¡Truca, ya truca!
¡Vota!
¡Vota o no!
¡Catalunya Rádio!
¡Las noticias de las 12!
¡No, no, no!
Sí, podría ir a Miami, ¿eh?
¡Vota a la vez a París!
¡A París!
Ya no vaig enlloc.
Bon dia, os informa Joan Bota.
I quan falta una semana
perquè es comenci a aplicar la regulació
del preu dels lloguers en 140 municipis
catalans, els que tenen un mercat
residencial més complicat, s'ha aturat
la firma de nous contractes mentre
propietaris i lloguers miren com els afecta
la regulació. Sentiu Joan Biloca
de JJ Fincas.
Al final hi ha una incertesa i ningú sabia exactament
com acabaria. Els propietaris
doncs, bueno, a veure què passa
i els lloguers doncs
exactament igual. Al final sí que jo
a la gent que té necessitat urgent
per a Ràdio Vídeo, però la gent que no ho necessita
jo immediat està a l'expectativa.
Els lloguers denuncien casos
en què grans tenidors, això és a propietaris
de cinc o més immobles urbans, els estan
pressionant per firmar increments de preu
abans que entri en vigor el nou índex
del sindicat de lloguateres.
Anima les persones que es trobin en aquesta situació
a no acceptar cap pujada de preu.
Més notícies, Sala Riera.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
ha donat suport a la presidenta del Congrés,
Francina Armengol, davant de les pressions
del PP perquè dimiteixi arran
de la compra de mascaretes a la principal
empresa del cascoldo. En una conversa
informal en periodistes, Sánchez ha assegurat
que no té cap dubte sobre la gestió d'Armengol
quan era presidenta de les Illes
i que el seient com a president ara
de la Cambra Baixa no corre perill.
També s'ha mostrat satisfet per les explicacions
que va donar ahir Armengol i ha assegurat que el PSOE
ha actuat amb exemplaritat
a l'hora d'apurar responsabilitats.
Continua el macrooperatiu policial
coordinat per l'Europol contra un grup criminal
especialitzat en els blanquets de capitals
procedent del tràfic de drogues.
Estan fent diversos escorcolls a Catalunya, Madrid,
Andalusia i Portugal. Aquí les entrades
a Sant Cugat, al Vallès Occidental i a Valls
al camp han fet que hi hagi tres detencions.
Anem a Valls, Manel Sastre.
Sí, bon dia. Les detencions s'han fet
en dos pisos del passeig
de l'estació de Valls. Aquí, en aquesta operació,
a part dels Mossos d'Esquadra estan participant
també membres de la unitat canina.
La recerca de diners amagats
als pisos i als pàrquings
on també s'han fet escorcolls.
El dispositiu forma part d'aquesta macrooperació
que estan fent Mossos d'Esquadra i Policia Nacional
contra un grup criminal especialitzat
en el blanquets de capitals procedent del tràfic
de drogues. I està previst que es facin
fins a una vintena de detencions en total.
A més a més, de la de Valls i Sant Cugat
també es fan accions similars a altres punts
de l'estat i a Portugal.
Està previst també, segons ens han explicat
fons policials, que es retindran
60 turismes, 10 immobles i centenars
de comptes corrents.
Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Valls.
Els casos d'infart de miocardi
s'han reduït any rere any
en els últims 30 anys a Girona.
La letalitat també ha baixat a la meitat,
però en la darrera dècada s'ha estancat.
A Girona, Núria Pereira.
Bon dia. Des dels 90 fins al 2019,
la incidència de casos d'infart de miocardi
s'ha reduït un 1% anual en dones
i un 4% anual en homes a Girona.
L'investigador principal
de l'estudi del grup de recerca Regicord
de l'Hospital del Mar, Jaume Marrugat,
suggereix que ha estat important la feina
que es fa des de l'atenció primària,
controlant els factors de risc, com la diabetis.
També s'ha vist que la letalitat
per infart ha baixat a la meitat,
sobretot perquè ara als hospitals
el 95% de les persones que hi arriben
se salven.
Crec que hem d'estar orgullosos.
La primària ha fet una gran feina
per prevenir infarts
i l'atenció hospitalària ha fet
una grandíssima feina
per prevenir les complicacions
i la mort per aquesta malaltia
quan ja ha aparegut.
Tot i això, en els darrers anys
s'està detectant que la letalitat
s'estanquen al 15%.
Núria Pereira, Catalunya Ràdio Girona.
S'amplia fins a finals de mes
el període de caça del cabirol
a les comarques gironines
per evitar que es converteixi
en una plaga com la dels senglars.
Girona, Fèlix Martín.
Hola, bon dia.
Dels 500 cabirols caçats
a les comarques de Girona el 2012
s'ha passat a 2.400 el 2023.
Però no n'hi ha prou,
segons la directora territorial
d'Acció Climàtica, Elisabet Sánchez.
El fet que s'equipari
a l'època hàbil del senglar,
per dir-ho així,
permet que quan van a fer una abatuda
els puguin abatre,
que fins ara no es podia.
Els cabirols s'han convertit
en un mal de cap per als agricultors,
sobretot pels danys
que provoquen en els camps
de Fesols de la Garrotxa
i també en les vinyes de l'Alt Empordà.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona.
Esports Marcos García.
Avui es disputa la segona jornada
dels partits de tornada
als vuitens de final
de la Champions Masculina de Futbol.
A les 9, Madrid, Leipzig
i City Copenhague.
A l'anada, el Madrid va guanyar
per 0 a 1
i el Manchester City
es va imposar per 1 a 3.
PSG i Bayern són els dos primers
equips de quarts.
Després dels marcadors d'ahir,
que són aquests,
Real Societat 1,
PSG 2
i Bayern 3,
Lazio 0.
La Fiscalia demana 4 anys
i 9 mesos de presó
per l'entrenador del Madrid,
Carlo Ancelotti,
per haver defraudat
Hisenda
un milió d'euros
en els exercicis fiscals
de l'any 2014 i 2015.
A més,
el jugador del Madrid,
Jude Bellingham,
ha rebut una sanció
de dos partits
sense jugar
després de la seva expulsió
al Camp del València.
A la Copa de la Reina de Futbol,
l'Atlètic de Madrid
i la Real Societat
juguen a la set
l'anada
de la primera semifinal.
L'Atlètic Club
i el Barça femení
jugaran demà
l'anada
de la segona semi.
Aquesta hora
es presenta
la Marató de Barcelona
que es disputarà
aquest diumenge
amb 20.000 corredors
i avui també
es presenta
el Mundial de Motociclisme
que comença
el cap de setmana
amb el Gran Premi de Qatar.
Fins aquí
les notícies.
Passa, passa.
Ja ets dins
del Girona reservat.
Neix el podcast
amb les informacions
inèdites del Girona.
amb Eduard Solà.
El Girona ara
també juga entre setmana
amb el nostre Taranà.
Girona reservat.
El podcast fet ben a prop
de l'aficionat del Girona
cada setmana
a l'api web
de Catalunya Ràdio
i al 3Cat.
que la Tantllà
que la Tanya Ràdio
Mira, hoy son pocos y bien avinguts, ¿eh?
Sí, y tanto.
Bon día y buena hora.
Bon día y buena hora, Marina Romero.
Hola, Marina.
Pues bien, mira, ya mitja semana.
De momento no hay algún movimiento preocupante, diguísim, ¿no?
Pero movimiento preocupante en qué aspecto?
Allo que a veces pasa en cosas,
a la redacción, que hay alguna cosa, ¿no?
No, no, no, no.
Todo muy bien, más bien.
¿On tenemos, en Xavi?
En Xavi el tenemos a l'exterior de Cataluña Radio,
perquè avui vol fer un experiment i esbrinar a qui s'assembla la gent.
Què vols dir?
No t'assembles a ningú?
Sí, sí, sí.
A qui et diuen?
A una actriu, i a més m'ho han dit...
Mira, una d'elles m'ho va dir la Chanel.
Veus?
Ah, la Chanel, vas parlar amb la Chanel?
Sí.
És que jo no et sé dir el nom, una tal Andrea, després te la passo.
Una tal Andrea, eh?
Una tal Andrea.
Mira, Andrea Wasca, a veure que...
Ja m'agradaria semblar-m'hi.
Però m'ho han dit moltes persones que tenim una retirada.
Ah, no, jo em quedo la Marina Romero.
Doncs assemblem en res.
És més guapa, tu.
Home, és molt guapa, no cal que em menteixis, no?
No, no, no, no.
Vosaltres?
Jo no sé qui m'assemblo, la veritat.
En Xavier Pere d'Esquerda moltes vegades li han dit que s'assemblava en Chayana.
Sí.
A mi és que sempre que m'han dit que m'assembla un gull era com...
algun cantant dels anys 70, 60, d'aquests amb grenyes i ulleres.
O sigui, un home, eh?
Sí, sí, un home.
Mai m'han dit que m'assembla una dona guapa.
Sembla Franzapa.
Exacte.
Escolta, i avui és el dia que molt esteu famosos?
Sí, sí, sí, amb en Joel.
En el tenim?
Avui no sé, on el tenim en Joel?
És a Rubí.
A Rubí, sí, sí que he anat a Rubí.
No sé si està sentint, no sé si podem parlar amb ell.
Home, evidentment que ho sento.
Tranquil, eh, Joel, eh?
Tranquil, amor de Déu, no, home.
Quin famós tens avui?
No t'ho puc dir encara.
Ah, no?
No t'ho puc dir perquè, segons la meva escaleta, això ho dic després.
Ah, d'acord.
Però és...
Mira, Joel, que tu ara vagis, que respectes l'escalera.
L'únic que puc dir...
O sigui, em sembla d'una hipocresia increïble.
L'únic que puc dir és que he tornat a utilitzar aquesta secció per venir a veure una persona que m'interessava a mi.
No em diguis.
No em diguis, no em diguis, no em diguis.
No m'havia arribat, això, no m'havia arribat.
Més que molestem a un famós hauria de dir molestem a gent que en Joel vol conèixer.
I un moment, en el grau de famositat, com...
Mira, està...
No, quan tu et dius al comunista, si vas per les Rambles et paren o no?
El pararia o no?
No crec que el paressin si anés per les Rambles, aquesta persona.
És possible que algú digui, hòstia, això està al límit del que vindria a ser famós?
O sigui, està a la frontera del que és ser famós, però resulta que jo soc fan d'aquesta persona i, per tant, he vingut aquí i ningú m'ho pot discutir.
Però encara no la diré.
Tu recordes sempre, quan facis la teva feina, que l'estàs fent amb diners públics.
Ara.
Sí.
Igualment t'ho dic, eh?
Marina Romero, també...
Fins ara.
Fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
L'O de toalet radiofònic dels vostres migdies, amb uns perfumistes de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Com l'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola, Quim Morales.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí i en José González a la producció.
Montse Durán i Víctor Lórez.
Potser el control central l'he encertat.
Visca.
El control de Sol Albert Joder i qui us parlen Quim Morales.
Dimecres, 6 de març.
I entre les moltes virtuts que té l'última hora, n'hi ha una que els dimecres destaca per sobre les altres.
Ens referim a l'habilitat que té Joel Díaz per incordiar una persona coneguda, com a mínim per ell.
Saps?
Sí, sí.
Coneguda per ell.
Ho ha deixat claríssim que ell fa aquesta secció per passar-nos-ho bé.
Avui ho farà després d'informar-nos sobre el que ha fet avui amb els nostres impostos.
Impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Catalans i catalanes, avui amb els vostres impostos he vingut fins al delta del Mississipi.
On és això?
No, home, no us espanteu perquè no he fet gens de gasto, perquè el que no sabíeu és que hi ha una mica de delta del Mississipi,
arrep 20 quilòmetres de la ràdio, concretament a Rubí, perquè Rubí és on viu el famós molestat d'avui,
un tio que per fora és un home blanc del Vallès Occidental, però per dins és un camioner negre que fa la ruta de Nova Orleans a Chicago acompanyat de les seves guitarres amb les que s'ha convertit en el bluesman més sexy de Catalunya, companys.
Carai, Joel.
És una cosa que ja us aviso que té molt de mèrit perquè Catalunya no és un país que a priori estimi gaire el blues.
No, no, no, i que a més a més sigui una persona altament atractiva.
És altament atractiva per dins, per fora no tant, sincerament.
Aquest tio es diu Sergi Estella i és suficientment famós com per estar en aquesta secció perquè va sortir al programa del Buenafuente.
Ah, home, ja està.
I si ha sortit al programa del Buenafuente, saluda, Sergi Estella, vols saludar?
Clar, saluda, saluda.
Saluda.
Hola, què tal, com estem?
Què tal, Sergi?
Mira quina veu de bluesman.
Aquí, estava jugant a la PlayStation i ha vingut a aquesta colla, aviam.
A què hi jugaves?
A la PlayStation.
Sí, sí, però a quin joc, quin joc?
God of War.
Oh, carai.
Tens la Play 5 ja o què?
No, no, no, la 4.
La 4.
Espera, per la 5 espera.
Sí, espera.
Però veieu que està veu trencada, que està veu que ve directament des que una persona que té els hàbits que eren esclaus del cotó.
Doncs estic ja al menjador d'aquesta persona, hem envaït casa seva, el José Antonio Muñoz ya se ha fet l'amo i senyor de la infraestructura.
Està jugant també al Bot of War?
No, no, aquí no està jugant ningú, hi ha un gat negre molt gran,
el Sergi Estella ja està fent una cervesa abans de les 12 del matí, que és una cosa també molt de bluesman,
i res, d'aquí una estona intentarem molestar aquesta persona.
Doncs molestarem aquest bluesman en Sergi Estella amb en Joel Díaz, que està encantat d'aquesta secció del dia d'avui.
Fins ara, Joel.
Fins ara, guapos.
I qui també està encantada amb les aportacions que esteu fent aquesta setmana és l'Aida Fita,
amb el seu propòsit durant aquests cinc dies, que és la fita de la setmana.
Fifi-fita!
Fifi-fita!
Fifi-fita!
Recordem que aquesta setmana estem buscant a la persona que tingui més coses a la nevera.
Sí, a la porta.
A la porta, per fora.
Sí, perdó, a la porta, per fora de la nevera.
Rotllo, imants, receptes, el porta a porta, aquestes coses.
A veure si demà penso de portar les ulleres, perquè ens portes unes fotografies molt xules i no acabo de veure.
Doncs mira que en Xavi se m'ha queixat perquè les poso molt grans al guió.
Ah, no, en el guió són grans, però per veure exactament quins imants hi ha en aquestes mèrregues,
és molt complicat.
Per distingir, em costa.
Escoltem a la Tony.
No són records de gent que ha anat fora o de quan hi ha viatjat jo, que me'ls he comprat.
Clar, la Tony té la nevera bastant.
La majoria són imants, pel que veig, o sigui, com molè a una targeta que posa
consulta d'infermeria d'ost... d'ost... d'ostor?
D'ostor?
Què posa?
No serà doctor?
Veus, tu tampoc hi veus, eh?
D'ostomies.
D'ostomies.
D'ostomies.
Què és això, és alguna cosa?
Ai, no ho sé, no ho mirem.
Bueno, és igual, i molts imants, molts imants, molts imants.
Molts imants.
Trobo a faltar el número de pizzeria, eh?
Que això és una cosa que normalment hi ha a moltes neveres, que és un imant d'una
pizzeria per demanar les pizzeres.
M'agrada molt perquè en els imants que estem veient veig com grans highlights i baixos
highlights, m'ho explico.
Hi ha com gent que té com imant de Nova York.
Molt bé.
Imant de, no sé, Chicago, Suïssa, de cop i volta Canadà, i de cop i volta veieu Morella.
Molt bé.
Amb la muntanyeta aquella de Morella.
Molt maco, molt maco.
No està molt bé.
Ella té molts d'Egipte, eh?
No sé si és que hi ha anat diverses vegades o és que va anar i se'n va comprar molts
perquè li agradaven.
Allò que no sé qui agafo, els sarcòfags o l'ull aquell.
Ai, els dos.
I també té moltes coses a la nevera, és la Sònia.
Tenim imants dels nostres gegants, que som de Mataró, i tenim la família Robafaves, i
tenim imants de llocs que hem visitat, i també de tortugues, que jo faig col·lecció
de tortugues.
Hi ha alguns papers de dietes, dels menús de les noies de l'escola, algun també de
reciclar, i quatre paperasses.
Clar, allà aquí té molta paperassa, diguéssim, la Tony no, era més imant, aquí també
hi ha més paper.
I, si us heu fixat, té un imant de la Tarda de Catalunya Ràdio.
Sí, senyor.
Que van fer una, amb la cara de la il·lustració de l'Elisenda Carot, per tant, molt bé.
Jo també el tinc, a la nevera.
Ah, sí?
Jo també.
Que és allà el llevar taps, també.
Sí, que a més pots obrir les cerveses.
Sí, exacte.
I després...
Jo tinc una tassa de l'Elisenda Carot.
Ah, sí?
Ah, jo també.
Que surt amb el Gerard Romero, com feien en un altre programa, en una altra emissora,
però la tinc.
Jo tinc una samarreta, també.
Un dia podríem portar totes les coses de...
Qui té més coses de l'Elisenda Carot?
Com un fita de la setmana.
Doncs vinga, va.
Ho podria fer.
Osti, quina nevera que ve ara.
No, no, la nevera que ve ara és heavy, és la de l'Albert.
Plena d'imants.
No hi cap, gairebé, cap més.
Són imants de llocs on hem estat, de records que ens porta la gent, de tot una miqueta.
També teniu un petit espai per un pòstit per apuntar les coses que s'han de comprar.
Un petit pòstit perquè no...
Jo he de dir, mira, perquè la gent que estigueu a casa i no veieu la fotografia,
literalment només té un espai molt petit on jo li vull demanar a l'Albert,
si us plau, sigui o no el guanyador, que guardi aquest espai perquè jo vull fer un imant
de l'última hora perquè el pengi a la nevera per acabar d'ocupar-la i que no pugui penjar
res més.
Aquí has estat molt bé, de fita, com sempre.
No sé si aquest senyor té molts imants o, bàsicament, aquell ja té una parefilia.
No, perquè és que és excessiu.
És molt fort.
O sigui, és com que imants se sobreposen perquè no es creuen.
L'Albert Joder ens fa notar que l'espai que ha deixat és per poder obrir la nevera,
perquè si no, tots són imants.
I per últim, de moment, tenim la Montse.
A la vida real no es veu tan estressant com a la imatge, perquè la miro a la foto i dic
hostia, tia, però hi ha records de molts llocs que s'han anat i d'algunes persones
que s'estimen i records d'actuals d'alguna visita mèdica.
Clar, és que aquí la Montse també té molts imants, no tant com l'Albert, per exemple,
però té la part del costat de la nevera també plena, o sigui, té la part de davant
i la part del costat. Per tant, si ajuntessin tot això en una sola porta, llavors potser
sí que seria una mica com la de l'Albert. Per tant, aquí haurem d'anar comptant imant
a imant.
Hem de tornar al moment a l'albert perquè en Jordi Ramoneda s'ha donat una cosa.
Sí, l'Albert, que és la persona que comentem que té la nevera planíssima d'imants
a la part superior esquerra. El tercer imant, el primer és com una senyora, el segon
en les sabates, i el tercer és una pastilla de color blau en forma romboida de viagra,
però és com una viagra humanitzada, és una cosa promocional de viagra.
En peus imants.
Que, bueno, doncs potser és consumidor o representant de la casa de viagra,
potser sí, o li van donar a la farmàcia.
A típic convoció.
Vol un imant de viagra.
De viagra.
Tenir un imant de viagra és bastant heavy, la veritat.
Déu-n'hi-do com estan les neveres dels oients de l'última hora.
Aquesta setmana busquem la nevera més atapeïda per fora, és a dir, imants, papers, fotografies...
Hi ha moltes combinacions possibles que us poden portar a guanyar un sopar menú degustació per dues persones
al Tastem Restaurant, al carrer Provença 88.
On hem d'anar, on hem d'enviar aquestes imatges i aquests missatges?
Al nostre WhatsApp, 667-37-27-29.
667-37-27-29.
I divendres algú de vosaltres se'n va a sopar, o sigui, se'n podrà oblidar per un dia de la nevera
i anar-se'n a la nevera del Tastem Restaurant.
I posar un imant, per exemple.
Oh, clar. O no sé si els del Tastem tenen algun imant.
S'haur de dir que ja us el regalaran, també.
I avui tindrem problemes tècnics, Jordi.
Sí, senyor, i problemes tècnics, especial tempestes, a veure si invoquem una mica de pluja,
perquè la tempesta afecta el tècnic, diguéssim.
I això, el que passa és que tu, quan intentes connectar amb algú que està enmig d'una tempesta,
sortirem malament.
I també un problema tècnic que descobrem que afecta, canviant una paraula, tot el conjunt de la notícia.
Què dius, ara?
Ja ho veurem després.
Doncs, problemes tècnics relacionats amb la meteorologia, a veure si fem ploure,
i amb els conceptes que, de vegades, poden fer canviar tota la història.
Fins ara, Jordi, i atenció perquè connectem amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
Mica en mica es va recuperant d'aquesta contractura tan greu que ahir el va fer sortir al carrer amb una cadira i a seure's.
No podia desplaçar-se.
Avui en Xavier Pere d'Esquerdo, com a mínim, has pogut sortir caminant al carrer, Xavi.
Sí, i crec que és degut a un estornut.
O sigui, estornudat i se m'ha col·locat tot bé.
Ja pot ser.
Ja pot ser.
Doncs estornuda més.
Estornudat i he fet carac, i dic ai, ai, ai, ai, puc sortir a caminar.
És que mira que quan tens contractures no vols ni estornudar, ni riure, ni tossir, ho he fet mal.
No sé si algun fisioterapeu que ens està escoltant ens pot indicar si l'estornut és una bona manera d'aconseguir superar una contractura.
Vull dir, per provocar-te'ls una mica, allò de posar-te un paper dins del nas o coses d'aquestes.
No, perquè els treuria amb la feina els fisioterapeutes.
Clar.
Bé, Xavi, avui, com li anunciàvem a la Marina Romero, t'has proposat sortir al carrer per veure a qui s'assembla la gent.
És a dir, sempre diuen que tots tenim un doble, i de vegades aquest doble és una persona molt coneguda.
En Jordi Ramoneda, doncs són totes persones guapes.
El Miqui Núñez, el Pedro Pascal...
Pedro Pascal?
Sí.
Se m'ha dit, se m'ha dit, se m'ha dit.
Té un Pedro Pascal, el Jordi.
Pedro Pascal!
Pedro Pascal!
Escolta, bona cosa, no sabeu el que m'ha passat?
Quan he sortit de Catalunya Ràdio, aquí a Catalunya Ràdio ve molta gent famosa, molts coneguts, molts artistes,
i veia que s'apropava a la Bet Rodergas, i a mesura que m'anava apropant dic,
ai, no, és la Marta Montaner, del que no sorti d'aquí.
Sí que tenen una retirada.
Ai que sí?
Potser la Bet...
Sí, sí, d'allò em pensava que era la Bet.
La Marta és com una mica més xic, i la Bet és una mica més hippie, no, potser?
Sí, sí, però s'assembla molt bé.
De fet, li ha dit, eh, i m'ha dit, sí, sí, doncs no és la primera vegada que em confonava amb la Bet.
Abans he dit que no sabia qui m'assemblava, sí que m'assembla algú que em diuen que sóc en Joan Maria Pou.
És veritat?
En Maria Pou?
És veritat.
Sí, a mi m'han dit més una vegada si sóc en Joan Maria Pou.
I també molt a Roger de Gràcia.
A Roger de Gràcia també m'ho havien dit.
Això moltes vegades.
No n'hi assemblo gens.
No.
Teniu un algo, eh?
Però si ell és guapo, té els ulls clars, té cabells...
Bueno.
Això és el fet d'haver estudiat junts, que alguna persona enganxaria.
Doncs bé, Xavi, tu que t'assembles en Chayanne, eh?
Sí.
Doncs a veure si...
Ai que és el que quiero ser torero?
Quiero ser torero.
No, no, de veritat, eh, no és la primera vegada que em confonar amb en Chayanne.
Doncs mira, si et sembla bé pots preguntar...
Chayanne, Chayanne, Pere d'Esquerdo.
És que m'he mossegat la llengua.
Ai, que mal.
Doncs això, pots preguntar a la gent, com m'assemblo en Chayanne, o a qui m'assemblo jo, que potser t'ho diuen.
Xavi, una cosa, no és quiero ser torero, és hay que ser torero.
Hay que ser torero, ponere alma en el ruedo.
Quiero ser torero és... Mama, jo vull ser torero.
És Albert Pla.
És Albert Pla.
De seguida tornem amb tu, Xavi, a veure si t'assembles en Chayanne i a qui s'assemblen les persones que et trobis per Barcelona.
Fins ara.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Primer es deia footing, després es deia jogging, i d'ara ja es diu running.
Running.
Per què no es deia running des del principi, que és el més lògic?
Corre, sortia, corre.
Ai.
Passen sis minuts d'un quart d'una del migdia, som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
i arriba el moment per conèixer millor algú que forma part de les nostres vides a nivell comunicatiu.
Un gran professional de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió,
que ara ens explicarà l'aïda fita a Corporació Confidencial.
Avui, ni més ni menys, que Toni Cruanyes!
Oh!
Presentador del Telenotícies, bona nit.
Bona nit.
Saps que has fet bé de recordar que és el presentador del Telenotícies?
Perquè hi ve un senyor que era de Sitges, i no sabia qui era.
No sabia qui era, perquè Sitges, recordem que no arriba a TV3.
Estan per altres coses.
Doncs bé, es van celebrar 10 anys del primer TN de Toni Cruanyes,
i aprofitant que estava per aquí, jo vaig voler parlar una miqueta amb ell,
i el primer que li vaig preguntar va ser si ell recordava aquell primer moment de posar-se davant a presentar un TN.
Sí, estava molt nerviós.
I ara com ho portes?
I ara estic menys nerviós.
Clar, cada dia al final t'hi acostumes.
Jo, diguem-ne que fa uns quants anys que ja ho estic gaudint al 100%.
Al principi ho gaudia un 20% i ho patia un 80%.
I ara ja puc dir que la part de patiment és molt menor,
i això no vol dir que no hi hagi neguit per fer-ho bé cada dia,
però m'ho passo molt bé.
Clar, és que a vosaltres us passa encara que quan arribeu a l'estudi teniu aquest nervi previ de...
Sí, un nervi, però és un nervi molt diferent al dels primers moments que et poses davant d'un micròp,
perquè allà et vols morir, el primer dius, ai, ai, que no sabré parlar, o estàs com marejat.
Me'n vaig a casa, dius, mira, encara que no sapiguem parlar, aquí estem.
Sí, exacte, doncs aquí estem i ens ho passem bé.
I tant.
Doncs després de tants anys, jo dic, bueno, potser té ganes de canviar ell o de fer alguna cosa nova?
Jo tinc ganes de canviar el Telenotícies.
És a dir, que ara estem treballant en un projecte nou,
que si tot va bé la tardor, com a molt tard, a principis d'any que ve ho podrem fer,
i això em fa molta il·lusió, per tant m'agradaria arrencar aquest nou Telenotícies
i fer-ho uns quants anys més, sí, sí.
Molt bé.
Està bé, està bé. No vull canviar jo, sinó que Gami el té per mi.
O si faran allò que renoven el plató, o les infografies...
Ui, sí, quan ho fan això, perquè és com a estrenar un pis nou.
Clar.
I com que tu el veus és de casa teva, és com a estrenar una part de casa teva.
Que, de fet, ells estan davant d'una pantalla verda.
Sí, és una mica roda.
Que els pots posar com si vols posar el planeta Pandora darrere, no?
Realment ells no se n'adonen si ha canviat.
És l'espectador que diu, ostres, mira que xulo,
que li surten les gràfiques entre les cames, no?, per exemple.
I també el que volia saber,
a quina era les aficions del gendre preferit de Catalunya.
Clar.
A mi m'agrada molt viatjar, i m'agrada llegir,
i m'agrada passejar amb els meus amics,
i ara m'he aficionat a jugar a futbol amb el meu fill,
perquè li agrada a ell i ha acabat que m'agradi a mi.
Però és molt senzill, això.
Ai, m'agraden esquiar.
Però clar, aquest any ha sigut un any molt dolent.
Li agraden moltes coses.
Sí, sí que trobo això.
Sí.
És molt variopintor, però m'agrada molt que li agradi el futbol
perquè li agrada el seu fill.
Quin remei, no?
Sí.
L'Anna va dir, vosaltres que sou pares,
suposo que us passa, no, que us heu d'adaptar una miqueta...
Bueno, tu i Jordi encara és molt petita d'atlet, però...
No, a mi ara m'agrada mossegar coses, per exemple.
Clar, clar.
Jo l'altre dia vaig estar mossegant la taula de qui l'estudiu,
sort que aquí me'n va parar.
És veritat, ja deia, jo dic...
T'estan sortint les dents, Jordi.
Mira, no em parlis d'això.
I quines manies té, en Croenyes?
A mi em molesta la gent que és negativa o que és hipercrítica, no?
Jo això crec que és una sensació de gent tòxica,
moltes vegades no volguda, eh?
Senzillament és un tarannà, una manera de fer.
Em cansa, més que molestar-me em cansa.
Però intento sobreposar-me i ser molt positiu per compensar, precisament, no?
Clar que sí, sempre buscant el costat positiu.
Encara em cau millor, el Toni Croenyes.
Sembla ben impossible, però cada vegada cau millor.
Ara no sé si et caura tan bé,
perquè, clar, abans de marxar li vaig haver de fer aquesta pregunta.
De l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
que et cau millor?
Jo ho haig de dir, sí.
Bueno, he tallat la pregunta,
era quin és el membre de l'equip de l'última hora.
Sí, perquè has dit que et cau millor.
Que et cau a un?
Perdoneu.
Recordem qui va líder, no?, en aquest rànquing, Jordi.
Vas tu, perquè tu dues persones t'han dit que...
Sí.
Ah, no, no.
Una, una.
Una.
Una ha dit a tu...
És veritat.
Per ser que en un altre multivers, un altre.
Allà arribarà.
Vé tu aquí.
Doncs qui creieu que haurà dit en Cruanyes?
No ho sé, és que de vegades penso que, com que ets tu la castellà,
doncs ja per una cosa de cortesia et diuen...
Tu, home, Aida.
Ara em sap com greu si no em diuen a mi perquè és com...
Tan malament els hi cai que ni està endavant soc jo, que ens escoltem-ho.
La veritat és que segurament en Joel, perquè és just el contrari de com soc jo, crec, no?
És molt atrevit, és molt deixat anar, i crec que això és molt irreverent, i a la
vegada és molt perspicàs el tio, no?, és intel·ligent.
És intel·ligent en el sentit que em fa ràbia.
Per això segurament m'agrada.
He de dir que a mi qui em va fer una mica de més en Joel, perquè tenia Toni Cruanyes dient-te
ets tan intel·ligent que em fa ràbia, o sigui, jo crec que és el millor que et pot passar
a la vida, ho sento.
En fi, que Joel ja et pots retirar, si vols.
No, a veure, a veure, a més a més, en Joel té la gràcia de ser molt intel·ligent i
semblar tonto, i ja li va bé, a més a més.
En fi, Toni Cruanyes, Corporació Confidencial, per molts anys, i quedarem pendents d'aquesta
renovació del TN, que tenim ganes de canviar una mica ja de la musiqueta aquesta, perquè
al final ja és... entres en trànsit, eh?
A més, es fa un nou canvi de look, també, ara de blanc, bueno, és d'aquella època
que es començarà a posar colors al cabell.
I jo el veig cabell llarg.
I bigoti.
Li quedaria molt bé grenyes, així.
I treure's la barba.
Sí.
Ostres.
I només bigoti.
I una arrecada.
Oh, sisplau.
Vinga, doncs, gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Parlem d'en Toni Cruanyes, que celebra la seva primera dècada al capdavant del Telenotícies
Vespre.
Bon dia, Xavi.
Hola, què tal?
Que sabeu qui és?
Sí.
No.
No saps qui és?
No, no.
Perquè allà no és de Barcelona.
Ah, d'on és?
Ah, no.
De Sitges.
Ah, no.
Allà no arriba el Telenotícies.
No, no, doncs ja està.
Dos minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio i avui en Xavier Verdezquerdo
ha sortit a fer un experiment molt interessant.
Vol saber a qui ens assemblem.
Ara a en Xavier Verdezquerdo li han dit més d'un cop que s'assembla a Chayanne.
De fet, ha estat a punt de canviar-se el nom a Chayanne Verdezquerdo.
Del moment encara no ho ha fet.
Xavian.
Xavian Verdezquerdo.
Però, i la gent?
A qui s'assembla?
A qui els hi diuen que s'assembla la gent, Xavi?
Ostres, no, no sé, mira, ara m'aproparé a aquest senyor.
Ai, vostè fa cara...
A vostè el confonen amb algú, oi?
Amb qui el confonen, a vostè?
Amb la porta.
Ah, a veure.
Sí, senyor, sí, senyor, amb la porta.
Li sap greu, oi?
Vols dir que no és ell?
És que vol dir que amb la mateixa veu que amb la porta.
No, no, no, no és ell perquè li he vist la cara i no té tanta panxa.
Li he vist la cara i no té tanta panxa.
És que a vegades passa que hi ha gent que fa panxa la cara.
Exacte, sí, sí, té tanta panxa que li arriba la cara.
Certa, a veure.
I que fa cap i jo fa cara la panxa.
Ai, ai, ai.
Què?
Ai, que te comec.
Ai, jo la conec.
Jo soc, qui soc jo, el Cheyenne?
No, és el teu programa de...
Ai.
Sí, de Catalunya Ràdio, l'última hora.
Però tu, a tu qui ets? Tu ets famosa.
Jo no.
T'han confós alguna vegada amb algú?
No, no, no, no.
Amb qui t'han confós?
Que no, que no.
No t'han confós mai amb ningú?
Que no.
Amb la Glòria Fuertes?
Em deia, que no.
No?
Ai, per favor, que no, no.
No, no, no.
No t'han dit que alguna vegada t'assembles a algú?
Que no, que no.
A ningú?
No.
No tens una semblança amb algú?
No.
Xavi, no és no, eh?
Sí, sí, sembla que...
No s'assembla a ningú, aquesta senyora és única, tu.
Sí, sí, sí.
No s'assembla a ningú.
Sí, sí, a veure...
Ostres, a veure aquest noi...
Hola.
Què tal?
A tu t'han confós alguna vegada amb algú?
No, però...
Potser és una situació.
A qui t'assembles?
A l'Aquaman, m'han dit.
A l'Aquaman, veus?
Sí, senyor.
No, és igual que el Jason Momoa, no?
Sí, però l'Aquaman...
No tinc massa constància dels famosos i els seus noms, però...
Ostres, mira, i tu com et dius?
Ara fliparàs, tio.
Ai.
A veure.
Si et dic Àngela, què et diu?
David Àngela, no.
Efectivament.
No!
Sí?
Home.
És el seu fill.
Ets el fill del David Àngela?
Sí.
Perquè no el dia el conec i té el cabell blanc.
Estàs en directe o...?
Sí, bon dia, el teu pare.
Bona tarda, bon dia, pare.
A què estem?
Sí, sí, sí.
No, no, no.
Està de corresponsal pel...
Vull dir, no està en directe, ell, amb el programa, ara, no?
No, no, ell no està.
Estem nosaltres fent el programa.
Hòstia, quina flipada, tio.
Sí, sí.
Bé, ara en el WhatsApp del grup de l'última hora hem enviat la teva fotografia perquè
realment vegin que t'assembles el...
El David Àngela.
Bueno, ah, perdó, ja, i són Mamoa.
Que és el meu pare.
Ostres, què s'assembla?
Sí, senyor, ets exactament igual.
Escolta, moltes gràcies.
I tu què vols ser de gran?
Aquaman.
Hòstia, em pregunta.
Aquaman.
Home, no, que va, que va.
Fer...
Xamant, que arribem a Aquaman.
Hòstia.
Hòstia, quin tio més interessant.
Sí, sí, a mi em confonava amb el Cheyenne.
Cheyenne?
Sí, m'assemblo.
No, no, no, de veritat que no tinc massa constància de la gent famosa de les pel·lícules i
aquestes coses, o sigui.
Cal, que quiero ser torero.
Que no es ser torero.
Ben jugat, ben jugat.
Quants anys tens, tu?
26.
26, el Cheyenne, el David, el David Àngelà?
Uns quants més en té.
Ah, no?
No, però tu vens amb patinet, eh?
Sí, sí.
Esquet?
Sí, perquè aquesta maleïda Agenda 2030, que té per intenció estructurar els metros d'una
forma diferent i facilitar el transport públic i unir totes les barriades de la ciutat
sota una estructuració del barri intel·ligible que permeti veure qui camina 15 minuts més
o 15 minuts menys, doncs em genera pavor i necessito un vehicle propi per poder-me moure.
I tal com ha estat les coses, cotxes els haurem d'acabar llogant i fins que no arribin opcions
barates, doncs...
Tot perquè som de tu pare, eh?
Exacte, que li fa il·lusió d'en patinet.
Però penso per mi mateix.
D'acord, gràcies.
Una abraçada.
A veure, que vagi bé, Aquaman.
Trobada entre Chayanne i Aquaman, jo crec que més amunt no podem arribar, per tant, deixem
aquí aquesta connexió amb en Xavier Pere d'Esquerdo. Gràcies, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
O Roger.
Al dia de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Doncs mira, ara que parlàvem de persones conegudes, és el moment de saludar el personatge
preferit de l'última hora d'en Toni Cruanyes, que és en Joel Díaz, avui disposat a incordiar
a una persona que li feia il·lusió conèixer a ell, les coses com són, a l'espai Molestem
un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Mireu, companys.
Què?
És la primera vegada que anem a veure un músic, i no només no fa cara de vergonya
quan ho sent cantar a la sintonia de l'ascensió, sinó que sembla que li ha agradat
i tot.
Sí o no?
És un fit.
És un hit, eh?
Diu que és un hit.
Això ja et dona una idea de la personalitat i conoclasta, disruptiva, teodopsa del personatge.
Sergi Estella, com estàs?
Molt bé.
Gràcies per rebre'ns a casa nostra.
No ho amago, jo soc fan d'aquesta persona, que a mi em sembla un heroi, perquè jo ja fa
gairebé 25 anys que m'agrada molt el blues, i us puc assegurar que guanyar-se la vida
fent blues a Catalunya, i encara més fer-ho en català, és una puta heroïcitat, Sergi.
Moltes gràcies.
És veritat o no?
Home, sí, aquí és difícil, diguéssim que és un gènere que no està...
No està.
No està.
No està.
No està.
I si a sobre desperta l'interès de la gent jove i té molts followers a Instagram i surt
per la tele i els seus concerts no semblen una reunió de membres jubilats dels Hells
Angels, llavors directament és un miracle, perquè sí que és veritat, oi, que en el món
del blues, Sergi, et trobes molt personatge d'aquest...
Barba, xaleco de queer i...
I motos, i la Harley se la porta a la Harley.
I molts divorcis a les esquenes, eh?
Sí que sí.
Escolta'm, companys, voleu que donem pas al meu ja famós i archiconegut, Qüestionari
Molestador?
Som-hi.
Vinga.
No, no, no.
Qüestionari Molestador.
Qüestionari Molestador.
T'han deixat sol, aquí, m'avui en dia.
És que si cantes tu vas amb retard.
Vale, és veritat.
És veritat.
I llavors en Jordi i l'Aides estan fent fotos l'un a l'altre, i o sigui, m'he quedat
que estiguin una mica atents, perquè clar, dieu, no, és que vas a veure la gent que t'interessa
a tu.
Home, la idea és que us acabi interessant a vosaltres.
No, no, si t'interessa molt.
Però una cosa, puc fer dues coses a la vegada, Joel, eh?
Bum.
Sí, home, i tres, carinyo, i tres.
Escolta'm, Sergi Estella, tu a part de música ets luthier, o com se digui, et consideres
luthiers, un tio que es fa les seves pròpies guitarres?
Sí, però diguéssim que seria un luthier malament, perquè els luthiers saben de fusta i
es passen mesos fent una guitarra, jo diguéssim que seria com un luthier que no va acabar
el curs.
Clar, o sigui, tu et fas les teves pròpies guitarres, però no les fas amb materials nobles, les fas
amb merdes que trobes pel carrer.
Un luthier merdós seria.
Un luthier merdós.
És un tema ecologista, de sensibilització, és un diògenes ben aprofitat, per què fas això?
Tiraria més pròpies diògenes, m'agrada fer merdes del carrer, el reciclar no...
Vale, tu no ets ecologista.
No, el món se'n va a la merda i jo cantaré mentre el món se'n va a la merda.
Ets un músic del Titanic, una mica?
Tal qual, sí.
Tal qual.
Jueu, però també és un geni, perquè veig que ha fet aquí una mena de guitarra amb
unes llaunes de Coca-Cola, amb la seva connexió a l'ampli, o sigui...
Crec que no són de Coca-Cola, perquè aquest home no fa pinta de veure gaire Coca-Cola.
No, no, no.
Són de cerveja, són de cerveja.
La tinc aquí mateixa, aquesta guitarra, és una guitarra feta.
Bueno, explica-ho tu, Sergi, explica-ho tu.
Aquesta guitarra la vaig fer durant el confinament, la gent es preocupava pel paper de vàter
i em preocupava per les cerveses que quedaven al súper, i llavors vaig acabar acumulant
moltes llaunes i em vaig fer aquesta guitarra feta de cerveses.
Aquesta guitarra, cara, jo crec que el convenceré perquè me la toqui una mica, eh?
Perquè és una cosa que als músics us molesta.
No, Aida.
La guitarra.
Ah, vale, perdó.
Per favor, home, que som un programa de migdia, eh?
Aida, sembles un home fent aquestes bromes.
És que, clar, amb molt de tants homes, al final se m'enganxa el pitjor, perdó, seguim.
Sí, Sergi, tu fa temps que toques en format one-man-band, que és un format molt interessant
perquè tota la pasta dels bolus te la quedes tu.
Bueno, seran els bocates i els beures perquè no en paguen massa, o sigui que...
Mira, ja estem plorant, tu.
Ja estem plorant.
No, però jo penso, hòstia, això del one-man-band està molt bé perquè la poca pasta que hi hagi,
hòstia, és veritat que te la quedes tu.
Però després, quan acaba el concert, aquells moments d'eufòria amb els companys del grup,
que t'abraces, clar, estàs tu sola abraçant-te tu mateixa.
M'he comprat un mirall.
I et vas dir, molt bé, Sergi, ho has fet molt bé.
Gran bolo, tio.
Exacte.
I després agafes el cotxe sol i cap a casa.
I ploro, i ploro.
Això és la vida del bluesman.
Això és la vida del bluesman.
Escolta, Sergi, diuen que Robert Johnson es va vendre l'ànima al diable en una cruïlla de camins a Clarksdale, Mississippi,
a canvi de saber tocar el blues.
Tu, aquí al costat, tens la cruïlla de la C-16 amb l'AP7.
Crossroad.
I has anat algun dia a veure si apareixia el diable per allà.
Sí, va seure nit i vaig veure com un tio amb una espasa de Star Wars.
Amb una espasa de Star Wars, eh?
Sí, que em va fer per allà...
I et va dir...
Los Papeles.
Ah, era un guàrdia civil.
Era un guàrdia civil.
Et vas confondre, Sergi, Estella.
Escolta, tens una cançó, Sergi, que a mi em sembla molt interessant.
Es diu, ho superes i et fots.
En la que fas una gran apologia de l'estoïcisme, no?
Del que li dic jo, el tiramillisme, de menys plorar i més tirar endavant les coses, no?
Sí, i a la fi tots tenim problemes, però anar al bar i que et vingui el típic col·lega,
quan tens un bon dia i comenci a explicar les seves històries, és com dir, escolta,
superes i et fots, fot un parell de xupitos i au, com a molt.
Que m'ha deixat la nòvia...
És un cant contra el ploramiquisme, no?
Llavors, jo et diria, a quin gremi li dedicaries aquesta cançó?
Jo estic entre els de la pagesia i els de l'hostaleria,
que són dos gremis que competeixen molt entre ells a veure qui plora més.
No sé, tu a qui li dedicaries aquesta frase?
Ho superes i et fots?
Els hi dedico el de l'hostaleria, perquè si em passo amb els pagesos,
potser els torturades no em deixen anar al concert, saps què vol dir?
Ah, ben dit-ho.
Estic fent amics, sí.
Ben dit-ho, que per cert he mirat l'agenda de concerts a la web
i és impressionable, la tens a tope.
Sí, la veritat és que m'estan sortint bastants bolos
i qualsevol persona que vulgui veure'ls estan allà a la web de sergiestella.com
i, clar, soc jo sol, no m'he de posar d'acord amb ningú,
així que carrego la forneta i vaig a qualsevol lloc.
Mira com són, en Sergi Estella.
Mira, guita, guita.
Guita.
Ja veig en Joel amb els ulls tancats, eh?
Bueno, bueno.
Seguint el ritme amb el peu, que és com es balla el blues, només amb el peu.
Aquesta és una versió escà que vam fer de la cançó Supercell.
És una versió escà, heu anat a triar, l'única cançó que no és de l'estil de...
Bé, bé.
Bueno, molt propi, molt propi de nosaltres.
Tens una altra cançó, Sergi, que es diu
Les madalenes s'endureixen i les galetes t'estoven.
Jo aquí tinc dubtes de si és una metàfora brillant sobre l'absurditat de la vida,
o és la reflexió d'un borratxo esmorzant amb ressaca i ja està.
La segona.
I és la segona.
Però en el fons és una reflexió pràcticament filosòfica, no?
Sí, de fet la cançó comenta això, que quan fiques una capsa, una galeta i una madalena,
després d'uns dies la madalena s'endureix i la galeta s'estovat.
És curiós, eh?
Llavors, a les relacions passen el mateix.
Quan un plega o l'altre plega, un s'endureix, l'altre s'estova.
Hòstia.
Però torna a ser el mateix després de sucar-les.
Ah!
Una vegada suques...
Tot torna a ser el mateix.
Tot torna al seu estat, diguéssim, en flonjo.
Però l'important és sucar, exacte.
L'important és sucar.
Ho esteu veient, que aquest home valia la pena de venir-lo a veure o no?
No, i estic pensant que si aquest any fem el karaoke de l'última hora,
podria venir en Sergi Estella.
Per favor.
Sí, passa que aquest home en deu cobrar, eh?
Per anar als puestos també, però bueno, igual ens ho podem mirar.
No, però que nosaltres li donem visibilitat.
Sí.
Taquilla inversa, no?
Mira, mira, mira.
Aleshores ens ho emportem a sopar.
En aquesta línia, i jugant-me-la molt, perquè no és una cosa que hem parlat,
jo tinc un somni, d'acord?
Jo tinc un somni tota la vida, he volgut ser bluesman.
Passa que no en sé, ni de cantar, ni de tocar la guitarra.
Llavors tinc aquest Sergi Estella amb la guitarra al costat de tres cordes i llaunes de cervesa.
Sí.
Sergi, tu em faries el favor de tocar una mica, a veure si poguéssim cantar re.
Sentir-me bluesman durant 30 segons.
Però tens un tema, Joel, pensat o què?
Jo he pensat que podíem tirar del més clàssic, clàssic dels clàssics del blues,
que és el Manish Boy, del Maddie Waters, el chon-chin, chon-chin.
Chon-chin, chon-chin.
Sí o què?
Sí, sí.
Em fas un chon-chinxos o què?
Em fas un chon-chinxos.
Ja ho veureu.
Vinga, va.
Mira, mira, guaita, eh?
A veure, el José tocarà l'armònica.
José, agafa l'armònica.
En José, eh?
En José.
Yeah, I'm a bear.
Sóc el Joel Díaz.
He vingut a Rubí a veure Sergi Estella, que m'agrada a mi.
Per l'última hora, per tot el país.
I té una guitarra que és plena de mi.
Catalunya Ràdio, l'última hora.
Quim Morales, t'està agradant o no?
M'encanta.
Sergi Estella, borratxo de mi, tocar la guitarra a les 3 del matí.
Mira, mira, mira, som una banda ja, tio.
Increïble.
Un aplaudiment.
Per Sergi Estella, featuring en Joel Díaz, carai, tu, amb l'armònica d'en José González.
Estic a punt de plorar, Sergi.
Tinc la pell de gallina.
Com m'has vist?
Brutal.
Però no he revist la feina, tampoc.
No, home, però tu, hai que ho porto dins una mica.
Tens a dins, sí, sí.
Jo també soc una mica bluesman.
Escolta, sempre acabem aquestes entrevistes amb un clàssic Fuck, Merry, Kill.
Saps què és el joc de Fuck, Merry, Kill?
No en tinc ni idea.
Et dic 3 persones, has de decidir amb qui Fuck, amb qui Merry i a qui Kill.
D'acord?
Per tu he pensat 3 Guitar Heroes catalans.
D'acord?
Has de decidir a qui Fuck, a qui Merry i a qui Kill.
I les persones són Xerí Maraster, Gran Guitar Hero català,
Quimi Portet i Qui Copi de la Serra.
Amb qui et cases, a qui et folles i a qui mates, Sergi Estella.
Uf, superxungo, eh?
Folleria...
No et folis el Qui Copi de la Serra, que seria molt raro.
No, em folleria el Xerim, el folleria.
Jo també em folleria el Xerim.
Sí.
Et falta casar-te i matar?
Em casaria amb el Pi de la Serra.
Ah, bandido, perquè li he quedat...
Ja, ja, ja sé per on vas.
No, no, no, no.
I em mataria de mort el Quimi pels grans cartells que fa
pels judes que en són els patacolars.
És veritat, és un gran dissenyador de cartells.
Companys, espero que ara ja no sigui l'únic membre del programa
que s'ha enamorat de Sergi Estella.
Espero que ja ho sigueu tots.
No l'he molestat gaire, ho admeto, però m'ho he passat molt bé.
No, però ja el molestarem, perquè jo li veig futur a aquesta banda de blues amb en Joel.
Sí o què?
Sí, sí, sí.
Amuntarem un concertillo, ja veuràs.
Ai, quines ganes.
Gràcies, Sergi, gràcies, Joel.
Molta gràcia de vosaltres.
Visca el blues!
Visca!
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Pac, Merri, Quil.
Un tal Pac, un tal Merri i un tal Quil.
Només et diré una cosa, n'hi ha un que ja me l'he follat.
Oh!
Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Postdates.
Soc desig i dubte.
Desig, ara ja molt intens, de continuar vivint.
I dubte de si en sabré.
D'Aterratge, d'Eva Piqué.
Vuitema, Dia Internacional de les Dones.
Postdates.
La institució de les lletres catalanes i Catalunya Ràdio amb la literatura.
El matí de Catalunya Ràdio.
Estic cuinant i penso, aquesta cuina necessita un canvi.
Me la imagino.
Oh, i tant, com a les pel·lícules.
Vaig a Bauhaus.
Em quedo a aquests armaris i també aquest taulell.
M'animo?
Esclar.
I tot el millor preu.
I un servei integral.
Bauhaus.
Fidel aliat de les meves reformes.
Fet.
Coina nova.
Imagina.
Crea.
Sorprende.
Bauhaus.
Bricolatge, reformes, decoració i jardí.
Are you ready for it?
Catalunya Ràdio amb el Vuitema.
Dia Mundial de les Dones.
Are you ready for it?
Som dones els 365 dies de l'any.
Caprabo i la Fundació surt junts contra la violència masclista.
Caprabo, així de compromesos.
Catalunya Ràdio i Caprabo commemorant plegats el Dia Mundial de les Dones.
Descobreix tot el que va passar abans de la sèrie.
Jo mai mai, al llibre, a la venda als punts habituals i a la botiga 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Desde luego, esto no ha pasado.
Tenim problemes, problemes tècnics.
Ens agradaria que no passessin, però passen.
I quan passen, no tenim per què amagar-los.
De vegades, a la vida, hi ha problemes i ja està, Jordi.
Jo, de veritat, et dic que ja m'agraden.
Ja m'agraden.
Vull dir, els hem incorporat, fins i tot jo crec que els problemes tècnics se'ls hauria de pagar una nòmina.
Vinga.
Perquè sempre apareixen i és divertit.
O un Royaltis per l'Agustí Forner.
Mercat de problema tècnic.
I una mica per mi també, va?
Per tu, per els dos, clar.
Avui comencem amb un problema tècnic molt interessant,
perquè el problema tècnic, en aquest cas, avui, consta de paraules molt semblants...
O sigui, ja sabeu que els presentadors del Telenotícies llegeixen d'una cosa,
d'una parella anomenat Promter, o Teleprompter, que és el guió escrit,
i una persona el va passant.
Una persona que li diuen Caironito, no?
Ai, no ho sabia com és això.
Caironito, és com un...
Caironito.
Sí, és com un nom una mica de quinqui, eh?
Els Cairons i el Caironito.
Doncs, què passa?
Que pot confondre el presentador la velocitat en què va al Promter,
o que les paraules que estan escrites siguin molt semblants.
Al Canal 24 Hores estàvem parlant d'Anna Obregón i del seu net, que va néixer per la gestació subrogada.
Bueno, el nen que es va comprar, bàsicament, més fàcil.
El presentador ha de dir la frase,
debate sossegado sobre la gestación subrogada.
Sossegado y subrogada són dues paraules que comencen una mica igual.
Atenció, que el presentador s'encalla i canvia tot el sentit de la notícia.
Un debate sossegado sobre la gestación subrogada después de que Anna Obregón
anunciara que ha sido nieta de un hijo en Estados Unidos.
Seguimos con más noticias.
A veure...
Ha sido nieta.
Ha sido nieta de un hijo.
Ha sido nieta de un hijo.
¿Cómo es dibuixa això a la progenològica?
Jo ho he estat provant i al final m'ha sortit una ocasió
on hi posa Joan Carles I.
D'acord?
Hi posa Bourbons, perquè, clar,
si l'arbre genealògic només s'entén si ets una família de sang blava, no?
Així?
Sí, sí, i tant.
Això, o...
O sigui, si tu ets neta del teu net,
d'un fill, que és el teu net,
l'univers es replega sobre si mateix.
Surt un heroi de Marvel.
Sóc net d'un fill...
No, no, és impossible.
No, és impossible, no es pot, no es pot.
Que el teu fill tingui un fill...
No, no, no, no.
Que tu siguis fill de la teva àvia.
És que no ho sé.
Replega sobre si mateix?
És que no, no es pot.
Que la teva àvia i el teu fill
tinguin un fill que ets tu.
Que ets tu.
Però tu no pots tenir un fill.
Aleshores, no, no, no, no, no.
Això és un problema tècnic i genealògic.
Totalment.
Seguim, canviem radicalment de tema,
anem amb un altre tipus de problema tècnic.
Al canal 24 Hores es posaven una notícia d'aquelles...
A veure, a vegades passa a tots els mitjans de comunicació
que hi ha seccions o notícies que fan mandra.
Però tu les fas perquè estan a l'escaleta,
perquè el jefe de les clases de fer i tal.
Què passa?
Ai.
Doncs aquest cas era el...
Recordes quan?
Televisió espanyola, tens una rexiu,
fa notícies de fa 40 anys.
Mira, anem a recordar que es parlava l'any 72, per exemple.
Amb un Jordi Ramonodo.
Un Jordi Ramonodo, però amb altres conceptes, no?
Aleshores, parlaven de l'alfabetització a Espanya.
Ai.
Què passa?
Doncs que potser aquell dia anava malament de temps,
el realitzador li feia mandra.
Durava dos o tres minuts la notícia i vam dir
hem de fer que duri menys.
Com es pot fer això?
Doncs molt fàcil, rebobinant la cinta en directe.
Las escuelas de adultos en nuestro país.
Això és la careta d'aquesta secció, recordes quan, i tant.
Reducir el analfabetismo en España a la mínima expresión.
Adiós de las grandes ciudades.
Vinga!
Ja està, ja està.
Què us ha semblat?
Escolta'm, es van inventar el per dos del WhatsApp, no?
Sí, sí.
Bueno, per dos o per mil.
O per mil, sí.
Sí, però va molt ràpid.
Seguim amb un problema tècnic que a mi m'ha encantat.
És a la sexta, i com us he dit, especial Tempestes,
es tracta del típic problema que connectem amb algú
abans que estigui previst.
És típic temporal a les costes gallegues.
Fins allà hi envien un meteoròleg per mirar com l'onatge arriba i trenca, no?
És molt espectacular, és una imatge espectacular.
Anem a connectar amb aquest meteoròleg.
Jo no sé què passa, potser són les onades que estan afectant molt a l'equip.
Y todas van entrar por Galicia.
Ahora mismo ya hay aviso naranja por horas de hasta seis metros.
¿Situación esta hora es uso?
Sí, sí.
Compañero.
Ventanas de situación.
Sí, escucho.
Escucho, escucho.
Home, però si escucho no sé si escuchaba tanto, no?
Perquè vull dir...
Potser el control central, però no la presentadora.
Sí.
A més, fa tanta gràcia perquè les imatges...
El senyor està com enfadat.
Ah.
Me l'has preguntat ja, que t'he dit jo que sí que escucho.
Què passa?
Que ha perdut l'hora de emoció.
Crec que és el meteoròleg.
La tempesta afecta.
La tempesta afecta, no?
L'únic que queda és que la companya el salvi, li salvi una mica l'honor.
Están haciendo la típica prueba de cámara para confirmar que le escuchamos.
Nuestro compañero Surso no se ha vuelto loco, pero ahora nos cuenta la situación.
No se ha vuelto loco, pero es que aquest senyor està per tancar.
I acabem amb Televisió Espanyola, un altre reportera que ha de cobrir una tempesta que ha caigut sobre Madrid.
I, noi, un dia d'aquells tontos, un dia rúfol després de tempesta, la pobra noia mira que ho intenta, però...
Sí, como dices, aquí en Madrid, algunos hospitales han tenido que ser...
Noi.
Ai, ai, ai, pobre.
Però...
Molta tempesta, molta pluja, molts hospitals a Madrid.
Què passa?
Això t'hi va dir, si ja...
Bueno.
Però era de l'aire fita.
Sí, és veritat, sí soc.
Se l'ha anat, però...
Però la noia torna a provar.
És aquell moment que has d'anar massa de pressa i esperem.
No passa res.
No passa res.
Serà nosaltres que ens en callem cada dia 25 vegades.
I tant.
Tornem a començar, a veure com acaba.
Sí, como dices, aquí en Madrid la tormenta ha provocado inundaciones en algunos hospitales,
como el Ramón y Cajal, o como en la paciente último han tenido que re...
Ay, no, lo he hecho mal.
Joder, lo siento.
Es que me han hablado.
Es que me han hablado.
Me han hablado, claro.
Hemos tenido hace unos momentos un pequeño problema.
No, un pequeño problema, no.
Es que le ha petado el cerebro a la redactora, cariño.
Ai, senyor, problemes tècnics i problemes mentals, eh.
Avui amb en Jordi i Ramoneda descobrint-nos la part, de vegades, menys coneguda dels mitjans de comunicació.
Està bé, eh, aquesta reportera, aquesta periodista de Telebuscada i segueix treballant a Televisió Espanyola.
Sí, però si això ens ha passat a tots.
I tant, i tant.
I tant, i tant.
Que no acabi sent directora i tot.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morave.
A tu, Quim Morave.
Un val de compra de 30 euros.
93201 7474.
L'última hora.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Oh, oh, oh.
Oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio.
Vendermi cotxe.
Et comprem el cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem el cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem el cotxe.
Vendermi cotxe.
Compromís de pagament en 24 hores i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermi cotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Si busques inspiració, prova a conduir la gamma sub de Kia.
Disseny i tecnologia de la mà.
Gamma sub de Kia.
També disponible en versions híbrida.
Híbrida endollable i 100% elèctrica.
Amb condicions especials fins al 25 de març.
Consulta les condicions a Kia.com.
Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona.
Kia.
Descobreix el que t'inspira.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Un lloc allà on sempre podràs tornar.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i amb tu ens connectem.
Som 3CAT.
L'última hora amb Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Caprabo us ofereix el concurs de l'última hora.
Caprabo.
Preus bons sempre.
93207474 és el telèfon que ha marcat la Carmen.
Bon dia, Carmen.
Hola, bon dia.
Per guanyar un val de 30 euros a qualsevol dels supermercats.
Caprabo, si ens fas una pregunta.
Quina és aquesta pregunta?
Mira, la meva pregunta és...
Quin és el jove futbolista francès que destaca pel seu increïble talent i velocitat jugant
com a davanter en el París Saint-Germain i també a la selecció francesa?
Carai, doncs Mbappé!
Però sé que hi hagi una intel·ligència artificial que t'hagi ajudat a realitzar aquesta pregunta.
Que t'ha ajudat el xat GPT.
Sí, com que sí!
Ai, quina és per la vida!
Ai, la Carmen, doncs escolta'm, per ser tan agerida t'emportes aquests 30 euros per gastar el Caprabo, d'acord?
Moltes gràcies a vosaltres.
A tu, una abraçada.
L'última hora, Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio amb el 8 tema. Dia Mundial de les Dones.
Som dones els 365 dies de l'any.
Caprabo i la Fundació surt junts contra la violència masclista. Caprabo, així de compromesos.
Catalunya Ràdio i Caprabo, commemorant plegats el Dia Mundial de les Dones.
Cada dia som més els que practiquem esport, els que gaudim fent el que més ens agrada.
Entrenant, competint, donant-ho tot.
El cort inglès de l'1 al 10 de març aconsegueix marques de fitness, running i trail.
Com ara Nike, Adidas, Anderarmoor i moltes més.
I emporta't un 30% de regal.
Per futures compres en tots els esports.
Només el cort inglès.
A la venda, la samarreta, la dessuadora i la motxilla dels beta del Super 3.
Ho trobaràs en exclusiva a la botiga 3CAT.
Catalunya Ràdio amb el 8 tema. Dia Mundial de les Dones.
Som dones els 365 dies de l'any.
El Dia de les Dones a les 7 de la tarda vine a la Fundació Tàpies.
Itziero Carits protagonitza una acció artística que incideix en l'efecte de les paraules.
Una activitat en el marc de l'any Tàpies.
Més informació, fundaciotàpies.org.
El matí de Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
El 13 de març torna al Brain Film Fest
amb projeccions de llargmetratges i curtmetratges, conferències i tallers.
Fins al 17 de març, una interessant proposta d'activitats gratuïtes al CCCB
amb el cervell, les emocions i la salut mental com a protagonistes.
Més informació a brainfilmfest.com.
La Bruna és una nena amb una imaginació desbordant.
Un dia, però, perd la confiança en el seu imaginari
i comença a buscar la felicitat fent el que fan els altres.
Finalment, descobreix que tots som únics i especials
i que, per ser feliços, necessitem les nostres pròpies ales.
Vull ser com soc, de la companyia Creixent amb Art,
arriba al Teatre Casino La Unió de Vidreres el 17 de març.
Més informació a escenafamiliar.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Aquest diumenge, des de les 11 de la nit fins a les 6 del matí,
ho sabrem tot amb els Gorina i l'equip de La Finestra Indiscreta.
Petons i hòsties per una gala atòmica.
La nit dels Òscars en directe a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Una nit de Dreams amb la Societat del CIDEM.
I a partir de les 6 de la matinada,
amb Ricard Ostrell en directe des de Los Ángeles.
Començarem un especial matí de Catalunya Ràdio des de Hollywood
per viure la reacció dels protagonistes catalans d'aquesta festa.
Catalunya Ràdio
Mhm.
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
Demai tornarem amb un programa especial,
com ho seran tots els de Catalunya Ràdio durant tot el dijous,
perquè seran programes que portaran cua.
Un piano de cua,
que hi ha aquí, sí, sí, sí,
amb motiu del concurs de Piano Maria Canals.
canals, tindremos aquí el
nuestro piano de cua, para que vinguin diversas
personas a tocarlo, y si os ve de gusto a vosotros
acostéis-vos a Cataluña Rádio
que os lo pasareu bien.
Y aparte de eso, nosotros de malas 12 tornaremos a dejar todo por la última hora.
O sea que tengáis un buen día,
¡fins demá! ¡Venga, a prender solfecho!