La reducción de la jornada laboral, la reivindicación de salarios más altos y la crisis de
su información, laloraria校 aolutions y la crisis de salarios más altos.
reducir jornada y mejorar salaris.
Al llarg del recorregut hi haurá diversas aturadas.
Las juventudes de los dos sindicatos farán
una acción davant de la estatua del fundador
de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó.
Més endavant, se aturarán davant la comissaria
de la Via Laetana, y cuando los manifestantes
arriban a la seu de foment del trabajo,
se hará un minuto de silenci en memoria
de las víctimas de sinistralidad laboral.
Y después, se desplegará una pancarta
en contra del genocidi a Gaza.
Més notícies, Eva Pineda.
Mostres de condol arreu per la mort
de l'escriptor Paul Oster, als 77 anys,
víctima d'un càncer de pulmó.
A Oster li van diagnosticar el càncer fa poc més d'un any
i des d'aleshores es va apartar de la vida pública
i només la seva dona, la també escriptora Siri Husbet,
oferia informació a través del seu compte a Instagram
de l'evolució de la malaltia del seu marit.
Precisament, fa poc s'ha publicat la seva última novel·la,
Baumgartner, que va acabar d'escriure mentre rebia tractament.
En una entrevista a Catalunya Ràdio,
el director del programa d'aquesta casa,
Ciutad Maragda, David Guzmán,
l'ha qualificat com un gran mestre
de la literatura contemporània.
Paul Oster, per mi, ha estat potser últim gran escriptor
de la postmodernitat,
en el sentit de l'escola americana de Pinchon,
de Barth, de Coober i companyia.
Ha estat un mestre de la fabulació
des dels primers llibres,
amb aquella trilogia a Nova York com a bandera,
però també per citar alguns títols
en mena del cap a l'Evietat,
el Palau de la Lluna,
tot el cicle de novel·les a Brooklyn,
que en té unes quantes,
fins i tot 4-3-2-1,
que és, per mi, el seu últim gran llibre,
que va fins i tot venir a presentar-lo a Catalunya l'any 2017.
Un centenar de tractors tallen la C66
a l'altura de la Pere, al Baix Empordà,
en una mobilització convocada per Unió de Pagesos
i les comunitats d'Arregants del Ter,
reclamant que l'aigua del riu es quedi a la seva conca
i que no es dirigeixi cap a l'àrea metropolitana.
Girona, Núria Pereira.
Bon dia.
La intenció dels pagesos és tallar la C66 amb els tractors
fins al migdia.
El tall afecta els dos sentits d'aquesta carretera
que uneix Girona amb la Bisbal d'Empordà.
La protesta es fa l'endemà
que es reunissin amb el conseller d'Acció Climàtica,
David Mascord,
on els va garantir una dotació
de 17 hectòmetres cúbics d'aigua
per poder regar els camps.
Els pagesos li retreuen
que amb això només salvaran
els arbres i el 20% de la collita d'arròs.
Critiquen que l'àrea metropolitana
està deixant sense recursos
la Conca del Ter.
Sentim el president de la Comunitat d'Arregants
de la presa de Colomés, Jordi Aulet.
Que en aquests moments
no es parin les inversions
que estan fent a Barcelona,
des de tassoladores, aigua regenerada,
perquè el 2008,
quan es va acabar la sequera,
després es van acabar les inversions.
Doncs que això no es pari.
Núria Pereira, Catalunya Ràdio, Girona.
Les dades del padró provisional
dels vehicles que aquest any
hauran de tributar
per l'impost sobre les emissions del CO2
ja es poden consultar
la seu electrònica
de l'Agència Tributària de Catalunya.
Des d'avui
es poden consultar
amb el NIF
i la matrícula del vehicle
o bé amb la identificació digital.
D'aquesta manera
es poden comprovar
les dades del titular,
les característiques del vehicle
i la quota
que s'haurà de pagar al setembre.
El padró definitiu
es publicarà l'1 de setembre
i començarà
el període de liquidació.
Notícia d'última hora
ha mort la periodista
Victoria Prego
que va retratar
la transició espanyola.
Tenia 75 anys
i ho acaben d'informar
fons de l'Associació de Premsa
de Madrid
que cita l'agència EFA.
Victoria Prego
va presidir
aquesta entitat
entre els anys 2015 i 2019.
Va treballar molts anys
a la televisió
i va destacar
com a columnista
i analística política.
Ahir va presentar
i dirigir
diversos documentals
sobre la història
recent d'Espanya.
Esports, Marta García.
La presència
de la davantera madrilenya
Ari Aries
és l'única novetat
en la convocatòria
de 23 del Barça
que avui s'enfronta
al Madrid
en partit
de la 25ena jornada
de Lliga.
Serà a partir
de les 6.
El Barça de bàsquet
ha recuperat
el factor pista
en els quarts
de final de l'Eurolliga
després de guanyar
80-82
en la pista
de l'Olimpiakos.
Demà mateix
quart partit.
Avui Basconi a Madrid
amb els blancs
de només una victòria
de la Final Four
i Fenerbahce-Mónaco
eliminatòria empatada a 1.
També avui
en la Champions de Futbol
segona semifinal
entre el Borussia Dortmund
i el PSG
a partir de les 9.
En l'altra
tot ha obert
de cara a la tornada.
Ahir Bayer
de Múnich 2
Madrid 2.
Marcel Ganollers
i l'argentí Horacio Ceballos
disputen els huitens
de final
dels dobles
en el Masters 1000
de tenis de Madrid.
En el quadre individual
l'eliminació
de Rafa Nadal
i classificacions
per a quarts
de Rublev
Medvedev
Alcaraz
o Siner
entre altres.
En el quadre femení
huit partits de quarts.
D'una banda
joen les cazars
Putniceva
i Ribàquina
i de l'altra
la russa Andreyeva
i la vila russa
Sabalenca.
I en la 23ena jornada
de l'Hockey Lliga Femenina
Voltriga
Cerdanyola
Manlleu
Sant Cugat
i Gijón Mataró
dos quarts d'una.
A la una
Palau de Plegamans
Las Rozas
i ja de vesprada
Coruña
Vila Sana
i Fraga
Alco Vendas.
Fins aquí
les notícies.
El matí
de Catalunya Ràdio
Marina Romero.
11 i 6 minuts.
Vaig a fer una pregunta
que el convidat
que ens acompanya
ens la pot respondre.
Es pot ser
massa bona persona?
Sí, es pot ser
massa bona persona
però quan aquest massa
ja ens està dient
que alguna cosa
no va bé.
Per tant,
l'excés,
aquest massa
ens indica
que hi ha
una funció
de la bondat
que està sent mal entesa.
Jo li dic
la mala bondat.
La mala bondat, eh?
Sí.
De fet,
a vegades som
tan bones persones
que acabem sent infeliços
perquè pensem
més en els altres
que en nosaltres
i això és un problema.
Sí, generalment
la gent que ha sigut
massa bona
sol envellir
molt ressentidament.
Ah, sí?
Sí, perquè
tota la vida
han fet
el que els altres
han volgut,
tota la vida
han estat
pels altres
i llavors arriba
un moment
a la vida
que dius
escolta tu
i ara jo,
ara jo.
Però el que t'ara jo
és un ara jo
que no ha pogut
aprendre
per comunicar-se
bé amb l'altre
i aleshores
ho han de fer
una mica d'amagat
han de refugiar-se
aïllar-se
una vida d'aquestes
que vingui a la família
però poca estona.
Qui ja està responent
a aquestes preguntes
és Xavier Guix.
És llicenciat
en Psicologia,
màster en Pensament
Contemporani
i Tradició Clàssica
i atenció
perquè també té
un postgrau
en Psicopatologia
Clínica
per la Universitat
de Barcelona.
Però és que ara mateix
acaba de publicar
un llibre
el problema
de ser
demasiado bueno.
Soy un niño
bueno
Bueno,
bueno,
bueno
Mi mami
me dice
que soy
el más bueno
Mi papi
me dice
que soy
racata
bueno
Mi abuela
me dice
que soy
un bombón
Estem sentint
Pepe Rubianes
l'any 1984
en el seu espectable
feia
esclafir
de riure
amb això
però és que aquest
niño bueno
tenia una amigueta
que es deia
Isabelita
i tenia també
una nina
molt desitjable.
Un dia
a Isabelita
le puse
una silla
en el banc
Isabelita
se subió
y se cayó
y se escoñó
no quedó
un cachisco
enterico
de Isabelita
pero la muñequita
sí
alguien empujó
a Isabelita
pero yo no fui
porque soy
un niño bueno
coneixer
ja és la història
del niño bueno
de Rubianes
jo l'havia vist en directe
moltes vegades
què podem aprendre
d'aquesta història?
mira
podem aprendre una cosa
que el que va de massa bo
massa bo
massa bo
massa bo
al final necessita
una compensació
i aquesta compensació
a vegades ve
de fets
que es fan d'amagats
per exemple
moltes persones bones
que no ho dirien mai
tenen
vicis ocultos
i qui diu
vicis ocultos
i a més la paraula
vicis segurament
tampoc no és la més
encertada
sinó que tenen
tendències
addiccions
tenen vides paral·leles
quanta gent hem descobert
que era tan bona persona
i mira
ara ens hem entrat
que tenia
una altra família
vivíem dues dones
coses d'aquest tipus
saps
a veure
ara no vull exagerar
estic posant el cas
extrem
però és una llei
de compensació
quan un és massa bo
massa bo
massa bo
acaba somiant
amb coses horroroses
terribles
que fa mal als altres
per què?
com a compensació
és una compensació psicològica
res més
no té cap sentit literal
ni s'ha d'aprendre
de cap manera
sinó senzillament
que l'accés
sempre es paga
en l'altra cara
i l'altra cara
és aquesta cara
que a vegades somiem
a vegades
fem d'amagat
a vegades necessitem
un momentet
només per nosaltres
un moment d'estar sols
de viure la nostra
de fer la nostra
per què?
perquè si no
és que ens sentim
que tota la vida
estem cara als altres
que sempre estem quedant bé
i arriba un moment
que no pots amb això
és massa
no hem de quedar bé
amb tothom
no hem de quedar bé
aparentment amb ningú
és a dir
una cosa són
l'educació
les normes socials
una educació
que hem tingut
generalment
segurament tu també
és Marina
la del sentit
del deure
perquè al final
tot el que hi ha
darrere d'aquesta
mala bondat
es sosté
sobre el principi
del deure
un de petitet
l'han inculcat
certes coses
no sé si tu t'ho van dir
però jo a mi m'ho havien dit
moltes vegades
has de creure
has de creure
i no només has de creure
sinó que t'has de portar bé
aquest creure
portar-se bé
ens està ficant
dintre d'un àmbit
que li diem
el sentit del deure
tu tens un sentit del deure
que és
fer les coses bé
amb perfecció
esforçar-te molt
quedar bé
hi ha tota una sèrie
de guions de vida
que ens acompanyen sempre
i que se sustenten
sobre aquest sentit
del deure
és clar
una persona
que ha tingut una família
la que ha pres
d'una forma molt estricta
allò que diu
el meu pare era molt recte
o la meva mare
o la meva família en general
és que a casa
hi havia molta rectitud
que vol dir
el sentit del deure
estava per damunt de tot
clar
quan el sentit del deure
està per damunt de tot
on està el sentit
del que et deus a tu
on està el que tu vols
on està
la teva inclinació
les teves tendències
els teus desitjos
allò que tu vols
on ets tu
no al final
clar on ets tu
i això a vegades
es descobreix
quan un ja està
a la mitjania
de la seva vida
cap allà als 40
o als 50 anys
i llavors un diu
escolta
ja n'estic fart
llavors es dona compte
que l'altra part
que ha estat oculta
aquesta part que ha guardat
aquesta part que ha reprimit
aquesta part que s'ha guardat
per si mateix
comença a picar la porta
i comença a exigir
el seu dret a ser
i jo també hi vull ser
aleshores aquesta part
que fins llavors
no s'ha desenvolupat
necessita d'alguna manera
ser atesa
no vull dir que es desenvolupi
vull dir que ha de ser atesa
per què?
perquè la persona se senti
que pot viure en plenitud
que viu integradament
tot ella
en canvi si vivim
massa caram fora
tota la nostra vida
ens ve de fora
tot el que som
i vivim
ens ve de fora
la construcció
de la nostra realitat
no existeix
quan en realitat
nosaltres som
els que ens vivim
nosaltres mateixos
i per tant
és des de nosaltres
que hem de trobar
aquesta brúixola interior
que ens mogui
cap allò que volem
si no
tot ve de fora
avui al matí de Catalunya Ràdio
estem parlant
amb Xavier Guix
psicòleg
hi ha tot un llibre
que fa pensar i molt
que és el problema
de ser massa bo
perquè es veu
que és un problema
com en tota la vida
ens havien dit
que no
que havíem de ser bons
que havíem de ser bons
però
i hem de ser-ho
hem de ser bons
a veure
ara ens posaràs
allò a la balança
quant temps
saps allò
a què hem de dedicar
si a ser més bons
o no tan bons
però
comencem de fer
que és una bona persona
sí
en tot cas
la bondat
que és una
diguem-ne
com dels grans virtuts
el costat de la veritat
el costat de la bellesa
són com les grans virtuts
que en aquesta vida
estan lligades
una cosa i l'altra
van juntes
i per tant
són com la nostra mirada
el nostre model
de perfecció
busquem la veritat
busquem la bellesa
busquem la bondat
ara
tot això
que està
escrit
en forma de
grans potencials
i sobretot
grans virtuts
necessita baixar-se
a la terra
i quan baixem
la terra
vol dir que
la bondat
s'ha de convertir
en acció
i la bondat
convertida
en acció
vol dir
fer el bé
llavors el principi
fonamental
és fer el bé
fer el bé
que comença
per fer-te el bé
a tu mateix
llavors ja
aquí
on tenim la mala bondat
arriba aquí
m'enoblido
que el primer bé
me'l dec a mi
llavors el bé
el faig als altres
però jo no em faig bé a mi
llavors això és la mala bondat
o sigui és allò de
per fer bé als altres
primer ens hem de fer el bé
a nosaltres mateixos
és que primer
com tot
no sé tu
si has anat amb avió
moltes vegades
que hi ha aquella famosa
frase que escoltes
cada vegada que pujos
a un avió
et diuen
en caso de pressurización
en la cabina
caeran unes mascarilles
i et diuen
primer de tot
posis la seva màscara
no li posi a l'altra
perquè vostè
en l'intent de posar-hi
la màscara a l'altra
potser ja és mort
per tant
és aquella atenció
que un cal
ha de posar
en si mateix
no des d'una
perspectiva
egoica
o tremendament egoista
sinó des d'allò
que jo realment
sóc conscient
que puc donar
allò que jo realment
puc fer
allò que jo realment
vull fer
allò que jo aspiro
i no tenim en compte
tant primer a l'altre
perquè venim
d'una tradició
que hem begut molt això
que primer a l'altre
clar perquè és que
si no ens diuen
si primer pensem en nosaltres
ens diuen que som egoistes
sí
exacte
ens ho diuen
però és que si no pensem
primer en nosaltres
què tinc per donar a l'altre
per donar-li jo
alguna cosa a l'altre
primer jo ja tenia
algú per donar-li
perquè si no tinc res
què li donaré
llavors li donaré
el que l'altre vol
i si li dono
el que l'altre vol
ja estic fent
un acte de comprensa
i l'acte de comprensa
que és
que l'altre
se senti satisfec
content
colmado
aleshores tot això
em porta que jo
m'oblidi de mi mateix
per tant
primer el que hauríem de fer
és nosaltres al centre
efectivament
nosaltres al centre
i saber
jo què sento
què rebo
què em ve de gust
on tinc possibilitats
d'ajudar o no
com em senten
les coses que he vist
com em senten
les persones amb les que estic
i valorar també
el que l'altre
m'està demanant
per què?
perquè aleshores
entrem en un terreny
que és el terreny
marina dels límits
bueno
on posem el límit?
entre tu i jo
on posem el límit?
llavors
per posar límits
i no sentir-nos malament
que la gent
se sent malament
no mira
sembla que m'estiguis fent
una classe
a mi mateixa
a la meva vida
doncs mira
doncs aleshores
és que posar límits
fa sentir malament
fins aquí
fins aquí
però fins aquí
es diu
en primer lloc
perquè jo tinc clar
el que jo vull
i per tenir clar
el que jo vull
que això vol dir
posar límits
vol dir que jo
primer m'haig de definir
per tant
la clau dels límits
és la definició
i jo primer em defineixo
i si tinc clar
el que vull
i el que no vull
sobretot el que no vull
aleshores
tu ja t'operaràs
amb els meus límits
no és que jo
te'ls hagi d'imposar
per tant
no és una qüestió
que jo t'hagi de dir
Marina
no facis això
Marina
no em diguis això
Marina
no no no
és dir
escolta'm
jo això no ho vull
escolta'm
jo fins aquí
o com has dit
jo ja en tinc prou
però en tinc prou
perquè tinc clar
el que vull
tinc clar el que m'agrada
o tinc clar
com a mínim
el que no vull
clar
però a vegades
què passa
Xavier Guix
que dubtar
és de persona intel·ligent
no?
a vegades no ho tenim
tan clar
tot
evidentment
i aquí
hi poden entrar
moltes coses
des de quina feina
volem fer
quin viatge
volem fer
amb quins volem relacionar
quin tipus de relació
volem
exacte
què passa
davant del dubte
com establim
aquest límit
on busquem
jo diré
on busquem
la resposta
del dubte
perquè el dubte
pot venir
acompanyat
de la curiositat
però també pot venir
acompanyat
de la por
i generalment
a través dels dubtes
hi ha por
i aleshores
què fem?
ah
on busco
la solució
és a dir
on busco
saber el que vull
aleshores
aquí són la gent expert
perquè uns
miren cap a dintre
i diuen
doncs mira jo
crec que vull això
a mi m'agradaria allò
altres diuen
com que no ho sé
pregunto
o miro
busco models
busco el que diuen els altres
demano opinió
aleshores uns construeixen
la vida des de fora
uns altres construeixen
la vida des de dintre
i això
podem repartir
a la humanitat
quin és el tema?
que em tinguin en compte
a mi
i tinguin en compte
a l'altre
per tant
que vol dir
que en l'experiència
jo m'haig d'incloure
incloure em vol dir
que si
t'atenc a tu
si t'escolto
el que tu vols
però també m'escolto a mi
i en aquest
m'escolto a mi
t'escolto a tu
segur que la relació
fa que establim
un codi
que establim
uns interessos
que establim
una decisió
i per tant
que no em senti
que com que estic perdut
i temo
equivocar-me
fixa que t'estic donant
una clau
moltes vegades
no decidim
o buscant la decisió fora
perquè tenim por
equivocar-nos
i aleshores
la por equivocar-nos
ja entra dintre
de la mala bondat
perquè aquesta por equivocar-nos
vol dir no puc fallar
no em puc equivocar
perquè temo
el rebuig dels altres
temo que no agradi
temo que no triri encertadament
i aleshores
ja ve el perfeccionisme
i ja ve no acabar mai
és a dir
aleshores vaig buscant
la referència fora
i aleshores
si em sembla
que faig
el que fa tothom
si em sembla
que més o més
l'encerto
si després d'escoltar-nos
quan em sembla
que va per aquí
doncs mira
sembla que ja tinc
una cosa decidida
la brúixola
ha de ser sempre
marina interior
l'has de trobant
tu mateixa
però a tu no t'ha passat mai
que la teva brúixola interior
t'ha dictat una cosa
per circumstàncies de la vida
no has pogut seguir
aquest camí
i gràcies a que no l'has seguit
la vida te sorpresa
has estat més feliç
que el que et marcava
la brúixola interior
això et passarà sempre
això et passarà
tant si escolleixes
com si no escolleixes
escolleixes per dintre
si escolleixes per fora
per què?
perquè només tens
l'únic que està a les teves mans
és la decisió
el resultat no
per tant
el resultat no depèn mai
de nosaltres
el resultat depèn
de moltes circumstàncies
contextes
moments
que s'esdevindran
i que faran
que una cosa
doncs mira
allò on hi havia mala sort
ha acabat sent bona sort
i allò on hi havia bona sort
ha acabat sent mala sort
però això ja no depèn de nosaltres
de nosaltres depèn només la decisió
des d'on estic prenent la decisió
això és el que t'has de preguntar
hem de mirar més endins
i menys cap enfora
una miqueta
tenir-nos en compte
simplement no cal que
tampoc ara fem grans metafísiques
sinó tenir-nos en compte
incloure'ns en l'experiència
tenir la sensació
que nosaltres també hi som
i que ens tenim en compte
ara que jo em tingui en compte
i digui
tot i tenir en compte
m'estimo més
estar només per tu
és una decisió que prenc
llavors ja no hi ha queixa
i sobretot
no estic generant deutes
perquè si no
avui ho faig per tu
però estic generant un deute
espero que demà ho facis per mi
per tant
quan es van generant aquestes
expectatives
i aquestes deutes
això s'acaba cobrant
i tard o d'hora
vindré
i et diré
a través de la llista
home Marina
jo que he fet això per tu
jo que et vaig donar allò
jo que et vaig regalar
no sé quant
jo que et vaig dedicar
el meu temps
jo llavors t'estic posant
tota la llista
de les coses que he fet per tu
i l'altre sempre et dirà
però jo no t'ho vaig demanar
per tant
aquí és la importància
d'incloure't
i tenir en compte
que és el que tu també vols
en cada situació
escolta
ja s'ha sent el batec
d'un nou món
que a poc a poc ja neix
doncs es veu que
ser massa bona persona
és un problema
hem intentat definir ja
què és una bona persona
i has parlat molt
i al llibre ho fas
d'aquest concepte
de la mala bondat
expliques que se sostenten
quatre pilars
el primer seria
aquesta obediència
l'obediència
que hem dit
la segona és el portar-se bé
que també l'hem definit
amb uns guions
de perfeccionisme
de fer-ho tot bé
de més de pressa
afanya't
de quedar bé amb tothom
esforça't
queda bé
llavors aquests guions de vida
és el portar-te bé
la tercera és curiosa
per mi és la més important
una de les més importants
perquè lliga
amb allò que t'he dit
del sentit del deure
que és
l'angoixa
per sentir
que no ets prou bona
hauré estat correcta
és com si tu ara
quan acabis el programa
comencis
el teu cap comença a dir
per què he dit
aquell comentari
per què no m'he callat la boca
quan han dit no sé què
i què pensar la gent ara
si aquella prometre
que fer no s'ha entès
llavors comences
a amargar-te l'existència
i a donar-li voltes
i voltes
i voltes
perquè estàs convençuda
que no ho has fet prou bé
no t'has portat prou bé
i això tindrà conseqüències
i les conseqüències
són sempre culpa
i la culpa porta càstig
per tant
imagina't quin xou
és una angoixa
i jo he conegut persones
que es passen el dia
pràcticament
avaluant
tot el que diuen i fan
per si ho estan fent prou bé
i la quarta
és la
ira reprimida
la ira reprimida
vol dir
que la persona
que és massa bona
sol
estalviar-se
molestar-se
enfadar-se
treure la ira
renegar
dir que no
llavors
tot això queda reprimit
és aquell típic cas
que tu també l'hauràs viscut Marina
perquè l'hem viscut tots
que m'he empassat
m'he anat empassant
m'he anat empassant
m'he anat empassant
i un dia petes
i petes eh
perquè tot surt sempre
i quan petes
que em petes
malament
i desproporcionadament
i llavors venen els teus
a mi i diuen
Marina
què t'ha passat
se t'han anat
però què t'ha passat
però si només ha sigut res
una goteta d'aigua
i t'estàs enfonsant
ja no estic farta
perquè la vida
ja no puc més
tot això
t'ho has estat
empassant tu mateixa
perquè no has sabut treure
en el moment
que havies de treure
doncs aquest no
tan necessari
o senzillament
allò que dèiem
la teva definició
o fins i tot
el teu enfado
vull acabar
amb una situació
que hem viscut
fa pocs dies
en plena actualitat
a un programa
de televisió
on passava això
això seria l'exemple perfecte
d'una persona
que posa al centre
exacte
sí però capeta
però es deixa guiar
per la seva bruixola
anterior
sí però
cuidado
compte
perquè
això em recorda
les persones que actuen
amb reactivitat
això és com
que aquesta persona
en un moment donat
ha dit
ja en tinc prou
però no era el moment
de dir
ja en tinc prou
en tot cas
podia dir
mira
a partir d'avui
o després del programa
d'avui
em pensaré
vull
fer-me una reflexió
a l'entorn
de si hagi de continuar
en el programa
perquè no ho estic passant bé
no ho disfruto
en canvi
la manera reactiva
que vol dir
a bote pronto
sense que ningú
ho esperi
en aquell moment
ni tampoc és el rol
que et toca
en aquell moment
dius
ostres
has fet bé
de dir el que penses
sí
està molt bé
però compte
que no sembli
un xantatge
que no sigui
com una crida d'atenció
que no sigui
no dic que sigui
el cas d'aquesta senyora
que jo no vaig veure
el cas
però a vegades
aquestes coses
es fan per cridar l'atenció
es fan perquè
d'alguna manera
et facis el centre
en aquell moment
però a més a més
el propi fet de dir
ara de cop i volta
m'aixeco i me'n vaig
això és una mica reactiu
aleshores cal pensar
que malgrat aquesta persona
hagi arribat
al punt
de no retorn
i aquesta persona
amb tot el seu dret
digui
ja en tinc prou
també ha d'escollir
el moment oportú
de fer-ho
tu creus que Pedro Sánchez
aquests dies
s'ha donat un temps
a pensar?
no
no
o sigui
jo el Pedro Sánchez
també ho trobo reactiu
reactiu
eh també
sí
perquè la primera resposta
és reactiva
perquè fixa't que
just
quan surt
la querella
ell reacciona
amb aquesta
aquesta
aquesta
conjunció
entre un fet
i l'altre
porta que la persona
no hagi fet
una reflexió
en tot cas
fins i tot
una reflexió
que pot ser anunciada
de dir
davant d'aquests fets
vull fer una reflexió
personal
i vull mirar
a veure com jo puc ajudar
a regenerar
la vida política
la democràcia
etcètera
perquè el contingut
no és que estigui malament
però en canvi
la reacció
té un punt
com de xantatge
i aquest també
convertir-se en el centre
de tot
i ara tot gir
l'entorn d'ell
clar
aquí hi ha una coseta
que hauríem de veure
fins a quin punt
doncs és
és correcta o no
tu ho has aconseguit
no ser massa bona persona
bastant
bastant
no està mai net del tot
tot això
però jo crec que bastant
bastant
perquè jo he sigut
un nen bo
i m'ha portat
molts patiments
i en el seu moment
vaig dir
ja n'hi ha prou
però això em va servir
és que tenim
consulta
tenim aquesta oportunitat
no?
de tenir moltes persones
davant nostre
i el fet de tenir
moltes persones
davant nostre
ens ajuda
que puguem formar-nos
una idea
de certs patrons
o programacions
que arrosseguem
llavors un d'aquests patrons
és justament el del nen bo
llavors
llavors durant uns quants anys
he pogut
anar mirant
el patiment
de les persones
que com jo
han sigut nens bons
o nenes bones
i gràcies a això
he pogut configurar
un puzzle
de la personalitat bonista
que és el que trobareu
en aquell llibre
el problema de ser
demasiado bueno
és el que explica
en aquest llibre
el Xavier Guix
moltíssimes gràcies
per venir avui
un 1 de maig
gràcies Marina
gràcies
cuida't
i a veure si ens posem
al centre
i seguim la brujola interior
que a vegades
és el més difícil
però escolta
és el plantatge
és a prendre-ho
és posar-s'hi
com tota la vida
com tot
cuida't i sort
gràcies
el matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
com embolicar
el teu regal
del dia de la mare
per al Corte Inglés
tria un Felicitats
deixa'l sobre
una superfície plana
i tanca-la amb petons
o regala un Ode Parfum
Google Blush
80 mil·lilitres
de Carolina Herrera
abans 154 euros
ara 99,95
regalar sempre serà
més gran que qualsevol regal
5 de maig
Feliç dia de la mare
al Corte Inglés
a la botiga
web i app
El 9 de juny
se celebren les eleccions
al Parlament Europeu
Si aquell dia
has de ser lluny
del teu poble
de la teva terra
de la teva ciutat
o alguna cosa
t'impedeix anar a votar
pots fer-ho per correu
Sol·licita fins al 30 de maig
la documentació necessària
a qualsevol oficina
de correus
o a correus.es
La rebràs de manera gratuïta
al teu domicili
Per correu
el teu vot
té tot el valor
Ministeri de l'Interior
Govern d'Espanya
www.interior.gob.es
El teu cotxe
que soni
Catalunya Ràdio
Ja pots escoltar
la nostra app mòbil
també mentre condueixes
Gaudeix de totes
les nostres emissores
i podcasts preferits
directament des de la consola
del teu vehicle
Allà on vagis
tant si ets aquí
com a l'estranger
Escolta la primera aplicació
de ràdio en català
per al teu cotxe
L'app de Catalunya Ràdio
ja circula
Compatible amb Android Auto
i Apple CarPlay
L'Incat
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
L'Auditori de Girona
acull una versió participativa
de la passió
segons Sant Joan
de Bach
amb dramatúrgia
de Sergi Balbel
El 4 de maig
la sala Montsalvatge
s'omplirà
amb aquesta obra
que abdala
la història
de la música
que tancarà
el cicle
grans concerts
de clàssica
de la temporada
Més informació
a AuditoriGirona.org
Recomanat
per Catalunya Ràdio
L'Incat
L'Incat
Omnium Cultural
us convida
al Festival Límbic
el festival itinerant
de creació contemporània
amb una trentena
d'activitats
de música
humor
dansa
teatre
poesia
i circ
tot gratuït
amb les actuacions
de Julieta
Maria Heine
Clara Aguilar
31 fam
Oriol Sauleda
Mariones Pluges
Joel Díaz
Charlie Pee
i molts més
el 3 i el 4 de maig
a Santa Coloma
de Gramenet
Més informació
a límbicfestival.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
L'Incat
L'Incat
L'Incat
a Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
L'Incat
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Us ha marcat
aquesta conversa
amb el Xavier Guix
Ai sí
els límits
jo estic en contra
de posar límits
Jo no
Jo trobo
que s'han de posar límits
per fer-te bala
Estic a favor
Sí eh
En molts aspectes
Per exemple
l'aspecte laboral
l'aspecte sentimental
Jo crec que m'he passat
posant límits
i ja estic a l'altra banda
m'he convertit en una dona problemàtica
canvio de parella
cada dos per tres
Això és un drama
si poses molts límits
t'aïllas
Pots dir?
Jo crec que són necessaris
i sempre sentibles
per definir-te
al final
Mira
jo som d'una illa
les illes estan delimitades
Què és el que determina l'illa?
Els límits
Ah
El mar
El que l'envolta
Doncs les persones
una mica
Ara tots els illencs
Sama, posen límits
Llucia
Sama, què m'estàs dient?
Com els poses?
Com els poses aquests límits?
Els executes o els verbalitzes?
No, això és una cosa
que s'aprèn
quan aprens a dir que no
que costa molt
en els començaments
sobretot si ets autònoma
si ets freelance
primer dius que sí a tot
i sobretot nosaltres
som d'una generació
que com que volen fer moltes coses
tenim aquest fomo
que sempre tenim la sensació
que ens perdem coses
volen dedicar-nos
a la nostra vocació
però com que
amb la nostra vocació
no arribem a final de mes
fem una feina paral·lela
que fa que al final
agafem més feines
de les que podem executar
i ens abasam
ens acostumam
a tenir moltíssimes feines
a fer mil coses
llavors ens oblidam
de dir que no
perquè no ens ho poden permetre
al final
poden dir que no
és que és un luxe
posar límits
és un privilegi
clar
però un dia t'adones
que si sempre dius que sí
la gent no et valora
perquè ja t'adonen
com a part
això també és veritat
és a dir
sempre està disponible
dir que no
posar límits
et dona autoritat
això és cert
però
no tant amb les feines
però si en el terreny personal
quan un amic
una amiga et decep
per exemple
o pots verbalitzar-ho
o simplement
agafar distància
amb els anys
tothom et decep
no és veritat
vull dir que si comences
a posar límits
ets quedes més sol
que l'una
i al final
has de contemporitzar
una mica
però també te fas respectar
va però
sí sí
ja estic d'acord
però que al final
dius
mira
tot això està ple de merda
què hi farem
jo crec que
tothom té un
que tothom té un límit
no
com se sol dir
se faci en si no és infinita
llavors arriba un moment
que tens un límit
i aquest límit està bé
posar-lo allà
on vols posar-lo tu
i no on te'l volen imposar
els altres
diguem-ho una vegada
que us hagueu penedit
de posar o no posar un límit
sí
d'haver-lo posat
penedit no
perquè ho fas
perquè saps què vols
sobretot saps
en una edat determinada
ja saps què no vols
per tant
és molt conseqüent
i poses el límit
allà on vols
però
sí que és veritat
que allò té conseqüències
i que hi ha un moment
en què al cap del temps
dius
doncs ara no sé
si m'he passat
no
pot ser amb una feina
que de cop i volta
tu hagis començat
a fer partícip
als altres
del teu criteri
ho diré
amb paraules suaus
no?
bueno
hi ha uns superiors
que tenen un criteri
i tu comences a fer
i si
et converteixes
en una persona problemàtica
i si estàs
en una situació vulnerable
en el sentit
que depens d'ells
per els ingressos econòmics
tens més probabilitats
que la temporada següent
bueno
potser no et truquen
això passa
clar
tu no et penedeixes
d'haver dit
home
el meu criteri és aquest
i crec que
era positiu
compartir-ho
però sí que
quan trobes a fat dels diners
dius
potser podria haver callat
jo me'n penedeixo
de no haver posat
més límits
en un sentit
de blindar
el meu temps
blindar
el temps
que és
propi
el temps
anomenat lliure
que al final
és l'únic
símptoma
de llibertat
realment
quan no tens temps lliure
és que no ets lliure
i llavors
trobo molt a faltar
aquest temps lliure
perquè no he sabut
posar límits
no he sabut
blindar
un dia de la setmana
sense feina
avui és dia del treballador
ja
i aquí estem
no?
aquí estem
no, no, no
no
no sé
però ens van donar l'opció
d'entrar des de casa
i nosaltres
hem volgut venir
també ho hem de dir
ho hem de dir
molt bé
per Catalunya Ràdio
esteu parlant molt de feina
però i amb les relacions personals
us fan adir
de no haver posat
certs límits
jo molt
clar que sí
jo sóc una persona
que m'ha costat molt
aprendre a dir que no
perquè he volgut
entendre l'altra persona
abans de posar
és l'empatia
és que això és una virtut
sí
però moltes vegades
has de pensar
que és el que vols tu
i a partir del que vols tu
exigir-li a l'altra persona
allò que tu
el teu objectiu
i no adaptar-te tu
en el seu
que és el que
moltes vegades fem
perquè no volem
perquè no volem conflicte
perquè ens interessa
veure què li passa
a l'altra persona
en quina situació està
i busquem la validació
de l'altra
i un altre dia
i un dia te n'adones
que no està fent el mateix
per tu
no?
ja
s'està posant-te en el teu lloc
i estem parlant
de relacions
de parella
però també de relacions
amb amics
o de relacions
també laborals
amb companys de feina
és a dir
amb relacions personals
moltes vegades
veus que no estàs
al mateix nivell
que l'altra persona
i jo
no som de posar límits
al contrari
jo soc molt oberta
a l'hora d'entendre
l'altre
però de vegades
dius
ostres
m'està prenent
el temps
no direm el pèl
però sí el temps
no?
jo sí que he tingut
la intuïció
d'anar
tallant relacions
amb les que no em sentia còmode
sense saber
quan encara no parlàvem
de posar límits
diguéssim
jo ja anava
detallant relacions
aquesta no
aquesta no
aquesta no
però és veritat
que hi ha un moment
a la vida
que dius
mira
o acceptes
certes coses
o no funciona
no pots posar límits
a tot
no
però és a dir
els límits
els poses
no vol dir que hi siguin
no vol dir que
han de ser flexibles
sí exacte
és a dir
tu els vas posant
a mesura que decideixes
fins aquí
a partir d'aquí
ja no
perquè és que si no
t'estan ocupant l'espai
t'estan ocupant la teva vida
t'estan ocupant el teu temps
totalment
llavors aquest és el límit
que crec que és important posar
i no és fàcil
és a dir
no és una cosa que
és una cosa que
necessites aprenentatge
és veritat
necessites aprenentatge
això és veritat
però quin gust dona
quan aprens
i tens la confiança
per donar límits
t'empodera d'una manera
ai
jo em sento poderosa
quan dic
aquesta persona
ja no la trucaré més
i no ho sap
i si et truques
no li agafes el telèfon
i home
si em truques
l'hi agafo
som una persona educada
però
et veia tan clara
posar límits
però jo crec
d'alguna manera
ja ho veuen
ja està
allò es desfà
continua
sense conflicte
i jo em sento
poderosa
de debò
és molt gustós
posar límits
però jo em passo
crec
doncs els límits
que posen o no
Llucia Ramis
i Samantha Villar
gràcies per ser aquí
un 1 de maig
a tu
quina alegria enseneu
clar que sí
i els ullets
i els ullets
i aprofiteu aquest solet
si més no
a Barcelona
fa sol
i això és una alegria
no no
ara anem a fer feina
apa
fins ara
el matí
la gent
que tenim problemes
també tenim dret
i aquí
Que no se le puede negar a ninguno, la cultura, porque es un alimento para la persona.
Cada año, miles de personas en riesgo de exclusión
gudecen de la cultura a los teatres, auditorios y museos
con la propia cultura, una puerta a la inclusión.
Si crees que el Alvocat forma parte de la dieta mediterránea
o que el coche eléctrico es el primer vehículo que no emet CO2 de la historia,
quizás es que has desconnectado de tus orígenes
y te cal descubrir el nuevo Museo Terra, a la Espluga de Francolí.
El Museo de la Vida Rural renova el nombre y la imagen,
pero manté la seva essència de sempre.
Visita el Museo Terra i reconecta.
Viu el Girona Barça més especial a la TDT
des de l'espai Fundació La Caixa de Girona.
El 4 de maig, els oients convidats podran viure al Girona Barça
i un cop acabat, participaran en el tercer temps.
Un esdeveniment que es podrà seguir a l'antena de Catalunya Ràdio
i a través de l'app, al web i també a YouTube.
El 4 de maig, vibrarem amb el Girona Barça
a la comunitat de la TDT.
Amb el suport de Marlex,
empresa especialista en selecció de talent.
Catalunya Ràdio
Iaio Herrera, bon dia.
Hola, bon dia.
Queden 11 dies perquè els catalans vagin a les urnes
i ara mateix el canvi climàtic no és una prioritat,
sembla que per part d'aquest partit polític
i tampoc està dins del debat.
Bueno, yo creo que es una...
Tristemente es una normalidad, ¿no?
Es decir, que ya no ahora, sino en los últimos años,
parece haber como una especie de divorcio
entre una serie de datos, y no ya datos,
sino lo que la gente ve con sus propios ojos,
que está pasando en el territorio,
que está pasando en sus vidas,
y sin embargo su carencia de abordaje,
digamos, en los discursos políticos.
Incluso a veces cuando se nombra,
se convierte en una especie de etiqueta
porque no va acompañada de acciones, propuestas,
cambios o incluso mensajes
que vayan encaminados a abordar realmente los problemas.
¿Pero qué falta?
Consciència entre la classe política,
falta responsabilitat,
o es que aquí ens anem omplint la boca de paraules
però ningú realment acaba pensant
que aquest canvi climàtic
sigui realment el gran repte dels nostres dies?
Mira, yo no sé muy bien,
o sea, no sabría muy bien explicar,
exactamente qué es lo que pasa,
porque yo tengo mucha gente querida y conocida
que ocupa lugar en las instituciones
y que es muy consciente,
ya no solamente del cambio climático,
sino en general de la crisis ecológica,
que tiene que ver también
con la disponibilidad de energía y de minerales,
que tiene que ver con el destrozo del territorio,
es decir, que tiene que ver con, digamos,
con esta especie de guerra,
lo que nos sostiene vivos y vivas.
O sea, sí que hay consciencia.
Yo lo que creo es que la política en los últimos años
ha caído mucho o ha quedado desde mi punto de vista
muy reducida a veces a una disputa meramente mediática,
y en esa velocidad, digamos,
de la disputa de hegemonía en redes sociales,
en medios,
digamos que hay una parte importante
de políticos y políticas
para las que hablar de esto
es generar,
creen que es generar una especie de incomodidad,
insatisfacción,
preocupación en el electorado
que va a terminar generando menos votos.
Es decir, desde mi punto de vista,
hay como una especie de obsesión
por la idea de generar ilusión,
una idea de ilusión,
desde mi punto de vista,
bastante infantilizadora,
que hace que aquellos temas
que son complejos,
que se sabe perfectamente
que abordarlos,
supone cambios muy profundos
en la política,
en la economía
y en la cultura,
que van en dirección antagónica
a lo que una buena parte
de la ciudadanía
considera que es lo normal
o que es lo bueno,
pues al final hay mucho miedo
a la hora de abordarlo
y también mucha falta de preparación,
creo yo,
para abordarlo de una forma rigurosa.
Ya.
Tú parles,
fas servir un concepte
que es l'ecofeminisme.
¿Qué es l'ecofeminisme,
exactament?
Bueno,
no es más que una corriente de pensamiento
y un movimiento social,
básicamente dicho de una forma muy sencilla,
en reconocer que la vida humana
es una vida que se inserta
en una trama de la vida
de la que forma parte,
es decir,
ni el agua que bebemos
es fabricada en ninguna industria,
ni los minerales que utilizamos
para generar energía
o para construir cosas
han sido fabricados
por los seres humanos,
solamente han sido extraídos
de la tierra,
ni las plantas
que se reproducen,
por ejemplo,
en la agricultura,
se reproducen solo
porque las cultiven campesinos,
sino porque hay fotosíntesis,
agua.
O sea,
lo que quiero decir
es que no hay
ni economía posible,
ni tecnología posible,
ni vida posible sin naturaleza,
¿no?
Pero esto
va acompañado
desde la conciencia
de que los seres humanos,
además,
somos seres humanos
que vivimos encarnados
en cuerpos,
en cuerpos que son vulnerables,
que necesitan
alimento,
vivienda,
cuidados,
acceso al agua.
Lo que quiero decir
con esto
es que una persona
en solitario
no puede vivir
si no hay otras
que se hagan cargo de ella,
sobre todo en algunos momentos
del ciclo vital,
como la infancia,
la vejez y demás.
Y por otro lado,
digamos,
esa vulnerabilidad
obliga
a que la política
y la economía
sean conscientes
de que una vida nacida
en modo alguno
presupone
que esa vida
vaya a ser cierta
a lo largo del tiempo.
Una vida nacida
es una vida posible
y será cierta
si se desarrolla
en un espacio,
en un lugar
que interactúa
con la naturaleza
y donde las personas
interactúan entre sí
con el propósito prioritario
de sostener vidas dignas.
El asunto
es que en este momento
nos tendríamos que preguntar
si nuestras economías
o nuestras políticas
tienen como principal propósito
sostener vidas dignas
o su principal propósito
es hacer crecer la economía,
una idea de progreso
ligada al progreso material
y la dignidad de la vida
viene a ser
como una especie
de subproducto
para algunas personas
de ese crecimiento económico.
¿Qué tiene que ver
eso con el feminismo?
Es decir,
¿por qué ecofeminismo?
Porque había mucha gente
que dirá
esto no va a nosotros
esto no va a mí.
¿No es excluente
de alguna manera?
Yo creo que no
en modo alguno.
O sea,
yo creo que
igual que el ecologismo
no es excluyente
porque absolutamente
todos los seres humanos
formamos parte
de esa trama de la vida
y dependemos de ella.
Desde mi punto de vista
las miradas feministas
que a mí más me interesan
porque feminismo
como ecologismos
puede haber muchos,
¿no?
Las miradas feministas
que a mí más me interesan
son las miradas feministas
que sitúan
la dignidad
de todas las vidas humanas
como una prioridad.
Las vidas de las mujeres,
las vidas de quienes
no son mujeres también,
obviamente, ¿no?
Todas esas vidas
se sitúan,
no cualquier tipo de vida,
sino vidas,
decimos que merezcan
la alegría de ser vividas,
que sean vidas dignas,
se colocan en el centro.
Cuando hablamos de ecofeminismo
lo que hacemos es hablar
de una forma distinta
de entender economía,
de entender política,
de entender la vida en común,
que es consciente
de lo que somos como especie, ¿no?
Yo,
en los últimos años,
que,
claro,
vas a muchos sitios
y participas
en un montón de cosas,
me estoy encontrando
con muchísimas chavalas jóvenes,
pero también muchos hombres jóvenes
que se acercan
a las miradas ecofeministas
y las ven
como tremendamente sugerentes
para ser aplicadas
en los lugares
donde están,
porque,
digamos,
las sociedades patriarcales
y las sociedades capitalistas
también machacan muchísimo
a muchos hombres,
¿no?
Aquí a Catalunya
hi ha molts projectes
que estan sobre la taula
i que s'allunyen,
¿no?,
d'aquesta visió segurament
ecofeminista,
per exemple.
Es parla de l'ampliació
de l'aeroport del Prat,
hi ha la tercera pista.
Tenim també el Jarró,
que va ser un dels desencadenants
que ens va fer anar
cap a les eleccions,
perquè aquest projecte
i la diferent visió
dels partits polítics
va provocar
que no hi haguessin
pressupostos
per aquest any.
Entens
que Catalunya
estigui centrat
en aquests projectes
pel que fa
al medi ambient
i no pensant ja
en la Catalunya
del futur
que segurament,
com hem vist,
si més no aquest any
tindrà menys aigua
i molts més problemes
per viure de la terra?
Desde mi punto de vista,
claramente,
y no es el caso
solamente de Cataluña,
sino, bueno,
yo soy,
vivo en Cantabria,
pero soy nacida en Madrid
y vivida la mayor parte
de mi vida en Madrid.
No voy a contar
lo que es la Comunidad de Madrid
porque es una cosa terrorífica,
¿no?
Pero incluso,
por ejemplo,
en Cantabria
ahora mismo
se está viviendo
una transformación
de la Ley del Suelo
que pretende
de alguna manera
permitir
y liberalizar
en un momento
en el que precisamente
el norte de España
se convierte
en una especie
de refugio climático
respecto a otros lugares
en donde
las temperaturas medias,
sobre todo en el verano,
que crecen
de una forma tremenda
y empieza a haber
importantes problemas
de agua
que también hay
en Cantabria
por otro lado,
¿no?
Entonces,
una se pregunta
cómo es posible
que viéndolo
con nuestros propios ojos,
cómo viendo,
no ya que las generaciones
futuras,
como se habla a veces,
quienes vivan
dentro de 300 años,
sino que las personas
hoy más jóvenes
o las criaturas pequeñas
van a vivir esto
con una intensidad tremenda,
¿no?
Y una se pregunta
cómo es posible
que gente que se quitaría
la comida de la boca
para dársela a su hijo,
sin embargo,
siguen sosteniendo
y se mueven poco
para sostener
proyectos políticos
y económicos
que de facto
les están haciendo imposible
o muy difícil la vida,
¿no?
Y yo creo que esto
tiene que ver
con el hecho
de que la mirada capitalista
y cuando hablo de capitalismo
no me refiero solamente
a los países occidentales,
podría hablar del capitalismo
de Estado de China,
¿no?
La mirada capitalista
es una verdadera religión,
es una religión civil
que se construye
sobre la sacralidad del dinero,
es decir,
lo que hay que preservar
es el dinero
de cualquier manera
y bajo esa lógica
sagrada del dinero
al final
se termina defendiendo
que todo merece
la pena ser sacrificado
si la contrapartida
es que la economía crezca,
¿no?
Entonces,
basta que te digan
que un proyecto atroz
va a generar
cinco puestos de trabajo
o basta que te amenacen
con que se van a perder
si no se hacen
para que un montón de gente
sienta pavor
de que en el cortísimo plazo
no haya trabajo
o pueda desplomarse
la economía,
es decir,
una cosa etérea
como la economía
se desplomará
sirve para frenar
cualquier tipo
de dinámica
de cambio
y sin embargo
por el otro lado
no acabamos de ver
o no acabamos
de hacernos conscientes
de que esa misma
dinámica de crecimiento
está haciendo
que muchísimas personas
por ejemplo
no puedan acceder
a la vivienda
que haya un montón
de gente que vive
con el miedo
de que le corten la luz
o le desahucian
de la casa
o de poder
tener una dieta
amb el mínimo
necessari
per viure,
¿no?
básicamente
es decir,
que te encuentras
con...
yo conozco
y participo a veces
en espacios
donde hay personas
muy precarias
y ves claramente
como el día 20 de mes
dejan de poder
comprar alimentos
que consideran
que tendrían
que estar en su dieta
y terminan comprando
pues un montón
de alimentos
que la propia televisión
o los propios médicos
califican
como comida
pero es la que puede
es a la que pueden acceder
¿no?
Sí,
porque por alguna cosa
es la más económica
a cort termini
¿no?
Efectivamente
en términos
estrictamente monetarios
¿no?
Pero se da esa paradoja
de que por un lado
la amenaza es
no crecer a la economía
y sin embargo
en este contexto
de apuesta
por el crecimiento
de la economía
la gente cada vez
tiene más dificultades
para acceder a la vivienda
para tener una dieta digna
para poder pagar
la factura de la luz
y demás
¿Tú veus a la societat
preparada
per fer canvis?
Porque al final
adaptar-nos
a aquesta nova forma
de vida
que ens està exigint
ara mateix
el canvi climàtic
requereix
de molts canvis
de moltes decisions
personals
Totalmente
pero mira
yo creo
claro que veo
a la sociedad preparada
o sea
si
voy a poner un ejemplo
un poco
que está más
en lo individual
es decir
¿está una persona
preparada
para pensar
en su propia enfermedad
o en el declive
de su cuerpo?
Es decir
podríamos decir
no
pero todos los días
hay personas
que son diagnosticadas
de enfermedades graves
hacen un duelo
y después de hacer el duelo
la mayor parte de ellas
se colocan
con una fuerza tremenda
para mejorar
cambian sus dietas
cambian sus hábitos de vida
se someten a tratamientos
a veces tremendamente agresivos
porque el propósito
es básicamente
conservar la vida
y conservar la vida
con dignidad
yo creo que
a veces
desde la política
hay un planteamiento
que desde mi punto de vista
es elitista
y es un planteamiento
infantilizador
de la sociedad
que hace
que alguien
se arrogue el poder
de decir
o de pensar
qué es lo que la gente
debe saber
o no debe saber
yo soy muy consciente
de que solamente
con tener datos
las cosas no cambian
pero me parece imprescindible
que los datos
y la información
se compartan
para poder generar
esos cambios
es decir
muchas de las cosas
que pueden parecer
no deseables
en un contexto
en el que parece
que la economía
va a poder seguir creciendo
ilimitadamente
y tú albergas
la esperanza
de alguna vez
por tus propios méritos
poder ser
como quienes están
en la cúspide
o en los modelos
de poder
no hace
es decir
si ese es el foco
algunas de las cosas
que planteamos
que es vivir
con menos
digamos
cuestiones materiales
o menos
menos viajes
o menos
menos cantidad de ropa
o lo que fuera
puede parecer
no deseable
ahora bien
tenemos que tener en cuenta
que no vivimos
en países
donde la gente vive
muy bien
es que una transición
ecológica justa
como la que defendemos
que asegure vivienda
que asegure
alimentación de calidad
que asegure
salud
y educación pública
que asegure
cuidados
adecuados
y dignos
en todos los momentos
de la vida
una sociedad
que asegure eso
es una sociedad
en donde ya
la mayor parte
de la gente
vive mejor
de lo que vive ahora
porque ahora mismo
eso no está asegurado
pero la gente
se sigue comprando robas
se sigue viatjando
se sigue agafando aviones
sinse
muchas veces
pensar en
quina es
después la petjada
ecológica
d'aquests actes
claro
pero yo no
yo intentaría
no culpabilizar
a la gente
a la gente
individualmente
sino me plantearía
que necesitamos
debates
y informaciones
compartidas
en el plano social
yo tuve la suerte
de participar
muy colateralmente
en la asamblea
climática ciudadana
que organizó
el ministerio
de transición
ecológica
y reto demográfico
y en esta
se seleccionaron
100 personas
al azar
se seleccionaron
100 personas
al azar
que durante
5 fines de semana
debatieron
sobre cuestiones
relativas a la crisis
ecológica
al cambio climático
esas 100 personas
al azar
donde había gente
que podía ser votante
de la ultraderecha
y gente
que tenía
posiciones
muy de izquierda
terminaron
pactando
un paquete
de decenas
de medidas
que son medidas
que podría proponer
el ecologismo
más radical
lo que quiero decir
es que cuando se comparte
y hay tiempo
para poder
ponerse de acuerdo
hay muchas
posibilidades
de generar
proyectos
estos sí
ilusionantes
porque
se encaminar
a poder generar
una vida mejor
para todas y todos
Ahora mateix
sembla
si mirem
com està
la política europea
si mirem
el que está
passando al mundo
que nos estiguem
preparando
para una guerra
Bueno, yo estoy
escandalizada
o sea, me está
pareciendo
impresionante
como está creciendo
el discurso
y como se enaltece
el militarismo
y la guerra
hubo una
una portada
que a mí me dejó
perpleja
del diario El País
hace unos días
que la portada
del periódico
era
Europa
se prepara
ya para la guerra
¿Y hay esperanza
en un mundo
tan devastado?
Claramente sí
O sea, y la esperanza
¿On?
¿On es ya?
Sí
A ver, yo la esperanza
y esto a mí me parece
que es también
muy de las miradas
ecofeministas
La esperanza
yo creo que la miramos
cuando vemos
lo que sucede
en las vidas
concretas
y cotidianas
Acabamos de atravesar
una pandemia
y mientras la pandemia
claramente
generó dinámicas
muy terribles
como el aumento
de la vigilancia
o la policía
de balcón
la pandemia
fue una brutal
explosión de solidaridad
donde hubo muchísima gente
que salió a la calle
o vamos
no salía a la calle
pero desde sus casas
decía
me quiero ocupar
de otros y otras
y fue tremendo
en las ciudades
y en los pueblos
como mucha gente
tuvo
es muy curioso
tuvo tiempo
y a partir del tiempo
tenía voluntad
y sentía responsabilidad
de ocuparse
de otras
Sí,
això d'una banda
pero es que de l'altra
y lo hemos visto
hace pocas semanas
mientras tanto
y había empresarios
aprovechándose
de aquel momento
y forrándose
Absolutamente
Sí,
y hay los dos contrastos
Absolutamente
o sea,
yo la esperanza
yo no veo la esperanza
como una cosa
así
idílica
ñoña
o no sostenida
lo que quiero decir
es que la esperanza activa
se construye
mirando con claridad
donde estás
y estás en un mundo
de devastación ecológica
en un mundo de corrupción
y en un mundo
capitalista
que está dispuesto
a sacrificarlo todo
con tal de ganar dinero
pero sí
en imaginar
dónde querríamos estar
y dar pasos
hacia ello
yo me muevo
por un montón de sitios
y cada vez
que vuelvo a un pueblo
donde había estado
a lo mejor hace 4 o 5 años
me encuentro
muchas más dinámicas
de gente autoorganizada
que está resolviendo
necesidades cotidianamente
que está poniendo
las bases
para que en contextos
de conflicto
surja más
la cooperación
que la devastación
y miramos mucho
o le ponemos mucho
el foco
a aquellas cosas
que reflejan
porque hay que denunciarlas
la corrupción
o la devastación
o lo que va mal
pero si en un mundo
que va tan mal
la vida se sigue sosteniendo
es que por debajo
y de forma invisible
hay mucha gente
que la está sosteniendo
y una
sigue dejando
a su hija
en una escuela infantil
porque sabe
que quienes están ahí
se van a ocupar
bien de ella
y una se sigue montando
en un autobús
de alza
porque sabe
que el conductor
va a intentar
ser lo más responsable
con la gente
que lleva dentro
es decir
en ese mundo
de contrastes
y de contradicciones
que tú dices
que es cierto
convive lo peor
con muchas relaciones
de cooperación
y de apoyo mutuo
que son
las que sostienen
la vida
amb això ens quedarem
allà llorera
un plaer
tenir-te aquí
a l'estudio
de Catalunya Ràdio
per reflexionar
i recomanem
als nostres oients
aquest llibre
Els 5 elements
és una guia
d'alfabetització
ecològica
no és nou
però ara sí
que es pot llegir
en català
gràcies a la traducció
de David Fernández
Una maravilla
Vamos
El mejor traductor
que podía imaginarme
Moltes gràcies
A tu
A tu
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
El matí
de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
12 de maig
Eleccions al Parlament
de Catalunya
Espais gratuïts
de propaganda electoral
Nuestros barrios
se están degradando
Se están convirtiendo
en estercoleros
multiculturales
en los que no se pueden
ni salir a la calle
sin que te roguen
También han empezado
ya las imposiciones religiosas
sobre todo
para las mujeres
Nuestros comercios
se están cerrando
Gracias al gobierno
que impone
cargas impositivas
La ilamización
de España
avanza
y es necesario
frenarla
Este 12 de mayo
defiende Catalunya
defiende España
Vota frente obrero
Es hora
de aixecar
les fronteres
de Catalunya
per garantir
un futur digne
pròsper
i segur
als nostres fills
Per restituir
un estat català
que preservi
la nostra cultura
blindi els valors
occidentals
i aturi
la immigració
massiva
invasiva
que ens ha omplert
de violència
i barbària
als carrers
Salvem Catalunya
amb aliança
catalana
Ens cal
un canvi radical
Ni la llengua
ni l'economia
ni el rum
del país
poden continuar
igual
La independència
és possible
I un govern
millor
també
Confiem en el país
Feu-nos confiança
Voteu
a l'hora
Soc l'advocat
Rafael Serrano
Fa 63 anys
vaig emigrar
a la meva família
de Córdoba
a Barcelona
La meva família
era una pinya
com ara ho són
les famílies
que arriben
a altres països
Hem de creure
en aquestes famílies
i donarles
les oportunitats
que la meva va tenir
Inmigrant sí
Catalunya sí
vota pel partit
per un món més just
Els polítics independentistes
se ríen
de tots els catalans
Solo quieren dinero
i seguir vivint
com reis
a costa dels espanyols
Els problemes
de Catalunya
no se van a resolver
gràcies a les artimañas
de Puigdemont
Han fet del procés
un negoci ajeno
que nada tiene que ver
con els interesses
de los trabajadores
No a la independència
no a la amnistia
Este 12 de mayo
vota el Frente Obrero
La siguiente voz
de Pedro Sánchez
está creada
con inteligencia artificial
Carlos
no te preocupes
la amnistia
está hecha
y ya buscaremos
la forma de hacer
el referéndum
Para que no se convierta
en realidad
el próximo 12 de mayo
detenlos
Vota Ciutadans
oh oh oh oh oh
dead on de anyways