La candidata de esta formación a las elecciones del 12 de maio,
Jéssica Albiach ha acusat Illa d'estar més a la dreta que Pedro Sánchez
i de tenir un model econòmic similar al de Junts.
Són declaracions en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio.
El model econòmic del senyor Illa cada vegada és més semblant al de Junts
i si hi havia algun dubte ho ha deixat clar el senyor Illa quan ha dit
jo no tanque la porta a intentar després del 12 de maig un govern amb Junts.
Més notícies, Sara Riera.
La Generalitat ha multat Renfa amb 900.000 euros per la informació donada
arran de les incidències de l'any passat a l'erredor sud de Rodalies
segons han informat fons de consums a Catalunya Ràdio.
Es tracta dels fets ara fa un any a Gabà on es va cremar un sistema de senyalització
i va haver molta polèmica sobre quin va ser l'origen.
Primer es va atribuir de forma errònia a un llam
i després es va concloure que va ser el trencament d'un fil de la catenària
que no es va detectar perquè s'havia vandalitzat el sistema.
Recordem que la multa se centra ara en la manera com es va informar els usuaris.
El líder de l'oposició al Regne Unit demana eleccions anticipades
davant la cada cop més evident patacada dels conservadors
a la cita electoral d'ahir a Anglaterra i al país de Gales.
El laborista Kir Stramer ho fa especialment arran del tomb
a la circunscripció de Blackpool South, el sud, el nord-est, perdó, d'Anglaterra
que permetrà al seu partit recuperar un diputat a la Cambra dels Comuns.
Per a Stramer és un autèntic terratrèmol
que obliga, diu el primer ministre Richie Sonnac,
a no esperar a la tardor per convocar eleccions generals.
I el moviment estudiantil propalestí s'estén més enllà dels Estats Units.
A França, la prestigiosa Universitat de Ciències Polítiques
Sciences Po de París ha tancat les instal·lacions
per evitar que els alumnes l'ocupin.
El rectorat no vol trencar vincles amb centres irrelians
com li exigeixen els estudiants.
Alguns, fins i tot, s'han declarat en vaga de fam.
París, Isabel Galí.
Són set els estudiants de Ciències Polítiques que estan en vaga de fam
des d'ahir a la tarda i si estaran fins que no es voti de forma no anònima
diuen si mantenir o no els acords d'associació amb les universitats israelianes,
que és el que van demanar ahir amb una reunió oberta amb la direcció.
Mentrestant, aquesta ha demanat a la policia que reforci
les diferents entrades a la universitat i almenys cinc furgones
que impedeixen que ens hi puguem acostar
i només hi ha algunes estudiants amb cofia a fora.
Hi ha tres estudiants més a la Universitat de Renk en vaga de fam,
ens acaben de dir.
I també l'amfiteatre de Sciences Po-Liol està ocupat des d'ahir
i l'escola de periodisme de l'Illa està bloquejada per segon dia consecutiu.
Regants del Ter reclamen a l'Agència Catalana de l'Aigua
que els donin més aigua per regar els cereals.
Desenes de pagesos que s'abasteixen del sistema Ter-Llobregat
s'han trasllat a la seu de l'Aca per fer sentir les seves reivindicacions.
Barcelona, Mireia Salà.
Bon dia.
Des de les 10 del matí està reunida la comissió de desenbassament del Ter-Llobregat
que cada sis mesos decideix quina quantitat d'aigua dona als diferents sectors.
El vocal de la comunitat de regants, Josep Noguer,
reclama poder utilitzar més aigua tenint en compte les pluges d'aquests últims dies.
Perquè ens donin l'aigua que necessitem per regar un mínim de cereal.
De moment ens en donen 17 hectòmetres,
que és el que és per regar les plumeres i una mica d'arròs.
Els de blat de mouro i tot el cereal no podem regar res de moment.
Ara tenen l'aigua que ens han de donar, que fa un mes no la tenien,
i ara ens la poden donar si volen,
perquè el plantar no està ple, ma no està ple.
Hi ha uns mínims d'aigua per regar tots.
Maria Sala, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Esports, Marcos García.
Girona i Barça acaben de preparar avui el partit de Lliga
que s'enfronta demà a Montilivi.
A la una del migdia roda de premsa de Michel i també roda de premsa de Xavi.
També a aquella hora compareix el tècnic del Madrid, Carlo Ancelotti,
abans del Madrid-Cadis de demà.
El Barça de Basca torna de Grècia
amb l'obligació de guanyar el cinquè partit de la sèrie contra l'Olimpiakos
per passar a la Final Four de l'Eurolliga.
Ahir, quart partit dels quarts de final.
Olimpiakos 92, Barça 58.
A la Lliga Femenina Basca t'anada als semifinals.
Un i Girona 73, Avenida Salamanca 61.
El Barça d'en Vol confirma la classificació per la Final Four de la Champions
després de guanyar el PSG.
Ho va fer ahir per 32 a 31.
El Barça de Futbol sala jugarà a les 7 de la tarda el seu partit
de les semifinals de la Final Four de la Lliga de Campions
contra l'Esporting de Portugal.
L'altre semifinal la jugaran a les 4 el Benfica i el Palma.
A les 9 del vespre a la Lliga de Futbol sala El Pozo Murcia,
Indústria Santa Coloma.
Perquè aquí a la transmissió de la Girona cantarem
tots plegant la cançó de la Champions League.
Una, dues i tres!
I mai estigui llibertat
l'erat de la Champions League
de Champions League.
I sempre que...
Adorsola, bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Hola, Fel Feixedes, bon dia.
Bon dia.
Bon dia a la Laia Torell,
al Ramon Bès i a la Carme Lloberes.
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Després d'aquesta entrada gironina,
quasi que...
Ja sabem de com va la tertúlia,
la balança a la tertúlia, molt gironina.
Absolutament.
No, perquè clar,
la Laia és aquí a l'estudi,
agafarà més micro i tot això.
Ja, ja, no, no, no.
Ens pensàvem una mica
que ens donaríeu un temps de refer-nos
de la derrota d'ahir del bàsquet,
però veig que ja anem entrant directament
cap a Girona.
Demà, dos quarts de set.
Perdona, parlant de bàsquet,
allà va guanyar l'UNI.
Ei, ei, ei, de 12,
espera-me, que és important, eh?
És important perquè ho saps, Solà, no?
Que si guanyen, diguem, aquesta eliminatòria,
tenen competició europea.
Sí, sí, en Xavi va cap allà diumenge.
En Xavi, sí.
Jo també estaré en el transmí.
Però abans,
Girona,
Girona, Barcelona.
Girona, Barcelona, no,
Girona, Barça,
a dos quarts de set,
a Montrevi.
És més antic, però...
El Girona, que de fet avui ja pot ser,
equip de Champions, Solà.
Sí, si l'Atlètic Club perd avui o a camp del Getafe,
el Girona ja serà equip de Champions.
Si l'Atlètic no perd,
igualant demà el resultat de l'equip bastant bé,
i si no, un altre dia, tu.
És que ara ja està,
ja ha de caure pel seu propi vest,
sigui avui, sigui demà o sigui la setmana que ve.
Però no ens conformarem.
No, no.
És a dir, no,
no té res a veure,
i el que tu a Champions ja ho tenim.
Sí, sí, està.
No és matemàticament,
però sí virtualment.
Per primera vegada, ahir,
David López,
en una entrevista d'Alto Costa,
va dir que volien ser segons,
que aquesta possibilitat de jugar a la Supercopa,
doncs, que els fa gràcia,
que els agrada,
i veurem què és el que passa ahir.
Perquè, clar,
quan tens una cosa tan i tan a prop,
doncs, per més que el Girona no sigui el favorit,
i aquí ja em vaig posant al darrere,
doncs, que evidentment tenen aquesta opció
i que potser no la tindran mai més a la vida.
Anem a escoltar,
David López,
d'Alto Costa.
La segona plaça,
que per nosaltres també és molt important,
ens obriria també les portes de lluitar
per un títol la pròxima temporada,
i bé, també seria, doncs,
culminar la temporada com la mereixem.
Clar,
la gran pregunta és,
ara anirem a parlar de la segona plaça,
però la gran pregunta és,
el Girona està preparat ara mateix
per afrontar la Champions,
vés, eh?
Sí,
sempre hi ha equips sorpresa
i que tenen trajectòries,
que tenen un punt,
un punt o una febre competitiva important,
veurem com queda la plantilla,
perquè també aquí s'ha d'estar el cas...
I el camp.
I el camp.
Exacte.
El camp,
la forma jurídica,
que adquiriran la relació amb el City,
és a dir,
hi ha variables,
però futbolísticament és un equip
que crec que el fet d'haver estat,
haver conquerit amb la pilota,
amb el joc a la Lliga,
està en disposició d'anar a Europa.
Ara,
si tu mires competicions europees,
tu estàs parlant,
per exemple,
del Bayern Leverkusen,
no està a la Champions,
però com que ho ha fet molt bé la Lliga,
tothom parla del Xavi Alonso.
És a dir,
això a nivell de marca
és molt important
i és un increixendo,
perquè el Girona,
el més gran estat,
primer,
permanència,
després,
rècord de ponts,
després,
Europa,
després d'Europa,
la Champions,
i ara després de la Champions
es queda el Barça,
que és,
jo recordo molt el partit del 2017,
que és deixar d'anar a veure el Barça,
que és el que va fer el Girona el 2017,
o que va fer molta gent de Girona,
no diré tothom,
o una part de l'afició de Girona,
perquè era el Barça de Messi,
a voler guanyar el Barça.
Això és un salt de qualitat
en quatre anys molt gran,
perquè la gent ara s'ho creu,
ja no és només
que juguen molt bé
i que tenen l'admiració
de la gent neutral,
no neutral,
o dels que tenen cadascú el seu equip,
sinó que la gent anirà a Girona
a parlar al Barça,
com es diu.
És a dir,
no va haver-ho un partit de futbol.
Per mi la diferència
s'hauria de veure demà el camp,
s'hauria de veure una graderia
amb alguna bandera blaugrana,
amb algú que crida el gol,
si més no,
a la zona on tindran els aficionats visitants,
però no com fa quatre o cinc anys,
el moment que va marcar un gol al Barça
que a mig estadi es va aixecar
per celebrar el gol.
Això amb mica amb mica va passant,
fins que arribarà un punt,
espero,
que quan arribi al Barça
serà rebut amb xiulets
i amb moltes ganes
de passar-los per sobre.
Això és el que hauria de ser,
si vulguem,
un país normal,
amb equips de futbol catalans,
lluitant a part del gran monstre
que és el Barça.
Però això,
aquesta temporada,
ja ho hem anat percebent
entre els aficionats,
i ho has explicat,
el Girona...
I a més a més,
Laia,
si el Girona estigués
en la desena posició
seria diferent,
però esclar,
és que ara són rivals esportius.
Però a mi el que més em sorprèn,
i no sorprèn,
i ho dic gratament,
que m'encanta,
és que a banda d'això,
el Girona ha anat fent
tan bé les coses,
com explicaves ara,
però que a més a més
ha anat formant
i té una gran estructura de club.
És a dir,
per mi a l'hora de la veritat
no és només...
Mira,
una temporada que t'has plantat aquí
has guanyat de xorra
i ja està.
No, no, no.
A part del joc
i a part de tot el que pugui
segurament,
doncs ara,
acabar d'arreglar
aquests assumptes pendents
que té, per exemple,
amb el Barça,
doncs no,
amb jugadors que sé que vol
Sergi Roberto,
Oriol Romeu,
o Eric Garcia,
per exemple,
o el Lio,
per exemple,
que hi ha en Pablo Torre,
són un club
que realment,
per mi,
des del director tècnic,
el president,
i la solvència
que pugui tenir
per ser,
diguem,
un filial,
ara se m'enfadaran,
o no,
del Citi?
No.
Home, no, no.
No, no, no.
No hi ha un no.
O sigui,
un filial no,
són del mateix grup,
però no és un filial.
Bé,
digue-li A o B.
És a dir,
sí,
quan vull dir
el suport,
també,
d'una marca
importantíssima,
no és
que apareix un club
de parall al mig,
com un bolet,
i dona aquesta casualitat.
Això és el que vull dir.
És a dir,
que de veritat té
unes senyes d'identitat
i unes senyes
molt fortes.
Per mi,
el Girona
no ha arribat
per casualitat,
sinó ha arribat
per quedar-s'hi.
Clar,
és que Mitchell,
quan gira el cap
i mira cap a dalt
al seu club,
té gent que
té les idees molt clares
i que ell sap
cap a on vol anar el club
i sap perfectament
des del primer dia
de la temporada
què pot fer el club
i què no,
quins fitxatges
pot fer i quins no,
a què pot aspirar
i a què no
i què se li demana.
I això aquí,
i ara fem una comparativa
perquè s'enfronta
aquest cap de setmana
al Barça,
les condicions econòmiques
del club
són unes altres
i això fa que
quan Xavi gira el cap,
a dalt trobi
primer un director esportiu
que ha anat canviant,
però vaja,
més enllà d'això,
que no sàpigui
què pot fer,
què pot fitxar,
quins són els objectius
que se li demanen
perquè comencen demanant
uns objectius
i acabem amb uns altres
i això al final ajuda
a que hi hagi més estabilitat
o no en un projecte.
I és que per mi,
laia,
això que dius,
és veritat,
perdoneu que hi hagi
els diners pel mig,
però també és una cosa
d'organització,
no?
En la sensació
de Clos Girona,
del Figel i Miramunt
i veu una organització
com ha de ser
i quan Xavi aixec al cap
veu un grup d'amics
gairebé com la Junta d'Arbúcies
portant un vaixell
com és el Barça de Europa.
No ens tirem tant cap amunt,
eh?
No, no, no,
al revés,
al revés,
ho baixo,
ho baixo.
Estem en un moment
en què s'està discutint
models de propietat,
com per exemple
és el cas del Barça,
no?,
dels socis,
bueno,
discutint.
Diuen que el club
no perilla,
però bé,
d'alguna manera
o altra s'haurà de capitalitzar
i moltes vegades,
més que models de propietat,
el que s'ha de discutir
són models de governança.
El problema té un...
el Barça té un problema
de governança
més que un problema
de propietat
i el Girona
no té un problema
de propietat
i es governa bé.
Vull dir que és una altra alternativa
en un moment
en què es comencen a dibuixar
tres enlàtics
amb la Superlliga,
que tots volen fer,
diguem,
una competició exclusivista,
molt a l'americana,
no?,
ara ja sembla
que allò,
aquella primera idea
de no descensos,
descensos s'ha descartat,
però veurem
la propera Champions
ja és molt diferent
a l'actual
per contactar els rics
i perquè els rics
no volen incertesa
i per tant
volen cobrar uns calés
i cobrir el pressupost
i aquí, doncs,
ficar-s'hi al Girona
jo crec que això
és extraordinari,
a més a més,
per la ciutat,
perquè la ciutat
no ha buscat
un equip de futbol.
A Girona
tothom hi anava,
però no necessàriament
pel futbol,
més enllà dels aficionats
del Girona.
I ara tu vas a Girona
no només per la cultura,
pel teatre,
per la gastronomia,
sinó pel futbol,
pel bàsquet
i li ha donat
una força,
una marca,
doncs,
molt important,
que crec que això
és el que fa.
I a més,
el partit crec que també
té un interès especial
que el Girona,
Montilivi,
només ha perdut
contra el Madrid,
i el Barça a fora
només ha perdut
contra el Madrid.
És curiós
que un equip
tan solvent a fora
com el Barça,
i el Girona
s'ha fet fort a Montilivi,
que és el que li ha acabat
de donar més glamour,
perquè abans tu veies
el Girona
per aquests camps,
i Montilivi,
que ara hi ha aquesta comunió,
el fa especialment especial,
i pel Barça també,
jo crec que voldrà
la rebenja del 2 a 4.
És una oportunitat també
perquè ells diguin,
eh,
escolti,
està molt bé el del Girona,
però nosaltres som històrics
i aquí no venim
a fer el passadís del Girona.
El Girona està vivint
ara un somni,
però clar,
és un club
que s'està fent gran,
i com a club gran
li començaran a venir
els problemes
de clubs grans.
A banda del tema
de Montilivi
de la temporada que ve...
Perquè no compleix
les condicions,
en aquest sentit,
per ser equip de Champions.
Per la UEFA.
La UEFA no considera
que bé que no reuneix
les condicions,
veurem què és el que acaba passant,
i com que és un club
que s'està fent gran,
tindrà problemes
d'equip gran.
Per exemple,
ara que s'estiu,
ves a saber què passa,
perquè molts jugadors
tindran ofertes
d'altres clubs.
I amb això que deies
del Barça-Montilivi,
el Barça és l'únic equip
de primera divisió
que sempre que ha jugat
a Montilivi
ha guanyat.
El Girona ha guanyat
a la resta
a les temporades anteriors.
Però fixeu-vos en una cosa,
perquè el Girona
s'està igualant al Barça.
La primera temporada
a primera divisió,
0-3.
La segona temporada
a primera divisió,
0-2.
I la temporada passada,
0-1.
Ai.
Està que ha fet els deures.
Sí, sí, sí.
És que et veus,
que et veus un capgirar-ho de cop,
un 3-0.
No, no, no.
A mi ja saps que
ja saps que faria gràcia
en Aràbia.
Ah, d'acord.
La supercopa, eh?
Ara mateix
tenim el Madrid a 84,
el Barça a 73,
el Girona a 71.
Per tant,
el que passi demà
pot ser clau.
Mira...
Pot guanyar la Lliga al Madrid.
Davant mateix, ja?
Sí.
Davant mateix, ja ja...
Millor, millor.
Com més aviat estigui fet, millor.
Però no seria pas culpa del Girona,
que ja vaig sentir gent que deia
oh, sí, guanyem el Barça...
Clar, si el Barça no guanya demà
i el Madrid guanya,
és campió del Madrid.
Per tant, no, en part,
sí que serà culpa del Girona,
però bones notícies, no?
Ara s'ha de viure el moment,
però un consell,
vist des del punt de vista
dels que hem estat aquí
aquesta temporada a Barcelona,
és que jugar,
quan tu perds el factor camp,
és a dir,
si el Girona no pot jugar a Montilivi
i hi ha d'anar a buscar una alternativa,
que vagin amb compte,
perquè molta part del barcelonisme,
mentre no tornin al Camp Nou,
ja sé que sóc molt pesat amb aquest tema,
això de Montjuïc els hi agafa molt lluny.
I per la gent de Girona,
jo crec que aquesta avaluació encara seria pitjor,
perquè has d'anar a Girona,
has d'anar a jugar a Montjuïc,
no crec que vulguin anar
al camp de l'Espanyol,
a Cornellà,
no ho sé,
crec que les relacions justament coincideixen
en que el Girona
ha tret també més el protagonisme,
no només a l'Espanyol,
com a rival del Barça,
sinó també al Barça
li discuteix la bandera del joc.
És que una de les coses
que sempre ha presumit el Barça,
més enllà de que guanyi títols o no,
és de jugar molt bé a futbol.
I aquest any,
ja ho vam veure al partit d'anada,
el Girona va presumir,
tot i que des del punt de vista
barcelonista es va negar
o es va intentar camuflar,
que el Girona va jugar molt més bé
que el Barça.
I per tant és l'equip que fa goig,
no és l'equip només
que juga i que competeix.
Una altra cosa, Ramon,
els de la meva edat ja no,
però hi ha una sèrie de gent jove
que està traient massa social al Barça.
A la llarga,
si el Girona es manté aquí,
hi ha molta gent a Girona
que deixarà de ser el Barça
perquè ja no hauran viscut
aquesta cosa que hem viscut nosaltres,
que el Girona no existia
quan teníem 20 anys,
en canvi ara sí que existia,
però unes categories
que no ens arribava,
i en canvi ara
hi ha molts nanos
de comarques sobretot
que van creixent
i van pujant només amb el Girona.
I per tant això també
és d'aquelles coses
de massa social
que el Barça també
en mica en mica
anirà veient
que comarques gironines
hi té menys recolzament.
Clar, perquè ara ja teniu
el vostre propi club.
Seu el gran
perquè ara ja sou grans,
diguem-ho així,
ja heu crescut una mica.
Això de la primera persona
a vegades quan parles amb gent
dius nosaltres i ells,
saps el nosaltres
que abans era el Barça,
ara el nosaltres és el Girona.
Clar, ja està,
ja teniu el vostre club.
Bé, anem al tema
perquè sou tan grans,
tan grans
que fins i tot
a l'hora de la veritat
veig que ja us cauen denúncies
com els equips grans.
Què ha passat?
No, ho tinc entès,
pel fitxatge aquest de Dobrits.
Ves que no sigui?
Ves que no sigui?
Que surti justament aquesta setmana
en què la Federació Espanyola
vegi que els hi trontollen
uns diners a maravillós.
Ves que no sigui això?
Com?
Ves que no sigui
que quan ja en Couto
toca anar a jugar al Bernabéu
el fitxa al Madrid
i ves que quan toca anar a jugar
a Can Barça
l'Eix Garcia el fitxa al Barça.
Però ara ho veus, no?
Vull dir que hi ha una premsa
professional
que en sabeu molt.
I això perquè el Pulse
va fer un gran
i el Pulse.
No, no, el Barça.
Ja hi trou a la premsa del Barça.
Ja ha disparat el Fagedes, no?
Sí, explica'm un moment.
És perquè han denunciat
suposades irregularitats fiscals
en el fitxatge de Dobrik.
En l'agenda del Girona.
En l'agenda del Girona.
En l'agenda del Girona.
Això fins i tot podria arribar
a ser una sanció de baixa
de perda la categoria del Girona
però a duar-s'ho l'agenda.
Una gràcia perquè t'has fixat, no?
És a dir, com es veu la vida
quan realment amenaces algú.
Ara em fa gràcia que surti
per donar una mica la raó
amb el Fagedes
que les irregularitats fiscals
quan estem veient fitxatges
amb comissionistes internadiaris
dius, home, n'hi deu haver en cada un.
No només amb el de Dobrik,
de sospites
o la sensació que aquí
s'han perdut uns calés
que no saps on han anat a parar.
Clar, que amb això no estic acusant a ningú
sinó que dius, home,
hi ha quantitats fitxatges.
Jo poso el cas del Tigrinho,
del Víctor Roque, no?
Que dius, els variables
són més importants que els fixes.
Dius, no ho havia vist mai, això.
O sigui, 30 milions normals
i 31 per si de cas.
Que és a dir, si es compleixen
no sé quantes coses.
De moment s'estan complint.
Morim d'explicar, no?
Clar, clar, clar.
Però és que, fixa-vos una cosa,
quan el Girona ha d'anar a jugar al Bernabéu
que semblava gaire bé
que podien guanyar la Lliga,
allà aquella setmana,
a la premsa de Madrid,
el Madrid estava interessat en Jan Couto.
Jan Couto, el pitjor partit que ha fet Jan Couto
amb els anys que ha sigut allí.
Vull dir que hi ha una premsa professional
que sap molt bé el que li toca fer.
Clar, que volen desestabilitzar d'Òbvic, ara.
Clar, però no només d'Òbvic,
és molt constant.
Clar, però això és la gràcia
de quan tens enemics.
I només tens enemics
quan tu fas por.
Això ho reivindicava jo.
Això ho reivindicava a mi.
Hi ha una cosa que em cansava,
que és, hòstia, Girona, hòstia...
Jo també soc del Girona,
ahir vaig entrar a la tertúlia de l'11,
el primer que se'm va dir va ser
que érem un grup del Citi
que està amb diners,
que no sabem d'on venen...
El que hi ha la tertúlia d'avui,
al matí de Catalunya.
Saps què?
Dius, hola, bona nit.
Abans era, hòstia,
que ve un del Girona, què tal,
com esteu?
I ara la primera ja és patapam.
I doncs, bueno,
no sé si és que ens estem fent grans.
Patapam, fíixot, eh?
Patapam, eh?
Patapam, exacte.
Per un dia que vaig tranquil·la,
la Lloberes no ha dit això, eh?
Però bé...
Sí, sí, ha dit el filial.
Escolteu-me, vull parlar de...
Digues, digues, Lloberes.
No, he dit el filial,
però li he dit el suport
que tu puguis tenir
una gran marca darrere.
Dic, no, però...
Com la majoria de clubs
que tenen propietaris de fora.
Sí, però si no...
Agafa el model presidencialista del Madrid,
el que té,
perquè diuen el Barça...
Per què no pot ser presidencialista
el Barça si ho és un Madrid?
Home, és que Florentino gairebé
és un feo,
és un tio,
és IBEX35.
No estem parlant d'un qualsevol.
És a dir,
quan parlem d'un règim presidencialista
estem parlant d'un senyor
que té moltíssim poder.
No estem parlant...
No, no, no, sí.
Jo no he criticat en cap moment això,
però el que sí que voldria,
perquè ara estan fent el farfó
ja tots dos aquí,
els dos gironins,
però potser a l'hora de la veritat
que diguéssim que va ser...
Jo crec recordar d'aquestes tertúlies
el moment clau
quan Girona va guanyar
amb un espectacle de joc
aquí a Montjuïc
va ser el moment clau,
diguem,
de la destrossa anímica
d'aquest Barça,
no?
Ens en recordem de Xavi i d'això.
Bueno, va marcar set punts de diferència,
me'n recordo.
A més a més,
va posar líder
perquè el Madrid
va empatar amb el Betis
i va començar,
doncs,
on va arribar,
que el dia que Xavi
presenta la dimissió
o que anuncia que dimitirà,
em sembla que l'avantatge
del Girona
és d'11 punts
o una cosa així.
Això parla també...
Parla del Madrid, no?
Parla del Madrid?
No del Girona.
Aviam.
Sí?
Bueno, vull dir que la distància
que hi havia
era una distància molt gran.
Val, val.
Què ha passat?
Doncs que el Girona s'ha mantingut
però el Barça també,
jugant més bé o més malament,
s'ha anat corregint.
Ara, en aquest moment,
el Barça està a dos punts.
És a dir,
una altra cosa és que t'agradi més
o t'agradi menys
o que en surtin o menys,
però hi va haver 13 partits del Barça,
una ratxa,
és un equip que va ratxes,
tot plegat tot va molt bé,
tot plegat no va tan bé
i no té continuïtat
i això el fa especialment perillós
perquè és irregular,
no saps què et trobaràs,
no?
I crec que aquesta,
justament pel que va passar a Montjuïc,
els jugadors del Barça
també ho van sentir a Montjuïc
el que va passar
i si tu ets Lewandowski,
tu ets Gundogan
i tu ets dius,
escolti,
me'n vaig a Girona,
jo que pugui perdre el Bernabéu
o que a mi el Metropolitano
o que l'Atlètic de Vila,
però a Girona
et val un punt d'orgull,
veurem com aquesta gestió emocional...
Home, jo recordo,
em sembla que vaig dir
que jo en aquests moments
seria Xavi i dimitiria,
em sona recordar...
Això ho has dit unes quantes vegades
aquesta temporada,
aquell va ser el primer dia?
No, no,
aquell va ser el primer dia
i a més et dic més,
abans,
espera'm un segon només,
abans me'n recordo
que era que el president
l'havia de ventilar,
després aquell dia ja era
que ell havia de dimitir.
Això sí que recordo,
tot el procés que vas seguir,
però ja has vist
que no t'han fet gaire cas,
eh?
No, així aniran.
Espera't,
que això vol dir
que tot l'any que ve
ja veuràs tu com estarem.
Home, jo demà
m'espero un Barça
amb moltes ganes
de guanyar el Girona.
Sí?
I crec que hi ha molt efició.
Que el Barça és favorit.
Tu dius que el Barça és favorit?
Ja comencen a fer,
ja fan,
ja va,
ja va fer mitges també a la nada.
Diu David López
al tot costa això
sobre qui guanyarà
el partit de demà.
Crec que serà
tant pel jugador
com per l'aficionat
un partit molt maco,
per l'horari a mes i al dia.
Segurament
anirà per detalls
perquè els dos equips
som equips
que tenim jugadors
de gran nivell
i que juguem
un futbol
molt vistós
en pilota.
Es decidirà
per detalls.
Sí, no,
té raó
i això de l'horari
molt bonic,
és veritat,
perquè és a dos quarts de set.
Demà, perfecte,
l'horari.
Però aquí la diferència
és que el Girona
juga per guanyar
aquesta segona plaça
amb la il·lusió
de guanyar
aquesta segona plaça
perquè aquesta temporada
tot el que va aconseguint
és una il·lusió
i el Barça
ho fa amb l'obligació
d'aconseguir
aquesta segona plaça.
Més enllà
de treure't l'espineta
del partit d'anada
de la derrota
de 2 a 4
amb un lluit.
I llavors jo
sempre dic il·lusió
amb la pressió
que tindrà el Barça
perquè
per ells no és il·lusió.
L'objectiu del Barça
és ser segon
a la Lliga.
És un engorro.
És un objectiu petit.
El Barça
el seu objectiu
és guanyar a la Lliga.
Llavors,
haver de lluitar
per ser segon,
jo no sé fins a quin punt
això beneficiarà
el Barça
o en comparativa
al Girona
jo crec que la il·lusió
beneficia més
al Girona
que al Barça.
Normalment això
estic absolutament d'acord
amb que és una situació
molt contraposada
i a més a més
és més fàcil
la del Girona.
La del Girona
a més a més
tenen aquesta situació
de dir
vinga,
volem més,
volem més
i això per a un jugador
li és bastant més còmode.
Al Barça no,
al Barça
jo tinc molt clar
que gestionar
aquesta situació
que ja n'estan
fins al cap damunt
perquè realment
doncs haver perdut
tot el que hem anat perdent
durant tota la temporada
em diràs tu ara
per la segona plaça
i a més a més
no és la segona plaça
i Calarons
també són això.
I 15 milions
per anar a la Supercopa.
Però fixa't
com visualitzen el partit
al marge
del Fagedes
i del Solà
com ho fa el David López.
Ell no parla
ni d'afavorir
ni d'afavorir
parla de detalls.
Quan tu parles
que un partit
es decideix per detalls
és que preveus
una igualtat extrema.
No preveus
la superioritat del rival.
Vol dir que tu estàs
al seu nivell.
De manera que en Mitchell
deuen haver treballat
de dir
escolti els detalls
i si anem a detalls
el Barça ho té malament
perquè sempre perd per detalls.
No he sentit mai
sempre és un detall
sempre hi ha un accident
un detall
o una cosa
una pèrdua
mai parlem
que ha jugat més bé
o més malament
sinó que sempre hi ha detalls.
Aviseu el Xavi
que farà sol demà.
Demà farà sol.
Aviseu-lo.
Eh, Pep, tranquil, tranquil.
M'ha sobrat.
Ho dic perquè
ningú m'havia dit
que faria bona temperatura
saps?
Que diuen
que Montilivi sempre fa fred
demà no em farà tant
i que em sàpiga
que és no sortir
de la roda de premsa
dient que era la temperatura
saps què vull dir?
De totes maneres
falta veure
fins a quin punt
s'han deixat anar
o no
tota aquesta ara
recta final.
Jo vull veure aquest Barça
si,
perquè això no
ha de ser fruit
de la casualitat
ni de res
és seguir
el teu àmbit
de treball diari
i continuar
independentment
doncs
que ja no tinguis res
a jugar-te
o només una segona plaça.
Ho veurem.
Per cert,
Solà,
com ho feu demà
amb la TDT
amb la transmissió del Girona?
Imagino que
ho uniu tot, no?
Sí, sí, sí.
En Bernat i en Ricard
venen a l'estadi
amb en Xevi
i amb mi
farà la transmissió
amb en Bernat
i jo hi aniré
a posar la cullerada.
Ja fent patapals.
Ara fent patapals.
No sé si
a la TDT
he fet gaires patapals.
No, si tu no hi ets, Laia.
Tu no m'ha.
I m'han dit,
m'han xivat
que hi ha
un postpartit comunitari
des de Girona mateix,
després?
Sí, sí,
hi ha la comunitat
de la TDT.
He dit comunitari
i és la comunitat
de la TDT, eh?
Amb una sala
de la Caixa
aquí a la plaça
Poeta Marquina
farem el tercer temps.
Quan acabi el partit
amb Bernat i jo
baixarem
cap al centre
de la ciutat
on ja hi haurà
oients
que podran veure
el partit
des de...
Passi el que passi, eh?
I perdoneu, perdoneu,
no sé si ho puc dir-ho o no.
Digues, digues.
En aquest centre
d'aquí
de la Caixa
qui presentarà
i qui dinamitzarà
l'acte
serà un servidor
perquè ho sabia.
Ah, no, no ho sabia, aquesta.
Potser no es podia dir.
Diuen que serà
rècord d'assistència
a la comunitat
de la TDT, segur.
A la comunitat
de la TDT
i al partit.
I bueno, serà,
és que a la sala
i a la tribuna de premsa
tampoc no hi cabrà,
que és allò el dia de Girona
que et miren i diuen
Goita, ja arriben els de Barcelona.
Goita, tu.
O no els posem.
És un assaig
per la temporada que ve.
Ahir vaig a una peblada
que em va fer molta gràcia
que deia,
un ciutadà de Girona
deia
mitja Girona
buscant
com sigui
sota les pedres
una entrada
per anar a Montilibre
i aquest dissalta.
No n'hi ha, ja.
No n'hi ha, eh?
Bueno, fixa
que van començar
Solà i Fageda,
si us en recordeu,
el primer que recordo
del Girona
és la captura del mòbil
que anava el líder.
Sí.
Te'n recordes?
Jo encara la tinc.
Tota aquella història.
Doncs ara serà
l'entrada aquesta
perquè si tu tens
l'entrada
que el dia
que el Girona
pot certificar
si és que avui
l'Eleti de Bilbao
empata o guanya
la Champions
contra el Barça
serà un dia històric.
Després veurem
què passa al partit
però vull dir
que aquesta entrada
té un valor simbòlic
com aquella
per mi,
penso,
com la captura del mòbil.
Ah, per cert.
És una llàstima
que el dia
de la classificació
matemàtica
per la Champions
ja,
i no vull anar
de sobrat, eh?
Que ja no faci gràcia.
No, ho dic
perquè no és una final
i no és una cosa
que et vingui de nou
perquè la classificació
per la Champions
ja...
Tu ja vas cantar l'himne.
Tu ja has cantat l'himne
a la Champions.
No, ja fa molts dies
que anem a cantar l'himne.
Que Solà,
pels dies que fa
que el cantes
ho podries començar
a cantar una mica.
Això també, Fel.
La intenció
és el que compta, Fel.
Molt bé, molt bé.
Està bé.
Sabeu que us anava
a dir una cosa
i se n'ha anat
del cap completament?
Carà, va.
Si vols a dir
però completament, eh?
Tots tenim que seguir.
Marina,
abans d'acabar,
o no us diem d'acabar,
no,
si no acabem.
Vull oblidar
de dir,
de felicitar Ramon Besa
pel títol del Matlleu.
Ah, gràcies.
Per les ments.
I el vostre míster Cargol.
Ja sabeu,
Cargol va ser entrenador
del Matlleu
i tenim una gran afinitat
amb l'analista
de la TNT,
que és el Cargol.
I que el jugador
que fa el gol,
que fa pujar la victòria
a les Cenges d'Arbúcies.
Lluís Martínez,
sí senyora.
Lluís Martínez,
dos clacs.
Home,
ja,
els ruralots,
els de la comarca interior,
som així.
Mira,
m'ha tornat,
m'ha tornat el que volia dir.
Si el Barça demà surt derrotat
del Girona,
ja no ens recuperem mai més?
Recuperem què vol dir?
L'estat anímic?
Home,
mai més,
mai més,
això serà...
Escoltant a la Lloberes,
no?
No,
és que la Lloberes
no la pots escoltar tant.
Anda,
vaya,
ja està.
Mira,
entre les dues
ja m'han pentinat.
A veure-ho...
Avui saps que ahir vam tenir
una derrota gran
i no entraré,
no entraré ni a l'aigua.
A mi s'esquerra
l'unió de bàsquet,
sí.
L'unió de bàsquet,
quants punts,
quants punts,
quants,
la diferència?
30,
no sé quants.
Cal dir-ho.
Si hi ha un cinquè partit
és el més important.
A mi el que m'agrada
és que demà
ja no es parla
de la festa del futbol català
ni aquestes xurrades.
Vull dir,
demà hi ha un partit de futbol
que tothom el vol guanyar
i que això serà l'hòstia.
I això de la festa del futbol
això es fa en els pobles
quan s'acaba la temporada
amb els equips
i es fa un sopar.
Però veus la pregunta
de la Marina
que diu això, no?
I si per el Barça...
No, no,
perquè és que a mi
jo no sé preveure els partits
i si per el 5 anys.
És a dir,
em costa molt.
És a dir,
el partit s'ha de jugar
i ben veritat
arriba en unes condicions
anímiques
millor
el Girona
que el Barça
i a partir d'aquí
doncs
ja en parlarem, no?
No, és una cosa
que és el que deia ara l'Eduard
que demà hi ha en joc
la segona plaça
però no és matemàtica
és a dir,
que el Barça tot i perdre
que si el Barça parlés
i el Girona...
El que passa
que el cop moral seria fort
i com va passar a l'anada
sobretot
si no és un resultat
i un joc
com va fer el Girona
i guanyant una altra vegada
no de dos a quatre
però també en diferència de gols
doncs és evident
que això tornarà a afectar
el Barça i el vestidor.
Recordem que des de l'any 42
no hi ha hagut un equip
que estigués per sobre del Barça
al final de temporada.
I mai dos equips catalans
han jugat la mateixa edició
de la Champions
de fet,
la Champions només l'ha jugat el Barça.
Solà,
moltes ganes d'escoltar-te demà
amb tot l'equip de la TDT.
Fel Faixedes,
cuida'ns molt
tota la comunitat de la TDT
que demà et vindrà a veure tu també.
Laia Todel, Ramon Bessa,
Carme Lloberes
que gaudim
tots i totes
del partit de demà.
De la festa de demà.
No, no guanyar el millor.
Escolta, així és l'esport.
Adeu.
Doncs ja està.
A Sallés Maset
sabem que ara valora
més que mai
poder compartir dinars
i sopars amb família.
Perquè gaudeixi d'aquests moments
durant aquest mes
comprant els nostres vins i caves
aconseguirà regals
i descomptes excepcionals.
Truqui ara al 900 200 250
o entri a maset.cat
i li portarem els nostres productes
com sempre a casa seva
sense despeses d'enviament.
Sallés Maset
directe del Saller
a casa seva.
Pensa en un producte
i ara imagina
que si en compres dos
te n'emportes tres.
Bé, oi?
Era un litre d'oli
d'oliva verge
extra carbonell monovarietal
o qualsevol terrina
de gelat Häagen-Dazs?
No!
Tant és
perquè Supercor
i percor
i supermercat
al Corte Inglés
tenim milers de productes
més a 3x2
a la botiga web i app.
Algun d'ells serà?
Supercor
i percor
i supermercat
al Corte Inglés.
Què necessites avui?
Connecta't a la sessió
informativa online
de la Salle Campus Barcelona
del 6 al 10 de maig
i descobreix
tots els nostres graus.
Inscriu-t'hi a
salleurl.edu
El 9 de juny
se celebren les eleccions
al Parlament Europeu.
Si aquell dia
has de ser lluny
del teu poble,
de la teva terra,
de la teva ciutat
o alguna cosa
t'impedeix anar a votar,
pots fer-ho per correu.
Sol·licita fins al 30 de maig
la documentació necessària
a qualsevol oficina
de correus
o a correus.es.
La rebràs
de manera gratuïta
al teu domicili.
Per correu,
el teu vot
té tot el valor.
Ministeri de l'Interior
Govern d'Espanya
www.interior.gob.es
Com embolicar
el teu regal
del Dia de la Mare?
Per al Corte Inglés.
Estén el teu braç dret.
Fes el mateix
amb l'esquerra.
Asegura't que cobreixes
el t'estimo
que vols embolicar
o regala
les bambes
de Running Bomero 17
de Nike
per 159,99 euros.
Regalar
sempre serà més gran
que qualsevol regal.
5 de maig
Feliz Dia de la Mare.
El Corte Inglés
a la botiga web i app.
Aquesta setmana
noves sorpreses
a Eufòria.
Els expulsats
d'altres gales
tenen
una segona oportunitat.
Ja pots decidir
amb el teu vot
quin dels concursants
eliminats
vols que torni
a trepitjar l'escenari.
Eufòria
novena galà.
Aquesta nit
a la plataforma
3CAT
i a TV3.
Els matins
del cap de setmana
al suplement.
De vosaltres dos
ja diria que
qui és més de muntanya
segurament és el Toni,
no, Toni?
Jo molt, sí, home,
clar,
i a mi m'encanta la muntanya.
Jo també de dir
vaig passar
certs estius
al món rural basc
amb una masia.
I bé,
el tema
no va anar molt bé.
Recordo una vegada
que vaig relliscar
amb una femta
i vaig quedar
tot allò
com si fos
una pel·li d'aquelles.
Vaig relliscar
i vaig quedar
immers
en la merda.
El suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa.
Descobreix la fira
d'artesania
del Marroc
al cor d'inglès
i transporta't
a un paradís
de peces úniques
fetes a mà
que et faran somiar,
que tifa,
ceràmica,
moda.
Fins al 2 de juny
vine a la cinquena planta
del nostre centre
de Diagonal
i gaudeix
de l'essència
del Marroc.
Només a la botiga
web i app
del cor d'inglès.
Que per què soc un plúser?
Perquè exigeixo
transparència
i en un clic
puc comprovar
totes les revisions
del cotxe
i l'informe de trànsit
a l'instant.
A Ocación Plus
tenen un taller
a cada centre
per donar un servei
més proper i directe.
A Ocación Plus
l'encert és segur.
Tens 15 dies
o 1.000 quilòmetres
de prova.
Viu al Saló de la Moto
el teu concessionari
BMW Motorrad
de Barcelona.
Ofertes exclusives,
totes les novetats
i proves de producte
només del 6 a l'11 de maig.
5 minuts passen de 2 quarts de 12.
Hola, Elisenda Pineda.
Hola, bon dia.
Hola, Abre Grau.
Bon dia, bon dia.
I hola, Marta Bosso, bon dia.
Mira, han entrat vosaltres
i han entrat també els instituts...
Espera, els alumnes
de segon d'ESO
de l'Institut Vila-Romana
de la Garriga, eh?
Aplaudiu, que es noti.
Encara sou molt joves,
encara sou joves, no,
per anar a a Viñarroc?
Home, sí, Marina,
són malalts d'edat.
I és que vaig a ment.
Escolta, que em penses,
que jo el primer faig...
Ah, no, sí.
Ah, no, a partir dels 16
ja s'hi pot anar, no?
Ah, sí?
O què?
Heu anat mai al Viñarroc?
No t'ho recomano, però.
Mira, jo al Viñarroc
vaig estar molts anys
a punt d'anar-hi,
perquè la meva colló
eren punquis.
I llavors hi havia
com aquesta cosa
d'anem-hi, no anem-hi,
anem-hi, no anem-hi,
i últim ara, com que
no teníem mai un duro,
doncs era com...
Jo no em quadrava mai
per dates, no sé per què.
Què dius ara?
Sí, no sé.
Bueno, perquè fan
unes dates tontes,
és ara més de maig,
estàs exàmens, estàs...
Comença un dimecres,
que la gent no té feina,
a maig.
No, no, és increïble.
Un dimecres, res.
No sempre res dimecres.
En tot cas,
un Viñarroc
que deu sonar així.
Són l'obra meva, no?
Són l'obra meva, no?
Sí, és l'obra meva.
Quan jo aquestes cançons
les escoltava dins d'un habanet,
amb tota la colla
dins de l'habanet.
Uau!
Per què dins d'un habanet?
Fent submarinos
dins de l'habanet.
A veure, Pineda.
Jo no sé com no t'ha quedat
cap resta d'aquell.
És que m'ha quedat resta d'aquell.
Home, i tant!
Jo m'ho noto molt.
A vegades has de dir
aquell nòvio que tenies,
la Pineda.
A premiar, la Pineda sóc jo.
Li passa a tothom,
no pateixis,
li passa a tothom.
Li passa a tothom.
No, no diré,
el nom del meu ex.
No, tu vols dir un personatge
que jo vaig crear,
que no existeix,
però és un personatge
que jo vaig crear.
Va, vinga,
aquest directe és verd,
ara dient,
és un personatge,
no sóc jo.
És el Riqui, el Riqui.
Estem parlant de Vinyarroc
perquè no sé si ha estat
una gran campanya publicitària,
m'heu de dir què ha passat
amb aquesta orgia,
què s'havia de fer
i finalment no es va fer.
Doncs mira,
expliquem-ho tot,
posem context.
Vinyarroc,
any 2024,
un grup de persones
fan un cartell
on animen els assistents
al Festival de Música
a trobar-se
en un aplec festiu i sexual.
En resum,
s'ha organitzat una orgia.
I així és com ho venien
a les xarxes
i posaven a disposició
del públic de Vinyarroc
un canal de Telegram
on t'hi podies afegir
per participar
d'aquesta festa del sexe.
El cas és que
es comença a apuntar
moltíssima gent,
molta gent interessada
en fer l'amor
amb altres persones
que no coneixen de res,
mentre de fons
pot estar sonant tranquil·lament
el concert de Mojinos y Escoci.
És fantàstic.
Sí, sí,
de fet el canal de Telegram
rebenta de gent
que vol participar a l'urgia,
s'en compten milers,
milers de persones
són, oh sorpresa, senyors.
Vaja, 90 percent homes,
10 percent dones.
Sí, exacte.
Clar, el cas és que
la premsa se'n va començar
a fer ressò
i els mitjans
van acudir
a la font original,
que és la persona
que havia organitzat
aquesta orgia.
Llavors, la pilota
es va fer tan grossa
que es va muntar
una roda de premsa
on aquesta persona
amb estètica punk,
no sé si l'heu vista,
però portava una cresta vermella.
El barrer, no?
Exacte.
Sí, exacte,
unes dilates
i uns mosquetons
que podries anar
a la pica d'estats amb allò.
Total, i penjar-lo tot
i tant i tant, guapo.
Doncs va dir això mateix.
En este festival,
igual que en todos,
sabemos que se mueven
drogas, nocturnidad,
sexo,
pero nadie quiere hablar de ello.
Preferimos que sea un tabú
y el tabú lo que genera
es clandestinidad
y en la clandestinidad
es donde pasan cosas
que luego no te atreves a contar.
¿Vale, familia?
Otra cosa que queremos decir
desde la organización.
Sí, queremos follar,
pero queremos follar
en un contexto
en el que no sea violento.
Queremos follar
en un contexto
en el que luego
podamos hablar
con nuestros amigos
y nuestras amigas
de qué hemos hecho
sin miedo.
Queremos estar
en un ambiente seguro
para follar
y para eso
hace falta abrir
el melón del sexo.
Y si no abrimos
el melón del sexo,
si la gente puede estar
hablando por ahí
de cuántos gramos
se ha metido esta noche,
pero le da vergüenza
hablar del sexo
es que vivimos
en un país
profundamente sexófobo.
Com ha girat la truita?
Ha girat la truita?
No ha girat la truita?
Què acaba de passar aquí?
Ara mateix, saps?
Aquest senyor que diu
volem un espai segur
on poder tenir relacions sexuals,
però hi havia milers
de persones apuntades
en aquest grup de Telegram.
O sigui, dubto molt
que milers de persones
dins un mateix recinte,
tots enfocats
a l'acte sexual,
sigui un lloc segur.
Vull dir,
qui t'assegura...
Aquí t'assegura tu
que d'aquí no en sortiràs
amb un blau de més.
No, no?
Exacte.
A mi m'encantaria
que aquest tio
hagués fet tota la producció.
Saps?
O sigui,
que realment hi hagués
gent contractada
que haguessin posat,
espero,
una mica de terreta
de lona
sobre d'aquell descampat
que deu ser escarós
per fer-hi quatre coses
a terra
i després,
doncs,
gent amb assistència,
de dir,
què necessites?
Un condó?
Vinga, va,
tal, te'l porto.
Què voleu?
Lubricant?
Vinga, aquí.
O sigui,
que et vagi com assistint
en tot l'acta, no?
Unes dutxes,
unes dutxes,
només entrar,
com si fos un tren de rentat.
A la piscina.
Exacte.
Entres amb el cotxe,
pa, pa, pa,
doncs igual,
tothom passa per allà
i tots dutxadets.
Hem mirat el cartell
que porta per lema
si nos organizamos
follamos todos,
bueno,
todas, todos,
perquè es todes,
perquè es de ix,
però posa follamos.
Sí, sí, sí,
la intenció és aquesta.
Llavors,
a les 12,
encuentro para conocernos,
que t'has de conèixer
amb milers de persones
o potser fan seccions,
grups, no?
De dir, va,
la gent que és més o menys
de la mateixa zona,
tota la gent de Murcia,
vinga, aquí.
Exacte.
És el batet,
cap allà.
És que vostè,
de Calasparra,
per allà.
Al final,
una orgia sembla molt anàrquica,
però després t'has d'acabar organitzant,
com sempre,
com tota la vida.
Espera,
cada una hi ha el taller d'iniciació,
hi havia,
estava previst,
aquest taller d'iniciació,
els primers contactes
amb una orgia,
i a les tres
comemos juntis.
I m'estàs dient
que d'una a tres...
Trae comida per a compartir.
D'una a tres,
que són dues hores,
t'estan explicant com es fa l'orgia.
Ah,
hi ha el taller d'iniciació,
imagina't l'orgia.
I després,
quan s'executa aquesta orgia?
A les dues al migdia
és malhora per fer una orgia.
Ja,
perquè quina hora vols que la facin?
Si els concerts comencen a les quatre,
tia.
Aquí la pregunta principal
és creieu que això era un esquer
o creieu que han vist
que s'estava liant la cosa
molt parda
i li han donat la volta a la truita
i han dit,
mira,
saps què,
anem a dir que tot això
era un acte de conscienciació,
que realment hi ha violacions
als festivals,
que això ho sabem
des de fa molt de temps,
però han aprofitat aquest focus
per encara més
a eixamplar
tot aquest discurs.
Si creieu?
Si és un acte de denúncia...
Sí.
O si realment
han vist que se'ls feia grossa la pilota
i han dit
donem-li la volta
i sortim d'aquí.
Exacte,
sortim irosos d'aquí.
Jo no és a primeres...
Això és l'últim.
Clar,
jo de bonos...
A primeres pensava
quina esquia que havien trobat,
saps?
Vull dir,
aquests tios
han fet tot això,
sabia que la premsa picaria
que anirien a posar
les carxofes i els micros
allà
i que se'n farien ressò
d'aquesta gran orgia
i han aprofitat això
per llançar un missatge
que tots firmem,
no?
Clar,
clar,
si més no,
ben trobat,
com et dic.
Però el gir de guió
me'l va fer veure la Marta ahir
perquè la Marta m'a dit
no,
no,
no,
no,
no,
aquests els hi ha fet
la pilota grossa
i han trobat aquí
un subterfugi,
saps?
l'escletge per fugir
de tot això
però l'orgia estava programada
i aquesta gent
anava en el que anaven.
Ostres,
jo no sé què dir-te,
eh?
Jo no ho sé,
és que estem en aquesta època
ja de la postironia
de totes les capes aquestes
i del cinisme
i pensar,
és que per què no?
Clar,
clar,
clar,
clar,
clar,
també et dic una cosa,
un punqui
mai a la vida
s'organitza.
Com que no?
Mai a la vida,
el punqui?
Anarquista.
I tant,
clar,
però no té la seva pròpia
organització dins de l'anarquisme.
Si tu vols fer una energia
a alguna cosa
t'has d'organitzar?
No,
t'has d'organitzar
perquè l'anarquisme
es basa
en la decisió individual
de cadascú.
És a dir,
tu confies
en que l'altre
serà prou responsable
com perquè
la seva llibertat
no es mengi la teva.
Però vindrà l'hora
que,
o sigui,
si hem de quedar
per fer una energia
o quedem a una hora
o si tu vens a les 12
i jo a les 5,
doncs mira...
A les 12 de mig dia
amb pilotes
allà esperant que apareguin
3.000 senyors
per tenir-hi
una relació sexual
que si són
com tots els de l'esquerra
progre,
arriben tard segur.
Perquè tots els de l'esquerra
arriben tard.
Això no pot ser
de cadascú.
Si es queda una hora.
A l'assemblea
s'arriba tard sempre.
Si es queda una hora
per tenir una rebregada
amb un senyor
perquè et faci una miqueta
que et pagui
el peatge del túnel
del cadí.
Estem en horari protegit,
sisplau.
Per això estic fent
servir eufemismes.
Tenim una aula
de segon d'esso aquí.
Sí, tenim una aula
de segon d'esso.
No sabrem
de què estem parlant.
Mira com riuen.
Si has quedat amb un senyor
perquè et vingui
a fer la clenxa al mig,
diguem-ho així,
és una expressió.
Aquesta expressió
és una cançó
de la trinca
que es diu
Educació Sexual.
Que ja van ser
bastant avançats
en aquest tema.
La trinca pionés
en la trinca sexual.
I sí,
altres coses
que ens deuen tan avançades.
En quin món vivim
que surt això
d'energia
i tothom...
Ai, ai, ai, ai.
Clar, de cop i volta.
No, no,
però a mi
el que realment
em va sorprendre
és el volum de gent
que estava disposada
o no?
Vosaltres que ho sabeu tot.
Sabeu que hi ha...
Jo crec que sí, eh?
Hi ha una cosa
que és molt interessant
que és
les classes mitjanes altes
d'aquest país.
Fregar l'aristocràcia.
Un cop o dos l'any
queden amb cases...
Històcrates.
Exacte,
amb mansions,
en llocs realment privilegiats
i allà passen coses.
No estàs obligada
a participar en una energia.
Sí,
si tu et vingués de gust,
doncs tu pots entrar
en segons quins espais
d'aquestes mansions
i tenir-hi una rebregada
amb senyors i senyores.
És que també és un tema
de tenir l'espai
perquè si a mi ara
per què fos,
em vingués de gust
anar a una energia,
penso,
on la monto,
què faig,
on vaig?
És que no és possible,
és un privilegi
estar en una energia.
Sí, sí,
absolutament
i només que res
perquè t'has d'assegurar
no només l'espai
sinó que les persones
que hi acudeixen
són gent sana,
que estan bé,
que han vingut nets,
vull dir,
que no et trobis
un disgustet
que de cop i volta
l'endemà...
Clar, és que això com ho fas?
Dius,
obligatori presentar...
Analítica.
Exacte, presentar
com amb la clàdica,
el testa.
Tothom amb el test
i no els passa.
Sí, sí, tal qual.
No, no,
però és que a vegades
potser d'algú
que no t'ho esperes
et trobes,
veus,
serà quin tresoret allà,
saps,
que dius,
home, mira,
puja'm la música,
mira la trinca,
veus com ho explicaves?
Fer-li un repàs general
És meravellós.
Ai, no sap com emociona.
I ara què?
Aquí hagi anat
al Viñarroc
només per l'urgia.
Vols dir que hi haurà
gent que només
haurà anat per l'urgia?
Era una broma,
era una broma.
I que no està prohibida,
l'urgia.
No, no, clar que no.
Vull dir,
penso que hi havia
tanta gent interessada
en fer-la,
allà ha follat algú segur,
no en dic tots,
però a veure,
molta gent amb moltes ganes
de follar,
les coses acaben passant.
Porque,
urgia a partir
de quanta gent es considera?
És a dir,
hi ha un mínim?
Mira,
és una molt bona pregunta.
Clar, clar, clar.
Jo crec que és a partir
de tres persones,
perquè ja deixa de ser un trio
i comença a ser multitud.
Bueno,
pot ser un quartet,
hi ha quartets de cordes,
o quatre, cinc, eh?
Coneixeu algú
que hagi participat
en una urgia?
O quatre.
Sí.
Sí?
Ah, sí?
Jo sí,
i es veu que
els extras
de la pel·lícula
del perfum,
que es va rodar aquí,
es veu que després
de rodar la famosa escena
de l'urgia,
molta gent estava
tan animada
que va dir,
eh, la continuem.
La fem de veritat.
La continuem,
i van anar a un pis
o a un lloc
a continuar l'urgia.
Què dius ara?
Això va passar?
Sí.
El germà d'una amiga meva
va anar-hi.
I què tal?
Doncs no ho sé.
Ah, però sí.
Això no va entrar en detalls.
L'hauríem de portar
aquí una persona
que ens expliqués
com és una orgia.
Jo m'imagino
una cosa molt més parlat
del que ens esperem.
O sigui, tu allà
t'has de comunicar,
perquè és que si no
les coses no flueixen.
Llavors jo crec que allò
ha de ser una mica podcast,
no?
Jo crec que no es parla,
és com un exercici teatral.
Saps els exercicis teatrals
que normalment et diuen
una improvisació
i tu et deixes flueixer?
Deixa-te anar.
Et diuen, deixa-te anar.
Correcte, però no.
M'encanta perquè
en el seu cap és
l'Assemblea de la CUP
i en el teu Mercat de les Flors,
no?
Sí, allò és com...
És que mi creu que
algú es quedi una mica desemparat,
no?
Perquè és allò que veus
que tothom va fluint no sé què
i com l'últim que queda
que ningú vol anar amb ell
a l'autobús, dius...
Sí, és que jo crec que...
O sigui, aquella persona,
no, jo crec que no,
que el reculls d'alguna manera.
Jo crec que se n'han de posar
regles del joc, saps?
Si hi ha algú que
durant més d'un minut
no està sent atès,
doncs se l'atén.
Saps?
I també hi ha res del joc
en el sentit que
pots dir no,
pots dir per qui no,
saps?
Això no m'agrada.
Però s'ha de parlar.
Jo crec que hi ha gestos
que indiquen
que allò no t'està agradant
i que necessitaries
que et fessin una altra cosa.
No sé per què
no hem portat avui
un expert en orgies
o algú que hi hagi participat
per entendre una mica més
com funciona.
El que m'estrany
és que cap de nosaltres
no hagi assistit
en un aplec d'aquests.
Vull dir,
com hi ha l'aplec
de la 6a Premià de Dalt,
saps?
Que ballen sardanes
i una paella.
Que ens convidin.
Doncs jo faria
aplec de la 6a Premià de Dalt
paella a la 1 del migdia,
sardanes a les 12 del migdia
i a les 5 de la tarda
allò que ja tothom
ja no sap qui és
son pare i sa mare,
doncs de cop i volta
a sota 4 esverzers
doncs tenir una refregada històrica
que després, clar,
t'has de saludar
amb la gent del poble,
saps?
Mira-te els ulls
després que arribes
a la carnisseria
i dius
posi'm una miqueta de...
saps?
i resulta que el que tens
darrere la cua
també ha estat darrere la cua
en un altre lloc, saps?
No està bé.
No està bé.
Miner de Grau,
si descobriu més coses
d'aquesta orgia,
si va passar o no va passar,
doncs ho vendràs que bé.
Qui ho sap?
O passarà.
Qui ho sap?
És que als festivals de música
passen moltes més coses
de les que ensenyem als mitjans.
I jo una vegada
vaig tenir una cosa...
Va, fins aquí, calla, calla.
Si no es perden mai les formes
ni l'educació
sexual.
El matí de Catalunya Ràdio.
En la venda del teu cotxe,
com en tot,
pots ser un loser
o un pluser.
Un loser no valora el seu temps.
Un loser es deixa en vaucà
amb ofertes de compra
que no es respecten.
Vols ser un pluser?
Vine directe a Ocasión Plus
per rebre sempre
la millor taxació,
pagament a l'acte
i sempre amb una transparència total.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
T'hi afegeixes?
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giro.
Plorant aquí
amb en Ferran Palau.
Jo sento
Avui estic content
I es mescla
els nostres sentiments
Torna el de Collbató
tres anys després
del seu darrer disc.
L'hem tingut una temporada
a Guaret, sí,
però no pas
desconnectat
de tot plegat.
En Ferran Palau
estava construint
les cançons
del seu nou disc
Plora aquí
que surt avui mateix
i que és ple de joies
com aquesta
gairebé ballable
que es diu
M'encanta.
Un bril de sol
i l'arc de Sant Martí
Un cel vermell
i la llum que desprems
que abria encantació
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giro.
El matí
de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Así estoy yo
cuando estoy
a tu lado
Todo se vuelve
tan complicado
Yo tu me chero
y tú mi helado
Dejaré darme vueltas
por favor
Porque yo
No bailo el sol
De tu amor
¿A quina hora
has dit
que...
Què passa?
Hi ha un flux electoral
i aquestes cançons
No, no són blocs
és propaganda electoral
El Joan Bot
ens ho ha dit
per activa i per passiva
Sóc cantant, tio
No tinc per què
saber d'això
No, escolta una mica
la ràdio
Propaganda electoral
Que vols dir que ets cantant
No tens per què saber això
Que els cantants no
Que els cantants
no saben coses
No saben coses
Escolteu-me
No sé què ha passat
que feia molts dies
que no la veia
Hola, Su
Bon dia
Com estàs?
Estàs molt contenta
us trobava a faltar
la veritat
Home, què ha passat?
Ah, sí que un dia
estava a Madrid
Bueno, i que estic de gira
És que també faig concerts
a part de venir a la ràdio
Però ja vas a l'escola
Afortunadament
Ja vas a l'escola?
No, l'escola ja no, veus?
Com que no?
L'escola ja no
Apa, és que així no farem res
perquè quan se t'acabi això
què faràs?
Ah, però és que
aquesta noia de què vaig
Armínia
Bueno, ara està en aquesta fase
No és que en fase
Em sembla molt bé
Porta molts anys
Quants anys portes
El món de la música?
Dedicant-me a la música
O sigui, vivint de la música
o més vivint de la música
jo crec que 6 anys
6 anys, eh?
Ara ja ben vivint
T'hem de conèixer molt jove
Tu vas-hi rompant l'escena musical
Molt, molt jove
Quants anys tenies?
18, 17, 18
Imagina't
Jo abans, eh, per això
No, tu abans no
Com crec?
Quina edat tens?
Quants anys tens?
No ho sé
Crec que 31
31, ja, Dami
Sí, eh?
Tu ho saps?
Quants anys fes?
No tinc ni idea
Jo vaig començar abans, tio
Ah, 29
És del 94
Ostres
Nen, del 22 de maig
Em sembles més gran
Oh, la secció del Conjola
Tio, un moment
Perquè sempre aquí surto jo
només fotre aquesta cançó
Perquè quina cançó més tens?
Tio, tinc 38.000 més
O sigui
Va bé
Digues una altra
Digues una altra
Digues una altra
Digues una altra tu
No, no, no
Jo t'estimo igual
Tio, cançó de l'estiu de TV3
Tampoc
Ok
Ok, no, ja està
Sempre de mi
Des del tant de bo
Després d'això
Ja no va haver-hi gaire més
Tens tota la raó
Tens tota la raó
Bueno
Avui la Su
Ens interpretarà
Jo crec que és un dels grups del moment
No, de la música catalana
Estan passant coses molt fortes
Jo crec que és el primer grup català
Que posa 5 cançons en català
El top viral a Espanya
Més fort
O sigui, és que és molt fort
5 cançons en català
Saps de qui parla o no?
De mi
Tio, que és gràcia
Si us penseu que soc burro o què?
Tu estàs dient
Tot tu
No, no
És un silenci
Ningú t'ha dit burro
Ningú t'ha dit res
Algú els ha vist ja
En aquesta gira
Que han començat
Amb el fruit del Deliria
Yo fui a verlo
¿Qué vas a ver tu?
Yo fui a verlo que gracias
De vine a Miami
Sí, home
Per anar o que es gràcies
Ok, ok, gracias
No, ok
No
No?
Giovanni, tu?
No
Ona?
No
Armínia?
Com?
Jo sí que hi vaig a dalt
D'altres
Sí
Jo no
Jo tinc molta gana
Aquí l'havia de casa de mi
Soc jo, eh
Un directe brutal
Brutal
Has fet tota aquesta enquesta
Només per arribar a tu
I dir que tu sí que hi ha
Que jo he respost que sí
Però bueno
D'acord
Armínia
Quina és la cançó preferida
De l'últim álbum
De Fruit del Deliria
Les quatre
De Fruit del Deliria
La quarta
La quarta
Quina és la quarta?
La quarta
Doncs la que està al quart lloc
Va, que avui la
Segons interpretaràs una d'aquestes
La de Corre a Pels Camps
Muy boníssima
Esta muy buena
Que yo lo que hacía cuando jugaba acá en Barcelona
Corría por los campos
Lo sigo haciendo
Me gusta mucho
Parla de tu aquesta cançó potser
El Messi
Igual la Bremia
Impossible
No, parla de la infantesa
El Messi és el millor en tot el que fa
Si ha d'opinar d'Oques Grasses
És el millor opinant sobre Oques Grasses
Quals vas a cantar-s'ho?
Un moment
Corre pels camps
Ai, no
I la cançó preferida de L'Ill Dami
D'Oques Grasses
De Fruit del Deliria
No, tu penso entrar en provocacions
Que canti la su que la vull sentir
Va, avui, corre pels camps
Tu treus alguna cosa o què?
Això ho he de tocar
No, no
En Damià
Jo està tocant
La su
La su
En directe al matí de Catalunya Ràdio
Sé que no ho he fet bé 30.000 cops
Jo també he estimat malament
Se'm fa difícil
Reconèixer els meus errors
Jo vull córrer pels camps
Yeah, yeah, yeah, yeah
Com quan tenia 10 anys
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah
Ei
Sé que no entenc una merda de corrents
Tinc clar que he d'anar a poc a poc
Que trist va ser veure't ploure't ploure't l'últim moment
Jo vull córrer pels camps
Yeah, yeah, yeah, yeah
Com quan tenia 10 anys
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah
Ei
Pel camí ple de pols
Va corrent el nen de dins
Tant patir
Tanta por
Ja no hi ets
Però estic amb mi
Ja no hi ets
Però véns amb mi
I em diràs si es fa de dia
I no veig
Que torna la calor
I em diràs
Si es fa de dia
I no veig
Que torna la calor
L'olor del primer amor
Canvia l'aire per sempre
I només pot ser així
Passant anys
I jo encara segueixo
Somiant sense haver de dormir
Vull cantar-te com ho fan els grills
I que no et passi mai res dolent
El que riure que em va veure créixer
El dut dins amb la meva
Va gent
Quanta alegria
I quanta pena porto a dins
Tota una vida
Queda enrere per fugir
Jo vull córrer pels camps
Yeah, yeah, yeah
Com quan tenia 10 anys
Yeah, yeah, yeah
Jo vull córrer pels camps
Yeah, yeah, yeah
Com quan tenia 10 anys
Yeah, yeah, yeah, yeah
La senyora
El màxim de Catalunya Ràdio
L'accionant
Torna pels camps
D'Oques, gràcies
Per cert
Júlia Manero
La nostra estudiant en pràctiques
També era present
En aquest concert
De dissabte
D'Oques, gràcies
A Girona
No se'n perd una
Digues
Marina
Estamos acá
Mirando atentament
Vi que hi ha gent
En el públic
Una chica
Que se emocionó
¿Qué está pasando?
A ver
¿Ufem un damen o qué?
Ay, está parant de bo
¿No quiere que nos acerquemos?
Vine, vine, vine
Sí, sí
Ves, corre
Corre, ves, ves
¿Cómo et dius?
A ver, espera
Que le acerco el micrófono
Sí, sí
¿Me oye, no?
Sí, sí
Hola, buena
¿Cómo está?
Muy bien
¿Cómo te llama?
Arola
Arola, ¿qué pasó?
¿Qué fue lo que desencadenó estos llantos?
Que me ha escoltat
A la su cantant directa
¡Qué bonito!
¡Qué bonita, qué bonita!
Bueno, pues tiene la oportunidad de dirigirle una palabra a su
Ha plorat i tot l'arola
Su, ets preciosa
Ens encanta
Joder, escoltat
Es preciosa, moltes gràcies
La del costat també està plorat, eh
Ay, no l'havia visto también
Ay, ¿qué pasó? A ver, ¿cómo te llama?
Aixa
Aixa
Qué bonito nombre
Escucha, tenemos a cada persona que se emocionaron
¿Qué le diría a la su?
Ens encanta la música que fa
Es preciosa
Jo, moltes gràcies, noies
Acabaré plorant jo també
Ja prou, per favor
Va, un fort aplaudiment per la Su
I per aquests estudiants de segon d'ESO
De la Garriga
De l'Institut
Repetiu-me, que no me'n recordo
Vilarromana
Vilarromana
Que són una autèntica meravella
Gràcies
Su, vaja regalat
A vosaltres
Vindrem més aviat
Va, vindrem més aviat
Ara nos sacamos una foto con Su
Arribem a les dos
I arriba l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
12 de maig
Eleccions al Parlament de Catalunya
Espais gratuïts de propaganda electoral
Nuestros barrios se están degradando
Se están convirtiendo en estercoleros multiculturales
En los que no se pueden y salir a la calle sin que te robin
También han empezado ya las imposiciones religiosas
Sobre todo para las mujeres
Nuestros comercios se están cerrando
Gracias al gobierno
Que imponen cargas impositivas
La ilamización de España avanza
Y es necesario frenarla
Este 12 de mayo
Defiende Catalunya
Defiende España
Vota frente obrero
Es hora de aixecar les fronteres de Catalunya
Per garantir un futur digne, pròsper i segur als nostres fills
Per restituir un estat català
Que preservi la nostra cultura
Blindi els valors occidentals
I aturi la immigració massiva invasiva
Que ens ha omplert de violència i barbària als carrers
Salvem Catalunya
Amb aliança catalana
Ens cal un canvi radical
Ni la llengua, ni l'economia
Ni el rum del país poden continuar igual
La independència és possible
I un govern millor, també
Confiem en el país
Feu-nos confiança
Voteu a l'hora
Soc l'advocat Rafael Serrano
Fa 63 anys vaig emigrar a la meva família
De Córdoba a Barcelona
La meva família era una pinya
Com ara ho són les famílies
Que arriben d'altres països
Hem de creure en aquestes famílies
I donar-les les oportunitats que la meva va tenir
Immigrants sí, Catalunya sí
Vota pel partit per un món més lloc

I parla-te amb els socialistes
O si he dit que els recolzarem a canvi del referèndum
I han acceptat
Para que no se convierta en realidad
El próximo 12 de mayo
Deténlos
Vota Ciutadans