La caballera d'en Pere sempre ajuda, si la tens per aquí a prop, donc esclar, sempre, però esclar, si és lluny, donc mira.
Hi ha hagut un moment, hi ha hagut un moment, dic, aviam si ho aconseguim, i podem parlar,
i esclar, amb la classe dels espavilats això és possible, de les coses petites que ens afecten,
i que ens interessen, i que realment els peixeters volem escoltar, i prou,
és que el començament de la tertúlia ha sigut així, eh, parlem de les coses petites, carai,
parlem de les investigacions, del càncer, per exemple, com heu fet, colló, això m'ha agradat,
i que aviam si ho, i no, ho has tornat a desviar, ostrell, parlem de les coses petites.
Escolta, hem obert la tertúlia parlant d'un avenç molt important.
M'ha agradat molt, m'ha agradat molt.
Ha estat molt bé perquè heu dit, veus, això és un exemple de cooperació entre uns i altres,
això és el que la gent interessa, això és el que la gent vol,
anem a Madrid a escoltar, i dius, ens han fotut el carmelo a la boca,
i quan dic, hòstia, quin dematí tan maco, patamba, ja ens l'heu tret el carmelo, ja ens l'heu tret.
Ja heu tret una gallada d'aigua freda al cap, no?
Això és com els diguis, una de ràpida i una de lenta, saps?
Exacte, exacte, sí, però hi ha ratos que les lentes duren molt, eh,
i dic, hòstia, saps, quan veus que les lentes no hi tenen res a rascar,
i dius, anem a la rata, ja, ja, però en seguida ha entortat.
Estreny, crec que tenen raó.
Sí, sí, però sempre la tenen.
Ai, ai, ai, ai, ai,
ha de ser tornat a les calamitats,
calamitats, miseries i tragèdies, i Donald Trump, i ja hi som.
És que, vosaltres, jo tinc a casa que hi ha dos en camí de predolescents,
com voleu que mirin les notícies, eh, el que dèieu?
Tu estàs a casa, dius, hi ha ben sopat, posa un mica la tele...
Vols el teu fill, per exemple, Fel, com mira? Un partit del Barça, per exemple,
o del Girona, com el Mira?
Si allà la televisió segut mirant...
No, no, és que ni el Mira.
El va seguint.
Com ho fa? O sigui, què té?
Ell està connectat a apps, apps d'aquestes que el van informant de quan hi ha un gol,
quan hi ha un gol es baixa el highlight directament,
ve allà, el celebra en mi al cap de dos minuts,
perquè no...
Però no veu el partit, no veu el partit.
No, no, no, no, no, no, no té...
I és un dels tios més futboleros que he conegut mai, eh?
Però ell, a sentar-se a casa, a mirar...
O sigui, si anem a un camp de futbol...
O sigui, té dues pantalles d'ordinador, el mòbil...
Un iPad, un ordinador, el mòbil...
Tot obert.
I ho vas seguint per diferents grans, mentre juga a la Play el seu partit,
que al final el que l'interessa més és el seu partit que juga.
I llavors segueix el futbol tot a través d'un món virtual.
És que és increïble, és increïble.
És acollonant.
I no li diguis de dir...
Si a vegades encara dic un diumenge al vespre,
avui fotrem una hamburguesa, ens assentarem aquí a mirar el futbol,
amb el fill, saps? Allò que dius, que bé que estarem.
Va, vinga.
I tu l'estàs fent i diu, menjo en un moment que vaig al meu quarto,
i et quedes allà i dius, i el futbol?
No, el miro allà si vols venir.
Et diu, si vols venir, dius, que vols que vingui a Potriota.
Si no l'estàs mirant al futbol...
És un altre món, és un altre món.
No, no, és que és un món...
És un cabadal d'emocions.
És un cabadal d'emocions.
Sí, sí.
El Highlights.
El Highlights.
Encara no m'he llegit la novel·la d'en Clotet, ja ho faré, ja ho faré, Clotet.
Molt recomanada.
Sí, ara...
No, una passejada d'aquestes la vau recomanar i, vinga, em va interessar.
No, el que volia dir és que, lligant el que diuen faixedes,
és que ara les novel·les també estan plenes de Highlights
i ja no hi ha literatura.
Són tot llibres plenes de Highlights i poca cosa més.
I ja està, és l'aportació que volia fer.
Ah, doncs molt bona.
Ja, el comentari del dia.
Òscar Fernández, què tal? Bon dia.
Bon dia.
És un Highlight.
Tu també mires el futbol d'aquesta manera, ja, o no?
He aconseguit que l'estona del partit de futbol
sigui l'única en què el meu fill es desenganxa
de les seves pantalles particulars
i el mirem junts i amb el so de la TDT.
Però una mica forçat, eh?
Quants anys té?
Lligat a la cadira.
16.
Sí, sí, sí, però és l'únic moment que l'arrenco
de la seva habitació i de les seves pantalles
per fer-lo venir a baix, al menjador, a veure amb mi el futbol.
I les manilles, quant temps les té posades?
Sí, a vegades hi ha amenaces, eh?
Perquè a vegades és molt futbolero,
però a vegades li has de recordar que ha jugat al Barça,
perquè està tan ficat en les seves coses que...
Però no, vas ser pare jove, eh, tu?
No, és que sóc més gran del que et penses.
Té una veu jove, té una veu jove.
Sí, té una veu i et veig i dic, hòstia...
Que estàs, el 64, tu, Òscar, ara, no?
Mínim, mínim, mínim.
I el futbol americà, Òscar, que dura 4 hores el partit...
Aquest el miro jo sol.
Ah, sol, però...
Sí, sí.
Molt bé.
El sol, gairebé tot el país, eh?
Vull dir que...
Ho mira per tothom, ho mira per tothom.
Sí, exacte.
Fèl faixades, cada xuliguer, adéu, gràcies.
Aplaudiments.
De seguida passegem amb Antoni Bassas,
però abans, Òscar Fernández, actualitzem-nos.
El president Pere Aragonès està defensant a Madrid
que un finançament propi per Catalunya
ha de servir per avançar en la resolució del conflicte polític.
Davant dels empresaris i els agents socials de l'Estat,
Aragonès s'ha mostrat convençut que,
igual que els indults o l'amnistia,
aquesta proposta per recaptar tots els impostos
també pot acabar sent una realitat.
Madrid, Dani Sainz de Aja, bon dia.
Bon dia, Asma.
Fita més en la resolució del conflicte amb Catalunya
amb l'Estat, ha dit el president Aragonès
per presentar la seva proposta de finançament singular
a la capital espanyola.
Servirà, diu, per revertir el dèficit fiscal
i millorar els serveis públics.
Reconeix que trobarà resistències,
però assegura que, igual que amb els indults o l'amnistia,
faran servir la seva capacitat d'influència al Congrés,
perquè el que hi ha en joc assegura
és la relació de tu a tu amb l'Estat que reclama Catalunya.
Una relació de tu a tu
que se basa en una idea muy básica.
Yo no voy a negociar por otros territorios,
no voy a decir a otros territorios
qué sistema de financiación deben tener,
pero no voy a aceptar que se condicione
por parte de otros territorios
los recursos que deben llegar a la ciudadanía de Catalunya.
Entre el públic hi ha la ministra Pilar Alegria,
que moments abans de la conferència
ha tingut una conversa informal
amb el president de la Generalitat.
Dani Sainz de Aja, Catalunya, Ràdio Madrid.
Mentrestant, el govern no descarta ara
dimissions a la cúpula de la Conselleria de Justícia,
però assegura que abans de res
vol enllestir la investigació interna
per saber exactament què va fallar la presó de Mas d'Enric
en el cas de la cuinera morta a Mas d'un pres.
Fins ara la Generalitat havia tancat la porta
a la principal reclamació dels treballadors,
però aquest matí la vicepresidenta Laura Vilagrà
ha matisat la posició de l'executiu
en una entrevista a la DOS.
Qualsevol cessament o qualsevol canvi en l'àmbit de presó
s'ha de fer després d'un debat i tranquil·litat, diguem-ne,
en el sentit d'avaluar exactament què ha passat, què ha fallat,
però no comencem la casa per la teulada.
És a dir, primer serenitat, veure què ha passat,
veure què ha fallat,
i després, en tot cas,
veure quines responsabilitats s'han d'assumir.
D'aquí una hora està previst que funcionaris i treballadors
es concentrin a la plaça Sant Jaume de Barcelona
per fer arribar la protesta a la seu del govern
i la mateixa vicepresidenta també s'ha ofert
per reunir-se amb els sindicats.
Això el dia en què hem conegut que una quinzena d'entitats
de drets humans, juristes i associacions de famílies de presos
han denunciat una vulneració dels drets fonamentals
dels presos en els centres penitenciaris catalans
arran d'aquestes protestes dels funcionaris.
Ho ha avançat el matí de Catalunya Ràdio
dient que la denúncia la presentaran
davant del síndic de Greuges,
davant del Servei d'inspecció de serveis penitenciaris
del Departament de Justícia, la Fiscalia
i també davant del Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura.
Mireia Salazar és advocat d'Iridia.
L'impediment per sortir de les seves cel·les
i fer la vida pròpia del règim ordinari,
acudir a serveis mèdics i d'infermeria,
sortir dels centres penitenciaris pel gaudiment de permisos.
Hi ha hagut limitacions i impediments
per assistir a judicis i altres diligències oficials
i també per establir comunicacions
amb els lletrats i les lletrades,
ja sigui de manera presencial
o a través de videoconferència.
A Madrid hem tingut una tensa sessió de control al Congrés
entre el líder del PP, Alberto Núñez Feijó,
i el president espanyol, Pedro Sánchez.
Els dos s'han acusat mútuament de corrupció.
Feijó ha amenaçat amb investigacions parlamentàries
de Sánchez per la relació de la seva parella
amb Ere Europa.
Madrid, Àngels Lafuente.
Bon dia, Alberto Núñez Feijó,
carregat de ferm contra el president espanyol
i l'ha advertit des de l'escó de l'oposició
que s'investigarà tant políticament com legalment
els vincles de la seva dona amb Ere Europa.
Un to agra de Feijó que Sánchez ha respost amb ironia.
Si vuelve a negarse a dar explicaciones,
habrá una investigación específica
sobre los asuntos que le afectan a su entorno más inmediato.
Parlamentaria, seguro.
Y judicial, también, si es necesario.
Qué paciencia, señoría.
Qué paciencia hay que tener con ustedes.
Mire, le diré una cosa.
Sobre corrupción, señor Feijó,
este gobierno lo que está haciendo es colaborar con la justicia
y asumir responsabilidades políticas.
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio Madrid.
Tenim com a mínim tres detinguts a Osona
en la macrooperació policial dels Mossos,
la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l'Arxanza
contra un grup criminal especialitzat en estafes bancàries.
Es atribueixen més d'un miler d'estafes en línia arreu de l'Estat.
Un dels llocs on s'estan fent més escorcolls és a Manlleu, a Osona.
I el consum de begudes energètiques entre els adolescents no para de créixer.
Durant l'any 2023, més de la meitat dels nois d'entre 14 i 18 anys
declaren haver-ne consumit l'últim mes,
la xifra més alta que s'ha assolit mai,
segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat.
Aquest tipus de begudes contenen gran quantitat de cafeïna i de sucre
i poden generar episodis d'ansietat i taquicàrdies.
I en els esports, recordem que el Barça juga avui a Noruega
a l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campiones
de futbol contra el Brandt.
El partit comença a les 9 i el transmetrem a la TDG de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Són les 10 i 9 minuts, ara anem a passejar amb Antoni Bassas avui.
Què tal, Antoni? Bon dia.
Què tal? Bon dia, Ricard.
Com estàs?
Bé, molt bé.
És un matí molt agradable.
El primer matí de primavera, això també hauríem de celebrar.
Podem arribar a 25 graus avui.
Això no cal que ho celebrem tant.
Això vol dir que d'aquí a un mes ja celebrarem l'estiu, no?
Sí, això és galopant, és exponencial i és esgotador.
Aquest matí, fent la previsió del que ens esperava pel dia d'avui,
veiem que hi hauria una sessió molt crispada,
a la Congrés dels Diputats, perquè hi hauria un primer cara a cara
entre Sánchez i Feijó, després de portar la llei d'amnistia al Senat,
i realment la crispació no l'ha defraudat,
perquè ja estem acostumats a això.
Però realment veus el to de com parlen
i ho veus bastant irreconciliable, tot, no?
Sí, no és d'ara, ja fa temps.
O sigui, en fi, per no anar molt més lluny,
però el vaia ser senyor González d'Aznar, no?
No? Presidente ilegítimo deia Casado.
Sí, en general, aquest és el to.
Aquest és el to a tot arreu,
només cal sentir del que diu Donald Trump, de Joe Biden,
el qual va qualificar l'altre dia, insistentment,
en un discurs de president estúpid.
O sigui, va repetir diverses vegades el qualificatiu, no?
I així, més o menys a tot arreu.
I sí, és veritat,
s'ha instaurat el que el professor Daniel Inerity en diu
la democràcia de l'odi.
És a dir, una democràcia en la qual
el contrari és l'encarnació del mal
i, per tant, s'ha de parlar sempre en termes deshumanitzadors.
Clar, per exemple, el cas d'Estats Units, no?
Que veus que hi ha dos blocs molt diferenciats
i que, a més a més, veus com no hi ha possible entesa, no?
Que són dos mons totalment paral·lels.
Sí, dos mons paral·lels,
reforçats pel fet
que, quan et trobes gent coneguda
i saludes, expliques als oients
qui són i què estan fent
o no està bé perquè això forma part de la seva intimitat.
Aquesta trobada, jo crec que és significativa.
És que acabem de passar per davant d'una terrassa
on hi havia dues persones conegudes parlant.
Jaume Sens i Xavier Trias.
Doncs fixa't, tu, això aniria
contra tot el que estem parlant.
Joc amb el que he estat dient.
És bastant agradable de veure.
La fotografia, diguéssim,
per això estàvem parlant i hem fet-ho com un silenci
perquè no costava seguir el fet.
Estàvem aquí parlant de la polarització
i resulta que hi ha Xavier Trias i Jaume Sens.
Llavors, això també vol dir que no tot és polarització,
sinó que també hi ha gent que treballa per menteses.
És veritat que tots dos tenen un perfil bastant dialogant,
però està molt bé.
Bé, és que aquesta és una altra cosa que s'ha de saber.
Hi ha l'Isaberg, que la part que es veu
i la part que no es veu.
A la part que no es veu, a vegades,
les coses són pitjors, però a vegades no.
És a dir, perquè el diàl·la continua.
Fins i tot els russis i els americans
tenien el telèfon vermell
en plena Guerra Freda
més que res per evitar algun accident.
Però tornant a allò que deia el professor Inerarity,
ell deia que s'ha instaurat això que en diríem
la democràcia de l'odi,
en què el contrari és l'encarnació del mal.
Però deia ell que justament
perquè vivim en democràcia,
els que fan servir conceptes d'odi
saben que finalment això no ens portarà a la violència.
És a dir, fixa't quina paradoxa,
que segons ell,
a més odi verbal,
menys violència real.
Mentre que d'una altra manera
la violència no es canalitzava directament
a cops de puny
o amb contenidors cremats
o en fi,
amb una mena de revolució.
Com més expresses l'odi,
menys el vols fer.
Podria ser això,
perquè és clar,
és que si no seria insuportable.
Aquesta és una altra derivada.
La idea que aquesta manera de fer política,
en què l'altre sempre és el dolent dolentíssim,
s'ha convertit en una mena de film musical,
de soroll de fons,
que ja gairebé el donem per descomptat,
i que tenim la impressió que és un teatret
que no canviarà les coses.
I això va en desprestigi de l'acció política.
Tu, per exemple,
quan fas informació,
tens present aquest grau de responsabilitat
que tenim els periodistes,
de carregar encara més aquest ambient?
Sí.
Per exemple, penso en la Tercera Guerra Mundial,
que Putin l'altre dia anunciava,
després de guanyar les eleccions.
Clar, tot això és informació rellevant,
perquè ho diuen líders polítics significatius,
per tant, tu ho has d'informar,
però al mateix temps també estàs contribuint
a generar un context de violència,
de por.
Llavors has de mirar de contextualitzar-ho
i anar a les fonts i preguntar fora d'hores,
i dir, quan puguis,
davant del micròfon, per què.
Per exemple, quan jo ho he preguntat,
si per què Macron diu
posarem botes sobre el terreny,
per què Margarita Robles diu
hi hauria una guerra,
pot haver-hi una guerra a Europa
i la gent no n'és conscient, no?
Bé, o von der Leyen,
que va dir que la guerra no és impossible.
Per què?
Però la resposta que et donen
és que els governs dels estats de la Unió Europea
ens estan preparant
per les retallades que vindran.
És a dir, si han de gastar més en armament,
no tindran tants diners
per gastar en educació o en sanitat.
I, per tant,
ens estan preparant psicològicament
per entendre
que les prioritats hauran canviat
i que haurem de fer un esforç
per rearmar-nos.
Per què?
Perquè, a més a més, passa una cosa.
Històricament, això se sap,
l'hemisferi nord produeix armes
perquè les gastin en l'hemisferi sud.
Per tant, nosaltres...
Bé, Espanya és fabricant d'armes.
Llavors, ens hem de rearmar
els fabricants d'armes.
La resposta que et donen és
que les armes que fabriquem
serveixen per fer cops d'estat a l'Àfrica
o per les guerrilles de l'Amèrica Llatina.
Però el que està dient la Unió Europea és
escolti, hauríem d'harmonitzar els exèrcits.
Si hem d'anar junts a una guerra,
hauríem de tenir, si fa o no fa,
els mateixos tanks, els mateixos avions,
o sigui, coses grosses, el mateix software.
I tot això, fins ara,
l'hi hem comprat als americans.
I com que els americans
no crec que deixin de ser els nostres aliats,
però no ho serien tant,
i amb Trump molt menys,
doncs ens hem d'espavilar, diguéssim,
a harmonitzar els nostres sistemes de defensa.
Això és bàsicament el que ens estan dient.
Fa por? Sí, esclar.
No, francament, no gens agradable.
Però aquest element jo crec que és clau i distorsionador,
el fet que Donald Trump pugui guanyar les noves eleccions
amb les seves aliances que ha pogut teixir,
per exemple, amb Rússia,
o el paper que ha pogut jugar
en una possible guerra amb Rússia,
també hauria de veure quina és.
Sí, tot això a vegades és contradictori,
perquè durant el mandat de Trump
va tenir una bona relació amb Putin,
va tenir una bona relació amb Corea del Nord,
i a Europa, diguéssim, no li va passar res.
Mentre que, per dir-ho així,
Biden seria més del morro fort.
És a dir, hi ha un moment
que amb la política internacional,
o almenys fins on jo sé,
i per tant el llistó és baix,
ja no saps mai a quina carta has de quedar-te.
Ara, és evident que ens estan dient alguna cosa
quan els responsables polítics
que fins ara parlaven d'altres coses,
què sé jo, del canvi climàtic
o de l'ajust digital o del que sigui,
doncs ja et comencen a parlar directament
de l'eventualitat d'una guerra.
I més quan hi haurà les eleccions al mes de juny,
que són eleccions europees,
i que tot apunta que hi haurà un gir cap a la dreta.
I on Rússia, pel que en diuen,
està jugant molt a fons amb campanyes de desinformació.
O sigui, que està intentant
i aconseguint en bona part
fer arribar missatges
que al Parlament Europeu
tenen detectat que moltes vegades són
el mateix missatge
en països diferents,
en llengües diferents i en partits diferents.
Però és exactament el mateix missatge.
Moltes vegades basat en dir
tots els polítics són igual,
no val la pena anar a votar,
absteniu-vos i totes aquestes coses.
Antoni Bassas, gràcies per aquest passeig primaveral.
Però l'altre dia parlem d'alguna cosa.
Sí, anava a dir,
del Barça podríem parlar ara, no?
Sí, ara sí.
Veus, ara que les coses van bé,
com sou els periodistes?
Com que és una tornada de 15 dies,
la setmana que ve ja tindrem temps.
Com que les coses van bé,
ara no vols parlar del Barça.
Bueno, bueno.
Ja ho farem un altre dia.
Va.
Antoni Bassas, gràcies.
A tu.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
La Fundació Catalunya La Pedrera presenta
Barceló, ceràmiques, tots som grecs.
La retrospectiva més completa de la ceràmica de Miquel Barceló,
que s'ha fet fins ara a Barcelona.
Fins al 30 de juny,
gaudeix a la pedrera de l'obra en fang
d'un dels creadors més destacats
del panorama artístic contemporane internacional.
Més informació i entrades a
barceló.lapedrera.com
Si us plau, m'obres a la propera parada
i, per cert,
recorda't d'agafar una rebaqueta
que està refrescant aquests dies
i truca'm quan arribis,
que hi ha gent estranya a tot arreu.
No tinc el seu mòbil, senyora.
No la conec.
No passa res.
Te'l dono ara mateix.
Deixa'm com a mama.
Apunta.
Sí, sí.
Apunta tu.
Per 17 milions d'euros.
Et fas mare de qui sigui.
Sí, ja hi ha la venda al cupó
de l'extra dia de la mare de l'11.
El 5 de maig, 17 milions d'euros.
Extra dia de la mare de l'11.
Ara, qualsevol vol ser mare.
11. Ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Avui l'anigmàrius era d'actualitat, feia.
Près obsedit per la poesia trobaduresca.
I la resposta era reclus.
Un reclus és un pres.
I els trobadors practicaven una poesia hermètica
basada en el trobar clus.
689 dels 1.234 participants l'han encertada.
Per tant, dona 14 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de xocolates Torres a Eulàlia Portí-Porçals.
I avui també ens heu dit
captiu, maldit o juglar.
Si dimecres hi ha la Champions femenina,
dimecres hi ha la TDG, la transmissió de la Gelmà.
Arriba la fase decisiva de la Champions femenina
i nosaltres hi serem.
Segueix tots els partits del Barça
a la màxima competició continental
amb l'equip liderat per Sònia Gelmà
i la narració de Pere Escobar.
Aquest dimecres, Bram-Barça,
anada dels quarts de final a Noruega.
A partir de dos quarts de nou del vespre a la TDG.
La transmissió de la Gelmà.
Són les 10 i 19.
Davant l'augment de la desigualtat,
cada vegada s'intensifiquen més les veus
que davant, atenció, un impost global pels més rics.
No és com aquesta de l'aradera milionària Marlène Engelhor
que demanen que els rics paguin més impostos.
Ho vam veure al Fòrum Econòmic de Davos
i a poc a poc el debat va guanyar en pes
en l'agenda política.
Berta Torrades.
Sí, organismes com el Fons Monetari Internacional
ja ha suggerit que es dissenyi una taxa temporal
per a les rendes més altes
per poder pagar els costos de la crisi.
O el Brasil, que ocupa la presidència temporal del G20,
també acaba de dir que aspira a tancar aquest estiu
amb una declaració conjunta sobre un tribut mínim pels més rics.
Fins i tot als Estats Units, la primera economia mundial,
acaba de proposar que es gravi més
als patrimonis més grans del país.
Diferents veus, molt diferents,
que urgeixen a retallar desigualtats per la via impositiva,
buscant que els més rics paguin un impost especial
i assegurant, sobretot, que paguen tots els impostos que haurien.
Ho comentarem aquesta hora amb l'economista Pau Llón.
Què tal, Pau? Com estàs? Bon dia.
Molt bé, bon dia. Què tal, Macus?
I també amb el president de Tècnics del Ministeri d'Hisenda,
Carlos Cruzado, que acaba de publicar,
juntament amb José María Mollinedo,
el llibre Los ricos no paguen IRPF.
Carlos Cruzado, bon dia, buenos días,
i gràcies per acompanyar-nos.
Buenos días, bon dia, un placer.
Abans de res, Pau,
tu creus que confies que realment podem veure
milionaris amb ganes de pagar més impostos?
Si confio, si en veurem més.
Doncs la veritat és que no ho sé,
no tinc una bola de vidre, però em sorprendria.
Em sembla que és significatiu i representatiu d'una era
en la que, efectivament, des dels 70,
la deriva dels sistemes fiscals ha sigut molt regressiva,
els beneficis empresarials i grans fortunes
cada vegada tenen una pressió fiscal menys important,
i, per tant, hi ha gent que, fins i tot,
sent els beneficiats d'aquesta situació,
que és una situació que clama el cel,
demanen poder compartir part d'aquesta riquesa.
Em sembla significatiu que siguin ells els que ho hagin de demanar.
Tampoc estarà estrany.
Hi ha un estudi,
a Maria Alcap de Wilkinson i Pickett,
molt coneguts sobre desigualtat i riquesa,
fa uns 15 anys, aproximadament,
que el que ens diu és que les societats més igualitàries
tenen millors indicadors de salut,
menys delinqüència,
més benestar infantil, etcètera,
i tot això no només les persones pobres,
sinó també les riques.
O sigui, les persones riques que viuen en societats més igualitàries
viuen molt millor que les persones riques que viuen en aquestes...
Si tenim aquesta imatge dels típics countries de Colòmbia
o de societats molt, molt...
que no són igualitàries, em refereixo.
Per tant, no és estrany.
Ara bé, penso que no hauríem de conformar-nos
amb que siguin ells els que vulguin compartir part d'aquesta riquesa.
Hauríem de tenir arquitectures fiscals,
de les que parla aquest llibre,
que, per cert, és molt interessant i recomano,
que permetin que no depenyi de la seva bona voluntat, no?
Carlos, ¿qué le parece esta propuesta?
Bueno, es un paso, digamos,
que estas declaraciones que este año
y ya otros años anteriores se hacían
por parte de estos multimillonarios americanos, sobre todo,
bueno, es un dato,
no són ells qui tienen que fijar su fiscalitat,
como decía hace unos días Gabriel Zunman en España,
pero es cierto que es un paso
y, curiosamente, no vemos a ninguno
en esa lista de los millenarios de nuestro país, ¿no?
En todo caso, es un debate
que se está planteando a nivel internacional
respecto de esa necesidad de gravar,
al igual que a las grandes empresas,
ya se está planteando ese 15% mínimo
de hacer un gravamen o plantear un gravamen
a las grandes fortunas,
que efectivamente no pagan IRPF,
ni en su justa medida
la mayoría de los impuestos de sociedades y demás, ¿no?
O sea, ¿usted cree que la solución pasa,
o sea, para combatir la desigualdad,
pasa porque los que más tienen
paguen más impuestos?
Esto es indudable.
Además, lo dice nuestra Constitución.
El sistema tiene que ser justo
y tiene que estar inspirado
en los principios de progresividad y generalidad.
Es cierto que durante años
este concepto de la progresividad
se ha dejado a un lado, ¿no?
Con ese mantra tan repetido
de que lastraba el crecimiento económico.
Esto empieza a cambiar.
Incluso instituciones como el FMI
hace ya algún tiempo
que está planteando
que esto no se da en realidad
y que tienen que aportar más
quienes más tienen, ¿no?
Hemos visto un ejemplo
hace unos meses, hace un año,
que ocurrió en Reino Unido
con esas propuestas de bajadas masivas
de impuestos a lo Thatcher, digamos,
respecto de grandes fortunas
y grandes empresas
que acabó con la presidencia
de esta primera ministra, ¿no?
Y precisamente fue atacada
ante esa bajada o esa propuesta
de bajada masiva
no solamente por instituciones,
digamos, clásicas al respecto,
sino también por el Banco Central Europeo,
la Unión Europea, la Casa Blanca,
incluso sorprendentemente
por algunas agencias de calificación
que, bueno, están planteando
otras cuestiones en este momento, ¿no?
Y se está poniendo sobre la mesa
ese problema del incremento
de las desigualdades
que hasta ahora
se consideraba un problema social
y político
y ahora ya se viene considerando
como económico.
En este libro que ha escrito
Carlos Cruzado,
que repasas la evolución
de los impuestos en España,
¿abordas, por ejemplo,
desde la amnistía fiscal
de Cristóbal Montoro
al 2012?
Hay que clarificar el origen
de los fondos
que se han declarado
en esa amnistía y punto.
A esto de Mariano Rajoy.
Los chuches.
Va a subir el IVA
de los chuches también.
También a todos los españoles.
Y también las críticas
de los socialistas que han hecho.
No deja de ser curioso
que gobiernos autonómicos
del Partido Popular con Vox
bajen los impuestos
a los más ricos
y luego a la Administración
General del Estado
nos pidan más recursos económicos.
¿Por qué dirías, Carlos,
que no se ha hecho
una reforma fiscal
en profundidad en España?
Bueno, en primer lugar,
pues seguramente
ha faltado voluntad política, ¿no?
Todos los gobiernos
de uno y otro signo
que hemos tenido en España
quizá están poniendo siempre
las luces cortas
a la hora de plantear
estos temas fiscales, ¿no?
Los ciclos electorales
pues han influido mucho
en las propuestas.
Durante años
estas bajadas
de impuestos
que pregonaban
los partidos conservadores
se contagió, ¿no?
Ese discurso también
a los socialdemócratas
en toda Europa
y en España.
Recordamos en el libro
lo decimos
la frase de Zapatero, ¿no?
De que bajar impuestos
era de izquierdas, ¿no?
Lo cierto es que ha habido
demasiado parcheo,
demasiadas propuestas
electorales
en torno a la fiscalidad
y está pendiente
esa gran reforma
de un sistema
que está, digamos,
obsoleto
y que tiene muchos años.
El sistema
no se ha modificado
más que parcialmente
en algunos casos
y tiene muchos problemas
antes de los finales
de los 70
que es cuando se implementa
al tiempo
que la constitución
española.
De fet,
una de las cosas
que también señala el libro,
Berta,
es que un dels grans
mals de l'economia espanyola
es que tenemos
massa economía submergida.
De fet,
ho vam avançar
també aquí
al Matí de Catalunya Ràdio
a partir de les dades
que ens va passar
al Sindicat dels Tècnics
d'Hisenda.
A Catalunya,
atenció,
perquè es calcula
que un de cada cinc euros
que circulen
venen de l'economia
submergida.
Són tots aquells
diners que no es declaren,
aquells diners
que es paguen
o es cobren
sense fer cap factura
i, per tant,
sense pagar impostos.
Tenim una economia
submergida
que és molt superior
a la dels països
del nostre entorn,
però cal dir
que és un problema global.
Segons l'OCDE,
que va dir fa poc,
que en aquests moments
l'economia submergida
concentra,
diuen,
el 60%
de la mà d'obra mundial.
Que al final,
també, Pau,
aquí els polítics
tenen una responsabilitat
de no afrontar aquest debat,
però també socialment
potser no hi ha
una consciència
prou clara
de la necessitat
de pagar els impostos
i de saber
per què estem pagant impostos,
de què serveixen, no?
Sí,
i a nivell ideològic
i cultural
estem en un moment
de reacció, no?
És a dir,
ho veiem paradigmàticament
amb la presidència argentina,
però és una corrent ideològica
que s'està estenent
de forma,
no sé,
jo crec que es pot copsar
a les aules,
es pot copsar
en el nostre entorn,
per exemple,
tota aquesta
derivi ideològica
està impactant molt
en els joves
i en els joves homes
especialment, no?
Amb referències
d'aquestes
de bitcoiners
la seva filosofia de vida
en fa
l'esquivar
els impostos,
els impostos
és un atemptat coactiu
contra la llibertat individual
de les persones,
per tant,
està bé
que intentem
no pagar-los, no?
Jo he vist vídeos
aquesta mateixa setmana
d'un dels economistes
més influències
i reputats
de l'Estat,
el senyor Juan Rayó,
dient que
això del company
de la senyora Ayuso,
el problema
que intenti no pagar impostos
tampoc és tan greu, no?
Llavors intenta maquillar
altres delictes
o intenta criticar-los,
em refereixo,
però aquest,
d'alguna manera,
l'excusa, no?
Bueno,
s'ha de recordar
que un dels objectius
com comentava el company
dels impostos
és finançar de forma suficient
la despesa pública
i també corregir
una part de les desigualtats
que es produeixen
a l'economia de mercat
i també cal assenyalar,
perquè no sé si la gent
es pensa
que els impostos
estan prou ben dissenyats
a l'Estat
com per aconseguir
aquests objectius,
que el 50% més pobre
abans d'impostos
percep de renda
un 14,2%
i després un 16%.
És a dir,
que el sistema fiscal espanyol
tampoc és molt redistributiu.
No és certa aquesta idea
i també ho assenyalava el company
que si imposem molts impostos
d'alguna manera
estem frenant l'economia
i a més a més
els pobres
s'estan beneficiant moltíssim
d'aquells que realment generen
podríem dir
activitat econòmica.
Això
perquè l'isoni
és la coneguda corba
de l'Afer.
No sé si és una mica tècnic
per explicar-ho
però bàsicament
el que venen a dir
és
si tu poses un tipus
del 0%
és la relació
entre el tipus
d'impost que poses
i
quants diners
recapta el govern.
Si tu poses un tipus
del 0%
recapta 0
si poses un tipus
del 100%
recapta 0
perquè ningú
produiria absolutament res
si l'Estat s'ho queda tot
i per tant
segons aquest plantejament
hi ha un tipus
a partir del qual
la recaptació baixa
i per tant
no ens hem de passar
posant impostos
perquè si no
això podria ser
contraproduent per l'economia.
Bé,
l'hipotètic punt
de màxima recaptació
d'aquesta corba
per un mercat determinat
primer no es pot
observar directament
i segon
el tipus marginal
per exemple
als Estats Units
està molt lluny
de la part superior
de la corba
segons un estudi
de fa 3 anys
i per tant
es poden seguir
posant més impostos
especialment al capital
i que això
no perjudiqui
l'activitat econòmica
per tant
això també
és una mistificació
podríem dir ideològica.
Al final
també com més produeixes
té sentit
que a més has de portar
a la societat on vius
és a dir
és de primera manual
la qüestió és
com s'ho fan aquests rics
perquè de fet
aquest és el títol
Carlos del teu llibre
que no paga ni RPF
és a dir
com se lo hace
en esto?
Bueno
el sistema
está establecido
de esa manera
la planificación fiscal
es muy fácil
esta frase
del libro
pues se la tomamos
prestada
José María Aznar
el presidente
el expresidente Aznar
que la dijo en su día
en 1998
pero también
la repitió
Sánchez
el presidente Sánchez
hace 5 o 6 años
y bueno
ellos mismos
mantienen
y entienden
que efectivamente
los ricos
no se retratan
en el IRPF
hay demasiadas
facilidades
a través de sociedades
de
bueno
de
de muchos instrumentos
que hacen
cobran el dinero
a través de la
de la sociedad
de la empresa
y ellos tienen
un sueldo muy bajo
para no pagar
IRPF
correcto
procuran derivar
sus ingresos
no a rentas
que tributan
en el impuesto
sobre la renta
sino a otras
a otros instrumentos
sobre todo
a través de sociedades
que en el caso
de los muy ricos
hablamos de grandes
de muy grandes sociedades
que tampoco
están tributando
de acuerdo
con su capacidad
económica
por un lado
estabais apuntando
a esa
o se apuntaba
a esa falta
de conciencia
muchas veces
derivada
de esa
falta de pedagogía
también
que se ha hecho
y de esa demonización
de los impuestos
los impuestos son malos
cuanto menos mejor
que es lo que dice
la teoría neoliberal
de la imposición
pero también hay otra cuestión
y es la falta
de
de ejemplo
la falta de ejemplo
de las élites
políticas
y empresariales
que desde luego
vemos que
sobre todo
en los últimos años
a raíz de los casos
de corrupción
que van surgiendo
como menos valoran
esa comisión
de delitos fiscales
y esto desde luego
no es algo
que anime al ciudadano
de a pie
a pagar sus impuestos
Claro, pero
cómo acabas
por ejemplo
con el pago en B
porque hay tarjetas
de crédito
y esto no ha terminado
no ha conseguido
bajar del todo
estos pagos
o sea que también
al final
la sociedad ya está
tiene un sistema
que lo permite
no estamos actuando
suficientemente
contundentemente
en este caso
Exactamente
falta pedagogía
pero también
falta
el modificar
la normativa
que posibilita
esto por un lado
esto es lo que decimos
que la ilusión
se combate
a través del legislador
pero también
el incrementar
los medios
de la agencia tributaria
de la administración
tributaria
y sobre todo
hacer que
o intentar
que desplace
la lupa
de ese control
de los perfectores
de rendimiento
de trabajo
de pequeñas empresas
de autónomos
hacia donde están
las verdaderas
o las grandes
bolsas de fraude
que son precisamente
grandes empresas
y grandes fortunas
¿no?
Hay algunas declaraciones
de intenciones
que se incluyen
en la ley
de prevención
del fraude
del 2021
pero faltan
los medios
necesarios
para hacerlo
y en ese sentido
siempre hablamos
en nuestro caso
de que los técnicos
tenemos limitadas
muchas competencias
en la lucha
contra el gran fraude
y esto hace
que efectivamente
más del 80%
de los efectivos
se dediquen
en la agencia
tributaria
en la administración
tributaria estatal
al control
de estas pequeñas
discrepancias
que me refería antes
¿no?
Probable yo es que
bueno
el 75%
de las actuaciones
se realizan
en el impuesto
sobre la renta
y suponen
unas actas medias
o unas liquidaciones
medias
de 1.000 euros
¿no?
Esto hay que cambiarlo
con un control
mayor
desde luego
de las sociedades
sobre todo
de las grandes sociedades
Carlos Cruzados
president dels tècnics
del Ministeri d'Hisenda
i coautor d'aquest llibre
Los ricos no pagan IRPF
Gràcies per acompanyar-nos
Un placer
Bon dia
Adéu-siau
Bon dia
Pau
Sí, bàsicament això
el que ha succeït
en els últims 15 anys
aproximadament
és que l'IRPF
s'ha mantingut
en quant a la importància
de la recaptació total
i en canvi ha baixat
moltíssim els impostos
o sigui
han duplicat el seu pas
els impostos indirectes
que com sabeu
són els més regressius
perquè els paga tothom
els paguen els pobres i els rics
i també ha disminuït
la recaptació per societats
Si a això li sumem
el que demostra aquest llibre
de forma molt incontrovertible
que és que els rics
no el paguen l'IRPF
doncs el que veiem
és que no és veritat
que l'estat del benestar
estigui suportat
per les classes altes
o la gent que té més rendir riquesa
és mentida
són les classes mitjanes
i populars
les que a través dels seus impostos
estan mantenint
aquest estat del benestar
i les xifres que he donat abans
de redistribució de la riquesa
abans i després d'impostos
són incontrovertibles
d'una altra vegada
per tant en el fons
aquí hi ha un problema ideològic
hi ha un problema d'arquitectura fiscal
de recursos per controlar
el frau fiscal
de recursos per controlar
les societats
com comentava el company
es poden fer moltes coses
és clar que es poden fer
I n'imposes successions
per exemple
que ara amb els pressupostos
junts per exemple
exigia que s'oprimissin
perquè al·leguen
que es pot
es pot interpretar
que es paguen dues vegades
el mateix impost
Bueno aquest debat
és un debat
que no s'acabarà mai
en aquest país
o sigui
a veure
primer de tot
és una mica
no s'acabarà mai
entre altres coses
perquè molta gent
deu tenir propietats
Sí
el que passa que
a veure
el que es creava en un impost
és el fet de rebre diners
és la transacció
no és
o sigui
no hi ha doble imposició
perquè una persona
és d'una ni l'altra la rep
la persona que rep
no ha pagat impostos
per aquella quantitat
aquest argument
no té cap sentit
des d'un punt de vista tècnic
d'acord
per altra banda
com comentàvem
en una societat
cada cop més desigual
i en la concentració de riquesa
és una de les fonts de desigualtat
és raonable pensar
que els impostos
al patrimoni
no només a la renda
i en concret
aquest de successions
pot ser una via
per reduir la desigualtat social
però és que a més a més
s'ha demostrat
tècnicament
en molts casos
que fins a 100.000 euros
no es paga
que els habitatges
fins a 500.000 euros
estan 95% bonificats
i que només un 20%
paga més d'un euro
per l'herència
llavors
dir que afecta
molt a les classes mitjares
i baixes
aquest impost
és mentida
el que passa
que el que emborrona
aquest debat
i també passa
si vols
que parlem després
de la proposta de finançament
i tal
d'aquest tema fiscal
a Catalunya
és que un té la sensació
que com que hi ha un greuge
que té sentit
perquè és objectiu
del que passa a Catalunya
respecte a l'Estat
doncs ningú vol pagar impostos
en aquest país
i en certa manera
quan mires les dades
i ara les mirem si vols
doncs és que és raonable
perquè un té la sensació
que s'administren
de forma absolutament ineficient
i que és un robatori
amarmada
en certes maneres
per exemple
la qüestió de la inversió
en obra pública
i les inversions en general
de l'Estat
el nivell d'execució
és insultant a Catalunya
i la sèrie històrica
és pràcticament
de 7-8 anys
que estem al voltant
del 30% d'execució
ja no és només
el 8-9%
de dèficit fiscal
estructural
que això un podria dir
mira
no ho sé
una persona que no fos
especialment sobiranista
ni patriota
podria dir
mira
és normal
que una regió rica
els fluxos monetaris
surtin més del que entren
perquè aquí hi ha més persones
amb més renda
i paguen més
s'ha repartit
exacte
jo què sé
també podrien argumentar
que hi ha una certa
és a dir
que els 100 euros
que paga la demarcació
provincial de Barcelona
també hi ha 20
que no tornen
l'execució
ja no es col·leix
l'execució
demostra clarament
que el que hi ha aquí
és un greuge
i pràcticament
una actitud colonial
és que estem parlant
que els últims
crec que és
des de 2015
la mitjana d'execució
és entre un 30 i un 40%
i a Madrid
d'un 130
llavors això
no té una lògica
podríem dir
de redistribució
això és
que hi ha una administració
pràcticament oligàrquica
central
que el que està fent
és de forma sistemàtica
i sistèmica
no?
o sigui
perdurant en el temps
i de forma més a més
com molt
no sé si concertada
però si més no
vamos
canta com una
doncs el que està fent
és reduir d'alguna manera
la capacitat
que té la Generalitat
de Catalunya
en aquest cas
de poder
assumir
les despeses
que són necessàries
perquè el benestar
aquí
d'alguna manera
no vagi
davallant
i davallant
perquè és que a més a més
en el cas de Catalunya
també estem en la posició 12
si no recordo malament
en l'índex de progrés social
efectivament
la posició 12
és a dir
som la tercera
segona o tercer territori
que més aporta
en termes de càpita
pel finançament comú
però un cop aplicat
el model de finançament
en relació a recursos rebuts
baixem fins a la desena posició
i la catorzena
si tenim en compte
què costa viure a Catalunya
per tant home
això
és objectivament
independentment
de quina sigui
la teva posició
en el conflicte nacional
i de sobirania de Catalunya
és una situació
que necessita ser
almenys que es compleixi
el que s'acorda
això almenys
l'execució pressupostària
ja no s'entén
és una cosa
que ja salta totes les alarmes
avui de fet
el president Aragonès
fa pocs minuts
ha presentat
en un esmorzar informatiu
a Madrid
aquest nou model
de finançament singular
per Catalunya
si ho ha fet
davant de bona part
de l'empezariat madrileny
assegura Aragonès
que un finançament
propi per Catalunya
hauria de servir
per avançar
en la resolució
també del conflicte polític
diu que
igual que els indults
o l'amnistia
aquesta proposta
per recaptar
tots els impostos
també pot acabar
sent una realitat
una relació
de tu a tu
que se basa
en una idea
molt bàsica
no vull
dir a altres territoris
que sistema
de finançament
han de tenir
però no vull
acceptar
que se condicionen
per part
d'altres territoris
els recursos
que han de arribar
a la ciutadania
de Catalunya
Cal dir però
que Madrid
ja ha tancat la porta
a aquesta opció
diu el govern espanyol
que la reforma
del model
de finançament autonòmic
s'ha de negociar
en comú
amb totes les comunitats
Maria Jesús Montero
ministra d'Hisenda
Nosotros vamos a impulsar
una reforma
del sistema
en su globalidad
y por tanto
para todas las comunidades
autónomas
del régimen común
incluida Catalunya
I des de Junts per Catalunya
per exemple
el seu secretari general
Jordi Turull
acusa Aragonès
directament
d'electoralisme
amb un govern
amb un govern
en funcions
quan han tingut
3 anys
per fer-ho
no és seriós
és a dir
ja no val la pena
entrar-hi
perquè no és seriós
L'oposició
també dubta
que la proposta
del govern
busqui acabar
realment
amb la lògica
del que fa per tothom
I què et sembla
aquesta proposta
del govern Pau?
Bueno, jo aquí
si puc fer una prèvia
una mica més política
que econòmica
si és que es poden
diferenciar les dues coses
que a vegades
penso que no
crec que és una mica cert
que sorprèn una mica
que vingui la proposta
després de la convocatòria
electoral, no?
Hi ha hagut mesos
per fer-ho, això?
Esclar, és a dir
primer de tot
tu necessites força política
per imposar un canvi
que afectaria
moltes administracions
del regne d'Espanya
aquesta proposta
d'alguna manera
hi sortiria perdent
moltíssima gent
Llavors, més que valorar
si és bo o no
que després també
ho intentaré fer
intentant objectivar
el debat
amb alguns indicadors
podríem dir
cal fer-se la pregunta
de quina és la força
que es té
per portar a terme
aquest model
i jo crec que ara mateix
la força que es té
és poca
i com que es té poca força
doncs quan arriben eleccions
es proposa
i crec que això
és evident
que és electoralista
el que passa és que
bueno, tampoc té per què
ser dolent
que sigui electoralista
suposo que ara
la gent haurà de votar
a les urnes
si aquesta proposta
li sembla sensata o no
però en tot cas
que és electoralista
no crec que sigui
molt difícil
Clar, és a dir
el que fa és posar-ho
l'agenda electoral
és a dir
ara tots els partits
han de posicionar-se
respecte a un model
de finançament
Sí, el que passa
que de fons
s'omet el tema
de la força política
que tens per portar a terme
és dèbil
perquè ets un govern
en funcions
Efectivament
i si no ho has pogut
fer fins ara
doncs és una proposta
que pot caure
una mica
com un castell de cartes
I que és una proposta
que podries fer
amb altres forces polítiques
conjuntament
que fos una cosa més
de majoria parlamentària
de disputa electoralista
I en segon lloc
el que dèiem abans
a Catalunya
en el marc del conflicte
polític que vivim
mai parlem només
d'una cosa
sempre quan parlem
d'impostos
estem parlant
d'una altra cosa
quan parlem de llengües
també estem parlant
d'una altra cosa
en el fons
sempre estem parlant
de sobirania
per tant
què ens podem trobar
aquí a Catalunya
que abans
ho comentàvem
amb la Berta
que tu una persona
que sigui
en termes generals
partidària
que es paguin impostos
a mi em sembla raonable
que les persones
que més tenen paguin
que vegi
amb preocupació
l'augment de desigualtat
absolutament brutal
que hi ha hagut
des dels anys 70
i tal
que en general
sigui partidària
que es paguin impostos
però que diguin
el regne d'Espanya
no els vull pagar
i penso
que aquesta és la complexitat
que sempre tenim
en el debat català
fins que no es resolgui
la qüestió nacional
que tant de bo es resolgui
doncs
i per part meva
amb una estat
i una república
independent catalana
clar que sí
doncs aquí
hi haurà sempre
el merder
ara bé
es poden objectivar
algunes coses
una les deia abans
i Catalunya
és el segon
territori
que més aporta
i recula
fins a la catorzena posició
i com us deia abans
en la dotzena posició
en l'índex de progrés social
això vol dir
que la gent pobra
de Catalunya
és la principal perjudicada
d'aquest model de finançament
o sigui
no és un tema
de que
ai és que els rics
els catalans rics
no volen pagar impostos
perquè són més rics
no no
els principals perjudicats
són la gent
de classes més populars
a Catalunya
que es veuen perjudicats
per aquest model de finançament
per l'estat
de l'escola pública
per l'estat
de la universitat pública
per l'estat
dels serveis públics
en general
i en segon lloc
jo crec que hi també
hi ha un altre element
per objectivar
que no està malament
aquesta proposta de finançament
o que si més no
cal canviar-la
que són els principis
podríem dir
de suficiència financera
que abans en parlàvem
i de responsabilitat fiscal
suficiència financera
què vol dir?
que tu
la Generalitat
ha de disposar
dels seus recursos
per finançar
adequadament
les seves competències
llavors
amb aquest dèficit crònic
d'inversions estatals
que dèiem abans
torno a repetir
o sigui
2021
35,8%
d'execució pressupostària
2022
42,9%
d'execució pressupostària
del 2015
al 2022
perquè on podria dir
és que només han sigut
dos anys
i ha sigut una excepció
no, no, no
amb una sèrie
totalment homogènia
l'execució
de l'inversió estatal
pressupostària
de Catalunya
s'ha situat
al 56%
llavors, hòstia
això
segons els principis
insisteixo
objectius
de responsabilitat fiscal
és una gestió
completament irresponsable
per tant
algú podria pensar
sigui o no independentista
que, coi
la Generalitat de Catalunya
tindrà més incentius
per gestionar
són els diners
que no s'estan gastant
efectivament
i tant des del punt de vista
de la suficiència financera
per combatre aquest dèficit crònic
com des del punt de vista
de la responsabilitat fiscal
jo crec que que hi hagi
més autonomia
per gestionar aquests impostos
és positiu
siguis el que siguis
i et situïs on et situïs
en el debat de la qüestió nacional
de fet aquests dies
l'empresariat català
també demanava
millorar el finançament
i fins i tot un pacte fiscal
en això esteu d'acord
David
ahir Pau
m'ha escrit el David Bassa
i m'ha dit molt bé el Pau
però això estava ara
sí, bueno
també hem de vigilar
una miqueta amb la posició
aquestes posicions
jo recordo les posicions
de l'empresariat català
especialment del gran
empresariat català
del 2017
a mi no se m'ha n'oblidat
vull dir que ara demanint
una millor fiscalitat
doncs em sembla molt bé
però el senyor Sánchez Llibre
fa poc va dir que
bueno
que la situació administrativa
a nivell fiscal
era un infern
a nivell d'Espanya
perquè es pagaven molts impostos
Espanya està a la posició 14
segons el rànquing de la OCDE
de pressió fiscal
per tant Espanya
des de cap dels punts de vista
sense entrar en el detall
de si parlem d'imposició
des de cap punt de vista
es pot dir que hi hagi
un infern fiscal
llavors jo
el que suposo
i potser és una intuïció només
és que aquesta gent
vol tenir sobirania fiscal
i un millor pacte fiscal
per baixar els impostos
i per pagar-ne menys
per tant alerta
per això dic que
tots els debats
estan emborronats
amb la qüestió nacional aquí
jo no estic en la mateixa banda
des del punt de vista fiscal
i del model de societat
que ells imaginem
que el senyor Sánchez Llibre
encara que ell vulgui
una millora del finançament
perquè ell la vol
per què?
perquè els rics
segueixin amb aquesta tendència
de pagar menys impostos
perquè ell sí està a la banda
dels que creuen
que qualsevol imposició fiscal
és una coacció
a la llibertat
i a la riquesa personal
dels individus
llavors
bueno
sí
i per altra banda
fa una mica de banda
d'aquest retorn
al procés
pre-2017
del pacte fiscal
i tot això
però bueno
suposo que és
el que ens ha tocat viure
Pau Llong
economista
i gràcies per acompanyar-nos
com sempre
una pausa
i ara tornem
el matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
012
la millor resposta
que crem que està
l'Alea
ja sabeu
a quina escola
la portareu
justament ahir
ens vam estar informant
sobre la preinscripció
del 6 al 20 de març
s'obre el termini
de sol·licituds
per a la preinscripció escolar
per al segon cicle
d'educació infantil
i educació primària
i del 8 al 20
per a l'educació secundària
obligatòria
per una escola inclusiva
de qualitat
i amb igualtat
d'oportunitats
per a tothom
fem l'escola
que volem
trobareu tota la informació
a preinscripció.gencat.cat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
El matí de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
El meu pare no plora mai
i mira que amb els Jocs Olímpics
hi va estar a punt
però res ni així
ara quan li vaig dir
que amb el Fort Miele
podria veure el dauradet
dels seus canelons
des del mòbil
li van saltar les llàgrimes
Forts Miele
amb càmera
i sonda tèrmica integrada
estrena l'ara
a un preu especial
als distribuïdors oficials
o a la teva botiga Miele
i ara entrem al búnquer
és que hi ha gent
ai no
el cotxe no es pot menjar
bueno escolti
vostè viurà una vegada
el cotxe es pot menjar
farem una cosa
que el seient del costat
segui en Jair
amb un kebab
la que puc arribar a l'hi ha
ni t'ho imagines
això seria un bon programa de tele
agafar gent d'aquesta
maniaca obsessiva
i el cotxe molt net i tal
doncs mira
ara faràs l'AP7
de França
fins a Barcelona
vostè amb en Jair al costat
menjant un kebab
al búnquer
amb en Jair Domínguez
i la Neu Rossell
aquest dimecres
a partir de les 9 del vespre
a través del canal exclusiu digital
de l'Avial Web
de Catalunya Ràdio
cada migdia
a Catalunya Ràdio
una experiència
immersiva única
una ràdio vertiginosa
sensacions explosives
vine de públic
a l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
amb Quim Morales
sentiràs l'emoció de la ràdio
com si hi fossis
coi
perquè hi seràs
escriu-nos a l'última hora
arroba catradiu.cat
i prepara't per viure
a l'última hora
en 4 dimensions
no vindrà ningú Quim
és que no vindrà ningú
amb aquest xum brum
la gent
el que estem fent
és espantar els oients
no home no Joel
pitjors coses han sentit
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Toni García Ramon
Mariola Comells
hola
bon dia
bon dia
com esteu?
molt bé
però si no passa res
a mi m'encanta
quan entres així
m'ha sorprès
no
després he pensat
el pobre col·laborador
que estava abans
ara a les 11
parlem de
nos vemos en otra vida
que és una sèrie espectacular
espectacular
on el pobre col·laborador
on el pobre col·laborador
on el pobre fa un paper espectacular
ara parlarem amb ell
i amb els directors
d'aquesta sèrie
us quedeu a les 11
per parlar-ne
però abans
és una sèrie espanyol
a la sèrie espanyola
que li està passant
David Broncano
a veure
fitxa o no fitxa?
no
de moment no
i està mal
jo de tota manera
ahir tinc un dubte
és a dir
no sé
el Ribbonbori
no l'entenc
sincerament
perquè
aquesta història
de que no
és que és
massa transgressor
en fi
Broncano
igual en algun moment
al començament
era transgressor
val?
però
tu després
ara mires el programa
que jo
és Forocotxes TV
Forocotxes TV
llavors
és que és de veres
és que és de veres
jo no sabia
que li estava passant
una mica
la resistència
és que ha perdut
alguna cosa
no sé què
no ha perdut
l'essència del començament
el David està bé
el David està bé
i continua igual de bé
i faria
el mateix
que feia al principi
si
en la cadena
en la que està
en la plataforma
en la que està
no li hagueren dit
vais al to
que això ho sabem tots
llavors
el programa que ell fa
pot estar en televisió espanyola
perfectament
pel to
una altra cosa
és que
el seu to
la seva manera de fer
el seu comportament televisiu
tinga un sentit
en televisió espanyola
això és una altra cosa
a mi em sembla bé
que televisió espanyola
aposte
no entenc molt bé
que vulga tindre
a Broncano
i tinga
gent com
la que té
en diferents realities
i en diferents
programes d'entreteniment
però bueno
igual volen ser
molt eclèctics
però vamos
no sé on està el problema
em fitxarà Broncano
perquè Broncano
el més transgressor
que farà mateix
el problema és polític
diguéssim
el problema és polític
el problema és de diners
encara que
hauríem de parlar
en un dia
perquè la gent sent
14 milions d'euros
i s'espanta
14 milions d'euros
anuals
amb 3 temporades
no s'ho creu
no s'ho creu
ningú
no però
la gent senta això
i després tu això
ho has de desglossar
primer
no és per ell
no és per ell
després
tu has de desglossar això
en un programa diari
és un programa que entreguen fet
exactament
però tu que fas
encara
Mariola
encara que sigui
que hagis de desglossar
no és tan car
és molt car
no és tan car
14 milions d'euros
quants programes
pensa en una cosa
quants programes
cada dia
un diari
no
de dilluns s'ha dit xous
de dilluns s'ha dit xous
durant 11 mesos a l'any
és això
si ho desglosses
és això
han de llogar el teatre
i tot això
ho han de fer tot fora
totes les càmeres
totes les senyals
em semblen molts calés
és un pressupost elevat
és un pressupost molt elevat
¿Aurien de vore
que ha costat bailando
o mira quien baila
i no costa més de 14 milions
la temporada
ja t'ho dic
hombre pero pero
però estem parlant
estem parlant d'un producte
a veure
amb tot el respecte
Mariola
estem parlant d'un producte
molt bàsic
bueno entenc que no seria el mateix
la resistència és un programa
no és que no seria el mateix
la resistència és un programa
molt bàsic
totalment
que sempre
que sempre
no jo no estic d'acord
en que si
forocotxes
bàsicament el que li passa
a la resistència
és que és un programa
que viu
de l'espontaneïtat
de l'entrevistat
sempre
i aquest tipus de programes
funcionen
portant a cotxiquitxi
exacte
si l'entrevistat funciona
el programa funciona
i després també depèn
de la inspiració
del presentador
que normalment
viu dels reddits
que no s'ha preparat res
que és mentira
que és una mica
Zac Galiafinakis
fent
between two ferns
als Estats Units
que és portar el Gou
fer-li preguntes
poques soltres i tal
però
però encara no és Galiafinakis
i en quant a que estigui
o no
a la televisió espanyola
i que sigui un escàndol o no
a més que és un programa
que simplement
tampoc té més
vull dir
no, no té més
que no és ni cap problema
quin és l'objectiu
de posar a Broncano
a aquesta hora
intentar fer-li ombra
al senyor de sempre
sí
que és Pablo Motos
si et surt bé
que és molt difícil
que et surti bé
molt difícil
no sortirà bé
no
l'ombra
no li farà
a la resistència
són programes molt diferents
i a més
el perfil de la resistència
el perfil de la resistència
és un programa
que entrevista
a aquesta gent
completament desconeguda
per un target
a Carla 33
a Carla 33
sí
però no pot ser aquest programa
o una motorista
que ha guanyat
el punt
exactament
no pot ser aquest programa
marginal
entre cometes
o radical
o punk
a televisió espanyola
per això
per això
per això
per això
per això
és normal que la gent digui
per què collons
va a Broncano
a televisió espanyola
però més a més
això ha fet frenar
no havia d'anar
el Marc Giró diari
bueno
jo de això
no tenia cap idea
jo de això
esa informació
jo no la tinc contrastada
jo sí que la vaig
el Marc Giró
ha d'anar diari
sí
i es va frenar
per fer el Broncano
jo no la tinc contrastada
jo crec que no tenen
jo crec que hi ha correlació
entre les dues coses
jo no la tinc contrastada
Ricard
igual és un rumor
crec que no hi ha correlació
en qualsevol cas
però millor
Marc Giró
ja saps
molt més ad hoc
Marc Giró
el que hauria d'adaptar
els continguts
també
però tots haurien d'adaptar
els continguts
però és que no hi ha
com s'adapten
els continguts
perdona'm un moment
per a fer-li front
a l'Hormiguero
que porta 20 anys
entrevistant
a tot tipus d'estreles
encara que no vulguen anar
que al final van
i que són
de top 10
és a dir
no és carne 32
és de po 33
vull insistir
Carla 33
sí
vull insistir
que primer és a canviar
el perfil dels convidats
sí
això
està clar
i lo segon
que ho he explicat moltes vegades
quan algun actor de primera fila
ve a fer promoció a Espanya
els seus contractes
fets als Estats Units
van a l'Hormiguero
indiquen que no
que hagin d'anar a l'Hormiguero
han d'anar a l'Hormiguero
que tingui més audiència
o que estigui en una franja determinada
tal sou
perquè l'Hormiguero no és un late
no
l'Hormiguero és un late
no
l'Hormiguero no és un late
perdó l'Hormiguero
l'Hormiguero no és un late
en termes nord-americans
l'Hormiguero no és un late
però és un prime time
no va a l'hora late
és un late
un seixón presentador
amb unes formigues
un tal sou
és un tal sou
és un tal sou
és un late
per un americà
l'Hormiguero és un late
bueno
sí, clar
però un americà
perquè un americà
a les 10 de la nit
ja estàs un late
no
a partir de les 8
és un late
és a dir
el tema late
és un concepte horari
que és com a altes hores de la nit
es fa al programa
això a Espanya
també és un format
el late propi
el late és un concepte anglo-sexual
és un concepte anglo-sexual
que és el programa
el programa de nit
que fas quan estàs suport
el que no és normal
és el nostre
no, i tant, i tant
però vull dir
que tu podes aquest senyor allà
i en el moment
en què algú digui
a la mateixa franja
que tinc el Motos
tinc el Broncano
i porto
jo què sé
a Ryan Gosling
què em surt millor
portar Ryan Gosling
a fer el gamberro
a la televisió espanyola
o portar-lo a l'Hormiguero
i aquesta cosa es donarà
fins que et dic
això ho fa bé
i tant
clar que es pot donar
perquè ara no tens opció
on el portes
ara si no
Mariola
a Supervivientes
no, no, tu portes
a l'Hormiguero
sempre
però és que no hi ha cap més
no hi ha cap dubte
però per què no hi ha cap més
però el portaràs igualment
perquè no començarà guanyant
és evident que seguiràs portant
a l'Hormiguero
perquè tindrà més audiència
Ricard, no començarà guanyant
però hi haurà un moment
en què tu
portis a qui sigui
diguis
hòstia, tinc una alternativa
puc portar aquest tio aquí o aquí
això sí
el que passa és que
suposa que la gent
de Ryan Gosling
dirà
quant té Televisió Española
quina és la presència
de Televisió Española
en el mercat audiovisual espanyol
quina és la repercussió
de l'Hormiguero
i dirà
i hi ha alguns
i hi posaran
una segona actriu
que hi haurà allà
de l'Hormiguero
però aquí hi ha intangibles
que és
el meu target
quin pot ser
aquest o aquest
i en el moment
en què arriba una pel·li
que sigui molt gamberra
que n'arriben unes quantes
jo què sé
Adam Sadler
aleshores
en Sadler diu
jo vull anar al tio gamberro
el que em faci les bromes xungues
vull anar aquest
no vull anar a l'altre
no és que tens una alternativa
que no tens fins ara
una alternativa la tens
el que passa és que
jo no sé
fins a quin punt
ese temps
que necessitarà
Televisió Española
per tallar un programa
com esse
li compensa
i després
una altra cosa
jo insistís molt
en lo de
tu dius
un programa gamberro
bueno
és un programa gamberro
ahir
si tu
les coses que
fa
broncano
en Movistar
les traslades
a Televisió Española
a lo mejor
en el segon programa
el món ha esclatat
perquè hi ha
en fin
tot tipus de
col·lectius
que van en contra
que això
una telepública
no pot fer
però per això
he dit al principi
que jo entenc
que la gent
digui
broncano
o l'española
no té cap sentit
a menys que tu diguis
tu acceptis
ja d'entrada
que la polèmica
et portarà més espectadors
que és una cosa
molt possible
jo la polèmica
de per quina raó
anem a contractar
a Broncano
tampoc l'entenc
i he insistit
des del primer moment
a Telecinco primer
media set
a Telecinco
ella ha tingut ofertes
i sòsics de veres
se'n vol anar
a Movistar
no, no se'n vol anar
però té ofertes
té ofertes de Amazon
i va amb el Terrat
o va sense el Terrat
no, no
el Terrat només fa
el servei tècnic
en ese programa
ell ja
en Encofrados SL
que és la seva productora
és independent
però abans era el Terrat
aquest programa
sí, al principi
era el Terrat
però després
van trencar
la relació
en ese sentit
i el contingut
no, trencar tampoc
perquè se li fa el servei tècnic
el contingut
ja no era d'ell
i diguem
que la titularitat
del programa
és de Broncano
exactament
llavors
el Terrat
continua fent
el servei tècnic
el que es diu
la infraestructura
i tal
però Broncano
és el productor
executiu
d'ese programa
tot arreu
fa el càtering
perfecte
sí, fa el càtering
i sí
cruzentets
i els C
sí, sí
bueno, té una part
però això
entreparets petits
de pernir l'ibèric
però això ja està
xuxus
és que al final
home és fill
d'alguna font
d'aquest format
totalment
però és que Broncano
és d'ahí
és d'esa factoría
no passa res
però això ha passat
des vegades en el Terrat
ja us ho diré
a mi Broncano
m'avorreix profundament
el que fa
crec que ja és molt vell
a mi Broncano
bon dia
no
crec que va començar
a fer un programa
que era molt pute
al principi
i que al final
perquè és molt formulai
quantes veces
has follado
este mes
quantos días
tienes en la cuenta
no sé què
és veritat que és un format
que quants anys porten
6 anys
7
7
i és el que deia
necessita reinventar-se
això
anem a veure
de tota manera
per favor
no oblidem això
el Broncano del començament
tenia un espírit
que després
la pròpia plataforma
això s'ha parlat mil vegades
i ell ho ha acceptat
la pròpia plataforma
li va dir
això no
això no
això no
recordem que ell
començava
amb un monòleg
en prou
en fi
era molt àcid
i després
el monòleg
s'ha acabat
ell només parla
al començament
xuga
amb la gent del públic
d'una manera
molt
ju-ju-ja-ja
sense més intenció
és a dir
no té més
el tema de Broncano
jo sempre ho he dit
ell tenia dos lectures
i se programa
una era
para Foro Coches
des del primer minut
i l'altra
era un programa
que també li podien
agradar a David Trueva
és que és així
sí, però ara ja no
ara ja no
ara ja només
no
ja està
no passa res
o gent que està al gimnàs
entrenant-se tota l'estona
exactament
llavors
això és el contingut
el to
tot el que fan
que està bé
vull dir que escolta
és un públic
que està molt bé
però no
és difícil
però no
no rajem les vestidures
us ho dic de veritat
o sigui
el Marc Giró
hagués fet
una proposta
molt més adient
més treballada
i molt més
que encaixava molt més
en la programació
de televisió espanyola
Broncano
no és un personatge
que encaixa a televisió espanyola
insisteixo
però a Madrid
Broncano
té un nom
i un pes
que és diferent
el problema
és que Madrid
és Espanya
però ojo
el problema
és que la gent
que decideix
està molt contaminat
per l'ambient Madrid
en un bon punt
i igual
ens dona
ens dona alguna sorpresa
jo crec que
Marc Giró
té recorregut
si no en televisió espanyola
en un altre lloc
perquè ell
t'en
no
Información, pero no tendría
dubte.
Pero Telecinco, Mediaset?
No, no, no lo sé, no lo sé.
Aprieta, aprieta aquí, Richi.
No lo sé. El caso que...
No, Telecinco no.
Telecinco ya te he dicho yo que no.
Telecinco no, Telecinco
tornará algún día, supose Jorge Javier.
Bueno, tú lo saps, tú lo saps, que tens
más directa.
Una pausa.
El otro día le iba a felicitar.
Hem de ir a las noticias, después me lo explicas.
Y ahora por Renda Basella nos vemos en otra vida.
No marcheu.