de la competencia deslleial de productos que venen que no cumplean las mismas condiciones,
de muchos factores, de la fauna salvatge, etc., etc.,
de muchos factores que van decrementando sus ingresos y sus costos van pujando.
Y, por tanto, como cada vez es más complicado ganar la vida,
en esta sequera, en algunos casos, ha acabado de hacer basar la gota que ya no pueden más.
¿Por qué es importante? ¿Por qué cambiaron el nombre de la Conselleria?
Això a algú li pot semblar una qüestió molt futil,
però ells el que diuen, el que venen a dir és
escolta, fa molt temps que ens sentim menys tinguts pel conjunt de la societat.
És a dir, aquest distanciament amb el món rural, amb el món pagès, amb el món ramader,
ells l'identifiquen amb... poseu el nostre nom en un departament del govern
que es vegi que al govern li importa, que al país li importa el sector primari.
Ells entenen molt bé que alimentació els engloba a tots,
però ells prefereixen que digui agricultura, ramaderia i pesca
per identificar-se exactament amb la feina que fan.
I és una qüestió simbòlica, si volgui...
Per tant, com es dirà la Conselleria?
Molt important. Això, el que hem acordat és que es presentarà una proposta de resolució
conjunta entre els partits que tenen representació al Parlament,
en el ple monogràfic de la setmana que ve,
una proposta que presentarà a la plataforma
i la idea és que inclogui agricultura, ramaderia i pesca.
El nom definitiu resultarà del que els partits polítics acordin.
Quan vostè parla de reorganitzar l'ACA, què vol dir?
Això, al final, és una qüestió semblant a l'anterior.
Ells el que demanen és més sensibilitat amb el sector primari.
És a dir, ells ara es veuen víctimes d'un pla especial de sequera aprovat el 2020,
i torno a recordar que aquell pla especial de sequera va durar la tramitació pràcticament 4 anys,
que hi va intervenir tothom,
i que diu que l'agricultura ha de tenir les restriccions del 80% i la ramaderia un 50%.
Després, també diu que els animals, per la llei de benestar animal,
hem de garantir la seva supervivència,
i per tant, a una granja de vaques no li podem reduir el 50% l'aigua.
Perquè està reduint el bestial, al final.
Ah, exactament.
Perquè la vaca veurà l'aigua que veurà.
Ah, exactament. I llavors nosaltres diem, no, no, això s'ha de garantir.
Igual que els arbres s'han de mantenir, els llenyosos i els cultius permanents,
el mateix pla especial de sequera diu que s'ha de mantenir,
i per tant hem de treure l'aigua d'on puguem per poder mantenir vius els arbres.
Però ells diuen, necessitem que hi hagi més sensibilitat cap al sector primari,
i per això el que acordem és, farem també, a través del Parlament, una proposta
perquè hi hagi més representants del sector primari en el Consell d'Administració de l'ACA,
perquè l'ús del sector primari està calibrat amb un 34% del total del consum,
per tant és molt important que tinguem més veu
i que hi hagi més sensibilitat amb la direcció d'abastament cap al sector primari.
I això és el que intentarem fer amb una reorganització d'aquesta àrea d'abastament.
Però, per exemple, no ha excedit a destituir Samuel Reyes, director de l'ACA.
És que en Samuel Reyes és el director de l'ACA des de fa dos anys i mig, d'acord?
I, per tant, ell no ha pres cap decisió de totes aquestes.
És a dir, quan diuen l'ACA no ha fet la feina d'inversió en de saladores, etc.,
ell no n'és el responsable.
Des del 2010, que s'aturen les inversions, ell entra el 2021.
I, per tant, per què l'hem de fer responsable d'una cosa que ell no és responsable?
Els mateixos membres a la plataforma, quan parles amb ells amb calma,
diuen, clar, és que és veritat, és que ell no és responsable de tot això.
El PES es va aprovar l'any 2020.
És a dir, no hi havia Samuel Reyes de director de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Per tant, la seva responsabilitat respecte a tot això és en l'aplicació.
I aquí sí que vull posar en valor la feina que hem fet d'aquesta gestió quirúrgica de l'aigua
que ens ha permès encara tenir aigua.
És a dir, com a exemple, normalment, del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona,
cap a la regió metropolitana de Barcelona,
baixaven com a mínim 115 hectòmetres cúbics.
Com a mínim, l'any que menys.
Aquest any passat, l'any de la pitjor sequera de la història, el 23,
n'han baixat en 95.
Això és gràcies a la gestió que hem fet de l'ACA.
Encara són molts, eh?
I quan tinguem fetes les inversions que permetran que la regió metropolitana de Barcelona
sigui autosuficient,
aquesta aigua del Ter pràcticament serà zero, si volem.
Per tant, la gestió aquesta que hem fet ens ha permès estalviar molta aigua del Ter,
imagini, serien 35 hectòmetres.
A Susqueda ens en queden 40, 49, perdó.
Llavors, si hagués baixat l'aigua normal que baixava cada any del Ter cap a Barcelona,
ara no tindríem aigua a Susqueda.
La regió de Girona, que s'abasteix del Ter, gasta 16 hectòmetres cúbics.
Si nosaltres haguéssim fet el mateix que es feia sense gestionar aquesta crisi de sequera des de l'any 21,
avui tindríem dificultats per abastir la població,
no el regadiu o el cavall ambiental.
Pensa que el cavall ambiental en condicions normals són 90 hectòmetres cúbics
i el regadiu, 80.
Tot sumat, són molts més dels 49 que tenim.
El problema fonamental per a tots els sectors és que no hi ha aigua.
Fins quan calculen que tindrem aigua en embassaments?
Amb la que tenim avui, tenim aigua ben bé fins a final d'any.
Amb la que tenim avui.
Amb la restricció dels consums que estem patint tots avui, eh?
Perquè les pluges d'aquests dies, d'avui, per exemple, en algunes zones de Catalunya,
això ajuda d'alguna manera?
Això ajuda sobretot els pagesos.
Sobretot els boscos.
Pels sembrats, quan cauen 10-20 litres, van molt bé.
Pensi que hi ha gent dels costius d'assecar que fa dos anys que no collen res.
Per tant, aquestes pluges els va molt bé pel que han sembrat ara.
Però pels embassaments no.
És a dir, vostè està intentant que tinguem aigua,
però el que no pot resoldre és que no hi hagi pluja.
I per tant, els boscos,
moltes activitats econòmiques que van lligades a la pluja directament,
tot això no es podrà resoldre.
Per tant, en 15-20 anys s'ha de fer un replantejament de model de país.
No en 15-20 anys.
No, no.
Sí, sí.
El pla de gestió que nosaltres hem aprovat...
Però vostès estan donant aquest missatge a la ciutadania
que hi ha gent que no podrà viure del que està vivint fins ara?
Això és relatiu,
perquè si som capaços de fer les inversions necessàries
perquè tinguem l'aigua suficient que no provingui dels embassaments...
No només parlem d'aigua.
Parlem del Delta de l'Ebre, per exemple.
El Delta de l'Ebre, avui, baixa aigua.
No entenc.
El Delta, el Delta.
El dia que no plogui...
Refereixo el Delta.
El dia que no plogui durant 5 anys,
la situació serà insostenible.
M'explico?
Ara portem més de 3 anys sense ploure.
Però, en canvi, l'any passat,
a l'Ebre no baixava gaire aigua, pràcticament gens,
els embassaments estaven pràcticament buits,
i aquest any baixa molta aigua.
Serà una qüestió cada vegada més cíclic.
O els boscos, per exemple.
Els boscos, se'ns estan morint més arbres per la sequera...
Per tant, s'han de tal arbres, entenc.
Clar, ja ho estem fent.
Els arbres morts ja els estem traient,
perquè això no és un polvorí,
i estem gastant, invertint molts diners,
en treure arbres morts de llocs concrets
que pot ser un polvorí,
perquè precisament la campanya d'incendis
no sigui tan greu com es preveu que sigui.
Però, al final...
El que vull dir que ho sé és que això té un impacte directe
a les vides de moltes persones.
No, clar, és que és allò que dèiem del canvi climàtic.
És allò que ningú es creia que passaria,
i que dèiem que ens passaria el 2040 o el 2050,
i ja ho tenim a sobre.
I, per tant, jo acostumo a dir aquests dies
que estem en un moment de canvi,
moment disruptiu al planeta.
Les regions mediterraniers, especialment,
i, per exemple, nosaltres hem fet un paternitat
amb totes...
amb totes no...
amb 14 regions que tenen un clima mediterrani
com el nostre d'arreu del món,
precisament per tractar aquests temes en comú.
A tots ens està passant el mateix.
Grans incendis, sequeres, pluges torrencials...
Llavors, hem d'aprendre del que està passant al món
en altres llocs que passen el mateix,
què hem fet per intentar fer el mateix?
Perquè és que la situació ha vingut segurament
no tan extrema com estem patint ara.
Avui llegia que el febrer és el febrer més càlid dels darrers...
No sé quant...
S'assembla molt al març més càlid que hem tingut els darrers anys.
Per tant, això va canviant
i haurem d'adaptar les nostres vides, segur.
Però no només amb l'aigua.
Amb l'aire que respirem, amb la contaminació, amb tot.
Perquè és que...
Hi haurà sacrificis personals molt grans.
Com a societat, ens hem de plantejar cap on volem anar.
Com a societat, no individualment, que també.
Sinó, escolta'm, potser haurem de canviar molts dels costums.
És a dir, a Lleida l'any passat vam tenir
més de 40 dies a 40 graus.
Per tant, això ja ens fa replantejar
que a les 3 de la tarda no podem sortir pas allà.
O a Figueres l'any passat vam arribar a 45 graus.
Rècord històric de sempre.
Llavors, ens haurem de replantejar
que les nostres ciutats no podran ser iguales,
haurem de tenir rifugis climàtics,
cosa que no ens havien plantejat mai.
I avui molts ajuntaments ja ho estan fent.
Ens haurem de replantejar com vivim,
si això perdura de la manera que sembla que seguirà.
Per tant, sí, com a societat,
ens haurem de plantejar cap on anem.
Per supostos, hem afegit una partida de 1.000 milions d'euros
per lluitar contra la sequera.
Quan vostès diuen 1.000 milions d'euros,
a què es refereixen?
És a dir, com ho notarà el ciutadà?
Els 1.000 milions d'euros inclouen tot el pressupost de l'ACA,
tot el pressupost d'aigua Estet Llobregat,
tots els diners que invertim cada any en regadius,
en eficiència de l'aigua, etcètera.
Llavors aquí hi ha moltes actuacions,
evidentment amb tants diners hi ha moltes actuacions,
des de les ampliacions de la potalitzadora del Besòs,
les dues potalitzadores noves que volem fer al Besòs,
les múltiples actuacions que estem fent amb aigua regenerada,
les múltiples actuacions en sanejament,
perquè l'ACA, a banda d'abastament, fa sanejament.
Les més de 500 depuradores que tenim al país
també són feina de l'ACA,
o directament, o amb diners en els que les mantenen,
pagant tot aquest manteniment, que són molts diners.
Aigua Estet Llobregat fa la inversió a la potalitzadora de Cardedeu,
que fa la primera part de la inversió a Abrera.
Unes són 130 milions, l'altra 30.
Per fi, i deixem-ho dir així, per fi,
li citarem molt aviat, suposo que el mes que ve,
la reparació de la fuita de Badalona,
que són 41 milions, que recordem que és aquella canonada
que fa 5 metres de diàmetre, que hi passa un camió per dintre,
i que té una fuita de 180.000 litres cada dia,
que l'Ajuntament de Badalona després aprofita,
perquè vam arribar a un acord amb ells per aprofitar-los per regar,
però que, per poder-la solucionar, hem de construir la canonada nova.
I hi ha 3 trams fets, falta el quart.
Llavors, això no s'ha fet durant molts anys,
doncs ara ho farem, també.
I llavors desvirem l'aigua per allà i podrem arreglar la fuita.
És a dir, són moltes actuacions que serviran,
les ajudes als ajuntaments per arreglar l'aigua en baixa.
Són moltes actuacions que serviran per...
La que durant 10 anys no ha pogut fer inversions.
Però l'Aca, perquè es va acumulat un excel·lent de tresoraria
de més de 540 milions d'euros.
Sí, aquesta és una qüestió comptable,
és una qüestió de nomenclatura.
Excedent de tresoraria vol dir
l'Aca, tots els diners que recapta,
tots van a manteniments,
d'assanejament, d'infraestructura en balta, etcètera,
i a inversions. Tots.
Llavors, l'Aca compromet diners
amb una inversió determinada.
50 milions per fer una obra concreta.
Com que no s'acaba en un any,
aquells diners passen l'any següent.
Això és l'excedent de tresoria.
Per tant, està destinat a gastar-se...
Tots els diners de l'Aca tenen destí.
Tots. No hi ha un calaix
on tinguin 180 milions allà guardats
que no sàpiguen què fer-ne.
No, no. Tots estan, el que en diem,
afectats perquè tenen un destí concret.
Per exemple, estem fent la canonada
de les salmorres
que baixa de l'empresa aquella
de la sal de...
no me'n recordo el nom...
de Súria, perquè allò és un problema,
tota aquella sal allà.
Doncs aquella canonada dura quatre anys.
Els diners aquests...
El cas de la sal aquesta,
de la muntanya de sal,
que genera...
és un accident que genera
una empresa a Iberpotage, no?
Allà a Sallent.
No seria millor limitar l'activitat econòmica
que no paliar amb aigua
les conseqüències d'aquesta activitat econòmica?
O el cas del Harrock?
Vostè creu que és compatible
aquest tipus de projectes
amb el missatge que està donant avui el conseller?
Vale.
Són dues coses diferents, eh?
Una, és una empresa que té una concessió d'aigua
des de fa molts anys i que, per tant, té uns drets.
Llavors, el que li hem de reclamar
és que busqui altres formes
de fer el seu procés productiu
que no utilitzi tanta aigua,
perquè tota l'aigua que estalvii ell
la podrem utilitzar la resta.
Això és una qüestió.
I l'altre és els desenvolupaments urbanístics
que es produeixen arreu del país.
Llavors, aquest desenvolupament
del Harrock que parla vostè
està aprovat pel Parlament
des de fa molts anys
que això es va decidir que es faria
i, llavors, el que hem de fer
és que compleixi totes les condicions
que avui, el 2024,
requereix un projecte d'aquest tipus.
És a dir, els projectes urbanístics
que es desenvolupaven
als anys 90 o 2000
no són els mateixos que avui
i han de complir tota una sèrie de condicions.
Les condicions del 2024
i si les compleixen
s'han de poder fer.
Una altra cosa
és que posem en discussió el model.
I aquest tipus de projectes
si t'agraden o no t'agraden.
I vostè com a conseller
la seva opinió personal d'aquest projecte?
La meva opinió personal
jo ho faig de conseller.
Ara ja ets donar la meva opinió
com a conseller.
Això vol dir que té una altra opinió.
Això vol dir que la meva feina
avui, la meva responsabilitat
és fer de conseller
i, per tant,
les meves responsabilitats
que són que tots els projectes
que facin el país
compleixin
amb tots els condicionants
que, això sí que ho vull dir,
aquest país ha tingut a haver
posat a tots els projectes.
És a dir,
aquest país va decidir fa molt temps
que els projectes
no es poden fer de qualsevol manera,
que no podem seguir contaminant els rius,
que no podem seguir contaminant l'aire.
Doncs tots els projectes
han de complir això.
Llavors,
si el model de desenvolupament
a en David Mascot
li agrada més o no,
crec que en aquests moments
com a conseller
d'Acció Climàtica,
Agricultura,
Ramaderia,
Pesca,
que en direm,
no és rellevant.
Crec que sí que és rellevant
saber que un conseller
que està preocupat pel clima,
per la sequera
i pel que està passant,
l'opinió que té
d'un projecte com Hard Rock.
Però potser
la mateixa opinió
que té
com d'un projecte
que es fa
a la Cerdanya.
O l'ampliació de l'aeroport.
O l'ampliació de l'aeroport.
T'ho explico?
És un altre exemple
de que avui...
Però crec que sí que és rellevant,
conseller.
Avui,
sí, sí,
segur que és rellevant
i a la gent
segur que li importa molt
el que jo penso personalment.
Com a conseller?
És a dir,
home,
que està preocupat,
diguéssim,
per la situació d'emergència del país.
I per això,
per exemple,
l'ampliació de l'aeroport
haurà de complir
si es produís
que...
Hi ha moltes opcions
diferents
per aconseguir
que el nostre aeroport
sigui més competitiu
i es comparteixi
en un...
en un...
aeroport de bors intercontinentals
sense necessitat d'ampliar-lo.
Hi ha moltes opcions
de fer-ho
sense necessitat d'ampliar-lo.
Però si es produís
hauria de complir
amb tota una sèrie de vectors
que, per cert,
no són els mateixos
dels que es van avaluar
l'any 90
quan es va fer l'ampliació.
I, per tant,
hauríem de veure
que jo gairebé diria que no
si complirien
tots aquests factors.
Perquè avui s'estudien
moltes més coses
que en aquell moment
no s'estudiaven.
De fet,
vostès l'han carregat
d'elaborar
l'informe mediambiental
de la projecta Harrock.
No, jo no.
Els tècnics del departament.
Sí, però el seu departament.
Sí, el meu departament.
Quan el coneixerem,
aquest informe?
En teoria,
estarà acabat
en les properes setmanes
o fa molts dies
que dic això,
però com que són informes
molt complexos,
els tècnics diuen
no, no,
és que encara no estem,
no, no,
és que...
Llavors,
no tardarem gaire
a tenir-lo.
Deixi que li pregunti
per una proposta
que han fet
al Col·legi d'Enginyers,
d'Economistes
i bona part de l'Empresariat
demanant que es porti
aigua de l'Ebre.
Proposen una connexió express
que estaria llesta
en vuit mesos.
Ho explica Marc Oliva,
enginyer industrial
i portaveu
de l'Observatori Intercollegial
de l'Aigua de Catalunya
al Matí de Catalunya Ràdio.
Millor que qualsevol altra obra
que puguem planificar
que serà molt més temps,
les desoladores
parlem de terminis de 4 anys,
qualsevol altra actuació
que hi hagi,
estem parlant de temps
molt més llargs
que aquesta
que vuit mesos podria ser.
Què li sembla?
Dues coses.
Torno al que deia abans,
hem de ser capaços
de gestionar l'aigua
a cada unitat
i quan abans parlava
que hem de portar
molt menys aigua del Ter
cap a la regió multipolitana
perquè hem de fer
que la regió multipolitana
sigui autosuficient,
dic el mateix
amb el trasversament de l'Ebre
i ho he dit moltes vegades,
no som partidàries
una altra de les interconexions.
Avui,
això,
està molt bé
perquè per l'Ebre
baixa molta aigua.
Vostè assegura
que en els propers mesos
no veurem un trasversament
de l'aigua de l'Ebre?
No, no,
si l'ha de fer el govern, no.
Perquè és que,
i si ho hagués passat l'any passat, això?
Que no baixar l'aigua per l'Ebre?
Com ho haguéssim fet?
És a dir,
avui les circumstàncies
de la Vall de l'Ebre
és que baixa molta aigua
perquè ha plogut molt
a l'Aragó,
al Pirineu,
a tota la banda de l'Ebre,
que no és Catalunya.
A tota la conca de l'Ebre,
que no és Catalunya.
Però l'any passat
no baixava aigua, eh?
Recordo que van tancar
el canal d'Urgell.
Recordo que van reduir
el 50%
durant unes setmanes
els productors d'arròs,
l'aigua,
per anar als seus camps
per produir arròs.
Llavors,
què haguéssim fet?
D'on haguéssim portat l'aigua
amb aquesta interconexió?
Llavors,
el que hem de ser capaços
és de trobar
les mesures estructurals
que facin que no calgui
aquestes infraestructures.
I, de fet,
no només les hem trobat,
sinó que estan aprovades
en el pla de gestió.
I d'aquí,
fins al 2028-29,
la regió metropolitana
serà autosuficient.
No dependrà
de l'aigua dels embassaments.
És veritat
que els sembrats
i els boscos
seguiran depenent de la pluja?
Sí.
Però l'aigua de boca,
l'aigua de les entitats econòmiques?
No.
Perquè amb l'aigua regenerada
i l'aigua desalinizada
i l'aigua freètica
en farà prou.
Clar, però, per exemple,
aquest any està previst
que a Catalunya
es construeixin 1.600 noves piscines.
Com controlarà el govern
que seran piscines
amb aigua de mar?
No, el govern no ho controlarà.
Miri, ara,
això em va molt bé
per posar un exemple
del que ha fet un ajuntament
al nostre país.
Hi ha hagut un ajuntament,
l'Ajuntament de Palafrugell,
que ha suspès
les llicències de piscines
del seu municipi
durant un any
per l'emergència
en la qual ens trobem.
Doncs, segurament,
tots els ajuntaments
que són els que tenen
la responsabilitat
de donar les llicències
d'aquestes piscines,
que estan en emergència,
hauríem de fer el mateix.
Però per què hem d'anul·lar
llicències de piscines
i no anul·lem
la quantitat de turistes
que visiten Catalunya,
per exemple?
Crec que són dues coses diferents.
Segur que vol fer una piscina
perquè viu al mig d'un camp
i fa molta calor,
li diu, escolta,
a mi què m'explica?
Jo vull la meva piscina.
Sí, però hauríem d'entendre
que estem en emergència
i que no hi ha aigua
i que, per tant,
durant un temps
no podrà fer la piscina.
Quan sortim de l'emergència
podrà fer la piscina
i omplir-la,
però avui,
amb les circumstàncies excepcionals,
aquest...
Encara que ho fes amb aigua de mar.
No, si ho fa amb aigua de mar
no hi ha cap problema.
Ja, però en el cas de Palafrugell
ja no podrà construir-la.
No, no, no...
Veia, no sé la precisió
de l'ordenança de Palafrugell
si diu que l'ordenança
prohibés totes les piscines
o només deixa fer
les que s'omplen amb aigua de mar, eh?
Que estaria bé també
perquè amb aigua de mar
es poden omplir.
La inversió és diferent,
no es poden connectar
al sanejament
perquè llavors aquesta aigua de mar
fa molt bé
les depuradores,
per entendre's,
llavors va parar l'aigua,
però es podria fer.
Però llavors,
la qüestió
és més de fons,
és que tots plegats
ens hem de posar al cap
que estem en una situació
d'emergència
i que per tant,
doncs segurament jo
a nivell individual
haig de fer un esforç
de dir,
doncs mira,
aquest any no podré fer la piscina
perquè no hi ha aigua.
Doncs no la puc fer,
ja la faré l'any que ve.
Llavors,
també aquestes decisions personals...
Sí, sí, però insisteixo,
vull dir,
hem vingut moltíssima gent
pel mobile,
per exemple.
El consum d'aigua,
segons un estudi
del Grammy d'hotels,
d'hotelers,
els turistes allotjats
en hotels de luxe
gasten cada dia
més del doble d'aigua
que un barceloní,
per exemple.
És a dir,
aquesta campanya de sensibilització
no la rep un turista.
No ve aquí
amb la idea
de sensibilitzar-se amb l'aigua.
Crec que sí que la rep
perquè en tots els hotels...
Sí, a la pantalla
de la televisió surt
i al metro, sí.
I a les habitacions,
si no tinc mal entès,
etcètera.
Però,
els establiments turístics
fa molt temps
que estan fent inversions
en reduir el consum d'aigua.
De fet,
un estudi anterior
de fa 5 o 6 anys
deia que gastava
4 vegades més
que un ciutadà.
Avui gasta,
segons el que ha dit vostè ara,
els de luxe,
2 vegades més.
Per tant,
han fet moltes inversions
per reduir el consum d'aigua.
De fet,
al final,
tenim moltes activitats econòmiques
que fan servir l'aigua
per al seu procés industrial.
Però, aleshores,
per què no diuen això?
Que no ho fan
per no obrir un greuge
en el sector
que depèn
d'aquests recursos econòmics
dels hotelers directament.
No, no.
Tenen les mateixes restriccions
que té un ciutadà a casa seva,
els establiments turístics.
De fet,
la restricció
dels 200 litres
per al municipi
engloba
totes les activitats
que estan dintre d'aquest municipi.
I, per tant,
el municipi
té eines
per controlar
els consums
de tots,
els domicilis,
les activitats, etcètera.
I, per tant,
aquell que consideri que es passi...
Hi ha algun ajuntament
que ha fet una ordenança
que diu
que si et passes
els litres que et toca,
et sancionarà.
Els responsables
d'aquest control...
Tenen menys restriccions
que, per exemple,
la pagesia.
Tornem al que dèiem al principi,
la sensibilitat
és el món primari.
Quan es fa
el pla especial de sequera,
es restringeixen els usos
en funció
del consum d'aigua
d'aquells sectors.
Llavors,
si el consum
del sector primari
de l'agricultura,
perdó,
s'avaluen un 34%
del total del consum,
en aquell moment
es decideix,
escolta'm,
tindran l'aigua
per mantenir els arbres,
etcètera,
però restringirem
l'aigua
per regar.
I llavors
que l'agricultura...
Un 80%
l'han reduït
l'aigua per regar.
Llavors,
això és el que
s'ha de flexibilitzar,
d'alguna manera.
El mateix que...
És a dir,
el pes,
per modificar-lo,
es tarda en 8 mesos,
etcètera,
però per flexibilitzar-lo,
si són mesures
no substancials,
es pot fer.
Llavors,
nosaltres ja estem treballant
amb ells,
i ho saben,
els pagesos,
que això s'ha de flexibilitzar.
No pot ser
que abandonem
completament
els cultius
que depenen del regadiu.
D'acord?
I l'any passat,
molts d'ells
ja van canviar de cultiu
i en lloc de fer
blanc de boro
van fer sordo expressament
perquè no tenien prou aigua.
Llavors,
a banda d'això,
nosaltres hem fet uns ajuts
per ells,
per ajudar-los
a passar aquesta campanya.
Però,
tot i així,
no és suficient.
El problema,
com deia abans,
és que no hi ha aigua.
L'altre dia,
en el documental
de la sequera del Sense Ficció,
sortien tots els sectors representats.
El sector ambiental,
el sector primari,
el sector turístic,
i la conclusió
de tots
és que tots són molt importants
si tots volen l'aigua.
I això,
clar,
en un moment
on no hi ha aigua,
doncs tots plegats
ens hem de conscienciar
que hem de fer l'esforç
corresponent,
la part que ens toca a cadascú.
En alguns casos,
és excessiu.
L'hem de flexibilitzar.
Sílvia Coppola ha fet la Bíblia,
avui,
apuntant-ne a punts.
Sílvia, què?
A veure,
bon dia, conseller.
Molt bon dia.
Tinc moltes coses
a dir-li
dels pagesos
de l'ACA.
Començo per l'ACA
perquè fa pocs dies,
aquí al matí de Catalunya Ràdio,
el Ricard Ostrell
parlava amb el senyor Samuel Reyes.
Llavors,
ja vam veure
que no hi havia
un registre unificat
de les fuites d'aigua
i que ara el programa
està fent.
Sí que ens va dir
també el senyor Reyes
que, com que aquesta
era una competència municipal,
havien enviat una carta
a cadascun dels ajuntaments.
Una carta.
Ja m'imagino
els funcionaris
enviant
les 900 i escaig cartes.
No sé si han rebut
alguna resposta.
I li volia dir,
a banda de les cartes,
aquesta qüestió
és tan important
que potser valdria la pena
que hi hagués,
diríem,
unes reunions,
no sé si amb l'Associació
de Municipis,
amb les Diputacions,
i que puguin estar
treballant tots plegats
més enllà
de la comunicació
epistolar,
que és molt interessant,
oi?
Perquè no sembla
que sigui
la més eficaç.
Pel que fa a vostè,
que ha dit,
doncs,
aquests 540 milions d'euros
que no s'ha gastat l'ACA,
miri,
ahir el periòdic
que ho titulava
en portada
ha fet guardiola.
I que vaig pensar,
mira,
és una bona expressió,
perquè són inversions
no executades,
sense especificar
quines,
de manera que els accidents
s'acumulen
des del 2019.
Li voldria demanar
també que ens digués
quines,
i sobretot,
que aquelles inversions
que realment
no han executat,
les executin.
No és fàcil,
de vegades,
fer actuacions
perquè no tothom
hi està d'acord.
I encara,
i amb tot això
acabo de l'ACA,
es preveu
un increment
del cànon,
crec,
a partir del gener
del 2025,
no sé si han calculat
aproximadament
quan hi haurà
les eleccions,
i diuen,
calla tu,
que cap al gener
del 2025
potser ja no tindrà
ben bé
el mateix efecte.
Això pel que fa
a l'ACA.
Després,
si li sembla,
podem parlar
dels pagesos.
Si volen,
jo pujo demà
a sobre d'un tractor
i ja li dic
per què no només
pagesos,
sinó autònoms,
petites i mitjanes
empreses,
només de veure
el nivell de burocràcia
que cal fer
amb l'administració
per qualsevol servei,
no de milers d'euros
i que hagi de tenir garanties
sinó de centenars,
de 300 euros,
de 400 euros,
ho fan inviable.
Però ja parlarem,
si li sembla,
dels pagesos.
M'he volgut centrar
primer en l'ACA.
Conseller.
Periòdicament
ens reunim,
em reuneixo fins i tot
jo,
per fer el seguiment
de l'Estat de la Sequera
amb l'Associació Catalana
de Municipis,
amb la Federació,
amb les diputacions.
Les inversions
en la xarxa en baixa
són responsabilitat
dels municipis.
Llavors,
hi ha municipis...
Que en baixa vol dir
perdoni.
És a dir,
l'aigua que vostès envien
és l'alta
i llavors
gestionen
fins a les cases.
O a través de la canonada
gran,
per entendre'ns,
i llavors el que la porta
fins a casa
és el municipi.
I això és competència
del municipi.
Sí, sí, sí.
Llavors,
hi ha municipis...
L'altre dia,
en el mateix documental,
l'alcalde de Torroella
deia...
Ell deia,
és que hi ha alguns ajuntaments
que no han fet bé la feina.
Ho deia ell.
Sí, sí.
Llavors,
què hem fet nosaltres?
Aquestes xarxes
que tenen poca eficiència,
perquè tenen pèrdues,
tenen fuites,
el que hem fet
és fer una línia
de subvencions
per ajudar-los
a arreglar-los,
a detectar les fuites
i arreglar-les.
Perquè durant molts anys
és veritat
que alguns ajuntaments
no ho han fet.
Doncs ara,
en aquesta situació extrema,
se n'han adonat
que és molt important
mantenir la xarxa
i estan fent
moltes actuacions.
De fet,
en els darrers mesos
hi ha molts ajuntaments
que estan fent
moltes actuacions.
Petites,
grans,
moltes,
per millorar
l'eficiència
de la seva xarxa.
De fet,
perdoni,
conseller,
una de les coses
que avui anunciàm
al Mati a Catalunya Ràdio
és que l'ACA
no té competències
i, per tant,
no controla,
no sap quines fuites hi ha.
Clar.
O sigui que ho sap ara
quan han demanat
les subvencions.
Clar.
Però si no,
no tenia control d'això.
Clar,
nosaltres tenim
el control
de l'aigua
que rep el municipi,
de l'aigua en balta
que serveix,
sigui a través d'atella,
sigui a través
d'aigües de Barcelona
dels operadors en balta,
d'acord?
Però l'aigua que després,
per entendre,
ens factura
cada ajuntament,
cada operador,
la sap ell
i, per tant,
la diferència entre un i l'altre
que aquí
no són només pèrdues,
també hi ha,
a vegades,
els consums dels ajuntaments
que no es facturen
o hi ha frau
o hi ha contagis
que no estan bé,
d'acord?
Tot aquest paquet,
quan diem que una xarxa
té una eficiència del 70%,
no vol dir que el 30%
siguin pèrdues,
perquè aquí també hi ha
totes aquestes altres coses,
d'acord?
Llavors,
els ajuntaments,
els operadors,
estan esmerçant molt esforços
per trobar aquestes fuites
i arreglar-les.
I llavors,
nosaltres què hem fet?
Intentar donar-los un cop de mà,
acompanyar-los en aquesta línia
que vam treure de 50%,
que al final l'hem ampliat a 120%,
perquè hi ha molts ajuntaments
que s'han presentat en línia
perquè s'han adonat
que la seva xarxa
no està en massa bons condicions
i nosaltres,
la nostra feina,
la nostra obligació
és intentar acompanyar-los en això.
Respecte als diners de l'ACA,
crec que ho he explicat abans,
no són diners que no tenen destí.
No, si és claríssim,
és per què no han executat
aquestes inversions
i quines són
i com les executaran.
Són 540 milions
que tenen a la Guardiola
en un moment
en què sembla evident
que cal fer-les,
conseller.
Potser, vostè ho explica,
ja ho entendrem,
que no facin les inversions.
No, no, no,
és que no les facin.
És que s'estan fent moltes d'elles.
Llavors,
quan una administració
vol fer una inversió,
el procés és molt llarg,
perquè no es fan
en 3 mesos les obres.
Quan tu t'has de gastar
100 milions d'euros
en una obra,
per poder començar
la licitació,
tu has de tenir
els 100 milions d'euros.
Sí, sí.
No pots començar-la
sense tenir-los.
I aleshores dius,
en duranem 20 aquest primer any,
33 del següent
i 80 l'aura.
Tens els 100 milions d'euros
allà que els vas gastant,
no pots fer...
Mira,
licito una obra de 100 milions
i només en tinc 20
i els altres 80
ja els hi posaré.
Però, per tant,
tots els diners que hi ha
s'estan executant.
Tots tenen destí.
No, no, no s'estan executant.
Sí, sí, sí, tots.
Amb què s'executen?
No, tots s'estan.
O fent els projectes,
o licitant les obres,
o executant les obres.
Estan assignats, vol dir.
Clar, tots tenen destí.
Estan assignats.
És el que deia.
Sí, amb això ja queda clar.
327 milions d'euros
en actualització,
millora i construcció
de depuradores.
40 milions d'euros
en les estacions
de regeneració d'aigua.
150 milions
en actuacions d'urgència.
La tap del Besòs,
la canonada de la Muga
per portar l'aigua
de Figueres fins al Pont de Molins,
els pous profuns
que estem fent
l'Unyà, el Ter
i el Llobregat d'Urgència
per trobar més aigua,
les ajudes en baixa
dels 120 milions,
molts pobles
que estem fent
moltes actuacions.
Tots aquests diners
tenen destí
i o s'està fent el projecte,
s'està redactant,
o s'està licitant l'obra,
o s'està executant l'obra.
És a dir,
el procés és molt llarg.
No vol dir que aquests diners,
com deia abans,
estiguin en un calaix guardat
que no tenen destí.
No, no, no, no.
Quan s'acaben d'executar?
Quan desapareixen?
Quan s'ha acabat l'obra?
S'acumulen des del 2019, oi?
Perquè des del 2019
és quan l'ACA
té diners
per fer inversions.
Fins llavors,
tots els diners de l'ACA
anaven a tornar a deute.
Agnès.
No, jo li volia preguntar
al conseller
com veu,
com queda l'autoritat
d'aquests ajuntaments
que durant anys i dècades
no han controlat l'aigua
que perdien
a l'hora de sancionar
ara veïns
que potser, doncs,
tampoc no tenen massa control
de l'aigua
que gasten a la xeta
És una bona pregunta.
Sempre és aquella qüestió
que si tu no ets exemple
tens més dificultats
a l'hora de fer
que els altres compleixin, no?
Jo vull posar en valor
que hi ha molts ajuntaments
que han fet molt bé
la feina durant molts anys,
i que n'hi ha alguns
que ho han deixat
una mica més de banda.
Ajuntaments, operadors...
Jo crec que no hem de mirar enrere
i hem de mirar endavant,
que és el que dic sempre jo
quan parlem d'aquestes coses.
Eh que s'han posat a arreglar-ho?
Doncs que ho facin,
perquè molts d'ells,
molts d'ells,
hi ha hagut eleccions municipals
ara el 23.
Molts d'ells són equips
de governs nous
que han heredat
aquestes situacions.
Llavors, cadascú
és responsable
del que ha fet
la seva institució
quan és alcalde
o quan és regidor.
Llavors, ara el que hem de fer
és...
Doncs mira, aquesta és
la legislatura de l'aigua.
Sí, però miri,
deia vostè el cas
de Samuel Reyes, no?
Que diu,
per què destituir-lo
si ell no és responsable
del que no s'ha fet?
I en aquest cas,
doncs, torna aquesta sensació
d'impotència,
és a dir,
hi ha gent que no va fer
la seva feina
en la qual ara
no se la pot anar a buscar
perquè ja no estan en el càrrec, no?
Només posar-ho de manifest.
L'altre, mirant endavant,
com passarem els pròxims anys
si no plou
mentre es fan
aquestes infraestructures?
Passaran 3-4 anys, pot ser,
portem 3 anys sense ploure,
pot ser que passin 2 més, no?
Per què renuncien
a aquest trasbassament de l'Ibre?
Unes infraestructures
com les de saladores,
a banda que costaran
de tenir-les,
tenen una despesa energètica, etcètera,
la proposta que fan
sobre el trasbassament de l'Ibre
estaria en 8 mesos
i podria utilitzar-se
sempre que la conca de l'Ibre...
I d'anar d'hi tornada.
I d'anar d'hi tornada.
I a més a més,
constatant el fet
que a més les conques catalanes
són les que estan més tensionades
perquè són petites
en funció del volum
de població i d'indústria
les quals han de vestir.
Per què renunciar això?
Jo crec que ho he explicat abans, eh?
Perquè hi ha anys
que no baixa prou a aigua,
però hi ha els anys que sí.
Aquest any
hi ha milers de litres d'aigua
que respecten fins i tot
el que va a l'ecològic de l'Ibre
acaben al mar.
És que he intentat explicar-ho abans
i segur que no ho faig bé, eh?
Hem d'aconseguir
que cada unitat
depengui d'ella mateixa.
És a dir,
és una qüestió també
d'equilibri territorial.
No pot ser,
crec jo, eh?,
que ens dediquem
a, com falta aigua en un lloc,
treure-la de l'altre
perquè sí.
No, no és el model.
El model és...
L'Ibre necessita aquesta aigua
per la supervivència del Delta.
Ens sembla moltes vegades
que, com que, bueno,
el Delta ja pot passar
sense una mica menys d'aigua.
No, no, no.
Tenim un problema molt greu
de regressió del Delta,
bàsicament,
perquè no baixen sediments.
Sí, però les conques catalanes
d'aigua són les que són.
Són les més petites.
Comparades amb altres territoris,
volum de població,
indústria i conca,
i recursos hídrics,
la que surt més malparada
són les conques internes,
les catalanes.
O sigui, no hi ha...
No?
Són les més petites en volum.
Sí, per això...
Aleshores,
no podrà ser autosuficient
pràcticament mai,
a no ser que torni a ploure molt.
No, no, no.
Pel consum de boca
de les entitats industrials,
etcètera,
ho serà.
És a dir,
amb les noves inversions
en les desal·ladores
aigua regenerada,
amb...
Quan estiguin d'aquí 4 anys.
En pocs temps.
Sí, però amb aigua regenerada
anem fent inversions cada any,
i cada any, per exemple,
el 2020,
2019-2020,
es regeneràvem 20 hectòmetres cúbics.
El 23 n'hem regenerat 80 ja.
I el 24 en regenerarem uns quants més.
I el 25 més.
És a dir,
no hem d'esperar només les desal·ladores,
sinó això,
l'aigua freàtica,
avui,
més de la meitat de l'aigua que consumim
ja no ve dels embassaments.
És això el que hem d'aconseguir
per tot aquest aïe.
M'explico?
Breu menys,
la faria Molina.
Sí, hola, bon dia.
Jo volia fer-li una pregunta
més de caire polític,
potser no és gens original,
però aquests dies es parla molt
de si realment la Generalitat
durant aquests 10 anys de procés
ha desatès certes prioritats
com aquestes,
perquè per molt que vostè digui
que ens deien
que el canvi climàtic
seria l'any 50,
jo crec que hi ha llocs
on construir desaladores,
potabilitzadores,
s'estava fent només
per sobreviure,
no pensant en el canvi climàtic.
Jo volia saber
quina resposta li dona a vostè
a aquesta gent que creu
que han estat massa centrats
en el procés
i poc en les coses que tocava.
Crec que és una coincidència
com a mínim oportunista
relacionar els 10 anys
de banca d'inversió
amb el procés,
perquè aquí sempre,
sempre hem de tenir present
què va passar
a l'economia catalana,
a l'economia espanyola,
a l'economia europea
i a l'economia mundial
durant aquests 10 anys.
Si jo no recordo malament,
el 2008 va començar
una crisi
que va ser
segurament
la més dura
i la més terrible
que hem tingut
sobretot
la classe treballadora
d'aquest país,
perquè va caure
el món de la construcció
en pes
per culpa
de la crisi financera
i tots els governs
del nostre entorn,
tots,
van deixar de fer inversions.
I es va aplicar
una política d'hostilitat,
de retallades,
moltes vegades indiscriminades,
promogudes per Europa
i secundades pels estats
i a l'estat espanyol
amb especial violència,
que no va permetre
fer inversions
a pràcticament
cap administració.
Per tant,
relacionar
el que va passar
entre el 10 i el 19
de la manca d'inversions
amb el procés
em sembla
com a mínim
com a mínim oportunista.
Ignasi Guardants.
Sí, d'això
en podríem parlar
moltes més hores
perquè la falta de política
no són només les inversions
i que no formar calaigua,
no formar part
de les prioritats
del govern de Catalunya
és tan senzill
com escoltar
el que ha dit
el govern de Catalunya
fins fa quatre dies
i escoltar-se els discursos
i anar a veure
on tenia el cap
el president de la Generalitat
i on tenia el cap
els consellers
i què es deia
i quins eren els objectes
de conversa
i de discurs polític.
Per tant,
que és veritat
que s'han retallat inversions
durant la crisi
i que ara han tornat
perdoneu,
estic una mica fònic avui
però té a veure
amb les prioritats
i per tant
no és cap tipus de demagògia
afirmar que a Catalunya
les prioritats
han estat en temes identitaris
i no en temes
de servei dels ciutadans
fins que ens ha patat
a les mans
i ja no es podia seguir
doncs mirant
cap a un altre costat, no?
Jo el comentari
que l'hauria de fer
el conseller
és si no li sembla
que aquesta idea
de primer prohibir
després pensar
no porta...
és la més ajustada
o sigui, pensava
deia
per a la Frugell
per anar a prohiberts piscines
i després ja veurem
què fem
bueno, a prohiberts piscines
però vull dir
són gent que ha planificat
que tenia llicència
que ha comprat un terreny
amb unes expectatives
fa quatre dies
parlàvem
de com
uns hotelers
doncs volien
dessalinitzar
pel seu compte
i se'ls estava dient
que ho tindrien prohibit
quan la llei no ho prohibeix
és a dir
no hi ha una tendència
a dir
bueno, prohibim
perquè és el més fàcil
canviar les coses
és més complicat
però prohibir és el més senzill
i a vegades
no és necessàrem
el més útil
moltes coses
a veure
els processos identitaris
que sàpiga jo
no generen inversió
no generen despesa amb diners
per tant
no és alternativa
fem un procés
cap a la independència
o fem inversiós
el problema és
que no hi ha diners
i que els diners
en aquell moment
i recordo
que la Generalitat
fins i tot
en algun moment
va tenir problemes
per pagar les nòmines
no per fer inversions
i jo
si vol
ara
em poso en el meu lloc
d'exalcalde
i vaig tenir problemes
per pagar les nòmines
algun mes
no per fer inversions
per tant
és molt fàcil
ara
tants anys després
dir
no, no
és que s'haurien pogut fer
no, no
la situació era molt complicada
no vull excusar cap govern
de la manca
d'inversions
perquè la planificació
estava feta
però realment
la situació
era molt complicada
i l'ACA
amb els diners
que recaptava el cànon
va tornar
1.400 milions de deute
llavors
prohibir
no, no, escolti'm no
és que m'agafa el que deia
el senyor Estrell fa un moment
és que com a societat
hem de canviar segurament
alguns plantejaments
que estem en emergència
és a dir
jo puc haver comprat un terreny
i per fer-me una casa
en piscina
però
haig d'entendre
que en aquest moment
no puc complir la piscina
i no es tracta
de prohibir
per prohibir
no, no
es tracta
de
primer pensar
en quina situació
estem com a país
en quina situació
estem en el meu municipi
en quina situació
estic jo
a casa meva
per ser
i torno a repetir
allò que a molts
no els agrada sentir
aquest esprit republicà
del bé comú
aquest esprit
de l'interès públic
que
escolti'm
que no soc jo
i prou
en aquest món
i que per tant
quan el meu veí
no pot regar
els seus camps
no pot plantar l'arròs
doncs jo potser hauria de pensar
que aquest any
potser no podré tenir piscina
i li tornaran
plusvalua
li tornaran tantes coses
és a dir
hi ha tot un ecosistema fiscal
al voltant de l'immobiliari
i és molt senzill
dir
escà
vostè no es pot fer la piscina
llavors s'hauria de reveure tot
s'hauria de reveure els preus dels terrenys
s'hauria de reveure l'IBI
s'hauria de reveure moltes coses
és a dir
em sembla que és molt còmode
dir
escolti
el pes de la solidaritat
ha d'estar
en aquells que tenen piscina
o que se la fan
no, no, no
no dic que no es limiti
l'ompliment de piscina
la normativa com a tal
d'ompliment de piscina
l'entenc molt bé
tot i que si un té
de salinitzadora pròpia
doncs no
que és el que dèiem als hotels
però aquesta sensació
d'anar a apuntar directament
a la part més feble
perquè pagui per tothom
això no és bé comú
això és carregar
la responsabilitat col·lectiva
a unes poques persones
que no és el mateix
jo no comparteixo
aquesta impressió
ho sento
ho veig molt diferent
és a dir
tu pots tenir
la teva llicència d'obres
i et diuen
no, no
ara aquest any
no el podràs fer
no et diu que no el podràs
fer mai més
però és que estem
en una situació d'emergència
David Mascores
conseller de Acció Climàtica
Alimentació i Agenda Rural
de moment
exacte
perquè això pot canviar
gràcies per acompanyar-nos
conseller
moltes gràcies a vosaltres
de veritat
fem una pausa
i parlem d'altres temes
el matí de Catalunya Ràdio
som 3CAT
mama
he llegit que l'univers
és infinit
el teu fill
cada dia descobreix
coses noves
perquè res no aturi
les seves ganes d'aprendre
vine a generar l'òptica
ara
amb el Pla Família
tens les ulleres del teu fill
a meitat de preu
i amb dos anys
d'assegurança de trencament
vine a generar l'òptica
i aprofita el Pla Família
generar l'òptica
la teva mirada
ets tu
a bon preu
esclat i bon preu
esclat online
l'estalviés marca de la casa
lot amb un oli d'oliva carbonell
d'un litre
un detergent líquid
i a l'actiu colon
de 34 dosis
una brillantador
finish de 500 mililitres
i un renta vaixelles
tot en un finish ultimate
de 32 dosis
per 23 euros
amb 95 cèntims
fins al 4 de març
t'estalvies
15 euros
amb 53 cèntims
fa 4 dies
eres un nen petit
i mira't ara
fet un home
amb feina
amics
casa teva
ai
estic molt i molt orgullós
de tu fill meu
gràcies
em pot arreglar la cisterna
o
hauré d'encarregar una peça
però sí fill meu
sí
per 17 milions d'euros
et fas parar de qui sigui
ja hi ha la venda
el cupó de l'extra dia
del pare de l'once
el 19 de març
17 milions d'euros
extra dia del pare de l'once
ara qualsevol vol ser pare
a tots els que jugueu a l'once
ben jugat
juga responsablement
i només si ets major d'edat
tota aquesta història
va començar
al setembre
del 73
vam sentir
ben bé
6 o 7 drets
a la porteria
hi havia un vessant
de sang
i el Salvador
tirotejat
i han matat
un policia
però així
ens era bèstia
50 anys després
de la seva mort
descobrim
tota la veritat
Puig Antic
el llibre vermell
disponible
a la plataforma digital
3CAT
descarrega-te-la
a Catalunya Ràdio
Postdates
Locos
com a camp de batalla
sí
i de pau
i de treva
de
Lo mig del món
de Roser Bernet
8 tema
Dia Internacional
de les Dones
Postdates
la institució
de les lletres
catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
4 minuts seran
3 quarts del matí
atenció perquè la decisió
del Suprem
de quedar-se a la causa
i investigar per terrorisme
a Puigdemont
i Bagensberg
ha sacsejat de nou
la negociació
de l'amnistia
que entra en la seva
recta final
una decisió
que té una vessant
judicial
i una altra
més política
pel que fa a la judicial
Tania Tàpia
que hem d'esperar
que passi a partir d'ara
Doncs mira
el Suprem
ja té via lliure
per seguir investigant
demanant proves
i per citar
Carles Puigdemont
i Robert Bagens
ben aforats
primer els pot demanar
si volen anar-hi
voluntàriament
i després forçar-ho
a través de suplicatoris
d'autoritzacions
en els parlaments
En el cas de Puigdemont
a més podria reactivar
fins i tot
l'euroordre
ara per terrorisme
que l'entrega
per aquest delicte
és automàtica
i és que el Suprem
li compra
els arguments
a García Castelló
tots
i tira per terra
els de la Fiscalia
Creu que tots dos
són autors
d'un delicte de terrorisme
per ser-ho
no cal estar
al capdavant
de l'organització
diuen
amb estar al cas
de les accions
de Tsunami
promocionar-les
i no aturar-les
ni a prou
i critiquen a més
indirectament
el govern espanyol
per qüestionar
el terrorisme
el procés
diuen
no només
Guazeta
o l'Hijat
perquè el terrorisme
no és estàtic
sinó que evoluciona
I políticament
quins efectes
pot tenir
aquesta decisió
el Suprem
i el Roger?
Doncs reforça
encara més junts
en l'estratègia
que està seguint
en la negociació
de la llei d'amnistia
que per ells
no és viable
una amnistia
que deixi fora
Carles Puigdemont
i altra gent
com Rubén Wagensberg
d'aquesta causa
les negociacions
segueixen
no s'han aturat
tot i l'infart
de Jordi Turull
de fet aquest matí
explicàvem
que el propi Turull
ha estat informat
puntualment
de les negociacions
des de l'hospital
i veurem
per què entrem
en la recta final
ens parlen
de Muntanya Russa
dies que sembla
que estigui tancat
dies que sembla
que tot es trenqui
però la decisió final
la tindrà junts
Creieu que ara mateix
Puigdemont
quedaria fora
de l'amnistia
i si la decisió
del Suprem
pot complicar
encara més
la llei d'amnistia
Ignasi Guardants
Sí
la resposta és
si a la primera
i si a la segona
dependent del que
cadascú de nosaltres
pensi
sobre si això
està bé o no està bé
objectivament
en aquest moment
mentre no us modifiqui
excepte que
modifiquin el codi penal
en aquest moment
queda fora
Puigdemont
de l'amnistia
i no només això
hi ha un altre element
que no s'està
no s'està explicant
prou
no vull donar
una primícia
perquè ja està
en algun diari
algú ho ha explicat
però no gaire
que és que
des del moment
en què Puigdemont
passa a estar
imputat per terrorisme
si el demanen
es replanteix radicalment
el marge
que té d'apropiació
per exemple
els tribunals belgues
sobre això
les euroordres
vols dir
clar
perquè l'euroordre
des del moment
en què el delicte
imputat sigui de terrorisme
canvia radicalment
el que passava
és que fins ara
és que estava reclamat
per malversació
que això
no l'han reclamat
però el podien acabar
per malversació
que tenia el que tenia
abans per sedició
etc.
quan es fica el terrorisme
al marge
en funció del marc europeu
és entrega automàtica
a més a més
és entrega automàtica
sense poder revisar
per tant aquí
hi ha una variable nova
i això també val
pel senyor Wagensberg
però sí, sí
crec que efectivament
el partit socialista
no pot permetre
no pot permetre
políticament
doncs
ficar terrorisme
dintre de la llei amnistia
perquè
perquè seria
un problema polític
pel partit socialista
i pel govern socialista
en el mell europeu
amnistiar
delictes de terrorisme
possibles
delictes de terrorisme
indepenent de com creï
que hi són o no
dic sobre el paper
doncs amnistiar-los
crec que no és
que no és
no és possible
però perdona
te deies també
en Wagensberg
a Suïssa funciona igual
les euroordres
diguéssim
o funciona
no, no
Suïssa no funciona
a l'ordre
però no
no funciona
a l'ordre
seria diferent
estem d'acord
seria diferent
no és igual
però sí que es planteja
que una reclamació
a Suïssa per terrorisme
rebutjada
tindria unes
conseqüències
bastant més serioses
sí
però no és el mateix
estem d'acord
gràcies pel mateix
no, no
jo també per entendre-ho
Silvia
a veure
em sembla que estem
com repetint
allò
és un dejaví
diríem
una història
aquests llutges
doncs dient
nosaltres
som els que decidim
i tenim la capacitat
de decidir
el que és terrorisme
i no pas els governs
és a dir
és el govern
d'aquests llutges
quan Rajoy
va passar
el govern
pot modificar
el codi penal
això ho cuidador
perquè no és el mateix
t'escoltava
t'escoltava
jo t'escoltava
t'escoltava
el govern
podria modificar
el codi penal
però amb l'actual
codi penal
em deixes que acabi
Ignasi
esclar que pot modificar
el codi penal
perquè el codi penal
fins i tot parla
de la possibilitat
de lesions psíquiques
en la població
d'amenaces
és a dir
no sé
si tots estem lesionats
psíquicament
a partir
diríem
de tsunami democràtic
segurament
que amb els tractors
també estem molt lesionats
psíquicament
i podria canviar
aquest text
per tant
ara bé
el que farà Europa
no sé
ens hem fet un fart
de veure
no?
quantes persones
de les que van marxar
dels exiliats
quin país
quin dels països
eh
Itàlia
Alemanya
França
Suïssa
quin
Brusselbèlgica
els ha tornat
cap aquí
cap
cap
cap és cap
i han passat
des del 2017
fins al 2023
Terès
sí sí
no no
és un fet
és un fet
no és una opinió
és un fet
és un fet
ja veig que no t'agrada
entenc que no m'agradi
no no no m'agrada que ho diguis
perquè és demagògia
no és que no m'agradi que ho digui
no
és que no m'agradaria que facis demagògia
és que l'informe que ha fet l'agència de la seguretat aèria
que aquell 14 d'octubre del 2019
no es va posar en risc
ni al personal
ni als avions
per tant això que García Castellón els havia demanat un informe
no els hi va bé
no els hi va bé
que no es pugui considerar un succés d'aquest tipus
i encara afegint a ENA
que van cancel·lar 155 vols
perquè passatgers i tripulants
doncs esclar
no els hi podien fer la identificació amb normalitat
que perill
que perill no n'hi va haver ni cap
si no hi ha perill
ja em diràs com hi pot haver terrorisme
una altra cosa
és que es vulgui utilitzar
diríem en contra
és el govern dels llutges
d'aquests llutges
quan Rajoy ho va passar als llutges
els llutges s'ho van quedar
i encara ho miren de retenir
Estafaria Molina
Sí, aviam
jo crec que en primer lloc
tot això és una mala notícia
pel dret de manifestació i protesta
perquè al capdavall
tota aquella doctrina
que se senti
sobre si és terrorisme
el cas del tsunami
protestar, etc.
doncs jo crec que va en contra
d'això
i que cada cop fa més estret
el dret de protesta
més enllà d'això
el context polític
deia l'Ignasi
i fins ara
era la línia del Partit Socialista
i té raó
aquesta idea
de no ens podem permetre
incloure el terrorisme
no només perquè
és una línia vermella política
sinó per la por
que té Pedro Sánchez
que això li tombi al Tejué
o li tombi al Constitucional
ara bé
ara bé
cal veure el panorama
que hi ha a Madrid
i a Pedro Sánchez
si anés a eleccions ara
jo crec que l'amnistia
no passa tanta factura
com tota aquesta situació
que ja veurem amb què queda
del cas Coldo
o el cas Masquerillas
per què ho dic?
perquè jo no sé
si això
aquesta pressió
que ara mateix té Pedro Sánchez
pot influir
en tenir més manga ampla
a l'hora de negociar amb Junts
fins ara
el tema de l'amnistia
fins ara
la tesi del PSOE
era
no patiu
no ho deien així
ja ho heu dit jo
no patiu
que això és la fase d'instrucció
però més tard
dubto molt
crec que pensava en el PSOE
que això quedi en terrorisme
i per tant sí
que si la podrà aplicar
a l'amnistia
doncs potser no ara
però sí més endavant
o és més
Jaume Sens
va incloure aquella via
va dir allò de
es poden fer modificacions
sobre la marxa
i ho comparava
amb part del procediment
que es va adoptar
l'amnistia del 77
que es van fer alguns canvis
després
crec que va comentar
clar
aquesta era la tesi
això no serà jutjat
per terrorisme
i per tant
us podreu beneficiar
però jo no sé
si tota aquesta
tormenta
que s'està produint
amb el cas Masquerilles
facilitarà
que Junts
tinguin més pes
per imposar
les seves condicions
a Pedro Sánchez
també perquè
hi ha una realitat
Pedro Sánchez
vol que continuï
la legislatura
si de cop
Junts
estan en camp banda
tot això
és d'haver un desastre
la pressió mediàtica
amb tot aquest tema
no hi ha pressupostos
és evident
que la legislatura
no tira endavant
per mi
l'important serà fixar-se
si el PSOE
ara està disposat
a anar més enllà
Agnès
sí
només apuntar
que efectivament
sembla que l'acusació
de terrorisme
sigui una cosa
que afecti només
Carles Puigdemont
i Vagens Berki
no
ens afecta
a tots els ciutadans
que tard o d'hora
potser ens trobem
en una situació
de formar part
d'un grup
que se sent
amb la necessitat
de protestar
no
és veritat
aquesta consideració
a cremar coses
al carrer
i a golpes
a policies
perdona
com dius
no que dius
que si tots
podem trobar-nos
crevant coses
al carrer
i atacant policies
mira hi ha uns pagesos
reivindicant
jo no m'hi trobo
no no jo tampoc
he utilitzat
un programa magistàtic
però mira
fixa què està passant
amb els pagesos
és que per això
cal llegir
el que ho diuen
el B
els pagesos
no estan intentant
canviar el model d'estat
però però
s'està modificant
o s'està pervertint
el que és una protesta
cal llegir l'auto del Suprem
però cal llegir l'auto del Suprem
per opinar sobre l'auto del Suprem
bé
es convé
sí
i està llegit
no és un problema
estrictament de Puigdemont
i Wagensberg
les coses que queden escrites
poden generar nous problemes
més endavant
cosa que ni tu ni jo
sabem ara mateix
però s'obre la porta
que pugui ser així
ja està
sí, sí
són les 9 i 50
anem a canviar de tema
perquè avui
al matí de Catalunya Ràdio
també us han avançat
que els bombers fan
8 intervencions
al dia per d'anys
en edificis d'habitatges
Andreu
sí, si agafem les dades
de 2023
hi ha 3.000 intervencions
durant l'any passat
per garantir la seguretat
de persones i béns
en edificis d'habitatge
són dades
que sumen les actuacions
dels bombers de la Generalitat
i dels bombers de Barcelona
intervencions
que són relacionades
o bé
amb l'estructura dels immobles
en els casos més greus
o bé
amb altres qüestions
com
d'espreniments
de façanes
també
de punts
de balcons
per exemple
i afectacions
més puntuals
en qualsevol cas
els dos cossos
de bombers
Generalitat i Barcelona
ens diuen
que totes aquestes actuacions
es fan per garantir
la seguretat
de persones
i dels propis edificis
recordem que hi ha hagut
desallotjaments
de diversos blocs
els darrers dies
a Badalona
Santa Coloma
i a Blanes
també
sí, repassem ràpidament
les últimes hores
d'aquests tres casos
a Badalona
a Badalona
a Badalona
hi ha desallotjats
indefinidament
quatre edificis
després
de l'ensorrament
d'un bloc
que va provocar
tres morts
i mentrestant
les persones
desallotjades
es queixen
a l'Ajuntament
i a la resta
d'administracions
perquè diuen
que se'ls ha donat
poques solucions
de reallotjament
a Santa Coloma
de Gramenet
ahir
es van desallotjar
11 habitatges més
del bloc
de l'edifici
que tenia risc
d'enfonsament
dimarts
ja van ser desallotjats
una seixantena
de veïns
d'aquest bloc
i a Blanes
també ahir
van desallotjar
16 persones
després que apareguessin
esquerdes
a l'edifici
on vivien
l'Ajuntament
va explicar
que havia fet
diversos requeriments
al propietari
de l'immoble
des de fa temps
per arreglar
aquests danys
aquests tres
formen part
d'aquests casos
més extrems
que dèiem
de danys estructurals
els edificis
que fins i tot
amenacen
amb esfondraments
o es consumen
però també formen
part d'un problema
més general
que és la manca
de rehabilitació
que afecta
a molts edificis
de Catalunya
el Col·legi d'Arquitectes
demana més inversió
pública
per a aquesta rehabilitació
el guim cost
n'és el de Gà
tenim unes ciutats
envellides
tenim unes ciutats
en molts anys d'història
i hem de recuperar
aquests edificis
que en el seu moment
estaven ben construïts
i que ara cal un manteniment
ni que són
hàbitats perfectament
adequats per viure
si estan ben mantinguts
i un dels barris
de Barcelona
els bombers
han fet més actuacions
per problemes de seguretat
en edificis
és el Besòs
anem cap allà
Marc Güell
José Antonio Rodríguez
bon dia
hola
bon dia
sí
aquí en aquest barri
al barri del Besòs
Maresme
la situació també és preocupant
només l'any passat
els bombers
en aquesta zona
van haver de fer
14 actuacions
per d'anys
en edificis
d'habitatges
i aquí
a la zona
convé una actuació urgent
perquè per exemple
hi ha molts pisos
que estan apuntelats
també a simple vista
passejant
per aquesta zona
es lleuen molts balcons
que estan protegits
amb xarxes
i de fet
aquests últims anys
aquests últims
3 anys i mig
l'Ajuntament
ha inspeccionat
45 comunitats
d'aquesta zona
i ha detectat
que hi ha
1.200 pisos
on és prioritari
actuar-hi
més de 1.200 pisos
però en aquest mandat
és a dir
fins al 2027
només s'actuarà
en uns 200 pisos
i ens acompanya
ara la Tere Pardo
ella és membre
de l'associació
Sos Besòs
Tere bon dia
bon dia
estem en el teu pis
en un bloc
que justament també
té una afectació
què hi passa aquí?
Bueno
en esta tipologia constructiva
hay un problema estructural
que es
de aluminosis
en las vigas
el tipo constructivo
se hizo con cemento aluminoso
con el paso del tiempo
pues ha desarrollado
la afectación
y aparte de esto
bueno
tenemos también
medidas cautelares
en balcones
fachada
y demás
Per tant
és un bloc
que té aluminosis
i altres afectacions
sabeu quan
hi haurà una rehabilitació
quan es podrà
actuar en tot això?
No
porque nosotros
somos
uno de esos
de esas 10 comunidades
piloto
pero quiero poner esto
en contexto
que somos una de esas 10
comunidades piloto
que llevamos desde 2015
dentro del bucle
burocrático
para poder llevar a cabo
una rehabilitación estructural
en el edificio
empezamos con el patronato
pasamos a Plade Barris
después lo ha cogido
el IMU
de hecho nosotros
llevamos actualizando
los proyectos
desde el año 2015
somos como he dicho
uno de esas 10
comunidades piloto
que el ayuntamiento
dice que hará este mandato
pero es que tendría
que haber estado
hecha ya
desde 2022
nosotros hemos firmado
el convenio
de obras
con el IMU
en 2022
estamos en 2024
y a día de hoy
aún ni siquiera
se ha licitado
la obra
o sea que
fa gairebé 10 años
que esteu batallant
en aquesta situació
ara parlàvem
d'aquest informe
d'aquesta inspecció
que ha fet l'Ajuntament
aquests últims anys
i de fet
és un informe
que des de Sos Besós
voleu impugnar
hombre claro
bàsicament
perquè
aquí
i això
ens preocupa
molt
i ens sembla
molt serios
perquè
què ocorre
que políticament
i concretament
en el PSC
en aquest cas
que és el regidor
d'aquí
del distrito
i ara mateix
també
la alcaldia
han utilitzat
un discurso
de minimització
del problema
en 2019
quan nosaltres
com a entitat
empezamos a pedir
aquesta campanya
de diagnosi
que es heu
en el barrio
a raíz
de varias intervenciones
de bomberos
directamente negaban
el riesgo
revisando los plenos
se puede ver
a David Escude
negando el riesgo
llegó un punto
en el que
nosotros teniendo
los informes
de bomberos
delante
llegaba
a negar la existencia
y el riesgo
que esos informes
de bomberos
reconocían
que es decir
esto se pudo acreditar
después más tarde
se consiguió
hacer esta campaña
de diagnosis
y ahora mismo
han presentado
un informe
que tiende
a la minimización
han recortado
en el último año
que llevan
a lo que hubo
un cambio de gobierno
el presupuesto
que había destinado
para este barrio
lo han recortado
a más de la mitad
y presentan
un informe
en el que
solo reconocen
la necesidad
de una quinta parte
del barrio
que además
la proyectan
a 16 años
pero es que
se han dejado
fuera más del 50%
de edificios
que ya tienen
informes técnicos
anteriores
del patronato
y anteriores
y es algo tan evidente
que están negando
la necesidad
de edificios
que las medidas cautelares
son visibles
edificios apuntalados
o que tienen
los balcones
o las mallas
que son visibles
ni siquiera
le reconocen
en el informe
que han presentado
la necesidad
tienen un discurso
de minimización
del riesgo
des de esos besos
que reclamen
més inspeccions
més exhaustives
i més generals
i actuacions
més urgents
Tere
pardo
moltíssimes
gràcies
a vosaltres
que vagi bé
burocràcia
tornem allà
també Sílvia
tornem allà
mateix
estava pensant
per aquest pressupost
d'aquest any
de la Generalitat
hi ha 7.309
treballadors més
efectivament
n'hi ha del món
de la salut
n'hi ha del món
de l'escola
n'hi ha també
dels Mossos
però tenim
gairebé mil persones
més repartides
treballadors públics
entre tots els departaments
nosaltres sabem
tots sabem
que treballar
amb l'administració
simplement és horrorós
que abans
hi havia
una gent que era eficaç
i una altra
que passava
els papers
d'una taula
a l'altra
que després
es van passar
els mails
d'una taula
a l'altra
i que ara
t'envien uns links
amb un nou replai
i una sèrie
de documents
que costa digitalment
moltíssim
d'omplir
i aquí tens
tota una pila
de gent
que es va entretenint
realment
esclar
estem davant
d'aquest barri
del Besòs
Maresme
estem parlant
d'una gent
que no té diners
l'altre dia
vèiem a planta baixa
aquí amb l'Agnès
pisos apuntalats
i diu
no és que esclar
les ajudes
els donen en tant
que l'eficiència energètica
està molt bé
això és de rics
hem d'anar cap aquí
però no podem deixar
a la gent
que mal viu
fent-nos passar
papers digitals
i tota aquesta història
minimitzant els riscos
perquè realment
no s'hi vol fer
una inversió social
em sembla que
s'ha d'anar
primer
en els més desafavorits
i demanar diligència
demanar
que treballin bé
és a dir
que hem de sentir
el conseller
que diu
no llancem
els diners
que no hem invertit
inverteix-los
fes les coses
que has de fer
una mica més
de treballar bé
i menys burocràcia
no mira
prova d'això
ara estava pensant
en el primer edifici
desallotjat de Santa Coloma
aquesta setmana
era una seixantena
de veïns
una cinquantena
van haver d'anar a dormir
al centre d'emergències
per què?
perquè no tenien xarxa
ni familiars
ni amics
que poguessin acollir-los
estem parlant
de gent
especialment vulnerable
perquè
abans d'anar
a un centre d'emergència
te'n vas a casa
d'un familiar
o un amic
és a dir
la sort de tenir xarxa
si no tens xarxa
tens un peu al carrer
i això
parles en fundacions
com per exemple
Arrels
és el que et diu
el que ens salva
a les persones
perquè tots estem
a dos errors
d'estar fumuts
però la xarxa
ens salva
i això és l'exemple
però clar
ens hauria de donar
aquest suport
hauria de donar
aquest suport
l'acció social
dels governs
i col·locar
la gent
desafavorida
en primer lloc
no pot ser
que estiguin fent papers
des del 2015
fa vergonya
Ignasi
sisplau
no no
poc afegir
poc afegir
però una vegada
estem d'acord
no afegiré res
estem d'acord
Stefania Molina
jo també estic d'acord
no diré res
doncs farem una pausa
per la velocitat
i de seguida continuarem
aquí el Mati de Catalunya Ràdio
el març torna
dansa metropolitana
podràs gaudir
d'uns centenars
d'espectacles
tant a parcs
carrers i places
com a cinemes
i escenaris
de 12 ciutats
de l'àrea metropolitana
del carrer
a l'escenari
tota la informació
a dansametropolitana.cat
que crem que està l'Alea
ja sabeu a quina escola
la portareu
justament ahir
ens vam estar informant
sobre la preinscripció
del 6 al 20 de març
sobre el termini
de sol·licituds