Como el Bota.
Tira, que no lo veis. Tu Bota, ¿saps de qué hablo, no?
Yo estoy cort pres.
Només niña caña, ¿eh?
Anda'm al cor, tú, qué pesados que soy.
I pres, i pres.
I pres, bueno.
Marxem, termínio, anem.
Va, Bota.
Noticias.
Hola, va, marxem.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, os informa Joan Bota.
L'exfutbolista del Barça, Dani Alves,
condemnat per violació,
ha dipositat la fiança d'un milió d'euros
per cada any llibertat
i la seva sortida de la presó podria ser imminent.
Anem cap a Abrians 2.
David, Àngela, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs ben pendents de la sortida de Dani Alves
aquí a les portes d'Abrarians 2
perquè ara sí que sembla del tot imminent.
I és que el Tribunal Superior de Justícia, com deies,
acaba de confirmar a través d'un correu electrònic
que l'exjugador del Barça, finalment, aquest matí,
ha dipositat la fiança d'un milió d'euros.
En una breu nota, el Tribunal afegeix
en aviat ampliarà la informació
amb la interrogatòria de Llibertat.
D'altra banda, encara cal que es comuniqui
la nova situació penal d'Alves a la direcció de la presó.
També ens han confirmat que l'advocada del exfutbolista
s'ha estat dirigint cap a la presó, cap a Abrians 2,
i, per tant, ara sí que sembla que la d'avui
serà la primera nit després d'un ingrés a presó de 14 mesos
que el futbolista podria dormir fora del centre penitenciari.
David, Àngela, Catalunya Ràdio, Sant Esteve, Sarrubides.
Més notícies, Eva Pineda.
La Comissió Europea obre investigació a Apple, Alphabet i Meta
davant les sospites que estan incomplint la nova llei europea
Antimonopoli, amb la qual Brussel·les vol controlar
el poder de les grans plataformes al mercat.
Els procediments, que poden acabar en multes,
estan motivats per presumptes limitacions en els drets dels usuaris.
Brussel·les, Jordi Baró, bon dia.
Un dia, primeres investigacions de Brussel·les
contra tres grans plataformes per presumpte incompliment
de la llei de mercats digitals.
Només dues setmanes després de l'entrada plena en vigor,
la Comissió Europea obre procediments a Apple, Alphabet i Meta.
Per exemple, a Alphabet per prioritzar en les cerques d'hotels
o bitllets d'avió al buscador de Google
els seus serveis en front dels dels competidors.
Thierry Burton, eurocomissari d'Industria.
Si les nostres investigacions conclouen
que hi ha falta de compliment total,
per descomptat que faran front a sancions.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
El jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz,
fa marxa enrere en el bloqueig de Telegram
que ell mateix va acordar divendres
abans de decidir si el tira endavant.
Ha demanat més informació.
Madrid, David Nualgarejo.
Bon dia. Pedraz ha fet una providència
en què demana a la policia un informe sobre Telegram.
Això vol dir que li expliqui característiques de la plataforma
i, sobretot, la incidència que pugui tenir en els seus usuaris
la suspensió temporal del servei.
Mentre l'informe no arriba, Telegram seguirà funcionant.
Recordem que Pedraz havia ordenat el tancament divendres
després que la plataforma de missatgeria instantània
no hagués respost a les demandes d'informació
sobre l'intercanvi d'arxius audiovisuals amb drets d'autor.
David Melgarejo, Catalunya Ràdio, Madrid.
El president Pere Aragonès fa una crida a no desaprofitar la influència
dels partits catalans al Congrés de Diputats per negociar el finançament propi.
Davant dels socis del Col·legi d'Economistes, Aragonès ha recordat
que l'aritmètica parlamentària no té res a veure amb la del 2012.
Barcelona, Albert Prat, bon dia.
Bon dia per Aragonès. La gran diferència és que fa 12 anys Mariano Rajoy
no tenia cap necessitat d'escoltar la proposta d'Artur Mas,
però que, en canvi, Pedro Sánchez no s'hi pot negar
perquè està lligat de mans i peus.
Per això ha dit que l'oportunitat és ara o mai.
Tenim una finestra d'oportunitat
perquè hi ha un govern de l'Estat que depèn dels vots de Catalunya.
Hem de saber-ho aprofitar.
Si no aprofitem aquesta oportunitat, ho lamentarem en els propers anys.
Ara tenim aquesta finestra d'oportunitat d'un govern de l'Estat
que probablement més per necessitat que per convicció
està en una taula de negociació.
El president també ha acollat al PSC perquè digui obertament
per què està en contra d'una proposta
per recaptar tots els impostos des de Generalitat.
Albert Prat, Catalunya, Ràdio Barcelona.
El canal d'Urgell ha començat avui la campanya de rec.
Tot i això, a les pròximes hores es podria tancar fins al mes d'abril
perquè les pluges que cauen a la zona donen un respir als regants.
Anem a Tornavaus per a Joan Alvarez.
Hola, bon dia. Bones perspectives per al canal d'Urgell.
Les pluges han acompanyat l'arrencada oficial de la campanya de rec
de tal manera que la Junta de Govern es plantegi en les pròximes hores
tancar el canal.
Així, de les 70.000 hectàrees que rega,
tan sols unes 10.000 havien demanat aigua.
Sentim el president de la comunitat, Amadeur Ros.
Si fa 10 luitres o 15, ho anirem retressant tot.
Estem en una situació que es presenta molt bé.
Vull dir, si això ho podem retressar perquè aquestes pluges se produeixen,
doncs espai, millor no ho abrirem fins a l'abril.
Per dir, bueno, això sempre depenem del temps.
Pere Joan Alvarez, Catalunya Ràdio, Tornavaus.
Esports, Marcos García.
El Barça de futbol se la celebra el primer títol de la temporada.
A la final de la Copa d'Espanya, l'equip,
la Urana es va imposar el Pozo de Murcia als penals.
És la setena Copa d'Espanya del Barça de futbol.
Se la que aquest curs encara pot sumar la UEFA, futsal, cap i la Lliga.
A la Lliga femenina de futbol, el Barça ha avantatge de 12 punts.
Al Madrid, a falta de 9 jornades per acabar el campionat.
Ahir, Real Madrid 0, Barça 3.
El llevan les plans, en canvi, cau a la dotzena plaça
després d'empatar a una mal Vila Real.
Encara en futbol a segona divisió, avui es juga a l'Albacete Racing de Ferrol.
L'Espanyol és el segon en zona d'ascens directe.
Jordi Rossell serà el nou coordinador de l'embol base del Barça
a partir del mes de juliol.
Rossell, que té 20 anys d'experiència a l'estructura blaugrana,
ocuparà el lloc de Raül Entre Ríos,
que la setmana passada va anunciar que deixa el càrrec a final de temporada.
I el pavelló de les Comes d'Igualada
serà la seu de la Final Four de la World Skate Europe Cup,
l'antiga Copa Cers, els dies 13 i 14 d'abril.
La capital de la noia acollerà així la fase final
d'una competició europea per primera vegada després de 9 anys.
Fins aquí, les notícies.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra empreses...
Els eurodiputats que van visitar el Delta...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres, l'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia, l'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
12 i 7 i dic, aquests de l'última hora no me'ls trobaré ja.
Estan de vacances.
Com que no?
No, hem de venir... De fet, vindrem cada dia fins a dijous.
Evidentment.
Sonarem en directe.
Sonarem en directe.
Sí, sí.
Durant tota la setmana, pràcticament.
Per les zones arsianes.
Com esteu? Com ha anat el cap de setmana?
Tot en ordre? Tot bé?
El Joel ja abans hem tingut una conversa profunda.
Sí.
A vegades m'agrada fer servir la frase de Tankredi,
el protagonista del Gato Pardo,
quan deia allò de...
Fa falta que tot canviï perquè tot segueix igual.
És una mica això, no?
La vida és bastant això.
Sí.
Nou fitxatge, avui?
Avui tenim l'Alba Castelllui aquí amb nosaltres,
és el nostre estudiant en pràctiques, ve de radiofònics,
i com que fem veure que l'Aida Fita hi és, però no hi és...
No, perquè sí que hi és, que he estat tot el matí parlant amb ella.
No, acabem amb aquesta mentida.
No, que jo estàs parlant amb ella.
L'Aida Fita està a un altre continent.
A Nova York.
Perquè ho està publicant a Instagram, vull dir, tot tenies les justes.
No és cap secret.
Tenim la seva secció i llavors farem veure què hi és,
però en realitat qui hi ha...
A mi, per què no m'aviseu d'aquestes coses?
Perquè és molt complicat d'explicar.
Avisem el Ricard, que és el jefe.
Ricard no hi és?
No.
Però no hi és perquè està gravat a Nova York?
No t'estranyi.
Alba, què faràs avui?
Avui us parlaré una mica del meu cap de setmana
i després us portaré la fita que farem aquesta setmana.
Això mateix, clar.
Normalment fem la fita de la setmana,
perquè a l'Aida Fita hauríem de fer el castellbí de la setmana.
Però cap de setmana, perquè aquest ha d'interessant,
el cap de setmana que has viscut.
És que jo aquest cap de setmana m'he fet un homenatge.
Ah, sí?
Jo he menjat tot el que he volgut i més.
Escolta, doncs mira.
Això és la millor manera de viure.
N'hi ha d'altres, n'hi ha d'altres.
Ai.
Ai.
Fins ara.
Moltes ganes d'escoltar l'Alba Castellbi
i per molts anys de ràdio, Alba.
I tant que sí.
Gràcies.
Gràcies.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Moranis.
Bon dia, bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
La matrioixca radiofònica dels vostres migdies.
Amb unes nines de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Bon dia, Quim Morales.
No és el que és.
Com sí que hi és.
No és el que és.
Sí que hi és.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Aquest no hi és.
Hola, aquí queda.
En Jordi Ramoneda.
Quina nina.
L'Aina Austrell.
L'Alba Castellbi.
En José González.
Ai, mira, si pots saludar-me.
Alba Castellbi.
Hola, Quim Morales.
Veus com hi és, també.
I també tenim en José González a la producció.
Hola, Quim Morales.
En Pepi Quintero.
És en Xavi Vall al control central, al control de sol.
Albert Joder, i qui us parla.
En Quim Morales.
És dilluns 25 de març.
Sí, tot el dia.
Dia de lliurament de factures.
Hòstia.
Joel, espero la teva, que sempre...
És que no m'agrada cobrar, perquè tinc la sensació que, mentre tu tens aquests diners, no els tinc jo, per tant, tu ets una mica més ric.
No, no, jo no voldria que en algun moment ens deixessis sense el privilegi de saber cada dia què fas amb els nostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres taxes.
Bé, deixant clar això que estava dient, que és que jo cobro perquè m'obliguen, perquè per mi això de treballar aquí és un regal que m'ha donat la vida i jo no vull cobrar,
però com que se m'oblida cobrar, a mi m'arriben uns diners provenents dels vostres impostos catalans.
Se t'arriba a amenaçar?
Sí, perquè Jordi Borden, jo em va dir, o cobres o te'n vas al carrer i dic, bueno, doncs cobro.
Quina cosa més rara, que s'obliguin a cobrar.
Sí, perquè es veu que si no, no poden quadrar els pressupostos.
Falta la meva nòmina.
A més que hi ha portal de transparència i aquests diners van per aquest senyor.
Si no van aquí i es queden allà, llavors què?
Entreu, entreu, entreu.
En fi, doncs avui, catalanes i catalans, amb els vostres impostos, m'he comprat amb tota la il·lusió del món, Ramoneda, no saps què?
Què?
Un telescopi.
Dius, hòstia, per què? L'hi agafa ara per comprar-se un telescopi.
Doncs perquè em van dir que avui hi havia, avui 25 de març, hi havia un eclipsi lunar.
Ho vaig llegir al 20 minuts, així, dia on?
Ah, que llegeixis al 20 minuts.
Sí, és el meu diari de referència.
Perquè és gratis.
Què passa? Què passa? Que m'he estat informant i resulta que no és un eclipsi-eclipsi.
Ah, no, és d'aquells parcials.
És un eclipsi penumbràtic.
Penumbràtic.
Què vol dir això? Que és una merda d'eclipsi.
La Lluna no desapareix, només es torna una mica més fosca.
I he pensat, bueno, no mola tant, però tindrà la seva gràcia veure la Lluna una mica més fosca.
Però és que després he vist que aquí, a Catalunya, l'eclipsi passarà quan estigui sortint el sol
i que per veure'l bé m'hauria d'anar a Canàries o a prop de Finisterre, que encara no ha sortit el sol.
Però ara a mi no em va bé anar a puto Finisterre.
Però bueno, al final, dic, veure-hi la Lluna, no completament eclipsada, però una mica més fosca i no gaire visible,
perquè ja s'estarà fent de dia, potser també tendré la seva gràcia, no?
Sí, per què no?
Però és que llavors m'han dit, Ramoneda, que avui a Barcelona farà núvol i que no es veurà una merda ni amb telescopi ni sense.
Per tant, catalans i catalanes, en venc un periscopi.
A veure.
Un periscopi no, un telescopi.
Un periscopi no, un periscopi.
Ai, clar, que a sobre m'he comprat un periscopi.
Ets tonto o no?
Merda, ara he deixat un submarí sense periscopi.
I a més, Joel, el 95% de la gent que té periscopis i telescopis a Barcelona no els té per mirar el cert.
No.
Per què els té?
Home.
Per fer el cotxe.
Per mirar.
Per mirar.
Ho sabia.
Uns altres altres.
Per mirar balcons.
Tu has vist la finestra indisquereta de Hitchcock, no?
Ah, per l'amor de Déu, una gran clàssica del cine.
James Stewart no és astrònom.
No, no és astrònom.
És un pajillero o avant la letra, una mica.
És més, s'ha fet mal a la cama la pel·lícula.
De tant?
De tant mirar.
No, perquè hi ha un moment que s'equivoca i es masturba la cama.
En comptes d'ho vas a masturbar.
I és lesionar-se.
Aquesta és la versió, extended version de Hitchcock, que potser no he vist tots.
Directors cut.
Sí, sí, cut, cut.
Doncs bé, avui, com us dèiem, tenim novetats aquesta setmana santa,
en què estem dissimulant molt bé que l'Aida Fitt està de viatge a Nova York.
Bon dia, aquí, Morales.
No, em veus que no d'Aida.
Està aquí, és que està aquí.
Què? Com ha anat el matí, Aida?
Com va, Aida?
Quina hora és, allà, a Nova York?
Digues, digues, digues.
Bon dia, aquí, Morales.
I mira que són les 6 i 13 minuts a Nova York, eh, però ja està.
Ah, sí, però la gent es lleva d'hora quan hi va per aprofitar el dia.
L'Aida encara no ha anat a dormir.
Encara no ha anat a dormir?
Jo crec que l'Aida no ha anat a dormir, no, no.
Déu, està en algun club de jazz.
Ja ens explicarà, ja ens explicarà.
Downtown.
Així, doncs, el nostre magnífic estudiant en pràctiques,
l'Alba Castellbi, s'ocupa de proposar-vos
i de coordinar la fita de la setmana.
Alba, Alba, Alba, Alba.
Doncs mira, Quim, avui vinc a aquesta taula a portar una mica d'alegria
i a intentar fer-ho també com l'Aida, que és molt difícil.
Mira, tot és posar-s'hi, tot és posar-hi.
Una gran.
Llavors, abans us parlava del que he fet aquest cap de setmana.
Sí?
Aquest cap de setmana he fet dues coses.
A veure.
La primera, pensar-me quin era el millor tema per la fita de la setmana.
Molt bé, clar.
I la segona, menjar moltíssim.
El divendres a la nit vaig anar a fer tapes.
Tapes?
El dissabte, una paellada.
I el diumenge, una calçotada.
Escolta una cosa.
Pregunta, quina diferència hi ha entre una paella i una paellada?
Que menges més paellas.
No, te l'explico, Quim.
Exacte.
És popular.
Al barri d'on soc jo vam fer una paellada
i tot el barri anava a menjar d'una paella gegant.
Ai, que bonic, això.
Allò que vas amb el platet de plàstic.
Sí, que crema.
Me pots posar una mica més, per favor.
Sí, que la porció és minça.
Estava molt bona, però ben menjat.
I que, segons el plàstic, de vegades es corba, es derreteix i comences a...
Es fon, perdó.
Es fon, es fon.
I comença a caure arròs pel camí.
I llavors te l'has de menjar per sota.
Els coberts de plàstic, que també van molt bé.
Molt bé.
Sobretot el ganivet.
Sí.
Però llavors què passa?
Clar, ahir diumenge al vespre jo tenia un mal de panxa de tot el que havia menjat.
Normal.
I vaig començar a buscar al Google trucs, consells per poder fer la digestió.
Sí, vomitava molt bé.
Bàsicament per treure el restrenyiment, perquè jo al lavabo no el vaig ni visitar.
Per desembussar.
Què has trobat?
Què has trobat?
Llavors em va donar la idea de la fita d'avui.
I he pensat que demanaré a l'audiència que ens enviïn els trucs de salut més originals.
Molt bé.
El més inusual.
Ah.
Te'l pot haver explicat un àvia o un amic o el portes fent tota la vida.
Sí.
Que siguin legals, sisplau.
Sisplau, sisplau.
Sí, sí, això sobretot.
No fotem ara, eh?
No m'he d'anar al port de Barcelona a les 3 del matí que hi ha un senyor.
No.
No.
Això no.
T'has de posar una levativa...
Això sí.
Sí, això sí.
Levativa sí, no?
En el teu cas ho sabem com arreglar-ho.
Clar, depèn del problema.
Si poses una levativa pel mal de cap...
Ah, no.
Has de tirar molt amunt l'aigua.
Has de posar una càrcher.
Ho has de fer amb una càrcher.
Exacte.
O si te la poses a l'orella, la levativa et neteja el mal de cap, potser.
Sí, home, i tant.
Ara veu el problema.
Et destapa.
Et destapa.
Et destapa.
En fi, us he portat al vídeo que em va ajudar a mi a combatre el restrenyiment.
Si sientes estreñimiento, prueba esto.
Antes de entrar al baño, hazte en posición de cuclillas por treinta segundos.
Toma agua, mucha agua todo el día, todo el tiempo.
Cuidado con la posición en la que vas.
Preferiblemente no dejes los pies en el suelo, sino consigue una banca.
Eleva tus pies sobre ella y verás la diferencia.
Y crea el hábito de ir al baño.
Destina la misma hora todos los días para ir y hazlo, así no pase nada al principio.
Comenta este blog y si quieres matir.
Aquesta noia ens ho deixa claríssim.
Sí, està molt bé, eh?
Al final, és la mateixa posició que es recomana per parir, no?
Perquè al final, d'alguna manera, quan fas caca de moner, estàs parint.
Ai, Joel.
Estàs parint.
Però aquest ginecola, cara.
Estàs parint una cosa que està morta, però estàs parint.
Joel, és molt semblant.
No em pots negar que és molt semblant al fenomen, Aude.
Jo no he parit, Joel.
Clar, és veritat.
No ho sé.
És veritat, jo tampoc.
En fi, que em voler trobar la millor fita, el meu algoritme d'Instagram, ara només em surten coses de caca.
Veus, clar, normal, normal.
És que és la intel·ligència artificial aplicada a les xarxes.
Però ha valgut la pena.
Ha valgut la pena?
Tu et trobes bé?
Jo ara estic molt millor.
Ha estat fantàstica.
6,67, 37, 27, 29.
6,67, 37, 27, 29.
Busquem la recepta...
No, la recepta no.
El Consell de Salut més inusual, particular, que us hagi funcionat
i que pugueu compartir amb tots els oients de l'última hora.
La persona que el trobi, el qui ens el digui, s'emporta un sopar per dues persones al Tastem Restaurant.
Gràcies a la fita de la setmana i a l'Alba Castelli.
Gràcies, Alba.
Gràcies, Quim Morales.
Passen dos minuts d'un quart d'una del migdia.
Esteu sentint l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i aquí tenim en Jordi Ramoneda que ens avança de què parlarem avui a l'espai Com Criar un Bon Català.
Quim, a quina setmana santa estem?
A la setmana santa.
Perfecte.
A quina setmana estem?
A santa.
De quin cul és el cavall blanc?
Oro parece, plata no es.
En este banco hay un niño y un padre.
El padre se llama Juan y el niño ya te lo he dicho.
Esteban.
Molt bé.
No lo sabia aquest.
Molt bé.
Doncs a parlar-me de la Setmana Santa i de les tradicions boniques,
perquè Catalunya farà la Setmana Santa o no serà?
O no serà.
No acaba de rimar, però ja ho heu.
Sempre penso que no serà.
Quan fas això penso a veure si no serà.
Ara et dic una cosa.
Estem a l'any 2024.
Correcte.
De moment, Catalunya no és.
No és.
En general no és.
És una comunitat autònoma.
Que no està malament, tampoc.
I tant.
Menos és panyoles.
No, no, però si fóssim com una comunitat foral, potser millor i tot, no?
Home, sí.
Però això ho haguessis hagut de decidir fa 30 anys.
Fa molts anys, fa molts anys.
En fi, avui parlarem de la Setmana Santa des del punt de vista dels catalans
i que els ens han d'ensenyar als nens dels palmons,
gairebé ser el diumenge de Rams.
Jo volia fer com una secció molt religiosa, molt de la passió,
molt d'anar a buscar la processó, molt d'anar a Berges, per exemple,
i la Palma i els Balmó.
Les mones.
No m'ha sortit per aquí.
No t'ha sortit per aquí.
O sigui, m'ha sortit per aquí, però per un altre lloc.
Doncs ja veurem per on surt la cosa, com criar un bon català,
però ara és el moment de connectar amb l'exterior de Catalunya Ràdio.
Per és esquerdo, no, per és esquerdo, sí, per és esquerdo, no, per és esquerdo, no, per és esquerdo, esquerdo.
I amb en Xavier Perez Esquerdo volem comentar la darrera preocupació científica
sobre els habitants de la península ibèrica.
I és que resulta que, segons un estudi recent,
ens estem quedant petits.
No fotis.
Mentre els habitants dels Països Baixos són els més alts d'Europa,
és una contradicció, Països Baixos, però són molt alts.
Ah, s'haurien de dir Països Alts, ara.
Sí, senyor.
Els de...
Amb una mitjada de gairebé 184 centímetres, eh?
D'alçada.
D'alçada.
D'alçada.
Estem parlant d'alçada.
Els de la península ibèrica se situen amb una mitjana de 176 centímetres,
que és una mica per sota de l'estàndard europeu.
O sigui, ens estem convertint en els europeus més baixets.
Però això no ho hauria dit mai.
És que justament passa per davant de la ràdio una senyora que fa metro trenta.
Això és així.
Quines coses té la vida, eh?
Passa la mitjana, aquesta senyora.
S'ha escapat d'un futbolín.
Hola, em sentiu?
Sí que et sentim, Xavi, sí.
Has sentit de la barra?
Quin els ha de fasto, Xavi?
Una altra vegada el micro apagat.
Tu deus fer...
Jo aconsegui tinc un japonès que encara no ha fet l'estirada.
Però que té els peus molt grans, ens has dit, no?
Sí, de peu fa un 46.
Colló.
Sí, sí, però ell no fa més de 1,60.
40, sí.
I ell fa 1,60.
Doncs ha de créixer, encara.
Home, sí.
Ara baixa.
El japonès és baixet, eh?
Sí, de mena.
Sí, però tenen els peus grossos?
Perquè a vegades diuen els peus grossos...
No m'hi he fixat, tu.
Mira, i és veritat que l'any passat vaig tenir un danès a casa
que feia 1,90, 42 de peu.
Ai!
Pobre.
Que dius, ai que caurà.
Ai que caurà.
Ai que caurà.
Ai que caurà.
Sí, mira, escolta, Xipres fan 1,72.
Xipres són més baixets que els de la península ibèrica.
Però si parlem d'Europa...
És un parem de medir Xipres.
Jo, tot el que em vull passar a la vida, on penso.
A Xipres, com estan?
Xipres i lletres, no?
Mira, a Portugal estan a 1,74.
I nosaltres a 1,76.
La mitjana europea és a 1,77.
O sigui, estem per una mica perçut de la mitjana,
però estem per sobre dels portuguesos.
Molt bé, que sempre és una tranquil·litat.
Sí, home, sí, sí, sí.
És a dir, que avui Xavier Bernat Esquerdo ha sortit amb una cinta de medir
i què faràs?
Mediràs a la gent?
Mediré a la gent, tinc una cinta de 20 metres.
Perquè també és...
Ostres!
No crec que trobi ningú de 20 metres.
Home, no crec que trobis Godzilla avui passant per Barcelona.
No, ni de Roberto Duenas.
Però, Xavi, també hi ha una cosa aquí que tothom acostuma a mentir amb l'alçada.
Sempre diuen una mica més.
Sí, per tant, el que farem és, primer li preguntarem quant fa i després el medirem realment.
Fact-checking.
Fact-checking de les alçades de les persones de Barcelona, a veure si sabem quant fem d'alçada
i si es correspon al que comprovarem.
Gràcies, Xavi. Fins ara.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
L'HP de mi ex.
Hewlett Packard.
No, hijo de puta.
Ah, vale.
Amb...
Hewlett de Packard.
De Packard.
Com?
Va, perquè és HDP, no?
No, HDP.
HDP, HDP.
Ah, HDP.
No, vale.
No t'inventis una realitat alternativa, Xavi.
Passen set minuts d'un quart d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
un programa que podeu venir a veure en directe.
Aquest dijous, divendres, dimecres, no vingueu.
Jo no.
No, no vingueu.
Ja està bé que hi hagueu vingut avui,
perquè si no, allò que dimecres, saps,
o hi ha trànsit, hi ha una mica d'operació sortida,
ja, si de cas ja ho faríem per dimarts que ve.
En qualsevol cas, el que farem a continuació
és mirar la tele des de la ràdio.
I ho fem amb l'aida fita,
que ara...
Quanti, aquí, Morales!
Mira, està aquí per presentar-nos la seva pantalleta.
Ai, de fita, la pantalleta, què hi diu la ràdio de la tele?
Doncs mira, avui us vull portar una miqueta de First Dates.
Ai, com ens agrada.
First Dates, que ens agrada molt,
i us porto un parell de parelles, bueno, molt interessants.
Primer vull que coneguem en Jose, que té 34 anys.
Me encanta el sexo, me encanta tener sexo.
Lo necesito a diario, básicamente.
Yo he podido estar a lo largo de mi vida con uno,
mil hombres, más o menos.
Espero que muchos más.
Mil hombres, espero que muchos más.
Pot ser que digui m'encanta el sexo, m'encanta fer sexo,
mentre està fent sexe, en aquest moment?
Podria ser, podria ser.
Podria ser, podria ser,
perquè, de fet, no es veu de cintura cap en vall,
no es veu que estan fent allà.
És molt probable.
I si el necessita a diari, doncs ha d'aprofitar el moment.
Ai, ai, ai.
Doncs bé, en Jose li van portar la seva parella,
que es diu Sergio, tot i que li diuen Copón,
i té 34 anys.
Per què serà, Copón?
No ho sé, mira.
Deu tenir una copa molt grossa a casa.
Segurament.
Doncs bé, estan a la taula, tot normal,
sopant, tranquil·latament,
però en Jose hi havia una pregunta
que no podia deixar passar.
El tamaño, si és important que...
Uah, pero bueno, vaya titular.
Yo siempre he pensado,
¿qué importa para bien y para grande o pequeña?
Muy grande, que empacho, muy pequeña, que lástima.
La mida justa, per tant.
La mida justa, exacte.
Veiem que en Copón i en Jose,
fa moltes gràcies dir-ho així.
Bueno, que bé, no?
Estan intimant, ja estan parlant de mides,
imagina't.
Tot i que digui, ostres,
quina pregunta m'acaus de fer,
ell segueix, ell tira, ell respon.
Però no ha respost ben bé, no?
Ha dit, ni grande, ni pequeña, ni...
Bueno, el que li té el tamaño importa.
Bueno, ha dit com...
Bueno, la resposta seria sí, potser no,
perquè si massa gran, massa petita,
al final el tamaño importa.
Jo no estic una mica obsessionat,
fins i tot, amb la mida.
Podria ser.
Podria ser.
Doncs bé, clar, després d'aquesta pregunta,
al cap d'una estona, allò que va en aquella saleta,
que ha preguntetes i aquestes merdes,
doncs en Copón també té un dubte
que li vol preguntar a en José.
¿Cuánto te mides?
20 por 5.
5 que de grosor.
El diàmetre.
O sea que tienes un... un missil.
Un missil, missil, missil,
pero es missil.
Un missil, missil, missil,
pero es missil.
20 por 5 es una ampolla de mil litros
de forta d'aigua.
A veure, o que no l'invadeixi 100,
perquè 20 por 5 és 100 centímetres.
Oh, clar, metres quadrats.
Clar, perquè potser és...
20 por 100, hosti, són 100 metres quadrats.
O no guardes això.
100 centímetres és fins i tot una distorsió humana
que no ajuda res.
No, no, no, per favor.
No, no, per favor, per favor.
Ara, jo entenc que la gent la mida d'allargada
se la midi, però de diàmetre, també.
No, però clar, perquè més...
Com ho fas, això?
Clar, anava a dir, com fas el diàmetre?
Amb un compàs.
No, home, eh?
No, has d'anar al mitjà.
No, ho fas amb recintes d'aquestes de...
Com es diu?
De modista.
De modista, sí, amb això.
Sí, sí, però si tu coneixes el perímetre d'una circunferència,
també pots saber el seu diàmetre i el seu ràdio.
Ah, perfecte.
Tu ho has fet, eh, Joel?
Regla de 3.
Sí.
Vale, no preguntarem.
No ho tiré, no ho tiré.
No, no, no ho volem saber.
Doncs bé, creieu que...
20 por 1.
Ai, però això és un espai.
20 por 1 és un llapis.
No parlem de tita, sisplau.
Què creieu?
Que hi haurà segona cita o que no hi haurà segona cita?
Hi haurà segona tita?
No, no hi haurà segona tita.
A veure, jo crec que 20 por 5...
Això...
Ha dit la dada.
Però en aquest cas, 20 por 5 sí que es pot dir
por el culo te la hijo, eh?
Perquè és tal qual.
Ai, mare meva, mare meva.
Perdona'm, perdona'm.
Això havia de ser com una secció sociològica d'anàlisi
de com és la relació de parella.
Bueno, estem analitzant coses, el que passa és que...
Però jo diria que sí, ni que sigui per provar aquest missil.
Home, jo que s'ha agradat, home, ja li ha agradat, jo crec, que anant copon.
Vinga, 20 por 5.
A veure.
Sí? Som-hi?
Que no te la hijo.
Sí?
Para hacer varias cosas que hemos hablado en la cita?
Sí, quiero.
Veus?
S'han dit que sí, para hacer varias cosas que hemos hablado en la cita.
Han agendat, han agendat.
Com volem dir.
Doncs bé, anem a la següent parella, ara avui que conegueu en Carlos.
Tengo 62 añitos.
Sí.
Añazos.
Y soy virgen.
Perdona'm.
O sigui, anem d'un contrast a l'altre.
El senyor que s'ha apollat més de mil homes
i el senyor que, als seus 62 anys, és verge.
Però verge no de símbol del judiac.
No, no, no.
No, no.
És verge.
Verge, verge.
No ha tingut mai una relació sexual.
Porta el precinto.
No ha practicat el coi, diguéssim.
Exacte.
62 anys, i és verge?
Potser era...
Ara ho entendreu.
Ah, potser sí.
Bueno, ara ho entendreu, perquè ell té les seves prioritats molt clares.
Tu quieres perder la virginidad?
Primero enamorada.
Casarme, como tradiciones que yo soy, los tradicionales.
Y entonces ya casada, pues entonces intentar perderlo,
pero intentando tener hijos, la ilusión de...
Y si Dios quiere, sería un milagro a lo mejor.
Lo que tenga que ser.
Claro, ell, el que passa és que és un home molt religiós.
Llavors és com, ell necessita primer enamorar-se, casar-se,
i després ja practicar el coi per tenir fills.
Què passa?
Que als 62 anys ell n'és conscient de...
Bueno...
Ja anem tard, eh?
Potser anem una mica tard, però com a mínim ho intentarem, no?
Com a mínim que Déu no s'enfadi, intentarem tenir fills,
i si no surt, no surt.
Sí, però l'apreny de casar-se i tot això també deu tirar enrere, eh?
Avui en dia els casaments no estan molt de moda, com si diguéssim.
No.
No.
Doncs bé, en Carlos és un home molt romàntic,
i va demanar si podia saber el nom de la seva cita
per fer-li una petita sorpresa quan ell entrés per la porra.
Ai, ai, ai.
Hola.
Ai, ai, ai, ai, Magdala, Dios te bendiga,
con paz y amor y alegría.
Olé, olé.
Sembla una mica allò que se sent quan vas a Marrakech des dels minarets.
Sí, sí, sí.
L'hora de la prevenció.
Ai, ai, ai, ai.
Bueno, ja sabem per què és verge, no, encara?
Ai, senyor.
Bueno, no sabia jo que ho digui.
Que portaven les castanyoles?
No, no, no, això ho posaven al programa.
Els de so, que són uns cachondos.
Els de so, que són molt divertits.
Doncs bé, ell ja sabeu quines són les seves prioritats,
per tant, li havia de fer la pregunta important a la Magdala,
que per cert, ella té 57 anys.
¿Y a ti te gustaría tener hijitos?
Ja no.
Bueno, con ayuda médica, puedes, ¿eh?
No, ya no, ya no.
Si nos casábamos, pues seríamos de con la idea de que Dios haga un milagro para que venga un niño, porque Dios puede hacer.
No, no, no, tener un hijo con 58 años, no.
Ah, pero están tampoco.
Tengo ganas de vivir, Carlos.
Carlos, Carlos.
És que a més li diu, avortar tampoco, és com, però ni, no vols ni que, i després avortem, però, porfa, vull follar.
Home, però amb 57 anys, si és possible, aquesta senyora ja no estigui gaire fèrtil.
Home, tinc ganes de vivir, Carlos, vull dir, aquesta dona diu, guai, amb 57 anys m'he de posar aquí a embarassar-me.
Perdona, eh, que t'ho digui, però no diu avortar, diu adoptar.
Ah, sí?
Només he escoltat aquest all 20 vegades i havia entès avortar.
T'ho juro que diu adoptar.
Ah, potser, potser.
Si voleu torna a sentir.
A veure.
¿Y a ti te gustaría tener hijitos?
Ja no.
Bueno, con ayuda médica, puedes, ¿eh?
No, ya no, ya no.
Si nos casáramos, pues seríamos con la idea de que Dios haga un milagro para que venga un niño, porque Dios puede hacer.
No, no, no, tener un hijo con 58 años, no.
Ah, pues tant, tampoco.
És veritat, és veritat, tens raó, tens raó.
És que avortar seria una mica estrany.
Clar, jo es flipava, dic, bueno, tan creiem.
Bueno, tenerlo no, però avortar sí.
M'agrada més que hagués dit avortar.
És com aquelles coses virals que si vols sentir avortar diu avortar, i si no diu adoptar.
Doncs bé, creieu que hi haurà segona cita?
No, de cap manera.
Ostres, s'ha complicat una mica, eh, no ho sé, perquè ell està molt encapartit.
Ha complicat amb la descendència i els fills, i ella no.
Ella vol viure la vida.
La vida.
Escolteu-ho.
Sí.
Y en esta carroza con estos caballos viajando por todo el universo.
Carlos, no pasa nada si no es en Valentín contigo.
Me entiendo.
Ay, Carlos, me entiendo.
En Carlos ho va intentar.
A pintar Warhammer, sí.
Dues històries d'amor, una en final feliç, suposem.
Sí, i tant.
O explosiu, si més no, i l'altra, doncs no va poder ser.
Històries dels first days que ens porta l'Aida Fita a la pantalleta de l'última hora.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Sergi, no ploris.
No, jo no ploro.
Ho has sentit tot Catalunya, Joel, de veritat, eh?
500 anys haciendo ràdio.
Espagueti con el món, digues.
Això què és, el que dinaràs avui?
Estàvem mirant una ressenya d'un restaurant amb el Jordi Ramoneda.
Sí que hem quedat per l'Ajolio, per anar a sopar.
En italià es diu així, espagueti con el món, digues.
Espagueti con el món, digues.
Perfecte, doncs escolta, que vagi de gust, eh?
Sí, no, ja mirem fotos.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Passen dos minuts gairebé de dos quarts d'una del migdia.
I a continuació tenim un tema important per connectar amb en Xavier Pérez Esquerdo.
I és que, com us explicàvem fa una estona, resulta que els habitants de l'estat espanyol s'estan quedant petits.
Com a consòl us direm que els portuguesos encara més.
Però, segons una enquesta que s'ha fet sobre l'alçada dels europeus, la gent dels Països Baixos són els més alts?
Sí, sí, és el món al revés, sí.
I aquí estem una mica per sota de l'estàndard europeu, que hauria de ser un 1,77, i aquí la mitjana és de 1,76.
Per tant, hem sortit a medir la gent, a veure si hi ha algun error de càlcul,
i si tenim clar quina alçada fem cadascú de nosaltres.
Perquè sempre acostumem a tirar una mica més amunt.
Així com amb l'edat costa molt tirar cap amunt, amb l'alçada, de seguida t'hi posem dos centímetres més.
A veure, Xavi.
Doncs mira, estic aquí arrasarat sota un porxo perquè comença a ploure fort a Barcelona,
i estic al costat del Rocco i el Tomàs.
Què tal, com esteu?
Molt bé, molt bé.
Quants anys tens?
17.
El Rocco té 17, i tu?
17 també.
17, tots dos.
Quants fas, Rocco, d'alçada?
1,80.
1,80.
I tu?
1,81.
1,81.
Bé, doncs anem a comprovar-ho.
Aquests estan per sobre.
Doncs anem a comprovar-ho.
Mira, trepitja amb el taló aquesta cinta d'aquí.
No, amb el taló, que ho mirarem per darrere.
I llavors el Rocco ens ha dit que fa 1,80.
Sí?
No, o sigui, ara dins de tant.
Ara dins de tant.
Ara dins de tant.
Quan fa, Jose?
1,80.
1,80.
Amb bambes.
Amb bambes.
Amb bambes, ja.
Se li de resta a les bambes, cert.
Que es despulli.
A veure, resta-li quant fa el taló de la bamba.
Perquè no t'has de treure la sabata.
Estàs de despullar.
Jose González, quan?
Tenim, parlem de dos centímetres.
Doncs fa 7,79.
Vale, perfecte.
Perfecte.
No, perfecte no, perquè ens hauria dit 1,80.
78, 78.
O sigui, no fas 1,80, fas 1,78.
No, has viscut enganyat.
Oh, que fort, no?
Bé, el Tomàs ens ha dit 1,81.
Segur, eh?
No vols rectificar?
Bueno, 1,80 potser.
Ja, sí, sí, sí.
Bé, doncs a veure, Tomàs, aixeca el taló.
En mateixa estem medint aquí, enmig del carrer.
I el Tomàs fa una alçada exacta de...
Tindríem 1,83 i hem de mirar plataformes.
Vale, fa 1,83, però li restarem les plataformes.
Espera, guai-teu per aquí.
Sí, són dos centímetres, 81.
1,83.
Molt bé, molt bé, Tomàs.
Doncs esteu acompanyats d'aquí, com et dius tu?
Jo, Berta.
Doncs Berta, mira, t'he de dir que el Tomàs és un noi amb qui pots refiar-te.
I el Rocco no.
No, això jo ho sabia, ja.
Oh!
D'acord, moltes gràcies.
I a la Berta no l'amadeixes?
Ah, vols que l'amadeïm?
Home, sí, així tenim una dona més i ja donem per acabat el tema, tu.
No m'amadeixo.
1,75.
Pues sí, ha vascut.
T'ha vist o noia.
No sé, fa molt que no m'amadeixo.
Com fas, tu, Alba?
Jo, 1,70.
1,60, ja.
Quan havies dit, quan m'havies dit?
És que no ho sé, fa molt que no m'amadeixo.
Com fa, José?
1,65.
Oh!
Però si ens ha dit 10 centímetres.
Ens ha dit 10 centímetres.
Escolta, estem envoltats de mentides.
No, jo, de veritat, que estic a punt d'anar a la policia i tot, per tant, t'hagin enganyant.
Moltes gràcies i bona setmana, Santa.
Adéu-siau, com vagi bé.
Doncs escolta, amb Xavi, podem deixar aquí l'experiment comprovant que, efectivament,
sempre ens inventem una mica cap amunt a l'alçada que tenim.
I torna-la cintamètrica, sisplau, que és de riscos laborals i no voldríem espatllar-la.
Fins ara, Quim Morales.
Fins ara, Xavi. Gràcies, José.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
A lo millor hi ha un Van Gogh allà.
Ah, sí, senyor.
Un Van Pic.
A baix.
Un Picgoc.
Un Van Porc.
I a vegada tu.
Passen cinc minuts de dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Estem a la vostra disposició.
I els dilluns, més que mai, perquè podeu encarregar-li la trucada que vulgueu.
Que bonic que seria sentir que us declareu a la vostra parella.
Oh, per exemple, és una cosa que puc fer per encàrrec, jo.
A través del noi dels encàrrecs.
Extra, extra.
Molt bé, ho ha fet molt bé l'aigua.
M'agrada més.
M'agrada més l'aigua que estigui.
Ah, que no, és més natural.
No, soc el cosí del nen petit.
Veus?
Ai, que agúnia.
Ostres, això.
Això comença a ser ja una mica...
És aquell cosí que no...
Ja, ja, ja.
Que els pares són grans.
Sí, que li diuen que té intel·ligència diversa o totes aquestes coses, eh?
No, bueno, eren uns pares que no es quedaven abraçats.
Sí, al final, però, va costar molt.
Va costar.
Els meus pares són cosins.
No, no, no, no.
Són cosins d'uns altres.
I segurament són russos, també.
Però i deixem-ho estar aquí.
Tira, tira, Joan.
Aviam, avui, amics, em poso el trajo de senyor dels encàrrecs, no de noi.
No, no, senyor no, era noi dels encàrrecs.
Algun dia serà senyor, però ara ets noi.
Doncs ara, a sobre del trajo de noi dels encàrrecs, me'n poso un altre.
I és que vosaltres recordeu, l'altre dia ho pensava.
Encara existeix el cobrador del frac?
Sí, sí.
Sí, però encara persegueix gent vestit amb un frac, amb un cotxe vestit de frac?
Mira, divendres anàvem amb el Bernat Soler per aquí al carrer, i em diu, hi ha un senyor,
sempre a la mateixa hora, molt ben vestit, davant d'una porta, i diu, no entenc.
I dic, doncs jo crec que Bernat, que és un cobrador del frac.
Clar, però també pot ser el porter de la finca, per exemple.
No, perquè anava vestit com...
Amb frac.
Bueno, és que el cobrador del frac ha d'anar amb frac.
Clar, clar.
Hi ha coses que són difícils de la vida, aquesta no n'és una.
Perquè jo diria que és com pujant per Urgell.
Sí, està al carrer Urgell, allà tenen els headquarters.
Exacte.
Sí, sí.
El cobrador del frac.
Bueno, per què us dic això?
Digues, digues.
Us dic això.
Perquè avui em toca fer de cobrador del frac, que és un encàrrec que encara no m'havien fet.
Bàsicament, he de trucar a la Berta per reclamar-li uns diners que li deu a l'Iker.
L'Iker és l'encarregador, la Berta, l'encarreguitzada, i jo sóc el que truca, a la Berta, i passarà vergonya reclamant-li uns diners que no són meus.
Oh, i no són pocs, eh?
Sí, sí.
Es veu que li deu des que van anar a un càmping de Palamós.
Oh, ai, mare meva.
Això l'hauria acabat malament.
200 euros en un càmping en què te'ls gastes, no ho sé.
Sí, perquè...
Ojo, que estem trucant ja.
Sí, sí.
Ai, ai, no l'ho va a coger.
Seguim a menjar gambes.
Ah, gambes de Palamós.
Bucon Movistar.
Ai, som amb el buzón Movistar.
Ara ho he intentat.
A veure, no, no, ho tornarem a intentar.
El colmado d'un càmping sempre puja una mica el preu.
Sí.
I és allò de dir, no, ja comparem quan arribem allà, i te'n valentones.
A veure, és més mandra a sortir, dius, si ja tens botigueta aquí.
Ep, què?
Hola.
Hola, Berta.
Hola.
Bones, mira, em dic Joel Díaz, et truco de Catalunya Ràdio, i estem en directe.
Et demanaria que d'entrada no pengessis.
Diguem.
Mira, Berta, truco de part de l'Iker.
Això és una secció que fem a la ràdio que es diu El Noi dels Encàrrecs.
I la gent m'encarrega de trucar a altra gent per dir-los alguna cosa, per reclamar-los alguna cosa.
Vale.
Vale, saps qui és l'Iker, no? Entenc que sou amics.
Sí, sí, sí.
Vinga, doncs, és una mica violent, Berta, però ho he de fer, d'acord.
L'Iker et demana, davant de tot Catalunya, perquè estem en directe, per Catalunya Ràdio,
que li tornis els 200 euros que li deus des que veu anar al càmping de Palamús.
Que els necessita.
No, no riguis, Berta, perquè aquests 200 euros es veu que el Líker els necessita molt.
No sé per què, però els necessita.
I és bo que tu no li vols tornar.
Què va passar amb aquests 200 euros?
Què dius, Berta?
No li deig per res, eh?
Com que no?
Aviam, un moment.
Com m'estan negant la major?
Un moment, perquè encara farem una trucada a tres, eh?
Aviam.
No crec que em menteixi l'Iker, va bé, perquè m'hauria de mentir.
M'entens?
És veritat que veu anar a un càmping a Palamós amb l'Iker, sí o no?
Sí, és veritat, és veritat.
Molt bé.
De resultes d'aquell càmping que vau fer un split guais o alguna manera de...
Com vau dividir els gastos?
Ell va pagar la parcel·la i totes les vacances vaig pagar.
Ah!
Que sou parella?
Un moment, Berta, que sou parella?
Hem perdut la Berta.
Hem perdut la Berta.
Berta, sou parella amb l'Iker?
No, sou amics.
Volem, sou amics, sou amics.
Bé, això jo aquí no m'hi ficaré, d'acord?
Amb el que fèieu a la intimitat de la...
Anàveu a entendre de campanya o teníeu bungalow?
Entenda, entenda.
Entenda.
Aleshores, tu negues que li deguis 200 euros a l'Iker, eh?
Ho negues?
Sí, sí, ho nego completament.
Bueno, doncs ara no sé si truca a l'Iker o què fer.
Si vols, podem trucar-lo també i posar-lo en línia.
Espera't un moment, Berta, espera't un moment.
A veure, anem a trucar a l'Iker i ho solucionem.
Potser és un malentès.
Rapidíssimament, Berta, perquè ara...
Què estaves fent, Berta?
Què estaves fent?
Quac.
Quac.
Quac.
Anaves en quac?
No, ara mateix?
Sí.
Ai, no, no, espera, espera, espera.
Que surtis del telèfon.
Espera't un moment, Ramoneda, perquè se'ns està barrejant.
L'Iker no agafa el telèfon.
Llavors, Berta, jo el meu encàrrec ja l'he fet.
Sí.
Perdona?
Està treballant, Iker.
Bueno, està treballant.
I jo també, jo també, i estic aquí, clar, és que al final...
Mita'l, mita'l.
Iker.
Mira'm, qui és?
Mira, sóc el Joel Díaz, de Catalunya Ràdio, estem en directe, estic parlant amb la Berta,
i la Berta diu que no et deu 200 euros.
Berta, explica-li tu, sisplau.
Està la Berta?
Iker, què he fet, això?
Què, què?
A veure, jo el que no puc estar aquí és perdent el temps.
S'està posant nerviós, el Joel.
Home, sí, Iker, et deu o no et deu 200 euros?
En 10 o 200 euros, jo el sé.
Doncs la Berta diu que no.
Berta, digue-li, digue-li.
Que no, que no.
Digue-li, Berta.
A més, a Iker li trenca la taula de la meva Dàlia, a casa meva, i això ja serien més euros encara.
Bueno, escolta'm tu, a mi m'esteu fent servir aquí de... que estic fent el tonto jo o què?
Sí.
No, Berta, tu diràs?
Explica-li-ho tu.
Anem per parts, Iker.
Anem per parts, Iker.
El que va passar ahí no ho expliques després, però el tema del càmping voldríem aclarir-lo.
És que ella ho nega rotundament.
Ella diu que tu vas pagar la parcel·la i ella va pagar la resta de les vacances.
Clar, llavors queda compensat.
Home, va pagar uns espaguetis només.
Oh!
Uns espaguetis!
No, uns espaguetis no...
Aquesta amistat s'està trencant.
Espera, que s'està trencant en directe una amistat per Catalunya Ràdio.
Mola, molt, això.
Hòstia, portem molts anys amistat, eh?
Ja, ja, però bueno.
200 euros són 200 euros, eh, els temps que corren.
Correcte, correcte.
Això sí.
Bueno, doncs ho haureu de resoldre vosaltres, perquè jo no em puc erigir ara en jutge.
Jo no em puc erigir en jutge.
Vale?
Bueno, no hi ha res a arreglar.
Oh!
Hòstia.
Ostres.
Tampoc volíem que fos així.
Ei, escolta, Iker, hi ha molts peixos al mar.
Berta, el mateix et dic...
I què va passar, Iker?
Jo crec que a part d'amics, algun coi t'heu fet.
No, no, no.
No, no, no.
Doncs llavors no ho entenc.
No ho entenc, aquest líquid que porteu.
Aquesta tensió que porteu a sobre l'hem d'arreglar.
Us recomano una aplicació que es diu Splitwise, que va molt bé, i com diu el seu nom,
és molt guai, perquè serveix per compartir despeses i no hi ha aquests problemes.
D'acord, Berta, Iker?
D'acord.
Vale, merci.
Però que jo vull saber què va passar ahir.
Ah, ahir va passar que va trencar una taula.
Quasi, quasi, quasi.
Però què veu fent la taula?
Rola, va trencar, va caure a sobre i la va trencar.
Oh!
Bueno, va caure a sobre.
Anar de lo borratxa que anaves, no, Berta?
Correcte.
Però què m'han dit bé?
Hòstia, tu.
No, no, ui, ui, ui.
És que ho estem empitjorant.
Ja ho estic passant fatal, això.
Aquí el noi dels encàrrecs ha fet la seva feina, i vosaltres ja us aclarireu, Ikeri, Berta,
gràcies per confiar, per això, amb la ràdio pública, per les vostres històries.
Sí.
I no beveu tant, home, que s'acaben trencant les taules i les relacions.
Ara.
Vale?
Vinga.
Vinga.
Vale.
Adeu, guapos.
Adeu, adeu, adeu.
Va, prengem-ho.
Doncs a veure si...
Déu-n'hi-do, eh, aquest encàrrec d'avui.
Estic cansat, eh?
Uf, molt, molt, molt, perquè hi havia moltes...
És que jo què m'he dirigit ara, un jutge, una mena de rei Salomón?
Eh?
He de venir a dir...
No, no.
Ara, qui per tu per la meitat?
No és la teva jurídició aquesta.
Agafo la temps de campanya i l'aparteso per la meitat?
Meitat per tu, meitat per ell?
No, clar que no.
No puc ser el rei Salomón.
Doncs escolta'm, la qüestió és que el noi dels encàrrecs està a la vostra disposició
i trasllada el missatge que vosaltres vulgueu.
En aquest cas, doncs, l'Iker li volia reclamar un suposat deute de 200 euros a la Berta que ella nega.
Ja ho veurem.
Però a partir d'aquí ja s'ho faran.
Per això estan els notaris, també t'ho dic, eh?
També, també. Fas un document i això ja queda.
Clar, i t'estalvies el problema.
L'última hora, arrobaCatRadio.cat, pels vostres encàrrecs en en Joel Díaz.
Nosaltres ara marxem un moment de res a publicitat i quan tornem us ensenyem a criar un bon català amb en Jordi Ramoneda.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
L'espa capilar consisteix en fer-te un massatge amb les mans.
Sí.
I després et tiren un fum, que ara m'estan tirant un fum, mal fum.
Al, de cigarro.
Això, veus com ha anat a un club canavi?
A Catalunya Ràdio hem trobat l'invent perfecte per les teves tardes.
La Tarda de Catalunya Ràdio.
Elisenda Caron.
Un invent que et transporta a una altra dimensió.
Això és un son.
Desperta i apunta-t'ho.
Un programa que t'ensenya noves frases fetes en català.
No tinc la gamba per maioneses.
El que et fa pensar en les preguntes més transcendentals.
Nen, tu ets més d'eslip o de bóxer?
O en els dilemes científics més rellevants?
Vaig provar a ficar-me el comandament del cotxe al costat del cervell
i vaig comprovar que s'obria com més lluit ja estava.
El seu cap amplifica el senyal.
De dilluns a divendres de 4 a 7, la Tarda de Catalunya Ràdio.
Amb Elisenda Caron.
Que mica si està la tarda.
El matí de Catalunya Ràdio.
Uf, ja ha tornat el fred.
No surtis de casa sense el tubular del nit que més t'agradi.
Troba-la als punts habituals i a la botiga 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
La cançó, bàsicament, és una cebollet que se colpora en la puntil.
Yo te quiero, bueno, no te quiero nada.
Passa a minut de 3, quart d'una del migdia.
A l'última hora del matí de Catalunya Ràdio fem un esforç
perquè els pares i mares que ens esteu escoltant,
i maris, i paris també,
eduqueu uns catalanets de pro.
I ho fem amb en Jordi Ramoneda a l'espai
Com criar un bon català.
Un bon català.
Fes-ho tu, Joel.
Com criar un bon català.
Mira, i el cosí.
Un bon català.
Mira, mira, mira.
Com criar un bon català.
Molt bé.
Li falta aire, eh?
Sí, sí.
El teu cosí té més veu.
Bueno, s'ha de portar-ho de l'asma.
Sí.
Perquè fumo.
Molt bé.
Quim, si tu vols criar un català català,
a viure la Setmana Santa l'has d'ensenyar.
Sí, senyor, bé.
Perquè aquests dies de recolliment,
que són dies molt bonics, honestament,
tenim a tot Catalunya abocada
aquest esdeveniment,
que és això de la Setmana Santa,
que són la passió,
les processons,
la palma,
la que va ser ahir,
d'aquí uns dies serà la mona,
el lloré.
Què passa?
Que la passió és tan bonica,
tan nostra,
que fins i tot la televisió hi vol entrar.
La televisió, al final,
es nutreix de la societat,
de la vida.
És un reflex de la societat.
Si no, mireu aquesta reportera del Tot es Mou,
que és l'Esther Bertran,
que es va voler colar en un moment fonamental
de la cultura cristiana.
Quin panorama,
tot plegat.
Bé,
Jesucrist,
en aquests moments,
doncs,
acaba de ser crucificat,
l'estan baixant.
Aquí hi ha,
doncs,
la seva mare,
la mare de Déu,
que l'està,
doncs,
consolant,
i,
perdoneu,
que els interrompré un moment,
aquest espectacle,
perquè és curiós.
Home,
Esther,
home,
però tu no pots interrompre
aquest moment tan important de la història.
Acabem de crucificar el teu fill
i li dius aquest espectacle.
Això no és un espectacle.
A mi m'ha semblat molt fort,
aquest moment.
A veure,
que us he de dir,
que era amb la passió,
no era de veritat.
No va viatjar,
no va anar...
Però igualment no va tenir
aquell moment,
fins i tot,
de,
va voler trencar el codi teatral.
Espera't que acabi l'escena.
La quarta paret, sí, sí.
Fins i tot,
mira que s'hi vol posar tant
que acaba fins i tot
canviant la història
que hi ha a la Bíblia.
Que mare i fill
són també,
a la vida real,
mare i fill.
Perdoneu que us interrompi,
Jesucrist,
ara pots reviure d'uns moments
només pel que tot es mou
i després ja podràs tornar a morir.
Home,
però si ha reviscut,
ara torna...
Home,
pobra Jesús.
Aquesta manera de parlar-li a Jesucrist.
Eh, Jesucrist,
fes això,
home,
senyor Jesucrist.
Home,
per favor.
Senyor Crist, no?
Senyor Crist,
o senyor fill de Déu.
Però quines confiances són aquestes?
A la passió
hi ha la representació
de la vida de Jesús
a totes les passions.
Ara no direm quina és la millor,
que si la d'Esparreguera,
que si la de Cervera,
que si la de...
Estan totes superbé.
Totes estan molt bé.
L'Esparrolesa.
A la millor és la d'Esparrolesa.
Jesús no va tenir una vida fàcil.
Vull dir,
no.
Però és que encara és més difícil
representar-la
quan,
atenció,
la família de Jesús
es barreja,
o sigui,
de Jesús del Senyor Crist,
que dèiem,
diguéssim tal,
de fa molts anys,
es barreja
també una altra curiositat,
ell és el pare,
avui fa un altre paper,
però és el pare de...
Bueno,
la mare
i el pare...
Bueno,
a veure,
a veure,
a veure,
a veure,
a veure,
a veure,
a veure,
l'Esparrolesa,
diguéssim,
la Santíssima Trinitat,
ja necessites uns dies
per entendre-ho,
clar,
si ara posem aquest afegit,
costa.
I a més,
està clar que l'Ester Bertran
no ha fet catequesi.
No!
És una persona
que no l'ha fet,
la catequesi.
També estàvem en directe
a la tele,
saps les coses?
I la passió
fa viure uns dies
que pel nom...
Clar,
tu dius,
hòstia,
agafes una mica
que no ve de Japó,
no?
Dius,
nen,
anem a veure la passió.
El japonès
que té d'esquerda o casa.
Dius,
pel nom,
la passió
ha de ser
algo apassionat.
Evidentment.
Algo que dius,
hòstia,
no sé,
tu vas a veure cabaret
i que hi ha cabaret.
Un cabaret.
Un cabaret.
Tu vas a veure
l'estranya pareja,
que hi ha una pareja
que és estranya.
Algo amb Pere i el meu amarellat.
Diuen passió,
no?
Diuen passió.
La passió.
Let's go to the passion.
Si tu vas a veure la passió,
s'ha de representar apassionat.
Doncs atenció,
l'entusiasme
amb el que parla
Jesucrist
d'Ull de Cona.
Bueno,
el teatre sempre ha sigut,
bueno,
des de fa molts anys
forma part de la meva vida
com a hobby
i, bueno,
sempre ho he tingut a casa.
Mots pares han fet teatre,
també,
i, bueno,
sempre ho he viscut de menut
i ara, pues,
ho interpreto,
que és el que m'agrada.
Què?
Aviam,
i deixa'm dir-te una cosa, Jordi.
Tu com estaries tu
si t'acabessin de clavar
uns claus a les mans?
No, no, no.
Això és veritat.
Amb tots els jueus allà
dient-te de tot.
Sí, sí, això és veritat.
I canta
i posant-te cura
a les espines.
És veritat.
Però és que els catalans
som així.
És que una cosa
que representa
que hem d'anar a tope,
anem avall.
Si no,
un altre hit
de la Setmana Santa,
la dança de la mort
de Verges.
Ah, sí.
Hòstia,
la dança de la mort.
Com et reben
el vídeo promocional
de la dança?
És espectacular, no?
Com en reben, home?
És que en aquelles imatges.
A quina por.
Bona nit,
sou a Verges.
Clar, a veure.
Home, no.
Però és que, perdona,
però és que quina veu, eh?
Clar.
És que no és una veu qualsevol, eh?
No, no, és Lluís Llach,
és Lluís Llach,
una persona
molt representativa del poble.
Bona nit, sou a Verges.
I aleshores,
a Verges què hi ha?
Doncs hi ha
la icona més important
de la Setmana Santa catalana,
que jo diria que és, no?
Una de les imatges
més impactants
d'aquesta processó
i que és famosa
arreu del món
és la dansa de l'amor.
Oh, clar.
Que a mi m'han dit
que hi ha gent
que ha anat a Verges
perquè no ho ha entès bé
i es pensa
que és la dansa de l'amor.
De l'amor!
Oh, no,
que això és una altra cosa.
Que es pensa
que és com un embalat.
Clar, un reggaeton
i tot això.
No, és una altra cosa.
Vale.
Així que ni gent entusiasmada,
ni festa,
ni passió.
Res.
Ara, la meva pregunta és
per què tanta gent,
o sigui,
el rècord de gent
d'un escenari
l'han fet en una passió.
Sí, perquè és que
quan hi ha més gent
a dalt que a baix...
Sí, sí, sí.
No, hi ha més gent
a la passió que a la Bíblia.
Imagina't.
Les tradicions de Setmana Santa...
A veure, doncs,
jo crec que és...
A veure, sobretot,
la gent ho fa
perquè la gent creu.
La gent d'una fe cristiana
i endavant...
Sí, crec que de quina és la cosa.
De quina és la cosa.
Però també hi ha gent
que ho fa
per un altre motiu.
Vó de passionar la cervera.
Resulta, resulta
que Jesucrist
i la Verge Maria
de la passió
de la capital de la Segarra
es van casar.
Tothom...
Això és un incest.
No, tothom tranquil
que això no és un spin-off
de la Bíblia.
És els actors.
Quina angúnia
amb els actors.
I es veu que a les passions
la gent, doncs,
va a l'ocabar.
Mireu quines relacions
hi ha a la passió de cervera.
Això és un festival.
Comences a conèixer
les relacions que hi ha
amb Sant Pere amb la filla.
La seva filla és Madalena.
Perdona, Jordi,
m'estàs dient
que hi ha altres rotllets aquí.
Mira, la filla de Sant Pere
és la Madalena
i no té res.
Digues que no té res.
Ara no ve
perquè acaba de tenir un fill
amb el Santurió.
Però com ha de tenir
l'Àngel un fill
si no tenen...
Són a un ux.
L'Àngel amb el Santurió.
Amb el Santurió.
Mare meva.
I la Madalena
que deien que era prostituta.
La Madalena.
Per això, per això.
Que quin embolic, eh?
Finalment,
parlem de la relació
entre Verge i Jesús
que va ser molt sonada
perquè la passió de cervera
els dos actors es van casar.
Home, t'ho diràs.
Què dius?
Es van casar, no,
però bueno,
Jesús i la Verge
doncs...
Actors.
Has de separar
ficció de realitat.
És que jo no ho sé fer això.
Com si fos ahir
em penso que són de veritat.
No, és mentida.
Quan venen aquí a la ràdio
ve el Roger Coma
i em penso que és homosexual
i que té una botiga de...
No, no,
és ficció.
Tot és mentida.
T'ho hem escrit en un paper.
Què passa?
Que la relació entre la Verge
i el Jesús
van fer un especial
del programa Divendres
que és el que sentíem
a l'Espartac Parant
i en abogades,
en aquell moment reporter
del Divendres,
per fi fa la pregunta
que tots ens estem fent.
Primera pregunta, Espartac,
si m'ho permets
i des del respecte.
Us vau conèixer
a la Passió de Cervera
i us vau enrotllar
per primera vegada aquí?
No,
ens vam conèixer aquí
a la Passió de Cervera
però, bueno,
aquí al teatre no,
però sí.
Però sí.
Van anar al lavabo.
Al lavabo.
Al lavabo de paralítics,
que hi ha més espai, normalment.
Sí que ho diuen, això.
Són uns lavabos
que no està bé d'ocupar-los,
però sí que és veritat
que per fer el coit
són els millors.
Els rotllos de la passió
i tantes altres coses
que heu d'explicar
als vostres fills.
Són els millors.
No, no, està bé, està bé.
Sí, sí.
No, és que no hi ha color.
No he anat a la Passió de Cervera,
no he anat a la Passió de Cervera,
però ara sí que vaig,
aniré als lavabos.
Home, i tant.
A veure tot.
Jo!
Saps què m'ha passat avui?
Que estava jo al lavabo d'aquí
i he sentit que entrava una gent.
Ai, mare.
I he sentit que entrava un home
i una dona.
I parlava.
I llavors he pensat,
m'he equivocat en un dels dos lavabos
i una altra persona també.
Sí.
Perquè si he entrat...
Com a mínim una persona
s'ha equivocat.
S'ha equivocat.
Sí, clar, normal.
Potser ha entrat el de dones,
perquè estic sentint una dona,
però ha entrat amb un home.
Què ha passat, doncs?
No ho sé.
No era allò que sona a la ràdio?
No, no, no.
No ho sé.
Podria ser una dona que fumi molt docados.
Ah, també, també.
Tot bé, tot bé.
O un senyor que li faltin els testicles
i té la veu fia.
També, també.
En fi, la Passió.
Tu que ens has explicat aquestes coses
i que ens ensenyes cada setmana
com criar un bon català.
Gràcies, Jordi.
A tu, que morales.
6 minuts i la una del migdia
és el moment de plantejar-vos
el nostre concurs invertit d'avui
perquè guanyeu un val de compra
de 30 euros per qualsevol dels establiments.
Capravo!
Molt bé!
Bravo!
Així, alhora, volem respondre
una pregunta que ens fareu vosaltres,
però la resposta us l'avancem abans.
La resposta és James Bond.
Molt bé.
James Bond.
James Bond.
James Bond.
A veure què feu,
què ens pregunteu
perquè nosaltres responguem James Bond
i us emporteu aquests 30 euros
per gastar els Capravo de tot Catalunya.
932017474
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Grita a la reina!
He, he, he, he!
Catalunya Ràdio
¡Suscríbete al canal!
T'expliquem com tenir una vida digital en català, com trobar informació contrastada esquivant les notícies falses, saber cap on va el món audiovisual, descobrir les claus per ser viral. T'ajudem a entendre la cultura d'internet.
Pop-up, el videopodcast de Mariola Vinerès, a l'app i al web de Catalunya Ràdio i al 3Cas.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.
L'última hora. Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Caprabo us ofereix el concurs de l'última hora. Caprabo, preus bons sempre.
Moment pel concurs de Caprabo. Algú s'emportarà un bal de 30 euros de compra a qualsevol supermercat dels Caprabo i podria ser en Bienvenido. Bon dia.
Hola, macos. Déu us guardo. Bon dia per dir alguna cosa perquè està ploig aquí a Barcelona.
Oh, no, però ja va bé que ploig i no. A Barcelona, de fet, no, perquè aquí no tenim agricultura.
No, però rega els arbres. Cal una mica. Corcerola, corcerola, va bé que ploig.
Això sí, això sí. Els textos que tenim als balcons. En fi, Bienvenido.
Em pot dir bien bé. Bienvenido. No te l'havien fet mai aquesta broma, eh? Vinga, va. Tens una pregunta per nosaltres, oi que sí?
Sí, sí. Jo sóc un fan bastant, bueno, des de fa molts anys molt petit, d'una sèrie que han sigut actors de... bueno, són...
Ai, que t'estàs embolicant, Bienvenido. Has de fer una pregunta, era una reflexió. A la 1 hem d'acabar el programa, eh?
Vale, 007. 007. Qui és?
Com es diu l'actor? No, l'actor no. No, l'actor no. El personatge.
L'actor no, o sigui, el...
Ens quedarem al bal nosaltres, eh? A l'agent secret, diríem, com diríem, el...
A l'agent secret, exacte. Com es diu l'agent secret 007? Es diu...
James Bond. James Bond.
Oi que bé que ho hem fet, això, ho hem fet fatal.
Bé, bé, ens repartim els 30 euros amb tu, eh?
Perfecte, ja tinc per comprar oli, una garrafeta.
Vinga, bienvenido. Bienvenido. Welcome. Welcome.
Amb els productes d'Euphoria et sentiràs més a prop de les estrelles.
Descobreix totes les novetats d'aquesta temporada.
Troba'ls en exclusiva a la botiga de TV3.
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
Nosaltres, demà a les 12, ho tornem a deixar tot per l'última hora.
A continuació, un llet informatiu.
Hi ha el que no surti d'aquí.
Alguna tafaneria que vulgueu saber, vosaltres, o què?
Sí, sí, sí.
Es veu que la Juliana Canet en realitat és un home.
Què dius ara?
M'han dit.
Doncs ara si avui ho expliquen.
I nosaltres demà ens retrobem aquí, a les 12.
Que vagi molt bé.
Fins demà, gràcies.
يرة baigàààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà