Es de 100.000 seguidores que van escampant idees propias de la ultraleta.
Y entre los jóvenes catalanes hay un 8% que claramente se identifica con estas ideas.
Es decir, que nos puede parecer poco, pero estamos hablando del doble de percentaje de gente que la generación anterior.
Sí, sí, sí. Es sorprendente.
El que pasa es que, voy a decir, posemos focus en esta edad porque es una cifra que es preocupa.
Però a la vegada també hauríem de subratllar que les idees feministes o les idees sobre els drets del col·lectiu LGTBI estan més esteses que mai.
I formen part d'una gran majoria molt més àmplia que anys enrere.
Vull dir que posem el focus en això, però no parlem de vista que d'alguna forma jo crec que això és una reacció a l'avenç d'aquestes idees més progressistes.
Més exemples, per exemple, un clàssic com la negació de la violència masclista.
En el ámbito de la pareja hay 1.700 estudios revisados por pares que demuestran que la violencia es totalmente bidireccional.
Que tanto hombres como mujeres inician por igual la violencia e intentan matar a su pareja las mismas veces, exactamente igual.
Entonces, ¿qué pasa? Que evidentemente el hombre tiene más fuerza. Por lo tanto, el hombre lo consigue más veces.
Aquest noi, per exemple, té un compte a YouTube que es diu Libertat i el que surca que té 314.000 subscriptors.
O hi ha un altre atlet distintiu que és l'agressivitat amb què parlen en aquests manuals de YouTube, en aquests discurs de YouTube.
Per exemple, Infoblogger té 130.000 escriptors.
Y ese es el objetivo de mi contenido, el que rabien y echen espumarajos por la boca.
Que al final, mi senya de identidad es la agressividad verbal.
Me vais a comer los huevos por debajo del culo, hijos de puta.
Pues una cosa te digo, querida Irene. Me vas a comer los huevos.
Relaja-te, toma-te una tila, echa-te una siesta y vuelve, que te lo explico, imbécil.
Entrevisteu aquesta gent, i ells mateixos us ho diuen, no?
Ell mateix, l'infoblogger aquest, et diu, la meva tàctica per arribar a la gent, per arribar a gent més jove, és l'agressivitat.
Sí, i ell diu que també fa servir l'insult, però que aquests insults al final són adornos.
És una forma de fer com bonic per ell els seus discursos, no?
I és una forma, d'una altra cop, de banalitzar, no?
I d'amb aquests mecanismes aconseguir arribar als joves,
perquè al final també el tema és que les plataformes funcionen d'una forma que beneficien aquests discursos,
i fan que aquesta agressivitat s'acaba amplificant molt més i arribant a una quantitat de joves molt més gran.
Us sorpareix que us ho estem dient, diguéssim, o ja ho veieu a venir?
No, perquè, vaja, jo, per qüestions de classes, pedagogues, etcètera,
igual que la senyora Nebrera em relaciona amb gent jove, i veus les tendències,
i la tendència és que el discurs dominant és aquest discurs,
la paraula tolerant és molt lleia, però sí que diria que entén, comprensiu,
que entén la realitat i els canvis que estan a vent i a favor d'aquests col·lectius,
i en contra de tot aquest masclisme i tota aquesta ràbia intransigència que ja havia hagut sempre,
però això ha provocat una altra reacció en grups petits, que es mouen molt i que tenen molta efectivitat.
I aleshores ve en gent que tenen ara 15, 16, 20 anys,
a unes reaccions que dius, hosti, són pitjors que el meu avi,
però és una reacció motivada per una acció prèvia que jo crec que és majoritària,
i que és molt difícil de combatre perquè utilitza el que utilitza sempre aquest discurs d'extrema dreta simplista,
que és dir-les coses com ells consideren pel seu nom,
no anar en argumentacions, sinó només amb exclamacions i amb intransigències,
i si algú diu, xupa el huevos, tu què has de dir davant d'això?
També és veritat que això també reacciona, provoca una reacció en dones joves també,
entre 15 i 20 anys, molt hostil a tot això,
que els deixen evidència contínuament i que ja tenen el seu discurs après...
Sí, perquè normalitzes, si tu a través de les xarxes vas rebent aquest tipus de tiktoks,
acabes normalitzant...
Ja veus vostè, no, la pregunta és si realment quan diem un 8%
aquestes xifres són aproximades o són especulatives,
o vostè creu, per l'experiència que està tenint,
per aquest contacte amb aquesta gent, que són més que jo?
Perquè jo crec que ha après una mica més que aquest 8%, eh?
Bueno, aquest 8% són les dades d'una enquesta,
d'una macroenquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de l'any passat, del 2023.
És gent que s'identifica, eh?
És gent que clarament diu que sí que s'identifica amb això.
Jo distingiria entre el missatge i la forma,
perquè ara estava recordant formes abruptes d'explicar coses
van ser la clau identificativa de Rubianes.
Per exemple, a Pepe Rubianes era...
Tu anaves a un espectacle i en un metre de frase
n'hi havia dit 400 paraules d'aquestes, no?
Una altra cosa és què expresses en aquest missatge
i, evidentment, en això també hi ha un component
de l'opinió de cadascú de nosaltres.
O és que tothom ha de ser feminista,
o és que tothom ha d'entendre que és normal
que cadascú tingui una opció sexual, la que vulgui.
Això és el que nosaltres, ara, majoritàriament pensem.
Però això no vol dir que aquesta realitat i aquesta veritat
sigui ni culturalment en el món l'única,
ni que sigui la millor.
Què és el que s'ha de demanar de la gent?
Que d'això no faci la discriminació
en el sentit de la persecució d'una persona en raó d'això.
Però que cadascú opini el que vulgui
s'hauria de ser la patent d'acords.
Però jo és una cosa que estem parlant d'intransigència,
és molt diferent.
Una cosa és que vostè manifesti bé, si jo puga discrepar,
i una altra cosa és que vostè diga,
doncs és així, si no, trompo la cara.
És a dir, el problema no és el to.
El problema també és la fórmula, la intransigència.
La intransigència és a dir, el que no pense com jo,
que es prepare perquè, a més a més, jo puc ser violent.
Això és el que fa por de tot aquest discurs.
Però sobretot, perdoneu, que no hi hagi...
Jo crec que per mi la diferència entre Rubianes
i aquests discursos és que són discursos d'odi
i que van atacar a minories.
Vull dir, Rubianes es podia cagar en el rei...
Però les dones no són una minoria,
són la meitat de la població del món.
No, no són una minoria numèrica,
però els privilegis històricament els han tingut els homes, jo crec.
Sí, però això no fa d'elles una minoria.
No, però com a mínim col·lectiu que no té els mateixos drets
en moltes funcions i que està buscant d'alguna manera, per exemple...
En el nostre context actual no tenen els mateixos drets els homes que les dones?
Mirem, per exemple, les feines.
Mirem com ara remuneren les feines.
Abans es parlava aquí a les notícies, es parlava de Microsoft.
A nostra universitat ha vingut la directora general de Microsoft a Espanya,
que és una dona.
Sí.
I què li passa?
No, però mirem, per exemple, el discurs d'administració...
Quedem-nos amb discursos d'oli.
Jo crec que encara queda molt,
i això no vol dir que hem de fer un discurs, diguem-ne, que signifiqui...
No, hem de fer que tots siguin...
No, però que no estan al mateix nivell, això és evident.
La dona no està al nivell de l'home en moltíssims camps de la vida.
A banda d'això, hi ha una violència de gènere,
i aquest afecta massivament a la dona, massivament.
Hi ha d'altres, però massivament a la dona.
Llavors, què passa?
Que aquí, a mi, no és que em sobtengui.
A mi el que em fa són moltes preguntes, no?
Que és Adam Slow o la gallina.
Tu passa amb aquestes xarxes perquè ja tens un sentiment
que t'has de radicalitzar en aquest sentit,
o t'acabes radicalitzant perquè vas amb aquestes xarxes, no?
Perquè aquí hi ha un gran dubte.
Jo crec que funcionen paral·lel les dues coses.
O retalimenten.
El tema és que les xarxes funcionen d'una forma
que aquests vídeos apareixen recomanats.
O sigui, no són vídeos o no són youtubers
que has d'anar a buscar
i que has d'estar dintre d'un cercle per trobar-te'ls.
Són vídeos que apareixen a la portada de YouTube.
Vull dir, formen del mainstream de la plataforma.
I això que ha estat l'algoritme de la plataforma,
que una vegada que es comença a demanar...
Vull dir, si tu comences a buscar,
òbviament, clar, a mi ara el meu YouTube,
com que hem anat mirant aquest tipus d'aconseguir...
M'apareix tot això.
Sembla un segidor més.
Però sense que tu el busquis, també et poden aparèixer.
És el que li passa al Sergi, que li vénen els crocs.
Em sembla difícilment repetible.
Primer, una qüestió,
que és que el camí, el llarg camí de la igualtat,
com a mínim de la igualtat d'oportunitats entre homes i tones,
jo crec que ha millorat notablement.
Molt notablement.
Que hi ha molt per millorar, i tant.
Però que hi ha una millora substancial,
jo la percebo, com a mínim la percebo en un entorn,
la percebo amb els meus fills.
Sigueix havent un llarg camí a recórrer, segurament.
Com citàvem ara el tema dels Rubenes,
que és un clàssic, no?
I jo he escoltat en alguna ocasió,
també crec que no sóc el que heu escoltat, no?
Actors, per exemple, d'altricicle queixant-se,
que avui és més difícil fer humor.
Però no crec que sigui tant per una qüestió de fons,
sinó a vegades de formes.
Avui, quan filem tan prima amb el llenguatge,
quan has de vigilar tant per alguna expressió...
I ningú vigila, eh?
Corts molt desagradables, eh?
No, no, el tema de...
I a més, les xarxes no ens han fet cap bé,
com a humanitat no ens estan fent cap bé.
I només cal veure quina és l'expressió
més prepuntada en les xarxes,
quin treu més profit.
Hi ha perfils, per exemple,
que s'expressen amb tota naturalitat,
a través de les xarxes,
a més perquè ho troben al seu mitjà ideal.
Per exemple, un tram, doncs és algú...
Però per què l'esquerra no ha sabut fer això, Sergi?
És a dir, l'esquerra no ha sabut aprofitar...
També perquè a la vida tots són cicles,
i estem en un moment àlgid de la dreta,
i és la dreta en aquests moments,
que no només a Europa,
amb la presència, diguem-ne, de l'extrema dreta,
també en general el populisme s'estès,
o a tants països d'Amèrica.
Fa uns quants anys a Amèrica,
allò que es cantaven o les cançons
anaven de la lluita guerrillera,
i avui va d'una altra cosa,
només cal veure què està passant a l'Equador,
o als mateixos Estats Units.
Tornem a tenir un personatge
que va intentar assaltar el Capitoli,
que va promoure un assalt al Capitoli,
i que tal vegada pugui tornar a ser
el president dels Estats Units.
Aquest cap de setmana potser es confirma, això, sí, sí.
Però el llenguatge en si ha estat sempre,
diguem-ne, jo crec que sempre hi ha estat,
jo ara penso en una pel·lícula,
en un actor que tots coneixem, no?
No sé si ara seria possible.
Quan tu escoltes les arengues que fa,
per exemple, el Clint Eastwood,
a Sargento de Llero, als seus soldats,
això és un clàssic, eh?
Quan veus algú arengant els soldats,
el llenguatge és clarament homòfob,
el llenguatge és clarament agressiu,
però alhora el mateix Clint Eastwood,
quan el veus al llarg de la pel·lícula,
utilitzar aquell llenguatge...
Sí, però aquí estem parlant de contingut,
fer-hi pensat per joves perquè consumessin...
Sí, sí, però aquí t'he dit que això no consumeixen...
Sí, però a veure,
ells és discurs...
És un negoci com qualsevol altre, eh?
Ells és discurs...
I hi ha coses que també haurien de ser conscients
que ara tampoc no serien possibles,
quan parlem del llenguatge,
quan el Loquillo fa aquella cançó de la Mataré,
o quan el so per a Cabra fan allò de cançons,
que ara no les farien,
aquí s'estan adreçant, sinó els joves.
Això avui segurament no seria possible,
però no pot ser que ens quedem només
amb un tema de llenguatge.
El que hem d'anar és al fons.
I sovint, sovint, sovint,
filem tan prim que acabem només mirant
com expressem allò que pensem.
Un moment, Vicent.
Aquesta correcció política,
a mi de vegades no crec que ens ajudi tampoc massa, no?
Un moment que vull saludar l'Anna López,
que és doctora en Ciència Política
i experta en extrema dreta.
Anna, què tal? Bon dia.
Molt bon dia a totes.
Què et sembla el que estem dient, Anna?
Bueno, crec que totes les aportacions
són molt interessants.
En el documental,
en el que jo aporte la meva visió
com a experta en extrema dreta,
jo crec que no hem d'oblidar dues coses,
que és el patró de consum dels joves.
Això que denominem
que estan inscrits en la generació Z i Millenia.
I és que els informes del Digital New Rebirth,
del CIS o del CEO,
confirmen dades que ens ajuden a explicar el fenomen.
I és que la mitat dels joves
no confien en les notícies.
O que el 20% dels menys de 24 anys
solament usen TikTok per informar-se.
En aquest context,
es pot explicar
que aquest missatge
del que estàveu parlant també vosaltres,
aquest llenguatge 3.0
que l'extrema dreta ha aconseguit dominar també,
impacta tant en els joves.
I impacta
no solament
en canviar allò que la Cof
ha denominat el mar mental,
sinó que a mi,
especialment dins de la ciència política,
ens preocupa, per exemple,
com està modificant
la visió que tenen
de la democràcia liberal i pluralista.
Com es pot normalitzar
que no acceptes les eleccions
i assaltes unes institucions.
O, per exemple,
i allò sí que ja es pot comptabilitzar,
els delictes d'odi.
És que no podem oblidar
que el 3 de julio de 2022
al crit de maricó
7 joves menors de 25 anys
i 2 dels quals eren menors
van assassinar a Samuel Liff.
Per tant,
tots els aspectes
que aborden el documental
crec que fan un molt bon diagnòstic
de la situació real
en la que estem
i en el perill que suposa
el protagonisme
que té en les xarxes socials
el discurs de l'extrema dreta.
Ana, i per què?
Abans li preguntava al Sergi,
és a dir, per què l'esquerra
no ha sabut combatre aquesta batalla?
Bé, especialment
perquè parlar d'extrema dreta
a internet
és parlar de dos termes
que estan estretament units
des de fa més de 20 anys.
Recordem que fa 20 anys
que van aixer, per exemple,
Facebook.
L'extrema dreta
estava acostumada
a habitar en la perifèria
dels sistemes polítics
i estar silenciats
en els mitjans de comunicació
tradicionals
i els partits,
especialment de l'extrema dreta,
van aprofitar
el naixement d'internet
i de les xarxes socials
per a preparar
els seus missatges disruptius.
I ells són els primers partits
que van utilitzar
estos mitjans
com a vehicle
de propaganda,
d'adoptrinament
i de reclutament.
Esquetbox
va ser el primer partit
que va obrir Facebook
en 2013,
YouTube en 2014,
Instagram en 2016.
I no va ser el primer
que va crear
o va obrir
aquestes xarxes socials,
no.
Va ser el primer
en incorporar
o en crear
un autèntic exèrcit
de líders d'opinió
per a crear
esta terrenyia patriòtica.
Perquè
quan es parla
d'este discurs
homòfob,
ultranacionalista
o antifeminista,
no parlem únicament
des de
que replica
els missatges
de les tribunes polítiques,
no.
És que són
les dones
o les parelles
dels leaders de Vox
o sobretot
les noves
tiktokeres
o youtubers
les que repliquen
el seu missatge
i ho fan de manera
molt específica.
Elles expliquen
el seu dia a dia
mentre clarament
es posicionen
per exemple
a favor
de la defensa
de la família
tradicional
perquè es van aglorent
d'anar a missa,
d'anar als bous,
d'anar a la hípica.
Per tant,
és un missatge
molt específic
amb un públic
que és diferent
a les generacions
per exemple
a partir de 40 anys.
És un llenguatge
3.0
que té una capacitat
de permeabilitzar
i de modificar
les actituds
dels joves.
Jo no sé
fins a quin punt
hem de
només dir
l'extrema dreta.
Per exemple,
jo recordo
que tot el que significava
la investigació
sobre l'estat islàmic
o el que era el que era
són grups
hipertribals.
És a dir,
són grups
que estan buscant
un clan
amb el qual
estan buscant
guerreros
que puguin
en un moment
traslladar
aquest odi.
Un col·lectiu
indignat
que crea tribu
i que a partir d'aquí
comença a fer
de l'odi
violència.
Aquest és el punt.
Aquest és el punt crític.
Sí,
jo crec que
el punt
perdoneu,
jo crec que
així
el punt de connexió
és propagar
l'odi,
l'odi
contra
el consens
dels drets humans
o contra
els pilars
que definissin
la democràcia
liberal i pluralista.
I nosaltres
ens hem centrat
en l'extrema dreta
perquè l'impacte
ja es pot quantificar
en aquestes dades
que també parleu
de, per exemple,
que una quarta part
dels joves
neguen la violència
de gènere,
però també és cert
que s'ha estudiat
dins d'allò
que denominem
el terrorisme global
les estratègies
de l'estat d'Islam
i de la llihad
que utilitzaven
aquest llenguatge
audiovisual
per arribar
als joves
i reclutar.
És a dir,
el llihadisme
que no abordem
en este documental
ha sigut també
un dels primers
protagonistes
en usar
les aces socials
i este llenguatge
per arribar
als joves.
Raül.
Sí.
Jo reprenent una...
Bé,
volia posar el focus
una mica en això,
en el tema
dels discursos d'odi,
perquè abans
el Sergi Sol
parlava de la correcció
política
i no és tan això,
sinó el tema
és la proliferació
de discursos d'odi
i com aquests
YouTube...
O sigui,
fins ara els mitjans
de comunicació,
els periodistes,
doncs s'han de regir
per un codi
deontològic,
però aquests
YouTubers
que al final
l'estan fent
de mitjans
de comunicació
no han de respondre
a cap codi
deontològic.
Però els joves
responen sempre
a codis trencadors.
Si el que s'instal·la,
si el que es promou,
que està bé,
és la correcció política
i sempre es pot deixar
reaccions.
Hi ha part dels joves
que reaccionen
davant d'aquesta correcció
que és la que vinguen instal·lada.
És a dir,
que hi ha un punt
també de condició
que estan vivint,
que aniran contra
el que és el sistema,
diguéssim.
Sí,
però per això
jo discrepo una mica
del que deia vostè abans,
que la pregunta era
per què l'esquerra
no ha fet això?
No, no,
ara anem a veure una cosa.
Tot aquest discurs
va contra el discurs dominant
i el discurs dominant
en uns llocs
més que en uns altres
és un discurs
molt diferent.
És un discurs
que no és intransigent
o que no hauria de ser-ho
però que recalca uns valors
que estan a favor
precisament
del feminisme,
que la gent visca
la seva vida sexual
sense problemes
i per tant...
Però Vicent,
tu que quan eres jove
lluitaves contra un discurs
dominant
que era el franquisme,
quan has aconseguit
en certs espais
que et normalitzes
el que tu demanaves...
Sí,
no,
en certs espais no,
en certs espais no,
en molts espais.
Ara dones...
És a dir,
i si mira cap a Catalunya
encara més.
El discurs aquí
d'aquesta,
que com va a l'extrema dreta
és un discurs dominant
d'escoles,
mitjans de comunicació,
polítics,
etcètera,
etcètera.
És a dir,
en el cas de Catalunya,
a Catalunya el discurs de Vox
i el discurs del PP
no és dominant,
al contrari.
I aleshores què passa?
Això genera una resposta
i un rebot molt més potent
en aquestes xarxes.
Però encara més preïtos,
clar.
Però no ens ha d'estranyar,
no ens ha d'estranyar una cosa
perquè resulta,
vaja,
si vostè llegeix
la història de Falange,
Falange espanyola
tenia uns mitjans
en aquell moment,
en els anys 30,
de mítins,
d'algarades,
d'intervenció
en la vida pública
molt potents.
I avui en dia
l'extrema dreta
què fa?
Busca
aquells àmbits,
aquelles possibilitats
de difusió
que siguin més efectives.
I per tant,
evidentment,
sempre en aquest sentit,
l'extrema dreta
és moderna,
entra en xarxes socials
i dius,
on puc fer més efectiu
el meu discurs
d'intransigència?
Doncs en TikTok,
doncs allà entrarem.
I evidentment té molt d'èxit
perquè genera
unes tribus,
allò que diuen
els senyors
experts en màrqueting,
som target,
doncs genera
la gent que ja està disgustada
amb el discurs dominant,
s'hi apunta
i ho escampa
i s'hi identifica.
Una nota que tots entendrem
o intenta entendre,
no pas perquè jo qüestioni
que hi hagi,
diguem,
que la feminisme
o que l'ecologisme
siguin ideologies
que hagin fet seves
les institucions
o el sistema,
sinó perquè fa uns anys,
fa uns anys,
el feminisme
o l'ecologisme,
gairebé podríem dir
que eren ideologies
trencadores,
rupturistes,
fins i tot,
podríem dir fins i tot
d'un punt de subversives,
però avui no hi ha cap conselleria
o cap àmbit
o cap ministeri
que no ho tinguis.
Avui tenim una conselleria
d'igualtat específicament,
avui tenim una conselleria
de medi ambient,
per tant això ja són
ideologies que ha incorporat
al sistema
i la reacció
d'una part de la joventut
que a més,
alimentada moltes vegades
per un discurs visceral
o del que s'aprofita
a l'extrema dreta
o a vegades també pot ser
per algun excés
que es pugui cometre,
precisament des de les institucions
també pot ser a vegades
excepcionalment,
pot passar.
has de trepitjar
anar a poc a poc
sobre un terreny
en el qual has de dir
que hi ha errades
crasses i grosses.
Jo no dic això,
jo dic que a vegades pot passar,
que a vegades pot passar,
que a vegades pot passar,
per exemple,
em referia a vegades
amb el tema
de llenguatge
concretament.
Hi ha una reacció
de la gent jove
que és un estat natural,
la joventut es revela
contra allò que té davant.
Bé,
els paresos es revelen
arreu de tota Espanya
i l'extrema dreta
lidera
la protesta
dels paresos
fora de Catalunya.
I per què ho fa?
Perquè evidentment
tot allò que està
contra el sistema
ara,
per a l'extrema dreta
és molt fàcil dir-ho.
A més,
és que són parasitaris
i són intel·ligents.
Però és el món al revés,
perquè ara
anar contra el sistema
sembla que sigui
una cosa anatema.
Quan tota la vida
havíem pensat
que era la gran valentia,
no?
Ara,
jo barrejar tots els temes
que hi ha dins
d'aquesta agenda
ultra-youtuber
o faixa-youtuber
o com li voleu...
Faixa-tubers, faixa-tubers.
Clar,
és molt fort
perquè,
primer,
que hi ha un control,
existeix el control,
una altra cosa
és que de vegades
no s'apliqui.
Per exemple,
a Twitter hi ha un control
i hi ha gent
que ha reclamat.
Hi ha gent
que ha reclamat
contra Twitter,
per exemple,
i no ha aconseguit res.
La gent que veia
com hi havia
i proliferava
el discurs de Fuego al Clero,
que és una cosa
que ens retrotreu
a una època
que no voldria tornar a veure,
aquesta no van aconseguir
mai res.
I també aquest és
un discurs d'odi.
És a dir,
quan parlem de discurs d'odi
solament parlem
dels discursos d'odi
respecte d'aquells
que nosaltres considerem
que són els grups
que haurien de ser protegits.
N'hi ha molts,
n'hi ha molts discursos d'odi,
molts.
Per això dic.
I tant.
Però que no.
No, no,
però normalment...
Fuego al Clero no és un discurs d'odi?
A no ser que la persona
que parla sigui molt hipòcrita
i molt cínica,
però el discurs d'odi
es pot projectar
en moltíssims fronts, eh?
O pensar que parlar
de la família tradicional
o d'anar a missa
són qüestions,
diguem,
de retro...
Això no és un discurs d'odi.
Com que no?
No, no, no.
Ara mateix l'Anna
l'ha barrejat
amb la història
de contra la democràcia liberal.
Perquè si no,
es divertint
si l'il·lustració francesa
haurien propugnat
un discurs d'odi
i no propugnaven
un discurs d'odi.
Ah, no?
No, anar contra la tradició
criticant aquest missatge...
Cramar esglésies,
per exemple,
no era una manera
de fer un discurs d'odi.
Ara vostè diu,
no t'ha barrejat,
ara no t'ha barrejat.
Ara està barrejat
la il·lustració francesa
amb la FAI.
No, no,
és perfecte.
Jo aprofito
per recomanar-te
la lectura d'un llibre,
que crec que sap molt interessant
respecte d'això
que dius de Josep Benet,
que acaba sent candidat
del sub l'any 80,
si agafa les memòries
de Josep Benet,
veuràs com condemna
quan diu
la pitjor cosa
que li va passar a la república
van ser els excessos
de l'esquerra
o de l'esquerra llibertària,
en aquest cas
ella apunta
a la FAI.
I per tant condemna
expressament
de manera bisal,
perquè a més a més
diu que és el pitjor
que li va passar
a la república
a ulls,
no només a ulls interns,
sinó a ulls de la societat.
Barra el tiro.
Anna López.
Anna.
Sí.
Digues, digues.
A veure.
Bueno,
jo,
és molt interessant
quan estàveu parlant
del tema de la rebeldia,
perquè el que ha aconseguit
l'extrema dreta,
i això
ho fa un polítor
o conta molt bé
en un llibre molt recomanable
Pablo Stefanoni,
ell parlava
que precisament
la rebeldia
se va a tornar
de dretes.
I és un títol
que té un subtítol
molt elocuente
i aclaridor,
que és
com el antiprogresisme
i la anticorrecció política
estan construyent
un nou sentit comú
i per què la esquerra
deuría
de prendre-se
en seri,
no?
I és que,
precisament,
el que la extrema dreta
i la dreta ha aconseguit
és transformar
les paraules
asociades
a lo que és llibertat
i rebeldia.
I en el documental
expliquen,
per exemple,
ese vídeo
que es titulava
Jo soy fatxa
de la Fundació
Neos,
que és Próxima Mayor Oreja,
que va a reviolar
Isabel Díaz Ayuso
amb la etiqueta
Mi tú
i que és un clar exemple
de com
l'extrema dreta
i la dreta
va a resignificar
el concepte
de fatxa
i que ha passat
de ser un terme
pejoratiu
a un adjectiu
que és sinònim
de rebeldia.
I
estos mecanismes
que són
un petit triomf
per a la dreta
i l'extrema dreta
perquè el llenguatge
té ese caràcter
performatiu
com va comentar
Victor Klemple
en el llenguatge
del Tercer Reis
és una batalla
que l'esquerra
ha començat
ara a donar-se
i el millor exemple
per exemple
el tenim
en Yolanda Díaz
o en Pedro Sánchez
i sobretot
en les tribunes
de Gabriel Rufián
però per exemple
com Pedro Sánchez
va transformar
aquest insult
de la dreta
de perro
a ell
fer un sinònim
de meme
o d'humor
a través de samarretes.
Però es va sorprendre a tots
que és habitual
diguéssim
en una altra part
però en Pedro Sánchez
era com...
Clar,
ara ens ha sorprès
però és que això
la dreta
porta fent-lo
més de 20 anys
i a l'extrema dreta
i ara
l'esquerra
si se faig
és parlar de toros
ja ho neutralitza
s'ho fa seu
i és l'esquerra
la que ha començat
a entrar
en este xoc
perquè s'està adonant
que este llenguatge
3.0
és necessari
en el nou marc
de la política
actual.
Si parlem de valors
jo estic d'acord
en defensar valors civilitzatoris
eh?
Si parlem
que jo
m'identifica
amb l'esquerra
i les encerten totes
i no s'equivoquen mai
i mirem la...
No.
És a dir,
a veure,
estaria bé
fer una mica
aquesta diferenciació.
Els valors civilitzatoris
està clar
que hi ha una dreta
que els ataca
perquè és intransigent
i és violenta.
I els valors civilitzatoris
hi ha una part
de l'esquerra
que els ridiculitza
o els converteix
de vegades
en una moral
tan absurda
i tan reaccionària
com l'altra.
Per tant,
estaria bé
que fèrem una miqueta
si en aquest sentit
eh?
Si ponen ara una mica
més enllà,
etcètera,
que mirarem tots
perquè si no diem
mira,
els de la dreta
són els ruins
i els de l'esquerra
són els bons.
Què els està passant
els bons
que estan perdent
la batalla?
Quan parlem del llenguatge
no és exactament això.
Hi ha uns valors
que són bons
que haurien de ser bons
i també poden ser criticats.
Jo crec que...
Hi ha un problema
d'esquerra inquisitorial.
Jo crec que sí que a baix
pot ser l'esquerra
o pot ser qui sigui
inquisitorial.
Jo conec.
És clar que hi ha
una esquerra inquisitorial.
Evidentment que hi ha
una esquerra inquisitorial.
I que pensa que té la raó
i que no s'ha d'actualment.
Fins a tu un carnaval
al Penedès concretament
on es decideix
que abans
que comença la rua
totes les músiques
de les comparses
que participen
primer han de passar
un control
de censura previ.
Adiós.
Perquè s'ha decull
la música
de control
que veia pel control.
Per exemple,
mami que sabe
el que queda el negro.
Això no pot sonar.
I així.
Arriba un punt...
Em sona Fahrenheit, eh?
Paranhaistes.
Arriba un punt
que esclar...
Però a mi em sembla
que estem portant
el tema
cap a una cosa
que no té res a veure
i que és molt més banal
del que estem parlant
al documental realment.
Vull dir,
em sembla que estem ridiculitzant
una miqueta
al fons de la qüestió.
I al fons de la qüestió
és que hi ha discursos d'odi
que estan arribant als joves
i que
per a molts
és el seu primer contacte
amb el món polític.
I això és molt important.
I el tema
és veure com es pot
des d'altres punts de vista.
Sense mirar
en què l'encerta
la dreta només
i en què la caga
l'esquerra
perquè això ho passa,
el que hem de fer,
crec jo,
perquè arribar al final
de tot això
és dir,
escolte,
aquí segurament
hi ha uns valors
de civilització
que en defensa
d'aquests valors
es fan moltes barbaritats
i molts errors
que evidentment
la reacció
aprofita
per tombar-ho tot.
I si tu
en un...
I per tant això
no és banal,
si tu en un carnestolt
es diu
ara farem una censura
prèvia
perquè nosaltres
som correctes políticament.
No discutirem això
perquè podem estar d'acord
però és que jo crec
que no és el fons
de la qüestió.
Tu no,
però ho utilitzaran
i aquestes fatxatúves
s'agafaran al Carnaval
del Penedès
i diran,
escolta'm,
mira on té un tema
arribat.
I estem analitzant
el per què del triomf,
per què s'escampen tant.
Però s'agafaran això
i s'agafaran també
els fake news
i s'agafaran
a la desinformació
que fan córrer
que això és més important.
Però si vostè
arriba a la conclusió
que són el dimoni
i que...
Ara,
si arriba a una altra conclusió
que és per què està passant això
i per què hi ha coses
que en nom de la civilització
del progrés
s'estan fent malament
perquè és possible
que aquesta gent existisca
senzillament
perquè la reacció ha d'existir.
Però també hem de mirar
quins errors
sobre què fonamenta
aquesta actuació
aquesta reacció
que és tan bèstia
i que li estan permetent
tindre armes
per ser més eficaços.
I que les fakes
no sols només són de dretes.
És a dir,
fake news
n'hi ha de tota mena.
I tothom les pot aprofitar.
En aquest cas
podríem dir
que hi ha hagut
una oportunitat
tenint en compte
que com s'ha dit abans
els mitjans de comunicació
ometien tot aquest discurs
han trobat una escletxa
com la troba l'aigua
dins del...
Hi ha un punt crític per mi
que és l'assetjament
l'assetjament que fan
per crear un grup
sobre el qual
estan induint odi
i per tant
els estan induint a actuar.
Això és el tema
que s'hauria de perseguir.
S'hauria de perseguir.
Mentre estàvem parlant
m'ha sortit
a Twitter
Javier Negre.
Per què?
També se l'entrevista
en el documental.
Clar, perquè hem parlat d'ell.
Ja surt en el mòbil
que està escoltant
tota l'estona.
A veure si començarem
a trobar vídeos
que mires Montserrat
que no sabíem.
Jo no l'havíem mirat
però ara que parleu d'ell
aquí surt.
Per tant,
hi ha una modificació.
Per l'acabant, breument,
sisplau.
Sí.
Bueno,
jo crec que hem fet
en esta tertúlia
i es fa també
en el documental
un bon diagnòstic
de la situació actual,
perquè fiquem noms
per primera volta
als youtubers
i ens expliquen
de per què
difonen
aquesta desinformació.
També abordem
i expliquem
què pensen els joves
i per què
aquest missatge
els ajuda
i té aquesta capacitat
de mobilitzar-los.
I, finalment,
jo crec que és molt important
i que aquest és un punt
de partida
que hem d'abordar
les solucions.
Que en la tertúlia
no hem parlat elles
i ja no queda
molt de temps,
però és una solució
polièdrica
des dels actors polítics
que estan normalitzant
aquest tipus de missatges
però també
i com han fet,
per exemple,
en Finlàndia
o en Alemanya
a través de l'educació.
Precisament
i breument ho explique,
en Finlàndia
des de 2013
és el primer país
que incorpora
l'assignatura
d'alfabetització digital
per ajudar
contra la desinformació
i a través
de diferents dinàmiques
en totes les assignatures
des de preescolar
fins al final
de l'etapa educativa
es combate
aquest tipus
de desinformació
i de delictes
d'odi.
Per exemple,
una professora
va mostrar als estudiants
tres vídeos
de TikTok
i van debatre
les motivacions
dels creadors
i els efectes
dels vídeos
en ells.
O, per exemple,
en una classe
de llengua
i literatura
en què tenien
ordinadors
van manipular
i editar
vídeos
i fotografies
per a que els estudiants
visibilitzaren
que fàcil és
poder manipular
la informació
i com se sent
els seus companys
davant d'una
fotografia
manipulada.
Per tant,
jo crec
que amb aquest bon diagnòstic
que segur
que els espectadors
ho tindran
després de veure
la salsa ultra
és important
començar a treballar
en les solucions
i mirar
en països
que han treballat
en combatre
la desinformació
i en discursos
d'odi.
Finlàndia
i, sobretot,
per exemple,
Alemanya
que acaba d'aprovar
un pla nacional
de 13 punts
el Ministeri
de l'Interior
contra,
precisament,
l'extremisme
d'extrema dreta
i que inclou
la prevenció
i sensibilització
en les escoles
i també
el control
del finançament
i dels terroristes.
Anna López
és doctora
en ciència política
i experta
en l'extrema dreta.
Gràcies per acompanyar-vos avui.
Que vagi molt bé.
Una abraçada.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Aquesta nit, simbolau més,
doncs podeu veure el documental
La xarxa ultra
que s'emetrà a TV3
a les 10 de la nit.
El Raül Cueves ens ha acompanyat
és el director
d'aquest documental.
Gràcies per acompanyar-vos, Raül.
Moltes gràcies.
I molta sort.
Ara parlarem
de fet de violència.
Seguirem parlant de violència
perquè ahir al matí
de Catalunya Ràdio
sentíem aquest testimoni.
Y desde la grada
oímos que le dicen
no celebres
que ahora te partiremos las piernas.
Y entonces vemos
como una persona
o no una, varias
saltan de la grada
pero vemos claramente
que una persona
va buscándole la espalda
hasta que llega a su altura
y le da una patada
en la altura de la rodilla
y mi hijo cae al suelo.
Y a partir de ese momento
bueno, pues empieza a haber
un apaleamiento, patada.
Es la Patricia
que es la mare
d'un noi de 16 anys
jugador de futbol juvenil
i el que relatava
que és el que va passar
al final d'un partit
quan desenes de persones
el van agredir
i moltes d'elles
esperonaven els agressors.
Tiene cuatro hematomas
en la cabeza
tiene arañazos
por todo el cuerpo
contusiones en la rodilla
es decir
fue desmesurado
la gente gritaba
dale más fuerte
Després de sentir aquest testimoni
la Federació Catarina de Futbol
va intervenir
i expressava la seva preocupació
pels fets
i resumia així
com es pot actuar.
No tenim cap tipus de jurisdicció
sobre els espectadors
llavors aquí
necessitem col·laborar
estretament
amb Mossos d'Esquadra
amb la Direcció General
d'Administració de Seguretat
és l'òrgan de la Generalitat
que imposa
les sancions individuals
als espectadors
a prohibició de recinte esportiu
i d'accés a recinte esportiu
i multes individuals
i llavors nosaltres
el que fem
és col·laborar
amb aquests organismes
aportar tota la informació
que tenim.
Segons dades
dels Mossos d'Esquadra
cada any
hi ha una vuitantena
d'actuacions policials
per incidents
en esdeveniments esportius
i la immensa majoria
són en partits de futbol
empararem a Montserrat Nebrera
Vicenç Sánchez
Sergi Sol
Rafael Vila-Sanjuán
i Oleguer Preses
després de la publicitat.
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Mireu nois
us presento
aquest és el meu tiet Àngel
A veure
el tiet
el tiet
per ella
sóc com un pare de fet
Que no
que ets el meu tiet
Però com si fos el seu pare
Home
si t'he estimat
com un pare
des de ben petita
si més que un tiet
sóc com un pare
sí sí
un pare
Doncs au
ets el meu pare
Per 17 milions d'euros
et fas parar de qui sigui
Ja hi ha la venda
al cupó de l'extradia
del pare de l'onze
El 19 de març
17 milions d'euros
Extradia del pare de l'onze
Ara
qualsevol vol ser pare
A tots els que jugueu a l'onze
ben jugat
Juga responsablement
i només si ets major d'edat
El Martí és un propietari
que es vol vendre el pis
per 250.000 euros
La Sara es vol comprar
un pis com el del Martí
A la Sara i el Martí
els creuarà el destí?
No
Els creuarà House Fight Connect
La tecnologia de House Fight
que troba el comprador ideal
3 vegades més ràpid
Informa't en a housefight.com
Sí
House Fight
El desconcert d'ICAT 2024
arriba a Tarragona
La festa més boja
de l'escena catalana
presenta 5 artistes
compromeses i diverses
Roba estesa
Op deus
Llum
Fades
I DJ Trapella
Vine al desconcert de Tarragona
Divendres 23 de febrer
a la Sala 0
Entrada exclusiva amb invitació
Demana-la al web o l'abdicat
Amb la col·laboració
del Servei Municipal de Joventut
de l'Ajuntament de Tarragona
i de la Universitat Rovira i Virgili
I ara entrem al búnker
El mecànic sempre et surten homes
Veritat, eh?
Aquells calendaris també haurien d'anar canviant
Aquells calendaris
Aquells encara existeixen
Però no pot ser que hi hagi calendaris de l'any 2024
amb dones despullades
I clar, només van
al mecànic
Espero que només
A l'escola de Mieres
No, no, no
Que passi aquí amb el notari a firmar la hipoteca
Hòstia
Mics Agost
Al búnker
Amb en Peyu
En Jair Domínguez i la Neu Rossell
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio
I a Youtube
També en Podcast
I a la consultora
Si els teus fills parlen com l'ultradreta
És que el seu mòbil també ho fa
Los Fatchatubers
Són bàsicament
Una sèrie de
Nuevas celebridades
Polítiques
Avui dia
Tenen més influència
Que alguns diputats
De l'extrema dreta
Les xarxes socials
Són molt permissives
Amb aquest tipus de contingut
Nits sense ficció
La xarxa ultra
A TV3
Aquesta nit
A Catalunya Ràdio
Postdates
Per arribar al que no saps
Has d'anar per un camí
Que és el camí de la ignorància
De poesia completa
De T.S. Eliot
Traduït per Josep M. Jaumà Mosté
Postdates
La institució de les lletres catalanes
I Catalunya Ràdio
Amb la literatura
Reniu
Descobreix Reniu
Una àmplia gama de vehicles d'ocasió
Per a totes les teves necessitats
Tria entre elèctrics i híbrids
De gasolina o dièsel
Recondicionats i certificats
Endut en un vehicle de segona mà
Totalment revisat
I aprofita la garantia Reniu
A més a més
Et taxem el teu cotxe actual
I et financem el que compris
Descobreix els vehicles d'ocasió
A es.reniu.auto
I a més
Aquest mes
Condicions especials
Al teu concessionari
Renó i d'àcia
De la comunitat de Catalunya
Oh oh oh oh oh oh oh
Catalunyà Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Dos quarts i mig de deu
De seguida parlarem d'aquest testimoni
D'aquesta cass paper
en este campo de fútbol, pero abans
vamos a hablar de este revés de la justicia suiza
el jutge García Castellón, es nega a donar
información sobre Marta Rovira y cuestiona la
implicación en la causa por terrorismo
de Tsunami Democrático. Más detalles a Madrid, Tania Tàpia.
Sí, concretamente nega a donar
información sobre un compte bancario que
hauria finanzado este movimiento
y también sobre la localización de Marta Rovira.
Argumenta que no está clara la implicación
de la secretaria general de Esquerra en los
fets como el de los ojos del Prat
y no considera que siguen proves
coses com les que apunta el jutge García
Castellón i és que va retuïtar
una piulada de Tsunami només
en 3 minuts. Per això abans de continuar li retorna
l'escrit el jutge de l'Audiència
Nacional amb algunes preguntes, entre elles
com l'afectarà l'amnistia
perquè diu que se n'ha assabentat
només per la premsa. A més, retreu el jutge
que la petició d'informació
és pràcticament
idèntica a la que ja es va
cursar fa 4 anys i que
Suïssa ja li va negar precisament
perquè va considerar que era una causa política.
Tot el sumari que s'ha instruït
amb el tema de Tsunami és tot ell
és un despropòsit, és una autèntica
patranya, és lamentable
de dalt a baix. I respecte a aquest tema
de qui piula o repiula o deixa de piular
escolti una cosa, si vol anem a l'arrel
del cas. Qui anuncia a la plataforma
Tsunami Democràtic? Qui l'anuncia
públicament? Amb bombo i platarets? És un senyor
que es diu Peu Guardiola. Escolta, si tant problema allà
aquest senyor jutge García Castellón que citi
el Gabriel Guardiola a l'Audiència Nacional
de Madrid que el processi també per terrorisme, que allà no vindrà
d'un? Allà està bé, home. Però quina broma
és aquesta? Però que no veu que és una presa de pèl?
De fet, hi ha una altra consideració
que és que primer el senyor Llarena
i ara aquest García Castellón semblen feioses
d'aquell que va conduint en direcció contrària
que això solia haver actualment, no? I es va queixant
que tota la resta de cotxes el van pitant
i diu, oi, potser que penses que va en direcció contrària
i és tu i no pas tota la resta, no?
Que n'estàs convençut? I si totes les reaccions
a nivell europeu
respecte a les iniciatives judicials
de l'Estat, totes reben
una negativa
o un rebuig o se'ls qüestiona de manera tan frontal
és evident que hi ha alguns
jutges, si més no, a Espanya que estan fent
un ús i abús de les seves potestats
i que els sumaris que estan instruint
no s'assostenen per enlloc
i ja no perquè ho digui jo, amiga de Breda
és que, insisteixo, ho hem explicat moltes vegades
és un cas excepcional en el cas de Tsunami
que quan es detenen tota aquella gent amb l'operació
Bolhofen, recordo com es diu, després també recordeu que van canviar el nom
no? Surti un fiscal
com el Maldonado
i digui que tot allò
no s'aguanta per enlloc, que li esmeni la plana
al jutge, en aquest cas era el jutge Aguirre
i que precisament per aquest motiu
persones que potencialment
estaven acusades de terrorisme
resulta que se'n van
un cop surten, perquè van ser detinguts
un cop surten, diguem, del calabós
se'n van sense cap manera, cap mena de mesura cautelar
no hi havia cap mesura cautelar
perquè el fiscal no hi veu cap indici
diguem raonable d'allò que plantejaven aquests jutges
hauríem de distingir
de tota manera dues coses
una, si hi ha prova respecte d'aquestes persones
i l'altra, el tipus d'acció que se'ls imputa
com a delicte
perquè les accions que s'imputen com a delicte
desgraciadament
tenen un recolzament en l'actual
formulació de terrorisme
a partir de la llei Mordassa
l'altre dia ho estava tornant a mirar
i clar, pràcticament
els pagèsos que van sortir amb els tractors
alguns d'ells que van fer sotragades de cotxes
quasi bé estarien també
imputats per terrorisme
perquè és qualsevol acció greu
sobre persones
el llarg urbà i tal
que sigui
espera't un segon
que està imputant
perquè diu que retuita
un tema de tsunami
que vagi en la raó
si t'està donant la raó
és que em sembla una cosa
estic dient que en el rerefons de tot plegat
hi ha una llei
de la qual probablement
seria aquesta l'oportunitat de dir
anem a treure aquest supòsit
perquè és que la manifestació
en si mateixa una mica allò
amb el d'arulls
s'acaba convertint en terrorisme
això una
i després l'altra
que es pugui provar
respecte d'aquestes persones
si qualsevol mena d'acció
s'ha de considerar
col·laboració
conspiració
inducció
aquest delicte
tan curiós
que jo crec que a hores d'ara
a Europa
deuen estar pensant
no sé com el tenen
però deuen estar pensant
Cullera
al final
abans deien que no es podria dir res
és que tampoc es podrà fer res
no podrem fer res al final
absolutament d'acord
però hi ha un problema
que és que
segons qui fa selecció
s'interpreta el codi penal
d'una manera
o se fa ús del codi
no no
però això és importantíssim
això és importantíssim
és a dir
que si
en França s'aplica ara
la llei mordassa
hi haurien
desenes de milers de detinguts
en França
cada protesta
sempre és violenta
sempre acaben ferits
fins i tot
morts
per part de la policia
i per part dels manifestants
si s'aplica la mateixa llei
absolutament d'acord
però és curiós
que aquí
només s'apliqui la llei
quan mirés cap a un sentit
per exemple
i és molt
l'altre dia
un xutge va dir
escolte
no puc aplicar
el cas
de delicte d'odi
perquè el delicte d'odi
només que s'aplica
contra col·lectius
que són
per dir-ho així
són menoritzats
vulnerables
etc
caram
quantes vegades
la justícia espanyola
ha aplicat el delicte d'odi
contra institucions espanyoles
no més
no més
hem de pensar
què va passar
no és d'odi
no és exactament d'odi
és una altra cosa
i a Europa
el que jo dic
el que jo li dic
que els que es xutges
apliquen
com els ve de gust
sempre tot això
i una cosa molt ràpida
igual que un seu redacte
un titular
i li diu a un periodista
ara vostè fa la notícia
sobre el titular
que ha redactat
perquè és important
perquè segueix l'algoritme
i avui això
s'escamparà per les xarxes
doncs hi ha xutges
i també hi ha fiscals
però sobretot xutges
que redacten la sentència abans
i quan ja la tenen redactada
la sentència
aleshores comencen a encaixar
les peces
per obtenir les proves
d'acord amb aquesta llei
i que puguen justificar
aquella sentència
quan ja parlem
de com es fan
les sentències
en general
i em sembla
d'acord
em sembla que això
no és una manera decent
a mi el que
em pot indignar moltíssim
és que sempre
s'aplica la llei
contra uns determinats
col·lectius
unes determinades idees
i que les altres
sempre s'hi troben excuses
per no aplicar-les
refem-les a quant
el que és lamentable
i això ratifica
la idea
que la justícia
està completament polititzada
és que això
no té recorregut judicial
ho estem veient
fora d'Espanya
i en canvi
s'hi té recorregut polític
que és diferent
llavors clar
s'està utilitzant això
per dir
bueno escolta
teniu moments
per tirar cap endavant
jo crec que és una broma
és a dir
acusar de terrorisme
els líders del procés
se'ls pot acusar
del que vulgui
de moltes coses
potser no ho sé
però de terrorisme
que sabem el que és el terrorisme
però ja ho fa el xucer
per evitar replicació
de la futura
lliure d'amnisties
és que clar
és que ha segregat
primer la sentència pròpia
ell diu
jo el sé d'acusar
de terrorisme
estava donada la raó
que diries tu Vicente
no te saltis
no, no, no
si estic confirmant
no m'exaltis
estic confirmant
el que no
el sello de la Sant Joan
estic confirmant
el que diu
que sembla molt just
canviem de tema
i des de la grada
oïmos que le dicen
no celebres
que ahora te partiremos las piernas
y entonces vemos
como una persona
no una
varias
saltan de la grada
pero vemos claramente
que una persona
va buscándole la espalda
hasta que llega a su altura
y le da una patada
en la altura de la rodilla
y mi hijo cae al suelo
y a partir de ese momento
bueno pues
empieza a haber
un apaleamiento
patada
això que explicava
la Patricia
que és la mare
d'un noi de 16 anys
jugador de futbol juvenil
i el que relatava
va passar al final
d'un partit
quan desenes de persones
el van agredir
i moltes d'altres
esperonaven els agressors
tiene cuatro hematomas
en la cabeza
tiene arañazos
por todo el cuerpo
contusiones en la rodilla
es decir
fue desmesurado
la gente gritaba
dale más fuerte
de presentar
aquest testimoni
també la Federació Catalana
de Futbol
expressava la seva preocupació
pels fets
i resumir així
com es pot actuar
no tenim cap tipus
de jurisdicció
sobre els espectadors
llavors aquí
necessitem col·laborar
estretament
amb Mossos d'Esquadra
amb la Direcció General
d'Administració de Seguretat
és l'òrgan de la Generalitat
que imposa
les sancions
individuals
als espectadors
a prohibició
d'accés
a recint esportiu
i multes individuals
i llavors nosaltres
el que fem
és col·laborar
amb aquests organismes
aportar tota la informació
que tenim
ahir vam parlar
d'aquest cas
aquí al matí
de Catalunya Ràdio
avui el que volem fer
és obrir aquesta mirada
i per això saludem
a aquesta hora
Oleguer Presas
que és exjugador del Barça
i membre
de l'escola de futbol
a Caserna de Sabell
Oleguer bon dia
com estàs?
Hola bon dia
molt bé
d'entrada
no sé com valores
el testimoni
d'aquesta agressió
recordem abans ho deia
que cada any
hi ha una vuitantena
d'actuacions policials
per incidents
en esdeveniments esportius
i la majoria
són en partits de futbol
no sé com valores
el testimoni
del que sentíem
i també
la resposta
de la federació
sí
doncs evidentment
és
un problema
social
que tenim
diguem
la violència
i com aquesta violència
es trasllada
a l'àmbit
de l'esport
i evidentment
doncs això
la federació
intenta
explicar
diguem
les limitacions
que té
a l'hora d'actuar
per què creus
per això
que el futbol
és l'esport
on es registren
més casos
de violència
bé
perquè com deia
en realitat
vull que no és que diguis
alguna cosa associada
al futbol
sinó que és una cosa
social
que és a nivells
de la societat
i l'àmbit del futbol
evidentment
que és un espai
on hi practiquen
moltíssima gent
doncs evidentment
aquestes actituds
es reprodueixen
de manera més habitual
però no només això
sinó que jo també diria
que la particularitat
que té el futbol
és que a més a més
és un àmbit
on
això
molt mediatitzat
diríem
i on es pot veure
diríem
aquesta projecció
aquestes expectatives
a poder dedicar
professionalment a això
i per tant
doncs això
les expectatives
que posen famílies
infants
i tothom
diríem
en aquest àmbit
són molt superiors
i per tant
la importància
que li dones
a l'hora de jugar
un joc
recordem
que es tracta
d'un joc
i que hauria de ser
un joc
per passar-s'ho bé
doncs això
el que li posa
aquest enfocament
molt més
cap a una dedicació
professional
o cap a
això
una projecció
més enllà
del que estàs fent
en aquest moment
doncs això
porta
doncs aquestes reaccions
que la qüestió és
com combatem
contra això
com canviem
aquest sistema
tu per exemple
ets fundador
de l'escola de futbol
La Casera
que és un projecte
que forma infants
en el futbol
sense aquesta lògica
tan competitiva
no sé si
necessitades com aquesta
diguéssim
són la clau de volta
com es pot reduir
aquesta violència
aquesta agressivitat
en el món de l'esport
Sí, evidentment
el projecte
de l'escola de futbol
de caserna
no canviarà
una dinàmica
que és social
com dèiem abans
per tant
evidentment
som conscients
d'això
però sí que
crec que
hi ha un canvi
important
en la visió
que es fa
del futbol
que és aquesta
que et comentava
de juguem
el futbol
per passar-nos-ho bé
i passar-nos-ho bé
més enllà
de guanyar
quan juguem
volem guanyar
però
considerem molt més important
que ens ho passin bé
que tots i totes
participem
que ningú se senti exclòs
que tothom
se senti a gust
poder incorporar valors
diríem
quan hi ha conflictes
la manera com es gestionen
aquests conflictes
i això
t'ho permet
quan treus
del focus
una mica
aquesta obsessió
per guanyar
i que relaciona
l'èxit
amb la victòria
diríem
llavors
si l'únic que ens importa
és guanyar
no importa
com ho fem
diríem
i quins mecanismes
utilitzem per guanyar
llavors
això
crec que
el canvi de mirada
aquest
que és important
diríem
incorporar-lo
no només
en petits projectes
com el nostre
sinó
de manera més global
el conjunt
de la societat
federacions
diríem
també
que són
les que
al cap
i a la fi
impulsen
i fomenten
l'esport
clar
però al final
també
heu de jugar
contra un altre
equip
i per tant
tal com deies
tu
la societat
és molt agressiva
és molt competitiva
el sistema propi
la federació
com us ho munteu
com funciona exactament
el vostre equip
hola què
sí
sí
això que deies
nosaltres no defugim
de competitiva
i que a nosaltres
ens agrada jugar futbol
i per tant
el jugo del futbol
és un joc
on
t'enfrontes
a un altre
opponent
i intentes
fer-ho
el millor possible
per poder
guanyar
però
això
si tu
l'únic
que li dones
importància
i això
com a entrenador
diríem
si tu
l'únic que es fas fent
és fer canvis
fer comentaris
per aconseguir
la victòria
doncs
les dinàmiques
seran unes
si tu
el que estàs mirant
és que tots
els participants
que tots
se sentin a gust
que això
quan hi ha un petit
conflicte
d'intervens
per gestionar
el conflicte
no per veure
si podem millorar
per aconseguir
la victòria
diríem
no
és a dir
aquest canvi
de foco
és el que
crec
que ens permet
diríem
doncs
això
tenir ambients
molt més amables
i en tothom
s'hi senti inclòs
i en tothom
s'hi senti respectat
i què els dius
per exemple
els infants joves
que diuen
jo és que
la meva aspiració
és jugar
al Madrid
al Barça
o al Girona
és a dir
que tenen aquesta idea
d'arribar
a aquests grans clubs
de competir
en tot això
fins a aquest punt
doncs
que per sort
i per desgràcia
no tot depèn
d'ells
diguem
bé
que el món
del futbol
professional
és un món
doncs
que hi arriben
poquíssimes persones
i la quantitat
de nens i nenes
que estan federades
això
la federació
de futbol
és enorme
per tant
enfocar tot un sistema
a aquestes
poquíssimes persones
que acabaran
jugant al futbol
professional
en detriment
diríem
de tot aquest
gran nombre
de persones
que acabaran
no jugant
crec que hem de decidir
on posem el focus
en aquestes petites
quantitats
de persones
que podran
arribar-hi
o ens dediquem
a formar
realment
la resta
i les formem
no només
futbolísticament
sinó també
amb valors
i amb tots aquests
elements
que comentàvem abans
o sigui que l'esport
al final és un vehicle
per arribar a alguna altra cosa
diguéssim
més global
més personal
no?
sense dubte
no només un vehicle
sinó que el futbol
és un esport
i amb això
posar el focus
en aquest jugar
diríem
i el jugar
i el passar-s'ho bé
crec que és la clau
si perdem
això de vista
crec que
anem malament
per tant
és a dir
aquest canvi d'enfocament
crec que és la clau
i crec que és el que comentàvem
és a dir
que tots i totes
hem de recuperar
una mica
aquesta visió
de l'esport
del futbol
com un joc
diríem
perquè si no
és això
ens porta
totes aquestes coses
que comentàvem
clar perquè tu
per exemple
recordes Olagué
quan eres més petit
quan començaves a jugar a futbol
algun cas
com el que sentíem ara
no directe
o potser sí
però de l'entorn
de molta violència
d'agressions
directament
clar en aquest cas
que escoltàvem
desenes de persones
agredint
els pares animant
que l'agradissin
és un
és imatges
i en fi
un testimoni
que és
és esfreïdor
però no sé si
creus que és habitual
en molts camps de futbol
ara mateix a Catalunya
Sí
jo
el que comentava
la mare d'aquest jove
jo no ho he viscut
personalment
però sí que
he viscut
diríem
conductes agressives
i amenaces
i no
una tensió
diríem
en el camp
que no hauria de ser pròpia
d'un espai
com
com això
un espai lúdic
com és
l'espai
del futbol
Volem aquí també
la implicació
ara parlem de la implicació
dels pares
perquè crec que també
és una cosa molt important
entenc que també
el vostre projecte
l'escola de futbol
la caserna
quan parles
que és important
que la societat
estigui implicada
entenc que també
no només impliqueu
els nens
sinó que també
és molt important
com els pares
s'hi relacionen
amb aquest esport
dels fills
Sí, de fet
en el nostre cas
això és un projecte
que és
autogestionat
i que
impulsen
les pròpies famílies
que
en un moment
determinat
això
decideixen
que volen
que els seus infants
puguin jugar
a futbol
de manera diferent
i
són elles
les que s'encarreguen
de
subministrar
o proveir
les diferents necessitats
que van tenint
des de buscar
partits amistosos
buscar equipacions
buscar espais
per poder jugar
llavors
aquesta implicació
també
fa
que
pel teu infant
busquis
diríem
el millor
i la millor
manera
o que estiguin
en espais
de seguretat
i de confort
llavors
intentes generar
aquests espais
de confort
i seguretat
també en l'àmbit
del futbol
llavors
jo crec que això
és una cosa
peculiar
diríem
del nostre projecte
però sí que
les famílies
que
fessin aquest canvi
de mirada
diríem
una altra vegada
de no pretendre
posar una pressió
sobre els infants
i posar aquestes expectatives
sobre els infants
per veure si arriben a ser professionals
sinó que intentessin mirar
des d'aquest punt de vista
molt més humà
i molt més d'acompanyament
a les necessitats
que puguin tenir els seus fills i filles
crec que seria
doncs
seria
voler
voler
Olòvia Presas
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
és realment increïble
la feina que fa
l'olòvia
amb aquest projecte
però clar
és que realment
mires el que hi ha
al món federat
i és que és un altre món
però aquesta és la primera pregunta
quants federats
tenen els diferents
els diferents models
de les esportives
a Catalunya
doncs mira
li diré
per exemple
el polo
crec que en té 85
el bàsquet
en té 59.000
l'excursionisme
44.000
i el futbol
158.000
és a dir
és lògic
d'entrada
que hi hagi més incidents
en aquell esport
que té més activitat
i més federat
sí
però jo aquí
crec que és interessant
que apunta l'Oleguer
que és la lògica
que està desenvolupant
aquesta competició
i l'esport en general
segona
el futbol
és l'esport
que més seguiment provoca
més passió
més visceralitat
més ànima provoca
allò que diuen
que quan vostè
és d'un club
quan ha nascut
i després deixa aquest club
uno canvia
de tot el que vulgui
en la vida
de cotxe
de parella
i pot canviar de casa
però no canvia de club
el Carlos Herrera
va canviar de club
sí home
evidentment
i després hi ha jugadors
i el Figo
després hi ha jugadors
que també canvien de club
però el que li vull dir
és que el futbol
desperta més passions
que l'excursionisme
evidentment
per què?
perquè és més visceral
més aspiracionista
i diuen competitiu
però competitiu
quan parles de gent jove
el que és aspiracionista
és gent que aspira
a viure d'això
a fer-se ric amb això
a jugar al Real Madrid
molt bé
dit tot això
i per tant que pot explicar
en part
què passa amb el futbol
després direm una altra cosa
el que no és rebut per a mi
és la resposta
de la Federació Catalana
no és rebut
per què?
ells diuen
nosaltres no controlem
els espectadors
ni vostès
ni el Barça
ningú controla els espectadors
però sí que controlen
les instal·lacions
la seguretat
etcètera
etcètera
ha d'haver-hi una sèrie de persones
allà
està embarcant el model
no, no, no
i en un partit
ha d'haver-hi una sèrie de persones
d'aquell club
una sèrie de persones
que s'encarreguen
de controlar l'ordre
i si hi han vist conductes reiterades
de cridar l'atenció
fins i tot
arribar a cridar la policia
perquè sancioni
és a dir
els clubs
tenen una gran responsabilitat
també a l'hora
de controlar
els aficionats
perquè si no
no s'entendria
les multes
que reben els grans clubs
quan els aficionats
per exemple
salten al camp
el club no té per què
a veure, s'ho deien
al principi
el club no té per què
controlar els aficionats
complica vostè la vida
els aficionats
perquè no es deixen portar
per aquestes passions
exagerades
i per tant
clar que hi ha una responsabilitat
sí, però no tot és tan fàcil
home, clar
home, evidentment
però un canvi
hem d'anar marquant
hi ha categories
molt, molt, molt modestes
que juguen
equips
de pobles
també molt petitets
en què pràcticament
allò és
escolta'm
que potser el poble
no tenen ni policia municipal
o si tenen
tenen els números justos
tu estàs demanant
bueno, si no tenen policia municipal
tampoc tenen 11 contra 11
no, no, no
home, que tenen policia municipal
o que tenen policia municipal
molt rodada
molt modesta
però el tema
és que hi ha camps de futbol
que tu saps
quan jugues a futbol de jove
tu saps que hi ha camps de futbol
que ja anaves a perdre
perquè si no
no en sorties
sí, exacte
coi
és que no en sorties viu
no, no
o sigui
no en sorties
perquè es liava
es liava
quan havia jugat
amb equips
llavors això és el que
no pot ser
amb equips
no té cap sentit
hi havia un àrbitre
que li deien el garrote
li deien el garrote
que jo pobre
que anava pels camps de futbol
perquè eren els que s'hi tornava
perquè ja tenia la fama
que era dels que no
d'un àrbitre
sí, sí
un àrbitre
un àrbitre que s'hi convenia
davant de la intimidació
de la cridòria
de les amenaces
de pagar-los
era un àrbitre
que si tornava
li tenia fama
i li deien el garrote
precisament per això
la gran diferència
no és que això
hagi canviat gaire
no, no, no
i el problema és
és que crec que ara
com totes aquelles coses
se'n parla bastant més
o som més conscients
d'allò que no hauria de ser
i a més a més
com que prediquem uns valors
determinats
que són els valors
diguem que
escoltem
que mereixen tot el suport
i respecte
perquè acaba passant
és que floren
que quan això es vulnera
quan no hi anem
doncs és evident
que genera
diguem una
no una gran tradició
sinó que fa més mal
és més visible
i escoltem
històricament
ja no parlem
perquè jo parlava ara
d'equips modestos
ara torno a fer una cita
diguem
una cita
d'una pel·lícula
si algú de vosaltres
ha vist
el castanyazo
que és una pel·lícula
del Paul Newman
que parla del món
de l'hoquei sobre patins
escolta'm
és una glorificació
de la violència
també és veritat
que l'hoquei patins
o l'hoquei sobre gel
als Estats Units
i el Canadà
està permès pagar-se
però això és el gran espectacle
i aquella pel·lícula
precisament
l'espectacle quin és?
l'espectacle és fitxar
a tres jugadors
que són bessons
que es peguin al camí
i que es peguin molt
i els pares
i els pares
no en parlareu
perquè els pares
són terribles
els pares són el públic
el que està explicant
aquesta dona
jo ho he vist
en un camp d'hoquei
a Terrassa
ho he vist
és que és un tema
que és l'esport en general
és l'esport en general
si és veritat
és que el futbol
projecta
que pot ser ric
que pot ser famós
però els calvats
se juguen 22
i aquí quan deies
que hi havia
federats
200.000
o 300.000
150.000
més de 150.000
més de 150.000
o sigui que no arribaran
si és que no arribaran
el problema són els pares
que surten
i que tinguen cap endavant
hi ha un tema
molt complicat
que és ser àrbitre
si vosaltres veieu
els que van arbitrar
aquests camps
de nois petits
d'infantils
del que sigui
tenen por
i tenen por pels pares
no pels que tenen aquí
perquè una cosa
que hauria de passar
és escolti'm
aquest equip
que ha passat això
aquest equip
ha expulsat
aquest, aquest, aquest
estem d'acord
que sí que es poden
imposar mesures disciplinàries
contra els clubs
i si en un club
resulta
que no hi ha
que no es pot garantir
si en un club
perquè el poble és petit
no es pot garantir
la integritat física
de l'equip contrari
doncs no s'hi juga
i a aquest club
no pot jugar
no, no, no
és com vostè diu
la realitat
és molt més difícil
bé, doncs jo li dic
la realitat
serà tan difícil
com vulgui
però no es pot acceptar
que per la impunitat
de la violència
un equip guanya sempre
i com que no es pot tolerar
però aquesta violència
no és solament d'aquí
tu la veus
per exemple
la gent conduir
si jo estic dient
que sigui només aquí
jo no dic que ho diguis tu
dic que en general
parlem d'aquesta
cada vegada
més violenta
normalitzat
arreglar les coses
però vostè i jo
segurament hem vist persones
en un camp de futbol
que podíem dir
que si l'Oca
tingués la mateixa potència
i visceralitat
que el futbol
també passaria
hem vist persones
que moltes