¡Ja, ja, ja, ja!
La formació independentista. La trobada es fa a aquesta hora, com diem, al Congrés dels Diputats. Anem en directe a Madrid. Àngels Lafuente, bon dia.
Bon dia. La consigna entre els dos interlocutors és clara i contundent.
Ja sabeu que no comentem res mentre parlem, només en cas que hi hagi acord o desacord, però mentre parlem no comentem mai res.
És Jordi Turull entrant a la reunió en Santo Cerdán, una reunió que el secretari d'organització del PSOE també aborda des de la discreció.
Diu que és una reunió més de treball, de la qual no s'espera cap acord. I dit això, reconeix.
Las relaciones siguen fluidas y con continuas comunicaciones.
Sobre la taula, la llei d'immigració, però en absolut, ha dit Cerdán, es parlarà de referèndum.
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies, Núria Oriol.
Esquerra i Junts es comprometen a seguir negociant els canvis a la llei d'amnistia magre que hi van ser incapaços de posar-se d'acord.
Les discrepàncies entre tots dos van provocar que acabessin presentant per separat una modificació idèntica.
Tot i que les posicions estan enrocades, els dos partits no tiren la tovallola i asseguren que volen esgotar.
Els últims dies que els queden per retocar plegats al text tenen marge fins a finals de mes
per blindar que els acusats per terrorisme també es beneficien de la llei i la seva fórmula passa per esborrar del redactat qualsevol referència a aquest delicte.
Ara bé, en aquesta equació és imprescindible entendre's amb el PSOE perquè la modificació prosperi,
però els socialistes defensen el redactat actual i a hores d'ara no estan disposats a treure l'excepció de terrorisme del text.
Educació ha concedit en el que portem de curs més de 182.000 beques menjadors.
Són un 8% més que les ajudes que s'havien donat el curs passat superat el primer trimestre.
6 de cada 10 beques cobreixen el 100% del cost del menjador escolar,
mentre que la resta corresponen al 70% del servei i el 30% restant l'han d'assumir les famílies.
El Consorci d'Educació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana concentren un terç d'aquestes ajudes.
A més, també hem sabut que hi ha 10.000 sol·licituds pendents i en podrien arribar de noves
perquè aquesta partida està oberta tot el curs.
Els Mossos han localitzat aquest matí a Maials el segrial cadàver d'una dona de 68 anys desapareguda des d'ahir al vespre.
S'ha obert una investigació per aclarir les causes de la mort.
Lleida Estela Bossoms.
Bon dia.
L'avís de la desaparició es va rebre cap a dos quarts de vuit del vespre
quan es va perdre a la pista la dona que tenia la mobilitat reduïda.
Durant la nit l'han buscat els Mossos i els bombers, també amb les unitats canines,
però el cos no s'ha trobat fins aquest matí, poc després de les 9, en un polígon pròxim al poble.
Aparentment no té signes externs de violència, però s'investiga si darrere la mort hi pot haver algun element de criminalitat.
Estela Bossoms, Catalunya Ràdio Lleida.
La cooperativa Bacus i el productor Jaume Roures compraran tots els segells del grup Enciclovèdia,
que estava afectada per una greu crisi econòmica.
Es crea així el segon grup editorial en llengua catalana,
que tindrà el 8% de mercat en català Catalunya.
L'operació inclou la compra dels segells Univers, Catedral, Elastic Books,
Viena, Bridge, Rata i Kaji, dedicat al manga, i també a la històrica La Galera.
Aquest acord inclou que el nou grup incorpora els equips editorials i comercials d'Enciclopèdia,
integrat per una trentena de persones.
Ara als esports, Montserraia.
Paula Badosa s'ha classificat per als setzents de final de l'Open d'Austràlia de tenis.
Badosa s'ha desfet de la russa Pavlyuchenkova en 2-7, 6-2 i 6-3 en poc més d'una hora de partit.
Ara jugant segona ronda la barcelonina Rebeca Massarova,
que s'enfronta a l'ucraïnesa Surenko.
Massarova ha perdut a primer set per 6-3,
i el segon també domina Surenko per tres jocs a dos.
La nord-americana Kory Goff ha passat als setzents
i destaca l'eliminació de la tunisiana Ons Javert.
El quadre masculí a aquesta hora ha de començar partit de Djokovic contra Popirin.
El rally de Cars acaba la desena etapa per les motos amb triplet d'onda.
Primer Brabeck, que es manté de líder,
segon Van Beveren i tercer Cornejo.
La general Brabeck té 10 minuts 54 sobre el segon Ross Brank.
L'etapa amb sortida i arribada a Lula,
de 371 quilòmetres cronometrats,
encara no acabat per als cotxes, on el líder és Carlos Sainz.
En futbol, avui el Girona rep el Rayo Vallecano
als vuitens de final de la Copa, amb les baixes d'Eric García i David López.
A partit des de dos quarts de 10,
amb la transmissió al Totgira de Catalunya Ràdio,
ja són els quarts de Copa.
El Sevilla, l'Atlètic de Bilbao i el Mallor,
que també juga a la semifinal de la Supercopa d'Espanya
femenina de futbol, Rayo Madrid-Barça.
Les Blaugranes recuperen Catacoll i Marta Torrejón,
a partit des de les 7,
a l'estadi de Botarque i Leganés,
amb transmissió,
a la TDG de Catalunya Ràdio.
A l'Eurocup masculina de bàsquet,
London Lions,
joventut a dos quarts de 9,
i a l'Eurocup femenina,
tornada dels vuitens de final.
Uni Girona,
cadir la seu a les 7,
amb avantatge per a les gironines de 16 punts de l'anada.
I el Preolímpic,
Duque i Herba masculí,
Espanya-Egipte,
a les 12 del migdia.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
La estación radiodifusora EAJ1
de Emisiones Rádio Barcelona.
Ante nuestro micrófono,
el excelentísimo...
Aquestes són les primeres paraules
que es van emetre per la ràdio al nostre país.
Exactament, això que hem sentit
és una recreació que es va fer,
va fer la Maria Sabater l'any 74,
arran del 50è aniversari de Ràdio Barcelona.
Sembla que el locutor de Ràdio Barcelona
que va dir aquelles primeres paraules inaugurals
va ser Rafael Del Canyo.
Maria Sabater va fer aquest enregistrament
a proposta de la direcció de Ràdio Barcelona
l'any 74,
quan se celebraven aquests 50 anys de l'emissora.
Ella tenia 72 anys
i l'any següent, el 75, va morir.
Avui volem parlar d'aquest centenari de la ràdio.
Aquest any 2024 és el centenari de la ràdio.
Ho farem amb Rosa Franquet,
que és catedràtica de Comunicació de Visual i Publicitat
de la Universitat Autònoma de Barcelona
i autora també del llibre
Història de la ràdio a Catalunya del segle XX.
Rosa, què tal? Benvinguda, com estàs?
Hola, gràcies.
I Josep Maria Martí Rigau,
director de l'Observatori de la Ràdio,
mestre i autor també del llibre La Ràdio Catalunya.
Com estàs? Benvingut, Joan.
Molt bé, gràcies.
D'entrada, per què es va concedir, Rosa,
aquesta primera llicència de ràdio
a Ràdio Barcelona, aquí a la ciutat de Barcelona?
Doncs mira, perquè hi havia uns pioners
que estaven interessats en el fenomen radiofònic,
perquè Europa ja havia començat, aquest fenomen,
i aleshores pensaven que era important tenir una llicència,
era necessari demanar una llicència al cos de telègrafs,
i per tant ells ho van fer i van aconseguir aquest indicatiu
que és l'EAJ1 Ràdio Barcelona.
Després vindrien altres emissores,
però la primera que van sentir els catalans,
la primera oficial, va ser Ràdio Barcelona.
I qui s'hi posa en aquest merder?
Estem parlant d'empresaris de telefonia, per exemple?
Hi havia, no?
Hi havia persones que estaven interessades
en el sector radioelèctric,
i també en el sector telefònic, i era lògic.
Això havia passat a tota Europa i als Estats Units,
i per tant era lògic que també passés aquí a l'estat espanyol.
Aquestes persones van fer unes aportacions a fons perdut,
i aleshores es va crear també una associació nacional de radiodifusió,
l'Associació Nacional de Radiodifusió,
perquè pensem que això va ser als anys 20,
que hi havia una dictadura, la dictadura de Primo de Rivera,
i per tant hem de tenir clar que la ràdio en els primers temps
va ser tota en castellà, perquè era una...
El país era el que era, no?
Exactament.
Tu reivindiques, per això, Josep Maria,
que la ràdio, diguéssim, estem parlant d'uns anys 20,
en què era un moment d'explosió de la ràdio, no?,
que es veia intensament per tot el país,
a Reus, per exemple, en la teix, no?
Sí, hem d'entendre que les primeres persones
que s'acosten a la ràdio, a part dels industrials,
són els anomenats sensfilistes,
perquè eren com una mena de defensors d'un món
en què la comunicació es podia fer sense fils.
És a dir, la ràdio neix com a substitut del telègraf.
I ells, que vivien aquest món màgic,
doncs es deien sensfilistes,
perquè demostraven que era possible la transmissió
per mitjà de l'aire sense necessitat d'un fil.
I això va crear tota una màgia,
i sobretot allò d'escoltar coses molt llunyanes,
a distàncies,
i dels Reus,
l'any 24,
al gener,
es va fer una sessió al centre de lectura
de la secció de ciència,
que havien instal·lat un ràdio de telègraf,
ja havien instal·lat aparells de recepció,
en aquell moment,
i van fer una sessió explicant
de què anava això de la radiofonia,
i captant missatges
de la Torre Eiffel de París,
un concert que es feia a Londres, etcètera, etcètera.
Per tant, que hi havia un món,
més enllà de Barcelona,
a tot el territori que estava vivint,
jo crec que va ser un fenomen català, global.
Aquí hi havia molta afició, també, a la ràdio, no?
Exacte.
Recordo, segur que molta gent té a casa
alguna ràdio antiga del seu avi, del seu besavi,
les ràdios antigues podien sintonitzar,
i posaven ràdio de Petersburg, per exemple,
o ràdio de Moscou,
és a dir, que realment hi havia aquesta voluntat
de saber què passa a l'altre puntat,
de comunicar-se.
La ràdio és una eina de comunicació.
Sí, perquè pensem que hi havia les zones mitjanes,
que tenien un abast limitat,
però també hi havia les zones curtes,
i les zones llargues,
i això feia que tu poguessis sintonitzar
algunes emisores molt llunyanes.
I tornant en el fenomen aquest de la radiomania,
que era com es coneixia també el fenomen,
es van crear tota una sèrie de radioclubs per Catalunya.
Catalunya sempre ha estat una població
que ha tingut molt interès en conèixer
el que hi ha arreu i el que hi ha fora,
i importar totes aquestes novetats
en tots els àmbits,
i sobretot en l'àmbit electrònic.
I no seria d'una altra manera
que la ràdio acolliria
quantitat de gent interessada
i es creïn aquests radioclubs
que serien els que muntarien
les emisores també de radiofaccionats,
perquè evidentment va haver-hi un fenomen
també en una curta de radiofaccionats,
i al mateix temps serien els pioners
de després les ràdios locals.
Per exemple, Ràdio Reus,
però Ràdio Manresa, Ràdio Padalona,
Ràdio Vilanova,
Ràdio Tarragona més tard,
o Girona, etcètera, no?
O sigui que serien l'embrio
d'aquelles persones que impulsarien
i demanarien les llicències
quan es va poder fer en l'any 32
per les emisores ja d'àmbit local.
Però hi ha un moment, que és el 26,
que Ràdio Barcelona passa a ser
de la xarxa Unió en Ràdio,
i aquí va néixer la segona emisora
de ràdio amb força,
la AJ15,
que era Ràdio Societat de Catalunya.
Sobre això, per què hi ha
com un merder polític al voltant?
És a dir, hi ha com una guerra ara
de veure si la primera
és Ràdio Societat de Catalunya,
és a dir, tal com l'estàvem explicant,
la primera va ser Ràdio Barcelona.
És a dir, que això no hi ha discussió.
Però per què creieu que sempre
s'ha envoltat de discussió política,
tot això?
Jo crec que, en fi,
reinterpretar la història
per part de gent que no són estudiadors
és un error.
I, per tant, jo em fio dels...
Quina falta de respecte, a finalitat.
Clar, jo em fio dels estudis
que ha fet aquí la doctora Franquet,
que ha fet el Blanc Bacet,
que han fet altres,
que posen en evidència com van les coses.
Segona, no pots menys tenir
el fet que va ser un fenomen
no solament barceloní,
ho torno a repetir,
perquè Ràdio Reus
porta la EJ11
i Ràdio Societat de Catalunya
i Ràdio Societat de Catalunya
la EJ15.
Per tant,
no entenc massa bé
a què...
O sigui, hi ha una voluntat, no?,
com d'explicar el centenari de la ràdio,
que és el que estem salvant aquest any,
des de Ràdio Societat de Catalunya,
des de RAC.
I no és així, Rosa?
No, no hi ha cap patrimoni.
O sigui, no hi ha cap patrimoni.
La ràdio és de tots,
la ràdio és de l'audiència
i hem de mirar el futur.
Sí que és veritat
que van ser unes èpoques convulses.
Totes les èpoques de dictadura
són convulses
i, per tant,
les persones que van impulsar
la EJ1
després van trencar
amb Unió en Ràdio.
I aquí hi ha un conflicte,
i un conflicte econòmic
i polític, també,
i s'ha de dir.
És a dir, que parts dels fundadors
van crear una altra ràdio,
van marxar i van crear una altra ràdio.
Sí, però no va poder ser
fins als anys 30,
perquè no van...
Amb la república, no?
Sí, perquè no van obtenir permís
una mica abans,
perquè no van obtenir permís
i per això tenen l'indicatiu
de EJ15.
Que aquest permís, per tant,
el devia donar Macià.
Bé, Macià va ser un dels
que va autoritzar
les emissions simultànies,
perquè hi havia una normativa
que no podia haver...
Exacte.
Doncs ja estem al cap del carrer,
diguéssim.
Sí, i és veritat, després,
clar, en l'època de la guerra
ja no funcionava l'EAJ1,
perquè havia deixat d'emetre
durant uns mesos.
I la primera emissora
que van anar els nacionals
a tancar-la va ser EAJ15,
i això s'ha de dir.
I era una emissora
que estava en català,
que feia tota la programació
en català,
i va ser represaliada.
I això és una cosa històrica
que, per tant, és així.
Però no cal posar-se en si la primera
o la segona, diguéssim,
l'indicatiu i l'oficial és EJ1,
i Radio Associació té tot el pes
específic durant la república
de les emissions.
I es va represaliar tothom.
Ara no voldria ser la veu de la comarca,
però es va represaliar tothom,
perquè a Reus,
el senyor que l'havia fundat,
i que era el propietari,
director, etcètera,
va venir un senyor vestit
amb què més hablava
i li va dir
fàcil favor de retirar-se,
que això ja no seu.
I com així,
a altres llocs de Catalunya,
quan l'any 80 va fer un recorregut
per les emissores
que hi havia aleshores,
la majoria
havien passat
o la cadena d'emissores sindicales,
o el moviment, etcètera, etcètera,
però eren les emissores aquestes
que havien estat
terriblement agafades
i els propietaris desapareguts.
Hi ha una eclosió
a la Ràdio Associació de Catalunya
que posen en marxa
també altres emissores
del país,
com per exemple aquesta.
Com era la programació
d'aquella ràdio?
És a dir,
ens hem d'imaginar
una emissora molt cultural,
per exemple,
molt de servei...
Jo crec que era una emissora
molt d'entreteniment
i d'informació.
El que passa
és que en períodes,
com l'acaba d'explicar
la doctora Franquet,
de dictadura,
informació zero.
Clar,
és que la ràdio d'aquest país
s'ha passat
entre la dictadura
del Primo de Rivera,
l'època, diríem,
de la Guerra Civil
i la dictadura franquista,
s'ha passat la meitat
de la seva vida
sense poder fer informació
lliurement.
I per això potser
el centenari serveix
per veure
què ha passat
en tot aquest període
i, per exemple,
posar en valor
el que va significar
l'invent.
En els anys 20,
pensem que la meitat
de la població
no sabia llegir
ni escriure.
Per tant,
no podia gaudir
de tota una sèrie
de coses culturals
com les biblioteques,
els llibres, etcètera.
I tampoc tothom tenia ràdios,
és a dir,
les ràdios
s'havien d'amplificar,
es posaven com unes trompetes
perquè se sentissin
fins i tot
a la Rambla de Barcelona.
Hi havia unes populars
que eren les ràdios de Galena
que aquestes
es podien autoconstruir
i això feia
que el fenòmeno
pogués arribar
a les classes populars.
Però, clar,
eren individuals,
s'havia d'escoltar
llavors amb uns auriculars,
i això tenia
unes limitacions.
Després,
les ràdios més grans
i més potents
ja tenien
la possibilitat
d'escoltar-se.
La meva avi
me'n recordo
que m'explicava
que anaven a casa
de gent
a escoltar la ràdio,
com anaven després
a la televisió.
Ràdio Barcelona
tenia una cosa
que se'n deia
a l'entrada,
Servicio de Ràdio
para Todos,
que era una botiga
de ràdios.
És a dir,
que, clar,
com havien d'afavorir
que els escoltés
de tot tipus
de parells
i els arreglaven.
O sigui,
feien dues coses.
Venien de nou
i arreglaven
els que s'espatllaven
i era sovint
a la general,
evidentment,
que s'espatllessin.
I després hi ha
les estrelles de la ràdio,
perquè, clar,
en tot això comencen
a aparèixer estrelles
com, per exemple,
Toreski.
Jo també tinc grà
destruï de la ràdio
i ara que no em veu
el director
vaig a fer el mateix
que fan tots
els que m'escolten.
Així, senyor Toreski,
tindrà que apagassar
amb els pantalons
que és el que fa la mama
quan escolta la ràdio.
Hola!
Estaves aquí.
Vull dir,
Miliu,
que...
El Toreski va tenir
una gran popularitat
als anys 30,
gràcies a les intervencions
també amb el seu personatge infantil,
Miliu.
Estava considerat
un dels pioners,
per exemple,
de les campanyes benèfiques
de la ràdio,
Josep Torres Vilalta,
Vil Vilata,
perdoneu,
també conegut
com a Toreski.
Era un actor,
no?
Era aquests locutors
que tenia aquesta capacitat
artística
de fer un xou
de la ràdio.
I tenia imitadors.
Li van sorgir
imitadors a Catalunya
perquè a Tarragona,
a la ràdio de Tarragona,
va sorgir
un personatge
que era el Maginet
Pela Canyes,
que interpretava
el propi director,
que feia això,
fer el personatge
del nen
i imitava
el que havia fet
Toreski
i que també
participava
en campanyes benèfiques
perquè
el tema benèfic
sempre està molt vinculat
a la ràdio.
Sempre.
Això d'ajudar
el seu públic
era un públic
molt propens
a fer això.
Hem de recordar,
per exemple,
que hi va haver
durant molts anys
a l'Espanya
el programa que es deia
vostès són formidables,
que cada setmana
plantejàven un cas
que la gent
pagava,
donava diners
però és una solució
en el cas.
Potser això,
pel que estàs dient
amb això,
hem recollit també,
potser en un moment
més contemporani
o més recent,
la participació
dels oients.
És a dir,
que d'alguna manera
sempre a la ràdio
és aquell element
que encara es conserva
de quan passa alguna cosa
truca a la ràdio.
Si hi ha una gran nevada
a Catalunya,
volem sentir
com estem vivint la nevada
i això segurament ve
d'aquells
feliços anys 30
amb Josep Torres Vilata.
No ho sé.
Rosa.
Sí,
perquè era una cosa
molt propera,
no?
Exacte.
Era del territori,
que és el que
ja maluc diu
el mitjà calent,
no?
Calent per què?
Perquè hi ha aquesta
complicitat
amb una audiència
que és molt més senzilla
que no en el mitjà televisiu,
per exemple,
i això es fa
a través de les línies telefòniques
i és molt fàcil
i també en obrir els estudis
com encara es fa ara,
no?
A l'audiència
i és un potencial.
I la confiança.
És un mitjà
que genera confiança
i credibilitat
durant molts anys,
arreu,
no solament aquí,
el fet de,
què diu la ràdio?
Allò va a missa,
això creu.
I fins i tot
quan no diu
el que està passant,
la pròpia oient
que trucava,
en un cas concret
d'un senyor
que feia una emissió
meteorològica
i resulta
que volia anar
a sopar aviat a casa
la grava no enregistrava
i arreu
en un moment
un cop de vent
de 120 per hora
en tros del campanar
i se sent
el senyor dient
buenas noches
tal,
no sé,
sopla un ligero
airecillo.
I l'any demà
frenaven per tota la ciutat
com que sopla
un ligero airecillo
o sigui que hi havia
aquesta perfecta connexió
a la gent
o sigui
la ràdio
és a mi ja proper
i assequible
per a la gent
això és el més programamental.
Hi havia una locutora estrella
també de la ràdio
durant la República
la més ben pagada
per cert
i la professional
més valorada
que era Rosalia Rovira.
Per informacions
dels canodrams
programes
recensions
pronòstics
apostes i consultes
llegiu a l'instant
la secció
a les curses
de llebrer
a les 10 i el minut
del vespre
concert per
Ruth Kessler
i a Bill Beyer
a les 11 de la nit
hora setmanal
dedicada
als catalans
absents
concert per
l'occió de Sants
direcció
a Pérez Molla
quin diries que era el paper
de la dona
en aquells moments
inicials
de la ràdio
Rosa?
Doncs mira
des del primer moment
hi ha dones
a la ràdio
sobretot en l'àmbit
de les secretaries
després també
hi ha les traduccions
pensem que a la ràdio
tenien unes revistes
i aleshores
a la revista
també hi havia
moltes dones
perquè tenien
moltes capacitats
que sabien idiomes
fien traduccions
etc
també a Ràdio Barcelona
va haver-hi una primera
des del primer moment
va haver-hi una tècnica
que era una dona
que era
diguéssim familiar
perquè aquest ha estat
un dels criteris
moltes vegades
que a través de coneguts
s'han entrat
al món de radiofònic
i després les locutores
les locutores
que venien
amb una gran formació
algunes eren
actrius
algunes
doncs
tenien una gran formació
teatral
i després
poc a poc
cada vegada
van tenir
més importància
entre altres coses
perquè ràpidament
es va saber
que el llenguatge
radiofònic
implicava
doncs això
tenir el contrast
de la veu masculina
amb la veu femenina
molt més aguda
amb un altre tipus
de timbre
etc
i això donava
per exemple
en el món de la publicitat
un gran avantatge
si es feien
aquest tipus
de publicitat
que els treien
dels grups
amateurs
de teatre
és a dir
la majoria
dels llocs
i finalment
fins i tot
les ràdios
van tenint
el seu propi
grup radiofònic
el propi grup de teatre
i per tant
d'aquí traien
perquè tots
o tenien bona veu
sabien
és un punt molt
sí
per això la ràdio ha canviat molt
perquè ara qualsevol persona
que tingui la veu que tingui
pot fer ràdio
o abans no
abans
havies de tenir unes capacitats
una textura
de la veu
eren senyors
i senyors
que hi havia
angolats
que interpretaven
és a dir
que no llegien
ni interpretaven
i llavors
tu els llenaves un text
el que fos
i com
la majoria
ells feien teatre
interpretaven el text
i ha de fer publicitat
doncs ara farem
no sé què
tenien una dicció
perfecta
i a més
era aquest element educatiu
o sigui
perquè la ràdio
jugava un element educatiu
també
i molt per nens
molt per la canalla
també
perquè el diumenge
es escoltava
hi havia un concurs
anaves fins a Ràdio Barcelona
a buscar el Tortell
si feia falta
el que fos
que estem parlant
d'uns inicis de la ràdio
acabada de néixer
quan just esclata
la guerra civil espanyola
i aleshores
quan la ràdio
es transforma
i es referma
com a arma política
avui
amb la carícia
del sol
se realitza
la gran desfilada
que és l'inici
de la formació
de l'exèrcit
regular
del poble català
cuando se lucha
en las trincheras
como se lucha
cuando se mueren
los frentes
como se mueren
el primer que sentíem
era Lluís Companys
a Ràdio Societal de Catalunya
i aquest segon
és Francisco Franco
a Ràdio Nacional d'Espanya
és una època
entenc
de relats paral·lels
de propaganda política
en què la ràdio
ja comença
a perdre
tot aquell color
que abans deies
que tenia
sí
era una ràdio
de censura
que va durar
fins l'any 75
o gairebé 76
mort el dictador
totes les coses
que es llegien
a la ràdio
havien de passar
censura
a la delegació
provincial
del Ministeri
d'Informació
i Turisme
tu m'entregaves
i ho dic
perquè jo
vaig començar
a la ràdio
fent uns comentaris
absolutament ingenus
que eren sobre
es de la ciutat
al dia
imagina
de coses
de la ciutat
això passava censura
l'enviaves a Tarragona
al censor
el censor
posava un segell
però te'l posava
l'endemà
per tant
si tu t'havies atrevit
a llegir
allò
i allò
hi havia algú
que no l'agradava
se la carregava
el que havia fet
per tant
no hi havia informació
només podia fer informació local
i el que sí hi havia
és molt entreteniment
i aquí va néixer
l'època d'aurada
de les ràdio novel·les
dels serials
hi havia
cert any
en aquell moment
va arribar a tenir
3 serials
cada dia
de 3 històries diferents
tot en novel·les
tipus
Ama Rosa
etc
i era una ràdio
bàsicament
de dones
el públic masculí
va desaparèixer molt
com no fos
pel futbol
per tant
teatre
en fi
sèries populars
i futbol
informació
quasi zero
era informació
més de proximitat
però evidentment
no hi havia informació
ni política
ni internacional
o Taxi Key
el senyor Taxi Key
sí
diga
necesito que venga
pronto por Dios
venga pronto
pero
quien es usted
no cuelgue
un instante
quiero comprobar
si él sigue en el sábado
ens porta a pensar
aquelles pel·lícules
de televisió espanyola
també
tot tenia un mateix cairo
un mateix sol
la ràdio
és una cosa més això
un passar temps
d'una època
molt grisa
era l'entreteniment
i un entreteniment
que havia de passar
també
la censura
perquè
determinats músics
determinades músiques
no eren benvingudes
aquí
i
sobretot
també
això
els espais
adreçats a les dones
com els consultoris
els consultoris
per la dona
que també tenien
una funció moralista
i que la dona
fos allò
exactament
que no s'han
anés
per
llocs
que eren perillosos
i que no li estaven
permèsos
explorar
i campanyes benèfiques
perquè allò continuava
per exemple
en Toreschi
que va ser el pioner
però durant la postguerra
va agafar el relleu
Pau Pi
Hi ha una campanya
benèfica
realment per excel·lència
que va protagonitzar
Joaquín Soer Serrano
l'any 62
va ser arran
de les inundacions
del Vallès
Señores
con nuestro micrófono
de mano portátil
con un cable
muy largo
de extensión
estamos saliendo
ahora al vestíbulo
de la calle de Caste
de su casa
de Radio Barcelona
yo quería salir aquí
solamente para verles
déjenme que me acerque
por favor
aparten esos cordones
yo quiero verles
y hablar con ellos
quiero verles
y hablar con ustedes
y darles las gracias
por su paciencia
y por su generosidad
que va ser un pioner
en tota regla
i que va marcar
per exemple
jo quan l'escolto
sempre em porta molt
a Joaquín Maria Pujal
aquesta manera
tan meticulosa
d'explicar
de narrar la realitat
va ser un personatge
diríem que
va transcendir
no va ser un locutor
ni en res
va ser un personatge popular
i que
el cas
de les inundacions famoses
del Vallès
es va convertir
en un personatge
que va recaptar
va aconseguir
captar
molt de diner
estant enganxat
24 hores
al micròfon
de Radio Barcelona
i connectades
totes les emissores
que les que eren
de les que no eren
tothom estava
amb aquesta tutoria
i va aconseguir
generar
un programa d'aquests
amb una atenció
que va tenir la gent
durant hores
escoltant-lo
i la ràdio
quan torna
al català
diguéssim
a la ràdio
comencen a aparèixer
també altres
grans referents
segur que
ho recordareu
no contemporàriament
però sí pel que va generar
Salvador Escamilla
amb Radioscop
l'any 64
Radioscop
Radioscop
Venga un Radioscop
Es el título
de nuestro programa
Es una idea
que realiza y presenta
el primer showman
de la radiodifusión española
Salvador Escamilla
Gracias
Muchas gracias
Buenos días amigos
Buenos días a todos ustedes
oyentes y presentes
en nuestro programa
Muy buenos días a todos
y una abraçada
ben forte
als nostres amics
de las emisoras catalanes
y Mallorca
Aquesta és la primera emissió
de Radioscop
des de Radio Barcelona
el 13 de gener
del 63
on, clar
estem parlant d'un programa
on es va donar veu
a moltíssima gent
per exemple
Maria del Mar Bonet
¿Qué canción
en el día de hoy
será de Mallorca o de Menorca?
De Mallorca
una cançó que
una cançó divertida
es diu
Hola mo mare meva
jo me vull casar
Val
Diu la cançó
Sí, sí, sí
No, però tu també et vols casar
Home, no ho sé
Sí, un dia d'aquests
un dia d'aquests
que tinguis festa
et casaràs
Maria del Mar Bonet
con canciones de Mallorca
Doncs no
Està clar
que si hem parlat
Mabelén
Es va començar a introduir
el català de nou
Exacte
Va començar a tornar
al català
Sí, perquè
diguéssim
amb aquest tipus
d'enteniment
hi havia aquesta
condescendència
perquè clar
com als catalans
se'ls escapen coses
en català
doncs es poden
tolerar
no és que fos
biblingüe
exactament
però diguéssim
sí que es deixava
aquesta permissivitat
Aquella manera catalana
de parlar castellà
Exacte
Ja és pròpia
I si el català
rep diguéssim
una bona empenta
des de la ràdio
va ser amb el futbol
en català
de Joaquim Maria Pujal
Ràdio Barcelona
els hi oferim
tot seguit
la retransmissió
del partit
Barcelona
Unió Deportiva
Les Palmes
corresponent
a la primera jornada
del campionat
de Lliga
La locució
en català
a càrrec
de Joaquim Maria Pujal
amb qui
establim ja
connexió
Amics
bona tarda
a tothom
Saludem els nostres
oients
des de l'estadi
del Barça
quan va començar
el partit
Futbol Club
Barcelona
Unió Deportiva
Les Palmes
començant així
el campionat
nacional de Lliga
corresponent
a la temporada
76-76
Això era el 5
de setembre
del 76
i de fet
pocs dies
després
3 dies
després
Ràdio Olot
que és una emissora
inaugurada
el 51
aprofitava
el seu 25è
aniversari
per emetre
íntegrament
ja en català
i pocs mesos
després
ja començaven
les proves
de la que seria
la primera
emissora pública
que tornava a emetre
únicament en català
que era
Ràdio 4
Parleu català?
Només l'enteneu?
Aquesta serà
des d'ara
la vostra emissora
Ràdio 4
Ràdio 4
en període
de proves
que arriba
fins a vosaltres
des del Tibidabo
amb la freqüència
de 100,8
megacicles
I ja arribava
el 20 de juny
del 83
que és quan arriba
la primera emissió
de Catalunya
Ràdio
Són les 0 hores
0 minuts
del dia 20 de juny
del 1983
Comencem en aquest moment
una feina volguda
i important
la posta en marxa
de Catalunya Ràdio
emissora
de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió
I hem passat
de tot això
ho hem passat molt ràpid
avui en mitja hora
100 anys
Vosaltres diríeu
que la ràdio
ara està en un bon moment
la veieu
guapa
amb estat de salut
atractiva
diguéssim
Rosa, com la veus
la ràdio d'ara?
Pot tenir problemes
com tots els mitjans
entenen
no serà un mitjà
que pugui dir
que no en té cap
però sí que
jo penso
que té un futur
prometedor
perquè
aquesta necessitat
de proximitat
i de tenir
una bona relació
amb una audiència
propera
és necessària
i de moment
no ha sortit
una altra cosa
que ho pugui
substituir
hi ha en altres mitjans
hi ha tot
l'online
etcètera
però la ràdio
també es dissemina
online
també es dissemina
en altres plataformes
però el fet
d'unes persones
parlant
i unes persones
escoltant
i aquesta interacció
crec que
continuarà
a lo llarg
dels segles
m'atreviria a dir
o sigui
que el segle
22
potser també
s'hi veurem
amb la ràdio
ara podien fer allò
que els hi va passar
als anys 50
quan va aparèixer
la televisió
que van dir
la ràdio
es va aparèixerà
i resulta
la ràdio
es va reinventar
va passar
de fer
es va convertir
en la ràdio
de proximitat
que és ara
hi ha alguns
detalls
que conformen
això que diu
la Rosa
arran
de la pandèmia
els Estats Units
mercats
liberal
i aquí
el que aguanti
aguanti
el que plegui
el Senat
es va fer
una proposició
una llei
que hi ha
de protecció
dels mitjans
de proximitat
de la ràdio
en particular
pel paper
que van desenvolupar
durant la pandèmia
per tant
hi ha papers
que són insubstituïbles
se faran
per una plataforma
com de la Rosa
o per diferents
ve tu saber
però el paper
de la proximitat
d'aquesta
accessibilitat
d'aquest estar
trepitjant
el territori
no el farà
ningú més
que la ràdio
i el dia
que no el faci
la ràdio
aquell territori
va malament
però hem perdut coses
pel camí
perquè jo
una de les coses
que més
em fascinava
de la ràdio
quan l'escoltava
molt de petit
era imaginar-me
les cares
dels locutors
ara ja no te la pots imaginar
ja te la trobes
a tot arreu
això és un desastre
és un fracàs
de la ràdio
el dia que vaig veure
Joan Barril
vaig dir
quina decepció
Joan
o el mateix
Joan Uller
era com
hòstia
imaginava
un espai
totalment diferent
havia constat
un imaginari
molt diferent
i la tele
en això sí
que va matant
la ràdio
la va matant
en aquest aspecte
però n'hi ha d'altres
que evidentment que no
és a dir
que aquesta màgia
diríem d'haver
qui parla
també era una màgia
bastant
jo recordo de petit
que enviava les ràdios
que ens enviessin
postals dels locutors
i quan vés aquell bon home
que allà veu
o anaves a Ràdio Barcelona
a veure la cara
exacte
sí
aneu a veure
quan surt
i és aquest
aquest tan lletj
no pot tenir
aquesta
els lletjos
a la ràdio
s'han de reivindicar
que era la gràcia
que es podien defensar
d'alguna manera
però ara tenen altres dimensions
i és aquí a trobar
aquestes dimensions
que tens
que abans
no es tenien
i això és el que
cadascú ha de descobrir
quines dimensions
pot potenciar
precisament
amb aquests nous mitjans
que té
amb aquestes possibilitats
i pensem
el que està passant
per exemple
ara també
amb els cinemes
els cinemes
estan tancant
i torna el teatre
un art molt antic
o sigui
tornen els vinils
o sigui
no se sap
el futur
però evidentment
aquesta necessitat
de connexió propera
jo crec que és
insubstituïble
i per tant
el mitjà radiofònic
amb el format que sigui
exacte
potser
el que hem de descobrir
és
quines coses
ja
estan caducades
i potser
alguns models
ja estan caducats
però altres
no
estan per descobrir
i aquí està
els joves
que faran
el tema
claríssim
jo crec que
el gran repte
de la ràdio
és lligar els joves
perquè si no
s'escapa
se'ls escapa
una para importat
de la població
i jo crec que ara
hi ha les eines
perquè les plataformes
els diferents
suports de difusió
estan més a costat
els joves
que no la ràdio convencional
de la FM
i del Pal
jo crec que és per aquí
on s'ha d'explorar
el territori de futur
i segona
trenquem els models
de programació
que fa molts anys
que són els mateixos
sobretot aquí
trenquem-los
i s'han acabat
s'ha d'innovar
la ràdio comercial
difícilment ho farà
però potser
la ràdio pública
sé que ho podria fer
aprofito
la benentesa
doncs
ja ens ho apuntem
i també
reivindicar la feina
que ha fet moltíssima gent
durant molts anys
en aquest país
que ha rescat
que ha guardat arxiu
tot aquest arxiu sonor
que estem sentint
és de l'arxiu sonor
de la ràdio Catalunya
un arxiu que es pot consultar
lliurement a internet
de l'Universitat Autònoma
de Barcelona
en la direcció del Sintoniki
una gran eminencia radiofònica
com ho és també
la Rosa Franquet
que avui ens acompanya
l'Armand Balcebra
Josep Maria Martí
o sigui que hi ha molta gent
que heu mantingut
viva la flama
també
i això també és
perquè som un país de ràdio
d'alguna manera o d'altra
som de tintín i de ràdio
Rosa Franquet
Josep Maria Martí
moltíssimes gràcies
una pausa
i ara tornem
fa més de 30 anys
que Catalunya Ràdio
no falla la cita
amb el rally més dur del món
i aquest any no és una excepció
ha tornat el Dakar
i amb Damià Aguilar
en podeu seguir el dia a dia
des de l'Aràbia Saudita
en aquesta edició
una cinquantena de pilots catalans
participen en el rally dels rallies
i nosaltres
el seguirem de prop
fins al 19 de gener
tota l'emoció del Dakar
explicada a Catalunya Ràdio
som connexió
la telefonia conscient
que et cuida
una operadora
segur que si truco
em deixeu escoltant cançonetes
i parlant amb robots capquadrats
a som connexió
no parlaràs amb màquines
parlaràs amb persones
que t'escolten
ah tira
les operadores volen fer
trinco trinco
encolomar històries
i permanències
si vols trucar i comprova-ho
som connexió
telefonia conscient
que truco
eh que truco
ja és aquí Blancolor
amb teixits i dissenys de qualitat
per casa teva
ara amb fins a un 50% de descompte
en una selecció de reba de llit
bany, taula, catifes, cortines
mobles de dormitori
descans i molt més
Blancolor
el moment de vestir casa teva
només fins al 29 de febrer
a la botiga Web i App
del Cort Inglés
el 9 de juny
és dia d'eleccions
al Parlament Europeu
si ets resident a Espanya
i ciutadà de la Unió Europea
pots votar
per fer-ho
has de figurar
el padró municipal
i manifestar la voluntat
de votar fins al 30 de gener
si no ho has fet anteriorment
consulta-ho al teu ajuntament
i segueix les instruccions
enviades per l'oficina
del cens electoral
trobaràs tota la informació
al 900 343 232
Ministeri de l'Interior
Govern d'Espanya
interior.gap.es
Sobretot
tots us agraden els cargols
no?
No, sí
No li trobo segur
No, home, no en vaig
No, no en vaig
Per sort a Lleida
hi ha cuina més enllà del cargol
i molt intensa
Vens penalitzat
per la que era abans
on estàs treballant amb mi
punt i pilota
Fa falta una mica de humildedat
Duel entre restaurants tradicionals
i creatius
de Lleida
Joc de cartes
a TV3
aquesta nit
Estàs entrant a la planta noble
la casa dels meus besavis
l'Amàlia Godó
i el Josep Batlló
amb ells comença
la nostra història
Casa Batlló presenta
una nit d'hivern
una experiència nocturna única
promoció dos per un per residents
entrada ja a la venda
Te compras tu coche
te compras tu carro
te compras tu buga
te compras tu furba
te compras tu moto
te compras tu autocarabana
¿Tenéis una oferta?
Te la mejoramos
Has oído bien
Mejor precio garantizado
y compromiso de pago en 24 horas
Ven a vernos
En moments excepcionals
sempre hi som
Amb un equip de professionals
compromès amb l'actualitat
rigorós amb la informació
a tot hora
i a tot arreu
Catalunya Ràdio
Catalunya Informació
Connecta'm
Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
per ràdio
pel web
a través de l'app
o pel nostre canal de Telegram
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Dos quarts i mig de dotze
Lucien Ramis
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Com estàs?
La polèmica d'avui
Està relacionada amb el rei
Felip VI
perquè va fer unes declaracions
aquí en aquest programa
la periodista
Rebeca Quintans
que han portat molta cua
Hay sobre todo rumores
con pocos datos
Sólidos
Al parecer
Felipe
es homosexual
Incluso los periodistas
si sacan esto
pues
se les llamaría homófobos
¿No?
Què?
Rumore
Rumore
És dels aves més descarregats
que està a l'app de Catalunya Ràdio
de les últimes hores
Clar, la pregunta d'avui és
o sigui, ha de ser públic
o d'interès públic
més ben dit
l'orientació sexual del rei Felip VI
No
No, sobretot perquè en una societat igualitària
no discriminatòria
sense prejudicis, etc
això no és un tema important
Fixar-vos en una cosa
molt senzilla
La setmana passada
vàrem aquí parlar
de l'edat
del primer ministre francès
Gabriel Atà
vàrem estar parlant
de la seva joventut
i en cap moment
va sortir la seva orientació sexual
Quan és el primer
primer ministre francès
que és obertament homosexual
Això no va sortir
en cap moment
No surt
quan parlem de ministres
quan parlem de consellers
quan parlem d'alcaldes
No surt
l'orientació sexual
de les persones
Però la monarquia
sempre ha estat
un objecte del cor
de la premsa del cor
Aleshores
tot allò que té a veure
amb la vida personal
sempre ha interessat
I per això entenc
que genera
aquest morbo
Totes les vides públiques
ens interessa la part privada
però no ha de ser un tema
D'això m'ha dit una cosa
D'això m'ha dit una cosa
Això no està contrastat
el periodista
No, a banda de tot plegat
És important, eh?
Sabem que estem parlant d'un rumor
que hi ha una hiferència
entre una notícia i un rumor
Sí
Val
Jo respon que la pregunta
en qüestió
Si l'orientació sexual
del rei
s'hauria de fer pública o no
Això, a banda
Dit això
Dit això
Jo crec que val la pena
que sigui un dels àudis
més descarregats
de Catalunya Ràdio aquest
per fer pedagogia
respecte al outing
Què és l'outing?
L'outing és treure de l'armari
a les persones
quan elles no volen
sortir de l'armari
Això és il·legal
No es pot fer amb cap famós
i legalment
tampoc es podria fer amb la corona
Tant les dades d'orientació sexual
com mèdiques
són privadíssimes
I per bé que ho tinguéssim
contrastadíssim
que no és el cas
Per bé que sapiguéssim
que és una realitat
i una veritat
tampoc legalment
es podria dir
Una altra cosa
és que Casa Reial
mai desmenteix
ni denuncia
Aquí el que deia Ràdio Quintans
perquè li traia una mica aquest tema
em deia
És que aquí el que posem
és a dir
és interès públic això o no
en funció de
diguéssim
de la imatge
que vol generar la monarquia
Ara no
Una imatge d'una família feliç
Home, dona
És a dir
contrasta
amb el que volen explicar
Justament aquí
és el que volia anar
perquè
ja ho hem comentat
alguna altra vegada
en aquesta tertúlia
la monarquia
es basa
sobre el pilar
del mite
Ells transmeten
una imatge
impecable
a tots els nivells
La família
perfecta
normativa
ortodoxa
legalment
tot ha de ser
correctíssim
representa
que
no és com
el rei emèrit
que ja saps
que han bat
totes les il·legalitats
que va cometre
etc.
Si aquesta és la imatge
que estan transmetent
i
la monarquia
es basa
en aquesta imatge
a Disney
per això
moltíssima de la gent
accepta
de bon grat
la monarquia
aleshores sí que és
d'interès públic
explicar
que aquella imatge
no es correspon
amb la realitat
perquè probablement
modificaria
el suport
El rei emèrit
per això
en aquest cas
sí que té interès públic
perquè estem pagant
una
I totes les il·legalitats
és d'interès claríssim
ara
ja que sigui homosexual o no
jo crec que tindria interès
respecte a dir
ei
la imatge que et ve
en la corona
no és aquesta
i potser això influeix
en el teu suport
però és que l'única raó
de ser
la monarquia té un problema
existencial importantíssim
que és que l'única raó
de ser
és que sigui anacrònica
i decimonònica
perquè si se modernitza
no té cap sentit
la monarquia
en una societat com l'actual
si és popular
si és com qualsevol altra
és que no cal tenir-la
per tot l'interès
llavors clar
l'única manera
que té de sobreviure
és mantenint una imatge
que és d'una altra època
que no es correspon
a la nostra
i per tant
qualsevol mínima
modernització
d'aquesta monarquia
la destrossa
perquè clar
ja no té
la raó de ser
la raó d'existir
ja no la voldria
o sigui
ja hi ha bastant
de republicanisme
i encara seria
molt més obvi
molt més evident
si s'ha de mantenir
com una cosa
d'una altra època
també caurà
per això mateix
perquè també
arribarà un moment
en què ningú
la podrà tolerar
dins d'una societat moderna
en aquest sentit
és òbvi
que en el cas hipotètic
que no és real
perquè estem parlant
de rumors
en qualsevol cas
en el cas hipotètic
que hi hagués
doncs un rei homosexual
que d'una banda
ens faria com a gràcia
per la novetat
és impossible
que això
trascendesqui
mai
des de la família reial
és impossible
no passarà
no passaria
no anirà més enllà
però tornant al tema
dels rumors
aquests rumors
si la família
fa esforços
per amagar-ho
no ha de ser notícia
no, per què?
i menys quan és un rumor
és a dir
no, perquè entenc
que la casa real
això ho fa
precisament perquè
tu creus que fan esforços
per amagar-ho
tu creus que és veritat
no, a més a més
hi ha una altra cosa
fa molts anys
jo no crec que sigui veritat
jo estic plantejant hipòtesis
de fins a quin punt
trobaríem d'interès públic
una informació com aquesta
d'aquesta persona concreta
però és que no
a veure
jo som de Mallorca
a Mallorca
tot és molt petit
i per tant
les coses
se saben com molt ràpid
no
fa aquest rumor
cor
des d'abans
que el rei
tingués parelles
és a dir
per què?
perquè sempre coneixes
qualcú que surta a festa
amb el rei
això sempre passa
si no tens parella
ja diuen que ets gai
clar
no, que ets gai
això sempre passa
no, en el seu cas
no veia encara que era gai
en el seu cas deia
que li agradaven
les dones i els homos
ah, és bisexual
això deia
un rei bisexual
això abans de sortir
amb l'Eva San
imagina't
però és que tot s'hi val
és que pots dir
qualsevol cosa
exacte
tot això està contrastat
no està contrastat
no hi ha cap prova
de tot això
que es digui una cosa
no vol dir que sigui real
això ho va dir
la Rebeca Quintans
que és una periodista
que al principi
hauria de contrastar les coses
i va dir
això és un rumor
ho diu clarament
ella reconeix
que és un rumor
perquè a més a més
aquesta és una altra cosa
l'ètica periodística
crec que hauria de passar
si no està contrastat
també diu
que hi ha proves evidents
per dir això
va dir en el document
i per què diu
que és un rumor
doncs
hi ha molts rumors
d'això
però hi ha moltes proves
per poder-ho firmar
aquestes proves on són
això és una contradicció
no ho sé
però vull dir que
jo crec que aquí
es verà
que pots treure moltes conclusions
s'ha fet també
a Mallorca
torn a Mallorca
van anar els reis
Letícia i Felip
quan encara no eren reis
a veure la pel·lícula
El desconegut del llac
a Cina Ciutat
a l'escorxador
i va passar
això també va sortir publicat
que
la meitat de la pel·lícula
doncs
el rei
en aquell moment
no era rei
Felip va sortir
de la projecció
la pel·lícula
El desconegut del llac
parla de
trobades sexuals
entre homes
al voltant d'un llac
i van dir
que ell s'ho va sentir incòmoda
i va sortir de la pel·lícula
i mentrestant
la Letícia
es va quedar fins al final
tot això
són xafarderies
que pot estar bé
comentar-les
però
no volen dir absolutament res
no poden treure conclusions
d'això
és a dir
són coses
que ens poden fer gràcia
que ens poden
interessar
però després
la feina periodística
jo crec que és
justament demostrar
les coses que apunten
cap a una determinada
està clar
hi ha d'haver proves
perquè és que si no
qualsevol cosa serveix
podem inventar-nos
la vida dels altres
podem imaginar-nos
com són a partir
d'aquests rumors
que s'escampen
no ho veiem una cosa
els rumors de la vida personal
tant del rei
com de la reina
tret del d'ahir
venen de l'ultradreta
Jaime del Burgo
el suposat amant
de la reina
és un claríssim
en fi
activista ultradretà
i és ell
qui diu
que ell ha estat
l'amant de la reina
vull dir que hi ha
una intenció política
al darrere
l'altradreta
no està gens còmode
amb aquest rei
no sé
si
volem fer-li el joc
aquesta gent
també hi ha un altre
escenari divertit
d'imaginar
que és
què passaria
si el rei
Felip VI
sortís i digués
soc homosexual
o soc bisexual
quines implicacions
polítiques
tindria això
perquè això
seria
una imatge
ens donaria una imatge
del país
en el qual vivim
que no ens estaria malament
sí, sí, clar
què passaria
amb aquesta dreta
i ultradreta
com reaccionaria
etc.
està bé imaginar-ho
però això
recordem-ho
no vol dir
que sigui una realitat
és que no
tenim la notícia
però això sempre
aquests temes
interessa
perquè la gent
té aquesta cosa
del morbo
per això
però que preocupa
és a dir
el que preocupa
és que això
tapi
la corrupció
del rei emèrit
és a dir
la situació
o que costin o no
la monarquia
és a dir
que estem tapant
debats
que serien els més
interessants de fer
no i després
hi ha una altra cosa
que realment
si l'orientació sexual
encara és un tema
del qual
anem de parlar
és que no està resolt
el tema
i això
per això
dic
que no sé
vull dir
això hauria de ser
una cosa
completament naturalitzada
completament incorporada
a la nostra societat
i que no fos tema
com a dir
que si el que realment
volem fer
és un treball seriós
periodístic
respecte a les il·legalitats
comeses pel rei emèrit
estan molt ben explicades
a King Corp
per exemple
llibre de
Libros del Cao
escrit per José María
Olmo i David Fernández
on explica en fil per randa
com funcionen
els testaferros
de Joan Carles I
això no només està publicat
sinó que jo mateixa
els he entrevistat
a les mañanes
de Ràdio Nacional d'Espanya
prime time
vull dir que
silenciat
silenciat
no sé si ho tenim
ho teniu a totes
les biblioteques d'Espanya
fa molt d'anys
que jo crec que
la família reial
ja no està silenciada
és inviolable
i per tant
no el podem jutjar
però sabem perfectament
que ha defraudat
almenys
desenes de milions d'euros
almenys
si no
molt més
i després tenim també
el podcast de Corina Larsen
que també me l'he escoltat
fil per randa
i està allà públic per tothom
que t'explicarà
com van funcionar
els 63 milions d'euros
que li va enviar
el rei
i perquè després li demana
que aquest és el modus operandi
d'ell
vull dir silenciat
home també
d'una altra banda
és veritat
que no ocupa
la portada del telediari
això és cert
és una altra realitat
que tenim
però qui vulgui saber
què passa
respecte als temes seriosos
legals
a Casa Reial
ho té publicat
i està a l'abast
Sabanta Villar
i Llucia Ramis
gràcies per acompanyar-nos
bon dia
adeu
ara tornem
el matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
els teus gestos ètics
inspiren Zúric
assegurances
per ser millors
per això
en contractar ara
l'assegurança
de la llaro de cotxe
amb Zúric
pots guanyar
4.800 euros
per complir el cistell
d'anar a comprar
fins a dalt de tot
vols ser un dels 5 guanyadors
consulta en les condicions
a Zúric.es
i fem-ho èpic
Zúric
Com a fotògraf
cerco cap a un instant
no únic
i a la rebaixa
és un abric molt fashion
Quan cerques
no sempre trobes
però a les rebaixes
del cort inglès
sempre trobes el que cerques
amb descomptes
amb modes
post
llar
accessoris
llençaria
sabateria
del 7 de gener
al 29 de febrer
les rebaixes
del cort inglès
a la botiga web
i app
viu el primer clàssic
de l'any
futbol femení
Supercopa d'Espanya
Barça-Madrid
a TV3
aquest vespre
Necessitem que plogui
No hi ha aigua
M'explico prou?
No
No hablo inglès
I ja
Pues que vayan
Respeta a la gente
Cállate ya
Anda
Teatro es el bueno
9 minuts seran
les 12 del migdia
Gerard Jovany
Carles Roig
Ona Villamata
Bon dia
Bon dia
Ens queda pendent
a aquesta hora
Ens queda pendent
parlar de les mesures
d'estalvi d'aigua
que entrarà en vigor
quan es decreti
l'estat d'emergència
per la falta de pluja
Aquest matí hem parlat
amb el conseller Mascot
Quina veu
Aquest home
Quina veu
Armínia
Tranquil·la
M'agrada sentir-lo
prohibir-me coses
I el sento
parlar de dutxes
I clar
se m'acaba la sequera
de tot
Molt bé
Armínia
Tranquil·la
I després parlarem
dels 40 anys
del començament
de les emissions
regulars
de TV3
Ahir al vespre
es va fer una gala
al plató 1
de TV3
amb la participació
d'alguns
dels principals
referents del canal
en aquests 40 anys
Ahir
Ahir ho van fer
Ahir ho van fer
Jo no ho vaig veure
però si fotien
un tret de minuts
de pagesos
queixant-se per tot
La gala es va fer
però s'emetrà divendres
el programa
Quina ximpleria
L'Alberto
amb el capdavant
Exacte
Perdoneu-ho la copa
President Laporta
què passa
Bon dia
Vinc a fer un comunicat
del club
Ai
Què he passat
Ara
Olés
L'hora és greu
Com a president
del futbol
de Barcelona
em veig obligat
a compareixer
davant de tots vosaltres
per anunciar-vos
Ai
De manera oficial
Oficial
I per sortir
al pas
de rumorologia
que el club
no fitxarà
com a entrenador
del primer equip
el senyor
José Mauriño
Ah bueno
però és una possibilitat
això
No
No no
Bueno
Molt petita
El senyor Mauriño
s'acaba de quedar
sense feina
i posaria la mà dura
al vestidor
que ens fa falta
és un entrenador
guanyador
Coneix la lliga
coneix el club
és garantia de títols
i tornaríem al camí
de l'èxit
Caló
Caló
Caló
Ni la conya
Mauriño fora
Fora dels meus pensaments
Oh
Oh
Oh
Oh
Que sí que sí
Que teniu raó
Seria un cop
d'efecte brutal
contra el madridisme
I tant
Mauriño vestit
del Barça
Dient allò de
Ui Mayala
Siempre
Con el Barça
en el corazón
El Florentino
amb una cara
de gilipolles
Caló
Caló
Caló
Caló
Caló
Caló
Caló
Caló
Caló
Caló
Mauriño
Bé
Gràcies
Bé
Anem als temes pendents
Barça
Les piscines hi seran
Una altra cosa
és que es puguin omplir
M'explico prou?
En els propers dies
s'està quedant
l'emergència
per sequera
bona part de Catalunya
i el govern està
concretant les mesures
que s'hauran d'aprendre
a partir d'aquest moment
Són moltes les mesures
les hem explicades
més o menys al llarg del matí
Cria l'atenció
per exemple
la prohibició
de reomplir piscines privades
la dels hotels
càmpings
d'altres
les dels equipaments esportius
es podran reomplir
efectivament
De tota manera
si algun oient
té algun dubte
sobre el tema
de les piscines
que ens truqui
el telèfon del directe
i mirarem d'ajudar-lo
9301
7474
Mentre recollim les trucades
saludem
Francesc Mauri
Bon dia
Bon dia
Com esteu?
Cels amb novolositat
variable
en aquests moments
Tenim
colominimbus
en aquesta zona
d'aquí
Cucuchomotxos
més cap allà
i veiem també
uns estratxatela
dispersa
per tot aquest tros
d'aquí
Mauri
hi haurà pluja
o no?
No
No hi haurà pluja
Em sap greu
però
m'estic mirant
els mapes
de totes maneres
Diferents models
el model europeu
Es queda ploure
El model americà
el model andorral
el xino
i res
Ni una gota
Però honestament
puc fer una previsió
Ah, doncs endavant
Ens morirem tots
De set i de calor
Començarà la gent
de la zona
de l'Empordà
Em sap greu per ells
però no crec
que arribeu
a Setmana Santa
A continuació
doncs anirà morint
la gent de Barcelona
cap a fora
ampliant el que seria
l'àrea metropolitana
Després Tarragona
Girona
El pla de Lleida
també morirà
Més entrat l'estiu
Finalment
només sobreviurà
un nucli de població
a la Vall d'Aran
format per dos famílies
de Madrid
una francesa
i un piragüista basc
Gràcies Mauri
Encantat d'haver-vos conegut
Igualment
Sembla que tenim
una trucada
per un oient
pel tema de l'estat d'emergència
Bon dia
amb qui parlem?
Estic molt preocupada
Escolteu per la saquera
sobretot
per com podem omplir
les piscines de casa
Piscines?
En plural
Sí, les piscines
l'estiu, la d'hivern
el jacuti
Com es diu vostè?
Em dic Victoria Elena
Victoria Elena
I el problema que té
quin és?
Bueno, el problema
és que no s'està explicant
adequadament
O sigui, ens diuen
que no podem omplir amb aigua
Vale, entendido
lo pillo
Però aleshores
Jo vull omplir les piscines
amb garrafes de besolla
del suple
Aleshores, què passa?
Ah, clar
Això no ens ho havíem plantejat
No, clàssic
Bueno, és que hi ha un centro
de frotellia
Saps?
D'aquesta incertidumbre
he enviat la Filipina
aquí a la Maier
i està comprant
totes les garrafes de besolla
Per omplir
com a mínim
una de les dues
Això no ho poden prohibir
No, no ho hem dit
El conseller Mascor
No li hem preguntat
si es pot omplir amb besolla
Jo el que demanaria
davant d'aquesta angústia
que ens estan fent
sempre els propietaris
de piscines
és cridar la manifestació
Vol fer una manifestació?
Doncs sí
Mira, des d'aquí convoco
tota la gent
que li passa el meu cas
que avui a la tarda
a les 7 en fun
envia unes vostres filipines
davant de l'Ajuntament
de Batavapera
per protestar
perquè no n'hi ha dret
el que ens estan fent
Molt bé
Bueno, què farà el següent?
Tenim que beber una aigua
que no estigui de minimització
dèbil
¿Los estamos obriendo logos o qué?
Gràcies per la trucada
Adéucia
Bueno, vosaltres
Evelín
No me pongas
nom de rosa
perquè en medio
por dió
Hombre
Yo recuerdo
cuando era presidente
que yo controlaba
l'agua de las duchas
al mililitro
Però què diu?
Bueno, uno se preocupa
por el medio ambiente
Com controlaba
l'aigua
de las duchas
Bueno
Pues mira
es una buena pregunta
Yo tenía unas cámaras
de vídeo
en todas las duchas
y unas pantallas
que tenía en mi despacho
¿Qué diu?
¿Qué está diciendo?
Bueno, como un negocio cualquiera
que tiene una cámara de seguridad
¿no?
El panadero
o el de la ferretería
Però no pot tenir càmaras
a las duchas
Entonces, pues yo veía
No sé
Pues la Patri Guijarro
Sí
Y cogía
y le decía
por un micrófono
Patri
Espabilate
Quítate ya el jabón
que hay sequía
Joder
Pero usted es un impresentable
Bueno, sí, claro
Que ahora
preocuparse por el medio ambiente
también es delito
¿No?
Va, parlem dels 40 anys
de TV3
Amics
Us saludem per primera vegada
des de TV3
Que en hay algo
La Vicenteta
Ahir 16 de gener
van celebrar els 40 anys
de l'inici
de les emissions regulars
de TV3
I van començar
amb un Telenotícies
on probablement
no s'hi va parlar
de l'operació a Catalunya
ni del dià
S'hi va parlar
de les coses que tocaven
Què tal?
Home, Miquel
El president Pujol
Tot això
Vau parlar-ne
Sí, sí, sí
Jo estic bé
Estic bé
Estic bé
Què passa, cracks?
No, bé, bé
Et veiem en forma
Millor que Catalunya
Millor que Tele
TN3
TN3
Ja, ja, ja, som
el TN3
A mi no em van convidar
a la gala aquesta
del 3 Cats Harts
Com que no t'han convidat
3 Cats
Segur que recorda
el Miquimoto Club
Home, i tant
Que portava
La música bona
Que hi havia
No la merda
Que fan ara
La Julieta aquesta
I tota aquesta banda
De Panaro Women
Aquella música
Estava bé
Parlen en castellà
La d'avui en dia
També està bé
Vaig fer-la
El Persones Humanes
Home, i tant
Amb el gran Monzó
I Tim
Vam ser allò
Dels primers
En denunciar
La de la Infanta Elena
Te'n recordes?
Sí, sí
Recordo
Aquell episodi
Jo vaig obrir camí
Per moltes generacions
Vaig dir que hi era
Un podifèri
De tres parells
De collons
Sí, no
Tentem la sort
I la mega pobilla
Us recordo la mega pobilla?
I tant
Cada setmana venia
Una pobilla allà
El programa guapa
Amb biquini
Li feien preguntes
Catalunya
Televisió
Cultura
Sí, no sé què dir-te d'allò
Allò era majúscul
I ara aquestes verdes
Com es de si el...
Com es diu el nano aquest?
Quin nano?
Van fer una...
Sí, la...
Com es diu el nano aquest del Cuinas
La bèstia
Aquesta
El Mar Ribes
El Mar Ribes
Agafes el Laura Escanes
I el Mar Ribes
I fots la vella la bèstia
I ja ho tens
Un respecte pel Mar Ribes
I la Laura Escanes
Les brometes aquestes per nens del Polònia
Que és un programa per nens
Quant perig
Entre el Titor i el Polònia
Ja fem...
Mira, Miquel
Ja no cal fer ni el K3
Ni el...
Un programa...
El Petrifax
Ni el...
El fas el Polònia
Ja es va acabar
Fots el un joc de cartes
Tot per nens
TV3 per nens
No és per nens
La informació pels espanyols
I en castellà
I el...
I l'altre ja...
I a per nens
Eh...
Bueno, doncs què més?
Què més tenim?
No, res més
Ets tu que has vingut a destrossar-ho
Ja me'n vaig
No tinc cap interès de quedar-me
Doncs pots quedar, si vols
Adéu
Miquel
Jo encara recordo el Megareu
Ah, sí?
És veritat
Perquè hi havia la Megapuglia
I el Megareu
Perdona, m'he deixat el casc
Calçotens
Agafo el casc i me'n vaig
Agafo la moto
Adéu
Adéu
Ara que fareu les notícies
Aquestes ara del...
El bolletí de les 12
A veure què diuen
Bota
Panyols
Vinga
Bota, bota, bota
Que hi ha algú