El diputado de Esquerra Republicana al Parlament, Rubén Bagginsberg,
s'ha trasladado a Suísa en plena ofensiva judicial
pel cas tsunami democrático en que se l'acusa de terrorisme.
En una entrevista fa pocs minuts al matí de Catalunya Ràdio,
el diputat ha explicat que no es considera de moment un exiliat
perquè pot tornar a Catalunya quan vulgui,
però que ha preferit instal·lar-se a Ginebra
per preparar la seva defensa jurídica
i per l'ansietat que li ha provocat tota la pressió judicial.
Vaig marxar per una cosa tan natural, suposo,
com per buscar defensa,
defensa davant d'una imputació tan injusta,
tan desproporcionada i tan bèstia com és la de terrorisme.
Aquí a Ginebra hi ha molts bons advocats en aquest sentit,
també hi ha les principals organitzacions de drets humans.
Bagginsberg es va traslladar a Ginebra
aprofitant les vacances de Nadal
i ha admès que aquesta causa li ha provocat por.
El jutge de l'Audiència Nacional, Manol García Castellón,
va reactivar el cas del tsunami democràtic la tardor passada.
En plena negociació de la llei d'amnistia
va ser quan va decidir acusar de terrorisme
Carles Puigdemont, Marta Rovira
i una desena de persones més, entre elles, Rubén Bagginsberg.
Més notícies a la Riera.
Les tracturades bloquegen per tercer dia consecutiu
els principals eixos viaris de França.
El discurs del primer ministre, Gabriel Atal,
no ha calmat els ànims dels pagesos
decidits avançar cap a París.
Hi ha 6.000 tractors mobilitzats,
120 punts de bloqueig
i 12.000 agricultors implicats, segons els sindicats.
El ministre d'Agricultura francès, Marc Fesnó,
ha anunciat 80 milions d'euros per als viticultors
i preveu anuncis més concrets abans d'aquest cap de setmana.
Declaracions a l'emissora Sotràdio
poc abans de marxar cap a Brussel·les
per negociar amb les autoritats comunitàries.
Sí, el primer ministre parlarà abans no acabi la setmana
per explicar globalment la seva resposta
a temes sectorials i generals,
com l'intent d'avançar en la llei Enim
per millorar els preus al camp i també les qüestions europees.
Mentrestant a Catalunya avui s'han publicat
les bases de les ajudes per als productors de cereal
i els conreus d'hort afectats per la sequera el 2023.
Això inclou els pagesos de l'àrea del Canal d'Urgell
i els Agarra Garrigues,
que es van quedar sense regar
i que cobraran 700 euros per hectàrea.
Si no tenien assegurança,
la xifra redueix a la meitat.
Lleida Estela Busoms.
Bon dia.
Segons Acció Climàtica,
d'aquí uns 10 dies sortirà la convocatòria
que obrirà un període de dos mesos
per sol·licitar les ajudes.
Es preveu que s'hagin de resoldre
entre 10.000 i 15.000 expedients,
de manera que els ingressos
no es faran almenys fins a mitjans d'aquest any.
També s'han de tancar en els pròxims dies
les ordres d'ajudes
per als productors de ferratges,
que cobraran 1.140 euros per hectàrea,
i els de vinya i olivera.
Tot plegat per compensar unes pèrdues
per la sequera
que aquest any es poden tornar a repetir.
Són declaracions a aquesta emissora
del secretari d'Agenda Rural, Oriol Anson.
Sí que estem pensant ja
en veure què haurem de fer aquests anys
si no plou.
El que passa és que tenim un cert marge encara
perquè a la pluja, si cau,
ens doni un respiro
i no ens trobem amb la situació
que ens van trobar el 23.
Estela Busons, Catalunya Ràdio Lleida.
La ministra d'Educació, Pilar Alegria,
avala la decisió de Catalunya
de prohibir l'ús de mòbils a les escoles
i que només es puguin fer servir
excepcionalment a l'ESO.
Una proposta que recull les directrius
aprovades pel Consell Escolari
que coincideix amb la que va fer el Ministeri
a les Comunitats al desembre
i que avui han de debatre.
Alguns però ja n'han anat regulant
l'ús dels mòbils aquests darrers mesos.
La ministra d'Elegria,
en declaracions al matí de Catalunya Ràdio,
destaca que totes ho estan fent
en la mateixa direcció.
Esta primera decisión
por parte de todas las administraciones
yo creo que es muy positiva
y sobre todo porque todas vamos
en la misma dirección.
Cosa que yo creo que también
en el ámbito educativo se agradece
que independientemente del color político
que gobierna en cada territorio
podamos dar una respuesta común
a una preocupación
que yo creo claramente
que es una preocupación social,
especialmente de muchos padres y muchas madres.
El Consell General d'Aran
ha suspès la concessió de permisos de foc
i ha clausurat part de les àrees de lliure
per l'increment del risc d'incendi.
Viella, Sofía Cabanas.
Bon dia.
La Vall d'Aran ha assolit temperatures excepcionals
este mes de gener.
Això, sumat a la manca de precipitació,
ha fet que en determinats punts del seu territori
s'hagi assolit un nivell alt de risc d'incendi
que ha obligat la màxima institució aranesa
a prendre estes mesures.
Óscar Iubero, cap dels agents de Miei Ambient.
Abarrar temporalment les airaus
plaçades en indrets solans.
També que es permisi de huec
per a particulars
de veure'n sospenudi
en què baixa el risc d'incendi forestal.
Històricament, els mesos de desembre, genè i febrer
són els més cecs a la Vall d'Aran.
Sofía Cabanas, Catalunya Ràdio, Viella.
Esports, Marcos García.
El Barça afronta avui el primer partit
després de l'anunci de Xavi
que no seguirà com a tècnic
la propera temporada.
A les 6 podreu seguir la TDT del Barça-Osasuna.
És un partit pendent de la vintena jornada de Lliga.
És baixa per Sergiu o Fèlix
que ahir es va fer un esquins al turmell.
A la Champions Femenina de Futbol
avui Benfica-Barça a les 9
Irene Paredes és baixa
i Ochoala no forma part de l'expedició
perquè podria deixar el Barça
i a l'Euroliga de Bàsquet Barça-Virtus.
És un partit que jugarà a dos quarts de 9.
Tant el Benfica-Barça de Champions Femenina
com el Barça-Virtus de l'Euroliga
els podreu seguir a la transmissió
a l'app i al web de Catalunya.
Plataforma 3CAT.
Marc Gasol anunciarà aquesta tarda el seu futur.
El president del Bàsquet Girona
ha convocat una roda de premsa a les 6 de la tarda a Barcelona
per explicar si es retira o no del Bàsquet
a l'Eurocup de Bàsquet justament.
Joventut 85, Hapoel, Televip 91.
I avui estrenem un nou documental
de Podcast Records
al web de Catalunya Ràdio.
Es titula Toni Bou, el campió del mil·leni
i han participat el mateix Toni Bou
i altres referents del trial
com ara Jordi Terres i Adam Raga.
Fins aquí, les notícies.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Déu menys ja va fer un any
de la mort del filòsof Xavier Robert de Ventós.
L'endemà la seva filla, Xita Robert,
va publicar a La Vanguardia
un sentit escrit de comiat.
Començava així, deia.
Des dels 17 anys tinc la sensació
d'estar vivint una cosa sagrada.
Els últims anys del meu pare.
Els de la malaltia.
Xita Robert, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Com estàs?
Bé, gràcies.
Just fa un any, tens raó.
Reconeixes aquesta cançó que sona?
Sí, sí, sí.
Al meu pare li agradava molt
i a mi també.
Diu que li recordava la seva mare ballant.
Sí.
Per tant, la teva àvia, no?
La Conxita.
Sí, sí, la Xita.
Clar, és xocant el que escrivies fa un any.
Consideraràs sagrat el fet de veure
i de viure el procés de deteriorament
i la mort al final del teu pare.
Jo crec que totes les persones,
potser tu mateix, eh?
Que han estat al costat
i íntimament...
Bueno, en aquests moments tan íntims
i a vegades tan tabús, eh?
Com dius, la malaltia i la mort,
al final és un tresor.
En el mateix moment i en el futur.
Ara, que ha passat un any,
ho noto encara més.
Clar, aquest any com has viscut, tu?
Bueno, és un any de dol.
És un any de dol.
No sé quant dura el dol, no?
Parlo d'això amb els meus amics
i amb la gent que tinc a prop
i dura, però alhora...
Justament ahir parlava d'això amb un amic.
Crec que quan tu has estat a prop
d'aquest procés degeneratiu
o en qualsevol tipus de malaltia terminal,
que saps com acaba, no?
Com acabem tots,
però les malalties degeneratives
o terminals fan això encara més obvi.
Si has estat a prop d'això,
no és que t'hi vagis acostumant,
però quan la persona ja no hi és,
et queda una mena de presència.
És el que em passa,
que el tinc molt present.
Clar que hi és, no?
Clar, la teva vida ha continuat,
ha contès en una realitat,
és a dir-te que tu has canviat moltes coses, no?
Però segueixes caminant,
passejant pels mateixos carrers.
Per tant,
la teva vida continua sent la vida
que ell també ocupava en aquell moment, no?
Bé, jo crec que la meva vida és bastant diferent.
Ah, sí, ha canviat, vaja.
Si has fet un canvi radical.
No, no, no.
No vull dir diferent a fa un any i ara, eh?
No, no.
Sinó a...
Pensava que deies a la seva, no?
Com els carrers pels que ell caminava.
Jo crec que la meva vida és diferent,
però...
I segur que ens passa a tots, eh?
Quan perdem un pare o una mare.
M'hi reconec en moltes coses
que a vegades els pares ens fan...
Bueno, allò que es diu en anglès cringe, no?
Quan una cosa dius, ostres,
això del meu pare o de la meva mare no m'agrada
i al final, uns anys després,
et trobes fent el mateix o dient el mateix
o tenint el mateix gest i dius, ostres...
Coses que odiaves,
però d'odiar del meu pare,
de dir, però és que qui fa això?
I de cop i volta et trobes amb la teva filla
fent el mateix que feia el teu pare
i dius, per favor, no.
No vull ser això.
Jo fugia d'això.
Però hi ha un patró, no?
Aquell escrit de La Vanguardia fa un any
deies coses molt boniques, per exemple,
la deies, la demència...
No vas borrar els nostres records passats,
van néixer imatges noves i memorables,
no va morir la persona que ell era abans,
va néixer algú inèdit, màgic i que l'habitava.
Sí.
O sigui, ho dic perquè no és gens freqüent
sentir un elogi de la relació amb una persona
que té una malaltia degenerativa greu.
Mira, jo insisteixo,
crec que el que potser no és habitual
és escriure-ho.
L'altre dia sortia a La Vanguardia,
ahir, crec, una entrevista amb el John Fox,
el Premi Nobel d'aquest any,
i deia, una persona normal no es passa la vida escrivint.
Jo estic molt d'acord amb això.
Crec que escriure sobre aquestes coses
no és habitual,
però no estic d'acord
en què no sigui habitual sentir-les.
En fi, no sé,
quan parlo amb persones que han estat
en la mateixa situació,
si tu et sents estima
per aquesta persona,
no...
Vull dir,
vius cada moment,
tot i que sigui dur,
tot i que sigui difícil,
amb agraïment
i com una cosa sagrada,
perquè el sagrat és allò que saps que s'acaba
però que encara no s'ha acabat,
no?
Segur que has tingut aquesta sensació.
Sí.
Dius, ostres,
això podria no estar passant
i encara estem aquí,
un dia més.
O s'està acabant,
però hi ha alguna cosa
que ens manté,
no?
Sí.
Clar,
però jo crec que la nostra societat
envellir físicament
no és una cosa
que estigui molt ben vista,
no?
Sempre s'intenta evitar,
no?
I mentalment encara menys,
és a dir,
està molt estigmatitzat.
Sí,
sí,
sí,
jo crec que està estigmatitzat,
potser no en totes les societats,
en la nostra sí,
però,
en fi,
no,
jo,
en mi mateixa no ho sabré
fins que no hi arribi,
no?
Però la meva sensació
és que tenim molt a aprendre
de les persones grans,
de les persones joves,
i per mi les relacions
més enriquidores
són aquestes,
aquestes relacions
potser no tan habituals
que són intergeneracionals,
no?
Jo amb el meu pare
tenia molta distància
generacional,
una distància de gènere,
una distància d'educació,
és a dir,
hi havia moltes distàncies,
però el fet de poder...
Us portàveu 57 anys,
no?
Perdona.
No ho sé exactament,
ara,
però sí,
el meu pare
va néixer el 39
i jo el 96,
i el poder tenir
una relació propera
i d'estima
i de respecte
i d'aprenentatge
mutu
amb algú
amb qui tens
tanta distància,
ostres,
això també és sagrat,
no?
Però pot ser que,
per exemple,
aquesta distància d'edat
també et feia ser...
Estaves més sensibilitzada,
diguéssim,
que un dia no hi series?
Ja vas néixer sabent
que havies d'aprofitar
aquells dies que quedaven?
Mira,
el meu pare
era una persona
molt còmica,
molt graciosa,
i una mica...
El meu pare
era filòsof,
com saps,
i tenia
aquesta cosa
una mica
de...
de Woody Allen,
de l'intel·lectual
que està sempre
pensant en la mort,
no?
O invocant la mort,
o dient
un dia em moriré,
o...
Aleshores,
això jo ho tenia present...
Tu vas néixer ja...
Jo vaig néixer amb la mort.
Amb la condemna posada ja.
Però,
però com una cosa abstracta,
no?
La mort,
i tots ho sabem,
quan arriba,
té un punt d'irrealitat,
i no té res a veure
amb tot allò
que tu has estat imaginant,
preparant,
invocant.
Aleshores,
no,
no,
el meu pare
era per mi
com qualsevol pare.
És un pare
i no...
I saps que un dia
no hi serà,
però...
Però, bueno,
en aquest cas
és veritat,
la malaltia
ho va fer més obvi,
no?
I també em va fer
estar molt més a prop d'ell.
Tu ho deies en aquell article,
diu,
nosaltres vam viure
amb dignitat,
por i alegria
fins al final.
Vam fumar cigarrets
que eren llapis,
vam ballar balsos
amb el coll,
vam parlar
amb les pestanyes,
ho juro.
No recordo
una època
més difícil
que el meu pare,
amb el meu pare
que el de la malaltia,
però tampoc
cap de més veritable,
reveladora i feliç.
Sí.
Creaves un altre tipus
de comunicació,
no?
És a dir,
no naixia una nova persona
perquè era la mateixa,
però segurament
hi havia altres parts
de la personalitat
potser que no estaven
prou desenvolupades,
que de cop i volta
apareixien en aquella vida.
hi ha un discurs,
hi ha un tipus de comentari
que sento a vegades
amb això
de les malalties
neurodegeneratives
o amb l'edat
en general,
que és que les persones
deixen de ser elles mateixes,
no?
Això de la pèrdua
de la identitat,
de que jo no seré jo.
Evidentment,
això és una realitat,
però la meva experiència
i crec que,
insisteixo,
crec que no és només la meva,
sinó que simplement
potser no en parlem
des d'aquest punt de vista,
és que les persones
no es quedeixin de ser
elles mateixes.
Hi ha una cosa que és...
En fi,
jo no sóc religiosa
ni res d'aquest estil,
però hi ha una cosa
que és l'ànima
o l'ésser,
no sé ben bé el què,
que no té tant a veure
amb les capacitats lingüístiques,
amb la identitat pública.
En el cas del meu pare
també hi havia una identitat pública,
un personatge públic,
que no té res a veure
amb el que tu ets capaç de fer
o allò per la qual
tu ets útil en societat,
com un intel·lectual
o com un professor
o com un pensador.
Quan deixes de ser capaç
de desenvolupar
totes aquestes habilitats
que en teoria
et defineixen com a persona,
jo crec que no deixes de ser tu.
I les persones
que estan més a prop te ho saben.
Les persones són el seu gest,
la manera de riure,
la manera en què
t'agrada la xocolata.
És a dir,
una sèrie de coses
molt més íntimes,
molt més imperceptibles
jo crec que segueixen allà.
I dir que la persona
es desdibuixa
és cert,
però ostres...
Potser donem
molta importància
a la comunicació verbal.
Donem molt...
Sí.
Que t'agrada,
que vols que anem
a no sé on, no?
Però les persones
en aquesta situació
es comuniquen
d'una altra manera
i hem de saber escoltar...
Jo crec
que la comunicació
de veritat
no només no passa
pel llenguatge,
sinó que el llenguatge
verbal
sovint ens serveix
tant els que...
vull dir,
tant els que tenim
una malaltia
com els que no
per...
Al revés,
per mentir,
per fer veure
que sentim
una altra cosa
de la que sentim
i que la realitat,
allò més profund,
diguem-ne,
de l'ésser,
o digue-li com vulguis,
no acabem
de posar-ho en paraules,
ho transmetem
d'una altra manera,
amb el cos,
amb el gest,
amb el to...
També,
ara em venia la imatge
aquella...
allò que tots hem fet
alguna vegada,
inconscientment també,
de parlar
a la gent gran
com si fossin nens petits,
no, a vegades?
Totalment.
O els nens petits,
per què els hi parlem així,
també?
Perquè penso,
tampoc són idiotes,
els nens, vull dir...
Perquè anem molt ràpid,
perquè no tenim temps,
perquè ens falta
un pèl de sensibilitat
amb això,
és clar,
és humiliant.
Bé,
els nens petits,
dius, ostres,
potser acaben de començar
el seu camí a la vida,
no,
i ja tindran temps
que els hi parlin normal.
Però la gent gran,
quan els tractes
com nens petits,
jo penso,
quina cosa més indigna,
no?
Sap greu.
La cita Robert Castro,
és filla del filósof català
Xavier Robert de Ventós,
que ara explicàvem,
també de l'escriptura gallega
Luisa Castro.
Tot això ho has viscut
en aquest any,
que segurament tu t'has revisat,
però no has parat d'escriure,
de fet és una de les coses que fas.
No sé si has acabat ja el doctorat
que estaves fent
als Estats Units.
Sí,
estic acabant el doctorat
i sempre estic escrivint,
sí.
De què va el doctorat?
És un doctorat de literatura comparada.
I la meva tesi té una mica a veure amb això,
en algun sentit.
És a dir,
jo treballo en ficció,
però té a veure amb les relacions
entre la literatura
i la medicina,
d'alguna manera.
Sí,
d'alguna manera ja també parles de...
No sé si parles la demència,
per exemple,
no?
No ho sé,
com que ja estic treballant,
parlem d'aquí un any
i tornem a fer entrevista
i tu explico.
No ho dic perquè,
per exemple,
la teva única novel·la,
que és Mics dies de Conoscop,
publicada l'any 2022,
que dius que vas escriure
quan tenies 22 anys.
Sí, 22, 23.
Aquí també apareix la malaltia mental
i el dol, no?
Sí.
No sé si t'avançaves d'alguna manera
al que passaria
i no sé si creus també
que és un tema
que et perseguirà
durant un temps dins teu.
Mira,
jo sempre dic una cosa
que és que sóc escriptora de ficció,
no?
Sóc novel·lista
i a vegades
la gent té aquesta tendència
de llegir biogràficament
el que és una història, no?
I tu no és que vulguis explicar
la teva vida,
és que com el dramaturg, no?
T'interessa crear escenes,
crear personatges,
erigir un món de ficció
que altres persones
trobin versemblant, no?
Però és inevitable
que les experiències pròpies
determinen
potser la mirada, eh?
Més que res,
no tant el tipus d'escenes
i els personatges.
I també crec que,
bueno,
per respondre a la teva pregunta,
sí,
crec que quan escrius ficció,
quan escrius literatura,
hi ha un punt de premonició.
Tu estàs intentant avançar-te
a la teva pròpia vida
i ho veiem també
a nivell més ampli, eh?
Quan, en fi,
quan veiem el que escrivien
els autors
de començaments del segle XX
i veiem on estem
a començaments del segle XXI,
dius, ostres,
això és gent
que des de la ficció
està endivinant el que passarà,
està intentant
preveure el futur, no?
Has pensat,
en aquests anys,
tu que ara ets filòsofa,
com t'ha educat el teu pare
en la filosofia
en aquests anys
d'infantesa
i d'adolescència
i de maduresa?
Jo no sé
si sóc filòsofa,
sóc escriptora.
És la típica resposta
d'una filòsofa.
Bé,
jo sempre penso
que el meu pare,
els pares,
en general,
no són figures,
no són referents
professionals
o intel·lectuals,
en aquest cas, no?
Són referents
i són exemples
efectius.
Tu,
el que més aprens
dels teus pares,
crec,
és com es relacionen
amb altres persones,
com estimen,
com t'estimen,
com es relacionen
amb els objectes.
Tot això
és el que més aprenem
i el que més xuclem
inconscientment
dels pares.
Però no et va ensenyar
a mirar el món
de manera determinada,
sinó que la seva manera
de mirar el món
és la manera
que ell va tenir
d'ensenyar-te.
Clar,
jo crec que dels pares
aprenem,
sobretot,
no sé si tu tens feix,
Ricard,
però quan...
És a dir,
no allò que intentem
de manera voluntària
ensenyar-los,
sinó allò que ells
observen
quan nosaltres estem...
O sigui,
quan els pares
estan actuant
de manera...
o quan els adults
estan actuant
de manera independent
i els nens miren
i diuen
ostres,
està fent una altra cosa
del que m'ha dit.
Quan no ets conscient
que hi ha un gran germà
mirant-te,
en aquest cas...
Sí, sí, segurament.
I crec que a vegades
també,
amb això que deies abans,
comparaves la gent gran
i els nens petits,
jo crec que els nens
també són molt menys
innocents
del que ens pensem
i ho veuen tot
i ho senten tot
i ho aprenen tot.
Xita, quants anys tens ara?
27.
Ja, ja.
Per tant,
el que et queda,
diguéssim,
després del que has viscut
amb el teu pare
és vida,
sobretot vida, no?
Sí,
sí, sí,
vida,
vida.
I el present...
Bueno,
el futur,
el present i el passat
es barregen, no?
Sí.
Xita, Robert,
escriptora,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies
per venir avui
al Matí de Catalunya Ràdio.
Moltes gràcies, Ricard.
Un plaer conèixer-te.
Fins aviat.
D'aquí un any
hem de parlar de la tesi, eh?
Perfecte.
Va, una abraçada.
Fins ara.
Els teus gestos ètics
inspiren Zúric
assegurances
per ser millors.
Per això ara,
per ser client de Zúric,
amb l'assegurança de l'allar,
la teva mascota
també estarà protegida.
Informa-te'n a Zúric.
I contracta l'assegurança
de l'allar.
Fem-ho èpic.
Zúric.
Continua la temporada
de BCN Clàssics.
El 16 de febrer
torna a Barcelona
després de 41 anys.
La National Symphony
Orquestra Washington
amb el director
gen-Andrea Noceda
i la violinista
Hilary Hahn.
I el 7 de març
l'Orquestra Filarmònica
Txec
ens oferirà
un festival Borja
que amb la Sinfonia
del Nou Mons
sota la direcció
de Semyon Bitskov.
Entrades a la venda
a bcnclàssics.ca
Clàssica o moderna
A Barcelona
l'oferta gastronàmica
és immensa.
Però això li dons
una volta
i potser no està malament.
Una volta
però a la paella.
Ni creativa
ni tradicional.
Li falta cuina.
Duelen de restaurants
de cuina tradicional
i cuina creativa
de Barcelona.
Joc de cartes
a TV3
aquesta nit.
Amb les subvencions
per a la modernització
d'empreses de transport
per carretera
per a pimes i autònoms
agafa la drecera
cap a la digitalització
cap a la sostenibilitat
la connectivitat
la renovació
dels sistemes
i la innovació.
Agafa la drecera
cap al futur
amb un transport
més eficient
i competitiu
finançat
per a la Unió Europea
Next Generation.
Informa-te'n
a territori.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
sempre endavant.
Viu un vespre d'esports
amb la TDG
i l'Euroliga
a Catalunya Ràdio.
Avui a partir
de dos quarts de nou
del vespre
al canal Exclusió Digital
de Catalunya Ràdio
la TDG del Benfica
Barça de la Champions femenina
i Barça Virtus
de l'Euroliga.
Últim partit
de la fase de grups
partit per certificar
el plegapults.
Avui a partir
de dos quarts de nou
del vespre
al canal Exclusió Digital
de Catalunya Ràdio
la TDG del Benfica
Barça de la Champions femenina
i Barça Virtus
de l'Euroliga.
Amb l'equip
de la TDG
encapçalat
per Sònia Germà
i les narracions
de Pere Escobar
i Ernest Macià.
Viu l'emoció
de la Champions femenina
i l'Euroliga
a Catalunya Ràdio.
Te compra tu cotxe
te compra tu carro
te compra tu buga
te compra tu furgo
te compra tu moto
te compra tu autocarabà
te han hecho una oferta
te la mejoramos
has oído bien
mejor precio
garantizado
y compromiso
de pago
en 24 horas
ven a vernos
vocación
plus
plus
Comença aquest any nou
el 100% d'energia
a Basic Fit
a casa o al gimnàs
de la cantonada
apunta-t'hi ara
gaudeix de 6 setmanes extra
i emporta't una motxilla
torna't a sentir bé
i converteix el fitness
en una activitat essencial
demà és l'últim dia
Basic Fit
Si te compraste un coche
entre 2006 y 2013
esto te interesa
seguramente pagaste de más
y seas uno de los millones
de afectados
por el Cártel de Coches
Ahora Conocu
puede reclamar
más del 10%
del valor de tu coche
no importa
si ya no lo tienes
comprueba tu matrícula
y reclama
en carteldecoches.org
Reclama tu dinero
Conocu
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
11 i 25
demà dijous
es decreta l'emergència
per sequera
per 6 milions
d'habitants a Catalunya
les noves restriccions
afectaran 202 municipis
entre els quals
hi ha Barcelona
i l'àrea metropolitana
i Girona també
la limitació
de l'emergència
serà de 200 litres
per habitant i dia
i la reducció
en l'agricultura
serà del 80%
del 50%
en ramaderia
i del 25%
en usos industrials
i recreatius
avui em parlarem
amb Llucia Ramis
i Samantha Villar
Llucia bon dia
Bon dia
I Samantha Villar bon dia
Bon dia
Com esteu?
Ara estàs lluny
avui
Bueno lluny però prop
Sí sempre
La ràdio té això
A tot arreu
com el 324
Escolta
avui la polèmica
va d'aigua
i de restriccions
de fet jo crec que l'aigua
serà un dels temes
que
d'aquest any
que hem de començar
la guerra per l'aigua
perquè ja comencen a parlar
de si l'aigua embotellada
al final s'haurà de cobrar més
perquè
clar
és un bé
és un bé
i és cas
i necessari
Bé
la polèmica d'avui
per això la volem afrontar
cap a una altra banda
és a dir
la situació d'avui
que estem vivint
l'emergència
de qui és culpa?
Què és la responsabilitat
del lloc on hem arribat?
Només l'administració?
Només la ciutadania?
Les dues parts?
Què en penseu?
A veure
alertats
ho estàvem
perquè
que hi hagi sequeres
a Catalunya
n'hi ha de documentades
com a mínim
des del segle XVI
hi ha sequera
de forma recurrent
són periòdiques
i és evident
que no s'han pres
les mesures
escaients
per minimitzar-ne
els efectes
al contrari
hem anat
jo crec que
en la direcció contrària
cada dos dies
ens assabentam
d'una notícia nova
per exemple
que a Badalona
perd 180.000 litres
al dia
d'aigua
o jo què sé
avui mateix sabíem
que a Cabrera
només poden aprofitar
el 20% d'aigua
que tenen
l'altre dia
filtracions
de no sé quina bassa
de no sé on
és a dir
les infraestructures
són molt eficients
per fer cara
a una situació
que quan dic
és periòdica
i és recurrent
començant
per les infraestructures
després
ho podem estendre
també
a les polítiques
que se'n fan
la legislació
i també
la manera d'actuar
de cadascun dels individus
Podem donar dades
també
perquè
a Catalunya
el 70%
de l'aigua
es consumeix
a l'agricultura
el 70%
i si clar
comencem a mirar
l'evaporació
les fuites
això que dèiem
les fuites
és un gran tema
els sistemes de rec
que no estan digitalitzats
que no estan optimitzats
home
l'última sequera
va ser del 2008
ja vam patir prou
i de fet
es van planificar
tota una sèrie
d'infraestructures
que calien
però què va passar
es van frenar
sabeu per què?
perquè va ploure
clar
al final
ja està
al final esperes que plogui
al final vas a resar
la moraneta
les sequeres a Catalunya
n'hi ha hagut
que han durat anys
i fins i tot dècades
vull dir que
hem d'anar l'art amb això
ara pensàvem que
plourà un dia d'aquests
però pentura no plou
d'aquí dos anys
tampoc
i ara amb el canvi climàtic
el 2008
potser encara
dubtàvem
dels efectes
del canvi climàtic
jo crec que ara
ja podem preveure
que la situació
no millorarà
precisament
si cap a alguna banda
ha d'evolucionar
és cap a pitjor
per tant
ja fa moltíssims anys
que parlem
per exemple
dels aqüífers
del mal estat
dels aqüífers
a Catalunya
els aqüífers
tenen set vegades
més aigua
que els pantans
set vegades més
la meitat dels aqüífers
de Catalunya
això segons Greenpeace
no es poden aprofitar
per sobretot
contaminació
de fertilitzants
i de purins
això fa molts anys
que en parlem
ara que n'hauríem
de tirar a mà
dels aqüífers
no els tenim
no no
i una altra cosa
és que a més
de no invertir
en aquestes mesures
que podrien
apaivegar
els efectes
d'una sequera
aquestes inversions
s'han portat
cap a bandes
que el que fan
és tenir l'efecte contrari
és a dir
és aquesta idea
del més
equival a millor
que s'ha estat
també a la nostra
manera de pensar
més turisme
equival a millor
més macrogranges
equival a millor
més de tot
equival a millor
quan no és veritat
això va en contra
del que se'n diu
la sostenibilitat
la paraula sostenible
si ens hi fixem
ja ho diu tot
has de respondre
en els recursos
que tens
i si no
has de maximitzar
aquests recursos
perquè sigui sostenible
i el cas
és que
em ha anat
en la direcció contrària
a una paraula
que me vaig inventar
l'altre dia
que és la
supervivència
no la supervivència
sinó la
supervivència
a través de la supervia
pensar que a tu no t'afectarà
pensar que això
no va amb jo
pensar que
això no passarà aquí
vivim en una societat
tan evolucionada
i tan
no
del benestar
i ja plourà
i ja plourà
no passarà res
no passarà res
i esclar
moltes vegades
però això passa amb tot
eh Llucia
jo crec que això és
general
s'ha de canviar el cotxe
el cotxe aquest
contravina molt
no podràs entrar a Barcelona
bueno ja arribarà
arriba el dia que no pot entrar
el cotxe
i dius ara què fas amb el cotxe
bueno ja
però en comptes anar a Barcelona
anirem a donar la volta
per no sé on
però vas acumulant
i al final
no acabes d'entendre el problema
ningú es fa responsable
del que està passant
els responsables màxims
són les polítiques
que s'apliquen
i aquestes polítiques
que s'apliquen
mira
hi ha una cosa
la història d'Apolo
us explicaré
molt breument
la història de Cassandra
Apolo s'enamora de Cassandra
llavors li diu
s'enamora tant
que li regala
el do
de veure el futur
però una Cassandra
no vol rotllo
amb el déu Apolo
li diu
mira
no és no
i l'altre
com que no té aquest consentiment
la castiga
i li diu
molt bé
veuràs el futur
però ningú te'n farà cas
i com que ningú te'n farà cas
res
viuràs sempre
amb la frustració
de saber el que passarà
però que ningú te'n faci cas
això són els ecologistes
això són els científics
és a dir
fa molt de temps
que se sap tot això
però
insistes
no s'han aportat
les polítiques
en general
de consum
ni legislatives
ni de cap cas
cap a aquesta banda
avui es parlava
que l'aigua
hauria de ser més cara
per tothom
això només afectaria
a les persones
que tenen problemes
per arribar a final de mes
però si tu tens una piscina
se te'n fot
que l'aigua sigui més cara
clar
ho podràs pagar
és veritat que això podria generar
certa desigualtat
però també pensava una cosa
però també pensava una cosa
però això passa amb tot
és a dir
si hi ha un bé escàs
genera desigualtat
òbviament
i sí que és veritat
que si no tenim aigua
que sigui cara
sí que farà
que ens ho mirem molt més
a l'hora de consumir-la
un segon
un segon
un segon
ara el que s'hauria de contemplar
és que
hi hagi una mena
de bònus social
per tota aquella gent
que no podria pagar l'aigua
i alhora
moratòria de piscines
per favor
exacte
aquest és el tema
aquest és el tema
és a dir
si tu tens una piscina
segurament
te podràs permetre
500 euros
o 1000 euros al mes
per mantenir la piscina
però la societat
no s'ho pot permetre
però és que a més a més
estàs transmetent la idea
que si tu
t'ho pots permetre
llavors ho pots gastar
que és el que passa
amb els recursos compartits
això no val
i això passa
amb moltes altres coses
amb els gestos privats
passa amb moltes altres coses
amb la pandèmia
ho hem vist això
clar
jo m'ho puc permetre
i per tant
jo ho puc gastar
no és vera
perquè els recursos són finits
i també
tenim una política
també des de fa molts anys
que és la política
del que és infinit
que les coses
no tenen un límit
no s'acaben
estem veient
que l'aigua
sí que és finita
i molts altres recursos
i en comptes
d'anar per aquí
en comptes de portar
les polítiques cap aquí
i dic les polítiques
també individuals
no estic parlant només
de les polítiques
d'aquestes
dels polítics mateixos
sinó en general
les polítiques
de les grans companyies
de les multinacionals
les polítiques
de qualsevol
actiu
que hi ha a la societat
no van cap a la
sostenibilitat
sinó tot el contrari
veiem els efectes
i tot i així
pensam
que no ens afectarà
és curiosíssim
és pensar que
encara estem esperant
que plogui
i pensam
que no
que no tindrem restriccions
en el nostre diària
i en alguns casos
la cosa
està tan mal gestionada
que
hem arribat a un punt
en què difícilment
es pot recuperar
torno al tema
dels equífers
perquè un cop
els tens contaminats
ara recuperar
aquella aigua
que circula
de manera molt lentament
perquè és subterrània
però costarà
els experts
diuen
150 anys
és molt difícil
molt costós
netejar
aquelles aigües
que et servirien
per tant
oblida tant
això ja
ja l'hem cagat
aquí ja no hi podem anar
val
què hi podem fer
a partir d'ara
seria una incoherència
bestial
que estiguéssim
amb restriccions d'aigua
a Barcelona
a Girona
i en canvi
l'Empordà
anessin omplint
totes les piscines
encara que t'ho puguis pagar
clar per això
o que estiguin regant
camps de golf
o si això
no té ni cap ni peus
ja no és una qüestió
de qui la pot pagar
és que és una qüestió
de coherència social
i com redistribueixes
aquesta aigua
proporcionalment
al territori
que això ja és més complicat
i sobretot això
després
aquests impostos
que se'ls podria posar
els que gasten més aigua
per exemple
també haurien d'anar
adreçats justament
a mantenir
no només manteniment
o sigui
una construcció
d'unes infraestructures
que fossin eficients
i no el que tenim ara
que és una cosa
que fa molt de temps
que no funciona
i que el temps
que s'haurà d'invertir
justament
en reparar
tot aquest mal
és molt superior
al temps
que pot ser passant
fins que torni
ploure
per tant
què passa
que haurem de continuar
tenint aquesta esperança
si plou demà
o l'any que ve
no ara diuen que sí
que ja reactivaran
les noves potabilitzadores
les regeneradores
això necessita un temps
això necessita un temps
però almenys ara
que no ho frenin
si plou
esperem que almenys
si torna a ploure
en quatre dies
no diguin
ja està
hi ha una cosa més urgent
on fiquen els diners
no
això és estructural
realment ho necessitem
de la mateixa manera
que s'han d'optimitzar
els consums d'aigua
a l'agricultura
senyors
és moltíssima aigua
i el tema de les fites
és que això
és increïble
però és veritat
que aquest país
ha viscut
com si no tingués
problemes de sequera
quan té problemes de sequera
d'una forma periòdica
i de fa molt de temps
i aquesta per mi
és la qüestió
per què
hem donat l'esquena
a una realitat
i hem fet veure
que aquest país
no té el problema
que en realitat té
hem fet veure
que aquí plou
d'una forma habitual
i que no ens afecta
és molt curiós
aquesta negació
de tot el que passa
i en canvi
això
se fan polítiques
en les quals
doncs això
cada vegada
s'ha de vestir
més gent
s'ha de vestir
més indústria
s'ha de vestir
Aquests són temes
cada vegada són més
el queixement de Barcelona
i l'àrea metropolitana
no s'atura
si tu vius a grans ciutats
t'han de portar
l'aigua i el menjar
perquè si no
no ripa
llavors no hi ha prou
turistes
aigua per Barcelona
clar, els turistes
no en parlen
prou dels turistes
diuen
no, és que no en gasten tant
home, sí que gasten
cada vegada
que ve un greu
molt més que a casa seva
i quan venen ells també
i que si piscines
i que si camps de golf
com és possible
que encara s'estiguin
construint camps de golf
com és possible
que sigui legal
en una situació de sequera
és a dir, al final
és tota una manera
de fer
que va en contra
de les característiques
del territori
i llavors
bé, n'estem veient
les conseqüències
Per què no cobrem
els turistes
si sobrepassen
un cert consum?
No, no, però si ja
se'ls cobrin una taxa
però és que tornem a lo mateix
els diners
no solucionen el problema
si tu tens una falta
de recursos
aquests recursos
no se solventen
amb dos vests
pensàvem que tot
ho arreglarem amb dos vests
si la taxa turística
és més alta
què passa?
no passarà absolutament
res tampoc
sempre que no s'invertisqui
amb tot això
Nosaltres el que volem
són menys turistes
que gastin més
Com es nota que
la Lucià Ramis
és de Mallorca
comencem parlant de l'aigua
i acabem parlant de turistes
sempre ho portes allà
els teus odis
personals d'infantesa
No són odis
no són odis
alerta
jo estic en contra
dels excessos
i estic en contra
no, estic en contra
dels excessos
i d'una manera de fer
com si tot fos il·limitat
i al final
la massificació
sempre és
tens un trauma
perquè has viscut allà
no, no
tant de bo
és un trauma
la destrucció de casa teva
i això és normal
home, però en dades
també és veritat
que per exemple
en una ciutat com Barcelona
el 14% del seu PIB
és turisme
o sigui que clar
que sí, que sí
no vols que desaparegui
el turisme
perquè això et generarà
unes altres conseqüències
vull que sigui sostenible
com tota la resta
o sigui
tots hem de ser conscients
del lloc on vivim
del lloc on som
i llavors
actuar en conseqüència
no podem fer veure
que tot és il·limitat
que aquí podem
venga, venga
més
aquí va la millor
aquestes coses
és el que no funciona
Mira, quan vam parlar
si recordeu
el conflicte que hi havia
a la Mola
de Sabadell
perquè un restaurant
que hi havia allà
que portava més de 50 anys
finalment l'han tancat
l'han fet tancar
perquè una de les coses
que deies
era que sobrepoplava
i no ho diré bé
sobrepoplava la Mola
i al final
si aquest és el problema
posa una persona
que controli
qui entra a la muntanya
tan fàcil com això
si volem respectar
el parc natural
doncs limitem
quantes persones
entren a aquell parc natural
això que fan a Venècia
per exemple
hi ha molts llocs naturals
que tenen a fora del màxim
tanquem el restaurant
i ja està
vull dir que la gent
seguirà anant a la Mola
perquè la Mola
es va més enllà
d'un restaurant
sí
que hi ha maneres
que hi ha maneres
Lúcia Ramis
Samantha Villar
que tingueu un
un bon dimecres
dimecres
ja no sé quin dia
igualment
salut i aigua
salut i aigua
exacte
adeu
el matí de Catalunya Ràdio
el teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
acampada de la companyia
Pont Flotant
és un simulacre
d'allò que podria passar
si sis amics
amb diferents cultures
i capacitats
decidissin passar
un cap de setmana
junts a la muntanya
la companyia valenciana
s'instal·la al TNC
amb un espectacle
onés sobre la diversitat
que enrobarà el cor
acampada
fins al 25 de febrer
al TNC
més informació
a TNC.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
link
link
link
ve ser negre
per partida doble
del 6 al 12 de febrer
el Molino
Arribau Multicines
i la Filmoteca de Catalunya
entre altres espais
obren les portes
a escriptors
i escriptores
de novel·la negra
i el seu públic fidel
en aquesta edició
els protagonistes
seran dobles
situacions paral·leles
les cares bé
i les vides ocultes
i comptarà
amb la presència
de Leonardo Padura
Dominic Manotti
o Juan Gomez Jurado
entre altres
més informació
a barcelona.cat
barra BC Negre
recomanat
per Catalunya Ràdio
link
link
link
a Catalunya Ràdio
som connexió
la telefonia conscient
que et cuida
que et cuida
una operadora
segur que si truco
em deixeu escoltant
cançonetes
i parlant amb robots
cap quadrats
a som connexió
no parlaràs amb màquines
parlaràs amb persones
que t'escolten
ah tira
les operadores
volen fer
trinco trinco
encolomar històries
i permanències
si vols
truca i comprova-ho
som connexió
telefonia conscient
que truco
eh
que truco
més del creuer
azul marino
ara
el millor preu
fins un 10%
de descompte
reserva per només
50 euros
i sense despeses
de cancel·lació
i a més
els nens gratis
reserva fins al 28 de febrer
a les agències
de viatges
eroski
o azul marino
i aquest mes
posa rum
al teu creuer
somiat
viatges
gran
és una motxilla
que pesa molt
perquè cada dia
t'hi posen un roc més
històries plenes
de dolor
hem d'assumir
que no sempre
curarem els pacients
històries plenes
de vocació
jo sempre estaré
aquí al teu costat
passa el que passi
estres més o menys contenta
jo sempre estic contenta
jo estic contenta
no estic més resignada
a la vida
que m'ha tocat
històries plenes
de vida
històries de la primària
a TV3
dijous a la nit
i a la plataforma digital
Trescat
descarrega-te-la
L'Incat
el teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
La Tresca i la Verdesca
a terra a Polinyà
amb Zoom
un espectacle musical
d'animació
participatiu
on unes abelles
canten i ballen
el ritme de la música
en directe
l'11 de febrer
a la plaça de la vila
de Polinyà
més informació
a escenafamiliar.cat
recomanat per Catalunya Ràdio
de veu sensible i fràgil
Valeria Castro
està considerada
com una de les veus joves
més prometedores
de parla hispana
el 16 de febrer
a l'Auditori de Girona
oferirà les cançons
del seu primer àlbum
Con Cariño
Con Cuidado
una radiografia de l'ànima
formulada en primera persona
un exercici d'autoestima
i amor propi
més informació
a auditori girona.org
recomanat per Catalunya Ràdio
a Catalunya Ràdio
a Catalunya Ràdio
Roger, creus que som
un programa influent ja?
a veure, influent, influent
no ho sé
però sí que comencem
a rebre certes pressions
i també estem rebent rumors
és veritat
ara s'han de contrastar
audiència
envieu-nos tot
els afrets
que sapigueu
al whatsapp del programa
677 27 10 58
al final
som un programa de servei
que no surti d'aquí
el món dels famosos
a Catalunya Ràdio
amb Roger Carandell
Juliana Canet
i Marta Montaner
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró
ara, vinga
les mil cares
de l'Eric Binasha
busca't
endins
vinga
ves al món
dels sentits
l'Eric Flatsha
vinga
Eric Binasha
Sí, és un músic
és un músic
caminadet
Què tal, com esteu?
A quina hora comença
el Pas de Gansa?
A les 12
A les 12 comença
A les 12, d'acord
ja hauries de ser aquí
un tren surt
de A cap a B
és la primera pregunta?
primera pregunta
el tren surt de A cap a B
a una velocitat de 70 km per hora
i a la mateixa
hora
surt el tren de B cap a A
a una velocitat de 80 km per hora
si la distància
entre el punt A
que podria ser Jordi Borda
i el punt B
que podria ser Ostrellevole
que és el mateix
aquesta distància
és de 525 km
sí
sí
calcula el temps
en què es trobaran
i on?
Pasta cansa
temps
a Miravet
es troba a Miravet
no sé
hi ha opcions?
resposta incorrecta
hòstia
com es nota
que heu suspès
l'informe Pisa
així va
així va
segona pregunta
endavant
si una persona
fa un passeig
i ha de travessar
Catalunya
Ràdio
per aquí
davant de la Diagonal
escupa
evidentment
quan passa
després
segueix caminant
no he vist mai ningú
que escupi
surt de casa seva
a les 9 del matí
surt de casa seva
torna
fa el mateix camí
a la inversa
escup 3 vegades més
quan passa
per davant de Catalunya
Ràdio
a les 11 i 12 minuts
exactes
si camina
a 4 km per hora
per passant
per davant de Catalunya
Ràdio
i a 2 km per hora
quan ja deixa
Catalunya Ràdio
i a 6 km per hora
quan just arriba
la feina
aquí no n'arriba
que és difícil
basta cansar temps
arriba tard
resposta correcta
molt bé
Frank Lluís
bravo
aquesta me la sabia
em portes
400 pessetes
pregunta musical
venga
a veure
pregunta musical
Frank Lluís
fes-la tu
qui és Eric Vinaixa
qui és Eric Vinaixa
doncs mira
és un músic de Miradet
que acaba de publicar
el que és ja el seu
setè disc en solitari
un treball que justament presenta
fins aquí
continua la cançó
presenta en directe
demà passat
a la sala de Lluís
pas te cansar
temps
venga
pugem la cançó
continua
continua la cançó
la cançó
la cançó
de l'Eric Vinaixa
com fa
com fa
com fa
ostres
la la la la la
és una tornada de l'aulas
la la la la
m'hi podeu acompanyar
la la la
no hi ha res
la resposta és la la la
la resposta és la la la
escoltem-ho
més senzill
no
no és correcte
un xic més tard
un xic més tard
Nicolau Pistole
Nicolau Pistole
venga
sempre acaba arribant
la la la
en aquest disc
de l'Eric Vinaixa
que de fet s'obre
cap a sonoritats més pop
puja la puja la puja la
la la la
diu
la la la
la la la
la la
és clarament un la
sí sí sí sí
no és un la
sóc Santi Faro
home el que faltava
a Santi
avui s'està remant molt
us vinc a presentar
us vinc a presentar
un nou tema
perdona perdona
perdona
tu qui ets
sóc Santi Faro
no sé qui ets
home el Santi Faro
no sé qui ets
qui ets
sí el de l'Sputnik
que dic música
faig música
rock and roll
que és Sputnik
el programa de música
moderna
que posen cançons
que ja havia posat
jo als anys 80
sí sí
el Mickey Mouse
està bé
està bé
doncs us porto
la cançó
de It's My Life
de Bon Jovi
It's My Life
It's My Life
It's My Life
It's My Life
It's My Life
It's My Life
It's My Life
Realment
això sí que m'agrada
Santi però
podries actualitzar-te una mica
podries buscar cançons
això és un nou tabacle
que acaba de sortir
reventant la pista
el Frank
el Frank
Girat
It's My Life
Santi
It's My Life
Santi Faro
el Frank Lewis
ens porta músiques
d'ara
que estan sortint
jo també
jo els porto
nous èxits musicals
que ho estan petant
a tot arreu
com per exemple
doncs
porto
Tina Turner
humà no
Tina Turner
Tina Turner
Tina Turner
no és mort
espera que hem de canviar
hem de canviar el vinil
espera que canviem el vinil
però escolta'm
que Tina Turner
s'ha mort no?
no no
Tina Turner
Me acaba de traer un disco.
Yo diría que está muy fuerte.
Bueno, no cal fer el concurs.
Va morir el maig del 23.
Veus?
El maig del 23.
Yo visco el 1990.
Mira, ¿quién tema?
Bonísimo, bonísimo.
Pues yo, el simple y el best, de Tino Turner.
Muy bien, Fran Lluís, alguna cosa que puedas explicar más?
Jo us abraço fortament i us recomano que us interesseu per aquest disc de l'Eric Vinaixa.
Les mil cares...
Tenim una última hora, 11.47 al trànsit.
Fran Lluís, endavant.
Doncs mira, ara mateix.
El que veiem des de la nostra posició és que se circula...
Endavant, Fran Lluís, helicòpter, endavant.
Bon dia, Ricard.
Se circula fantàsticament bé pels voltants de la Diagonal.
No veiem gent escopint a les alçades de Beethoven amb Avinguda Diagonal.
Bon dia, són les vuit, calla.
Home, en Toni.
Ara sí, el temps, endavant.
El temps, amb l'helicòpter, també el temps.
El temps o l'helicòpter, endavant.
No ho sé, amb l'helicòpter tindria un núvol de pluja davant dels meus nassos
i està a punt de descarregar sobre Barcelona i tota l'àrea metropolitana, en Toni.
Bueno, Fran Lluís, vols afegir alguna cosa més o ja ho deixem...
Clar, que...
Ja ho tindríem.
Ja ho tindríem.
Al final, Eric Vinaixa, no era?
Correcte.
Molt bé.
Gases de marxar.
Demà més.
Vinga, demà més, Fran Lluís.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio, amb Fran Lluís Girón.
Jo soc president de la Generalitat.
La matrioska russa.
Faig osfer.
Hora dels temes pendents al matí de Catalunya Ràdio.
Gerard Jubany, Ona Vinyamata i Carles Roig, bon dia.
Bon dia.
Què ens queda pendent a aquesta hora?
A aquesta hora ens queda pendent parlar d'aquest coitus interruptus
que ha sigut la votació de la llei d'amnistia.
Menudo gatillazo.
No me n'he pasado nunca, de verdad.
Ja, ja, això és el que es diu sempre.
També hem de parlar de les manifestacions de la pagesia a França Ja fa dies
que els agricultors protesten de manera enèrgica i també creativa
i els pagesos catalans aviat començaran a fer-ho.
Sí, sí, sí.
Si vols em queda una estona a comentar l'actualitat, eh, Riquel?
Lluís, que no cal.
Gràcies, eh?
Com que he arribat tard abans amb la torquemada,
si vols t'ho compenso pel darrere.
No, no, la conversa també és una mica desafortunada, però...
Doncs, efectivament, si m'alliberes surto
perquè he quedat a dinar amb el bo...
De?
De Ronald Koeman, l'heroi de Ben Bley,
la llegenda holandesa i l'últim entrenador de Leo Messi.
Sí, ho has dit abans.
Fantàstic, gràcies.
Ets a Madrid, Ricard?
Sí.
Mare meva, mare meva, mare meva.
Doncs, si tens un moment, vés a dinar a casa Leopoldo.
Casa Leopoldo?
Sí, sí, digues que vens de parra el Lluís de Barcelona,
perquè quan cobria el Barça i jugàvem a la capital del reino,
ens fotíem uns tiberis, uns huevos...
Què menjàveu?
Què menjàveu?
M'heuven huevos fritos con jamón ibérico,
un jamoncito ibérico con huevos fritos,
patates con huevos ibéricos i jamón frito,
també fritos ibéricos con jamón de huevos,
i patates con patates i jamón estrellado contra el plato.
A Madrid ximén ja de...
Ole ahí, tus huevos.
Molt bé.
Sabes que justo molinero ara mateix.
Gràcies.
Anem a parlar de la no aprovació de la llei d'amnistia.
I ara què, ministre?
Bueno, no es sencillo.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Per cada moment no hi ha llei d'amnistia.
Junts i el PSOE no es van posar d'acord
per modificar el text de la llei
de manera que inclogués les esmenes proposades
pel partit de Puigdemont.
Per tant, ara toca esperar un parell de setmanes o més,
a veure si algun dels dos partits m'ho fitxa.
Yo no voy a mover nada.
La ley está redactada de la manera más perfecta
que se puede redactar una ley.
Está como un chuletón al punto.
Eso es imbatible.
Ja, segur que es pot modificar una mica, senyor Sánchez.
A veure, faci una mica la vista grossa.
Por favor, por favor.
¿Acaso podrias redactar mejor el Quijote?
Ja.
¿Podrias añadir una pincelada nueva a la Monarisa?
¿Acaso podrias ser yo más guapo?
A veure, a veure, a veure, a veure, a veure,
què està dient?
No, no, no, no.
No riem nosaltres, si s'hi fixa.
La resposta és no.
Yo no puedo ser más guapo
ni se puede mejorar la ley de amnistía.
Molt bé.
A veure, podem preguntar a Junts.
Ens acompanya la presidenta del partit, Laura Borràs.
Bon dia.
Bon dia.
Què farà Junts?
Doncs no penso respondre cap pregunta que em vingui de Madrid, senyor Sánchez.
A Madrid, de manera circunstancial, doncs ja li pregunto jo, senyora Borràs,
què pensa fer a partir de...
Perdoni, però no li he donat el torn a la paraula.
Té dret a rèplica, la senyora Borràs.
Quina rèplica?
Gràcies, presidenta.
Gràcies a vostè per la seva capacitat de lideratge, senyora Borràs.
Gràcies, presidenta.
Vol fer el favor d'avançar, sisplau, senyora Borràs.
Junts per Catalunya, Junts pel No, no pensa donar llum verda a la llei d'amnistia
si no inclou les esmenes proposades per aquest llibre.
Ja, però escolta, si no s'aprova...
Junts pel No.
Junts pel No.
Però si no s'aprova la llei d'amnistia, què?
Vull dir, moltes persones, entre ells Carles Puigdemont,
no podran recuperar tota la seva llibertat...
Més no amb el ferm posat d'altres vegades, ni amb ses companyes.
No, ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar les callots...
És la vaca cega, no?
Fan dringar...
Pensava que havia acabat.
Voleu callar? No té vostè el torn de paraula.
Pardoni.
Continuo.
No.
Fan dringar les callots mentre pastoren l'herba fresca a l'atzar.
Ella cauría.
La vaca cega, de Joan Maragall.
Molt bé, eh?
Lo han saltat.
Gràcies.
Lo único que han hecho esos ha sido añadir otra capa a la levandosca.
Què dius, senyor?
Que fijo, levandosca.
La ladiusca.
Escolti.
Chehuaca.
Matriosca.
La paraula que vull és que és matriosca.
Exacto, exacto.
Son esas muñecas rusas con un agujero para poner adentro otras mazorcas más pequeñas.
Y lo digo para vincular esta ley con la trama rusa del procés, ¿eh?
Sí, tot barrejat.
Vostè, des de l'oposició, com creu que resoldrà aquesta llei de l'amnistia?
Pues hablarán un representante de Junta con un representante del PSOE.
Un par de rayas y palantio.
Com un par, ¿qué vol dir?
Un par de rayas.
No, que añadirán un par de rayas al texto de la ley de amnistia para contentar a Cocomochi
y se aprobará, ya está.
Gràcies, senyor Feijó.
Perdón que la interrumpa, señorita.
No, no, sóc una senyora.
Perdón, perdón, perdón.
No, no, és que no...
Señorita, perdón-le.
No, sóc un senyor.
No voy a dimitir, señorita.
Ni arribo, això.
No voy a dimitir.
Ningún li ha preguntat res, senyor Rubiales.
Bueno, la verdad es que yo estoy muy pendiente de la aprobación, como dice, de la ley de
amnistia, porque me gustaría introducir también algunas esmenas, o como se diga en castellano,
esmiendas, esdéu dir en castellano.
¿Vostè quina esmena ha d'introduir a la ley de amnistia?
Bueno, yo creo que la amnistia podría incluir los piquitos que no atenten contra los derechos
humanos.
No vagi per aquí, eh.
Bueno, tots els piquitos no consentits atenten contra els drets de les persones.
Pero que me dijo que sí, que me dijo que sí, que hay vídeo.
Mario, ponlo en las menas de la amnistia.
A ver si van a perdurar al terrorista este del pelo fregona de Waterloo.
Un respecte.
Con lo que yo he dado a España.
Qué poca vergüenza, madre mía.
Si pot fer el favor de marchar, señor Rubiales.
Madre mía, sin problema.
Por cierto, la paja del taxi.
No, no, o sigui, no.
De això, no, no, no, escolta una cosa.
No, això no faci cap broma.
No, no, no, yo solamente digo...
No, no, no, es que no...
No, no, solamente digo que he revisado las imágenes.
Vale, he puesto el...
Això està denunciat.
No, no, yo he puesto...
El 3-24, no cal revisar imatges.
Si puedo hablar, tengo derecho a hablar.
Sí, vostè t'ha de parlar, però és que me'n ve de gust a dir.
Jo també he tindrat a dir-li que no vull sentir res del que digui d'això.
No, pero és que jo he puesto, Ricard, el high behind.
¿Eh?
El high behind.
High behind.
Y el all-field review, y confirmo que hay paja.
Bueno, escolti'm, ya ho sabían pel vídeo, ¿no?
No cal, no cal...
Si que esto hacía apuntación, ya le dije que...
Solamente digo que lo he revisado en el bar.
Es que no me interesa, que no me interesa.
No he sabido revisar en el bar.
Hay otro detalle que se ve en las imágenes.
¿Qué otro detalle?
¿Que se va sin pagar?
Lo digo para que no se ponga de moda, ¿sabes qué?
Escolti, sèrger Rubial, és prou.
No ens interessa.
Canviem de tema.
Els pagesos francesos es troben en plena revolta
i els catalans començaran a mobilitzar-se la setmana que ve.
Un pequito.
Cago en Déu.
Aquí a la porta.
El que cierra la puerta lo capo, eh.
A la merda.
Cago en la puta mare que em va perir, vinc de comarques, jove.
Va perir.
He de tocar els collons a mi aquest paio.
Pronto.
Collons.
Som els reis de la carretera, fem arriar el camió de valent.
Aquesta cançó és meva.
Sí, senyor Veinat, què tal?
Com està?
Gent Maria Veinat.
Home, content, content.
Vé a cobrar drets per aquesta cançó, no?
Home, sí.
Cada que sona, que torna a començar...
Collons!
Torna-la a posar, nen.
No, no, no.
Això que conta com dues vegades.
Home, clar.
Això conta dues vegades.
No, no cal, no cal, senyor Veinat.
Poseu-me unes paio.
Som els reis de la carretera.
He de pagar molts educats, eh.
Torna-la, torna-la a posar.
Anem-ho.
Som els reis de la carretera.
Anem ja a la promesa.
Oita, què fan ara?
No tens la de la patata?
Ara que parlem de pagesos que van calents, tu.
Sí, és evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
Com que li agrada, el menys?
Home, encantat.
Com que li agrada.
A veure, Meïnat, hem de parlar de temes importants.
Sí, fins ara hem vist com es manifestaven els pagesos francesos
a partir de la setmana que ve,
ho faran els catalans, com a mínim els de Lleida.
Hòstia, heu dit Lleida?
Sí.
Lleida, l'hòstia.
Lleida, l'hòstia.
Lleida, l'hòstia.
Lleida, l'hòstia.
Lleida, l'hòstia.
Lleida, l'hòstia.
Lleida, l'hòstia.
Lleida, l'hòstia.
Sí, les vaques pastòricas ensenyen el cul.
Podem avançar?
Meïnat, és que hem de parlar de pagesos.
És que és molt important menjar verdura, eh.
Jo estic fent una dieta per rejuvenir les cèl·lules,
a veure si puc viure més anys.
Sí, sí.
Si no em mata la meva dona abans, clar.
Bueno, però no riguis quan em diguis això.
És que no puc parar.
Ho estic passant molt malament.
I tinc a goixa.
No m'ho veig.
Per si m'ho ha tornat a matar.
Però bueno, aquí estem, eh.
Salut mental.
Cobrat dents d'autor.
Em fa patir.
En Toni i jo cobrem, eh.
El de la barba, no.
El Miquel Àngel.
El Chelsea, eh.
No, no, el Chelsea, no, no.
Mainat, tio.
Mainat.
Anem a la qüestió dels pagesos.
Els de França no afluixen
i mantenen les protestes a diversos punts del país
i també a la mateixa capital.
Clar que sí, collons.
Tresviant més a mi.
Alea, alea la liberté de les pagesoars i les agriculters.
Maria Nicolau, què tal? Bon dia.
No saps francès, no?
Liberté, egalité i pataté, no cal més.
No dorme-vous.
Desperte-tú, pur le ratatouille.
A veure, Maria, de veritat, és una falta de respecte.
I els d'aquí què collons estan esperant?
Pagesos del món, pugeu als tractors.
Aixequeu les aixades i enderroquem el capitalisme.
Molt bé.
Si vols baixar de la cadira, Maria, i pots calmar...
És que no sé què esperen els pagesos de Catalunya
a començar la revolta, que se us estan pixant a la boca.
Diuen que a partir de la setmana que ve
els pagesos de Lleida començaran les mobilitzacions.
I us escolto, si no fos pels pagesos,
els de Barcelona estaríeu tot el dia menjant fosquitos i bevent fanta.
Bueno, tampoc em sembla tan mau plana.
Ai, que no arribeu a ser de rucs, els de ciutat,
que ja no recordeu ni el gust que té la llet de debò.
Home, jo sí que bevem llet a casa.
Sí, però no és igual, eh?
Bueno, us la deveu veure envasada, no?
Sí, sí, clar.
Ai, que són de pijos i de figaflau.
Doncs la llet de vaca es veu directament de la mamella de la vaca.
No, s'ha de bullir, s'ha de bullir.
Xumant fort, xumant fort, s'ha de bullir.
Maria, s'ha de bullir, s'ha de bullir.
Aquesta que fa.
Així, eh? Perquè t'entrin tots els nutrients.
Però què fa? No cal, no cal.
A veure, provem-ho, vinga.
No, no, no, no, no.
Però no treguis la teta.
Pagesos i pageses.
I tant que trec la teta.
Col·lapsem Barcelona.
Quememos la ciudad sacando la teta afuera.
El pur estilo de la Croá.
Seguiu-me, pagesos de Catalunya.
El meu mugró assenyala el camí de la llibertat.
Toma, ya, una teta en directo, tío.
El día valía la pena, ya, eh?
Madre mía.
Fora d'aquí tots.
Necesito coger un taxi ya mismo, tío.
Ara, necessita un taxi, vostè?
Fisicó de coger un taxi, sí,
porque a veces hay veces que no puede llegar a casa, tío.
Va a fer un compa sin pas, ¿no?
Un compa sin pas.
Ei, prou, prou, senyora Emília.
Ja està, va, prou, prou.
Adéu, adéu, adéu.
Ha de seguir d'arribar a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Són les totes, que calli.
Un taxi.