¡Suscríbete al canal!
Bon dia, el PP s'ha queixat que no han tingut temps d'estudiar les esmenes
i han demanat suspendre la sessió sentint cuca gamarra, portaveu dels populars.
Ante una ley de esta trascendencia, de la que hemos tenido conocimiento,
como le digo extraparlamentariamente, que debe tener un calado bastante profundo,
que menos que desde la mesa se ampare a todos los diputados,
y no me refiero solo a los de este grupo, me refiero a todos,
para que puedan disponer del tiempo suficiente para poder ejercer nuestro derecho.
La mesa s'ha retirat 40 minuts a deliberar i finalment s'ha imposat la majoria progressista
per tombar les pretensions del PP, però també de Vox de boicoteixar la sessió.
Un cop acabat el debat que ara està produint, s'aprovarà el text final de la llei d'amnistia,
que la setmana que ve passarà al ple del Congrés per ser ratificat definitivament.
Dani Saideja, Catalunya Ràdio Madrid.
Junts i Esquerra s'enganxen a l'hora de valorar els canvis que s'han fet a la nova llei d'amnistia.
La portaveu dels de Carles Puigdemont al Congrés, Míriam Nogueres,
treu pit que la nova versió emmarca el delicte de terrorisme dins els estàndards europeus
i no va basant-se en el Codi Penal Espanyol.
En canvi, per la número 2 d'Esquerra, Marta Rovira, aquesta modificació és cosmètica,
perquè el primer text es va votar ja tenint en compte la normativa europea.
La sentim totes dues en declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
A la llei que es votava el 30 de gener no estava definit això.
Terrorisme quedava en el marc del Codi Penal.
L'Espanyol, per tant, quedava en mans de la imaginació i l'afabulació de la judicatura.
El que ha canviat la llei per nosaltres és molt estètic,
però, escolti, al final ha de ser una llei de tothom i per a tothom.
Més notícies, Sara Riera.
El govern flexibilitza les restriccions per sequera a la pagesia
i ordena l'entrada a la fase 2 d'emergència per 12 municipis de l'Alt Empordà,
on el consum diari per evitar ni dia passa a ser de 180 litres.
Palau de la Generalitat, Montse Poblet.
La Comissió Interdepartamental de sequera obre excepcions
a l'obligació de reduir el 50% del consum d'aigua
a les granges que estan en emergència.
Les que es dediquen a la reproducció no hauran de complir amb aquest requisit
i a les granges d'engrés se'ls permet reposar el 100% als caps de bestiar
si no ho fan immediatament després de la matança,
si deixen uns dies les granges buides.
Pel que fa al REC, la reducció d'un 80% en emergència
deixarà d'aplicar-se als cultius llanyosos.
Patrícia Plaja, la portadora del govern,
parlava així de les decisions preses.
El govern garanteix que cap pagès ni cap pagès hagi d'abandonar la seva activitat.
S'ha definit una flexibilització, que en direm quirúrgica,
del pla especial de sequera,
que permet donar resposta a les demandes de la pagèsia en el temps immediat
i respectar alhora l'abast de les restriccions en marxa.
I el Departament de Justícia, volíem dir,
fa una aposta pel règim obert dels interns
i per això posarà en marxa el 2026 una nova presó a la zona franca de Barcelona,
una macroinstal·lació que podrà llotjar 800 penats en semillhibertat.
Zona franca de Barcelona, doncs, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
Són 13.000 metres quadrats que ara ja té alçada l'estructura
i els forroixats dels quatre pisos,
acabats un disseny sense murs ni reixes,
perquè els interns que estaran aquí estan a tocar de la llibertat.
Aquesta és la proposta del departament que dirigeix Gemma Hubassar
d'arribar a aquesta fita en quatre anys.
Un objectiu que és un objectiu ambiciós,
però que és un objectiu que creiem que és possible,
que és assolir un 30% de tercers graus.
Actualment un 25% dels reclusos estan en règim obert.
Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio Zona Franca.
I el que ara sentireu és la nova campanya del Servei Català de Trànsit
per conscienciar sobre els riscos de l'alcohol i les drogues al volant.
Dalt del cotxe hi ha una mina
que repica els cascabells
que hem de curar.
A més dels anuncis de dos vehicles funeraris
que recorreran Catalunya amb el lema del cotxe 00.
Aquesta campanya que vol conscienciar
sobre els problemes de conduir begut.
Ens ho amplia des de Barcelona, a la Marriera.
Bon dia.
Trànsit aposta clarament per una campanya impactant
per tal que la societat deixi de normalitzar el consum d'alcohol i drogues
que afecta un de cada tres accidents mortals a casa nostra.
Ho ha explicat el conseller d'interior, Joan Ignasi Helena.
És una campanya dura, és una campanya impactant.
Té aquesta vocació, que és d'arribar, d'impactar,
de fer-nos pensar sobre aquesta realitat.
A més de l'anunci, dos vehicles fúnebres amb el lema de la campanya
i una gran corona de flors
recorreran tot el país
per fer arribar el missatge.
Marriera, Catalunya Ràdio Barcelona.
L'esports, Marcos García.
El Barça femení juga avui a Sant Mamès
a l'anada de les semifinals de la Copa de la Reina.
Carola Ingrèiem està disponible després de l'aturada de les seleccions
i també han entrat a la llista el Barça femení Alexia i Rolfo
a les 7 del vespre per TV3 a Sant Mamès,
Atlètic Club Barça, a l'anada de l'altra semifinal.
Atlètic de Madrid 1, Reial Societat 1.
El Barça acaba de preparar avui el partit de demà
a Montjuïc contra el Mallorca.
És partit de Lliga d'aquí una hora roda de premsa
del tècnic Xavi Hernández.
Encara en futbol, el Madrid i el Manchester City
classificats per als quarts de final de la Champions masculina.
A l'Euroliga de Bàsquet, València, Barça, dos quarts de nou
amb transmissió a l'App de Catalunya Ràdio
i també a la plataforma 3Cat.
Encara en Bàsquet, a l'Eurocopa femenina,
l'Uni Girona juga a les 6 a la pista del B6
a l'anada de les semifinals.
I Rafa Nadal i Paula Padosa
renuncien a jugar al torneig de tenis d'India Wells
per problemes físics.
Fins aquí, les notícies.
A Catalunya Ràdio hem trobat l'invent perfecte
per les teves tardes.
La tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caron.
Un invent que et transporta a una altra dimensió.
Això és un som.
T'esperta i apunta-t'ho.
Un programa que t'ensenya noves frases fetes en català.
No tinc la gamba per mayoneses.
El que et fa pensar en les preguntes més transcendentals.
Nen, tu ets més d'eslip o de doxet?
O en els dilemes científics més rellevants.
Vaig provar a ficar-me el comandament del cotxe al costat del cervell
i vaig comprovar que s'obria com més lluny estava.
El seu cap amplifica els senyals.
De dilluns a divendres de 4 a 7,
la tarda de Catalunya Ràdio amb Elisenda Caron.
Que mi que sí que està a la tarda.
Avui juga l'Eurobarça de bàsquet.
Treballarem aquí,
fem tots junts i treballarem molt.
El Barça de Grimau continua el camí cap a la feina
al fort de l'Eurolliga.
Tripla, tripla, tripla!
Diu l'emoció del millor bàsquet europeu en directe
al web o l'app de Catalunya Ràdio
amb Ernest Macià, Carme Lloberes
i l'equip del Tot Gire.
Avui, a partir d'un quart de nou, València-Barça.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
al solfeig radiofònic dels vostres migdies
amb uns bemolls de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
Bon dia, Xavier Peret Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola, Quim Morales.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí,
en José González a la producció,
la Montse Durán i en Víctor Lorenz al control central.
Avui és un dia especial i tenim en Pep Casanovas
i en Martí Cuní com a tècnics d'exterior
al control de sol.
Albert Joder, que us parla, en Quim Morales.
És dijous 7 de març,
dia especial a la programació de Catalunya Ràdio.
Avui celebrem una nova edició,
la 69a ja.
Ah, 69a, eh?
Gràcies, eh?
Del concurs internacional de música Maria Canals.
És per això que si us acosteu als estudis centrals de Catalunya Ràdio,
a l'Avinguda de Lleguenal 614,
us hi trobareu un preciós piano de cua que podeu tocar
com faran algun dels artistes convidats que passaran per aquí
durant tot el dia.
Que matí han vingut els Amics de les Arts,
el Manu Vix,
i més sorpreses que hi haurà al llarg de...
Ui, ui, ui.
La Laura Andrés per la tarda,
i nosaltres també tenim algú.
Ara us ho explicarem aquí, eh?
I parlant d'artistes,
a l'última hora en tenim un de la transferència fiscal,
és en Joel Díaz,
que ja està a punt per explicar-nos
què fa aquest dijous amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Aviam, amics i amigues dels vostres impostos.
Sí.
M'he assamentat d'una cosa.
De què?
Estic més assamentat.
Assamentat, eh?
He dit assamentat,
i ho he dit perfecte.
Potser estàs encostipat.
Assamentat seria una altra cosa.
Una altra cosa que no sé si ho has fet o no.
Mai.
No, no, no.
No t'has assamentat mai.
Em falta per fer-ho, això.
Escolteu-me una cosa.
El 69è concurs internacional de piano Maria Casals
resulta que té una dotació
de 80.000 euros en premis.
Canals, canals.
Canals, tio.
Hòstia, tu.
Crec que t'ho hem dit a la redacció.
No volem corregir-te, però...
Clar, no trobeu que sona molt millor Casals que Canals.
No, perquè Canals sona molt millor.
Ja t'hem dit, no la confonguis amb la Mariló Casals.
No és el concurs internacional Mariló Casals de Bruixeria.
No.
Que ja el faran.
Ja el faran.
És Maria Canals.
Bé, és igual.
D'acord.
Pel que ens afecta, és igual.
El tema és que hi ha 80.000 euros en joc aquí.
Sí.
I això comença el 10 de març.
Estem a 7 de març.
He decidit que m'hi presento, Quim.
Però si tu no has tornat al piano.
Això és un petit escull que m'he trobat en el camí,
però no és insalvable,
perquè tinc 3 dies per aprendre a tocar el piano.
Sí.
I per, diguéssim, anar passant eliminatòries,
fins a acabar guanyant els 80.000 euros aquests.
Llavors, necessito dels vostres impostos,
catalans i catalanes,
en principi em gastaré 60 euros de la inscripció.
Molt bé.
I llavors classes particulars,
el que trobi d'aquí fins al dia 10 de març.
Clar.
Tinc pensat d'interpretar el Frede Jacque,
que al final és una melodia que la coneix tothom.
Sí, sí, sí.
Però, ei, se li ha de donar també una mica de textura,
el Frede Jacque.
I la teva aportació pròpia, també.
Clar, clar, que segurament cantaré.
O sigui, jo seré un tio que diré,
no, no, jo només toco el piano, sinó que canto.
També pots tocar quan les oques van al camp.
Quan les oques van al camp.
La primera valdavant.
Podria fer un medley.
Oh, home, llavors segur que guanyes.
Comença amb les oques van al camp
i quan es pensin que ja la tenen, pam,
Canvio, Frede Jacque.
Oh, quina meravella.
Canvio, Frede Jacque.
Bueno, Maria Canals, tremola que vinc.
Doncs a veure si hi ha sort
i en Joel Díaz t'aconsegueix aquest propòsit
de guanyar el concurs Maria Canals,
tot i que em sembla que hi ha gent de molt nivell, eh?
Bueno, no em subestim.
No, no, no, en absolut.
Que em vols xafar la guitarra, ara, tu?
No, el piano, en tot cas.
M'estàs xafant.
En tot cas, el piano.
Bé, i no li vull a xafar la guitarra,
tampoc, a l'Aida Fita,
que avui està molt concentrada
mirant les neveres dels nostres ullions,
concretament les portes,
perquè aquesta és la seva fita de la setmana.
Fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita, fita.
Doncs exactament, recordem que aquesta setmana
estic buscant a la persona amb més coses a la porta de la nevera.
Sí.
He de dir que no m'hi caveu tots, val?
Vull dir que si avui no escolteu el vostre àudio,
no us preocupeu,
perquè hi ha molta gent que està participant,
si no surt avui, surt de demà,
i si no surt,
doncs clarament és perquè no heu guanyat
o perquè no teniu prou coses a la nevera.
muchas gracias a todos los que han participado
si no podían hacer todo el programa mirar nevedas
no, no, básicamente no, no hubiera tiempo para nada más
yo he puesto las olleras hoy para mirar las nevedas
bien, no, no, avui los reciclases
comencemos con en Francesc
estos son los imanes que tenemos enganchados a la nevedas
por la cantidad de viatges
que durante 3 o 400 años
que fa que estamos casados
es una hipérbola, creo que es
creo que sí, creo que sí
pero la de imanes que hay yo me crearía
300 años de casados
es mítica este imán de la paella
¿Dónde debe ser? ¿Dónde debe haber ido de viaje?
A la Vall d'Arancia, suposo.
Seguimos con Pep.
Pues esta es la nuestra nevera, que hasta ahora yo no me había adonado que estigués tan plena,
pero lo voy a comenzar a contar.
Yo conto más de 100 cosas penjadas entre imans y papers que aguanten los imans,
y postals, y una pegatina en la que surta el Joel,
porque nos la van a dar con el libro de la sotana.
Ah, sí? No lo veis ahora, por eso.
Yo lo porto todo el matí mirando y yo tampoco lo he llegado a encontrar,
per tant, és una mica buscant a Wall-E.
Tu vés fent, Joel, tu vés-te'n buscant a veure si trobes.
L'adhesiu que no fos a un costat de la nevera, no el trobem.
M'estic buscant, eh? Busca't, busca't a veure.
I de mentre escoltem a la Dolors.
La majoria són imans dels llocs on he viatjat,
amb algun de regalant, no gaire,
i com veieu també tinc aquí les llisses de la compra,
les metges, el reciclatge, l'horari de l'escola,
les fruites de temporada i els números de noteria,
que no toquen, però sempre estic aquí penjats.
No, la nevera de la Dolors és forta perquè té tota la porta davant,
la porta al congelador i al costat ple.
No, no, no saps de quin color és la nevera, pràcticament, eh?
No, no, no.
I aquí hi ha un gran competidor de l'imant de la paella,
que és l'imant de l'Albarca.
Ah, sí, home, i tant.
Li pot parlar de tu a tu, eh?
Sí, home.
I acabem, de moment, amb en Baltasar.
Ens agrada molt viatjar i tots els viatges que fèiem
aprofitant per comprar imants i els col·locar amb la nevera.
En tenim més de 130.
Em fa difícil comptar-los tots
perquè, en descompto...
Home, sí, clar, l'està posat d'una forma així una mica aleatòria, no?
No, de feita.
Ja.
L'he de 130 imants, però, clar, a mi, jo flipo.
O sigui, ell té 130 i tampoc em sembla una nevera tan plena.
La Dolors no vull posar-me a comptar,
perquè deuen ser, no sé, 850, 3.
No, doncs això t'ho tocarà fer-ho, eh?
Perquè demanen saber qui és l'oient o l'oient que té la nevera,
la porta de la nevera més a tapeir de dimants,
de papers, de fotografies, de dibuixos de la canalla,
i s'emportarà un àpat per dues persones
al Testem restaurant al carrer Provença 88
per gaudir d'uns plats meravellosos
que l'Aida Fit encara no ha tastat.
No, ja.
No, jo vaig dient per veure si des del Testem
diuen que vingui quan vulgui l'Aida.
Home, és que a mi em sembla...
És que jo no puc vendre una cosa si jo no l'he provat
i jo no sé que és bona.
No, però nosaltres sí que ho...
Si volen que jo parli bé, doncs...
Bueno, clar, però d'aquí és la secció.
Teva.
Com es diu?
Morales de la setmana?
No.
No, no, fita de la setmana.
Com està la fita avui, noi.
D'avà sabrem qui s'emporta aquesta apa
per dues persones al Testem restaurant.
Recordeu que si voleu enviar la foto
de la vostra nevera i la vostra explicació corresponent
ho podeu fer al nostre WhatsApp, que és el...
Sí, 67, 37, 27, 29.
Sí, 67, 37, 27, 29.
I a veure demà qui serà el guanyador.
Ai, quins nervis.
Molts nervis, també, com els que tenim cada dia
que ens apropem a un establiment de referència
per aquest programa, que és Selecció Ramoneda.
Doncs ja avui obrim a la parada de Selecció Ramoneda
i trobarem el producte més car que hem tingut mai.
No sé si el podeu comprar.
Crec que les vostres butxacues no us ho permeten.
Què dius ara?
O sigui, sempre portes coses que estan molt bé de preu.
Bé, Quim, estic buscant turisme de qualitat.
Ah, d'acord.
Turisme...
Bona clientela, no?
I també portem articles que la seva forma de vendre
et fan pensar que això ja no està pagat
perquè et fa servir el cervell.
Sí, sí.
I bé, doncs descobrirem aquests dos productes
i moltes altres més ofertes a Selecció Ramoneda.
No us perdeu aquesta compra dels dijous amb en Jordi Ramoneda
i tampoc la connexió que fem a continuació
amb l'exterior de Catalunya Ràdio.
Avui, literal, eh?, és a la porta de Catalunya Ràdio,
a l'exterior de Catalunya Ràdio.
Com us dèiem, avui tenim un formós piano de cua
a la porta de l'emissora
que està a la disposició de tots aquells
que us vingui de gust a exhibir el vostre talent musical.
I ara mateix qui l'està custodiant
és en Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Xavi.
Mira, el Freire Jacque.
Mira, està passajant ara, sí.
El Freire Jacque.
A veure, saps tocar?
A veure, a veure, Freire Jacque.
A veure?
Freire Jacque, dorme-ho, dorme-ho.
Sona la matina, sona la matina.
Ding-tang-dong, ding-tang-dong.
Molt bé, Xavi.
80.000 euros he guanyat.
Oh, ostres.
No era així el concurs, Xavi.
Ara t'has de presentar el concurs.
Xavi, vols que ens presentem a quatre mans?
Això jo crec que els desarmaria completament, eh?
És maco de veure, això.
Però llavors ens ho repartim?
40.000 euros cadascú, o què?
Sí, sí, sí, home.
Com a bons germans, eh?
Sí, sí, sí.
I la meitat parisenda, eh?
Bé, doncs, com deies, Quim,
estic custodiant aquest piano de cua
que hi ha aquí a la Diabona al 614,
que pot venir qualsevol persona a tocar-lo,
però ara l'estic reservant per algú important.
Sí, perquè, com us dèiem,
al llarg del dia aniran passant diversos artistes del piano
per aquí, per aquí davant a banda de vosaltres,
que som uns autèntics artistes,
i nosaltres també havíem de triar algú.
El primer any va venir l'Alberghi Novar,
el compositor entre altres de Maricel,
un pianista, un compositor meravellós.
El nostre Richard Kleiderman.
L'any passat va venir una professora de piano
que ens donava classes a nosaltres
per tocar, com a mínim,
l'indicatiu de Catalunya Ràdio.
No va anar bé.
Bueno, va sortir alguna cosa.
Hem de construir una mica.
I aquest any el Xavi diu,
calla, ja sé com trobarem algú.
El Xat Xupeter.
El Xat Xupeter.
El Xavi, sabeu que li has aficionat al Xat Xupeter?
Sí, sí, sí.
I què vas posar, Xavi, en el Xat, més o menys?
No sé, algun convidat que pogués venir a tocar el piano
a partir de les 12 del migdia a Catalunya Ràdio
pel concurs de Maria Canals,
amb criteris d'una persona maca,
que sigui divertida,
artista en tots els àmbits,
que sigui cantant,
que sigui músic,
que sigui actor,
que li agradi la intel·ligència artificial.
I això és el que ens va respondre el Xat Xupeter.
La millor opció,
atenent els paràmetres que heu establert,
que és l'actor i músic Bruno Oro.
Ho ha decidit el Xat Xupeter.
El Xat Xupeter.
Sí, sí, és bo, eh?
I a més a més,
el Bruno compleix amb tots els paràmetres que li ben fixat.
No sabia que tocava el piano jo.
És un artista completíssim.
És un artista 360.
O 720.
O 720.
En Bruno Oro,
que el tindrem de seguida amb nosaltres,
tot i que el Xat Xupeter el diu d'una manera estranya, eh?
No sap dir Bruno Oro.
Diu Bruno Oro.
Bruno Oro.
Bruno Oro.
Bruno Oro en anglès, no?
Bruno Oro.
Bruno Oro.
Bruno Oro.
Bruno Oro.
Bruno Oro.
Bruno Oro.
Bruno Oro.
Bruno Oro.
Bruno Oro.
Bruno Oro.
Bruno Oro.
Doncs Xavi,
et tenim aquí a la porta de Catalunya Ràdio,
amb el piano del concurs internacional de música Maria Canals,
i quan arribi en Bruno Oro ens avises
i sortirem a fora a cantar amb ell.
Vaig practicant, eh?
Bruno Oro.
Bruno Oro.
Quan vingui Bruno Oro.
Bruno Oro.
Ens avises.
Fins ara.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Amb qui el confonen a vostè?
Amb la porta.
Sí senyor, amb la porta.
Gràcies, eh?
Vull dir que no és ell?
És que vol dir que amb la mateixa boca amb la porta.
Amb la porta.
No, no, no.
No és ell perquè li he vist la cara i no té tanta panxa.
Li he vist la cara i no té tanta panxa.
Passen cinc minuts d'un quart d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i és un dijous d'esdeveniments especials.
Tenim el piano del concurs Maria Canals a la porta de la ràdio
i també tenim l'aida fita amb ressaca professional
després d'assistir a una gala que ara mateix revivim
passant per la catifita vermella.
Doncs bé, ahir es van celebrar els 29ens Premis Zapping
que són aquests premis que es donen a programes
professionals de la Televisió Nacional, videojocs i iniciatives en internet.
I que ha fet Bruno Oro, estava nominat i va guanyar el premi...
Ah, espera, us ho diré.
El premi Comunicador a la xarxa.
Això mateix.
Sí, perquè ell té un Instagram molt divertit.
Sí, que fa personatges.
Canta, fa balla i fa personatges.
I es queixa de coses també.
També, també el fa servir per tot.
Està molt bé.
Doncs qui també hi havia per allà era en Gerard Carol
que potser us sonarà més si us dic Jerry Cary Berry.
Ah, sí, home i tant.
Home, Jerry Cary Berry, sí.
Jerry Cary Berry, exacte.
Doncs bé, ell era l'encarregat del monòleg d'humor de la gala
i jo vaig poder parlar amb ell.
Que bueno, Jerry Cary Berry, com estàs?
Malament.
Per què?
Estic nerviós perquè he de fer un monòleg que l'he preparat avui.
Però quan feia que ho sabies, que havies d'aquest monòleg?
Des de l'octubre, des de l'octubre.
Està malament, no, això?
L'última hora.
Però no es notarà.
Ja veuràs, no es notarà, anirà molt bé.
A veure, no es notarà, no es notarà.
Es va notar?
Es va notar?
Es va notar monòleg.
A veure.
És molt difícil, eh?
Llegia una miqueta bastant.
Vull dir, estava amb les targetetes i llavors estava així com nervioset,
allò que et trobes alguna vegada.
Això és monòleg, la gent es pensa que és molt fàcil fins que ho proven.
No, no, però he de dir que la gent va riure molt.
La gent va riure bastant.
Jo pensava dir, ui, a veure, perquè al final també és un target, no?,
de gent potser més gran, ella és molt jove,
i potser no acabaven d'entrar, però no, van entrar bé,
van entrar bé els acudits, li va funcionar, per tant, molt bé.
Per haver-lo escrit al mateix matí, prou bé.
Que monologuistes que surten amb un paper a l'escenari,
en coneixem alguns, eh?
I amb el telèfon mòbil, també.
Amb el telèfon mòbil.
Avui en dia està de moda, això de fer veure que ho mires tot el rato al mòbil, no?
Clar.
Doncs bé, jo també tenia una altra pregunta per a ell.
Per què creus que t'han escollida de tu per fer aquest monòleg?
Perquè segurament ho podia fer gratis.
Ah, ho ha fet gratis?
Ho ha fet gratis.
No, doncs això és competència desleial i un flag favor al gremi.
Absolutament.
Jerry, Kerry, Wery, Wedy, Wery.
Exactament així es diu.
Doncs bé, qui també hi havia per allà era la Natàlia Sánchez,
que és coneguda com a Medianoche.v,
que és una noia que...
Ah, pensava que era l'actriu.
Em pensava que era la del...
No, no, no.
No és la senyora del Marc Lutet.
La nene de los serranos.
Exacte.
Ella també estava nominada al Premi Comunicador de la xarxa,
Jonan Brunoro, però bé, òbviament no se'l van dur.
Doncs ella és activista i divulgador
i es dedica a conscienciar sobre el xarenting,
que sabeu què és?
No, és el xarenting.
És el xarenting.
És una nova moda que els pares sobreexposen els seus fills a la xarxa.
Ai, sí, el xarenting.
L'altra moneda no ho fa, perquè ho fas molt bé perquè tapes la cara.
Això està molt bé.
Ai, jo pensava que la teva nena tenia cara de moticona.
Amb què la tapes?
És un pressac o un...
Depèn del dia.
Normalment acostumo a posar el pollet.
Ai, ai, ai.
Però no penjo gaires fotos.
Penjo més fotos de la meva tonteria com a pare de tot tu.
Exacte.
Bàsicament.
Doncs això està molt bé.
Ella, doncs la Natàlia, parla sobre això,
perquè avui en dia hi ha gent que també es lucra dels seus fills
i això està un poquit feo.
Doncs bé, com a bona creadora de contingut,
jo el que volia saber era ella quin contingut consumia.
Te digo lo que consumo ASMR.
Me da mucha paz.
De hecho, ya una vez que te enganchas ya no puedes dormir sin ASMR.
Oi, allò que se sent molt fort un so petit,
com desenvolupar un paquet o menjar una hamburguesa.
No, no, no, no, em fa molta fàstic.
Sí, soc des del que no...
Sí, oi, oi.
A més va dir que li agradava tot tipus d'ASMR.
Tenien de pornos.
Ah, sí?
Sí.
És que sí, Aida.
És que jo no consumeixo ASMR perquè em fa molta fàstic.
Jo algun de porno no ho he dit.
A mi no es m'agraden els de dibuixants, els de llapisos, pintures...
Bé, no cadascú li agrada...
Una cosa, Joel, els de porno és això que estàs fent ara.
Això no és el de la purguesa.
Tu tanc els ulls i veuràs com et poses una mica.
No, que m'estigui posant nerviosa, per favor, quin fàcil.
Però què ha sigut això?
Això és un pet vaginal.
Què pregunto? Per què pregunto?
Sí, aquí ha sigut culpa teva, Quim.
Aquí ha sigut culpa teva.
Doncs bé, jo també parlava amb la Natàlia una mica
de què pensava d'aquesta nova generació
que directament vol ser influencer i ara diu
jo em vull dedicar a això.
Doncs com quin missatge té cap a aquesta gent, no?
Jo crec que sí, és como más genuíno.
Es como tienes algo que decir, tienes algo que aportar.
Prueba, y a lo mejor puede ser que te dediques a ello, no?
Pero aquello de, bueno, voy a buscar el pelotazo
para hacerme, no?, para hacerme famoso y tal,
yo creo que esa no es la fórmula.
I le diría a la gente, que sobre todo a la gente joven,
que estudie, que acabe sus estudios,
que se dedique a algo y luego esto le puede servir también
en las redes sociales.
Així que estudiar.
Clar, és que jo de gran vull ser famós, no?
No, ara diuen jo vull ser influencer perquè són famosos, clar.
Clar, clar, clar, clar.
No, no.
De què?
De què?
De quina matèria?
Bueno, què vol ser?
Què vol ser?
Una tàbula raça?
Ara, clar.
Doncs bé, qui també hi havia per allà, no sé si ho coneixeu...
Segona vegada de la setmana que utilitzes tàbula raça, eh?
Està triomfant, aquesta...
Pocs tornar a fer el pet vaginal?
No, no, no.
No, no, esclau.
Qui també hi havia per allà era l'Òscar Dalmau,
no sé si ho coneixeu.
Doncs a ell li van donar el premi i valors pel seu programa
Els contes de la pinya,
que és bàsicament ell explicant contes amb la seva gosseta,
que també vaig dir...
És una mica, fa una mica de cringe, no?
Un senyor gran, amb un batí, explicant contes.
Mira, nen, que t'explicaré un conte.
No, perquè és com un avi, ja, l'Òscar.
Sí, ja fa anys que és com un avi.
La barba molt blanca.
La barba estic com un avi des de fa molts anys.
Sí, és veritat que li agrada la moda antiga.
Doncs a ell em va explicar que ell no és tant de tele,
que ell és més de ràdio,
i jo vaig dir, vale, doncs què escoltes a la ràdio?
Et diré que per quedar bé, tot recull,
però després també us escolto vosaltres,
escolto Estrell,
escolto Les Dones i els Dias,
amb la Montse Virgil,
de vegades la nit als psicòlegs,
tot el dia escoltant la ràdio.
Espatllant dents, dies que te'n vas a dormir,
i vinga, va, aviam què explica.
Bueno, s'escolta tot Catalunya Ràdio,
que vaig dir, noi, tu, quan tens temps per fer-ho,
perquè jo m'escolto tant Catalunya Ràdio.
Però si nosaltres anem a la mateixa hora que el seu programa,
no s'hi va escoltar.
Potser es posa un podcast quan torna a casa.
No, però és allò que ens escolta amb un auricular.
Ah, deu ser això.
Hola, doncs saludeu, saludeu.
Hola, Òscar.
Jo, per acabar, li vaig preguntar
a quin programa li agradaria presentar que no hagués fet,
però ell va dir que ell, amb els contes de la pinya,
ja havia arribat on havia volgut,
que era el que més il·lusió li feia,
així que vaig canviar la pregunta.
I amb algú amb qui t'agradaria treballar,
que encara no hagis treballat?
Amb tu.
Amb mi?
Amb tu.
Ai, que bé, moltes gràcies.
No, home, és bé.
Doncs mira, doncs ja sé.
Ets el salero.
El que passa és que fots unes coses raríssimes.
Bueno, sí, unes coses raríssimes,
però vol treballar amb mi, per tant, bueno, no sé qui.
Què vol dir que fots unes coses raríssimes?
I què vol dir que vols treballar amb l'Òscar Dalmà?
No, no, ell vol treballar amb mi.
Ah, doncs aquí tens la porta, eh?
Perdona.
No.
Jo només estic deixant caure...
Només has de creuar la diagonal.
Que ell vol treballar amb mi.
Però jo li vaig dir molt amablement
que no contés amb mi,
que jo estic molt bé a l'última hora
del motiu de Catalunya Ràdio amb Quim Morales,
que em tracten molt bé,
i que són els millors companys
que una podia tenir a la vida.
Fins que arribin els Òscars amb el talonari.
Ah, efectivament.
Llavors ja en parlarem.
Bé, doncs escolta'm,
això és el que va donar de si
aquesta festa dels Premis Zapping.
Avui tenim la sort de comptar
amb un dels guanyadors,
amb el Bruno Oro.
Ja ho dic com el xat GPT.
Que de seguida tocarà el piano
amb Bruno Oro
en el marc del concurs internacional
Maria Canals.
Aida, moltes gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Cuéntanos la situación.
Sí, escucho.
Tres minuts i dos quarts d'una del migdia.
De seguida anirem amb el piano,
però també volem donar pas abans
el que ja ha estat catalogat
com l'Humberto Eco del llenguatge polític.
Eco, eco.
En Joel Díaz dissecciona
els discursos dels mandataris
més ràndom a l'espai
Talls Curiosos de Polítics.
De Polítics,
Talls Curiosos de Polítics,
Talls Curiosos de Polítics,
Som Curiosos,
Som Polítics.
Què?
Amics i amigues
dels Talls Curiosos de Polítics,
com ja deveu saber,
la de política és una professió de risc.
No parlo del risc només
de fer el ridícul
o de convertir-te en un cínic
o d'acabar la presó per corruptar,
parlo del risc físic.
Els polítics estan al punt de mira
del ciutadà descontent
i normalment els polítics
es guarden molt de trobar-se
cara a cara amb el ciutadà descontent,
però a vegades
el ciutadà descontent
aconsegueix arribar al polític.
Es produeix aquella trobada física.
Tipus Kennedy, estàs dient?
Mira, tenim una mena de rotllo Kennedy,
però rebaixat.
Ara ho veureu.
Sort d'això.
Clar, quan es troben cara a cara
el polític i el ciutadà descontent
amb els polítics,
és on a vegades pot arribar la violència.
No estic parlant de terrorisme,
estic parlant de microviolència,
o sigui, de violència,
però no de prou violència
perquè hagin d'intervenir
els guardaespatlles,
ni la policia.
És una violència
que el polític ha de gestionar
ell sol, amb mà esquerra.
I avui us porto un document
que és una autèntica lliçó
de com reaccionar
a un atac violent
d'un ciutadà descontent.
I el protagonista
és l'exalcalde de Barcelona,
Jordi Areu,
aquell home que cridava tantíssim.
I que l'any 2010...
I ara és ministre.
I ara és ministre.
L'any 2010 es va trobar
cara a cara,
sent ell alcalde de Barcelona,
amb aquesta senyora.
Promés en realitat.
No, és que no haurem...
Això, m'ha dit, en realitat.
No farem votacions, eh?
T'ho dic a sèrio, eh?
T'ho dic que et parlo molt en sèrio,
areu.
D'acord.
Heu sentit el d'acord del final?
D'acord.
D'acord, d'acord.
Molt bé.
I he dit, et parlo en sèrio,
et parlo molt en sèrio, areu.
Areu, areu.
La senyora està enfadadíssima
pel to de veu aquest pujat,
aquell moment
és quan està la senyora.
Està nerviosa.
Fins aquí tot normal,
perquè quan parles amb un polític
pot ser que et posis una mica d'això.
Jordi Areu se la vol treure de sobre
amb el típic d'acord,
de dir, venga, senyora,
venga, ara, va, que tinc pressa,
però la senyora no ha arribat fins allà
per deixar-se desactivar
amb un simple d'acord.
Bueno, perquè són els polítics
que teniu per solucionar les coses,
que nosaltres som els que paguem els impostos.
La Guàrdia Urbana igualment.
No, però les solucions
ets entre tots i nosaltres l'hem d'acord.
Bueno, altra cosa.
Vinga, aquí acabem.
Vinga, vinga.
Aviam, és massa tard, aquest vinga.
Hi ha la pujada, baixada de to,
de veu, de Déu, Calcio.
No, no, no, no, no, no.
Però ho ha fet molt bé,
perquè ell només necessita dues paraules
per pujar i baixar el to, eh?
Sí, sí, però hem de dir
que no és la Pilar Rahola, eh?
No és la Pilar Rahola,
és una senyora molt nerviosa
i molt enfadada,
i fins aquí tot normal, vull dir.
Al final la senyora està nerviosa,
però el que passa és que
aquest acabar amb el vinga
és massa tard,
és massa tard perquè aquí
el Jordi Areu ha comès
un error de principiant,
que és que s'acosta a la senyora
i accepta el cara a cara, d'acord?
Ara ja no és una senyora nerviosa
cridant sola,
ara és un cara a cara
amb càmeres i micros
captant el moment
Areu ha entrat
a la gàbia del tigre.
Hi ha problemes, eh?
Hi ha problemes,
i han hagut de baixar els veïns
a donar la cara per les nits.
Ho sabem, i ho estem ara.
Bueno, però a veure si és bitant.
Segon vinga.
Segon vinga.
Ell està tirant de buenos i de vingues.
Està fent el que pot
és un vinga de membuia,
sisplau,
però ja és tard,
perquè ara ha d'aguantar el xaparrón
perquè l'està filmant
totes les teles i totes les ràdios.
El que no sap Jordi Areu
és que aquesta senyora
anava molt més forta
del que semblava.
Eh?
Perquè si no aniré...
Tu saps que estem tenent motos.
O sigui, aniré, aniré,
i com te vegi,
te'n podré una bufetada.
Eh, eh, eh.
Home.
Eh, eh, i ell acaba amb...
Eh, eh, eh, eh.
Jordi Areu es pensa
que la senyora va de farol,
es pensa que la podrà
torejar com una vaquilla.
Home, però espero que això
que li donarà una bufetada...
Jordi.
És una amenaça
L'heu sentit?
Bufetada amb la mà oberta.
Bufetada amb la mà oberta.
Escoltem-la millor
perquè és una senyora cleca.
Heu sentit aquest clac?
Aquest clac és la...
Eh, la galta del Jordi Areu.
Saps allò que ho poses
a càmera lenta
i la galta del Jordi Areu
es mou com un flam?
Sí, sí.
Doncs això.
Un moment, la cosa és
que ell li diu
ara m'has de donar un petó
i ella li fot cleca?
En el moment en què
ell està intentant gestionar-ho
de...
Va, fem-nos un petó.
Passa tota l'hora.
És quan li cau
la cleca amb tota la cara.
Però ella fins i tot
se sorprèn de la bufetada
que dóna,
perquè fa com...
No, no, no.
Aquest és el crit
d'una altra senyora
que ara també
intervendrà en el següent tall.
No.
Perquè aquesta senyora
va amb una amiga.
Per favor.
I hi ha una amiga
que en aquest moment
en el de la bufetada
l'amiga se n'adona
que han de marxar.
Sí, home, se l'ha d'endú,
se l'ha d'endú
perquè no pot agafar molt malament.
Llavors, què fa Jordi Areu?
Perquè aquí és on arrem
al principi de la lliçó.
Ell no perd la calma,
no s'hi torna,
sobretot, no s'hi torna.
Home, és que hauria sigut molt lleig, això.
Hauria estat un desastre
si s'hi torna.
Segurament ja no hauria estat
mai més alcalde de Barcelona
ni un dia més.
Ell segueix apostant
pel bueno
i pel vinga aquest
de voler marxar
i aconsegueix calmar la senyora
amb l'ajuda inesperada
de l'amiga de la senyora
que també està incòmoda
i ajuda
amb un oportuníssim vale.
Escoltem.
Perquè no has complit
moltes coses.
Compte, no.
No.
No les has complit.
Vinga.
Vale.
Vale, és la senyora dient
va, va, Mercèdes,
anem cap a casa, per favor.
Ja s'ha de fer una mica
el moment aquest tan calent
de la senyora
amb en Jordi Abel.
El polític del PSC
no domina la distància curta
perquè me'n recordo també
de Pere Navarro
que en una comunió
a Terrassa
una senyora el va pagar.
No sé si us recordes.
És que el tema
és que si et pega una senyora
si et pega un tio jove
allà pots muntar un Cristo
que no veig.
Això és el que va passar
amb en Rajoy
que li van donar una bufetada també.
Però si et pega una senyora
no pot, o sigui
què fas?
No ho sé
és que demà és 8 de març
i no sé què ets de dir
perquè potser
potser t'hi has de pagar
amb una senyora
no ho sé.
Jo crec
els moviments socials
I pegui una bufetada
anava a dir
una bufetada de tornada.
Una bufetada de tornada
és una vessant
diguéssim
que s'ha d'explotar
que és utilitzar
les senyores grans
com a carn de canó
per atacar polítics
perquè són intocables.
Clar, clar, clar.
Sí senyor.
Perquè l'estratègia
que ha tingut Catalunya
amb Espanya
per marxar
ha sigut anar dient
bueno, vale, bueno, vale
i com ha respon
Espanya amb bufetades.
Bé, doncs vinga
amb aquesta bufetada
al senyor Areu
ens quedem avui
als talls curiosos
de polítics.
12 i 33 minuts
continuem a l'última hora.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Un debate sossegado
sobre la gestación subrogada
después de que
Anna Obregón
anunciara
que ha sido
nieta
de un hijo
en Estados Unidos.
Seguimos con más noticias.
I de seguida
ens desplacem
a l'exterior
de Catalunya Ràdio
per acompanyar
en Bruno Oro
aquella senyora
està repartint bufetades
aquí al costat del piano.
Aquesta senyora
la senyora
pari, per favor.
No, no, que l'ha fitxat
el Conor McGregor, eh?
O el Topuria, aquell.
O el Topuria, sí, sí.
Doncs acompanyarem
en Bruno Oro
al piano
en el marc
del concurs
internacional de música
Maria Canals
però abans
ens aniria bé
fer unes compres
a un establiment
que és garantia total.
Entrem
a Selecció Ramoneda.
Ramoneda
Selecció Ramoneda
És la Selecció Ramoneda
Què comprarem?
Us he portat a...
Què comprarem?
Ningú estava demanant
ja aquesta lletra, Joel.
Sí, frenem aquí.
Avui, com us he promès,
el producte més car
mai venut, jo crec,
no només a la Selecció Ramoneda
sinó a Europa.
Ai, ai, ai.
Europa, eh?
Una persona es ven
un joc de la Nintendo 64
consola, que va sortir molt bé.
Sí, no?
Va sortir bona, eh?
Home, encara em funciona a mi?
Imagina't.
Ja no fan jocs.
Ara es quedaria raro
posar-me a jugar
al Super Mario 64.
Per què no?
Es ven
Pokémon Snap,
que és un joc de Pokémon
que no sé...
És que n'hi ha molts
de Pokémon bé.
Massa, massa.
I se la ven, atenció,
per 123 milions d'euros.
Oh!
Oh!
Hòstia.
També fa gent a sota,
diu,
precio negociar
escucho ofertas.
Potser tu li poses
122 milions i mig
i també...
I t'ho agafo, eh?
I t'ho agafo.
Bueno, al final és el regateig.
Sí, sí.
No fes-li la demanda,
també.
Però no has de començar
amb un preu alt.
Clar, està bé, està bé.
No sé com va acabar
aquesta història.
123 milions d'euros
del pressupost
de l'Espanyol, potser.
Sí, perquè del Barça.
No, del Barça és molt més alt.
Va, també us he promès,
Té, Quim, aquest Barça,
l'ho perdó.
Per mi, el Nintendo.
També us he promès com...
O sigui,
Wallapop a vegades
construeixes frases
per vendre coses
que a mi em fan reflexionar.
Com ara,
una persona que es diu
Rodica Micaela,
una persona que diu...
Atenció, eh?
Sí.
Vendo habitación en alquiler.
Què dius, ara?
No, espera't, eh?
Espera't.
Atenció a on estem entrant, eh?
Vendo habitación en alquiler.
Diu...
Llavors,
si ara complicat d'entendre,
entren als temps verbals.
És com nieta de un hijo, eh?
Nieta de un hijo.
Espera't.
Nieta de un hijo.
Diu...
Alquiló el dormitorio de matrimonio
para una chica.
Alquiló.
O sigui, on som ara mateix?
Perquè jo m'he perdut fa estona.
Algú ha llogat
l'habitación de matrimonio
per una chica.
No, perquè ella la ven.
La ven?
Ah.
Sí, vendo habitación en alquiler.
Sí.
L'habitació està...
És com una matriosca
de propietats, això.
Sí, tu compres
per poder-la llogar després,
o no?
No, no, no.
Perquè ella està llogant.
Estàs comprant
sobre el llogat.
D'acord.
M'entenc.
Però necessita una
assistió fiscal.
No, però llavors
diu,
alquiló el dormitorio
de matrimonio.
O sigui,
ja està llogat.
Aquest alquiló?
Sí, sí, alquiló.
Alquiló.
No ho sé.
No ho sé.
Hauríem de parlar
amb la Micaela.
Amb algú de finques
que ens ho expliqui bé,
això.
Amb un api.
Sí, sí, sí.
Seguim una altra persona.
Aquest m'ha sortit a mi,
és un anunci personalitzat.
Les cookies m'hi han portat.
50 euros.
Bressol de bebé.
Cuna bebé.
Quina bebé.
Jo crec que me la vendré
per 30,
perquè encara és hora
que me vagi servit.
Cuna bebé nueva a estrenar.
Nunca se ha usado.
Sólo falta el golxón.
El golxón.
El golxón.
Deu ser un ocell.
No és colxón.
No, un golxón.
És un golxón,
és un ocell que ve a les Canàries.
Sólo falta el golxón.
Regalo cambiador.
Bebé sin utilizar.
Canviador de bebé,
no el bebé.
Ai, per favor.
I el bebé també sin utilizar.
Home, sí,
és el que anava a dir.
La tengo desmontada
perquè no tengo sitio
para guardarla.
Atenció,
que ara ve una altra frase
que follarà a Cervents.
Diu,
no dudes
en preguntar
qualquier duda.
Hosti!
Ai.
No dudes
en preguntar
qualquier duda.
Clar,
però si jo tinc un dubte.
Com la pregunta.
No he de dubtar-lo
per preguntar.
No ho sé,
no és,
és que és molt complicat.
No, jo no sé.
Preguntar una duda és,
per exemple, Jordi,
estic dubtant.
No dubtis!
No dubtis.
Això és nou,
però tu no dubtis.
No et responc si,
si no et dic,
et respon que no dubtis.
No dudes.
No dudes.
Va,
i acabem,
gent que escriu ràpid,
gent que escriu ràpid.
Allò que passa, no?
Vendo microondes,
30 euros.
Vendo microondes
per hornear pan i polla,
cafè i cola cau.
No.
Jo s'haurà equivocat
amb el pan,
perquè tothom sap
que el pa,
el microondes,
que es reseclla.
Sí,
primer es queda molt tou
i després es queda dur
com una pedra.
No,
hornear polla no, eh?
Productes del Selecció Ramoneda
que ens porta en Jordi Ramoneda
avui dia especial,
passen vuit minuts
a dos quarts d'una del migdia.
Aquí a Catalunya Ràdio
celebrem la 69a edició
del concurs internacional
de música Maria Canals
i a fora de la ràdio
tenim un piano de cua
fantàstic
i un senyor
que l'està guardant,
que és en Xavier Pérez d'Esquerda.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim.
Ja no l'estic guardant jo,
sinó en Bruno Oro,
que està fent proves de so.
Ja ha arribat.
Hola, Bruno.
Hola, guapos,
em fa molta il·lusió
estar aquí amb vosaltres.
Aquest és ell i seu
tocades al Bruno Oro.
Aquí a fora.
Però tu tens un piano
així de cua a casa?
Jo tinc un piano de cua,
sí, carinyo.
Oh, no.
Però aquí està
por encima de la diagonal,
que és important.
Té un valor afegit, eh?
Escolta,
tinc tots els companys
dins l'estudio,
els hi demanem
que surtin fora.
Per favor,
que vinguin aquí a escoltar-me.
Doncs escolta,
el Bruno ja està preparat
i el piano també.
Fantàstic.
Doncs escolta,
anem a publicitat
i sortim tots a fora
per tocar el piano
amb en Bruno Oro.
Fins ara.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Tio, què?
Em fas uns xonxinxos o què?
Em fas uns xonxinxos.
O ja ho veureu.
Sergi Estella!
Borratxo de mi!
Tocar la guitarra
a les 3 del matí!
Mira, mira, mira!
Som una banda ja, tio!
Increïble!
Un aplaudiment!
Hòstia!
Uau!
Estenem la catifa vermella
fins a la gala dels Òscars.
Quina pel·lícula sumarà
més estatuetes?
Openheimer o pobres criatures?
Quantes barris i quents
desfilaran per la catifa?
Podem somiar un guardó
per a Robot Dreams?
La Societat del Cinema
reconeixerà a Bayona?
Aquest diumenge,
des de les 11 de la nit
fins a les 6 del matí,
ho sabrem tot
amb els Gorina
i l'equip
de la finestra indiscreta.
Petons i hòstia,
la nit dels Òscars
per a una gala atòmica.
La nit dels Òscars
en directe a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Una nit de Dreams
amb la Societat del Cidem.
I a partir de les 6 de la matinada
amb Ricard Ostrell en directe
des de Los Ángeles.
Robot Dreams.
Començarem un especial matí
de Catalunya Ràdio
des de Hollywood
per viure la reacció
dels protagonistes catalans
d'aquesta festa.
El matí de Catalunya Ràdio.
¿Me dices tu nombre, por favor?
Mi nombre, Peyu.
De acuerdo, Peixo.
No, Peixo no, eh?
Peyu, con I.
Bien, Peyu, Peyu.
Peyu.
Si vols continuar
amb un operador
que no és capaç
ni de pronunciar bé el teu nom,
queda't amb els de sempre.
Bon dia, Peyu.
Sóc la Laia.
En què et puc ajudar?
Per passar-te a un operador
de fibra i mòbil
que et dona l'atenció
i el servei que et mereixes,
prem Vera.
Contracte-ho ara al 1543
o entrant a somvera.cat.
Sortir al balcó
no compta com prendre l'aire.
Escapa't ja amb Welling
a més de 80 destinacions
des de 24 amb 99 euros.
Vinga, reserva ja amb Welling
que després sempre et queden
dies de vacances per gastar.
Consulta les condicions
a welling.com o a la nostra app.
Les oportunitats passen volant
com el 25% en aire condicionat Fujitsu.
Amb màxima eficiència,
19 decibels i wifi.
A més, 10% en la instal·lació
i finançament fins a 24 mesos
i molt més.
25% en aire condicionat Fujitsu
a la botiga web i app
del Corte Inglés.
Bola!
Només fins al dimecres 20 de març.
Finançament ofert
per financiar el Corte Inglés
i subjecte a la seva aprovació.
Consulta les condicions i exclusions
al cortinglés.es.
Are you ready for it?
Catalunya Ràdio amb el 8 Tema.
Dia Mundial de les Dones.
Som dones els 365 dies de l'any.
El dia de les dones a les 7 de la tarda
vine a la Fundació Tàpies.
Itziero Carits protagonitza una acció artística
que incideix en l'efecte de les paraules.
Una activitat en el marc de l'any Tàpies.
Més informació
Fundació Tàpies.org
Dissabte 16 de març
tenim un gran repte.
Omplir totes les butaques
dels teatres de Catalunya.
Cap butaca buida
serà la primera gran diada nacional del teatre.
Entra a capbutacabuida.cat
Tria el teu espectacle,
la teva butaca
i forma part d'aquest gran dia.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Joc, Lady, eh?
Vas.
Vinga, va.
Juga el Joel.
Le...
No!
Ja m'he colat.
L'he colat.
Ja m'he colat.
Leire.
No!
No!
Ara jo.
Veig jo, veig jo.
I...
Un, dos, tres, i...
Leire!
Leire!
No!
No!
Leire!
No!
No!
Doncs ja ens plantem a tres quarts d'una del migdia.
Avui és un dia especial a Catalunya Ràdio
a la porta de l'emissora
i tenim un magnífic piano de cua
per celebrar la 69a edició
del concurs internacional de música
Maria Canal.
S'acaba de passar una senyora pel carrer
i m'ha dit, diu,
avui és el dia que poseu un piano al carrer?
Sí, senyora, no.
No, no, no.
És un clarinet.
És com un lynx.
Per això mateix, senyora.
I, com us deia,
van anirà passant gent
a tocar el piano,
artistes reconeguts
i gent que ens estimem molt, també.
Xavi, qui tenim avui aquí?
En Bruno Oro.
No, artistes reconeguts
i altra gent com en Bruno Oro.
Home, no, per favor, eh?
Per favor, Bruno Oro.
Pianista reconeguts
i artistes complets com són en Bruno Oro.
Un plaest.
Com estàs?
Vosaltres, m'encanta que hagueu tret un piano al carrer,
una gran iniciativa
i que m'hagueu cridat.
És una meravella tenir un piano al carrer de cua i...
De floris, ara no floris, eh?
De fet...
De fet...
S'està trencant, eh?
Sí.
No ha estat cosa nostra perquè...
Perdó, meu.
No ha estat cosa nostra perquè que vinguessis tu
ho va decidir el xat GPT,
la intel·ligència artificial.
Correcte.
Li vam preguntar,
escolta, qui podria venir,
que encaixi amb el programa,
que sigui amic,
que sigui simpàtic,
que sigui guapo,
que toqui bé?
Bruno Oro.
No, va dir Bruno Oro.
Potser era un altre.
De fet, això, el meu xou,
el meu clon,
ho diu així.
Ah, sí?
Sí, Bruno Oro.
Es reforix a mi com a Bruno Oro.
Ah.
Que ven molt més.
Home, i tant.
Sí, home, t'ho diràs,
és més internacional.
Molt més.
El teu xou es diu Ai Ai Ai.
Es diu Ai Ai Ai,
en al·lusió a la intel·ligència artificial.
Ja sabeu que en anglès és
artificial intelligence.
Oh, ja.
El tenim a la sala nou dels Bosque,
dels Bosque,
i explica la història d'un Bruno Oro
de capa caiguda,
no sé si és autobiogràfic,
però que recorre...
Oh, no!
Ja l'ha deixat d'anar,
no passa res.
No desmentiré cap rumor.
Però que recorre a la intel·ligència artificial
per crear-se un clon
que en teoria ha de ser la pera.
Tu creus que la intel·ligència artificial
serà més divertida
que les persones normals i corrents?
De moment no ho és.
De moment la intel·ligència artificial
és molt petosa amb l'humor,
molt dolenta.
De fet, si li dius al xat GPT
fes-me un acudit,
és molt infantil.
Per això vaig pensar
que era un punt de partida interessant
per fer un xou còmic.
Però és veritat que el clon
va aprenent de mi i del públic,
perquè apren molt del públic,
de què riu el públic,
què li fa gràcia,
i acaba l'espectacle
amb una sorpresa bastant impressionant
i és que fa coses que jo no faig.
Pere, ja me l'has venut.
Ja me l'has venut.
Quan hi anem?
No, no, avui.
Avui mateix.
Escolta, teniu només fins al 23 de març
perquè jo acabo el 23.
El clon no,
però jo necessito descarreça.
Per tant...
És que està molt...
No vaig a comprar les entrades ara, mira.
Apunteu-vos-ho.
Últimes funcions.
Fins al 23 de març,
a la nou dels Bosques,
on hi ha un cinés,
doncs també hi ha un senyor de pel·lícula
que fa una obra de teatre molt divertida
que es diu Ai, Ai, Ai.
Correcte.
Molt bé, i a part d'això,
avui t'emportar perquè saps tocar el piano.
Sí.
Des de quan el toques, Bruno?
Des dels 12 o 13 anys.
Però vas anar a Solfeig,
vas fer...
Solfeig...
Jo vaig fer clàssic,
però de seguida em vaig a cantar pel jazz
i per la improvisació,
per poder tocar amb amics,
que és el més divertit.
I per lligar una mica tocant el piano?
També.
Es lliga més amb la guitarra
perquè el piano no te'l pots endur,
pels puestos.
Molt bé, i això és una putada
que descobreixes a Cadaqués amb 18 anys.
Ah, amb una francesa.
Primera nit que com un pardillo
amb una francesa dius
És que j'ai jou de piano.
És que tu veu regarder com j'ai jou de piano
i el cabron rastafari al costat amb la guitarra
fent bambol, eh?
No, no, no.
És que, oi, que potser et poden estar a guanyar
amb un simple tambor, eh?
Això ha passat, eh?
Sí, sí, sí.
Tanyós amb tambors guanyant a gent de conservatori, eh?
Un flaviol.
Un flaviol, en fi.
Un flaviol.
Toca, toca.
Jo vaig quedar amb un disc teu que es deia Tempus Fugit.
Correcte.
Home, i tant.
I encara roda per casa.
Però roda com a joguina.
És que m'ha recordat ara això que tocaves.
Oi, oi, oi, oi, oi, oi.
Home, clar, tinc els dits una mica freds perquè estem a fora.
Doncs mira, sort que els tens freds.
Algú té un somni?
Quin era el teu somni quan eres adolescent?
Jo volia ser funcionari.
Vale.
Ai, que ets tu, que en veritat, eh?
Vale.
És que això, bueno, això és una part del xou que no faré espòiler,
però jo li demano quin era el seu somni a una persona.
Doncs és així.
Jo faig una cançó.
I després el xat GPT fa la seva cançó, vale?
Eh, per tant...
Joel.
Sí, digue'm.
El teu somni ha de ser funcionari.
Mira com has acabat.
No ha anat bé.
Bueno.
Però ets molt més creatiu.
Això és veritat.
I reaccionari.
Joel.
Ai.
Joel, Joel.
Dóna'm el teu somni.
Te'l dono ara mateix.
Joel.
Què?
Joel.
No.
Joel.
Jo et canto, no t'adormis.
Bueno.
I ara tots amb mi.
Vinga.
Ai, ai, ai.
Ara ui, ui, ui.
Ui, ui, ui.
Ara ei, ei, ei.
Ei, ei, ei, ei.
Ara ou, ou, ou.
Oh, ou, ou.
Canta-li el Joel.
Ai, ai, ai.
Ui, ui, ui.
Ui, ui, ui.
No és funcionari.
No passa res.
No, és funcionari.
Ei, ei, ei, ei.
És un artista.
Ai, ai, ai, ai.
Thank you, Larry.
This is a German.
Oh, mother fucker.
Bravo, bravo, bravo.
He sentit a Nova Orleans, eh, jo, pràcticament.
Ai, m'ha agradat molt.
Doncs coses com aquestes passen a la sala nou del Bosque amb l'espectacle Ai, ai, ai, d'en Bruno Oro.
El que passa, perdona, és que després el xat GPT fa la seva versió de la cançó i del somni del Joel i afegeix paraules que diu el públic i el fill de puta a una cançó de collons.
Millor que la teva.
Estem parlant d'una cançó millor que la teva.
Millor que la meva, que jo em veig obligat a cantar, clar.
Doncs jo trobo que hagis trobat la paraula reaccionari, funcionari, és meravellós, això.
Sí, sobretot a aquestes hores del matí, eh.
I tant, i tant.
Gràcies per dir-ho.
Ho valoro, ho valoro moltíssim.
Ho valoro moltíssim.
A Bruno Oro, que com és lògic per la teva ascendència familiar, estàs molt influït per la música italiana.
Sí, sí, la veritat és que jo el primer disc el vaig treure amb Vitalià, va ser una jugada de màrqueting brillant a Catalunya.
A Badalona vas omplir, eh, jo vaig venir al concert.
Cert.
Cert, jo estic molt agraït a Badalona.
I que va venir la teva àvia i tot.
Sí, bueno, clar, és que la meva àvia era fan meva, eh.
Clar.
Sí, va ser un disc íntegrament en italià, però la veritat és que li tinc molt bon record en aquell disc, que es deia Nàpoli.
Sí, senyor.
En honor a les meves arrels napolitanes.
Ah, sí, eh.
Sí, el meu pare era napolità.
La setmana que ve juguem amb el Nàpols, justament.
Hòstia.
Saps que ve el meu millor amic a veure'l?
Sí.
I digueu-me català, però li he dit, escolta, l'entrada te la pagues tu.
Evidentment, tu, cornuts i pagar el veure, no.
Jo et vinc a buscar la sortida de l'estadi, com el pare, allò amb el fill, perquè no podria resistir l'eliminació al costat seu, perquè ell és un hooligan napolità.
Hòstia, i tu del Barça.
Jo del Barça, i no vull viure-ho, això.
No, no, no.
Jo ja vaig estar el 2 a 6 al Bernabéu, i ja està, jo i allò ja ho he viscut.
Ja ho has fet tot.
Ja no vull baixar d'allò.
Doncs re, Bruno, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui.
No sé si us vols tocar alguna coseta per acomiadar-te.
Què voleu?
El piano.
El piano.
El piano.
El piano.
Algú italià.
Amb italià.
Una cosa del disco italià.
Senti, c'è un bel posto che ci aspetta, ma ci vuole tempo senza fretta, o non dirmi che è particolare, no guaglione tu lo deve amare.
Tu non sai cos'è la mozzarella?
Mamma mia, ma la mangerei.
Vuoi sentire una tarantella?
Allora non ti porto a Pompei e dici no, no, no, no, no.
E io non ci fado come no se ti di xinno, no, no, no, no.
Napoli, aspetta, arribo, mo'.
Dimmi, dimmi, dimmi, no, no, no, no.
E io non ci fado come no se ti di xinno, no, no, no, no.
Vale, la tornada és Napoli, vale, però quan ho diguem pensem en Barça, vale, pensem que ja hem perdut, diguem-ne, vale, dos, tres, i Napoli, Napoli è così, i io sono di Napoli, hem perdut, Napoli è così, i il Barça, il Barça, sì, il Barça, il Barça passarà, sì, Napoli.
Napoli, Napoli è così, bueno, bueno, bueno, Paolo Conte, Bruno Oro.
Moltíssimes gràcies, no deixeu perdre l'oportunitat de veure'l a la sala nou del Bosque amb l'espectacle Ai, Ai, Ai, la intel·ligència artificial contra Bruno Oro, un espectacle digne de veure i per riure moltíssim.
Encantat de retrobar-te, una abraçada i molta sort.
Gràcies, molt a vosaltres, gràcies per convidar-me.
I és el moment d'anunciar el nostre concurs, el nostre concurs invertit, com sabeu, cada dia tenim un bal de compra de 30 euros per gastar a qualsevol dels establiments Capravo,
i que avui serà per la persona que ens faci una pregunta, la resposta de la qual és Elton John.
Elton John, eh? Perquè està vingut al cap amb el Bruno Oro, eh?
Home, si em fas triar, em quedo el Bruno, eh, per això.
Elton John.
La resposta és Elton John. Quina és la pregunta? 93207474. Si la formuleu correctament i nosaltres responem bé, us en porteu 30 euros per gastar al Capravo.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Anem a preguntar a aquest jove, què tal, bon dia, com et dius?
Dylan.
Dylan, jove, quina veu. Quants anys tens?
Dinou, eh?
Guau, Dylan.
Catalunya Ràdio
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Compromís de pagament en 24 hores i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Si busques inspiració, prova a conduir la gamma subta Kia.
Disseny i tecnologia de la mà.
Gamma subta Kia
També disponible en versions híbrida
Híbrida endollable i 100% elèctrica
Amb condicions especials fins al 25 de març
Consulta les condicions a Kia.com
Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona
Kia, descobreix el que t'inspira
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules
Un lloc allà on sempre podràs tornar
El matí de Catalunya Ràdio
Ens movem, canviem
I amb tu ens connectem
Som 3CAT
L'última hora
Seguim a l'exterior de Catalunya Ràdio
Fent aquesta última hora especial del matí de Catalunya Ràdio
Amb motiu del 69a edició del concurs de música internacional
Maria Canals o Casals?
No, no, Canals, Canals
Molt bé, Joel, molt bé
I durant tot el dia tindrem aquest piano de cua a l'exterior
Perquè el toqueu vosaltres
I gent tan important i tan bona com en Bruno Oro
Aniran passant per aquí perquè gaudiu del seu art
Ara és el moment del nostre concurs invertit
Sabeu com va?
Us diem la resposta
I vosaltres heu de fer la pregunta
Per guanyar un val de 30 euros
Per gastar a qualsevol dels establiments Caprabo
Albert, bon dia
Hola, bon dia
Des d'on truques?
Doncs des d'Olivella
Des d'Olivella
Teniu Caprabo a Olivella?
Bé, a prop
A prop, a prop
Sempre hi ha un Caprabo a prop
I ara ens has de fer una pregunta perquè nosaltres responguem
A veure com ens la fas
Vale
Quin és el cantautor britànic
Nascut al març de 1947?
Està llegint la Wikipedia
A veure, néixer a Piner
Middlesex, Anglaterra
Doncs creiem que és...
Jo diria que és...
Elton Jones
Gràcies
Albert, per tu aquests 30 euros
Perquè gastis a prop de casa teva
A qualsevol dels establiments Caprabo
Gràcies
Vale, moltes gràcies
Adéu, maco, adéu
Al matí de Catalunya Ràdio
Arribem a l'última hora
Amb Quim Morales
Primer es deia footing
Després es deia jogging
I d'ara ja es diu running
Running
Per què no es deia running des del principi?
Que és el més lògic
Corre, sortia, corre
Ai
Els homes són els únics que han arribat a la lluna
I els protagonistes de les pel·lícules de ciència-ficció
I els protagonistes de les pel·lícules de ciència-ficció
A Hipàtia, les astronautes som nosaltres
Dona res, noies, benvingudes al planeta Mart
La primera emissió de dones científiques al planeta Mart
Missió Mart
El podcast de la primera emissió de dones científiques al planeta vermell
Amb Núria Hart
Quina imatge més potent
Ens hi acompanyes?
Missió Mart
A l'àvia web de Catalunya Ràdio hi ha 3CAT
El matí de Catalunya Ràdio
Continua que la Jo Fèlix la toca per la Minson
I la Lins, xuta la Mingo
Xuta la Mingo
Xuta la Fèlix
Xuta la Mingo
Tot és possible un dia de partit
Tot és possible a la TDT
La transmissió d'entorn quemada
Divendres a partir de les 8
La TDT del Barça Mallorca
A Catalunya Ràdio
La narració del partit
És una exclusiva de CaixaBank
CaixaBank dona suport a l'esport
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo?
De la dels metges
De la dels metges, esclar
Som de la dels metges
Assistència sanitària
Creada, gestionada
Dirigida i recomanada per metges
Assistència sanitària
La dels metges
Ei, perdona
Una estrella
Ei, una estrella
Perdona
Una estrella
Una estrella
Què?
Un crit valent?
Vinga
Tots units fent força
Una estrella
Estrella
De seguida
Estrella Damm
La cervesa del Futbol Club Barcelona
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial d'assistència sanitària
Damm i CaixaBank
Catalunya Ràdio
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio
La festa però continua a l'exterior de l'emissora
La festa de la música del concurs internacional de música Maria Canals
Amb un piano que ara mateix està apurrejant l'Aida Fita
Però estic tocat la cançó de final
Sona igual, sona perfecte
Ara ve el butllet informatiu
I després el que no surti d'aquí tindran el piano
L'Albert Bermúdez
Que és una de les cares i veus més conegudes de la Kings League
Humorista, imitador
I a més a més sap tocar el piano
I a més a més ara presentarà un programa al 3CAT
És que ho fa tot bé
Dedicat a la Kings League
O sigui que no us ho perdeu
Nosaltres demà a les 12 ho tornarem a deixar tot per l'última hora
Que vagi bé, gràcies
Gràcies