logo

El matí de Catalunya Ràdio


Transcribed podcasts: 1714
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

La noticia de las 11
Bon dia, os informa Sara Riera
Protección Civil desactiva
l'alerta del Pla y Nuncat un cop acabat
l'episodio de precipitaciones intensas
Ahora mismo el Pla se encuentra en fase de prealerta
porque esta tarde todavía se espera en Aiguaz
el Ripollés, Osona, el Berguedá y el Moianés
En les últimes hores, el 112
ha rebut 1.233 trucades
corresponents a 790 serveis
per les pluges. El Vallès Occidental
el Baix Llobregat i el Barcelonès
concentren la majoria de trucades. Pel que fa als bombers
des d'aquest diumenge al vespre han rebut
gairebé 600 avisos per serveis relacionats
amb aquest temporal. La gran majoria
van ser ahir a la tarda a l'àrea metropolitana
de Barcelona. Tot plegat mentre els
embassaments ja noten els efectes d'aquestes
últimes pluges, les conques internes
han augmentat un punt percentual des d'ahir
i superen el 19% de capacitat.
Més notícies, Marta Prat.
Amb el debat polític
monopolitzat per la no dimissió de Pedro
Sánchez ahir, aquesta hora ha d'arrencar
al Senat la compareixença del secretari
d'organització del PSOE pel cas
Coldo. Santos Cerdán
respondrà a les preguntes dels senadors sobre
la suposada compra fraudolenta
de mascaretes durant la pandèmia. Madrid,
Àlex Giralrobert. Bon dia. Si la comissió
de la cambra alta que investiga el cas, impulsada
pel PP, furgaran la relació del número 3
del PSOE amb la presumpta xarxa de corrupció
Cerdán, prové de la Federació Navarresa
dels Socialistes i d'allà va sortir
també qui dona nom al cas, l'exassessor d'Avalos
Coldo García. És per això que els populars
creuen que hi pot haver un vinclar. El destacat
membre del nucli d'Odeferrat passarà pel
Senat després que ho hagin fet, entre d'altres,
el mateix Coldo i l'exministre
de Sanitat, Salvador Illa. El primer
va acollir-se al dret a no declarar, tot i haver
defensat esporàdicament les seves actuacions,
mentre que el segon va desmentir que el seu
departament contractés serveis de l'empresa
al centre de la trama. Alex Giralrobert,
Catalunya Ràdio Madrid. Fé a la ciutat
de la justícia nova tanda de declaracions
avui de càrrecs i excàrrecs d'acció climàtica
davant del jutge que investiga si la Generalitat
va donar tracte de favor a la cimentera
La Farx, l'antiga Eslant, en concedir-li
llicències ambientals, quan ja hi havia
una sentència ferma de tancament d'aquesta
instal·lació. La cimentera està ubicada
a Moncada i Reixac al Vallès Occidental.
Maria Núria Rebella, bon dia.
Bon dia. Avui declaren en qualitat de testimonis
l'exdirectora general de qualitat
ambiental, Assunta Ferran, i
l'exsecretari de Medi Ambient, Joan Enric
Llabot, entre d'altres. Ho fan,
com dèiem, en qualitat de testimonis, de manera
que estan obligats a dir la veritat.
L'exdirector general de qualitat ambiental,
Emigli Dragone, el dia 19,
davant del jutge que l'investiga,
es va escudant els serveis jurídics de la Generalitat
per justificar la concessió
de les llicències ambientals el 2015
i el 2023.
Segons els veïns que han portat el cas
a la justícia, només s'entén
aquesta concessió de llicències
per la connivència entre el govern i els
responsables de l'empresa.
Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio Ciutat de la Justícia.
Rússia manté els bombardejos diaris
a l'est i al sud d'Ucraïna.
Avui un atac de Moscou ha matat almenys
dos civils i n'ha ferit sis més a Kharkiv,
la segona ciutat del país, i un dels
principals objectius de les bombes russes
des de l'inici de la guerra.
Segons les autoritats locals, els projectils
han impactat contra una zona residencial.
La població de Kharkiv denuncia
que en els últims mesos Rússia ha intensificat
els atacs contra les infraestructures energètiques
de la zona i ha provocat un enorme deteriorament
en les condicions de vida.
Avui és l'últim dia que es poden fer servir
els títols de transport públic integrats
a l'àrea de Barcelona, comprats abans del 14 de gener.
Caduquen la T usual, la T casual, la T jove i la T grup,
comprades durant l'any passat fins al 14 de gener del 2024.
Només mantenen la vigència la T16,
que és per nens i adolescents menors de 16 anys,
i la T verda pels que han donat de baixa
i desvallestat un vehicle sense etiqueta ambiental.
La T4, per persones que tenen la targeta rosa
de tarifa reduïda, comprades l'any passat,
caduquen el 31 de desembre del 2024.
I ara els esports, Marcos García.
El Barça recupera la segona plaça de primera divisió
després de superar el València per 4 gols a 2.
Els de Xavi van haver de remuntar un 1-2 en contra
al segon temps amb un hat-trick de Robert Lewandowski.
El València va jugar amb 10 més de mitja hora d'aquest partit
per l'expulsió del seu porter.
A banda de recuperar la segona posició d'aquesta lliga,
el Barça es garanteix així una plaça
a la propera Lliga de Campions.
Avui arrenquen les semifinals de la Champions masculina.
A les 9 del vespre, Bayern de Munic, Real Madrid.
El Barça de bascet afronta aquest vespre
el tercer partit del play-off de quarts de final
de l'Eurolliga a la pista de l'Olimpiakós, a Grècia.
Amb l'eliminatòria, recordeu, empatada a una victòria.
Aquest partit començarà a dos quarts de 9 del vespre
i el transmetem a l'app de Catalunya,
ràdio i també a la plataforma 3CAT.
En futbol sala, el Barça es desplaça avui cap a Armènia
per jugar a la fase final de la Champions.
Divendres a les semifinals,
Barça es portin de Portugal.
I en hoquei patins, el noi a Freixanet renova Martí Gavarró
fins al final de la propera temporada.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Quina meravella que has fet.
Candela Peña, bon dia.
Ricarda.
Què, què?
Què ganes tenia.
Porque digo, a que no voy a poder yo ver a la Ricarda
en aquesta promoció en algun puesto.
Com volies que no parléssim d'això.
Però és que has fet una meravella, Candela.
Oye, mira, te voy a decir una cosa, Ricard.
Una meravella.
Escúchame, por favor.
Es que es la primera entrevista que doy
después del estreno y después de lo que está pasando
y estoy un poco abrumada.
Estoy un poco sobrecogida, como se dice un catalán.
Estic sobrecogida, sí.
Estic sobrecogida.
Sí, no sé com es diu, no sé com es diu.
Bueno, pues sobrecogida...
Sobre dimensé, que et ve gros.
Home, però és que, a veure, és espectacular.
Ara en parlarem.
No, sobrecogida es una cosa.
Que me venga grande es otra cosa
y no me viene grande, Ricarda.
O sea, me cabe un barco.
No sé com dir-te.
Mira, t'hem portat públic.
Ets a Madrid, però te l'hem portat perquè el sentis.
Un aplaudiment per la Candela Peña.
Ai, qué mono.
Perquè és que això que has fet és una meravella.
Mira, fa quatre dies va estrenar.
Des de llavors és el número 1 del més vist a Netflix.
Divendres 26 arribava.
És una de les sèries més esperades de l'any
i està basada en l'assassinat a Galícia
al setembre del 2013
de la nena de 12 anys, Assunta Basterra.
Els seus pares adoptius,
que interpreten el Tristan Ulló i la Candela Peña,
van ser declarats culpables del crim
i condemnats a 18 anys de presó.
Mi madre me enseñó
que las cosas que no se dicen
y no se cuentan
no sucede, Tristina.
No sucede.
Seguramente en unas horas la tendrán de vuelta en casa.
Sí, que no.
Es que mi hija no es así.
Tienen que encontrarla.
¿Me puedes explicar qué es eso
de que no quiero estar un abogado?
¿Un abogado para qué?
Si yo soy abogada.
Que no ha hecho nada.
Alfonso, que nos están gritando asesinos.
Com deia la Candela,
és que han rebentat les mencions a X a Twitter.
Jo crec que t'ha esclatat el telèfon, també.
Eres trending topic encara ahir.
Sí, sí, sí.
Bueno, de estas cosas no soy muy consciente,
porque aparte me ha pillado
que el día 26 también acabé la gira en Málaga
y he llevado vida de señora normal.
Llovió en Málaga, me metí en el cine.
No fui muy consciente,
pero el equipo maravilloso que tengo aquí,
a Iziar, a Cristina Reche,
las de Netflix me iban diciendo,
yo les iba preguntando.
La Meryl Streep española te han dicho.
Bueno, bueno, bueno.
De las cosas más maravillas que he encontrado
es un tuit que decía
la que ha liado Pedro Sánchez
para ver del tirón la serie Asunta.
Esto me ha parecido un sueño.
Digo, la gente es tan ocurrente
y tan simpática y tan baja.
Pues yo qué sé.
Estoy...
Has fet un treball extraordinari.
He dit 83 vegades ja,
no sé quantes vegades més ho haig de dir.
Però no sé,
quin va ser el teu primer pensament
quan et van dir,
ostres, vés a interpretar en Rosario Porto.
O sigui, com t'arriba aquesta feina?
No, no, aquesta feina no m'arriba.
Esto no me lo ofrecen a mí,
o sea, a mí me ofrece el productor
primero el personaje
que luego interpreta María León
que está inspirado en Begoña,
la Guardia Civil,
que estuvo con ella,
que siempre en todos los cuarteles
de la Guardia Civil
cuando hay una detención
de mujer o de niño
siempre hay como una Guardia Civil
hombre que está ahí un poco...
hay mujer, perdón,
que está ahí un poquito para tal.
Y entonces recuerdo que yo me lo leí
y el personaje me encantó
y aparte me acuerdo que le dije
una cosa a Ramón del texto
y tal y cual
y nada, no, no,
yo simplemente en un principio pregunté
porque dije, ostras,
qué interesante sería hacer
Rosario Porto.
Si tú vas arriba allá y dius,
pero pues no podría hacer
Rosario, ¿no?
Una mica...
Así no son las cosas,
pero yo pregunté
de una manera prudenta
y a Xochiufa, ¿sabes?
Y cuando me dijeron,
no, tú no, tú no, tú no, tú no.
Y digo, hombre, tú no, ¿por qué?
Porque aparte pensé,
pregunté qué actrices
y entonces el productor
me nombró a dos actrices
que pensé, bueno,
pues si ellas lo pueden hacer
igual yo también podría.
Entonces pedí que si era posible
que me hicieran una prueba
que ya que Ramón accediera
a hacerme una prueba,
pues ya fue un sueño.
Y entonces...
Pero estaba con el estreno
de la función de teatro
y les dije, por favor,
denme tres semanas
porque ya que me la van a hacer,
cúrrate lo que ande
y no hagas un truño de audición.
Entonces la quise hacer
todo lo bien que yo pudiera
y que el tiempo me diera.
Em diuen que hi ha algú
que passaba por allá
mentre miraban la prueba
y es pensaba que era real.
O sea, que estaban veient la Rosario.
No, eso fue...
Me han dicho que cuando la prueba
me la hace Ramón Campos de Bambú.
Y esa prueba la manda a Netflix
porque al parecer
tenían que convencer a Netflix
de la actriz que tal.
Y entonces lo pasaron
y parece ser que alguien
en la oficina de Netflix
estaba viendo la prueba
y alguien que pasó por detrás
le dijo que,
hijo,
que habían estrenado el documental
hacía poco o algo así,
no tienes bastante.
Dijo, no, no,
si es Candela Peña
que ha hecho una prueba.
Y bueno, pues yo que sé,
pues yo que sé.
Pues yo que sé.
No, es que me da palo
porque es que te lo juro, Ricard,
es que estoy completamente abrumada.
Si hasta con Tristán
estamos diciendo
no estará sobreactuada la gente, ¿no?
Aclaparada en catalán,
mira, ya me han dicho.
Aclaparada, digo,
no estarán sobreactuados
todos diciendo
porque es que oigo unas cosas
de una cosa histórica,
una cosa de que te estudiarán.
Es un reality,
te estamos grabando.
Sí, te estudiarán
en las facultades,
bueno, unas cosas.
Yo lo que sí que os voy a decir
es que estoy hablando muy alto
porque llevo los cascos
y de repente estoy...
Vale.
Bueno, para con Volgues.
Vale.
Pues yo sí que era consciente
que, o sea,
que sí que...
¿Cómo lo puedo explicar
sin que suene avanidoso
ni que suene tal?
O sea, que yo me metí
a hacer Rosario Porto
con la conciencia
de que yo iba a llegar
lo más profundo
que se pudiera llegar.
O sea, quería llegar...
Si tú estás en la esfera
de la Tierra,
yo quería llegar
al núcleo.
O sea, yo no quería
hacer Rosario
pasando por encima
y yo me hice
una promesa
a mí misma
que si me daban la prueba
yo tenía que hacer
que la gente...
Y es lo único
y lo que más me importa
de la respuesta
de la gente.
Pero dirías
que es un dels millors
treballs que has fet?
Pero esto aparte.
O sea,
mi obligación era
que...
Yo creo que como sociedad
tenemos unas responsabilidades
y yo creo que como sociedad
en aquel caso
no estuvimos a la altura.
Entonces yo quería
que la gente
con este trabajo
se no juzgaran,
se pusieran en la piel
de esas personas
porque lo he dicho
mil millones de veces
pero el peor acto
de una persona
no define a esa persona.
O sea,
Rosario Porto
y Alfonso Basterra
no era lo que se había
lanzado a la opinión
pública
solo unos padres
que tal.
Porque aparte
son unos padres
que condenaron
por indicios
y evidencias
pero por ningún
hecho probado.
Entonces yo que sé
que tuvieran un espacio
no sé si de duda
pero si de nadie
estaba allí.
O sea,
nadie sabe realmente
lo que pasó.
Entonces eso es
lo que a mí me interesaba
hacer los momentos
íntimos de esa pareja
y poder construir
lo que con toda la suerte
que hemos tenido
de tener,
disponer de muchísimo
material
porque nuestro productor
ya había hecho
antes un documental
tener todo ese material
y construir
con respeto
y sin juicio
a una persona
tan odiada
y condenada
socialmente
ya, ¿no?
Mira,
anem a escoltar
un fragment.
La primera es la Rosario Porto
y la segunda ets tú,
la Candela Peña.
Me acaban de decir
que me han encontrado
el cadáver de mi hija
que yo me resisto
a creer que es el cadáver.
De acuerdo,
mire,
lo que le están preguntando
al ministro fiscal...
No entiendo.
Podía parecer
que yo dejaba
a la niña tirada
o cualquier cosa.
Es que soy muy despistada.
Mire,
ella decía
que iba mareada
pero yo pensaba
que me estaba tomando
el pelo...
Es que es clavada.
A ver,
pero yo luego
os quiero decir una cosa
porque la gente
está muy crazy
con el rollo
de esta clavada
y es que a mí
los directores
que he tenido
he tenido la suerte
de que tanto
Carlos Sedes
como Jacobo Martínez
a mí nunca me han dicho
Candela imita
a Rosario Porto.
O sea,
tú Candela
llévatela a ti
y de hecho
hay cosas
y decisiones
que se tomaron allí
que son decisiones
de interpretación
en el momento
de chicos
yo quiero ir
por este lado.
O sea,
yo no quería hacer
un trabajo alevoso
ni señalando a nadie
porque no es mi asunto.
Es espectacular.
Claro,
esto lo digo así
de que no la he imitado
pero claro
es que la he visto
horas y horas
y horas
y horas
y horas
y horas
y horas
y la hacía ella.
Claro,
me he querido acercar
lo máximo posible
pero esto lo digo
como en bien
para mis directores
que no son directores
que me hayan apretado
ni a mí
ni por supuesto
a Tristán
no nos han apretado
la máquina
para no copiar esto
este gesto tal
pero de tanto verlo
ya estaba
como dice
Fran Sinatra
estaba
under my skin.
O sea,
tú te pusavas la perruca
y ya la gente
y ya la gente
ya veía que transformabas.
No,
no,
yo me ponía la peluca
y la parruca
y era el fairi del rodaje.
O sea,
yo me ponía la peluca
y la gente
hacía
¡vum!
¿Una doctora
se va desmayar
cuando te va a ver
un día?
¿Cuándo te va a ver un día?
No,
no,
esto es que el día
primero de rodaje
yo tenía tantísimo miedo
que el día que me pusieron
la peluca por primera vez
pero para ya hablar
como Rosario
decir acción
por primera vez
y que ya quedara
algo de Rosario
yo tenía miedo
porque era
una cosa física
muy importante
que es que la gente
no sabe
que en Estados Unidos
la gente tiene
coach de cuerpo
coach de voz
coach de acento
coach de interpretación
entonces muy mal
se tiene que dar
para que a ti
no te salga bien
y aquí en España
todo eso es solo uno
que tú tienes que ir
a Rubén de sonido
y decirle Rubén
si se me va la voz
ayúdame
a las coach de gallego
que sí que he tenido
o sea
eran muchas cosas
entonces yo tenía miedo
miedo
es que ahora me doy cuenta
que era miedo
pero en el momento no
entonces me pusieron la peluca
y yo
¡ay Dios mío!
que mal me encuentro
voy a ir a este servicio
y ¡ostras!
vomité
ya había vomitado también
en el hotel
pero pensé
bueno no sé
¿qué está pasando?
una dieta muy muy talibana
porque parte de la defensa
de Rosario Porto
es que ella no había podido
dejar un cuerpo
en una cuneta
de 38 kilos
cuando ella pesa 45
entonces
era mucho mucho mucho
entonces vomité
pero vomité
vomité
vomité
y cuando habían pasado
tres horas
Tristán me dijo
oye algo pasa
Cande
y yo
no no que no se den cuenta
y me dice
pero si se está dando cuenta
todo el equipo
esta cosa como fantasía
de no quiero ser
la actriz
notas que el primer día
no soy la diva
no soy la diva
no soy la diva
no quería
pero en un corte
de bocata
Ramón Campos
había llamado a la ambulancia
y al entrar en la ambulancia
pues chica
estas casualidades de la vida
que entré
y la doctora
se puso blanca
como yo
y las dos prácticamente
con una vía
y digo
¿qué pasa?
y me dice
ostras
dice
es que era compañera
de clase
de Rosario Porto
y te he visto entrar
y el cuerpo
se me ha roto
entonces
bueno
claro
es que es una historia
muy dura
eh
vull dir que

es una historia
muy dura
sí sí
clar
i a més a més
ara no sé què passa
però hi ha com una moda
que ens agrada
que ens atrau
aquesta cosa
de comprendre
per què porta
a fer una decisió
com aquesta
a una persona
pues hombre
me gustaría
que no fuera
algo que esté de moda
o sea
que fuera
un interés social
que todos estemos
que ens agraden
els documentals
eso es otra cosa
que el true crime
ahora lo parte
y también quiero que sepáis
y quiero que sepáis
que hay un dato brutal
que yo desconocía
que el 70%
de los consumidores
de true crime
son señoras
por eso
yo me ha gustado mucho
enfocar
esta promoción
a las tipas
porque son
el 70%
del consumo
que son un poco
como yo
el 70%
de mis seguidoras
son mujeres
entonces pues
muy guay
muy guay
pero que esté de moda
tener
bueno
mira lo que le ha pasado
a nuestro presidente
esta semana
es que yo creo
que tenemos que
pensar en cómo
se sienten las personas
o los seres humanos
que hay detrás
de los profesionales
o de lo que sea
y yo creo que
con este matrimonio
también hubo
mucho rencor social
si hubiera sido
una pareja
de un
de un contexto
más
excluido
de Santiago
no hubieran
tenido
tanto juicio
creo que había
mucho
mucho rencor social
claro
es decir
teniendo en cuenta
que ets mare
d'un nen
de 12 años
si no me equivoco
o sea
no sé
com has viscut
també
tot aquest dolor
que deus suposar
es que me encanta
me encanta
porque me hacéis
unas preguntas
como si me llegaran
oye
no me contestes
así de feo
Ricard
oye
no te pongas así
no
que me hace gracia
porque
yo no me llevo
el personaje
a casa
y yo tengo
un niño
y no le voy a hacer
nada
pero al final
también estás
interpretando
una mara
que también
es mucho más
heavy
haber interpretado
la madre
de maricón
perdido
para mí
una mujer
que es capaz
hasta de
esclerotizar
al hijo
por un trato
de mierda
y yo lo siento
Rosario Porto
quería a su hija
y es que no puedo
decir otra cosa
yo
mis opiniones
de este caso
no vienen al caso
ni las quiero
compartir nunca
lo que yo
porque aparte
ni la serie
se ha hecho
con ningún ánimo
de esclarecer nada
porque es el caso
pero yo
estoy
absolutamente
convencida
de que
Rosario Porto
quería muchísimo
a su hija
las últimas
palabras
que ella dice
es eso
que pongan
una esquela
y es
te querré siempre
mamá
o sea
no creo que
o sea
quiero decir
que bueno
que esa cabeza
me interesaba
muchísimo
creo que nos enseña
una mica
también
que esta serie
sobre como
somos nosotros
en general
hombre
es que esto
no lo dudes
no lo dudes
es que estamos
vivimos en un estado
de derecho
pero como sociedad
tenemos que hacer ejercicios
de juicio
hacia nosotros mismos
de como nos comportamos
frente a estos casos
como ahora
el caso de Sancho
como muchas cosas
o sea
uno
uno hasta que las cosas
no te pasan a uno
yo creo que los seres humanos
somos libros
y lo que vemos
los demás
son solo las portadas
pero si tú
te tomaras
la molestia
de leer
las novelas
de lo que hay
detrás de todas las personas
todo el mundo
entenderíamos
todo de todo el mundo
o sea
es que
¿quién somos nosotros
para juzgar
a Ricard
usted?
¿Has visto la serie
ya o no?
¿Quién?

¿A ti qué te importa?
Pero si yo no
va a venir una mica
d'en Renou
porque vas dir
que no la veuries
y después vas dir
No,
vaig dir una cosa
De broma,
de broma
Exacto,
que la prensa también
cuidado
Es que ya sabes tú
que aquí la broma
Mira,
el otro día
puse en Twitter
que me equivoqué
y en vez de Asunta
escribí Asusta
y la gente
madre mía
qué pesadilla
No,
yo lo único
que he dicho
me repito
y tal
que vosotros
no os podéis imaginar
dónde he llegado
para poder
hacer a esa señora
yo nunca he tomado
una benzodiazepina
entonces construir
estados imaginarios
de una mujer
que lleva 10 orfinales
al día
a mí me suponía
muchísima concentración
yo me ponía la peluca
y hacía como lluvia de estrellas
me despedía
y volvía a las 12 horas
y sabéis que soy charlatana
que me gusta reír
que me gusta
soy vividora
soy disfrutona
me gusta estar con mi equipo
me gusta aprender
y tener que estar callada
12 horas a lo mío
y construyendo unas cosas
de un infierno muy grande
eso para mí
es que solo yo sé
lo que he transitado ahí
entonces hay escenas
que eran brutales
que yo he hecho barbaridades
y pues tuve que ir
a doblar una
y nunca imaginé
que quedaría así
lo que Tristán y yo hicimos
no lo digo
ni como reproche
ni como nada
porque somos muchos trabajadores
los que trabajamos
en una serie
entonces cómo me voy a meter
yo en el trabajo
de los montadores
pero que no me lo imaginaba así
me quedé tan en shock
que dije
Candela
no veas la serie
o sea prefería no verla
pero prefería no verla
justamente por eso
porque yo no me quiero
inviscuir en el trabajo
de los demás
y porque yo hago el mío
lo mejor que puedo
y entiendo que todo el mundo
lo hace
y que los montadores
y luego hay una
como una apuesta de estilo
y un montón de cosas
que no van con mi asunto
yo si quiero eso
pues tengo que pelear
por ser productora ejecutiva
que ya
pues intentaré hacerlo
para otro proyecto
y ojalá me dejan
aunque sería un sueño para mí
pero no para poner
ni que me den
sino para poder opinar
de los personajes
porque es eso
a mí otro personaje
en la vida
me ha dado igual
si yo soy
una herramienta
y un vehículo
para contar la historia
de otros
y eso soy
absolutamente consciente
pero hay un personaje
como Rosario Porto
que lo siento
si alguien en el mundo
sabe algo de Rosario
pues es mi productor
que sabe muchísimo
y mi equipo
y lo siento
yo
porque he estado ahí
diez meses de mi vida
entonces
pues sí
estoy celosa
de Rosario
estoy celosa
de mi trabajo
y es que he hecho
cosas tan tan tan brutales
que ahora las veo
y digo
ostras
si también hubieran visto
aquello
pues normal
pero esto no es
ni feo
para mis compañeros
ni feo
para la producción
ni feo
claro
ni feo para nadie
pero la gente
oye
que se la agarra
con papel de fumar
pues no me asunto
tens tota la raó
tens tota la raó
pero todo eso
por ejemplo
a ti te afecta molt
pues hombre me afecta
sabes que me afecta
que no por repetir
una mentira
se convierte en verdad
y porque esto
lo decís la prensa
y hay gente
que es que se cree
las noticias fake
es que me parece
de una responsabilidad
de la prensa
es que hay un tipo
de prensa ahora
que es como
pero un tipo de prensa
y también un tipo
de productor
o un tipo de gente
en el sistema
que sin conocerte
sin saber
se hacen unos juicios
que no son chulos
porque es que luego
cuando la gente
te conoce
es que no tienes
nada que ver
con lo que yo
me había imaginado
pues claro
pero es que esa
no es mi guerra
sabes
no me molesta
ni me sienta mal
pero lo que sí
no me gusta
es que me afecte
en mi trabajo
a mí que como persona
una señora de Carrefour
piensa que yo soy
blanco, negro, amarillo
tal
me da lo mismo
pero el trabajo
es que es el pan
de mi gente
con eso no se juega
yo soy una excelente
trabajadora
lo he demostrado
yo me dejo los huevos
entonces
me parece feo
que de cara
a una profesión
se digan cosas
de
no es que acá
está no sé cuánto
no es que no
es cierto
yo lo único
que he hecho
en mi profesión
porque estoy acostumbrada
a hacer cine
y los cines
es tú te lees
un guión
y tal
es mis guiones
yo es el único
hasta que no sea
productora ejecutiva
mi único poder
hombre
mi único poder
es decidir
en qué proyecto
me meto
porque es que yo
me dejo
la vida
entonces
tengo
quiero
quiero poder
tener el derecho
de decir
esto
sí que lo quiero hacer
y si hay lugares
donde no me van
a proporcionar
el texto
entonces yo
que soy
que soy
un mono de feria
de ponte ahí
y di lo que yo te diga
pues yo no soy esto
porque es que yo
escojo proyectos
que me cambien a mí la vida
y que yo considere
que puedo cambiársela
a los demás
yo no paso
de puntillas
ni por la vida
ni por el trabajo
tenia moltes ganes
de parlar amb tu
eh
feia dies que no feia
maria del pilar
gràcies
ai la Pili
home sí
la Pili
i tant que sí
i tant que sí
Candela
gràcies per acompanyar-nos
enhorabona
per la feina
de veritat
com sempre
i ens veiem aviat
ens veiem aviat
no hem parlat
de la perruca
de l'orella
però
ai que era la Puigdemont
era la Barbie Puigdemont
yo a todos les ponía Barbie algo
y él era la Barbie Puigdemont
¿le queda bien o no?
sí que sembla per les imatges
sembla
sí sí sí
l'orella a més a més
ho fa fantàstic
també
hombre y ese hombre
te digo yo
que la Francesc
va a querer quedar-se la peluca
per algún fin de semana
Candela Penya
gràcies per acompanyar-nos
un petó
un petó guapa
que vagi bé
gràcies infinites
adeu adeu
una pausa i de seguida
Jordi Cellas
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Sabies que més d'un 25%
de les persones
que es desplacen
tenen un incident?
I més d'un 20%
mentre viatja?
Per no parlar
dels incidents a la llar
amb el RAC
tindràs assistència
24 hores
a casa
de viatge
fent esport
i amb cotxe
moto
bici
o patinet
Festa del RAC
i viu amb tota la confiança
des de només 41 euros a l'any
RAC
i som per ajudar
El proper dissabte 11 de maig
vint al Clínic Obert
Durant tot el matí
als voltant de l'Hospital Clínic Barcelona
participen
en tallers de l'Hospital Clínic Obert
concerts
visites guiades
visites guiades
visites guiades
activitats infantils
i molt més
una jornada per promoure
hàbits saludables
en un ambient festiu
per totes les edats
dissabte 11 de maig
vine al Clínic Obert
viu la salut al carrer
més informació
a ClínicObert.cat
amb el suport
de la biotecnològica
Amgen
Blau
Vermel
Disney
Tarantino
Est
West
Els Estats Units
és un país de contrastos
moltes vegades d'extrems
seguiu-me
que us ho explico
Follow Garriga
el podcast
que ens apropa
a la realitat nord-americana
amb Francesc Garriga
Política
televisió
religió
esports
sabrem com són
i com sonen
els Estats Units
Follow Garriga
amb Francesc Garriga
l'univers de contrastos
dels Estats Units
segons el nostre corresponsal
Feu follow
i acompanyeu-me
a l'app i al web
d'aquest ràdio
i al 3CAT
A Barcelona
com a casa
som ben diferents
però sabem fer equip
mantenim net el carrer
i reciclem
cuidem l'espai que compartim
perquè Barcelona
hola
també és casa nostra
Més de 9.000 professionals i tu
fem equip per Barcelona
l'Andressa
Ajuntament de Barcelona
Descobreix la Fira d'Artesania
del Marroc
al Corte Inglés
i transporta-te
a un paradís
de peces úniques
fetes a mà
que et faran somiar
catifa
ceràmica
moda
fins al 2 de juny
vine a la cinquena planta
del nostre centre de Diagonal
i gaudeix
de l'essència del Marroc
només a la botiga
web i app
del Corte Inglés
que per què
soc un plusar
perquè puc triar
entre 8.000 cotxes
i només amb la reserva
me'l porten a la botiga
més a prop de la meva província
perquè el veig
el provo
i si em convenç
me'l quedo
perquè tinc 15 dies
o 1.000 quilòmetres de prova
si qualsevol cosa
no em convenç
tinc la tranquil·litat
que em canvien el cotxe
o em tornen els diners
ocasió en plus
8.000 cotxes
80 centres
a nivell nacional
el matí
de Catalunya Ràdio
som 3CAT
o menys seran
dos quarts
del matí
Jordi Celles
bon dia
bon dia
com està Ricard
on ets
on ets
on pares
home
jo no sé
què tal em sents
però és que
soc a Singapur
ara mateix
són dos quarts
de sis
de la tarda
aquí
una tarda
d'aquelles
caloroses
xafugoses
d'aquesta zona
del món
i sentir-vos
se'n fa lluny
a Singapur
què has anat a fer
a Singapur
doncs mira
a Singapur
aquest dijous
inaugurem
una de les exposicions
que hem produït
des de
des de l'equip
de l'ideal
Barcelona
des de l'Aires of Reality
una de les exposicions
que de fet
més èxit ha tingut
n'hem fet moltes
les de
Clint
les de Dalí
n'hem fet
tantes com
la de Tutankamon
aquesta que està veient
ara
però Frida Kahlo
la vida d'un
Mita
que és una expo
que vam inaugurar
a l'ideal
de fet la vam produir
i han participat
més de sis estudis
d'arts digitals
de Catalunya
en les diverses sales
d'aquesta exposició
la vam inaugurar
l'any 2021
i des d'aleshores
ha votat per tot el món
ha estat
ha estat a més
d'una vintena
de ciutats
i ara
li toca el torn
a Singapur
i és una meravella
ser aquí
amb una producció
que hem fet nosaltres
i que l'hem vist
des de Nova York
a Rio de Janeiro
a Doha
és una exposició
que l'ha vist
ja més d'un milió
de visitants
al món
és increïble
no ser a Singapur
per això
com són els museus
a Singapur
per exemple
com ens han d'imaginar
clar
aquest museu
és l'Art Science Museum
que és un dels museus
més
diria
impressionants
i prestigiosos
és el més important
de la zona
no?
si teniu el Cap Singapur
sobretot per la Fórmula 1
que és aquell circuit
urbà tan espectacular
hi ha uns edificis
molt grans
que es diuen Marina Bay
que són com tenen
una de les piscines
elevades més llargues
del món
són com tres torres
i a dalt de tot
estan unides
en una gran línia
davant hi ha un edifici
que té forma de flor
aquest edifici
que té forma de flor blanca
és l'Art Science Museum
i aquí és on nosaltres
inaugurarem dijous
amb totes les autoritats
pertinents
i tot el que
pots imaginar
el que significa
per nosaltres
i per tot l'equip
que ens hem desplaçat aquí
està inaugurant
aquesta exposició
el dijous
sí sí
és realment
una animalada
quan també et planteges
que hi ha un milió de persones
a tot el món
que l'han vista
una cosa que hem fet nosaltres aquí
de fet
quan parlo de dir
l'hem fet a Catalunya
no només Catalunya
a Barcelona
no
és que s'ha fet el poble
nou
aquesta exposició
i per tant
jo sempre ho dic
entre Barcelona
i Ciudad de México
clar que això
és a dir
Jordi
t'ha costat
diguéssim
que s'interessessin
pel que fèiem
perquè també
el que esteu fent
són exposicions
virtuals
molt modernes
és a dir
realment
aquestes projeccions
que hi ha a 360 graus
tot això
o estàs molt a dins
i saps de què va
diguéssim el negoci
o d'entrada
suposo que molts museus
deuen dir
a veure
això de què va
hi ha molta ignorància
encara
hi ha molta feina fent


primer nosaltres
hem aconseguit
superar aquesta barrera
d'això
no és art
això no és cultura
això és una frivolitat
això ja ho hem superat
hem treballat
amb grans institucions
com la fundació
a Gala Salvador Dalí
com la mateixa
Frida Kahlo Corporation
o com el Gran Museu Egipti
del Caire
per tant hem superat
aquesta primera etapa
d'aquestes exposicions
digitals immersives
no són exposicions
a l'alçada
de les exposicions
tradicionals
això ho hem superat
el que passa
és que és un repte
tecnològic molt gran
portar tot això
perquè a més a més
tu no pots muntar
un barco
i posar dins
d'un container
els projectors
i tot
sinó que a cada país
ho has de muntar
amb equips
i amb persones
i amb maquinària
perquè ens entenguem
local
i això també és un repte
que a més és molt enriquidor
però a vegades
et suposa també
alguns maldecats
perquè sempre dic
que nosaltres viatgem
amb un ordinador
i uns discurs d'ús
però que localment
hem de poder muntar
una mena de petita
màgia tecnològica
sigui a Sydney
sigui a Rio de Janeiro
sigui a Doha
clar aquest és el repte
i també al final
esteu transformant
la manera de consumir art
de tot el món
saps què passa
que aquí te n'adones
sobretot
quan ets a Àsia
te n'adones
que aquesta relació
amb el museu
saps
aquesta cosa
amb majúscules
d'un lloc
que és molt seriós
que pràcticament
genera
una mena de barrera
entre la gent
que se sent intel·ligent
i els que no
se senten intel·ligents
quan realment
mai hauria de ser així
un museu
hauria de ser
un espai obert
a tothom
que la gent
se'l sentís casa seva
aleshores
te n'adones
que la relació
amb aquests espais
és molt diferent
de la que podem tenir
a Europa
de fet ara res
fa una estona
estava visitant
una de les plantes
de l'Art Science Museum
on hi ha unes instal·lacions
dels japonesos
Team Lab
que la gentada
que està gaudint
de totes aquestes instal·lacions
i que es fan seu
aquest espai
és una mica
aquella sensació
de dir
sí, sí
és que el que hem de tirar
són barreres a terra
les barreres
que ens impedeixen
connectar
amb l'art
i amb la cultura
des de totes
les seves variants
perquè al final
jo sempre sospito
d'aquella gent
que posa un segell
a què és art
i què no ho és
a què és cultura
i què no ho és
es pot experimentar
de maneres molt diferents
i quan viatges
i te n'adones
en llocs tan llunyans
com aquest
és reconfortant
d'alguna manera
i a més a més
fent veure
que aquesta gent
ens han vingut a buscar
han vingut a Barcelona
i han dit
volem portar això aquí
com va passar abans
en tots aquests altres destins
des de Brussel·les
fins a Sydney
Clar, perquè Barcelona realment
és a dir
és una ciutat
que té les eines
per treballar tot això
o
estàs ja en un punt
de dir
ostres, potser ens interessa
més anar
no sé
a Los Angeles
Saps què és el millor
de tot això
que està passant?
Que és que Barcelona
i Catalunya
és un
jo diria
dels millors llocs
que hi ha en aquests moments
per desenvolupar arts digitals
sense cap mena de dubte
i així com dius
ostres, és que amb el cinema
doncs hi ha hagut altres països
altres zones
que ens han passat la mà per la cara
o dius
escoltem, amb la música
potser hi ha llocs
on fan festivals més grans
o més
tenen més tradició
amb el teatre musical
doncs vas a Londres
o vas al West End
o vas a Broadway
a Nova York
en el tema de les arts digitals
som líders
i això és així
perquè
perquè
perquè és que a Catalunya
des de fa molts anys
hem pogut viure coses
com el Sònar
com l'Art Futura
com un festival antic
que es deia VIDEA
que feia gent que es deia
es diu en Telenòica
que era fantàstic
com
no
hem pogut veure
el festival Mira
hem viscut
des de fa molts anys
d'una manera natural
la nostra relació
amb la cultura digital
i a més a més
quan tu ara mires
les universitats
que hi ha al voltant
de casa nostra
i te n'adones
que cada vegada
tens més estudiants
més preparats
per treballar en el món
de l'art digital
de la interactivitat
dels efectes visuals
del 3D
dius
ostres doncs
saps allò que a vegades
mires a fora
i tens enveja
doncs jo crec que són els de fora
que tenen enveja
de nosaltres
i això
escoltem
a vegades sempre ens tirem
moltes pedres sobre nostre
i ens acusem
sempre
sempre
i comparem amb Madrid
doncs no
doncs a vegades està bé
treure pit
sí sí
per cert aquí
a Singapur
tendències
o sigui
de què es parla
aquí estem parlant tots
de Pedro Sánchez
no sé Singapur
quins són els tères
que em preocupen
mira fliparàs
bé Pedro Sánchez no eh
o sigui aquí no saben
pràcticament qui és Pedro Sánchez
i tota aquesta polèmica
tot l'equip que estem aquí
des de fa uns dies
l'hem viscut des de la distància
o sigui és com si hagués estat
una mena de no sé
de sèrie d'aquestes
de tres capítols de Netflix
que menges en un bol
no perquè
no ho hem viscut
suposo amb la intensitat
amb la que s'ha viscut allà
però el que sí que és curiós
és que en aquests moments
o sigui
ara mateix
si mirem
el Google Trends
de Singapur

és que és al·lucinant
això del món petit
en la posició número 4
hi trobem
el Barça
el Barça
el Barça
o sigui
el partit d'ahir
del Barça
que s'ha jugat
a unes hores
que aquí era impossible veure
perquè a les dues i pico
o sigui
que es veu que ha guanyat 4-2
però que no ho hem vist
ho hem vist avui al matí
quan ens hem llevat
està a número 4
de tendències
ara
en aquests moments
a Singapur
perquè
la gent està veient
els rassums del partit
està seguint-ho
per tant és una cosa
realment curiosa
que en el punt número 4
a Singapur
hi hagi
una cosa
com el partit d'ahir
un partit important
però relativament
intrescendent
no era una
semifinal
de Champions
perquè ens entenguem
el que sí que és veritat
és que hi ha altres temes
que són molt més locals
com per exemple
un artista
d'aquí de proximitat
que es diu
Suhaimi Yusof
que nosaltres no coneixem
que té 54 anys
i ha tingut un infart
d'hospitalitzant
Suhaimi no el coneixem
un actriu de Malàisia
que es diu
Nora Danish
que és una cosa més
d'aquestes coses
de les notícies del cor
que ha tingut
un casament
una mica tan complicat
i ara ha viscut
diguem-ne
una separació traumàtica
no tenim tampoc
el plaer
de conèixer-la
una cosa interessant
que és
aquí estan encara
molt centrats
tot el tema
de la salut
vinculada
al que és
la Covid
i la post-Covid
continua sent
molt més present
com a mínim
pel que estem veient
en aquesta zona d'Àsia
que no tant
en el que nosaltres
vivim
en el nostre dia a dia
a Europa
i per tant
en tendències
encara avui
de tendències del dia
noves troballes
al voltant
dels possibles efectes
de la vacuna
astrazènica
quant de temps fa
que no parlem
que no pronunciem
astrazènica
als mitjans
jo què sé
potser
no
estava pensant
en
igual a la borsa
alguna cosa així
més econòmica
diguéssim
però
algun estudi
potser que han fet
però sí

no
com a
els grans
potencials
de la vacuna
Covid
tot això
res
encara
és tendència
i a més a més
te n'adones
de la diferència
de la relació
que hi ha
ja ho era abans
quan venies a Àsia
era quan trobaves
molta gent
que portava mascareta
en el dia a dia
al carrer
al transport públic
cosa que
nosaltres
a Europa
era una cosa
estranyíssima
ara en comencem
a veure una mica
més de gent
però tampoc és
que després de la Covid
ens haguem tornat
uns fanàtics
de la mascareta
i d'aquell senyor
que està refredat
al costat del tren
i et tu
sense cap mena de problema
això que pensàvem
que no tornaria a passar
mai més
ha tornat a passar
en canvi aquí
tenen encara
diria que ja ho tenien
i se'ls ha incrementat
amb la Covid
i això no ha baixat
i fa que
doncs això
en un dia com avui
un dimarts com avui
doncs
en les tendències
de cerques a Google
encara hi hagi
efectes
en el número 7
efectes de la vacuna
de la vacuna AstraZeneca
la cosa
vaja
que clarament
a Europa
això en aquests moments
no passaria
i una cosa molt curiosa
que no sé si
s'ha donat a conèixer
allà o no
perquè no us he pogut
seguir avui literalment
però és que
Disney ha fet públic
el trailer
de la pel·lícula
no m'ho passa
n'hem parlat
n'hem parlat
s'estrenar per això
a finals d'any
el desembre
exacte
el 20 de desembre
però clar
és el rei Lleó
Ricard

rei Lleó
escolta
això també és universal
és com el Barça
això
és com el Barça
el rei Lleó
és una cosa
que tu la treus
tant si és en format musical
com en format pel·lícula
com en format del que sigui
i triomfa tot arreu
i una última cosa curiosa
notícia diguem-ne
gastronòmico
fast food
econòmica
és que
Kentucky Fried Chicken
està tancant
tots els seus restaurants
en les seves franquícies
a la zona de Malàisia
i de Singapur

els està tancant
però els està
pràcticament
reduint
a una
pràcticament
dels restaurants
que tenia oberts
per una crisi econòmica
o perquè no funcionen bé
no sé si tu ets molt client
del Kentucky Fried Chicken
però és la notícia
número 10
en aquests moments
en tendències
a Singapur
fa pocs mesos
vull dir que mira
potser no acaba
de fer l'any
Jordi Celles
tancen a Singapur
i obren a Saberet
exacte
aquesta és la notícia
torna aviat
per això
la setmana que ve
ja ens veiem
que l'Àngel tampoc
aquesta setmana

la setmana que ve
ens veiem a Catalunya
doncs la setmana que ve
Jordi Celles
ja ens enllaça
gràcies Jordi
una abraçada
una abraçada
adeu
això
que hay soroll de fons, o porque hablan muy fluyxet,
o porque no vocalizan bien.
¿Te pasa?
Truca a GAS, el teu experto en salud auditiva,
para una revisión gratis.
O a GAS.
No esperis más.
¿Cómo embolicar el teu regal del Dia de la Mare?
Para el corte inglés, a casa seva,
doblega con mucho cuenta cada cantonada del passadís.
Cobreis todo el salón asegurando que ella queda al centro.
Cuando te vejo, pon el llaño.
Digues, sorpresa.
Regalar siempre será más grande que cualquier regal.
5 de maig.
Feliç Dia de la Mare.
El corte inglés, a la botiga Web i App.
Ah, per fi s'acosten les vacances.
Però un moment.
Sabies que més d'un 20% de les persones que viatgen
tenen un incident?
Amb l'assistència en viatge del RAC
descobreix el món sense preocupacions.
Perquè, si cal, t'enviarem un metge allà on siguis
o et tornarem a casa.
Festa del RAC i viatge amb tota la confiança.
RAC.
I som per ajudar.
Lincat.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Del 16 al 19 de maig
arriba la setzena edició del festival
Amb Asset de Sabadell.
Amb les actuacions d'Antonia Font,
Musca, Samantha Hudson,
Guillem Gisbert i molts més.
Quatre dies, tres escenaris
i 28 artistes en un entorn amable,
natural i sense massificacions.
Més informació a
amb Asset.com
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincat.
Del 8 al 11 de maig a Reus
viu al circ en estat pur
amb la 28a edició del Trapezi,
la Fira de Circ de Catalunya.
Quatre dies d'espectacles de circ
amb més d'una quarantena de propostes artístiques
de les millors companyies
compliran la ciutat de Reus
d'acrobàcies, humor, música i molt més.
Més informació a trapezi.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincat.
Lincat.
A Catalunya Ràdio.
Avui juga l'Eurobarça de bàsquet.
El Barça de Grimau
continua el camí cap a la feina
al fort de l'Eurolliga.
Tripla, tripla, tripla.
Viu l'emoció del millor bàsquet europeu
en directe al web alab de Catalunya Ràdio
amb Ernest Macià, Carme Lloberes
i l'equip del Tot Girem.
Molt i molt ben defensat per allò que vall.
Avui, a partir d'un quart de nou,
tercer partit del play-off,
Olimpià-Gols-Barça.
Europa és el nostre teus.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró.
Muy buenos días.
Hoy Frank Lluís no está.
Lo haré yo.
Home, Tito Álvarez.
Es que...
On és el Frank Lluís?
Ha traspasado.
Un breu.
Què dius?
Bueno, que...
O sea, que no...
Que no...
El Frank Lluís,
per si està malbé.
Lo vaig veure.
Lo vaig veure ahí.
Está muerto.
Es amor, Escolti,
que està bien.
Bueno, que...
Que le he dado una joya aquí
que estaba dormido
pa' ver si va a verlo.
Pero bueno, que no...
Que no viene.
Tito Álvarez, ¿qué tal?
Buen día.
Muy buenos días.
Buen día, Tito Álvarez.
Blaumut.
Azul Mudo
nos presenta este nuevo hit.
A ver cómo suena.
Vamos a escuchar.
¿Cómo se hace este?
Tito.
Tito.
Blaumut, esta formació musical
que combina el folk pop,
la música clàxica
i la cançó d'autor.
Sabeu que el nom del grup
ve de la cançó Islàndia
del seu disc El Turista?
No, no ho sabia.
Què té a veure a Islàndia
amb Blaumut?
No ho sé.
Res.
Però ho posa...
Ara, Blaumut, Tito.
Hombre, en el taxi
lo posem, vamos.
Esto suena...
Blaumut, també.
Blaumut.
Baixes la finestra.
Los Amis de la Sart.
Blaumut.
Qui més?
Blaumut són los de...
Corran, Corran.
No, esos gossos.
Ah, esos gossos.
Blaumut és el del pan-tobaca.
Bicicleta.
Bicicleta.
Bicicleta.
T'agrada gent estar, per exemple.
Hombre, los hermanos, eso.
Sí.
Ah, són germans.
Mira.
Què?
Vamos a hacer una cosa,
porque hoy me apodero yo
de la sección del chico este.
Frank Lluís.
Vamos a poner más canciones.
Escucha, ponme la mía, va.
Ponme la mía.
Ara.
Això és bloc, eh?
Muy buenas tardes, buenos días.
Me gusta hacer de Justo Molinero, tío.
Ah, vas, que el postó...
Soy dependedor.
El Tito Álvarez fa imitacions.
Sí.
Alguna vegada ens ha enviat algun audio.
Se me ha hecho notas de voz,
Justo Molinero...
Un radio, teletasi.
Molt bé, tío.
Con todos ustedes...
Rocío, con amor.
Ara has de dir com es titula la cançó, Tito.
Chava una cosa.
Yeri, no me falta el respeto, eh?
Mira aquí arriba.
Vaya, vaya, con el radio.
Rejuixi.
Ara arriba el fútbol.
Món, ràdio, món, ràdio.
Vaya, món, ràdio.
Passa tard, tío.
I ara, tío.
Va estar tard, tío.
Fácil.
Té, té.
Escúchame.
Vaya hora soneto.
Tranquil, eh?
Tranquil, eh?
La ràdio.
Tito, mueva de tu cinc.
Si vols venir aquí a cinc minut.
Esto no es tu casa, eh?
Con la ràdio, tío.
Si vols aparecer d'aquí 10 minuts.
T'acabes sobre, eh?
Paramos la rima por ti, tío.
Ves mañana, directamente.
Tío, el ritme.
Com si vols fer la cançó d'ahir.
Para lo todo, para lo todo.
Largamos una hora.
Madre mía.
Programa especial hasta la una.
Ah, prou.
En la Federación estaría fuera ya, tío.
Prou.
A veure, queda aquí fora i no us he vist pas entrar.
Però per on és que ha tenit una porta secreta.
Però sí, hem fet ja.
Però la cançó de Blaumut ho hem fet tot ja.
Ja, ja ho sé, ja ho sé.
A mi s'esdipes.
A veure, què tenia que decir?
Perquè per lo que he dicho jo ja està d'he dit.
Què? Blaumut presenta el nuevo hit.
Man metafórico que nunca.
Va, Franck Lluís.
Va, Franck Lluís, va.
Vamos.
Va, Franck Lluís.
Agafant aire.
Franck Lluís.
Franck Lluís.
Franck Lluís.
Franck Lluís.
Franck Lluís.
La cançó del dia.
La cosa és que...
La cançó del dia.
Muita gràcia, Franck Lluís.
La cosa és que els Blaumut han tret un primer fascicle d'un nou disc
que han partit en dues parts.
Joder, no entiendo nada.
No ho has explicat el pítol.
Ja el sacó un fasciculo.
Llavors, sí, la primera part és aquesta, que és de Primerverestiu.
Sí.
La segona ve a la tardor, d'acord?
Ah, molt bé.
I aposten, com dèiem, per la cosa més onídica.
¿Cómo?
Sí, per la cosa més onídica.
És a dir, pel món dels somnis.
Eh?
Per les metàfores.
De pajar.
Ei.
Oh, jo de fe.
No, no un anista, no un anista.
Unídica.
Gràcies.
Farem Lluís o encara falta alguna cosa?
No, això, que n'estigueu pendents, que més els Blaumut estan de gira.
Dos àlbums, ara a la primavera i després a la tardor.
Fantàstic.
Correcte.
I aquesta cançó és calma i tant de bon tinguéssim un xic més a la nostra vida
i no faríem tard els llocs.
Demasiada calma has tenit a tu per venir hoy.
Blaumut, s'ha d'haver tret.
Tito.
A veure si te va tener que dar de joia.
Eh, eh, eh, eh.
Que me están agarrando, que si no...
Joder, no estem a cap manifestació ni cap mobilització.
Tito, dale, Tito, dale.
De taxi som a pacífico.
Un moment, para, para, toma.
És el senyor del taxi, és aquell antico.
Vostè, senyor Rubián, és que collons hi pinta aquí.
O sigui, què fot aquí?
Bueno, pues hace rato que estoy aquí opinando.
Ja, pero qué te lo era vostè, era amb el taxi, el Tito Álvarez...
Bueno, ahora que no tengo el cargo en la federación ni nada, pues vengo aquí.
Per què?
És a dir, per què hi serveix vostè?
A mí me gusta, pues opinar de las cosas, ¿no?
Y, joder, yo cojo el taxi con Tito, tío.
Nosotros hemos ido juntos.
Y me ha llevado Tito, tío, y me ha llevado aquí a la radio, y hemos llegado, y he dicho, bueno, pues...
Y él se pone en el asiento de atrás...
Madre mía, ¿dónde vamos, Tito?
Piquito, dame un piquito, piquito, piquito...
¿Dónde te dejé el otro día? ¿Qué fue?
En Parmes 323, ¿no?
No, no, no.
Y la verdad, no me dejaste.
Tú también bajaste, Tito.
Tú también te bajaste conmigo, madre mía.
Madre mía.
I hi ha el Frank Lluís aquí.
Frank Lluís, gràcies per la cassòlvia.
A la que no ho ha de fet tard, eh?
No, ja, no.
Ara ja...
Demà no cal que tornis.
Ara ja és tarde, eh, sí.
Despedido.
Demà ha gravat, que així serà puntual.
És tarde ja, pa' llegar, tarde.
Así llegas seguro.
No estás, sí, sigues, no sé si...
Que demà és festa.
Va, temes pendents.
Ai, no, festa no.
Molt bon dia a totes i a tots.
Molt bon dia a tothom.
Precipitacions, ruixats, rugims...
Home, és el mal temps, ara fa fred, ara fa calor...
Més aviat, hivern.
T'he trucat als Mossos, eh?
Perquè això és denunciable.
Hora dels teves pendents, el Gerard Joan, Xavi Spinos, a Carles Roig.
Què tal, com esteu?
Molt bé, molt bé.
Què ets crea pendent a aquesta hora?
A aquesta hora hem de parlar de Pedro Sánchez,
perquè 24 hores després del seu anunci
no acabem de tenir ben bé clar
en què es traslladarà a la pràctica
tot aquest xou que ha muntat els últims dies.
També parlarem de Tor,
perquè avui estem fent una marató de Tor
al canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio.
Ah, què tal? Perdona, perdona.
Per on dius que ho fan, això?
Pel canal què?
Miquel, pel canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio.
Canal que putes que dius que és...
Canal què?
Canal exclusiu digital.
El canal privat.
No, no és cap canal privat.
Però això qui ho pagava la Corpo?
Suposo.
Que és per emetre coses que no...
Miquel, no, escolta'm.
La marató de Tor.
No, si emeten continguts molt interessants,
com per exemple aquesta marató de Tor.
Però això és una cursa de muntanyes,
d'aquestes que fan ara.
La marató de Tor no és cap cursa de muntanyes.
M'estic avorrent.
Què fareu avui al programa?
El Pedro Sánchez?
Se n'ha d'estar parlar tot el matí.
Mar mental espanyol, tal, guanyarà Salvador Illa.
Quan guanyes Salvador Illa, per cert,
i se t'acaba la feina a tu i a tots aquesta pandilla de...
No se sap.
Ja ho veurem.
No se sap si guanyarà Salvador Illa.
Ja t'ho faig jo.
Jordi Aboler, de 6 a 3 de la tarda.
Ara, al matí de Catalunya Ràdio, Jordi Aboler...
A les 3 canviarem l'Òscar Fernández.
Bé, Fernández està bé, jo el deixaria.
Però posaran el Jorge Gaviar Vázquez a fer la tarda de lux.
La tarda de lux, bueno.
I reputíssimes merdes d'aquestes.
El Risto Meji d'aquest.
Que també tindrà...
El posaran a fer de Maria Òlias.
I la Barceló de Xavier Solà.
Fins la nit dels ignorants.
La nit dels ignorants amb Àngeles Barceló.
I vinga, i Pedro Sánchez...
Estem en directe amb Espanya, tal...
Ah, no, que ja estem a Espanya, tal...
Miquel, gràcies per la teva intervenció.
Fins un altre dia.
Perdoneu, jo soc el Xavi Hernández.
Avui no hi ha tertúlia esportiva?
No, avui no.
Avui no fem tertúlia esportiva.
Avui no.
Avui no hi ha el Bufombesa, ni la Carme Llongueras,
ni l'Emilio Perrezozas.
I clar, com que vam guanyar...
Van guanyar no fas tertúlia, no?
Quin entorn més tòxic, hòstia.
És que fa venir ganes de plegar, tu.
No, Xavi, no tornem amb què vols plegar.
Perdona, no, aprofitant, Ricard.
Ja vas dir l'altre dia que seguies.
Mira, tinc unes càmeres aquí.
No hi ha cap càmera.
No sé que hi ha, sí que hi ha.
Som a la ràdio.
Vull anunciar que em tancaré cinc dies amb el meu germà
i pensarem si volem seguir el banquillo del Bufomba.
No podem estar sempre...
Creemos que el entorno es muy tóxico
i necessita una regeneració, no?
La llibertat d'expressió no és llibertat de difamació.
Bueno, aquestes cosetes baratetes...
És una reflexió que necessita la ciutadania, no?
Pel bé de la democràcia, del barcelonisme
i, per tant, em tanco amb el Tete, amb el Pelop Òscar
i d'aquí cinc dies hàbils...
Sí, cinc dies hàbils.
Laborables, o sigui, demano conta.
Sí, demano conta.
Sí, però no pots fer, Xavi.
Sortirem a dir si seguim o no sé, puc.
Mira, és mi decisió.
Per tant, cinc, quatre, tres...
Què?
Sí, dos.
Et vas a tancar.
Un, immersió.
Un altre que es tanca a reflexionar, doncs ja...
Ja m'he tancat, eh?
Per tant, ens veiem dilluns que bé.
I no molesteu.
L'altre dia van reptar un nen i va sortir una samarreta del Barça, per exemple.
Anem al primer teva pendent.
Vull dos oces.
Calla, Xavi.
He decidido seguir.
No hi hauria cap cosa que el fes canviar.
¿Está lo mal estos cinco días?
L'únic que m'interessava era parlar amb la meva dona i amb els meus fills.
Després de passar per Televisió Espanyola, Pedro Sánchez ha anat aquest matí a la cadena CERC per explicar els resultats de la seva tancada.
Resultats que costa concretar després que s'auto-exilies i s'auto-restituïs en el càrrec.
Pero que lo he dejado clarísimo.
¿De verdad?
Lo he dejado muy claro.
Pedro Sánchez, bon dia.
Jujú.
Buenos días.
¿Qué ha fet aquest yujú?
Perdón, perdón.
Es que lo he trobat tan a faltar que se m'escapa un yujú cada vegada que ho veig.
Mira, es que lo dije ayer en mi comparecencia.
Lo que haré es, a partir de ahora, serán una regeneración, plantear un debate y un punto y aparte.
Pero eso no es res.
Lo he explicado esta mañana a Ángels Barceló y lo voy a explicar en todas las entrevistas
que me concedan en cualquier programa de cualquier medio.
Bueno, bueno, mañana enseguida la información del tráfico con Remedios Gamero de Castillo
Artacho y Begoña Pita de Vega, Sáenz de Heredia.
Sí, Begoña, eh.
Pero antes, tenemos...
La Begoña Pita de Vega, Sáenz de Heredia.
200 fichas.
¿Tienes fichada, Begoña?
Sí.
La señora Pita de Vega, Sáenz de Heredia.
¡Qué una mierda!
Cataluña Radio ni agua.
Bueno, antes de eso, tenemos con nosotros al presidente del gobierno ese, ese ser infecto,
ese gusano de tierra.
Estoy delante tuyo, eh.
¡Qué asco!
Buenos días, presidente.
¿Cómo estás, Federico?
Gracias por invitarme.
Ocho y dos minutos de la mañana en directo con este despojo de la naturaleza.
A ver, Federico, el tens a davant.
Este zurullo progresista de dos metros y medio.
¿Me ha dicho zurullo progresista?
Vamos a ver, mi pregunta sería...
¿Usted se está meando en la boca de los españoles?
Eso es que no es una pregunta.
No, no, claro.
No es una pregunta.
Y usted no tiene cerebro.
Es igual.
Vamos a hablar en otro programa, por ejemplo, El Hormiguero.
Por ejemplo, a ver.
A ver, venga.
Bueno, bueno, bueno.
¿Pero qué no?
Yo he venido a jugar al hormiguero, Pedro Sánchez.
Toma.
¿Cómo estás, Pedro?
Pues muy bien.
Muy contento de estar aquí con vosotros, trancas y barrancas.
Os veo cada noche.
Hacedme la pregunta que queráis.
No, no, no.
¿Pero Sánchez?
La verdad, presidente, es que tenemos mucha curiosidad por hacerle una pregunta.
A ver, a ver, yo le pregunto al presidente.
¿Quién pregunta le faríeu tranques y barrancas, las formigas?
¿Quién es la tranca?
¿Quién es la tranca?
A ver, qui es tranques, qui es?
Yo soy tranques.
Ah, sí.
Yo soy barrancas.
Tranques y barrancas.
Teniu aquí el presidente del organe espanyol.
Hola.
Presidente.
Quina pregunta le faríeu?
A ver, usted...
Es fas molt bé de Pablo en motos, eh?
Creo que en podries caldo, eh?
Sí, sí, sí.
Yo creo que hasta tienes un aire, eh?
A ver, imbècil.
Va, la pregunta, va.
Venga, a ver, señor Pedro Sánchez, usted que es del PSOE, cuando se masturba, lo hace con la mano derecha o con la izquierda?
A ver, a ver, a ver, no cal que conteste el presidente.
No, no, la verdad es que...
Necesito las dos.
Bueno, prou, prou, anem a un último programa.
Quina banda de cretins.
Us heu fixat que la persona que va sortir ahir al matí...
Sebastià del Bobondia.
No era Pedro Sánchez?
Qui era, doncs?
Heu mirat les seves mans, Ricard?
No m'he fixat en les mans.
No, no m'he mirat les mans...
No t'has fixat que només tenia quatre dits a cada mà?
No, no.
De veritat, té quatre dits des que ha sortit?
Sí?
Tampoc us heu preguntat per quin motiu aquest dèixer no va acceptar preguntes?
Sí, això ha sigut estrany.
Sí.
És perquè no estava parlant ell, era una gravació, i ell només movia la boca.
No m'ho crec.
I això és perquè és un reptilià.
Reptilià.
Sí.
Els reptilians són els...
De veritat és un reptilià?
És els extraterrestres, dels que ja està constància en escrits de l'antic testament, que tenen quatre dits a cada mà.
Bueno, però això...
I la característica de mimetitzar-se en persones poderoses.
Però això és que no, tampoc no...
I no s'estranya que ho anuncies a través d'una carta?
Durant cinc dies, els reptilians?
S'hauran introduït al cos de Pedro Sánchez per tenir-lo sota control?
Però fins aquí els temes pendents.
Ara arriba la propaganda electoral i de seguida ens hi posarem.
L'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
És un misteri.
Los políticos independentistas se ríen de todos los catalanes.
Solo quieren dinero y seguir viviendo como reyes a costa de los españoles.
Los problemas de Cataluña no se van a resolver gracias a las artimañas de Puigdemont.
Han hecho del procés un negocio ajeno que nada tiene que ver con los intereses de los trabajadores.
No a la independencia, no a la amnistía. Este 12 de mayo vota al Frente Obrero.
És hora d'aixecar les fronteres de Catalunya per garantir un futur digne, pròsper i segur als nostres fills.
Per restituir un estat català que preservi la nostra cultura, blindi els valors occidentals i aturi la immigració massiva invasiva que ens ha omplert de violència i barbària als carrers.
Salvem Catalunya amb aliança catalana.
Ens cal un canvi radical.
Ni la llengua, ni l'economia, ni el rumbo del país poden continuar igual.
La independència és possible.
I un govern millor, també.
Confiem en el país.
Feu-nos confiança.
Voteu a l'hora.
Somos la izquierda que luchamos contigo por la sanidad, la educación, las pensiones y el derecho a la vivienda.
Somos la izquierda que denunciamos el procés, que nos ha dividido y solo nos ha traído recortes.
Somos la izquierda que rechaza a los agresores en Ucrania denunciando a Putin y en Palestina diciendo ni terrorismo ni genocidio.
Vota recortes cero.
Nuestros barrios se están degradando, se están convirtiendo en estercoleros multiculturales en los que no se pueden ni salir a la calle sin que te roben.
También han empezado ya las imposiciones religiosas, sobre todo para las mujeres.
Nuestros comercios se están cerrando. Gracias al gobierno, que impone cargas impositivas, la ilamización de España avanza y es necesario frenarla.
Este 12 de mayo defiende Cataluña, defiende España. Vota Frente Obrero.
La siguiente voz de Feijo está creada con inteligencia artificial.
Necesito que pase la campaña, Carles.
Paciencia. Después hablamos.
Si hace falta, saco de ahí a Alejandro.
Para que no se convierta en realidad, el próximo 12 de mayo, detenlos.
Vota Ciutadans.