Es que no te iogurt, no te iogurt.
No te iogurt.
No, sí que en tinc una aquí, si voleu.
¿Pasa joven que si estás haciendo una de las noticias así como tapada?
¿Qué no fas las noticias así?
Funciona, eh?
No, no quedaría bien.
Yo creo que sería un interés, ¿no?
Pero depende de las noticias.
Puedo grinyolar y todo.
Eso es verdad.
Entonces, res, dejamos las noticias de las 12.
De seguida, el equipo de última hora.
Gracias.
Fins ahora.
Fins ahora.
Adéu.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Dani Alves podrà sortir de la presó si paga una fiança d'un milió d'euros.
Ho ha acordat l'Audiència de Barcelona,
que en cas de fer-se el pagament li retirarà els dos passaports
i l'obligarà a presentar-se cada setmana davant al jutge.
A més, li prohibeix apropar-se a la víctima o comunicar-s'hi.
La decisió de l'Audiència s'ha pres per majoria
i amb un vot particular l'endemà que se celebrés una vista
a petició de la defensa del jugador
que va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per agressió sexual.
Més notícies, Sara Riera.
Centenars de funcionaris es concentren aquest matí
a la plaça Sant Jaume de Barcelona
per protestar per l'assassinat d'una cuinera
de la presó de Mas d'Enric al Tarragonès.
Ara fa una setmana reclamen dimissions
en l'àmbit penitenciari i més seguretat.
Unitat mòbil a la plaça Sant Jaume, doncs.
Maria Núria Rebella, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs ara estan fent uns minuts de silència
en memòria de la Núria,
la cuinera assassinada ara fa una setmana a Mas d'Enric.
Abans familiars de la Núria
han deixat un ram a les portes de la Generalitat
fortament blindada per Mossos d'Esquadra
i de diverses tanques.
El seu nebot ha reclamat també dimissions
de la cúpula de justícia per començar a negociar.
Lo que tienen que asumir
que es apartarse y dejar que se regularice la situación
estableciendo una mesa de negociaciones.
Lo importante que tienen que hacer
es dar ese paso al lado.
Y no lo están haciendo.
Así que a día de hoy,
después de siete días de la muerte de mi tía,
les exigimos que verdaderamente
se haga justicia y se aparten
y empiecen a poner solución al conflicto.
Ara estem pendents de si la vicepresidenta Vilagrà el rep.
Maria Núria Revetlle, Catalunya, Ràdio Unitat Mòbil.
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell,
proposa als 27 fer servir els beneficis
dels actius congelats de Rússia
per augmentar el suport militar a Ucraïna.
Es tracta de 3.000 milions d'euros
d'ingressos extraordinaris.
Moscou ho qualifica de robatori.
Brussel·les, Jordi Baró.
Bon dia.
Proposta sobre la taula
perquè discuteixin els líders europeus
per usar els beneficis que generen
els béns congelats a Rússia
per ajuda militar a Ucraïna.
Els diners disponibles són 3.000 milions d'euros l'any.
El 90% es destinaria a armes,
el 10% restant a reforçar la indústria militar ucraïnesa.
La proposta la fa el cap de la diplomàcia europea,
Josep Borrell,
la vigília d'una cimera de caps d'estat.
Espero que puguem arribar a un acord aviat
i canviar bitllets per armes,
perquè els soldats no lluiten amb bitllets.
Necessiten armes físiques.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Metges que han estat a gasa
expliquen les atrocitats viscudes
i el col·lapse del sistema sanitari
motivat per l'ofensiva reliana.
En una compareixença a les Nacions Unides,
quatre facultatius han reconegut haver vist coses
que mai havien pensat que viurien
en un entorn sanitari.
Us advertim que aquest fragment que sentireu
pot oferir la vostra sensibilitat.
És el cirurgia oncològic Nick Miner,
que va estar 15 dies seguits
treballant a l'hospital de l'AXA
i admet que no estava preparat
per presenciar coses com aquesta.
Una nena que mai oblidaré
tenia cremades tan greus
que se li podien veure els ossos facials.
Sabíem que no tenia possibilitats de sobreviure,
però no hi havia morfina per donar-li.
Així que no només moriria inevitablement,
sinó que moriria d'agonia.
I el que va ser pitjor és que no hi havia
cap lloc per portar-la i que morís.
Així que només la van poder deixar a terra
del servei d'emergències per morir.
La ministra d'Igualtat, Anna Redondo,
ha esclarat contra el PP
per una pregunta al Congrés
que ha vinculat feminisme i corrupció.
Redondo ha acusat el Partit Popular
de masclista i de negacionista
en una intervenció molt hidrada.
Madrid, Àngels Lafuente, bon dia.
Hola, bon dia.
Després de 48 hores terribles
amb dues dones i dues nenes
assassinades en crimes masclistes,
la intervenció del diputat del PP,
Jaime de los Santos,
barrejant el cascoldo
amb la dona de Sánchez
i la llei del només sí a sí,
ha indignat la ministra d'Igualtat, Anna Redondo.
Vergüenza! Vergüenza!
No se puede!
No se puede!
Vergüenza mezclarlo todo!
El negacionismo mata!
Y ustedes son cómplices!
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio Madrid.
I esforç també amb informacions d'última hora, Marta García.
Sí, la unitat central operativa,
la UCO de la Guàrdia Civil,
està registrant la Federació Espanyola de Futbol
en una investigació relacionada
amb suposats contractes irregular
dels últims cinc anys.
Segons informa l'agència EFE,
s'han fet algunes detencions.
Ampliarem després aquesta informació.
A 6 està en marxa la tercera etapa de la volta.
En final, avui a Porta Iné.
Us seguís Isaac Vilalta. Bon dia.
Bon dia.
Arrencat aquesta tercera etapa de la volta ciclista a Catalunya
amb sortida de Sant Joan de les Abadeses,
commemorativa.
Feia 50 anys de l'última ocasió.
I final a Porta Iné.
És una etapa dura, complicada, 176 quilòmetres
i sobretot amb tres ports de muntanya.
El primer de primera categoria,
la part inicial, la collada de Toses.
I després ja el tram final a l'últim terç de cursa.
Dos ports pràcticament encadenats,
com són el port del cantó de categoria especial.
I l'ascensió final a Porta Iné,
també de categoria especial.
Com sempre, Tadej Pogatxar
és l'home més aclamat,
aixeca passions entre els espectadors.
Pogatxar va guanyar ahir,
és líder a la general.
Veurem si avui algú ataca
per desafiar el domini dels ciclistes l'UV.
Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio,
Volta Ciclista a Catalunya.
En la Champions Femenina,
Branden Noruega-Barça,
nedada els quarts de final a partir de les 9
i amb transmissió de la TDG per Catalunya Ràdio.
I en l'Eurolliga,
tres quarts de set,
Fener Batxe-Barça,
amb transmissió de bàsquet
per l'App de Catalunya Ràdio
i la plataforma 3CAT.
Fins aquí, les notícies.
Avui juga l'Eurobarça de bàsquet.
Treballarem d'equip,
fem tots junts i treballarem molt.
El Barça de Grimau
continua el camí cap a la feina
al fort de l'Eurolliga.
Tripla, tripla, tripla!
Viu l'emoció del millor bàsquet europeu
en directe
al web o l'app de Catalunya Ràdio
amb Ernest Macià,
Carme Lloberes
i l'equip del Tot Gire.
Molt i molt ben defensat per Lloc Oball.
Avui, a partir de dos quarts de set,
Fener Batxe-Barça.
Fener Batxe-Barça.
Ara, a la tarda,
vaig a gravar una cosa
per un programa
que sortirà d'aquí un temps.
Però és que no ho puc explicar,
però estic molt nerviós per això.
Un programa de ràdio o de tele?
Bé, pel 3CAT,
que és trans-transmèdia.
És tot, és tot.
Què és el 3CAT?
Per la vida.
Ho és tot i no és res, també, a la vegada.
És tot, és tot, és tot.
Però per no explicar res?
És un concurs
i jo sóc un dels participants d'aquest concurs.
De cuina, de cuina.
Sí, sí, sí.
Només, mira, només donaré un titular.
Avui competeixo
amb un mag molt famós de Catalunya.
Mago Pop.
Molt bé, no dius res, però ho dius tot.
Sí, ja està.
No, però no he dit ni de què és el concurs.
Si tu no saps cuinar.
Tu saps cuinar?
No, jo no he dit pas que sigui de cuina.
Està una mica publicat, eh, tot el que estàs dient ja.
Pritzi t'ha dit és de cuina i tu has dit sí que sí.
Ah, doncs sí, sí.
Però què faràs?
Què faràs?
És que no sé si ho puc explicar.
S'ha publicat.
S'ha publicat, que es diu...
A veure si ara no en pagaran, saps?
Demà, no.
Hòstia, m'he llegit el contracte, eh,
que potser hi ha confidencialitat o alguna cosa.
Home, clar, espero que sí que en paguin, no?
I bé, eh.
Oh?
Ah, sí?
Sí, sí.
Va, va, parem, parem.
Al final, escolta'm.
Amb la tonteria...
A veure, hi ha un total que va dir que el titular és
Marc Ribas prepara un nou concurs de cuina amb famosos a TV3
i que es titula cuina com puguis.
Com és que no hi vas tu?
Anem-hi, anem-hi amb el Quim.
Però si tu no saps cuinar, que sempre vas a la...
Que jo no sé cuinar.
Que jo no sé cuinar.
Escolta, que sempre vas...
Tu què saps cuinar?
Jo sé cuinar més que tu.
Ui, ui, ui.
Que fas Cudella per Nadal i que no, d'on?
Jo faig de tot, m'agrada molt cuinar, eh.
Cudella fas tu.
Vaig fer crema de Sant Josep, crema catalana, i vaig fer...
Oh, que bona.
Com t'era-us el temps per fer aquests plats, també, no?
Que no dorms?
No, faig el programa més curt.
La gent no se n'adona.
El diu molt ràpid i després el passen més a poc a poc.
Així queda temps.
Jo faig el programa amb 3 hores i després el passen més a poc a poc.
A velocitat per dos.
És el que es diu un Cárdenas.
A Cárdenas, per això parlava així.
Ah, sí.
No, era tonto, eh.
Era que li feien això.
Tenia altres problemes.
Sí, sí, sí.
Bueno, problemes.
Nasals.
Problemes tècnics.
Tens l'ecotàxi aquí, fora, eh?
Ai, Déu, Déu.
No, no, no, no, és que et vulgui fer fora, és per si s'està parant.
Arriba a l'última hora, arriba a l'última hora.
Vinga, a el disfrutar.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, l'equació radiofònica dels vostres migdies,
amb unes incògnites de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Hola.
Hola.
Hola.
Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Beret Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
Què fa?
Ja està menjant.
Ja està menjant.
Ja està menjant, Xavi.
És que ha d'entrar a l'alimentària i no parar.
Clar, ha d'entrar a l'alimentària.
I aquest no hi va treballar.
Va menjar.
Tenim aquí en Jordi Ramoneda.
Bon dia, Jordi.
Hola, Quim Morales.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí i en José González a la producció, la Montse Duran al control central, el control de Sol, Albert Joder i qui us parla, en Quim Morales.
Dimecres 20 de març, hora de passar comptes amb l'economia domèstica d'en Joel Díaz.
Sapiguem quina finalitat ha donat avui els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Catalans i catalanes, avui comença la primavera.
Oh, sí!
Home, celebrem una mica.
Primavera!
Primavera!
Primavera!
Que ha de venir el canvi d'horari aquell, no?
Sí, ha de venir el canvi d'horari.
Jo tinc una cosina que es diu Vera i li diem la primavera.
Oh, clar, és veritat.
Molt bé, és la primavera.
És la primavera.
Una gràcia.
Un saludo aquí.
Avui arriba la primavera.
Avui arriba la primavera, que la sang altera.
Però una altra cosa que fa la primavera és, diguéssim, atemperar una mica la cosa tèrmica.
Sí.
I llavors és el moment de fer el canvi d'armari.
Ostres.
Bueno, una mica de canvi d'armari.
A mi això sempre m'ha semblat de gent rica.
Però espera't.
No, però no has de canviar l'armari sencer.
No.
Es diu canvi d'armari perquè canvies la roba de dins.
Però jo no tinc tanta roba per fer el canvi.
Vull dir, tinc tot allà mateix.
Perquè encara has estat una persona precaritzada, segurament encara.
I jove, i al llarg de la vida vas acumulant roba.
Llavors arriba un dia que dius, home, potser sí que...
Doncs mira, jo estava buscant una peça de roba d'així d'entretemps que abrigui però no abrigui.
Saps?
Una peça de roba que sigui com molt versàtil per aquests temps que corren primaverals.
I què?
I he acabat...
O sigui, la lògica m'ha acabat portant el que anomenem el faxaleco.
Ah.
M'entens?
Perquè és una peça de roba que és perfecta per la primavera.
Perquè les mànigues no té mànigues, a si t'abriga una mica però no molt, te'l pots descordar.
O sigui, és molt versàtil el faxaleco.
I hem deixat que els fatxes ens el robin fins al punt que el nom fatxa està inclòs en el faxaleco.
Aleshores jo avui aniré al decalón, això sí.
Em venen de baratos i em compareu un faxaleco.
I començaré la campanya per robar-li el faxaleco al fatxes.
Molt bé.
Fem que el faxaleco ja decide ser faxaleco i sigui progrecheco.
O saps?
Sí, sí, sí.
Plebecheco, no?
Plebecheco, per exemple.
Pobrecheco.
Clar, perquè un faxaleco quechua et peta el cap, no?
No pot ser.
Aquí vull anar, per a dir.
Aquí anem, aquí anem.
Aquí vull anar, per a dir.
A mi m'agradaria dir una cosa, que el faxaleco...
O sigui, un dia, en el barri d'aquesta Santíssima Ràdio, veig un senyor que era tan ric, tan ric, que el faxaleco el portava per sobre a l'americana.
Veus?
Li quedava superbé.
Molt bé.
Però a mi el que em sap greu és que els hi hem regalat, els hi hem entregat.
He dit, tingueu aquesta peça de roba tan versàtil, tan útil, tan perfecta, tingueu-la.
Que em dius, els mocassins ja us els podeu quedar.
No, les nàutiques ja us les podeu quedar.
I els mocassins amb serrallet aquell davant, per a vosaltres.
Re, re.
Però el faxaleco, home, ha de ser de tots.
Ha de ser de tots.
I el portaràs sense res sota?
No, home.
Ah, no.
No, perquè allò és molt sintètic, allò faria una peste al cap de poc temps.
No, no, és que, perdoneu-lo, que acabo de trobar del faxaleco.
Pablo Iglesias té un faxaleco.
Quan?
Però quan va tenir faxaleco?
Quan?
Quan era ministre.
Ah!
Mitja president.
És un estat de nota d'estatus que no ens interessa per res.
El volem portar nosaltres també un faxaleco.
Efectivament.
I així destinarà els diners avui dels vostres impostos en Joel Díaz,
el dia en què hem de comentar també com va la fita de la setmana.
Aïe, fita.
Aïe, fita.
Fita.
De la setmana.
De la setmana.
Recordem que aquesta setmana estem buscant a la persona amb més post a Instagram.
Sí.
Ahir l'última era la Regina amb 437.
Déu-n'hi-do.
Avui en tenim diversos, d'acord?
Alguns sé que...
Moltes gràcies per participar a tothom i per enviar àudios.
Ho posaré una mica per sobre perquè, si no, hi ha molta gent participant.
Hi ha molta gent.
Sí, sí.
Però, bueno, hi ha en Ruchi, BCN, que aquí fa una mica d'art, família i hobbies, monitor, titulat Futbol Sala.
Molt bé.
I la foto de perfil és una bola de drac.
Exacte.
Ah, perfecte.
Aprofit de la forma esfèrica de la foto.
La quarta.
És la quarta bola de drac.
Ja només n'hi queden tres per trobar.
Que té 566 post.
Llavors tenim l'Adrià Marba, que és un productor musical, que també toca el grup Gyoza i Corenz, BCN, amb 569 post.
Bé.
No està molt bé, està mal, està mal.
No m'impressiona gaire, eh?
Després Jujuls BP, que té 850.
Ah, això ja va pujant, eh?
Això ja va pujant.
I després comencem, ja arribem als mil, amb la Delícia Patricia, que es diu això.
El fet de tenir Instagram va ser una mica obligada per la meva filla, perquè Anna va fer un interrail i em va dir
jo penjar i fotos a l'Instagram, si no tens Instagram no sabràs on soc.
Intento posar un post cada vespre com les reflexions del meu dia, perquè és una mica com terapèutic.
Mira, la seguiré.
Doncs mira, gràcies a...
Li convé perquè t'has 36 seguidors.
Com que? Ah, vale, si no m'hi dic.
Delícia Patricia, posarà la mateixa és aquest, jo.
Bueno, 1.004 posts per 36 seguidors.
O sigui que fa com més de 3 anys que ho fa, això.
Sí.
Clar, clar. I després també tenim en Xavier i Gaja.
Tinc 2.674 publicacions.
I la darrera es de fa 4 mesos i mig.
Em dedico molt a la imatge.
El que he fet últimament, ja fa uns anys,
és fotografiar-me i fer vídeos de mi mateix,
amb espais diferents, amb coses diferents.
Però sí, sóc un jo, jo, jo, però de forma artística.
Doncs mira, jo, jo, jo, 2.674,
ja pot ser un...
Bueno, moltes coses a ensenyar en Xavier i Gaja.
Vaig a mirar el seu Instagram, a veure què tal.
Sí, sí, entreu.
Mira, es diu Xavi Gaja, barra baixa, Sargantana.
Si voleu mirar una mica el seu contingut.
Sí, hi ha imatges una mica explícites.
Sí, que és curiós que Instagram censuri mugrons
i algunes altres coses, no?
No, els mugrons d'en Xavier i Gaja no els ha censurat.
No els ha censurat.
No, però no són els mugrons el que et crida l'atenció
d'aquesta foto que m'estàs ensenyant, Jordi.
A mi el que us crida l'atenció és que tingui tantes publicacions
i, per tant, si vosaltres teniu més de 2.674 publicacions,
podeu enviar-nos-ho al 667-37-27-29.
667-37-27-29.
Aquesta setmana volem trobar la persona que té més posts,
més fotografies a Instagram
i que guanyarà un sopar per dues persones
al tastem restaurant al carrer Provença 88.
Avui és un dia molt especial
perquè tenim polemes tècnics,
però no tenim uns polemes tècnics habituals.
Ai, mira, m'estic emocionant.
Perquè tenim un convidat d'excepció.
De veritat, Quim.
No estàs jugant amb les meves emocions i emocions.
No, no, no, ja et vaig dir que un dia vindria
i ho ha fet.
Ai.
Què dius?
Mare de Déu, m'estàs dient...
Estem parlant.
Sí, sí, no pot ser.
Agustí Forner serà.
Agustí Forner?
M'estàs dient que avui tindrem
el per mi pare fundador del programa tècnic.
És que ho és.
Que el padrí, el padrí de la secció.
El padrí, que el posarem cara a cara...
O sigui, posarem el problema tècnic
cara a cara amb la víctima del problema tècnic.
A veure com reacciona
i esperem que no li suposi cap trauma
a l'Agustí Forner.
Aquí li agraïm molt que hagi vingut
avui a la ràdio
per comentar els seus propis
polemes tècnics.
És històric, això, eh?
Tècnics.
Imagina't perdre-t'ho
perquè estàs escoltant una altra ràdio.
No, home, no.
No, no, aviseu a qui sigui
que avui ve l'Agustí Forner
i volem confrontar-lo
amb els seus polemes tècnics.
Què més?
Ah, sí, anem a l'exterior.
No anem a l'exterior,
perquè anem a l'interior.
A l'interior.
A l'interior d'una fira molt important
amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
En companyia d'en José Antonio Muñoz
amb la unitat mòbil de Catalunya Ràdio,
en Xavier Pere d'Esquerdo,
l'hem sentit fa un moment
en passant alguna cosa
que li deuen haver ofert
a la fira alimentària,
aquesta gran fira
que és com el Mobile World Congress del menjar,
perquè ve moltíssima gent,
hi ha molts expositors
i unes ofertes molt interessants
com la del robot cambrer,
que ja coneixeu tots,
que és aquell que es va estimar
l'altre dia buscant-li taula
a una reportera de...
La motra de lloros.
A la feina de cambrer
és complicada, eh?
És molt difícil, eh?
Bona publicitat, al final,
ben tenir, eh, aquesta gent,
perquè tothom en parla.
O mala, perquè la gent el que avisa
és que el robot
amb un simple graó de 5 centímetres
cau.
Perdona, però, Joel,
tu no aniries a dinar a un restaurant
per veure el robot cambrer?
Ah, això sí, això sí.
Poden tenir uns que van bé
i llavors hi ha un moment
que surt el cacà.
Clar, en català.
No saps mai, no saps mai.
Oig són aquests a l'altre.
És divertidíssim.
Xavier Pere d'Esquerdo, bon dia.
Bon dia, Quim Morales,
des del Centre Neuràlgic
de l'Alimentació Mundial
amb tota la innovació culinària
concentrada en 6 pavellons
repartits en 2.860 paradetes
a la Fira de l'Hospitalet.
Chaval, ens estem posant les botes.
Estava fent una crònica
superprofessional
i de cop diu,
chaval.
Però, escolta'm,
però vols dir que no estàs
una mica massa emocionat?
Chaval, és que no parem de menjar.
O sigui, pensa que li he de dir
al José Antonio prou.
Li estan fent petons i tot.
Per què?
Li fan petons al José Antonio.
Sí, sí, a la calva
li han fet un petó ara mateix,
als de Baimar,
perquè ens acaben de donar
una sardina
amb salsa d'anguila.
Hòstia.
Per favor, boníssima.
M'estàs dir que et donen
una sardina i un petó?
Sí, sí, sí.
Acompañar un petó.
Però, escolta,
t'he de dir que hem tastat de tot.
Chips d'ou,
carn de vedella amb omega 3 impresa,
o sigui, impresa de carn.
I què li deia a impres?
I omega 3.
I omega 3.
En 3D, en 3D.
Després, fuet amb formatge blau.
Ah, mira.
Una passada.
Després també en vegin
amb una paradeta sola
menjant-se la seva pròvia paradeta.
La para, quina pena.
Per una banda penses
quina pena,
però per l'altra penses
escolta, està menjant
el seu propi producte.
Molt bé, molt bé.
Això és que és
màrqueting directe, això, no?
I menjar normal, Xavi,
no n'hi ha.
O sigui, tots són...
No, aquí no queda bé
menjar normal.
Tampantojos?
No, aquí fins i tot
hem menjat...
Hi ha una paradeta
de tota mena d'olives.
Olives amb trufa,
olives amb formatge blau,
olives amb jalapeño,
olives amb taronja,
olives amb llimona,
olives amb pebre,
ginebra d'olives.
Ginebra d'olives.
Ginebra d'olives.
Hi ha olives farcides
d'olives?
Oh!
Ai, que m'estan regalant.
La matriosca d'olives, eh?
M'estan regalant un pack.
Clar, que no hi hagués
l'os i més olives.
Clar.
Això estaria molt bé.
Què t'han regalat ara, Xavi?
No, m'han regalat, mira,
escopinyes, musclos,
samborinyes...
Oh, carai, noi.
Un pack complet,
un taco d'atún,
ostres, tot,
de banyar.
Moltes gràcies, eh?
Sí, sí.
Clar, que el que ha dit
el nom de la marca,
ara t'estan pagant, clar.
No, no, una passada.
Després, què més, m'ho veus?
La casitos,
la casitos picants.
Saps les casitos?
Ah, sí.
Però amb chili, amb chili.
He tastat també
unes xips de pell de bacallà.
Xips de pell de bacallà?
Sí, sí.
No són patates,
no són...
És la pell del bacallà,
doncs l'han deshidratat
i són com unes xips.
I tenen gust de bacallà, normal.
Bé, jo vaig provar-hi després
i després us explico
què més he tastat.
Sí, home, Xavi.
Sí, sí, sí,
perquè ens estàs fent molta enveja
avui des de l'alimentària
tastant-ho tot,
a veure si fas el rècord.
No sé quin és el teu rècord
de tastar coses a una fina alimentària,
però crec que avui
el podria superar, eh?
D'acord.
Fins ara, Quim Morales.
Fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Di cocodrilo.
Cogigo, digo.
No cocodrilo.
Digo, digo, digo.
Digo, digo.
Pasen sis minuts
d'un quart d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio.
Avui un dia especial,
com us dèiem.
De seguida tindrem amb nosaltres
l'Agustí Forner
per comentar
els seus propis
problemes tècnics.
Però abans
volem conèixer millor
a una persona
que treballa
a la corporació,
ha treballat a la tele,
l'heu vist de corresponsal,
ara el tenim a la ràdio
i avui
és el protagonista
del Corporació Confidencial.
Doncs sí, estem parlant
de Sergi Molero.
Home, sinònim de rigor.
I tant.
Exacte, exacte.
I de millor persona.
Home, i tant.
Perquè, bueno...
És un encant.
És un encant.
Jo no el coneixia personalment,
m'ha fet molta il·lusió
des d'aquí
amb una abraçada
ben forta en en Sergi
perquè ens han fet molt amics.
La veritat,
jo ja el considero amic,
el considero part
de la meva família.
Et costa poc a tu, això, eh?
Sí, oi?
Agafes unes confiances.
Bueno, perquè jo,
si la gent és bona
i és simpàtica
i és amable
i passes una bona estona,
per què no, no?
Per què no?
Si després d'allà
del Brasile d'ahir
ja m'ho espero tot de tu.
Perdona,
això no en parlarem.
No, però no ho vas explicar ahir.
Però no ho vaig explicar
en antena.
Ah, sí, sí.
Sí que ho vas explicar.
Sí, sí, sí.
No, no, no.
No ho vas dir
que ho havies viscut
en persona, això.
No, no,
no ho vaig explicar
en antena.
No ho vaig explicar
en antena.
No, no, no.
No ho vaig explicar en antena
que ho vaig explicar
abans que s'obrissin els micros.
Allò que li va passar
amb el Brasilín
no ho va explicar en antena.
Exacte.
Ho va explicar fora de l'antena.
100%.
I com és que ho vas explicar
fora de l'antena?
Bueno, perquè és una cosa
que no es pot explicar en antena.
D'acord, doncs ho ho explicar.
Doncs no s'explica en antena
i fora.
Dit això,
seguim amb Sergi Molero,
sisplau.
Ja, bueno,
ja l'has presentat.
Ell va estar de corresponsal
a Londres
i jo li he preguntat una mica
doncs ell què feia
en el seu temps lliure.
Vaig fer intercanvi
una mica de voluntariat lingüístic
amb un anglès
que estava aprenent català
i jo dic
però faré conversa també
amb ell
i és un traductor
de manera que vaig tenir sort.
Va ser molt divertit
perquè l'Ajo li començava
a explicar coses
no només de la llengua
sinó també de Catalunya.
Molt bé, fent patria.
Molt bé, molt bé.
Creu de Sant Jordi.
Bueno, perquè és la responsabilitat
també del català
quan va fora d'explicar-nos.
I tant, i tant, Jordi.
Doncs bé...
Per què li dones el raó així?
No, però...
Però...
No, no.
Ah, però ho ha fet de veritat.
És a dir, el Joel
donant la raó de veritat
sembla que s'estigui enriu de tu.
És més, quan el Joel
no se'n riu de tu
vigila.
Tramola.
Doncs bé, ell també
va estar treballant
a Ona Catalana.
Sí, allà ens vam conèixer.
Exacte, com bé recordaràs.
I de fet allà
va ser on va coincidir
amb algú d'aquest programa.
Com són treballants?
Doncs això els hi posen moltes ganes.
Ara bé, el que sí que haig de dir
és que el senties tot el dia.
És a dir, tu estaves allà
intentant concentrar-te
escrivint un tema
molt important
per als catalans.
I clar, senties...
Bé, clar, és el Pérez d'Escardón
sense uns 500 quilòmetres
a la Rodona.
I el que hem intentat
posar ordre.
I també hi havia
el Jair Domínguez per allà.
Bueno.
Un estimat tècnic
que es deia Juli Cuenca
que era el pitjor de tots.
Ah, molt bé.
Un tio que sabia tirar
les papereres per sobre
per fer riure.
Agafava una paperera
i feia pom
se'l tirava al bo al cap.
Ah, molt bé.
Sí, una mica per animar-nos.
No, no, home, això anima.
Així va acabar aquella ràdio, eh?
De fet, ara m'ha dit,
diu, ara deus treballar
més tranquil, no, ara
que no estàs amb en Quim
i en Xavi.
I m'ha dit, sí,
perquè el bo de Catalunya Ràdio
és que té tants pisos
que no arriba.
És que ni ens veiem.
No, clar, no ens veiem.
És que a vegades
no us passa que
treballo a Catalunya Ràdio.
Coneixes...
No, no.
No, no.
El que hem de fer
és passejar més
per Catalunya Ràdio
i saludar els companys.
Exacte.
No?
Bé.
Doncs bé,
té més coses a dir
de vosaltres, eh?
També, però escolta'm,
que el tema és ell de nosaltres.
Bé, però jo ho volia
també aprofitar
perquè m'expliquessis cosetes.
Trobes gent correnta
en aquest món?
No sé per què ho donem per fet,
perquè no sempre passés.
I això és la base.
I a partir d'aquí endavant.
També et dic,
han passat molts anys,
han canviat, eh?
Sí, sí.
Sí, perquè puc veure
vídeos a la xarxa
en què començo a tenir
els meus dubtes
sobre com
quina evolució hem fet.
Clar, és que ell m'anava dient
que éreu tan treballadors,
tan treballadors,
tan treballadors
i dic,
estem parlant
de les mateixes persones?
A veure, treballar treballen.
Que ensinues?
No, perquè sou treballadors.
Jo el que no faria
és generalitzar.
Ara, ara, ja està.
Perquè, clar.
A veure,
tots sabem que estem parlant
del Xavi, no?
El Xavi, per exemple,
a l'atzar ho dic,
el Xavi treballa, per exemple.
Molt bé.
O sigui, treballa tant
que no cal que treballi jo.
Clar, per exemple.
A vegades arribo
i ho heu arreglat.
Sou vasos comunicant.
Ja està.
El Xavi.
De fet, el Xavi
treballa tant
que cap de nosaltres
treballa en aquest programa.
Ja, ja, així és.
Jo no treballo.
Això m'ha fet ell,
ell, l'entrevista.
Amb allò d'algú
que l'ha ficat la meva veu
i ja està.
Ets un robot.
Exacte.
Ara mateix sóc el Xavi.
Doncs fes en compte
o no caiguis.
No caiguis.
Doncs bé,
Sergi Molero
és una persona
que ha vist moltíssim,
ha estat a molts llocs,
per tant,
és una persona curiosa
i jo volia saber
quina afició té.
Ja de petit
m'agradava escoltar
emissores
d'altres països del món
i llavors jo de petit
tenia una ràdio
que no sé com
em va arribar a les meves mans
que tenia una cosa
que ara jo no es coneix
que és l'ona curta
que era la freqüència
com l'FM
a través de la qual
podies escoltar
emissores d'altres països del món
i jo estava allà
a l'habitació
a casa meva
amb l'antena
allà.
A veure si podies
que l'escoltaves
la BBC
o la veu de Rússia.
Doncs ell
buscant
a veure què escoltava...
Sí, era molt xula
l'ona mitja aquella.
Una curta,
una curta, això.
Que sempre m'ha semblat
molt curiós
perquè l'ona curta
és la que semblava
per...
És curiós, això.
I la llarga és la curta
i la curta és la llarga.
I es veu que en Sergi
encara sóc aix fent això.
Diu, mira, m'agrada
encara que no ho entengui
però així
sempre s'aprenen coses.
Ara ho té més fàcil
perquè tens aplicacions
que et connectes
a qualsevol ràdio del món
però abans
tenia aquella cosa romàntica
d'aquells transistors
que hi havia fins i tot
una mica de mapamundi
dibuixat
que passava l'agulla
per sobre.
Ràdio, ràdio.
No, viatjaves, viatjaves.
Viatjaves a l'abans.
I doncs bé, ja sabem
que en Molero és tot cor
però tots tenim
els nostres punts febles
i també hi ha coses
que en ell
doncs li treu
una mica de polleguera.
T'en molesta l'arrogància
i m'agrada fer-ho públic
perquè s'està posant
com molt de moda.
Sembla com
ser arrogant
sigui com ser interessant.
Ser arrogant
és molt avorrit.
Vull dir,
a la vida no és Walt Disney
i a través
cadascú tenim
un caràcter diferent
i cap problema.
Però sembla que ser arrogant
sigui com a més
ser incisiu
o ser...
És molt avorrit
ser arrogant
i deixem-nos de fer el xulo.
Ara, ara.
Tota la raó.
Tota la raó.
Encara em cau millor
el Sergi Molero.
Sí, sí, sí.
Clar que no.
I vols saber
qui li cau millor
de l'equip
a Sergi Molero?
Perquè això, òbviament,
també l'he preguntat.
No crec que ho vulgui saber
però vaja.
Això és una pregunta
molt malabava.
És a dir,
sou gent que a mi
no vull quedar bé
però m'interesseu com a mínim.
No en direm
m'agradeu
perquè ja és que soc un pilota
però sí que crec
que és interessant
de manera que
jo crec que el millor
és la feina col·lectiva
i la suma de tothom
perquè no faríeu el mateix programa
si no fóssiu
els que sou en aquests moments
o els que sereu en el futur
de manera que
us estimo a tots.
És un home sàvia.
Sí, però s'ha de mullar.
Un home sàvia però...
Ai.
No, no,
però ara t'has de mullar
una miqueta.
Doncs, mira,
doncs ara et triaré a tu
perquè és la que menys conec.
Molt bé.
M'ha fet molta ràcia
i és clar,
dic perquè no em coneixes
precisament per això
m'has escollit a mi.
Molt ben tirat
perquè si et conegués
no et triaria a tu.
No.
Hòstia, Quim.
No, no.
Dures declaracions.
Aventi el Xavi,
aventi el Jordi...
Home, jo amb el Sergi
vaig passejar per Londres
i em van ensenyar tot Londres
quan la reina del Regne Unit
va morir.
Sí.
Vam passar un dia fantàstic.
Som molt amics.
Nosaltres hem pujat
fins a davant del...
que no em surt,
del despatx del director
i ens hem assegut als sofàs.
Aquesta és l'excursió
que heu fet.
Això també és un dia molt divertit.
És veritat que per Londres
anàveu agafats de la mà
perquè no et perdessis.
Jo només de la mà.
Molt bé, doncs ja està.
Doncs ja està, no passa res.
Sergi Molero,
moltíssimes gràcies.
Encantats de tornar
a compartir emissora
amb un gran professional
com ell
i millor persona.
Oixi.
Gràcies, Aida.
Tu, quim moltes més.
Oixi.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Jo vaig vestit
amb una armilla així antireflectant.
Molt bé.
Aquestes de color hora que es vegi.
Molt bé, Xavi.
Jo diria que precisament
és reflectant l'armilla.
Si ho és antireflectant,
no se't veuria.
T'hauries desaparegut.
En punt dos quarts d'una,
aquí a l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio,
hi ha un membre de l'equip
que és molt afortunat
en el dia d'avui
perquè està a la gran cita
de la gastronomia mundial.
El tenim als pavellons
de la fira alimentària.
Xavier Pere d'Esquerdo.
Em passa i parla.
És una passada
perquè me'ls estic traient de sobre.
Xaval.
Mira, ara mateix...
Hola, què tal?
Com et dius?
Hola, soc la Neus Macià.
Perdona, és que estava en directe.
Què m'estaves parlant?
Què em deies?
Doncs t'explicava
que som a la cooperativa agrícola del Prat
i nosaltres, a més de vendre carxofes...
Ai, que me caic!
Com bones.
Ostres, per poc no sembla
el robot aquell que va caure ahir.
Xavi.
Perdó, és que teniu tot de trampes per aquí.
Perdona, què és?
Carxofes?
Doncs a més de producte fresc,
com carxofes, calçots, bròquils...
Nosaltres presentem una línia d'elaborats
amb carxofa i calçot.
Cremes de carxofa i calçot.
A veure, a tastar-la.
Crema de carxofa i calçot.
Ara està boníssim, això.
El millor de dos mons, eh?
Clar.
Doncs mira, ara...
Ostres, sí, però a vegades dues coses bones...
A veure, a veure, què?
Fa de bo, eh?
Sí, és veritat, això.
Vaig a tastar ara mateix la carxofa amb calçot, eh?
A veure què et sembla.
Home, si ho han fet...
Ai, que s'ha arropat molt, Xavi, eh?
S'ha de fer perquè el retrogust ha de quedar al paladar,
que no ho sabeu de vosaltres.
Perdona, perdona.
Inclús després s'ha de fer...
Una mica de gàrgores.
Has de fixar per passar el sabor?
Sí, sí.
El mas, sí, senyor.
Per escotir molts.
Sembles un senglar de carxofa, Xavi.
Bé, escolta, això està boníssim, eh?
Sí o no, home, clar.
Us ho recomano de veritat.
No sé si m'ho porten una mica, no?
Porta un putet, home.
No, no, no, si era perquè si m'ho regalaves.
Eren carxofes amb què?
Amb calçots.
Amb calçots.
Aquest de carxofa.
Paté de carxofa.
M'acaba de donar paté de carxofa.
Paté de carxofa.
Bé, escolta, moltes gràcies.
Escolta, està boníssim, això, eh?
Molt bo.
Estic empassant, eh?
Quantes coses has tastat ja, més o menys, Xavi?
Mira, ara hem tastat també el ketchup de dàtils.
Ketchup de dàtils?
Ah, bé, clar.
Si hi ha aquell punt dulcet, li deu donar el dàtil, no?
Sí, no sé què li posen.
Doncs amb dàtils que li toca...
Saps que el ketchup és molt dolç?
Sí.
Doncs en lloc de posar-li sucre o mel o...
Doncs mira, li hem posat dàtils.
Després, què més tinc, així?
Una...
Oh, una...
Bueno, aquesta no l'he tastat, eh?
Però t'hi vaig anar passejant així per la fira i anant tastant coses.
Sí, sí, vaig tastant coses.
Sí, sí, vaig tastant coses.
Un Jack Daniels amb Coca-Cola.
Bueno, saps, amb pobata, no la vida, no la vida.
Això pots dir que no era algú que s'estava prenent a la porata?
No, no, t'ho prometo.
I després, després, unes patates chips...
Mira, ara agafaré unes patates chips.
Doncs són...
Són unes làmines fines de kebab, saps?
Com si et prengués un kebab...
Kebab, kebab, això no pot ser veritat.
Em gusta kebab.
Kebab.
Sí, no, és kebab deshidratat, saps què vull dir-te?
Però quina part del kebab?
Tot el kebab, tot.
Apretat, un kebab, apretat.
Sí, et deuen triturar i fan com làmines.
És que són unes coses.
Sí, saps com...
Oh, mira, no ha d'embafar gens, això.
A mi em sona tot com...
Perdó, a mi em sona tot com...
Sabeu quan les embarassades tenen com gula de coses molt rares?
Sí, sí, sí.
És com això.
Doncs mira, és un bon lloc per anar-hi si estàs embarassada.
Sí, mira.
Què tal? A veure, això són anchoves?
Bé, Xavi.
Anchoves, sí, sí.
D'on?
Del nord, al Cantàbric.
Al Cantàbric.
Al Cantàbric.
Joder, em surt la pora.
Xavi, que has pres molt de...
Això és el Jack Daniels amb Coca-Cola.
Hi havia més Jack Daniels que Coca-Cola, aquí.
Puc prendre'n, oi?
Sí, jo mai, tant.
Vinga, a veure.
Ah, mira, espera, que aquí hi ha les escuradents, ho tenen tot super maco, super ben preparat.
Molt bé.
Ara què?
T'he de dir que tenen una senyora que té les sardinetes aquí, les va traient, les va pelant i les va fent allà.
Què dius, ara? Acabades de pelar.
Sí, sí.
Són fresques.
No d'allà una o allò d'aquell...
La sardina viva, la pelen i te la menges.
Bona viva.
O sigui, acabada de pescar.
Clar, sí, sí.
Aviam.
Pocés viva viva.
Viva no, doctor.
A veure, anem a una altra paradeta.
Una mica morta deu estar.
Una miqueta.
A veure, aquestes sardinetes...
Què passa, què passa?
Quanta sardina, no?
Quina diferent era, sí, sí.
A veure.
Xavi, t'està en una sardina, a la fira alimentària...
T'he de dir que és una sardina amb gust de tonyina.
Home, no serà tonyina?
No, no.
Perdona?
Un oro de 24 quilos.
Ah, sardina amb or.
Oro, oh.
Amb or, era amb or, m'acabo de menjar una sardina d'or.
Hòstia.
No, si sardina amb or té gust de tonyina.
Bueno, és que la tonyina està molt cara, ja.
Sí, sí, doncs això.
A veure.
Pimientos de padrón que te van a caer les lágrimes.
Ai.
Perquè piquen molt o què?
Sí, sí, són...
Són sardinetes com molt petites.
Per què són tan petites?
Perquè són xouvines, són gallegues de Arte d'Oceito.
Ah, mira, mira.
Xouvines, sí, sí, sí, sí.
No, no, home, l'empanada de xouvines està molt bona.
Molt bé.
Doncs sí, està feta amb or de 24 quilats.
Sí.
Carai.
Or de 24 quilats.
Són xoues de rianxo, 20-25 piezas, una edició limitada.
Però una cosa t'ho diré.
Això és per a disfrutar.
Home, tu ho diràs.
Però ho pots portar com a penjoll, per exemple, no?
Això està, està molt bé, perquè dignifica la sardina.
La sardina sempre ha estat un pes de pobres.
I també sardinitza l'or.
Sardinitza l'or.
Sí, senyor.
Jordi.
També et diré, l'or no faig de res, eh?
A vosaltres.
Bueno, representa que...
Escolta.
O sigui, jo havia confós el gust de tonyina amb l'or.
No és or, és or.
O sigui, m'he menjat una sardineta petiteta banyada amb or.
Banyada amb or, eh?
Que deu valdre, això, eh?
Per això.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé, eh?
¿Cuánto vale la sardina?
A cuánto va?
A cuánto va el quilo?
Solt el rotet.
¿Cuántas n'hi ha aquí?
¿Cuántas sardines?
No, no, m'he equivocat de paradeta.
Perdó, eh?
Que estan molt juntes.
Ves a buscar, el de la Show Viñas.
Sí, sí, l'he vist, Diego.
Xavier.
Escolta'm, quantes sardines hi ha?
Ja.
Veinticinco piezas en una latita de ciento veinticinco gramos.
I de preció?
I de preció?
La d'or, eh?
La d'or.
Quant valdria?
Trenta euros, P.U.B.P.
Ah!
P.U.B.P., eh?
P.U.B.P., eh?
P.U.B.P., eh?
P.U.B.P., eh?
P.U.B.P., eh?
P.U.B.P.
25 sardines 31.
Molt bé, escolta, doncs mira, ja ho sabeu, 25 sardinetes banyades amb or, de 24 quirats per 30 euros.
Doncs és la joia amb la que acabarem aquesta connexió.
Avui en directe en Xavier Pérez d'Esquerda des de la Fina Alimentària.
Pots seguir menjant, eh? Per això, tu bé estàs tant coses.
I portar algú també.
Quim, tu t'has plantejat que si menges una cosa banyada amb or, després igual cagues també banyat amb or?
Suposo que sí.
Un trunyo daurat.
Segurament.
Que guapo, agra de ser allò, eh?
Però n'has de menjar molt bé, perquè et sorti tot.
I ara tinc moltes ganes de...
El que he dit dels impostos abans del fatxaleco...
Sí, no compro un fatxaleco, vaig a comprar hora en pols per haver deixat-me'l.
Per fer un trunyo.
Golden trunyo.
El golden trunyo que servirà ja de cluenda d'aquesta connexió.
Xavi, moltes gràcies. Gràcies també al José Antonio Muñoz.
Que aprofiti.
Adéu.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Què volen aquesta gent?
A 250 euros l'entrada.
Eh, podem tornar a començar.
Dos quarts i mig d'una.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Avui amb una visita il·lustre.
Avui a l'espai Problemes Tesmisc.
Tindrem aquí el seu pare fundador, el senyor Agustí Forner.
Quins nervis.
Em fa molta il·lusió, però abans també hem de conèixer el discurs dels polítics
analitzat a través d'en Joel Díaz a Talls Curiosos de Polítics.
De Polítics, Talls Curiosos de Polítics.
Talls Curiosos de Polítics.
Som polítics, som curiosos.
Avui, a Talls Curiosos de Polítics, amics i amigues dels Talls Curiosos de Polítics,
ens endinsarem en el món del polític retirat, que no és el mateix que el polític jubilat.
Què entenem per polític retirat?
Doncs quan deixen de tenir un sou públic, o sigui, quan abandonen la poltrona o bé la poltrona
els abandona a ells.
Llavors s'han de posar a treballar.
Què passa?
Que en molts casos és la primera vegada que això passa en un sentit estricte de la paraula
i clar, això és un xoc, això és un xoc molt fort.
La gent normal té aquest xoc als 20 anys, 25, 22 o 18.
Aquesta gent el tenen a l'edat que sigui.
Sobretot, sobretot, és un xoc per un polític com el que us porto avui,
que és el Pablo Iglesias.
Ah, però què dius?
Per raons òbvies no pot acabar Pablo Iglesias en un Consell d'Administració
cobrant-se els favors fets quan tenien poltrona.
Seria molt lleig que aquest tio que vés ara a Iberdrola,
diries, ets un hipòcrita.
No seria gens coherent amb si mateix.
Pablo Iglesias no és així, perquè Pablo Iglesias és més d'esquerres que els pantalons de pana
i per això ha optat per obrir un bar.
Però no un bar qualsevol, òbviament.
Ha obert un bar que es diu Garibaldi,
en homenatge al llibertador italià,
i amb una carta superoriginal,
que segurament se l'ha inventat a Pablo Iglesias,
que ofereix coses com Salmorejo Partisano,
Fidel Mojito,
Cheda Iquiri,
el Chupito Mandela Zulu,
el Durruti Dray Martini,
o el que a mi m'ha semblat més original,
que és una opció vegana que es diu
No me llames ternera.
Aquest m'ha agradat bastant.
Molt ben tirat.
Bé, el Pablo Iglesias ha obert un bar
i llavors va un periodista, casualment,
a entrevistar-lo i la cosa comença així.
Tu primer dia aquí en Garibaldi, no, Pablo?
Pues aquí estamos, Willy Veleta.
En absolut està preparat, d'acord?
Que sentireu ara en absolut el tall del Willy Veleta,
el tal Willy...
Només faltaria a Pablo Iglesias i gent...
Oi, que sorpresa!
Oi, que sorpresa, Willy Veleta,
que eres amigo mío desde hace 25 años,
somos íntimos amigos.
No passa nada.
És tot casualitat que el reporter arribi
i estigui el Pablo aixugant coberts a una velocitat
que si realment estiguessis treballant en un bar,
la colleja que t'endús de l'encarregat
tornes a casa teva amb el finiquit o a la boca directa.
Va, seguim amb aquesta pantomima, sisplau.
Echando una manita, secando unos cubiertos,
que acabamos muy buenas.
¿Qué tal?
Mira, la primera clienta...
Que acabamos de comprar hoy.
Echando una manita, diu el tio,
bueno, busqueu el vídeo, si podeu,
perquè no s'ha vist ningú més fora de lloc
des de l'Oleguer Preses
quan va anar a la concentració aquella de la Roja.
Ai, sí.
A dir que, per favor, no em trobo.
No, per favor, convoquen.
Gente, no me convoquen.
Vale, mirem ara com el reporter Willy Veleta,
íntim amic de Pablo Iglesias, n'estic convençut,
en cap cas, en cap cas,
li està fent un públic reportatge a Pablo Iglesias
i és realment tot molt natural, tal com Raja.
Està sent tu salsa, eh?
Todavía no, estoy un poco nervioso
porque los estrenos siempre son difíciles,
pero bueno, yo qué sé, es un día bonito.
És un día bonito, tan bonito, tan bonito
que serà el primer i l'últim
que el Pablo Iglesias es posarà darrere d'aquella barra,
perquè el Willy Veleta ja no tornarà amb una càmera
i, per tant, el Pablo Iglesias es limitarà
a fer la seva funció de soci inversor,
tal com estava pensat des del principi,
perquè Pablo Iglesias no és cambrer.
Seguim escoltant.
El grosso del curro lo llevan otros compañeros,
pero hoy había que echar la mano porque...
La mano.
...es la inauguración, que vienen amigos,
ya mañana abrimos al público.
Lo grosso del curro lo llevan otros,
había que echar una mano,
ha encantat bingo de tòpics de persones
que els hi cap la vida laboral en un tuit.
Va, Pablo, explica'ns alguna anècdota, per favor.
Però una cosa, és que ha dit,
abrimos al público mañana,
quan abans ha dit, primera clienta,
llavors què vol dir això?
Doncs que és tot mentida.
És la clienta que hauria de ser la seva dona.
Han obert-la per sí.
O la dona del Willy Beletas.
Ah, ve tu aquí.
Va, Pablo, explica'ns alguna anècdota sucosa
del teu primer dia de feina no subvencionada de la vida.
En fi, mucha ilusión.
Y han llamado unas señoras a reservar,
yo coge yo el teléfono,
y les he tomado yo nota,
me han reconocido, en fin.
Una risa.
Les has tomado tu nota, Pablo.
Tu solito.
I no t'has cagat a sobra.
I no t'han reconegut.
No l'han reconegut.
És tot tan bueno.
Passen coses en els bars.
En els bars.
És la vida del bar.
Señor, home, què deia l'Aida?
Si no han obert,
ja hi ha gent demanant,
quan encara no han obert...
I al Pablo no se li cauen els anells.
Jo crec que diré una cosa,
que la clienta aquesta
és en realitat una treballadora
que el Pablo ni coneix.
Ah, ja ho coneix.
Deu ser això.
També podria ser.
En tot cas,
al Pablo se'ns ha fet tot un humanet,
ja té el telèfon ell,
neteja coberts.
Va, va,
quina escena totalment espontània,
gens forçada,
ens acabarà d'oferir aquest reportatge?
Tienes bol d'an de grifo, tío.
Tengo bol d'an de grifo.
Va venir Luis Tosar.
Uy.
Va venir Luis Tosar.
Heu pillat o no?
Luis Tosar fa anuncios de bollant.
Però estava preparat a casa.
M'he enfadat.
He vist aquest vídeo,
i m'he enfadat
perquè he vist una persona
fent veure que treballa,
que són les pitjors coses
que es poden fer en aquesta vida.
I n'has passat comptes?
M'he passat.
A l'última hora,
els talls curiós de polítics.
Avui ja moriré.
Estàs molt emocionada.
Avui ja moriré
perquè és que tinc molts nervis
de la visita que ve a continuació
després de la publicitat.
Tindrem aquí amb nosaltres
l'Agustí Forner,
el pare fundador dels problemes Tèsnisc.
I el tindrem aquí
per comentar els seus propis problemes.
O sigui, una teràpia rodona.
Increïble.
Fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
En Perú siguen las protestas
contra el gobierno de Dina Boluarte
que ya han dejado 48 muertos en un mes.
No puedo.
A Catalunya Ràdio
A Catalunya Ràdio
El meu cap, després de la derrota,
arriba un sotrac terbi.
La victòria és sempre un viatge absurd.
De L'Animal Perfecte
de Lídia Gatger
21 de març
Dia Mundial de la Poesia
Postdates
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura.
El matí de Catalunya Ràdio
Alegria
L'espectacle més estimat de Cirque du Soleil
ja és a Barcelona.
Un nou Alegria
ple d'emoció, bellesa, humor
i una banda sonora inoblidable.
Estrena aquest dimecres.
Compra ara les entrades
Alegria
del Cirque du Soleil
No tinc ni idea
de què té la Bernadette.
És depressió, manies, agorafòbia...
Kate Blanchett
Així vols tancar-me el manicomi?
La mare desapareix
com si res just abans de Nadal
i sense dir-m'ho?
Em va demanar ajuda.
Ahir a la nit
la vaig dur a l'aeroport.
On ets, Bernadette?
A TV3, avui,
després del futbol,
és la gran pel·lícula.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Desde luego, esto no ha pasado.
Tres quarts d'una del migdia
som els de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio.
Com us dèiem, avui molt contents
amb aquesta visita il·lustre
que ens acompanyarà
a la secció
Polemes Tècnics.
Tenim problemes...
problemes tècnics...
Ai, ai, quina...
És l'Agustí Forner.
És l'Agustí Forner.
Bon dia, Agustí, com estàs?
Molt bé, encantat de la vida
d'estar aquí, amb vosaltres.
Ens fa molta, molta il·lusió
tenir-te aquí.
Et coneixem de tota la vida.
Nosaltres, i tant, i tant.
I a més a més
que ets el pare fundador
d'aquest espai
que ens ha donat
tantes alegries, últimament.
Saps què m'ho dèiem pel carrer?
El primer que m'ho va dir,
i no menteixo,
és el Tomàs Molina.
Tomàs Molina!
Un dia va i m'ho diu
i jo dic,
hòstia, nen,
no sé de què collons em parles.
I ho va dir més gent
i llavors va a investigar.
I un dia, per casualitat,
us hem trobat a l'entrada
de TV3
i dius,
escolta, què és això
que esteu fent vosaltres
aquí amb els problemes tècnics?
Si voleu, recordem aquest tall
que concretament
és del 5 de març del 2013
del que anomeno
el TN Comarques
Edició Tarragona
més curt de la història
perquè dura un minut
i tres segons.
Només va durar
un minut i tres segons
perquè no veu poder
arribar a fer-lo.
Mira, ja com saludes
i presentes de nota
una mica de nervis
en l'ambient.
Es convertit
en la primera capital
de comarques
que prova
una noció per exercir.
Hola, bon dia.
Estava passant alguna cosa,
no, Agustí?
Hola.
És que no ho recordo.
Com es diu?
L'Aida.
L'Aina.
L'Aina, perdó.
L'Aina m'ho va enviar,
ho vaig mirar
i no ho recordo.
Bé, amb la de feines
que has fet
només voltaria...
No sé si és bo és dolent.
Allò que tenim de l'edat, no?
Gràcies, eh?
L'uïda, l'uïda,
la memòria...
Però heu descobert
una cosa
d'aquest tall, Agustí,
que encara m'ha sorprès més
que en aquest tall
se sent
la caneta de...
no sé, la sintonia
del Telenotícies
de Televisió Espanyola.
Ho heu sentit?
Podem tornar a sentir, Albert?
Escolta.
Hola, bon dia.
S'acena a l'inici,
si se sent?
Sí, sí, sí.
Clar, abans que parli jo.
Sí.
O sigui, el problema tècnic
era majúscul, no?
No, vosaltres esteu mirant
aquests canals
i jo els escoltava més.
Ah!
Ja existim.
Bé, tu aquí.
Quin liu, tu.
Teníem problemes, teníem problemes.
Un cop comença
l'informatiu,
s'acaba.
Ja està, clar.
I comencen els problemes.
Aquí hi arriben els problemes.
Ara, ara.
Llavors arriba el moment
on tu ha costit
de mostres taules,
de mostres d'experiència
i fas la gran frase
que per nosaltres
ha quedat
que amb la llegenda
de les errades tècniques
que és aquest moment.
Tenim problemes
tècnics
que ens impedeixen,
per exemple,
començar el Telenotícies
com ho fem habitualment.
Bé,
ets un professional.
S'heu fixat
en el problemes
però en dic un altre
que ara no recordo
que ara s'ha anat del cap.
Tècnisc.
Tècnisc?
No, no.
Que ens impedeixen.
Impedeixen, impedeixen.
És veritat, escolta-ho bé.
I tant, és veritat.
És bo, impedeixen.
M'agrada més que impedeixen.
Molt divertit.
Molt divertit.
Tenim problemes tècnics
que ens impedeixen,
per exemple,
començar el Telenotícies.
Ostres,
ens va passar per al, eh?
És una matriorca de problema.
Matriorca.
Matriorca.
No podem parar de cagar-la.
Ves que ve l'Agustí, tu.
Jo tinc una pregunta, Agustí,
que és davant del problema
tècnisc que impedeixen,
que és millor,
ser la persona que l'ha de solucionar,
el que està tirant els cables,
o el que està davant de la càmera
aguantant el papelón.
O sigui, jo no ho sé,
perquè jo ho passo molt malament
quan estàs aquí venut,
i hi ha un problema tècnics,
i no s'estimpeixen.
I t'estan mirant.
Bé, clar.
Jo imagina que està en tot el vidre
ple de gent i mirant-te.
Clar, clar.
I tu l'estàs cagant.
Ja, va, clar.
Llavors, si vols,
acabem de sentir aquest moment,
que és quan acabem el comarques,
el tenen a comarques més curt de la història,
que, a gust títol,
l'expedient és ben ràpid.
Amb els seus companys tarragonins,
i a partir d'ell llavors
ja treballaran sols.
350 persones
opten a les 5 places que hi ha.
Bé, no.
És evident que no podem
introduir aquesta informació,
no podem, de moment,
oferir informacions,
així és que els deixem
amb l'edició de Barcelona
del Telenotícies Comarques.
Demà hi tornarem,
esperem que més sort.
Bé, esperem.
Esperem que sense problemes.
Sense problemes.
Però bé, Agustí,
m'agrada molt que diguis això del problema,
perquè he fet Arqueologia
per la Ciutat TV3,
i ara centrem un document
del 30 d'agost del 2017,
concretament el programa
Matins, edició Estiu.
Matins va ser una mina.
És una mina.
És una mina.
I he trobat que a tu, Agustí,
t'agrada molt la paraula
problemes.
Quan vaig cap a la diada
de Sant Fèlix, Agustí Forner,
com estan anant
i que es preveu
quins són els gama extra d'avui?
Això ja m'ho estàs preguntant, Montse?
T'ho estic preguntant,
i tant,
que no hi entenc gens, jo.
Ah,
bueno,
si no hi entenc gens,
no tinguis problema.
El problema serà...
Hòstia,
però això ho han anat buscant,
buscant, buscant.
Hi ha molta malícia aquí, eh?
Sí, sí,
el Jordi...
El Jordi és un morbós.
Però hi ha una cosa
d'aquesta connexió
que a mi m'ha agradat molt,
que és que, a veure,
tants anys sent la cara
del TN Comarques
i fent castells,
la gent t'estima molt.
I la gent com et demostra
que t'estima?
Doncs trolejant ben fort.
Trolejant la connexió
d'aquesta manera.
Es sentiu l'ambient de fons.
Castell de Déu,
segur que flipes.
Doncs has de flipar.
Ara te n'ensenyo un.
El que han fet
els castellers de Vilafranca
en la primera ronda.
Un castell de màxima dificultat
i que han utilitzat
per començar
aquesta diada de Sant Fèlix.
Ha estat un castell extraordinari.
Això és a cent,
però no sé si aquell dia
o un altre Sant Fèlix
van posar una pancarta...
Que voti l'Agustí?
No, que posava
Agustí, fixa-t'ho el preu del vi.
Oh!
Ostres,
esperant-ho molt,
fixar el preu del vi.
Molt.
Et deuen estimar molt,
la gent dels castells.
Bueno, sí.
Serà pels anys.
És el Rossi, no?
Fa el carinyo.
Sí, sí, això diuen.
I tenim la resolució del moment,
del que va passar,
del que vas acabar fent.
Jo tinc la sensació
que molt bé no ho vas passar
perquè vas acabar fent això.
Que voti l'Agustí!
Que voti l'Agustí!
Moltíssimes gràcies,
Agustí Fornè.
No sé si...
Ara sóc el Lluís, eh?
T'ha donat pas la Montse,
però el recull el Lluís.
Escolta, va,
fes content aquí al públic
i vota una mica,
si us plau.
No.
No!
Va,
que marxem al públic així,
amb la imatge de tu saltant.
Sembla el Rajoy, ara, no?
Perquè vas fer un saltironet,
però d'aquell saltironet
que no arribes ni a enlairar-te.
Com va fer el Rajoy?
Encara que sembli el comentari,
sort extraordinàriament vergonyós.
No!
I aquestes coses,
t'ho juro.
Però si tens una patxorra
que no t'ho aguants, Agustí.
I tu tens uns de lloc
que te'ls trepid.
No, no.
Oh, la patxorra, perdó,
la patxorra és una qualitat
indubtablement positiva.
La patxorra és positiva.
Home, entomar-les d'aquesta manera...
No sé, és com...
Hi ha molta gent que s'hauria desmaiat
o hauria plegat
amb els problemes que has viscut tu.
O que no haurien sabut en sortir-se'n, no?
Que a vegades és allò
que la gent es queda en blanc
i ets un mestre
en sortir-te dels problemes.
Dels problemes.
Clar.
En fi, Agustí,
gràcies per aquests problemes tècnics
que al final, mira,
en el moment molesten,
però amb el temps
després en fas contingut.
I passen a la posteritat.
I passen a la posteritat
i són molt divertits.
Ara que si mirem la ràtio
de tants anys a la teva...
No, res.
...en l'àmbar que has tingut,
això és o res.
No, res.
No, res.
Hi ha hagut de més greus, eh?
Sí o no?
O unes cagades.
Què dius ara?
Jo crec que el rècord
és un dia per Sant Jordi
que en comptes de Sant Jordi
mata la princesa...
El drac?
Ai.
Va matar la princesa.
Hòstia.
De molts anys va ser un clàssic.
Doncs és com aquell tall
que tenim nosaltres
de l'Anna Obregón.
Sí.
Que el periodista diu
ha sido nieta de un hijo.
Sí.
O sigui, això encara és més complicat.
No, no, això...
Avui que fa un any
l'aniversari de la teoria
de la relativitat
d'Albert Einstein,
això de la nieta de un hijo
és una cosa que per mi
està al nivell
de la teoria de la relativitat.
És que em sembla
que avui fa un any
precisament aquesta criatura
neta, filla...
Ah, també?
Ah, coi.
Tot quadre.
Tot quadre.
Agustí, fornem moltíssimes,
moltíssimes gràcies.
Vosaltres.
I et seguirem veient.
L'altre dia vaig veure
tastant els millors xutxos de Barcelona
i he dit, mira-ho,
digue-li tot tu.
Digue-li tot tu.
Lo dels xutxos,
ho ha vist tot Déu.
Home, és curiós, eh?
Però tots vam veure
i que estaven bons o no?
Hòstia.
Tu ho diràs, tu ho diràs.
Són a Barcelona i no a Girona, eh?
No, però vas veure la història, no?
Sí, perquè venien...
Ho feien com...
L'avi havia fet
el servei militar allà
i al quartel
li feien fer mil xutxos diaris.
Home, aquí ho veiem els xutxos.
Mil.
Agafes experiència, vulguis o no.
La croqueta dolça,
al final, és dels xutxos.
Molt bé, que dic jo, no?
Que dic jo.
6 minuts i l'hora del migdia.
Abans d'anar a publicitat
us plantegem
el nostre concurs invertit d'avui.
Ja ho sabeu, us diem la resposta.
Vosaltres ens heu de fer la pregunta
i guanyar un val de compra
de 30 euros
per qualsevol dels supermercats
que paràvo.
Avui la paraula és,
com no podia ser d'altra manera,
polema.
Polema.
Polema.
A veure què ens pregunteu
perquè nosaltres responguem polema.
Ho fem de seguida
al 93-201-7474.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Un debate sosegado
sobre la gestación subrogada
después de que Ana Obregón
anunciara que ha sido nieta
de un hijo en Estados Unidos.
Seguimos con más noticias.
¡Suscríbete al canal!
Garantí.
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
El matí de Catalunya Ràdio
Comarcal 947
Una carretera sonora
que passa pels 947 municipis de Catalunya.
¿Està a mi?
Sí, sí, pal.
Comarcal 947
El podcast de Catalunya Ràdio
per recórrer el país,
per trepitjar el territori
i conèixer la gent que hi viu.
Ha estat en perill
fa cosa de 10 anys
o una cosa així,
sí,
vam arribar a quedar amb 5 alumnes.
Jo recordo
les famílies
coneixien molt bé
les persones que vivien aquí.
Comarcal 947
amb Eloi Barrera.
Descobrim històries apassionants
fora de la ciutat.
A l'àpia web d'aquest ràdio
i al 3K.
Catalunya Ràdio
L'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio.
Capravo
us ofereix el concurs
de l'última hora.
Capravo.
Preus bons sempre.
93207474
concurs invertit
de l'última hora
per guanyar
aquests 30 euros
per gastar
qualsevol dels supermercats
Capravo.
No diries mai
com es diu
la nostra concursant, Joel?
Com la muntanya màgica.
No m'ho oblidava.
No m'ho oblidava.
No.
Montserrat també és una mica
una serraladeta
una què, màgica?
Sí, mística, màgica.
Mística, màgica.
Talúrica.
És Montserrat o no?
Montserrat, què tal?
Montserrat.
Hola, bon dia.
Des d'on truques Montserrat?
Des de Blanes.
Des de Blanes.
Saps que tenim moltes oients
que es diuen Montserrat
a Catalunya Ràdio?
Sí, és que la poca abunda.
Ara, molt bé.
Ha canviat la dita
però em sembla molt bé.
De lo bo a bunda.
Montserrat,
quina pregunta ens fas?
A veure.
Doncs jo diria,
a veure,
com ho diríeu
d'una situació
molt complicada?
Però no ho dirien aquí.
Ho dirien els xinesos.
Els xinesos?
Un polèma.
Un polèma?
Un polèma.
És això?
Molt bé.
Ah, clar.
Un polèma, eh?
Un polèma perquè els xinesos
encara no el pronuncien.
No la tenen clara.
Montserrat,
per tu,
els 30 euros
per gastar
a qualsevol supermercat
del Caprabo.
No vagis a un altre, eh?
La gent que s'ha equivocat
i diu, no, no,
el Caprabo,
el Caprabo de Blanes
ha gastat 30 euros...
Al costat de casa.
Oh, que bé!
Molt bé.
Escolta'm,
doncs feina feta.
Al costat de casa.
A gaudir-ho.
Moltes gràcies, Montserrat.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu.
Bé?
Catalunya radiu.
Avui juga l'Eurobarça de bàsquet.
Treballo en equip,
de fer-ho tots junts
i treballarem molt.
El Barça de Grimau
continua el camí cap a la feina
al fort de l'Eurolliga.
Tripla, tripla, tripla!
Viu l'emoció del millor bàsquet europeu
en directe
al web o l'app
de Catalunya Ràdio
amb Bernès Macià,
Carme Lloberes
i l'equip del Tot Girem.
Molt i molt ben defensat
per Llocomall.
Avui, a partir de dos quarts de set,
fent herbatge Barça.
I ara entrem al búnquer.
És que hi ha gent...
Ai, no,
el cotxe no es pot menjar.
Bé, escolti,
vostè viurà una vegada, eh?
Sí.
El cotxe es pot menjar.
Farem una cosa.
Que el seient del costat
segui en Jair
amb un kebab.
La que puc arribar a l'hi ha?
Ni t'ho imagines, eh?
Això seria un bon programa de tele.
Agafar gent d'aquesta
maníaco-obsessiva.
Sí.
Jo el cotxe molt net i tal.
Doncs mira,
ara faràs l'AP7
de França
fins a Barcelona.
Vostè en menjar-hi al costat
menjant un kebab.
Al búnquer
amb en Caio,
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell.
Aquest dimecres
a partir de les 9 del vespre
a través del canal exclusiu digital
de l'Aviel Web
de Catalunya Ràdio.
I aquí acabem
les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio
demà a les 12 hi tornarem
però ara mateix
no us perdeu
amb un llet informatiu
amb notícies molt bones
i molt fresques
com les sardines
de l'alimentària.
Notícies d'avui totes, eh?
I després notícies fresques
també sobre el món del cor
de les tefaneries
i dels afrejos
amb els que no surti d'aquí.
O sigui que res,
feu bondat,
que vagi molt bé
i fins demà.
Gràcies.
L'alimentàriaане
o comuna és a� Wolfssie
quebotý d'aquí Jarvis
l'alimentària és el
X.
i ça pena noia boot