¿Qué tiene que ver con ser de dretas?
Uy, muy, muy, muy, muy, muy, muy, muy.
¿Y tú, como comunista, por qué no...?
Yo, porque la vida, digamos, sentimental,
me ha ido de una manera que no...
Que no puedo ser entre filles sin vida sentimental.
Exacto.
Ahora, ahora.
No n'hi ha cap aspecto.
Aquí entraríamos en otra discusión, Paco.
No, no, yo tengo de las meves fillas amigas
que han decidido ser mares solteras
por eso mismo, porque no les han ido bien las parejas.
Passa que elles tenen úter, i jo no, Paco.
Igual que hi ha aquest petit detall.
Hi ha solucions.
No, no, perdona, tinc un company amb...
Ara parlarem de la gestació subrogada.
No, però no, escolta, l'entrevista del suplement
on un amic i una amiga s'ajunten per tenir una criatura,
perquè cap dels dos tenien parella, vull dir...
Això és molt postmodern, però em sembla bé.
Escolteu-me, ens està escoltant ja l'Òscar Fernández.
Òscar, bon dia.
Hola, bon dia.
Que t'ho vas pensar molt, tu, a l'hora de tenir fills.
No, no.
És que no, les coses van venir donades,
i em declaro incapaç de jutjar els altres.
Van venir donades, Òscar?
Les coses, dic.
No he dit els fills.
No, les coses, sí, sí.
La vida porta per uns camins,
i em declaro incapaç de jutjar els altres.
Cadascú que faci el que bonament pugui...
Sàvies paraules.
Sàvies paraules.
També hi ha un altre fenomen, ara,
que és el dels pares cansats,
perquè cada vegada tenim els fills més tard,
i llavors afrontem les èpoques complicades de les criatures,
no sé, allò, l'adolescència, tot això...
Jo tinc adolescents, jo tinc adolescents...
És el que em passarà a mi.
Jo tinc adolescents i crec que els comunistes i els socialdemòcrates
ens hauríeu de subvencionar.
Això és veritat.
Ens hauríeu de subvencionar per aguantar-lo.
Però si ja ho fem, i més que ho voldríem fer,
i més que ho voldríem fer.
Ja, el col·lectiu de pares perjudicats per adolescents
hauria d'estar molt més subvencionat.
El que diu el Joel és tal qual, eh?
Que jo moltes vegades em toca arribar a casa i jugar al Twister.
Hòstia, clar, i no estàs per Twister, tu ja.
No.
Has d'anar a l'oceòpata després de jugar al Twister.
Jo porto 10 hores treballant i jugo al Twister, saps?
És fotut, és fotut.
David Madí, Quimarrufat, Poco Maruenda, Sara González,
un plaer, com sempre, compartir aquesta tertúlia amb vosaltres.
Mira, ens heu fet pensar avui moltes coses.
Sempre va bé pensar.
I tu, Joel, sempre el consell de l'Òscar a dins.
Sí, sí, sí.
Res de jutjar els altres.
No jutgem els altres.
D'acord?
Per una cosa sí que jutjaré els altres,
i és que se'ls va demanar que fessin una porra per les eleccions.
Vinga, fins aquí.
No, no, i no ho han fet.
La faran?
El senyor Madí sí que ho ha fet.
Són demà les eleccions?
El senyor Madí és un home d'ordre.
Són demà les eleccions?
No, però la gràcia és aquesta.
Però clar, si no se'n fa cas, fem-ho.
Déu i dos, Òscar Fernández, va al butllet informatiu.
Òscar, per on passa l'actualitat,
que estem parlant nosaltres de criatures,
de decisions, d'egoisme, de planeta...
Doncs mira, mentrestant el PSOE ha negat
que estigui parlant d'un referèndum amb Esquerra Republicana,
que és el que va afirmar ahir Marta Rovira.
La portaveu dels socialistes, Esther Benya,
atribueix l'afirmació de la número dos dels republicans
a la competició electoral amb Junts per Catalunya.
Però Rovira insisteix que, després de l'amnistia,
la negociació amb el govern espanyol
enfila la resolució del conflicte.
Madrid, Dani Saideja.
Bon dia.
El PSOE no només nega que estiguin parlant
d'un referèndum amb Esquerra.
Diu que mai ho farà,
que, a diferència de l'amnistia que busca la convivència,
la consulta representa la divisió.
Esther Benya, portaveu socialista a Televisió Espanyola.
Seré rotunda.
El Partido Socialista no está en ninguna negociación
que hable de rupturas, de referéndum y de divisiones.
Y somos conscientes que entre Esquerra y Junts
ahora hay una batalla en su lado
para ver quién es más independentista
o para ver quién es más maximalista en sus posiciones.
Però Marta Rovira insisteix a dir a TV3
que el PSOE ja coneix la seua proposta.
Nosaltres hem posat sobre la taula el referèndum
i estem esperant que el PSOE, que el govern espanyol,
posi sobre la taula la seva proposta,
la seva proposta de resolució del conflicte polític.
Dani Sáenz, de Catalunya, Ràdio Madrid.
Mentrestant, Dani Alves podria sortir avui en llibertat
si el seu cercle ha aconseguit aplegar
el milió d'euros de fiança que li demanen
per sortir de la presó d'Abrians 2.
El termini per dipositar els diners s'obre a les 9 del matí
i aprofitant l'expectació mediàtica d'Alves,
els funcionaris de presons es concentren
fora del centre penitenciari
per fer encara més visible la seva protesta.
Anem a Abrians 2.
Unitat mòbil, Miquel Harque, bon dia.
Bon dia.
Una de les opcions que té l'entorn d'Alves
per aconseguir els diners a aquestes pròximes hores
és que l'agència tributària espanyola
hi avanci un dels 6 milions d'euros
que ha de tornar el futbolista
que va guanyar una demanda.
Contra Hisenda, veurem si avui abans a les dues del migdia
ha pogut aplegar els diners
i surt del centre penitenciari.
Mentre estan aprofiten el focus mediàtic,
doncs els funcionaris que es concentren aquí
d'una banda per l'assassinat
de la cuinera de Mas d'Enric,
les peticions de dimissions a la cúpula d'interior
es mantenen,
han desplegat pancartes
on demanen la dimissió d'Aragonès,
diuen que és còmplice,
i una gran pancarta que diu
Núria, ni oblid, ni perdó.
Miquel Harque, José Antonio Muñoz,
Catalunya Ràdio, Centre Penitenciari, Brians 2.
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides
intentarà aprovar avui per anèsima vegada
una resolució que exigeixi un alto al foc immediat a Gaza,
després de molts intents fallits,
la majoria vetats pel govern nord-americà.
Paradoxalment, l'última resolució,
divendres passat,
la van proposar els Estats Units
i la van rebutjar Rússia i la Xina,
alegant que era una fórmula massa ambigua
que no apel·lava explícitament
a aturar les hostilitats.
El nou text, que es vota avui,
es vota aquesta tarda,
l'han treballat tot el cap de setmana
els membres del Consell
i hi ha optimisme que tirarà endavant.
I el govern espanyol avisa
que el risc en la polèmica
en llei de restauració de la natura
no s'acabi aprovant.
Després d'una tramitació plena d'entrebancs,
la mesura està pendent
d'una última ratificació
per part dels 27 socis de la Unió Europea,
una ratificació amenaçada ara
pel canvi de posició d'Hongria.
Brussel·la, Jordi Baró.
Bon dia.
Cita avui a Brussel·les
dels ministres de Medi Ambient dels 27
i l'assumpte central està fora de l'agenda.
Hongria ha canviat els últims dies
de posició sobre la llei de la natura
i ha alterat la majoria qualificada
que calia per ratificar el text,
que ara torna a estar envoltat d'incertesa
després d'una tramitació
on ha estat a punt de caure
en diverses ocasions.
Teresa Rivera,
vicepresidenta espanyola
per la transició ecològica.
Per la Unió Europea
seria un enorme fracàs
no tenir un compromís
de restauració de la natura.
Creo que la naturaleza
no admite pausas de creo,
como el sistema climático
no admite pausas de creo.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
10 i 6, Elisenda Roca, bon dia.
Molt bon dia i bona hora.
Jo pensava que arribarà la primavera
i passejarem amb aquest bon temps.
Però...
És bon temps, eh?
És que és molt bon temps.
Anava a dir, és molt bon temps.
És pobra, jo he dit aquest matí,
pobra de la persona que es queixi
perquè són dies de vacances
i plou o fa mal temps
perquè al final...
Ara el bon temps és això.
Què necessitem?
Aigua?
Aigua.
Que també et dic una cosa.
Jo, optimista de mena,
positiva de mena,
m'he agafat un paraigua
d'aquests de pastors gegants
per si...
L'Ostrell no que sigues fredolic,
però penso igual la Marina, valenta,
diu...
Vinga, jugues que hi sortim.
Ah, sí, sí, sí.
És que després t'ho explicaré
perquè no hem sortit.
No, no, no.
T'hauria de veure amb l'aigua i els cables.
No, no, ja, per això portava
un paraigua de pastors gegant.
Clar, no, no, no,
però aquí està molt bé passejant.
Doncs mira, passejant, passejant,
t'he de dir...
Aquests dies que l'estan...
Bé, Mars Marsot mata la vella,
la jove s'hi pot.
És primavera
i la primavera ja ho té això, no?
I aleshores un dia d'aquests
que estàvem res, fa 3 o 4 dies,
estava a 24 graus,
allò que vas a la terrassa
com tantes vegades un hi va,
i aleshores avui volia conscienciar
a tots aquells catalans, catalanes
i no catalans i catalanes
que escolten Catalunya Ràdio i al matí
d'una cosa important.
A veure, això és important.
Tu vas a una terrassa,
bueno, terrassa o un restaurant,
o és igual,
o a qualsevol lloc on una cafeteria
i tu estàs parlant,
estem parlant tu i jo ara,
no estem pas cridant,
estem parlant raonablement amb un to...
Te'n deixo cridar, eh, jo?
Tinc el to de veu alt.
Doncs tu imagina't
que estàs en una terrassa
i de cova i volta,
la taula, diguem,
que tens dues taules més enllà,
comença a sentir,
no una veu potent,
comença a sentir algú
que crida directament quan parla.
I aleshores em va fer reflexionar
sobre què ens està passant.
I té a veure molt
amb la individualitat
i la poca empatia
que té la gent a banda
de la falta d'educació.
És a dir,
hem de...
Quan treus el carnet de conduir
hi ha una cosa que
diuen distància de seguretat
entre dos vehicles.
Doncs ha d'haver-hi una distància
de seguretat en general a la vida.
És a dir,
tu quan estàs parlant amb algú
parles amb aquella persona,
no parles per tres taules més enllà.
La gent n'ha de ser conscient.
Quan surts a un lloc
on hi ha altra gent,
estàs fent un ritual
que és compartir un àpat
o un cafè,
el que sigui,
amb aquella persona que tens davant
o amb aquelles persones
que t'envolten.
Però no amb les que tens
tres taules més enllà.
Per tant,
t'has d'adonar que el to s'ha de baixar.
No pot ser que et posis a cridar
o que la gent un alça el to,
l'altre també,
i aleshores al final és un guirigall
de veus
que t'estan intoxicant,
t'estan incomodant,
t'estan entrant dintre de la teva bombolla
i dius per què.
I això m'ha fet pensar també
això,
amb els cotxes,
és a dir,
tu que fes el cotxe,
entres,
per exemple,
a un lloc que segur
que no pots passar de 80,
primer perquè hi ha radars
que et claven
i després perquè el màxim
és 80,
túnel de vellvidrera,
màxima velocitat 80,
és així.
I a vegades et trobes
una furgoneta
o una qual cosa
és de frenar.
Per tant,
distància de seguretat,
sempre hi ha
el típic cotxe
que es t'enganxa darrere.
Però darrere,
darrere.
Què has de fer aleshores?
Doncs el que vaig fer jo
a l'altre dia a la terrassa,
que és aixecar-te
i dir,
perdoni,
és que està cridant molt.
I aleshores,
ai, perdó, perdó.
I aleshores se n'adonen
que no estan sols a la vida.
I baixen el to.
I el cotxe,
perdona,
acabo.
No, no, acabo.
I el cotxe,
el que has de fer
és un petit cop al fre.
És a dir,
espantar-los.
I aleshores és quan,
ai, ai,
que estem molt a prop
i aleshores tira una mica enrere.
Però si no,
no se n'adonen.
I penso que de la pandèmia
boníssima l'avantguàrdia
que recuperaré els seus autors
de què hem après
en aquests quatre anys
que han passat.
Poca cosa.
Poca cosa.
I amb això del treball telemàtic,
que està molt bé,
aquestes reunions
que les pots fer.
Mira, fem un mit.
Vinga, som-hi.
I les fas un moment
o t'has de desplaçar
i creuar la ciutat.
Això, molt bé.
Això, a favor.
Molt bé.
I això ens ve de la pandèmia.
Però,
aquesta individualitat,
aquest,
clar,
ve molt
que estàs tancat
treballant
o teletreballant
i això
necessitem més
mirar-nos als ulls
com estem fent tu i jo ara.
Per què molts pares i mares
volen apagar
la criatura?
No els ensenyen
el ritual
del que és un dinar.
Tenen la criatura allà
i com que durant el dinar
la volen apagar
de on-off,
què fan?
Els hi col·loquen el mòbil
amb algun dibuixet animat
i així el nen
està hipnotitzat
amb aquest dibuix animat.
Però es perd
el que és el ritual
aquest de
xerrada.
Què t'agrada això
d'aquest nen
miri el que està menjant
o el nen o la nena?
És a dir,
estem convertint
des que som petits
els nens
en unes criatures
poc empàtiques
amb l'entorn.
Sí,
però no calen
els nens,
per exemple,
el transport públic.
Jo he fet
la distància
a Barcelona-Madrid-Madrid-Barsalona
moltes vegades
i alguna vegada
m'he girat
i he fet
xerrada moltes
i al begot del silenci
no hi ha silenci.
És a dir,
gent que crida.
A veure,
que si la conversa és interessant
jo poso l'orella allà
i dic
escolta tu,
som-hi.
Però ha de ser conversa
interessant.
Gent que,
no ho sé,
que no sap
que existeixen
uns auriculars,
no?
El transport públic
és quan es veu més
qui sap
conviure amb societat
i qui no, eh?
És que es tracta d'això.
És a dir,
la gràcia
d'aquest ritual
que és
fer un dinar
o una trobada
o un cafè
amb una gent
és que tu estàs
en aquella taula,
no a la taula del costat,
no a les tres taules
més enllà.
I les criatures
des de ben petites,
això,
pares i mares,
és així,
és un esforç,
sí,
ser pare i mare
és sacrificat.
Però aquest entrenament
l'hi heu de fer vosaltres,
no l'heu de pagar
posant-li el vostre mòbil
en uns dibuixos animats.
Sí, però, Elisenda,
què fem amb la gent gran?
Quina gent gran?
Què li passa a la gent gran?
No, però gent gran
em refereixo a persones adultes
que criden,
que també se'ls dispara
el mòbil,
que també...
No, no, no,
és que aquesta és la meva reflexió,
que hi pensem
el dia d'avui,
per favor,
és a dir,
que tornem a recuperar
l'educació
que teníem
abans que ens tanquessin
obligatoriament
i ens tornéssim
gent esquerpa,
desconfiada
i tancada
en si mateixa,
és a dir,
sortim,
mirem-nos els ulls,
parlem,
truquem-nos...
La gent jove,
l'altre dia el meu fill,
diu,
per què no em tens
en la trucada d'emergència?
Dic,
perquè no contestes el telèfon.
O sigui,
els joves,
tu truques per telèfon...
Perquè tenen por,
els hi crea ansietat
una trucada.
No, perquè estan acostumats
a enviar missatges de veu
a enviar un missatge de text.
Però no ho dic,
escolta una cosa,
no ho dic com una crítica, eh?
A tu no t'ha passat mai
que de cop i volta
certes trucades
a certes hores
t'incomoden,
si no és que
t'han avisat abans?
Depèn.
A mi,
si em truca la meva germana
em pot trucar
a les 12 de la nit si cal,
perquè sé que serà
una cosa important a dir-me.
Ella no em truca
a les 12 de l'hora
bàsicament perquè ja estem dormint
com dues gallinetes
cadascuna a casa seva,
però t'asseguro jo
que, home,
un número que no conec,
evidentment no l'agafo,
però els números coneguts,
home, i tant,
i tant que els agafo.
I jo encara sóc de les que,
per telèfon,
no em fa por parlar,
digue'm què passa.
A vegades ho soluciones
molt més ràpid.
Ah, no, això segur.
Que escoltant un missatge de veu
que dura 3 minuts,
que dius,
però això no és un missatge de veu,
això és un podcast, amic.
Això és un podcast, sí.
Home, no notes de veu
molt curtes per dir
sí, però una cosa complicada
que no pots solucionar
amb un missatge de text,
però si no,
cap problema.
Però jo agafo el telèfon.
Si em truquen és perquè...
I després sí que el que no suporto
és que truquin a les 9 del vespre
o a la senyora de la companya
i llavors dic perdó
i no l'entenc i penjo.
Ja està.
I ho faré com feia a ma mare
que deia
la senyora no està.
Com si fos Gracita Morales.
I ja està.
I així ho arreglava
perquè a la meva mare li dic
escolta, em vigila
que és que t'atimaran
i et voldran vendre una moto.
Diu, no, no,
jo sempre faig
la senyora no està en casa.
I dic, vale,
doncs Gracita Morales funciona.
Ho faré jo també.
A veure si després d'aquesta conversa
amb l'Elisenda Roca
aprenem una mica.
Mirar més el que ens envolta
en lloc del nostre melic.
Seria una mica la conclusió?
Seria això.
És a dir,
mirem on som.
No estem sols.
No som al desert de Tacama.
No som a la Vall Fosca
del de tots sols
caminant com a cabres
per aquell lloc tan bonic.
No hi som.
Som un lloc envoltats de gent.
Aleshores,
ja hi ha algunes terrasses.
A Girona l'altre dia
li va passar també,
mira,
al meu fill,
que li van dir
no,
a la terrassa no es fuma.
Va veure que li deien
a uns altres.
I el meu fill,
ja dius,
ostres,
que fort.
Abans que es posi en marxa
el fet que...
Sí, sí, sí.
Doncs a Girona,
al peu de les escales
de la catedral,
en una terrassa,
va veure que em cridaven
l'atenció a un senyor
que li deien...
Aquí no es fuma.
Aquí fora no es fuma,
perquè també aquest fum
envaeix a la taula del costat.
Per cert,
que ha trobat un senyor
molt enfadat
amb el que hem dit
de quan hi ha
la distància de seguretat
i tu frenes,
saps?
No freno, bèstia.
No, home, no.
Li fas un petit...
Home.
Una petita senyal.
A veure,
que no ens han tornat bojos.
No estic dient
que em vulgui topar
amb el de darrere.
Res,
és un petit copet
com volent dir
estàs massa enganxat,
és que ho estan.
Home,
només faltaria
que no estigui indignat.
A veure,
el que m'indigna a mi
és que se m'enganxin
al darrere.
Això sí,
però no estem frenant,
per Déu.
Deixem,
respectem,
aquell espai personal
que tots necessitem.
I la gent que se t'aprova
parlant i et parla
a un centímetre
de la teva cara.
Això,
mira,
això un altre dia.
Perquè,
no, no,
això posa'm nerviós.
Distància de seguretat.
I a més,
cadascú té
el seu espai personal
i...
Distància de seguretat.
Ui,
quan altres passen.
Clar.
Elisenda,
gràcies.
A vosaltres.
Una abraçada.
Sempre.
10 i 16.
El matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
Saps tu el que rasques
amb un rasca de l'11?
Doncs suposo que si et toca
pots rascar molt tinerets,
no?
Esclar.
I moments inoblidables
o riure molt,
però molt.
I sí,
també pots rascar premis
de fins a un milió d'euros.
Ah,
doncs així dóna'm un rasca.
Amb els rasques de l'11
pots guanyar momentassos
i premis de fins a un milió d'euros.
Rasques de l'11.
Rasca el moment.
A tots els que jugueu a l'11,
ben jugat.
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat.
Ula, no,
que bé.
Posa la mà fins als shorts.
Li aparto la mà d'un cop
i ho torna a fer.
I em diu,
què passa?
Em pensava que volies triomfar al cinema.
Fulte.
Entre presa i presa
em continua grapejant
i em quedo de pedra.
El primer que faig
quan surto
és posar-me a plorar.
Truco a la meva mare
i li explico tot
i em diu que ho denunciï.
Nits sense ficció.
De per dia.
La caiguda de l'ogre.
A TV3 dimarts a la nit.
I ara entrem al búnquer.
És que hi ha gent...
Ai, no,
el cotxe no es pot menjar.
Bueno, escolti,
vostè viurà una vegada, eh?
El cotxe es pot menjar.
Farem una cosa.
Que el seient del costat
sigui en Jair
amb un kebab.
La que puc arribar a liar?
Ni t'ho imagines, eh?
Això seria un bon programa de tele.
Agafar gent d'aquesta
maniaco-obsessiva
i el cotxe molt net i tal.
Doncs mira,
ara faràs l'AP7
de França
fins a Barcelona
vostè
amb en Jair al costat
menjant un kebab.
El búnquer
amb en Peyu,
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9
a Catalunya Ràdio
i a YouTube.
També en podcast.
L'ànic Marius
amb Marius Serra.
Avui l'ànic Marius feia
aprecies la professió
més vella del món.
I la resposta era
reputes.
Reputar
és sinònim d'apreciar.
I el tòpic
adjudica el títol
de la professió
més vella del món
a la prostitució.
707
dels 1.397
participants
l'han encertada.
Per tant,
dona 13 punts
per a la Lliga.
Guanya el lot
de xocolates
Torres
Cristina
Vaccaró
García.
I avui
també ens heu dit
súputes,
estimes
o
veneres.
El matí
de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
El beníte.
Va,
10 i 20 minuts.
Avui no és un dia qualsevol,
és dilluns 25 de març
per a molts primer dia
de vacances de Setmana Santa,
però és que avui
es compleixen 5 anys
que el cas Maristes
va arribar a judici.
L'exprofessor d'Educació Física
de l'Escola Maristes Sants,
l'escors,
Joaquim Benítez,
s'asseia al Banc dels Acusats,
ho feia per abusar
de 4 alumnes menors d'edat
entre els anys 2006
i 2010.
Benítez arribava als jutjats,
després de reconèixer els fets,
s'enfrontava a peticions
entre els 22
i els 36 anys de presó.
Contra l'exprofessor de fet,
es van presentar 13 denúncies més,
tot i que es van arxivar
perquè els delictes,
Miquel Járquez,
havien prescrit.
Sí,
el dels maristes
és el cas d'abusos sexuals
en un entorn escolar
més greu a Catalunya.
12 professors van ser acusats
i 3 d'ells
van acabar confessant.
Joaquim Benítez,
professor d'educació física,
és l'únic que va acabar
condemnat a 21 anys
i 9 mesos de presó
per abusos a menors.
Una condemna important,
però lluny dels 36
que demanaven els familiars.
Pel que fa als abusos
a l'església,
aquest cas va suposar
també un abans i un després.
Venim amb moltíssimes víctimes
a trencar el seu silenci.
De fet,
Catalunya Ràdio
va destapar el primer cas
que l'església va reconèixer,
és el del rector Josep Vendrell
de l'Arc Abisbat de Barcelona,
però n'hi ha molts més
que s'han investigat
després d'aquest cas dels maristes.
Miquel.
Cas del monjo benedictí
Andreu Soler,
a Montserrat,
ja mort.
A l'ordre dels jesuïtes,
l'últim informe
parla de 7 religiosos
i un laic implicats
també en abusos.
També l'ordre dels caputxins
amb una denúncia
dels anys 60.
El cas de la Salle,
a Premià de Mar
i Moncari Raixac,
que és el conegut cas
d'Alejandro Palomas,
víctima de Jesús Linares.
El cas del rector
de Constantí,
la Canoja,
investigat per tocaments
el 2015-2016
i abans del 2010
per un cas de pornografia.
I el sacerdot d'Arbe
que ha denunciat el 2015
o el sacerdot d'Arbúcies,
Tomàs Pons,
aquest últim de 91 anys,
són alguns dels casos
que es van destapar
arran del cas Maristes.
Doncs ens acompanyen
aquest matí
a l'estudiu de Catalunya Ràdio.
Anava a dir el Guillem Sánchez,
però és que el tenim a la distància,
que és l'autor del llibre
El cas dels Maristes
i el periodista
que va destapar
tota aquesta investigació.
Guillem, bon dia.
Què tal? Bon dia, Marina.
Com estem?
No has pogut venir al final, eh?
No puc venir,
però escolta,
estic aquí amb vosaltres, eh?
Des de la distància
estic aquí
veient com plou a Girona.
S'han sent perfectament.
Marta Martorell,
periodista de Successos i Tribunals.
Bon dia a tu també.
Què tal? Bon dia.
Estem parlant,
Guillem i Marta,
d'un cas que va marcar
un abans i un després
a l'hora de jutjar,
a l'hora de tractar
o a l'hora d'investigar
els casos d'abusos
a menors.
Exacte.
Sí, recordem que ell és
l'únic pederasta de Maristes
condemnat per la justícia,
però que hi va haver
molts més professors
i moltíssimes denúncies,
el Guillem ens ho pot explicar,
perquè el periòdico
va fer moltíssima feina
en aquest cas
i molts dels casos
que ells van denunciar
no es van poder jutjar
perquè estaven prescrits.
Sí, és així, eh?
Com explicava la Marta,
mira,
si voleu fer un breu repàs
de la investigació,
el periòdico acaba,
perquè és que no ha acabat encara,
però acaba en el seu dia,
quan arriba el judici,
fent aflorar 51 denúncies
policials contra 18 docents.
18 docents,
no són 12, són 18.
12 són germans religiosos,
5 són likes,
i un és monitor de menjador.
Estem parlant de professors
que són dels col·legis de Sants-L'Escors,
hi ha un centre Sants
i un altre centre que està a l'Escors,
hi ha un altre centre implicat a Barcelona
que és el de la Immaculada
i també el col·legi Anna Revell.
A Badalona hi ha el col·legi Champanyat,
tots aquests professors que estem dient
són d'aquests col·legis,
a Valldemia de Mataró,
Montserrat de Lleida.
Són per fets que van passar
entre el 62 i el 2018
i a banda el diari
va localitzar moltes més altres víctimes
que no van presentar d'anúncia policial
i que per tant no estan comptades
en aquestes 51 denúncies
contra aquests 18 professors dels maristes,
però que també són víctimes
i al final van ser un total
de més de 100 afectats
per col·legis d'arreu de Catalunya.
Per tant, clar,
es parla del cas maristes
quan arriba el judici
contra el Joaquim Benítez,
però aquell dia se jutja només,
tristament,
i en podem parlar després també,
només el Benítez.
O sigui,
els altres 18 professors
no se'ls va jutjar.
Hi ha casos
que són un autèntic despropòsit
del que va passar després.
Com pot ser que no se'ls jutgés?
Doncs no va interessar.
O sigui,
va ser una gran oportunitat perduda.
En cap moment
es va voler posar la lupa judicialment
sobre l'encobriment
per part de l'institució dels maristes
o citar altres víctimes
perquè com a mínim
se'ls escoltés
durant aquells dies.
No hi ha víctimes del Benítez,
sinó també víctimes
dels altres col·legis.
A mi personalment
em va fer molt de mal
un advocat
que crec que representava
la mútua de la subordadora
de la companyia dels maristes
que en el seu legat final
deia que, sisplau,
demanava que se centrés
només tot plegat
en els quatre denunciants
amb delictes no prescrits.
I deia que l'altre era ficció.
Que l'altre...
Això són ficcions,
coses vaporoses, tal...
No, vaporoses no.
O sigui, hi ha 18 docents
de centres de tots els col·legis
i hi ha més de 100 víctimes.
Aquestes,
doncs, la justícia
hauria de passar per puntetes
perquè, doncs,
gràcies al règim de prescripció
que també aquest cas
va ajudar després
a modificar
i a generar
tot l'enrenou
que alguns activistes
van saber canalitzar molt bé
entre ells Manuel Barbero,
Miguel Ángel Hurtado
i el pianista James Rhodes.
Clar, de fet, Guillem,
el Benítez
és un pederasta confés.
Ell va confessar els fets,
ho va fer també en el judici
i, de fet,
també va dir
que ell havia actuat
emparat pels maristes
perquè en el judici
es va saber que el 1986,
després ho escoltarem,
va ser denunciat
a la direcció de l'escola
per un pare, no?
Però això
no es va investigar mai
i els maristes
sempre es van parar
amb què?
el règim de prescripció del moment,
que, per cert,
això es va canviar
i és una victòria
en aquest cas,
però en aquell moment
els fets estaven prescrits
i van dir
que no hi havia proves
d'aquest presumpte encobriment,
no?
I, per tant,
els maristes
només van ser condemnats
a 120.000 euros
com a responsables
civils subsidiaris,
però a partir d'aquí
no s'ha investigat res més.
Avui fa cinc anys
que el cas Maristes
va arribar a judici
amb l'exprofessor
d'educació física
de l'escola
Maristes Sants-Lascors,
Joaquín Benítez,
que s'asseia
al Banc dels Acusats.
Recordem per abusar
de quatre alumnes
menors d'edats
entre el 2006
i el 2010.
N'estem parlant
amb el periodista
que ha d'estapar aquest cas,
el Guillem Sánchez,
i la Marta Martorell,
la periodista
de Successos i Tribunals.
Però és que també
ens acompanya
el Manuel Barbero,
que és pare
del primer alumne
que va denunciar
abusos als maristes,
és president també
de la Fundació
Mons Petites,
i ha publicat al llibre
Un silenci a crits,
testimoni del terror
de l'abús infantil.
Manuel, bon dia.
Hola, bon dia.
Abans que res,
et volia preguntar
com està el teu fill?
Està una mica millor.
Una mica millor, eh?
Sí.
Sí.
S'han dit moltes coses
i ara repassarem bé
tot aquest cas, eh?
Perquè crec que amb els anys
hem anat oblidant coses
i ja que tenim
la Marta Martorell
i també el Guillem Sánchez
estarà molt bé com
va començar
tota aquesta investigació
que va ser
amb una penjada
de cartells,
però fins a quin punt
va costar tant
de fer el pas
de fer aquesta denúncia?
Costó mucho
porque nos tardamos
desde que nuestro hijo
nos lo dice
hasta que ponemos
la denuncia
son dos años.
Dos anys
des que us ho diu
fins que denuncieu?
Sí,
porque lo primero
era la salud emocional
de nuestro hijo
y que estuviera preparado
para ir a tirar
una denuncia
adelante.
Luego lo que determina
hacerlo público,
desgarrarte,
poner los carteles,
todos esos carteles
que yo coloqué
en Salas Cors,
lo que te determina
es leer la denuncia
y leer lo que
Joaquín Benítez
le había hecho
a mi hijo
y entonces
digo,
mi hijo no puede ir
solo a un juicio,
mi hijo tiene que ir
con testigos
y sabía que,
ya sabía que había
otra denuncia
porque había
otra familia
que no había denunciado
y entonces sabía
que era imposible
que Joaquín Benítez
solo hubiera abusado
de dos niños
y entonces
yo fui a buscar
testigos
y con el correo electrónico
abusosenmaristas
arroba gmail.com
lo vuelvo a repetir
para que la gente lo sepa
abusosenmaristas
arroba gmail.com
aquí empezaron a entrar
todas las denuncias
una y otra
y otra y otra
y bueno
la investigación
del periódico de Cataluña
la del Guillensa
Sánchez
y el hacer público
el correo electrónico
fue exponencial
¿Qué es esta enganxada
de cartells?
Que aquí es on el Guillem
comença la investigació
explica-ho
Manuel
en quin moment
tu decideixes
començar a enganxar cartells
i què hi posa
a part del correu
entenc
El cartel
yo ya lo tenía
en la cabeza
pensado
pero lo que
determina
hacer el cartel
250 folios
donde pongo
la foto
de Joaquín Benítez
bastante grande
en un folio
un DIN-A3
un DIN-A4
un tipo folio
un DIN-A4
d'aquests papers
que tenim mirada
sobre la taula
Sí, sí
y entonces ahí pongo
que mi hijo
ha sido abusado
por un profesor
del colegio
Maristas Atlas
Cors
pongo solo
las iniciales
no pongo el nombre
completo
pongo las iniciales
y su foto
si eres alumno
padre
o has sufrido
abusos
o sabes
de este delito
por favor
ponte en contacto
conmigo
y entonces
pongo el correo
electrónico
y también
hago alusión
de que
los maristas
no nos han hecho caso
no nos han ayudado
por favor
Es decir, abans de posar
aquests cartells
tu et vas dirigir
al centre
i vas parlar
amb ells
Sí, sí
Yo cuando mi hijo
nos lo dice
que nos lo dice
en el 2013
ponemos la denuncia
a finales del 2013
casi en las navidades
del 2013
nada más
decírmelo
al día siguiente
voy a hablar
con maristas
pido responsabilidades
a la dirección
de maristas
y pido responsabilidades
a la dirección
a la fundación
Champañat
que era
la propietaria
del colegio
o la que
gestia en el colegio
y entonces
ante la negativa
de querer darme información
ante la negativa
de decirme nada
solo lo único
que me dijeron
cuando yo ya me enfadé
entonces ya me dijeron
que Joaquín Benítez
no estaba en el colegio
desde el 2011
¿vale?
Entonces
entonces
yo
lo que hice fue
pues irme con mi hijo
estar con nuestro hijo
y poner la denuncia
luego más adelante
Clar, això
estem parlant
que era
el dia que vosaltres
presenteu la denuncia
el 28 de gener del 2016
quan llavors
el teu fill
tenia 18 anys
una setmana
després
comença
aquesta enganxada
de cartells
com va ser
partida
llavors
perquè van aparèixer
moltes més víctimes
fins a 17
només se'n van poder jutjar
4 casos
i després també preguntar-te
esclar
això era tot just
l'inici
però han passat molts anys
us heu sentit sols
en la recollida
de denunciers
d'aquest tipus de casos
perquè l'administració
què ha fet?
Verdaderamente
se denunciaron
17
pero en el juicio
los Mossos de Esquadra
dijeron que habían
recogido hasta
26 denuncias
Per tant
va haver-hi moltes víctimes
que no van voler denunciar
No, no
hubieron
después
desde que se presentó
el auto al juez
habían 17
pero en el transcurso
hasta que salió el juicio
habían como 26 denuncias
lo dijeron los Mossos de Esquadra
en el propio juicio
¿vale?
Por lo tanto
iba aumentando
tal como iba
transcurriendo el tiempo
La pregunta
la pregunta era
perdona
Si us vau sentir sols
en tota aquesta recollida
de denuncias
Yo como padre
estoy dispuesto
a sufrir con mi hijo
lo que le ha pasado
y lo que hicimos
fue
ponerme a disposición
de todas las personas
que necesitaban
es ser escuchadas
que lo que quieren
es ser escuchadas
y hubo momentos
en que yo no podía más
que es que
era sufrimiento
tras sufrimiento
persona tras persona
y entonces yo me puse
en contacto
con los Mossos de Esquadra
y le dije
haceros cargo vosotros
del correo electrónico
porque yo no puedo
emocionalmente
yo ya no puedo continuar
no, no
tienes que continuar
porque si no
la gente no empatiza
y tal
y yo continué
con el correo electrónico
pero verdaderamente
ese trabajo
que yo hice
durante muchos meses
a quien le pertocaba
era la administración
la administración
tenía que haber
nada más salir el caso
tenía que haber hecho
una ventanilla única
con unos derechos
adquiridos
para las víctimas
con una atención psicológica
para todas aquellas
que se necesitasen
yo soy indignado
estoy indignado
y lo sigo
desde el principio
porque no ha habido
un acompañamiento
a mi familia
ni a ninguna
de las víctimas
a ninguna
teniendo en caso
que es el caso
más grave
de pedrastia
de toda España
mi hijo
no ha recibido
ningún tipo
de atención
de la administración
pública
ningún tipo
y cuando digo
mi hijo
digo
lo extiendo
a todas las víctimas
indignado
por todo esto
porque no podemos
apelar
a la buena voluntad
de las víctimas
que denuncien
cuando verdaderamente
quien tiene que estar
detrás
son las administraciones
por eso
ha pasado
lo que ha pasado
que Maristas
ha ido
de rositas
sin ningún tipo
de reprimendas
sin ningún tipo
de sanción
Guillem
en relación
al que ahora
nos explicaba
el Manuel Barbero
diu
los maristas
se n'han anat
de rositas
sin ninguna
de sanción
a ver
a día de hoy
la abusadora
del teu fill
está a la presión
esto es así
pero cuando
el padre
d'aquesta víctima
ens está dient
que a l'escola
se n'ha anat
de rositas
Guillem
per què ens ho diu
què ha passat
després
no
el que comentàvem
al principi
és a dir
tot això
parla d'un context
que ha estat
durant anys
que és el que
s'ha viscut
a Espanya
i també a Catalunya
que hi ha
una impunitat
absoluta
dins dels recintes
religiosos
i tota aquesta factura
no s'ha cobrat mai
realment
quan parlem
de memòria històrica
sembla que tots
tenim moltes ganes
de saber
què ens va passar
quan parlem
de tots els abusos
sexuals
que van patir
milers de nens
que estudiaven
en col·legis
religiosos
sembla que ens faci
com por o vergonya
que va destapar-ho
i és una assignatura pendent
això va passar
en gran part
perquè la societat
no els volia escoltar
i en gran part
perquè les ordres
ho tapaven
i les ordres
ho tapaven
vol dir que
en investigacions posteriors
ho hem pogut apreciar
amb els jesuïtes
amb la Salle
amb els claretians
amb el pare Mañanet
amb un llarg etc
amb un serrat
i aquestes ordres
no se'ls ha llotjat
hi ha un delicte
és el d'encobriment
que en aquest cas
ha d'anar associat
amb el delicte
que es cometeia
que era el de bus
que no estava adequadament
recollit quan això passava
i gràcies a això
doncs la prescripció
ha fet que judicialment
ningú hi entri
quan judicialment
tu no hi pots entrar
perquè la llei
no t'ho permet
has de tenir
en la línia
del que està explicant
el Manuel Ara
una administració
un govern
ja sigui
doncs autonòmic
o sigui
doncs estatal
que tingui ganes
de tirar del carro
doncs això
mica en mica
va passant
però bueno
li falta molta voluntat
i en el cas dels maristes
això no ha passat
és a dir
no s'ha investigat mai
com
bueno és a dir
periodísticament sí
però a nivell d'administracions
ningú ha mirat mai
com van actuar
i no els han passat mai contes
llavors és una cosa
que potser
algun dia
hauran de plantejar-nos
l'expressió
de senyor de Rosita
s'han tancat
per aquí
el que diu el Manuel
exacto
és que és això
la administració
més allà de
sus declaracions
sus pretensions
le vamos a atacar
el conciert
si són
un bloc
van matizando
si són condenados
le tocarem
el conciert
no le toquem
el conciert
no hace falta
tocar el conciert
vas a molestar
a un montón
de personas
que llevan a su hijo
a las escuelas
pero sí que
sí que hacer
una investigación
y haber pedido
de responsabilidad
hay muchas víctimas
y la administración
tiene que saber
el nombre
de todas esas víctimas
y la administración
tiene que escuchar
a todas las víctimas
y esto no lo ha hecho
y es indecente
es indecente
i a la petició
també perquè tots els casos
d'abusos sexuals
de menors
no prescriguin
pel fet que
moltes vegades
el que passa
en aquests casos
és que la persona
fins que no és adulta
no és conscient
del que va patir
quan era petita
i aquest també
és un matís molt important
exacte
i de fet
arran d'aquest cas
recordem que la llei
es va canviar
el 2021
fem una mica
de memòria
el que va fer
aquesta llei
bàsicament
és donar més temps
a les víctimes
per denunciar
i que per tant
aquests fets
no quedessin impunes
abans d'aquesta llei
la prescripció
dels abusos sexuals
a menors
començava a córrer
a partir dels 18 anys
de la víctima
i en casos greus
doncs es podien denunciar
fins que la víctima
tenia 33 anys
clar
per això molts casos
han acabat prescrits
i no s'han pogut jutjar
quin és el canvi
que fa aquesta llei
que ja està en vigor
des del 2021
doncs dona una mica
més de marge
concretament
un marge
de 17 anys més
ara
es comença
a comptar
a partir dels 35 anys
de la víctima
i el marge
que té per denunciar
és fins als 50 anys
per tant
abans el marge
era fins als 33
ara fins als 50
són 17 anys més
perquè aquests casos
no prescriguin
diries que és una victòria?
bueno
és un paso
és un paso
també tens que tenir en cuenta
que tot això
l'ha impulsat
Miguel Ángel Hurtado
junto con
junto con
más entidades
y lo que hacemos
es
no parar
no parar
la mosca
que no para
la mosca
que no para
para tener
más derechos
para que se
fortalezca
la protección
al menor
o sea
no solo es
no solo es
la
la prescripción
en lo que se tiene que luchar
se tiene que luchar
en la atención
en el acompañamiento
en
en un montón de cosas
perquè les víctimes
i les seves famílies
com tu deies
ara fa uns moments
no es tornin
a sentir
mai més soles
i estiguin acompanyades
en aquest procés
que és
tenir-te'ndur
i que tu com a pare
si m'ho deixes dir
has estat molt valent
no?
de voler
mantenir-te ferm
i de voler
acompanyar el teu fill
però a vegades
també
les fortaleses
ens fallen
vull dir que
en aquest sentit
l'administració
que és el que demanava
ell mateix
ha d'acompanyar
les víctimes
perquè mai
mai
se sentin soles
vull recordar
algun dels dies
d'aquest judici
de com va anar
la declaració
de Benítez
perquè també va ser
molt i molt significatiu
anem a escoltar això
Fue
un impulso
Fue un impulso
Pràcticament
jo
prèviament
quan
reconozco
que en aquesta
ve
prèviament
jo
l'enganyé
Fue
pràcticament
engañado
pràcticament
i
per l'impulso
que jo
no sé
tenia
y con esas cosas
que quería revisar
o tratar como estaba
pues
fue engañado
literalmente
y
tenía un impulso
y sí
provoque esta situación
Marta
aquí
estem escoltant
l'acusat
l'exprofessor
Joaquim Benítez
defensant
que es movia
per un impuls
incontrolable
no?
Sí exacte
això són les primeres
declaracions
que ell va fer
en el judici
que es va fer
a l'audiència
de Barcelona
i aquí s'explicava
ell va admetre
que els portava
enganyats
a l'habitació
amb el pretext
de fer-los massatges
i també suposadament
uns exàmens mèdics
i que tot això
ho havia fet
amb aquest impuls
incontrolable
recordem
aquell judici
aquí havia començat
al principi
les víctimes
la resta d'acusacions
es va intentar
un acord
amb la seva defensa
per evitar el judici
precisament
per evitar el tràngol
a les víctimes
elles aquí
si no m'equivoco
no havien declarat
encara
i ho van fer
a porta tancada
oi?
sí
nosotros
le solicitamos
mediante
nuestro abogado
le solicitamos
a la fiscalía
que la fiscalía
aceptaba
que se le
condenase
a 15 años
de prisión
o sea
se le solicitaban
30 y pico
15 años
de prisión
no hagamos
no hagamos
no hagamos
pasar
el mal
trago
a las
víctimas
y no
dilatemos
más
el tema
y entonces
él no
aceptó
esto
quede
claro
que durante
en el judici
de la segunda
de vuelta
surten uns
fets
de l'any 1986
Marta

entonces
pues bueno

segundos
el presidente
del tribunal
lo manda a callar
no lo deja hablar
él quería extenderse
en ese sentido
el encontronazo
que yo tengo
en la puerta
del juicio
en la puerta
del juicio
que él me estiende
la mano
que fue portada
del periódico
porque yo
yo había hablado
con él
yo he hablado
dos veces
con Joaquín Benítez
por teléfono
para que él
que no fuera
el único
en caer
o sea que si había
más personas
implicadas
que él
hablase
y entonces
él me prometió
que en el juicio
diría
las veces
que lo habían
enganchado
y tal
pero cuando
decidió hablar
pues el presidente
del tribunal
lo mandó
lo mandó callar
porque dijo
que sólo
hablase
de los hechos
que se estaban juzgando
y no lo dejó
no lo dejó
hablar más
que lo poco
que dijo
Va arribar la condemna
la justicia
va necessitar
set anys
per enviar
un pederasta
de confes
a la presó
Guillem
com estan funcionant
ara mateix
els maristes
pel que fa
a la detecció
d'abusos sexuals
tenen algun protocol
ha canviat
alguna cosa?
Bueno
ha canviat
a totes les escoles
afortunadament
en aquests casos
el que han servit
és que
doncs
que hi hagi
més atenció
és que de fet
ha canviat a tot arreu
des de l'arquitectura
mateixa
si tu
jo a la facultat
on treballo
a la Blanquerna
tu entres
i abans hi havia
despatxos
que eren tot portes
tancades
i ara són de vidre
ara tot està així
també a les escoles
arquitectònicament
s'han fet reformes
la gent està
més atenta
però sobretot
el que és valuós
és que
bueno
que la gent avisi
que els pares
parlin amb els fills
que hi hagi comunicació
que tots
tinguem una antena
posada
una antena social
i que entre tots
no ens faci
por ni vergonya
veure aquestes alarmes
perquè és com realment
la prevenció funcionarà
ha quedat clar
que això no pot quedar
en mans de les institucions
que tenen interessos
directament
perquè
quan hagin de triar
entre el prestigi
de la institució
amb la qual han compromès
la seva existència
en el cas dels religiosos
o la seva feina
en el cas dels professors
doncs és massa tentador
que prevalgui això
per davant
dels interessos
o de la seguretat
dels menors
ha passat massa vegades
llavors
hi ha prou
ara el que s'ha de fer
és estar
entre tots atents
potser avui en dia
hi ha més consciència
no sé
ara
sentint el Guillem
que deia
que la gent avisi
que ningú calli
Manuel
potser avui en dia
en un cas similar
un pare i un fill
o una mare i un fill
o un responsable i un fill
parlarien més
de temes com aquests
farien més preguntes
o no té per què
faltan
faltan mecanismos
falta el acompañamiento
de l'administració
oye vente aquí
tu hijo va a ser
va a ser acompañado
en todo el proceso
esto no existe
por lo tanto
las familias
se lo piensan
se lo piensan
y mucho
antes de poner la denuncia
luego son procesos judiciales
que
en nuestro caso
ha durado 7 años
no puede ser
que en un proceso judicial
la víctima
sea revictimizada
una vez y otra vez
y otra vez
y otra vez
hasta llegar a un juicio
y encima que tardemos 7 años
Manuel Barbero
és el pare del primer alumne
que va denunciar abusos
als maristes
i és el president
de la Fundació Mans Petites
ha publicat el llibre
Un silenci a crits
testimoni del terror
de l'abús infantil
gràcies avui
per acompanyar-nos
aquí a l'estudi
de Catalunya Ràdio
Marta Martorell
i Guillem Sánchez
els periodistes
que han seguit
i el Guillem
que va destapar
aquest cas
sort en tenim
del nivell
que té el periodisme
de successos
també en el nostre país
perquè causes
com aquestes
no quedin mai impunes
gràcies
un ara bon dia
bon dia
i el Miquel Harke
que el tenim ja
abriant's dos
seguint totes les protestes
dels funcionaris
nosaltres
quan són gairebé
tres quarts d'onze
del matí
el que farem
és parlar
d'una
de la que segurament
i ja segur serà
la notícia de l'any
quina és
Marta?
Kate
doncs sí
perquè divendres
va decidir
fer un vídeo
i dir
que pateix càncer
què ha fallat
en aquesta comunicació
del Palau de Keniston
i sobretot
amb què han fallat
també els analistes
i els periodistes
ara ho analitzem
amb la Lorena Vázquez
El Matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
El Martí és un propietari
que es vol vendre
el pis per 250.000 euros
La Sara es vol comprar
un pis com el del Martí
A la Sara i el Martí
els creuarà el destí?
No
Els creuarà House Fight Connect
La tecnologia de House Fight
que troba el comprador ideal
tres vegades més ràpid
Informa't a housefight.com
Sí
House Fight
T'imagines conèixer els volcans
des de dintre?
Vine a veure
el nou videomàping
de l'Espai Cràter d'Olot
a la Garrotxa
Reserva les entrades
a espaicràter.cat
Espai Cràter
Un viatge
al centre de la vida
Només se'n va a estudiar dret
Se'n va per estudiar
i treballar dur
Això és tot
Et presento el Ritchie
Diu que és bisexual
Què vols que fem?
Ens el rifet?
És un tipus de gring
que més afecta els homes gais
i els mata
Hi ha nois que es moren
a tot el món
per culpa del sexe
i vull saber per què
Voleu que us digui
què és la Sira?
Una estafa
És pecat
A TV3
aquesta nit
Aquesta i altres sèries
les trobaràs a la plataforma 3CAT
A Catalunya Ràdio
La consciència és un os dur d'arrosegar
però acaba cedint
De Victòria
de Pau Miró
27 de març
Dia Mundial del Teatre
Postdates
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura
El matí de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Passa un minut de tres quarts
doncs a Lorena Vázquez
Bon dia
Què tal?
Molt bon dia
Tu creus que estem davant
de la notícia de l'any?
Doncs si no és la notícia de l'any
estem molt a prop
Jo no sé si el vídeo de Kate Middleton
serà el vídeo més viral de l'any
però sens dubte
la crisi institucional
està desactivada absolutament
i no ho semblava pas
fa una setmana
Com et vas fer a divendres?
Quan vas veure aquest vídeo?
Molt sorpresa
La veritat és que jo no m'esperava
que tan ràpidament
Kate Middleton sortís a parlar
Sí que m'esperava
que parlaria ella mateixa
i a més és una cosa
que la pròpia BBC
havia comentat
que en el moment
que ella se sentís preparada
seria ella qui parlaria
El que passa que jo pensava
que seria més endavant
després de Setmana Santa
i ja quan estigués recuperada
no li quedava un altre remei
desgraciadament sortir
Jo crec que va ser un error
que sortís ella sola
Crec que hauria d'haver sortit
al costat del seu marit
No per res
Simplement per donar-li suport
Crec que és un pas endavant duríssim
duríssim
que l'han deixat sola moltes vegades
fins i tot amb l'embolic
de la fotografia i el Photoshop
i tornen a deixar-la sola
i jo crec que és un pes
molt gran
El discurs explicava
que s'ha sotmes
a una quimioteràpia preventiva
que pateix un càncer
No han volgut dir quin
a diferència de com
la Casa Real Britànica
va comunicar
el càncer del rei Carles III
Però tampoc sabem detalls
del càncer del rei Carles III
cosa que també és curiosa
perquè jo crec que en el cas del rei
sí que crec
estaria obligat
a dir quin tipus de càncer és
i hauria d'haver comunicat
fins i tot el pronòstic
que em sap molt de greu
però crec que és així
és que ell és el rei
Kate Middleton
encara
li demanen
unes respostes
que al rei
no li demanen
i tu no creus sincerament
que per la Casa Real Britànica
aquest anunci
és la cosa més positiva
que els hi podia passar
perquè la malaltia és duríssima
i evidentment
li enviem tot el suport del món
a Kate Middleton
Això ho donem per descomptat
això faltaria més
però és la manera
més fàcil i més ràpida
de desactivar
la crisi institucional
a la monarquia britànica
perquè de cop i volta
ara tothom empatitza
amb Kate Middleton
de cop i volta
entenem
moltes coses
que fins ara
no enteníem
però jo ja
per mi la pregunta és
per què
la Casa Real Britànica
ha deixat
que d'un assumpte
tan greu
em poguéssim fer
mofa
especulacions
crítiques
que venien
o no venien
al cas
és a dir
Colla Baia Estel
la nostra corresponsal
a Londres
Colla bon dia
hola molt bon dia
sé que tens tele d'aquí a poc
però et deixarem
amb suficient marge
perquè la Colla Baia Estel
és una de les corresponsals
més sol·licitades
Colla
per què la Casa Real Britànica
no ens ha dit
tota la veritat encara?
jo crec que ells
han de reflexionar molt
perquè s'han equivocat
moltíssim
amb això
perquè tu no pots
passar de gestionar
la dona
més popular del món
perquè ja li podem dir
si ara
Kate Middleton
que és portada diària
a tot arreu
no pots passar
d'això
a que desaparegui
completament
i quan els missatges
que donen
que tu dones
al públic
al món
a més són molt confusos
com la fotografia manipulada
que no retocada
manipulada
per tant
amb tot això
amb aquest buit d'informació
i la que dones
no és veraç
estàs contribuint
a que hi hagi
una especulació enorme
tan gran
com la figura
que tu has construït
al final
perquè no pots pretendre
que la gent
no es pregunti res
d'una figura
que tu has fomentat
que sigui
tan tan popular
perquè és la representació
la cara més volguda
de la monarquia
i aquí ells
han de reflexionar molt
en canvi
el pas que fa endavant
Caterina
perquè sembla
que és ella mateixa
que s'escriu el discurs
hauríem de veure
però això és el que es diu
el discurs
és impecable
és perfecte
i estic absolutament d'acord
que canvia
la percepció total
del que ha passat
els últims dies
clar
però per què
no ho han fet abans
és a dir
perquè en un primer moment
van anunciar
que Carles III
tenia un càncer
de Kate
de Kate Middleton
van dir
que s'havia de sotmetre
una operació abdominal
i van dir
no és càncer
que l'única cosa
que van dir
és que no era càncer
que és el més sorprenent
de tot
no colla
sí
perquè el relat
és que ells
no sabien
que era càncer
és a dir
ella se sotmet
a la cirurgia abdominal
li analitzen
uns teixits
i a les primeres
anàlisis
surt que són
benignes
ella se'n va a casa
i a finals de febrer
en anàlisis
posteriors
d'aquests teixits
segons explica
que ens hi entenem
anàlisis posteriors
és quan li veuen
que té càncer
i és ara
quan ho diu
per què no ho diu abans
segons
el que expliquen
és perquè ella
primer no ho sabia
que és quan descarten
que sigui càncer
perquè l'anàlisi
diu que no ho és
però més part
quan li diuen
vol esperar
que els seus fills
acabin a l'escola
perquè hi ha vacances
de setmana santa
per evitar
que aquesta canalla
a l'escola
o al carrer
li arriben els rumors
en Piquella
i el Guillem
tenen els fills a casa
la família està tancada
és quan envien al món
aquest missatge
que es va gravar
el dimecres
això és el que expliquen
que per ser
que la BBC
ha hagut d'enviar
un comunicat
estic veient ara mateix
un comunicat
per desmentir
que el vídeo
de la Kate Middleton
fos editat
i fins i tot
hi havia rumors
també
que estava editat
amb intel·ligència artificial
han hagut de sortir
al pas també
per dir
que no havien manipulat
el vídeo
però és que hi ha hagut
tants rumors
no es poden imaginar
la quantitat de rumors
sí que ho imaginà
perquè ho veieu
és que és increïble
tot el que ha passat
aquestes setmanes
que hauríem d'estudiar-ho
detalladament
pels mitjans
de comunicació
de tot el món
la reacció que han tingut
i un altre cas
és el de les xarxes socials
fins i tot aquí avui
perquè el país
està molt orgullós
del vídeo de Caterina
i com ho afronta
és un país
que avui està més tranquil
però també està molt rabiós
amb totes les especulacions
que hi ha hagut
a mitjans de tot el món
no tant al Regne Unit
i a les xarxes
inclús avui
alguns diaris
acusen
a Rússia i la Xina
d'haver inflat
i instigat
les xarxes socials
contra aquest
és a dir
fomentar els rumors
per desestabilitzar el país
per desestabilitzar
el Regne Unit
Escolta una cosa
aquí tampoc
el que no s'hi val
és que
amb la poca transparència
que ha tingut
la Casa Reial Britànica
al Palau de Kennington
en com han marejat
la perdiu
en com de cop i volta
amaguen informació
i de cop i volta
publicen
una imatge
editada
és que sembla fet
per un nen de pet 3
amb un collage
perdoneu que em posi així
però el que no s'hi val ara
és que
com s'ha vist aquest cap de setmana
tots els periodistes
i tots els analistes
oh clar
demanem disculpes
perquè hem especulat
perquè realment hem dit coses
que no tocaven
no
és que el problema
és que aquesta institució
no ha estat transparent
no ha estat transparent
però jo crec que també
s'ha de reflexionar
perquè s'han publicat
moltes coses
que no eren
ni mitja veritat
ni un quart de veritat
és a dir
s'han publicat
moltes coses inventades
jo he vist coses
absolutament estrambòtiques
és que ha estat increïble
però això ja és un problema
del periodisme
no coia
clar
del periodisme
i tens una altra fegit ara
que és un altre món
que Ken Sinton
no ha acabat d'entendre
que són les xarxes socials
i la pressió que exerceixen
i el que això pot manipular
que és encara més forta
la pressió de les xarxes socials
que la premsa
Ken Sinton entén perfectament
les xarxes socials
perquè la política comunicativa
que té Kate Middleton
a través d'Instagram
i les xarxes
és digna d'estudir també
el problema
és que no han sabut
entendre
quan ells no controlaven
el que es publicava
què podia passar
sí
una part és això
però jo crec que
el Regne Unit
la premsa ha estat
molt responsable
només hi ha hagut un mitjà
que ha publicat
una cosa
que no tocava
diguéssim
que no era certa
però és que el món
els periodistes
sobretot als Estats Units
han anat molt fora
amb tot això
i s'ha començat
a fomentar
quantitat de rumors
increïbles
que realment
el periodisme
també s'ho hauria de mirar
tot això
no és que el periodisme
fa tants anys
tu saps
que ens hem de fer mirar
a Coya
o una part del periodisme
una part del periodisme
una part
una part
com a corresponsal de Londres
per posar-nos una mica
la teva pell
al teu cap
quan de cop i volta
veus aquest missatge
d'Aquate Middleton
anunciant aquest càncer
el missatge
em va semblar impecable
en el fons
i en la forma
crec que ella
va assumir
una responsabilitat
molt important
el detall que dèieu
que surt sola
per mi és molt important
és a dir
aquí Caterina
fa un pas endavant
i assumeix ella
perquè en realitat
el càncer
el té ella
i aquí
totes les gesticulacions
són importants
i també és important
analitzar
que no surt amb en Guillem
jo crec que el vídeo
és perfecte
que tanca setmanes
d'especulacions
de les que ja hem analitzat
perquè aquest cintona
en part ho va fomentar
però per altra
parla de responsabilitat
i em sembla un pas
molt endavant
en la monarquia
en l'estabilitat
de la monarquia
que ara està en un moment
molt difícil
perquè dos de les quatre
figures principals
si no
les dues figures principals
et diria
estan diagnosticats
de càncer
per tant el moment
és bastant difícil
quan a més
estàs fent la transició
després d'Elisabet Segona
però
t'he de dir
que Elisabet Segona
també va tenir un moment així
que ella va haver de rectificar
el que havia fet
que és quan hi ha la mort
de Diana de Gales
quan Diana és mort
la reina Elisabet Segona
opta per callar
i no dir res
i no fer comunicacions públiques
i també augmenten
els rumors
sobre com la família
gestiona la mort
de Diana
fins al punt
que Elisabet Segona
arriba un moment
que ha de compareixer
i fer un missatge
per televisió
perquè no s'entenia
el problema és quan
el públic que tens
a tot el món
que són milions
i milions de persones
no entén
què és el que està passant
quan la narrativa
no s'entén
i no s'explica
El problema
que ho ja també
és que jo crec
que hi ha hagut
una separació
entre Buckingham Palace
i Kensington
no hi havia
una estratègia
conjunta de comunicació
què ha passat aquí?
És que en realitat
cada palau
s'ha d'ocupar dels seus
diguem
Buckingham Palace
s'ocupa de la parella reial
del rei i la reina
i Kensington Palace
s'ocupa dels prínceps
de Gales
la relació entre ells
també s'ha escrit molt
entre el rei
i Guillem
però ells tenen
una bona relació
tant és així
que el rei
ha estat absolutament
cuidadors amb Caterina
durant tot aquest temps
no tenen una estratègia
molt molt coordinada
quan es tracta
de cada parella
perquè Kensington
el palau
dels prínceps
vol aplicar
una forma
de fer més moderna
més modernitzada
més amb els temps
fins i tot
com deies tu
Kate Middleton
que té no sé què idea
de les dues
té la seva pròpia
el seu propi Twitter
i l'utilitza
però veurem què ha après
perquè aquesta fotografia
manipulada
la va penjar ella
per tant a partir d'ara
potser és més cuidadosa
també amb això
són formes de comunicar
diferents
dels dos palaus
però amb un pas endavant
respecte a l'Elisabet Segona
perquè el rei ja va dir
des del primer moment
que volia ser més obert
però això va comunicar el càncer
perquè l'Elisabet Segona
mai va saber
quins eren els seus problemes
de salut
i els prínceps
encara volen anar
una miqueta
més enllà
en la modernització
coia
t'hem de deixar
que tens connexió
ara amb la tele
digue'm una cosa
què s'espera que passi
en les properes hores
perquè em sembla
que el príncep Guillem
ha de reaparèixer
oi?
el príncep Guillem
pot ser que faci
algun acte
però en realitat
els prínceps de Gales
ara han dit
que estaran un temps retirat
i sobretot a Setmana Santa
que hi ha moltes misses
moltes cerimònies
el rei potser
apareix el diumenge
i el rei potser
fa un missatge gravat
a la cerimònia
que hi haurà
el dijous
que hi ha d'haver
de dijous sant
un possible discurs
en aquest servei
coia Bellaster
moltíssimes gràcies per tot
i sobretot
per aportar
el teu anàlisi
sempre precis
i rigorós
de tot el que està passant
sempre aquí a Londres
gràcies
i cuida't i descansa
a vosaltres
bon dia
adeu
adeu
Lorena
des del primer dia
vam dir que aquest cas
s'estudiaria
i s'estudiarà més
pels errors
que s'han cometut
que s'han comès
perdona
que pels encerts
sens dubte
jo crec que a més serà
per les persones
que s'encarreguen
de gestionar
la comunicació
de les cases reials
segurament serà
el primer curs
no?
la manera
com s'ha gestionat
el que no
s'ha de fer
i el que s'hauria
d'haver fet
sincerament
és que
van estar a punt
de provocar
la crisi
més important
de la monarquia
britànica
crisi de credibilitat
crisi com a institució
i crisi
fins i tot
familiar
perquè aquí també
hem vist clarament
que la família
està absolutament
trencada
Harry i Meghan
que per cert
s'ha publicat
també aquest cap de setmana
que s'haurien posat
en contacte
amb Kate
i amb William
per desitjar-li
una bona recuperació
però clar
és que ara mateix
si Camila
és la persona
que s'ha d'encarregar
de portar endavant
tots els actes
oficials
de la família
no aguanta
clar
o sigui
fa 13 actes
l'altre dia
i s'ha d'agafar
10 dies de vacances
perquè no aguanta
la pressió
o està molt cansada
sí que és veritat
que té certa edat
però
és una família
que en realitat
no ha estat unida mai
no sé
el príncep Andriu
on està
diguem sí o no
i que encara ens queden
moltes coses per saber
home i tant
moltíssimes
moltíssimes
tenim la punta
de l'iceberg
però ara ens queda
baixar fins a baix de tot
crec que no ho sabrem mai
sincerament
què va passar realment
i què està passant
tu espera't
esperaré
Lorena gràcies
una abraçada
cool
cool
cool