Rádio con la Silvia Cope.
Aquí a los otros tertulianos me lo harán croqueta.
Eso ha sido un tsunami que nos ha entrado los divendres,
que eso no lo atura ni Dios.
Yo estaba aquí el divendres con el miro café,
y dije, bueno, los divendres la tertulia de la semana,
una cosa más relaxadeta.
Ojo, cara, el divendres ve l'Ostrell también, ¿eh?
Aquesta es la otra también.
Pero lo he dicho, es claro...
Hemos fijado mutuamente.
Bon día a todos.
Bon día, Carlos.
¿Cómo estás, Carlos?
¿Cómo estás, Carlos?
Saludaciones a la Silvia también.
Moltes gràcies, moltes gràcies, de debocació.
És casa seva.
Sí, senyor.
És casa de tots els catalans i catalanes.
Catalunya Ràdio.
Ara, ara, ara.
Jo aquí el que veig, però, és que la Síuvia és molt llesta.
Ha dit, calla, me'n vaig a fer la tertulia,
perquè l'Ostrell, d'aquí 3-4 mesos, ja plegarà,
perquè aquest se'n cansa de tot el cap d'anar.
No, 3-4 mesos, no.
No tenen substitució.
I la Copa 11 agafarà els matins que el cop més necessita.
No plegarà perquè anirà més amunt,
en el següent EGM i l'altre,
i perquè és un home persistent,
on posa el dit, posa la banya.
No és poc, no és poc, no és poc.
Bueno, on poso el dit, poso la banya, Síuvia.
On poso la banya, això no ho intento.
Bueno, jo entenem com vulguis,
però sí, a vegades sí.
És veritat que a vegades es posa el dit
i a vegades es posa la banya, sí, sí.
Depèn de quina banya parlem, saps què?
Sí, no, ja, ja.
Sí, sí, bueno, bueno, bueno.
Bé, bé, bé.
De tota manera,
l'entrada de la Sílvia per la revolució,
vull dir,
no sé si és per l'efecte de l'entrevista d'ahir,
no sé si és perquè hi havia temes molt potents,
però s'han tret els Cristos Grossos, eh?
S'han tret les fieres, eh, aquí,
amb tots els respectes, vull dir...
I anar-se i guardar-nos un divendres,
cuidado, eh?
Ara, ara, ara.
Dilluns, i dimarts, i dimecres, i dijous també.
Això és veritat, això és veritat.
Per això et dic.
I l'Agnès, i el Joan, i l'Estefanía.
Estefanía Molina,
i sus amigos, saps?
Exacte.
Perquè l'Estefanía Molina
porta tot un reguizell d'amics.
Vull dir que, ostres,
aquest divendres ha canviat,
ha canviat això, ha canviat.
Jo vull dir, el cafè,
que els divendres feia una mica de cafetonet,
vull dir, ja, ara baixo-baix,
surto de la botiga,
i me'n vaig a buscar una ampollota de conyac,
perquè el dels divendres em creixit.
No, i espera't, perquè ara saps que ve, després, o no?
Tartúlia esportiva, eh?
Home!
I parlarà del Barça, o no?
Home, i tant, i tant.
Home!
Hòstia, fotí hores que no en parlàveu, eh?
Primer va ser la Paral,
i quan veu acabar la Paral,
ho ha començat amb el Barça, eh?
No, no, està bé, està bé, està bé, hòstia,
qui em va parir, quin matí,
jo l'escoltaré...
Home, ui, ui, ui, ui...
Ah, hi veu xalar, eh?,
amb el 2 a 0, fotí anys que no celebrava 2 a 0.
Gulejada, ahir, golejada, fèiem.
Ahir, golejada, ahir, golejada, eh?
Carai, carai, carai, carai, sí, sí.
Hi ha rua avui per els carrers de la Sona, o no?
Home, i tant, escolta, però...
Tots aquinaletes, tots aquinaletes.
Tens enveja per què no jugues la Supercopa amb el Girona,
o què passa?
No, ja la juguem l'any que ve.
El que passa és que l'any que ve la farem venir d'aquí.
No, no, que fins al 29, eh?
Si els Gironins diem que no hi anem a jugar
i que la portarem aquí,
portarem la Supercopa d'això aquí.
M'entens què vull dir?
Sí, sí.
Només falta que ens hi posem, els Gironins.
Vull dir, ens agafem...
Bé, vinga, va, on te la voleu?
A Vilobidunyà.
Fotarem la Supercopa a Vilobidunyà,
al costat de l'aeroport.
M'entens què vull dir?
Oh, no, a Puigcercós.
A Ozó.
A Ozó.
A Ozó.
A Ozó, la fotrem a Ozó.
Que la gent sàpiga, que la gent perduda.
Ja veig la gent perduda.
Per les muntanyes, allà al mig dels boscos,
la gent de les barretes.
La gent de Madrid, per allà a mig perduda.
Eso de Ozó, dónde está?
Exacte, exacte.
Hòstia m'agrada molt aquesta proposta,
vull ser-vos, la farem servir.
Bueno, xuriguera i faixades,
que tingueu un bon divendres.
Igualment.
I vol cap de setmana.
Igualment.
Que vagi bé.
Adéu-siau.
Un abraçada.
I gràcies a l'Estefania Molina,
l'Ignès Marquès, l'Ignasi Guardants,
el Joan Puigcercós i la Sílvia Còpola.
Que tingueu un bon cap de setmana.
Moltes gràcies.
Col·lapse, no?
Ara hem de veure col·lapse.
Demà, demà.
Si demà saps qui ve a col·lapse?
Qui ve a col·lapse?
Ara a Lewandowska.
Uala!
La dona del Robert Lewandowski.
No us ho perdeu.
Uala, uala, uala.
Treurà a ballar?
Ballar a batxata, molt bé, eh?
Ho intentarem, ho intentarem.
10 i 4.
Última hora, el matí de Catalunya Ràdio.
Aquesta el que fem és actualitzar-nos
amb l'Òscar Fernández a ritme de batxata.
Vull Òscar o no?
Si l'haig de fer jo, malament.
Perquè la batxata no se'n ve.
Ni la batxata ni cap ball.
Ara, va dir un tango?
Un tango, sí?
No, tampoc no.
Jo t'ho deixo a tu.
Molt bé.
Demà admiraré el col·lapse.
Doncs ballem salsa.
Vinga, el que sí que estàs marcant
és l'actualitat d'aquestes últimes hores
amb aquesta entrevista d'ahir a Jordi Turull.
Avui el govern minimitza l'acord sobre immigració
que Junts ha arrencat del PSOE.
Després de la trucada del ministre Félix Bolanyos
a la consellera Laura Vilagrà ahir a la nit
per explicar-li l'abast de la proposta
als republicans assegurant
que no va més enllà d'una declaració d'intencions.
La portaveu d'Esquerra, Raquel Sants,
insisteix que el contingut s'haurà de negociar
entre tots els grups parlamentaris
i deixa a la porta oberta la possibilitat
que, si no els acaba convencent el seu partit,
s'oposi a aquesta futura llei.
Ho ha dit en una entrevista a la 2.
Si em pregunten genèric
la Generalitat d'Esquerra Republicana,
o liderada en aquest cas per Esquerra Republicana,
vol assumir competències,
les volem assumir totes.
Per això som independentistes
i per això volem la sobirania del nostre país.
Ara bé, abans de pronunciar-nos respecte a una llei,
necessitem saber en quin punt estem
i necessitem llegir la lletra petita.
Ara mateix estem pendents
de l'exconsellera de Salut, Alba Vergés,
que compareix aquest matí
davant del jutge que investiga
el cas de la vacunació contra la Covid
als policies nacionals i als guàrdies civils.
Vergés ha defensat a les portes del jutge
que la vacunació va seguir criteris tècnics
mentre que els sindicats policials afirmen
que es va interrompre de manera arbitrària
a l'hora de vacunar els agents
i per això es va carellar contra ella
i altres càrrecs del departament.
Ciutat de la Justícia, Maria Núria Revelle.
Hola, bon dia, Vergés.
Està citada a dos quarts d'onze,
però ja ha arribat
i ha atès als mitjans de comunicació.
És aforada perquè és diputat del Parlament
i l'hauria d'investigar al TSJC,
però compareix aquí
com a qualitat d'investigada,
però de manera voluntària.
Davant del jutge que investiga,
com deia,
si la Generalitat va discriminar
els agents de la Guàrdia Civil
i de la Policia Nacional
a l'hora de vacunar-los contra la Covid.
Abans d'entrar al jutjat
ha defensat la seva innocència.
De fet, refermen totes les decisions
que es van prendre des de Salut
amb criteris estrictament sanitaris
que era de protegir a tothom,
començant pels més vulnerables
sense cap excepció
i, per tant,
no hi ha ni base ni fonament
per aquestes acusacions.
La coalició internacional del Mar Roig fa una crida
a la desescalada de la tensió a la zona
i a tornar a l'estabilitat.
El comunicat conjunt dels 10 països
apareix hores després d'haver protagonitzat
atacs aèris contra posicions dels rebels hutis al Jemen.
En un comunicat conjunt expliquen
que el seu compromís és amb la llibertat de navegació,
el comerç internacional i les tripulacions
davant dels atacs hutis
que donen suport a la causa palestina.
Hem tingut un parell de notícies
de l'àrea econòmica aquest matí.
Els preus van pujar l'any passat a Catalunya
un 3,2%,
una dècima més que el conjunt de l'Estat,
segons les dades de l'Institut d'Estadística.
Els aliments es van encarir prop d'un 7%
amb alguns productes disparats,
com ara l'oli d'oliva,
que ha pujat més d'un 50% en un any,
la carn de porc,
la fruita o les verdures,
que són al voltant del 12% més cars,
o l'arròs, els cereals i el xai,
que valen gairebé un 10% més.
Per contra, s'han averatit la llum i el gas
al voltant del 20%.
I l'altra notícia econòmica
és que les accions de Grifols
sumen una nova jornada de pèrdues.
Aquest matí han començat la sessió bursària
a la baixa i acaben un 14%.
Sembla que les explicacions de la companyia
sobre l'informe de Gotham City Research
no han acabat de convèncer els inversors.
Davant dels analistes financers,
la farmacèutica ha assegurat
que el Fons Inversor Nord-americà
ha utilitzat informació esbiaixada
amb l'únic objectiu d'obtenir beneficis
amb moviments bursaris especulatius.
I a Madrid, el Ministeri de Treball
comunicarà als sindicats i als empresaris
un increment del salari mínim interprofessional
superior al 5%,
percentatge que en principi
proposava l'executiu de coalició.
Ho ha avançat la vicepresidenta Iolanda Díaz
després de constatar que els empresaris
no estaven disposats a acceptar
un increment més enllà del 3%.
Madrid, Àngels Lafuente.
Hola, bon dia.
Doncs l'augment del salari mínim interprofessional
per aquest any estarà finalment
al 5%,
el que demanaven els sindicats.
És a dir, es situarà
a 1.134 euros al mes
per 14 pagues,
54 euros més
dels 1.080 actuals.
Amb aquest increment,
treball es garanteix
la firma de l'acord
amb UGT i comissions obreres.
I un cop més,
els empresaris es despengen
de la mesa del diàleg social.
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio Madrid.
I els esports,
a banda de la victòria d'ahir del Barça,
que comentareu ara a la tertúlia esportiva,
Carlos Sainz i el català Lucas Cruz
recuperen el lideratge en cotxes al Dakar
després de la segona part
de l'etapa marató disputada aquesta matinada.
A l'etapa la guanyada
Sebastián Loeb.
En motos també hi ha hagut canvi de líder.
El nord-americà Ricky Braddock passa a ser el primer.
I avui en bàsquet, aquest vespre,
nova jornada de l'Eurolliga.
El Barça rebrà el Palau
blaugran als Alguiris Caunes.
Celler Smaset,
vins i caves directes del celler a casa vostra,
us ofereix la tertúlia esportiva.
El club dels nostres amors
és molt més que un club de futbol,
és el forn de Catalunya,
l'il·lusió dels catalans.
Avui sí, no? Avui, Lloberes, què?
Ai, què tal? Bon dia.
Bon dia, com estàs?
Jo, jo, bé bé.
Estic contenta, no?
Després de la golejada del Barça d'ahir?
Sonia Jalmà, bon dia.
Hola, bon dia.
Ramon Besa, bon dia.
Bon dia.
Joel Díaz, bon dia.
Bon dia, molt bon dia.
Estic eufòric.
Veus?
I Emílio Pérez de Terrozas, bon dia.
Com estàs?
Què tal? Bon dia a tothom.
Com ho veieu per això?
És a dir, això ja està fet?
És a dir, la Supercopa ja la deu per feta o no, Joel?
Home, jo diria que no,
que ens hem de trobar amb el Madrid a la final
i que clarament ells són favorits, no?
No crec que sigui...
L'altre dia, al tot costa,
sentia un debat que era molt interessant,
que era si diumenge arribem a la final,
que ja hem arribat,
si fem un bon partit però perdem,
ja en tenim prou com a culers,
tal com està la situació al Barça,
o creieu que guanyar...
És a dir, si no es guanya...
A jutjar per les imatges de Laporta celebrant ahir
la victòria a la semifinal contra l'Ossasuna,
a jutjar per aquelles imatges de celebració,
jo crec que ara mateix en fer una mica de bon paper
ja en tenim prou, eh?
De fet, això ja va passar fa dos anys,
també és cert que eren els principis de Xavi
i que l'equip era força pitjor, a priori.
Però va passar que vam fer un molt bon partit amb el Madrid,
que no et va donar prou perquè ells van acabar tenint més contundència
i vam sortir de l'Aràbia Saudita bastant satisfets tots plegats.
Clar, en el moment en què estem de temporada,
per mi el del Barça, el com sempre és molt important
i sí que evidentment serà un reforç moral molt més fort
si guanyes la Supercopa, però si fas una bona actuació
també s'ha de veure el partit de com va i com acabar així estem.
Però és que així estem, malauradament.
Si estem satisfets després del partit d'ahir,
perquè és un partit correcte,
és perquè les expectatives ara mateix...
Buf!
El gestor no és que estigui a terrestar a la línia 5 del metro.
Ramon.
Bé, hi ha una necessitat de guanyar títols
i, per tant, aquest és el que tens més a prop.
La Lliga estàs a 7 punts,
la Champions ja veurem què passa,
no reprèn fins al mes de febrer
i difícilment, a no ser que et passi com l'Inter l'any passat,
que jo crec que tenia un equip més fet,
que no pas el Barça en un cert sorteig
puguis arribar a una final i fins i tot disputar-la.
L'Inter li va disputar molt bé la final contra el City
quan ningú hi comptava després de jugar
contra, crec, l'Oporto, el Benfica
i un quadro normalment bé.
La Copa se suposa que passarà amb els Salmantinos
i que avançaran una altra ronda,
però demà tens una oportunitat
que és la que justament de vegades ens oblidem
del que va passar a la Supercopa de l'any passat.
És a dir, l'èxit del Barça l'any passat
va ser que va ser hegemònic respecte al Madrid.
Va guanyar la Lliga i va guanyar la Supercopa
i això, tot i estar en eliminat d'Europa,
et dona un catxer,
perquè quan pars pel món dius
nosaltres som millors que el Madrid.
Ara la situació és, si l'aconseguís,
tornaries a reprendre aquell fill
de discutir-li al Madrid aquest punt de febre que té,
perquè jo crec que el Madrid juga més bé que l'any passat,
sobretot ofensivament.
És veritat que té problemes a la porteria,
que no acaba d'estar ajustat en defensa
per les moltes baixes que té,
però jo veig el Madrid, jo què sé,
té molt més recursos que tenia l'any passat.
Té el Brahim, té el Vinícius, té el Rodrigo,
té el José Lu, té el Bellingham...
És un equip que té molts més recursos
i, per tant, el partit serà molt fotut pel Barça.
I el Barça, com a equip, encara no creix.
És un equip de solistes,
que un dia ara ens fixem amb el Pedri,
l'altre dia amb el Cancelo,
l'altre dia amb el Joao Fèlix,
l'altre dia amb el Sergi Roberto...
O sigui, cada partit ha tingut un solista.
Ahir la gent...
Bé, és possible que amb Joao Fèlix i Pedri,
però la gent ara està amb Pedri,
es fa la llum,
és com si obri un 3-6 una habitació,
es va parlar d'un lloc, un quart uos fosc,
i fa la llum i a partir el Pedri.
Però el Pedri no és ni un líder, encara,
és un jugador que tots estem pendents
que no es trenqui,
que tingui una certa continuïtat,
una certa regularitat,
i que dona arguments al fil del joc, no?
És a dir, el partit d'ell et pots anar organitzant.
Ara, una cosa és que,
per poder atacar el Madrid, has d'estar bé tu.
I és veritat que el Pedri et dona més confiança,
però no sé si fins al punt d'harmonitzar-la aquí
per jugar contra el Madrid.
Mira, jo et diré una cosa.
Primer, abans heig de fer un parèntesi,
perquè segueixo pensant,
o segueixo volent dir,
que la Supercopa, per mi,
jugat en aquests països,
em sembla una vergonya.
Ja sé que no és el tema,
però ho havia de dir com a parèntesi.
Continuem.
A partir d'aquí,
hi havia una dona àrbitra.
Sí, l'assistent.
No, no, vull dir que...
Una de l'assistent, sí.
Crec que s'ha de ressaltar.
I tercera cosa,
el nivell d'exigència veig que us ha baixat totalment,
eh, en els colers.
És a dir,
és una cosa que em dona com una sensació d'una tristor,
i una pena,
i una no sé què.
Clar que veient el partit que vaig veure ahir,
també no m'estranya.
No, però veient el que hem vist aquesta temporada...
La temporada, la temporada, sí, sí.
L'anàlisi en funció del que esperes de l'equip.
Sí, sí, sí, sí, però bé,
mira, ningú ha dit el de colers en comptes de...
Vosaltres no sou colers,
representa que vosaltres sou professionals de...
No, no, no, no, continuem.
Sí, tu sí, tu ets el hooligan de d'això.
Bé, la qüestió.
De totes maneres,
a mi ja va haver-hi alguna petita cosa positiva, eh,
jo ahir, encara que dèiem,
em deia a Torquemada que havia vist un joc més ordenat,
i per mi jo diria que almenys
sempre he dit el tema de les posicions i les funcions,
per primera vegada començo a veure
que realment les funcions,
més o menys d'alguns jugadors,
això no dona per tot.
Xavi, ahir en roda de premsa.
Tant de bo en sortir, si no el millor,
un dels millors partits des que estic al càrrec d'entrenador,
vam estar a un nivell espectacular,
vam fer un partidàs i tant de bo,
tant de bo en sortir, no?
Emilio.
Perdó, bueno, a veure,
estoy con Carmen en el sentido de que cada vez el listón está más bajo,
o sea, los últimos partidos me parece, no sé,
son las palmas, barbastro, no?
Bueno, os asunan, que no es...
Estem una mica fotuts, oi, senyor Pedro?
Sí, que no es ni mucho menos,
como se vio ayer perfectamente lo que era el año pasado.
Pero cuando tú preguntas, bueno, preguntas no,
yo también oí la conversación del Dodd Costa,
era uno de los tertulianos que decía,
si perdemos con el Madrid, pero hacemos un buen partido.
Llegará usted, sí.
Claro, pero aquí hay una cosa muy perversa,
muy perversa, y ellos no lo quieren reconocer,
y cuando digo que no lo quieren reconocer,
lo digo por la fiesta de Laporta y las declaraciones de Chávez,
y es que ahora ya todo es el resultado.
O sea, nos hemos olvidado totalmente de aquello que nos vendieron,
de aquello que disfrutamos, de aquello que prometieron,
estamos a mitad de camino,
nada más llegar a Rialet estamos creciendo,
o sea, eso no es verdad, no es cierto.
Por lo tanto, el domingo lo que importa es el resultado.
Es evidente que para muchísimos culés,
para muchísimos culés,
pero ese discurso ya está descartado desde el primer día
que Xavi se sentó al lado de Laporta y dijo,
tenemos que ganar, tenemos que ganar,
necesidad de ganar y proveer.
Está descartado.
Muchísimos culés el domingo,
probablemente estarían más orgullosos
de caer con un partidazo como el del Atlético de Madrid-Real Madrid.
Por cierto, después de ver ese partido,
te pones a ver el Barça o Sassona
y no es que apagues la tele.
Pero yo no me cambio por el Atlético de Madrid.
No, yo tampoco.
Vale, perfecto.
Yo lo digo a nivel de expectativas,
de espectáculo, de competir y de llegar.
O sea, es decir, tú pierdes la final el domingo así
y probablemente habrá muchos culés nostálgicos
que dirán, bueno, nos hemos comportado.
Pero esto no vale, no vale,
porque ellos han vendido títulos, títulos y títulos.
Por lo tanto, todo lo que no sea ganar el domingo,
yo creo que sea un fracaso.
¿Por qué?
Porque, entre otras razones, amigos,
desde hace muchas semanas el argumento es
la justificación jugando mal es
estamos vivos en todas las competiciones.
Perfecto.
La primera competición es el domingo.
Pero no guanyar-li el Madrid,
o sea, yo parlo de fracaso,
per no guanyar-li una final al Madrid.
¿Será una decepción?
No, evidentemente.
Eso también lo tengo aprendido de las tertúlias,
que la palabra fracaso en deportes está prohibida.
Sí, sí, eso también lo tengo aprendido.
Pero no soy yo quien ven de ganar, ¿eh?
Perdóname.
No soy yo quien ven de ganar.
Jo estic d'acord amb el discurs de Pere de Rozas.
La paraula fracaso, qui la vam anul·lar d'entrada
som els professionals de l'esport,
perquè no existeix el fracaso.
Però això ja ho discutirem amb una altra tertúlia.
Jo el que dic és que en aquest cas,
si tu jugues una final,
l'important és el resultat.
Oblida-te'n, independentment del com.
Si tu estàs en una final, has de guanyar-la.
La frase de las finales se juegan,
las finales se ganan, no se juegan.
Ramones, depèn també de la trajectòria.
És a dir, una final a la Supercopa són dos partits.
Ara, una final a la Champions és una altra història,
que és el que va passar a Wembley.
La gent va donar per guanyar d'aquella final
perquè el peregrinatge del Barça cap a aquella final
havia portat molts partits.
I ara estem parlant de dos partits.
Per tant, clar, el recorregut fa que encara sigui
molt més imprevisible.
Has jugat una semifinal contra un rival
que està rebaixat,
però també és veritat
que posats a ser exigents,
i comparteixo, perquè crec que aquí ho hem dit moltes vegades,
que no s'estan complint els objectius
que era el leif motiu d'aquesta temporada,
era jugar millor, i no s'està complint.
Per tant, això s'ha de posar en el deute del...
Però tampoc...
És a dir, les expectatives que es desperten
i el que ha suposat un Barça-Madrid,
un Barça-Atlètic de Madrid
com el partit dels segles.
A mi, amb tots els respectes,
l'Atlètic de Madrid no el reconec.
És un equip que abans defensava
i que li costava molt fer gols,
i ara depèn d'un jugador que es diu Griezmann
i fa gols, però a darrere té una defensa
i fins i tot un porter,
que per això deia que jo no m'hi canviaria.
En canvi, el partit d'ahir
tot se centralitza en una jugada.
I crec que també és injust.
És a dir, el Barça va jugar molt bé?
No.
El Barça va manèixer guanyar?
Sí.
Però no pots tacar que hi ha guanyat
per una jugada en què d'alguna manera
hi ha una recuperació de pilota
i que el Sassuna, aquestes jugades dividides,
les guanya gairebé sempre quan està en energia.
A partir d'aquí dius,
bueno, les expectatives que hi ha n'és una cosa,
el partit d'ahir n'és una altra,
i jo, encara que fos o Sassuna,
contra Almeria, contra Barbastro,
contra no sé quants altres partits,
amb aquella sensació que no et fan un gol
i que hi ha una mica més de fiabilitat
o d'endreçat, sí que hi va ser.
Això serveix per Madrid-te al Madrid.
Això és el que vull veure.
És a dir, el Barça sap, d'alguna manera,
té arguments futbolístics per preparar aquest partit.
Ja no demano només.
No, no, perdona, ja acabo.
No només demano el resultat.
Jo vull veure, per exemple,
les decisions que pren Xavi.
Hi ha decisions capdals.
Un quart centrecampista,
jugarà Joao Fèlix o jugarà la Minyamal
al lloc del Rafinha.
És a dir, hi ha una partida d'escacs
que és molt interessant com a partida.
Bueno, bueno, en escacs, jo diria,
on i de partís.
El Madrid té un problema a la porteria.
Lo que és evidente,
lo que és evidente,
lo que és evidente és que
nos volvemos a encontrar,
nos volvemos a encontrar
frente a la lona del Bernabéu.
¿Vale?
Y a mí, eso me parece...
Sí, pero això, Emilio, és bo.
Bueno, no, no.
Sí, home, sí.
No, no, estoy desarrollándolo de la lona.
Bueno, nos volvemos a encontrar
frente a la lona del Bernabéu
de ganas de volver a veros.
¿Vale?
Entonces, ahí está
Laporta y Florentino.
La Superliga.
Las ayudas que nos ha hecho Florentino.
El fútbol del Madrid
y el fútbol pobrecito del Barça.
Ancelotti y Xavi.
Bellingham y Pedri.
Y es un partido,
es un partido,
y esto lo hemos dicho siempre,
que es único.
O sea, único.
Ahí puede pasar absolutamente todo.
Y cuando digo absolutamente todo,
digo, dentro de lo que decía Ramón,
de las decisiones que tiene que tomar Xavi,
pues también pueden ser las decisiones
que puede tomar Ancelotti.
O sea, es decir, hay una cosa...
¿Puede ganar el Barça?
¿Puede ganar el Barça?
¿O puede venir un empate?
Es evidente que anoche...
Por suspender.
Anoche, yo, por WhatsApp y tal,
sondeé con amigos de Madrid
que tengo muchos, periodistas y tal,
y todo el mundo decía,
puede perder el Madrid.
Si el Madrid va de sobrao, puede perder.
Si el Madrid sale a chulear, puede perder.
Yo creo que aquí hay un punto,
hay un factor que interviene mucho
en el partido del domingo,
que es qué quiere hacer el Madrid.
O sea, si el Madrid quiere humillar al Barça,
si el Madrid quiere dar un golpe en la mesa
como le dio el Barça en la final de la Supercopa.
Si el Madrid quiere hacer eso,
entonces, evidentemente,
peligrará la posibilidad de que el Barcelona gane.
Pero si el Madrid va desonadito,
puede palmar perfectamente.
Joel i Sònia.
Joel.
Sí, aviam.
Jo diria, d'entrada,
que el més probable
és que el Barça foti
el millor partit dels possibles el diumenge.
I és més probable
que ho faci el Barça que el Madrid.
Jo crec que el Xavi...
El Madrid jo lo he hecho.
Xavi, no a Emilio, por favor,
que t'has pegat un monólogo...
No, pero es que el Madrid jo lo he hecho.
Le estás pidiendo al Madrid algo que ya he hecho.
Y no al Barça.
No, cal que li diguis en castellà, eh?
Que ell sap que el Barça...
Perdó, perdó, perdó.
Això, mira...
Sàbia que el parla, també.
Escolta'm, res, simplement,
el que vull dir és que el Barça,
i crec que Xavi la porta a jutjar
per com ho celebraven
i per les declaracions després del partit ho saben,
és possible
que aquest partit de diumenge sigui,
segurament,
una vegada vegi la temporada sencera,
el més important de la temporada.
És a dir,
la Lliga la tenim molt difícil,
la Champions la tenim,
no vull dir impossible,
però pràcticament,
per tant,
aquest títol,
ara mateix,
ens hi hem d'agafar,
però vamos...
Hi ha el de copa,
hi ha el de copa, també.
Amb les ungles dels mans i dels peus.
A part, tenim un altre tema,
i és que hi ha alguns jugadors,
jo ho vinc observant,
per exemple,
bastant amb Lewandowski,
però sobretot amb Joao Félix,
que començo a tenir la sensació
que seleccionen els partits
en els quals han de donar
el 110%.
Con permiso del entrenador.
Sí, sí,
sempre,
claro,
claro.
Com permiso del entrenador.
Això et sorprèn?
No, no,
no em sorprèn,
però el que vull dir
és que segurament,
segurament,
diumenge veurem
la millor versió de Lewandowski,
la millor versió de Joao Félix.
Un moment,
Emilio,
un moment.
Un moment,
un moment,
un moment.
Emilio,
un moment.
El diumenge,
el Coundé
no tindrà cap problema
en jugada lateral,
vull dir,
serà Flors i Liones
i somarà el millor partit del món,
el millor partit possible
ara mateix.
Això ens pot portar
un èxit acollonant
aquesta temporada
perquè probablement
no guanyarem.
Sònia.
Jo crec que és un partit,
estic d'acord,
molt important,
perquè pot servir
per donar impuls.
No, no,
impuls no,
és que és un títol.
Però per si sol,
no, per si sol, Joel,
si arribem a final de temporada
i el Barça guanyar la Supercopa
és un títol
que no s'aguantarà per si sol.
Perquè no és prou important,
per molt que li hagis guanyat
un partit al Madrid,
si la resta de la temporada
no et va bé,
això no lo salvarà, Xavi,
perquè ens entenguem.
Però...
Bé.
Jo sí que crec,
i en això sí que estic d'acord amb tu,
que el Barça...
Jo acostuma a passar
que veiem la millor versió
del Barça possible
en aquesta mena de partits.
I en canvi amb el Madrid
no ho acostuma a passar, això.
Sí, però...
El que passa és que el Madrid
des de la banqueta...
Jo no descartaría el batacazo
que estamos esperando todos
después de ver
cómo juega el equipo, eh.
O sea, tampoco lo descartaría,
porque claro,
aquí estamos ya dando por supuesto
que el Barcelona se mentalizará,
tocará un botón
y jugará el mejor partido de la año.
Sí, n'estic convençut.
Vale, vale.
A mi fa una mica de gràcia.
Sí, ho hem vist amb el Barça.
El que passa és que és veritat
que aquest Madrid
també em fa la sensació
que a mesura que va avançant el...
És a dir,
que el Barça quan domina
li costa molt més plasmaro el marcador
que no pas el Madrid.
Sí.
I aquí és el problema que té,
sobretot perquè quan vagi avançant el partit
el que treu el Madrid
des de la banqueta
a priori és bastant
més determinant
que el que treu el Barça.
Sí.
A mi em feu una miqueta de gràcia
perquè l'únic que estem fent
és mirar d'endevinar
o especular
o què pot passar
o què deia.
O sigui, a més a més,
ja fem si guanya
el que resultarà
d'aquesta victòria
o si perd
d'aquesta altra.
Jo no crec
en aquestes casualitats
i aquestes coses.
Sí, crec...
Con lo visto no hay color.
Con lo visto no hay color.
Sí, però...
No, no, no.
Per mi, per mi,
el que tinc molt clar
és a dia d'avui
que això és una final.
Quan tu jugues una final
no importa tot el que ha passat darrere,
absolutament.
No importa,
fins i tot en un Barça-Madrid,
com vas de mal preparat,
perquè jo segueixo pensant
que l'equip de Xavi
està mal preparat
i ahir ho vèiem
amb determinades coses.
No importa.
I en el futbol,
que encara és més casual
determinades coses,
que ho defineixin
el marcador,
doncs a partir d'aquí
és clar que pot guanyar
i és clar que d'això.
Però a mi no em donarà
ni em donarà
la satisfacció
de guanyar el Madrid,
és clar que sí,
però no la definició
del que pugui ser
el rendiment,
com deia la Germà,
de tota la temporada.
Aquest valor de final
i el valor que li estem donant
a la Supercopa,
això realment està funcionant.
És a dir,
aquesta nova dinàmica
de Supercopa,
el moment en què jugues...
Ha guanyat una mica d'importance.
Sí, però...
Sí, però...
Si fora molts nivells...
Ramon, Ramon, Ramon.
Calma, calma.
És el discurs
que va fer el Madrid
la temporada passada.
És a dir,
desenganyem-nos
més enllà de la retòrica
de cadascú
i del que sigui cada club.
El Madrid l'any passat
va guanyar la Copa
a l'Osses 1,
després d'eliminar el Barça,
quan el Barça era
campió de Lliga
i va venir aquí el Madrid
que en van fotre 4
en un partit
que en podien haver fotut 6 o 7.
I en aquell moment
el context de la Lliga,
la regularitat,
no feia preveure allò.
Per què?
Perquè hi havia una qüestió
de gana i de necessitat.
És a dir,
el Madrid sabia
que tal com estava la Lliga
i com estava tot,
o guanyava la Copa
o era un any en blanc.
I allò va fer
que un equip
que aparentment
el Barça havia guanyat
i li havia tret
una gran distància,
guanyés.
Per tant,
la necessitat
a un partit
fa que moltes vegades
no guanyi el favorit,
sinó que guanyi.
Però no és dir
que el Barça guanyarà per mi.
És a dir,
la necessitat farà
que segurament
aquesta actitud indolent
d'aquests paios,
perquè no ens oblidem
d'una cosa,
si hi ha un jugador
a nivell individual,
més enllà del que passi
amb l'entrenador
i que l'entenguin,
el que vol jugar al partit
és aquest.
Per tant,
estan tots a disposició,
menys Rafinha.
No hi haurà ningú
que tingui molèsties
aquesta vegada.
I el que no jugui
s'emprenyarà.
Això fa que a nivell individual
per al cartell
que estàs arriat,
perquè els aficionats aquests
que xiulen el cross
i que aplaudeixen el pedri
i totes aquestes històries,
tota aquesta penya que hi ha,
és un cartell.
Aleshores,
quan tu el cartell,
si tu has fotut un gol al Madrid,
que és el que va passar
amb el Gundogan,
quan el Madrid
guanya aquí u a dos al final,
es va emprenyar,
us recordareu el Gavi
que va dient Panaus
i el Gundogan
va fent les declaracions?
Per què?
Perquè és el partit
que es transmet a tot arreu.
Ens agradi o no?
És un partit
que té vida per si sol?
No.
I després,
a veure,
i després,
ustedes,
cuando tú dices
no se vos ha agarrado
la Supercopa,
o sea,
si el Barça fuera líder
de la Liga,
olvídate,
este partido
lo jugabas el domingo
y que viene y que tal,
¿me entiendes?
Pero claro,
cuando Joel,
cuando Sonia y tal,
comparten.
Sí,
pero igualmente,
pues es precisamente
porque lo que estamos viendo
es una cosa lamentable.
Sí,
però abans que se jugava
al mes d'agost
ningú li donava
la importància
que se li està donada.
Diria, Ricard,
que també hi ha,
no em vull equivocar,
però és que juraria,
Sònia,
potser ho saps tu,
que em sembla
que el premi econòmic
també ha augmentat.
7 milions.
7 milions i mig.
7 milions i mig.
També és una altra motivació,
diguéssim,
tenint en compte
el fluixeta
que tenim la caixa.
Arrel d'una cosa
que ha dit
la Lloberes
al principi
de la Tertúlia,
que semblava una vergonya
que la Supercopa
jugui a Aràbia Saudita,
és evident,
jo vull dir,
estic completament d'acord,
és una vergonya
i el que també m'ha semblat
una vergonya
és un comunicat
que va emetre
el Futbol Club Barcelona
advertint els seus aficionats
que, diguéssim,
no havien de tenir comportaments,
no sé,
com indeguts o...
Indecents.
Inadequats o indecents
si anaven desplaçats
a veure aquest partit.
Jo vull recordar
que el comportament indecent
a Aràbia Saudita
és, per exemple,
que dues persones
del mateix sexe
es facin un petó.
És exactament això,
per exemple,
un comportament indecent allà.
Que el Barça
no només validi,
sinó que, a més,
diguéssim,
recolzi aquesta mena
de restriccions,
tenint en compte
els valors
que se suposa
que en representen,
a mi em va fer una pena...
No, Joel,
Joel,
y peor una cosa,
y peor una cosa,
que es,
solo lo hace el Barça.
No, el Madrid és veritat,
perquè el Madrid
con Canón té de valor...
No, no,
pero, no,
lo que quiero decir...
No, Joel,
Joel,
Joel,
Joel,
lo que quiero decir,
Joel,
lo que quiero decir,
lo que quiero decir
es que,
lo que quiero decir,
y no estoy justificando
absolutamente nada,
ni siquiera esta versión
que voy a contar,
lo que quiero decir
es que el Barcelona
se apoyaba
en un comunicado
de la Federación,
que te quita
cómo está la Federación.
Pero,
pero,
pero,
si tú,
apoyándote en ese comunicado,
los cuatro equipos españoles
hacen un comunicado,
por supuesto,
mejor redactado
y en términos
que no se pueda hacer
el comentario
que estamos haciendo
en estos momentos,
a lo mejor
tiene un puntito
de partida,
pero,
desde luego,
desmarcarte,
hacer ese comentario,
hacer ese comunicado,
me parece,
bueno,
me parece la línea
de la comunicación
del Barça.
Això es coronar
una política
que,
per mi,
es menys preable,
que es fa des dels clubs
i dels organismes
o a l'administració esportiva,
que és que cada aficionat
a cada partit
ha d'anar
amb un manual
d'instruccions.
Això fa riure.
Si vas a jugar
segons quin camp,
no pots ensenyar
la samarreta,
no pots portar això.
Al final,
la gent,
el camp fotrà...
El futbol
s'està convertint
en una cosa
de televisió.
No,
al final,
la gent no mira.
Aquí has d'anar
al metro,
l'història,
arribar allà,
no portar la samarreta,
treure l'entrepà
o no passis una ampolla
d'aigua,
ni se t'acudeixi
a protestar no sé què.
Vas a Aràbia,
escolta,
això no...
Bueno,
escolti,
però què collons és?
Això és anar contra
el sentit comú.
Per les persones,
home,
per la mort de Déu.
El mer fet
endur-te la supercopa
a Aràbia Saudita
ja és pixar-te
a la cara dels aficionats,
perquè, evidentment,
qui té diners
per anar a veure
una final de la supercopa?
Abans la supercopa
era una festa
i es jugaven
unes viures d'espanyol.
Anem a sopar a Òscar.
Hi havia la fanzon,
t'ho passava,
fes un autocar
i vinc-ne.
Ahir hi havia una fanzon
a Aràbia
amb senyores vestides
de sevillanes.
O sigui,
la gravetat del comunicat
és que, a més,
el Barça no organitzava
cap viatge
pels seus socis
a l'Arabia Saudita
i probablement
no hi han anat
més de 10.
Doncs no diguis res.
No calia.
No cal manualment.
Ho hem de deixar aquí.
Dilluns en parlarem
del que passi
aquest diumenge
entre el Barça
i el Madrid.
Només dir
no hi hauries d'haver anat
i t'hauries d'haver negat
a jugar
la competició on hi ha?
Adeu, ostres.
Carme Llobera,
Sònia Xelmar,
Ramon Pérez,
i en Miriam Pérez de Rotes.
No val poc.
Adeu,
fem una pausa
i parlem de sèries i televisió.
Ara tornem.
A Sallés Maset
sabem que ara valora
més que mai
poder compartir dinars
i sopars en família.
Perquè gaudeixi
d'aquests moments
durant aquest mes
comprant els nostres vins i caves
aconseguirà regals
i descomptes excepcionals.
Truqui ara al 900 200 250
o entri a maset.cat
i li portarem
els nostres productes
com sempre a casa seva
sense despeses d'enviament.
Sallés Maset,
directe del Saller
a casa seva.
Si triar és estalviar for you,
estalvia triant el nostre 3x2
en tonyina clara
amb oli d'oliva
a Carrefour
al pack de 8
i més ofertes
com la taronja
a la malla
de 4 quilos
origen a Espanya
a només 95 cèntims
al quilo.
Fins al 14 de gener
a Carrefour
i Carrefour Ponés.
Carrefour,
aquí poder triar
és poder estalviar.
Quan compong música
busco un hit,
un exitàs
i anar a rebaixes,
camises i pantalons.
Quan cerques,
no sempre trobes,
però a les rebaixes
del Corte Inglés
sempre trobes
el que cerques,
amb descomptes,
amb modes,
pos,
llar,
accessoris,
llençaria,
sabateria.
Del 7 de gener
al 29 de febrer,
les rebaixes
del Corte Inglés
a la botiga web i app.
La finestra indiscreta.
Finestrés,
aquesta setmana
ens acomiadem
del Gran Ventura Pons.
Tindrà un bon homenatge
a la finestra indiscreta,
on també seran
Bella Tart,
Maite al Verdi,
Honeymoon,
Palacio Estilista,
Ballet de Sombras,
el Francesc Garriga,
amb qui parlarem
dels globus d'or
des dels Estats Units,
i també sentirem
la música
de Trent Rednor
i Nine Inch Nails.
La finestra indiscreta.
Divendres a les 12 de la nit
amb Àlex Gorinó.
Avui l'Ànig Marius feia
venedor que abans
anava més carregat
i la resposta era
exportador.
Qui exporta?
Ben.
I si abans portava
més coses que ara,
és un exportador.
Només 634
dels 1.138 participants
l'han encertada.
Per tant,
dóna 14 punts
per a la Lliga.
Guanya el lot
de xocolates
torres
Enric
Quatrecases
Pascal.
I avui
també ens heu dit
quin
Uncaller
comerciant
o
detallista.
Hola,
fa falta res?
Que sóc el súper
del Corte Inglés
i hi ha un 70%
en la segona unitat
de moltíssims productes.
He vist l'Ariel Oxy,
que no ens en quedava,
i també el Salmó Fumat
la balinesa,
el que t'agrada.
Mira a veure què
i ja em diràs
que un 70%
és molt de descompte.
Supercori,
percori
supermercat
el Corte Inglés.
Què necessites avui?
012
La millor resposta
Pos un marxa
a la pel·lícula.
Espera, espera.
Per què no la poses
en català?
Està disponible.
L'oferta
de continguts
en català
a les plataformes
de streaming
s'ha multiplicat
per més del doble
en els últims dos anys.
Abans de mirar
una pel·lícula
o sèrie,
reviseu la disponibilitat
del català
al menú de llengües.
A més,
com que les plataformes
acostumen a tenir
memòria lingüística,
si consumiu
un contingut
en català,
la pròxima vegada
que la llengua
estigui disponible,
ja la tindreu
configurada
per defecte.
Informeu-vos-en
a cultura.gencat.cat
012
La millor resposta
Generalitat de Catalunya
I hi ha coses
que només passen
una vegada.
Com ara
l'hiperestalvi
d'hipercor.
Ofertes irrepetibles
durant un temps limitat.
Com ara
un fantàstic
Smart TV
LED Xiaomi
de 55 pulsades
per només
369 euros.
Sí, sí,
només 369 euros.
És l'hiperestalvi
d'hipercor.
Només fins al 18 de gener.
A la botiga
Web i App.
Catalunya
Radio
10 i 36 d'aquesta hora,
sèries de televisió
amb la jolla Covells,
Toni García Ramon.
Bon dia!
Bon dia!
Tot a punt pel cap de setmana o no?
Jo sí.
Són ets una mica fals, eh?
Bon dia!
Bon dia!
Jo sempre estic a punt
pel cap de setmana.
Jo podria viure
en un cap de setmana permanent.
Perquè tu ets un cap de setmana.
Si t'haguéssim de definir
en un dia de la setmana...
Ja sóc un dilluns, no?
Ja sóc un dilluns, no?
Ja sóc un dimarts.
Espera,
en Downton Abbey
Maggie Smith,
que és un personatge fantàstic,
ella és de l'aristocràcia
i ella viu
en un permanent cap de setmana.
I arriba un moment
en què quan ja les coses avancen,
una de les netes
li diu tal,
no sé què,
i ens n'anem de cap de setmana.
A lo que Maggie Smith diu,
què és un cap de setmana?
I m'encanta!
Clar!
I això que preguntaré jo ara,
què és Llorena?
Bueno...
Si això que sona.
Vols que comença jo, Toni,
perquè tu vas a ser superdestroya.
Comença't.
Llorena, seis dedos.
Llorena...
És que...
És que...
No vull...
És que de veritat...
No vull caar.
No, és que no...
Voleu que vingui aquí a parlar
de forma seriosa...
La filla de Margarita, seis dedos.
Per què li dius
i se cognom
que no l'ha utilitzat mai, eh?
Bueno, jo què sé,
però es diu així, no?
Es diu així, no?
Bueno, ja no.
És la mare
la que es diu Margarita, seis dedos.
Per tant, Llorena, seis dedos.
Ella era el segon nom,
perquè primer va ser Tamara.
Ens recordeu?
És que era Tamara la bona
quan la xiqueta cantava, l'altra.
Tamara la bona.
I Tamara la mala,
que era ella...
No, no continuaré.
Bueno.
Però qui és?
Llorena és un personatge estrambòtic
que va aixir en els 90...
No, no ho he sentit mai.
Una cantant.
No, Llorena Seidelos.
No, no era una cantant.
Era un personatge tras estrambòtic.
Jo, sincerament,
crec que, a més,
vull dir, no estava massa bé.
Jo crec que era un moment
en el que ens aprofitàvem
en la tele
dels dèbils mentals,
com va passar amb moltíssima gent
que Cròniques Marcianes, per exemple,
i el gran Javier Cárdenas
va a posar...
I, I, I, I...
Va a posar...
Exacte.
Va a posar...
No avançaré.
Va a posar en l'escena...
I, la maldad.
Va a posar en l'escena pública
disortadament.
Llavors, Llorena va ser
un d'estos personatges,
val?
Un personatge estrambòtic,
molt cridaner,
de la que tot el món
en els platós
es feia mofa.
Sí.
Llavors, Sara,
sorprenentment,
a mi, sincerament,
vaig a dir la veritat,
m'ha deixat al·lucinada
que facen
esta ficció.
Els Javis,
continuant amb la línia
de portar un personatge
que se suposa
de la cultura pop,
com era Veneno
i com se suposa
que és este,
que jo diria que no,
però, bueno,
diria que és de la cultura
tras,
van a fer una ficció.
I el que més m'ha sorprès
és que en la ficció
està també
Nacho Vigalondo,
el que jo m'estime molt
i que m'agrada molt.
Llavors,
no entenc
aquesta unió,
no l'acaba de,
no li acabo
de trobar
el pes.
I això s'emetrà
per Netflix,
ho anuncia i Netflix?
Exactament.
Però no sabem quan.
No,
perquè s'ha anunciat ara,
està circulant
una cosa
que han fet,
un meme
que han fet
amb una,
amb un càsting
fictici
i hi ha gent
que s'ho ha après
en sèrio,
el càsting,
i clar,
és que és desternillant.
Llavors,
bueno,
jo personalment
crec que hi ha un perill
en encombrar
a personatges
que en realitat
no són res.
També va passar
a la Veneno,
jo crec que,
bueno,
és de veres
que es pot contar.
Veneno tenia més...
Bueno,
Veneno tenia sentit...
Va ser més popular,
no?
Sí,
no,
però Veneno tenia sentit
si tu contaves
una història televisiva
o fins i tot social
contant el fet
de la Veneno,
que era un poquet
el que ells varen fer.
La Veneno tenia
una rellevància.
Bueno,
sí,
rellevància,
sí,
Jurena no la té.
Jurena no la té.
Jurena no la té.
Però clar,
suposo que els Javis
també estan intentant
com fer de pares
de tot aquest món,
els estan com apadrinant.
Exacte.
Llavors,
clar,
vas rascar
i no et queda
Manuel Atrasovar,
eh?
Exacte.
I ja està.
No?
Josmar,
podríem fer Josmar,
també.
Perdona,
jo afirmo,
eh?
Josmar,
abans que jo...
Josmar té un documental
increïble.
Aquí una reçada
molt forta el Josmar,
que ens escolta de...
Manuel Atrasovar.
No,
és que no queda res.
Per terra,
o al Ricard,
és que no queda res més.
La setmana que ve
apareixerà
el Matí de Catalunya
a ràdio.
Qui?
Manuel Atrasovar.
Eso en serio?
Sí.
Pero ¿per qué?
Veniu el dimarts o no?
No,
jo el dimarts no.
Depèn,
si hi ha Manuel Atrasovar.
Doncs veniu el dimarts
que ja no us ho puc explicar.
És un cebo,
esto.
Una sorpresa.
Ah,
sí, eh?
Mentre diu això,
està perdent notes.
Que no rascaré.
Un altre projecte.
Bueno,
va, vinga,
va.
Un altre projecte.
Bueno,
no,
però espera un moment,
és que no ho ha dit res.
Calleu,
només vull dir que prou dels Javis,
ja està bé.
Vale,
ja està,
següent.
M'atreve,
sisplau,
Javis.
Següent.
Calleu.
La televisió ha publicat a Alemanya,
ART,
ha programat aquest dilluns
un documental
a un quart de nou del vespre
que es diu
Juan Carlos,
amor,
diners i traïció.
Això què és?
Però això ja seria vista.
Sí.
Sí.
No,
això és un documental.
A veure,
aquest documental hauria sigut rellevant
fa 10 anys.
Fa 10 anys,
ja no ho sé.
Potser una miqueta més.
Però fa 10 anys.
No,
perdona,
fa 10 anys haguera sigut una bomba.
Toni.
Ja ho sabem.
I fa 5,
també?
No,
fa 10 anys,
no sé encara si hagués estat una bomba.
Sí.
No ho sé.
Tinc mala mòria.
En tot cas,
abans que ho sabéssim tot,
diguéssim.
Sí,
perquè ara hi ha tot el que se diu
se sap
i és igual.
Pues a mi no em pareix igual.
És a dir,
a mi em pareix que un documental
alemany
aposte per contar una història
i dissar-la
i que tinga en pronta digital...
No és el primer docu alemany
que fan,
ja n'hi havia un de la Corina
i a més hi ha un altre britànic.
Tothom n'està fent.
És un putximbol el rei
Juan Carlos I.
Pues això...
Ja està explicat.
Però què li ha passat a aquest senyor?
Res.
Ha estat a Dubai
a la seva casa de 8.000 metres quadrats
passant-ho molt malament.
Toni,
però tu sempre dius això
de no,
no li ha passat factura i tal.
Bueno,
però això queda reflectit.
No, senyor.
Sí que queda reflectit.
Sí,
queda en la huella digital
de tot el món.
La huella digital de Juan Carlos I.
Qui t'importa la huella digital
de Juan Carlos I.
A tu,
bueno,
pues Mariola,
quan es mori Juan Carlos I dirà
Juan Carlos I,
tinc la teva empremta digital.
Ricard,
el dilluns
entrevistà una tia
superinteressant,
superinteressant,
la Rebeca Quintans.
Que té un llibre fantàstic.
Que va ser molt tapat.
Que va ser molt tapat.
Jo me'l vaig deixir
Sancerez,
i en el documental este també,
Rebeca,
i ella també,
quan va escriure el llibre,
també pensaria
això a qui li importa.
Bueno,
pues està,
en ese llibre
està contat tot.
Jo no he dit
que no li importi a ningú.
És veritat que hi surten,
per exemple,
en aquest documental
hi ha amics íntims,
hi surten confidents,
simpatitzants també
del rei emèrit,
hi ha antics funcionaris
que parlen
del que passava.
I tot això està recollit
en documental,
que no he posat en veus
fins ara.
Que ho sabíem,
però que no veig
un reflex social
que digui,
hòstia,
és que ell vol
que la Polícia,
que la Interpol
vagi a Abu Dhabi
i l'empresone.
I després hi ha una cosa
que un dia hem de parlar,
que és que...
No, no,
jo vull que no torni aquí.
Doncs aquí va tornar.
Que no vagi a San Genjo,
com diu ell.
Aquí va,
ja està a tot arreu,
ja aquí.
Ara si va,
trobarà microplàstics.
Igual se'ls menja,
els conformen els percebes.
Els pellets reculls.
Els pellets reculls.
Per cert,
que aquests dies hem sabut també
que el cinema Comèdia de Barcelona
tancarà aquest diumenge.
Saps alguna cosa
sobre això, Toni?
A veure.
Què passarà?
No hi ha...
No tenen llicència comercial.
És a dir,
en principi,
no pot obrir una botiga,
d'acord?
O un supermercat.
Aquesta és la part positiva.
Ah.
Què pot obrir?
Un gimnàs.
Què dius?
Sí, sí, clar.
No tens llicència per vendre,
però pots oferir serveis,
pot obrir una església,
un evangelista,
pot obrir un gimnàs.
Una botiga de que viures?
Però hi havia ahir rumors.
No, que viures diu que no.
Rumors no,
que viures no,
perquè vens.
Ah, no pots vendre res.
Res.
No tens llicència comercial.
No pots fer un cinema gratis
i que la gent faci
una transferència voluntària.
No, no podies fer un cinema,
perquè això és una activitat cultural,
és una llicència diferent.
Però,
com que el pis aquest
o l'edifici és propietat
d'una família
i són dos mil
i han de decidir
a veure què fan amb l'edifici,
i ara tardarem una miqueta,
menys que arribi un senyor
amb un munt de pasta,
aconsegueixi,
miraculosament,
canviar la llicència comercial,
i dir,
ara sí que tens llicència comercial,
però ahir hi havia rumors
que podria ser una film.
Jo no m'ho crec.
Seria meravellós
que fos una filmoteca.
No tornaràs a un cinema,
estic gairebé segur,
estaves rebentat.
Ves que acabi sent un teatre,
apunta això que et dic.
Però escolta una cosa,
potser que acabi sent un teatre.
Ah, perquè te'l vas a quedar.
Manu, l'altre sobar
es portarà aquest teatre.
Te'l vas a quedar,
te'l vas a quedar.
Jo no, jo no.
Pota feina t'hi.
Podríeu fer...
Perdona, tu i el Mago Pop
a mitges?
Fent trucs de màgia
que et fes desaparèixer.
Jo faria màgia
i jo faria pop, saps?
Això seria el cas.
Mariola Covells,
Toni García Ramon,
gràcies, com sempre.
Per cert, la Mariola Covells,
demà col·lapsa.
Hombre,
què fas, demà col·lapsa?
Mira teu i ho sabràs.
Ara tornem.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Vine a conèixer
els dos nous magatzems
Obramat a Vilanova
i a l'Hospitalet.
Ampliem així fins a sis
la nostra xarxa
de magatzems a la província.
Amb tots els oficis
en un mateix lloc
per una compra més ràpida.
Amb estoc sempre disponible
a més de 20.000 productes
de qualitat professional
i als millors preus de la zona.
També a Obramat Puners,
on compren els professionals.
Obramat.
Coneixer món
tant sí com no.
Aprofita els Fly Days de l'Ebel
i comença el 2024
esborrant el primer propòsit.
Vola sense escales
als Estats Units
des de 119 euros per trajecte
i troba més ofertes
per a Argentina i Xilè.
Level.
Fly your way.
Un euro!
Un euro!
A Blue Space
tenim tot l'espai que necessites
i les millors promocions.
Lloga ara al teu traster
i paga només un euro
al primer mes.
Consulta les condicions
de la promoció a
bluespace.es
o truca gratis
al 900 250 900.
Blue Space.
Com més vius,
més espai necessit.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Catalunya Ràdio.
Necessitem que plogui.
I ja...
Pues que ballem.
Ten un poco de respeto
que estamos hablando.
Respeta a la gente
y cállate ya, anda.
Es un crack.
Muchas gracias.
10.46 els divendres a aquesta hora.
Temes pendents abans d'arribar
a la penúltima hora
de la setmana del Matí de Catalunya Ràdio.
Abans, Gerard Joan, Carles Roig,
Xavi Espinosa.
Bon dia.
Bon dia.
Què ens queda pendent a aquesta hora?
Aquesta hora ens queda pendent
debatre una mica més sobre el Barça.
Ja han marxat el Pérez de Rotes?
Sí, ja és fora.
No hi era, de fet.
Bé, no.
Físicament no hi era.
És igual, no en té ni idea.
És que no en té ni idea.
A veure, aquí respectem les opinions de tothom.
Eh, eh, sense empuxar, eh?
No, ningú s'ha empuxat.
Bueno, doncs estem tranquils, no?
Després d'aquesta victòria històrica
contra Ossassuna
i, bueno, ara esperant el Clàssic.
Sí, ara en parlarem, Xavi,
i també tenim pendent
arribar-nos fins a Galícia
per veure com està el tema dels pèl·lets.
Hem enviat allà uns quants periodistes
perquè ens expliquin de primera mà
què hi passa.
Això que passa dels gallecs és un desastre.
Senyor Torull, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Ara sí que ho has dit bé, Ricard.
Des de Junts per Catalunya
també hem demanat al govern del Pedro Sánchez
que la Generalitat
tinguin les competències exclusives amb pèl·lets.
Ah, volem les competències amb pèl·lets, també.
Home, i tant.
No volem que ens passi el mateix que a Galícia.
Volem tenir competències
per poder expulsar els pèl·lets
que arribin a Catalunya.
Molt ben dit.
Hombre!
Torull!
Amigo mío!
Com estàs, maco?
Estàs molt guapo.
No, no.
En principi...
Torull.
En principi no.
Escolta, senyor Albió, què fa aquí?
El podem ajudar en alguna cosa?
No, no, no, no.
Solament passava per aquí
i he vist el meu amic, el senyor Torull.
Som amics.
No, no, som molt amics.
I dic, mira,
és que quan un rival diu les coses bé
doncs també se li té que reconeixer.
A veure, Xavier,
des del respecte de periquito a periquito
que et dic...
Jo no he dit res,
que et pugui agradar.
Home, res.
Sí que ho has dit.
No, no, no, no, sí que ho has dit.
Sí que ho has dit.
Home, tot el tema de controlar la immigració,
que se'n vagin fora.
És que no ho vull veure.
A veure, a veure, a veure.
No, no, que m'agrada, que m'agrada.
No parlem de coses que no s'han dit, senyor Albió.
A més a més, vostè què fa aquí?
No, res, passa ja.
He vingut a tirar l'arbre de Nadal al mar
i he aprofitat per fer una volteta.
Has vingut a tirar l'arbre de Nadal al mar?
Sí, sí, això sí.
Home, és que clar, fotia 50 metres
i no em cabia el contenidor.
I dic, doncs, vaig a Barcelona.
Ha tirat uns 50 quilòmetres en dins?
No, no, allà, a la platja, a la barceloneta.
Ah, a la platja.
S'ha de agafar un vaixell
i deia, quan ja no es vegi la costa, ja el pots tirar.
No tinc ni aquest detall, ja ha tirat allà.
No ho he agafat amb les meves mans
i, bueno, al final és el cicle de la vida.
Fins un altre dia.
Gràcies, senyor Lleó.
Nosaltres abordarem els temes pendents,
però abans, sapiguem què ha fet aquesta setmana Miquel Iceta.
Catalunya i Espanya han de bailar.
En l'exercici de les seves atribucions
com a nou ambaixador d'Espanya davant l'UNESCO a París,
aquesta setmana Miquel Iceta ha visitat
les famoses galeries Lafayette,
al centre de la capital francesa.
Aprofitant les rebaixes,
Miquel Iceta ha entrat a una botic de roba
per canviar una camisa de coll de mau
que li anava petita
i, en nom de l'UNESCO,
ha reclamat a la dependenta
que hi hagi un ventall més ampli de talles.
No intentem que tothom tingui talla única,
collomau.
No, fem les coses que toquen.
Tant que són les declaracions a la sortida d'aquesta botiga.
Doncs jo t'ho vam dir.
Ara obrim els teves pendents.
Xavi Hernández, ayer.
Firmo el 1-0 en la semifinal
i el 1-0 en la final.
Sí, claro, contento.
Xavi, después de ganar el partido de Antos Asuna,
quiero ganar Real Madrid con nuestro ADN.
És molt fàcil d'entendre.
Xavi, con cariño, aclárate.
És la hòstia.
Jo vaig veure un clàssic a la final de la Supercopa d'Espanya
que està disputant a l'Aràbia Saudita.
I el Barça va guanyar no 1, sinó 2-0 contra Ossasuna
i es trobarà amb el Madrid,
que va fer un bon partit contra l'Atlètic de Madrid.
Sí, clar, va fer un bon partit contra l'Atlètic de Madrid dimecres.
Sí, sí, va ser dimecres.
Què vols dir, Xavi?
Dimecres, que nosaltres vam jugar ahir,
que era ahir dijous.
Ells dimecres, nosaltres dijous.
No dic res més.
Ahir lo dejo, eh?
No, però què vols dir ells dimecres, nosaltres dijous?
No, no vull dir res més.
Què és aquest argument?
Gerard, perquè després diuen que em queixo
i que només busco excuses,
així que no penso dir res més.
Molt bé, doncs si no penses dir res més...
Un dia més de descans al Madrid.
Un dia més.
És veritat que ahir, per exemple,
les imatges que circulaven dels jugadors del Madrid
ja estaven entrenant, eh?
Ja estaven allà fent peses i saltant, eh?
No, no, i et diré més.
No és que tinguin un dia més.
Ah, no?
No, no.
24 hores més de descans al Madrid.
Abans de dimecres.
No, més, perquè el Barça haurà de descansar una mica, no?
Els hi dones una mica de descans, els jugadors del Barça.
Sí, sí, tot el dia de partida.
Són més hores.
Imagina't, quantes deuen ser?
132?
No, 132.
No, no tantes.
No tantes.
Hòstia, eh?
Ells van, juguen dimecres, descansen dijous, divendres,
dissabte, diumenge...
Sí, ho hem entès.
Dilluns, dimecres, dissabte, dimarts, dimecres, dilluns...
Exacte, això mateix.
I nosaltres juguem dijous, descansem, divendres, dissabte, allò,
i diumenge partit.
Vale, doncs vale, doncs no me quejo a callar.
Mira com em callo.
Val, doncs...
Això no és justícia.
Però mira.
Cremallera.
Doncs fins aquí la intervenció.
No, fins aquí res.
Fem tertúlies després dient que el Xavi busca excuses.
Doncs no hi ha excuses.
Silenci.
Chiton.
No, però un dia més.
No, però em callo.
Doncs molt bé, doncs fins aquí la intervenció de Xavi.
No, no, no passa res.
Per mi com si descansen tres setmanes.
Encara millor, mira, juguem la final quan a ells els hi vagi bé.
Ja està.
Si no em queixo, cap excusa.
Endavant, va, siguiente pregunta.
Va, què?
Molt bé, doncs jo o Fèlix.
Jo, qui pregunta.
Va sortir des de la banqueta i va fer bons minuts, finals.
Xavi, creus que diumenge pot ser titular?
És que no ho sé, perquè tinc un dia de descans menys.
És que no, no.
A veure, sortim d'aquí, Xavi.
No em queixo, no em queixo, eh?
Només faltaria cap excusa.
Però, bueno, és així.
Alguna pregunta més?
Sí, Xavi, aquí torno sí jo.
Què et sembla que el Madrid parteixi com a favorit en aquesta final i el Barça sigui, diguéssim, la víctima?
Però favorit per què?
Perquè ha descansat un dia més.
Sí, en aquest sentit és favorit, és superfavorit.
És que no hi ha dret, macho.
Jo tinc una altra pregunta.
Et va agradar, per això, el partit d'Ixai?
Per què no m'ha quedat clar amb les declaracions?
Un bon partit, el millor partit.
Sòbrio, sòbrio.
Sòbrio.
Sòbrio.
Clar que sí, jo crec que vam fer un partidà sèrio i, bueno,
més tenint en compte que ens ha costat arribar fins a les semifinals d'aquesta competició un huevo, no?
No, a veure, en jugàveu directament a les semifinals.
Però no, però vam haver de guanyar la Lliga per jugar l'any passat.
És veritat.
Sí, sí, una altra pregunta.
Què tal a l'Arabia Saudita?
Com has anat a compres?
Què has fet?
Sí, sí.
Bueno, allà tinc molts coneguts de quan estava al Qatar,
que van viatjant molt de lloc a lloc i és molt maco.
Tracten molt bé.
Però no, si respecten els drets.
No, hi havia una dona arbitraí, eh?
Una dona.
Sí, bueno, al final tracten bé.
Vull dir, que va acabar el partit molt bé, no?
Sí, sí.
Sí, sí, va arbitrar, va poder fer la seva feina, coses, vull dir...
No, en principi, jo content, no?
A veure, no és una democràcia perfecta.
Però has aprofitat per fer compres a algun centre comercial?
Sí, home, mira, m'he comprat gomina,
tenen gomina allà feta amb petroli, directament.
Sí, és petroli.
És petroli.
És petroli.
El poses al cabell...
Et poses petroli al cap.
I ja no se't desmunta mai.
No t'hi acostis un misto, també t'ho dic.
Què més has comprat?
Què més has comprat, no?
S'ha de vigilar.
Bueno, i he pensat en els meus fills, no?
Vull dir, ara no me'n recordo com es diuen,
Àsia i Àfrica, em sembla.
Els he comprat un Mickey Mouse.
Ah, molt bé.
Sí, m'he notat de...
No, és agente libre o agente público, no?
Qui és el agente libre?
El Mickey Mouse, no?
El Mickey Mouse, sí, sí.
Has comprat més coses?
Sí, home, per la Núria.
Què hi has comprat?
També una disfressa de Mickey Mouse.
Que ens agrada molt el Mickey, a casa.
Sí, sí, no, va una...
Però disfressa normal.
Però per què ho compres, això, allà?
Això ho pots comprar a qualsevol lloc.
No, no, no, allà, home, allà la cosa surt molt millor, de preu.
També és bé, de preu, allà.
Es tracta molt bé.
Si ets futbolista, com és el cas,
et tracten molt bé.
I, a més, tenen articles de qualitat gastronòmica altíssima, no?
Com, per exemple...
La mantega d'Arabia és molt bona.
Porta mantega, també?
Tabac, toblerone.
També portes tabac?
Toblerone i tabac.
Però el tabac, si tu no fumes.
Bé, és fumar social, només.
De tant en tant, d'allò que dius...
Per els jugadors, no?
I després el revenc.
Però, a veure...
Pensa que ja he jugat...
Bé, tu coneixies el Matier, no?
Sí, el Matier, sí, sí.
Però quina marca de tabac compres?
Micado.
Com?
Micado.
Micado, no, docados.
No, Micado, Micado.
És una cosa exclusiva.
És d'allà.
És d'allà, el Matier encara em compra,
i, bueno, aquí on els veus, convé.
Bé, ens ho deixarem aquí.
Gràcies, Xavi.
Saudem ara, per exemple, l'entrenador del Real Madrid,
Carlo Ancelotti, que ens acompanya.
Bon dia.
Buençol, buenas tardes.
Són contentes, el Vinicius.
No, no li hem preguntat res encara, senyor Encelotti.
Escolta, m'accepta el paper de favorit del seu equip de cara a la final?
No, no, no.
Nosotros, quizás, somos favoritos,
perquè tenemos Vinicius,
Bélingan, Chouameninga...
No, Chouameninga.
No, això són dos jugadors diferents
que de vegades barreja vostè.
Hi ha Chouameni per una banda,
que me vinga per l'altra.
Ja sé que són dos.
Són dos.
Ja sé que els confon.
Ah, bueno, entonces somos todavía más favoritos.
Ellos tienen Ferran Torre.
Con lo cual, todavía más favoritos.
És un gran jugador, eh, Ferran Torres, vull dir.
No, normal.
No, en su apodo es tiburón.
El tauro.
Me ha ido lo que veo, una sardinita.
Molta sort, Encelotti, amb el Barça.
Anem ara cap a Galícia.
Una carta a los Reyes Magos
que dejaría sin cobertura al resto del país.
La ministra de Destrucción Ecológica,
la muy sectaria Teresa Rivera del Duero.
Anem cap a Galícia
perquè es manté la preocupació
per l'arribada de boletes de plàstic a les seves costes.
Al matí de Catalunya Ràdio estem molt pendents d'aquest cas.
De fet, hem enviat allà el nostre company, el Marc Jurado.
Sí, sí, sí, la verdad que es un gran chico.
Senyor Feijó, què tal, bon dia.
Muchos buenos días, segunón.
He conocido a su compañero Marquinhos
porque ha intentado entrevistarme y es una gran persona.
Sí, sí, en pocos días, pues ya es uno de nosotros, se ha hecho galego.
Ah, sí, ya es galego.
Sí, Narco Surado, se llama ahora.
¿Narco?
Surado.
Marco, Marco, Marco.
Marco, Narco.
Narco, Narco, Marco.
Marco.
Narco.
Martí un Marc.
Marco, Narco.
Hemos salido juntos a la mar,
hemos sacado pues unas fotinhos en una lancha,
nos hemos puesto crema solar el uno al otro.
Se ha integrat bé el Marc, ¿eh?
Sí, sí, la verdad que estupendamente.
Incluso al final le he dado material para que se haga cuatro rayas.
¿Com?
Para su programa.
¿Por qué flora?
Le he dado información para...
¿Por qué está curando?
No, porque es algo que me emociona, ¿no?
Cuando viene alguien de fuera y se integra de esa manera...
La integración es muy importante.
La verdad que me emociona, ¿no?
Pero le he dado información para escribir cuatro rayas, sí.
De todas maneras, ¿cómo está el tema dels pellets?
Bien, bien, bien, bien.
Está todo lleno de pellets.
Culpa de Pedro Sánchez.
Ya, pero desde la Junta de Galicia,
vostè n'havia sigut president.
Bueno, sí.
Saps si parla en alguna cosa.
Están pensando...
No hay que creer que...
Galicia son tontos.
¿Por qué ploras?
Que no entenc.
No, porque me emociono cuando hablo de Galicia.
A ver los ailos, ¿eh?
Pero no en todos.
No, pero no sé por qué...
Los canarios son más que nosotros de Toc.
¿Qué está dient?
Y de las bolinas ya veremos qué hacen en la Junta, ¿eh?
Sí.
Ahora es viernes.
Y a lo mejor, el lunes, crean una comisión de pensar una cosa o dos para retirar.
Sí.
Oh, aquests tons, aquests tons.
¿Qué es eso?
Bona nit, Ricard.
Bona nit.
Bon dia, de fet, Manel Elías.
Avui som a Galicia, concretament...
No et sento, Ricard.
Sí, Manel.
Sí, Manel.
Endavant, endavant, Manel.
Bon dia.
Bona nit, Ricard.
Avui som a Galicia, concretament, a la platja de la localitat d'Aospalurdos.
Un municipi reposat i tranquil com la redacció del Catalunya Nit i que s'ha vist afectat per la tamuda Marea Invisible.
Tens alguna història personal d'algú que...
El pianet.
Quan són les 10, un llum s'encena a la redacció de Catalunya Ràdio.
És el canvi de torn del tio de seguretat.
Sí, els pel·lets, Manel, se poguessis informar-nos...
Escolteu el mar com avança de manera reposada.
És que m'és igual, el mar.
Aquí a Galicia hem conegut el cas de la Xoana, una antiga narcotraficant,
ara jubilada, que als 89 anys dirigeix un hospital per a Pops.
Conegut com a Tapadeira.
Has pogut parlar amb ella? L'has entrevistat, Manel?
No he pogut. Aquest matí l'han trobada morta.
Colgada de pèlets.
Cada matí la Xoana va acudir a la platja ahir de Noia per prendre el sol.
I es va quedar dormida.
A poc a poc els microplàstics van anar arribant a la platja i la van anar cobrint.
Mil·límetre a mil·límetre, sense que ella se n'adonés.
Un Perseveron ha trobat el cos aquest matí quan ha confós les ungles del peu que sobressortia dels pèlets amb uns perteves.
Se'ls ha menjat, Manel?
Sí. Allà és quan ha notat la diferència.
Aquella carn, ciberonja i esponjosa.
Gràcies, Manel, gràcies per aquesta història.
Arribem al punt de les 11.
Notícies, a seguida passejarem amb Triquell, Clarence Baker i també l'humor de la Pineda i companyia.
Ara tornem. Gràcies, Manel.
No et sento, Ricard. Torno a començar.
No, no cal, no cal.