¡Són las 10!
Última hora, el matí de Cataluña Rádio.
Así que seguimos conversando con María Vila, Ferran Espada,
Jaume Clotetia y Ida Martoni,
pero antes actualizamos, Oscar Fernández, buen día.
Bon día.
¿Cómo va a ir a la festa?
¿Y la teva?
La meva... No, yo lo he trabajado.
Sí, yo también, ¿eh?
Eso es bueno. No siempre es trabajar en la antena, ya lo sabes.
Ahora, ahora.
Ya lo sabes, ya lo sabes.
¿Qué vas a ir? ¿Qué vas a ir? ¿Qué vas a ir? ¿Qué vas a ir?
El teléfono para.
Ah, vale.
Todo un día en feina, también, ¿eh?
Va, va.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni,
vol ampliar el govern de la ciutat abans de l'estiu
i Esquerra és qui té tots els números d'entrar-hi.
Avui s'han aprovat automàticament els pressupostos
que el PSC va pactar en minoria amb els republicans
i l'alcalde confirma que hi ha un espai compartit entre els dos partits.
Jaume Collboni n'ha parlat el matí de Catalunya Ràdio.
Jo crec que l'òptim seria, efectivament,
tenir, si és possible, un govern ampliat abans de l'estiu.
Amb Esquerra Republicana.
Bueno, jo crec que el que és un fet
és que aquests pressupostos que avui entran en vigor
van ser acordats amb Esquerra Republicana
i, per tant, hi ha, diguem-ne, un espai compartit.
Això no vol dir necessàriament res en aquests moments,
però sí que és un govern que ja ha fet
els seus primers acords importants de fons
en aquest cas amb Esquerra Republicana.
Això sí, Jaume Collboni reconeix
que el resultat de les eleccions catalanes del 12 de maig
condicionarà l'ampliació del govern municipal de Barcelona.
Amb el pressupost que ha quedat aprovat,
l'Ajuntament podrà tirar endavant inversions
per valor de més de 770 milions d'euros.
D'altra banda, estem en un nou matí
amb problemes a Rodalia Renfa.
Avui moltes de les màquines de bitllets
no faciliten els abonaments gratuïts
que els viatgers recurrents han de renovar aquests dies.
A l'estació de Sants hi tenim el Joan García.
Bon dia.
La meitat de les màquines autovenda de bitllets
de la xarxa de Rodalies a Barcelona
no dispensen l'abonament recurrent
per un problema de software
i alguns torns no el validen.
Tot per aquest problema
que, segons renfes,
vénen resoldre avui mateix.
Personal de la companyia
dona abonaments gratuïts a 10 viatges
a qui té problemes.
Els afectats els consulten
després a donar-se per avançuts
a les màquines avariades.
He anat a la màquina
que en teoria posa en servicio
però en realitat
quan acabes el procés
després de 4 o 5 minuts barallant-te
doncs el resultat és que no va.
Joan García, Catalunya, Ràdio Estació de Sants.
A Lleida, una baralla multitudinària
al barri de la Mariola
ha acabat amb un home ferit
per ganivetades i 4 detinguts.
Lleida, Estela, us soms.
Bon dia.
Va ser ahir a la matinada
al voltant del carrer Júpiter
en un abatur
entre dos grups enfrontats
que va obligar a desplegar
un ampli dispositiu
de Guàrdia Urbana i Mossos
inclosos agents
de les unitats antiavalots.
Al voltant de les 4
hi va haver una agressió inicial
que va desencadenar l'enfrontament.
Els avisos parlaven
de més de mig centenar
de persones al carrer.
El més malparat
va ser un home
de 45 anys apunyalat,
tenia ferides a les mans
i l'abdomen
i va ser traslladat
a l'hospital Arnau de Vilanova
de Lleida.
No es temia, però,
per la seva vida.
Es van fer 4 detencions,
una de les quals
al mateix hospital
on havia acudit
un dels homes
per curar-se ferides lleus.
Se'ls acusa de lesions
i barall de tumultuària.
La policia continua buscant
més implicats
en els incidents
i no es descarten
noves detencions.
Estela Busoms,
Catalunya Ràdio Lleida.
I expectació al pròxim
morien per la resposta
de Hamas
a la proposta del tu al foc
plantejada per Israel
i que, segons diferents fonts,
podria ser en les pròximes hores
aquesta resposta.
Un alt responsable
de la facció palestina
citat per l'agència
France Press
assegura que, de moment,
la postura és negativa
però afegeix
que les discussions
encara continuen.
El document preveu
una treva de 40 dies
i l'intercanvi d'ostatges
per presoners palestins.
I en esports,
el Barça de bàsquet
té avui la primera oportunitat
de classificar-se
per la final fort
de l'Eurolliga
si guanya la pista
de l'Olimpia Cos.
El partit es juga
a tres quarts de set
d'aquesta tarda
amb transmissió
a l'antena digital
de Catalunya Ràdio
i a la plataforma 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
10 i 3
D'aquí a una hora
al matí de Catalunya Ràdio
entrevistarem
el fiscal Ignacio Estampa
actualment és exerceix
a la Fiscalia Provincial de Madrid
però des del 2016
fins al 2020
va formar part
de la Fiscalia Anticorrupció
i va ser
juntament amb el fiscal
Miguel Serrano
qui va tirar endavant
aquesta investigació
del cas de corrupció
més important d'Espanya
que és el cas tàndem
més conegut
com el cas Villarejo
serà a partir de les 11
però abans volem parlar
de la demanda
d'aquest 1 de maig
que és treballar
menys cobrant el mateix.
Ho demanen els sindicats
i defensa el govern espanyol
Berta Torrades.
Sí, els sindicats
i el govern espanyol
demanen en concret
jornades més curtes
sense que això
hagi de suposar
forçosament
una reducció dels salaris.
De fet,
la vicepresidenta
i Holanda Díaz
vol que treballem
en concret
37 hores i mitja la setmana.
Que vamos a trabajar menos
que vamos a mantener el salario
para vivir mejor.
Lo vamos a hacer.
Uns canvis laborals
que per cert
rebutgen
des del Banc d'Espanya
i des del Fons Monetari
Internacional
que alerten
que això
podria acabar
frenant
d'alguna manera
l'ocupació.
I ja tenim també
alguns estudis
i experiments
que valen
la setmana laboral
de 4 dies.
Si tenim estudis
que demostren
que treballar
menys hores
millora
per exemple
la salut
i també
redueix
la contaminació
tot i que
també alerten
que pot acabar
perjudicant
l'economia.
S'han fet estudis
per exemple
al Regne Unit
on a finals del 2022
i durant 6 mesos
els treballadors
d'una seixantena
d'empreses
van acceptar
retallar la jornada
en un 20%
a canvi
de donar
els mateixos resultats
i cobrar el mateix.
Els resultats
de la seixantena
d'empreses
5 han tornat
a la jornada
de 5 dies
però 54
han mantingut
el nou sistema.
Algunes deixant
per exemple
els divendres lliures
i d'altres
donant més marge
per decidir-ho
també tenim
exemples
a Bèlgica
o aquí mateix
a València.
I això
per què no s'aplica
si els sindicats
i el govern espanyol
ho defensen?
Doncs perquè
hi ha seriosos dubtes
per exemple
més de 3 quartes
parts dels participants
que ara explicàvem
d'aquest estudi
del Regne Unit
eren empreses petites
per tant
amb menys de 50 treballadors
i després
hi ha un gran interrogant
que és
què passa
amb els bars
els restaurants
o els hotels
és viable o no
que tinguin
aquesta setmana
de 4 dies
també hi ha
el gran dubte
per part
de molts analistes
de si Espanya
és realment
un país
prou productiu
per poder treballar
menys
cobrant exactament
el mateix.
Clar,
és un tema
difícil, diguéssim,
de no afrontar
amb populisme
perquè si tu preguntes
a la gent
si vol treballar
4 dies
tothom diu que sí
i cobrant el mateix,
no?
No conec ningú
que vulgui treballar
5 dies
cobrant el mateix
que treballant 4.
A mi d'aquest
odamaig
m'ha sorprès
i com s'ha posat
molt el focus
en aquesta plena
ocupació
quan crec que
el problema
està en la qualitat
del mercat de treball
i és exactament el mateix
amb la jornada
de 4 hores,
o sigui,
ara mateix,
i això no havia passat abans
o no havia passat tant,
hi ha treballadors
que són pobres,
ho deies a l'entrevista
amb Collboni,
el salari mínim interprofessional
ja està gairebé
per sota
del que costa
un lloguer
mitjà
a la ciutat de Barcelona.
Jo crec que aquest
és el problema,
no sé si té a veure
amb la productivitat
o amb la manera
com s'organitzen
les empreses,
però parlar
de reduccions de jornada
cobrant el mateix
és que el problema
és el que s'està cobrant,
siguin 20 hores,
siguin 40,
siguin 60,
no...
que és que hi ha molta gent
que treballa
i que treballa
moltes hores
o poques,
és igual,
però que treballa
les hores que ha de treballar
i que no arriba
al final de mes.
I tot i això,
el salari mínim interprofessional
ha pujat molt
en els darrers anys,
i això sí que és una aposta
política
que s'ha de tenir en compte
perquè hi ha partits polítics
que no defensen això,
no defensen
la pujada del salari mínim.
Però, clar,
és a dir,
tu deies, no,
Berta,
s'ha demostrat
que millora la salut,
per tant,
és un tema també
de despeses
de l'Estat,
és a dir,
menys despeses de l'Estat
perquè la gent té més salut,
menys contaminació,
per tant,
donar resposta
a l'emergència climàtica
i també s'han fet estudis
que això millora la productivitat,
és a dir,
que quan tens una jornada
més curta
o pots tenir un dia lliure,
doncs tens més productivitat.
Per tant,
és a dir,
és com que tot porta
a demostrar que sí,
però encara hi ha aquestes reticències.
Evidentment que hi ha
una diferència entre sectors,
que no és el mateix
un sector
que necessita
d'estar present
perquè és una feina més física
en què necessites el cos
que un sector
en què treballes amb les idees
i amb la part més
intel·lectual
i aquí és que
jo crec que és de calaix.
El tema és que tenim
la vida muntada
de dilluns a divendres,
d'una manera i el cap de setmana
d'una altra.
És a dir,
s'ha de canviar tot.
Home, no,
perquè tu pots fer jornades
més curtes,
per exemple,
el dia
i anar a buscar
els teus fins a l'escola,
tenir més temps
per fer esport,
és a dir,
no tot té per què ser
lliurar un dia de la setmana,
que també podria ser així,
llavors aquell dia
fer les gestions
més d'intendència,
també de cura personal,
però després també hi ha
el tipus d'horari
que fem aquí
al nostre país,
perquè quan tu
te'n vas
a altres països,
comencen a la mateixa hora
i acaben molt més d'or,
és a dir,
ho fan d'una manera
molt més compactada,
mentre que aquí sembla
que les jornades
s'han d'allargar,
s'han de dilatar
i això el que fa
és que arribis
al final de la setmana
amb molt més cansament
que d'altra manera
estaries molt més fresc
per produir.
El tema dels horaris
és un altre debat.
Jo crec que la Berta
ha tocat la clau de l'os,
que és el moll de l'os,
perdó,
és a dir,
això pot funcionar
amb empreses petites,
privades,
de no molts treballadors,
quan es poden agafar,
crec que és el que tothom vol,
el divendres lliure.
O no, o no.
A mi em dius
reduir una hora a la setmana,
una hora al dia,
perdó,
jo dic que no.
Doncs a molta gent
li salvaria la vida, eh?
Però en canvi,
alliberar el divendres,
madrina el sou,
és la clau.
Què passa?
Que en aquesta casa
no es pot fer,
a les escoles no es pot fer.
Bueno, en aquesta casa
no es pot fer.
Va ja.
Ah, per què?
Tu no ho pots fer, Ricard.
Jo ho he fet
durant uns mesos.
Ah, alliberar-me el divendres?
Alliberar-me el divendres,
perquè tenia feina,
tenia una altra feina.
Però el programa es fa cada dia.
Això sí, el programa sí,
però avui que hi ha molta gent
per fer la feina.
Clar, és a dir,
no tot ha de ser amb una persona.
Has de tenir recursos
que es agafa més gent.
Això sí.
Exacte, les escoles.
Això sí.
Els hospitals.
Hi ha molta gent que treballa a llocs
o empreses o institucions
que el divendres
no poden tancar.
Una empresa de components del Vallès
que exporta,
doncs potser el divendres
es pot no treballar.
Però és que ho esteu centrant
en no treballar el divendres.
És que la reducció de la jornada
no és no treballar el divendres,
és treballar menys hores
per tenir més temps
en el dia a dia,
laborable,
per també encaixar-hi
accions de balançar.
I de cures també.
Però el nostre dia a dia,
quan tu surts de la feina,
a la majoria de feines,
quan surts de la feina
no surts de la feina mentalment.
I encara estàs responent
missatges, fent coses.
No surts realment de la feina.
Si tu el divendres
no el treballes,
això és un canvi gros
de manera de viure,
de mentalitat.
Però això potser no afecta
tant a la salut
com reduir la jornada cada dia.
És a dir,
potser serà una cosa
que et farà més feliç,
però potser no tindrà
tant un efecte
en el benestar
d'estar més saludable
com treballar menys cada dia.
I fer-ho d'una manera
més equilibrada.
Vales coses, eh?
Vull dir,
es reparteixin les hores
entre les setmanes,
fàcils, divendres,
festa,
la immensa majoria
de les empreses
hi ha una feina
que s'ha de fer
si s'ha d'aconseguir
la productivitat necessària
perquè després surtin els números.
Vull dir,
això està clar.
Si és una fàbrica
probablement tindrà
o dos o tres torns
i aquests tres torns
ara mateix
en algunes són de cinc dies,
en altres són de set dies
i aquests torns
s'han de continuar fent.
Per tant,
aquí no estem parlant
de me'n vaig cap a casa
i la feina es queda per fer
i llavors...
Clar,
sempre pensem molt
en el professional liberal
que té un despatx
i s'ho pot muntar
i no sé què.
No, no, no.
Vull dir,
les fàbriques
continuen existint,
les feines...
en moltes empreses
són diurnes
i nocturnes,
hi ha molta complexitat.
Però això va a la baixa, eh?
Bueno, va a la baixa.
Bueno, va a la baixa
perquè cada vegada
hi ha menys feines d'aquest tipus
i més feines d'un altre
també pel desenvolupament tecnològic.
Bueno, però la Txerri
ara obrirà una fàbrica
que no m'imagino
que es plantejarà
que durant quatre dies
a la setmana
o a les cinc de la tarda
tots cap a casa
i no produirem cotxes.
Però i sempre hem de pensar
en l'excepció
que no ho podrà aplicar
i no...
En l'excepció
és molta gent a la indústria.
És que jo no estic...
O sigui, primer,
complexa que això.
Segon,
és que a mi em sembla
que del que s'està plantejant
és treballar menys
perquè hi hagi més ocupació.
Evidentment,
això és un sobrecost
per a les empreses
i s'ha de veure
com es conseller
la productivitat necessària
perquè aquest sobrecost
es pugui cobrir.
Però el que es tracta
és que si una empresa
ha de reduir
les 37 hores i mitja
a 32,
aquelles hores
es pugui ocupar
altra gent.
40, eh?
Perquè 37 i mitja
és el sector públic, eh?
40, les baixem a 32,
aquelles hores
que l'empresa necessitarà
cobrir
per continuar funcionant
amb solvència
les pugui ocupar
altra gent.
Per tant,
anem a generar
més ocupació
per a la reducció laboral
dels que ja estan treballant
i el gran dilema
és
com afrontem això
en termes de productivitat
i de costos
en les empreses.
Bé,
el qui diu
això és impossible
perquè les empreses petites
no podran.
Bé,
les empreses petites
i les empreses grans.
Aquí també hem de començar
a pensar en la diversitat
perquè
les grans multinacionals
que tenen uns beneficis
extraordinaris
tampoc no apliquen
a aquest tipus de mesures.
Però també sembla
que estiguem plantejant.
Acabo, acabo.
I l'última cosa
és que al final
una cosa
és la legislació general.
Si s'estipulen
les 32 hores
s'estipulen
les 32 hores.
L'Estatut del Treballador
permet a les empreses
organitzar
la seva plantilla.
S'organitzarà
en funció
de les necessitats
de l'empresa.
El que passa
és que aquí
això no es pot deixar
en mans de la patronal
perquè si fos
per la patronal
el salari mínim
que tu deies
que s'ha augmentat tant
no s'hagués augmentat.
Se'ns va
se'ns va dir
que seria una catàstrofe.
O sigui,
que augmentar
el salari mínim
provocaria
un tancament immediat
de milers i milers
d'empreses.
I això no és veritat.
Això no és cert.
I de fet
la pujada del salari mínim
ha servit
per millorar la vida
de molta gent
que està
absolutament en precari
i com a mínim
tampoc és que sigui
res de l'altre món
perquè encara estem
molt per sota
de la mitjana europea
però com a mínim
per poder subsistir
amb un mínim de dignitat.
Jo que això
a més a més
és una mesura positiva
perquè garantiria
més ocupació
està clar.
Però després
és que sembla
que estiguem plantejant
que la gent treballa
vuit hores al cent per cent.
O sigui,
que aquelles vuit hores
no es perd mai el temps.
És que potser
és millor treballar-ne
sis i mitja
i no perdre realment el temps.
Aquí sí que hi ha
un factor subjectivitat
de persones motivades
i que puguin complir
amb una productivitat
molt elevada
amb sis hores i mitja
i persones que no tant.
Però vull dir
que és que sembla...
O sigui,
hi ha molta pèrdua de temps
per Bornaut també
de treballar moltes hores.
És un quart d'onze del matí.
Hi ha una cosa,
Carmeta.
O sigui,
si vostè ve el dijous al matí
i ja em compra
tot fins diumenge
i congela alguna cosa
per dimarts i dimecres,
nosaltres,
obrint dijous
i divendres
amb un dia i mig
fotre el calaix.
Ja està.
Ja ho tens fet.
Sap què vull dir?
Hola, bon dia.
Hola, hola.
Hola, què tal?
Bon dia.
Jo no sé què poden fer
aquesta empresa nova
que faran cotxes.
Nosaltres,
en un dia i mig,
ho tenim...
Vull dir,
en Xuriguera...
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola.
Ho estàs calculant
i dic que
em sembla que ens surten
els números, eh?
Mig.
Tu perquè estàs a la botiga
i estarem a un dia...
Però jo en migdia
ho puc fer tota la feina
de tota la setmana, eh?
En migdia.
Sí, sí, sí.
En migdia...
Ja ho pensava.
Hasta puc comentar
les tertulies
de tota la setmana, també.
En migdia.
Ja, t'entenc.
Se'n vi una gravació
dient més o menys,
perquè més o menys
ja m'heu parlat del mateix,
ara amb això de la campanya...
Ara, aquests propers 15 dies
que ens queden
o dues setmanes
que ens queden...
Ara, tota la setmana
serà igual.
Vull dir, això ja ho sentim.
Virem una gravació
i la vas passant, Ricard.
Cada dia la vas passant.
Bueno, està bé.
Ja?
No serà els primers, eh?
Ja.
Ja, perquè la tertulia...
Avui heu passat un tall gravant, no?
Tot això del 2010
de la Camarga.
Això era un tall ja de fa anys.
La Camarga estava gravat de fa anys.
Hem canviat la veu
de la Terriba
és per la meva.
Sí, sí, sí.
Ja s'ha notat un moment.
S'ha notat un moment, per això.
A mi m'ha agradat la cosa de...
Aquí us deixo aquest mussol.
És el que heu fet avui.
Aquí ens heu deixat aquest mussol
i heu fotut el camp.
Ja ho, espavila't.
Ostres, vindran molts dies així.
De què?
De mussols?
De mussols.
De mussols.
Bueno, però al principi no,
perquè això s'acabarà d'aquí una setmana.
Ara anem a passejar amb Carrizosa.
Això m'agrada.
Em va agradar molt.
Em va agradar molt el d'UPP.
Em va agradar molt, eh?
Em va agradar.
Aquell home va guanyar vots l'altre dia.
Ah, veus?
Un tot allò del Barça.
La Maria Vélez devia entusiasmar
con el biciclet.
No el vaig sentir, què va dir demà?
Hòstia!
Va parlar de futbol, home, del València.
Te la recomano, Maria.
Baixo, Maria.
Molt bé.
Molt trempat, eh?
Em va agradar molt.
Te recomano que tu escoltis, Maria.
És molt, molt, molt bona.
En Carrizosa ens ha explicat avui,
bueno, ara us sentireu passejant per les pors,
ens ha explicat que té un formigué a casa.
Sí, senyor.
Un formigué.
Sí, que li agraden molt les formigues.
Increïble.
Ja l'has vist?
M'acorda un vídeo promocional de Ciutadans
on parlem amb ell
i té com animal de companyia,
li pregunten i diu un formigué.
Un formigué, sí, sí.
M'ho explica.
No sebreré pas a equivocar.
I que li agraden molt els fòssils.
Doncs vigile, perquè potser acabaràs...
Amb això de les formigues, poca broma,
hi ha un llibre que es diu
La vida social de les formigues,
que suposo que és el que li interessa
i per mi això a Carrizosa ja em cau una mica més bé.
Veus?
Que és interessant realment
i suposo que et podrà explicar moltes coses.
Ricard, potser és el més interessant
que et pot explicar de la seva campanya.
Ell diu que defensa la monarquia
des que ha vist com les formigues defensen la reina.
Veus?
Ara que deixa la política...
Si ja ens parla l'havis,
ara que ha fitxat l'expert de formigues.
Mira, exacte.
Sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Ara ho sentireu, ara ho sentireu.
Maria, una cosa.
Els treballadors sempre, sempre som pobres.
Sempre.
Per això treballem.
Sí, tant la veritat.
No hi ha maneres d'en sortir-nos-en.
Tant la veritat.
Sempre som pobres.
Els que no treballen són els rics.
És veritat.
Treballar és de pobres.
Treballar és de pobres.
Fa pobra, i tant.
I tant.
És així, ja.
És molt trist, això que has de dir.
Sí, això que acabes de dir, ara.
Per animar-nos al matí realment.
Ens hem quedat tots pensant,
vaya merda vida que tenim.
Vaya desgraciats.
És que és així, és que és així.
Jo ahir sentia en Camil, que és com a on anem.
En Camil.
Sí, en Grandé.
En Grandé, en Camil.
Com ens trobem, ens fotem unes abraçades amb Camil.
I dic, Camil, sisplau, volem treballar menys i cobrar més.
Sobretot demà, i ahir el veies enfilat a la pancarta i enfilat a tot arreu, cridant per treballar menys i cobrar més.
I llavors penses, però si som uns desgraciats, si som els pobres els que treballem, mare de...
Ai, senyor, doncs vinga.
Doncs aneu a treballar, aneu a treballar.
Vinga, això no hi ha de faixerats.
Gràcies.
I Maria Vila, Franespada, Jaume Clotet i Aide Martori.
Gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Són les 10 i 19.
De seguida, Carlos Carrizosa des de les Corts.
Ara tornem.
Pensa en un producte i ara imagina que si en compres dos te n'emportes tres.
Bé, oi?
Eren unes finíssimes Campofrio o un detergent a Ariel Oxi.
No, tant és, perquè Supercori, Supercori, Supermercat, el Corte Inglés, tenim milers de productes més a 3x2.
A la botiga Web i App, algun d'ells serà?
Supercori, Supercori, Supermercat, el Corte Inglés.
Què necessites avui?
Vull una napolitana...
Ah, i un suc de taronja.
Fill, val més que demanis un antrepà vegetal, que és més sa.
I el suc de taronja s'ha de beure de seguida, que se'n val les vitamines.
Bé, d'acord. Em diu quant és?
4,70.
Fill.
Per 17 milions, et fas mare de qui sigui.
Extra dia de la mare de l'11.
El 5 de maig, 17 milions d'euros.
No et quedis sense el teu cupó.
Extra dia de la mare de l'11.
Ara, qualsevol vol ser mare.
11. Ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Connecta't a la sessió informativa online de la Salle Campus Barcelona, del 6 al 10 de maig, i descobreix tots els nostres graus.
Inscriu-t'hi a www.salleurl.edu.
L'Enigmàrius, amb Màrius Serra.
Avui l'Enigmàrius feia de l'home com a ésser caòtic, i la resposta era antròpic.
L'adjectiu antròpic vol dir relatiu a l'home, i l'entropia, escrit en B inicial, és un reflex del desordre, del caos.
De manera que caòtic equivale a antròpic, que sona igual.
Només 332 dels 1.001 participants l'han encertada.
Per tant, dona 17 punts per a la Lliga.
L'aspirant al Premi Setmanal de dos vols europeus de Vueling és Raül Aimí Covells.
I avui també ens heu dit anàrquic, andrògin o apilotat.
El 9 de juny se celebren les eleccions al Parlament Europeu.
Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, de la teva terra, de la teva ciutat, o alguna cosa t'impedeix anar a votar, pots fer-ho per correu.
Sol·licita fins al 30 de maig la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus.es.
La rebràs de manera gratuïta al teu domicili.
Per correu, el teu vot té tot el valor.
Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.
www.interior.gov.es
Com embolicar el teu regal del Dia de la Mare?
Per al Corte Inglés.
Tria un paper bonic i enganxa-la amb testimus en comptes de cinta adhesiva.
Duren molt més.
O regala una joia d'àgat a París i per compres a partir de 120 euros, emporta't a més un necesser.
Regalar sempre serà més gran que qualsevol regal.
5 de maig, Feliç Dia de la Mare.
El Corte Inglés, a la botiga web i app.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
10.22, avui segona passejada amb els candidats dels partits que es presenten a les eleccions del 12 de maig i que han tingut representació parlamentària en l'última legislatura.
Avui, amb el cap de la llista de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ens ha portat al seu barri les Corts de Barcelona.
Doncs avui hem quedat a la plaça de la Concòrdia amb el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa. Bon dia.
Què tal? Bon dia.
Aquest és el seu barri?
Sí, les Corts.
O sigui, vostè venia aquí en aquesta església?
Sí.
De petit?
Com mis padres, veníemos por las mañanas.
Amb ja fer això que va canviant d'idioma o em parlarà...
Com ho farà?
Farà una mica el canvi.
Farà una mica el canvi, d'acord.
O sigui, l'estratègia Ciutadans, diguéssim.
Exacte.
Molt bé.
Sí, venia aquí de petit amb els meus pares.
Aquí hi havia un quiosc just al costat de l'església i quan sortíem de missa el meu pare em comprava els TVOs.
A mi i els meus germans.
O sigui, en aquest mateix quiosc que hi ha aquí a la plaça?
Hi ha aquest quiosc.
El que passa és que estava a la façana de l'església i després el van canviar de lloc.
Però estava just al costat de l'església.
Vostè és catòlic?
No, he perdut la fe.
Sí.
No, no, no, no.
I com és que ha perdut la fe?
Pues perquè no...
Jo iba a colegio religioso de curas.
Mi padre era muy de misa.
Estuvo yendo a misa hasta el final.
Pero, por decirlo así, no me transmitió la...
Digamos, bueno, pues la fe.
Que considero que ojalá la tuviera, porque es bonito tener un sentido trascendente y una fe.
Pero si la tienes o no la tienes, porque es creer o no creer.
Però a casa seva eren molt religiosos o...?
No mucho, no mucho.
Eren de dretes, per exemple?
No, no eran de derechas.
Eran gente bastante...
O sea, no eran de derechas para nada.
Quizá mi madre un poco más, pero tampoco mucho.
Y mi padre tenía mucha conciencia social y era una persona que siempre consideraba que el Estado debía cubrir las necesidades de las personas más desfavorecidas.
Y no lo hacía por un sentido católico, sino social.
¿Vostè què votava abans que existís Ciutadans?
Pues depende.
Cambié muchísimo y no...
Y no...
La verdad es que en la campaña no lo voy a explicar, lo que votaba.
¿Això vol dir que era algun partit dels que es presenta actualment, diguéssim?
No todos.
He cambiado un poco de voto, pero de todas formas la evolución política, por decirlo así, ya no tiene ningún tipo de referencia a la situación política que tenemos ahora y por tanto no es comparable.
Ahora, cuando mira las enquestas, por ejemplo, ¿se empenedeja no haber pactado con el Partido Popular?
En absoluto. En absoluto. De eso nunca me arrepentiré.
Nosotros somos un partido que nació precisamente porque estábamos descontentos, mucha parte de la población catalana, tanto con el Partido Socialista como con el Partido Popular,
y no iría yo ahora nunca al Partido Popular.
Nosotros defendemos cosas que son distintas y, por tanto, no teníamos por qué integrarnos.
Pero eso, fíjese, eso lo ha de decidir. Los catalanes cuando voten decidirán si nuestra representación tiene que ser mayor o menor.
Yo no creo que desaparezcamos, pero puede que quedemos con una representación testimonial,
pero ese testimonio o representación testimonial sí que da el testimonio de una parte de la población
y no se prostituye por sillas o por pactos de despacho con una dirección que decidiese haberse integrado en un partido que no es el propio.
¿Usted por qué se va a posar en política en el seu moment?
Pues yo siempre he mirado y me ha interesado la política, jamás pensé en dedicarme a la política,
pero quizás el salto fue simplemente el ver que había un grupo de intelectuales que redactaban un manifiesto
en cuyo contenido yo me reflejaba, en el diagnóstico que ellos daban de que el Partido Socialista con Maragall
pues había dejado de representar a una parte de la población catalana, que el Partido Popular tampoco lo hacía
y yo ahí sí que me sentí identificado y también yo, digamos, era refractario al nacionalismo
como con los tintes que iba cogiendo ya con la modificación estatutaria de 2005 y 2006.
Estaba en comprensión, diguésse, ¿no?
Sí, sí, sí, sí, exacto. Y desde el no compartir en absoluto.
Sí, sí, sí.
Es que em seguís inquietant això que vagi canviant d'idioma, de fet m'està parlant més en castellà.
Clar, vostè que se sé, per exemple, parla català?
No.
No, sempre parla castellà.
Parlo castellà amb els meus fills, amb la meva ex dona i amb els meus germans, en el seu dia amb els meus pares.
Per què ho fa això de canviar d'idioma?
Perquè m'agrada especialment a les emissores públiques, a la tele pública i a la ràdio pública catalana
i m'agrada en general als mitjans de comunicació demostrar que els polítics també podem utilitzar la llengua de part de la majoria de Catalunya.
I, per tant, a mi m'agrada, perquè si no sembla que els polítics catalans només s'expressen en català
quan la nostra societat parla tots dos idiomes i, per això, a mi m'agrada donar testimoni
que hi ha gent, tant catalana com qualsevol, i no ciutadans de segona, que volen utilitzar també el castellà.
Clar, però el català, si no es parla aquí, a pocs llocs més es pot parlar.
Clar, sí, però això es demana, diguem, sacrificis individuals en ares de l'idioma col·lectiu
i totes aquestes coses tan col·lectives i tants sentiments identitaris col·lectius, a mi no m'agraden per això.
Però és una llengua que identifica aquest territori, que és Catalunya, no?
Sí, i tant, i l'estimem, i l'utilitzem, i la volem aprendre, i no volem l'exclusió del castellà,
que és més aviat allò contra el qual nosaltres ens rebelem.
Per què no hem de tenir a l'ensenyament a les escoles catalanes també el castellà? Per què no?
Però ja hi és el castellà.
Sí, com una assignatura estrangera, com l'anglès, per estudiar-ho.
Si vas al pati de les escoles veuràs que...
Sí, i què? I haurem de controlar també que parlen els nois al pati de l'escola?
No, no, no, però la normalització del castellà és més que evident, no?
No, però no es tracta de normalització, es tracta de prestigiar l'altre idioma de la majoria dels catalans
que no vegin com si fos una llengua impròpia o estrangera als seus col·legis, i per això...
Sí, l'han utilitzat com una eina política identitària per part del nacionalisme.
Això també li poden dir vostè, que també ho fa a la contra.
No, però és que jo faig una reacció contra una evidència,
que és que el castellà no s'estudia, o sigui, s'estudia com una llengua estrangera a les escoles,
i això és una manca de sensibilitat vers molta part de la població que acollia amb joia el fet que a les escoles també s'estudiés en català.
Molta gent castellano parlant va saludar la introducció del català a les escoles,
com no podia ser menys després d'una dictadura que no deixava estudiar en català.
Què farà davant de la situació que estem vivint d'emergència del català?
Perquè tot se'm va indicar pels estudis que desapareixerà.
Fé un idioma molt més simpàtic, i no una persecució,
i no de lesions contra una senyora que sigui dependenta d'un forn,
i que trobi un intolerant que faci boicot al forn,
si aquella senyora no ho vinguda...
El senyora del català és antipàtic, és antipàtic el català.
Es fa antipàtic per molta gent perquè es busca d'imposar-lo d'una forma anòmala
i fer del català una eina política.
Ara he assistit a un debat i hi havia qui deia
no, és que jo soc catalanoparlant,
però vull donar testimoni que sent catalanoparlant no soc separatista,
perquè ja sembla que hi ha una facció de Catalunya
que és la catalanoparlant
o aquells que volen ser admesos al club
que s'hi senten obligats a parlar català
perquè si no sembla que no ets de la comunitat,
que no estàs normalitzat.
I això, i per això, le voy a seguir hablando en castellano.
Clar, tot això a vostè li ha fet la campanya,
és a dir, aquesta posició tan política i l'independentisme,
per exemple, Ciutadans l'ha fet fort.
És a dir, no sé com ara Ciutadans buscarà el seu espai,
si és que l'acaba tenint al Parlament,
davant d'aquest nou escenari que estem vivint ara.
Sí, pues con mucha facilidad,
porque fíjese que lo que está pasando
es que volvemos un poco a los años del tripartito.
El año 2003 han transcurrido 20 años
y nos vemos con la posibilidad de que nuevamente
haya un gobierno socialista con Esquerra Republicana
y con la izquierda en su día de iniciativa y hoy de los comunes.
¿Usted cree que repetirá el tripartit?
Podría ser, pero tienen un problema el señor Illa
para repetir el tripartit, que es el señor Puigdemont,
que estaba muerto políticamente, lo han revitalizado
y ahora tiene opciones de ser presidente
y además está advirtiendo a mí no me hagan un collboni
y entonces vamos a ver qué pasa.
Y claro, esto es como un retroceso que Ciutadans está aquí
y dice, oye, mira, nosotros no traicionaremos, no pactaremos,
pero de todas formas será una entrevista personal esto o no?
Sí, es una manera de conèixer políticamente también.
Sí, sí, sí.
Pero es a dir, Ciutadans, ¿sins a quin punt está disposat
a evitar que Puigdemont sigui president?
Bueno, pues nosotros ya...
Si es el Parlamento.
Es que nosotros, con toda la fuerza de nuestros votos,
intentaremos evitarlo.
Y si no, también le digo.
Hay veces que...
¿Y si usted votaría a favor de un tripartit
abans que Puigdemont fos president?
Yo, en eso, como candidato, de momento,
lo que me refuerzo es en mi opción política
y en asegurarles a todos los catalanes
que yo tengo una línea roja,
que es no apoyar nunca un gobierno formado
o apoyado por separatistas.
Vostès es van presentar com una nova força política.
¿Ara cuantos años porta, vostè, a la política?
Pues, mire, yo entré en 2006,
como le he dicho,
cuando todavía esto era una asociación cívica
que se transformó en proyecto político
y estamos en 2024.
Entonces, desde 2012,
cuando entré como diputado,
entonces dejé de ejercer la abogacía
y me puse a hacer de político full time.
¿Y si no entra al Parlamento,
¿tornará a ser advocat?
Estoy convencido
de que entraremos en el Parlamento
porque las encuestas
no es la primera vez que nos dicen
en que no tenemos entrada.
Ya nos lo dijeron en el año 2006
y entramos
y en 2010 y entramos.
Y estoy convencido
que ahora también entraremos.
¿Qué pasa?
M'han dit que vostè es un amant dels fòssils.
Sí.
Sí, me gustan.
Me gusta porque es la...
Pero fòssils no parlen de Felipe González o de...
No.
Literalmente.
Sí, Felipe González es una persona mayor
pero con muchísima experiencia y mucho criterio
y que le está intentando enmendar la plana
al jovencito carota de Pedro Sánchez.
O sea que yo creo que...
¿Dónde está la idea de esta pasión
por la antología?
Pues es una cosa bonita
porque son...
Es como la fascinación que sentimos a veces
al mirar las estrellas y el cosmos
y qué hay más allá y tal.
También la historia de la vida
es muy, muy apasionante.
El saber de dónde venimos,
el imaginar mundos alternativos
en los millones de años que ha habido
y que sabes que han existido
y tienen los testimonios petrificados
de esas épocas.
Y también me han dicho
que usted tiene a casa un...
Un formigué, ¿no?
Un formigué.
Sí, sí.
O sea, ¿té formigas?
Sí, tengo unas campognatos, sí, sí.
Pero...
O sea, ¿cuántas en té?
¿Las té contadas?
Ahora, en esta primavera,
la reina ha parido unas cuantas huevas más
y creo que debemos andar ya
por unas 25 en el hormiguero.
Llavors, ¿es posa allà davant
a contemplar cómo van fent la feina?
¿Cómo passan...?
Bueno, es muy curioso
porque como son insectos sociales
pues se reparten mucho las tareas
y, por ejemplo,
hay algunas que forman,
montan guardia
delante de la cámara de la reina,
le ayudan a transportar los huevos
cuando creen que hay peligro
a otras dependencias
y todo eso
es muy bonito de ver, vaya.
¿Por eso usted respecta la monarquía?
Pues...
¿Porque veu que es una cosa animal?
No, yo respeto
que los hormigueros
tienen diversas cámaras,
colaboran entre ellos
y ninguno busca la independencia
de una camarita del mismo hormiguero.
O sea, observa la natura
per comprendre políticamente
¿Quién es la señora Pulisio?
Está bien, ¿eh?
Y te lo sabe.
Bueno, las hormigas
como las abejas
y como las personas
son animales sociales
y entonces eso...
Hay un libro
muy interesante
de un señor
que se llama
Franz de Wall
que es
La política de los chimpancés
que está
en alianza editorial
y es
como interactúan
los monos
entre sí
como hacen
política
entre ellos
Entonces nos creemos
muy especiales
las personas
y muchos animales
tienen conductas
equiparables
a las de las personas.
Caram, que interessant.
Sí.
Clar, tot això
vostè
es decir,
te lo has imaginado sol
porque usted vive sol
Sí.
Alló, un dissabte a la tarda
treu la pipa
se los pone a fumar
y mira el formiguero.
No le dedico
muchísima atención
que eso también
es una ventaja
porque cuando tenía
un aquario
tenía que tenerlo
más mantenido
pero las hormigas
es que funcionan solas
y comen muy poquito
no son una carga
para la economía
y nada
pero no les hago
mucho caso
pero sí que por ejemplo
he leído libros
sobre la vida
de las hormigas
sobre los insectos
sociales y tal
y es bonito
de saber.
I això que estava dient
que vostè viveu sol
l'hem d'imaginar
per exemple
anant a vos fer la compra
preparant-se un bon sopar
o és aquells
que agafa
qualsevol cosa
a l'armari
Soy más bien
de los que agafa
qualsevol cosa
de l'armari
sí, sí, sí
No t'ho corres gaire.
No me lo curro
porque me agobia
dedicar demasiado rato
a la cocina
¿t'ajuda per això?
L'ajuden o s'ho fa tot vostè?
Sí, un cop a la setmana
tinc una noia
que sí que m'ajuda
perquè si no, no podria
Sí que, o sigui, jo penso que amb la feina que tenim estem molt penjats del mòbil
del whatsapp, de les notícies i tal
i llavors jo, home, quan estàs fent feines de casa
jo em poso la tablet amb uns vídeos de YouTube
o em poso la ràdio i tal
i vaig fent coses que són una mica relacionades amb la feina
TV3 no s'ho posa, TV3
Em poso molt el 324
i que diuen això de
qui els ofereix el temps
factor energia
Ho veieu?
Sí que sí que sí que sí
Jo me les poso molt en bucle
les notícies del 324
I vaig sentint exili, exili, exili
I vaig sentint exili, exili, exili
i penso, pero será posible
¿Por qué tenemos esta tele y esta ràdio?
Com n'hem de dir?
Heu de dir, fugado de la justicia
Ah, però això també és un terme polític, no?
No, això és un terme jurídic
Anem a trobar un consens
No
Vostè estaria d'acord en definir que és una persona
que ha marxat voluntàriament
del seu país, que era Espanya
No
Per una causa política?
No
No, perquè no ha marxat voluntàriament
i no ha marxat per una causa política
que és el principal
Però té una raó política, diguéssim
No, té una raó jurídica
La seva raó és política
No, perquè tu pots ser independentista
que no ho sé, Ricard, si ho ets o no
però si no et fiques a donar cops a la democràcia
al Parlament i no fas malversació
ningú no et perseguirà
i, per tant, això no és una persecució política
és una persecució jurídica
a aquell que comet delictes
Però és evident que hi ha elements polítics aquí
Hi ha elements polítics
però des del moment que tu malverses els diners
i dediques diners
que s'haurien d'utilitzar
per lleis d'hospital
i els apliques a construir estructures d'Estat
no estàs donant els diners
a la finalitat que tenen
i, per tant, estàs malversant
i comets un delicte
però això és molt antic
El Codi Penal no es va inventar en Puigdemont
es va inventar el Codi que tenim ara mateix
el va votar Convergència
era del 95
i feia la malversació
la sedició i tal
i el senyor aquest i els seus companys
van vulnerar preceptes del Codi Penal
per això han hagut de fugir
i no es pot dir des de les emissores públiques
que és un exili perquè és inexacte
i és partidista
i això és el que ha dit la Junta Electoral
i jo molt orgullós d'anar a la Junta Electoral
i que ens doni la roca
Ho anirà fent aquesta campanya electoral?
En tot el que puguem
Ara mateix el senyor Sánchez
ha fet unes entrevistes electorales
que són susceptibles
i el mateix de l'Esquerra Republicana
ja les ha portades a la Junta Electoral
i nosaltres farem el mateix
Escolti'm
És que aquí en Catalunya
parece que el derecho y la política
hay una especie de
bueno, unas personas que están por encima de todo
Si eres president de la Generalitat
no has de complir les lleis
Pues sí, sí que les has de complir
Exactament igual
I si ets el president del govern
i ets el Pedro Sánchez, també
Amb qui s'ha portat millor
aquesta legislatura al Parlament, vostè?
D'una persona que sigui rival política
diguéssim, que no és dels seus colors
i amb qui ha vist que hi havia afinitats personals?
A veure, jo...
Miri, jo hi ha molta gent
que no diré noms
però hi ha diputats d'Esquerra Republicana
que bastant bé
Alguns molt comptats
de Junts per Catalunya
molt comptats
normalment alcaldes de pobles
que són gent que fa política
més... que són capaços
d'empatitzar molt millor
però aquests que han arribat una mica més
a l'aventura de la independència
i tal, que Junts
en té de diversos d'aquests
amb aquests no m'hi porto gaire
amb diputats que han fet política
i política municipal i tal
de qualsevol signe
bé, amb els diputats de la CUP
megasectaris que no saluden
pels passadissos
amb aquests no m'hi porto
directament
i això que són veïns de passadís
I en Vox?
I en Vox són gent correcta
i jo em porto també
diguem
saludo a tothom
tinc una relació cordial
i també considero
que, bueno
que defensen
coses que jo també defenso
i ells també defensen coses
que jo no defenso
Vostè els defineix com a extrema dreta?
Jo defineixo
sí, jo
crec que tenen
trets d'extrema dreta
i molt censurables
per exemple
la seva posició
amb la immigració
i la vinculació
a la delinqüència
jo trobo que tenen
uns discursos
absolutament
fins i tot
repugnants
i aquests discursos
també li dic
abans deien
els ciutadans
els ciutadans
que feixistes
feixistes
ara que veuen
segons quins discursos
homologables
a l'extrema dreta
al món
Vostè està ben canviat
Com?
Vostè està ben canviat
Nosaltres
amb temes
propis
No, amb temes d'immigració
no, però vull dir
que també hi ha discursos
que han anat molt d'arant
com molts partits
polítics
No, però
no, no
jo això discrepo
el que
de vegades em diuen
és que vosaltres
teniu un discurs
molt agressiu
i jo dic
oye
vamos a ver
o sea nosotros
claro
un señor
nos da un golpe de estado
nosotros decimos
que esto es un golpe
y tal
y les parece a ustedes
muy agresivo
será porque
yo el que veo agresivo
es al tío que me quiere
quitar mi pasaporte
eso lo veo agresivo yo
y entonces confrontar con eso
o volver a poner sobre el tapete
el tema de la inversión lingüística
la alcaldesa de Vic
candidata de Junts per Catalunya
señora Ana Herra
esta señora
no nos dejó poner una carpa
porque decía
que nosotros
teníamos ideas
que no eran compartidas
por la mayoría
de la población
y esto
vulnera nuestros derechos
en un juzgado
lo ganamos
y pudimos poner la carpa
pero claro
o sea
¿qué pasa?
que no dejar a los otros
que se expresen
eso no es
agresivo
y eso no es
antidemocrático
pero usted
había de hablar
por lo seu
¿no?
es a dir
no ha de dir
als altres
si son agressivos
sino intentar
contribuir
des de la seva
posició
a rebaixar
aquesta tensió
és que jo no
crec que
nosaltres
estiguem
tensionant
res
ni sent agressius
estem fent
reivindicació
dels nostres
drets
i dels drets
de molta
població
que no
poden dir
res
perquè hi ha
pares
als col·legis
que veuen
una hostilitat
vers la seva
llengua materna
i la del seu fill
que no s'atreveixen
a denunciar-ho
per por
que vingui
el conseller
a manifestar-se
davant del seu col·legi
com el pare aquest
de Canet
o part de la població
o que li facin
amenaces
a les xarxes
socials
i per això
nosaltres
parlem
per aquells pares
que no poden parlar
i parlem
per aquella gent
a Catalunya
que pensa
hosti
jo no estoy nada
de acuerdo
con todo lo que está pasando
me gusta que
Ciutadans lo diga
y no hace falta
ser ni un fachorro
ni hace falta
ser un tal
puede ser
fachorro
eh
fachorro
no
no hace falta
ni ser
ni radical
para decir las cosas
como mucha parte
de la población
piensa
y no se atreve
o si
Ciutadans
és moderat
Ciutadans
és
entre fachorro
i radical
no
Ciutadans
és
Ricard
és
un partido
que se opone
al fachorrerío
de Junts per Catalunya
y a los radicales
d'Esquerra Republicana
y de la CUP
Esquerra Republicana
radical
eso
m'ho hauria
d'explicar
radical
bueno
en el sentit
que son
independentistas
que van a la Seba
de Socarrel
sí
ellos son
de Socarrel
y están
muy ofesos
porque
gracias
mira
la señora
la
la
la
la
sí
están
muy ofesos
porque
piensan
que
Junts
les ha
quitado
digamos
el sitio
político
que ellos
ocupaban
tienen algo
de razón
pero bueno
al menos
bueno
sí
per cert
aquests dies
que el veiem
en mítings
no veig
velles figures
de Ciutadans
com Albert Rivera
Inés Arrimadas
els ha trucat
perquè vinguessin
a algun míting
o ni això
ni ho ha intentat
Albert Rivera
Inés Arrimadas
yo sé
dónde están
están
en la
en la vida
privada
porque los políticos
de Ciudadanos
cuando dejamos
la política
tenemos un sitio
al que volver
no somos
como la mayor
parte de los
de los políticos
profesionales
y entonces
es lógico
que cuando ellos
acaban un periodo
político
pues luego
no tengamos
que contar
con ellos
para hacer
política
¿Pero los ha
trucat
perquè l'ajudessin?
Yo he hablado
con Inés Arrimadas
que me estaba
poniendo
me gustas
en varias
de las cosas
que hacemos
en Ciudadanos
Inés Arrimadas
m'está posando
me gustas
Bueno
Inés
yo sé
que ella
es partidaria
pero también
sé que
bueno
que ella
está ahora
en otro
trabajo
¿Usted piensa
por eso
cuando
tendeci la política
en el dolor
en el dolor
o que también
veía a veces
emocional
personal
personal
en toda esta etapa?
Mire
yo creo
que
he cumplido
siempre
con lo que
he entendido
que era mi deber
en política
y que jamás
he traicionado
a la ciudadanía
que he sido leal
a los principios
del partido
que explicamos
a la gente
y me siento
muy orgulloso
del paso
de política
por la política
si tengo que continuar
lo haré
con toda la fuerza
en el día
que ella
me vaya
o me tenga
que ir
pues lo haré
con mucho orgullo
y la cabeza
muy alta
yo estoy muy
muy tranquilo
y muy satisfecho
y muy orgulloso
porque aquí en Cataluña
hay que tener un plus
casi de
de valentía
y de personalidad
para decir
pues sí
yo voy a tomar
una voz
que va a resultar
incómoda
sobre todo al poder
Carlos Carrizosa
gràcies per aquest passeig
pel teu barri
on vas néixer
i créixer
i sort
Gràcies Ricardo
Entrades i abonaments
a la venda
per a la temporada
24-25
de BSN Clàssics
11 concerts
extraordinaris
al Palau de la Música
i al Gran Teatre
del Liceu
Gustavo Dudamel
i London Symphony Orchestra
Masaki Suzuki
i Eugenie Kisin
Tonhali Orquestra
Zurich
Midori
Patrizio Pachinskaya
Emmanuel Heim
i Serena Sainz
Més informació
a bsnclassics.cat
Viu
el Girona Barça
més especial
a la TDT
des de l'espai
Fundació
La Caixa
de Girona
El 4 de maig
els oients convidats
podran viure
el Girona Barça
i un cop acabat
participaran
en el tercer temps
Un esdeveniment
que es podrà seguir
a l'antena
de Catalunya Ràdio
i a través de l'app
al web
i també a YouTube
El 4 de maig
vibrarem amb el Girona Barça
a la comunitat
de la TDT
Amb el suport
de Marlex
empresa especialista
en selecció de talent
Viu al Saló de la Moto
el teu concessionari
BMW Motorrad
de Barcelona
Ofertes exclusives
totes les novetats
i proves de producte
només del 6 a l'11 de maig
Descobreix la Fira
d'Artesania
del Marroc
al Corte Inglés
i transporta't
a un paradís
de peces úniques
fetes a mà
que et faran somiar
catifa, ceràmica, moda
Fins al 2 de juny
vine a la cinquena planta
del nostre centre de Diagonal
i gaudeix
de l'essència del Marroc
Només a la botiga
web i app
del Corte Inglés
A la una del migdia
Catalunya Ràdio
No cridis així
per favor
sempre igual
Ai nois
fa falta
aquesta música
d'atenció extrema
cada cop que traiem
una notícia
Home sí
és imprescindible
és marca de la casa
Que no surti d'aquí
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio
Noto que aquest món
del cor
cada cop interessa més
a Catalunya
Amb Roger Carandell
Juliana Canet
i Marta Montaner
I tots els oients
que ens escolten
i ens envien
a frejos
que en són uns quants
A Catalunya Ràdio
Postdates
Si en saps el ple
no estalviïs el ves
que el goig de mà
no comporta mesura
De la gesta dels estels
de Joan Salvat
Papaseit
Cent anys de la seva mort
Postdates
La institució
de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Aquesta música de Nadal
a l'estiu ja veuràs
que ens vindrà de gust
Bernat, adeu, bon dia
Bon dia
Anna Guitart, bon dia
Què tal? Bon dia
Jingle bells
Jingle bells
Una mica palàuster també
la música, no?
Una mica o no?
Sí
Et vam veure ahir a casa
Anna
Em vau veure? Fantàstic
Vau veure l'àuster
sobretot, no?
No, no, i et vam veure
fer que sí
d'aquella manera
amb aquells ullets
que tenies
Estava molt nerviosa
t'he de dir, Bernat
Sí, sí
Sí, home
tens palàuster davant
tens una entrevista per fer
i em posa una mica
i tant
Sí, sí
Però és dolcíssim
és molt agradable
Va ser molt agradable
Voleu que us digui
quina va ser la clau
jo crec
perquè fos tan agradable
I vas parlar de la dona
No va ser una estratègia
però abans de començar
la conversa
jo feia molt poquet
molt poques setmanes
havia conegut la Siri Husbet
havia fet un acte amb ella
després havíem rigut
i vaig explicar el Paul Auster
i llavors ja va considerar
que jo era una liada
i que si havia sabut valorar
que la seva dona
era un gènit
tal com ell va dir
després de l'entrevista
jo no podia ser
tonta tonta del tot
diguem-ne
i va estar molt generós
la veritat és que va explicar
coses molt boniques
sobre l'ofici d'escriure
Que bé
I ella és una càl·liga
és una fantàstica poeta
i molt bona història
Has de baixar una mica el retorn
perquè s'està com acoplant molt
no sé si és un tema
crec que és un tema teu
ara si ho sentim una mica millor
perquè si no
aquest brilli, brilli
ara brillo, brillo menys
no, igual
mira com hem provat abans
ja, és un clàssic
és un clàssic
però això ho fa més maco
també, el directe
i tant
les imperfeccions
són el que ens fa humà
exacte
però escolta
a banda de Paul Auster
Anna, avui vens molt contenta
no?
Ai sí, Ricard
vinc eufòrica
perquè dilluns
va passar una cosa que
vaig participar
d'un acte preciós
i tenia ganes d'explicar-ho
perquè dic
això no pot ser que es quedi només aquí
però ja em coneixes
després de la música a Nadal
sempre ve la meva prèvia musical
A vegades celebro, no sé, a l'estudi
perquè així no em veieu
quan sona la música
i començo a moure'm
de manera una mica
desigual, sense comentaris
escolta, aquest
all is love
i aquesta energia
de fet
em serveixen molt
per explicar
el que va passar
dilluns al Paranim
de la Facultat de Medicina
i Ciències de la Salut
que és allà mateix
on hi ha el clínic
fèiem un acte
davant de 300 nens
de dues escoles
la Frederic Mistral
i tres sianes
que estaven convocats
a l'acte de Cluenda
de la campanya
Girem Full
vosaltres n'heu parlat
però ho recordo
era una activitat solidària
que està impulsada
per l'Hospital Clínic
al Gremi de Llibreters
de Catalunya
i la Fundació Collserola
que el que volia
era recaptar fons
per la recerca
en immunoterapia
contra el càncer
a través del foment
de la lectura
per què a través
del foment de la lectura?
Doncs perquè
durant un mes
des del 21 de març
fins al dia de Sant Jordi
podies llegir
qualsevol llibre
vosaltres, jo
els alumnes, tothom
demanaves un punt de llibre
a una llibreria
inscrita a la campanya
i l'omplies
simplement havies de respondre
a un parell de preguntes
cada punt de llibre
es transformava
en minuts de recerca
que servien
per investigar
en la investigació
contra el càncer
per primera vegada
les escoles
hi podien participar
i ho van fer
massivament
la gent del
Frederic Mistral
per exemple
m'explicava
que havien creat
racons de lectura
per tota l'escola
i que hi havien implicat
per exemple
les famílies
el primer dia
també els pares
i les mares
o els avis
o qui fos
podien participar
d'aquesta campanya
i l'objectiu
que s'havien plantejat
quin era?
Doncs mira
era un objectiu
bastant ambiciós
perquè el que volien
era arribar
a les mil hores
d'investigació
però clar
per arribar
a mil hores
d'investigació
jo preguntava
als nens dilluns
quantes ressenyes
creieu que necessitem
per aquestes mil hores
i van començar dient
300 ressenyes
no
més
500
no
més
mil
dos mil
tres mil
sis mil ressenyes
ricard
això vol dir que
sis mil
persones
o tres mil
que ho van fer
moltes vegades
han omplert
una ressenya
i han participat
més de 30 escoles
i 60 llibreries
que se sàpiga
segurament hi ha escoles
que hi han participat
i que no ho han donat
a conèixer
i va ser molt emocionant
el recompte
primer es va veure
quantes ressenyes
hi havia
per part del clínic
per les llibreries
per part de les escoles
i va haver un moment
d'aquells
que tots els nens
van fent aquell soroll
com de brrrr
però no picant de peus a terra
i el total
sis mil
quatre centes
trenta cinc ressenyes
s'ha superat l'expectativa
ha superat l'expectativa
i no et pots imaginar
l'esclat d'il·lusió
que es va sentir allà
els nens es van posar a cridar
t'he de dir
que un 73%
d'aquests punts
els han omplert
nens, nenes
nois, noies
de menys de 15 anys
i va ser molt emocionant
perquè de cop
se'n van adonar
que eren ells
a través de les seves lectures
a través de les hores
dels minuts
que hi havien dedicat
que havien aconseguit
tot això
i a més a més
jo crec que és una manera fantàstica
de fer entendre
als més joves
la importància
de la investigació
va ser preciós
hi havia uns metges allà
quatre metges vinculats
una infermera
al clínic
que van poder respondre
doncs preguntes
que els nens s'havien fet
els van preguntar
per què hi ha uns càncers
que són més fàcils
de curar que d'altres
com es creen els medicaments
des de quan volíeu ser metges
va ser una cosa
realment preciosa
i a més a més
ho van obrir
els poetes
Jaume C. Ponsalorda
i la Blanca Llum Vidal
que van tenir
una capacitat fantàstica
per interpel·lar els nens
i el Jaume Ponsalorda
els va dir una cosa
molt bonica
els va dir
tinc molta esperança
en vosaltres
vosaltres sou el futur
i em va semblar preciós
que bé
el Jaume és un Jaume
ens queden tres minuts
Bernat
tu ens vols comentar
un parell de llibres d'assaig
sí
ho tiro sempre cap al meu gremi
encara que sigui un gremi minoritari
perquè m'agrada parlar
de filosofia en català
i són dos volums
que han sortit
fa ben poc
l'escola d'ànima
de la forma d'educar
la manera de viure
d'en Josep Maria Esquirol
i la Marina Garcés
el temps de la promesa
que és un llibre
que té relació
també amb l'educació
després us ho explico
comencem pel llibre
del Josep Maria
el Josep Maria
el conec de fa molt temps
és el meu professor
de filosofia política
i social
el convidarem un dia
perquè sempre és interessant
escoltar
perquè és un llibre
no només fet
per gent que es dedica
a l'educació
tot i que pot interessar
moltíssim els mestres
sinó que vol recuperar
un cert esperit
de l'educació
i que té un leitmotiv
que a mi em sembla interessant
i és que l'educació
lluny d'adaptar-se
a la societat
el que ha de fer
justament és allunyar-se
en una mica
perquè l'aula
ell parla del llibrar
no del límit
l'aula hauria de ser
un límit cap a l'exterior
Esquirol és molt hàbil
a l'hora de crear conceptes
parla per exemple
de l'aula
com un indret format
per un concepte
que es diu
altertopia
és a dir
on s'atén
on s'aprèn a parar
atenció als altres
i diguéssim
busca
el racer de l'aula
com una comunitat
de gent que està atenta
que està formant-se
és un llibre
que parla molt
sobre el respecte
que tenim cap als mestres
d'una persona
que a més a més
ha estat un bon mestre
de filòsof
i un bon professor
a la Universitat de Barcelona
a vegades és un llibre
que jo si li he de fer
una mica de crítica
es passa una mica de cursi
a vegades té algunes frases
joncaristes
Josep Maria
perdona si m'estàs escoltant
però els nostres filòsofs
això ja ho tenen
haurien de tenir
una mica més de mala llet
m'ha agradat molt més
ho haig de dir
el temps de la promesa
diria que és el text
de la Marina
que a més m'ha agradat
i aprofito per felicitar-la
si ens està escoltant
perquè quan el vaig llegir
vaig pensar
ostri, deu ser un text
una mica sobre el deure moral
sobre això
de fer promeses
quan tu fas una promesa
doncs estableixes
una espècie de vincle
de deure
amb una persona
però justament
la Marina
parla de les condicions
de la possibilitat
de les promeses
sobre qui té el dret
a prometre
qui és en molts casos
el privilegiat
que té el dret
de prometre
en el cas dels polítics
és evident
el poder que hi ha darrere
el poder que hi ha
i el que s'amaga
al darrere
del llenguatge
de la promesa
i al final
no faig de l'espòlido
del llibre
però acaba de dir
que la promesa
ha de ser una mica
com un deliri
perquè és una forma
de trencar
el temps
aquest temps tan previsible
que diu ella
que estem vivint
on més enllà
de coses
o més enllà
de futur
el que hi ha
són actes de predicció
diu ella
a través d'una reflexió
sobre els nous mitjans
que em sembla
molt interessant
és un llibre molt breu
ara els filòsofs
fan llibres més aviat breus
perquè la gent
té poc temps
que no acabem de trobar
que trenqui
la distància aquesta
passa una cosa
no baixa
no baixa la gent
passa una cosa
i és que és difícil
costa
és difícil
i a més a més
els filòsofs
els temps que estem
en què ens costa
també concentrar-nos
això també
aquests llibres
van això
perquè estem parlant
d'un llibre
són dues delícies
són dos llibres
interessants
i jo sempre dic una cosa
per tal de pensar bé
en català
necessitem filosofia
ben escrita en català
i per tant
l'hem de comprar
i l'hem de consumir
i si un llibre
de filosofia
la primera
no l'entarem
no passa res
ningú no entén
Hegel el primer dia
ni Hegel mateix
de fet
s'entendria el primer dia
per tant
llegiu filosofia
no tingueu por
igual
ho teniu raó
i no s'entén
no, sí que s'entén
després un dia
et faig una classe
de Hegel
ja ho farem
jo vull venir també
gràcies Bernat
una promesa que us faig
tornareu aviat
va
que dius
generós
ara pobrecitat
12 de maig
eleccions al Parlament
de Catalunya
espais gratuïts
de propaganda electoral
per alguns
el futur de Catalunya
és un joc
mentrestant
hi ha una Catalunya
que no pot esperar més
un país
que cuida els seus rius
i on l'aigua
no és un negoci
on no has d'esperar
per veure el metge
i que protegeixi
el català
i la seva cultura
mirant-te al switch
et dic
que pots confiar en mi
per fer possible
la Catalunya que ve
la Catalunya
que estem esperant
vota comuns
defensar la terra
és defensar qui la treballa
defensar la terra
és fer-ne terra d'acollida
defensar la terra
és defensar una escola pública
en català
per a tothom
defensar la terra
és blindar la sanitat
de la privatització
defensem la terra
per garantir
una vida digna
per a tothom
defensa la terra
el 12 de maig
vota CUP
volem, volem, volem
Catalunya de primera
volem
barrios seguros
y sin ocupas
menos impuestos
una educación
de calidad
y trilingüe
una sanidad
sin listas de espera
inversiones contra la sequía
y más vivienda
para nuestros jóvenes
si quieres una Catalunya
de primera
vota Partido Popular
tu voto
lo cambia todo
somos la izquierda
que luchamos contigo
que luchamos contigo
por la sanidad
la educación
las pensiones
y el derecho a la vivienda
somos la izquierda
que denunciamos el procés
que nos ha dividido
y solo nos ha traído recortes
somos la izquierda
que rechaza a los agresores
en Ucrania
denunciando a Putin
y en Palestina
diciendo
ni terrorismo
ni genocidio
vota
recortes cero
soc l'advocat
Rafael Serrano
fa 63 anys
vaig emigrar
a la meva família
de Córdoba
a Barcelona
la meva família
era una pinya
com ara ho són
les famílies
que arriben
d'altres països
hem de creure
en aquestes famílies
i donar-les
les oportunitats
que la meva va tenir
immigrant sí
Catalunya sí
votar por el partit
por un món més just
i donar-les
рос