Él le gusta, él le gusta, sí.
Cataluña Radio, las noticias de las 12.
Buen día desde Barcelona, os informa Joan Bota.
El PSC tornaría a guanyar las elecciones al Parlamento
según su último barómetro del Centro de Estudios de Opinión.
Els socialistes pujarien dels 33 diputats d'ara
fins a entre 35 i 42.
Esquerra i Junts es disposarien al segon lloc
amb un lleuger avantatge pels republicans
que dels 33 diputats actuals passarien a entre 26 i 32.
Junts, que ara en té 32, es quedarien entre 24 i 29.
Per darrere quedarien el PP amb entre 9 i 13 diputats,
els comuns amb entre 8 i 13 escons i Vox amb entre 9 i 13.
Finalment la CUP passaria dels 9 actuals a entre 7 i 10.
Ciutadans desapareixeria del Parlament.
Amb aquestes dades la majoria independentista
que va fer possible la investidura de Pere Aragonès
estaria en parit ja que només sumaria per la part més alta
de la forquilla d'escons de les diferents formacions.
No, per la banda baixa, el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió
es va fer abans de la convocatòria electoral anticipada
que el president Aragonès va anunciar la setmana passada.
La consellera de Justícia descarta dimitir per resoldre el conflicte de les presons
en la seva compareixença al Parlament.
Junts, PSC, Ciutadans, Vox i PP li han demanat que plegui
mentre els comuns se'n reclamen la intervenció del president de la Generalitat.
La consellera Ubesart ha defensat el model penitenciari català
i afirma que l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric ha estat un fet excepcional.
Parlament, Maria Núria de Rebella, bon dia.
Hola, bon dia. Ubesar en la seva rèplica no s'ha mogut ni un pam.
Una dimissió o un cessament avançarà en la reducció de riscos als centres penitenciaris.
És una pregunta que deixo a l'aire per nosaltres, pel secretari, per mi.
Seria molt més fàcil dimitir, però no seria responsable.
En la contrarèplica, el representant del PSC li ha dit
que ha perdut el contacte amb la realitat i la confiança dels treballadors.
Continua aquesta intervenció parlamentària amb el grup ara mateix de Junts.
Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio Parlament.
I l'advocada general de la Unió Europea
aconsella anul·lar l'acord pesquer dels 27 amb el Marroc
perquè inclou les aigües del Sàhara Occidental
i no respecta, diu, el dret a l'autodeterminació d'aquest poble.
La posició de l'advocada no és vinculant,
però el Tribunal de Justícia Comunitari acostuma a seguir els seus pronunciaments.
El cas fa referència al document firmat entre Brussel·les i Rabat
el gener del 2019
que permet als vaixells comunitaris anar a pescar en aquelles aigües.
Els Mossos d'Esquadra han alliberat quatre víctimes de tràfic d'éssers humans
i onze més per l'explotació laboral a 16 supermercats de Catalunya.
Comissaria de les Corts Barcelona, Sara Canyete.
Hola, bon dia.
Les víctimes treballaven en condicions pràcticament d'esclavitud
i vivien en entorns insalubres.
Les quatre d'elles van ser captades al Paquistan,
país d'origen dels membres de l'organització.
Luis Moreno és el cap de la unitat central de tràfic d'éssers humans.
I els fan treballar, doncs, des que s'obria el supermercat
fins que es tancava, de dilluns a diumenge, per un sou ínfim.
I després, la seva vida, el seu dia a dia,
normalment hi havia dues formes de conviure.
Ho feien en pisos que eren de l'organització
o els feien per noctar i viure al mateix supermercat.
L'operació es va fer el febrer dels sis detinguts.
Un d'ells, el que es considera el cap de l'organització,
està en presó preventiva
i els altres cinc han quedat en llibertat amb càrrecs.
Sara Canyete, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Esports, Marcos García.
La Fiscalia sol·licita la detenció
de l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol,
Luis Rubiales,
després que els agents de la Guàrdia Civil
escorcollessin ahir les oficines de la Federació
i també el seu domicili,
tot plegat en el marc d'una investigació
relacionada amb uns suposats contractes irregulars.
A tres quarts d'una del migdia,
arrenca la quarta etapa de la Volta a Catalunya.
Tadipo Gatchar és el líder de la competició
amb gairebé dos minuts i mig d'avantatge
sobre el segon classificat, Miquel Landa.
A la Barça femení torna a anar de Noruega
amb un avantatge d'un gol.
A l'anada als quarts de final de la Champions
veuran un, Barça dos.
Amb bàsquet Fenerbahçe 88, Barça 74.
És un partit de l'Eurolliga.
Avui comença a Cartagena
als quarts de final de la Copa d'Espanya
a Futbol Sala
amb el partit Barça-Xota-Navarra
i també la Copa Femenina de Bàsquet a Huelva
amb l'Uni Girona Estudiantes.
I aquesta tarda una altra previsió.
Primer és entrenaments lliures
al Gran Premi de Portugal de MotoGP.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio
Postdates
Però ella segueix el seu vol
impassible i decidida.
Se sap les ales i el cor
i res la pot fer trontollar.
De Terra Fèrtil
De Marta Collautet
21 de març
Dia Mundial de la Poesia
Postdates
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura
Madre mía, madre mía, madre mía, madre mía.
Això ho dic jo, madre mía.
¿Sabeis lo bien que se está en República Dominicana?
No, no ho sé.
Vostè sí que ho sap.
Buah, es una cosa de loco, tío.
Porque tú te vas, que es invierno
y llegas ahí, veranito, playita,
las mujeres con bikini, sin bikini, domingas...
Ja, ja, ja.
Ja comencem, ja comencem, ja comencem.
Jo pensé això una mica pel maluc del senyor Rubiales, Quim.
Per què?
Perquè té uns collons tan grans
que li deu un passamoc que li deu fer mal al maluc.
Mira, mira, la primera cosa que dices en tu vida
en la que estoy de acuerdo.
Sí, sí.
Fíjate tú por dónde.
O sigui que quan torni i el detinguin,
vostè arribarà supermoreno, no?
Bueno, yo, bueno.
Semblarà Michael Jordan.
Sí, sí, sí.
A més, el senyor, mira,
el Rubiales fa cara de ser senyor,
que es pos moreno bé.
No es crema.
No es crema.
No es crema vermella.
Yo no soy de esta gambita que hay por aquí.
No, no, no.
Bon moreno.
Deu tenir bon moreno.
Com el carbó.
Sí, sí, vamos.
Volveré como un morenazo.
Ja vorrás tú.
Sí, sí, va a haber las pibitas.
Me van a querer aquí porque dirán,
hostia, este colorcito...
Bueno, no, no.
Abans de les pibitas ha de passar
per uns quants judicis i algunes...
Eso tú te lo crees de verdad, Quim.
Home, yo...
Eso te lo crees de verdad.
Claro que me lo creo.
Quim, ¿eh?
Por fin.
No, unes confiances...
Quim.
Quim.
Quim.
Para mí eres el Quim.
Sí, sí, ya lo sé, lo sé.
El Quim de la ràdio, el Quim de la vida, tío.
Para mí eres un referente.
Es que es colega, es colega.
Están tabanant.
A mí no me entabani.
Nosotros salíamos juntos...
No he sortit mai amb vosaltres.
Sí, hombre, yo cuando jugaba en el Levante...
Sos de Batalona, yo.
Sí, pero un día nos encontremos ahí...
No sé, encontremos con nada.
Sí, y empecemos a hacer cositas...
Están llegando el ventilador, de alguna manera.
Una noche de estar loca que te vas al bingo...
Al bingo.
Y de repente, pues, trinca una de pasta, ¿te acuerdas o no?
Sí que fa cara d'anar al bingo, també.
I que li toqui.
I que li toqui.
Sí, sí, sí.
A mí me toca bastante el bingo.
Oi que sí?
No, no, i vostè també es toca bastant.
Sí, lo que me toca bastante son las pelotas,
lo que decía aquí en Catalunya Rádio.
Eso me toca las pelotas.
I més que li tocarem.
La verdad.
Jo no sóc amic seu, a mí no em tuteixi.
Amigo.
No.
Compatriota.
Que no.
Hermana.
Res.
Jo te creo.
Hermana?
Quim.
Oi, per favor.
Jo te creo.
Però aquest senyor...
Com se'l fa marxar, Quim?
Hola, senyor Opiales, la Guàrdia Civil.
Hombre, mira, que voy a pedir un whisky aquí atrás.
Venga, va.
Vaya bien.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
el sonet radiofònic dels vostres migdies,
amb uns rapsodes de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Vinga.
L'Aida Pita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramonera.
Poesia, Quim Morales.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí,
en José González a la producció,
la Montse Durán i en Víctor Lorenz al control central.
Al control de soi tenim l'Albert Joder i qui us parla en Quim Morales.
Dijous 21 de març, Dia Mundial de la Poesia.
Una data que celebrem i molt avui a Catalunya Ràdio
i també en aquesta última hora del matí.
Ho farem, per exemple, amb la sensibilitat extrema d'en Joel Díaz,
que ara ens revela què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Hola, què tal, companys?
Molt bé, sentim un pèl fluix.
Un pèl fluixet.
Em sentiu fluix?
Doncs ara mateix ho soluciona.
Ara ja sí que ve?
Ara millor.
Ara millor.
Doncs avui, que ja ho he comentat,
és el Dia Mundial de la Poesia
i ho és perquè ho va decidir l'UNESCO l'any 1999
a petició d'un senyor que es deia Bustamante.
Ah, sí?
Ah, David.
Ves a saber si era David Bustamante, no ho sabem,
però ho va proposar un tal Bustamante.
En tot cas, avui, aprofitant que és el Dia Mundial de la Poesia,
he decidit, dic calla, dic vés a molestar un poeta.
Ah, mira.
Llavors, he estat mirant poetes
i n'he trobat un aquí a Sabadell,
que és on estic ara mateix,
que és el Roc Casagran.
Hola, Roc.
Hola, bon dia.
Hola, Roc.
I la primera sensació és que no tinc la sensació d'estar a casa d'un poeta,
val?
Perquè què t'esperaves?
Doncs hi ha joguines, és una casa endreçada,
és la casa d'una persona amb la vida més o menys ordenada,
més o menys, diria jo.
Més o menys.
No és la casa d'allò d'un poeta romàntic,
allò que es punxa heroïna i aquest tipus de coses.
Ja menys de poeta s'has vist, tu, a l'Antic Casasses.
No, és que jo tenia la idea de...
Bé, clar, suposo que el meu referent és Casasses.
Que no es punxa res, que nosaltres sapiguem, eh?
Que tu ho sàpigues.
Es punxa ácido hialurónico.
Segurament.
Doncs no li està fent gaire efecte, la veritat.
En tot cas, he vingut a molestar a Roc Casagran,
una persona que d'entrada em fa la sensació que és una persona tranquil·la.
Et definiries així?
Sí, per què no?
Difícilment molestable, potser?
Home, em fas por, però per això és tot correcte.
És exactament el sentiment que necessito ara mateix generar-te,
però sí, que anem bé, anem bé, estem ben encarats, companys.
Doncs avui, Dia Mundial de la Poesia,
en Joel Díaz que s'ha desplaçat fins a Sabadell
i molestarà o intentarà fer-ho el poeta Roc Casagran.
Fins ara, Joel.
Fins ara, guapos.
I encara us queden unes hores per contribuir al repte setmanal
que s'ha proposat l'Ai de Fita
i convertir-vos en els guanyadors o guanyadores de la Fita de la setmana.
Fifi, Fita!
Fita, la setmana!
Fita.
Aquesta setmana estem buscant la persona amb més posts a Instagram.
Ahir ja vam superar els mil,
però és que té la marinera els que hem rebut avui.
No em diguis que estem superant les persones
que tenen més de mil fotografies al seu Instagram.
Sí, perquè, per exemple, la Marta té 2.898 publicacions.
Tinc 2.898 posts a Instagram.
M'agrada retratar paisatges i ho faig de manera aficionada.
I l'última foto la vaig penjar el diumenge passat.
Molt bé.
Molt bé.
Estic veient, Aida, que la Marta té 2.898 posts i 289 seguidors.
Això surt a 100 posts per seguidor, eh?
Correcte.
Vull dir que si tu segueixes la Marta, tens molt posts per tu sols.
Quina sort, no?
És allò que et deu sortir sempre al feed, la Marta.
Sempre.
Sempre.
Sempre.
Si està publicant sempre i tu te la vigues, doncs l'algoritme diu...
No t'avorreixes mai.
Doncs algú l'ha superat.
Què dius?
És l'Albert, que en té 3.225 posts.
El meu Insta, bàsicament, està ple de menjars.
Tant menjars fets per mi, que sóc cuiner aficionat, com menjars dels restaurants on vaig.
Però és que, a més, l'Albert explicava que és un dels seus comptes.
Ah?
Un dels seus comptes, per tant, en té més.
Això està molt bé.
Està molt bé tenir diversos.
Albert, si vols, envia'ns més comptes, perquè la gent també ens ha enviat més comptes, però abans anem amb en Jordi.
Sobretot hi ha ara puzzles, perquè ens dediquem molt a fer puzzles en els últims temps, però també veieu que hi ha fotos de la família fent viatges i això.
I van començar, veieu el hashtag aquí, sota el meu nom, 948 selfies, perquè vam fer una selfie familiar en els 948 municipis de Catalunya.
Què dius ara?
Molt bé.
Té diversos hashtags aquí, ell té 3.854 publicacions.
De moment seria el líder.
De moment és el líder de la classificació.
Però, clar, després tenim a la Blanca.
Jo tinc diferents comptes Instagram.
En un dels comptes, on hi publico grafitis i murals que trobo quan surto a córrer.
En una compta privada, on hi publico les meves aventures i desventures.
Però la més significativa és una compta que tinc en tanque fotògrafa especialitzada en competicions o batalles de breaking, de breakdance.
Que té, clar, o sigui, té un compte. Aquesta té 3.718 publicacions.
El altre té 2.418 i l'altre 1.236.
Però, clar, en total són 7.372 publicacions.
Molta foto.
Com ho fem, això, ara?
Clar, és que...
A Instagram, la Blanca té més de 7.000 fotografies en total.
M'estàs dient que l'empresa Instagram ha hagut de comprar un disdur només per aquesta senyora?
Sí, sí.
Bàsicament.
Aida, una pregunta.
En Amazon Business l'ha comprat.
Una pregunta, Aida.
Tu, quan reps això, espero que entris a comprovar-ho.
Entris als perfils de la gent i vegis quines fotografies pengen i que hi ha fotos, que no t'estan enganyant.
No, no, és totalment cert.
Has entrat, no, als perfils de la gent i has vist algunes fotos?
Alguna que t'hagi impactat?
Vull dir, són fotos xules o són...?
Sí, bueno, l'Alberta, una de menjar molt bona que havia faig.
Sí, sí, sí.
I alguna cosa més, algun paisatge així xulo d'algú.
Paisatge.
I hi ha foto artística, per exemple?
Sí, hi ha molta foto artística.
Ja sabeu que artística és eufemisme de sortir mig despullat, o despullat del tot.
Ja no ho volia dir, però...
Bé, bé, bé, doncs, escolta'm, demà sabrem qui és el guanyador o la guanyadora d'aquest repte setmanal de l'Aida Fita, de la Fita de la Setmana,
buscant l'oient de Catalunya Ràdio que té més fotos publicades a Instagram.
De moment es destaca la Blanca Florença amb més de 7.300 fotos amb 3 comptes diferents.
Jo no en tinc tantes ni al meu mòbil i mira que jo soc de fer fotos, eh?
És que són moltes, si t'hi pares a pensar quanta estona penjant-les i fent-les i tot plegat.
Clar, és que, de fet, en el mòbil pots mirar quantes fotos tens, no?
Sí, això sí.
7.000 ara mateix.
Ah, mira, 7.000.
Per tant, la Blanca ja ha penjat...
Mira, jo en tinc...
Ah, no, mira.
Ramoneda, digues, Joel.
Abans de tenir la criatura, quantes fotos tenies?
12.
Veus?
Clar, jo tinc 8.884 fotos, són unes quantes.
No, el que m'interessa és a Instagram i als nostres oients.
Tu, Joel, en tens molt poquetes, ja ens vas dir que tenies poques fotos.
Jo en tinc poques.
És que jo el que anava a dir és que aquesta persona que diu que acumula 7.000 fotos en diverses comptes d'Instagram,
una cosa que tampoc fa és esborrar fotos.
No, clar.
Has d'estar molt en pau amb el teu passat per conservar 7.000 fotos a l'Instagram.
Jo, bàsicament, el que he fet és esborrar-les perquè em fan vergonya.
No, però les és a xivar.
Tires tot avall i les arxives o les esborres.
Aquella època que estava de moda posar-li el filtro pel·lícula antigua amb un marc per fora,
tot això que ja no es porta, clar.
Filtro València.
Sí.
I el fèiem servir molt.
O sigui que, no, no.
I per què es deia València?
No ho sé, no ho sapia.
Perquè era el que portava la Rita Barberà.
Ah.
Vale.
És que no sé a quina València refereix.
Bueno, la València de la truita de patates i el whisky, no?
Potser sí, potser sí.
L'últim sopar, l'últim sopar de la Rita.
Parlant de sopar, senyores i senyors, demà l'oient que tingui més publicacions a Instagram
s'emporta un sopar per dues persones al Tastem Restaurant Carrer Provença, 88.
Un sopar menudo degustació dels xefs d'en Jordi Anglí per llepar-se els dits.
Els teus i els de la persona que t'acompany.
Espero que la persona guanyadora d'aquesta fita de la setmana posi una foto del sopar quan hi vagi.
I els etiqueti perquè veiem com gaudeixen dels productes de proximitat del Tastem Restaurant.
Estem premiant un trastorn, ho sabem, això, no?
Sí, a un diògenes fotogràfic.
L'oversharing, que li diuen.
Sí, és així, però vaja, és que busquem oients per collars.
D'acord, d'acord, d'acord.
Total, demà ja s'haurà acabat.
Dilluns buscarem un altre tipus de pertorbat, no pateixis.
La persona, sí, bueno, ja el trobarem.
I avui també indagarem en el passat informatiu de l'estat espanyol amb en Jordi Ramon Odo.
I avui tenim un Odo del 1944 que demostra que els del règim, els del règim vull dir...
No de la dieta.
No de la dieta.
Bueno, era un altre tipus de dieta.
Eren capaços de fer la pilota tothom.
O sigui, eren capaços de reprimir de mateixent, però també feien la pilota a altra gent.
Ah, sí?
Sí, i un Odo que fa pilota a uns i a altres.
Llavors, és molt interessant perquè té diversos discursos a la vegada.
No ens perdrem aquesta cita amb el Odo i amb en Jordi Ramon Odo.
Avui, com us dèiem, és un dia carregat de poesies, el dia mundial de la poesia.
I a la ràdio hi ha molta poesia i per això connectem amb un home que és un autèntic poema.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Pere d'Esquerdo, no, Pere d'Esquerdo.
Sí, no, sí, no, sí.
Passen tres minuts d'un quart d'una del migdia a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Volem dedicar bona part del nostre programa al Dia Mundial de la Poesia.
I en Xavier Pere d'Esquerdo ha sortit a regalar poesia a la gent de la ciutat de Barcelona.
Com ho faràs això, Xavi?
Sí, Quim, perquè això s'està perdent, s'està perdent la poesia.
Ai, que ploro.
S'està perdent i l'hem de recuperar d'alguna manera.
Sí, i com ho farem, Xavi?
Però més una poesia actualitzada, no, m'has dit?
Posarem el Dia amb les noves tecnologies.
No acabat d'entendre què volies fer.
Mira, amb el xat, xupeté, d'acord?
Xupeté, és que al final ho acabarem dient malament, això, eh?
Bueno, xupeté, xupeté, és igual, ja m'enteneu, intel·ligència artificial.
Tu li has de donar ordres, o sigui, el xat xupeté està a les teves ordres.
Sí.
Entens? Les teves necessitats.
Quina és la necessitat d'avui? Crear poemes.
Com podem fer que siguin personalitzats?
Doncs entrevistarem una persona, li direm el nom de la seva parella,
quants anys fa que surten, on es van conèixer...
Re, quatre dades!
Tu li poses el xat xupeté i et fa un poema.
Ara has dit tpeté.
L'enxat xupeté.
Tpb.
I a veure quin és el resultat.
Doncs avui en Xavier Bérez d'Esquerdo, amb l'ajuda de l'Alba Castellbí i del xat GPT,
faran poesies personalitzades pels carrers de Barcelona.
No us ho perdeu perquè pot ser un autèntic desastre.
Fins ara, Xavi!
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Però si tens una patxorra que no te la guantes, Agustí.
I tu tens uns d'allò que t'ho estropi.
Fins ara, Fins ara, Fins ara.
12 i 19 minuts, migdies a Ona Catalana, anava a dir, eh?
A Ona Catalana, eh? A Catalunya Ràdio.
Atenció que m'he remuntat a 25 anys enrere.
Ja no sé ni on treballo.
Bé, doncs escolta, a mi estic igual de gust a un lloc que a l'altre.
Com us dèiem, aquest és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
un espai que podeu venir a veure en directe.
Tenim aquí un auditori molt bonic.
Molt.
I si us ve de gust venir a veure aquest programa en directe
i tots els seus integrants, ens escriviu a l'ultimhora.catradio.cat.
A mi em faria il·lusió, abans d'acabar la temporada,
fer un sold-out i fer-nos la foto amb entrades exaurides,
com ho fan a les teatres.
Que ho fan, que moltes vegades no és veritat,
però que posen sold-out per veure si la gent compra més entrades.
Jo vull fer un Entrades Exaurides a Catalunya Ràdio.
Doncs vinga, va, a veure si aconseguim un divendres,
que potser és el dia que ve més gent,
però fem unes entrades exaurides
i ens trobem tots aquí en directe a l'última hora.
Podeu venir a veure'ns?
Crec que demà tens una visita que et fa il·lusió, Jordi.
Jo demà tinc...
Demà...
Tot es fan il·lusió.
Tot es fan il·lusió.
Però demà més.
I ara el que ens fa il·lusió és visitar un món
on la poesia també hi campa lliure
i sovint de manera molt inesperada.
Podeu comptar què ens espera avui
el recull de TikTok que ens fa l'Aida Fita, sempre operativa.
L'Aida Fita té un TikTok, TikTok.
Fita té un TikTok, TikTok.
Té un TikTok, té un TikTok, TikTok.
Bé, ja sabeu que alguna vegada
us he portat algun TikTok de gossos
que vorden de manera curiosa.
Ai, sí, aquell que estava fònic, pobreza.
Ai, exacte.
Era com cap endins.
Aquest no li sortia.
Doncs avui vull que escoltem aquest cas
que és el cas d'un bulldog francès.
Oh, un Frenchy.
És un gos que està assegut a...
Però és borda així.
Si sembla un nen.
Està bordant per voleries.
Cante fondo, eh?
Està dins d'un cotxe, però no us preocupeu,
està amb la finestra baixada
i a més està al seient del conductor.
Però no perquè deu conduir ell.
Però si ara busquéssim música de flamenco
i busquéssim aquest gos,
això sonaria igual que un tablau.
Mira, música de flamenco no,
però és que el conte French Fuse
ha fet una versió amb aquest gos.
Òbviament com no podia faltar.
El veig a l'Avenidor Rompelta, eh?
És que té molt bona veu.
Home, arriba a uns amuts que tela, no tots, eh?
No desafina, eh?
No gens.
Una afinació animal.
És increïble.
Bé, em podria estar així tot el dia.
Però bé, seguim.
Perquè avui us vull portar un TikTok
que s'ha fet viral fa relativament poc,
que és de la Patti Alamburu,
que és una noia que es va fer coneguda
perquè penjava vídeos amb la seva cuidadora.
I llavors la gent era com...
Aquesta senyora està aquí treballant.
Una senyora gran i la seva cuidadora?
No, no, la Patti és una noia jove
que deu tenir vint i pocs anys.
Sí, no se sap cuidar ella mateixa
que li han hagut de posar una cuidadora, no?
Exacte, i gent d'aquesta de, bueno,
a ver què me cocina hoy...
Ah, ui, ui, ui.
Ja sabeu.
Doncs ara ella té un dubte, vale?
La Patti té un dubte
i jo l'he volgut portar
per a veure si vosaltres li podeu resoldre.
Per això estem.
Vale, hay una duda que me surge.
Las personas que no sois de Madrid, vale?
Que aparte, nosotras en Madrid
soltrem el castellano.
Pero en Valencia, pues tenéis el valenciano,
en Cataluña el catalán,
cuando estéis en vuestra casa
hableis con vuestros padres
en español o en catalán.
En plan, mezclás los idiomas.
O vais a un bar y vais a pedir algo
y hableis con el camarero en, por ejemplo, catalán.
O hablas en castellano.
Es que siempre me lo pregunto,
en plan, ese idioma lo utilizarán?
O hablan siempre en castellano?
No sé.
La resposta és fàcil, Patti, eres imbècil.
Ja està, que és la resposta.
Sí, sí, sí.
Una resposta a Patti.
No, ja està.
Tota, li regalo.
A veure, també et dic una cosa.
Ens hauríem de preguntar més
si realment estem fent servir el català
a tot arreu on l'hauríem de fer servir.
És que tampoc és un dubte tan estrany,
perquè realment avui en dia
hi ha molta gent aquí coneguts
que quan van a un supermercat 24 hores
o quan van a un bar o a un restaurant
o a un taxi o al supermercat on sigui
es dirigeixen en castellà de primeres.
No, és que sí, sí,
és allò que defensem sempre
d'intentar mantenir el català
a la mesura que sigui possible.
Però si ja comencem amb el castellà o amb anglès,
és que ara hi ha una cosa
molt de pare, de pare modern, jove,
que és parlar-li en anglès al fill.
Sí, això és veritat.
Però n'has de saber d'anglès, Jordi.
No, però jo m'ho invento.
Total, la meva filla no sap anglès.
Ah, clar, no em pot corregir,
però almenys l'entonació, que la vagi agafant.
Que la vagi agafant l'accent.
L'accent, sí.
Doncs bé, ja us portaré més coses la setmana vinent.
Molt bé.
I fins aquí...
Doncs moltes ganes de sentir
que ens portaràs la setmana vinent,
perquè serà dijous sant.
Oh!
Que vull dir que estarem a punt de vacances.
Suposo que faràs uns dies de festa o així, no?
Divendres i dissabte.
Alguna coseta faré.
Molt bé, molt bé.
Faré un pujell baixa.
Però dijous no faltarem a la cita
amb la sempre operativa Aida Fita.
Gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Què fas, aquí, tio?
Home, quina sorpresa.
Estem en directe per l'últim dia
del matí de Catalunya Ràdio.
L'últim dia, no?
L'últim dia.
L'últim dia.
L'últim hora del matí de Catalunya Ràdio.
Cinc minuts i dos quarts d'una del migdia.
Com us dèiem, avui Catalunya Ràdio
celebra el Dia Mundial de la Poesia.
La poesia envaeix bona part de la nostra programació
i avui ho fa amb una mena d'experiment
que vol agermenar les noves tecnologies,
la intel·ligència artificial,
la poesia
i en Xavier Pere d'Esquerdo.
Què més voleu?
Oh!
Oh!
Oh!
El temps.
Ah, no.
Que bonic.
És que amb aquesta música
ja et venen ganes de sentir poesia.
Sí, i això és el que farà avui en Xavier Pere d'Esquerdo,
farà poesia express
per la gent que es trobi al carrer,
oi que sí, Xavi?
Sí.
Mira, estic aquí amb un noi
que li estic intentant convèncer
de fer-li una poesia personalitzada.
Avui és el dia internacional mundial.
Internacional mundial, sí, sí.
Bueno, és que, clar, no sé, és igual.
Mundial o internacional.
Però és el dia de la poesia, d'acord?
Però és el dia de la poesia, d'acord?
Tu com et dius?
Mateu.
Mateu.
Mateu.
Sí.
Mateu.
Mateu fa veu de que li agrada la poesia, segur.
Jo voldria fer-te una poesia
a través de la intel·ligència artificial
amb quatre preguntes que et faré.
Ah, vale, ok.
Molt bé.
Mateu, com es diu la teva parella?
Ah, ok.
Què és això? No sé.
Capo.
Ah, tengo, no.
No tienes?
No, per a mi.
Vaja.
No passa res, eh?
Per una suposada.
Per què et dius que es diu Mateu i és...
Que no sigui italià.
Ah, Mateu.
No, d'on ets tu?
De Canadà, no?
De Canadà, sí.
Ah, de Canadà.
Bueno, Canadà i Itàlia estan tocant-se.
Sí, però diu que parla una mica el català.
Doncs escolta, endavant.
Doncs que digui alguna cosa que li agradi, no sé, algun...
No sé, bueno, potser no només a la teva parella.
O Canadà, sobre el Canadà.
Sobre el Canadà.
El Canadà, sobre el Canadà.
Molt bé.
Una poesia sobre el Canadà, vale?
No, poesia.
Una poesia, poesia, poesia.
És que has de triar la millor persona per fer l'experiment, Xavi.
Muy poco, eh, teix.
Doncs res, no passa res.
Deixem-ho córrer.
Bueno, no passa res.
No, deixem-ho, deixem-ho, no, no.
Perquè si no estarem aquí més estona.
No, clar, no, no, no.
És una pregunta?
Sí.
Gràcies.
Com es diu vostè?
Albert.
Albert, li agrada la poesia?
Avui és el dia mundial de la poesia.
No li agrada la poesia?
No li agrada la poesia, vaja, home.
Però potser, potser li agradarà la que li farem.
És una poesia personalitzada.
Com es diu la seva parella?
Núria.
Núria.
Núria, ja ho veuràs.
Quants anys fa que estan casats?
35.
35 anys.
On es van conèixer?
Aquí, a Barcelona.
A Barcelona, eh?
Algun lloc han encontrat?
Algun bar, algun cine?
A la universitat?
A la feina?
A la feina.
A la feina.
Tínder.
Quina feina és de...
De metge.
De metge.
De metge.
Medicina, medicina.
Vale, medicina, medicina, vale.
Era pacient.
Jo li posaré a la intel·ligència artificial que faci un poema.
Ara vostè arribarà a casa amb aquest poema, ja ho veurà.
Ja ho veurà.
Vinga.
Vale, estem posant, i ja tenim el poema.
Sí?
Ah, espera, espera.
El xat GPT.
Et posarem una mica de reverberació o alguna cosa així, perquè brilli.
Com vulgueu, eh?
Molt bé.
Enmig de Barcelona, ciutat a mil racons,
Núria i jo en l'amor més fidel.
35 anys compartint camins i passions.
Mestres de l'ànima en el joc de la vida.
Com un remei eficaç, la nostra unió, medicina.
Cures de tendresa, remeis per l'ànima ferida.
Mentre els carrers de la ciutat ens veuen passar,
el nostre amor a Barcelona mai s'ha d'oblidar.
Oh!
Bravo, bravo.
Perdoneu, eh?
Per això, preni Màrius Torres de poesia.
Ara ja li agrada.
No, és més senzill que imaginar una miqueta.
Em fa tota la màquina.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.
Que bonic.
Tu que fort.
No, està molt bé.
Suposo que en Roc Casagrany ja deu estar tremolant
amb la capacitat poètica que té el xat GPT.
El veig preocupat, eh?
Sí?
Doncs ara en parlarem, ara en parlarem.
Hola, parleu català vosaltres?
No.
No, res?
No.
No, res.
Sorry, no passa res.
Mira, estan morenos, semblen que siguin d'aquí.
Aviam.
Hola, que em permetria una pregunta?
Sí.
Moltes gràcies.
Ara, ara.
Estem en directe per l'última hora de Catalunya Ràdio.
Ja l'ha casat, ja l'ha casat.
Com es diu vostè?
Montse.
Montse.
Montse, és el mundial de la poesia.
Ah, molt bé.
D'acord, tenim aquí l'Alba Castellbi que va prenent nota al xat GPT per fer una poesia personalitzada.
Com es diu el seu marit?
No, ara no en tinc, però Lluís.
Lluís.
Bé, posa José.
José.
Ep, ep, ep.
Però a qui s'estima més?
La parella és el José.
El José.
Sí, perquè...
Quants anys fa que es coneixen?
Cinc.
Relació oberta, escolta'm tu.
On es van conèixer amb el José?
Ja ens coneixíem abans.
Però de la diversitat?
No, no, no.
De la vida?
De feina?
D'amics.
D'amics.
Ja era d'amistat.
Amistat, amistat.
Què més podem saber d'aquesta...
Què els agrada fer?
Els uneix la música, els uneix el teatre, el cinema, què els agrada fer junts?
Música.
Música.
Quina, clàssica?
Clàssica.
Clàssica, música, clàssica.
Un instrument?
El piano.
Ah, és que José deu ser el piano.
Ara, tots aquests conceptes els posem a la intel·ligència artificial, li estem demanant que ens faci un poema.
Ai, per favor, Xavi.
I amb tots aquests conceptes, doncs, està trigant una mica...
Ara, ara.
I tenim...
Ara mateix està escrivint en directe al xat GPT un poema personalitzat.
És que li ha donat molta feina, eh?
A veure.
Atenció.
Entre complicitats en cercles d'amistat, José i jo ens vam trobar un destí pactat.
Cinc anys han passat des que ens vam conèixer.
Amb notes de piano el nostre amor va créixer.
Passió per la música clàssica ens va unir, composant melodies d'amor sense fi.
Amb cada acord, amb cada nota afinada, el nostre amor, com un concert, ressona encantada.
Molt bé.
Molt bé.
És veritat?
Què?
La poesia.
La poesia.
Li ha agradat, la Montse?
Perdó.
Sí, sí, està dient això, està dient?
Sí, sí, sí.
Això m'ho podeu enviar o alguna cosa?
Oi tant, oi tant.
Mira, mira, ja veuràs la Montse avui.
No, no, sí.
No, perquè em fa gràcia.
Ara li prendrà nota la nostra estudiant en pràctiques, l'Alba Castellbí.
I li enviem el mòbil o així.
Molt bé.
Molt bé.
Felicitats.
Feliç dia de la poesia.
Visca l'amor.
Visca la poesia.
I visca la poesia.
Dia mundial de la poesia avui amb aquest experiment amb la intel·ligència artificial que diríem
que ha estat molt reixit, eh, Xavi?
Ha anat molt bé, això, eh?
Molt, molt, molt.
Ja ho sabeu, ja.
És fàcil ara fer una poesia, eh?
Sí, sí.
No descarto que tornem a fer algun altre dia, això.
Que ens ha agradat molt.
Ha estat molt bonic.
Gràcies, Xavi.
Visca la poesia, Quim.
A tu.
Visca, visca.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Això llavors m'aprimaré, no?
A veure, la classe Lourdes.
Ens està quedant a l'última hora ben bufona, eh?
Molt.
És veritat.
Però també podria ser que tot seguit ens carreguem el bonic ambient que està generant el Dia Mundial de la Poesia
perquè en Joel Díaz s'ha proposat irritar un poeta a l'espai Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Famos.
Hola, companys i companyes.
Entenc que aquest meu famós no ha entrat a temps.
No, però ha quedat com un eco.
Ha quedat com un eco.
Ha quedat com un eco.
Escolteu, crec que jo, sense fer res, ja estem molestant el Roc Casagran
perquè em sembla que la idea aquesta de que el xat GPT li fotri la feina, què?
Com ho veus?
Està bastant bé perquè, total, tampoc venim aquí a guanyar quartos.
Vull dir que si em dediqués a, no sé, a fer apostes o...
O sigui, el que m'estàs venint a dir, Roc Casagran,
és que ningú es guanya la vida fent poeta en català, almenys, no?
En català segurament no i en altres llengües difícilment.
Deu costar, deu costar.
Tot i que no és del tot perfecte el xat,
perquè hi ha hagut alguna rima que no l'ha acabat de quadrar.
No, és veritat.
Hi ha hagut alguna rima falsa de créixer i conèixer,
crec que he punxat aquí una mica amb les dades obertes i les tancades.
Bé, bé, és el que...
Ha de millorar.
Us heu d'agafar això, aquesta mínima sensibilitat
i el fet de tenir sentiments,
que és una cosa que en principi el xat GPT doncs no té.
El que et comentava abans, Roc, he vingut a casa teva,
jo m'esperava una persona amb tuberculosi,
bruta, bruta,
fet a pols, segurament...
Això no ho saps, vull dir que potser va per dins.
Hi ha autolesions també.
Des de fora fas pinta de ser un tio...
Bé, perquè vull maquillar, atendre-se a la casa,
has fet el que tocava.
Tens criatures, tens criatures.
No sé com combina l'ofici de poeta amb el de pare.
Bé, la vida és així, de mundana, no?
Bé, la vida és mundana.
Ja veieu que...
Ja comencem.
És que diu una frase...
I pam, és un vers, no és una frase.
Ara m'està passant una cosa i és que tinc l'entrevista,
diguéssim, al mòbil.
I què passa?
I el mòbil no se'm desbloqueja,
perquè va per huella dactilar i tinc la huella suada.
Però bueno, ja ho hem solucionat.
Estic aquí, ja us ho he dit, amb Roc Casagran,
cuatani meu, per cert.
Són tots dos de l'any 80, baby boom.
Poeta, novel·lista, professor de català també,
que és, entenc, el que et dona al final una mica...
El que em dona de menjar.
De menjar a tu i a la teva...
Doncs sembla molt més jove que a tu, no em perdones, eh, Joel, però...
Sí, sí, perquè...
Té un aspecte més juvenil.
No ho sé per què.
Perquè em veus per la ràdio.
No ho saps per què.
Deu ser això.
Deu ser això.
I saps per què és, també, perquè té un pelazo.
Ah, sí, que té bon cabell.
Que fot una ràbia.
No t'ha caigut un puto cabell a tot 43 anys.
Sí, però molt més blancs que tu.
Sí, però la cana és vella.
Ah, d'acord.
Escolta, us sembla si donem entrada ja
al que vindria a ser el qüestionari molestador?
Som-hi, doncs.
Doncs vinga.
Sí, sí, sí.
No, no, no.
Qüestionari molestador.
Sí, sí, sí.
No, no, no.
Qüestionari molestador.
Amb una pregunta que me l'ha encarregat el Quim Morales.
M'ha dit que tu pregunta-li això, que això li molestarà, eh?
Jo no l'entenc gaire, però jo te la faig, perquè és el meu jefe.
Diu, els poetes són novel·listes mandrosos?
Està bastant ben vist.
Sí?
Sí.
Ah, que m'ho compraràs tot, eh?
Sí, sí, sí.
Vas de que no ho allo, eh?
Sí, sí, perquè...
No t'està molestant això.
M'ho han explicat a l'escola, que quan es posen amb tu el tornes pel seguit i aquí s'acaba.
Posar l'altre galta una mica, no?
Exacte.
Qui decideix si una cosa és poesia o només és un text amb molts punts i a part?
Això sembla una tonteria.
No, no, ben dir-ho, però ojo perquè hi ha una mica de...
Però és que jo no ho sé, tampoc, eh?
Té un punt de segons del receptor, no?
Qui decideix què és art i què no?
Oh, vinga.
Aquell lavabo posat allà al museu, què?
Clar, duixam, duixam, què?
No sé.
És clar, si m'apim, no hi ha un tribunal.
Molt bé, Quim, molt bé.
No hi ha un tribunal de l'art aquí, eh?
No hi ha...
O sigui, que el tema del poeta és una mica dir-ho que ho ets, i ja està, no?
Sí.
Tu dius, si soc poeta, automàticament passis a ser poeta.
Jo m'he trobat més que m'ho deien que no pas, perquè fa una mica de vergonyeta, és a dir, quan vas a...
Tu no et presentes, oi, a la sala soc poeta.
Al LinkedIn Rock, no hi tens poeta.
No.
Al LinkedIn...
Tens LinkedIn?
No tinc LinkedIn.
No té LinkedIn.
No li fa falta LinkedIn al Rock Casagran, home.
Escolta'm una cosa.
Rock Casagran, no fas honor al teu cognom.
Vull dir, jo...
És una casa modesta, no?
Ja ho sé, que és una broma lamentable, però vius en un pis.
Vius en un pis.
La poesia et pot arribar a financiar una casa gran, Rock Casagran, de cap puta manera.
Però me la pot omplir de paraules.
Jo he pensat...
Hòstia, què?
Mira, tio.
Jo no m'he deixat enamorar.
És que m'estic enamorant, eh?
M'estic enamorant.
Normal.
No.
Escolta'm una cosa.
Jo he pensat...
Una manera que pot tenir un poeta de fer diners és que les seves lletres acabin en una...
Que acabin sent...
O sigui, que els seus versos acabin sent lletres de cançons pop molt importants.
Clar.
Per exemple, el cantant de Manel.
Cantant de Manel.
Al final aquest tio és poeta.
Però com que vol guanyar-se la vida, li foc quatre a quatre cors allà i ja està.
No ho has pensat?
Sí, però jo tinc el drama que no en tinc ni idea de música.
És a dir...
El cantant de Manel tampoc.
Els meus fills em diuen que calli quan canto.
Hòstia.
Quan t'ho diuen els fills ja entens que ells...
Ja, per favor, ja.
Amb quatre o cinc anys ja veuen que tu no...
Ja.
Sí que t'he llegit que t'havies associat en alguns temps amb músics, amb els Cés Freixes.
Sí, amb els Cés Freixes, amb el Borja Penalba.
Amb el Borja Penalba.
Sí.
T'han musicat alguna cosa.
Sí, però m'ho he trobat.
M'han fet ells la feina.
O sigui, la música seria el lubricant dels teus versos, si aquest exercici de comunicació
fos una mica una penetració d'alguna manera.
O sigui, no?
Sí.
Si ho vols portar al terreny eròtico festiu.
Sí.
Sí.
Seria el lubricant.
Sí.
Perfecte.
La moda aquesta de la poesia que no rima, què?
Ai.
Ai.
Què?
La poesia que no rima.
Fins a quin punt és un exercici d'avantguarda?
Fins a quin punt és que la gent no sap rimar?
No té per què rimar.
A mi m'agrada, no tots els poemes en meu rimen, però m'agrada rimar com un joc.
És un joc.
És un joc.
És un joc.
I demostres que, no ho sé, que, hòstia...
Que ho saps fer, no?
La BBA.
B-A-B-B-A.
Fer sonets, coses.
B-B-U-B-A.
B-B-U-B-A.
Ah, aquest sí que són poetes.
Aquests sempre rimen.
De l'estafa.
Sí, sí.
Queda clar que no es pot viure de la poesia en català.
Per tant, et faré la següent pregunta que tinc a la llista, que és...
Per què tots els poetes porten folar?
Quina relació hi ha entre la poesia i el folar?
És de l'època de l'esplai.
Ah, amico.
Perquè jo crec que també tenim aquest punt, no?
Sí.
Tu has sigut monitor.
Hem passat per aquí.
Has sigut monitor d'esplai?
Més o menys, sí.
He sigut monitor d'esplai, de casals...
Amb guitarra o sense?
No, jo no sé, no sé.
Jo la guitarra la tocava per intentar fer alguna cosa, però...
Lligar, per intentar lligar.
I és el macabre que fèiem per la poesia.
Jo no...
Res, al final res.
O sigui, no hi ha ningú que, diguéssim, triï la poesia com a mètode per seduir, no?
O sí?
Tu creus que hi ha poesies que estan allà per follar?
Parlen clar, Roc.
Qualsevol cosa que fem, no?
Van caminat en això, vull dir que...
Tot ho fem.
Tu per què fas?
Tu per què fas ràdio?
Vull dir, ara vols que et molesti tu?
Sí, no, hòstia, per què faig ràdio?
Ara em deixes en blanc, eh?
O sigui, no...
Ara mateix no ho sé.
No, és a dir, tot el que fem pot portar-nos a lligar i cadascú...
En certa manera, en última instància, tot ho fem per amor, bòstia.
Cadascú ho posa per utilitzar les seves eines, no?
I si no sé cantar, doncs...
Clar, clar, la teva és la poesia, la meva és fer els gilipolles.
Cadascú té el que té.
Això també ajuda.
No, trobo a faltar en el món de la poesia rock, no sé si coincideixes, que no hi ha gaire poesia insultant, per exemple.
Poesia agressiva, poesia violenta.
No sé si és perquè no la conec, o tu em sabries recomanar algun poeta que diguis, hòstia, aquest tio és un poeta cabron.
Pots anar a l'època dels trobadors, els trobadors feien el que es diuen cirventesos, que en el fons era això, fotre's.
Era una composició poètica trobadoresca per atacar algú...
Ah, una diatriba, una cosa...
Sí, jo què sé, Guillem de Berguedà, trobaràs allà, i el titot, ja que...
Ah, el titot.
El titot de Brams, no el titot de Guillem de Berguedà.
El titot de Brams n'ha musicat uns quants, i hi ha molts cirventesos atacant gent de manera bastant bèstia.
És bo, com això de les corrandes, que parlàvem fora d'antena, perquè tots dos som, ens agrada molt el món de la corranda i tota aquesta mandanga.
Això també és poesia, en certa manera.
Sí, totalment, totalment.
I és una poesia que es fa contra algú, o es fa...
Es pot ser contra... Es pot per tu tocar tots els pals que vulguis, però, evidentment, és una altra eina.
De fet, és bonic barallar-se amb paraules i no amb cops de puny.
Ara, sí senyor.
Bueno, jo almenys que tampoc vaig gaire al gimnàs, saps?
Tant de vol Netanyahu, eh?
T'imagines?
Fos poeta.
T'imagines un duel?
La mare que el va a parir, el Netanyahu.
Escolta'm una cosa.
Digues, digues.
Ara arriba el moment àlgid de l'entrevista en el que et comunico una cosa molt forta.
D'acord?
Tu et dius Roc Casagran.
Sí.
L'anagrama de Roc Casagran és cagaràs ron.
Ostres, està bastant bé.
Què?
Què?
No me l'havia dit mai, m'agrada bastant.
Has cagat ron alguna vegada?
No soc gaire ron.
No.
Però és que un anagrama és un anagrama.
Però m'encanta.
Cagaràs ron.
Com a pseudònim, com a pseudònim.
Hòstia, clar!
Com a pseudònim, això típic.
Hi ha premis d'aquests que t'has de presentar amb pseudònim, no?
Sí.
No tindràs pebrots.
Ah, que no.
Cagaràs ron.
No ho descarto.
Ara fa temps que no em presento cap premi, però si algun dia ho faig, no ho descartis.
O que ho coli, per què no ho colem a la propera novel·la?
Ah!
Com una picada d'ollet, en plan, hòstia, us en recordeu aquell programa que vam fer?
No, que en Júlia.
Mira, si fessis això, a mi m'emocionaria.
Crec que hauré de posar ron.
Ah, merda.
Llavors t'hauries de dir Roc Casagran.
Que seria una altra cosa, no?
Sí, ui, fa una cosa, fa més mala pinta, eh?
Com anem de temps, companys?
A punt ja per fer el Fag Merriquil.
Doncs mira, farem el Fag Merriquil i després vés-t'ho preparant perquè et demanaré que em llegeixis uns versos.
Per favor, Roc Casagran.
Però ara et demano el Fag Merriquil, que és una tradició d'aquest programa, d'aquesta secció.
Ho conec.
Has de decidir amb qui et cases, a qui et folles i a qui mates.
I els candidats són Enric Casasses, poeta.
Josep Pedrals, poeta.
I Dolors Miquel, poetessa.
Ostres.
A va, amb qui et cases?
És que m'agraden tots tres.
Però amb qui veus allò que et podries entendre, la convivència, que és important en el matrimoni, ja ho saps tu.
Sí, jo crec que em casaria amb el Pedrals.
Amb el Pedrals, eh?
Sí, perquè crec que m'explicaria moltes coses.
Ell és un tio savi.
És veritat.
És un tio que aprens, no?
Tu seus allà i ell va explicant i tu, doncs...
Ho trobo molt millor idea que casar-te amb el Casasses, sincerament.
Per tant, ara et queda follar-te el Casasses o matar el Casasses, follar-te la Dolors, matar la Dolors Miquel...
La Dolors Miquel, a vegades té mala hòstia, per tant no la voldria matar perquè potser em mataria ella a mi.
Llavors has de fer l'amor amb la Dolors Miquel, això ho parles amb la teva senyora i aquestes un dia.
Ja en parlem.
I llavors ens toca matar l'Enric Casasses.
Buah, però així ja puja l'olim dels déus, no?
Ja hi és, però a vegades la vida es torça.
És a dir, Jordi Pujol...
No? Ara no volia comparar Pujol amb Casasses, però...
Segurament és la primera persona que junta aquests dos noms en una frase.
I Enric Casasses, desenganyem-nos, segurament és la persona, diguéssim, a qui potser li fas més un favor, no?
No, és broma, és broma.
Va, i ara, sisplau, feu silenci perquè li he demanat al Roc Casagran que ens llegeixi uns versos.
No sé si és del teu últim llibre de poemes, La Brassada que...
Sí, serà de La Brassada que...
De La Brassada que...
Atens, eh?
Poesia a l'última hora.
Arrossegues les cadenes i no les sents, de tant portar-les a sobre com un tros més.
Com la tortuga, la closca, l'ocell, el bec, i em penys penes i sotracs i sols vas fent el que et manen, el que toca,
que és el que té ser vessall d'uns senyorets que són carters d'altres senyors, peixos grossos que et fan diament,
i acotar el cap i empassar saliva i lleis.
Hòstia.
Arrossegues les cadenes, però per poc temps.
Algú t'ha xiu-xiu-ejat, no ets tu mateix.
Has obert els ulls i el cor i el cap també.
Afanya't, crida als veïns.
Neu als carrers, feu de cadenes, cadenes d'anar dient.
No és gratis la llibertat.
Ens n'anem a l'origen, d'on venim, contracorrent.
Que ens cal provar-ho altre cop per poder ser.
Toma ja!
Hòstia, quina arenga, tu!
Quina arenga, Roc!
Ara tinc ganes de sortir a fer la revolució.
És per fer manifestacions.
Hòstia, que guapo, tu!
No volies ser una mica més compromesa i més, diguéssim, agressiva?
Doncs aquí el tens.
Mira, és que no...
Mira, si t'he molestat, ho lamento.
No gaire, no gaire.
No ho has volgut, un cop d'aigua.
Sí, sí, ho he vingut aquí.
Sí, hòstia, mira, estic emocionat.
La millor manera de celebrar el Dia Mundial de la Poesia
molestant un gran poeta com en Roc Casagrana,
a qui li agraïm la gentilesa.
Gràcies, Roc, i feliç en el teu dia.
Gràcies per a tots.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres també, companys.
Al matí de Catalunya Ràdio,
arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Fac, Merri, Quil.
Un tal fac, un tal Merri i un tal Quil.
Només et diré una cosa, n'hi ha un que ja me l'he follat.
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Catalunya Ràdio.
¿Me dices tu nombre, por favor?
Mi nombre, Peyu.
De acuerdo, Peyu.
No, Peyu no, eh.
Peyu, Coni.
Bien, Peyu, Peyu.
Peyu.
Si vols continuar amb un operador que no és capaç ni de pronunciar bé el teu nom,
queda't amb els de sempre.
Bon dia, Peyu.
Sóc la Laia.
En què et puc ajudar?
Per passar-te a un operador de fibra i mòbil que et dona l'atenció i el servei que et mereixes,
prem Vera.
Contracta-ho ara al 1543 o entrant a somvera.cat.
Coneixes els càmpings Senya?
Naturalesa, comoditat i diversió t'estan esperant als càmpings Senya,
en ubicacions privilegiades de Catalunya.
A l'Empordà, Costa Brava, Maresme, Rupit.
Entra a Senya.es o truca'ns al 972-651-564
i troba el càmpings Senya ideal per tu i la teva família.
Càmpings Senya. Escapades a prop teu.
Descobreix tot un territori amancant per compartir amb la família i amics.
Amb 11 estacions d'esquí alpí nòrdic al Pirineu de Lleida
i més de 500 quilòmetres de pistes en plena natura.
Gaudeix amb intensitat tot el que t'envolta.
Neu, natura, cultura, gastronomia.
A propa't a Lleida. Viu el moment.
Patronet de Turisme. Diputació de Lleida.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Dejad las armas.
Solo así lo daremos a mi.
No te preocupes, que ha de estar al micro.
Sí, Aida, les ràdios s'obren els micros de vegades
i t'enganxen cantant una versió lliure d'aquesta bonica sintonia
que precedeix a un espai molt important de l'última hora
perquè passem a l'exercici periodístic de nivell
que cada setmana fa en Jordi Ramoneda
analitzant els informatius de l'època franquista
i es converteix, doncs, en Jordi Ramonodo.
Avui tenim un nodó del juliol de 1944,
que era un moment aquell abans que s'acabi la Segona Guerra Mundial.
Estaven a punt.
I és un moment una mica tonto
perquè no saps...
És aquell moment del sopar que no saps
si marxar a casa o fer-ne un últim a més.
Saps?
Sí.
És això.
Defineixo la Segona Guerra Mundial com un sopar tonto.
Com un sopar tonto que es va allargar, eh?
Doncs, què passa?
Que el nodó no sap ben bé encara
cap a quin bàndol caurà el premi, no?
El 44, em sembla que hi ha una mica...
Bueno, clar, mirat ara en perspectiva...
No, no, vés a saber
que al final treuen una bomba atòmica i no què sé.
Ells no es volien mullar.
Per tant, comencem amb la primera part de la crònica
a veure de què ens parlen.
En las montañas Eiffel
y en un pintoresco paraje
está situada la escuela de artesanía alemana Hermann Göring.
Su director es el conocido pintor alemán
professor Peiner.
A veure, escuela de artesanía Hermann Göring.
Ui.
Que jo no sé,
però em sembla que artesà no era.
No gaire.
No era un senyor que anava a les fires medievals
a fer cendrés.
Estava per altres coses.
Era un altre senyor.
Però escolta'm, també hi ha un personatge destacat
que és el professor Peiner.
Ai.
M'hauria agradat que hi hagués una T.
Fos Painter.
Painter.
No, perquè...
Ara t'explico una cosa.
Què fa el professor Peiner?
Vols saber què fan a l'escola Hermann Göring?
Sí, sí.
Perquè és que a mi m'agrada molt la pintura.
O sigui, jo potser m'apunto.
Encara està oberta.
Sembla que sí.
Anem a descobrir què fan a l'escola artesanía Göring.
La escuela se ocupa principalmente de continuar la antigua tradición del arte de tejer tapices,
que aquí se enseña y se lleva a la práctica en todos sus matices y complejidades.
Els nazis ja sabeu que sempre s'han recordats per la tapisseria.
Sempre, sempre.
O i tant.
No per cap altra cosa.
I sabeu què estava fent el professor Peiner?
A veure, això, que està cosint o què?
Estava fent un tapís molt bonic on hi posava Heil Hitler.
Hòstia.
Oh.
Que a veure, estem en contra dels nazis.
Però el tapís era maco.
I com a peça de col·leccionista, no t'agradaria tenir a casa un tapís que posés Heil Hitler?
Home, tu véns a casa meva i trobes un tapís que posa Heil Hitler i els meus pares els truques.
Està perdent-se.
No, com a col·leccionista.
Hi ha gent que té com uniformes.
Mira l'amic que vam fer col·leccionista de ràdio.
Ah, sí, que en tenia una amb un esbàstic.
Tenia una ràdio amb un esbàstic.
Jo conec una persona que té un tatuatge amb el que posa a la porta d'Auschwitz.
Ah!
Per això no sabem si és per bé o per mal.
Bueno.
No ho sabem.
Seguim amb el professor Peiner que està enfeinat.
Què passa?
Doncs ara tenim una mica de dubte i el senyor no diu, hòstia, potser ens estem passant.
Sí.
Anem a parlar una mica de l'altre bàndol perquè sembla que hi han desembarcat a Normandia
i que estan una mica guanyant terreny.
Aleshores, anem a parlar d'una altra gent.
Los convoyes aliados cruzan sin cesar las aguas del Canal de la Mancha.
El jefe supremo de las fuerzas aliadas, General Eisenhower,
con altos jefes del Estado Mayor, se traslada a la zona de operaciones.
También se traslada a Normandía el primer ministro británico, Mr. Churchill.
La cabeza de Fuente Aliada se va ensanchando después de duros y enconados combates.
Los aliados son atendidos cuidadosamente por las enfermeras en la zona de operaciones.
Els aliados son els nostres amics ara i cuiden molt bé dels seus ferits.
Sí, ara sí, eh? I l'escola de pintura d'abans, què?
Entre tapissos i ferits sembla un capítol de Médico de Família, aquest nodo.
Però acabem de parlar de ferits aliats, no ens volem passar, així que anem una altra cop a parlar dels amics del règim, és a dir, dels nazis.
Sí.
I atenció, perquè aquí el nodo s'oblida de dir el concepte aliats, que, per cert, acaba de dir, i els rebeteja.
Desde las líneas alemanas en el frente de Normandía, la artillería del Rai actúa incesantemente contra los ejércitos anglo-norteamericanos que luchan en la cabeza de Fuente Europea.
Angloamericanos, eh? Ja no són aliados, ara són angloamericanos, no queremos saber nada.
Quin esforç de dir i no dir, eh?, en aquest informatiu del nodo.
I ara que ens hem cansat els nazis, tornem a fer la pilota als aliats. És que és esquizofrènia pura.
Si són bipolars.
Amb una fixació que té el nodo, ja sabeu, pels avions que els agraden molt.
Y ahora asistimos desde un avión de guerra a uno de los espectáculos más impresionantes que pueden ofrecerse en la pantalla.
El bombardeo y ametrallamiento de las comunicaciones y de los transportes adversarios.
Tanto en carreteras como en vías férreas, los vehículos y los centros estratégicos sufren los certeros blancos de la aviación aliada.
I a tot això em dieu, ostres, ¿y qué fa el Franco?
Ah, sí, i no deixem de banda que a aquest senyor li agrada molt veure bombardejos.
Un gran espectáculo.
Sí, sí, sí.
Bueno, cada escutat les seves aficions.
Sí, sí, sí.
A mi em sembla arriscat, com a afició, anar a veure bombardejos per lo que pugui passar.
El Franco no el tenim, doncs, no el tenim ni fent-te pisos,
perquè no era de pisos, ell.
No està molt allà amb el peiner.
No està amb el peiner, tampoc.
Ara sabem què estava fent el Franco aquell estiu de 1944.
Mil mujeres de España realizan ante el jefe del Estado en el campo de la Hípica
una demostración perfecta de los ejercicios de gimnasia española
que la sección de educación física femenina
tiene establecidos para conseguir la salud y la fuerza de nuestra juventud.
I tens el Franco allà davant i mil dones fent exercici.
Ah, de què no.
Per la salut, sí, sí.
Mira que hi ha coses surrealistes i absurdes al nodo,
però aquest nodo número 81, que és el número 81,
barreja a punt de creu,
tapissos, nazis, bombardejos, gimnàstica
i, evidentment, ens oblidem del professor Peiner.
Home, per favor.
I així quedat a Europa, convenys.
Carai, mare meva.
Eh?
No, no, perquè ens queixem.
Adéu.
És en Jordi Ramonodo.
Cada setmana ens porta un bonic recull de la informació en època del franquisme
i no li podem agrair prou a la feina que fa.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quimorales.
Set minuts i la una, moment per plantejar-vos el concurs invertit d'avui
per guanyar els 30 euros que podeu gastar a qualsevol dels supermercats que prava.
Un magnífic premi que podeu aconseguir si formuleu una pregunta
de la qual la resposta avui sigui Xumet.
Ai, que bé, Xumet.
Xumet, la resposta és Xumet.
Quina pregunta ens faríeu al 93 20 7474
i us en portareu 30 euros per gastar als supermercats que prava.
La resposta és Xumet.
Quina és la pregunta?
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Desde luego esto no ha pasado.
Xumet, la resposta és Xumet.
Catalunya Ràdio.
Vendermicotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermicotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermicotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermicotxe.
Compromís de pagament en 24 hores i si tens una oferta,
vine i te la millorem.
100% garantía.
Vendermicotche.es
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
A Catalunya Ràdio hem trobat l'invent perfecte per a les teves tardes.
La tarde de Catalunya Ràdio amb Elisenda Caron.
Un invent que transporta a una altra dimensió.
Eso es un son. Desperta y apunta a tu.
Un programa que te enseñan noves frases fetes en catalán.
No tengo la gamba por maioneses.
Que te hace pensar en las preguntas más transcendentales.
Anem, tu ets més de slip o de boxer?
O en els dilemes científics més rellevants?
Vaig provar a ficar-me el comandament del cotxe al costat del cervell
i vaig comprovar que s'obria com més lluny estava.
El seu cap amplifica el senyal.
De dilluns a divendres de 4 a 7, la tarde de Catalunya Ràdio amb Elisenda Caron.
Que dic que si està la tarda.
L'última hora.
Qim Morales a Catalunya Ràdio.
Caprabo us ofereix el concurs de l'última hora.
Caprabo.
Preus bons sempre.
Preos bons y grandes premios
como los 30 euros por gastar
a cualquiera de los supermercats Capravo
que podrían ser por la Antonia
Bon dia Antonia
Ya hemos dicho la respuesta
Tu has de hacer la pregunta
Que le posaremos al niño que no para de plorar
a la boca
Un chumet
Muy bien
Antonia perfecta
Gran pregunta y gran premio por tu
30 euros por gastar al Capravo
¿Dónde eres tú?
¿Dónde eres Antonia?
De Tortosa
Al costat de casa
Es que os oposen tan bé
I tan bé a gaudir-ho
Moltes gràcies per participar
Vale, gràcies a vosaltres
Al matí de Catalunya Ràdio
Arribem a l'última hora
Amb Quim Morales
Di cocodrilo
No cocodrilo
Digo, digo, digo
Som els de Catalunya Ràdio
I el Mundial és nostre
Quan hi ha Mundial de Motociclisme
Connectem amb Univers MotoGP
Sempre amb doble transmissió
A l'app i al web de Catalunya Ràdio
I també al 3CAT
Els dissabtes la cursa sprint
I els diumenges la cursa de gran premio
Els caps de setmana
Mundial de Motociclisme
Univers MotoGP
Amb Damià Aguilar
Aquest cap de setmana
Gran Premi de Portugal
Univers MotoGP
37 anys seguint el Mundial
10 temporades transmetent les curses en directe
Perquè el Mundial és nostre
A l'app i al web de Catalunya Ràdio
I també a 3CAT
El matí de Catalunya Ràdio
La pròxima gala d'Eufòria
Serà tan diferent
Sorprenent i original
Com la música
D'aquesta falca
Arriba la gala al revés
Eufòria
Divendres a la nit
Quarta gala
A TV3 i a 3CAT
Reviu totes les gales
A la plataforma 3CAT
Descarrega-te-la
Dos minuts i la una
A tu et sembla bé arribar a aquesta hora?
N'hem perdut?
O sigui, jo ben sota el programa
Per molestar o no?
Per passar ara què?
És que estaves esmorzant
Esmorzant què?
Per quines hores són aquestes d'esmorzar?
Xutxes
No, és que mira
M'he trobat un senyor i m'ha dit
Vos xutxes?
No, això has de dir que no, eh?
Perquè si són gratis
No, no són gratis
Hem d'explicar
Que si un senyor t'ofereix coses o no
Sí, sí
Que quan no saps quin és el producte
Tu ets el producte
Però en Quim un dia em va dir
T'ofereixo un programa a la ràdio
Sí, no
Per mi em coneixes
Mira, saps què passarà
Si acceptes coses de desconeguts?
És que acabaràs com en Joel
Clar
No, no ho vull
No, no, no
No ho vull
Que tinc amb en Joel
No, no, mira
Per una estona que ve
I ens revoluciono el tema
No, no, no
No, no ploris
No ploris, no ploris
Mira, mira, mira
Hola, hola
Hola
Hola
Nens, nens, saps què pots fer?
Que estarà amb l'Aida aquesta setmana
On va, on va l'Aida?
No ho sé on va
No ho sé on va
Jo res aquí, tranquil·la
Sí, sí
Si voleu venir a veure el nen perdut
L'Aida Fita
En Jordi Ramoneda
En Joel Diaz
En Xavier Bredesquerdo
Un servidor
O l'Albert Joder
O tota la gent famosa
Que treballa a Catalunya Ràdio
Us esperem aquí al nostre estudi
Ens escriviu a l'ultimora
ArrobaCatRadio.cat
I, doncs re
A gaudir de la festa
Nen, que vagi bé, eh?
Igualment
Molt bé
Però si vens, vine a l'hora
Sí
Perquè arribar a aquesta hora
Em sembla impresionat
Perdó, perdó, perdó
Saps que jo la puntualitat
És una cosa que me l'aprenc molt seriosament
Si estàs obsessionat amb la puntualitat
Arriba el bolletí informatiu
Després tindrem aquí els companys
Del que no surti d'aquí
Amb totes les tafaneries
I demà a les 12 el tornem a deixar tot
Per l'última hora, Ricard
Fins aquí, doncs, el Matí de Catalunya Ràdio
Gràcies, Quim
Ho deixem aquí nosaltres
I tornarem demà a les 6 del matí
Com sempre puntuals
Després dels senyors horaris
A la Ràdio Nacional de Catalunya
Adéu-siau