En todo este pasadís, que precisamente es el número uno para la población de Cataluña,
donde hay más gente que vive, aquí es el núcleo segundo, secundario, menos probable, pero no descartable.
Ya comencemos. La pedagada caerá a Sabadell, ya lo voy a venir.
No, no, que va caer ahir.
Ahir va caer, sí, sí.
Pero y a Torredembarra, que las fotografías que tenemos este matí de Torredembarra
no saps si és l'estació de Puigcerdà o la de Torredembarra.
I a Valdoreix, i a Valdoreix.
Valdoreix també.
Clar, és probabilitat a la tarda...
Però són pluges fortes o són pluges suaus?
Són pluges de pocs minuts.
Res a veure amb els aiguats de fa dos anys, amb aquelles ventades
i amb aquella mena de remolir al centre de Barcelona nefast, no, no és allò.
Ara, alguna remoledeta, alguna corredissa, sí, però en principi no...
El protagonista ha de ser el sol i la no precipitació.
Però les remoledetes, Mauri, ens agraden.
Sí.
Murfi treballa, i jo ja sé que en el paper, di a la Maria,
en aquell moment que van a buscar el seu llibre, el remoljarà
i hi quedarà aquesta fotografia de Sant Jordi.
Però no, no, la fotografia és de sol i de no precipitació.
Doncs demà, si no és així, tornem a parlar.
I demanem la teva dimissió en directe.
I preparis, i preparis.
Exacte.
Mauri, va, una abraçada.
Bon Sant Jordi.
Adéu-siau, bon Sant Jordi.
Anem a fer una ronda per veure com està arrencant el dia.
Per exemple, el tradicional esmorzar de Sant Jordi,
el Palau de la Virreina, Marta Viana,
quin ambient hi ha ara mateix?
Bon dia, doncs us he de dir que bastant tranquilet, eh?
Aquí a la Rambla, de moment, encara hi ha el trànsit obert,
sí que hi ha algú passejant,
però la gent el que està fent és acabar de muntar totes aquestes paradetes.
La Virreina acaba d'obrir portes ara mateix, a les 9 del matí,
però no està previst que tot això comenci a dos quarts de deu.
Sí que us podem dir que aquí al pati de la Virreina,
l'esmorzar, ja està a punt,
s'estan fent algunes proves de so.
Us hem de dir també que hi ha algun micròfon que ha petat,
però que s'està arreglant.
No hem vist tampoc cap escriptor ni escriptora arribar,
va tothom tard aquí,
però sí que us podem dir que a mi m'han passat la llista
de tots els convidats que s'esperen aquí
i realment, Déu-n'hi-do, a la llista hi ha més de 460 noms,
com ara el d'Hernan Díaz, Eva Baltasar, Sebastián Zamora,
Clara Queraltor, Mireia Calafell i fins i tot vindrà el director de cinema,
Juan Antonio Bayona.
Si s'acaben presentant o no, ja ho veurem,
ja us ho explicarem aquí
i us hem de dir també que aquí a l'acte està previst
que es faci un petit parlament amb l'alcalde Jaume Collboni,
després amb Marta Pere, que recordem ho és Premi Ciutat de Barcelona
de traducció en llengua catalana
i finalment es farà la fotografia oficial.
Quan passi tot això, llavors sí que sí,
tret de sortida per aquest Sant Jordi,
que s'espera que sigui multitudinari.
En aquest cas, al final de la Rambla a Catalunya,
tenim el Marc Güell. Marc, què tal? Bon dia de nou.
Hola, bon dia.
Com estàs tu? Què hi trobes?
Doncs ens trobem més o menys molt a prop de la Marta,
davant de la boqueria,
al tram on es concentren les parades de floristes,
que això és un bullici, eh?,
no un dia com avui, el dia de Sant Jordi.
Aquí veiem milers, milers de roses
que estan a punt per ser venudes,
sobretot dominen la de color vermell,
acompanyada, evidentment, de la seva espiga,
d'alguna cinta,
algun cordó amb la senyera i algun petit drac,
però també hi veiem moltes roses de color blau,
de color groc, de color blanc,
que es vendran durant tot el dia d'avui,
i fins i tot, molts rosers a punt,
petits rosers,
que es veu que també tenen molta tirada
en jornades com les d'avui.
I pel que fa als embolcalls,
en aquestes parades d'aquest tram de la Rambla,
que es recupera en aquesta diada de Sant Jordi,
també amb moltíssimes parades de llibres,
doncs pel que fa,
aquests embolcalls eviten el plàstic
i opten, per exemple,
per el paper,
per altres teles,
per ser una miqueta molt més sostenibles.
I pel que fa als preus,
van dels 5 als 10-12 euros
en funció de l'embolcall.
Ara, per tant,
el que esperen els floristes
és que la pluja no els faci la guitza
i la tarda ja els va ploure.
Diuen que convé l'aigua,
però esperen poder vendre avui
aquests milers de roses.
Penseu que cada parada
en vent entre 1.000 i 2.000 roses.
Això és el que ens deien.
És una diada,
que sigui maca per tothom,
i si pot ser que no ens plogui,
que ahir ens va ploure molt.
Ja sé que necessitem aigua,
però ahir va ser molt fatal l'aigua.
La que més es ven,
com sempre,
és la vermella
i després tenim la groga,
la de color de rosa
i la blanca.
I de preus?
Doncs com l'any passat.
O sigui,
la més normal i ben presentada
són 6 euros.
Rosa vermella,
o sigui,
la reina és la rosa vermella
i els colors.
Si venen nenes,
ah, jo la vull lila,
jo la vull rosa,
jo la vull blanca,
però l'estrella és la vermella.
Això pel que fa a les roses
i pel que fa als llibres,
Berta Torrades,
on et trobes tu?
Doncs mira,
nosaltres estem ara mateix
al passeig de Gràcia
amb Diagonal
i la veritat és que
amb molt bones perspectives
de vendes.
Aquí on estem fa fred,
ara ho deies,
però comença a sortir el sol
i tot o sigui,
un dia feiner,
respirar festa grossa,
va arribant molta gent
i veiem també
moltes ganes de gaudir
del que,
sens dubte,
és un dels dies
més bonics de l'any.
El centre de la ciutat
comença, com dèiem,
a omplir-se de turistes,
però també de molts barcelonins
que comencen a tafanejar ja
els llibres de les parades.
De fet,
avui se superarà a Barcelona
el rècord de parades,
s'esperen més de 330
repartides per tota la ciutat
i serà també
la primera diada
en què, recordem,
els llibreters hauran de pagar
per ocupar el carrer.
Ara bé,
sembla que res no impedirà
que es venguin avui
1,8 milions de llibres
arreu del país.
Els llibreters,
hem parlat amb alguns d'ells,
diuen que s'hi han posat
molt d'hora,
amb la convicció que aquest serà
un bon any de vendes
i alguns fins i tot
s'han atrevit
a preveure
els títols més venuts.
Hem parlat amb alguns d'ells.
Doncs estem col·locant
totes les caixes,
taules,
carpes,
puntem des de les 6 del matí
aquí preparant tot
per un dia tan especial
com és el dia de Sant Jordi.
I què?
Té bona pinta avui?
Té molt bona pinta.
Jo,
la meva aposta total
és la història d'un piano
d'en Ramon Janer.
Serà més plus
que l'any passat, segur,
però jo crec que la tarda sí,
dia de Sant Jordi,
la dia de Sant Jordi
és la dia de Sant Jordi.
Que avui,
pels carrers de Barcelona...
Doncs avui ho explicarem
aquest Sant Jordi.
Avui des de Passeig de Gràcia
amb Consell de Cent,
ara mateix amb Vicent Sánchez
amb Montserrat Ibrera,
Saragón Zalacti i Núria Ribó.
És un dia molt especial.
De fet, aquest any hi ha una cosa nova
que és que no hi haurà rànquing
de llibres més venuts,
que això sempre era una guerra.
Tu recordes quan eres director
de TV3, Vicent,
aquestes guerres?
Sempre,
sempre n'hi ha hagut
i sobretot sempre n'hi ha hagut
també la redacció
de la gent que deia
que entre un llibre bestseller
preparat per vendre
i un llibre que fora
una miqueta més,
per dir-ho així,
que aspirara una mica
més profunditat,
que el combat era desigual
i que no hi havia dret.
Sempre hi ha hagut
aquestes històries.
Home, jo crec que...
No ho sabrem fins d'aquí uns dies.
Clar,
però jo crec que això,
fins i tot,
no anava a dir la trampa,
però sí la improvisació
que després va d'una altra manera,
formava part del dia.
És com dir,
bueno,
com que resulta
que no es venen
o moltes vegades
els números de loteria
no acaben de tocar,
doncs ja no la farem
el dia d'anar a l'aquest sorteig.
No, vull dir,
el dia Sant Jordi
arrisques vostè
i el que sí que trobeu
una mica
que no s'hauria de fer
és dos o tres dies després
com es feia abans.
Això sí que no.
No, o l'endemà
no rectifiquem.
El més venut va ser aquest
i no, home, no,
això sí que no va.
Segurament s'havia convertit
en una urgència mediàtica, no?
Que no té molt de sentit
pel gremi de llibreters
haver de córrer tant
perquè realment
es feia un rànquing
sense haver tancat encara caixa
i quan encara s'estaven venent llibres
i de vegades
doncs
amb ventes ajustades.
Va passar l'any passat, no?
Que al final
hi havia el llibre
del Xavier Saler i Martín
i el Carles Porta
Empatats.
Exacte, empatats
i que va acabar sent
a l'inrevés.
Exacte, a l'inrevés.
No ve de 24 hores, crec,
per donar aquest rànquing.
O sigui, és de sentit comú
és que tarden
3 o 4 dies
ja no li interessarà a ningú
perquè estarem en altres històries.
Perquè vostè parla d'urgències
però com les urgències informatives
sempre són...
D'aquí 3 o 4 dies
estarem en campanya electoral.
I per tant
estarà bé parlar de llibres.
Escolteu,
això no és una mica
com el millor cotxe de l'any
i no sé què?
Realment,
podem dir...
És una estratègia comercial.
Sí, absolutament.
És una estratègia comercial.
I vivim d'això.
I dels mitjans de comunicació.
Les cròniques
que hem escoltat fins ara
i estem escoltant
es vendran 8 milions
no sé quants de llibres
no sé quantes roses.
És un reclam.
Seran les últimes roses
d'aquí de Catalunya
a quilòmetres era
perquè s'estan queixant
de com estan les roses a Catalunya.
O sigui,
que les portarem
de l'altra banda del món.
I això del llibre
més bonic...
Hola,
ho està desmuntant tot.
Doncs bé,
li interessa
a qui és l'autor i autora.
Of course que sí.
I els editorials també.
Els que fan els diners
al darrere.
Però els que estem aquí
disfrutant del carrer
que ara sortirem,
passejarem
perquè per mi
és un dia absolutament meravellós.
Sempre l'he guardat
a la meva agenda
i procurat treballar
al mínim possible
el dia aquest.
O sigui,
per aquí d'aquí.
Quan surti d'aquí
me'n vaig a petar-la
per Barcelona,
a fer carrer.
Jo continuo disfrutant.
Per mi és una meravella de dia
i que sigui laboral.
I per tant,
és passejar-me,
anar de copes,
alboades,
les rambles,
llibres,
amics.
Per mi és això,
Sant Jordi.
I més igual que venguin,
que venguin el llibre tal,
la qüestió és que venguin llibres,
que venguin llibres,
que venguin llibres.
Per tant,
com que vostè això,
ni fun hi fa,
i em preocupa però se'n fot.
No, no,
ni fun hi fa, no.
La qüestió dels diners.
No, no, no.
El més venut,
és igual que es venguin molts llibres.
No, no, no,
clar, però...
Jo no sóc el llibre de la bufa.
Però com que li la bufa
o tant se li fot.
Clar,
però està claríssim.
I és igual que es publiqui
avui el resultat o no.
I en canvi la gent que...
Un cert esperit de competitivitat,
d'alegria.
A veure,
alegria.
Des del punt de vista...
Sí, sí.
Des del punt de vista informatiu,
doncs té certa gràcia
saber quin ha estat la tendència
de ventes a Sant Jordi.
Ara,
jo insisteixo
que no fa falta
que es digui abans d'acabar el dia
que encara s'estan venguin llibres.
No passa res
si es diu l'endemà
i crec que és de sentit comú,
no,
poder donar unes xifres
que no passi,
doncs,
un desajust com el de l'any passat.
En tot cas,
les millors pel·lícules
són les que va veure més gent.
No, no,
és que, a més a més,
és que...
No són els llibres més venuts, eh?
És un percentatge molt petit.
Sí, clar.
És a dir,
que sigui el llibre més venut
no vol dir que sigui
en volum de llibres els més venuts.
És un 20% del total
de llibres venuts, eh?
Per exemple.
Em va saludar el Guillem Terribas,
que és llibreter.
Què tal, Guillem?
Com estàs?
Bon dia.
Bueno, llibreter i jubilat, ja.
Jubilat.
Emèrit, emèrit.
Emèrit, emèrit.
Com estàs, Guillem?
Com va per Girona?
Molt bé.
Per Girona va bé.
S'està muntant, per cert,
com un sol espaterrant,
però fa fred, eh?
Ja.
I, bueno, s'està muntant.
M'agrada molt tot aquest
el que acabo de sentir,
perquè el Sant Jordi
és una mica allò
que parlin de mi
encara que sigui malament.
Eh?
Vull dir,
que hi hagi tota aquesta moguda.
El Sant Jordi s'hi val tot.
Llavors, vull dir,
totes aquestes discussions
que hi ha de qui és el més venut
i qui no és el més venut,
i tot això crea,
ha creat tot aquest món
que d'una cosa
que fa uns cent anys
uns quants llibreters
van sortir
a muntar una paradeta
per dents
per treure's llibres a sobre
i es va dir,
es va pactar
que es podia fer un 10%,
perquè ja sabeu
que el preu del llibre
és fix,
o sigui,
està manat,
controlat,
no es pot variar
el pols de l'editorial,
però el dia de Sant Jordi
es permet fer un 10%.
Per tant,
hi ha tota una moguda
de números
i de dades
i d'autors
i totes aquestes coses
que hi ha moltes vegades
que la gent s'empipa
i es posa nerviós
i és que avui
és un dia
totalment diferent.
Avui,
tot s'hi val
i avui,
doncs,
la gent que vagi
a les llibreries
no hi podrà entrar
i de tanta gent
i fins i tot serà malat.
Però quan dius
tot s'hi val,
Guillem,
és a dir,
per exemple,
avui hi ha molts llibres de cuina,
no?,
que segurament
serà un dels llibres
més venuts
entre molts altres,
no?
Clar,
llavors hi ha els escriptors
professionals
que diuen,
home,
escolta,
nosaltres aquí estem fent una feina
i vaig a passejar per Barcelona
i em trobo totes les parades
amb els llibres de cuina
i els llibres dels escriptors
on són?
Tot s'hi val,
vol dir això?
Tot s'hi val
en aquest sentit
que aquest dia
normalment
els que compren llibres
són el 90%
de la gent
que no compra llibres
durant tot l'any.
O sigui,
que és molt difícil
controlar
i dir
vull tenir aquest llibre,
vull que hi hagi aquest i aquell altre.
No es pot portar
a la Rambla
tota la llibreria.
A la llibreria
normalment
una llibreria normal
té 35 o 40.000 títols.
A la Rambla
se n'importen
dos o tres mil
màxim.
Per tant,
sempre faltarà
algun llibre,
sempre un autor
trobarà a faltar
que no hi ha el seu llibre,
trobarà a faltar
que no hi ha clàssics,
per què no hi ha llibres
d'en Borges,
per què no hi ha llibres
d'en Belallonga,
per què no hi ha...
Perquè són a la llibreria
i a les parades
es treuen llibres
d'aquells
que normalment
se n'ha parlat
i que la gent
doncs
que no compra
normalment un llibre
i que et diga
el compra
perquè si no el compra
és un mal vist
perquè esclar...
De ser relat.
No pots anar
l'endemà
no m'han regalat
aquell llibre
perquè és com aquell
que l'endemà
no saps
si ha guanyat
el Barça o no,
és un foragirat total.
Imagines,
imagines,
imagines vostè
que es diguerà
no,
no direm el resultat
del Madrid-Barça
perquè clar,
com hi ha
una certa pressió mediàtica...
El que fan és...
És a dir,
avui es diran
els cinc llibres
que més s'han venut
segons dades
fins a aquella hora.
Demà tindrem
un primer rànquing
i dilluns que ve
sabrem la llista definitiva
i dilluns que ve
tindrem dies de pugna.
Clar,
però com s'ha dit
solament dels llibres
que han sortit al carrer
però en principi
hi ha molts que no se saben.
En principi
sí que es diuen
unes tendències
a acabar el dia.
Però deies tu
el partit
però clar,
donar el resultat
abans que el partit
hagi acabat
doncs és incomplet.
És que es dona també.
És que li van dient
el resultat...
Per això estan les apostes.
Per això estan les apostes.
Bueno,
també encara no he vist
també apostes del llibre.
Però és en Jordi
sobre el llibre més venut.
No em consta.
Hi ha apostes?
Hi ha porres,
hi ha porres de tanta.
Guillem,
t'arribes i apostes
realment per llibres més venuts?
No, no,
no hi ha apostes
però sí que hi ha
un ambient.
Quan la gent diuen
que el llibre
que el més venut
serà el d'en Rabon Jané
o el d'en Jordi Puntí
o el Gerard Quintana
o fins i tot
el d'en Xavi Coral
són els llibres,
són els títols
que aquests dies
s'han passejat,
han sortit a la tele,
han sortit a la ràdio.
Per tant,
la gent,
quan surt,
aquella gent repeteix
tot en tots els respectes
que no compra
gaire llibres
i l'ha perdut,
comprarà aquell llibre
perquè és el que ha sentit
a parlar.
Jo m'he sentit
a la llibreria
de dir
per fi
hi ha un senyor
que ha fet
un llibre de futbol,
podré regalar un llibre
al meu home
que no llegeix.
És clar,
concluirà
que el futbol
m'he de regalar
un llibre de futbol.
Els partits polítics
què els passa?
Solament els que surten
són els que es poden votar?
Hi ha la tira
de partits polítics
que ningú coneix.
A lo millor
estaries d'acord
amb un cert programa
però no te l'entén.
Ostres,
però amb la diferència
que la resta de llibres
tots són comprables.
No.
Crec que això no és aplicable.
Hi ha llibres
que no són comprables.
La lletra de l'impresa
no és aplicable.
Sí, però si tu vols
el pots comprar igualment.
Sí, clar.
Si permeteu,
si permeteu,
tots els llibres
són comprables,
tots.
Alguns són tirables
també després.
Alguns són tirables.
Ningú té gret
a dir
que allò sí o no.
Llavors,
és el gust de cadascú.
Però vull dir
que sortin
i que la gent trigui
i ja està.
Però per què
es trien aquests llibres?
Perquè
són gent
que, repeteixo,
amb tots els respectes,
no solen comprar
i, per tant,
van allò
a veure venuts
o guiats.
Una vegada
jo vaig preguntar
per què es fa
tants anuncis
a la Coca-Cola
si ja la gent ho sap?
I deia
no,
perquè si vals
pel carrer
i vas veient
en un cinc
la Coca-Cola
quan entres
a un bar
demanaràs
una Coca-Cola.
Bé,
doncs això és
exactament el mateix.
I s'oblida
d'un detall
perquè comentava
abans
el senyor Lustrey
que la bronca
o que la brega
sempre és entre llibres
que no són
estrictament literaris
i llibres que...
No, no, no.
Aquesta no és la brega.
La brega és
entre els mediàtics
i els no mediàtics.
És a dir,
els escriptors
el que estan
sempre,
o de vegades ho diuen,
de vegades no tant,
és cabretjat...
Sí, però això em fa
molta gràcia
perquè, per exemple...
Ah, ho sabia.
Gerard Quintana
és una persona
que porta escrivint
cançons...
Això m'ho deies tu
ahir, Guillem,
que vam parlar
per telèfon.
No, el Gerard Quintana
és un poeta,
porta escrivint cançons
no sé quants anys
i no el considerem
un escriptor?
Sí.
I Bob Dylan,
Premi Nobel,
Bob Dylan,
Premi Nobel de Literatura.
I Raimon,
Premi d'honor
de les llibres catalanes,
també,
però un moment.
Però no, no,
hi ha molts escriptors
que també és un poeta
i, per tant,
no crec que entraria
en aquesta categoria.
Qui sí que entra...
Sí, però,
si per Mateu,
Sergi Pàmies
és un escriptor mediàtic?
Sí,
però també és
un mediàtic escriptor.
Vull dir,
sí,
hi ha gent
que són escriptors...
Mario Serra
és un escriptor mediàtic.
I Quin Monzó.
Hi ha gent
que s'ha dedicat
tota la vida
als mitjans de comunicació
i són escriptors
o escriptores
i tant,
i tant.
I després hi ha gent
que apareix
en l'últim moment
però jo el que dic
és que...
Però no entenc
la definició de mediàtic.
És aquell que apareix
en els mitjans de comunicació.
No, ja ho sé,
però vull dir que
en molts casos
aquí hem de poder...
Clar,
l'escriptor és el què?
És a dir,
hi pot ser una persona
que no hagi fet mai un llibre
i faci un gran text literari,
no?
Estic segur,
per exemple,
ui,
ara el que diré,
que el llibre
del Ramon Genes
serà bo.
N'estic segur.
Perquè el conec
i perquè sé
que pot ser un gran escriptor.
Però,
igual m'equivoque,
però fins ara no...
És a dir,
ell aprofita l'aparador
per poder publicar.
Perquè si no,
no el trucarien.
Evidentment.
Això és evident.
Ara,
no vol dir que no faci
una cosa que tingui qualitat.
També,
evidentment,
però jo no li dic
que la brega
estigui justificada
o que jo m'hi posi
d'un costat
o d'un altre.
Jo el que li dic
és que fins ara
sempre és que
més a protestar la gent
que només viu de la literatura
és que a l'hora de competir
amb autors mediàtics
de fa temps
o d'última hora
ho tenen molt complicat.
I se'n fa.
Però això és el que passa,
no?
Normalment.
És a dir,
en qualsevol àmbit,
què estan fent ara
els partits polítics
quan col·loquen persones...
Idà,
ja,
amb els partits polítics.
Em vols col·lar la política
al dia de Sant Jordi.
És que m'ha regalat un llibre
que es diu
El segred de la política.
Està parlant de productes,
de productes,
productes.
És a dir,
això que fem de posar
un expert que no és...
Clar,
que en realitat
dius que s'espera o no,
però el coneixen
i per tant...
Tomàs Molina,
Tomàs Molina.
Un Tomàs Molina,
doncs un Tomàs Molina
en l'àmbit dels llibres
seria el mateix.
Pot ser que sigui fantàstic
com a polític?
A lo millor sí,
però en tot cas
està allà no per això
sinó perquè té
una projecció mediàtica.
Cadascú aprofita el que pot.
No,
és veritat
que quan dius mediàtic
baixes la categoria
i sobretot
els que es consideren
i que només viuen d'això
els hi fa una mica de ràbia.
Jo personalment
he fet dos llibres
que és aquest soroll.
Ho sentiu tots, suposo.
Bueno,
perquè deu passar una gent...
Uau, uau, uau, uau.
Podeu aplaudir una mica?
Feu una mica així,
veu?
Uau, aplaudiu.
Quin poder,
quin dejo.
Estic davant les masses.
És brut.
Gràcies, gràcies.
Et sents més acompanyada.
I tant que sí,
ens sentim molt més acompanyats.
No,
estava dient
que realment
ser mediàtic
és un punt
molt important
per vendre
perquè ja sabem
el complicat que és.
Jo personalment
he fet només dos llibres
i no em puc considerar
escriptora.
Sóc una periodista
que he fet dos llibres
i alguna vegada
quan me poso en escriptora
em molesto
perquè penso amb els altres.
O sigui,
li dono una categoria diferent.
No em considero escriptora.
Sóc periodista.
Sí,
he fet dos llibres.
Res més.
O sigui,
marc diferències.
Estic d'acord
amb el que planteja
la Núria,
sincerament,
i després
dic que això
passa en tots els àmbits
d'especialització.
És a dir,
hem viscut d'una època
en què
quan,
per exemple,
hi havia el judici del procés,
hi havia certs advocats
que eren molt coneguts,
que segurament
eren bons advocats,
però també hi devien haver
molts bons advocats
que no tenen
aquesta rellevància pública.
El mateix passa
amb els epidemiòlegs
quan va arribar la pandèmia.
El mateix passa
amb els economistes
quan hi ha una crisi econòmica
per derivada
de la guerra ucraïna.
Doncs,
amb els escriptors
passa exactament el mateix.
Hi ha escriptors,
grans escriptors
que són mediàtics
i que tenen
una gran capacitat
de comunicació
amb un micròfon davant.
Hi ha altres grans escriptors
que potser no tenen el focus
o potser no tenen
l'habilitat oral
a l'hora d'explicar-se,
però que això no vol dir
que no siguin
grans escriptors.
I després,
hi ha casos paradigmàtics
i el volia posar sobre la taula,
com per exemple
el de la Marta Rojals.
Gran vibra,
gran escriptora,
no l'hem vist mai,
no s'ha deixat mai entrevistar
i em sembla que és
doncs
un desparadigmàtic
de que de vegades
no necessita ser una imatge.
No, no,
al contrari,
al contrari.
És que de vegades
l'efecte misteri
també és.
Clar, també.
Vull dir,
cada un busca
les seus sisènes.
També és una forma mediàtica,
no?
Per això,
el llibre de Ramon Janer,
és a dir,
el seu nom està
més gran que el títol,
gairebé.
Perquè això és el que passa
en els llibres mediàtics.
Passa també amb el llibre
del García Márquez.
Jo em sembla
que estem donant voltes
com si el Sant Jordi
fos la base
de tot el que és
el món de l'escriptura.
El món de Sant Jordi
és un esdeveniment,
una anècdota,
un fet importantíssim,
però no significa
el món del llibre.
Sant Jordi
és tot si val.
I, per tant,
sortim al carrer,
venem,
i l'endemà
torna la normalitat total.
Les llibreries
tornen a estar mig buides,
amb poca gent
que va mirant.
Per tant,
no discutim
si això representa
el món de la literatura.
És una festa
que sortim al carrer
és com aquell
que, no ho sé,
és el mateix
anar a veure
un gran concert
de 100.000 persones
a anar a veure
un concert més petit.
És diferent.
Allà hi trobaràs
amb 100.000 persones
gent de tota mena
i en un concert petit
de 1.000 persones
hi trobaràs
un altre tipus de gent
poder més selecte.
Per tant,
ens estem aquí
dient que és mediàtic
o no és mediàtic.
Mireu,
una vegada
un dels llibres
més venuts
per Sant Jordi
era un llibre
en blanc,
era un llibre
amb edició portuguesa,
amb drets
d'autor portuguesos.
Obries les pàgines
i era tot blanc.
I va ser
un dels llibres
més venuts.
Per tant,
de vendre
un llibre
en blanc
a vendre
un llibre
d'en Ramon Janer,
jo prefereixo
que hi hagi
el d'en Ramon Janer,
que hi ha lletres
com a mínim,
que la gent
llegirà una mica.
No sé si m'explico.
Sí, sí, perfectament.
Això,
de tota manera
que diu el Guillem,
que jo crec
que és molt important,
la diferència
entre el que passa
a la festa
i el que després
veiem a les llibreries,
d'alguna manera
la festa de Sant Jordi
que sigui
la festa del llibre
no ha permès
traslladar
aquesta cultura
del llibre
al dia a dia.
És a dir,
veiem com
moltes llibreries
han hagut de tancar
justament per manca
d'audiència,
no?
Se n'han obert moltes,
també.
Se n'han obert moltes,
eh?
També,
però tu creus
que està millor o pitjor?
És a dir,
que la festa
activa
aquesta voluntat
de llegir
i que per tant
estem millor
o no?
La festa
activa
que es parli
de llibres
i torno-hi
mentre es parli
ja n'hi ha prou,
vull dir que
no hi ha
els carnissers
i els sabaters
i altres.
No té
d'un dia
que només es parla
de sabates.
Per tant,
som una gent
privilegiada.
Fa dies
que es parla
de llibres.
A la televisió
surten cada dia
després
les telen
gent
que es recomana
llibres.
Es fa un programa
especial
i esteu parlant
de llibres.
Per tant,
és importantíssim.
Què més voldria
el botiguier
o el que
ben sabates?
Repeteixo
que un dia a l'any
o durant uns quants dies
es parlessin
de llibres.
Per tant,
siguem optimistes.
Avui és un gran dia,
avui sortim al carrer,
ens ho passarem
i demà
serà un altre dia,
ja ho veurem.
Clar que sí.
Si ho creus,
posa't el meu fons.
Perdó,
és que estava
arreglat-me el micro.
Sí, sí, digues, digues.
No, jo crec
que una altra cosa
i que vostè que ser mèrit,
això ja no li tocarà
i no li està toquen patir-ho,
però vaja,
el llibre és un miracle.
El llibre és un miracle
perquè les llibreries
encara aguanten.
Cada una comés
i amb moltíssimes tipologies,
però els quioscos
no aguanten
i les botigues de discos
no aguanten.
I, clar,
és a dir,
aquí,
en realitat,
l'únic suport cultural
que ha aguantat
aquesta irrupció
de noves tecnologies
i totes aquestes revolucions,
ha estat el llibre.
Va aparèixer l'Ibuq,
que mira la paraula també,
si és determinant,
que el món
podia haver canviat
sempre al voltant
del món aclosaxon
i ahir s'ha quedat per ara.
Per tant,
diu,
és que les llibreries,
caram,
és un miracle les llibreries,
són com les farmàcies,
sembla que siguen eternes.
Jo ja no puc anar
com ningú pot anar
a comprar un diari de paper
perquè ja no té cap gràcia
i ja no parlem
de comprar un disc.
Diuen,
torna el vinil,
torna un vinil
per 35 persones.
Però tot això s'ha acabat
i el llibre aguanta.
No, no,
això em fa molta gràcia
perquè jo encara
tinc relació
amb el món del llibre,
tot això
ho dic a 5 anys,
però fa uns 40 anys
que cada 5 o 6 anys
els diaris mitjans
em trucaven
i em deien
el llibre se'n va
a Campistraus
perquè surt un CD
i ara la gent
hi genera un CD.
Al cap de 5 anys
el llibre se'n va
a Campistraus
perquè resulta que...
I un dia
li vaig dir
amb una periodista,
li vaig dir
voleu dir que vosaltres no?
També hi aneu a Campistraus
o no hi anireu abans vosaltres
que nosaltres.
Una llibreria en realitat.
Un dia
ara que ho dius
és veritat
perquè cada dia
som menys.
Vull dir que...
No, els periodistes no,
els pobres
els que s'han anat
a fer la mà en perdó
són els quiosquers.
Els periodistes
han canviat de format
però es mantenen.
Per tant,
això,
pobret ho ha pagat
poca ropa.
Sí,
els quioscos
que de totes maneres
també fixeu-vos
que molts quioscos
s'han rehabilitat,
ara venen begudes,
els postals...
Però això no són quioscos.
No, no.
Això són ferroteries.
Un tot a 100.
Un moment.
És un contract.
És supervivència
també del negoci.
Quioscos és un espai
que ven de tot,
no només en dià...
Aquella època
que només
si hi havien diaris
no només venien diaris,
venien moltes altres coses.
Revistes.
Venien diaris i revistes.
Em recordo,
fa 20 o 30,
20 i picos anys
els quioscos
de la Rambla
tenien més llibres
que no pas
moltes llibreries.
I valen deixar
de vendre llibres.
Però està molt bé
recordar que els pronòstics
no sempre es compleixen, no?
Va passar el mateix
amb la ràdio
quan es deia
que acabaria desapareixent.
Que el vídeo
mataria...
A l'estrella de la ràdio.
Exacte.
I que a les llibreries,
doncs,
és veritat
que en veiem
que en tanquen,
però en veiem
també constantment
que no obren.
Potser de més petites,
potser de més petit format,
de barri,
temàtiques...
Temàtiques...
Exacte.
Perquè cada vegada
els públics
i les audiàncies
són més especialitzats.
Però no cal
que hi hagi llibres
que tingui grans estocs
perquè ara hi ha
molta més agilitat,
es va molt més ràpid.
Quan jo vaig començar
fa 40 anys,
un llibre,
quan demanaus un llibre
et tardava més
d'una setmana
a arribar
a l'editorial
o a la distribució.
Et venia per correus,
havies d'anar a correus,
era un desastre.
I ara, doncs,
un llibre
t'arriba
en un o dos dies.
Per tant,
no necessites
tant d'espai.
Necessites tenir
un espai
on hi hagi
les llibres
que tu creus
que has de tenir,
però una agilitat
ràpida
en que un sigui el llibre.
Jo penso que el llibre
continua sent el miracle,
com ho deia
els anys abans,
és veritat.
Ara, quan anem als quioscos,
trobem paelles
i folars
en contes de diari
i, en canvi,
llegir,
que resulta més car i tot,
continua...
Jo crec,
la meva impressió
és que es ven
però no es llegeix.
Tens les cases
plenes de llibres
però no es llegeixen
de la mateixa manera.
Es regala l'objecte, no?
I tot i els avenços,
jo recordo
que potser
fa 15 o 20 anys
que amb la roda de premsa
dels Premis Planeta
sempre,
sempre es pregunta
la incidència
de l'e-book,
de les tecnologies
i dient,
van pujant,
al començament
hi havia un cert nerviosisme,
ara ja ni se'n parla.
El llibre
continua trepitjant fort
en paper
i l'altre va fent.
És curiós.
Però de tota manera,
Núria,
tens tota la raó,
segurament el llibre
es manté
perquè els números canten
però els que ens dediquem
a la universitat
hem vist
any rere any
com es demostra
en la manera
en què treballen els textos
que no llegeixen.
És a dir,
hi ha una part
molt important
del jovent
i del universitari.
Si no s'ha llegit mai.
Home, com que mai?
Escolte,
si vostè té la bona idea
i jo la recomano avui
de comprar-se
un llibre d'aquells
que no totes són
de primera mà
sinó llibres
més de segona mà,
etcètera.
Si vostè compra
un llibre de la Bernat Menger
un llibre de clàssics
i està desbarbat,
és a dir,
algú s'ha pres
la molèstia de separar.
No, no, no, no, no,
no, no, no, no,
m'és igual.
Encara que sigui un best-seller.
Encara que sigui un best-seller.
Si s'ellitzen
el 10% dels llibres
que es venen
i més en Sant Jordi.
Ara, doncs,
deu ser menys
perquè entre els jovents
ja t'has dit
que no llegeixen
pràcticament res.
Això s'ha dit
sempre els grecs
i ja ho deien.
No, però és veritat
que han sortit estudis
com diu la Montse
que amb el consum
de les noves tecnologies
s'està reduint
la capacitat
de tensió,
de concentració
i que per tant
estem acostumats
som la societat
de passar pantalles
amb un dit
i que després
falta de concentració
per concentrar-se
per llegir un llibre
per endur-se
un llibre a tot arreu
perquè és veritat
que hi ha tota una generació
que ha crescut
mirant els telèfons mòbils
i llegint els telèfons mòbils.
I 3 minuts no aguanta.
Exacte.
Hauran de fer llibres
de 3 anys.
Però jo crec que
és una cosa
de la generació jove.
Jo crec que cada vegada
més tothom.
Tothom, tothom.
Això ho veiem, per exemple,
quan veiem les audiències
de la lectura
de les notícies
dels diaris,
doncs podem veure
quant de temps
ha estat cada persona
dins d'una notícia.
I de vegades
són absolutament
segons.
Sense negar això
que sí,
que és així,
però crec que la gent
i sobretot
a partir d'una certa edat
té una capacitat
de canviar
el passat brutal.
És a dir,
de convertir-lo en idíl·lic
i en pastoril
i en tot el que fa sa falta.
Perquè no cal.
És a dir,
que en el meu curs
de BUP
i abans en el batxillerat antic
s'obligava
a la lectura de clàssics,
és veritat.
Que sempre eren els mateixos
els que sabíem
que havien llegit
o els que no feien trampa
també és veritat.
Però encara que poso un TVO.
Escolta'm,
tu has llegit...
Eren minoritaris.
Els lectors de TVO
serem minoritaris.
Ja li ho dic jo.
Ara no n'hi ha.
Però no,
ara no n'hi ha
perquè la gent té una pantalla.
Home,
òbviament,
ja van a veure la pantalla.
Estan arribant les tresines
que ara ens acompanyaran
aquí al programa especial
que estem fent.
Guillem Terribas,
una abraçada,
gràcies.
Bon Sant Jordi,
bon Sant Jordi.
De fet,
a dos quarts de deu
estava previst que comencés
a la Virreina
l'esmorzar tradicional
de Sant Jordi
com cada dia 23
amb els autors.
Marta Vianna,
ha començat ja l'esmorzar o no?
A veure,
ha començat la gent a esmorzar.
L'acte com a tal,
no.
Vull dir que sí que us podem dir
que ha esmorzat ja
moltíssima gent
de la que ja està arribant aquí.
Encara que hi ha gent a fora
que estan fent aquesta cua
per acabar d'entrar.
Ens hem creuat
amb alguns dels companys
de la Casa de Catalunya Ràdio
com és Txell Feixes
o Francesc Garriga.
Em deia que estava en xoc
amb aquest xarau
que hi ha muntat aquí a Barcelona
i que estava sobretot
molt emocionat
amb aquest primer Sant Jordi
que viurà com a periodista
i també com a escriptor.
I qui també ens hem creuat
ha sigut la companya del matí
de Catalunya Ràdio,
la periodista Anna Guitart
que també recordem-ho
és comissària
per la Fira Internacional
del Llibre de Guadalajara.
Li hem preguntat
com viurà el dia d'avui
i ens deia que molt feliç
i amb un record
molt, molt especial.
Espero poder passejar molt
perquè el que més m'agrada
és passejar,
anar mirant llibres,
mirant llibres és un dia,
perquè els veus
una mica des de la distància.
Però sí, sí,
una mica abadant,
veient gent,
abraçant-nos tots molt
i recordant l'Anna Pérez Pagès
que era el seu dia preferit.
I a banda d'aquest esmorzar
a la part superior
del Passeig de Gràcia,
Berta Torrades,
ja hi ha molta gent
que ha volgut sortir
a passejar a primera hora.
Sí, nosaltres som ara mateix
davant de la casa
de Batlló de Barcelona
que llueix més maca que mai
amb les roses guarnint
aquesta façana
i continua sent per tant
una de les fotos
més buscades també
pels turistes.
Aquí al Passeig de Gràcia
ja s'ha convertit
en tot un formiguer
de turistes
però també de molts barcelonins
que estan escollint el llibre
i cal dir que
tot i ser un dia feiner
veiem moltes parelles
d'enamorats
que venen aquí a escollir
conjuntament el llibre
que es pensen regalar
aquesta diada
com per exemple
la Fina i l'Eduard
que m'acompanyen a aquesta hora.
Què tal? Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
La Fina i l'Eduard
em deien que estan jubilats
i que ara feia molts anys
que no baixaven
fins al centre de la ciutat
a gaudir d'aquesta diada.
Des de la pandèmia
no vam baixar.
Aquest és el primer any
que baixem
i molt contents.
Fa bon temps
fred
però fa bon temps.
A la tarda
diu que plourà
i llavors
hem decidit venir al matí.
Molt bé.
I tenen clar ja
quins llibres volen comprar?
No, no.
De moment estem mirant.
A veure.
Jo sí.
Jo vull l'últim
de Javier de Castillo
i signa ara a les 11
allà al costat
on hem baixat
del Passeig de Gràcia
de l'estació
i anirà allà
a fer una miqueta de cua
i que me'l signi
l'últim que ha fet.
Són dels que volen
a buscar l'escriptor
que més els agrada.
A mi sí.
A mi sí.
Jo sí.
Jo sí que vull.
I si veig
que amb un altre per aquí
també em quedaré
a fer la cua.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies
i que passin un bon dia.
Molt bé.
Adéu.
I gràcies Berta
i a la Rambla de Catalunya
Marc Güell
quin ambient hi ha?
Doncs aquí
de moment es pot passejar bé
els compradors
que s'aturen
a les parades de llibres
doncs poden remenar
i escollir amb tranquil·litat
i ara estem
davant de l'estand
de la parada
de la Casa del Llibre
i estem amb la Cristina
i la Patrícia
que elles són mare i filla.
Bon dia i bon Sant Jordi.
Bon Sant Jordi.
Bon Sant Jordi.
Bon dia i bon dia d'adulta.
Elles dues van carregades
amb cinc llibres.
Què que deu de comprar?
Doncs hem comprat llibres
per regalar
a la família
al meu marit,
als fills i als nets.
Quins títols porta vostè a la mà?
Jo porto a la mà
el Titor
pel net gran
de cinc anys
Pen Lluís
i la Legenda de Sant Jordi
de tela
per un nen de nou mesos.
Doncs un llibre de roba
per un nen de nou mesos
i tu Patrícia?
Jo porto
les calces
al sol
que és una novel·la esgojarrada
que aquest me l'ha regalat
la meva mare per mi
perquè surti una mica
a la teva maternitat
i llegeixi una mica
de novel·la divertida.
De la Regina Rodríguez
que es proveu
una de les autores
d'aquest Sant Jordi.
Correcte.
Després tenim el Rafel Sant Andreu
amb noagues muntanyes
de granos d'arena
pel meu pare
per veure si aconseguim
redreçar-lo
i reducar la ment
cap a la felicitat
i després tenim un
per la nostra
per la meva cunyada
que es diu
Antes que s'enfrí el cafè
bueno
és una novel·la així
japonesa
que la veritat
té molt bona pinta
i amb ella
li agraden les coses així
de la torna al passat
i de pensaments.
Doncs un Sant Jordi
per tots els gustos
Patrícia i Cristina
moltíssimes gràcies
i bon Sant Jordi.
De res, gràcies a vosaltres.
Ja ho veieu
aquest és l'ambient
a aquesta hora
aquí a la Rambla.
Són les 9 i 35
una pausa
i de seguida
les Tresines
al Matí de Catalunya Ràdio
la tornem.
Al Matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
El sorteig d'Eurojackpot
de l'11
de dimendres 19 d'abril
ha lliurat un premi
a Montforte del C
de més de 740.000 euros
enhorabona.
I aquest dimarts
per només dos euros
pot de 120 milions.
Tu pots ser el següent.
Compra l'ara
que són 120 milions.
Eurojackpot de l'11
milionari
pels segles dels segles.
11
Ben jugat.
Juga responsablement
i només si ets major d'edat.
Aprendre a esquivar les bales
és el debut literari
del periodista
de TV3
Xavi Coral.
Una història
d'amistat i d'amor
dels que van perdre
a la guerra
però no van rendir-se mai.
El llibre que tothom
regalarà aquest Sant Jordi.
Aprendre a esquivar les bales
de Xavi Coral.
Publicat per la campana
ja a les llibreries.
Confeti
de Jordi Puntí
El desig de ser feliç
a qualsevol preu
Confeti
de Jordi Puntí
Per Sant Jordi
al Sant Jordi
Torna Gerard Tintana
amb una novel·la
commovadora
La puresa de l'engany
La vida és allò que amaguem
mentre fem veure
que vivim
La puresa de l'engany
Un llibre de columna
La germandat
de l'àngel caigut
de Jaume Clotet
El secret més ben guardat
de la humanitat
corre perill
de ser desvalat
La germandat
de l'àngel caigut
Una aventura apassionant
i extraordinària
Premi Josep Pla
Si tota la vida
has somiat en banyar-te
a Miami Beach
veure un musical
a Broadway
o voltar per les botigues
de Beverly Hills
aquest estiu
ja estàs a un level
perquè l'Ebet
et porta de Barcelona
als Estats Units
sense escales
i el millor preu
Reserva el teu vol
a flylevel.com
Soc la Jasmina
de Carglass
Fa dies que veus
un impacte al parabrisa?
Val més que entris
a carglass.es
Segur que molt a prop teu
trobaràs un dels nostres tallers
Demana citar ara
i en 30 minuts
repararem el parabrisa
amb el mes
Carglass canvia
Carglass repara
La Laura
la reina del True Crime
Les 8 del matí
la millor hora
per anar escoltant
crims de camí a la feina
per relaxar-se
per relaxar-se
més True Crime
La Laura
no en té mai prou
Doncs per ella
una teta
Hi ha un SEAT
que porta el teu nom
perquè amb fins a 10 anys
de garantia
hi ha un SEAT
per tu
Estrena-l'em
SEAT Flex
I per la mama
un d'aventures
Llistos
I per la tieta
de detectius
Fet
I per la iaia
de por
que li encanten
El més emocionant
de Sant Jordi
és fer que les millors històries
arribin al seu destí
Des de Nissan
t'acompanyem en el camí
Bon Sant Jordi
I ara
a per les roses
Nissan
Condueix històries
extraordinàries
Cada any
se repite lo mismo
Chicos
¿Dónde vamos de vacaciones?
No podemos ir a una playa
tipo Valle
Pero hay wifi o no hay wifi
Y sería tan fácil
dejarte ayudar
que como lo sé
porque yo
soy tus vacaciones
Reserva el teu estiu
a les Illes
Costes
Caribe
amb fins a 500 euros
en cupo regal
Consultant les condicions
Viajes el corte inglés
Cuando viajes
Viaja
Hola, molt bon dia
oyents de Catalunya Ràdio
Encantat de saludar-vos
Soc l'Oriol Brogi
Jo per aquest Sant Jordi
voldria recomanar
un llibre
potser no fàcil de trobar
però molt bonic de llegir
que es diu
Les fronteres del diàleg
de Claudio Magris
amb un epíleg
també preciós
de Josep Ramoneda
que està editat
en català
per Arcàdia
Que tingueu
una molt bona diada
1, 2, 3
Som les Tresines
les més bones veïnes
que poguéssiu
a una escala trobar
Sempre dispostes
a donar-te respostes
a deixar-te alguna cosa
o a donar-te
Bueno, quina liada
que la lies
A veure, què ha passat?
A veure, què ha passat?
És que clar, de cop i volta
estàvem aquí tranquils
fent una tertúlia política
El Passeig de Gràcies
comença a inundar de gent
i veiem, vaja
cultura pop
La Tresina
de Maria Tres i la Tere
Bon dia, bon dia
les Tresines
Bon dia
Bon dia a tothom
Home
Quina meravella
Bon dia de Sant Jordi
Com esteu?
Com esteu?
Bon Sant Jordi
Estem una mica trotinades
però contentes
de ser aquí, eh?
Tu, tu, tu com ens veus?
Jo els veig estupendes
Això vol dir que tens bona vista
Sí que en tinc
Això no li falla
També ens acompanya el Jordi Milán
Què tal, Jordi?
Com estàs?
Director de la Covana
Com benvingut
Bon dia a Sant Jordi
I tant
I també al Pol Viñas
Hola, Pol
Bon dia
És el responsable de premsa i comunicació
És el seu sant, eh?
Home, pla Sant Jordi
Home, pla
Si l'acabes
Ai, noi
Escolta
Què ha passat, Tresines
que heu publicat un llibre
sobre la vostra vida?
No, nosaltres no hem publicat res
Nosaltres vam dir
i de seguida va escriure un altre, això
Vam dictar-ho
Nosaltres vam explicar
Els de la Penguin van anar a demanar-los
que fessin un llibre
que fessin la seva biografia
I ells van dir que no
No teníem temps
Però al final
I podem escriure un llibre
O tu no sabràs
Home, però escriure
No, però tu
Hem escrit moltes cartes
Ella sap de tot
Ella sap de tot
Aleshores els va posar un noi
que els va escriure
Elles dictaven
I el noi
Un negre
No, no era negre
No era negre
Però es deia negre
Es deia negre
Literalment
Josep Miquel negre
Exacte
Va tevalar molt, eh?
Per això també us ho hem de dir
Tenir un home a casa
Mentre nosaltres teníem tota la feina
Tenir aquell home a casa
preguntant
i preguntant
perquè no en tenies res
Però la Tere
La Tere deia que era molt guapota, eh?
A la Tere tots li semblen guaps
Ho era
Ho era guapot
Estava ben plantat
Jo trobo que a aquestes edats, Tere
ja t'hauries de centrar una mica
I deixar
I deixar que t'agradin tant
Escolta, què vols dir?
Per si la Tere és jove?
Encara
Jo encara sóc jove i estic de bon veure
I tant que sí, reina
La Tere està estupenda
Perquè és més jove
Nosaltres ja
Bueno
Que no som jove
L'explicació estàs llibant
El llibre
El llibre és una biografia estupenda sobre la seva vida
Abans que sortissin per TV3
I aleshores
De com neixen, de com es coneixen
De com fan la primera comunió
La vida
La vida
I tots els aconteixements que han passat en aquest país
Bueno, tot
Tot
Tot
Alguna coseta amaguem, eh?
També
Ah, a l'Eita
Home, hem amagat els nòvios de la Tresina
Que va ser
Va tenir una època
Una mica esbarada
Una mica esbarada
No havíem com controlar-la
I hem fet una enciclopèdia de les tres
Però clar, no cabia
Ja és gruix
Sí, tant
Sí, sí, sí, tant
Vé-t'una mica
Una mica
Escolta, Pol
I com a cap de comunicació ha sigut fàcil gestionar tot això o no?
Home, sempre és complicat amb les Tresines
Però bé, bé
Ens agrada molt tenir-les aquí
I que hagin entrat al joc
Clar
Ens agrada, tots som juganeres
I també, tu, ja ens agrada
I ens diuen
Va, feu això, dones
Feu això
I et conquisten
M'entens?
Per què, per exemple
Per què us dieu Tresa, les Tres?
Ah, per què?
Perquè els papes no tenien fills
I van dir
Ostres, volem tenir fills
I vam fer una promesa
A Santa Teresa
I els van dir
Si teniu una nena
Li posarem Tresa
I llavors
Nos van tenir tres
Érem tres
De nenes
I llavors ens vam posar Tresa
Però
De diferents patrons
Ella és la Tresina
Ella és la Tresa
Maria Tresa
I jo sóc la Tere
I són prou de diferents santes
Jo sóc de Portugal
Tu ets de...
Delicié
Delicié
I jo del nen Jesús
Del nen Jesús, clar
I són solteres
Vull dir, que sempre heu estat solteres
Què passa?
I què solteres
Solteres, però
Escolta
Per convicció
Ben feliços i ben contentes, eh?
El Vicent també està molt feliç i molt content
No ens ha fet falta ningú
Jo, sobretot que estiguin solteres
A veure
Perquè encara tenim una oportunitat
Aquest noi qui és?
Aquest és un senyor que va ser director de TV3 en el següent
I va fer moltes coses
No, estàs a veure
No comencis
Jo les conec
I la meva tristona és que no em coneixen a mi
Però bueno, escolta
Això
El començament d'un gran amor
Tot és qüestió de posar-s'hi
Mai és tard
Mai és tard
Esteu contentes d'haver-vos casat?
Sí
De no vèncer casat
Sí
Home, clar que sí
Jo pixes
Deu a fregar calçotets allà
No, imagina't ara
Que tinguéssim fills i tot
Amb la feinada que tenim
Només ens faltaria
Bueno, jo
Jo el dels fills ho he trobat
De la millor
Ens ho haurien retirat
Sempre els he trobat a faltar, eh
Uns fills
Però
No
Saps que m'agrada molt l'ameinada a mi
Sí, la dels altres
Bueno, ja teniu el germà, no?
També teniu el germà
Però el germà ja es cuida sol
És però sí
Ja és com un fill
Sí, ja fa de les seves
Ja fa, esclar
I Jordi, com us vau fixar en elles?
És a dir, perquè una sèrie
Com va néixer tot això?
No, tot això va néixer perquè
En fi
Perquè ens agradaven els personatges
Ens vam inspirar molt
Amb unes senyores que coneixíem
Que feien feines
Que feien xaquetes de pell
Que no feien pedidos
Feien
En fi
Però que són uns personatges
Que nosaltres sempre els hem tingut molt
Molt arrelats
En tots els aspectals
A veure, personatges
Són persones normals
Persones
Ja ho diu el llibre
Ja ho diu el llibre
Que ens van venir a xofardejar a casa
I a copiar
O sigui, Jordi
Hi ha una història real
De tres germanes així
Sí
A part de vosaltres
A part de vosaltres
Ara no entenc
Hi ha la història real
De les tregines
Ja està
Però hi havia les molestes, per exemple
Sí
Però és una senyora
Sí, però no és una senyora
Unes senyores que s'assemblaven a vosaltres
S'assemblaven a vosaltres, sí
Semblant de tarannà
De tarannà
Hi ha molts que s'assemblen a nosaltres
Que què en parlen?
Però sí, escolta
A veure, jo ja m'ho dic
No, no, és que
És un tarannà molt especial
I, ofè, és un tarannà molt d'aquí
Molt del país
Que no passa de moda
No passa de moda
A més a més
Però no canvia
És una qüestió
És una qüestió de gènere
És una qüestió d'edat
No, no, no
És una qüestió de filosofia
No, és un tarannà de tresinos al món
Però sí, ja està
És el primer
Jo el primer ho soc
És el tarannà de tresinos
No us ho podeu ni imaginar
Vindria a ser una mica
Cultura pop de Catalunya
Exacte
I que a més a més
Hi ha senyores
Que tenen la seva edat
I que no ho són
I no ho seran mai
I en canvi hi ha noies de 20 anys
Exacte
Però és que hem de pensar
Què seria el món
Sense les tresinos
Això sí
Més avorrit segur
És una cosa
És una cosa molt arrelada
Aquí a nosaltres
Tothom té una tresina a la seva vida
I tant
I si no la tenen
Que l'hi posin
I tothom porta una tresina a dins
Sí, sí
I si no que se li fiqui
I teniu bona relació
Les tresiners i la cubana?
Eh?
No els hi agrada
No els hi agrada
Perquè diu que les ven copiar
Home
A veure
Ells van copiant a tothom
Els de la cubana
Sí
Perquè si no tens idees pròpies
Es copia
Ja
Sembla que tot el moment
A nosaltres els regalem
Un tram de flors
Cada any per Santa Teresa
Els aguem un tram de flors molt gran
I ens el tornen
No volen saber res
No, home, no
És mentida
Jo no l'he rebut mai
En aquest llibre expliqueu anècdotes viscudes
Per exemple, veu anar el concert dels Beatles de Barcelona
Clar, clar
Com és que hi veu anar?
Què vol dir?
Nosaltres érem joves i eren vants
Com hi veu entrar?
Que les entrades van esgotar de seguida?
Que no era tan fàcil entrar-hi?
No, però...
No, però...
No, però...
No, però...
No, però...
No, però...
No, però...
A més, nosaltres guanyem els nostres calorons
Que et penses que no ens els acabaràs pas?
No, no...
No, no...
No treballem molt...
Però tinc entès que teniu una amiga que era amiga del Torrebruno
Sí, no?
Sí, no?
T'ho van posar enganyada
Sí, sí
Vosaltres tenim moltes amigues
És el Torrebruno, ens veia molta gràcia
El Torrebruno, eh?
I el Torrebruno presentat
Me'l volien encolomar a mi
Home!
Sí
Perquè tu també ets baixeta, eh?
I vam pensar
Mira que no facin tant el ridícul
No, no, no
No, però nosaltres el tenir a la casa tan oberta tothom
I tant
Ens coneixem molta gent, saps?
I llavors ens podem agafar d'un cantó i de l'altre
Quan necessitem alguna cosa, saps?
I a la Caputxinada també veuen anar
A la què?
A la Caputxinada
Sí, bueno
Sí, no, a la Caputxinada, el germà
Sí, el germà
Els van fitxar, van quedar fitxades per sempre més
Però vosaltres es veuen allà veure què passava, no?
Sí, clar
Vam anar allà i allà, pues mira, ens van agafar
Ja està
La policia els agafa
Agredem, no sé què passa, que tothom ens vol, tu
Sí, no, i ens van agafar
Allà tenim, si algun dia tenim un baixón de fortuna
Tenim moltes cases per anar a dinar
Ah, això està bé
Hi ha la manifestació del 77, de l'11 de setembre
Del ja som aquí
Ara ja, se fas aquí el currículum, eh?
No ho has dit
Tot això està al llibre, punyeta
Tot això està al llibre de la Maria de Trasina
Està tot això al llibre
És tota la gent que ens escolta i que ara ens està mirant
Que hi ha una multitud aquí davant, eh?
Aplaudir-ho una mica, aplaudir-ho una mica
Aplaudir-ho una mica
Aplaudir-ho una mica
Aplaudir-ho una mica
Aplaudir-ho una mica
Aplaudir-ho una mica
Gràcies
Heu de comprar el llibre i això us n'assabenteu
Perquè, clar, anar-ho explicant
Va, si ara ho expliques tot, tampoc
No ho explicaré, però van ser voluntàries de les Olimpiades
També, tant
Van córrer amb la torxa un torcer
Tere, aquelles castanyoles que vam arreplegar, les vam robar
No!
Ai, ai, alerta
Vas trobar unes castanyoles d'aquelles grosses allà i les vas agafar tu
Bueno, per això no ho has de dir
No ho hem explicat, això
Això no ho has de dir
No ho hem explicat
El llibre no està explicat
No, perdó, eh? Se m'ha escapat
N'haureu de fer un altre, està clar, això, Jordi
Sí, volum 2, home
N'haureu de fer un volum 2 perquè aquesta, si hi ha coses que queden encadats al tinter
El que passa és que nosaltres ja la presentació la farem, diguéssim, si ara hem vingut amb cadira de rodes
Perquè ja habitarem amb el taüt
Directament, clar
Bueno, amb intel·ligència artificial, l'holograma, per exemple, no?
L'avantatge de les tracines
Les tracines són de veritat i també es fan grans, m'entén?
L'avantatge és que les tracines són com els Simpsons
Sí, com els Simpsons
Totalment, totalment
És que el temps no els passa
No els passa, no els passa
Però hi ha episodis que els Simpsons ja són grans també
I els nens també han crescut
Però que no es nota
No, no, no, no
No, no, no, esteu igual
No, no, de fet, cada any millor
Cada any, cada any
Sí, perquè el fer-te gran, el fer-te gran t'arregles més
Ara
Fas més goig
Mira, la mare, què deia la mare?
Quan ets jove t'has d'arreglar per fer goig
I quan ets gran per no fer fàstic
Home, nens
I això jo sempre m'ho he posat aquí
I tant, és important
Llavors tot el dia estareu avui signant, no, Pol?
Avui anem a molts llocs
Jo no tinc la llista
Anem a l'Apnac, ara al Passeig de Glàcia d'11 a 12
Després hem muntat un quiosque especial a la Rambla
Davant de la Boqueria
A 2 a 4
Exacte, que estarem a elles a 2 a 4
Però hi ha altres personatges de les Tresines
Que estaran firmant allà
Ja, després hi ha també l'Ona
I després a la tarda anirem a l'Ona
I a 4 a 6
I a l'Avacus
I a l'Avacus de 6 a 7
Però tot això ho entereu tot el dia?
No
Has vist que ells no estan formosos d'allà davant?
Sí, heu vingut molt ben acompanyats, eh?
Bueno, em sembla que l'última gravació
Serà a l'Hospital de Senyor
Però escolteu una cosa
A mi em fa molt greu d'estar així malament
Perquè us he de dir
Que elles estan molt bé
Però s'han posat amb la cadira de rodes
Per solidaritat
Eh, amb mi
Perquè jo necessitava una cadira
I diu, no aniràs tu sola
Home, jo faig aerobi cada dia
Country, country
És una cosa que li queda molt bé al country
Doncs res, ja sabem
Amb la cadira de rodes n'hi hau molt còmode
Sí, home, i tant
Els n'hi han portat damunt i avall
Ara, el tema és si podran avançar
I els nois que ens porten, què?
Oh, no, ja ho deia
Allò és una bellesa, eh?
Sí, sí, sí
I ens han posat en conjunt un aplaudiment
Pels...
Clar
Home, contentes estareu
El meu és el groc
Aquest guapot, eh?
Molt bé
És guapot
Contentes estareu, entretingudes també
I tant
Bueno, i quan ens avorrim els hi farem
Cap a casa
Quan ens avorrim els hi farem
Nens, fes-me un passatge
Maria Teresa
No ens avorrim pas mai
No, la veritat és que no
No feu pinta
No, no
Les Tresines
Toneu records de la Mona, la Sílvia i la Mercè
Jordi, Milán i Palvinyes
Moltes gràcies per acompanyar-nos
I tant
Gràcies a vosaltres
Per convidar-nos
I que vagi molt bé el dia d'avui
Tant de fer propaganda
Ja que l'hem escrit
I que hem tingut aquell home un any allà a casa
Tocant el que no sona
Doncs com a mínim que la gent el compri
I que visqui les Tresines
Que visqui les Tresines
És molt divertit
Adéu
Gràcies
Ara tornem
Ensenya-la, ensenya-la
Mira, que és bonic, eh?
Doncs bon dia a la publicitat
I anirem després
Carles Xuriguera a fer el Feixenes
Què tal? Bon dia
Bon dia, què tal?
Bon dia, bon dia
Home, una mica d'alegria, eh?
Una mica d'alegria, eh?
Ah, sí
Mira, jo ara tanco migdia i cap a casa
No penso pas sortir tot el dia
Per què? Què ha passat? Per què?
Hi ha gent a tot arreu
Sí, això sí
Això sí
Sembla que s'acabi el món
Vull dir, he sortit aquí fora
Com anem a fer el cafè que vaig cada dia
Sempre us queixeu de tot
És que no es pot viure així
Collons, això del llibre que ho fotin
Durant Tres setmanes
I que la gent es reparteixi
Tu creus que ha de sortir tothom de cop a comprar
Si encara tenen els llibres de l'any passat per llegir
Si encara hi ha els llibres per llegir de fa dos anys
Sí, això és veritat
És que és una bogeria, això, Estrella
És una bogeria
I això és culpa vostra
Perquè munteu aquestes timplades
A culpa nostra?
Clar
La ràdio al carrer
La tele al carrer
Els diaris de tu, home, al carrer
Doncs veu al carrer
Home, jo em quedo a casa
Jo em quedo a casa avui
Ja t'entenc
Quines ganes d'aixafar la guitarra també
Però feixedes
Home, sí, perquè és un dia
A més a més que fa bon dia
Si et fes mal dia dius
Mira, encara
Fots fred, home
Fots fred, després demà tothom estarà constipat
I els virus tothom
Mira, si féssim com la Ribó
No estaria tan complicat
Jo, el Sant Jordi de la Ribó
És el que m'agrada més
Saps qui és?
Cuita, tancat a Can Boades
I anar quedant còctels
Exacte
Exacte
Ja veniu amb mi
Ja veniu, eh?
Ja espero
Ja espero
Aquesta és el Sant Jordi
M'ha agradat molt
I vull dir
Que compri llibres qui vulgui
Jo me'n vaig a Can Boades
És que és això
Però escolta, n'està molt besucs avui, eh?
Besucs?
Molt besucs
Per no dir, no sé
Per no dir llussos
Però com és possible?
Tanta tristori en casa
I no sé què
Home
Escolta, no m'agrada la gent
Però si la gent és fantàstica
Quan hi ha molta gent comprant llibres
Mira qui ho diu
Però si estàs criticant tothom
Tot el dia
Ara
Ara
Ara
Ara
Però és que encara no ho han entès vostès
Tracta de portar la contrària
Ah, vale
Ah, bueno
Allò que diguem abans
Que parlin
Encara que sigui malament
Que de fet és que sigui bé
Òbviament
Perdona, Sàgis
A hores d'ara
Tu surts al carrer
Amb el micro
I preguntes
Vostès me saben dir
Que has d'haver anat metge
Sí
Et diran una clínica
Et diran una...
Com a molt et diran una clínica
Com a molt
Això passa, això passa
Això ha passat tota la vida
Sí, clar
El Francesc Massac és una plaça
Si surts al carrer
I preguntes quanta gent menja peix
Què li diuen?
Lluís
No, palitos d'aquells que venen
Congelats
La gent fa el que pot
Jo hi ha hagut un moment
Ostrell
Que jo m'he imaginat
Les tertúlies dels dimarts
Amb les tresines
Amb tot
És boníssim
Ah, perdona
Què vols dir?
Substituint el...
Som-hi
Som-hi
Sí
Però què vols dir amb això?
Home, una mica
Tresinos
Jo en canvi havia pensat
Jo en canvi havia pensat
Que l'espai que hi ha després
En lloc de vindre dos senyors
Que parlen de peixos
Té la pell tan fina
Les tresines
Les tresines
És que té la pell tan fina
Que a la mínima
Salta
És que salta
Home, és que a vostè li agrada escatar
És que a vostè li agrada escatar
L'escata
Però podíem ser multitud, no?
Les tresines
Els peixaters
Ara
I nosaltres
I nosaltres
Jo estic amb la Sara
Em sembla que una mica de tresines
Ja ho sou
Vull dir, no ho sé
Mira, penseu que la Núria Ribó
Ja està dreta
I ja està baixant les escales
Marxant
O sigui, ja té ganes
D'anar a fotre
La primera
Ja veu el vaikiri
Ja veu el vaikiri
Em falta encara una hora
D'aquí una horeta, ja?
Una, ja
Però que ens ha un idó, eh?
Vaja, vaja
Va fort
Bueno, escolta
Tenim un dia
Tenim un dia molt animat
Ara els amics de les arts
Que ja estan aquí fent proves, eh?
Records
Què tal?
Com esteu?
Què fareu vosaltres, Feli Xuri?
Què farem què?
Jo ho hem dit
Jo tinc feina a la peixateria
I quan tanquem i estic rebentat
Més que no vingui Sabadell, Ostrell
Ah, doncs truca'm
Que estarem per allà
I més que no que caurà pedra
Ens haurem de tancar en un lloc
Vull dir
És que acabareu tots tancats
Ahir a Papa Dragà
Seran boades a la Sabadellenca
Al final ja veus
Ja veus quin Sant Jordi
Tothom va vent pel país
Perquè això no s'aguanta
Això no s'aguanta per allò
És que al final vindreu tots a mi
En Sant Xís anirà a comprar dues ampolles de vi
No sortirà de casa aquí
En Terribas ho diu
En Terribas ha confós el carnaval
Pel Sant Jordi
Pel Sant Jordi tot s'hi val, diu
I ole, ole
Vull dir que
En Terribas volia ser un conseller de cultura d'aquest país
Sí senyor
President, jo el faria president
No, president directament
Tal com està al pati
Tampoc no seria
Tu aixeques una pedra
Seria un mediàtic llibreter
Tu aixeques una pedra
És veritat que aquest mestissatge festiu
Està bé, no?
S'ha produït
Sí, sí
S'ha produït
Tot s'hi val
Imagineu-vos per Sant Jordi tothom disfressat
Una rosa, un llibre i una copa
És el que ens faltaria
Jo el que faré ara
Serà anar córrer-se a buscar una cadira de rodes
Perquè el sistema l'he vist i m'he impressionat
I vostès no han vist l'aterratge de les Teresines ací
Però en tres cadires de rodes
Tres senyors que anaven vestits
Que semblaven, no sé
Com una espècie de broma del port anglès
No, era de parxís
Sí, era de parxís
Sí, sí, sí
Cada una d'un color
És una bona tècnica per travessar el Passeig de Gràcia de Barcelona
Amb cadira de rodes
Una llum i una petita sirena
Exacte
Doncs jo, la gent de la tertúlia del dimarts
Vestits com els Teresines
Amb cadira de rodes
I firmo ara mateix
Vull dir que tant
Es fot un vídeo viral
Es fa viral
M'hi poso ara mateix
Mira, com que estic són quatre
Vaig a buscar-me el Pudelàs
La Núria Ribó pot anar amb vostès
I fer-te teresines els tres
Nosaltres ens mantindrem com a personatges
Som-hi, nois
Som-hi, nois
Som-hi, nois
Som-hi, nois
Som-hi, nois
Som-hi, nois
Som-hi, nois
Som-hi, nois
Som-hi, nois
Som-hi, nois
Som-hi, nois
Aprofitem per enviar-hi una abraçada molt fort al Sergi Sol
I esperem que aviat pugui tornar a la tertúlia
Xuliquera Faixedes
Que vagi molt bé
Bon Sant Jordi
Igualment
Igualment
Adéu
Bon Faixet
Bon Sánchez
Montserrat Neurera i Núria Ribó
Gràcies per acompanyar-nos
I farem una pausa
I a seguida els Amics de les Arts
Al Matí de Catalunya Ràdio
Ara tornem
Hola, sou l'Alfred Rodríguez Picó
I us vull parlar de l'humitat
La pluja fa que l'humitat afecti greument la vostra casa
Infiltracions, capilaritat, condensació, salitre
Des de fa més de 50 anys
Murprotec soluciona definitivament els vostres problemes d'humitat
Demaneu el vostre diagnòstic complet i gratuït al 900-102-103
Murprotec 900-102-103
És en Picó qui us ho diu
Quan confies en Cuideo
Comptes amb milers de cuidadors professionals
Per tal que els teus pares siguin a casa ben cuidats
Cuideo
Atenció a domicili de qualitat
Ets dels que comencen el dia mirant com surt el sol?
O dels que es passaria la nit davant de la pantalla?
Siguis com siguis, la teva mirada és única
Per això ara, general òptica
Tens totes les ulleres amb un 50% amb vidres
General òptica
La teva mirada, ets tu
Roque
El tità de l'avapiés
Rei indiscutible del crossfit
Un tipus dur
Impenetrable com el granit
Toca paella
Ell només se'n menja el sucarrat
Doncs per ell, una teca
Hi ha un SEAT que porta el teu nom
Perquè amb fins a 10 anys de garantia
Hi ha un SEAT per tu
Estrena-l'em SEAT Flex
Ull sec, miopia, vista cansada, cataractes
Confia la salut dels teus ulls a l'IMO Grup Miranza
Clínica capdavantera en oftalmologia
Amb més de 35 anys d'experiència
T'hi esperen els millors especialistes
Perquè t'oblidis de les ulleres
Per tractar els problemes oculars
O per atendre't si tens una urgència oftalmològica
Demana visita al 93 400 07 00
O a imo.cat
I per la mama un d'aventures
I per la tieta de detectius
I per la iaia de por, que li encanten
El més emocionant de Sant Jordi
És fer que les millors històries arribin al seu destí
Des de Nissan t'acompanyem en el camí
Bon Sant Jordi
I ara, a Parlaroses
Nissan, condueix històries extraordinàries
Cada año se repite el mismo fenómeno
Chicos, ¿dónde vamos de vacaciones?
No podemos ir a una playa tipo Bali
Pero hay wifi o no hay wifi?
Y sería tan fácil dejarte ayudar
Que como lo sé
Porque yo soy tus vacaciones
Reserva el teu estiu a les illes, costes, carib
Amb fins a 500 euros en cupo regal del Corte Inglés
I sense despeses de cancel·lació
Consulta en les condicions
Viajas al Corte Inglés
Cuando viajes, viaja
Per fi hem trobat una persona professional i atenta
Que atén la mare unes hores a la setmana
Això ens ha donat molta tranquil·litat a tota la família
El Servei d'Atenció a Domicili de Suara
És un servei presencial realitzat per persones professionals
Expertes en l'atenció a la gent gran i dependent
Perquè tinguis la tranquil·litat que reben l'acompanyament que necessita
Truca'ns al 937 076 376
937 076 376