logo

El matí de Catalunya Ràdio


Transcribed podcasts: 1714
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

¡Catalunya Rádio!
¡Las noticias de las 12!
¡Bon día!
¡Os informa Joan Bota!
En marxa, las manifestaciones unitarias
de este primer de mazo
convocadas por Comisiones Obreres y la UGT.
La reducción de la jornada laboral,
la demanda de salarios más altos
y la crisis de l'habitatge
són las principales reivindicaciones.
La marxa de Barcelona está baixant
per via Laietana
fins a la seu de Foment del Treball.
La seguim amb una unitat mòbil
amb Mireia Saleh, José Antonio Muñoz.
Mireia, endavant.
Bon dia, Joan.
Doncs sí, ha sortit a les 12.10 de la plaça Urquinaona,
ha sortit amb retard,
hi ha moltíssima gent
i en aquests moments
enfila la via Laietana
però encara està el tram de dalt,
el tram més damunt.
Amb la sota darrera de la pancarta
hi ha els líders de Comissions Obreres,
Javier Pacheco i d'UGT Camil Ross
amb el lema de
Per la plena ocupació, menys jornada
i millors salaris.
El líder de Comissions
en resumia així les seves reivindicacions.
Cridem als treballadors i les treballadores
per la plena ocupació,
per la defensa de la democràcia,
per reduir la jornada,
per un sostre per tothom
i per poder garantir
que a Catalunya
governen de nou
les esquerres en solvència.
La manifestació recorrerà
uns 100 metres
de la via Laietana
fins a acabar
davant de la patronal
Foment del Treball.
Allà els líders sindicals
faran els parlaments.
Mireia Sali,
José Antonio Muñoz,
Catalunya Ràdio,
Unitat Mòbil a Barcelona.
Diversificar l'economia
per no dependre del turisme
és una de les reivindicacions
de Comissions Obertes
i la UGT
de l'1 de maig
a les comarques gironines.
Ara a les 12 ha començat
la manifestació
que han convocat
els dos sindicats.
Girona, Núria, Pereira.
Bon dia.
Desenes de persones
es troben a la plaça Independència
per començar una manifestació
que es mourà
pel centre de la ciutat.
Des de Girona,
els sindicats
reclamen diversificar l'economia,
que el nou govern
acabi d'impulsar
la llei de turisme
i que el Pacte Nacional
del Turisme
es concreti als territoris
per garantir
que sigui un sector sostenible.
Sentim la secretària general
de Comissions de Girona,
Belén López.
I en aquesta transformació
que la gent treballadora
no es quedi penjada,
que se'ls acompanyi
cap a altres sectors productius,
que siguin més respectuosos
amb el territori,
que generin una ocupació
més estable,
més de qualitat
i amb un negoci
d'economia verda
i no d'extracció
de recursos del territori,
com estem dient.
Núria,
Pereira,
Catalunya Ràdio Girona.
La campanya per les eleccions
s'ha trasllat aquest matí
doncs en aquesta manifestació
de l'1 de maig
que està en marxa
ara mateix,
com us dèiem,
al centre de Barcelona
i participen,
entre altres,
els candidats d'Esquerra,
Pere Aragonès,
del PSC Salvadorilla,
dels comuns,
Jessica Albiach
i també una delegació
de Junts.
En aquest escenari,
Pere Aragonès
ha reivindicat Esquerra
com el partit del treball
per aconseguir,
diu,
l'atur més baix
dels últims 15 anys.
El candidat republicà
s'ha mostrat sorprès
per la presència de Junts
a la manifestació
i ha carregat així
contra els de Puigdemont.
Si volen la llibertat
d'aquest país,
no poden votar
els de les retallades,
perquè si voten
els de les retallades,
si tornen els de les retallades,
tornaran les retallades.
I no volem tornar a esperar
10 anys
i a tenir una presidència republicana
per haver-les de repartir.
Aragonès també s'ha adreçat
al PSC
per dir que és menys
catalanista que mai
el seu parer
perquè els socialistes
catalanistes
diu que avui són a Esquerra.
L'eurodiputat de Ciutadans,
Adrià Bàzquez,
anirà a les llistes
del Partit Popular
a les eleccions europees
del 9 de juny.
El partit d'Alberto Núñez-Feijó
l'ha fitxat després
que Bàzquez
va plegar
del secretari general
de Ciutadans
el març passat
quan es va veure frustrat
el seu projecte
d'integrar la formació taronja
dins del Partit Popular.
Bàzquez ha estat
un dels eurodiputats
més combatius
contra l'amnistia
als líders independentistes
i seguirà defensant
aquesta posició
si surt reelegit
ara des de les files del PP.
Segona jornada
del secretari d'Estat nord-americà
Anthony Blinken a Israel
pendent de la resposta
de Hamas
a l'última proposta
d'Auto al Foc.
Blinken ja s'ha trobat
amb el president
i el primer ministre
d'Israelians
i s'ha mostrat
determinat
a aconseguir
la treva a Gaza.
Treballem
amb una determinació
implacable
per obtenir
un alto al foc
que permeti
que els hostatges
tornin a casa
però també ens focalitzem
en els habitants
de Gaza
i el seu patiment
enmig d'aquest foc creuat.
Volem oferir-los
l'ajuda que necessiten
menjar,
medicines,
aigua i refugi.
Els Estats Units
no avalen
la incursió
que pretén Israel
fer a la franja
de Gaza
a la seva part més sud
a la ciutat de Rafà
on ara mateix
s'hi refugien
centenars
de milers
de palestins desplaçats.
Esport,
Ricard Isidro.
El Barça femení
rep el Madrid Club de Futbol
a les 6 de la tarda
en el partit pendent
de la 25a jornada de Lliga.
En la convocatòria
destaca Ari Arias,
l'única novetat
a la llista de Jonathan Giraldes.
També en futbol
a la Champions
masculina avui
juga el segon partit
d'anada de les semifinals.
A les 9, Borussia Dortmund
Paris Saint-Germain.
Jugat ahir,
Bayern de Múnich 2,
Madrid 2.
En tenis,
Marcel Canollers
i l'argentí
Horacio Ceballos
jugaran aquesta tarda
els vuitens de final
dels dobles masculins
en el Masters 1000
de tenis de Madrid.
El quadre masculí,
quarts de final,
el Caras Rublev
i Fritz Serundolo.
Els quarts femenins,
Putinceva,
Ribakina
i Andreeva Sabalenka.
A tot això,
el Barça de bascet
ha recuperat el factor pista
en els quarts de final
de l'Eurolliga,
després de guanyar
ahir per 80-82
a la pista
de l'Olimpiakos grec.
Demà,
quart partit
de la sèrie de quarts de final.
Hi ha la 23ª jornada
de l'Oquellliga Femenina,
Voltrega-Cerdanyola,
Manlleu-Sant Cugat
i Gijón-Mataró
a dos quarts d'una.
A la una,
Palau de Plegamans-Las Rozas
i ja per la tarda,
Corunya-Vilasana
i Fraga-Alcobendes.
Fins aquí,
les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio,
Marina Romero.
Las caminas en teleférico
van y vienen vacías.
Los que entrevistas
no tienen posible víctima
y yo sigo cagado de miedo.
¿Qué será?
¿Qué será?
¿Qué será?
¿Qué será de mi vida?
¿Qué será?
Si sé mucho o no sé nada,
ya mañana se verá
y será,
será lo que será.
Iván Morales,
bon dia.
Bon dia.
Mira,
ben tornat de nou
aquí a l'estudio
de Catalunya Ràdio.
No fa tants mesos,
eh,
que parlàvem tu i jo aquí.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, moltíssimes gràcies per
venir-me aquí un altre cop.
Tu creus que encara hem de presentar aquest èxit teatral que es pot veure fins al 5 de maig al Teatre Lliure de Gràcia el Dia del Baturci?
Doncs espero que hi hagi gent que encara l'hagi de descobrir, seria una bona notícia.
Doncs malament qui l'hagi de descobrir perquè les entrades van volar.
Sempre poden venir al teatre i veure, posar-se en llista, espera, sempre, sempre hi ha algú que entra, eh, sempre hi ha algú que veig allà que està entrant i està allà com molt content i es fa una foto amb l'entrada.
Què ha passat?
Doncs...
Perquè hi hagi hagut aquest hype, aquesta atracció per veure una obra que a tothom que surt en surt meravellat, en surt flipat, si m'ho deixes dir així, i perquè no quedi cap entrada.
Doncs no tinc ni idea, el teatre és un misteri. Es van esgotar abans que estrenéssim, jo no hi confiava, o sigui, sabia que estava fent una cosa que a mi m'agradava molt, però no tenia clar que tingués aquesta demanda i l'ha tingut, ha tingut.
L'Ira del Batussi, que és la traslladació als escenaris de la novel·la de culta de Francisco Casabella, un retrat de la capital catalana des de la transició, aniria fins a aquesta etapa prèvia dels Jocs Olímpics?
Sí, sí, la novel·la acaba més endavant, però nosaltres tanquem una mica la narració el 86, just quan s'anuncia que Barcelona serà la capital olímpica.
Aquell Barcelona. Què et va fascinar? És a dir, tu a quin moment decideixes agafar aquesta novel·la, aquest clàssic, i dir el porto al teatre? M'atreveixo, perquè clar, és un bon volum, eh?
Sí, sí, no sé, va ser una idea de bombero, que la vaig tenir un cop i t'he de dir que m'han dit unes quantes vegades.
Per què? No, perquè ha estat una feina brutal, o sigui, ha estat una feinassa.
Ja, pensa que jo això, doncs fa sis anys o així que començo a empènyer el projecte, i fins que no l'hem estrenada, doncs ha estat molta, molta, molta feina.
Només la dramaturgia m'ha estat tres anys per adaptar la novel·la.
Tres anys?
Sí, sí, evidentment, combinant-ho amb altres feines, però, bueno, perquè amb aquest temps jo podria haver fet quatre o cinc obres de teatre, però jo hauria de fer aquesta.
Per què?
Doncs perquè tenia la sensació que, per molts motius, un motiu és que tenia la necessitat de portar un relat de la ciutat, que és el nostre escenari, la ciutat que és casa meva des que vaig néixer, pràcticament,
i tenia ganes de portar un altre relat als nostres escenaris que donés una altra perspectiva, no?, de qui som, i sobretot d'on venim, per poder reflexionar una miqueta millor cap on anem.
Tu tens records d'aquella època?
Sí, tu pensa que jo soc fill de hippies, a mi em deixaven bastant lliure, i jo em vaig criar a la Barceloneta, que és un dels escenaris de la primera part, i jo, doncs, com dibuixava fanzines i dibuixava còmics i tal,
doncs anava al Macoc i anava al Víbora, i de sobte em trobava anant de bars, amb deu anys, per exemple, amb Manolo Vázquez, amb el Nazario, amb testimonis d'aquesta Barcelona.
I ara, mira, doncs, ara sortia d'aquí al Rubián i tal, doncs al Bar Raval, jo ja vaig començar a anar molt d'hora, no?, i tota aquesta Barcelona més underground, jo era molt petit, però tenia...
Vaig ser, bueno, vaig ser com un testimoni una mica... una mica... bueno, que al meu fill no l'hi hauria deixat, no?, però sí que...
Ah, no, no, tot el que tu vas fer al teu fill no li permetries, eh?
No, bueno, però sí que m'hagués espantat una mica, dius, hòstia, amb qui dius que has estat avui?
Però, bueno, jo tenia una miqueta aquesta... vaig tenir, de fet, a un miri dic, doncs sí, aquest privilegi, no?, d'haver estat testimoni d'aquesta Barcelona i que a poc a poc la vaig veure també desapareixent, no?
El dia del Batussi neix, i per això et deia que ens hem retrobat aquí, perquè a l'estiu tu vas portar la primera part d'aquesta obra, que és Los Juegos Feroces, dins del grec.
Tu creus que una mica la reacció que va tenir el públic llavors ha fet cara a tothom hagi volgut saber com va acabar aquella història?
Bueno, a veure, tu pensa que per muntar una obra com aquesta necessitàvem inventar-nos un procés de feina que no fos el clàssic de les obres de teatre de text, de fer-les set setmanes i punt, aleshores.
I encara ens hem quedat curts, vull dir que encara hauríem necessitat més temps per treballar una miqueta més relaxadament.
Però, clar, fer aquesta primera part al grec, allà, amb un espai molt diferent del teatre lliure, que era allà al Paradell 23,
doncs jo crec que, per una banda, els que eren més fans ja els va col·locar una miqueta la llavor i va generar una miqueta aquestes ganes de dir,
ostres, i a veure com continua, i a nosaltres sobretot ens ha vingut molt bé per anar descobrint amb quin llenguatge volíem fer aquesta obra,
perquè jo no ho tenia molt clar, ho havíem de descobrir.
Són tres actes, no?, Los Jos Feroces, Viento y Joyas y El Idioma Impossible.
En total demanes a l'espectador que estigui unes quatre hores al teatre.
Sí, quatre hores i quart, comptant les pauses, eh?
Això et feia cert respecte o no?
Molt, de fet jo no volia fer-ho així, jo volia fer una obra de tres horetes,
però a mesura que ho anàvem fent o no anàvem fent, anàvem veient que necessitàvem aquell temps,
i de fet jo ho he patit molt, i els actors més, perquè després era com, hòstia, ho sento,
perdoneu-me, companys, però haureu d'estar quatre hores i quart allà amb una intensitat molt gran
i heu d'aguantar cinc funcions a la setmana, i això és una cosa que a mi ha arribat a un punt que m'ha sabut greu,
dic, ostres, ho sento, però per una altra banda el viatge que tenen ells mateixos és impressionant.
O sigui, després l'Enric m'ho diu, és que jo, bueno, és la cosa més bèstia que hauré fet a la meva vida.
Com acaben ells, que de funció deuen acabar esgotats?
Sobretot l'Enric, perquè té un tuter impressionant, ell acaba molt cansat,
i en un principi també, més que cansat físic o mentalment, cansat espiritualment.
O sigui, del sistema nerviós, del viatge que s'ha fotut,
i que ell, també, un actor més acostumat, tot i que ja ha fet teatre,
però més acostumat a fer la feina en audiovisual,
doncs ell està acostumat a donar-ho tot en el plano, no?,
i ha hagut d'aprendre també a retenir, ara et dono, però ara no, ara m'aguanto,
i ara deixo que el meu company em porti amb l'escena,
i és molt bonic, eh?, veure com ha anat evolucionant com a actor en el procés.
Fernando, Fernando, felices fiestas, de parte del Banco Central Ciudadanos.
Muchas gracias.
Clar, és un muntatge espectacular, amb un repartiment excepcional,
l'Enric Auquet et va dir que sí, a la primera?
L'Enric Auquet ha estat un soci d'aquest projecte des del primer moment.
O sigui, jo anava fent l'adaptació aquests tres anys que et dic que jo estava escrivint,
jo ho anava contrastant amb ell, quedàvem a casa seva, llegíem,
ell em deia, mira, ostres, això més per aquí, això més per allà.
Ell és un actor molt compromès i que...
Ell em deia, ostres, si jo ho entenc, aconseguiré que la gent ho entengui,
però primer ho he d'entendre jo, no?
I això ha estat per mi una... ha sido mi musso.
Mentre escrivia, la meva musa ha estat l'Enric Auquet.
A l'hora de treballar també hi ha Guillem Balard, David Climent, Bruna Cusí, Raquel Ferri, Vicent Andongo, Xavi Saez.
Vas tenir clar aquest càsting? I quina és la família que s'ha creat?
Perquè tu em deies, no?, són quatre hores de muntatge que exigeixen molt els actors,
però ha estat com un viatge, no?, per tots ells.
Què ha passat? Què ha passat si miréssim més enllà del taló?
Què ha passat entre tots ells?
És un repartiment que s'ha anat construint, a poc a poc.
És cert que el Xavi i el David, per exemple, són dos companys d'aventures, no?
Amb el Xavi, des de la meva primera obra, estem treballant,
i és un actor que ens coneixem molt l'un a l'altre i sabem portar els llocs.
El David Climent sempre ha estat el meu director de moviment...
Bueno, de vegades ha estat ell, de vegades la Carla Tobias,
però és una persona amb la qual treballo molt, però mai l'havia dirigit com actor.
I amb la Vicenta, des de que soc nena, amb la Bruna, ja havíem treballat i teníem moltes ganes de tornar-hi.
El Guillem Ballard ha estat un grandíssim descobriment per a mi,
perquè evidentment sabia qui era, però no havíem treballat mai.
Recorda'm, sembla que no se m'escapi ningú.
Val.
La Bruna Cosí, la Raquel Ferri...
La Raquel, la Raquel, Déu meu, la Raquel.
Mira, la Raquel, la Raquel, la Raquel jo l'havia de dirigir primer a un espectacle que no es va fer mai,
a partir de Teoria Quincón, de Virginie de Pan,
fa sis anys, o sigui, abans que es posés de moda el llibre i tal,
ja havíem de fer aquesta obra i no ens vam entendre.
No ens vam entendre.
Va ser com, ostres, no era un bon moment...
No era el moment.
No era el moment.
I ens vam tornar a trobar i va ser, ei, ho tornem a intentar,
i t'ho dic, va venir a casa, va llegir les escenes i tal,
i vaig dir, ja m'he enamorat, vull dir, no vull buscar més, et vull a tu,
i és un dels grandíssims descobriments d'aquesta obra.
O sigui, realment, la Raquel és apavollant.
Heu de pensar que hi ha una escenografia mínima,
que són els anys 80, on se situa aquesta història, però que ressona a l'actualitat.
No vull fer més espòilers, perquè tinc l'esperança que això no acabarà aquest 5 de maig.
Jo també la tinc, jo també la tinc.
Ens hem fotut una feina que estaria bé que la poguéssim continuar.
Hem de veure com.
Ja et dic, ha estat un procés on hem eixamplat els nostres límits,
i això en alguns moments ha estat una mica esgotador, massa esgotador.
Aleshores, jo vull tornar i farem tot el possible,
però volem tornar també una miqueta més a gust, no?
I a veure si ho aconseguim.
Jo toco fusta, jo crec que sí.
Cal que truquem al Manrique per fer-li saber que hi ha, per petició popular,
per tota la gent que s'ha quedat sense entrada, sense poder veure el diàlva a tu,
si o si aquest muntatge ha de tornar.
Si vols trucar a tu, jo no et diré que no.
Has trucat ja o no?
No cal que diguis res més.
No cal que diguis res més.
Però tots els oients que ara ens estan escoltant i encara tenim missatges de veritat,
puc aconseguir entrades, entrades exaurides, com a molt es pot anar a la llista d'espera,
però poden tenir l'esperança que més tard o més d'hora, el dia del Batú si torna a Barcelona?
No, jo aquesta esperança no te la puc prometre.
A mi em vindria molt de gust.
El que sí que et puc dir és que jo tinc el desig que això succeeixi,
però també et dic que amb aquest repartiment, amb les circumstàncies d'aquesta obra,
que és una obra de... ostres, és llarga, no?
Doncs no és l'obra més fàcil de moure.
Però espero que sí.
Jo espero que sí.
Posaré un espelma, dues, tres, les que calguin,
i ja està.
També et dic, si algú vol veure el dia del Batú si com ara és, com és ara,
ha de venir ara.
Això és clar, mira.
I fer, no sé, i esperar-se, bueno, allà, esperar-se allà a la porta,
demanar-ho, perquè també et dic una cosa, si tornem,
evidentment l'obra evolucionarà.
Nosaltres estem sempre donant-li voltes una mica al coco, no?
I segur que trobarem coses que seran diferents
i jo crec que estaran millors, però, bueno, que hauran d'evolucionar.
Ens han quedat moltes preguntes per fer-te.
No les vull fer perquè aquí tenim l'esperança que tornarà,
que serà una realitat.
Tan de bo, tan de bo.
Ivan Morales, gràcies un dia més per acompanyar-nos en directe
aquí a l'estudiu de Catalunya Ràdio.
Enhorabona i ara prenem-te un temps,
perquè el que puguis fer a partir d'ara t'hauràs de pensar molt bé.
Sí, sí, no, no, ara el teatre i jo descansarem una mica l'un de l'altre.
Gràcies i sort.
El matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
Com embolicar el teu regal del Dia de la Mare?
Per al Corte Inglés.
Estén el teu braç dret.
Fes el mateix amb l'esquerra.
Asegura't que cobreixes el t'estimo que vols embolicar.
O regala les bambes de Running Bomero 17 de Nike
per 159,99 euros.
Regalar sempre serà més gran que qualsevol regal.
5 de maig, Feliç Dia de la Mare.
El Corte Inglés, a la botiga Web i App.
El proper dissabte 11 de maig, vine al Clínic Obert.
Durant tot el matí, als voltants de l'Hospital Clínic Barcelona,
participen tallers de ciència i salut, concerts, visites guiades,
activitats infantils i esportives i molt més.
Una jornada per promoure hàbits saludables en un ambient festiu per totes les edats.
Dissabte 11 de maig, vine al Clínic Obert.
Viu la salut al carrer.
Més informació a clinicobert.cat.
Amb el suport de la biotecnològica Amgen.
Si vols preparar plats brutals,
maleta de romer o en un pim-pam,
devora el nou llibre de cuines.
A la venda a la botiga 3CAT i als punts habituals.
L'Incat.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Del 9 de maig al 24 de setembre,
el MACBA presenta l'exposició Jordi Colomer.
Façana, foto, festa, futur, fideus.
En aquesta exposició, Colomer aborda de manera oberta,
festiva i participativa la vida col·lectiva de les ciutats.
Més informació a macba.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Del 8 al 11 de maig, a Reus,
viu al circ en estat pur
amb la 28a edició del Trapezi,
la Fira de Circ de Catalunya.
Quatre dies d'espectacles de circ
amb més d'una quarantena de propostes artístiques
de les millors companyies.
Compliran la ciutat de Reus d'acrobàcies,
humor, música i molt més.
Més informació a trapezi.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'inca. L'inca. L'inca.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Baila, mi morena,
por si no hubiera un mañana,
siente como vibra el mundo bajo tu piel.
Baila, mi morena,
por si no hubiera un mañana,
siente como vibra el mundo bajo tu piel.
És el de maig.
I avui ens fa molta il·lusió tenir aquí a l'estudi de Catalunya Ràdio
unes grans de la música.
Són trencadores,
són úniques
i tots els adjectius que els hi podríem posar
són les migues
i crec que necessiten poques presentacions.
Marta Robles,
Alicia Grillo,
Carolina Fernández,
La Chispa
i Laura Pacios.
Bon dia, com esteu?
Bon dia.
Bon dia.
Fa un mes ja que va sortir aquest nou àlbum
Rumberes,
amb el que heu celebrat 20 anys de la banda.
20 anys on han passat moltes coses.
Quan mireu enrere,
què veieu en aquests 20 anys?
Bueno, yo veo que es toda una vida, realmente,
porque es que comenzamos en las migas muy jóvenes,
sin muchas pretensiones, digamos,
de, o sea, no sabíamos qué iba a pasar,
no fue una banda que se formó
con ningún objetivo en concreto
de hacer algo muy...
De hecho, tardamos muchos años en grabar el primer disco
y a partir de ahí yo creo que sí,
que fue Renas del Matute,
que fue un disco que se celebró mucho en ese momento
porque era un disco diferente dentro del mundo del flamenco
y creo que bastante tendencia en ese momento
sobre cómo hacer un flamenco
sin estar encorsetado en un flamenco tradicional, quizás.
Y después de esto, pues ya nos dieron muchas ganas
de hacer muchos más discos,
de profesionalizarnos
y hacer un proyecto muy sólido, ¿no?
Y a día de hoy, pues yo creo que tenemos algo muy personal.
¿Quién son aquestes rumberas?
No sé si són a qui li dediqueu aquest disc,
a qui voleu homenatjar
a través d'aquests 20 anys de carrera.
¿Quién són les rumberas que aporten el nom del vostre disc?
Rumberas no somos solo nosotras,
rumberas somos todas,
las que venían antes,
las que estamos ahora,
las que vendrán después.
Es un homenaje a muchas de las rumberas
que nos inspiran,
que hay muchísimas,
pero, bueno,
hay muchísimas, no sé.
Hay muchas, pero no tantas.
A nosotras, por supuesto,
a todas las que nos rodean
y queremos que sea
abrir camino a las que vienen detrás.
Per les migues han passat veus
com Sílvia Pérez Cruz,
com Alba Carmona...
Hauran estat moments complicats del grup,
no?, de la banda,
quan en un moment algú diu
escolta'm, ara jo necessito caminar en solitari,
cosa que és totalment legítima,
però són moments que has de pensar
ostres, i ara què, no?
Anem a reconfigurar la banda,
com ho fem,
com han estat aquests moments?
De comiat, eh,
que els comiats
mai són fàcils.
Claro,
no es fàcil,
pero siempre es como un reto,
no?
Es como un punto
en el que tú tienes la opción,
siempre tienes la opción
o de dejarlo,
o de recomponerte
y superarlo
y reinventarte
y yo creo que siempre ha pasado eso,
que siempre es una reinvención,
como dice Marta,
hacia adelante,
porque al final eso es de lo que se trata,
de seguir buscando,
somos muy inquietas
de siempre encontrar maneras nuevas
y una persona que llega nueva,
que trae una frescura,
que trae otro lenguaje,
que trae otro bagaje,
siempre es una oportunidad preciosa
para crecer junto a ella
y crecer como banda
y crecer con todo lo que,
con toda esa energía
que trae una persona
que viene con todas las ganas.
¿Quién está?
¿Desde el primer día?
Solo yo.
Només tú, eh?
Sí,
solo yo,
que empezamos en 2004,
es decir,
esto es una banda
que siempre creo que se va a ir renovando,
ya no,
ya ni siquiera es como un cambio,
o una,
no,
ya es algo tan natural
que me parece genial
cuando la gente pasa por aquí un tiempo
y después sigue su camino,
podemos volver a reencontrarnos,
como por ejemplo en el caso de Alba Carmona,
¿no?,
que cuando marchó,
yo creo que para ella fue difícil,
para nosotras también,
pero siempre hemos seguido haciendo cosas juntas,
ha venido a algún concierto,
hemos hecho incluso proyectos aparte,
es decir,
que eso es lo bonito,
que son gente que se te queda en el corazón.
I es nota una mica dins de la gestió del grup
que tu ets com la mare Pilar,
no?,
com la persona que ahir és des del primer dia
i que, per tant,
no ha deixat mai de portar les regnes,
sí, eh?,
totes que sí somrient, eh?
Claro que sí.
Y menos mal,
y gracias.
Y gracias a ella.
Va,
anem a descobrir
què porta aquest nou àlbum Rumberes,
fa un mes que va sortir,
segur que l'heu escoltat,
però és que entre les col·laboracions
hi ha una artista molt i molt estimada
pel Matí de Catalunya Ràdio.
Tots volem una mica més,
una mica més,
una mica més.
Tots volem una mica més,
una mica més,
una mica més,
una mica més.
Tots volem una mica més,
una mica més,
una mica més,
Tots volem una mica més,
una mica més,
tots volem una mica més.
Col·laboració amb la Su,
col·laboradora del Matí de Catalunya Ràdio,
una artista fantàstica.
I aquí és la vostra primera cançó en català,
és veritat que veu fer aquella preciosa versió
de la plaça del Diamant.
Com ha anat això de dir,
va, anem a cantar també en català,
que això no ho havíem fet?
Bueno,
es que nosotros realmente nos consideramos de aquí,
somos cada una de un sitio,
pero Barcelona és nuestra casa
i clarament que queríem homenatgear
aquesta terra,
aquesta llengua,
i l'Od de Su,
ha sigut un regaló.
Mira, per exemple,
Su és una rumbera.
Ella no lo sabe,
pero ella es una rumbera.
Ella tiene un lenguaje
que es muy distinto al nuestro,
ella canta, pues eso,
sus canciones,
un lenguaje mucho más cercano del pop,
pero cuando se acerca a lo nuestro,
en realidad lo disfruté un montón.
Ella quería como hacer palmas,
se mezcla muchísimo con esta rumba,
con el final este de rumba catalana,
es como que al final
nace una cosa preciosa.
Y una mica més,
yo creo que es una de las joyitas
de este disco.
Dius, som de diferents llocs.
D'on sou?
Sí.
Mèrida, Extremadura.
De Mèrida, de Mèrida.
Yo soy de Córdoba.
De Córdoba.
Yo soy de Sevilla.
Sevilla, eh?
Y yo soy de Madrid.
I de Madrid, eh?
Però us considereu catalanes
perquè vosaltres ara mateix
viviu aquí.
Vivimos aquí.
Yo llevo viviendo aquí
desde el 2003.
Imagina't.
Soy ya más catalana
que sevillana.
Què tal?
Som bona terra d'acollida o no?
Claro que sí,
si no que hacíamos aquí nosotras.
Això mateix.
Això mateix.
Va, anem a una altra
col·laboració molt espacial.
Que me va, me va, me va,
me va subiendo la copita,
la borrachera.
La i vente pa'cà.
Que me voy, me voy, me voy,
que me estoy yendo,
que ya se han ido mis colegas.
Pa'l otro va.
Yo quiero un buen rollo contigo.
Yo quiero un buen rollo contigo.
Las migas y este hijo más.
Qué lujo.
A mí me encantan ellos.
Me parecen como si fueran
las migas en hombre.
Ah, sí.
¿Por qué, por qué?
Pues porque son muy músicos,
son muy bandas,
porque a nosotras, por ejemplo,
una cosa que creo que nos caracteriza
es poco ego, ¿sabes?
No somos grandes nombres propios así,
sino que somos compañeras
y todo el rato hacemos un poco,
todas un poco de todo.
Y a ellos les he visto también ese punto, ¿no?
Que al venir de otras bandas
y estar detrás,
cuando se han puesto en primera fila,
traen ya una humildad
y un saber hacer
que eso es muy válido.
Pues deu la samarreta de l'equip, ¿no?
No la samarreta de cadascú,
sino la samarreta de l'equip,
que al final és el que fa ganar
en un grup de música.
Y a la hora de trabajar con ellos
ha sido tan fácil,
porque venían con un montón
de ideas súper graciosos,
hicimos un montón de voces,
encontramos un trombón por ahí
y el Guillem nos grabó un trombón
que decía
no he cogido el trombón
en por lo menos no sé cuántos años.
Y aún así,
supermajos.
Luego hicimos un videoclip también
ahí en medio de la calle.
O sea, todo muy fácil
con estos chicos, la verdad.
Y entre aquestes cançons
n'hi ha una que emociona.
¡A Mayalena!
¡Alsa!
La la la la la la la
La la la la la la la
La la la la la
Susúrrame
O cuéntame
Rompe el silencio
Y cántame
Obsérvame
O mírame
Que hablen los ojos
Si quieren ver
Mi absurdo sé
Elena Gadel
també seria una bona rumbera, eh?
Bueno, ella és una rumbera.
Es que lo es.
Es que lo es.
Ella s'arrenca cada vez que puede, vamos.
Què diu aquesta cançó
que canteu, loca, eh?
D'Elena Gadel.
Explica'm per què.
Per què heu volgut que la Gadel
participeix just en aquest tema.
Pues mira, porque Elena y yo
tenemos un dúo muy bonito
que se llama...
Bueno, es un proyecto
que se llama Las Donas de la Medavida
es Marta Robles y Elena Gadel
que hemos girado muchísimo por Cataluña
en los últimos dos o tres años
y esta era una de las canciones
que cantábamos en el espectáculo
las dos solas
y a mí me apetecía mucho
hacerla con las migas
porque como que tenía muchas ganas
de darle, de poner la banda entera, ¿no?
Entonces, por supuesto, le dije
Elena, la vamos a grabar con las migas.
Un día sí quedamos
y yo ahí muy nerviosa.
Digo, la quiero grabar con las migas
pero, por supuesto, queremos tener
tu voz con nosotras
y Elena es muy amiga de nosotras.
Yo creo que es un poco como lo de Sue, ¿no?
Aunque ella esté más cerca
a otras músicas
cuando tiene la oportunidad
de pegarse una fiesta con nosotras
es como para ella
es como si la llevaras
a la feria de Sevilla, ¿no?
Siempre me dice
me tenéis que llevar
a las fiestas esas que hacéis
no sé qué
porque, claro,
ella tiene también
sus raíces de granada
y se lo pasa muy bien
y la queremos un montón.
Hi ha col·laboracions
com les que hem dit
però també hi ha...
A veure, estava mirant aquí el disc
Laura Pacio, Sebastián Merlín
Laura Pacio és que és una de les artistes
qui més em deixo
perquè hem parlat
de la Sue
de la Agadel
hem parlat
dels Estijomes
serien aquestes, ¿no?
Sí, pero también
como tenemos dos amigas rumberas
que nos llegan al corazón
que son nuestras seis laqueros
y Esther González
de Maruja Limón
somos súper, súper, súper amigas
y por supuesto
y Ana Colón
Ai, que ens la deixàvem

y no queríamos hacer este disco
sin ponerla en algún sitio
entonces queríamos sus voces
y también las tenemos con ella
haciendo coros
La cançó que obra rumberas
crec que es aquesta
Hoy ha salido el sol
y tú no estabas
Quería olerte el pelo
en la mañana temprana
Quería mirarte a los ojos
tocarte esa cara
oír tu sonrisa
sentir tu mirada
Vuela a playa cercana
desde tu casa
La magia se enrea
muy cerquita de Chiclana
Rollo a tu guitarra
mi guitarra
la ropa grande
Ojitos verdes
aquí va dedicada
Pues va dedicada
a mi tío Rafa
que tenía los ojitos verdes
y entonces hay tres canciones
en este disco
que están dedicadas a él
porque bueno
el disco
la idea del disco
surgió un poco
a partir de unas
de unas letras
que tenía un primo mío
de Sevilla
y me dijo
tengo esto
no sé qué hacer
porque mi tío
se había muerto
y era como que mi familia
era un súper drama
por supuesto
y me dio estas letras
y yo pensé
no sé
o sea no podía
no podía abrirlas
no podía leerlas
mucho horror
y ya con el tiempo
con los años
empecé a decir esto
lo más bonito que puedo hacer
es ponerles música
para que sea un trabajo
entre mi primo Sergio y yo
y cantarlas con las migas
que es como yo
mis brazos
mis ramas
como yo me expreso
y de ahí como volvió
un poco la alegría
y de estas tres canciones
pues empezaron a salir
a salir las otras
y esta es la historia
aparte es que
quería contarte
que la canción
de una mica mes
también es una letra
de mi primo Sergio
aunque sea en catalán
tú sabes que en Sevilla
también hay gente
que habla el catalán
así como por gusto
y mi primo Sergio
es uno de ellos
entonces
estoy muy orgullosa
porque está muy bien escrita
sabes
y así que
bueno
es un disco
que parte un poco
de una
de una pena
pero que se
se va
alegrando
cada día
anem a tu planeta
tú sabes
de dónde vengo
yo no sé
dónde vamos
los dos
eres lo que soy
te miro
y me veo
te veo
y soy yo
vintage en el món
de la música
de les amigues
sempre sent
dones
en un
mercat
on
no
no
deus
ser
gens
fàcil
no
no
es que
hay muchos hombres
en este mercat
sabes
como dices
en un mercat
y bien digo

donde solo hay hombres
realmente
es muy difícil
para mí es muy difícil
no enfadarme
prácticamente cada día
cuando veo
programaciones
programaciones
de festivales
que dices
no os da vergüenza
si hay ocho
conciertos
porque son siete tíos
y una tía
o
sabes
no lo veo
no lo veo justo
lo veo muy
muy feo
y muy vergonzoso
porque hay tantas propuestas
femeninas
tan chulas
que no entiendo
por qué
no
o sea
la culpa es
dels programadores
o la responsabilidad
la culpa es de la sociedad
entera
porque los programadores
programan
lo que la gente quiere
pero la gente quiere
lo que los programadores
les programan
y lo que ven en la tele
y escuchan
entonces es que
es toda una bola
donde tú te crees
que a ti solo te gustan
bandas masculinas
o cantantes masculinos
pero no es así
es que
no te los enseñan
entonces para las mujeres
que están empezando
es muy difícil
y yo me enfado
no porque a nosotras
no nos pasa
porque tenemos mucha suerte
tenemos muchos conciertos
y hemos luchado mucho
pero me enfada
por todas las mujeres
que no tienen
las mismas oportunidades
Sou Latin Grammy
2022
a millor álbum de flamenc
¿Us ha canviat la vida
aquest reconeixement o no?
Hombre, eso te cambia la vida
te cambia la autoestima
ya para toda la vida
no, pero en serio
sí que hemos notado
por ejemplo
veníamos de una gira
en Estados Unidos
y en eso por ejemplo
no hemos notado muchísimo
el reconocimiento
tan grande que hay allí
era una gira
de 12-15 conciertos
y casi la mitad
estaban soldados
entonces por ejemplo
tenemos mucho más público
y un público muy fan
muy fanático
como dicen ellos
y en eso sí que lo hemos notado
y también pues
en la tranquilidad
de abordar un nuevo disco
un nuevo disco
un nuevo espectáculo
todo lo que rodea
el trabajo que hacemos
es como que de alguna manera
se asienta
se consolida
y tú dices
vale chicas
esto ya está
vamos a por todas
a por el siguiente
porque esto ya lo tenemos
esto es nuestro
pero este camino
que estamos haciendo
lo tenemos delante ya
ya nos toca demostrar
sino gaudir del camino
exactamente
eso es rumberas para mí
eso sí
es disfrutarlo
es decir
es cuando
con lo del Latin Grammy
de pronto
yo de pronto
vi el proyecto
desde fuera
y dije
uy
es que nos han dado
Latin Grammy
porque esto es chulísimo
o sea
no porque sea nuestro
ni mío
sino porque desde fuera
han escuchado este disco
y han dicho
este es el mejor disco
2022 de flamenco
a nivel
latino
o internacional
o como sea
y al ver eso
desde fuera
pues con este
siguiente disco
en vez de decir
bueno y ahora
tenemos que superar
pensé
no
ahora vamos a hacer
vamos a hacer
lo que nos dé la gana
vamos a disfrutar
y que ya está todo demostrado
vamos a hacer canciones
quizás son más largas
o hay incluso
una canción instrumental
o sea
vamos a hacer
lo que tenga que estar
en el disco
porque tiene sentido
a nivel musical
y no
ya
el objetivo ya está
acabarem
amb aquesta entrevista
amb la vostra música
en directe
com no podia ser
d'una altra manera
no m'imagino
millor final
però
si mireu endavant
com us agradaria
veure les migues
d'aquí a 20 anys
uy
qué pregunta
d'aquí a 20 años
d'aquí a 20 años
donen per suposat
que res es pot predir
que la vida és incerta
i que no sabem
què ens passarà demà
però una mica
després d'aquests 20 anys
quan mireu endavant
què us agradaria
que us passés
yo es que creo
que las migas
es una familia
de muchas mujeres
que se dedican a la música
y que aman la música
sobre todo
creo que la música
es la clave
porque vivimos
por y para ella
o sea
nos hemos criado
estudiando
escuchando
y nos hemos formado
y ahora estamos aquí
y creo que
las que estamos
las que vendrán
todo lo que nos pase
girarán torno a la música
y creo que haremos
cosas súper chulas
y yo no sé
no le veo ningún final
a esto
te lo digo
yo en 20 años
tendré 67 años
y entonces
estaré como en un sofá
sentada ya
en el espectáculo
tú en un sofá
no
pero un sofá
como muy lujoso
y como un poco
así como
como la pantoja
en el espectáculo
es como un diván
¿no?
y así yo con mi guitarra
y ellas así
dando vueltas
y yo mirándolas
tú para allá
tú para acá
pero yo quiero sofá
un ratito también
yo también me sentaré
ya un poquito
en el sofá
com que fareu
el que voldreu
doncs si voleu sofás
tindreu sofás
i si voleu moure's molt
us moureu molt
Marta, Alicia, Carolina, Laura
són les migues
moltíssimes gràcies
avui per venir
a celebrar
aquests 20 anys
de trajectòria
per molts anys
i moltes migues
sempre
moltes gràcies
hoy ha salido el sol
y tú no estabas
Toma
quería olerte el pelo
en la mañana temprana
quería mirarte a los ojos
tocarte esa cara
oír tu sonrisa
sentir tu mirada
fue la playa cercana
desde tu casa
la magia se enrea
muy cerquita de Chicana
lo lluelo tu guitarra
mi guitarra
la ropa grande de tu voz
mi guitarra
por ser como él
no hay que pedir perdón
la ropa grande de tu voz
tus ojitos me dices
ay, ay, ay, ay
que lo hubiera
pa tenerte
siempre, siempre
siempre a mi vera
siempre a mi vera
sí, sí, sí
siempre a mi vera
tus ojitos verdes
ay, ay, ay
hay que lo hubiera
ay, ay, ay
hay que lo hubiera
¡Ay, ay, ay! ¡Ay, ay, ay, ay! ¡Ay, ay, ay, ay! ¡Ay, ay, ay! ¡Ay, ay, ay! ¡Ay, ay, ay! ¡Ay, ay, ay, ay!
Los hoyuelos de tu guitarra me cantan en la noche, la brisa me despierta, amanece en roche.
Y yo que tenía razón, que mi alma está más limpia, no se ensuque al corazón.
Por ser como eres no hay que pedir perdón, tus ojitos verdes, ¡ay, ay, ay, ay! ¡Quién lo viera!
Pa' tenerte siempre, siempre, siempre a mi vera, siempre a mi vera, sí, sí, sí, siempre a mi vera.
Tus ojitos verdes, ¡ay, ay, ay! ¡Ay, quién lo viera!
Tus ojitos verdes, ¡ay, ay, ay, ay! ¡Quién lo viera!
Pa' tenerte siempre, siempre, siempre a mi vera, siempre a mi vera, sí, sí, sí, sí, siempre a mi vera.
Tus ojitos verdes, ¡ay, ay, ay! ¡Ay, quién lo viera!
Ay, que lo viera
Ay, ay, ay, ay
Ay, que lo viera
Ay, ay, ay, ay, ay
Ay, que lo viera
Ay, ay, ay, ay
Ay, que lo viera
Ay, ay, ay, ay
Ay, que lo viera
¡Ay, ay, ay! ¡Ay, ay, ay!
Marina Romero.
A la Fonda de Catalunya Ràdio obrim cada dijous un nou programa.
En podcast, així, ben enllaunat, amb tot el seu sabor.
Amb el pica-pica, que hi hagi molta variant i després un bon plat.
D'aquells que tenen suc, dels que s'hi pot sucar pa.
I amb unes bones postres. Ah, tot ben amanit.
Pep Noguer us obre les portes del podcast de la Fonda.
I amb productes del territori.
Cada dijous a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Vinga, va, comencem.
Amb el suport de la Federació Catalana D.O.P. I.G.P.
i la Generalitat de Catalunya.
Si el teu fill és un apassionat d'eufòria i té entre 9 i 14 anys,
aquest estiu té l'oportunitat de viure el seu gran somni.
Torna a l'Eufòria Campus.
Les colònies d'estiu inspirades en el programa d'èxit de TV3 i 3CAT.
Diversió, cant, ball i molta, molta música.
Inscriviu-vos-hi a euforiacampus.cat.
Les places són limitades.
A Eufòria Campus, l'estiu no havia sonat mai tan bé.
No puc veure què passa.
Un home queda paralitzat i connectat a un respirador artificial.
Quant de temps estarà així?
La paràlisi és irreversible.
Però viatjarà molt i ajudarà centenars de malalts com ell.
Perquè no vull només sobreviure.
Vull viure la vida de veritat.
Protagonitzada per Andrew Garfield.
Respira, és la gran pel·lícula.
Aquesta nit, a la plataforma 3CAT i a TV3.
Tres quarts d'una.
Va, anem als temes pendents.
Molt bon dia a totes i a tots.
Molt bon dia a tothom.
Precipitacions, ruixats, rugims.
Home, és el mal temps.
Ara fa fred, ara fa calor.
Més aviat, hivern.
He trucat als Mossos, eh?
Perquè això és denunciable.
Ai, alcalet que està enfadat.
Gerard Jovan, jo ispirosa.
Ona, vinyamata.
Bon dia, bona hora, Carles Roig.
Bon dia.
Bon dia.
Pensava que no m'havies vist, eh?
Ui, ui, ui.
Hola, bon dia.
Ei, què passa?
Ei, com has deu?
No, ole no, hola.
Avui sou tots.
Va, què queda pendent aquesta hora?
Aquesta hora ens queda pendent parlar una mica més del gran tema de la setmana,
que és el numeret que ha muntat durant els últims dies Pedro Sánchez.
Avui us donarem alguna informació que desconeixeu sobre aquest tema.
¿Todavía estáis con eso?
Me encanta.
Bueno, calli.
¿Queréis una foto conmigo?
No, no volem que em foto...
Una foto mía.
No, no volem que em foto seva.
No, digu-me, què passa?
Hola.
No, què passa?
Què fa?
Hola.
Estoy mirando.
Y si me aguantas la mirada, quedarás embarazada de mí.
Per veritat.
Quina bonició.
També mirarem d'aclarir què passa amb les escoles concertades a Catalunya,
és on es paguen les quotes més altes per aquest tipus d'escolarització.
No hi ha dret que la ministra, l'Eció,
no ajudi totes aquestes famílies que necessiten ajuda.
Ah, senyora Rigau, bon dia.
Sempre que parlem d'educació, vostè present.
Per una escola de qualitat superior,
sí, a les aules els Quiroles necessiten ajudes.
És una mica difícil d'entendre això que planteja senyora Rigau.
Escolta, calen foc a totes les escoles concertades.
David Fernández, bon dia.
Avui no és un bon dia, Marina, acompanya.
No?
Avui...
Què ha passat?
El primer de maig.
Ah.
És un dia de lluita.
No, espera un moment.
David Fernández, o parles una mica més alt i vocalitzes o no estem mantenint res?
De combat, de lluita, és dia...
David, no et fa res.
Acosta el micròfon a la boca.
El tinc dins la boca.
Val.
És el dia de la treballadora.
Així res.
És el dia que comemorem la mort dels treballadors de Chicago,
el 1888, a la fàbrica MacCornic,
quan lluitaven contra el sistema capitalista,
que els volia imposar jornades de 18 hores.
Molt bé.
David, de veritat, la secció volia tenir un altre to.
No està, no entendre que no digui que avui és festa.
On és l'Ostrell?
No, en un protestant, segurament, no?
Alguna manifestació.
Vale.
Si no li tiro una sabatilla.
No, no cal que tiri res, David, aquí...
Per què no estàs a cap manifestació?
No estic a cap manifestació?
Doncs perquè estic treballant.
No sóc cap Esquirol.
No, sóc Esquirol.
Toma Sandalià.
Un moment, un moment, un moment, que algú ha de treballar.
Aquí no hi ha Esquirol, que algú ha de treballar.
He de carregar un vidre de Catalunya Ràdio
que hem pagat entre tots els catalans.
Ah, un altre.
Ara t'has quedat escals.
És el doble vidre.
Ara t'has quedat escals.
És igual.
Ara m'emporto les teves sandàlies i tornaràs escals a casa.
Són sandàlies simbòliques, i el vidre també és simbòlic.
Són a paret de vidre.
No és cap paret de vidre, era una finestra.
Els oprimits.
Molt bé.
David, gràcies.
Segur que està molt bé tot el que ens has dit, però...
La guerra acompanyes.
Què?
La batalla, vull dir.
La guerra no.
La lluita.
La lluita contra el capitalisme.
Anem a parlar del cas Pedro Sànchez
perquè tenim novetats sobre aquests 5 dies de reclusió.
Claro que vale la pena, Pedro.
Pedro, Pedro, Pedro, Pedro, Pedro, Pedro, Pedro, Pedro!
Pedro, Pedro, Pedro, Pedro, Pedro, Pedro, Pedro, Pedro, Pedro, Pedro, Pedro!
¡Ay!
Pues el tema cansa,
porque toda la gata ha sido como allo de Juan Palomo,
yo me lo guiso, yo me lo como.
¡Ay, yo sí me lo como, ya te digo yo,
si me lo como ese Dios bendito Jesucito de mi vida, ¡ay!
Le como la cara a la metasso.
A ver, seguramente la vicepresidenta...
Calma, eh, senyora Montero.
¡Vamos todos juntos! ¡Vamos, vamos, vamos!
¡Vamos, vamos!
¡Vamos!
A ver, señora Montero, passi d'aquí.
¡Venga!
¡Passi d'aquí!
¡Ay, mi arma, que de más susurrío!
¡Esto como la fiesta de mi pueblo, eh, me acuerdo yo!
A ver, ministra, ja està,
ja s'ha resolt tot aquest tema del Pedro Sánchez,
rebaixi una mica el to eufòric que porta
des del cap de setmana passat,
que semblava que s'hagués pres no sé què.
¡Venga, ella, mi arma!
¡Rebojito!
¡Pedrito tiene un color especial!
¡Pedrito sigue teniendo su buen democimiento!
¡Vola a comportarse!
¡Me gusta estar con su gente!
Mira, yo porque no me sé huevo otra más, solo este trozo, ¿eh?
No, senyor Guilla.
¡Por favor especial!
I ens estranya molt que se sàpiga on troba esta letra.
¡Ay, ay, ay!
A ver...
¿Cómo estaban?
¿Cómo estaban?
¡Pedrito sigue teniendo su buen democimiento!
¡Ay, ay, ay!
¡Me sigue huyendo azar!
¡Me gusta su gente!
¡Has visto tú!
¿Pero por qué hemos convertido el programa en una caseta de la Feria de Abril?
Lo que ha conseguido ese cacho de Dios bendito, ese hombre que ilumina más fuerte que un rayo de sol.
¿Has visto tú como nos has catapultado en la encuesta que vamos más disparado que un tertuliano de xeringuito en el cumpleaños de Fedredor?
No, sí, això és veritat.
No me parece bien el comentario.
El cas és que avui volem parlar amb un periodista que ha seguit molt de prop aquest tancament de 5 dies de Pedro Sánchez.
Jordi, Evole, bon dia.
Hombre, Marina, bon dia.
Però potser que algun dia m'invitin a Catalunya Ràdio, ¿no?
No, Jordi, ets a Catalunya Ràdio.
No, no, és que estoy vetado.
O sea, a Catalunya Ràdio estic vetat, no puc parlar.
No estàs vetat per Catalunya Ràdio, tio.
Estàs parlant per Catalunya Ràdio, Evole.
Jo soc de barri i me falta calle, tío.
O sea, moltes coses no saps del barri, tio, que ets de Poray, de Catalunya, no, suposo?
Igual que tu.
Què passa?
Quin mal hi ha a barritxar Catalunya.
Com?
No, barritxar.
Barritxar, fer-la més de barri.
Ah, barritxar, barritxar.
És que estic vetat, tio, no em deixeu parlar.
Però has vingut a parlar de Catalunya Ràdio de Pedro Sánchez?
Sí, és que el Pedro ens va concedir un reportatge de lo de Evole
i hem pogut estar els cinc dies tancats amb el Pedro.
Ah, sí, has estat amb el Pedro Sánchez durant els cinc dies que ha estat reflexionant allà a la Moncloa,
pensant si seguia de president o no.
Tu has estat allà amb ell?
Mola o no?
Sí, sí, no, està molt bé.
Mira, lo hemos titulado lo de Pedro.
Molt bé.
I bueno, si vols, Marina, t'he portat un par de fragments perquè em facis la publi.
Clar, no, no, sí, sí, faltaria més, a veure.
Ja que me veten en Catalunya Ràdio...
No, estàs vetat a Catalunya Ràdio.
Jordi, mira al teu voltant.
Evole, no, aixeca el cap del...
Si soc aquí, veus que ets a Catalunya Ràdio, veus aquests logotips aquí...
Ets a Catalunya Ràdio, no estàs vetat a Catalunya Ràdio.
Si aquest estudies vermell.
Bueno, és igual.
Lo de Pedro.
Sí.
Vale, el primer fragment correspon als moments inicials del tancament.
I bueno, li pregunto al Pedro, pues, què piensa hacer, no?
Molt bé, doncs escoltem aquest primer fragment de lo de Pedro, Jordi Evole,
tancat a la Moncloa, amb el present Pedro Sánchez.
Joder, vaya choza, no, Pedro?
Yo es que soy de barrio, tío.
No, no, no, es que esta no es mi casa, es la casa de todos los españoles.
Pero vivo yo en ella.
Ja, bueno, oye, ¿y ahora qué?
O sea, a pensar si dimites, ¿no?
Supongo.
¿A pensar si dimito?
A pensar si dimito, dices.
¿Pero qué dices?
No, no, no, no lo sé, Pedro, es que no lo sé, tío.
Qué tonto eres.
Es verdad, sí que soy tonto.
Azótame.
Sí, vengui, vengui.
Bueno.
Aquí esta última par.
Aquí el truixet igual el...
Hay que pulir, hay que pulir.
Sí, pero un menú, un menú, un menú.
Aquí se ha demostrado que no tenía cap intensidad dimitido, Pedro Sánchez.
Sí, no, que va, y después tengo un momento que es cuando al segundo día intenta vendre
una moto.
A ver, Pedro, ¿pero qué haces?
Pues estoy poniendo un anuncio en Wallapop.
Voy a vender una moto.
Pues si no tienes ruedas, macho, ¿no vas a vender esa moto?
No, esta moto ha sido víctima de una injusticia.
Ha sido maltratada por su antiguo dueño, que es de ultraderecha.
Comprar esta moto es reforzar tu compromiso con la democracia y la libertad.
Total.
O me compras la moto o eres un fascista.
Mira, ya me la he comprado.
Es que son gilipollas.
¿Qué tal?
Muy bien, muy bien.
Muy bien, muy bien.
Muy bien, muy bien.
Muy ilustrativo, te ha plegat.
A ver.
A ver, a ver, si em conviden un día a Catalunya Rádio.
¡Papá, vamos, a ver, si a Catalunya Rádio, tío!
No soy independiente y tengo el 8 con noms catalanes, pues claro, aneu a la merda, tío.
Si os plau.
De verdad, es que...
Pues si te'n convidat a venir, has pogut fer promoció i tot i publicitat d'aquests 5 dies que van estar tancats.
Vens tot sovint, cada temporada vens un parell de cops.
Si sempre entro per teléfono, si no me dejáis entrar aquí en l'estudio,
el segurata me pasa por la cinta, me mete dentro del escáner, tío.
Però què diu?
Va, canviem de tema.
Anem a parlar de l'escola concertada.
Sí, clar, l'escola dels que tenen 8 con noms catalans.
Però vostè sap com em dic jo.
Los burgués...
Marina Romaní.
Va.
La meva filla va a una escola, també del Servei Públic de Catalunya, una escola concertada de Calella.
Sou uns punyeteros.
A veure, les famílies catalanes són les que paguen les quotes més altes de l'estat.
Això a les escoles concertades, eh?
Sí, ens hem posat ara molt seriosos de cop.
És una de les conclusions que arriba un estudi que diu que això es produeix perquè aquestes escoles no reben prou recursos públics.
Però és que això és una cosa que s'ha de vigilar molt, eh?
Ens consellera Rigau, bon dia, benvinguda a nou al matí de Catalunya Ràdio.
Però és això el nou govern que entri de la Generalitat s'haurà de preocupar per ajudar totes aquestes pobres famílies de la concertada, eh?
Que no necessiten ajuda.
Suposa que veu una contradicció en això que està dient, no?, d'ajudar persones que no necessiten ajuda.
No, no, no. Les famílies de la concertada són una gent que realment valora l'educació de la canalla.
I per això paga uns diners, eh? Pogent-la tenir gratis.
Ja, ja, sí, sí, clar.
Bueno, però és clar, després, aquesta pobra gent, el Tesla no es paga sol, eh?
Clar.
Que a més s'ha de pagar la lletra i l'electricitat.
I de vegades hi ha dos Teslas, eh?
Clar, clar, no, no, sí, sí, s'ha d'ajudar tota aquesta gent, no?
Aquesta pobra gent de la concertada, penseu que tenen molts gastos.
Sí.
Molts més gastos que les famílies de la pública, que tot plegat.
Quin gasto tenen els de la pública si el Mercadona està fent ofertes tot el dia?
A veure, senyora Rigau.
Per favor.
En canvi, anar al bon preu ja és una altra cosa, eh?
Clar.
I no cal dir-los que anem a la Maller, eh?
Que compres un pot de pitassos i és com un any d'escolarització d'un nen de la pública.
Marina, la Marina Romero va sempre a la Maller.
Sisplau, a veure, aquest discurs...
Un moment, un moment, parin.
No, no, no, parin. Aquest discurs.
Què passa, Bule, que tu no... tu on compres tu?
Jo compro al negoci de la Paquita del barri de Cornellà.
Sí, clar.
No a la Maller, aquesta ser per gent burguesa de molts diners.
L'Asmallé ha arribat a Cornellà i a tot arreu, eh?
A veure, si em parleu tots a l'hora.
Bueno, perdó, consellera.
No, va, una cosa, una cosa.
Aquest discurs que està fent senyora Rigau no crec que sigui l'adequat.
Jo tampoc.
Menys en un mitjà de comunicació pública.
No, no.
I en un dia com avui, que és el dia del treballador.
No, perdona, Pereira, eh?
Però jo estic molt a favor de l'escola pública catalana.
Això vagi per davant de tot.
Molt bé, us deia tothom.
I totes les famílies que no tinguin més remei que anar a l'escola pública,
doncs que sigui el millor possible.
Pobrets.
No, no, però no és que no tinguin més remei que anar a la pública.
No, això està molt plantejat.
Però, esclar, si una família pot pagar una miqueta més,
doncs perquè els seus filles siguin a l'escola una mica més bé,
eh?, sense barrasar-se.
Doncs, bueno, però és prou.
Això és com comprar-se una Salomon de 190 euros, eh?,
o una altra carla en les 100 per 30, eh?,
que tot està molt bé i hem de tenir de tot.
Però una cosa és una cosa.
I l'altra cosa és l'altra cosa i et fa sortir bullof als espeus, eh?
Parlo de l'escola, eh?, no de l'escola pública, eh?
Molt bé, és que pari ja, perquè s'ha ficat en un jardí, això, eh?
No, escolta, està claríssim, eh?
Saps què us dic?
Que fins un altre dia i déu-n'hi-do-ho, eh?
No t'enfadis, Marina.
No, no, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Però si no te salís el lío.
L'altra, anem a l'envalier a comprar unes caletes marines.
Déu-n'hi-do que ha vingut, eh?
Anem a l'envalier, no, eh?, que hi ha ganes.
Déu-n'hi-do quin 1 de maig m'estan donant, va.
1 de maig.
1 de maig.
Caletes.
Això, nada, nada.
No, acaba la frase.
Solo de qué.
No quiero.
Fins aquí.
12 de maig.
Eleccions al Parlament de Catalunya.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
Per un sóc un heroi.
Per d'altres un covard.
Per un sóc un problema.
Per d'altres una solució.
No ens equivoquem.
Aquestes eleccions no van de mi.
Va de nosaltres.
Va del que Catalunya necessita.
Necessitem lideratge.
Bon govern.
I moral la victòria.
Poder viure plenament en català.
I la independència.
Per fer el país millor que necessitem.
Puigdemont president.
Junts més.
Estaràs cansado de unos y otros
que durante tanto tiempo te han defraudado.
Y no eres el único.
Hay miles de catalanes honrados como tú
que también han sido enganyados.
Pero no estás solo.
Ara ens toca a nosaltres.
A tots els catalans.
Perquè Catalunya torni a ser Catalunya.
Este 12 de maig.
Vota a Vox.
Votem en defensa pròpia.
Volem, volem, volem.
Catalunya de primera.
Volem.
Barrios seguros y sin ocupas.
Menos impuestos.
Una educación de calidad y trilingüe.
Una sanidad sin listas de espera.
Inversiones contra la sequía.
Y más vivienda para nuestros jóvenes.
Si quieres una Cataluña de primera,
vota Partido Popular.
Tu voto lo cambia todo.
Defensar la terra és defensar qui la treballa.
Defensar la terra és fer-ne terra d'acollida.
Defensar la terra és defensar una escola pública en català per a tothom.
Defensar la terra és blindar la sanitat de la privatització.
Defensar la terra per garantir una vida digna per a tothom.
Defensa la terra.
El 12 de maig, vota CUP.
Amb el govern republicà, Catalunya ha liderat la inversió social més important de la seva història.
Hem obert un camí per pal·liar les desigualtats.
I, sobretot, un camí de democràcia sense repressió.
Nosaltres, els republicans, on hem estat sempre.
Al costat de la gent.
Al costat de Catalunya.
Esquerra Republicana.
Hem perdut 10 anys, és veritat.
Però nosaltres no som dels que es rendeixen.
Perquè creiem en el futur d'aquest país.
Tornar a creure en el diàleg.
En unir en servir.
En la nostra sanitat i la nostra educació pública.
El proper 12 de maig, tornem a creure en Catalunya.
Amb totes les nostres forces.
El proper 12 de maig, fem-hi-lla president.
Força per governar.