Un avión de transport militar ruso s'ha estavellado fa poca estona a la región de Bélgaret,
al sud-oest del país i molt a prop d'Ucraína.
Ho ha confirmat el Ministeri de Defensa rusa en un comunicat que explica que a bord hi viatjaven 65 presoners ucraïnesos,
6 membres de la tripulació i 3 militars russos.
L'objectiu d'aquest vol era traslladar els ucraïnesos a la frontera per fer efectiu un intercanvi de presoners
amb soldats russos que té retinguts l'exèrcit d'Ucraína.
Els equips d'emergències estan treballant en el lloc de l'accident,
però encara no ha transcendit l'estat dels passatgers ni les causes de l'accident.
Tot i això, un diputat rus ha afirmat que la parella ha estat abatut per 3 missils
sense especificar qui els hauria llançats.
Més notícia, Sara Riera.
El nou viceconseller d'Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià,
replica el PSC i Junts que ahir van qualificar de cosmètics els canvis al govern anunciats pel president Aragonès.
Ho ha fet en una entrevista a TV3.
Que els convergents fins a dir-se junts hagin passat per 4 estacions entre mig,
deu ser una operació cosmètica, perquè al final venen representant els seus mateixos valors
i en canvi amaguen segurament les seves vergonyes.
O quan el PSC ve a dir una mica el mateix,
jo que volen que els digui, diríem operació cosmètica,
a mi em sembla que és tenir un governet alternatiu per jugar els caps de setmana.
El president de la Generalitat donarà explicacions d'aquests canvis d'aquí una estona
al ple del Parlament en un debat on també intervindran els grups de l'oposició.
El Departament d'Educació engega noves mesures per agilitzar les substitucions de docents als centres educatius.
Es facilitarà que mestres i professors es puguin inscriure a un segon servei territorial
de forma complementària perquè també se'ls puguin homenar quan hi hagi places de difícil cobertura.
I també es posarà en marxa una aplicació pel mòbil per facilitar consultar la borsa,
que ho ha explicat la consellera d'Educació, Anna Simó, al Parlament.
I estem acabant el disseny d'una nova borsa 2.0 per millorar l'accés i l'autogestió.
Una app des del mòbil que permetrà gestionar-ho tot, no caldrà que es connectin al web,
ara reben un SMS i s'han de connectar. Res.
La falta de professors, sobretot per algunes especialitats de secundària i FP,
fa temps que s'arrossega que aquesta setmana hi ha 418 places que no s'han cobert
i els sindicats denuncien que aquesta situació es dona de forma reiterada
des que va començar el curs i que cada setmana unes 500 substitucions queden descobertes.
La Sindicatura de Comptes ha detectat ineficiències en el Servei d'Ocupació de Catalunya.
Segons l'informe, corresponent al 2021, el SOC va gastar només el 46% del pressupost que tenia.
Dels 760 milions assignats per ajudar els aturats a trobar feina i incentivar l'ocupació,
només en va gastar 355.
I això es deu, sobretot, segons la Sindicatura, a les dificultats del SOC per gestionar
els recursos provenients majoritàriament de l'Estat espanyol, però també de la Unió Europea.
L'organisme també alerta que el SOC tenia tants diners sense gastar
que l'any 22 va tornar a la Generalitat més de 200 milions.
Fa una setmana, el govern justament va anunciar una reforma integral del SOC
per adequar els serveis a les necessitats de les empreses.
Els nadons nascuts a terme de mares infectades per Covid-19
tenen el triple de risc de desenvolupar dificultat respiratòria,
un trastorn que sovint afecta nou nats prematurs.
Això és el que assegura un estudi d'investigadors de la Universitat de Califòrnia
publicat a Nature Communications.
Segons aquesta investigació, una tercera part dels nadons estudiats
tenien problemes respiratoris, tot i que no s'havien infectat pel virus,
i el percentatge era més gran en el cas de mares que havien tingut una Covid-19 molt greu.
La recerca també apunta que vacunar les mares embrassades
redueix de forma significativa aquest risc.
Esports al del Serra.
El Barça i el Girona juguen aquest vespre a la classificació per les semifinals de la Copa.
Els Blaugrana ho faran al camp de l'Atletic Club de Bilbao a partir de dos quarts de deu,
i els gironins a Mallorca a partir de dos quarts d'avui.
Tots dos partits els transmetrem en directe a Catalunya Ràdio.
La Reial Societat és ja el primer semifinalista després d'eliminar-hi el Celta per un gol a dos.
A l'Open d'Astrali de Tenis, el rus Medvedev ja s'ha classificat per les semifinals masculines,
després de guanyar el polonès Urkacz aquest matí en 5-7.
Aquest matí també s'ha de jugar a la segona semifinal entre el Karaz i l'alemanya Sverev,
a la categoria femenina.
L'ucraïnesa Jastremska és la primera semifinalista.
El bàsquet Girona farà oficial avui mateix si no hi ha cap contratemps
al fitxatge del grec Fotis Katsikaris com a nou entrenador fins a final de temporada.
I aquest migdia, a quarts de dues, es fa a València el sorteig a les semifinals de la Copa de Rugby,
on hi serà la Unió Esportiva Sant Boiana.
Els possibles rivals de l'equip català són el Burgos, el Brac i el Salvador de Valladolid.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Mira, Irene Montalà, vull que escoltis això a veure si...
Ho has sentit o no?
Has sentit aquesta...
És el que te n'ha dit. Aquesta risa que has sentit...
Sí, escolta el micròfon.
Pot ser que sigui la meva mare?
Això és la meva mare?
La teva mare, eh?
I l'ha reconegut?
I l'ha reconegut?
Amb la risa?
Això, eh? Això.
És la meva mare.
La meva mare, quan jo era petita, la recordo a la seva habitació practicant rises, no?
Com?
Ah, pel doblatge.
Per doblatge.
Això, jo la sentia com una boja, no?
La Mercè Montalà, que és la mare de la Irene Montalà, és la veu del programa,
és la veu del Matí de Catalunya Ràdio.
És cert, és veritat.
He caigut ara.
Clar.
Mercè Montalà, clar.
És que és omnipresent per mi, on vaig i està...
Ostres, entro i ja surt la meva mare.
Però també t'he dit que aquest moment en el que ta mare has haig de riure en l'habitació
deu marcar-te de xicoteta, també t'ho dic.
Érem surrealista.
És el trauma.
Jo els deia, està boja, què et fa?
I ella?
Mira.
Hugo Silva, què tal? Bon dia, com estàs?
Bon dia, Hugo.
¿También tienes parientes que se dediquen al doblaje?
No.
No.
No, no, no.
Creo que soy el único...
Tengo una prima que és actriz i se dedica más generalmente al musical,
pero no hay nadie en mi familia que se dedique a esto, salvo mi prima.
Tengo una prima que semblava una cuita, com de Rajoy, ¿no?
Que tenía el primo de Rajoy.
Ah, no, no, no.
No sé si...
Pero mi prima es prima hermana y es demostrable.
Es Eva Diago.
Avui al Batí de Catalunya Ràdio, Irene Montalà i Hugo Silva.
¿Tú crees en los fantasmas?
Todo empecé cuando llegamos al faro.
Mamá, no, no termino.
¿Podrías acabarlo tú?
I és que aquest divendres, 26 de gener, s'estrena al cinemes Faro,
un tràiler de terror dirigit per Ángeles Hernández.
Tràiler, no.
Un tràiler, perdó, un tràiler és el que hem posat ara.
Això és el que hem posat ara, que és el tràiler i s'estrena un tràiler.
Un tràiler de terror dirigit per Ángeles Hernández
i protagonitzat per Hugo Silva i Irene Montalà, que avui ens acompanyen,
on hi apareixen molts fenòmens paranormals.
També parla d'un drama familiar que mostra el dolor, diguéssim,
després de la pèrdua d'un ésser estimat,
però, clar, és una pel·lícula de por.
I veure, Hugo Silva, fent po', s'impresiona, Hugo.
Sí, sí, sí.
Sí, pero ve, sí que me pega a mí esto.
Que te pega, ¿no?
Sí.
Sí, a ver, a mí lo que más me gusta, lo que más me gustaba,
sobre todo el guión, cuando lo leí la primera vez,
es el punto de partida, ¿no?, de, pues, de una familia normal,
que se quieren, y, bueno, con una pérdida, pues, de repente,
esto que pasa, además, siempre en las familias,
cuando hay una pérdida, que dentro del duelo
se reestructura bastante la familia, incluso hay...
Cambian los roles.
Claro, cambian los roles y todo esto.
Y entonces era una...
Era... me gustaba mucho, me parecía muy atractivo.
Y, sobre todo, este marco, este comienzo,
para luego empezar una peli de género,
una peli de terror.
Pero me gustaba mucho, ¿no?,
esa profundidad ya de punto de partida.
¿Se grava d'una manera diferent, diguéssim,
una pel·lícula de por, per exemple,
les tècniques de gravar?
Sí, es grava.
Sí.
Home, en aquest cas, doncs,
hem gravat sota l'aigua.
Uh!
Almenys jo, ¿no?
Pràcticament tota la peli ha sigut aquàtica,
sota l'aigua,
va d'interpretar sota l'aigua.
Que bé, ¿no?
Les pelis de terror, al final,
jo crec que el que et donen és molta més llibertat.
Sí?
Són molt divertides, ¿no?
Sí.
De fer, són molt divertides.
Sí.
Todo lo que sea género o género concreto,
depende también cuál,
pero sí que demandan muchos planos,
igual que pasa con la acción.
Entonces sí que puede ser más laborioso.
Pero luego, a la hora de estar en el set,
es muy...
Lo hemos pasado muy bien.
Nos hemos reído mucho.
La comedia...
Ah, sí, eh?
Sí, sí.
Però la comedia, per exemple,
sempre té aquella cosa que ha de tenir molt...
Sí, no, no.
S'ha d'anar molt fina, ¿no?
S'ha d'assejar molt bé.
El gag ha de ser molt exact.
I aquí no.
Tiene que tener ritmo.
Clar.
Sí.
En canvi, el ióric aquí,
segurament, té aquest punt més estàtic, ¿no?
Aquests planos més fixos,
potser mirades.
En el terror jugues amb molts més elements
No, el terror també demanda moviment de cámara
i sobretot és que és molt tècnico.
Molt tècnico me refiero a aguantar el plano
i tot això.
No, i després, m'agrada molt que siga...
Sabeu que sempre s'ha dit que no,
que les dones no podien dirigir este gènere.
Ja s'ha demostrat que no, ¿no?
I m'encanta que siga una dona
la que ha dirigit aquesta.
Jo no la coneixia,
no sabía de la seva trajectòria.
Crec que és de lo primer que ha fet important,
Ángeles Hernández, ¿no?
Crec que és su primer largo, ¿no?
Su primer largo, sí.
Ah, vale, vale.
Quin?
Isaac.
Ah, vale.
És la segona, és la segona.
Però jo no la coneixia en este gènere,
m'agrada molt que siga una dona
i que tinga, a més, actors
que no són els actors habituals
d'una pel·lícula de gènere, ¿no?
Que estic a vosaltres,
que a Hugo sempre se li identifica
amb un altre tipus de gènere cinematogràfic.
I us agradava, les pel·lícules de por?
És a dir, és un gènere que us agradava?
Jo sempre he sigut públic de pel·lícules de por,
tota la vida m'han fascinat,
però és veritat que des que soc mare
em costa molt més.
Ah, sí, eh?
Sí.
Però vore-les o...
Això és molt interessant.
Veure-les, sí, sí.
Les tolero menys.
Però passa amb el terror
o passa amb el drama en general?
Amb el drama, si hi ha nens,
ja directament...
És que això és horrorós.
Clar, passo.
Sí, sí.
Sí, sí.
Però tu ets pare.
Sí, sí.
I et passa igual.
Igual, els anuncis.
Jo veig anuncis de...
No, no, veig un drama d'un nen
i no ho puc mirar.
Entre la realitat i la ficció?
No.
No, no.
Jo no.
No.
Que jo també soc mare, eh?
Perquè el bonito és dejarse llevar, no?
No, no.
No sé què significa.
No, però jo entenc,
perquè estàs buscant una essència, no?
Un sentiment, una cosa...
No, no, vingues prosa.
Jo no puc.
Jo veig una pel i jo entro.
O sigui, a mi és igual.
No, no pot ser.
Diríeu que aquesta pel·lícula, per això, Faro,
té una mirada femenina,
com ara Raimi indicava la Mariola?
Sí, bueno, jo crec que...
A veure...
Fíjate,
las referencias que Ángeles me dio a mí
fueron, que creo que nos dio a todos,
fueron His House, Babadook,
que además creo que están dirigidas las dos por mujeres.
Por mujeres, sí.
Y me llamó mucho la atención una cosa en estas pel·lis,
que son pel·lis de terror,
pero que buscan, yo creo, más el escalofrío.
O sea, juegan mucho con lo psicológico,
lo psicológico en los personajes.
O sea, ¿qué está pasando?
¿Está pasando algo de verdad
o está pasando en la cabeza de la protagonista?
¿Qué es esto?
A mí esta inseguridad, este no saber,
me genera mucho más miedo que me peguen un susto
o que salga un señor con una máscara y con un cuchillo
cortando cabezas.
A mí, ¿eh?
Pero bueno.
Sí, perquè al final també el que aborda una mica la pel·lícula
és tot el tema, el que diu el Hugo,
de salut mental també,
de com afrontem de cop un xoc emocional,
un esdeveniment així, que és un xoc,
i com transitem aquest dol
i com ens afecta la nostra salut mental.
És la primera vegada que treballeu junts, vosaltres?
Sí.
Sí.
Us coneixeu?
Sí, sí, sí.
Tenemos muchos amigos en común, además.
Bueno, dice'm que destaque, Ricard,
el papel de Hugo en Un amor,
perquè, bueno, és una de les coses més a mi
que em va cridar molt l'atenció de la pel·lícula,
perquè construir ese personatge tan antipàtic,
tan, tan, tan, tan antipàtic,
que te tira fora de la pel·lícula,
però que te disa a dins, no?
M'ha paregut un treball fantàstic.
La pel·lícula d'Isabel Coixet, no?
D'Isabel Coixet, sí, sí.
Sí, bueno, és un persona...
Estàs content o com?
Sí, estoy muy contento.
Yo, la verdad, es que es un personaje
que estaba tan bien planteado desde el principio
y luego, en cuanto empecé a ponerlo en voz alta
con Laya y con Isabel,
sí que nos dimos cuenta
de que era muy fácil encontrar referentes de este personaje.
O sea, este personaje es un personaje,
yo creo que la gente le ha calado,
creo, sobre todo por eso,
porque es el día a día.
O sea, quiero decir, este paternalismo
y este tipo de personajes sí que los hay.
Y también muchos en el...
O por lo menos eso me ha llegado
en el ámbito rural.
O sea, como el típico hippie que está ahí
y que además tiene mucho que enseñar
y que está en el mejor...
Que a lo mejor lleva parado ahí
no sé cuántos años,
pero como que se las da de esto, ¿no?
Entonces mucha gente ha reconocido...
Me ha escrito mucha gente diciéndome,
hay un tipo en mi pueblo que es igual que este.
Existe, ¿no?
Sí, sí, de fet està nominat als Gaudí,
als Goya i als Feroz per millor actor.
Per tant, és un paper, com diu la Mariela,
destacat el que has fet en aquesta película.
Sí, sí, sí, és un paper destacat.
Mira, que no és el protagonista,
però és molt destacat.
I lligat amb el que heu fet fins ara,
teniu la sensació que esteu en un punt de la vostra vida
que us interessen més aquests personatges
potser més complexos, més interessants?
No sé si busqueu ja això en els papers que interpreteu,
en el dir que sí a la feina que feu, per exemple.
Irene.
En el meu cas,
jo des que vaig ser mare,
la meva prioritat és poder compaginar la meva vida laboral
amb els rodatges,
perquè jo no acostumo a treballar aquí
i els rodatges són fora
i ja no em plantejo passar sis mesos
a un poble, a Cantàbria,
o a no sé on.
Que ho vaig provar al principi i tal,
però no funcionava.
I aleshores jo el que em plantejo,
com tinc altres vies,
també faig moltíssim doblatges de publicitat,
d'anuncis que veiem per la tele,
faig altres coses,
aleshores agafo els rodatges
que me'ls puc permetre per conciliació
o que directament m'emocionen i vull fer, no?
O sigui, els meus criteris de selecció són altres.
És la realitat.
Sé que no és el que...
No, no, però està malament.
Volia sentir-ho, però és la realitat.
Però tu tens la sensació de dir que no a molts guions?
Sí.
I tu, Ogo?
O sigui, a molts guions, no.
Sí, però guions que voldries fer,
és a dir, treballs que voldries fer,
però que la logística no et permet.
Coses que veig que no és possible.
Clar.
Jo me siento un afortunado, eh.
O sigui, quiero decir que...
Creo que yo reconozco que mi caso
no es tampoco muy usual.
Y lo que me está pasando desde hace unos años
es que es por la edad,
es que se me ha reubicado en otros roles
y a mí me gustan mucho
y me divierto mucho más ahora.
Yo me lo he pasado muy bien
y, bueno, yo he tenido mucha suerte en mi carrera
y he tenido muchas oportunidades,
pero sí que los personajes que me llegan ahora
pues tienen muchas más sombras,
tienen muchas más contradicciones, sobre todo.
Son imperfectos.
No tienen por qué ser el perfecto.
Incluso no tienen, en muchos casos,
como por ejemplo el de Un Amor,
pues es un personaje que no hay que salvar
en ningún momento,
porque los personajes muchas veces
hay que salvarlos en las historias
para justificarle por qué hace esto.
Bueno, es que tuvo un momento,
pero mira, fíjate cómo en este momento
mira a este niño y se le ve que tiene bondad.
Que va, que va.
A mí ahora hay personajes que me llegan
y que son oscuros y que me encantan.
Sobre todo porque creo que con la edad
y con los nuevos roles que te llegan
tienes muchos más permisos
que antes no tenías y yo estoy encantado, vamos.
Sí, eso es verdad.
Pero menys pos.
Assumir segons qué, ¿no?
Pero sí que tinc la sensació
que eso te lo has currat,
es a dir, para arribar ahí, ¿no?
Bueno, sí, sí.
O sea, quiero decir,
yo sí he trabajado
y siempre me he tomado esto muy en serio,
pero he disfrutado mucho
porque es que realmente a mí esto me encanta.
No hay plan B.
Pero eso es que tú eres un afortunado,
como has dicho,
en la teva carrera audiovisual
no has tenido momentos de desert,
de atravesar un desert profesional.
No, generalmente no.
He tenido momentos, a lo mejor,
pero bueno, he invertido el tiempo
en, por ejemplo,
en dirigir un corto también
para saber de qué va esto,
en hacer otras cosas.
Claro, pero yo voy a saber,
en esta profesión vuestra,
¿sabeu qué?
Bueno, que la industria audiovisual
pasa a ver un buen momento
gracias a las plataformas,
a las nuevas narrativas.
¿Voy a saber vosotros
cómo vivíu eso?
Si realmente mireu capa el ritzo
y veíu que realmente
ya esta apertura,
esta especie de buen rollo,
de un buen fer
en el món audiovisual,
¿o no?
¿Sou optimistes?
¿No lo sou?
¿Creo que es una bomboya?
Bueno, a ver, trabajo hay.
Yo creo que además
se alimenta el audiovisual,
digamos, de plataformas,
el mainstream,
alimenta también al cine
o cine de autor
y al revés.
Yo creo que sí.
Yo espero que esto siga.
Yo no sé las plataformas
hasta dónde van a llegar.
Yo espero que esto siga totalmente.
Pero en lo artístico
yo creo que sí que hemos avanzado.
Tenemos una conciencia
como sociedad distinta,
es inevitable y sano
que evolucionemos
y creo que las historias
que se cuentan,
incluso ahora yo creo que van,
las historias son
menos extraordinarias,
pero sí que tienen
un punto de vista
mucho más específico
y mucho más psicológico
de lo que le pasa
a los personajes
y a mí eso,
la verdad es que me encanta.
O sea,
me fascina
lo que se está haciendo ahora.
L'espectador sobremen
és més exigent también,
¿no?
I per tant,
les historias
han de ser complexeses,
¿no?
Irene.
Jo penso que sí,
com bé diu el Hugo,
sí que crec
que hem evolucionat molt
com a indústria
en els últims anys,
¿no?
Però també crec
que ha sigut
com una empenta
molt gran
que no sé
si es pot mantenir
aquest ritme,
sincerament.
Penso que trobarà
un equilibri,
trobarà una manera...
I una sobreproducció,
¿no?
A la que s'estabilitzarà
d'alguna manera.
No és que vagi malament
ni a més,
però, bueno,
que ens ha fet evolucionar
com a indústria,
això està clar.
No,
i ens ha col·locat,
per exemple,
en un panorama internacional
que no surt.
Ah, bé,
a mi som,
per exemple,
jo soc molt...
Clar,
com que jo no estic dins,
jo soc molt optimista
i jo el que veig
és que, bueno,
hi ha molt de talent
i molta gent
fent coses interessants
que abans no podia fer
i que viatgen fora,
que això és molt important.
Clar,
per exemple,
penses en ser
com el servir de classe,
no?
Els homes de Paco,
que ara,
si haguessin sortit
en plataformes,
potser estarien triomfant,
de fet,
ja deuen haver arribat,
també llatinoamèriques
i tot això ha canviat,
la lògica del visual...
Sí.
Van arribar també,
d'alguna manera.
Sí,
amb cintes...
Jo Malbarco,
per exemple,
també va ser...
Clar,
exactament.
Els homes de Paco
segurament també,
no sé...
Sí,
s'estendió,
lo que pasa que,
claro,
la infraestructura
que hay ahora
tan...
és que es tan globalizada
i...
Va,
jo no deia,
avui,
10 milions de persones
han vist la pel·lícula.
És que ara...
No, no,
ara és una bogeria.
Tu ara fas qualsevol cosa
i ja és a nivell mundial,
però inclús,
jo crec que en els rodatges,
a mi,
a vegades,
ahir mateix,
per un projecte,
no sé què,
sí,
es roda a República Dominicana,
no?
De cop,
els rodatges ja...
Abans era Barcelona-Madrid,
no?
I ara,
no,
ara és Barcelona-Madrid,
un poble de Galícia...
Però això està molt bé.
Això està molt bé.
Això està molt bé.
Això està molt bé.
I els elencos,
també,
ara són cada vegada
més internacionales,
també,
perquè són produccions,
ja no només perquè són produccions
com productors d'internacionales,
sinó que és que la propria plataforma,
o sea,
ara mateix hi ha una plataforma que,
per exemple,
que no la voy a dir,
però que la tenim tots,
per comprar coses.
Llavors,
si tu haces un producte
que esa plataforma compre,
se te va a veure en todo el món,
o per almenys vas a estar
en una ventana mundial,
sí o sí.
Sí, sí.
Pues coses així que,
claro,
han canviat la industria.
Mate, Lucas.
Dime.
¿Puedo hacerte una pregunta?
Claro.
¿Tú cómo perdiste la virginidad?
Joder, vaya día.
¿Y se puede saber
qué clase de preguntas es esa?
Pues no sé.
La clase pregunta
de la que me gustaría
saber la respuesta.
A la vegada també
ho nascut mediàticament
en sèries molt potents,
en el cas de...
ho estem sentint
les Ombres de Paco,
per exemple,
tu, Irene,
amb 17 anys
en recordem perfectament
també a Poble Nou.
Què?
No m'ho penses dir?
Com és que de sobte
tens aquestes ganes
tan estranyes
de voler canviar pis?
No, és que tenia 17 anys.
Quants anys tenies tu?
28, no?
En el segre de classe?
Ah, en el segre de classe
22.
22, clar,
més o menys,
bueno, 5 anys de diferència,
però clar,
éreu molt joves
quan va començar tot això, no?
I de cop i volta
estàs a Poble Nou
i era una sèrie
que va marcar
absolutament una generació.
Però és que a mi
em van agafar
el Peper Mangol
demanant diners
davant de l'Iceu.
Com, com, com, com?
Com?
A mi,
o sigui,
jo vaig arribar
a aquesta professió
perquè jo vaig tenir
una adolescència,
jo he sigut sempre
molt salvatge,
vaig tenir una adolescència
molt salvatge,
em vaig escapar de casa
i me'n vaig anar
una setmana
davant del Liceu
a demanar diners.
Què dius?
I passava la filla
del Peper Mangol,
la Júlia,
amb la seva mare,
la Lluïsa Castells,
i em veien cada dia
i la creia...
Però no et coneixien?
No, home,
de què?
No, no.
I la nena
sempre esperava,
somreia,
i jo parlava amb ella
i cada dia que passaven
ens veiem
i aleshores
la Lluïsa li va dir
al Pep
que hi havia
una nena al carrer
que, hòstia,
que estàvem buscant
una actriu de 17 anys
i em va venir el Pep
a oferir-me
a fer un càsting, no?
En regó,
vaig arribar a TV3
no portava ni el DNI.
Però és fascinat.
Em vaig anar
amb una amiga
que em donés la rèplica.
Però tu no volies
ser actriu
en aquest moment?
Jo només tinc
el record d'una vegada
de dir
home, m'agradaria ser actriu
però això és impossible, no?
Ostres,
però és molt bo això, Irene.
Jo sóc de Campaguera,
en el meu món,
en el meu insti,
tot això va ser un...
Ara amb la perspectiva
molt bé
i ho tinc molt de carinyo
i a més em va entrenar
després per altres pics, no?
Bé.
He tingut la meva carrera
però en aquell moment...
Clar, però vas marxar de casa, dius?
Vas marxar de casa.
Sí, sí,
jo he sigut una salvatge
tota la vida.
Un torment
per la meva mare.
Un torment.
Clar, i amb la teva mare
això, entenc que et s'ha de passar a parlar
perquè, vull dir,
uau, uau, uau, uau.
I si ara estàs veient
la teua filla fora de casa, eh, Ricard?
No, estic ben clar
que a la vida passen coses,
però vull dir que...
Bueno, però em vaig trobar
el meu destí també.
Sí, sí, sí.
És a dir, segurament...
No, és molt...
eleccionador, això, eh?
Però la gent que estàs
si cal anar al destí
et diré que sí, totalment.
Clar, o sigui,
vas passar de demanar diners al carrer?
No, no era una persona...
Jo era una boja.
O sigui, això va ser una boja.
D'una vida espugeradíssima
perquè no el té...
A una vida,
a cop i volta,
exposada mediàticament,
és a dir, de la fama.
A la fama del Poblenou.
O sigui...
Sí, sí, jo...
Són de les cases barates
de Campaguera.
O sigui, del turó de la peira.
La bofetada va ser sèria.
Va ser important.
Clar.
Jo vaig acabar a Poblenou
i me'n volia anar a viure a Amsterdam
a fer de cambrera en algun lloc
i cap...
Per fugir, diguem, de la fama.
Clar, perquè Hugo,
tu sí que has tingut
una relació més intensa
amb el món,
amb el mainstream
i amb la fama i tal,
però jo te veig
i veig que estàs superbé ja ubicat
i te relaciones molt bé ja.
No tens...
No sé, tensa sensació.
No sé si és real o no.
Claro, a ver.
Serenitat.
Sí, y luego també...
Los hombres de Paco, por ejemplo,
fue un...
Yo ya llevaba tiempo trabajando,
pero fue un éxito,
un éxito de su momento.
Quiero decir, no hi havia redes sociales
i tot era un poco distinto,
però foi un éxito explosivo
i això ho tens que gestionar.
Perquè ni siquiera eres tú
el que ho tens que gestionar.
És que la gent es volve loca.
O sea, de repente, de golpe, ¿no?
Y tú dices, pero si yo soy el de siempre
y todo esto.
Entonces, esto lleva un tiempo.
Pero sí que...
Qué bueno que ha pasado el tiempo.
Yo también he tomado distancia.
Y ahora, pues,
es una cosa como amable,
fácil,
con la gente por la calle.
O sea, ya la gente me ve,
me reconoce,
pero sé como su tío,
su primo de toda la vida.
O sea,
yo, y sobre todo,
yo ya he gestionado
mis circunstancias vitales
desde hace muchos años.
Yo estoy totalmente...
Integrado.
Integrado y acepto totalmente
mi vida, ¿no?
Y ya llevo mucho tiempo
viviendo con esto.
Claro, es que es eso.
O sea, yo creo que al final,
si empezamos tan peques,
hay algo también
de que llevamos casi más años
en esta condición
que ya es como algo
natural, ¿no?
Sí, sí,
que heu après, ¿no?,
conviure en això.
Perquè us ho heu trobat
des de molt petits, ¿no?
I al final t'obligues
a sobreviure en aquesta condició, ¿no?
La veritat que la barrera
entre el personatge,
això ho feia molt
amb les sèries de Catalunya, ¿no?
Recordo que també ho explicava
el que feia de pèl...
Ara no surt el nom.
El Pep Anton Muñoz,
quan feia de peris
del cor de la ciutat de Cambré,
que són personatges
que entren tant
a les cases de casa nostra
i més parlen català
dels trobes pel carrer
i els confons, ¿no?,
i costa...
Ara potser això ha canviat més,
però en aquell moment...
Jo crec que a los chavales de...
Puedo poner un ejemplo,
a los de élite,
les pasa ahora.
O sea, quiere decir que ahora
los ven y seguramente
les llamarían por su nombre.
A mí me han llamado
por el nombre
de varios personajes.
No, y el fenómeno fan,
pero es exactamente el mateix.
Es decir, el mateix de...
Lo que pasa es que
ahora es estratosférico, claro.
Sí, ahora...
Porque ahora está a tot arreu,
están las sárcies,
vull dir, es un monque
no de los sabores.
Totalmente.
¿En esta peli de Faro
vos altres, per exemple,
este one goysats per la taquilla?
¿O ya está?
O sea, vos altres
se fue en la peli...
Yo generalmente paso.
O sea, quiero decir,
yo ya está en la peli...
Hombre, yo me alegro mucho
cuando las cosas funcionan,
pero es que hay muchos más factores.
O sea, quiero decir,
hay muchos más factores.
Hay un dinero que obviamente
se invierte en la promoción,
la cartelería,
las televisiones,
las salas,
las copias con las que sales.
O sea, son cosas que...
El fin de semana que se estrena.
Que nosotros no decidimos.
Entonces, bueno, pues...
Yo creo que es sano
coger distancia sobre esto
porque es que realmente
tú no puedes hacer nada.
Entonces, bueno, pues que...
Si luego te dan una buena noticia,
pues genial.
Exacto.
Pero si no,
yo no me siento del todo responsable.
De verdad.
Yo creo que la nostra feina
es anar al set...
Que bé, eso.
Dóna molta tranquil·litat, clar.
Sí, sí.
I el que hem de dir,
fer el que hem de fer
i tot el que passa després ja.
Doncs, gràcies per acompanyar-nos,
Hugo, Silva i Irene Montalà,
per compartir el vostre temps
amb nosaltres.
A partir de divendres
s'estrena aquesta pel·lícula
al cinema Esfaro,
un thriller de terror
protagonitzat per Silva i Montalà.
Moltíssimes, moltíssimes gràcies,
de veritat.
Moltes gràcies.
Poseu aquesta cançó, Hugo,
per marxar,
perquè sé que et relaxa, oi?
Sí.
Doncs això.
Relaxa't pel que et ve,
perquè tres nominacions,
els Goy i els Gaudí
i els Feroz,
no és fàcil de gestionar.
Tengo que estar escuchando esto todo el rato.
Para eso, relaxa, relaxa.
Ara tornem.
Ens trobem en los Feroz el divendres.
Ens trobem a vores y ten sort.
Venga.
Adéu, Mariola.
Adéu.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricardo Estrell.
El 9 de juny és dia d'eleccions al Parlament Europeu.
Si ets resident a Espanya i ciutadà de la Unió Europea,
pots votar.
Per Fero has de figurar el padró municipal
i manifestar la voluntat de votar fins al 30 de gener
si no ho has fet anteriorment.
Consulta-ho al teu ajuntament
i segueix les instruccions enviades
per l'oficina del cens electoral.
Trobaràs tota la informació al 900 343 232.
Ministeri de l'Interior.
Govern d'Espanya.
interior.gob.es
Vine a la jornada de portes obertes de la Salle Campus Barcelona
el dissabte 27.
Descobreix tots els graus i coneix els nostres alumnes.
Inscriu-t'hi a SalleURL.edu.
La Salle.
Universitat Ramon Llull.
Virial.
Tinc passió per estar en connexió.
Telefonia conscient que cuida la gent.
Pels competitius i comparatius.
Per les persones que fan coses bones.
Som connexió.
L'única operadora que et farà cantar a la dutxa.
Amb les subvencions per a la modernització
d'empreses de transport per carretera,
per a pimes i autònoms,
agafa la drecera cap a la digitalització,
cap a la sostenibilitat,
la connectivitat,
la renovació dels sistemes i la innovació.
Agafa la drecera cap al futur
amb un transport més eficient i competitiu.
Finançat per la Unió Europea Next Generation.
Informa-te'n a territori.gencat.cat.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Té 12 anys i és la persona més buscada.
Em va dir un número.
Un número molt llarg.
És un codi.
Volem la nena.
Si pot ser viva.
És una nena xinesa.
N'està distribuint la foto.
Què té aquesta nena?
Per última vegada,
digue'm els números.
Safe.
A TV3, divendres a la nit,
és la gran pel·lícula.
Si te compraste un coche entre 2006 i 2013,
esto te interesa.
Seguramente pagaste de más
y seas uno de los millones de afectados
por el Cártel de Coches.
Ahora Conocu puede reclamar
más del 10% del valor de tu coche.
No importa si ya no lo tienes.
Comprueba tu matrícula
y reclama en carteldecoches.org.
Reclama tu dinero Conocu.
Conèixer món tant sí com no.
Aprofita els Fly Days de Level
i comença el 2024 esborrant el primer propòsit.
Vola sense escales als Estats Units
des de 119 euros per trajecte
i troba més ofertes per a Argentina i Xilè.
Level. Fly your way.
Bon dia.
La puc ajudar en alguna cosa?
Busca un sofà, un matalàs, decoració?
Sí, busco el meu marit.
Érem aquí a la botiga provant sofàs i no sé on...
Relaxem-nos més.
A Galeries del Tresillo estem de rebaixes.
Rebaixes de fins a un 50% en sofàs,
matalassos, decoració i molt més.
Galeries del Tresillo.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Passa un minut i mig de dos quarts de dotze.
Llucia Ramis, bon dia.
Bon dia.
Samantha Villar, bon dia.
Bon dia.
Com esteu? Esteu bé?
Bé, estic pujant el volum d'això, no sé com fer.
No va?
És igual, ho sento.
Prova aquells altres.
A veure si és aquest.
Ara, era jo, que no era el botó que tocava.
Bé, avui volem polemitzar sobre la reducció de la jornada laboral.
Però sí, contres.
I la pregunta és, s'ha de limitar la jornada a 37 hores i mitja,
tal com demana en aquest cas l'acord entre SOE i SOMA?
Llucia.
Jo ja aniria directament a les 35 hores,
perquè això em sembla una mesura intermitja
que no arribarà gairebé enlloc.
No portarà gairebé res, diria.
És fer-ho a poc a poc.
Aquest any comencem amb dues hores i mitja menys,
d'aquí dos anys que ja siguin 5 hores.
No ha sentit fer-ho a poc a poc, no?
Sí.
No.
No.
Per molts motius, no.
És que la Llucia està enfadada.
Sí, estic enfadada perquè a mi, de tota manera,
aquesta mesura no m'afecta de càteres.
Clar, mi tampoc.
Soc la persona menys experta del món sobre això,
perquè jo he estat autònoma fa més de 20 anys que soc autònoma,
continuaré sent autònoma,
i això no ho veuré ni d'on fora ni ho ensumaré.
És el problema.
Més igual.
Llavors, estic parlant una mica per intuïció.
I per amores nostres.
Per la defensa d'uns drets comuns.
Això.
I des de l'enveja més absoluta.
Però també tenim amor cap als nostres congeneres,
que podran gaudir d'aquesta mesura.
El que venen a dir és que si treballem menys...
Rendim més.
Rendim més.
Jo això no ho acabo d'haver.
Treballem bé, treballem contents,
i això genera més productivitat.
Però potser els primers mesos estàs més content,
però hi arribarà un moment que t'acostumaràs
i estaràs igual de cremat que sempre amb l'empresa.
Això jo deia, allò de les 35 hores.
Si tu arribes a les 35 hores,
sí que es veurà que pots agafar-te un dia sencer lliure.
És necessari, en qualsevol feina,
fer només quatre dies de jornada laboral.
I un altre lliure, més enllà del cap de setmana.
Aquí sí que veuria aquest benestar.
Ja, però si és mitja hora menys cada dia,
no acab de veure que això pugui afectar-te d'una manera anímica.
Més enllà que puguis conciliar una mica de te millor del que podies fer.
Ja.
Home, la setmana de quatre dies laborals,
tenint en compte que el cinquè dia laboral els nens van a coli,
això és fantàstic.
Això és increïble.
El que diuen també és que això genera beneficis per a l'economia
perquè tu gastes més.
Com que tens un dia més lliure, vas a consumir més.
Jo sí que m'ho crec, això.
Jo sí que m'ho crec.
I fins i tot aquesta mitja horeta...
Bueno, aquí a Catalunya, perquè són poc de sortir a fer canyes,
però la resta de l'Estat, allò, mitja hora abans,
una canyeta més, vull dir que sí, que segur que gastarem més,
que sortirem, que també tens més temps d'anar a comprar...
Va, aquesta mitja hora vaig a la botiga,
que encara no m'han tancat.
Que en alguns horaris, si surts molt tard, ja no et dona temps.
Jo, tots aquests discursos que ahir els feia servir Yolanda Díaz,
a mi em fan una mica de cosa,
perquè són discursos que parlen de la producció i parlen del consum,
estan molt enfocats a l'empresari,
i no pas allà on haurien d'estar enfocats, que és el treballador.
És a dir, a mi aquestes mesures em semblen importants pel treballador.
Després, si al món empresarial li sap greu o no li agrada,
doncs és el seu problema, no?
Clar, però també s'ha d'entendre que la ministra de Treball
haurà de parlar cap als empresaris,
perquè són qui assumiran aquesta mesura, el cost econòmic d'aquesta mesura.
El que diuen els empresaris és que ho rebutgen,
perquè això els suposa un cost per ells, per les empreses,
i que al final...
Sí, però atenció, eh?
O sigui, el benefici empresarial del 2023, del primer semestre,
perquè encara no tenim les dades de tot l'any,
va augmentar un 25% el conjunt d'Espanya.
El salari?
El benefici empresarial.
Sí, clar, però això depèn també de les empreses.
Hi ha empreses que van més ajustades a això.
Òbviament, les petites empreses tindran molt més problemes,
com sempre passa, patiran més en aquest sentit.
Les grans empreses són les que se queixen d'altra banda, també.
Sí, però també hem d'atendre a la història.
Vull dir, el mes de vacances o la jornada setmanal de 40 hores
són conquestes dels treballadors.
Abans no existien.
I l'empresaria deia, no, no, és impossible,
com li he de pagar jo un mes de vacances,
un sou sencer, una persona que no ve a treballar.
Això l'empresa no ho pot assumir,
i mira si ho ha pogut assumir.
Per això dic que aquestes noves mesures
s'han d'enfocar a partir del treballador,
dels drets dels treballadors.
No s'hauria d'enfocar a partir de la productivitat
que això generarà o el consum que això generarà.
I això és important tenir-ho sempre en compte,
perquè si s'està treballant pels drets dels treballadors,
això ha de ser fonamental i ha de ser el centre del debat.
No ens podem anar si això serà bo o no serà bo
per tot el gruix empresarial.
Aquest és el tema que jo comentava abans.
I després hi ha una altra cosa.
S'estan fent algunes proves pilot,
per exemple a València,
s'està fent la prova pilot de les quatre jornades laborals.
Hauríem de veure si funciona o no funciona.
Mira, tenim resultats provisionals,
perquè és un pla pilot a dos anys,
jo diria que encara no ha conclòs aquest període,
però sí que han començat a veure...
No fa ni un any que va començar això.
Any i escaig.
Potser sí, un any sí.
Però sí que van fer una prova
entre l'abril i el maig del 2023.
Hi havia diversos dilluns que eren festius.
En fi, i van aprofitar.
Van dir, anem a provar i a veure què passa.
I aleshores diu que el que va millorar
va ser la felicitat, la salut i el benestar dels treballadors,
clarament, que indicaven que el seu estat d'ànim,
la satisfacció personal havia millorat,
també la conciliació amb la vida familiar i laboral,
el cansament, tot això perfecte, que ja ho preveia.
Havia millorat la qualitat de l'aire.
Això és interessant.
Que aquest té molt sentit,
perquè, clar, ens traslladem menys amb els cotxes.
Això està molt bé, que ho necessitem molt.
És que produïm menys, no?
Però, bueno, també pots produir més, eh?
Pots produir a casa teva.
Ah, no, no, el dia que estàs fent feina, no.
Això seria un altre tema,
el tema dels quins hem de traslladar o no.
També.
Però després es verà que tot això depèn molt de la feina.
És a dir...
Clar, clar, clar.
I d'on treballes.
Un moment, un moment, que acabo això.
Un moment, un moment.
I que s'havien beneficiat sectors,
com el turisme i l'hostaleria,
això que dic, sortim a fer més canyetes,
però, per contra, el sector comercial
havia disminuït les vendes durant aquest període,
perquè hi havia comerços que tancaven abans, clar,
i, atenció, això és molt curiós,
sobresaturació dels serveis d'urgències mèdiques
perquè s'havien tancat centres d'atenció primària
durant aquest període.
Però és que crec que l'objectiu d'això
hauria de ser realment crear més llocs de feina,
perquè els caps no tancassin
el dia que la persona lliure,
sinó que hi hagués,
algú que estigui fent-hi feina, no?
És a dir, al final, quan tu...
Però es fas treballar gent, sí, sí, en diumetges, sí, sí.
Bueno, augmentes els treballadors.
Clar, contractes una persona més per cobrir allò.
És a dir, necessites un treballador més,
que si necessites treballadors,
doncs està bé,
sempre que tinguin unes condicions laborals bones, no?
A mi el que no acabo d'entendre,
el que no acabo de veure,
també perquè vinc del món dels autònoms,
és com s'aplicarà això
i com es controlarà que això es complesqui,
d'una manera eficaç.
És a dir, aquí és tradicional
que no es paguin mai les hores extra, no?
És a dir, que és una cosa que ve de molt fora.
Clar, la indústria sí que ho té facilíssim, no?
Per poder-ho controlar, fas torns, no?
Sí, fitxar.
Clar, això aquí sí.
Ara, a l'hostaleria, com ho aplicarem això?
Com sabrem que s'està respectant aquesta jornada?
I després hi ha professions que no...
O la nostra?
Sí, com el periodisme.
O les més artístiques, per exemple, també.
Això mateix.
Sí, més enllà dels autònoms,
el periodisme mateix és molt complicat
d'aplicar uns horaris,
perquè, a més a més,
jo crec que cada vegada més anem,
segons en molts sectors,
anem a complir objectius, no?
És a dir, el que se't demana
és que complis quins objectius.
Aquests objectius no tenen horaris.
Si tu has d'arribar a algun objectiu...
Has de lliurar un guió.
Sí, o per feina.
Has de preparar aquest treball.
A mi no sembla malament, això.
No, a mi sí, perquè crec que s'atendeix cada vegada més
a externalitzar aquestes feines,
que llavors, els autònoms ja ho sabem,
que tenim unes condicions bastant per sota del que...
Precàries, precàries.
Digueu, digueu, precàries.
Sí, sí, sí.
En comparació amb els assalariats,
també a nivell de prestacions, no?
És a dir, que al final pot ser que aquestes mesures,
el que acabin afectant de qualque manera
és el tipus de contractació,
que això també s'hauria de vetllar perquè no passi, no?
Clar, perquè si hem de contractar per un dia a la setmana,
doncs...
Clar, clar, exacte.
Et dono d'alta i de baixa aquell dia,
o, en el millor dels casos,
o fas una factura.
Llavors ja tindríem dues classes
d'espectre salarial, no?,
que serien diferents per la mateixa feina.
I això serà també molt difícil d'evitar.
Va, però això passa en general.
O sigui, una nova mesura,
l'has d'anar controlant,
l'has d'anar veient com funciona
i corregint els aspectes que no t'hagin funcionat,
lògicament.
Sí, però és veritat que a veure com ho controles, això, no?
Perquè hi haurà empreses que seguiran fent altres...
4 hores, 4 dies, perdona, a la setmana,
o 6, si fa falta, depèn de la feina.
I hi ha feines que està passant, això.
No s'estan treballant 5 dies a la setmana
amb moltes feines, també.
Ah, sí? A quina?
Jo crec que n'hi ha, no?
Poques, no, poques.
Ara, aquest argument que fa servir la patronalta
és que això no s'hauria de regular per llei, això?
Ho fem en els sectors,
en els convenis sectorials,
perquè ja passa ara que no fan les 40 hores
a les hores que us queixeu.
Si ja no les estan fent les 40,
perquè aquesta oposició a la mesura,
jo no té sentit.
Sí, i aquí veurem també què farà la patronal,
perquè aquí tots els empresaris,
si estan en contra,
veiem si això acaba tirant endavant.
Però recordem els beneficis
que han tret el 2023, per favor,
és que si en algun context...
Recordem que aquest país ha pagat el rescat de bancs.
Home!
Ja està, ho hem pagat entre tots, això, eh?
O sigui, és que si en algun context econòmic
es podien aplicar aquestes mesures,
és ara que tenen que guanyar molts diners...
No, però és que hem assimilat la precarietat.
Tothom ha acceptat aquesta precarietat,
que no és només una precarietat salarial,
sinó també és una precarietat d'horaris, no?
És a dir, això que comentàvem,
que no hi ha un control real en els horaris,
no es compleixen en la majoria dels casos,
és a dir, ho tenim absolutament incorporat
a les nostres vides, i no faim...
No sé, ara comentàvem...
Són els drets dels treballadors.
Potser començaria a ser hora
que els treballadors sortissin al carrer
a reclamar aquests drets, no?
La Llucia i jo volem sindicar-nos,
sindicat d'autònomes.
Sí, perquè és que...
Segurament que n'hi ha, eh, algun.
Sí, segurament que n'hi ha,
però com que venim de sectors tan diferents
perquè no tenim res a veure amb el sector...
Costa trobar demandes comunes,
perquè, clar, cada sector et requereix
unes condicions diferents.
Ja ho trobarem, ja ho trobarem.
Llucia Rami, Samantha Villar, gràcies un cop més.
Una pausa i a veure els temes pendents.
Que vagi molt bé.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Continuant que la jo, Fèlix,
la toca per l'Amics,
som-hi la vinxut a l'Amics!
Salva!
Tot és possible un dia que l'estiu.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de dos quarts de nou,
la TDT de l'Atlètic Club Barça
a Catalunya Ràdio.
La narració del partit
és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dóna suport a l'esport.
Mercè, sóc en Dani.
Qui ha acabat l'escola de cuina
i començo a treballar.
Estic supercontent.
Vull domiciliar la nòmina.
Serà el meu primer sou
i ho vull fer bé.
El millor de tenir algú a prop
és que t'escolta.
A CaixaBank estem a prop
per posar-t'ho fàcil.
Beneficia't de tots els avantatges
de domiciliar la nòmina.
CaixaBank.
Tu i jo.
Nosaltres.
Més informació a CaixaBank.cat
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
de CaixaBank,
d'am i assistència sanitària.
L'amor romàntic ha fet molt mal.
Les dones i els dies.
Ho sabem,
però ens encanta preguntar-ho.
Quant de mal ha fet l'amor romàntic
a la Montse Triola?
Home, està bé, està bé.
El que passa...
Està bé?
Vull dir què, està bé?
Patir?
No.
Com que és un programa feminista
i és un programa de dones,
ens agrada parlar de l'amor romàntic
o del mal que ens ha fet l'amor romàntic.
A mi l'amor romàntic...
Això t'anava a preguntar.
M'ha fet molt mal l'amor romàntic.
Les dones i els dies
amb Montse Virgili.
Casem-nos, no esperem més.
Aquest dimecres a partir de les 11 de la nit
a través del canal exclusiu digital
de l'app i el web de Catalunya Ràdio.
L'Incad.
L'Incad.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Andorra, de Max Frigg,
amb direcció d'Ester Nadal,
arriba al TNC.
Max Frigg,
un dels dramaturgs i escriptors
més notables de la literatura en llengua alemanya,
ens parla de mentides,
enganys i falses identitats.
Andorra,
fins al 28 de gener
al Teatre Nacional de Catalunya.
Més informació a tnc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incad.
La Filmoteca de Catalunya
presenta les 5 pel·lícules finalistes
del Premi del Públic Luxe
organitzat pel Parlament Europeu.
Uns premis que reconeixen el cinema europeu
que sensibilitza sobre qüestions socials,
polítiques i culturals d'actualitat a Europa.
Durant els dijous del mes de febrer,
la Filmoteca presenta
les 5 finalistes en sessions gratuïtes.
L'Alemanya,
Sala de Professores,
els documentals
En el Ademant
i Smoke Sauna Sisterhood,
Fallen Leaps,
d'Aquicaurismaki
i 20.000 espècies d'abejas.
Més informació a filmoteca.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incad.
L'Incad.
L'Incad.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giro.
Temps de Vallaruga
amb Palat i Pelut.
Vamos!
Qui és el Pelut i qui és el Pelut?
Això ho hem d'esperinar.
El Pelut és Ivan de la Penya, no?
Es deia?
El Pelut.
Sí, el Pelut.
El Pelut de la Penya.
I el Pelut era Puyol.
Sí, amb aquells cabells.
Per això.
Que encara té.
Sí.
Són una bona tropa, eh?
No són pas un duet,
és un grup usunenc.
Sempre fan igual, tio.
És com...
Vols callar, sisplau, que sempre sentim?
Gràcies.
És perquè així, doncs, hi ha fils per estirar
i generen com certes incògnites.
Acaben de publicar el seu segon disc,
disparen sense reserves cap als nostres malucs
per fer-nos suar la cancel·lada,
donant-ho tot en cançons com aquesta,
que es diu Camina Lluny
i que compta amb la col·laboració
de l'ex-Txarango, el Gué Miquel.
Calleu, calleu, que avui s'ha dit!
Hòstia, calleu!
A dir?
Passa de miar, tranquil, eh?
Quieta, eh? Tranquil.
Oh, que sé que és nona.
Sí.
Pelat i pelut, es diuen, eh?
Pelat i pelut.
Ah, Lluís.
De Osona.
És que, clar, tio, és com Juan és.
I és un tio.
Home, vols callar?
Sí, clar, però Juan és un tio, on és el problema?
Oh, que diu Juan és com si fos un mon.
Bueno, i tu?
I tu et dius Líldami
i fas un metre...
Podem sentir la cançó del dia?
Pelat i pelut.
Pelut i pelut.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Girón.
Armit, Armit!
Sí, no, Armit, eh?
Ara, això no...
Jo soc president de la Generalitat.
I...
I aquí, pues, què balla?
Va ser muy difícil ganar esta liga.
Te recomiendo un on-field review
para que valores la no-mano.
Ay, ¿sabes?
Hola, els teus pendents
quan passen dos minuts a tres quarts de dotze
amb Gerard Jovany,
on a Villamata, Xavi Espinosa.
Bon dia.
Bon dia.
Què ens queda pendent a aquesta hora?
Aquesta hora ens queda pendent
a aprofundir en aquest pacte
entre PSOE, Junts i Esquerra
per evitar que els jutges dolents
apliquin de manera interessada
la llei d'amnistia.
També parlarem
de les matemàtiques socioefectives.
Intentarem que un economista
com Gonzalo Bernardo
ens expliqui què són
i què hem pensat.
A veure, senyora Ayuso,
pari ja amb el tema de la Fórmula 1.
Que la Comunitat de Madrid
os ha adelantado
com un Fórmula 1, eh?
Demà per set ens veurem, eh?
Senyora Ayuso,
que la tindrem
al matí de Catalunya Ràdio.
Claro que sí.
Madrid es una comunidad
y una ciudad abierta
incluso a personas como vosotros.
Dime lo que queráis
porque os atendremos
en lo que haga falta.
No, si no volem res,
només volem conversar amb...
Aquí tenemos magníficos restaurantes,
tenemos bares,
tenemos las mejores cañas,
el mejor marisco,
la gente es abierta,
es cosmopolita.
No.
¿Queréis ver el Rey León?
¿Queréis ver el Rey León?
No.
Ricardo, porque tengo entradas.
¿Queréis ver Fórmula 1?
Pues invito yo.
A veure, la Fórmula 1,
de moment,
només es pot veure a Catalunya.
De moment.
Fica tranquil·la.
Hi ha altres llocs,
en els països.
Bueno, sí.
Bueno, pero la cuenta atrás
ha comenzado.
Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac.
Es muy sencillo.
Fórmula 1 o comunismo.
Però a vostè què sap
de la Fórmula 1?
Bueno, yo sigo
cada día las carreras,
como corren,
como se adelantan los coches,
toroplazas se llaman, ¿verdad?
No, monoplaces, no todo.
Bueno, en el Gran Premio de España
se van a llamar toroplazas.
¿Pero a vostè li agrada,
no sé,
algun pilot de Fórmula 1?
Claro, me gusta Fernando Alonso,
por supuesto,
que es madrileño.
No, es historià.
Bueno, es español
y por lo tanto madrileño
y será en Madrid
donde Fernando Alonso
volverá a ganar
pues un Gran Premio.
Fa molt temps
que no guanya un Gran Premio
el Fernando Alonso.
Bueno, nos vamos a asegurar
de que gane.
¿Cómo lo harán, això?
Pues con la aplicación del VAR
a la Fórmula 1.
Pero eso se lo contará mejor
uno de nuestros colaboradores,
el señor Florentino Pérez.
Buenos días, Florentino.
¿Cómo estás?
Muy buenos días, Isabel.
¿Florentino Pérez de la Fórmula 1?
¿Qué te veurás?
Bueno, pues mire,
velaré por la deportividad,
por el fair play
y por el cumplimiento
de las normas
a través del VAR.
Sí, como el fútbol, ¿no?
Pongamos el caso
que a un piloto extranjero,
por ejemplo,
Michael Schumacher.
Michael Schumacher.
A Michael Schumacher
ya no corre,
fa bastant temps.
Es que está tocat a la salud, ¿eh?
Sí, una mica.
Supongamos que a un extranjero
se le ocurre ganar
el Gran Premio de España
en Madrid
por delante
de Fernando Alonso.
¿Y qué pasaría
si guaya un piloto?
¿Qué pasaría,
mi querido Zenutrio?
Pues que eso sería ilegal.
¿No?
Sí, mire usted,
¿sería cómo ganar
al Madrid
en el Bernabéu?
Habrá se visto.
Entonces,
entraré al comisario
desde la sala del mar
para comunicar
cualquier irregularidad
del piloto extranjero.
¿Para quina irregularidad?
¿Cómo pot?
Pues mire, señor,
lo que sea,
exceso de velocidad...
En una cursa,
exceso de velocidad...
Aderramiento
sin poner el intermitente.
No tenen intermitents
els cotxes de Fórmula 1.
Yo le garantizo
a todos ustedes
que Fernando Alonso
ganarán el gran premio
de Madrid
por el bien
de todo el mundo.
Voy a quitar penalti
sin tarjeta, ¿de acuerdo?
Moltes gràcies a tots dos.
Presidente Ayuso
de mans vellada.
Nos vemos mañana, Ricardo.
Prepárate,
porque te daré
un titular.
Ah, sí?
Quin titular?
La Ciudad de Madrid
acogerán
este año 2024
la Copa América
de Vela.
Sí, va,
però què diu?
Però si Madrid
no té mar
i la Copa América
es farà Barcelona
més a més el 2021.
Pues yo estoy segura
que podremos ser compatibles.
Volem els temes pendents.
Comencem parlant de política.
Ahora resulta
que hay un terrorismo
de derechos humanos
y otro
que no es tan
de derechos humanos.
Som un som.
Etiqueta negra
le llama TV3.
Com?
Tuza asquerosa
que cobra
millonadas.
Más cara la TV3
que casi
que la televisión
espantosa.
Ahir el PSOE,
Esquerra i Junts
van pactar
que el terrorisme
quedi fora de l'amnistia
només quan vulneri
els drets humans.
És un acord
que serveix
per blindar
les persones
relacionades
amb l'operació
Judes,
amb Tsunami...
Correcte,
i també vaig presentar
la reforma del govern.
President,
bon dia.
Com esteu?
Doncs,
escoltem,
això de la reforma
que va presentar
és més aviat
una reformeta.
Laura Vilagrà
passa a vicepresenta
i l'exdiputat
Sergi Sabrià,
nou viceconseller
d'Estratègia i Comunicació.
Fins ara,
Sabrià era director
de l'oficina
d'Estratègia i Comunicació.
Però,
Déu-n'hi-do,
quina sotregada forta,
eh?
Home.
Per afrontar
l'últim any de mandat,
he reforçat el meu nuclidó,
he llegit el 3-24.
Ara som una autèntica pinya,
Déu-monte,
i ja sabeu
que poques coses
m'agraden més
que les pinyes,
per tant,
ara em sento fort
i no ens robaran res més
a part de la Fórmula 1.
O Federico,
ara no.
Però per com van tantes maletes?
O sigui,
porta com...
Són maletes com malatins
d'aquests de...
Plateados.
Esos que se abren...
Acostis el micròfon,
que encara ho s'ha dit.
Va, és que...
Ocho de la...
Xo de la...
Però no tant,
no tant.
Xo de la...
Bé,
quatre dits,
quatre dits.
Xo de la...
Mañana enseguida...
Foten deu minut,
nou minuts per les dues.
Veremos cómo está el tráfico
en la M30
con María Jesús
de la Cueva Ponzoñosa.
Y hoy también tendremos...
Perdón,
¿en quién?
Con María Jesús
de la Cueva Ponzoñosa.
Hola, bon dia.
Encara algunes retencions puntuals
als principals accessos
a Barcelona.
A veure,
María Jesús en castellano,
por favor,
la próxima vez.
Y también...
Estaguem el transport públic
con una avarilla
desaplicada del...
Bueno,
¡Silencio!
Tendremos a
Fran Luis Girón,
que nos traerà
la copla del día.
¿Cómo es diu?
Fran Luis Girón.
Adelante,
Fran Luis Girón.
No ha llegado Fran Luis,
debe estar en un ascensor.
Tocas...
No sé qué debe hacer aquí
porque tenemos...
Bueno,
el PSOE
ha legalizado
el terrorismo.
Gracias al pacto
del embustero
Pedro Sánchez
con Coco Mocho
y el partido
de Alain Delon-Yunquera.
Si usted es un terrorista,
pues podrá acogerse
a la amnistía.
No, no, no.
Eso no va así.
Ahora,
habrá que diferenciar
entre terrorismo bueno
y terrorismo malo.
Que tendremos
el terrorismo
de toda la vida
malo,
asqueroso.
O el terrorismo
sostenible,
inclusivo,
vegano.
No te inventes,
no hay a cap terrorismo
para acá.
Como diría la ministra
de Educación,
la MEMA,
terrorismo socio-afectivo.
Será el terrorismo
que no genera
ansiedad
a los niños.
O sea,
terroristas
con pasamontañas
de lana
de producción ecológica.
Pero qué asco
de gente,
por Dios.
A ver,
Federico,
si ens vols entendre,
l'objectiu de l'acord
entre aquests tres partits
es que un jutge
no pugui...
O sea,
se puede ser un terrorista
sin vulnerar
los derechos humanos.
Pero nunca ha visto.
Hace años que
yo lo vengo avisando.
El problema
son los derechos humanos.
Els derechos humanos
no son cap problema,
Federico.
Que de ahí viene todo.
Es así.
Ho deixarem aquí,
si et sembla,
Federico.
Y luego está
lo de los pedagogos.
Es una cosa
lamentable.
Pedagogos.
Y luego está
lo de esta rádio.
¿Qué rádio?
Catalunya Rádio.
Què passa
amb Catalunya Rádio?
La rádio es terrorista.
Escolti'm.
Terrorista.
Qui treballa
molt bona gent.
Vegana.
Bueno, vegana sí que...
Y luego está
lo de la tarde.
Què li passa a la tarde?
Con la ECA.
La ECA?
Què és ECA?
La Lixenda Carot.
Si juntas las siglas,
la ECA.
ECA.
Terroristas.
Gràcies.
Apreu a parlar de matemàtiques.
El govern vol ensenyar
les matemàtiques
d'una manera
més socio-efectiva.
No podem pagar més.
Bueno, perillo.
Vol continuar parlant?
Sí.
Sí.
A los pedagogos...
Després de Calli,
després del desastre
de l'informe PISA,
el govern espanyol
ha decidit posar fil
a l'agulla
per millorar
l'ensenyament a l'alumnat.
Una mesura
que planteja
en el cas
de les matemàtiques
és donar
un enfocament
socio-efectiu
a aquesta matèria
de manera
que generi
menys rebuig
a l'alumne.
Toca't els ou.
Hola, Bernardo,
economista i professor.
Què tal?
Bon dia.
Què tal?
Bon dia.
Escuta,
això és una
mamarratxada.
Perdó.
Quina mamarratxada
això és
de les matemàtiques
socio-efectives.
Però,
escúntame una cosa.
Sigue en serio,
se li senta,
per favor.
Si hañà
una alumna
que necessita
socio-efectivitat,
escúnta,
que se compre un peluche
i que a su madre
le tregui
els mocs.
Gonzalo.
Escúntame una cosa.
A la meva época,
si tú pedías
matemàtiques
més socio-efectives,
te venía el profesor
y te preguntaba
a ver,
Gonzalito,
tres más dos
y tú tenías
cinco
y él tres ponía
por el culo
te la...
A ver,
Gonzalo,
de veritat,
estem a la ràdio pública
de Catalunya.
Escolta,
això és el màxim
socio-efectiu
que tenen
les matemàtiques.
Una de les coses
que diu l'informe Pisa
és que les matemàtiques
generen angoixa
a molts alumnes.
Per tant,
s'han intentat
solucionar això
des de l'ensenyament.
Oh,
però anem a veure,
Ricard,
els números
són els números
i dos,
els números
són quatre.
Els números
no tenen sentiments,
són com els gas.
Exactament,
jo estic molt d'acord,
eh,
perquè senyor...
Sí senyora.
Sí,
escolt,
però és que al final
amb tanta abraçada,
tants sentiments
i tantes emocions,
escolta,
que estem educant
una generació
de floretes,
de papallonetes,
que en el futur
només se'ls mirant
per obrir
arbularis
i retirats
de lloga
i tallers
de ceràmica.
O cafeteries
amb gats.
Exactament.
O tendes
de cupcakes
amb gats.
O seran actors.
O pitjor encara
veganos.
No,
aquí estan barrejant
tot de coses,
no passa res
per obrir
cafeteries
amb gats
i no s'han de portar
les coses
a l'extrem,
o sigui que és veritat
que potser
hauríem de mirar
d'ensenyar
les matemàtiques
d'una manera una mica més.
Ara en la ruta
haurem d'ensenyar
matemàtiques
amb gitelles,
no?
Perquè els alumnes
no s'acabalin,
no amb gitelles?
Estic d'acord amb tu,
Rigao.
Mira,
fem una cosa.
Avui aprenem a fer
multiplicacions
socioefectives
amb Puccinelli.
Vem.
A veure,
Gonzalo,
estalviens aquest espectacle?
Hola!
No.
Soc un número 4!
S'ha posat un mitjó
a la mà.
Mira com parlo,
soc un número 4!
Fes de número 3,
ara.
Hola,
soc el número 3!
Número 4,
ara.
Hola,
número 4!
Vale?
I mira,
eh,
hi ha algú
que vulgui
multiplicar-se
amb mi?
Hola,
Número 6!
Home,
si va ningú!
Ningú es vol multiplicar
amb mi!
Puccinelli,
no ens faci veure
aquest espectacle,
però...
Hola!
Ho estem passant malament.
Quin número 6
més parell?
Més hiposagatxunt?
Potser es vol multiplicar amb mi?
Ai,
ai,
ai,
ai,
quin 4 més atractiu!
Si ens ajuntem
en una multiplicació,
potser podem fer...
6 més 4?
6 per 4!
6 per 4!
6 per 4!
Quant fa?
24 fills?
24!
Puxem una cosa?
Anem al lío,
número 6!
Agatxa-te,
que te vull...
Bernardo!
No, no, no!
Això no, eh?
Prou!
Senyor Bernardo,
ara ha gravat una línia vermella.
Cantatçoso la cara, eh?
Fins aquí tots dos.
Com sabeu,
també una altra cosa pendent
és resoldre
on anirem a fer el matí
de Catalunya Ràdio
el dia 13 de febrer,
dia mundial de la ràdio,
i aquest any estem en disposició
de saber més detalls
d'on vol anar Manel Elías.
Manel, què tal?
Bon dia.
Sí, Ricard,
quan vulguis
estic disponible.
Manel Elías,
del Catalunya Nit.
Hola, bon dia.
Quan són les 10 de la nit
s'encén un llum
a la redacció
de Catalunya Ràdio.
No sóc jo.
És algú
que s'ha deixat
un sospitós sobre la taula.
Manel,
el dia mundial de la ràdio,
que els oients poden entrar
al webcatradio.cat,
fer-nos propostes...
Sí, Ricard, et sento.
Fer-nos propostes
per enviar-nos,
en fi,
idees de casa seva,
per exemple,
perquè anem a fer el programa.
Sí, et sento.
N'has rebut ja unes quantes,
també,
per fer el Catalunya Nit.
Alguna que et cridi
molt l'atenció,
especial l'atenció,
Manel?
Sí, et sento, Ricard.
Efectivament,
pel dia mundial de la ràdio
hem rebut diferents propostes.
Sí, on aniràs?
On aniràs?
O sigui,
quin t'agrada, Manel?
La Mari Pau té 96 anys
i ens ha demanat
que anem a casa seva.
Fa temps que col·lecciona gats.
Col·lecciona gats?
Sí, a casa meva,
a casa meva vindrà, eh?
Vostè és la Mari Carmen?
Sento la Mari Carmen.
Tinc 96 anys.
I vostè col·lecciona gats?
I col·lecciono gats.
No es col·leccionen gats.
Els gats es tenen
i s'estimen.
El bobi.
Es tenen...
La Mari Pau té els...
O Mari Carmen,
ja no me'n recordo.
Té els gats dissecats a casa.
Sí, exactament.
Els he dissecat jo mateixa.
Intentarem conèixer
de primera mà
la seva història
i com ha arribat
aquesta situació crítica.
Perquè l'altre dia...
Tot és molt interessant.
Per primer cop
se'n va menjar un.
Sí, exactament.
És com un conill.
A laquillo.
T'agrada?
A conill.
Sí, sí.
S'ha de ser més fort.
Gràcies, Mariana Elías.
No et sento, Ricard.
És igual.
Notícies de les 12.
Gràcies.