardes més d'una, dues, tres, quatre...
Imagina't tardar quatre hores en arribar a la feina.
Quatre hores.
Això seria fotut, eh?
Això és impossible, no?
No, hi ha gent que fa moltes hores.
Però has de tenir la vida molt mal muntada.
Molt mal muntada, perquè arriben i han de marxar ja.
Jo sé d'un presentador que viu als Estats Units i treballa aquí.
Oh, sí!
Oh, sí!
És una cosa que s'ha de confirmar encara.
I ve cada dia?
No.
No.
No, ve...
No, cada dia no.
Té una mena d'acord.
Sí.
I viu als Estats Units i llavors ve uns dies, fa la seva feina,
ho fa intensiu i després se'n torna a anar.
Doncs que participi a la fita de la setmana, que així es podrà endur...
Un sopar per dues persones, el tastem restaurant al carrer Provença 88.
Podreu gaudir d'un magnífic menú de gustació del xef.
Hem parlat de les croquetes empapada.
Sí, me n'hem parlat massa.
Del caneló de pollastre amb la reducció de la seva sal.
El salou poixer.
Ula, ula!
El pastís de formatge.
Ai, ai, ai, ai!
La croqueta.
Satisfets i rullant.
Ja l'he dit, ja l'he dit, ja l'he dit, ja està repetida.
I per fer-ho heu de participar a la fita de la setmana, enviant els vostres àudios,
explicant-nos la vostra ruta diària del desplaçament de casa a la feina,
al 667-37-27-29.
Ho comprovarem, eh?
Oh, my God!
Ara no es val dir, és que jo sóc de Cornellà, com el José, el nostre estudiant en pràctiques,
i...
Ah, Cornellà, Cornellà.
És molt lluny...
Vindrem a casa vostra i us seguirem tot el camí fins a la feina.
Parla per tu, Aida Fita.
El que crec que hi haurà molta crítica a Rodalies.
Ja veuràs com això...
Es convertirà en una borsa de queixes.
És veritat.
Tinc dues parades, però n'hi ha hagut 17 hores.
D'acord, d'acord.
I no sé què.
Però el tema Rodalies potser l'haurem de descartar,
perquè, esclar, depèn de Rodalies, pot ser que arribis una hora o una altra...
Clar.
Una mitjana aproximada del que tarda normalment la gent, del que tardeu, saps?
Vull dir, si un dia tardes 3 i un dia en tardes 1, doncs dius...
Perfecte.
Però fem una mitjana.
Fem una mitjana.
Fem una mitjana.
Doncs bé, ja ho sabeu, 667-37-27-29,
perquè ens expliqueu quan trigueu de casa a la feina
i busquem la persona que triga més.
I la nostra manera de compensar-li aquesta odissea diària
serà regalar-li un sopar per dues persones al tastem restaurant.
Molta sort i endavant amb en Jordi Ramoneda,
que ens ha d'avançar avui de què anirà com criar un bon català.
Avui, Quim Morales, les dues paraules més importants
que ha d'aprendre de dir un català per ser un bon català,
dues paraules, que és visca Catalunya.
Ah, molt bé.
Aprendrem, aprendrem, tota la parafernàlia que hi ha al voltant,
i hi ha tants catalans com visques Catalunya sian.
Sí, senyor.
Saps què vull dir-te? No tothom la diu igual.
Estàs adoctrinant, en aquest cas?
Home, des del primer...
No, a veure, pots dir visca Catalunya.
Era l'objectiu d'aquesta secció.
Sí, era l'objectiu, però tu pots ser feixista,
pots ser falangista i dir visca Catalunya.
Sí, sí.
Perquè hi ha gent que li ha interessat.
Ha passat, això.
De fet, sentirem persones que voten a Vox
dient visca Catalunya a la propera secció.
És una autèntica meravella, això.
A més, si hi ha visca Catalunya, al final, el que estàs desitjant
és que Catalunya no es mori.
Clar, per poder-la criticar, per poder-la undinar,
pel que sigui, per anar-hi al contra.
Com us he dit, ja tants visques Catalunya és com catalans,
i ja està, i sentirem totes les formes de dir-ho
i com s'ha de dir bé.
És que si no existís Catalunya,
què farien els del PP, per exemple?
Bueno, ja no tenen l'ETA, tampoc.
Clar, ja no tenen Catalunya, o sigui, seriós...
Bueno, si queda València.
Això saps que ho he dit, també.
Sempre ens quedarà València.
Avui criarem un bon català i una bona catalana
amb en Jordi Ramoneda,
i ara mateix connectem amb l'exterior de Catalunya Ràdio.
Esteu més que informats del que va passar dissabte
a l'Estadi Olímpic de Montjuïc,
una derrota humiliant del Barça contra el Vilareal.
Ha desencadenat el que tard o d'hora havia de passar,
que és que en Xavi Hernández,
l'entrenador actual del Club Blaugrana,
digués que el 30 de juny plega.
Sí.
Que no continuarà.
Que no sabem si és molt útil o no,
anunciar una dimissió en diferit.
És molt, molt útil, és molt útil.
Perquè ara, clar, com encara és un entrenament?
Tu imagina't ara, Quim, que dius, tu dius,
tant de juny plego,
jo, si no treballo, i tu t'enfades,
a mi que m'importa.
A mi que m'importa, exacte.
Si ara apareix Lewandowski menjant-se un Frankfurt a l'entreno,
tota l'estona menjant Frankfurt.
O dos Frankfurt.
O dos Frankfurt mentre juga.
Oye, no podeu comer Frankfurt.
A la mierda.
Ha menjat xutxes avui per esmorzar.
Ah, és això, és això.
I per això, en Xavier Pere d'Esquerda ha sortit al carrer
amb una pregunta molt específica
sobre aquest cas que viu ara mateix al vestidor blaugrana.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim Morales.
Doncs sí, la pregunta és...
Oi, oi, que estàs periodista, que parles de periodista.
Sí, amb aquest to, seriós, eh?
Una mica Joan Bota, eh?
Et queda no tan guapo, però, eh?
No, no, això no, això no.
Però la pregunta és...
Sí, sí, digues-hi.
Sí, rigor, rigor.
És què el Xavi?
Aquesta és la pregunta que farem avui al carrer.
Molt bé.
Sense utilitzar cap verb.
Sí.
I amb diferents estats d'ànim.
Ah, molt bé.
Molt bé.
Creus que això pot condicionar la resposta?
O sigui, què vols dir?
Que preguntaràs què hi ha en Xavi content, què hi ha en Xavi enfadat, no?
Sí, sí, jo crec que això pot arrossegar la gent,
perquè avui veus la gent desanimada.
Aquella cara de més igual.
Ja els és igual tot, home.
Jo, en el meu cas, ja penso mirar cap partit del Barça més.
Cap ni un.
O sigui, temps de vida que guanyo a partir d'ara.
Però la de partits del Barça que fa que dic això i m'has acabat mirant.
No, no, no, jo ja t'ho dic de veritat.
És d'acostum.
Dimecres contra la Sassuna, Quim.
Tots dos a una.
No, penso mirar.
Ja ho veuràs.
De fet, dissabte vaig al cine a aquella hora.
Ah, sí?
Expressament.
A veure què?
A veure els que se queden.
Aquesta del Pol Gemati.
Molt maca, molt maca.
I al final el Xavi no és molt adequat perquè no se queden.
No se queden, el Xavi no se queden, els que no se queden.
I imagines que marxa Xavi, es queda el germà?
Ho deixo aquí, ja està, i podem seguir el programa.
No diguis ximpleries, Joel, per l'amor de Déu, home, per favor.
No ho sé, no ho sé.
Jo crec que s'hauria d'entrenar al Barça aquell senyor que tota la vida ha estat a la banqueta,
aquell senyor que és com el delegat.
Carles Naval.
El Xavi li va dir, visca el Barça.
El Xavi estava de vigilante.
No, no, no, no vol dir.
Ah, d'acord, d'acord.
I ell es va pensar que el volíem atracar.
Sí, perquè, clar, tenen tres tios que se l'estan mirant així i el senyor fa, què passa?
I el Xavi diu, visca el Barça.
I, visca.
Va marxar corrents, pobres senyor Observer.
En fi, Xavi, de seguida tornem.
D'acord, fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
I una gallina agavinada, la faries?
Pac, pac, pac, oh!
D'aquí vuit minuts arribarem a dos quarts d'una dalt, migdia.
Som l'última hora, el programa que potser li fa més gràcia a una persona imitant animals,
com és el cas de l'Aida Fita, quan fa de colom agavinada.
Cotorra.
Cotorra agavinada, com era això?
Era gallina gavinada.
Gallina gavinada.
Com era, Aida?
Pac, pac, pac, pac!
Val ho sí.
De veritat, és que jo em passaria el dia mirant-te fent això.
Em vas dir a pondre un ou.
Però també el que has fet tu és mirar una altra cosa,
que és una cosa quadrada, que surten imatges per allà,
i que nosaltres li diem la pantalleta.
La pantalleta.
La pantalleta.
La pantalleta.
La pantalleta.
La pantalleta.
La pantalleta.
Avui us torno a portar un dels programes més increïbles de la televisió d'avui en dia,
que és La Isla de las Tentaciones.
Oh, per favor, per favor.
O sigui, passen tantes coses.
Penseu que és un programa cada setmana de dues hores i mitja.
Sí, sí, sí.
I passen.
No, no, és molt llarg.
Jo em vaig esgarrifar amb tot el que ens vas explicar de què anava,
que eren parelles, que els separaven,
i llavors anava gent a temptar-los a veure si eren infidels a la seva corresponent, no?
Doncs avui és que em vull centrar només en una de les parelles,
perquè ja amb això dona, bueno, en fi, increïble,
que són la Marieta i l'Àlex.
Marieta.
La Marieta i l'Àlex.
No els coneixíem, aquesta.
Sí, és una parella que ha entrat nova,
perquè de les primeres cinc parelles que van entrar,
en van abandonar dues.
Al primer programa ja van dir,
jo amb això no puc, jo no suporto.
Però per què abandonen?
Perquè se senten molt temptats?
Perquè no els agrada el funcionament.
Perquè veuen que no poden suportar veure la seva parella
allà amb altres noies o altres nois,
i diuen, eh, mira, jo això no me paga.
Com, com, com, com, com?
Ja, ja, ja.
Podrí sabies el que venies, no?
Sí, és que van això al concurs.
Exacte.
Doncs bé, a l'Isla de las Tentaciones,
cada X nits fan la hoguera.
La hoguera.
La hoguera, la foguera,
és que van les noies per una banda
i els nois per l'altra banda,
i els ensenyen imatges dels que han fet les seves parelles.
Un rotllo catàrtic, no?
Clar, perquè al final,
i també, he de dir,
la isla foten allà uns muntatges...
Ja, ja, ja.
...que hi és Spielberg, eh?
Vull dir, o sigui, una fora de context,
que posen les coses que, clar,
juguen perquè la gent s'emprenyi i diguin,
s'haurà, m'afollaré...
Recordeu que la sintonia la canta Mónica Naranjo, eh?
Mónica Naranjo.
Que hi ha un moment que està a punt de vomitar, eh?
Sí, exacte.
Crec que està a punt d'arribar a la vomitada.
Està a punt, està a punt.
Ja, ja, ja, ja, ja.
Bé, la cosa és que estem a la foguera dels noies
i estan ensenyant imatges,
o sigui, toca ensenyar-li les imatges a la Marieta,
d'acord?
Doncs ella, abans de veure aquestes imatges,
ella està una mica preocupada perquè diu,
és que no sé si el meu nòvio s'ha estat passant bé,
jo veig que s'ho passi bé.
Tranquil·la, no.
Exacte.
Ai, ai, ai, que vomita la Mónica.
Mónica, Mónica, tranquil·la, tranquil·la.
És que li fan l'úl.
Mónica.
No, però és una arcada molt llarga,
però no acaba de vomitar.
Li fan l'úl propi plural.
És que jo crec que ja ve de vomitar.
I ja té l'estumat boi.
Ai, que ja no surt res.
Ja no surt res.
Doncs bé, la Marieta està preocupada
perquè no sap si el seu nòvio s'ho està passant malament.
Però li posen les imatges
i veu que el seu nòvio s'ho està passant molt bé.
Estaba sufriendo pensando que mi novio iba a estar llorando.
Està bien empleado ver esta cara de mi novio.
Ver que no soy tan mala novia o no soy tan peligrosa.
Como tú trabajas en la noche, pues tienes más peligro.
No voy a vender que soy monja de clausura.
Es que no lo soy, pero sé llegar a mi límite.
Y yo sufriendo.
Es que estaba sufriendo pensando que era una mala novia.
Es que yo pensaba que era mala novia.
Es que yo me martirizo pensando que soy mala novia.
Y yo no soy mala novia.
O por lo menos mala persona.
Entonces me da mucha miedo hacerle sufrir.
Clar, aquí la veus trencada, que dius...
Pobre noia, què li passa?
Jo aquí vaig sentir una mica de pena de...
Hòstia, que se senti mala novia, com...
Per què et passa això, no?
Perquè ella ja ha fet feina, no?, a l'illa, o què?
Clar, ella encara aquí no havia fet res.
Vull dir, no s'estava comportant.
Doncs bé, això, una mica que jugues allà,
però el que diu, jo sé on està el meu límit,
i jo no cauré amb la temptació.
Doncs bé, anem a veure com es comporta amb en Sergio,
que en Sergio és un dels temptadors.
¿Qué te apetece?
Bañándome la piscina.
Ahora no puedo mantener el jacuzzi.
Y te voy a guay.
Luego te voy a burbuco a burbuco.
¿Qué consigno eres?
¿Es que sabes que va a caer en la temptación?
¿Yo? ¿Yo?
Yo no caigo en la temptación, ya te lo digo,
si me maduren las piedras.
No voy a caer con Sergio,
porque al final mi cabeza está con Álex.
A mí Sergio lo que me hace es llegar al límite,
pero estoy enamorada de mi novio.
Sí, pero diu mi cabeza.
Pero el cos, el cos, el cos, en té més ordre.
Aquí està, aquí està, perquè ella diu,
no, no, jo no cobré, jo no cobré,
però què passa?
Que ella té una conversa amb la Ruth,
que és una de les altres.
És que més el Sergio és molt seductor, tal com parla, eh?
No, no.
És que, perdona, és que he dit,
te voy a hogar i te voy a fer el hogar.
Home, però mira, noi,
escolta, convida-me a una copa,
però no m'ho ofeguis, que potser em moro.
Hi ha gent que li agrada que l'ofeguin, eh?
Ah, sí, és veritat, l'asfíxia eròtica, no?
Sí, bé, clar, l'Aida Fita està fent gestos com dient...
Jo, de què?
Ah, vale, vale.
Però clar, si jo vinc un dia i dic,
hola, aquí, te voy a quedar.
Home, però sí que és molt guapo amb la confiança que tenim endavant, eh?
Jo deixava que m'ofegués en Sergio,
perquè és molt guapo.
Clar que sí, sí, però...
No, la cosa és, no, aquest noi...
Però parlar de literatura no, eh?
Això no.
Bueno, i parlar de qualsevol cosa,
perquè les converses d'aquest noi són una mica bàsiques.
Doncs bé, això no,
ella està molt segura,
no ho hi ha gaire, no ho hi ha gaire, Sergio.
Però ella té una conversa amb la Ruth,
No, no, no.
Ah, no, de les temptades.
Exacte.
Me comía la boca con él, pero no lo voy a hacer.
¿A qué te digo que no? Sí, sí.
Ja.
Si no tuviera novio, me lo hubiera tirado ya.
No aguanto, mamá, ni medio día.
Pero no crees que si lo sientes mejor dejarlo salir,
tienes que pienso en mi novio.
Ja.
Y yo quiero darme cuenta que el amor es poder tener una tentación y parar.
Esa es mi forma de ver en el amor
y quiero demostrármelo a mí misma.
Molt bé, molt bé.
Bueno, s'ho vol demostrar allà mateix.
Voleu veure com s'ho demostra allà?
Es posa nerviós, en Joel.
Tal com ets?
No, perquè veig que aquesta gent no té valors.
No, no té valors.
M'agrada perquè he dit, no aguanto ni medio día.
Ni medio día y me lo tiro a medio día.
Clar, la mostra que posa és medio día, no un dia sencer.
Però és que què passarà ara?
No, clar, és que aquí portaven ells un dia i una nit.
Sí.
És que és un rurru.
I ara aguanto mai i no aguanto mai.
No, i la Marieta, perquè, clar, això a la hoguera va dir,
perquè va sortir el seu nòvio ballant amb una noia, molt bé?
I ella va dir, és que si la primera noche está así, ¿cómo va estar en pico?
Bailando, clar, pues estará fent al camasotras.
Doncs la Sagona Nipula, ¿sabe cómo estaba la Marieta?
Claro, claro, claro.
Tienen que darme un besito.
No, en serio, no tienen que darme un besito.
Que parece que te estés tentando, Joti.
Eres tonto, ¿qué quieres? ¿Que te secuestres?
No, yo quiero que me demuestres, si te gustas.
¿Qué quieres que te diga? ¿Que estás muy buena y que me gusta?
¿Que te gustas para qué?
Para conocernos.
¿Estamos conociéndonos?
¿O para un pueblo?
Estamos conociéndonos, yo no quiero hacer nada contigo, estamos conociéndonos.
¿No quieres follar?
¿Quiero conocerte?
¿Ahora no quieres follar?
¿No quieres hacerle el amor conmigo?
¿Quiero follar?
Bueno, ay, mare de Dios.
No, és que avui en dia va així la cosa.
Va així, no?
Va molt per feina, no, aquesta gent.
No, és que jo us heu posat aquí ràpid.
Pot ser que hagin consumit una mica d'alcohol o no?
O MDMA.
Sí, sí, sí.
Perquè els trobo molt deshidratats.
Els donen MDMA.
Clar, és que els posen allà a la nit, tots a la casa, vinga, vestiu-vos putons,
i tots amb borrachant-se, pues si m'ha mirat-ho.
I ensumeu aquest popper, no?
Exacte.
Què passa llavors, no?
Ja veieu que la Marieta està aquí una mica buscona, saps?
No, no, no, què dius?
¿Quieres follar?
¿Quieres follar?
Home.
¿Quieres salir el amor?
Bueno, en fi, amiga.
Que fins i tot el Sergio aquest s'ha tirat enrere, no?
Sí, sí.
No queda nada.
Sergio és un romàntic.
Sí, sí.
Doncs bé.
A veure, que potser la Marieta està fent una...
Està fent preguntes.
¿Quieres follar?
Sí, no.
Ah, doncs ja està.
Com una enquesta, com una enquesta.
Doncs bé, hi ha una zona que és molt perillosa a la villa,
que és el jacuzzi.
Home, t'ho diràs.
Perquè al jacuzzi passen cosetes.
Yo quiero jacuzzi.
Quiero jacuzzi.
Meterme en el jacuzzi con Sergio es jugar muchísimo.
A nosotros nos encanta la adrenalina, ponernos al límite y bueno.
A tope.
Me da miedo que me guste si yo no te gusto.
O sigui, tenen ojo i diu...
Clar, i ella li diu, sí, ella té parella i li diu
Me da miedo que me gustes y yo no te guste.
Ai, ai, ai, ai.
Com s'ha complicat la cosa.
De veritat, eh?
I això no el jacuzzi.
Exacte.
Que és una cosa, allò de les bombolles,
no saps mai si t'estan tocant o no.
Ah, clar.
Vull dir, pot servir una mica de...
No sé si m'ha tocado o no.
Bueno, i típiques posen un sobre l'altre,
i aquestes coses típiques d'amics, saps?
Ja està, però no s'estan tocant, saps?
Sempre.
Doncs bé, què creieu que va passar al final?
Res, no va passar res, no va passar res.
Perquè ella està molt enamorada de l'Oceano.
Efectivament, s'estaven menjant tot el boquino,
però, vamos, que el va deixar sec.
O sigui, en fi...
Ara no sé si m'agrada més First Dates
o l'Isla de Trentaciones, eh?
És que és heavy, eh?
Jo crec que el mèrit el té l'Aida Fita,
com ens ho explica i com se l'accenta.
Perquè aguantar dues hores i mitja d'aquest programa
jo, de veritat, em posaria malalt.
Sort que has vingut aquí i...
Mira com vomita l'amor.
Mònica, Mònica, cariño, una biodramina.
Gràcies.
Toma-te una biodramina, cariño.
Gràcies, Aida.
A tu, Gui Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Sancho, sí, no.
Passa un minut de dos quarts d'una del migdia.
Aquí ens teniu els de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio.
Avui preocupats per la situació del vestidor blau-grana.
Avui sí que preocupats, de veritat.
Molt, eh?
Preocupadíssims.
I per això li dediquem la nostra connexió a l'exterior.
Perquè no tot són alegries al Camp Nou.
Que ja no existeix.
De moment no existeix.
I jo em penso que al final no el reconstruiran.
Ah, el deixaran així ja?
Diran, escolta, tal com estem, val més que no ens gastem diners.
No, clar.
Fem aquí un Enrique Tomás.
Pleguem.
I ja està, que vingui tothom a menjar pernil.
Però quin Enrique Tomás.
Enorme.
No, però està bé, perquè pots anar penjant amb cercle, no?
Sí.
Diguéssim, el pernil quedarà maco penjat així al voltant de l'estrícula.
Sí, sí, sí.
I aquells cucurutxos de virut.
Clar, sí, sí, sí.
Molt bé de preu tot, eh?
Sí, sí, sí.
Bé, doncs, Xavier Pérez d'Esquerdo, bon dia.
Bon dia, Quim Morales.
Mira, aquí és un tros de periodistes, sembla en Joan Bota, de veritat.
I avui preguntant sobre la situació del vestidor blaugrana.
Xavi, la pregunta quina és?
Doncs mira, la mateixa que li faré a aquest noi que tinc aquí davant,
que està intrigat pel que li faré.
Com et dius?
Xus.
Xus.
Salut.
Què, el Xavi?
Bé, el Xavi bé.
El Xavi bé.
Quin Xavi?
Sí, parlem del Xavi del Barça, sí, bé.
Sí.
Bé, molt bé.
Perfecte.
La feina que ha de fer i tal, bé o dolenta, però bé, no tinc més comentaris.
Vale.
Correcte.
No tinc més comentaris, eh?
Gràcies, Xus, eh?
De res.
Deu si ja ho vagi bé.
Ostres, tu, quina resposta tan diplomàtica.
Molt bé, aquest Xus, eh?
No he entès res, però molt bé, ha de respost.
Vull dir, ha fet la feina que havia de fer, ha dit.
Doncs ja està.
És com a treballador, ha fet les 8 hores, ha cotitzat a la Seguretat Social.
Va a tots els partits, firma les nòmines.
Ja està.
I tampoc.
Doncs ja està, què més?
El seu contracte no posa que hagi de guanyar res.
Xavi, potser ho hauries de preguntar més enfadat.
A veure què passa.
Fem-me enfadat?
Sí.
Aquest noi que tinc aquí davant.
Hola, bon dia.
Hola.
Què, el Xavi?
Un error que se'n vagi, jo crec, eh?
Ah.
Sí, sí, sí.
Jo soc soci i he anat a veure tots els partits que ha fet ell.
Jo crec que és molt injust.
De jugador o d'entrenador?
Aquest és el mateix que a Guardiola i a Luis Enrique.
Com a entrenador.
Com a jugador ja no me'n recordo d'aquella època.
Com a persona?
No, no el conec com a persona, sí.
Però jo crec que bé, la imatge que dóna quan parla per la tele o amb els jugadors...
Això sí, això és boníssim, no?
I tant que sí.
Quan mira a càmera, per exemple...
És difícil, eh? Com et dius?
Ramon.
És Ramon?
Ramon, Ramon.
Ah, Ramon, perdó.
D'acord, no passa res.
Quants anys tens?
Dia 20.
Dia 20.
20, 20.
20 i 20 són 40, Xavi.
Gràcies.
De res, de res.
Mira, escolta, ha estat l'efecte contrari, o sigui, ho he dit enfadat i he dit content.
I si ho dius content?
I si ho provem al revés?
Sí, ara digueu rient, digueu rient.
Però rient molt content, eh?
A veure.
A veure, a veure...
Hola, què tal?
No.
No.
No necessita, no aneu bé en espanyol.
Què, el Xavi?
El Xavi?
El Xavi?
Xavi.
¿Quién és?
L'entrenador del Barça?
Molt bé.
És una broma, què és?
No, no, no, no és ninguna broma, lamentablement.
Com'è il tuo nombre?
Mio chabbre?
Fabio Massimo.
Bonsoir!
Fabio Massimo.
Fabio Massimo.
Un nom d'imparador, eh?
Oh dai.
Ens en contenció.
În caro, però c'era.
Y la Cacciavi, che?
Cacciavi, molto bravo.
Che radio è questa?
La Catalunia Radio.
Ah, molto bella taçiòa.
Je whatsoever?
Ja so català.
Hai, je té bien.
Già sta?
È la Cacciavichia?
Ah, va alichkeit.
Fabio Máximo es el nombre que es italiar posible.
Chao, chao.
Fabio Máximo.
Hosti, Xavi, no podemos llegar más en un, ¿eh?
De verdad.
Después de entrevistar Fabio Máximo, creo que...
No, Máximo.
Máximo, Máximo.
Fabio Máximo y eso de Silvio Berluscon.
Ya está, ya está.
Nosotros conocemos un Máximo, que tiene un restaurante aquí a Barcelona.
Ah, también?
Sí, sí, sí.
A la Via Augusta en Valldonzella.
Un día nos has de portar, Xavi.
Sí.
Eso significa que nos has de convidar, porque si no, malamente rei.
Deixem aquí el tema de Fabio Máximo i del Xavi del Barça.
Ja veieu que la cosa està com una mica dividida
i tenim moltes coses per explicar-vos aquí a l'última hora.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Ai, mira, un senyor que acaba de llençar.
Què li ha fet il·lusió llençar coses aquí a la paperera?
Tallar, iniciar-lo, un copisco.
Clar que sí.
I ara entrem al búnquer.
Fem cas, en Joan.
Vinga.
Joan, perdona, et conec, no jo.
No.
Tu venies al meu institut, jo el teu.
Tenia el teu número de mòbil i tot, em sembla, eh?
Carai, carai.
Sí que t'agradeix quan éres petita, jo t'agradava.
Eh, eh, molt.
Això és molt violent, jo marco, eh?
Perdona, és que...
No, jo això no, eh?
Recordo, recordo un missatge maco d'ell.
Ah, sí?
Sí, pot ser, eh?
Pot ser, pot ser.
Ah, que bé.
Al búnquer, amb en Peito, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
Això em veu molt violent per mi.
O tu, o per mi.
No.
I per què no li vas fer cas?
El matí de Catalunya Ràdio.
Més tal creuer a Azul Marino.
Ara, el millor preu fins un 10% de descompte.
Reserva per només 50 euros i sense despeses de cancel·lació.
I a més, els nens gratis.
Reserva fins al 28 de febrer a les agències de viatges Eroski o Azul Marino.
I aquest mes, posa rúm al teu creuer somiat.
Mireu com ballo jo, sóc en Tito.
I aquest és el peluix del Tito.
Mireu com n'és també de bufó.
El peluix del Tito.
A la venda a la botiga de TV3 i als punts habituals.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
La millor pel·lícula, Los que quedan, Los asesinos de la luna, Maestro, Oppenheimer, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime.
Això és el que ens agrada a nosaltres.
Jaime, eh?
Oppenheimer.
Passen vuit minuts de dos quarts d'una del migdia.
Anem clavadets de l'escaleta, és a dir, que tenim temps de sobres
per ocupar-nos de les gestions que ens encarregueu cada dilluns.
És el moment del noi dels encàrrecs.
Ai, que és mono, aquest nen.
Mona, mona, mona, que és l'Aida Fita.
Que no, que és un nen.
Sí, sí, sí.
És un nen perdut.
Vinga, va, home.
Que som aquí els teleñecos, ara?
Som aquí un programa infantil.
Que es veu que era en Joel.
Sí.
Sí.
Perquè avui tinc feina doble, perquè tinc això d'en Joel i després he de cantar la cançó.
La cançadora, el bon català, eh?
Ah, clar.
No va a escola, aquest nen, o què?
No, no, no.
Estava allò, aquí.
És escolarització a casa.
Home school.
Ah, home school.
Radio schooling.
Va per aquí, una estona està amb la Llobera,
una estona està amb la...
La Llobera es m'ensenya coses molt rares.
Sí, a vestir-te, no?
Segur.
Bueno, és igual.
Som-hi, som-hi.
És la secció del noi dels encàrrecs i, evidentment, no descobrirem ara que aquesta secció
bàsicament va de trucar gent per encàrrec, no?
Molt bé, clar.
Doncs avui aquí trucarem, no us ho creureu, però trucarem una persona...
Sí, que no saps què ho es diu, no?
Que estic guanyant temps per veure com es diu.
Que es diu Gael.
Perquè, eh?
Es diu Gael.
Es diu Gael.
Es diu Gael.
És que era un nom que s'assemblava al meu, però no el tenia clar.
Trucarem al Gael.
El trucarem per encàrrec del seu amic Gerard.
Ui.
Ui, Gerard.
Però quan es truquen amics ja pateixo.
És novedós, aquest encàrrec, és novedós, perquè jo no tinc res a dir-li al Gael.
Ah, no?
L'encàrrec es limita al fet que jo truqui al Gael i llavors, no sé si és que el Gael té alguna cosa a dir,
no ho sé.
Molt bé.
S'està entenent, no?
Sí, sí.
L'encàrrec és només trucar al Gael.
Trucar-lo.
A mi m'han dit que et truqui.
A partir d'aquí feu el que vulgueu.
Val.
Em comenten els companys de producció que ja estem trucant a Gael.
Gael García Bernal.
No crec que sigui aquest.
Ja tenim...
No, ara no el tenim.
Sento una veu.
S'he sentit una veu.
Aquesta centraleta que tenim és molt divertida, eh?
T'ho tinc tonta, tonta.
He tornat a sentir una veu.
Gael.
Hola.
Gael.
Hola.
Hola, Gael.
Hola.
Soc el Joel.
Hola, Joel.
I tu ets el Gael.
I et truco de part del Gerard.
Del Gerard, sí.
Però és que no tinc més cos a dir-te.
No sé si m'entens.
O sigui, l'encàrrec meu era trucar-te de part del Gerard a tu, Gael.
A partir d'aquí, què?
A partir d'aquí, doncs, em sembla que la idea d'en Gerard...
Ahà.
Perquè tu i el Gerard què sou?
Perquè ell i el Gerard som amics de fa temps i companys de hobby.
Tenim un podcast junts.
Ah, teniu un podcast.
Beto aquí.
Mira.
No, no, no.
És bastant comú avui en dia tenir un podcast a Catalunya.
És estranyo tenir-lo.
Com es diu el podcast, Gael?
El podcast es diu La Pròrroga, Vilassar.
La Pròrroga, que és un podcast així d'esports, de futbol o què?
Bueno, va començar així i per això es diu La Pròrroga, però ara l'ha arribat i és una mica de tot.
Ah, mira, em sona una mica aquest format de podcast.
Escolta'm, Gael, i què?
I simplement la idea era que jo et trucava a tu perquè tu m'expliquis que tens un podcast.
No, la idea era convidar-te al podcast perquè teniu un podcast a l'estudi de la Sotana.
Com, com, com?
T'espoquet.
O sigui, vosaltres, la Sotana, per qui no ho sap, que és un podcast que és el més important de la història...
Però vols que no ho sap ningú?
No ho sé.
Ah, que fas un podcast?
Sí, que faig un podcast que es diu La Sotana.
El Gael també fa un podcast que es diu La Pròrroga i, pel que entenc, Gael, graveu el podcast al mateix lloc on nosaltres gravem la Sotana.
I amb l'Andreu.
I amb el Joan Ola?
El Joan Ola també forma part del podcast aquest vostre?
Bueno, és un convidat.
Ah, és un convidat.
Ah.
I m'estàs, diguéssim, oferint a mi la possibilitat de jo venir de convidat al teu podcast.
T'estic convidant a venir amb l'Andreu, sí.
Vale.
A fi i a efecte que nosaltres us servim una mica de trampolí, no?
Per donar-vos a conèixer una mica, diguéssim.
Bueno, sí.
Hi ha una intenció.
I per conèixer-vos a vosaltres també.
Vale.
Hi ha un interès personal més enllà del, diguéssim, de màrqueting?
Sí, sí, sí, sí.
Vale.
I de què parlaríem?
Del Barça i tal?
Bueno, del Barça, de la vida, de vosaltres.
Ja.
Ja, ja, ja, ja.
Us heu basat en algun altre podcast que ja existeixi per pensar aquest podcast que feu?
Bueno, a veure, anem a agafant idees com tothom, no?
I tant, i tant.
És que està tot inventat, eh?
Tampoc, que et pensis.
Vale, vale.
Li doneu un toc d'humor també, suposo.
Sí, sí, sí, sí.
Ah, mira, mira, mira.
Hi ha algú que tingui la veu molt forta, com en Manel Vidal, tipus veu de segrestador?
Com, com?
Algú que tingui la veu molt forta en el vostre podcast.
Això és important, eh?
Sí.
No bona veu.
Que tingui la veu molt forta.
Sí.
Potser el Gerard.
En Gerard, molt bé.
Escolta'm, l'estudi que esteu val uns diners.
Això, vull dir, ho pagueu vosaltres de la vostra butxaca, eh?
Això, fins on jo sé, ens patrocina l'Espinaler.
Oh, tira!
Oh, tira!
Això teniu esponsors, eh?
Són de Vilassar.
Ah, clar.
Llavors, potser també tenim unes patatetes, unes copinyes...
Ep, epa, qui ens estem començant a entendre, eh, Gael?
Vale, vale, vale.
Quan ho graveu, això?
Això és el 7 de febrer.
El 7 de febrer.
Vale, doncs m'ho apunto i si no tinc res millor a fer, vinc, vale?
Vale, perfecte.
Quedem així, Gael.
Doncs escolta'm, és tot el que havíem de parlar, no?
Però a quina hora?
A quina hora?
Ah, clar, a quina hora he de venir.
Digue-m'ho això, sisplau.
És de 4 a 5.
De 4 de la tarda a 5.
No pot ser una mica més tard, que faig migdiada jo?
No.
No.
Ja m'ho apunto.
La pròrroga...
Escopinyes.
Vale.
Doncs, Gael, ja hem quedat, ja hem quedat.
Moltes gràcies per fer servir aquest servei pel teu propi interès i ja està.
Fantàstic.
Ja està.
Gràcies.
Encàrrec complet.
Vinga.
Bé, doncs, escolta'm, endavant amb la pròrroga, ja us la sentirem, i aquesta participació estelar de l'Andreu Joanola i el Joan deia...
La pròrroga.
Escolta'm, serà sensacional segur, eh?
Sí, sí, sí, home.
Que vagi molt bé.
Ja ha marxat ell.
Ja ha marxat.
S'ha anat a fer un altre podcast.
Jo trobo...
Sí, sí, una mica així.
Cal que anessin podcasts a cada instant que deia la cançó.
I cal que ens arribin encàrrecs aquí a la ràdio perquè el noi dels encàrrecs, en Joel Díaz,
els compleixi telefònicament, eh?
I a ratja a table.
A ratja a table.
Podeu sol·licitar-ho a l'última hora a robacantradio.cat.
Què hi voleu que faci en Joel?
A qui voleu que truqui?
Què voleu que li digui?
Si pot ser una mica més especificat que avui, que era truquen en Gerard.
No.
I a partir d'aquí a fer la producció del programa.
Que aprofitin que soc un llens en blanc.
Totalment.
Som un llens en blanc.
Totalment.
Poden pintar el que vulguin.
Pinteu el vostre encàrrec amb en Joel Díaz a l'última hora a robacantradio.cat.
Gràcies, Joel.
A vosaltres sempre.
Tres quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora.
Mireu, ja aprofito per dir-vos que si voleu venir a veure el programa en directe
també heu d'utilitzar el mateix correu.
Seria absurd que tinguéssim 25 correus.
No, no.
L'última hora a robacantradio.cat.
Per dir-nos que veniu a veure'ns en directe de 12 a 1
i gaudiu de l'espectacle de la ràdio el dia que vulgueu.
Si veniu dilluns, doncs us trobareu un Jordi Ramoneda
que d'aquí una estona ens farà una secció anomenada
Com criar un bon català.
Avui, com dir, visc a Catalunya, és molt important.
Home, és bàsic.
És el pilar del bon català.
I hi ha moltes maneres per fer-ho i de dir-ho.
O sigui que, endavant.
Fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Josep, no seràs tu la persona que fa una estona
ha trucat per explicar això mateix que estàs dient?
No, no, no, bueno, sí.
Sí.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio.
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
Som 3CAT
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
Amb Quim Morales
Com es diuen?
¿Cómo?
Yo Xavi
So Juan
¿Y el gat?
Y el gato se llama 143
A 15 aniversos de l'última hora
Que per cert, el dia 13
Sortim a fer el programa fora
I no sabem on encara
Perquè és el Dia Mundial de la Ràdio
I tota la programació de Catalunya Ràdio
Surt de l'emissora per anar a casa dels nostres oients
Esperem que no anem a una casa amb molta pols
Perquè jo tinc molta al·lèrgia
Aquell dia espero que facin una mica de dissabte
Encara que sigui dimarts
Dimarts 13
Celebrem el Dia Mundial de la Ràdio
El Dia de la Bona Sort
I a veure com ens va
Recordeu que si voleu postular-vos
Per acollir un dels programes de Catalunya Ràdio
Heu d'entrar a catradio.cat
I allà trobareu totes les instruccions
Per explicar-vos qui sou
Què farem
On sou
I per què hauríem de venir a casa vostra
I potser aquell dia
Aquell dia trobareu un Jordi Ramoneda
Que els dimarts
Els dimarts què fas?
Els dimarts faig còctel d'emocions
Tindrem un còctel d'emocions a casa vostra
Ostres, que bé un còctel a aquella hora, eh?
Clar, perquè l'emoció si la veus en direct
Encara és més emoció
Molt més emocionant
I també ens emocionem
Amb aquest espai de pedagogia
Que tenim cada dilluns
Que es diu
Com criar un bon català
Va, nen, canta
Com criar un bon català
Mai entres bé per això
Com criar un bon català
No et flipis
Com criar un bon català
Hòstia
Bueno
Ens ha agradat una versió així
Sí, sí, sí
Molt bé, molt bé, molt bé, eh?
Molt bé
Estic molt bé
Molt bé
Què li vols dir a en Jordi?
Què li vols dir?
Que...
Que és molt guap
Molt bé
Això ho està dient l'Aida
Que no
Que és un nen
És un nen
Que no has vist que hi ha una trona
Que hi ha una trona
A la redacció
És per aquest nen
Per aquest avió a la taula
Sí
El posem allà
Ja, ja, ja
Sí, sí
Escolta'm, Quim
Què?
Si tu vols criar un català català
Sí
Estimar Catalunya l'has d'obligar
Home, i tant
L'has d'obligar
Home, què faràs?
No, no és veritat
És que si no t'obliguen
No surt
Catalunya tu la veus i no l'estimes
Jo cada dia penso
Bueno, com a parella
Catalunya i jo com a parella
No anem bé
No anem bé
No estem bé
M'obligo a estimar-la i ja està
Catalunya hem de parlar
Catalunya hem de parlar
Bastant
I com es fa per demostrar
Que estimes Catalunya?
Doncs molt fàcil
Has de saber dir
Visca Catalunya
I ja està
Jo amb això ja bàsicament
Em dono l'examen d'estimar Catalunya
Per superar
I us semblarà impossible
Però només en la consecució d'aquesta frase
Ja podem trobar
Tants catalans com hi ha el món
Comencem, per exemple
Amb un famós
Visca Catalunya
Aquest té un afegit
Opcional
Que no tothom l'ha de dir
Però un famós tenor va dir
Aquest visca Catalunya
Visca Catalunya lliure
El recordeu?
I tant
I tant
Josep Carreras
Als micròfons dels companys de Coltelevisió
En una mitja part
El Josep Carreras anava al lavabo
Però com anava tan esmerat?
Anava al lavabo
Va veure aquest senyor
I va passar per darrere
No va necessitar cridar gaire
Perquè ell ja
Home amb aquesta veu que té
Ell va entonar un re
I ja li va sortir
El visca Catalunya lliure
Sí, sí
Després del Liceu
És una de les millors actuacions
Que n'he sentit mai
A Josep Carreras
El millor és
Que el redactor
No va fer cara de re
Saps?
Va dir
Bueno, molt bé
Ha passat tot aquest senyor
Ja està
I a la història de la televisió
Aquest, com hem dit
És un visca Catalunya lliure
Després anem a parlar més
De l'afegit
Ara seguim
Amb un altre
Visca Catalunya lliure
Aquest m'agrada molt
El fa un nen
En un partit
De la selecció catalana
El fa un nen
Però no és un nen com aquest
I és un nen més crescut
No és com tu
Atenció perquè he deixat la frase d'abans
Perquè veieu
És que jo no ho he vist mai
En aquest visca Catalunya
Hi ha una paradinha
O sigui
És un visca Catalunya
En paradinha
He vingut a veure Catalunya
Perquè em sento català
És la meva selecció
És el meu equip
I per això estic aquí
Per animar-la
Visca Catalunya lliure
Ho heu vist o no?
Visca
Visca
Catalunya lliure
Acaba dalt
Jo crec que ell
Estava dinant
Visca Catalunya lliure
Va dir
Vull acabar dalt
I va dir
No heu fet aire
El que no em quadra
És que has dit
Que era un nen
I tenia veu
De tenir ja
D'haver-se fumat
Bastant cigarros
Pot tenir 14 anys
Té un moment
De canvi de veu
Va
Seguim amb un altre
Visca Catalunya
Que va juntament
Amb un visca al Barça
Però aquest què passa
Què?
Posa un èmfasi
O sigui
Ara hem vist
Que hi ha un èmfasi
En el visca
Catalunya
I el lliure
Que va
És que m'estic preguntant
Com en Jordi Ramoneda
Ha elaborat aquesta feina
O sigui
Com has trobat gent
Dient Visca Catalunya
Això no està indexat enlloc
No està indexat
Però per això estem aquí
Per això és molt bo
Molt bo
Ara aquesta persona
Posa
L'èmfasi
En un lloc
Que jo no m'hauria
O sigui
No ho sé
No ho sé per què
Posa l'èmfasi aquí
Però és que és la seva manera
De fer-ho
Que el Barça visca Catalunya
Sempre
Sempre
Sempre
Sempre
Sempre qui és
Delí
Sempre
No, ara sortirà Delí
O sigui
Ja
O sigui
Per exemple
No sé
Ja
Sempre
Sí
Hi ha l'eternitat ideal
Sempre
Més
No, no
I hi ha el Visca Catalunya
Com a pregunta
Visca Catalunya
Com dient
Buscant la validació
O podem recuperar
Aquest senyor
Que val la pena
De veritat
Que va ser Visca Catalunya
Ja, eh?
Sempre
Sempre
Sempre
Sempre
Sempre
Sempre
Jo sempre ho diré així ara
Sempre
Sempre
Jordi
Seguim amb una altra forma de dir Visca Catalunya
En aquest cas hi posarem
El Visca el Barça
El Visca Catalunya
I un altre afegit
Ai
Que realment aquí és descobrim la persona
I posa els interessos de la persona
Es tracta del discurs de comiat de Jack Alakovich
Un base
Sí, sí, sí
Un base del Barça
Que va deixar ben clar
En el seu comiat del Barça
Va deixar ben clar
Que és el que s'emportava del nostre país
Visca Barça
Visca Catalunya
I visca
Galets de Nadal
Oh!
No, això és un muntatge
No, no, no
Això és de YouTube
Això ho va dir Jack Alakovich
Sí, sí, sí
Ja està
És que els de Nadal
Que són tan grossos
Visca allò
Galets de Nadal
Per ells són galets normals
Perquè és tan alt
Sí, és molt gros
A mi
Li donaven els normals
I deia
Què és això?
Sèmola
Clar, penseu que llavors
Jack Alakovich
Va anar a l'altre equip
Que anés després
I no hi havia galets de Nadal
I en això
No, galets de Nadal
Galets de Nadal
No sé ben què li passava
Va, seguim amb un altre
Visca Catalunya
Que no són el què
Sinó el com
Si no escolteu aquest
Venedon volant
Que venia estelades
En una manifestació
A l'11 de setembre
Escolteu el to
Independència
Visca Catalunya
Visca Catalunya
Senyor Jordi
Venga
Visca Catalunya
Independència
Visca Catalunya
Bueno, visca Catalunya
Senyor Jordi
Diu en un moment
Sí, sí
Com per dir
Segur que hi ha algun Jordi
Aquí
Independència
I li pots comprar una cervesa
A aquest senyor, no?
Li pots comprar el que vulguis
Molt bé
Va, no només ens quedem amb l'esport
També hi ha grans personatges de la cultura
Com Salvador Dalí
Ara, ara, ara
Que també hem donat
Visca Catalunya
Aquest àudio que sentirem
Té molt mala qualitat
Per diverses raons
Perquè tècnicament
És a fa molts anys
I no estava bé
I també perquè Dalí
Estava molt vell
De fet, estava a la fase final
De la seva vida
Anomenat
Fet un caneló
Un caneló
Pobre en Déu
Ell vol dir molts visques
Sí
En diu 3
Ja el sentireu
També no sé què passa
Que enmig un visque
Jo ensenyo tocant el xivulet
No sé per què
És tot delinear
Viva el rei
Viva el rei
Viva les Espanyes
Viva les Espanyes
Viva Catalunya
Bueno, viva Catalunya
Viva, eh, en castellà
Viva Catalunya
Viva el rei
Viva les Espanyes
I viva Catalunya
Com m'agradava provocar
Dalí, Dalí
Sí, en fi
També hi ha un visque a Catalunya
Que fa mal
Per refegir-te darrere
Jo ara no us diré
Qui
Diu el visque
Ja el coneixereu
Visca Marta
Visca Catalunya
Ah
I d'esta més
Visca Provenció
Es portugués
Era Luis Figo
Ara vota Vox, aquest
Sí, sí, sí
I Madrid llorones, eh
Ah, efectivament
També, també
També va haver-hi un moment
Que semblava que el visque a Catalunya
Podria acompanyar qualsevol cosa
Meravellosa
Visca Catalunya
I visca les Olimpiades
No, però és que
Jordi, tu a l'època olímpica
Eres molt petit
No, no, però creu-me
Que me l'he menjat total
Però estàvem
Estàvem
Estàvem a tope
Estàvem a tope
I què passa?
Jo crec que la lliçó
Que prendrem avui
És que sobretot
Si vols crear un català
No només ha d'estimar Catalunya
Si no, que vas a ensenyar
Ser agraït
Sempre
Català
No sé si és molt agraït
Però jo crec que ho ha de ser
Gràcies, Catalunya
No
Aquí una nena de Perpinyà
Que va fer un lipdab per l'independència
Que ja
És un altre tema
És un altre tema
Que ja tractarem
Potser que no ens donessin la independència
Si hi havia nens fent lipdabs
No sé
Però mira, aquesta nena
Després de fer el lipdab
Mireu què va acabar dient
Per un lipdab
A part Pinyal
31 Marc
Visca Catalunya
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Que mona
La filla d'en Pere Codunyà
Ai, m'ha encantat això
De veritat, eh?
Quina feinada avui
Com dir
Visca Catalunya
De moltes maneres
Així és el nostre país
I així ho hem d'aprendre
Les criatures
Tal com ens explica cada dilluns
En Jordi Ramoneda
Gràcies, Jordi
A tu, Quim Morales
Al matí de Catalunya Ràdio
Arribem a l'última hora
Amb Quim Morales
Desde luego
Esto no ha pasado
Amb la samarreta
I l'ampolla d'Eufòria Street Dance
Seràs un més de l'equip d'Eufòrics
En exclusiva a la botiga 3CAT
Clàssica o moderna
A Barcelona
L'oferta gastronàmica és immensa
Però això li dons una volta
I potser no està malament
Una volta però a la paella
Ni creativa ni tradicional
Li falta cuina
Dual entre restaurants
De cuina tradicional
I cuina creativa
De Barcelona
Joc de cartes
A TV3
Dimecres a la nit
El matí de Catalunya Ràdio
L'Incat
El teu enllaç amb la cultura
A Catalunya Ràdio
Vé ser negre per partida doble
Del 6 al 12 de febrer
El Molino
Arribau Multicines
I la Filmoteca de Catalunya
Entre altres espais
Obren les portes
A escriptors i escriptores
De novel·la negra
I al seu públic fidel
En aquesta edició
Els protagonistes seran dobles
Situacions paral·leles
Les cares bé
I les vides ocultes
I comptarà amb la presència
De Leonardo Padura
Dominic Manotti
O Juan Gómez Jurado
Entre altres
Més informació
A barcelona.cat
Barra BC Negre
Recomanat
Per Catalunya Ràdio
L'Incat
L'Incat
Què li va passar a l'Anna?
Una nit
Va agafar la pistola
Del seu pare
I va prendre
Una decisió
Que marcaria
La vida
De la seva família
Per sempre
La filla de l'Est
De Clara Osson
Arriba al TNC
Sota la direcció
De Norbert Martínez
La història dels Balcans
Ens fa saltar
Unes alarmes
Que avui en dia
No hauríem d'ignorar
La filla de l'Est
Fins a l'11 de febrer
Al TNC
Recomanat per Catalunya Ràdio
Vinga va
Amb vosaltres
La Ludwig Van
Amb una adaptació específica
Per la tarda
De Catalunya Ràdio
Tinc el pressentiment
Que serà una gran tarda
Sento un programa
Que m'empenyi
Que em mou
Que el meu amor
Se n'ha anat de vacances
Si jo me'n vaig
Escoltar
La cara
De l'11 a divendres
De 4 a 7
La tarda
De Catalunya Ràdio
Amb Elisenda Carot
Que bé que sí que està la tarda
Catalunya Ràdio
I fins aquí
Les 7 hores del matí
De Catalunya Ràdio
De seguida
Bolletí informatiu
I el que no surti d'aquí
Amb tota l'estafaneria
És que heu de saber
Perquè la cosa ve
Calenta
I les que no heu de saber
També
També us els explicaran
Que vagi molt bé
Fins demà
Sempre
Sempre
Sempre
Sempre
¡Suscríbete!