logo

El matí de Catalunya Ràdio


Transcribed podcasts: 1714
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

La noticia de las 11
Bon dia, os informa Sara Riera
Els fons europeus Next Generation han de suposar una important injecció de diners per molts ajuntaments
però també estan suposant un maldecap burocràtic, sobretot per als municipis petits
Fins i tot dubten que puguin complir el termini de dos anys per executar els treballs
i temen que part dels ajuts s'acabaran perdent
És el cas del Ferraz o Serós, el Segrià, anem fins a Lleida
Estela Busoms, bon dia
Bon dia, al Ferraz el Ministeri de Transició Ecològica li ha concedit 4 milions i mig d'euros
per a millores d'eficiència energètica
la dotació més important de la demarcació per a pobles de menys de 5.000 habitants
Ara, però, el consistori es queixa de les traves per licitar els treballs
A Serós han de refer el projecte inicial de construir un parc solar
i temen que no puguin complir els terminis
Joan Carles García i Josep Antón i Romia són els alcaldes
Fins i tot pot passar que tots aquests diners s'han arribat d'Europa
al final les quedin a Montcalais
perquè les administracions petites no puguin executar tots aquests projectes
O sigui, el bombo i platillo de les ajudes està molt bé
però després l'execució és molt complicada
i els municipis petits com nosaltres encara més
Des de la subdelegació del govern de l'estat a Lleida
apunten que els ajuntaments ja sabien les condicions que havien de complir
quan van presentar els projectes a la convocatòria
Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida
Més notícies, Núria Oriol
Pere Aragonès allunya l'avançament electoral
després que aquest cap de setmana hi hagi estat ratificat
com a candidat d'Esquerra en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio
El president de la Generalitat ha deixat clar
que vol esglotar el mandat fins a principis de l'any que ve
Confia que tindrà prou oxigen per aprovar els comptes de la Generalitat
Aquesta legislatura, malgrat el que se'ns diu
que som un govern que no té majoria al Parlament
cada any hem anat aprovant pressupostos
i això feia anys que no passava
i la meva intenció
i d'aquests moments
jo no tinc cap element per canviar la decisió
és que les eleccions siguin quan toquen
el febrer del 25
i no teníem una legislatura completada
des de fa gairebé 15 anys
La Marató de Sang del Banc de Sang i Teixits
ha fregat l'objectiu de les 10.000 donacions
que s'havien marcat
durant la setmana que ha durat la Marató
han aconseguit 9.500 donacions
Ara les reserves a Catalunya garanteixen
l'abastiment de sang i components sanguinis
donant 6 dies
una xifra més a prop dels 8 dies
considerats objectiu òptim
Joan Ramon Grífols és el director assistencial del Banc
Però també amb el missatge
que seguim necessitant
cada dia, cada dia de l'any
aquestes 1.000 donacions
que ens permeten
poder disposar d'uns components sanguinis
per suministrar cada dia
als hospitals de l'òrden
entre 750 i 800 components
A partir d'avui
tots els patinets elèctrics
que es venguin
hauran d'estar certificats
hauran de complir
un seguit de característiques
com ara un limitador de velocitat
a 25 km per hora
un sistema elèctric
per evitar accidents amb les bateries
dos frents independents
i timbre homologats
Els que ja estan circulant
i no compleixen aquests requisits
podran fer-ho uns 3 anys més
com ha explicat Pere Navarro
director de la DGT
el matí de Catalunya Ràdio
Un cert nivell
de qualitat
i de seguretat
Què passa
amb els que hi ha hagut
la gent que té
veïcs de voluntat personal
i que no estan homologats
Els poden seguir
fixant
fins al 22 de gener
del 2027
Pol Guas
que parla de l'amistat
la malaltia
i la melangia
davant un món
abocat al col·lapse
en la seva segona novel·la
oferta a les mans
El paradís crema
que es publica demà passat
a través de dos joves
molt diferents
l'escriptor de 26 anys
explora ara
diferents temes
i un és el de l'herència
de la sida
en les generacions actuals
Quina és la memòria
de la sida
en la relacionalitat
queer contemporània
és a dir
fins a quin punt
la manera com estimo
o com estimem
un seguit de persones
té a veure
amb una cosa
que no hem viscut
i com la mort
com la indiferència
com el silenci
tenen a veure
i encara bateguen avui
en la nostra forma
de relacionar-nos
i d'estimar-nos
Pol Guas
que és poeta
va debutar en la novel·la
fa tres anys
amb Nepal Malcor
que va guanyar
el Premi Llibres
Anagrama de Novel·les
s'ha traduït
a diverses llengües
i es va adaptar al teatre
Adels Esports
Marta García
El president de la Generalitat
Pere Aragonès
ha parlat del futur
de la Fórmula 1
a Catalunya
demà
la presidenta
de la Comunitat de Madrid
Isabel Díaz Ayuso
anunciarà
que la Fórmula 1
tindrà
un gran premi a Madrid
a partir del 2026
En declaracions
al matí de Catalunya Ràdio
Aragonès
assegura
que la continuïtat
serà independent d'això
El futur
de la Fórmula 1
a Montmeló
dependrà
del circuit de Catalunya
i de la Fórmula 1
No dependrà
de res més
No dependrà
de qualsevol altra ubicació
Dependrà
de que
puguem donar continuïtat
a l'acord que tenim
i s'està treballant
i en la bona direcció
8 anys de final
en joc
en l'Open d'Austàlia
de tenis
en el número 2 mundial
Carlos Akaraz
acaba de classificar-se
després de guanyar
el serbi
Mio Mirketsmanovic
en 3-7
un doble 6 a 4
i 6 a 0
en el tercer set
Ja han passat també
a quarts de final
l'Alemanya
Alexander Sverev
el rus
Daniel Medvedev
i el polonès
Hubert Urkacz
En el quadre femení
també se sabran
avui les quarts finalistes
De moment
la russa
Kalinskaian
la ucraïnesa
Jams Trenska
i la txeca
Noskova
s'hi han classificat
En dobles
en canvi
Marcel Ganoyers
i Horacio Ceballos
han quedat eliminats
en els vuitens de final
El Girona
recupera el lideratge
en solitari
de la Lliga
amb un punt més
sobre el Madrid
que va superar
l'Almeria
en un partit
molt polèmic
per l'actuació arbitral
Avui se tanca
la 21a jornada
amb el Granada
Atlètic de Madrid
i en segon
a dos quarts de nou
Leganes Burgos
que tanca
la 23a jornada
amb l'Espanyol tercera
a un punt
de les places
d'ascens directe
Fins aquí
les notícies
El matí
de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
A veure Dolors
bon dia
Bon dia
Com estàs?

Això és bo, no?
Molt bé
Què fas cara, Txell?
Feixes
No...
No saps qui és o no?
Hola, mama
Hola, bonica
Que ja ho sabies, això?
Home, clar que ho sabia
Què vols dir?
Home, tu què et penses?
M'estic posant vermella
Per què?
He pensat
Comencem així
perquè així
ja la desmuntem una mica
La Txell ja us en cap on va
aquesta entrevista
Què diries tu
de la teva filla?
Com és la Txell?
La Txell?

La Txell per mi
és la millor filla
que puc tenir
Ara començem
una entrevista així, saps?
Txell
Costarà això
Avui, eh?
Costarà
Clar, tu
tu Dolors
de fet
devies patir molt
perquè clar
la teva filla
és una persona
que l'has anat
veient a la televisió
informada
des d'escenaris
molt complicats
molt complexos
de guerra
directament, no?
Sí, sí
tant
hi ha hagut estones
que hem patit
i tant
que sí, sí
diries que la cabra
tira del monte
com diuen en castellà
és a dir, que és inevitable
que està feta per això?
Bé, a veure
jo no sé si està feta per això
però que viu
per la feina

sí, sí

no sé si
t'ho sé definir
que està feta per això
però que viu
per la feina
això
és evident
i que
disfruta
disfruta
amb aquesta feina
i a vegades pateix
és evident
és evident
Com era de petita?
Bé, no
de petita
era una
una nena
bastant
bastant
tranquil·la
sí, sí
bastant tranquil·la

de fet
Txell tinc la sensació
que de les primeres previstes
que va començar a signar
amb els dos cognoms

sí, sí
de fet
ell em va trucar
quan ho vaig fer
diu
avui has fet una cosa molt rara
Txell Feixes Torres
diu
t'has equivocat
i dic
no, mare
ho he fet volent
i és per reivindicar
el teu cognom
com el del pare
i em va dir
però sona molt estrany
dic
doncs així sonarà
i és veritat
i al final ara
ja s'ha normalitzat
sí, i ara quan em diuen
Txell Feixes
em falta
em falta alguna cosa
sí, sí
com és la teva mare
Txell?
la millor
la millor mare del món
és una dona valenta
és una liada
és un exemple
de generositat
màxima
és algú
que sempre m'ha deixat volar
que no m'ha tallat mai
les ales
malgrat ha tingut
molts motius
per fer-ho
el meu nucli familiar
és molt reduït
el meu pare
que va marxar fa molts anys
jo no tinc germans
per tant
en el context
que em trobava
ai, si em porteu un clínex
esperien
sí, ara el portarem
en el context
que jo estava
el més fàcil
és que la mare
hagués dit
quieta
o és més
que em deixés fer
però alguna de les cobertures
complicades
que vaig tenir
que m'hagués dit
escolta, estic patint
jo li vaig dir
fem un tracte
jo me'n vaig
jo hauria emmitjar
però la mínima
que tu esbufeguis
jo tornaré
i no ho ha fet mai
malgrat ser que ho ha passat
molt malament
i he utilitzat amigues meves
perquè la truquessin
i l'enganyessin
me'n recordo un cop a Irak
amb estat islàmic
a Mossul
que va ser la primera cobertura
ho vaig passar molt malament
al primer lloc
de guerra com a tal
amb el casc, l'armilla
amb bombardejos
i vaig utilitzar
una de les meves millors amigues
la Neus
perquè truqués a ma mare
i amb l'excusa
que no hi havia cobertura
li digués que
que jo estava bé
però no estava bé
estava plorant cada dia
i clar
la mare llavors
em va veure després
i em va dir
no m'ho tornis a fer mai més això
o sigui
jo la veritat
la sé gestionar
però que m'enganyis
i després ho vegi
on té
no t'ho perdonaria
per tant sí
jo crec que
que si he arribat
on he arribat
és perquè tinc una mare
que ha estat generosa
com poques
i ella prefereix
tenir-me lluny
però feliç
amb tots els sacrificis
que fa
Dolors Torres
gràcies per acompanyar-nos
una abraçada molt forta
moltes gràcies
per la trucada
adeu
adeu-siau
gràcies
és que avui a les 6 de la tarda
el casino de l'Aliança
al Poble Nou
de Barcelona
es farà lliurement
dels Premis Nacional
de Comunicació
i allà hi serà
la nostra companya
Aixell Feixes
Torres
diguem-ho tot
Premi Nacional de Periodisme
i Mitjans de Comunicació
el Joan t'ha dit
que ets exemple
de periodisme rigorós
valent i compromès
i ha destacat
la teva trajectòria professional
en la cobertura
de conflictes
fent visible també
el paper de les dones
en les zones
on has treballat
d'entrada
no sé com estàs avui
Txell
si és un dia d'emocions
és un dia que no
que no acabes d'entendre del tot
com ho estàs vivint
amb nervis
perquè saps que als periodistes
no ens agrada ser massa protagonistes
o estem més acostumats
a estar a l'altra banda
fora dels focus
però realment
malgrat els nervis
és veritat que jo em trobo millor
i la gent se n'en fot
enmig d'una guerra
un terratrèmol
que en un plató
en un estudi
estudi de ràdio potser no
perquè ràdio
jo soc dona de ràdio
em sento enamorada
vas començar aquí no?
sí, per mi això
sempre serà a casa
però a part de nerviosa
crec que són uns nervis
que avui puc gestionar
perquè vull disfrutar-ne
massa cops a la vida
crec que en molts projectes
els he patit més que gaudit
per això del síndrome de la impostora
per si no saps si ets prou bona
i al final
quan t'arriba així
una distinció de país com aquesta
acabes
volem pensar que és un honor
i que potser
alguna cosa et mereixes
llavors primer m'ho vull creure
que em costa
i després és un dia
molt emotiu també
perquè per mi
me'l sento així
és un premi
absolutament d'equip
i de les coses
que m'han fet més feliç
és veure que tot el meu entorn
laboral i familiar
s'han sentit orgullosos d'això
i que se'ls senten gairebé
com si els haguessin donat a ells
i crec que això és el millor
que et pot passar
llavors avui per mi
és un dia únic
per dir gràcies
gràcies a tothom
amb qui he treballat
que m'ha donat l'oportunitat
que ha confiat
a nivell laboral
però també
el que jo en dic
la família triada
aquells amics
que sense premis
hi són
i que veuen
la millor cara
com la d'avui
ara plorant
però també veuen
la pitjor
i molts moments
i projectes
que no et surten
i sí
a vegades
aquesta feina té això
que tothom ens veu
quan les coses
ens van bé
però després
hi ha moments a casa
que no són aquests
i allà està
la gent que és casa
i amb qui pots anar
en pijama
tu vas ser corresponsal
al Pròxim Orient
durant 5 anys
del gener del 2016
fins al juliol del 2021
i entre les informacions
que vas seguir
destaquen
la guerra de Síria
el conflicte d'Irak
la caiguda d'estat islàmic
les protestes a casa
el retorn dels talibans
a l'Afganistan
l'explosió
al port libanès de Beirut
o el terratèmol
a Turquia
són temes
són conflictes
que ens queden molt lluny
que sembla que són realitats
molt desconectades
del dia a dia
i segurament és aquell tipus
d'informació
que quan la vens
per exemple
l'editor
sempre li fa mandra
li costa
perquè no ens afecta
o perquè creiem
que no tenim prou de simpaties
aquest ha sigut
el gran esforç
que has fet
durant aquests anys
intentar buscar
l'empatia
en allò que passa
a l'altra punta del món

perquè jo crec
que al final
l'empatia
a través de la connexió
amb els protagonistes
de les històries
que expliques
històries humanes
és de fet
Ricard
l'únic antídot
contra l'anestèsia
que patim com a societat
davant de tants conflictes
ho veig
no sé
contradictòriament
estem patint
involucionant
jo crec
amb més conflictes
de mai al món
com mai
amb guerres obertes
pertot arreu
i és quan la gent
obertament
i volgudament
et diu
que no vol consumir
mitjans de comunicació
perquè allò el colpeja
i per mi això
és dramàtic
i és dramàtic
per la societat
que ho tria
però també
crec que ens interpel·la
els periodistes
a intentar buscar
un periodisme
que la gent
vulgui consumir
i jo sense voler-ho
perquè crec que el periodisme
que he acabat fent
quan em diuen
que teoritzis sobre
com ho faig
se'm fa difícil
perquè a mi em surt
fer-ho així
al final
la Txell persona
i la Txell periodista
no estan diferents
la vida i l'ofici
se'm creuen molt
per tant no tinc
un manual
de com faig les coses
però sí
que si algú
em connecta
em sacseja
són les històries
humanes
però amb distància
i ho fas amb distància
també
amb una certa mirada
objectiva de les coses
no, no, no
d'això mira
en renego
jo crec que
he acabat allunyant-me
de tots aquests postulats
que durant anys
ens han dit
que eren els correctes
no crec en un periodisme
objectiu
perquè l'objectivitat
no existeix
i jo soc subjectiva
de cap a peus
el que vull dir
és exacte
l'honestat
l'exercici d'honestedat
de veritat
intentar fer una visió
honesta
de la realitat
i això comporta
aquest esperit
si vols
objectiu
exacte
sí, sí
ni objectiu
ni imparcial
perquè acaba sent injust
ni tampoc distant
a mi em paguen
perquè m'aproximi
a la gent que entrevisto
i no em fa res
si acabo plorant
al seu costat
després ja seré
prou intel·ligent
per retirar-me
i treure el gra
de la palla
però sí
crec que
a més sent dona
crec que hi ha
un seguit
de maneres
de fer el periodisme
que se't poden tirar
encara
quan intentes ser
molt humana
gairebé poden dir
que ets groga
i que el teu periodisme
no és tan rigorós
com altres
i jo crec que al contrari
que un periodisme humà
pot ser perfectament rigorós
és més
o és més encara
i aquesta idea
que en els conflictes
no es pot ser tan subjectiu
perquè
hi ha masses informacions
interessades

jo crec que al final
has d'anar
amb
la teva veritat
la que has vist
la que t'han explicat
els llocs
i intentar
i no és fàcil
perquè
ens colen molts gols
a tots
i a vegades
t'ls coles tu mateix
i crec que està bé
ser humil
i reconèixer-ho
però pensar que el pròxim cop
vigilaràs
i no cauràs en la mateixa trampa
però
jo crec que si
respectes
el que veus
ets honest
amb el que hi ha
sabent
tot el que carregues
tenim tots molts prejudicis
jo quan vaig anar a l'Orient Mitjà
no n'era conscient
fins que vaig posar un peu allà
i moltes dones
em van posar la cara vermella
banys d'humilitat
bufetades metafòriques
perquè jo anava allà pensant
que com a feminista
no és que els donés
tres voltes
però
em creia més avançada
que elles
i elles això ho detectaven
llavors
cada dia
havia de fer l'exercici
d'espullar-me
i tornar-me a vestir
desaprendre
i tornar a aprendre
i per mi va ser
un gran exercici
les dones feu un periodisme diferent?

jo crec que sí

crec que com s'està explicant
ara la guerra de Gaza
o d'Ucraïna
o Afganistan
dista molt
quan ho fa un home
utilitzant sempre
gairebé sempre
homes
i destinat
a un públic masculí
a com ho fem
ho fem les dones
jo crec
simplement
perquè mirem
a una meitat de població
que els homes
no miren
llavors
els relats
van coixos
de mitja part
del món
jo crec que hem d'explicar
el món
en femení
perquè al final
el planeta
tingui un relat
com es mereix
complet
no crec que
tinguem cap altra
més capacitat
que mirar
en 360 graus
i no en 180
per exemple
amb els homes
com t'hi acostaves?
és a dir
quines eren les claus
per exemple
que obrien portes
en aquell món?
doncs mira
hi havia vegades
que fer-te la tonta
era la millor opció
me'n recordo
a punts
de checkpoints
en punts de conflicte
veies passar
tot de convois
davant teu
i tu portaves hores
i hores esperant
i pensaves
per què
ell sí i jo no
i simplement
era perquè jo era
dona
malgrat jo anava
amb l'Oriol Andrés
i el Tarek Sale
que era productor
i càmera
i ara germans triats
en aquesta aventura
i simplement
el soldat pensava
aquesta tia
ha d'estar a la cuina
o fregant
aquí no hi fa res
i es cansarà
però es cansaven
abans ells
llavors
a vegades et feies
la tonta
acabaves passant
notaves
era una certa
com condescendència
en contra
ista càmera
el periodismo que fará, y esto también te ayuda
porque después se pueden sorprendre
del tipo de crónicas que haces.
El Barça, por ejemplo.
Sí, yo había bajado en muchos puntos de control
a Siria, Irak y Afganistán,
portando yo, porque como noia
los militares se miraban mejor, me hacían bajar a mí,
con un piloto de passaports
y carnets del Barça
entre mig, porque veía
que se me ha colado el carnet del Barça.
Entonces, si dejen, ah, Barça, Messi,
en aquel momento, y se te abrían
portas que sin carnet ni el fútbol
no s'obrien segur.
Com t'ha canviat la vida, tu, per exemple,
havent passat cinc anys a Beirut?
M'ha obert un món
que no creia que existís.
Crec que, a nivell vital
i laboral i crescut en tots els sentits,
tinc casa allà.
Encara enyoro Beirut, ara,
amb tota la família triada que hi he deixat.
I per mi el més complicat és que
segueixo aterrant en un lloc
on acabo d'encaixar.
I crec que la por que tinc
és que m'hagi emmirallat
tant que això és el normal,
els cinc, sis anys que he estat al Líban,
i que segueixo tota la vida
buscant l'explosió
que ha generat en mi
aquest període.
I potser això no tornarà mai,
però jo segueixo enganxada,
crec, emocionalment, allà.
Però tenies prejudicis,
per exemple,
abans d'anar-hi?
És a dir, tenies una imatge molt distorsionada
del que era?
I del que vas acabar trobant?
Sí, crec que Beirut,
per la seva complexitat i els seus contrastos,
és molt difícil de fer-te una idea,
no?
I sí que els tenia,
en quant a societats d'Orient Mitjà,
en quant a les dones que hi viuen.
Jo em cansava de dir,
no podem simplificar la dona al món àrab
com una dona balada,
poc formada,
submisa,
vulnerable,
però jo anava amb aquest prototip
de dona al cap, no?
I llavors,
el dia a dia
m'ensenyava que no,
que eren dones molt diferents
i que també reivindicaven
i els feia molta ràbia
que poséssim aquests tòpics, no?
Que els mitjans de comunicació
m'ha ajudat a fer-los grans.
Però sí,
hi ha una carregada de tòpics
i un dels guanys
que he fet en aquests anys
és treure'm-los.
I per què vas massa?
I tu decideixes, clar,
primer corresponsalia,
després Pròxim Orient
i després Televisió,
que eren tres elements
que eren nous a la teva vida, no?
No sé què et sedueix
d'aquestes tres combinacions.
És que per mi
no m'he deixat mai portar
per vull fer,
sinó sento
què he de fer, no?
I jo a Madrid portava 10 anys,
havia cobert tota la crisi financera,
havia fet molta economia,
havia après moltíssim,
no me n'havia avorrit,
però em semblava tot ja
molt cíclic,
molt repetitiu,
molt gris.
Sentia
que m'hi podia haver quedat a viure
perquè és un lloc meravellós,
m'havien acollit molt bé
tant a la feina com a la vida,
però havia de fer algú nou
o em quedaria allà
fent sempre el mateix, no?
I trobava faltar molt
el periodisme de pell,
el periodisme humà,
tenir històries al centre
i, bé,
vaig pensar,
Vesi és un triple mortal enrere,
com tu deies, no?
Perquè de ràdio passava a tele,
de Madrid a Beirut,
amb tota la regió,
no només un país,
sinó un mitjà que és molt complex,
però pensar que és el pitjor
que pot passar.
Que tornis,
doncs no serà pas un fracàs, no?
I al final ha estat el millor
que he fet
a nivell laboral i vital.
Fins que hi ha un dia
en què decideixes marxar.
L'onada expansiva que hem sentit
que hem viscut ha estat
tan potent
que ha rebentat,
ha trinxat vidres
i ha fet caure estructures
i balcons
de molts barris.
També d'aquí,
del downtown
i d'aquest edifici
on es concentra
majoritàriament
mitjans de comunicació.
De fet,
aquestes són les oficines
de TV3 i Catalunya Ràdio
aquí a la capital.
Això és l'explosió
al port de Beirut
amb la devastació
que va comportar.
Això et va influir
d'alguna manera
a l'hora de decidir
prendre aquesta decisió,
de marxar?
No en aquell moment
perquè crec que allà
vam tornar a néixer,
es pot dir.
Sort que,
me'n recordo perfectament,
havíem de fer una crònica
de la violència masclista
a Turquia,
que és una xacra creixent
de la que no es parla gaire
i en Toni Cruanyes
que editava el vespre
va dir
aquesta nit no entrarà
aquesta història.
Per tant,
era un moment pandèmia encara
i va dir
cadascú que vagi a casa seva
i jo vaig dir
a l'Oriol i al Tàrec
cadascú al seu pis
teletreballant
i sort d'això
perquè a l'hora de l'explosió
és quan nosaltres habitualment
estàvem treballant allà.
Allò no va canviar
ni accelerar
ni fer pensar
ni molt menys
que havíem de marxar,
però sí que com van quedar
les infraestructures
a partir de l'explosió
va determinar molt
la feina que podíem fer
perquè els mesos següents,
per exemple,
a l'oficina
no hi vam poder treballar
en seguida
estàvem a casa
i jo me'n recordo
patir un punt d'ansietat
i molta angoixa
quan a les 4 o les 5
em despertava
jo tenia un router
al barri de Hamra
i allò estava en vermell
i jo teletreballava a casa
i sabia que si aquell dia
petava qualsevol notícia
ni la tele ni la ràdio
ho podria explicar a través meu
perquè en un dia, dos
podia no tenir llum,
no tenir internet
i no tenir-ne no només jo
sinó tota la ciutat.
Llavors crec que vam començar
a veure que era totalment
inoperatiu
per molt que ens hi volguéssim quedar
continuar treballant allà.
Per tant sí,
et va condicionar d'alguna manera, no?
Sí, no volgudament, però sí.
Clar, una etapa tan intensa
com aquesta, com es tanca?
És a dir, tu em deies
no he marxat mai d'allà
saps que és la maruja, no?
Que deies que sempre s'hi torna a Beirut
o sempre hi ha les ganes de tornar-hi
però sí que vas marxar
i per tant hi ha un moment
que sí que hi ha un moment
com de dol
de dir, decideixo canviar la meva vida
s'acaba una etapa molt important
una corresponsalia fins i tot
i el món que ve a partir d'ara
és una incertesa
torno a un lloc
que no sé si és el meu lloc
si estaré còmode
si tornar amb recompensa, no?
Jo crec que no es tanca mai
i jo vaig cometre l'error a Beirut
d'intentar tancar-ho
de fer moltes festes de comiat
jo soc molt...
em sobren els motius per celebrar sempre
i era contraproduent, no?
perquè volia posar com un punt i final
a cada una de les coses
i grups i gent que havia conegut allà
i allò ho feia molt més dolorós, no?
I vaig pensar
a veure, Txell, estàs a cop d'avió
són poques hores
no cal que tanquis un capítol
que forma part de la teva vida
si ho seràs sempre
podràs anar i tornar
el que passa que és veritat
que quan hi tornes
és difícil
també em va passar a Madrid
és diferent
10 anys a Madrid
i 6 a Beirut
però quan tornes als llocs
com a visitant
i no com a habitant
també fa un passic al cor
perquè no et sents
de la mateixa manera
en aquell lloc
que va ser casa
i que et va acollir, no?
i la gent hi és igual
però és una cosa que tu
no vius igual, no?
llavors he decidit
que no vull tancar
simplement vull disfrutar
de Beirut i de l'Ivan
sempre que pugui
i és el que estic fent
I ara què?
Ara seguir treballant
seguir intentant fer
amb més responsabilitat
encara per aquest Premi Nacional
el periodisme que m'agrada fer
i centrar en explicar
històries humanes
si pot ser de dones
en lluita pels seus drets
a qualsevol lloc del món
crec que anem molt faltats d'això
i com a ràdio i televisió pública
ho hem de poder fer, no?
perquè sí
s'ha de poder explicar
el món en femení
i tenir el retrat complet
o almenys intentar-ho
Txell Feixes Torres
gràcies per acompanyar-nos
i molta sort aquesta tarda
al Casino de l'Aliança Peplenou
on recolliràs
el Premi Nacional de París
i Mitjans de Comunicació
jo crec que després
de la sorpresa
que m'heu donat
ja no em fa falta sort
ja estàs corrada d'espans
crec que el pitjor del dia
haurà passat aquí
el pitjor ja m'entens
en el bon sentit
ha estat un regalàs
gràcies
a tu Txell
una pausa i de seguida tornem
Ja és aquí Blancolor
amb fins a un 30%
de descompte
en coixins
nòrdics
protectors
sobre matalàs
i tot el que necessites
per aconseguir
el millor descans
aprofita els millors descomptes
només fins al 29 de febrer
Blancolor
el moment de vestir casa teva
a la botiga Web i App
del Corte Inglés
El 9 de juny
és dia d'eleccions
al Parlament Europeu
si ets resident a Espanya
i ciutadà de la Unió Europea
pots votar
per fer-ho
has de figurar
el padró municipal
i manifestar
la voluntat de votar
fins al 30 de gener
si no ho has fet anteriorment
consulta-ho
al teu ajuntament
i segueix
les instruccions enviades
per l'oficina
del cens electoral
trobaràs tota la informació
al 900-343-232
Ministeri de l'Interior
Govern d'Espanya
interior.gob.es
Travi
una de les obres
més commovedores
dels últims anys
arriba al teatre
a la biblioteca
vine a veure
com dues generacions
de la família
Pla Solina
es troben
en un espectacle
poètic i divertit
que emociona
des dels budells
fins a les golfes
del cervell
a partir del 31 de gener
5 úniques setmanes
entrades a
a laperla29.cat
Aquest any
ens hem enfilat
ben amunt
per deixar caure
els preus
amb la baixada
de gener
a Mediamor
Let's go
Només fins al 31 de gener
tens una rentadora boix
de 9 quilos de càrrega
i classificació energètica A
per 469 euros
Mediamor
Clàssica o moderna
a Barcelona
l'oferta gastronàmica
és immensa
Però això li dons una volta
i potser no està malament
Una volta però a la paella
Ni creativa
ni tradicional
li falta cuina
Duelen de restaurants
de cuina tradicional
i cuina creativa
de Barcelona
Joc de cartes
a TV3
dimecres a la nit
Catalunya Ràdio
Coneixer món
tant sí com no
Aprofita els Fly Days
de Level
i comença el 2024
esborrant el primer propòsit
Vola sense escales
als Estats Units
des de 119 euros
per trajecte
i troba més ofertes
per a Argentina i Xilè
Level
Fly Your Way
Bon dia
La puc ajudar en alguna cosa?
Busca un sofà?
Un matalàs?
Un decoració?

Busco el meu marit
Érem aquí a la botiga
provant sofàs
i no sé on
Relaxem-nos més
A Galeries El Tresillo
estem de rebaixes
Rebaixes de fins a un 50%
en sofàs
matalassos, decoració
i molt més
Galeries El Tresillo
Te compra tu coche
Te compra tu carro
Te compra tu buga
Te compra tu furgo
Te compra tu moto
Te compra tu auto
Caravan
¿Te han hecho una oferta?
Te la mejoramos
Has oído bien
Mejor precio garantizado
y compromiso de pago
en 24 horas
Ven a vernos
El matí de Catalunya Ràdio
Se formó la gozadera
Miami me lo confirmó
Y el arroz con la bichuela
Y Puerto Rico me lo regaló
Y la tambora merenguera
Dominicana y Arepico
Con México, Colombia y Venezuela
Y de Caribe como tú y yo
Desde Catalunya Ràdio
Y aquí son catalanets
Me gusta la mandanga
Tú dime una canción
Y el Manu te la canta
636, 360, 609
Desde Cataluña Ràdio
Pal mundo entero
Moza vera
Ricard Ostrell
Us ha agradat?
Quina meravella
Això passa cada dia
a les 7.50 del matí
Pal mundo entero
Ara m'escola
Anem per la vida aquí
T'ha agradat, eh?
M'encantat
La perció del Manu Gui
és boníssima, eh?
Restitut
Jo crec que l'una de les millors
que ha fet des que hem començat la temporada
Tampoc seguis així
Home, sí, sí
De les més animades
De les millors
Ha nascut exigerat com si sol, eh?
Com ell sol
Jo sóc una persona molt extremista
Sap vendre, sap vendre
Ja ho he vist, ja
Sap vendre, sap vendre
Ell va allà, té una cita
i fa...
Avui és el dia més especial de la meva vida
i llavors, clar, s'acaba el món
I clar, els diu això
Fa tant temps que no tinc una cita
que aquesta setmana
No, és veritat
No, no em facis parlar
Judit, sisplau, no parlem de la meva vida
No, no, no
No, no, em veu parlar
Em nego de parlar de la meva vida
Ara mateix
A mi em preocupa moltes coses
I jo deixo una perletes aquí
Parlem d'un amic teu
Què li ha passat?
He tingut una cita?
Doncs que té feina
Ah
Bueno, aquest amic teu
Que li toca triar
No, no, no
No hi ha tanta feina
No hi ha tanta feina
Ah, me n'alegro que no hi hagi feina
No estàs al dia
No, no, no
Ja n'ha caigut
No, no estic al dia
No vols
Vols fer el favor, sisplau
Ja n'ha caigut un
No, no ha caigut res aquí
La vida són punts suspensius
En queden dos
La vida són matemàtiques
Si ha caigut un, queda l'altre
Ah, sí
És que esteu dient res
O no queda res
Sí, sí, sí
Bueno
Per favor, t'ho demano
El dia 13 de febrer
És el dia mundial de la ràdio
I atenció perquè portarem
La ràdio a casa vostra
Catalunya Ràdio farà una aprovació especial
Espero que no vagi a casa al Canelí
És perquè ja feina
No hi cabem
Oh
No hi cabem
No hi cabem
Jo hi vull anar
Jo hi vull anar
Si anem a casa teva
No, no, aneu, aneu, aneu
Podem anar
M'acolliries, m'acolliries
Hi ha records a casa
La gent pot entrar al web
CanRadio.cat i fer-vos propostes
Ens explicar com és la casa
Quina història hi ha al darrere
I aleshores decidirem si anem o no
Per exemple
Aquesta setmana hem tingut una trucada
A Joan Roca del celler de Can Roca
Oferint-nos casa seva
Mireu
Joan, què tal, bon dia
Hola, molt bon dia, què tal
Però tu ets Joan Roca, Joan Roca
Del celler de Can Roca?
Sí, sí, sí
Bravo, home
Hola
La cosa es posa interessant
Què ens ofereix, Joan?
Doncs que vingueu a casa a esmorzar
Mira, hola, hola, hola
A fer la tertúria del matí
Jo us garanteixo un bon esmorzar
Encara no ho sé
Deixeu-me'l ruminar
I preparar-ho
Tenim temps
Però farem una mica de callos
Callos?
Ah, mira, niña
Si en callos voto provenir
Bé, aquesta és una proposta
No pinta malament
No pinta gens malament
Perquè et pots quedar una estoneta
S'acaba el matí
Sí, fas el vermut i vas a dinar
Home
Aquell dia ja tinc jo que aniré a dinar
No, jo vinc amb tu, eh, també
No sé si acabem
Però què hi acabem, els d'anar per la vida?
Sí, home, sí
Farem una festa grossa
Allà al celler
Perquè més és un dia per parlar de ràdio
Per tant, farem coses molt...
A banda de les cases que visitarem
Farem ràdio
Una altra proposta, el Ricard
És un gironí que viu en una casa
Amb 300 anys d'història
Ricard, què tal? Bon dia
Bon dia
Poneses el Ricard, faixetes o no?
En Ricard...
De cabells pocs
Pocs? Cap?
Vale, doncs sí, ja sí qui ets
Sí?
Ja sí qui ets
És el cald d'Arbúcies
A bon pàjaro
Per què vols que vinguem a fer el matí a casa teva?
Hòstia, perquè en tot motiu
Ho juro primer
És que a més a més és el teu aniversari
Collons i tant
M'encantaria que volgués ser la casa
Perquè a més a més és una casa
Que té 300 anys
I és una casa que sempre ha estat lloc de pas
I lloc d'acollida
Bé, està bé
Home, doncs deu haver també molta gent vivint-hi ahir
Vull dir, hi ha molta presència d'esperits
Ah, això és molt guai
Clar
Podríem buscar
Ha dit que és un lloc de pas
I de gent que s'hi ha quedat
Com casa meva
I de gent que s'hi ha quedat
També, segurament
Una mica de lluio, potser?
No
No
Mira, un dia parlarem dels esperits
Podríem baixar a les persianes
I fer una uija
Home, podíem anar al celler de Can Roca
I després amb la uija
Ben alimentats ens anem a fer la uija
Una uija amb copa de viure
Avui el que farem és sentir oients
Que ens facin la seva proposta
I la Judit ens ajudarà a triar una mica
Quines estan bé i quines no tant
Un moment, un moment
No passem tant de llarg de la uija
Heu fet uija?
Mai, un cop jo
Jo sí, jo diverses vegades
Jo l'única cosa que he fet
És anar a un sabentiri
En parlem un dia
A fer què?
A obrir...
A obrir Tomàs?
A obrir què?
A obrir Tomàs?
A obrir què?
A no puc dir què va passar allà
A obrir què?
A obrir què?
A obrir coses tancades
Mascó, no preguntis més del compte
Fem un programa d'això
I enterrar coses
Enterrar què?
Revistes
Revistes pornogràfiques?
Amb un cementiri
Home, perquè estiguin amb els morts
Que ja...
O sigui...
No, no, explica
No, no, no puc explicar tot
Perquè hi ha terceres persones implicades
Perfecte, a mi també acabeu d'esbombar la meva vida
No, no cal que diguis qui són
Això encara ens interessa més
Perquè hi hauria gent que ho sabria
Val, fem un programa, perdoneu, eh?
Vaig anar a obrir coses
Ja està, no?
De uiha
De uiha
D'enterrar i desenterrar

Perquè segur que hi ha molta gent que ha enterrat i ha desenterrat coses

Que és el més estrany que heu enterrat i el més estrany que no heu enterrat
Jo he enterrat revistes pornogràfiques
Hòstia, és molt fort el titular, eh?
Perquè les trobés algú
Hi havia un...
Ah, que era com un punt de trobada
És a dir, com un looker d'aquests...
En aquest obri i desobrit trobes sorpreses
I quina va ser la sorpresa?
No ho puc explicar
Ho puc fer amb la meva travessa?
Quina cara de pillo
No ho puc explicar
A mi m'agrada molt mirar-te
Llàstima que esteve a la Ràbia
Ell fa una cara de pillin
No, però ell devia...
Sempre li dic amb aquests ullets
No ho puc explicar
Devia enterrar revista
I devies desenterrar, puc dir-ho?
No, no, no
Què?
Perquè no ho sabràs
Preservatius
No, res, ma
Hòstia, que n'alies, tio
Estàs parlant de coses barates
Jo estic parlant de coses sèries
Serioses, importants
És que no es pot ser més cutre
Serioses vol dir enterrar revistes porno a un cementiri?
Això no és gent seriosa
No, això no és serios
Perdona, jo he dit que el que em vaig trobar després
Què et vas trobar?
No, és que no es pot explicar
Un moment, un moment
Un cop vas enterrar les revistes
Al fer el forat et vas trobar alguna cosa?
Home, sempre que...
Estem parlant d'això?
Estem parlant d'això
Però és important
Però, Ricard, no pots deixar l'audiència d'aquesta manera
Ens has d'explicar què va passar aquí
Escolta
Estàvem fóngol, la cosa
Oh!
Puc creure, per favor, una rata dins d'un...
No, no, no
Una rata
Una rata, res
Preservatius, una rata
Anem a sentir-nos, diguéss?
Vinga, va
CatRadio.cat
Entreu allà i fes-nos propostes perquè vinguem a fer el programa a casa vostra
Per exemple
Des de Cambrils ens truca la Tona
Tona, què tal, bon dia?
No
L'Agnès
Agnès, bon dia
Hola, bon dia
T'es d'Almenar, eh, Agnès?
Exactament, visca almenar, sí
Visca
Què et dius, Agnès?
Bueno, jo tinc aquí una llista molt llarga de coses a dir
Aviam, aviam
Bueno, i aquest és de la Judith Masco per aquí

El primer que vull dir és que la guanyadora del concurs aquell que ella va ser a TV3
Sí, dels 25
És d'Almenar
És d'Almenar
Veus?
Veus?
Us faig d'una bona sort
No ho sóc jo, eh, jo no ho sóc
Un talismant pel menar
No sé què parleu
Exacte
Exacte
El nen, escolta, perdona, el concurs que vaig presentar dels 25 anys de TV3
Però és que el guanyador
Ah, que hi ha un guanyador
Aquella d'aquest poble
D'Almenar
Ah
Que clar
Vale, vale, perdoneu, perdoneu
És que de veritat, els tinc molt despistats
Perdoneu
Va estar al cementiri ara, entre cara
No, el cementiri deixeu-los caia
Ara, veus?
Bueno, jo tinc una llista molt llarga
Jo no sé si la podré dir tota
No crec, però endavant
Provem-ho
A veure, primer que res, com que he sentit que us volíem convidar a esmorzar
Nosaltres també us volem convidar a esmorzar
Molt bé
Amb els focs i la tortada d'Almenar

Bé, bé, bé
Què més?
Segona cosa
Perquè volem que vingueu cap a la perifèria
Això també
Molt bé
Interessant
Després, perquè
Moltes vegades
Quan nosaltres anem a Barcelona
És com si ho tinguéssim aquí mateix
I quan vosaltres heu de vindre cap aquí
Ho teniu molt lluny
És veritat, això
Tenim aquesta passació
Molt bé, molt bé
Molt bé
Després, perquè
Us volem ensenyar una realitat diferent
De la que teniu aquí
Al voltant de Barcelona
I a Barcelona mateix
Us explicaré una anècdota
Un dia que estàvem a Barcelona
Amb el meu marit
Em va dir
Escolta, fixa't
Quanta, quanta gent
Tota aquesta gent que veus
Mengen
I per què mengen?
Perquè nosaltres els fabriquem els aliments

Sí, que també està una altra cosa
Per saber d'on venen les coses
Exacte
Però després també hi havia una altra cosa
Van veure molta gent, evidentment
Però nosaltres som pocs
Pocs que fem els aliments per a molts
Això també és una poc
Això és veritat
Que nosaltres enviem els nostres nens
A les escoles i als casals

Perquè coneguin el que és un conill
Com és una poma d'on venja
Jo el tinc al costat de casa, això
No em cal enviar enlloc, eh?
El conill i la poma que penja de l'arbre
Jo he vist que se va d'ell
Elles molt de menjar pomes
Escolti, jo tinc el riu Ripoll allà al costat
Agafo, vaig allà a la granja d'allà a Candeu
Sí, sí, sí
Si ets un tio molt autèntic, ja et veig
Ja se't veu
Vaig allà a Matada Pere
Si tu no et dones temps
Estàs tot el dia assegut aquí
Això és una altra cosa
Bé, està bé
Bé, està bé, està bé
M'agrada, m'agrada
Molt bé, molt bé
Puc continuar?
Sí, sí, però tenim més trucades, eh?
Breument, Agnès
Vale, vale
I a més a més per mostrar que també tenim cultura
O sigui, per ajuntar el que és l'agricultura i ramaderia
Amb la cultura
Perquè a casa bo vivim un pagès
I una professora de música
M'encanta
Perfecte
I perquè tenim casa gran i cabreu
Espereu estupendament
Us cuidarem moltíssim
Doncs tots de colònies cap allà
Ja ho veig
Sí, sí, sí
Doncs a mi em ve molt de gust aquest pla
Si no venim pel Dia Mundial de la Ràdio
Vindrem un altre dia
Perquè ens està molt bé, Agnès
Ei, podeu vindre quan vulgueu
Perquè a mi la ràdio és un tema que ens fascina
A mi que bé
Doncs vinga
Ho apuntem, Agnès
Des del menar
Que vagi molt bé el Segreia
Una abraçada
Perfecte
Aquí us esperem
Vinga, gràcies
També ens trucau el Josep
Des de la Fatarella
Josep, què tal? Bon dia
Hola, bon dia
Què dius, Josep?
Mira, que ens agradaria que vinguésseu a casa nostra
Que està situada al carrer del vall de les Moreres
Que ja sabeu que això dels valls
Era un element defensiu
De la passada societat de Viva
Doncs casa nostra està tocada d'aquestes moralles
I de pas descobriríeu, més enllà del poble
Un paisatge ben variat
Perquè és singular
Perquè a partir d'alçades interiors
A 600 metres
Hi ha uns barrancs molt profuns
Que són difícils de conrear
Però que la nostra pagesia
Va aconseguir fer productius
A base de vandalar-los
I construir grans marges de pedra
Però aquí, sí, aquí no l'acabaríem
Perquè us dic que és un paisatge perèstic
Però que estan torcits per aquests conreus
Marges, cabanes, boscos
I el cel blau molt blau per sobre
A més, descobriríeu rostres històrics
Que se us faria difícil suposar
Que estiguessin a la Fatarella
Perquè aquí tenim una torre de senyals
Ibera molt ben posada
Els romans hi passaven
Amb la seva via en Etàlia
Els àrax ens van deixar
Una rebosteria
De cops i copes
Cabanes i marabetes
Pagadons i pastissets
Pastissets
I les monumentals sortades
Que es ballen per les festes de San Blanco
Ara, ara, ara
Això ens interessa
Això ens interessa
Sortades ens agrada
Aquí estàs guanyant punts, eh?
Aquí estàs guanyant punts
Josep a la Fatarella
Crec que es va fer un especial
Quan el Cafè de la República
Va fer no sé quants programes
Que venia el Joan Manel Serrat
En un refugi fins i tot
Que va cantar allà
Pel Joan Barril i companyia
Sí, certament
Fa molts anys d'això, eh?
Però a mi m'has fet pensar
Ai, noi, quina memòria
Però vosaltres
Hau deu descobrir coses noves
Això sí, i tant, i tant
A la Fatarella
Van tenir els caballers de l'Ordre del Temple
Que van deixar
La seva arquitectura àurea
I sobretot
El seu bon govern
Un bon govern
Que sempre enyorem
Perquè ja sabem el que ens envolta
Sí, això és veritat
I no sabem de quina forma
La Fatarella
Es va desenvolupar
Amb els caballers de Sant Gruny
De l'Hospital de Girussol
Molt bé, fantàstic
Bona proposta
Tants bé
Molt bé, molt bé
Moltes gràcies
Hem de passar més trucades
Que si no, no tindrem
Sí, sí
No, no, escolta'm
Com sent la seva terra
I tindrem les propostes més atractives
Moltes gràcies
Josep
També ens truca el Jordi
Des del Manà
Anem a Tona
En aquest cas, perdona
Tona, Jordi, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
Què tal?
Com esteu família?
Què diuen a Tona, Jordi?
Voleu dir que no voleu
Una ruta gastronòmica
Ara
Comencem
A veure, aquests propostes
A veure, que t'escoltem
Menjar, menjar, menjar
Què diuen a Tona?
Tenim bona embotida, Osona
I tant
Avui dia esmorzar ja us convidaries
Sabeu, vull dir que no pot dir
El fet és que jo truco de l'escola
Badronatona
Perquè resulta que aquest any
Tens 150 anys
I
Em sentiu bé o no?
Sí, sí, sí
No he sentit bé quants anys?
150
Ah, 150
Doncs deixeu-vos trucar a l'escola
Badronatona
I és una escola que fa 150 anys
Aquest any
I clar, per fer un bon aniversari
No vam pensar
Si truquem a aquesta colla
Del matí de Catalunya Ràdio
A veure si s'animen a participar-ne
I a veure si us animeu a venir aquí a l'escola
Doncs a un programa en directe
Més que res també perquè
Hi ha motius, n'hi ha
Amb el que està caient
El sector de l'ensenyament
Donar sempre a la comunitat educativa
Està bé, no?
Però per altra banda
També us volem explicar
Que a l'escola Badronatona
Tenim ràdio pròpia
I això és una cosa que no té tothom
Molt bé
I és una ràdio pròpia
En la qual durant aquests 150 anys
Està passant molta gent
Però ha acabat passant gent per aquí
Antics alumnes
Que us han dedicat a la ràdio professional
Com companys vostres
Com el Joan Rossinyol
És exalumne a la nostra escola
Caral, molt bé
És exalumne a la nostra escola
Va
Vull dir que a més
Ja veieu ben bé
Hi ha bastanta gent
Que gràcies a aquesta ràdio pròpia
Doncs també
Que veiem aquesta relació així
Amb el dia mundial de la ràdio
Fantàstic
No, no
Realment
Vull anar a tot arreu
Tot el que estic sentint
Vull anar a tot arreu
Jo a algun col·le
Que passava que hi havia ràdio
I revista pròpia
Jo m'apuntava tot
I tant
Perquè si podia sortir de classe
Podia fer entrevistes
In situ
Xica de ràdio i de revista
Exacte
Ella, ella, ella
Comunica
Mira
Perfecte
Basta que no us faci jo
Una desfilada
I us ensenyï
Ara, ara
Mira que avui portes uns mitjons
Judit
Exacte
Llàstima que no se'n veuen
Són uns mitjons amb la teva cara
Judit
Sí, sí
No és broma
No, no, en sèrio
És veritat això
Són uns mitjons
On estan les càmeres d'aquí?
A tot arreu
Això és com el Big Brother
Ja farem una fotografia
I la penjarem
Déu-n'hi-do
Però és una broma
Que em van fer les meves filles
Que m'han impreix la meva cara
Amb uns mitjons
I avui ja els porto
Vosaltres veniu a Tona
I ja estic
Esmorzant
Després a la tarda aneu a Vic
A comprar un bon esmorzar
I teniu el dia superfet
Està molt bé la proposta
Comunitat educativa
També apostem per ella
I tant
Exacte, sens dubte
I una abraçada als professors de Catalunya
Que vagi bé, Jordi
Gràcies
Molt bé, una abraçada
Adéu
I de Tona
Saludem la Tona
Tona, hola, bon dia
Hola, bon dia
Què dius, Tona?
Des de Cambrils
Sí, jo us truco
I us demano que vingueu
A conèixer el cinema
Més en camp de Catalunya
I també dir-vos que
És evident que
Jo no vull desprestigiar
Cap de les propostes
Però per muntar les tasses
Els del cine
Som sempre els millors
I els més perandolers
Ara
Per tant, jo crec que
Us ho mereixeu vosaltres
Nosaltres
I tots els oients
Que podem acollir
Perquè tenim un megapati
De butaques
Amb més de 260
Home
I acabem, eh
Doncs allà
Estem parlant del cinema
Rambla de l'art
De Cambrils
I el cinema Rambla de l'art
De Cambrils
Que és molt antic
Molt
La veritat és que
Ja té uns quants anys, sí
I nosaltres l'hem recuperat
Ara fa 10
Que va estar una temporada tancada
I som pioners portant
Cinema independent
Versions originals
Al Camp de Tarragona
Per tant, tenim un públic
Molt fidel i molt guai
I crec que seria
Avui
Aquest any fem 10 anys
Per tant, seria
L'Ogla Festa
I allà dins del cinema
Vull dir, hi ha hagut festetes
I tot això o no?
Què vols dir?

Moltes festes
Clar
Escolta'm
També va bé saber-ho
Pinta bé
Pinta bé, Tona
Ara
Ara
Gràcies, Tona
Una abraçada
Moltes gràcies
I també ens truca el Guillem
Des de Mallorca
Guillem, des d'on de Mallorca?
Bon dia
Hola, bon dia
Des d'on, Guillem?
Des de Santa Maria del Camí
Home
I què ens proposes, Guillem?
I, doncs, per competir amb el Guillem
de Mallorca
El millor és ser una calçotada
Home
Alerta, que aquí ja hi ha
Paraules majors
Tens el tema de temporada, eh?
I tant
Aposta
Poneu venir
I
Ja faig el calçot
Ja tinc un temps de cal·loi
L'oferia el calçot
I també l'Anna
L'oferia el calçot
Home
Bueno, això pinta bé
Pinta molt bé
A més a més
Santa Maria del Camí
Crec que es veu com
Com tota la serra de Tremontana
No, vull dir, això és el peu, no?
De la serra o no?
M'estic equivocant
No, no, no
Molt bé
Molt bé
Vaig bé
Vaig bé
Que geògraf també
Són extraordinàries, realment
Us agraden els calçots?
És que a mi m'entusiasma
M'entusiasmen els calçots
Jo només faria calçotades
Només amb els calçots i la salsa
I prou
Tots els dies estaríem
La carn a l'abra
No, no, no
No em cal
Calçots
Pà torrat
Amb aquella salsa
I un bon calçot
Una mica de cabrit al forn
No, home, no
Deixeu
No, no, no
Me'n menjo tant
Que no arribi
Cac torrada
Val, d'acord
Cac torrada
Cac torrada

A part
També
És el meu aniversari
I he tretz
Ah
I m'agradaria molt que banqués, tio
Home, clar
M'hi ha de fer una festa grossa
I tant, i tant
Doncs Guillem, on muntem
Gràcies per trucar
Una abraçada
Perdona
La salsa
És l'última hàbia
Que l'hem provada
Molt bé
Perfecte
No, no
Aquests detalls són importants
Perfecte
Ho teniu en compte
Guillem, una abraçada
Adeu
Osti noi
S'ha trucat més gent al telèfon del directe
Se m'està fent la boca aigua
Entrar al web catradio.cat
Exacte
I demanar-nos directament
Fer-vos la proposta
Per venir a casa vostra
Teniu fins al dia 29
Per tant, afanyeu-vos
Perquè queden 7 dies
D'aquí 7 dies
Tancarem les convocatòries
Quins nervis
Tu fas moltes festes a casa teva?
Home!
Home!
Saps què diuen?
Si em fas festes i no en sols fer
És que m'has de fotre
O m'has de menester
O m'has de menester
En Ricard fot molta festa
Eh, ja et dic una cosa, Judit
Quan tu tens algú que et diu
Que de cop hi ha altres d'escriure
Ai, hola, què tal?
Com van les...
Fa anys que no et parlo amb tu
Alament
Si em fas festes i no en sols fer
És que m'has de fotre
O m'has de menester
No falla mai
És molt bon anfitrió, l'Ostrell, eh
He de dir-ho
Ah, sí?
I ella treballa el seu bon binet
L'altre dia em va fer
Però som desdestranquis allò de 4 gats
Amb el binet a la mà
No, a peu
Hi ha festes que acaben
O petes
Hi ha festes que acaben amb estriptis

I tant
I tant, i tant
Integrals, eh
Ho puc explicar, jo crec
Però per part de l'Àngel
L'Àngel s'acaba d'espullar
L'Àngel s'ha d'espullar sempre
Ai, mare de Déu
És com una tradició
Corre a cam a través, tu

L'Àngel s'ha d'espullar corrents
El que veig tu vius al camp, no?
Bueno, aquestes festes, sí
Aquestes festes
Sí, sí, sí
Vine un dia, vine un dia
Ja en tenim sortides
Sortides i entrades
Sortides vàries
Sí, sí, sí
Ja t'has fet el cementiri
Doncs jo faig poques festes
Però ben sonades
Doncs a veure si convides també
M'has convidat tu
Normalment són els números rodons
O sigui, els 40 ho vaig petar
No, però això ja està
Els 50 ho vaig petar
Doncs ara que em faràs
Però d'allò que no s'acaba
I que han de venir de fora a brisar
De fora vinguera
I quan convides?
Home, cada 10 anys
No, però ara fes cada 5
I així ens convides
Quan toca?
Home, com no ho adelanti
Queda bastant
Però vaja, que sí
Que les faig potents
Els amics s'ho curren moltíssim
Perquè per grups fan actuacions
Vols estrictis també?
Podem fer el Dual Dynamico
Mira, jo et cremig
Podem fer-te el Dual Dynamico
Si veniu, heu de fer alguna cosa
M'heu d'oferir alguna sorpresa
I una cosa he anat a dir ara
I tant, això està fet
I tant
Una pausa i arriben els temes pendents
Fins ara
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Tinc passió
Per estar amb connexió
Telefonia conscient
Que cuida la gent
Però és competitiu
Si comparatius
Per persones que fan coses bones
Som connexió
L'única operadora
Que et farà cantar a la dutxa
Cerco amor
Salut
I tota la felicitat del món
I a les rebaixes una mica de tot
Quan cerques
No sempre trobes
Però a les rebaixes del Corte Inglés
Sempre trobes el que cerques
Amb descomptes
Amb moda
Esports
Llar
Accessoris
Llenceria
Sabateria
Del 7 de gener
El 29 de febrer
Les rebaixes del Corte Inglés
En la botiga Web i App
Encara no es tenen notícies
Dels 8 adolescents
I la seva monitora
Amb els quals
Ahir a la tarda
Es va perdre el contacte
La monitora que els acompanya
Ha crescut aquí
Conéix molt bé la muntanya
Un estiu
Que mai oblidaran
Jo mai mai
A TV3
Aquesta nit
Estrena
Torna al Desconcert Vicat
La festa més boja
De l'escena catalana
Prepara't perquè la ruta
Comença a Manresa
Amb artistes
Que es menjaran
El 2024
Maria Heim
Dani Cix
Iisqui
Pol Bordes
I un rajola
Ariox
Vénus
I DJ Trapella
Vine al primer desconcert de l'any
El divendres 26 de gener
A la sala La Clandestina
L'antiga estroica de Manresa
Demana la teva invitació doble
Web o a l'àptica
Occident
L'asseguradora que protegeix
Tot el que t'importa
I que patrocina
Tot, tot i tot
El Desconcert Vicat
Amb la col·laboració
De Grup Ítaca
I l'Ajuntament de Manresa
Es deia que
Com que era gai
S'ho mereixia
Per portar un estil de vida promiscuo
En Freddy mor de sida
En Freddy se n'anava al llit
Amb qualsevol
La llica té el que es mereix
L'estrella darrere la sida
Nits sense ficció
Freddy Mercury
L'espectacle final
A TV3 dimarts a la nit
La cançó del dia de Catalunya Ràdio
En Frank Lluís Giro
Contemplant el desglas dels iglú
Què passa?
Està aquí a l'estudi?
Home, sí, clar
Hòstia, no m'he cagat, tio
Tota la temporada, eh?
Tota la temporada venint a l'estudi
A fer la cançó del dia que el veus
Bon dia, Dami
No t'havies fixat mai en venir?
Bon dia, Frank Lluís
Bon dia, Ricard
Els meus ulls queden molt amunt, saps?
Perquè sóc molt alt
Hòstia, és bona aquesta, aquesta m'agrada, eh?
Sí, glú
I ja no sabia el que...
Que a vegades ens pots cada cosa, Frank Lluís, que...
Que no us acaba de fer el pes?
Ja no sé el què.
Vinga, el grup de Barcelona, que finalment s'ha acabat configurant com a duet, perquè...
Del Carmel, no? Són del Carmel, no?
Són del Carmel, no?
Vas deixar parlar, sisplau, gràcies.
Venem del centre cívic de...
Endavant.
Mira, el que és segur és que serà un dels noms que haurem de retenir d'aquest 2024,
que tot just comença.
Feu-me cas, quedeu-vos amb el seu nom, Iglu.
Iglu.
La primera cançó que publica en aquest any és tota una declaració d'intencions,
engeguen les pors i els dubtes a pastar fang i s'apunten a gaudir tota la vida.
Com és dir?
Esperant el pitjor.
Iglu?
Iglu.
No, YouTube, no.
Si ens queden en els u-dos.
No, no, YouTube, no.
Iglu.
Està bé, eh, la cançó, jo...
Iglu, no, Frank Lluís?
Iglu, Iglu.
Iglu és nova de trinca del divendres.
És tipus indie britànic, no, això, una mica?
Van per aquí, van per aquí.
De fet, un dels dos components, diglu, té antecedents, es diu Marc Hampshire,
per tant, clarament ve de la Gran Bretanya.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio, amb Frank Lluís Giró.
Jo soc president de la Generalitat.
I ja, pues que vayan...
Va ser muy difícil ganar esta liga.
Te recomiendo un on-field review para que valores la no-mano.
Ay, ¿sabes?
Hora dels tres pendents en Gerard Jovan, Carles Roig, Ona Villamata i Xavi Espinosa.
Bon dia.
Eh, què tal?
Que ens queda pendent a aquesta hora.
Ens queda pendent parlar una mica més sobre l'escàndol arbitral al camp del Madrid d'ahir la tarda.
Va ser tan greu que n'ha parlat fins d'ot Jaume Roures, no?
I tant, les imatges de Mediapro són lamentables.
Sí, ahir a la cadena CR Jaume Roures va criticar durament la tria de les imatges que des del Bar se li van mostrar a l'àrbitre del partit per prendre la decisió.
Això forma part de les clavareres de l'Estat i de l'operació catalana.
Les imatges amb les que treballa el Bar les serveix Mediapro.
Sí, però ara estan en mans dels xinos que tenen interès en afavorir.
Creus que les decisions arbitrals d'ahir van ser una operació deliberada?
Sí, sí, home i tant.
Des que els xinos s'han quedat a Mediapro afavoreixen el Madrid.
Però per això per què? No té cap mena de sentit.
Udi!
Cal!
Però per què li ens han al·legat?
Perquè l'he de dur sempre sobre...
A veure, les clavegueres de l'Estat espanyol treballen conjuntament amb les clavegueres de l'Estat xineses.
Udi!
Calla!
Et mataré, eh?
Et juro que et mataré.
Jaume.
Així, esquadra.
En directe.
Esquadra una mica el Udi.
Dic que treballen amb clavegueres de l'Estat.
Ho has dit en sentit metafòric.
Sempre.
Molt bé.
Tot és metafòric.
Obre gat, també.
Els clavegueres de l'Estat lluiten també a favor, en contra dels independentistes de Taiwan.
Fa molta estona que no sé què estàs dir-te.
No sé què estàs dir-te.
És que estàs abalgat que no...
Sí.
Jo t'estic parlant però ni em mires a la cara ni res, Jaume.
Udi, si segueixes així, t'ofegaràs sou en una banyera.
Udi, has enfadat.
No, mira, jo me l'emporto fora, d'acord?
Sí, deixem estar el gat de Jaume Arons.
Gràcies, Jaume.
Anem a parlar de futbol, vinga.
Ahí, ¿sabes?
Ahí viene el Betis y el Leti, ¿no?
Te recomiendo un on-field review para que valores la no mano, la posible no mano.
Va ser muy difícil ganar esta liga.
I Jornal i Barça que van guanyar ahir els seus partits.
El vespre el Barça va jugar prou bé i el Jornal va tornar a fer una exhibició de futbol.
Però, desgraciadament, del que parla tothom avui és de l'atracament que va patir l'Almeria al Santiago Bernabéu.
El dia que fem un partidà es va a la tertúlia d'Emergencia de l'Emilio Pecerrozas, parleu del Madrid, home.
Saber Hernández, què tal, bon dia.
No, no, si ja et tinc calota. Tu ets de Sabadell, no?
Sí.
No falla. No vam jugar bé ahir, o què?
Ningú ha dit que no juguessis bé ahir.
No vam guanyar en un estadi on cap equip havia guanyat aquesta temporada, o què?
Que sí, que té molt mèrit la victòria d'ahir del Barça.
Fins i tot ha generat una mica d'optimisme.
Ja no queden periodistes com l'Alfredo Relanyo, no?
Este sí que és bueno.
L'hem trucat aquest matí, Sabadell.
Escolta'm, el Relanyo és el que es va inventar allò del Villarato per treure mèrit els èxits del Barça de Guardiola.
Quanta hora jugador.
Tu n'eres una peça clau d'aquell equip, eh?
Fa 30 segons que no us escolto, eh?
Que eres de la sexta, tu.
Ahir vam guanyar 2-4, eh?
I la victòria encara hauria pogut ser més holgada, eh?
No, és que no es diu holgada, Xavi.
Es diu folgada.
Molt bé, Mitchell, què tal? Bon dia. Felicitats pel partit d'ahir.
Gràcies.
No endevada, s'ha dit aquest matí, sent les felicitacions amb uns jugadors.
Tenim que romandre en our camí.
Ahir ho he dit en ingles.
És igual, no passa res. De vegades passen aquestes coses.
Escolta'm, de l'atracament del Madrid, què en penses, Mitchell?
Com sabeu, jo sono de Vallecas, i si d'una cosa sé és de...
Ja, d'atracaments.
No, del Real Madrid.
Ah, perdona.
Podertros de Cuonia.
Perdona, perdona, perdona, perdona.
Si ara...
I no cal endinsar-nos en aquest camp des Vergínies,
doncs seria un atzucac, penso jo, de manera folgada.
Molt bé, doncs aparquem Barça i Girona.
Ara sí, parlem del Madrid.
Lladres, lladres, del Madrid hauríeu de parlar.
Sí, ho hem de dir, que ara parlem del Madrid.
Des que ens van robar, des que ens van robar el DiStefanó,
que no han parat, fills de la...
Eh, escolti, calli.
De fet, tenim un document molt interessant.
No, és el del col·lapse, eh?
No m'hi havia fixat.
Doncs és igual, calli.
Tenim un document interessant, deia.
A veure...
Un treball d'investigació.
Sí, sense precedents.
Hem accedit als àudios del col·legiat
que ahir ocupava la sala del bar del Santiago Bernabéu.
Si voleu, repassem polèmica per polèmica, eh?
Marcador 0 a 2 per l'Almèria.
Una clara falta en atac del Madrid
s'acaba transformant misteriosament
en un penal a favor del Madrid
després de la intervenció del bar.
Doncs atenció, aquest àudio
que us avança el matí de Catalunya Ràdio
corresponent a l'àrbitre del bar
i les explicacions de per què va decidir intervenir.
Atenció.
Ah, sí, o sí.
Buenas tardes, senyor.
En el maestro le llamo des del bar.
Soy el colegiado florentino.
Mira, usted, revisando las imágenes,
creo que se le ha pasado por alto un penalti
por manos delante de la Almería.
Se lo digo por ayudar
porque es que un error así
le puede costar la carrera, caballero.
Imagínese, es que se yo, por poner un ejemplo,
que su médico, que es seguidor del Real Madrid,
un día le receta un medicamento equivocado
y usted se lo toma y se muere.
Todo por no pitar un penalti, bastante, claro.
No se perjudica, por Dios,
y pítenlo por su salud.
Voy a pitar penalti sin tarjeta, ¿de acuerdo?
Perfecto, pues ya está, si me gusta.
Això és una investigació, eh?
Sí, sí, investigació.
Seguim.
Descomensem, de veritat.
El Madrid marca el penal,
però minuts després l'Amería fa l'1 a 3.
El bar intervé de nou per anul·lar el gol.
Aquest és l'àudio.
Però vamos a ver, hombre, de Dios,
ese gol lo vamos a anul·lar
porque es que hay falta previa de l'Amería.
Aquí en el Salabat lo hemos visto todos,
incluso su esposa, que está aquí con nosotros.
Parece que quiere decir algo.
Un segundito que le quito la mordazo.
Anúlalo, papo, por Dios.
Anúlalo, que este tío...
Hasta aquí, hasta aquí, Francisco.
Haz caso de tu mujer,
que luego en casa ya sabemos cómo se pone.
Voy a hacer falta a favor del Real Madrid
y anular el gol y amarilla al 6.
El jugador de l'Amería, ¿de acuerdo?
Estupendo, pues ya puede marcharse, señora.
Es el segundo documento que tenim de...
Es de gallina, eh?
Sí, sí, sí.
I la tercera polèmica de la tarda
va ser aquell gol amb el braç
que deien que és l'espatlla de Vinícius.
Si l'àrbitre va anul·lar el gol,
tal com havia de fer,
però torna a intervenir al bar.
Aquest és l'àudio.
Vamos a ver, Francisco.
Soy yo de nuevo.
¿Pero cómo me anulas este gol de Vinícius?
A lo mejor es que eres racista.
No serás racista, ¿verdad, Francisco?
Porque si eres racista,
adiós a tu trabajo y sueldo.
Que yo creo que no eres racista, eh, Francisco.
Pero venga, me concede este gol.
Y si lo haces, mira, jamás saldrá a la luz
el áudio de esa cena de 2007
en que contaste un xiste racista
sobre un negro que tenía un miembro
grande como un brazo.
Voy a señalar gol.
Perfecto, pues ya está.
Señala gol, gol legal de Vinícius.
Digamos no al racismo.
Doncs fins aquí aquesta investigació.
Parlem ara del segon tema pendent,
la política.
Molt bon dia, moltes gràcies.
Jo soc president de la Generalitat.
President, gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies, espectacular.
El president de la Generalitat
que ha passat aquest matí pel Matí de Catalunya Ràdio
per fer una repassada a l'actualitat.
A tu t'ha agradat l'entrevista, Ricard?
No, és aquí, president.
Bueno, jo no sabia.
A mi no...
No sabia.
M'agrada res, ja.
He vingut perquè m'apret...
No és una qüestió seva, és una qüestió meva, no...
Ja, però és que no sabia
que m'apretaries d'aquesta forma.
És que no m'has preguntat
ni per l'esmorzar, ni per gossos,
només política i actualitat.
He preguntat pel Girona,
que havia d'anar a veure el Girona.
Bueno, sí, vale, i per la Fórmula 1.
I per la Fórmula 1, sí.
Sí, pesadets amb aquest tema, eh?
No, és que el Gran Premi de Fórmula 1
és un esdeveniment molt important
com serà demà,
que tindrà Fórmula 1 a partir del 26.
No, no, sigueu provincians.
Preocopeu-ho tant
a veure què fan a Madrid, hòstia.
No, a veure, president,
vostè no ens ha pogut dir
que tingui garantida
la continuïtat del Gran Premi.
I és que ens ha pogut dir
que tingui garantida...
No mireu tant cap a Madrid,
pendents de si la lluja
és tornuda o no es tornurà.
Collons, això és com les empreses,
que potser han canviat de seu social,
però els edificis no han marxat.
No, no, guai...
No, hola, som les torres de la caixa
i marxem cap a València.
No, no...
Home, i el circuit de Catalunya
tampoc ha marxat a Madrid.
No, no.
L'únic és un circuit
en forma de cruissant
marxar cap a Madrid.
Està enfadat, eh?
El veig enfadat.
Va, vota!
Per què està enfadat?
No tenia...