Radio, las noticias de las 12.
Bon día, os informa Joan Bota.
El Govern manté que només decretará
l'emergència per sequera
cuando los pantanos del sistema Ter Llobregat
arribin a los 100 hectómetros cúbicos.
Ha dicho, d'una otra manera, el 16% de la capacidad.
De moment els tenim al 16,9%,
de manera que la setmana vinent
es descarta augmentar el nivell de restriccions.
El que sí que està preparant-se
és el paquet de mesures extraordinàries
que entraran en vigor quan es decreti
l'emergència als 202 municipis
del sistema Ter Llobregat, que ara ja estan
en preemergència. S'està estudiant
reduir els cavals ambientals
a la Muga, al Ter i al Llobregat
per avançar la reducció de reserves dels embassaments.
El Govern també vol impedir
que mentre estem en emergència es puguin
obrir o ampliar negocis que requereixen
molta aigua en sectors com el turisme,
la ramaderia o la indústria.
Aquestes mesures s'afegiran
al que ja contempla el Pla Persequera
en situació d'emergència.
Es limita el consum a 200 litres
per evitar ni dia
i es pot arribar a reduir fins als 160.
Més notícies, Sara Riera.
El ministre Fèlix Bolanyo es defensa
que les relacions amb el govern d'Aragonès
continuen sent igual de bones,
com abans de l'acord pel traspàs
per la immigració tancat amb Junts,
i referma que amb els de Puigdemont
no s'ha acordat el detall de la llei orgànica.
A Madrid, Denis Santiago, bon dia.
Bon dia.
Un dels principals negociadors
del govern espanyol, com és el ministre
de Presidència i Justícia,
constata que les bones relacions amb Esquerra
i el govern de la Generalitat
es mantenen malgrat els últims acords
amb Junts, com demostren, diu,
les reunions que han mantingut recentment
els dos governs.
Així ha resumit Fèlix Bolanyos
la seua trucada d'ahir a la nit
amb la consellera Vilagrà.
Y por tanto esa conversación
pues es de total normalidad.
Yo hablo con la consellera
o hablo con el presidente,
hablo con Esquerra Republicana
con mucha frecuencia,
con total normalidad,
siempre buscando acuerdos
que puedan beneficiar a la ciudadanía.
Sobre el contingut de la transferència
d'immigració acordada en Junts,
pocs detalls.
Bolanyos es limita a afirmar
que les noves competències
es recolliran en una llei orgànica.
Dani Saintega,
Catalunya, Ràdio Madrid.
La inflació va tancar el 2023
amb una taxa del 3,2% a Catalunya
amb els aliments al capdavant,
tot i que el desembre
van moderar l'increment.
Van pujar de mitjana
gairebé un 7% en un any.
Hi ha productes que s'han disparat
com l'oli d'oliva
que s'han carit més d'un 50%
i la carn de porc,
les fruites i les verdures
que s'han apujat al voltant del 12%.
La benzina costa un 10% més
i s'han abretit la llum
i el gas al voltant d'un 20%.
L'encariment del cistell de la compra
requereix, segons en Ricard Ballera,
de Comissions Obreres,
que la Generalitat
destini recursos a les rendes més baixes.
Especialment per agafar
l'increment de la renda garantida
i també els ajuts directes
que es puguin donar
a les llars més vulnerables.
Més de 10.000 menors
han mort a la franja de Gaza
en poc més de 3 mesos
i milers més
estan desapareguts,
sepultats,
sota la runa dels edificis,
segons dades
de l'organització
Save the Children.
Els nens i nenes gasians
representen
més del 40% dels morts
en gairebé 100 dies de guerra
amb Israel
i la situació a la franja
no millora.
En un dels bombardejos
d'aquestes últimes hores
han mort en un sol habitatge de Rafà
9 persones més
entre les quals hi ha criatures.
Fer una ecografia
al final de l'embrà
es pot detectar
nadons en risc
de presentar complicacions
que s'hagin de tractar
després del part.
És el que assegura
un estudi coordinat
des de BCN Natal
i publicat a la revista The Lancet.
La investigació s'ha fet
amb 11.500 embrassades
de baix risc
i han vist
que afegir una prova
sobre la circulació fatal
en una ecografia
a final de l'embràs
pot detectar nadons
que puguin tenir problemes
en néixer
i puguin necessitar
cures intensives.
Els resultats
demostren
que es pot millorar
la capacitat
de detectar
aquests casos de risc
per poder adoptar
solucions
a les complicacions
que requereixen
l'ingrés a l'UCI
de nadons a terme.
L'estudi ha comptat
amb el suport
de la Fundació La Caixa,
la Fundació Cerebre
i els hospitals Clínic
i Sant Joan de Déu.
Esports del Serra.
L'àrbitre valencià
Juan Martínez Monuera
serà l'encarregat
de xiular diumenge
a la final
de la Supercopa Espanyola
de Futbol
que enfrontarà
el Barça i el Madrid.
Aquest serà
el quart clàssic
que dirigirà
Martínez Monuera
a la seva carrera.
Carlos Sainz
i el català
Lucas Cruz
tornen a ser líders
a la categoria
de cotxes
del Dakar
després de la segona part
de l'etapa marató
disputada
aquesta matinada.
Amb motos
també hi ha hagut
canvi de líder
i el nord-americà
Ricky Brabeck
passa a ser
el primer classificat.
Ambàsquet aquest vespre
nova jornada
de l'Eurolliga
pel Barça
que rebrà
el Palau Blaurana
als Alguiris de Caunes.
Aquest partit
el transmetrem
al Totgira
a través de l'app
de Catalunya Ràdio
i la plataforma 3CAT.
També ambàsquet
avui s'acaba
la primera volta
de la Lliga Leport
amb el partit
Força Lleida-Càceres.
I els europeus
de Baterpolo
el masculí
l'equip espanyol
disputarà
aquesta tarda
a dos quarts de cinc
els quarts de final
davant Romania.
Per la seva banda
l'equip espanyol femení
ahir al vespre
es va classificar
per la final
que jugarà demà
davant els Països Baixos.
També avui
debut a la selecció
espanyola masculina
a l'europeu
d'en Vol davant Croàcia.
I en tenis
Marcel Granollers
i l'argentí
Horacio Ceballos
disputaran la matinada
que ve
la final de dobles
del torneig d'Oglen
a Nova Zelanda
davant la parella
formada pel croat
Mektic
i el narlandès
Kolhov.
Fins aquí
les notícies.
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Roger, creus que som
un programa influent ja?
A veure, influent, influent...
no ho sé.
Però sí que comencem
a rebre certes pressions.
I també estem rebent rumors, eh?
És veritat.
Ara s'han de contrastar, eh?
Audiència,
envieu-nos tots els afrets
que sapigueu
al WhatsApp del programa
677 27 10 58.
Al final som un programa
de servei
que no surti d'aquí.
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
amb Roger Carandell,
Juliana Canet
i Marta Montaner.
Catalunya Ràdio
Aquesta sintonia té el seu què, eh?
Oi que sí?
I és que arriben els de l'última hora.
Ai, ai, ai, ai, ai,
què passarà?
Com esteu, divendres?
De divendres, sí,
d'aquesta setmana
que s'ha fet una mica llarga
perquè ha sigut
la tornada a la normalitat
i llavors
la primera 5 dies laboratles...
Feu bastanta mala cara
a tots, us haig de dir.
Què dius ara?
Doncs mira que tu, xavala...
Toma!
Va, què diu?
Però si estem...
No, és així...
Escolta'm, els divendres
un amb prou feina
surt de casa
i amb prou feina
s'arriba a la feina.
S'hi veig i ja està, no?
El que passa és que has estat
amb el triquell
que és tan guapo
que clar, llavors
el contrasta amb un altre...
Ai, el trobes molt guapo, tu?
Les noies i els nois
jo el trobo més atractiu
que guapo, eh?
Deus ser això, com tu.
Tu ets més atractiu
que guapo, jo.
El trobes atractiu, el triquell?
Sí.
Encara es pinta els ulls
amb rímel o no?
No.
I fes-te veu, té una veu...
Yugo, yugo, yugo, yugo, yugo.
Yugular.
Yugular.
Tot vostra.
Gràcies.
Escolta'm, què, avui què?
Ah, doncs, mira, escolta'm,
avui tenim el millor pitjor cantant del món.
Soc jo.
I a més cantarà una cançó...
Anava a dir popular catalana,
però gairebé.
Torno a cantar una cançó
de la qual estic, objectivament,
fins als nassos, ja.
Sí.
Avui basaré la meva lletra
en la cançó Llença't,
de l'Axambustó.
Llença't, que ja és ben bé el dir-ho.
Llença't, ja.
Llença't.
Sempre, tinc la sensació
que sempre vas repetir
les mateixes cançons.
Que no!
Uuuh!
Com a fer!
Com a fer les cançons
que la gent coneix,
està avui a ser...
Però què passa, Marina?
Escrotant-nos tot a Romero, tu.
Que no ens estimes.
Romero, bé, té ja.
Està nerviosa la Marina avui.
Està nerviosa perquè hem quedat aquest vespre.
Què dius?
Com que hem quedat aquest vespre?
No diguis més.
Però tens una filla, una dona?
Sí.
Tot.
I què serà, ja ho sap.
Res incompatible, jo ja ho sé.
I què feu avui?
Anem a un lloc.
A un lloc de què?
De l'hospitalet.
Hi ha miralls a les parets?
A un local de somíngers.
Ai, per favor!
A si no ho sé.
No ho sé, ho ha organitzat ella.
Vigila'm la Romero.
Ja, ja, ja.
Bé, bé, ja esperàvem.
Ramoneda, fins aquí.
Fins aquí.
Va, tot vostre, fins ara.
Gràcies.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, la partitura radiofònica dels vostres migdies,
amb uns bemolls de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Ja comencem a riure.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Hola, Quim Morales.
En Jordi Ramoneta.
L'Aina Austrell.
Que tens algun tipus de discapacitat?
Ai, ai, ai, ai.
No, no, dic per demanar una subvenció, eh?
Si només fos algun.
Ai, senyor, ai, senyor.
Tenim a L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí i en David Tort a la producció,
amb Víctor Lorenz al control central,
el control de sol, Albert Joder, i qui us parla, en Quim Morales.
Que també riu, també riu, Albert.
Crec que és el primer dia que el sento a riure.
Perquè és tan discret.
No em vols riu.
Divendres 15 de gener, avui serà el gran dia de tenir aquí amb nosaltres l'artista global,
el millor, pitjor cantant del món.
Però abans, en Joel Díaz és el ciutadà exemplar i responsable
que ens explica què ha fet avui amb els vostres impostos.
Doncs mireu, catalans i catalanes preocupats per la traçabilitat dels vostres impostos,
avui, amb els vostres impostos, m'he comprat un carro d'anar a comprar.
Què dius ara?
Un carro d'anar a comprar.
Sí, sí, sí, tant.
Algú m'ha apuntat aquí al guió.
T'informo que això determina el llindar jove vell.
Qui t'ho ha apuntat, això, aquí?
Fas tota la pinta que tu, Guim Morales.
Mira, jo m'havia resistit sempre a fer-lo servir el carro d'anar a comprar
perquè jo sempre he aprofitat el camí del súper a casa
com un moment de gimnàs molt complet
perquè combina cardio, perquè camines,
i força, perquè fas força amb els braços.
Sí, i que després et tremolen les mans quan et deixes les bosses.
No, i pots arribar a perdre dits.
Pots arribar, és una mica com viven, com això de la nieve.
Se t'engrenen.
Se t'engrenen els dits.
Però clar, aquí hi ha el tema de les bosses de plàstic.
I jo, ara, amb el tema dels pèl·lets,
estic molt sensibilitzat, estic en guerra amb el plàstic, de veritat.
Com trobi un plàstic pel carril i rebinto la cara.
Perquè, a més, m'estic adonant que hi ha plàstic a tot arreu, Ramoneda.
No sé si ho has vist, això.
Sí que és veritat, sí.
Comences a mirar les coses i, mira, plàstic, plàstic, plàstic, plàstic.
Per això m'he proposat reduir plàstic, començant per les bosses del súper,
i llavors vindrà el següent pas, que serà prescindir dels envasos
i comprar-ho tot a granel, com es feia abans.
Hem de tornar a comprar a granel.
Sí, posem llet en aquest dipòsit.
Amb bosses de paper.
Bossa de paper.
No, no, no, ni bossa.
A la butxaca.
A la butxaca.
Tot a la butxaca.
Amb coses de vímet.
Molt bé.
Ara, sí, sí, la cittalleta.
Dins del carro que t'has comprat.
Ah, molt bé.
Tot allà ha tirat.
I, parlant de carros, tu ets una persona alta.
Els carros d'anar a comprar són un suplici,
perquè vas com ja perut, perquè el braç no t'hi arriba, si ets alt.
Bueno, sempre t'hi pots posar una nansa suplatòria.
Un extensor, no?
Un extensor d'anança.
Amb un cinturó del burnós.
Perquè si no sembles tonto, eh, quan vas pel carrer amb un carro.
Sí, bueno, jo ja semblo tonto en general.
Un problema menys.
Doncs bé, gràcies, Joel, per la informació.
A tu.
I també la informació que ens porta l'Aida Fita és ben sucosa,
perquè avui sabrem qui és el guanyador de la fita de la setmana.
És la fita.
És la fita.
És la fita.
És la fita de la setmana.
Aquesta setmana estem buscant la persona amb més trofeus i medalles a casa.
La més triomfadora de l'audiència.
Recordem que ahir l'últim que vam escoltar va ser un Juanjo de Llistada Mar que tenia en total 173.
I que això, tu ja dius, té la marinera.
Però és que la gent ha seguit enviant fites.
Què dius ara?
Ha seguit enviant fites.
O sigui, hi ha gent que s'ha vist amb cor de superar els 173 de reconeixement.
Superar? Sí.
És molt fort, això.
Jo estic flipant.
O sigui, després ho descobriré.
Però més de 173 n'hi ha, i no només un, eh?
Uns quants, uns quants.
Doncs els més triomfadors dels nostres oients aspiren a guanyar un sopar per dues persones,
que també és com una medalla, és com un guardó gastronòmic.
En alt estem restaurant al carrer Provença 88, a gaudir del sopar menú degustació del xef.
Ho sabrem després amb l'Aida Fita.
I també sabrem com està el tema de l'amor.
Toca amor avui?
Sí, senyor.
Compido Ramoneda, avui gent que fa preguntes.
Que fa preguntes?
Que a mi a casa sempre m'han dit, si tu fas una pregunta amb educació, no passa res.
Clar.
No faltes al respecte, si tu ja ho preguntes des de l'educació.
Doncs avui, preguntes que jo crec que són educades.
Molt, o sigui, el tema del consentiment.
No, no, no, no.
No, més de conèixer.
Ah, de conèixer.
Més de conèixer la gent, saps?
Què t'agrada fer.
Està bé, està bé.
Quan comences una relació, fes segons quines preguntes.
Estorries o treballes.
Estorries o treballes, és una pregunta que feu-la, feu-la molt.
Sí, sí, recordem el consell que li va donar Xavier Beresquerdo quan vas començar a sortir amb la teva senyora.
És que havíeu de tenir una conversa el primer dia, pràcticament.
Sí, i la vam tenir, el primer no, però el segon, i vam parlar de tot.
I, escolta'm, set anys que portem junts, i ni un dia enfadats.
Les coses clares el primer dia.
Sí, sí, sí.
Garantia total.
No us heu enfadat mai?
Mai.
Una conversa que vam tenir al carrer Balmes, de pujar dels Sines Balmes.
Sí, sí, sí.
I, escolta'm, noi, com una seda tot.
Ja està, ja us vau parlar de com encara veu el futur.
Tot.
Veu, veu, veu, feu una mica el procés constituent, no?
Sí, sí, va ser un procés.
Sí, sí, va ser un procés.
El primer dia ja saps què vols amb una persona.
Sí, clar, el teu projecte de vida.
Clar, clar, jo vull tenir tants fills, i vull fer això, i vull fer l'altre.
No, però tu potser vas conèixer algú i no saps on acabarà lluny.
No, no, ja està, tu.
No, és que els joves porteu un rotllo que no és el nostre.
No, no.
Ah, val, però.
Aquesta cosa fluïda que soteu.
Vull a poliamor i, vinga.
I, bueno, i fins aquí la secció de l'ofici de viure d'avui.
Doncs moltes gràcies, Jordi, ha estat molt interessant.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
És un viatge en unió, les mans en campana, és la felicitat.
No l'he entès.
Les mans de campana.
Les mans de campana.
Felicitat.
Bé, a primera noia.
És un viatge en unió, les mans en campana, és la felicitat.
Les mans de campana.
És un quart de Nadal, migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Estava parlant amb el micròfon tancat i és una cosa que sempre fa gràcia.
Sempre, sempre.
Sempre fa molta gràcia els que ho veuen, no vosaltres, perquè no sentiu res.
No, jo crec que és l'equivalent al caure pel carrer.
Sí, a la persona que fa ràdio és l'equivalent.
I ara mateix tu acabes de caure pel carrer.
Sí, sí, sí, no, no, en soc conscient, en soc conscient, ja vaig caure en el seu moment
i ara he caigut en el parany del micròfon tancat.
Just abans de donar pas no riuràs tant, Aida Fita,
perquè arriba el combat setmanal que té l'Aida Fita contra la nostàlgia.
Aida Fita contra la nostàlgia.
Què passarà, qui guanyarà?
Ja tu i jo, ja tu i jo, ja tu i jo.
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai.
Tenim un seguit de preguntes relacionades, diguéssim, amb la dècada dels 70s, 80s, fins i tot 90s, eh?
Que hauries de respondre pels coneixements que tinguis.
Si en una millenial, doncs no en tens molts.
Per això és tan divertit aquest concurs.
Sí, és per ser millenial que no en tinc molts.
Doncs mira, avui el nostre concurs comença a Texas.
Oh.
En el sí d'una família que va fer fortuna amb els pous de petroli.
Són els Bush?
Podrien ser-ho.
Podrien ser els Bush.
Oh, d'ales.
Bales va ser el primer gran col·laborat nord-americà que TV3 va emetre amb gran èxit d'audiència.
Explicava les aventures i desventures de la família Ewing.
Ewing.
Ewing.
Que eren uns magnats de la indústria patruliera.
Però, atenció, sabries dir-nos com es deia el ranxo on residien?
Hòstia, el ranxo.
Hòstia, el ranxo.
Es deia Xanadú.
Xanadú.
Xanadú?
Es deia South Fork.
South Fork.
O es deia Petrolán.
Petrolán.
El segon.
Segur?
Ho has vist clar, eh?
Ho has vist clar, eh?
A vegades ho veu clar, eh?
Doncs és correcte.
Oh, és el South Fork.
És que Xanadú.
N'avien molt, oi, la família aquesta?
Sí, que n'avien molt, i tant.
Estaven tot el dia amb els whiskeys aquells.
Carai.
A més a més ja el tenen com en una mena d'ampolles de vidre.
Sí.
Que t'ho has de preparar abans, no?
Sí, amb un tap molt maco, normalment, de vidre.
Podríem posar-ho aquí a l'estudio de Catalunya Ràdio.
Per què no?
Una mica de whisky.
Sembla que ho tenia el Joan Barril, això.
Sí, sí, sí, i tant.
Escolta'm, Aida.
I per Nil del bo.
I per Nil.
Aida Fita, ho estàs fent molt bé, i la nostàlgia molt malament, per tant.
Com ja deu saber, als anys 80 encara hi havia la Guerra Freda.
Saps?
Sí.
Una Guerra Freda perquè no acabava d'explotar la cosa, no?
Atenció, eh, atenció.
Sí, hi havia molta atenció.
Dos grans blocs, l'oriental comandat per la U-R-S-S i l'occidental comandat pels E-U-A,
competien pel control del planeta, i no només del planeta, ojo, també competien pel control de l'univers.
Estic parlant de la cursa espacial que feien els Estats Units i els russos,
i en el marc d'aquesta cursa espacial als Estats Units, l'any 1986,
va llançar des de Cabo Canaveral, m'agrada dir molt Canya, Cabo Canaveral.
Està equivocat.
Està equivocat, a cap d'un segon de tiro, eh?
Mira que m'agrada dir-ho.
Estic dient m'agrada dir-ho.
Doncs ho tornaré a dir.
Van llançar des de Cabo Canaveral un coet amb set tripulants
que, al cap de 78 segons d'enlairar-se, va explotar completament davant l'etònita mirada de tot el món,
inclòs jo, amb cinc anyets, que encara tinc el trauma.
Perquè hi havia una senyora que era mestra a escola, allà.
I va acabar, doncs...
Sí, la primera senyora que pujava.
Va ser sinistre total, allò, supòs.
Sí, sí, el seguro va pagar tot.
Però qui va fer el parte?
La NASA.
Aida, com es deia aquest coet que va explotar l'any 1986 amb set tripulants a dins?
Opció A, Prometeus.
Opció B, Challenger.
O opció C, Serenity.
Recorda que tens el comodí de en Jordi Ramoneda si en algun moment el necessites.
Tu saps?
Sí.
Prometeus, Challenger i Serenity.
Serenity.
Prometeus, Challenger.
Faré Ramoneda, sí que és més la seva.
Fas el comodí Ramoneda?
Diria que és la B, Challenger.
És correcte.
Sí, l'únic que no l'he dit, veus?
Gràcies, Jordi.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Tercera pregunta, la formula en Xavier Pérez d'Esquerdo.
Aquesta setmana s'ha parlat molt de la nova sèrie documental que s'ha estrenat al 3CAT
sobre un personatge a mig camí entre la comèdia i el drama, el futbol i la política.
Núñez.
Oh.
Per pam, pam, pim, pam, patin, patin, patin, patin, patin, patin.
Deixa'm provar el passeu.
Ai, el passeu.
Deixa'm provar el passeu.
Som molt seu.
Som molt seu.
Saps que m'has pot enganyar, no?
En Llamor dins.
Ens diran que som normals.
Sanguis, cerveses.
Sanguis.
Cerveses.
Per favor, demano.
Per favor.
Aquest senyor, aquest senyor.
Que malament que ho fem, eh?
Molt, molt, molt.
Es va.
Explau, per favor, demano.
Però.
Déu-n'hi-ho.
Qui va ser el president de Futbol Club Barcelona abans?
Hòstia, és difícil aquesta.
Que Josep Lluís Núñez.
No hi ha com ho dir, Joel.
Jo pensava que ell s'havia inventat, el Barça.
Molta gent s'ho pensava.
Joan Gaspart i Solves.
Solves.
Raimon Carrasco i Acemar.
Acemar.
O Joan Gamper.
Gamper.
Bueno, tinc ni la més remota idea, no em sona a ningú.
No, no t'has d'anar cap pista.
És sonar a repetir els noms?
Sí.
Joan Gaspart, Raimon Carrasco o Joan Gamper?
Ah, Joan Gaspart.
Vale, Ramon.
Vale, pots pensar que...
No és tot un nom, això, eh?
Bueno, Airefita, per favor.
Joan Raimon o Joan Gamper?
La C.
La C, Joan Gamper?
Sí.
No, home, per favor.
Quim.
Per favor.
Quim, per què li has fet un fuck you a l'Airefita?
No, que no, que no, que no, que si ho té una rampa, que me n'has fet una rampa.
Avui...
Quim tenia una rampa, jo he vist.
És una rampa d'això de la contractura, que tinc una contractura.
Abans del Núñez va ser Raimon Carrasco i Acemar.
Home, mira que no saber-ho, això.
Bé, endavant amb la vida.
És que pot que s'ha de futbol, imagina't.
De moment no anem malament.
Bueno.
De moment em portes dos de tres i anem amb la...
Ja no faré un completo.
Quarta pregunta.
És l'hora de fer un llarg viatge fins a una població habitada per uns diminuts éssers blaus
que residien a l'interior dels bolets.
Molt lluny de tu i a l'altra banda del món és on viuen els barrofets.
No, els barrofets.
No, els barrofets, no, els barrofets.
Els pitumos, els barrofets, els barrofets.
Ah, barrofets, barrofets, barrofets.
Aquests mateixos.
M'agraden.
Els barrofets són uns personatges creats l'any 1958 pel dibuixant belga Peyo.
Sí, sí, sí.
Ah, Peyo, aquest és el de les cabres.
Van anar a fer formatges i cabra muntanyol.
Sí, i el bonquer.
Sí.
I formaven un peculiar model de societat amb només una femella i tots governats pel veterà gran barrofet.
Ai, pobre noia, eh?
Sí, sí, la barrofeta, pobreta.
El que et volem preguntar és si sabries dir-nos el nom del gat de l'arcienemic dels barrofets, el malvat gargamel.
Ai.
Es deia Asterot?
Es deia Hagen?
Hagen.
O es deia Israel?
Israel.
Oi, t'ha sortit de dins?
Israel, no?
Crec que la sap, eh?
Sí o no?
No et farem patir més, és correcte.
Bravo!
Jo, els barrofets, tenia el CD, que cantaven...
Ah, sí?
És un toro enamorado de la luna.
I tu fos maquineros.
Maquineros.
I tu fos maquineros.
Allò em semblava una aberració.
Era una aberració.
Era increïble.
Tenia l'original dels barrofets que cantaven cançons amb el padre Abram.
Que no sabeu el que és, vosaltres.
No, no, gràcies a Déu, no sé.
Doncs hi havia un senyor que es deia padre Abram, així com bonachon, que tocava i cantava amb els barrofets.
Oh, bonachon, bonachon.
Ah, no ho sé.
Bueno.
Bueno.
Seguir.
No ho sé, jo això d'un padre amb barrofets no ho acabo de veure.
Aida.
Jo.
Aida, als anys 80, escolta'm, era una època molt curiosa, però era una època que els pediatres fumaven a la consulta
i quan sorties et donaven xurreries, xurreries, xurreries, xurreries, xurreries, xurreries, hòstia, com hòstia.
Llaminadures.
Està tonto, vull.
Llaminadures, curulles, curulles de sucre refinats i t'havies portat bé i no havies plorat mentre et fotien la vacuna de la varicella.
Era una gran època per les xurreries i n'hi havia una que a mi m'agradava molt.
Eren una mena de neules recobertes de xocolata i atenció perquè estaven farcides de nube.
Hòstia, bé.
Imagina't, eh?
Flipa.
Com es deia aquesta xutxa, el nom de la qual ara actualment es fa servir per referir-se a una altra cosa?
Opció A, es deien porritos.
Opció B, es deien canutitos.
O opció C, es deien tarzanitos.
Porritos, canutitos o tarzanitos.
Jo diria canutitos.
Canutitos.
És la teva resposta?
Sí.
Doncs no!
Es deien tarzanitos, que ara és el nom amb el qual ens acostumem a referir a quan queda una mica de resta de...
De què?
Fem-te en els pèls del cul.
Ai, quin fàstic!
Jo això no ho sabia.
Sí o no?
El gent del públic m'ho està dient, sí, sí, sí, jo tinc tarzanitos.
Ai, quina...
A diferència dels dels anys 80, aquests tarzanitos no es mengen en principi.
No, no, no.
Cadascú...
Alguna vegada tu et trobes coses...
Els pediatres tampoc te'n donen al sortir de la consulta.
Ni fumen ja els pediatres.
Ai, quin fàstic, per favor.
Bé, doncs una última pregunta.
La sisena, a veure com acaba aquest combat d'Aida Fita contra la nostàlgia.
De moment ho estàs perdent tot, eh, Aida?
No, home, perdent tot, no.
Fita, sí.
Anem bé.
Faig aquesta, guanyo.
Un notable, faràs un notable.
Està bé.
A finals dels 80 es va estrenar una sèrie dels Estats Units d'Amèrica
sobre una família afroamericana
que diria situacions molt absurdes per culpa del seu veí.
Serà que hem de arribar a la pregunta, eh,
perquè hi ha hagut un moment que en Xavi no hi ha.
La sèrie es diu Coses de Casa.
Home.
Coses de Casa.
Coses de Casa.
Coses de Casa.
Coses de Casa.
Rient, rient.
Coses de Casa.
Hi havia un policia.
Sí.
La mare.
Hòstia, quin resum, no?
Hi havia un policia i la mare.
Eren una família afroamericana.
Ja ho has dit, sí.
Que vivia bastant millor que la mitjana d'afroamericans
en aquell moment als Estats Units, sí.
El gran protagonista era aquest veí sapastre
que ho complicava tota la família dels Winslow.
Oh, el caro Winslow, eh, sí.
Aquest personatge es deia Steve Urkel
i estava interpretat pel Jalil White.
Sí, que no era lleig.
No.
A la vida real, era un tio maco.
Un tio...
Bueno, però li posen ulleres i es lleig.
Perdona, per dir un tio maco és...
I amb tirans.
Anàvem tirans.
I en una etapa de la sèrie
hi havia com una mena de clon
que era ell en guapo.
Ell en...
És veritat, que estava enamorat de la Laura.
Sí, sí, sí.
Bé, doncs va començar com anem
i clar, al llarg de més de 200 capítols
es va convertir en adolescent, adult,
clar, llavors ja perd la gràcia.
Ja estava molt catxes en un moment de la sèrie.
On va aquest tio tan fort amb els tirans?
Ja no fa gràcia.
No.
I es va acabar.
Bé, què deia cada vegada que aquest noi,
cada vegada que l'Steve Urkel,
trencava una cosa
o li sortien malament les coses?
Ara.
Què deia?
Deia...
He sido yo...
Això és noig de...
Yo no he sido...
Aquesta és la B.
O...
Porque será...
Hòstia, ara no me'n recordo, eh?
Em sona com la primera.
He sido yo...
Jo diria aquesta.
Toña y Rogelia, això, no?
He sido yo...
Potser sí que m'estic confundent.
Potser era la dobladora la mateixa.
Potser sí, potser sí.
Escoltem la resposta.
He sido yo...
He sido yo...
Però això era veu de noi?
No, això era una dona que el doblava.
No sé fer una veu així estranyota.
He sido yo...
Estiburkel, que et dona 4 punts sobre 6...
Adéu, guanyo.
No, res.
Continuar el programa.
Bueno, mira, ja és molt, eh?
I que la setmana que ve tornem a fer el concurs a l'edres i t'enxampem.
Ai, quina il·lusió.
En qualsevol cas, enhorabona, Aida Fita, que avui ho has fet molt bé.
Gràcies, Quim.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Josep, no seràs tu la persona que fa una estona ha trucat per explicar això mateix que estàs dient?
No, no, no, no, bueno, sí.
Sí, sí, sí.
Dos minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio i arriba ara mateix a aquest estudi la notària major del programa,
l'Aina Austrell, amb les pífies de la setmana.
Bon dia, Aina.
Bon dia, com esteu?
No ho sé, fas cara de tenir unes quantes relliscades importants que hem fet durant la setmana?
Em quedo curta, dir que en tinc unes quantes.
Ai, mare meva.
Si voleu, comencem per un embolic descomunal que us feu vosaltres sols i que ja veureu que és que entre tots no en feu un.
En Miquel Jario i atenció, en Pere Martínez al control central.
Aquest és nou, eh?
Ah, Bea, Bea. Hòstia, és que sordeixo.
Bea Martínez.
La Bea Martínez. En Pere Martínez encara no ha vingut.
En qualsevol cas, aprofitem per saludar-la des d'aquí.
Disculpes que tenim l'Aina Austrell, que saps que sempre està a casa tot.
No és Bea, és Andrea.
Ah, molt bé, perfecte.
Doncs Andrea Martínez.
No es ràcompanya del control central.
Doncs la Martínez.
No tenim el control central.
Heu pujat a demanar-li disculpes?
No, no.
Se'm cau la cara de vergonya.
No, però jo hi vaig conèixer el Víctor Lorenz.
Ah, sí? Molt maco, no?
És un tio que té una ràtio, popularitat de nom, popularitat de cara, molt descompensada.
Sí, sí, sí.
Què vols dir amb això? Que no fa cara del nom que té?
No, que molta gent li coneix el nom, però molt poca gent li coneix la cara.
Perquè és un tio molt citat als programes del Víctor Lorenz.
I clar, ningú sap la cara que fa.
És que potser de tant en tant podríeu pujar a saludar.
És veritat.
Sí, ho farem.
Tens raó, Aina.
I, Quim, hi ha un propòsit d'any nou que ja no estàs complint.
Per què?
Passar els fulls del guió després de llegir-los i no abans, què et sembla?
No hi ha manera.
Mira, és que ara no sé, on tinc.
I comencem, estimada Aida, buscant el guió.
Això el primer que has de fer és buscar el guió.
El tastem restaurant i anirem tots aquest dia.
Vinga.
Què més hem de fer ara?
Cridar.
Ah, la crida.
Per ser una hora.
Tenim massa excepció.
Fem més coses que un programa de sis hores.
És que clar.
Ai, Quim, no estic bé.
No, no, no.
No estic bé i ho sabeu, però vaja, mira, fem el que podem.
Però no és tan bé, ho fas bé, eh?
Ja, gràcies.
Imagina't quan estiguis bé.
Serà una cosa sensacional.
No pateixis que en Xavier Pérez d'Esquerdo tampoc està fent els deures.
Xavi, Xavi, què estàs fet?
Estàs recollint un paper de terra.
És que quan es mou amb la cadira sembla que s'estigui trencant l'esquena.
Ah, estic trepitjant un paper i fa soroll.
És que com han de sortir bé les coses si el Xavi està sota la taula durant el programa
i en el moment en què et situa més a més?
Xavi, vas accelerat.
Sí.
A veure, què dius?
Repeteixi la fruita.
Ai, la fruita.
Repeteixi la xifra.
Repeteixi la fruita.
Va amb mascareta una altra vegada, està bufant el mes.
Ai, el mes, el vent.
Per dir-nos la resposta, tenim l'Ester Tomàs, que és la directora d'Infractutu...
Escolta, jo m'he d'excusar perquè vosaltres aquí esteu a una temperatura molt maca,
molt amable, molt agradable, i a fora fa molt de fred i si bufa el vent se't congelen
les llavis i llavors costa molt de fred.
Home, però en lloc de pregunta de xifra, dir fruita, no sé jo...
Sí, sí, no sé jo.
I bufa el mes?
Bufa el mes, sí.
Jo crec que la fruita devia ser perquè aquell dia em vaig descuidar la fruita.
Ah, no, no, no.
Quan acabi, em comprava una fruita que veuràs tu.
I la directora d'Infracturtugues?
Són més petites que les tortugues.
Ai que sí.
I Xavi, a més a més, ho volem tot, eh?
Perquè després, quan et toca el solet, arribes a la ràdio i dius
Ai, és que he estat tota l'hora aquí fora, ja m'he posat moreno perquè m'ha tocat el solet.
És veritat.
Sí, sí, és veritat.
Ho volem tot, eh?
I em vol dir a Xavi, quan t'equivoques i t'enfades amb tu mateix,
que és una cosa que fas molt, ara ho veurem,
tu vols preguntar quin Pokémon és, però se t'escapa i el tàntum el que dius després.
Com et dius?
Raquel.
Raquel, quants anys tens?
20.
Tu coneixes el Pikachu...
A veure, ja l'he dit jo, idiota.
Oh, no.
Xavi, tranquil, tranquil.
És el meu alter ego que em renya.
Ja, ja, ja.
Doctor Jekyll i Mr. Xavi.
Idiota.
Idiota.
Em sap greu.
I mentre el Xavi s'enfadament mateix, el Jordi es corretgeix a ell mateix.
Quin és el truc, quin és el secret de que aquesta obra, 100 anys després, més de 100 anys després...
Però bé, bé, sobre la marxa, una mica anem...
No sé ni de què estava parlant.
Però aquesta obra, no sé quina d'hauria ser.
Home, de l'única obra de teatre que jo parlo, que és...
Hamilton.
Els pastorets.
Els pastorets, clar.
Els pastorets, que és Hamilton, català.
Català, millor.
Us vaig dir que la meva filla va fer de nen Jesús o no?
Crec que diverses vegades.
Vale, vale, perfecte.
Però tu pots tornar-hi si vols, eh?
No, és que va fer de nen Jesús els pastorets de la fràndula, que per se'ns escolten tots,
i va sortir a saludar dues vegades.
Que bona, per favor.
Vull dir, no sé, tu vas a liceu a escoltar una ópera i surten a saludar un cop.
La nena Jesús, eh?
La nena Jesús, eh?
Ja està.
Molt bé.
I acabem, si voleu, en un moment molt random.
L'Aida està explicant alguna cosa d'una tal Megan, que ningú sap ben bé quina és,
i de fons hi ha una autèntica olla de grills impressionant.
Avui estem preguntant quin remei antiestrès has provat després de veure que la Megan...
Megan Trainor...
Megan Trainor, no, Megan Markle.
La Trainor és la cantant.
Però què va passar aquí, darrere?
Bueno, que no es respecta quan parlen els companys.
Això és el que passa.
És que a vegades entra gent a l'estudi a mig programa.
Això també és veritat.
Digues gent, digues Carme Lloberes, per exemple.
O a vegades entren tècnics a buscar cables, o a endur-se un piano, o...
La vagina de la Bernarda, és això.
Correcte, és això.
A partir d'ara, quan passi això, hauríeu d'aturar el programa, agafar un micro i dir-ho,
escolta'm, què has vingut a fer?
Què passa? Què feu aquí?
Un dia, crec que va ser la temporada passada, que vam venir i es van portar a la tele que tenim aquí davant,
i jo crec que un dia entraran i desmuntaran l'estudi.
Uns operaris.
En directe.
I ens desmuntaran a nosaltres.
Quan vam muntar les cortines també els teníem aquí.
Ah, també és veritat.
No, no, si és que aquí passa de tot.
És com casa vostra, és Catalunya Ràdio, i aquí teniu a la notària major de l'última hora,
l'Aina Austrell, que ens ha recollit les pífies de la setmana, i veurem quines fem la setmana que ve.
Gràcies, Aina.
A vosaltres.
Passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia, i a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
fem un breu reces per preparar-nos pel que ve a continuació, que és una cosa extraordinària.
Vindrem aquí amb nosaltres en Jordi Ramoneda parlant de l'amor,
i després vindrà el millor, pitjor cantant del món a fer una versió del Llença't de l'Axamustro.
Uau, uau.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Només busquen un infant, Sergi Lledó, de Canal Taronja?
Em busquen més d'un, Pere, perquè, clar, són dates complicades.
De seguida els demaner quants nens jesús busquen per interpretar aquest paper.
Catalunya Ràdio
Un grup de moda.
La Ludwig Van.
Manela, Manela.
Per un programa de tarda de moda.
Vinga, va, amb vosaltres.
La Ludwig Van, amb una adaptació específica per la tarda de Catalunya Ràdio.
Tinc el pressentiment que serà una gran tarda, sento un programa que m'empenyi i que em mou.
El meu amor se n'ha anat de vacances, i jo me'n vaig a escoltar la Carot.
De dilluns a divendres de 4 a 7, la tarda de Catalunya Ràdio, amb Elisenda Carot.
Que bé que s'hi està a la tarda.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Què volen aquesta gent?
A 250 euros l'entrada.
Eh, podem tornar a començar.
Ja va demanant.
Passen 6 minuts de dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
De seguida amb nosaltres el millor, pitjor cantant del món.
Però abans, una mica d'amor en temps de Tinder.
És el moment del Cupido Ramoneda.
Cupido Ramoneda.
Un amor, amor, amor, amor.
Què, com esteu? Com us va l'amor?
Com ens va l'amor? Bé, eh, no?
Estem en una etapa de la vida estable, correcta.
Hi ha mals i baixos.
Com sí, home, com ha de ser.
Plenitud? Bé.
Plenitud, ja està.
Bé, bé, bé, bé. Escolta, no ens podem queixar.
Va, com ho vols ser promès, avui tenim gent que fa preguntes.
Fa preguntes en el context de lligar.
Aleshores, m'agradaria que no diguéssim aquesta primera conversa
de dues persones que s'estan coneixent,
que és un moment, jo crec que és molt maco.
Sí.
És el millor moment.
Per exemple, a Joel i a uns estem coneixent des de fa 3 anys.
Sí, i sempre estem al millor moment, eh?
Encara tinc la sensació que no et conec, eh, Ramoneda.
No, no, és que no ens coneixem.
Va, aleshores, dues persones que s'estan coneixent
i un li pregunta a l'altre,
i què té molt a fer?
Ah, molt bé.
Això està molt bé, no?
Amb bicicleta, anar al cine...
Interessos.
Viatjar...
Perquè sempre que sento una pregunta aquesta,
m'imagino que veu una rima grullera, després.
No, no, no.
No, no.
No hi ha una rima grullera, sinó una subpregunta
o una pregunta que et diu exactament de què estan parlant.
Si li he preguntat, i què té molt a fer?
La següent pregunta és, i què té hagan?
Vale.
Clar, de cop i volta acabem d'apartar.
El ciclisme, per exemple.
Sí, sí, perquè el ciclisme no te'l poden fer, ja, tu.
No.
No.
No, no, no, no, ni anar al cine.
Tampoc.
Però potser vols referir un massatge,
una sessió de teràpia, no?
Sí, sí, sí.
L'homateràpia.
L'homateràpia, sí.
Clar, aquesta persona, contesto i diu,
me gusta leer, que això està molt bé.
Molt bé.
Està molt bé.
Que té molt a fer, me gusta leer.
Clar, però llavors hi ha la subpregunta de
i què té hagan?
I què té hagan?
Llavors, l'altra pregunta...
La persona diu, no, però digo en la cama.
Ah, no?
Llavors, hi ha aquest moment que són dues converses
que haurien d'anar una amb l'altra, però van paral·leles.
D'acord, Lé.
I no els trobo a l'estolai.
No, d'acord, Lé.
No, una mica, no sé, diu, però digo en la cama.
I diu, en la cama, leo.
Sí, perquè diu que a mi m'agrada llegir en la cama.
Bueno, és que l'altra persona està responent perfectament a les preguntes.
Sí, sí, sí.
Que te gusta hacer en la cama, leer.
No, no, no.
Que te gusta que te hagan.
Ah, clar.
Que me regalen libros.
Claro.
Para leer.
O que me hagan la cama.
També.
Ah, clar.
Me gusta com a afició, que em facin al llit.
Sí, pot ser físicament o metafòricament.
Vale.
Que me hagan la cama, fer-te en el llit.
Sí, mal, mal, mal.
D'acord, d'acord.
Llavors, l'altra persona diu, no, no, però, rotllo, a quatre persones i tot això,
si t'agradaria, per exemple, fer un quartet sexual, interpreto.
No, jo crec que l'interpretes malament.
Interpreto malament?
No ho sé. Ah, bueno, anem al sexe.
És que igual sempre penses que no és el pitjor.
No, no, no.
No, no, em sembla que vaig bé.
I llavors, la persona que, en realitat, està parlant tota l'estona de literatura,
diu, no, home, no, diu, quatre llibres, no puc a la vegada.
Ah, no, no, no, no, no, no.
Has de ser molt bo per llegir-te quatre llibres a la vegada.
No, home, no, no.
És allò que els tens tots a mitges i no t'enteres de res.
És que això passa, també.
Hi ha gent que té a la tauleta de llit una pila de llibres.
Sí, a la tauleta de llit, eh.
A la tauleta de llit.
A la tauleta de llit és un moble que estic pensant,
que és unificar-ho tot,
que és una taula...
Un sol moble, eh.
On hi ha el matalàs i a la vegada també és tauleta.
Clar, té com unes ales, no?
Bé, bé, bé, bé.
És que estic obrint negoci, mercat.
Ho veig jo a l'IQE, això.
És tancant, també.
Una altra persona que fa preguntes.
Diu, hola, això no és una pregunta, això és una salutació,
diu, has vist que t'he fet molts likes?
Malament si ho has de preguntar, eh, però bueno.
Però a mi, o sigui, és una persona molt honesta,
que no li contesten i diu, és per lligar.
Ah, vale, mira, tremendament honest.
No, no, em sembla molt bé.
Jo amb aquest tio quedaria.
Vull dir, això bàsicament és un burofax del lligar.
Perfecte.
Saps què vull dir-te?
Està clar.
És per lligar, no et pensis que estic boig,
si no vaig fer likes aquí a fotos antigues perquè sí.
A més, diu, hola, i afegeix l'emoticono de la mà dient hola,
perquè quedi tot superclar.
Mira, fixa't.
Sí, sí, sí.
No, no, molt bé, molt bé.
Va, com anem?
Vinga, seguim amb una altra persona que,
més que una pregunta, fa també, fins i tot,
doncs, una descripció de la situació.
Diu, buenas, te parecerá ridículo,
pero te di like especialmente por la curiosidad que me genera
el saber como entabla relación un relaciones públicas.
És a dir, la persona amb qui estem intentant lligar és RRPP.
Per tant, serà fàcil de relacionar-s'hi públicament.
Diu, és que como es lo tuyo, es tu terreno.
Sí, sí.
No? Bueno, clar.
Relaciones públicas, sí, sí.
I llavors fa servir com una frase que a mi m'agrada molt,
que és un verb que jo no l'havia mai posat aquí,
que diu, entabla, que yo te vea.
Com dient.
Com dient, si tant, si tant tu sabes entablar.
Saps com hi ha algú que sap cantar,
aquest dolo i dius, canta?
Canta, sí, sí.
Però és que a un relaciones públicas què li has de dir?
Etabla.
Etabla.
Etabla.
Vinga.
Bueno, va, i entablem amb una altra persona que,
com us he dit, es pregunta.
Diu, conoci novio?
Conoci novio.
Molt bé, molt bé.
Como prefieres la pizza, no?
I l'altre dia li respon, con novio.
Vull dir, és que està tot tan sobre la taula.
Sí, sí, perfecte.
I llavors, a l'altre, el típic cunyat de...
No soc jolós.
No soc jolós.
I l'altra persona li contesta,
doncs si tu no ets jolós, jo tampoc soc infidel.
Molt bé.
Per tant, ja està, fins aquí.
Quina rectitud, eh?
Ja està.
És el Cupido Ramoneta,
avui preguntes i respostes en moments de lligar.
Què rius, què rius?
No, és que ja vaig passant i el Joel,
mira d'espoiler.
Va, mira, jo...
Va, explica'l.
Fa una cosa.
Explica'l.
Explica'l.
Explica'l.
I ni el comentem, si vols.
Però literal, explica'l bé, eh?
Una persona que d'usuari es diu Consitio.
Consitio.
Molt bé.
Que, bueno, que no sé...
No sabem on el té, el Consitio.
No és un nom, no és la mare de Déu de Consitio.
No, no sé.
No sé si és patronat o colloc aquesta.
Va, li diu Zorritcu.
O sigui, li vol dir Zorrita,
però canviar, clar, l'A i la Q van molt a prop.
Som molt junts, sí.
I si no portes ulleres...
No, Zorritcu.
Sí, m'ho sembla una A.
Clar.
Zorritcu, i al cap d'11 minuts li escriu imbècil.
Per tant, ja tenim dues desconsideracions, Zorritcu, imbècil.
Perquè no li ha contestat.
No li ha contestat.
Què passa?
Al cap d'un minut, al cap d'un minut,
aquesta persona, potser justificant-se,
li vol explicar per què no li ha contestat,
aquesta demora d'11 minuts,
i li diu...
Ai, va.
És que el que dic ara no em fa gràcia.
No, són nervis.
Li ha dit ha muerto mi abuela.
Vull dir, clar, si tu estàs...
No, però en dos missatges.
En dos missatges.
Ha muerto i mi abuela.
No, espera't un moment.
Clar, tu estàs alternatori.
No obres el Tinder.
Algú que diu Zorritcu.
No.
Què passa?
Què passa?
Que jo aquí veig la persona més resolutiva.
O sigui, aquesta persona podria resoldre el conflicte
entre Catalunya i Espanya.
Sí, sí.
Sama mateix.
Perquè diu...
Ha mort la teva àvia?
Diu...
Da igual, ja no puedes hacer nada por ella.
I aquí ja és que no hem de comentar.
No, no, sí.
Jo no comentaré.
Però no necessito la vostra opinió perquè...
O sigui, acabes això i...
I ens n'anem a publicar.
I posem una indicació.
I posem una indicació.
I no hi hem res, eh?
Diu...
Va.
Da igual, ja no puedes hacer nada por ella.
Ven que te cague.
Ven que te cague.
Ven que te cague.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Com es diuen?
¿Cómo?
Jo Xavi.
Jo Juan.
I el gat.
I el gato se llama 143.
Jo Jole.
Com diu la lletra de la sintonia, arriben Jo Joeli.
I aquí el tenim convertit en el millor pitjor cantant del món.
Un artista que els divendres ens regala les seves millors versions musicals vinculades a l'actualitat.
Efectivament.
Ven que te cague.
T'ha agradat molt això.
Li diràs a la teva nòvia avui?
No crec, perquè la meva nòvia té bastant de caràcter.
Ja.
Millor que en tingui.
Violència física.
Ja sabeu la cançó que faré servir, diguéssim, de raïls, pel que vindria a ser el tren de la meva execució,
però no sabeu el tema.
No.
El tema és un tema que està molt d'actualitat i ja l'he deixat anar una mica a la part dels impostos
i és el tema dels pèl·lets.
Pèl·lets.
És el tema dels pèl·lets.
Ara n'hi ha tot arreu, eh?
Ara hi està tot puto ple de pèl·lets.
Tot, tot, tot puto ple de pèl·lets.
Jo era una persona que vivia aliena, completament, el problema dels pèl·lets, i ara ja no sóc alien.
Aneu a la platja i graveu-vos.
Sí, sí, sí.
Feu una foto de la mà plena de pèl·lets.
Feu, feu això.
Graveu-vos a la platja.
Etiqueta pèl·lets.
No sé si la geminada l'accepta...
Això t'anava a dir.
El punt geminat, diguéssim, no l'accepta la...
Has de posar pallets.
Has de posar pallets, que també és com es diu en anglès i en tots els idiomes.
Deixeu-me dir una cosa, per això, que s'estan duent la mala fam als pèl·lets, però el pèl·let en si no és dolent,
perquè pot haver pèl·let orgànic que serveix per fer estufes i menys d'aquestes.
Sí, sí, sí.
Estem en contra dels pèl·lets de microplàstic.
Aquests són els pèl·lets que ens molesten, els que ens estan fotent a la merda la Costa Daurada,
i allà a Galícia també, que hi ha hagut un barco portuguès, que l'ha liat.
I llavors els peixos es pensen que això són ous, s'ho mengen, que aquest és l'altre dels peixos que fan menjar-nos ous.
Sí, que viciosos, no?
Es mengen els ous, llavors o es moren o inclús s'intoxiquen.
Llavors què fas tu? Et menges el peix? Bueno, acabarem tots morts.
Jordi, no has dit que havies trobat estranya la paella d'ahir?
Ah, sí? Doncs potser era paella de pèl·lets.
Ah, no era grà d'arròs, era pèl·let.
Ui, el marís, mira, tan car que anava per Nadal, ara sota mínims ara.
Pujant el preu del marisc.
Ara, ara. Però no, que pugi el preu del pèl·let.
Ara, ara, ara.
A veure si així potser aprenem una mica.
Escolta'm, llavors, per denunciar el tema dels pèl·lets,
sobretot el mar Mediterrani, que és el que a mi m'importa,
perquè jo sóc una persona amb menys mediterrani, aquí ja ho saps.
Sí, sí, escolta'm, ja s'ho faran els altres.
Doncs faré aquesta cançó, que vosaltres el que us demano és que quan l'exambusta diuen llença't,
doncs vosaltres, en comptes de llença't, heu de cridar pèl·lets.
Mira, avui que tenim públic, avui que tenim públic, ens poden ajudar.
Ara, ara, a veure si sóc capaç de començar quan toque.
Ai, no ho sé.
Però amb això t'ajuda l'Aida, no? Entrar en el...
No ho sé, no ho sé.
Em provem-ho?
A veure, que sigui el que Déu vulgui, música maestro, Albert Hodder, a la guitarra.
Sí, ara ja ho heu.
No ho saben ni ells què diuen.
Jo crec que em toca bé.
Microplàstics a la mar, això no ho puc suportar,
perquè els peixos són molt tontos i se'ls foten per dinar.
Són unes boletes blanques, ojo si les veus sorar,
semblen pasta per la sopa de la que et fots per sopar.
Però escolta'm el que ara et dic, siguis pobre o siguis ric,
penso que això a tu t'hauria de preocupar.
Pèlets són els microplàstics que hem d'odiar
i les petroquímiques que els deixen anar.
No volem.
Pèlets que cauen des de tots els vaixells al mar
Y los peces, entonces, se mueren intoxicados.
¿Qué nos pasa en este momento?
¡Más planta! ¡Más planta!
¡Más planta! Creo que me toca a mí ahora.
En i a en a todos los mar, son coxinos los humanos,
pero no hay un que hace muy fástic, y es el mar Mediterráneo.
El tenim tan ple de plàstic que sembla un xinés basar,
i les sèpies i els lluvarros no paran de vomitar.
Però escolta'm el que ara et dic, siguis pobre o siguis ric,
penso que això a tu t'hauria de preocupar.
Pel·lats són els microplàstics que hem d'odiar
i les petroquímiques que els deixen anar.
No volem pelats
Que cauen des dels vaixells al mar
I els peces llavors es moren intoxicats
Pelats
Ahora no sé qué ver el que te algar
Ahora venía el pont de la canción
Pero yo no los aplaudimos
Parbastra, parbastra
Parbastra
Fantástica versión del llençat de L'Axambusto
N'estaria orgullós el propi Pemi Fortuny
Pemi, en Pau descansi
No, en Pau descansi no
Que viu al Senegal
Ah, al Senegal
Ens està descansant segurament en Pau al Senegal
No fa molta feina allà
És un tio que fa coses solidàries
Doncs escolta, amb aquesta cançó que passarà a la història
I espero que serveixi com a crida
Per evitar els abocaments de pèlets
I que siguem tots més conscients del que contaminen aquestes coses
I recolliu-los, si en veieu, recolliu-los
I feu-vos una foto
Amb els pèlets
I etiqueteu el Xavier Perés Esquerdo
Ens faré un repòs
Un repòs
Millor o el pitjor cantant del món, Joel Díaz
Enhorabona i gràcies
A vosaltres sempre
El matí de Catalunya Ràdio
Arribem a l'última hora
Amb Quim Morales
Marc Jurado, el nostre company del matí de Catalunya Ràdio
Que és a Galícia
Ha agafat pèlets amb la mà
Perquè m'ha enviat una foto, eh?
Doncs ja no té mà
Ella ha dit
Me la pelen
Ha, ha, ha
Catalunya Ràdio
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Compromís de pagament en 24 hores
I si tens una oferta, vine i te la millorem
100% garantit
Vendermicotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
Prop de l'estació de Sants
Sabadell i Cornellà
Després d'una tensa nit electoral
Macrooperació policial contra empregat
Actes va produir al voltant de la passada
Continua aquest escorcoll
Les notícies tal com vénen
I n'estem pendents aquí
A Catalunya Ràdio i Catalunya Informació
Al moment
Al Catalunya Migdia
T'expliquem tot el que està passant
Catalunya Migdia
Amb Òscar Fernández
Cada dia a les dues
I a partir de les tres
L'espai de reflexió a la tertúlia
Catalunya Migdia
L'informatiu central del dia
De Catalunya Ràdio i Catalunya Informació
Amb Òscar Fernández
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules
Al matí de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Al matí de Catalunya Ràdio
Arribem a l'última hora
Amb Quim Morales
Està trucant a una senyora ara
Ara l'estan trucant
Per preguntar què és
Està trucant a la Tati
Qui és la Tati
El meu marit
9 minuts i l'una del migdia
Hi ha una certa tensió a l'ambient
Perquè estem a punt de saber
Qui és l'oient o l'oient
Que ha triomfat a la fita de la setmana
Bé, ja sabeu que estem buscant a la persona
Amb més trofeus i medalles a casa
La gent més triomfadora
Que va començar molt fluixa la cosa
Jo tinc 3 medalles
Tinc 4, 5 i ahir de sobte es va animar la cosa
De cop, sí, exacte
I l'últim era en Juanjo que en tenia 173 en total
Però és que ens van arribar més fites
Com per exemple
Roger de Besa que té 160 medalles
Què m'estàs dient
I 20 copes
O sigui, 180
Però després tenim a la Marta que diu
Més de 150 medalles i 40 copes
O sigui, ja ens anem a les 200
Sí, sí
Però després escoltem el que ens va enviant Rubén
Aquests trofeus són tots de curses de karting
Que les porto fent des de fa 20 anys
I són a l'Indoor Karting Barcelona
Són en total 221 trofeus i 7 medalles
O sigui, Rubén, 228 en total
Per tant, felicitat Rubén
Que està a l'Empor
Ah, que està aquí
Ets el guanyador
Rubén, què tal?
Bé, bé, aquí estem
Ostres, tu, quina...
228 trofeus i medalles
O sigui, que ets un atxe, no?
Amb això del karting
Bueno, que sentim una miqueta
Fes el que puguem
Et diuen el Verstappen català
El Verstappen català?
Bé, doncs, escolta, sàpig
El que diu en Barrichello
De Rubéns Barrichello
Ah, clar, Rubéns Barrichello
Hòstia, sí, aquest anava amb el Ferrari, no?
Sí, a l'atern secundari, diguéssim
Sí, sí, els sumats
Estaven enfadats, eh?
Sí, però era molt professional, eh?
El Barrichello era molt professional, eh?
Suposo que tu ets més competitiu
Per què quedes primer, Rubén?
Bueno, sí que soc competitiu, sí
M'agrada...
Ja se't nota
Qualsevol cosa que he fet
M'agrada guanyar
I llavors...
Escolta, perdona, Quim
És que ara m'interessa molt
No t'has plantejat fer el salt, diguéssim
A lo que és el cotxe allà...
A la Fórmula 1
A veure, un cotxe, sí
A la Fórmula 1
Sí
Home, sí que t'ho plantejas
Però, clar, són molt diners
És una altra categoria
Un altre món
T'hem de buscar un patrocinador
Grifols
És el millor moment
Sí, sí
Perquè Grifols a patrocini
El món de la Fórmula 1
Potser se'ls dona millor
Que de les finances
De la bossa, sí
Doncs Rubén, sàpigues
Que per tenir tants trofeus
A casa teva
T'emportes
Un sopar per dues persones
Menú degustació del xef
Al carrer Provença 88
Al Tastem Restaurant
El restaurant Tastem
Us ofereix cada divendres
La fita de la setmana
Rubén, ara tens alguna competició
A la vista
O ja has penjat els volants
Doncs mira, ara
El 6
No
El...
Crec que és el 17 de gener
Sí
A on?
A on corres?
A l'indoocarting Barcelona
On està aquest indoorocarting?
A Barcelona
Bé, sí
Fins aquí riu
La peli de Llobregat
Ah, doncs no
No està
No està
No està
No està
No està
Ah, jo he anat amb els nens
És molt xulo aquest lloc
Ah, que és un xic
Que hi ha un marcador guapíssim
I tot allò, eh
Sí, sí, sí, sí
És veritat
I hi ha com samarretes de jugadors
I de pilots i tot allà
Suposo, també, sí
Bé, doncs escolta'm, Rubén
Molta sort i moltes gràcies
Per participar
A la fita de la setmana
I que gaudeixis del sopar
Al Tastem Restaurant
Moltes gràcies a vosaltres
Una abraçada
Gràcies
Adiós, adiós, adiós
Bé, doncs, Aire
Ja pots anar pensant
De què serà la fita de la setmana que ve
Perquè aquesta ha estat un èxit esclatant
Ha estat un èxit
Hauria de rebre un trofeu
Per l'exitosa que ha estat
Mira-la
Ai, mira
Però no guanyaries
Perquè només seria un
Ah, és veritat
Bé, però seria un trofeu molt important
I compta com a 300 trofeus
Gràcies per la participació
De tots els oients
I dilluns
Una nova oportunitat
Per guanyar aquest fantàstic sopar
Els Tastem Restaurant
Amb la fita de la setmana
Al matí de Catalunya Ràdio
Arribem a l'última hora
Amb Quim Morales
Quan pot costar arreglar grífols?
Quanto me gusta arreglar grífols
Mira, una vez por semana está bien
Tots hem practicat alguna vegada
El butiflerisme sexual
Tu, és que a veure
Fer l'amor en un santuari culer
No passa res
És a dir, tu has arribat a una casa
Amb algú que t'agradava moltíssim
I t'has trobat que era del Barça
I no ho portava de manera discreta
Gens discreta
Doncs endavant, David
Jo he dormit amb una noia
Fa molts anys d'això
Amb un pijama del Barça
I l'he abraçat
Has de tallar
Fent la cullereta
Clar, és que...
I vau fer la feina
Oh, clar
David
I és possible que ens estigui escoltant
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger Escapa
Fer l'amor en un santuari culer
Això va passar
El matí de Catalunya Ràdio
Hola, fa falta res
Que sóc el súper del Corte Inglés
I hi ha un 70% en la segona unitat
De moltíssims productes
He vist l'Ariel Oxi
Que no ens en quedava
I també el Salmo Fumat la Balinesa
El que t'agrada
Mira a veure què
I ja em diràs
Que un 70% és molt de descompte
Supercori, percori supermercat
El Corte Inglés
Què necessites avui?
Un diari ple de secrets
Va començar una relació
amb el meu millor amic
quan anàvem a la universitat
Un amor de joventut
Per què em vas deixar?
I una obsessió
No vull que em segueixis
Recuperar-lo
Això va de...
tancar el cercle?
El sentit d'un final
A TV3 aquesta nit
és la gran pel·lícula
Catalunya Ràdio
Un equip de Catalunya Ràdio
ha acompanyat l'expedició científica
al continent blanc
Coneixem de primera mà
l'actual política de preservació
d'un territori fràgil i amenaçat
Descobrim com funciona
una base Antàrtica
i compartim amb els científics
la seva feina
les seves anècdotes
i el seu viatge
als confins de la Terra
Ha salido una ballena respirar
Vam aquí coberta i caure
trencar-se el cable
A l'Antàrtida no hi ha ossos
el podcast de Domènech Subirà
i el tècnic de so
José Antonio Rodríguez
A l'av i al web d'Aquest Ràdio
i al 3CAT
Comunica't
Amplifica't
Multiplica't
Identifica't
I CAT
La ràdio inquieta
I fins aquí les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio
i tornarem dilluns
recordeu que dilluns tenim la secció
molt, molt útil
de com criar un bon català
amb en Jordi Ramoneda
Sí, aquest dilluns
parlarem de com criar un català
i fer-lo del Barça
Mira, t'explicarem
com fer el Barça, nen
Vale, perquè no sé
el que és el Barça
No sé el que és el Barça
Mira, millor
Doncs dilluns hi explicarà el Joel
Assistem que els nens
ja no saben què és el Barça
Doncs a veure si aquest cap de setmana
els hi refresquem una mica
Diumenge a les 8, no?
Sí
Ai
Què?
Veurem com va
No ho sé
Perdrem, però farem un bon paper
Però una final és una final, eh?
Sí, és una veritat impressionant
Que tingueu un bon cap de setmana
i re, Marina
A gaudir
que ja és divendres
Ai, és divendres
Ja ho tenim
Fins aquí al Matí de Catalunya Ràdio
Gràcies, Quim Morales
Nosaltres tornem dilluns
com sempre
a partir de les 6
Fins aquí al Matí de Catalunya Ràdio